MMeemmòòrriiaa JJuussttiiffiiccaattiivvaa ddee llaa CCrreeaacciióó ddee llaa FFaaccuullttaatt ddee MMeeddiicciinnaa ddee llaa UUddGG

Seguint els estatuts de la Universitat de Girona així com el Decret 258/1997, de 30 de setembre, pel qual es regula la programació universitària de Catalunya i els procediments de creació o reconeixement i de reordenació de centres docents universitaris i d’implantació d’ensenyaments (DOGC núm. 2492, de 9 d’octubre de 1997; correcció d’errada al DOGC núm. 2494, de 13 d’octubre del 1997) es detalla en la present memòria els aspectes necessaris per a la creació de la Facultat de Medicina. a) Justificació del centre que es proposa crear i de

l’ensenyament que s’hi ha d’impartir L’objectiu acadèmic principal de la creació de la Facultat de Medicina és impartir els estudis de grau en Medicina, recentment aprovats pel Consell Interuniversitari de Catalunya, d’acord amb la memòria presentada a l’ANECA, informada positivament i aprovada pel Consejo de Universidades de 28 de maig de 2008. En el futur es podran adscriure a aquesta facultat altres estudis, bàsicament màsters, de l’àmbit de la salut. Característiques generals dels estudis de Medicina de la UdG • Durada: sis anys • Càrrega lectiva global: 360 crèdits ECTS, estructurats de la manera següent:

o 77 ECTS corresponents a matèries bàsiques de la branca d’ensenyaments o 187 ECTS obligatoris definits per les directrius pròpies dels estudis o 25 ECTS optatius o 51 ECTS de pràctiques externes o 5 ECTS per reconeixement o 15 ECTS corresponents al treball de fi de carrera

• Continguts estructurals: o Aprenentatge de les ciències bàsiques (metodologia científica i coneixement

de les ciències bàsiques) o Utilització i anàlisi crítica de la informació o Impregnació de la pràctica de l’atenció primària o Aprenentatge de les assignatures clíniques: coneixements, habilitats i

actituds que defineixen l’acte mèdic o Aprenentatge dels valors professionals o Advocacia de la salut o Recerca

1

Objectius del pla d’estudis L’objectiu genèric del pla d’estudis del grau en Medicina de la Facultat de Medicina de la UdG és preparar els estudiants de Medicina d’acord amb les necessitats essencials del que serà la pràctica general de la Medicina en els inicis del segle XXI. L’objectiu principal dels estudis de Medicina és la formació “d’un metge excel·lent, competent en l’atenció dels problemes de salut, flexible i amb adaptabilitat als canvis, en l’àmbit extrahospitalari, i amb unes bases sòlides per a una formació especialitzada i en recerca”. Per assolir aquests objectius cal: • Diversificar el marc en què s’han de desenvolupar els programes educatius, amb

l’objectiu d’implicar tots els recursos sanitaris de la comunitat: hospitals i centres de salut.

• Assegurar que el contingut del currículum reflecteixi les prioritats sanitàries de l’entorn i la disponibilitat dels recursos existents.

• Assegurar la continuïtat de l’aprenentatge durant tota la vida, traslladant l’èmfasi dels mètodes passius d’ensenyament a un ensenyament més actiu, que potencia l’estudi autodirigit i independent dels estudiants i les tutories dels professors.

• Assegurar l’anàlisi crítica de la informació i l’aplicació de la metodologia científica en l’exercici professional.

• Elaborar el currículum i el sistema d’avaluacions, de manera que es pugui assegurar en el futur metge tant la competència professional com l’adquisició dels valors socials inherents a la professió mèdica. L’activitat avaluadora no es limitarà a mesurar la retenció de la informació i la capacitat d’evocar-la.

• Impulsar la promoció de la salut i la prevenció de la malaltia. Pla d’estudis de Medicina de la UdG Tenint en compte la metodologia docent presentada en l’apartat següent d’aquest capítol de la memòria, el pla d’estudis de la titulació de Medicina de la UdG s’estructurà en 29 mòduls d’aprenentatge. D’aquests mòduls, 12 seran d’aprenentatge per objectius i 10 seran d’aprenentatge en medi clínic (més 1 mòdul de treball de final de carrera, 5 d’assignatures optatives i 1 corresponent a reconeixement de crèdits). Els mòduls es desenvoluparan amb una metodologia d’aprenentatge per objectius, que s’integrarà progressivament al medi clínic amb una metodologia basada en la resolució de problemes en la pràctica clínica. L’estructura general del pla d’estudis és:

Mòduls Nom Tipus any ECTS

1 Morfologia, estructura i funció del cos humà 1 obligatori 1 15

2 Morfologia, estructura i funció del cos humà 2 obligatori 1 15

3 Morfologia, estructura i funció del cos humà 3 obligatori 1 15

4 Gestió de la informació. Organització sanitària obligatori 1 10

5 Reconeix A. 1 5

6 Morfologia, estructura i funció del cos humà 4 obligatori 2 10

7 Morfologia, estructura i funció del cos humà 5 obligatori 2 12

8 Procediments diagnòstics i terapèutics 1 obligatori 2 18

9 Procediments diagnòstics i terapèutics 2 obligatori 2 15

10 optatiu 2 5

11 Anàlisi crítica i investigació. Medicina preventiva obligatori 3 10

2

12 Procediments diagnòstics i terapèutics 3 obligatori 3 15

13 Procediments diagnòstics i terapèutics 4 obligatori 3 15

14 Patologia humana 1 obligatori 3 15

15 optatiu 3 5

16 Patologia humana 2 obligatori 4 20

17 Patologia humana 3 obligatori 4 20

18 Patologia humana 4 obligatori 4 15

19 optatiu 4 5

20 Patologia humana 5 obligatori 5 20

21 Patologia humana 6 obligatori 5 15

22 Patologia humana 7 obligatori 5 20

23 optatiu 5 5

24 Patologia humana 8 obligatori 6 10

25 Patologia humana 9 obligatori 6 10

26 Patologia humana 10 obligatori 6 10

27 Comunicació, valors i ètica. Gestió obligatori 6 10

28 Treball de fi carrera obligatori 6 15

29 optatiu 6 5

L’esborrany de l’Ordre ministerial per la qual s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols que habiliten per a l’exercici de la professió de metge, de la qual va informar favorablement el Consejo de Coordinación Universitaria, estipula quins són els crèdits ECTS mínims, d’una banda, de les matèries bàsiques dels estudis de Medicina i, de l’altra, dels blocs de matèries. El pla d’estudis de la titulació de Medicina de la UdG compleix els requisits de crèdits mínims, tant per a les matèries bàsiques com per als blocs, tal com es fa palès en els quadres resum que es presenten a continuació: Previsió del nombre d’estudiants equivalents a temps complet La primera variable determinant de les necessitats de professorat és la previsió de matrícula durant els cursos d’implantació dels nous estudis. Per fer la previsió de rendiment docent que determinarà la matrícula total, s’ha partit de l’anàlisi de la mitjana del rendiment obtingut actualment en els estudis de Medicina de la resta d’universitats catalanes que imparteixen aquesta titulació, i s’han fixat com a valors de referència els següents: — Taxa de repetició (crèdits no superats / crèdits matriculats que requeriran nova

matrícula per part de l’estudiant): o 20 % el primer curs del grau o 15 % els segon i tercer curs o 10 % els tres darrers cursos de la titulació

— Taxa d’abandonament (estudiants que abandonen els estudis)

o 4 % els tres primers cursos o 1 % els tres darrers cursos de la titulació o En total es preveu, doncs, un 15 % d’abandonament

La proposta de programació acordada amb la Generalitat de Catalunya preveu que el límit d’accés a primer curs de nous estudiants que iniciïn els estudis de Medicina a Girona és de 80 estudiants.

3

Amb les hipòtesis abans indicades, el flux d’estudiants previst en els primers vuit anys d’implantació és el següent:

1 2 3 4 5 62008/09 1 80 0 0 0 0 0 802009/10 2 95 60 0 0 0 0 1552010/11 3 100 80 50 0 0 0 2302011/12 4 100 90 75 40 0 0 3052012/13 5 100 90 80 65 35 0 3702013/14 6 100 90 85 75 60 35 4452014/15 7 100 90 85 75 70 60 4802015/16 8 100 90 85 75 75 70 495

Total Estd.

Any implantació

Nivell del Grau

Es calcula que en aquests primers 8 anys s’assoleix pràcticament el règim estacionari, i a partir del novè any se situa entorn dels 500 estudiants a temps complet.

An

ato

mía

Hu

man

a

Bio

log

ía

Bio

qu

ímic

a

Fis

iolo

gía

Psi

colo

gía

Est

ad

ísti

ca

Morfologia, estructura i funció del cos humà 1 15 6 6Morfologia, estructura i funció del cos humà 2 15 15Morfologia, estructura i funció del cos humà 3 15 8 3 4Maneig d'informació i comunicació. Organització sanitària 10 4 6Morfologia, estructura i funció del cos humà 4 10 5 5Morfologia, estructura i funció del cos humà 5 12 5 4Procediments diagnòstics i terapeùtics 1 18Procediments diagnòstics i terapeùtics 2 15Optativa 5Anàlisi crítica i investigació. Medicina preventiva. Salut Pública 10Procediments diagnòstics i terapeùtics 3 15Procediments diagnòstics i terapeùtics 4 15Patologia humana 1 15Optativa 5Patologia humana 2 20Patologia humana 3 20Patologia humana 4 15 6Optativa 5Patologia humana 5 20Patologia humana 6 15Patologia humana 7 20Optativa 5Patologia humana 8 10Patologia humana 9 10Patologia humana 11 10Comunicació, valors i ètica i gestió 10Optativa 5Treball de final de carrera 15Cr. de reconeixement 5

TOTALS CRÈDITS ECTS UDG (MATÈRIES) 360 33 9 10 9 10 6

CRÈDITS ECTS MÍNIMS EXIGITS PEL MEC 360 6 6 6 6 6 6

Crèdits ECTS dels mòduls d'aprenentatge de la titulació de Medicina de la UdG

CRÈDITS ECTS DE LES MATÈRIES BÀSIQUES REGULADES PEL MEC

4

Mo

rfo

log

ia,

estr

uct

ura

i

fun

ció

del

cos

hu

mà

Med

icin

a s

oci

al,

hab

ilit

ats

de c

om

un

icaci

ó…

Fo

mrm

aci

ó C

lín

ica h

um

an

a

Pro

ced

imen

t d

iag

nò

stic

s..

.

Est

ad

es

clín

iqu

es

tute

l·la

des

i TFG

Morfologia, estructura i funció del cos humà 1 15 15Morfologia, estructura i funció del cos humà 2 15 15Morfologia, estructura i funció del cos humà 3 15 15Maneig d'informació i comunicació. Organització sanitària 10 10Morfologia, estructura i funció del cos humà 4 10 10Morfologia, estructura i funció del cos humà 5 12 12Procediments diagnòstics i terapeùtics 1 18 13 5Procediments diagnòstics i terapeùtics 2 15 12 3Optativa 5Anàlisi crítica i investigació. Medicina preventiva. Salut Pública 10 10Procediments diagnòstics i terapeùtics 3 15 12 3Procediments diagnòstics i terapeùtics 4 15 12 3Patologia humana 1 15 11 4Optativa 5Patologia humana 2 20 15 5Patologia humana 3 20 15 5Patologia humana 4 15 11 4Optativa 5Patologia humana 5 20 15 5Patologia humana 6 15 11 4Patologia humana 7 20 16 4Optativa 5Patologia humana 8 10 7 3Patologia humana 9 10 7 3Patologia humana 11 10 10Comunicació, valors i ètica i gestió 10 10Optativa 5Treball de final de carrera 15 15Cr. de reconeixement 5

TOTALS CRÈDITS ECTS UDG (BLOCS) 360 67 30 118 49 66

CRÈDITS ECTS MÍNIMS EXIGITS PEL MEC 360 64-84 30-40 100-120 40-50 60

Crèdits ECTS dels mòduls d'aprenentatge de la titulació de Medicina de la UdG

CRÈDITS ECTS DELS BLOCS DE MATÈRIES REGULATS PEL MEC

5

b) La previsió de la plantilla de professorat Atès que es tracta d’un estudi de nova implantació a la Universitat de Girona i la majoria dels recursos humans necessaris seran de nova incorporació ha calgut un dimensionament específic basat en els següents elements: estructura del pla d’estudis, metodologia docent (i, en conseqüència la dedicació en hores del professorat), nombre d’estudiants per curs (modulat a partir de paràmetres de rendiment acadèmic), i estructura de plantilla prevista. Els tres primers elements han estat detallats en l’anterior apartat i pel que fa a l’estructura de la plantilla, val a dir que la creació de la Facultat de Medicina de la UdG, amb unes característiques singulars i innovadores des del punt de vista docent, amb una íntima relació amb el creixement i consolidació d’una activitat de recerca d’alta qualitat i competitiva de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona, és un element que ha d’actuar com a pol d’atracció de professionals experts clínics i experts en recerca biomèdica per incorporar-se a un projecte de nova creació i ple d’oportunitats de desenvolupament professional. Per a la constitució d’aquest projecte és essencial poder constituir una plantilla de professorat que se senti vinculada a un projecte global i únic, i que es caracteritzi pels elements següents: o Estar integrada per experts clínics i experts en recerca biomèdica. o Amb una vinculació a l’espai assistencial o de recerca de l’entorn. o Amb uns mecanismes d’acreditació (AQU) i avaluació interna que estimulin la

millora i la progressió professional. L’esquema de plantilla previst combina necessàriament un model d’estructura de plantilla universitària per a la formació bàsica amb un model d’estructura de plantilla professional per a la formació clínica. Es procurarà que l’estructura del professorat universitari s’acosti a un esquema d’un catedràtic d’universitat (laboral o funcionari), tres titulars d’universitat o agregat i una figura de professor en estat avançat de formació (lector). La dedicació estimada per al càlcul de les necessitats de plantilla és de 240 hores/any per al professorat amb dedicació a temps complet, comptant amb un marge sobre el màxim de la dedicació prevista per a formació de doctorat, i de 180 hores/any per al professor associat. La dotació del personal universitari s’incrementa de manera addicional en 1/8 amb l’objectiu de disposar de marge per reconèixer l’activitat de gestió, coordinació d’accions especials, plans de formació per a la progressió professional i reconeixement de l’activitat de recerca. L’evolució de la plantilla prevista és la següent:

2008/0

9

2009/1

0

2010/1

1

2011/1

2

2012/1

3

2013/1

4

2014/1

5

2015/1

6

Evolució efectius + direcció i coordinació%

Eq TC TCCU (Func. ó Lab.) 2,5 4,5 6,0 7,5 9,0 10,5 11,5 11,5 12% 21%TU / Agregat 7,5 12,5 18,5 23,5 27,0 31,5 33,5 34,5 37% 63%Lector 1,5 3,0 4,5 5,5 6,5 8,0 8,5 9,0 10% 16%AS Tp3 1,5 4,0 7,5 11,5 15,0 20,0 22,0 23,0 21%AS Tp2 1,5 4,0 7,5 11,5 15,0 20,0 22,0 23,0 21%

Evolució efectius + direcció i coordinació

6

Total professors 14,5 28,0 44,0 59,5 72,5 90,0 97,5 101,0Total P Equiv TC 13,8 26,0 40,3 53,8 65,0 80,0 86,5 89,5

La plantilla global prevista de professorat després de 8 anys d’implantació seria l’equivalent a 46 professors permanents doctors, 8,5 en formació i 46 professors associats a temps parcial, preveient entre aquest darrer grup un 50 % amb el grau de doctor. L’estimació s’ha temporalitzat per cursos en vistes a la incorporació progressiva del professorat a mesura que s’implanta la titulació. El professorat s’ha distribuït entre professorat no vinculat i professorat vinculat, a partir de la consideració que serà professorat vinculat tant el professorat estable a temps complet com el professorat associat a temps parcial que imparteix matèries mèdiques. En resum, l’estimació de professorat, distribuït entre professorat ordinari de la Universitat de Girona i professorat vinculat, és la que es detalla a continuació. Professorat no vinculat (contractació exclusiva de la Universitat de Girona)

2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16 CU (Func. o Lab.) 2,5 3,5 1 1 1 1 1 1 TU / Agregat 7,5 6 6 6 6 6 6 6 Lector 1,5 3 4,5 5,5 6,5 8 8,5 9 AS Tp3 0 0 0 0 0 0 0 0 AS Tp2 0 0 3 3 3 3 3 3 Professorat vinculat (contractació per part de la institució sanitària i de la UdG)

2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16 CU (Func. o Lab.) 0 1,3 6,7 8,7 10,7 12,7 14,0 14 TU / Agregat 0 8,7 16,7 23,3 28,0 34,0 36,7 38 Lector 0 0 0 0 0 0 0 0 AS Tp3 1,5 4 7,5 11,5 15 20 22 23 AS Tp2 3,5 11,5 4,5 8,5 12 17 19 20

Per a la plantilla d’estructura universitària per a la formació bàsica (fonamentalment els dos primers cursos) els departaments als quals s’adscriu el professorat (no vinculat) són els següents: Departament de Biologia, en les àrees de coneixement de bioquímica i biologia cel·lular, biologia cel·lular, genètica i microbiologia. Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada, en l’àrea de coneixement d’estadística i investigació operativa. Departament d’Economia, en l’àrea d’estadística. Per a la plantilla d’estructura professional per a la formació clínica, així com per als investigadors en ciències mèdiques, es crearà un departament específic per a l’adscripció del personal docent i investigador. A més, cal afegir que la Universitat de Girona i l’Institut Català de la Salut han subscrit amb data 23 d’abril de 2008 un concert hospitalari d’acord amb allò establert en el RD 1558/1986, de 28 de juny, i 1652/1991, d’11 de octubre, pels que s’estableixen les bases generals del règim de concerts entre les universitats i les institucions sanitàries. En el concert s’hi regulen, entre altres aspectes importants, els objectius docents, assistencials i de recerca a desenvolupar en el marc del concert així com els mecanismes i criteris per a la incorporació progressiva, per una part, de la plantilla de

7

facultatius especialistes vinculats a places dels cossos docents universitaris i a places de professorat contractat laboral permanent, i, per una altra part, dels professors associats mèdics. L’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta (que forma part de l’Institut Català de la Salut) té una llarga experiència en la formació clínica de postgrau (sistema MIR). En concret l’Hospital està acreditat per la Comissió Nacional d’Especialitats (Ministeri de Sanitat i Consum) per a les següents especialitats: Anàlisis Clíniques, Anatomia Patològica, Anestesiologia i Reanimació, Aparell Digestiu, Cardiologia, Cirurgia General i de l’aparell digestiu, Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, Cirurgia Toràcica, Endocrinologia i Nutrició, Farmàcia Hospitalària, Hematologia y Hemoteràpia, Medicina Intensiva, Medicina Interna, Nefrologia, Pneumologia, Neurocirurgia, Neurologia, Obstetrícia i Ginecologia, Oncologia Mèdica, Otorinolaringologia, Pediatria i Radiodiagnòstic. A més a més, l’ICS compta amb centres d’atenció primària universitaris amb l’acreditació per a la formació d’especialistes en medicina familiar i comunitària. Finalment, la UdG ha subscrit un protocol de col·laboració amb l’Institut d’Assistència Sanitària (IAS) de Girona (empresa pública que forma part de la Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública i, per tant, finançada pel Servei Català de la Salut) per a la incorporació de professorat en els àmbits relacionats amb la salut mental. Igualment, la UdG ha subscrit un altre protocol de col·laboració amb l’Institut Català d’Oncologia amb el mateix propòsit en els àmbits relacionats amb l’oncologia, hematologia i radioteràpia. c) La previsió de la plantilla de personal d'administració i serveis Per a la dimensió de la plantilla de personal d’administració i serveis de suport a l’activitat acadèmica i de gestió de la Facultat, es pren com a referència una relació entre PDI/PAS de 0,4, adaptada a les diferents necessitats derivades de les fases d’implantació en els diferents espais que es detallen en el capítol següent. L’estimació realitzada, pendent d’una anàlisi de detall de perfils i qualificacions professionals d’acord amb els criteris interns de la Universitat, en funció de les activitats que s’hagin de realitzar, és la següent:

2008

/09

2009

/10

2010

/11

2011

/12

2012

/13

2013

/14

2014

/15

2015

/16

Administrador 1 1 1 1 1 1 1 1Suport direcció 1 2 3 3 3 3 3 3Administratius gestió 2 4 5 5 8 8 8 8Tècnics informàtica 1 1 1 3 3 3 3Tècnics biblioteca 1 1 1 3 4 4 4Suport depts 1 2 3 5 6 6 6 6Tècnics laboratori 2 4 5 5 8 8 8 8Informació/consergeria 2 2 2 5 5 5 5

7 17 21 23 37 38 38 38

Rati PAS /PDI 0,50 0,63 0,50 0,41 0,54 0,45 0,42 0,40

8

d) La justificació de l’estructura suficient per al desenvolupament de la recerca en relació amb els ensenyaments que sol·licita impartir

La recerca biomèdica (des de la recerca molecular a la recerca en salut pública, passant per descomptat per la recerca clínica) és part essencial de les activitats de diversos professionals de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta i està gestionada i dirigida per l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGi). L’IdIBGi és la unitat de recerca dels estudis de medicina i de l’Hospital i forma part dels centres de recerca de Catalunya integrats en el programa CERCA de la Generalitat de Catalunya. L’IdIBGi integra els grups de recerca més consolidats de la Universitat de Girona i de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta, l’Institut de Diagnòstic per la Imatge, l’Institut Català d’Oncologia i l’Atenció Primària. La finalitat de l’IdIBGi, segons consta als seus estatuts, consisteix en promoure, desenvolupar, transferir, gestionar i difondre la recerca biomèdica i la formació en recerca en l’àmbit de les ciències de la vida i de la salut. L’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta o, si es vol, l’IdIBGi (atès que tota la recerca de l’hospital està gestionada i dirigida per aquest organisme) és el primer hospital fora de l’àrea metropolitana de Barcelona en el rànquing bibliomètric pel que fa a nombre d’articles indexats publicats.1 Aquest lloc significa l’onzè de Catalunya en nombre d’articles (cal tenir present que no es té en compte la grandària de cada hospital). Tanmateix, si s’introdueix el que es podria anomenar un factor de correcció per la qualitat de les publicacions, tenint en compte el nombre de citacions que cada un d’aquests articles reben (en concret, el quocient de cites per article), l’Hospital, o l’IdIBGi, puja des de l’onzena a la cinquena posició. L’IdIBGi està per sobre de la mitjana de Catalunya en nombre de citacions per article publicat. A Catalunya aquest nombre és de 10,91 (a Espanya la mitjana és de 8,1) i l’IdIBGi compta amb un 14,1; és a dir, de mitjana cada article rep 14 citacions. Cal tenir present que aquest indicador és de 12,46 en l’hospital que queda situat en primer lloc destacat (Hospital Clínic de Barcelona o, si es vol, IDIBAPS), tant en el rànquing de Catalunya com en el d’Espanya, per nombre d’articles publicats. L’IdIBGi també es troba per sobre de la mitjana catalana (2,94) del factor d’impacte mitjà de les revistes on els articles s’han publicat. En el gràfic següent es pot veure l’evolució incremental del factor d’impacte acumulat de les revistes on ha publicat l’IdIBGi en els darrers anys, així com el creixement en el nombre d’articles.

Factor d’impacte total

Nombre d’articles indexats publicats

Font: Memòria 2006 de l’IdIBGi

1 Camí J, Suñen E, Méndez-Vásques RI. Mapa bibliométrico de España 1996-2004: Biomedicina y Ciencias de la Salud. Institut Municipal d’Investigació Mèdica (IMIM) i Universitat Pompeu Fabra. Barcelona: 2006.

9

L’IdIBGi disposa d’un finançament anual per a l’activitat de recerca de l’ordre d’1,8 milions d’euros que s’espera augmentar anualment si s’observa la tendència dels darrers anys tal com es pot veure en el gràfic següent:

Font: Memòria 2006 de l’IdIBGi Les instal·lacions i equipament científico-tècnic de l’IdIBGi es troben actualment ocupant la novena planta i part de la planta baixa de l’Hospital Josep Trueta, però està previst un edifici específic en el nou campus de ciències de la salut al costat de l’Hospital com es detalla en l’apartat g) d’aquesta memòria. e) La demanda prevista per als titulats i la necessitat de comptar

amb aquests professionals a Catalunya La demanda d’estudis de Medicina en primera opció no només supera clarament l’oferta de places, sinó que, tal com demostren les dades dels darrers anys, la tendència de la demanda és clarament a l’alça, mentre que l’oferta (fins al curs actual) estava estancada.

Font: Departament d’Innovació, Universitats i Empresa

Curs acadèmic 00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08Oferta places 701 732 732 732 732 732 823 823Demanda de places 1392 1357 1607 1834 1703 2107 2797 3511Matrícula de nou ingrés 768 775 767 718 760 813

Evolució de l'oferta i demanda de places de la titulació de Medicina a les Universitats Catalanes

Existeix, doncs, una borsa d’estudiants que desitgen cursar la titulació de Medicina i que han cursar altres estudis a causa de la manca de places que s’ofereixen. És a dir, existeix una demanda insatisfeta que ha augmentat molt en els darrers anys i que, per exemple, en el darrer curs era de 2.688 estudiants només a Catalunya.

10

Evolució Demanda insatisfeta a Catalunya. Titulació de Medicina

0

500

1000

1500

2000

2500

3000

00/01 01/02 02/03 03/04 04/05 05/06 06/07 07/08

Curs

Les característiques pròpies de la titulació de Medicina i les mateixes directives europees fan imprescindible en general per a l’exercici professional l’obtenció del títol d’especialista. Per això és necessari superar les proves d’accés a la formació de metge intern resident (MIR). La relació entre el nombre de places que ofereix l’administració sanitària, el nombre de titulats anuals de les facultats de Medicina espanyoles (actualment al voltant de 4.060) i el nombre d’aspirants pot donar-nos una idea de la situació laboral dels llicenciats de Medicina a Espanya. Pel que fa a l’evolució del mercat laboral dels metges al nostre país, ha experimentat un canvi important en el darrer quinquenni. Efectivament, hem passat en poc temps d’una situació de saturació general del mercat laboral de metges a una situació de manca de professionals en determinades especialitats del sistema sanitari. En el gràfic següent es pot observar l’evolució dels titulats en Medicina i l’oferta de places MIR convocades en els últims 25 anys:

Font: Curso Intensivo MIR Asturias. www.curso-mir.com/el_examen_mir/01.htm

En l’actualitat l’examen MIR ha passat de ser un sistema de selecció dels millors candidats a una eina de distribució de la majoria de candidats entre les places que s’ofereixen, ja que sovint queden places vacants o fins i tot s’acaba acceptant aspirants que no han aprovat el test selectiu de l’examen i que, per tant, no han demostrat un mínim de coneixements necessaris. De la mateixa manera, la demanda de metges especialistes en la majoria de les especialitats s’ha incrementat i ha absorbit tots aquells professionals que no tenien una feina estable en el passat. D’altra banda, tal com indica el Ministeri de Sanitat i Consum, molts hospitals tenen dificultats

11

per cobrir les seves necessitats de personal mèdic, sobretot en determinades especialitats, i l’assistència primària també té dificultats per poder contractar metges i reforçar les plantilles, especialment a l’estiu. Així, doncs, mentre que la demanda de metges creix en el sistema sanitari espanyol, el sistema universitari no és capaç de formar prou ràpidament la cohort necessària per cobrir aquesta demanda. Envelliment i futures jubilacions del col·lectiu de metges Tal com assenyala el Ministeri de Sanitat i Consum en la Nota informativa sobre necesidades de especialistas y conveniencia de revisar la oferta de plazas en el acceso a la licenciatura de Medicina, del maig del 2006, la manca de metges augmentarà pel fet que les plantilles d’alguns hospitals públics espanyols i catalans estan formades, en un percentatge important, per professionals que estan a prop de l’edat de jubilació. Aquest problema, compartit per altres països europeus, s’agreuja pel fet que no s’estan formant nous metges suficients per garantir-ne la substitució els anys vinents.

Metges col·legiats per edats. Espanya, 2006

0 20000 40000 60000 80000

Més de 70

65-69

55-64

45-54

35-44

Menys de 35

Homes

Dones

Font: Ministeri de Sanitat El Ministeri de Sanitat preveu que entre l’any 2016 i 2026 es jubilaran a Espanya aproximadament la meitat dels professionals col·legiats en l’actualitat, és a dir, uns 100.000 metges. La tendència de l’envelliment dels metges també es produeix a Catalunya, on, en general, el màxim nombre de professionals es troben en la franja d’edat entre els 45 i els 49 anys i es va escurçant progressivament en les edats més joves. Els anys vinents és previsible que la taxa de metges per habitant es vagi reduint, ja que el nombre de metges que aniran abandonant la professió serà molt elevat a causa de la piràmide d’edat de la professió. Aquesta tendència s’incrementarà per la fixació, l’any 2005, de l’edat de jubilació obligatòria als 65 anys en comptes dels 70 anys d’abans. En conclusió, i a causa de l’estructura d’edat dels professionals de la medicina, es preveu un problema de relleu generacional d’aquests professionals per les jubilacions que es produiran a curt i mitjà termini i la manca de titulats de Medicina a l’Estat espanyol. El paper de la medicina en la societat actual La medicina és una disciplina que s’exerceix des de temps immemorials. Al llarg de la història, les dades apreses per casualitat o per intuïció i les idees derivades dels mites i creences van anar cristal·litzant en un conjunt més o menys estructurat de coneixements i pràctiques que van constituir la medicina rudimentària. Aquells

12

esquemes inicials es van anar fonamentant en coneixements objectius, fins a completar el quadre de la medicina actual, que es basa en l’evidència científica. La finalitat de la medicina és promoure la salut i lluitar contra les malalties humanes, mitjançant el seu diagnòstic, tractament i rehabilitació. En definitiva, la medicina procura mantenir la salut i restaurar-la quan s’ha alterat, tant en l’àmbit dels individus com de la comunitat. La medicina preventiva es desenvolupa especialment mitjançant estratègies comunitàries, tot i que sovint amb accions individuals. Tanmateix, l’atenció mèdica és un continuum que comprèn de manera indissociable i sovint simultània aspectes preventius, curatius i rehabilitadors. Avui dia, en qualsevol especialitat mèdica, es desenvolupa arreu del món una important activitat de recerca que contínuament aporta nous coneixements a la medicina. Moltes d’aquestes investigacions es duen a terme amb altres científics, com biòlegs, físics, químics, enginyers, etc. Així mateix, com que la medicina és una ciència pràctica, amb freqüència els seus avenços són fruit de l’aplicació clínica dels descobriments d’altres ciències. Els nous descobriments i avenços de la medicina solen ser notícia destacada als mitjans de comunicació, la qual cosa és un exponent del prestigi i rellevància de la medicina en la societat. Molts d’aquests avenços es produeixen en centres vinculats a les facultats de medicina. En la societat del benestar en què vivim, la salut és la premissa per poder gaudir dels béns que tenim a l’abast, i és el do més preuat. Per això la importància que té la Medicina per procurar la salut als individus i a la societat. Els beneficiaris potencials de la Facultat de Medicina a Girona Els metges: Els estudis de Medicina requereixen un professorat competent i molt ben preparat, que sigui capaç de transmetre els seus coneixements i experiències i que estigui al dia dels avenços que es produeixen en la seva matèria. La docència comporta l’aplicació de criteris clars, la correcció d’errors i una contínua aportació de coneixements, la qual cosa implica una renovació contínua de les pràctiques d’una especialitat i un increment del nivell de l’exercici de la medicina tant hospitalària com primària. Altres professionals i científics: En la resolució de problemes mèdics i en la recerca mèdica hi col·laboren professionals de la infermeria així com altres científics (biòlegs, químics, físics, matemàtics, estadístics) i tècnics (enginyers, informàtics), als quals es plantegen reptes que suposen un al·licient per al seu desenvolupament i superació professionals. Alhora, això comporta una important generació de recursos econòmics. La xarxa de centres sanitaris: Els estudis de Medicina actuaran com un catalitzador molt important de la docència i la recerca en tots els centres de la xarxa assistencial de la regió de Girona, directament en aquells que actuïn com a centres docents universitaris —hospital de referència de la regió, hospitals comarcals, hospital de salut mental, centres d’atenció primària i centres sociosanitaris— i, indirectament, en altres centres de la regió amb què aquests es relacionen. Aquest fet redunda en una millora de la qualitat assistencial de tota la xarxa de la zona d’influència de la Facultat. Col·lateralment, i en l’actual conjuntura no menys rellevant, la Facultat contribuirà a pal·liar el greu dèficit de metges que té actualment el sistema sanitari, especialment manifest en els hospitals comarcals. La Facultat, a més de formar nous professionals, pot suposar un pol d’atracció de professionals ben preparats cap al seu àmbit de referència.

13

La Universitat: Les facultats de Medicina solen ser de les de més prestigi de les universitats, de les que generen més activitat docent i de recerca, de les que gestionen més recursos econòmics i humans, i solen ser referència de seriositat i exigència en els seus estudis. La ciutat: Una Facultat de Medicina dóna prestigi a la ciutat (en tenim exemples com Montpeller o Pamplona) i constitueix un motor per al seu desenvolupament econòmic i social, per l’activitat que generen al seu voltant els estudiants, professors, pacients, visitants i investigadors. Els ciutadans: La promoció de la docència i la recerca en la xarxa assistencial de l’àmbit d’influència de la Facultat, així com l’efecte d’atracció de professionals qualificats que aquesta pugui exercir, contribuiran a millorar el nivell de la qualitat assistencial a tots els centres de la regió. f) La previsió de la programació de formació continuada El títol de grau en medicina permet als titulats l’accés a la formació especialitzada pel sistema MIR tal com s’ha posat de relleu en l’apartat e) d’aquesta memòria. La planificació d’aquesta formació depèn del Ministeri de Sanitat que acredita als hospitals per a formar metges especialistes. Tal com s’ha esmentat en l’apartat b) l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta està acreditat per a diverses especialitats, així com també els centres d’assistència primària de l’ICS per a l’especialitat de medicina familiar i comunitària. A part, els graduats en medicina, a diferència dels altres graduats universitaris, poden accedir al doctorat sense haver de cursar crèdits de màster. En aquest sentit, un cop creat el departament específic per a ciències mèdiques, es dissenyarà un programa de doctorat perquè els graduats que volen dedicar-se professionalment a la recerca i a la docència universitària puguin seguir aquest pla de formació que ha de culminar amb la lectura de la tesi. Pel que fa a màsters i altres estudis de postgrau en l’àmbit de la salut, actualment la Universitat de Girona, dins el programa oficial de postgrau en Ciències Socials, de l’Educació i de la Salut, ja està oferint la possibilitat de formar-se en promoció de la salut. A part es poden cursar diversos diplomes o cursos de postgrau en àmbits de la salut que poden anar des de l’avaluació i intervenció dels trastorns d’ansietat fins a la gestió sanitària. Amb tot, i conseqüents amb la idea d’oferir aquella formació de postgrau que és deficitària a Catalunya, es portarà a terme una cerca activa per a detectar els nínxols d’especialització en matèria de postgraus que posicioni a la UdG. No hi ha dubte que una manera de portar a terme un projecte innovador, en termes de país i globalment, és oferint aquella formació de postgrau que ningú més al país i molt pocs internacionalment estan desenvolupant. L’oferta no dependrà que els estudiants hagin acabat el grau sinó que servirà per oferir-ho a l’alumnat d’arreu. La col·laboració amb la Girona International Graduate School (GIGS) i la Fundació Universitat de Girona: Innovació i Formació per al disseny i, per descomptat implementació, serà imprescindible.

14

g) La determinació de l’emplaçament del centre universitari A l’inici dels estudis de Medicina es preveu aprofitar les actuals instal·lacions de la UdG al campus de Montilivi i de l’edifici d’Emili Grahit, on actualment estan establertes la Facultat d’Educació i Psicologia i l’Escola Universitària d’Infermeria, mentre es construeix l’edifici de la Facultat de Medicina a l’entorn de l’Hospital Universitari de Girona Dr. Josep Trueta. El curs 2008-2009, les necessitats d’espais i equipaments per al grup inicial d’estudiants de Medicina, 80 estudiants, es redueixen a la disponibilitat de 4 aules per a grups de 20 estudiants, l’ús de laboratoris docents per a les pràctiques en matèries bàsiques, l’inici de pràctiques d’anatomia humana i l’accés als serveis comuns de campus, com aules d’informàtica, Biblioteca o sales d’estudi. En aquest primer any d’implantació dels estudis, el campus de Montilivi (veure plànol general de l’annex) pot atendre adequadament aquestes necessitats: o El curs 2007-2008 la UdG incorpora el funcionament operatiu del nou edifici Aulari

Comú (veure plànols A-01 i A-02 de l’annex) al campus de Montilivi, amb un ús compartit entre la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica Superior de la UdG. L’edifici ja disposarà de laboratoris docents preparats per als estudis de la Facultat de Ciències, que poden ser utilitzats el primer any pels estudis de Medicina, en particular per fer-hi pràctiques de biologia molecular i microbiologia. En aquest edifici podran situar-se també temporalment les aules de docència.

o El campus de Montilivi disposa d’una biblioteca recentment ampliada, distribuïda

en tres plantes diàfanes, que ocupen una superfície total de 6.835 m2, que permeten oferir punts de treball a 1.100 usuaris simultàniament. Disposa d’una biblioteca digital amb més de 8.300 revistes electròniques, 37 bases de dades i 8.000 llibres electrònics, que, com que és gestionada consorciadament amb la resta d’universitats catalanes, ja cobreix completament el camp de les ciències de la salut. Addicionalment, amb l’inici dels estudis de Medicina es preveu dotar d’un programa d’adquisició específic de bibliografia bàsica i recomanada pels estudis de Medicina.

La Biblioteca de Montilivi disposa també d’espais per a l’estudi individualitzat o en grups reduïts de dues o tres persones, i aules per a l’estudi en grup.

o Pel que fa a la formació pràctica en les matèries d’anatomia humana, en el primer any d’inici d’activitat es preveu l’adquisició de models d’alta qualitat per al reconeixement del desenvolupament embrionari i organogènesi, sobre morfologia, estructura i funció del sistema locomotor, aparell circulatori, digestiu, reproductor i respiratori, així com del sistema endocrí, ronyó, vies urinàries, sistema immunològic i sistema nerviós. Es preveu poder realitzar les pràctiques de dissecció humana i reconeixement en peces reals mitjançant l’establiment d’un conveni de col·laboració amb els serveis forenses de l’Administració de justícia de Girona.

o La ubicació provisional durant aquest curs del deganat, dels serveis administratius

i dels despatxos del professorat ocuparà la meitat de la planta pis del mòdul central M-20 (veure plànol MC-A02 de l’annex) amb una superfície global d’uns 500 m2.

Del curs 2009-2010 al 2011-2012 es preveu situar els espais de docència i professorat a l’edifici d’Emili Grahit on actualment estan establertes la Facultat d’Educació i Psicologia i l’Escola Universitària d’Infermeria.

15

La futura seu de la Facultat d’Educació i Psicologia està en aquests moments en procés de rehabilitació a l’edifici Seminari del Barri Vell de Girona. Actualment la Facultat està establerta temporalment a Emili Grahit. La rehabilitació del seu nou edifici finalitza a mitjan 2009, i per al curs 2009-2010 ja es preveu que la Facultat inici el curs a la nova seu, amb la qual cosa s’alliberarà un espai on actualment hi ha més de 1.700 estudiants. Les instal·lacions disponibles de l’edifici d’Emili Grahit quan marxin els estudis d’Educació i Psicologia disposen d’una superfície útil aproximada de 4.390 m2: — Aules, seminaris i sales d’estudi: 11 espais, que ocupen una superfície útil de 737

m2 — Laboratoris docents + aules informàtiques: 7 espais, que ocupen una superfície

útil de 467 m2 — Despatxos + sales de reunió: 7 espais, que ocupen una superfície útil de 191 m2 — Biblioteca: amb una superfície útil de 479 m2 — Sala d’actes i sales de graus: 2 espais, que ocupen una superfície útil de 292 m2 — Serv. departament: 3 espais, que ocupen una superfície útil de 78 m2 — Deganat i administració: 7 espais, que ocupen una superfície útil de 285 m2 — Serveis (bar, fotocòpies, lavabos...): 382 m2 — Espais comuns (passadissos, s. tècn. neteja...): amb una superfície útil de 1.480

m2 A més a més, al pati posterior hi ha dos mòduls (1 i 6) annexes del propi edifici d’uns 80 m2 cadascun i quatre més (2, 3, 4 i 5) muntats provisionalment per ampliar les necessitats actuals (veure plànols nivell 0 i nivell 1 de l’annex) i que representen uns 450 m2 d’aules i 380 m2 en despatxos de professorat. Així doncs durant aquest període, els estudis de Medicina podran disposar dels espais més que suficients sense interferir en el desenvolupament de la resta d’estudis de la UdG, en un edifici que ja disposa dels serveis generals següents: o Laboratoris de ciències bàsiques, utilitzats per a la formació en didàctica de la

ciència, que seran adaptats amb equipament específic addicional per a la realització de pràctiques de:

— microbiologia, — biologia molecular, — histologia i anatomia patològica

o Sis laboratoris de pràctiques de simulació clínica que actualment utilitzen els

estudis d’Infermeria i amb disponibilitat horària per compartir-los. o Espai per a la instal·lació d’un sala d’anatomia i dissecció completa, amb

l’adequació de les instal·lacions pròpies necessàries (sala de condicionament i formalització de cossos donants, preparació de peces, cambres frigorífica i de congelació, sala de disseccions, etc.).

o Aules docents, que es podran dividir per adaptar-se a la metodologia docent de la

Facultat i acollir, segons l’evolució d’estudiants prevista, de 155 ETC el curs 2009-2010 a 300 el curs 2011-2012, partint de 8 aules per a grups de 20 estudiants a un màxim de 15 aules. Cal tenir present que el curs 2011-2012 ja hi haurà un grup de 40 estudiants cursant el 4t curs amb formació clínica a les instal·lacions de l’Hospital Universitari Josep Trueta, hospitals comarcals i Atenció Primària.

o Despatxos de professorat de la titulació, fins a 25 professors a TC i 15 a temps

parcial.

16

o Biblioteca pròpia, amb un fons propi ja consolidat en l’àmbit de ciències de la salut

pels estudis d’Infermeria, que s’ampliarà amb el programa d’adquisició específic de bibliografia bàsica i recomanada pels estudis de Medicina.

o Sales informàtiques i connexió sense fils a la xarxa des de les aules. o Bar i espais associatius. Un valor afegit al projecte amb la ubicació transitòria a l’edifici d’Emili Grahit serà el fet de compartir espais amb l’Escola Universitària d’Infermeria de Girona, per l’afinitat dels ensenyaments, l’ús d’instal·lacions comunes, com el laboratori de simulació clínica, i personal docent i investigador que podrà impartir docència a les dues titulacions. Pel que fa a l’adequació de l’edifici des del punt de vista de la seva accessibilitat universal i disseny per a tothom, cal indicar que en aquest edifici ja es va aplicar un pla d’eliminació de barreres arquitectòniques i que compleix la normativa vigent. Pel que fa al manteniment de les instal·lacions, la UdG disposa d’una unitat de gestió especialitzada, el Servei d’Oficina Tècnica i Manteniment (SOTIM), responsable del manteniment i de realitzar les accions de reposició necessàries. També cal assenyalar que la dotació específica dels laboratoris serà de nova adquisició. Pla d’adquisició de la infraestructura definitiva de la Facultat de Medicina La Facultat de Medicina s’integra en el projecte d’ampliació de l’Hospital Universitari Josep Trueta (HJT) i la construcció de les noves instal·lacions de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (IdIBGi). El període d’execució d’aquestes actuacions és el següent:

— 2008: redacció del pla funcional i projecte HJT — 2009: pla funcional, projecte bàsic i executiu de la nova Facultat de Medicina i

l’IdIBGi. — 2010-12: execució del projecte constructiu — 2012/13: Trasllat i inici operatiu de les noves instal·lacions de la Facultat de

Medicina de la UdG. — 2012/13: inici nou HJT

Bases per la definició de les necessitats funcionals de la nova Facultat de Medicina de la UdG Els espais propis de la Facultat hauran de donar servei a quatre grans àrees interconnectades entre si, però amb racionalitat pròpia per a cadascuna, separant funcionalitats i fluxos:

o Àrea d’estudiants (aules, seminaris, sales d’estudi, laboratoris docents, espai associatiu...).

o Àrea departaments i professorat (despatxos, sales de reunions, petits laboratoris d’àrea).

o Direcció (deganat i serveis administratius).

17

o Serveis comuns (recepció, sala d’actes, Centre de Recursos a l’Aprenentatge i la Investigació (CRAI), serveis de restauració, reprografia i llibreria, etc.).

Com s’ha indicat, a la vegada, els espais de la Facultat s’han d’integrar funcionalment amb les altres dues peces bàsiques del campus: o L’IdIBGi, on es desenvoluparà majoritàriament l’activitat investigadora del

professorat de la Facultat i que hauria d’integrar els laboratoris de recerca i els equipaments hard i soft d’ús compartit que donin suport a aquesta activitat. Per la seva especial importància cal esmentar la disposició d’un estabulari, però cal preveure la possibilitat d’altres serveis d’ús compartit, com per exemple: microscòpia electrònica, seqüenciadors, instal·lació d’isòtops radioactius, congeladors, preparació de cultius, centrifugadores, magatzems, etc.

Cal tenir present que aquesta és una hipòtesi bàsica en aquesta proposta de necessitats funcionals de la Facultat, i que en el cas que finalment es considerés més convenient mantenir els projectes de l’IdIBGi i de la Facultat amb més independència, caldria incorporar a la Facultat la necessitat de disposar d’uns espais per atendre la recerca que es desenvolupi en els seus departaments.

o L’ampliació de l’HJT, amb una comunicació senzilla i fluida amb l’edifici de Recerca, i on cal preveure la possibilitat que els estudiants que realitzin els darrers cursos de formació clínica tinguin la ubicació de la seva docència un cop finalitzada l’ampliació de l’Hospital de manera permanent.

Per a la definició de les necessitats d’espai es preveuen les següents consideracions en funció dels usos previstos: — Àrea d’estudiants segons el model pedagògic de la Facultat, en què

l’estudiant és element actiu del seu aprenentatge i, conseqüentment, cal que es tingui en consideració aquest model docent a l’hora de determinar els espais perquè sigui possible desenvolupar-lo de manera flexible i, en concret, tenint presents les alternatives d’aprenentatge basat en projectes. En aquest sentit, s’han de tenir molt presents les recomanacions que poden comportar una incidència directa en el Pla funcional. Destaquen les següents: o Els grups a les aules se situaran típicament entre 25 i 40 estudiants. o La disposició del mobiliari a les aules ha de permetre un fàcil accés del

professor al lloc de treball de cada estudiant. o Si bé hi ha d’haver aules amb capacitat per a 60 estudiants, la majoria han

d’admetre grups reduïts. o A les aules per a grups reduïts, les taules i cadires hauran de ser mòbils per

poder-les distribuir de manera diferent, sigui durant el temps de classe, sigui en diferents moments del període lectiu, i l’espai disponible ho ha de permetre.

o Hi ha d’haver aules i seminaris amb mobiliari (taules, cadires, armaris) semblant al de sales de reunions destinades a treball en grup presencial.

o Hi ha d’haver prou espais perquè els estudiants puguin realitzar els treballs sense presència del professor. També hi ha d’haver espais d’autoaprenentatge en grup.

o Hi ha d’haver suficients places de sala d’estudi distribuïdes per la Facultat. o És necessari estendre la connectivitat informàtica sense fils per tot el recinte

de la Facultat i hi ha d’haver sistemes de recàrrega de bateries per a ordinadors portàtils.

o Cal analitzar la necessitat d’alguns espais flexibles que puguin ser utilitzats com a aula de classe durant el període lectiu i com a sala per a exàmens de les assignatures més nombroses.

18

o Per a l’activitat de pràctica clínica i d’anatomia, és necessari que els estudiants disposin de vestidors on puguin canviar-se i armaris on puguin guardar el seu material.

— Centre de recursos d’aprenentatge i investigació (CRAI), entès com

l’evolució de la biblioteca tradicional a un centre de recursos d’informació i documentals per a l’aprenentatge i la recerca. Té les característiques següents: o Oferir un equipament centrat en l’usuari i no en els llibres. o Oferir als professors i investigadors l’entorn i els recursos necessaris per

satisfer les seves necessitats d’informació i documentació. o Facilitar als estudiants una experiència d’aprenentatge total mitjançant la

interacció amb llibres, tecnologia, els seus mateixos companys, professorat i investigadors del campus (facultat, hospital, institut).

o Aconseguir un equipament singular, pensat i programat per estimular l’aprenentatge, fent ús d’un espai central en el campus que faci èmfasi en la integració d’activitats curriculars i extracurriculars de les diferents comunitats d’usuaris que integren el campus.

o Dissenyar, implementar i programar activitats acadèmiques i esdeveniments especials, tot aprofitant la seva capacitat per facilitar l’experiència educativa al màxim d’audiència possible del campus.

o De manera integrada, al CRAI es pot preveure desenvolupar serveis de laboratori d’idiomes, sales d’estudi i aules de reserva, suport a la formació del professor, suport a la creació i elaboració de materials docents i multimèdia

— Departaments i professorat

o Distinció entre despatxos segons el tipus de dedicació: individuals per a professorat a TC i compartits (2 persones) per a professorat a temps parcial.

o Per a despatxos de becaris o doctorands, la capacitat pot ser de 4 persones. o Es considera que la superfície mínima útil per treballador hauria de situar-se

entorn dels 15 m2. o L’espai de treball haurà de complir les condicions d’ergonomia i confortabilitat

que garanteixin el bon desenvolupament de les tasques. o Les ubicacions dels espais haurien d’estar allunyades de les zones de trànsit de

la Facultat i haurien de garantir l’aïllament visual i acústic. o Sales de reunions per àrees afins. Capacitat per a 10-12 persones. o Sala de tutories. Capacitat per a 4-6 persones. o Caldria disposar d’alguna sala de professors com a lloc de trobada i de debat

informal. — Serveis administratius i personal d’administració i serveis

o Despatxos per unitats o àrees afins, amb un espai individual per al cap de la unitat o persona que desenvolupi les funcions de responsable de l’àrea en qüestió.

o Despatxos per al personal de laboratoris situats prop dels laboratoris, no a dins.

o L’espai de treball ha de complir les condicions d’ergonomia i confort que garanteixin el bon desenvolupament de les tasques.

o S’han de tenir en compte les necessitats específiques de cada unitat seguint un criteri de proximitat.

o Arxius corresponents a totes les unitats. o Sales d’espera per a les direccions. o Espai destinat a una sala polivalent per al PAS que serveixi per a descans, amb

documentació útil per a la formació del personal, entre altres usos. o Magatzem individual de paper proper a una sortida. o Vestidors per a PDI i PAS, diferenciats home-dona i fixos per al personal de

manteniment, consergeria i laboratoris. o Vestuari per a personal extern.

19

o Menjador de PDI i PAS. o Magatzem general amb espai suficient per cobrir les necessitats segons l’edifici.

— Àrea de direcció del deganat

o Despatxos per al degà o degana i l’equip directiu de la Facultat o Espais de suport administratiu o Sala de juntes o Unitat d’Educació Mèdica

— Serveis generals de l’edifici

1. Sala d’actes, que pot ser compartida amb l’IdIBGi i l’HJT 2. Sala de graus, sala d’exposicions. 3. Zona d’estudiants per a la seva activitat associativa i representativa, amb sala

de juntes compartida. És important que aquesta zona estigui situada en un lloc de trànsit d’estudiants i lluny de les aules.

4. Zona representativa per al PDI i PAS (comitès i sindicats). 5. Copisteria, llibreria i papereria. 6. Bar restaurant, considerant un menjador obert. 7. Menjador per a estudiants i menjador per a treballadors, independents del bar

menjador. 8. Sales de venda automàtica distribuïdes per l’edifici.

Com a requeriments funcionals addicionals cal preveure que: o L’edifici i les instal·lacions es realitzin amb uns criteris d’accessibilitat universal i

disseny per a tothom. o Es dissenyi amb criteris mediambientals sostenibles, en l’ús de materials i

considerant l’estalvi energètic. Previsió de les necessitats d’espais La següent previsió es realitza a partir dels principis indicats en el punt anterior i pren com a punt de referència la previsió d’estudiants i professorat descrita en el capítol de personal acadèmic. A l’hora de dimensionar la nova facultat, cal procedir amb la prudència de disposar del marge suficient que permeti absorbir adequadament futurs increments d’estudiants i d’activitat acadèmica. Així, si bé amb els resultats acadèmics previstos hem situat el nombre estable d’estudiants entorn dels 500 estudiants equivalents a temps complet, cal tenir present que una variació en el rendiment que incrementés un 10 % la taxa de repetició situaria el nombre d’estudiants entorn dels 550 ETC, o que per exemple una possible futura ampliació de 20 places d’accés, mantenint els rendiments acadèmics previstos, estabilitzaria els estudis entorn dels 600 estudiants. El paràmetre emprat a l’hora de planificar les inversions universitàries és la relació entre la superfície total construïda i el nombre d’estudiants a temps complet (STC/ETC). Si analitzem quin és aquest valor per a les facultats de medicina de Catalunya de les quals disposem de dades, obtenim els valors següents:

STC ETC m2/ ETC

Observacions

UdL 14.322 825 17,36UB 57.722 2.946 19,59 Bellvitge + Campus centreUAB-Bellaterra 23.978 1.773 13,52 No incorpora usos assistencials

Total 96.022 5.544 17,32

20

La Generalitat de Catalunya empra com a paràmetre de referència per a la previsió de les necessitats d’inversió en els estudis de Medicina 14,25 m2/ETC, sensiblement inferiors a la mitjana que s’ha indicat abans. A les consideracions anteriors sobre la necessitat de tenir la prudència de preveure un nombre més alt d’estudiants a l’hora de dimensionar la nova facultat (proposem entre 550 i 600 ETC), cal tenir present també l’especificitat del model docent proposat en aquests estudis, que necessitarà un nombre més alt d’aules de menor cabuda i espais de treball i aprenentatge dels estudiants que no pas en un model de formació tradicional. Així doncs, la previsió d’espais que es fa parteix de les dades de professorat i estudiants exposades en els capítols anteriors, però es dota el projecte funcional dels elements necessaris per disposar de flexibilitat i més capacitat. Pel que fa als espais de professorat i departaments, es fa una previsió de 4 agrupacions amb espais comuns (magatzem, sala polivalent, sala de tutories, suport administratiu, etc.). Com s’ha comentat a l’apartat anterior, dins d’aquesta proposta no s’inclouen els espais de recerca, entenent que aquests es compartiran amb l’IdiBGi. Amb les consideracions indicades, la previsió de necessitats de superfície útil i l’ús previst s’exposen a la taula següent.

21

FUNCIONALITAT PREVISTA Nº m2/ Unitat

m2/ Totals

Total

DEGANATDegà i equip directiu 5 15 75Suport administratiu equip directiu 1 30 30Unitat d'Educació Mèdica 3 15 45Suport administratiu UEM 1 10 10Sala de Juntes 1 80 80 240ADMINISTRACIÓCap d'administració 1 15 15Gestió administrativa, econòmica i acadèmica (15 p.) 1 100 100Recepció, Informació, consergeria 1 25 25Vestuaris masculins/femenins 2 40 80Arxiu documentació 1 75 75Magatzem (manteniment, mobiliari, material fungible…) 1 100 100 395SERVEIS COMUNS EDIFICISala d'actes (150 persones) 1 200 200Biblioteca - CRAI (100 llocs de treball) 1 500 500 740Reprografia 1 75 75Llibreria, material oficina 1 50 50Locals activitats associatives 3 15 45Locals activitats representatives estud/treballadors 3 15 45Servei de restauració / Bar 1 125 125Menjador treballadors / estudiants 2 40 80 1.120ESPAI DOCENT CapacitatAules magistrals i d'examen (divisibles en 4) 150 2 200 400Aules d'informática 40 2 80 160Aules Seminari treball per projectes 20-25 10 40 400Aules-seminari pràctica clínica 10-15 15 25 375Sales d'estudi 40 4 60 240 1.575

LABORATORIS DOCENTSAnatomia humana i osteoteca (total amb disseccio) 1 150 150Laboratoris biologia molecular 1 60 60Laboratoris histiologia anatomia patològica 1 60 60Laboratori microbiologia 1 60 60Laboratoris química i farmacologia 1 60 60Altres a determinar (infermeria, fisiologia) 1 60 60Espais avaluació habilitats clíniques 5 20 100 550

ESPAIS PROFESSORAT I DEPARTAMENTSDespatxos individuals 50 12 600Despatxos compartits (2 llocs) 25 18 450Sala treball compartit (6 llocs) 4 35 140Sala tutories 4 20 80Suport administratiu departament/àrea 4 15 60Magatzem departament/àrea 4 20 80Sala polivalent (biblioteca /reunions/ …) 4 30 120Laboratoris/informàtica de dept/àrea 4 50 200Sala de professorat 1 50 50 1.780

TOTAL SUPERFÍCIE ÚTIL 5.660

Gruixos constructius 12,0% 679Locals per instalacions 2,0% 113Circulacions, accessos, passos i escales 25,0% 1.415Serveis Generals (lavabos, magatzems, locals serveis…) 5,0% 283

44,0%TOTAL SUPERFÍCIE CONSTRUIDA 8.150

22

Exceptuant la previsió per a 600 ETC, són mòduls superiors al mòdul utilitzat pel departament responsable d’universitats a l’hora de planificar les inversions (14,25 m2/ETC), però inferior a la mitjana actual de les facultats de medicina de Catalunya.

El resultat de la proposta dóna un mòdul de superfície construïda per estudiant a temps complet de: — 16,30 m2/ETC per a un total de 500 ETC — 14,82 m2/ETC per a una previsió de 550 ETC — 13,58 m2/ETC per a una previsió de 600 ETC

Lògicament, aquesta previsió, com tots els plans funcionals, necessitarà un ajustament a l’hora del replanteig arquitectònic, amb l’anàlisi detallada de la funcionalitat específica de cadascun dels espais i dels seus requeriments operatius.

23

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 201617.520 152.205 217.905 281.415 340.545 397.485 423.765 434.715 328.50055.285 157.958 157.958 118.469

223.812 768.263 1.464.888 1.934.218 2.550.665 3.227.198 3.682.241 3.827.903 3.991.959DIUiE (subv. derivada) 59.768 201.850 321.007 426.029 531.550 631.591 733.662 780.796 795.758

356.385 1.280.277 2.161.759 2.760.130 3.422.761 4.256.274 4.839.668 5.043.413 5.116.217El present quadre està confeccionat amb l'import de les retribucions de l'any 2008, que caldrà incrementar anualment amb l'IPC corresponent

DESPESES2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016340.385 1.178.355 1.921.649 2.425.568 3.008.011 3.744.024 4.179.168 4.364.413 4.429.717257.285 864.946 1.350.498 1.750.599 2.181.082 2.581.735 2.989.369 3.174.614 3.239.91883.100 313.409 571.152 674.969 826.929 1.162.289 1.189.799 1.189.799 1.189.79916.000 101.922 240.109 334.563 414.750 512.250 660.500 679.000 686.500

356.385 1.280.277 2.161.759 2.760.130 3.422.761 4.256.274 4.839.668 5.043.413 5.116.217Capítol IITotal despeses

Total ingressos

Capítol IPDI

PAS

INGRESSOS

MatrículaAportació UniversitatDIUiE (nova titulació)

24

h) Estudi econòmic per a la viabilitat del projecte Quadre resum d’ingressos i despeses en relació amb la despesa de personal i funcionament

Previsió de les despeses de personal El resum general de les despeses de personal és el següent:

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2015Despesa PDI 257.285 864.946 1.350.498 1.750.599 2.181.082 2.581.735 2.989.369 3.174.614 3.239.918Despesa PAS 83.100 313.409 571.152 674.969 826.929 1.162.289 1.189.799 1.189.799 1.189.799TOTAL 340.385 1.178.355 1.921.649 2.425.568 3.008.011 3.744.024 4.179.168 4.364.413 4.429.717 Previsió de les despeses de personal docent i investigador (PDI) Aquesta previsió es basa en l’estimació del nombre de PDI detallat en l’apartat b) d’aquesta memòria i que es reprodueix de nou aquí per a una major claredat d’exposició. Estimació del nombre de PDI vinculat (per cursos acadèmics)

2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16CU (Func. o Lab.) 0,0 1,3 6,7 8,7 10,7 12,7 14,0 14,0TU / Agregat 0,0 8,7 16,7 23,3 28,0 34,0 36,7 38,0Lector 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0AS Tp3 1,5 4,0 7,5 11,5 15,0 20,0 22,0 23,0AS Tp2 3,5 11,5 4,5 8,5 12,0 17,0 19,0 20,0

Estimació del cost de PDI vinculat (per cursos acadèmics)2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16

Retribucions 48.660 391.854 725.773 1.025.402 1.269.065 1.573.717 1.719.212 1.770.053Complements R+A 0 73.441 209.070 281.674 342.418 411.069 448.930 456.837Cost Empresa 15.085 46.344 38.717 63.884 85.905 117.364 129.947 136.239Total Cost UdG 63.745 511.639 973.560 1.370.960 1.697.389 2.102.150 2.298.089 2.363.129

Estimació del nombre de PDI no vinculat (per cursos acadèmics)2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16

CU (Func. o Lab.) 2,5 3,5 1,0 1,0 1,0 1,0 1,0 1,0TU / Agregat 7,5 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0 6,0Lector 1,5 3,0 4,5 5,5 6,5 8,0 8,5 9,0AS Tp3 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0 0,0AS Tp2 0,0 0,0 3,0 3,0 3,0 3,0 3,0 3,0

Estimació del cost de PDI no vinculat (per cursos acadèmics)2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16

Retribucions 515.675 567.524 514.059 553.382 592.706 641.546 657.826 674.106Complements R+A 87.620 96.862 57.090 58.165 59.240 60.853 61.391 61.928Cost Empresa 68.060 78.459 93.833 104.260 114.687 130.327 135.541 140.754Total Cost UdG 671.355 742.844 664.982 715.808 766.633 832.726 854.757 876.788

TOTAL ESTIMACIÓ DE PDI (per cursos acadèmics)2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16

Retribucions 564.335 959.377 1.239.832 1.578.785 1.861.771 2.215.263 2.377.038 2.444.160Complements R+A 87.620 170.303 266.160 339.839 401.659 471.922 510.320 518.765Cost Empresa 83.145 124.802 132.550 168.144 200.592 247.691 265.488 276.993TOTAL 735.100 1.254.483 1.638.542 2.086.768 2.464.022 2.934.877 3.152.847 3.239.918

TOTAL ESTIMACIÓ DE PDI (per exercicis pressupostaris)2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016

Retribucions 197.517 663.096 1.029.491 1.324.570 1.649.531 1.950.144 2.255.707 2.393.819 2.444.160Complements R+A 30.667 108.291 194.267 284.580 355.294 419.225 481.522 512.431 518.765Cost Empresa 29.101 93.559 126.739 141.449 176.256 212.367 252.140 268.364 276.993TOTAL 257.285 864.946 1.350.498 1.750.599 2.181.082 2.581.735 2.989.369 3.174.614 3.239.918 El càlcul dels costos s’ha fet sobre preus 2008, que caldrà incrementar amb l'IPC real estatal. A part, l’estimació de despeses de PDI s’ha fet en base als criteris següents:

1. 80 estudiants d’entrada, projectats de manera progressiva curs a curs en base a:

o Índex de repetició: 20% el primer curs, 15% el segon i el tercer curs, 10% la resta

o Taxa d’abandonament: 4% els tres primers cursos, 1% la resta

2. Càlcul de necessitats de professorat: o Es desglossen els crèdits de cada mòdul en crèdits d’ensenyament

bàsic (Unitats d’Aprenentatge per Objectius -UAO-) i crèdits d’aprenentatge de Formació Clínica (FClin)

25

o S’estima en un promig del 25% de cada mòdul el nombre d’hores d’ensenyament pràctic

Es determina el nombre de grups a raó de: o Unitats d'Aprenentatge per objectius (UAO): 20 estudiants grups de

teoria / 10 estudiants grups pràctics o Formació clínica (FClin): 10 estudiants grup

(ABP+seminaris+tallers) / 5 estudiants grups pràctics Es determina el nombre d'hores de professorat multiplicant el nombre de crèdits per les hores de cada cr. ECTS:

o 1 ECTS UAO (dedicació del professor): 5 hores d'ensenyament teòric + 2,5 hores d'ensenyament pràctic

o 1 ECTS FClin (dedicació del professor): 7 hores d'ensenyament pràctic + 3,5 hores de coordinació

3. Càlcul dels costos de professorat:

o L'estructura de professorat ordinari és de 20%CU - 60%TU - 20% professorat en formació (lector)

o La dedicació del professorat a temps complet és de 210 hores/any a més de tasques de coordinació i doctorat

o El nombre de professorat és el resultant d'aplicar aquests dos criteris al nombre total d'hores explicat en el punt 2

o S'ha arrodonit aquest nombre i s'hi ha afegit 1 CU i 3 TU -només 2 els dos primers anys- per càrrecs de direcció i coordinació

Previsió de les despeses de personal d’administració i serveis (PAS) Com en el cas del PDI, aquesta previsió es basa en l’estimació del nombre de PAS detallat en l’apartat c) d’aquesta memòria i que es reprodueix de nou aquí per a una major claredat d’exposició. Estimació del nombre de PAS necessari

Categoria 2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16Administrador A/L1 1 1 1 1 1 1 1 1Suport direcció C/L3 1 2 3 3 3 3 3 3

Administratius gestió C/L3 2 4 5 5 8 8 8 8Tècnics informàtica B/L2 1 1 1 3 3 3 3Tècnics biblioteca B/L2 1 1 1 3 4 4 4

Suport depts C/L3 1 2 3 5 6 6 6 6Tècnics laboratori 50% L2/L3 2 4 5 5 8 8 8 8

Informació/conserg. D/L4 2 2 2 5 5 5 57 17 21 23 37 38 38 38

Estimació del cost de PAS necessari (per cursos acadèmics)

2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16183.000 415.000 506.000 550.000 882.000 910.000 910.000 910.00054.429 126.349 154.559 168.199 271.119 279.799 279.799 279.799

237.429 541.349 660.559 718.199 1.153.119 1.189.799 1.189.799 1.189.799

Estimació del cost de PAS necessari (per exercicis pressupostaris)

2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016Retribucions 64.050 241.000 437.750 517.000 633.000 889.000 910.000 910.000 910.000Cost Empresa 19.050 72.409 133.402 157.969 193.929 273.289 279.799 279.799 279.799TOTAL 83.100 313.409 571.152 674.969 826.929 1.162.289 1.189.799 1.189.799 1.189.799

TOTAL

RetribucionsCost EmpresaTOTAL

El càlcul dels costos s’ha fet sobre preus 2008, que caldrà incrementar amb l'IPC real estatal.

26

27

Previsió de les despeses de funcionament Variables per al càlcul: Infraestructura: 37,5 Euros/m2 Manteniment, neteja, vigilància, consums

energètics Funcionament docència: 300 Euros/ETC Pressupost docent departaments, material

fungible, reactius laboratori… Funcionament unitats 2000 Euros/Pers TC Pressupost funcionament centres i dept,

telefonia, fungible, desplaçaments.. Evolució de les variables i despesa funcionament:

2007/08 2008/09 2009/10 2010/11 2011/12 2012/13 2013/14 2014/15 2015/16Infraestructura 2325 3450 4390 4390 8150 8150 8150 8150Estudiants TC 80 155 230 305 370 445 480 495 500Persones TC 20 41 57,5 71 94,5 108 113,5 116 116

Estimació de les despeses de funcionament:

2008 11 2012 2013 2014 2015 2016Infraestructura 38.188 164.625 199.875 305.625 305.625 305.625Funcionament docència 6.000 74.625 96.375 116.625 136.125 145.125 148.875Funcionament unitats 10.000 21.750 153.750 195.750 218.750 228.250 232.000TOTAL 16.000 .563 414.750 512.250 660.500 679.000 686.500

2009 2010 200 21.797 97.734 1

29.625 52.12550.500 90.250 1

101.922 240.109 334

— Fase 2: Trasllat a les instal·lacions de la Facultat de Medicina i de l’IdIBGi a Sarrià de Ter, als nous espais adjacents a l’HJT, un cop finalitzada aquesta primera fase d’ampliació.

— Fase 3: Plena integració de la formació clínica a l’HJT, en espais integrats amb els espais assistencials, un cop finalitzada la construcció del nou HJT.

— Fase 1: Inici dels estudis de Medicina aprofitant les instal·lacions del campus de Montilivi i l’edifici d’Emili Grahit on actualment està establerta la Facultat d’Educació i Psicologia i l’Escola Universitària d’Infermeria.

Atesa la dimensió del projecte i la concurrència actual amb l’activitat assistencial i investigadora de l’HJT, el projecte arquitectònic i constructiu global té un abast temporal que supera el període d’implantació dels estudis de Medicina. És per això que és necessari plantejar el projecte per fases:

Tant el projecte d’ampliació de l’HJT, on es desenvoluparà majoritàriament la formació clínica dels estudiants de Medicina de Girona de manera combinada amb els centres de la demarcació, com el projecte de l’IdIBGi, on la majoria del professorat de la Facultat de Medicina desenvoluparà la seva activitat investigadora, cal concebre’ls com a peces inseparables de la Facultat de Medicina de la UdG, motiu pel qual el plantejament urbanístic i arquitectònic d’aquests tres projectes situats al límit municipal entre Girona i Sarrià de Ter han de resoldre la comunicació i interdependència entre aquests tres elements.

La Facultat de Medicina de la UdG es desenvoluparà de manera integrada amb el projecte d’ampliació de l’Hospital Universitari de Girona Doctor Josep Trueta (d’ara endavant HJT) i l’ampliació de l’Institut d’Investigació Biomèdica de Girona (d’ara endavant IdIBGi).

Edificis i equipament

La previsió de despeses que es presenta té en compte les tres fases, incloent les inversions necessàries per a l’adaptació i equipament de l’aulari de Montilivi i l’Edifici d’Emili Grahit, i la construcció dels edificis al campus de Ciències de la Salut.

INGRESSOS2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL

0 0 0 1.000.000 2.000.000 2.000.000 4.000.000 3.000.000 12.000.0000 60.000 0 0 0 0 0 0 60.000

182.165 0 0 0 0 0 0 0 182.1652.000.000 4.000.000 1.500.000 0 0 0 0 0 7.500.000

0 0 0 0 0 0 0 0 01.733.536 2.233.536 1.500.000 0 0 0 0 0 5.467.072

3.915.701 6.293.536 3.000.000 1.000.000 2.000.000 2.000.000 4.000.000 3.000.000 25.209.237

DESPESES2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 TOTAL

30.000 0 0 0 0 0 0 0 30.0000 60.000 0 0 0 0 0 0 60.000

54.000 126.000 0 0 0 0 0 0 180.000136.066 68.033 68.033 68.033 0 0 0 0 340.165

0 0 0 0 1.621.280 0 0 0 1.621.280733.536 733.536 0 0 0 0 0 0 1.467.072

0 0 0 1.467.072 2.200.608 2.200.608 4.401.216 4.401.216 14.670.7200 0 0 0 630.000 270.000 0 0 900.0000 540.000 0 0 0 0 0 0 540.0000 0 1.620.000 2.160.000 1.620.000 0 0 0 5.400.000

953.602 1.527.569 1.688.033 3.695.105 6.071.888 2.470.608 4.401.216 4.401.216 25.209.237

Equipament docent FMProjecte i direcció mòdul Id'IBGiConstrucció Id'IBGi

TOTAL INVERSIONS

Total ingressos

Ampliació equipament laborator

Projecte i direcció FMConstrucció FM

Adequació laboratoris Emili GrahMaterial sala anatomiaMaterial bibliogràficEquipament Id'IBGi

UdGFEDERDGRAltres inversors (gestió UdG)

PIU obra nova edificacióPIU RAM

28

Necessitats d’inversió i projecció temporal de les despeses i ingressos

i) Els departaments i les Facultats i Escoles afectades Pel que fa a departaments es preveu la creació d’un departament específic en un futur proper, fins al moment en què el nombre de nous professors de l’àmbit clínic permeti la creació d’aquest l’adscripció dels nous professors s‘està fent, de manera provisional, al Departament de Biologia. Aquest mateix departament és el que es veu més afectat pel que fa a càrrega docent de les matèries bàsiques de Medicina, però també hi participen els departaments d’IMA, Economia i Psicologia. Pel que fa als centres, a part de l’afectació immediata i temporal sobre la Facultat de Ciències i l’Escola Politècnica Superior per la ubicació del primer curs en el nou Aulari de Montilivi, es preveu que el centre més afectat serà l’Escola d’Infermeria, per tractar-se de l’únic centre de l’àmbit de ciències de la salut que existeix fins al moment a la UdG, moltes de les infraestructures, així com les noves incorporacions de professorat i equipaments, podran ser compartits per la Facultat de Medicina i l’EUI, especialment a partir de la ubicació de la Facultat a l’Edifici d’Emili Grahit i la posterior creació del Campus de Ciències de la Salut a Sarrià.

Girona, juliol de 2008

29

AANNNNEEXX

Plànols referents a l’apartat g) de la present memòria.

30