Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR ...2.- Memòria del treball (informe...
Transcript of Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR ...2.- Memòria del treball (informe...
Memòria justificativa de recerca de les convocatòries PBR, DEBEQ, FI, MQD, ACOM, RDG, AREM, ARIE, INEFC, AMIC i EXCAVA La memòria justificativa consta de les dues parts que venen a continuació: 1.- Dades bàsiques i resums 2.- Memòria del treball (informe científic) Tots els camps són obligatoris 1.- Dades bàsiques i resums Nom de la convocatòria AREM Llegenda per a les convocatòries: ACOM Ajuts a projectes de recerca d'abast local i comarcal AMIC Ajuts per a projectes de recerca en matèria d'immigració internacional a Catalunya AREM Ajuts per a projectes adreçats a la recuperació de la memòria històrica ARIE Ajuts per a donar suport al desenvolupament de projectes de recerca i innovació en matèria educativa i
d'ensenyament formal i no formal DEBEQ Beques de Cooperació Internacional i Desenvolupament EXCAVA Ajuts per al desenvolupament de treballs de camp de prospecció i/o excavació arqueològica o
paleontològica de rellevància científica i d'impacte internacional FI Beques predoctorals per a la formació de personal investigador INEFC Beques predoctorals i de col·laboració, dins de l'àmbit de l'educació física i l'esport i les ciències
aplicades a l'esport MQD Ajuts per al finançament de projectes per a la millora de la qualitat docent a les universitats de CatalunyaPBR PBR Projectes Batista i Roca. Ajuts per al finançament de projectes de recerca en l'àmbit de les Ciències
Socials i les Humanitats RDG Ajuts per al finançament de projectes de recerca que tinguin per finalitat l'estudi de les desigualtats i
violències originades per motius de gènere
Títol del projecte ha de sintetitzar la temàtica científica del vostre document. Els laboratoris de l'Escola Industrial (1936-1939). Guerra i depuració
Dades de l'investigador responsable Nom Guillermo
Cognoms Lusa Monforte
Correu electrònic [email protected]
Dades de la universitat / centre al que s’està vinculat UPC, Dept. Matemàtica Aplicada I, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica, ETSEIB
Número d’expedient 2005AREM 10016 Paraules clau: cal que esmenteu cinc conceptes que defineixin el contingut de la vostra memòria. laboratoris, Escola Industrial, guerra, investigació militar, depuració
Data de presentació de la justificació 27-04-2007
Resum del projecte: cal adjuntar dos resums del document, l’un en anglès i l’altre en la llengua del document, on a més s’esmenti les dades següents: les dades del lloc on s’ha fet l’estada i la durada del projecte. Resum en la llengua del projecte (màxim 300 paraules) Els laboratoris de l’Escola Industrial (1936-1939). Guerra i depuració L’Escola Industrial de Barcelona, creada el 1904, incorporà el 1927 l’Escola d’Enginyeria Industrial. Des de 1919, a més, els laboratoris dels diferents centres docents havien constituït el Laboratori General d’Assaigs. D’aquesta manera, des del punt de vista de l’enginyeria, l’Escola Industrial es convertí en un centre de referència. Els laboratoris que servien la indústria i les obres públiques a Catalunya (per exemple, el metro de Barcelona) es convertiren després de juliol de 1936 en laboratoris al servei de les indústries de guerra, tal com es pot veure en el Butlletí de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, núm. 1, octubre de 1936. Hem portat a terme una tasca de documentació d’aquest laboratori durant la guerra i la situació en què quedà el 1939. Treballant en diversos arxius, hem localitzat un expedient de depuració i documents relatius a una proposta d’incorporació d’aquest laboratori al Consell Superior d’Investigacions Científiques. Hem trobat documentació relativa a quin va ser el personal dels laboratoris durant la guerra civil; quines eren les instal•lacions disponibles, comparant amb les que hi havia en la dècada anterior; quin paper li atorgaren la Generalitat, primer, i el govern de la República, després; quins encàrrecs i quins treballs concrets portaren a terme els laboratoris; finalment, hem localitzat documentació relativa a quina va ser la reorientació que imposaren les autoritats franquistes. La documentació serà indexada de manera que es pugui portar a terme, en una segona fase, l’anàlisi de l’activitat dels laboratoris, tenint present la tradició catalana i espanyola en aquest tipus d’instal•lacions i l’experiència dels laboratoris tècnics en temps de guerra, tant durant la primera com durant la segona guerra mundial.
Resum en anglès(màxim 300 paraules) The laboratories of the Industrial School of Barcelona (1936-1939). War and repression The Industrial School of Barcelona, set up in 1904, incorporated in 1927 the School of Industrial Engineering. Moreover, from 1919, the laboratories of the different teaching institutions had constituted the General Laboratory of Essays. In this way, from the point of view of the engineering, the Industrial School became a center of reference. These laboratories served the industry and the public works in Catalonia (for example, the underground of Barcelona), and became, after July 1936, laboratories for the war industry, as it is explained in the Butlletí de la Conselleria d’Economia de la Generalitat, núm. 1, October 1936. We have done a research in several archives to identify documents reflecting the task of this laboratory during the Spanish civil war and the situation in which it resulted in 1939. We have identified a report of depuració and several documents related to a proposal of incorporation of this laboratory in the Higher Council for Scientific Research. We have also identified documents for knowing which was the staff of the laboratories during the civil war; which were the disposable facilities, comparing with those that there were in the former decade. Other documents explanis us which role the governments (Generalitat, Spanish Republic) conceded to the laboratories; which concrete works were carried out by the laboratories; finally, which was the re-orientation that the Francoist imposed. The documentation will be indexed in such a way that the analysis of the activity of the laboratories would be carried out in a second phase. It should be coonsider the Catalan and Spanish engineering tradition in this kind of facilities and the experience of the technical laboratories during the war in the XX century, the Worl War I and the World War II.
2.- Memòria del treball (informe científic sense limitació de paraules). Pot incloure altres fitxers de qualsevol mena, no més grans de 10 MB cadascun d’ells. Durant l’any 2006 el grup investigador ha acomplert els objectius que se senyalaren en la Memòria que acompanyava a la sol·licitud d'ajuda. El principal d'ells ha consistit a localitzar i avaluar la documentació relativa a l'activitat dels laboratoris de l'Escola Industrial de Barcelona durant el període de la guerra civil (1936-1939). Recordem que l’Escola o Universitat Industrial comprenia, en aquella època, tots els nivells de l’ensenyament tècnic, des de l’Escola del Treball, per al ensenyament bàsic i secundari, fins a l’Enginyeria Industrial superior, passant per l’ensenyament de tècnics de grau mig, denominat llavors Escola Industrial, incloent l’Escola Superior d’Agricultura. Els laboratoris del diferents centres s’havien unificat el 1919 per formar un Laboratori General d’Assaigs i Investigacions, que el 1922 havia obtingut el reconeixement com a Laboratori Oficial. L’Escola d’Enginyeria Industrial, que s’instal·là al recinte de la Universitat Industrial el 1927, també aportà els seus laboratoris. Tot plegat constituïa un gran potencial no solament en el camp docent, sinó en el de l’assaig i la recerca tecnològica. En esclatar la guerra civil, la Universitat Industrial va passar sota la responsabilitat del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). Les activitats docents van continuar amb certa normalitat en l’Escola del Treball i l’Escola Industrial, però aviat afectaren centres com l’Escola d’Enginyeria Industrial, tant per incorporació d’alumnes al front (en un i altre bàndol), com per la deserció d’alguns professors. Tanmateix, l’any 1937 l’Escola encapçalà un gran projecte científic i tècnic, la Conferència per a l’Aprofitament Industrial de les Riqueses Naturals de Catalunya (CAIRN) que, tot i no celebrar-se, és una fita en la nostra història tecnològica. Els Laboratoris de la Universitat Industrial, com es plantejava en la memòria d’aquest projecte, van orientar la seva tasca per les condicions de guerra, emprats com a centres de formació, però també com a centres de recerca al servei de les necessitats que plantejava la guerra, com ara la Defensa Passiva i, a més, al servei tant de les indústries de guerra de la Generalitat com de l’Exèrcit de la República. En el curs de la present recerca documental, ens hem proposat identificar les fonts documentals d’aquesta activitat durant la guerra civil. En el termini d’un any, podem considerar que hem desbrossat el camí, identificant la major part dels arxius i col·leccions on trobem documentació relativa a l’activitat dels laboratoris de la Universitat Industrial durant la guerra civil. En algun cas, hem tingut la oportunitat d’iniciar-ne algun estudi, però quedarà fora de l’abast del primer any. Tot i els documents localitzats, som conscients que la recerca ha de continuar. El món dels arxius particulars és, ara per ara, un terreny poc explorat. Al mateix nivell personal, caldria fer una recerca sobre la depuració de responsabilitats després de la guerra civil, la documentació sobre la qual ha estat localitzada, però sospitem que ha de ser més quantiosa. D’altra banda, hem començat la recerca en un arxiu militar espanyol, però queda encara la resta d’arxius militars i, fins i tot, els arxius de l’administració central de l’Estat. Les línies generals d'aquest projecte van ser exposades a la comunitat universitària, als estudiosos de la història de la ciència i de la tècnica i al públic interessat en qüestions de Memòria Històrica a la IV Jornada Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil, celebrada el 30-XI-2006. En el seu transcurs, es va presentar la publicació del mateix títol, que s'adjunta a aquest Informe. En aquesta publicació es reprodueixen en facsímil alguns dels documents més rellevants identificats fins llavors. Durant la realització del present projecte s'han posat de manifest algunes altres qüestions no contemplades en el projecte inicial, però que estan íntimament vinculades a la problemàtica del mateix, com per exemple el treball específic per al servei de l’aviació republicana desenvolupat pel Laboratori de Química Orgànica de l'Escola d'Enginyers Industrials, o els cursos contra la guerra química impartits a la Universitat Industrial per encàrrec de la Junta de Defensa Passiva, etc. Això ha donat lloc a la nostra proposta de prolongació del present projecte, que el nostre equip investigador ha efectuat en el marc del programa “De l'Ebre als Pirineus: guerra civil i primera postguerra”. En la present memòria, incloem a continuació una presentació dels arxius i col·leccions sobre els quals hem portat a terme la recerca durant l’any 2006. Finalment, hom inclou els llistats de detall dels expedients més rellevants. 1- Arxiu Històric de l'Escola d'Enginyeria Industrial de Barcelona 2- Arxiu “Montserrat Tarradellas i Macià” (Poblet). Fons Pons i Garlandis 3- Arxiu de l'Abadia de Montserrat. Fons Ramon Perera 4- Arxiu Nacional de Catalunya. - Fons Laboratori General d'Assaigs i Investigació - Fons personal de Santiago Rubió i Tudurí - Fons d'empreses
5- Arxiu de la Filmoteca. Fons Fílmic 6- Arxiu fotogràfic de l'AHCB (Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) 7- Arxiu dels Bombers de Barcelona (Arxiu Municipal Administratiu) 8- Archivio Storico dell'Aeronautica Militare Italiana 9- Arxiu General Militar de Ávila ANNEXOS Annex 1. Expedients. Llibre de registre AhEIB Annex 2. Expedients. Inventari Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià Annex 2bis. Fons documental en donació AMTM Annex 3. Fotografies. Fons Ramon Perera Annex 4. Unitats d’instal·lació. Inventari Fons del Laboratori General Annex 5. Arxiu Fotogràfic de l’AHCB Annex 6. Documentació filmogràfica Annex 7. Comunicació. L’Escola en guerra. Fonts, memòria i democràcia Annex 8. Publicació. IV Jornada Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil
L’AGAUR inclourà a RECERCAT la memòria justificativa en versió digital. Per aquest motiu, us demanem el vostre consentiment per introduir a RECERCAT el contingut científic de la vostra justificació de recerca. Si esteu d’acord amb aquesta proposta, cal que llegiu la llicència Creative Commons i ens envieu el document que us adjuntem imprès, omplert i signat a: Programa de documentació científica Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca Via Laietana, 28 2na planta 08003 Barcelona
RECERCAT La persona sotasignant, , en qualitat de beneficiària de l’ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca (AGAUR), amb núm d’expedient, manifesta el seu consentiment exprés per tal que la justificació presentada en el marc de l’esmentat ajut sigui introduïda al dipòsit digital RECERCAT del Consorci de Biblioteques Universitàries de Catalunya, d’acord amb els termes especificats a la llicència Creative Commons de Reconeixement-No-Comercial-SenseObra Derivada. Aquesta llicència estableix que es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra sempre que se’n citi l’autor original i la institució que l’empara i no se’n faci cap ús amb finalitats comercials ni obra derivada. Per obra derivada s’entén aquell document que ha estat editat, traduït, combinat amb materials de tercers, canviat de format, o modificat de qualsevol altra forma.
Sí, estic d’acord amb el text anterior. No, no estic d’acord.
Barcelona, 27 de abril de 2007 Signatura DNI Aquelles persones o institucions que ho requereixin, amb una adequada argumentació, podran sol·licitar, si escau, un retràs màxim de dos anys per introduir la memòria justificativa a Recercat.
1. ARXIU HISTÒRIC DE L’ETSEIB (AHEIB)
CAT/AUPC/IB_H
SUBFONS HISTÒRIC DE L’ETSEIB (ARXIU HISTÒRIC DE L’ETSEIB)
DATES DE CREACIÓ I D’AGREGACIÓ: 1851-1971
SUBFONS, COM A UNITAT INCORPORADA PER RAONS SUCCESSÒRIES
457 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ-68 METRES LINEALS, PAPER
ETSEIB. AV. DIAGONAL, 647 - 08028 BARCELONA
L’Arxiu històric de l’ETSEIB és un arxiu públic universitari, integrat dins el Sistema
d’Arxius de Catalunya, fruit d’una agrupació documental natural, essent un conjunt orgànic
obert, és a dir, estadi final d’un sistema arxivístic vigent. Alhora, és obert al públic i gratuït, tot
atenent als drets d’accessibilitat als arxius catalans públics i als de confidencialitat i protecció de
dades.
Des de la seva creació, el 1851, l’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de
Barcelona va anar generant i preservant cartes, factures, actes, llistats, informes i expedients
entorn dels processos administratius, la gestió econòmica, l’avaluació acadèmica d’alumnes, els
òrgans rectors interns, la celebració d’esdeveniments, les trajectòries polítiques i socials que
l’afectaven directa o indirectament,... Si bé la conservació d’aquesta documentació va ser
deguda a les funcions legals, corporatives i administratives que acomplia -així com a
mecanismes deficients de gestió i avaluació arxivística-, es va veure reafirmada pel caràcter
històric que va assolir amb el temps. De fet, és molt possible que l’accés a l’Arxiu de l’ETSEIB
per a l’escriptura de la història -és a dir, el seu ús com a testimoni fragmentari del passat- sigui
prou llunyà: només cal parar atenció a escrits sobre la història d’aquesta institució que s’han
anat fent amb motius commemoratius. De totes maneres, aquest accés intermitent es va
començar a incrementar a partir dels anys 1970 amb els treballs historiogràfics de Ramon
Garrabou o Enric Freixa, per exemple. Posteriorment, altres investigadores i investigadors han
continuat accedint a la documentació històrica de l’ETSEIB, sobretot en el camp de recerca de
la història de les ciències i de les tècniques a Catalunya.
L’Arxiu de l’ETSEIB va acompanyar aquesta institució en les diferents seus que ha anat
tenint: és a dir, l’antic convent de Sant Sebastià (1851-1873), la Universitat literària a la plaça
Universitat (1874-1927), l’edifici del Rellotge a l’Escola Industrial (1927-1964), i, fins a
l’actualitat, l’edifici de Robert Terradas a l’avinguda Diagonal (1964-2006). Gairebé res se’n
1
coneix de la trajectòria física i metodològica del conjunt documental de l’ETSEIB, anteriorment
a 1964.
A la dècada de 1970, amb la creació de la Universitat Politècnica de Catalunya, l’ETSEIB
quedarà vinculada a aquesta universitat: i, conseqüentment, l’Arxiu de l’ETSEIB, a l’Arxiu de
la UPC (com a fons). És a dir, la integració de la ETSEIB a la UPC comporta una nova
estructuració jeràrquica a nivell orgànic, i, alhora, documental.
El setembre de 2004, es concreta un acord entre la Secretaria de l’ETSEIB, la Sotsdirecció
d’Afers Culturals i Biblioteca i el Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica, per tal de
dur a terme un conjunt de tasques de preservació d’emergència entorn de la documentació
històrica present a la Sala-dipòsit de l’Arxiu històric de l’ETSEIB (Dipòsit I).
Durant les primeres fases, es comença a pensar en la possibilitat de creació d’un sistema eficaç
de conservació, de tractament i d’accés de la documentació històrica conservada. D’aquesta
manera, es va anar projectant la Gestió integral de l’Arxiu (subfons) històric de l’ETSEIB tot
resseguint la metodologia científica que ha desenvolupat l’arxivística en les dècades darreres.
Aquesta nova gestió -que queda reflectida a les eines de descripció i d’accés o als materials
d’instal·lació- ha estat esbossada en la memòria Projecte de gestió integral de l’Arxiu històric
de l’ETSEIB (2006). A hores d’ara, s’està duent a terme l’adequació de la informació generada
entorn de la documentació tractada no eliminada de la fase I (disposició final: 457 unitats
d’instal·lació, 745 expedients, 68 metres lineals) als models i programari de descripció elaborats
des de l’Oficina de Documentació i Arxiu de la UPC (Sistema de Gestió de Documentació i
Arxiu-SGDA). Els instruments de descripció implementats són: a) Guia de l’AhEIB; b)
Inventari de l’AhEIB (figura 2); c) Índexs d’alumnat, professorat i personal d’administració i
serveis.
* * *
El Subfons històric de l’ETSEIB conté un dels conjunts documentals més rellevants per al
coneixement de la història de l’ensenyament de l’enginyeria a Catalunya, així com per a l’estudi
de la difusió de tecnologies, tant a nivell nacional com supranacional, que han anat modelant les
nostres societats. Alhora, engloba un cúmul de fonts històriques potencials a l’hora d’esbossar
hipòtesis i argumentacions entorn del naixement i projecció d’un nou grup social i/o corporatiu,
els i les enginyeres. També, entorn de la didàctica de les ciències i de les tècniques, de les
relacions acadèmia i indústria, del desenvolupament tecnològic, de les demandes socials i dels
actors que intervenen en aquest desenvolupament, dels episodis polítics que es succeeixen, de
l’apropiació femenina d’àmbits tradicionalment masculins,...
2
Selecció de continguts i tipologies de documentació presents al subfons:
· Actes d’examen (ingrés, curs, revàlida),
· Actes de comissions internes i externes, juntes de professors i alumnes, de patronats,
· Actes dels consells de disciplina,
· Beques i ajuts (ajuda nord-americana, fundació Juan March, Siemens,...),
· Càtedres especials (enginyeria nuclear, plàstics, humanitats, automàtica,...),
· Comissió depuradora del personal científic del Laboratori General d’Assaigs (1939),
· Comissions dels viatges de pràctiques,
· Comunicacions d’entrada i de sortida, oficis,
· Concursos i oposicions,
· Dossiers de commemoracions i esdeveniments oficials,
· Drets d’examen d’inscripció de matrícula,
· Exàmens i treballs d’alumnes,
· Expedients d’alumnes titulats i no-titulats, fulls d’estudis,
· Expedients del personal acadèmic (PAC), fulls de serveis i nòmines,
· Expedients del personal d’administració i serveis (PAS), fulls de serveis i nòmines,
· Instituts i patronats vinculats (Institut de Seguretat Industrial, Consell d'Investigació Pedagògica,...),
· Inventaris dels instruments científics, màquines, productes, mobiliari, bibliografia,
· Justificacions dels fons econòmics, comptes, rebuts, pagaments,
· Llibres de caixa i de comptabilitat,
· Memòries de curs,
· Museus de l’Escola,
· Premis, certàmens i exposicions,
· Projectes, reformes i trasllats de l’Escola, etc.
· Quadres estadístics,
· Reglaments i programes d’assignatures,
Aquestes tipologies documentals es repeteixen al llarg de la història de l’ETSEIB, i, en
particular, en l’interval 1936-1939. Per exemple, quant als expedients de professorat, hom pot
trobar noms com Luis Thió Rodès el qual va participar en les activitats dels Laboratori de
Química Orgànica de l’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona (fig. 1). Igualment, són
remarcables els documents generats per la Comissió investigadora de les vicissituds
administratives i docents de l'Escola (1939) i per la Comissió investigadora dels fets ocorreguts
als laboratoris de l'Escola durant el període comprès entre el 18/07/1936 al 26/01/1939 (es tracta
de l’acta de constitució de la comissió depuradora del personal científic del Laboratori General
d'Assaigs i Investigació, juntament amb les declaracions jurades corresponents, inventaris i
l’informe de la comissió, 31/01/1939-05/04/1939), (fig. 3). Una selecció d’aquesta
3
documentació ha estat reproduïda en facsímil dins el volum editat en motiu de les IV Jornades
Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil, celebrades a l’ETSEIB, el 30 de
novembre de 2006, i organitzades per la Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, juntament amb
el Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (pàgines 206-243).
A l’Annex I, hi consten els 43 expedients que contenen informació rellevant sobre els
laboratoris i la investigació a l’ETSEIB durant el període de la guerra civil. A més a més dels
exemples esmentats, hi trobem justificacions de comptes, llibres de caixa, expedients de
personal d’administració, de serveis i acadèmic, inventaris mobles, actes de juntes de professors,
etc. Val a dir que, del període 1936-1939, són presents a l’AhEIB altres expedients molt
rellevants per a l’estudi de la història de l’ensenyament de l’enginyeria i de l’ETSEIB, si bé no
ho són -a priori- per a l’estudi de la matèria que ens ocupa en aquest projecte (és per aquesta raó
que no estan en els llistats annexats documentació com les actes d’examen).
4
Fig. 3. Acta de constitució de la comissió depuradora del personal científic del Laboratori General d'Assaigs i Investigació
7
2. ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ
DATES DE CREACIÓ (I D’AGREGACIÓ): 1920-1988 (-2005)
FONS, COM A UNITATS INCORPORADES PER SUCCESIÓ I DONACIONS
2000000 PÀGINES, 30000 FOTOGRAFIES (1182, SOBRE INDÚSTRIES DE GUERRA), 38
FILMS.
PALAU DE L’ABAT, MONESTIR DE POBLET
L'Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià -donat i dipositat al Monestir de Poblet
per Josep Tarradellas el 1981- resta ordenat en sis períodes o sèries: 1) anterior a la
dictadura (fins el 1939), 2) exili (1939-1977), 3) presidència de la Generalitat restablerta
(1977-1980), 4) darrers anys de vida del president Tarradellas (1980-1988), 5) fons
documental de l’Antònia Macià de Tarradellas, i 6) Arxiu Montserrat Tarradellas i
Macià, que conté la documentació que fa referència a peticions de consulta i treballs
realitzats des de l'Arxiu.
A més a més del llegat documental del Fons President Tarradellas, l’Arxiu compta
amb una àmplia hemeroteca i la biblioteca personal de Tarradellas (12000 volums, amb
una notable col·lecció de llibres sobre els períodes de la República, la guerra civil i el
franquisme). Igualment, els fons documentals amb que, des de 1985 fins avui, s’ha anat
ampliant l’arxiu constitueixen un conjunt arxivístic de referència per a la historiografia
contemporània. De fet, l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià ha esdevingut una base
de dades molt rellevant pel que fa a la història contemporània de Catalunya: el període
de joventut nacionalista del president Tarradellas, els anys trenta (el Govern Macià,
E.R.C, la Guerra Civil, les indústries de guerra, la política financera de la Generalitat
Republicana,...), el Govern Irla, les relacions entre els governs basc i català a l'exili, els
lligams amb l'interior, la transició espanyola (1975-1977),...
L'Arxiu està gestionat per un Patronat format per vint-i-dos membres, onze
nomenats per l'abat del monestir i onze per la família Tarradellas. En el traspàs
d'Antònia Macià, la cessió que va fer Josep Tarradellas del seu arxiu va esdevenir
donació al Monestir de Poblet. Durant vint anys, la documentació de l’arxiu ha estat
consultada per tots els investigadors i investigadores que ho han sol·licitat, segons s’ha
9
manifestat des de l’Arxiu Montserrat Tarradellas. De totes maneres, cal veure matisada
aquesta declaració per reivindicacions d’algunes historiadores o alguns arxivers en favor
de l’accés de la documentació dipositada en aquest arxiu.1 Sigui com sigui, a hores
d’ara, val a dir que l’Arxiu Montserrat Tarradellas ha facilitat al nostre Centre (i facilita
en general) l’accés a tota la documentació conservada, llevat de les declaracions
d’acusació personal.
* * *
A l’annex II.A, trobem l’inventari arxivístic de la secció “Indústries de guerra” del
fons President Tarradellas de l’Arxiu Montserrat Tarradellas i Macià. Dins d’aquesta
secció, cal destacar com a documentació fonamental per a l’anàlisi històrica dels
laboratoris de l’Escola industrial del període 1936-1939, els següents conjunts serials:
− Actes de la Comissió d’Indústries de Guerra (A-1/8)
− Actes del Consell Tècnic de la Comissió d’Indústries de Guerra (A-1/8)
− Report d’actuació (A-1/Publ)
− Instal·lacions. Fàbrica número 1 (18.5/IG 11)
− Instal·lacions. Fàbrica número 4 (18.5/IG 15-17)
− Instal·lacions. Fàbrica número 5 (18.5/IG 18-19)
− Instal·lacions. Fàbrica número 10 (18.5/IG 23)
− Instal·lacions. Fàbrica número 11 (18.5/IG 24-26)
Es tracta de documentació relacionada amb aquelles instal·lacions
industrials de guerra que van ser dirigides directament des de la
Conselleria d’economia - Comissió d’indústries de guerra, i assessorades
i avaluades pel Laboratori de química orgànica de l’Escola d’Enginyeria
industrial.
− Laboratori de Química Orgànica (A-1/1-7): estudis, processos, instal·lacions,
inventaris, etc.
1 ALBERCH FUGUERAS, R.; CRUZ MUNDET, J.R. (1999) ¡Archívese! Los documentos del poder. El
poder de los documentos. Madrid, Alianza, 156 i 159.
10
Dins d’aquesta documentació, podem trobar inventaris mobles de les
sales dels laboratoris (per exemple, quant al material elèctric o a la sala
de balances). Els inventaris majoritàriament fan referència a instruments
científics, material tècnic auxiliar i mobiliari, i venen a ser llistats on
s’enumera sumàriament aquest patrimoni. Resseguint els objectius del
projecte, s’ha intentat contrastar amb el patrimoni de l’Escola T.S.
d’Enginyeria Industrial de Barcelona, catalogat a l’Inventari del
Patrimoni històric de l’ETSEIB.2 De totes maneres, els resultats han estat
negligibles. Hi ha objectes tecnocientífics que coincideixen en ambdós
inventaris, si bé no s’han pogut relacionar directament, degut a la manca
de descripció explicitada dels inventaris i a la generalització d’aquests
objectes en la pràctica de laboratori dels anys 30 del segle passat. En
aquest sentit, no s’ha efectuat cap anàlisi arqueològica del que s’han
denominat fonts no-intencionals.3 Tot i així, resta pendent l’anàlisi
directa del patrimoni no-documental (instrumentació d’assaig històrica,
majoritàriament) que ha estat conservat al Laboratori general, avui
gestionat per Applus+ Centre Tecnològic de Certificació (vegeu apartat
4).
Igualment, altres seccions de l’Arxiu Montserrat Tarradellas tenen documentació
amb informació relacionada amb els objectius del projecte present. Estem parlant, per
exemple, de la secció “Guerra civil” o “Finances” (v. Annex II.A). Quant a la secció
“Guerra civil” podem esmentar els papers dels conjunts serials següents:
4. Conflictes amb l’Estat Central
4.7. Indústria de guerra.
A. Requises.
B. Intervenció de l’Estat
7. Economia
7.3. Indústries
13. Guerra
2 VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2005) El Patrimoni Històric de l’Escola Tècnica d’Enginyeria Industrial de Barcelona. L’inventari (documentació preliminar). Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca”, ETSEIB. 3 NEWELL, Dianne (1985) “Arqueología industrial y ciencias humanas”. Debats, núm. 13, setembre, 38-41.
11
13.3. Material de guerra
14. Aviació
La selecció d’aquesta documentació fa referència a l’activitat
investigadora del Laboratori de química orgànica en el camp de
l’obtenció de combustibles per a l’aviació. De fet, l’estudi de
fabricació d’antidetonants per a benzines d’aviació va ser un dels
grups d’investigació d’aquest laboratori.
12
FONS JOAN PONS I GARLANDIS
DATES DE CREACIÓ I D’AGREGACIÓ: 1920-1988
FONS, UNITAT INCORPORADA PER DONACIÓ (JOSEP POCA, 2001)
2.000.000 PÀGINES, 30.000 FOTOGRAFIES (1182 SOBRE INDÚSTRIES DE GUERRA), 38
FILMS
PALAU DE L’ABAT, MONESTIR DE POBLET
Dins d’aquest fons arxivístic, les memòries de Joan Pons i Garlandis constitueixen
un patrimoni imprescindible per a la recerca sobre les indústries de guerra vinculades
directament a la Conselleria d’Economia. Especialment, es notori el capítol següent:
17. Indústries de guerra, l’obra de govern i govern de don Josep Tarradellas.
Es tracta d’una part de les memòries de Joan Pons i Garlandis, dirigent d’Esquerra
Republicana de Catalunya que formà part del grup que dirigí la Comissió
d’Indústries de Guerra. En aquest capítol de les memòries hi figura la relació de
les fàbriques que treballaven per a la Comissió d’Indústries de Guerra, quins
productes fabricaven, així com els noms de llurs responsables respectius. No
caldria dir que, dins d’aquest conjunt de fàbriques, hi trobem aquelles en les que hi
va participar directament el Laboratori de química de l’Escola d’Enginyeria
Industrial de Barcelona (vegeu pàgines anteriors d’aquest apartat).
D’aquesta manera, aquesta documentació esdevé imprescindible per a la
identificació i localització geogràfica d’aquestes indústries de guerra, que
apareixen reanomenades en la documentació oficial per raons de seguretat
(nomenclatura numèrica: per exemple, Fàbrica número 1). Ulteriorment, això pot
permetre el creuament d’informació amb
a. la documentació continguda als fons d’arxiu de les empreses en qüestió,
sempre i quan hagi estat conservada. L’Arxiu Nacional de Catalunya conté
un conjunt de fons empresarials (vegeu apartat 4). Igualment, els arxius
14
locals corresponent poden ser dipòsits arxivístics d’aquest tipus de
documentació.
b. La prospecció i anàlisi directa de les evidències materials de l’activitat
industrial de guerra, és a dir, estudi arqueològic –immoble i moble- de les
indústries identificades.
El Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Santponç” ha participat en la
visibilització i reproducció d’una part d’aquesta documentació dins del volum
publicat com a motiu de la celebració de les IV Jornades Memorial Democràtic a
la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil. 4
4 “Fragment de les memòries de Joan Pons Garlandis (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 137-166.
15
3. ARXIU DE L’ABADIA DE MONTSERRAT. FONS RAMON PERERA
FONS RAMON PERERA
DATES DE CREACIÓ: 1936-1939. DATA D’AGREGACIÓ: 1981
FONS, COM A UNITAT INCORPORADA PER DONACIÓ
3 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (2 CARPETES-PAPER, 1 U.I-NEGATIUS)
MONESTIR DE MONSERRAT
Al Monestir de Montserrat, es conserven documents textuals i fotogràfics de
Ramon Perera, enginyer industrial (promoció 1931 de l’Escola d’Enginyers Industrials
de Barcelona) i Secretari tècnic de la Secció de plans i obres de la Junta de Defensa
passiva de Catalunya (des del 26 de febrer de 1938). Ell mateix va lliurar a la Biblioteca
del Monestir de Montserrat la següent documentació:
a. 638 negatius (més els positius corresponents, en dos volums i tires de 6
imatges per full) entorn de: obres de refugis antiaeris, conseqüències
bèl·liques per a l’estudi, activitats de divulgació de protecció civil, assajos
de materials, etc.
b. Descripció sumària de fotografies i apunts tècnics (ubicació geogràfica,
datació, notes de construcció, registre d’obra, etc.).
c. Diari d’exili, gener-març 1939 (possiblement reescrit i resumit)
Aquesta documentació és consultable amb cita prèvia acordada amb el
responsable de l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat (actualment, el pare Marc Teixonera).
* * *
Malgrat que, fins a aquest punt, únicament s’han posat de relleu les instal·lacions
químiques, aquest fons mostra la investigació de guerra en altres àrees científiques dutes
a terme al recinte de la Universitat industrial, ja fos dins les instal·lacions pròpies de
l’Escola d’enginyeria o del Laboratori General d’Assaigs. De fet, la investigació en
17
resistència de materials i estructures, realitzada per Ramon Perera i la Junta de Defensa
Passiva, n’és un exemple. No obstant, llur investigació no només va ser “de laboratori”,
sinó que també va ser “de camp” amb el registre i estudi de les conseqüències a
immobles, estructures vials, etc.
Val a dir que la secció de Materials de construcció del Laboratori General
d’Assaigs i Investigacions -convertit en laboratori de guerra quan era requerit- estava
equipada de màquines d’assaig de tracció, compressió i flexió, permeabilitat, resistència
al desgast per fregament i per atac de raig de sorra, etc. Amb aquesta instrumentació es
duien a terme anàlisis i testatges de materials de construcció de refugis antiaeris, com
morters i formigons millorats (v. ANNEX III).
18
4. ARXIU NACIONAL DE CATALUNYA.
FONS LABORATORI GENERAL D’ASSAIGS I INVESTIGACIONS
CODI FONS: 82. Institucions
FONS LABORATORI GENERAL D’ASSAIGS I INVESTIGACIONS
DATA DE FORMACIÓ I DE PRODUCCIÓ: 1907-1989
SUBFONS, COM A UNITAT INCORPORADA PER CESIÓ
780 U.I. (INCLOU FOTOGRAFIES I PLÀNOLS)- 89,1 METRES LINEALS, PAPER
C/ JAUME I, 33-51 - 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS
“Els precedents del Laboratori General d'Assaigs i Investigacions (LGAI) es
remunten a l'any 1907, quan l'Ajuntament i la Diputació de Barcelona van crear el
Laboratori d'Investigacions i Assaigs, situat en unes dependències de l'Escola Industrial
de Barcelona, amb l'objectiu de prestar un servei a la indústria i al comerç mitjançant els
assaigs i anàlisis de productes alimentaris i químics; materials de construcció i carbons i
olis industrials. L'any 1921 es van unificar tots els laboratoris que hi havia a l'edifici de
l'Escola Industrial, sota de nom de Laboratori General d'Assaigs i Condicionament, i el
1922 es va convertir en un laboratori general de caràcter oficial, depenent de la
Mancomunitat i organitzat en cinc laboratoris:
− Laboratori de l'Institut d'Electricitat i Mecànica Aplicades
− Laboratori de l'Institut de Química Aplicada
− Laboratori de l’Escola d'Agricultura
− Laboratori de l'Escola d'Adoberia
− Laboratori de l'Escola Tèxtil
Durant la República, el Laboratori va passar a dependre de la Generalitat de
Catalunya, adscrit als Departaments de Cultura (1931-1934 i 1934-1936) i d'Economia i
Agricultura (1934 i 1936-1939). L'any 1935 va passar a anomenar-se Laboratori
General d'Assaigs i Investigacions”. Amb l'acabament de la guerra civil, la Diputació de
Barcelona tornà a assumir la titularitat del Laboratori. A partir de 1944, arran de la
19
creació de l'Institut d'Investigacions Tècniques, el Laboratori es va dedicar
exclusivament al servei públic d'assaigs i anàlisi, mentre que la investigació tècnica
passava a ser competència del nou Institut. L'any 1984 va ser transferit a la Generalitat
pel Decret 44/1984, de 15 de febrer, quedant adscrit al Departament d'Indústria i
Energia, mentre que per la Llei 23/1984 de 28 de novembre, es creava de nou el
Laboratori com a entitat de dret públic amb personalitat jurídica pròpia. Des de l'any
1987 les instal·lacions del LGAI són a Bellaterra. L'any 2002 es va iniciar el procés de
privatització del Laboratori amb la constitució de la societat LGAI Technological
Center, que des de 2003 pertany a Applus+ Centre Tecnològic de Certificació, filial
d'Aigües de Barcelona”.5
Cenyint-nos al període de guerra civil, val a dir que els laboratoris van continuar
tenint un objectiu parell a l’inicial i al final, com hem vist: donar servei a les indústries
catalanes, si bé, aleshores, transformades en indústries de guerra, “al servei del poble”.6
Igualment, altres assajos i investigacions per a la defensa passiva van dur-se a terme.
Les seccions que constituïen el Laboratori general eren aleshores:
− Secció de Mecànica i Metal·lografia
− Secció d’Electricitat i Assaigs físics
− Secció de Materials de construcció
− Secció de Química
− Secció de Tèxtil i Condicionament
Dins el contingut del fons, podem trobar: documentació administrativa,
comptabilitat, correspondència, expedients d'homologacions, sol·licituds, informes i
certificacions de proves i assaigs, documentació de gestió, etc. Quant als instruments de
descripció, existeix un inventari parcial (ANC/AFA 12-07-1999).
L’accés a la documentació està reservat parcialment, si bé la restricció és
exclusivament temporal i no afecta al període 1936-1939.
* * *
5 TORRAS SERRA, M. (2005) Fitxa de descripció de fons arxivístic. El Laboratori general d’assaigs i investigació [http:// cultura.gencat.net/anc/ FitxaFons.asp?CodiFons=82&Codi_Arxiu=1]. 6 “El Laboratori General d’Assaigs i Investigació al servei del poble” (1936) Conselleria d’Economia. Generalitat de Catalunya. Butlletí trimestral 1 octubre 1936. Generalitat de Catalunya, Barcelona, 17-19.
20
Més de 120 unitats d’instal·lació del fons Laboratori general d’assaigs i
investigacions inclouen documentació del període de guerra (vegeu ANNEX IV). Això
ve a assenyalar que el número d’expedients relacionats és bastíssim. Alhora, les
tipologies documentals són heterogènies, com sol·licituds, pressupostos i certificacions
d’assaigs, comandes, projectes, factures, expedients de personal, inventaris, memòries,
correspondència, etc. Aquest llegat patrimonial ens obre les portes a les instal·lacions i
activitats d’altres seccions del Laboratori general que, fins a aquest moment, no
s’havien citat. En aquest sentit, a més a més dels laboratoris de química i de materials de
construcció, podem historiar els de mecànica i metal·lografia, tèxtil o electricitat.
21
Figs. 6 i 7. Reproducció de: Conselleria d’Economia. Generalitat de Catalunya. Butlletí trimestral 1 octubre 1936 (1936) Generalitat de Catalunya, Barcelona, 17-19.
23
FONS PERSONAL DE SANTIAGÓ RUBIÓ I TUDURÍ
CODI: 238
DATES DE CREACIÓ: 1933-1979
FONS, UNITAT INCORPORADA PER DONACIÓ
20 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (1 METRE LINEAL)
C/ JAUME I, 33-51 - 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS
Es tracta del fons arxivístic del que fou un dels directors de l’Escola d’Enginyers
Industrials de Barcelona durant la Guerra civil. En aquest sentit, és versemblant la seva
relació amb l’activitat docent i investigadora de l’escola de la qual va ser alumne.
Alhora, Santiagó Rubió i Tudurí (1892-1980) va ser sotssecretari de Transports fins que
es va exiliar el 1938. La documentació present en aquest fons resta pendent de ser
buidada.
24
FONS DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA (SEGONA REPÚBLICA)
CODI: 1
DATES DE FORMACIÓ:1931-1939 DATES DE PRODUCCIÓ:1917-1939
238,9 METRES LINEALS
C/ JAUME I, 33-51 - 08195 SANT CUGAT DEL VALLÈS
En aquest fons, es troba la documentació referent a la Junta de Defensa Passiva de
Catalunya, conservada a l’Arxiu General de la Guerra Civil de Salamanca. És
consultable en format microfilm. En fase de buidatge.
25
FONS D’EMPRESA
Com s’ha esmentat en l’apartat 2, és necessari un creuament de dades per estudiar
els laboratoris de l’Escola industrial a través de les indústries a les quals estaven
vinculats. Si bé, cal continuar la recerca i verificar les hipòtesis de vinculació, podem
destacar els fons següents:
FONS SOCIEDAD ANÓNIMA CROS
CODI: 343
DATES DE CREACIÓ: 1904-1988
136 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (63 M LINEALS), QUE INCLOUEN DOCUMENTACIÓ
ESCRITA, FOTOGRÀFICA I ICONOGRÀFICA.
El 1931, la societat posseïa un total de 13 factories a tot l’Estat espanyol,
una de les quals romania a Badalona i va esdevenir indústria d’armament
bèl·lic republicà.
FONS SOCIEDAD ESPAÑOLA DE CARBUROS METÁLICOS, S.A.
CODI: 363
DATES DE CREACIÓ: 1897-1988
297 UNITATS D’INSTAL·LACIÓ (24,9 M LINEAL) ), QUE INCLOUEN DOCUMENTACIÓ
ESCRITA, FOTOGRÀFICA I FILMOGRÀFICA.
Aquesta empresa, situada a Berga, obtenia carbur de calci per a
l’obtenció de gas acetilè.
* * *
26
Com a apunt darrer entorn d’aquest arxiu, cal esmentar que la documentació
aplegada de la Conselleria d’Economia de la Generalitat republicana (ponències, actes
de constitució i reunió,...), així com de la Delegació provincial a Barcelona del Ministeri
d’indústria i energia (codi fons: 515), són fonts historiogràfiques rellevants –si bé,
secundàries- per als objectius a assolir.
27
5. ARXIU DE LA FILMOTECA DE CATALUNYA. FONS FÍLMIC
FONS FÍLMIC
DATA DE CREACIÓ: 1895-2006
75000 LLAUNES (18000 PEL·LÍCULES), DIFERENTS FORMATS ÀUDIOVISUALS
GRAN VIA DE LES CORTS CATALANES, 184, BAIXOS – BARCELONA
El fons de pel·lícules actualment supera les 75.000 llaunes, que corresponen a
18.000 títols catalogats. Dins aquest conjunt patrimonial trobem formats de cinema
primitiu, de vistes, panoràmiques, ficció, publicitat, noticiaris, documentals, reportatges,
industrial, amateur, didàctic, pedagògic, comercial, familiar, experimental, animació.... ,
en diferents suports com nitrat de cel·lulosa, diacetat de cel·lulosa, triacetat de
cel·lulosa, poliester, i diferents emulsions: blanc i negre, blanc i negre amb aplicacions
de color, ortocromàtiques, pancromàtiques, sistemes tricolor, bicolor i color; així com
emulsions magnètiques pel so i de manera més recent per a la imatge gravada en
sistemes analògics o digitals. L’accés es pot dur a terme a través del Catàleg consultable
a l'Arxiu i a la Biblioteca.
Igualment en el Fons en vídeo i DVD, hom pot trobar més de 9.000 vídeos i DVD,
la major part dels quals són còpies del fons fílmic per facilitar-ne l'accés sense
malmetre el suport original
El Fons gràfic resta per revisar com a patrimoni per a l’anàlisi historiogràfica de la
investigació de guerra. En aquest fons, trobem més d’un milió de fotografies, on destaca
la Col·lecció Sabaté de cinema espanyol dels anys 30 als 50, per exemple. Mitjançant un
conveni de catalogació entre la Filmoteca de Catalunya i la Universitat de Barcelona -
dirigit per la Dra. Palmira Gonzàlez- aquestes fotografies es cataloguen i s'escanegen
perquè puguin estar a disposició del públic.
La prioritat de tot arxiu vinculat a un territori és conservar el cinema que li pertoca
geogràficament. Així, la recuperació i conservació del cinema català és un dels objectius
principals d’aquest arxiu. Dins la temàtica que pertoca al projecte, cal destacar de les
29
col·leccions presents a l’Arxiu de la Filmoteca, la Col·lecció Laya Films, documentals
de la Generalitat Republicana durant la Guerra Civil.
L’Arxiu de la Filmoteca conté tots els documents catalogats, en un nivell de
descripció que va des de la pre-catalogació fins a la catalogació exhaustiva títol, autors,
productors, intèrprets, nacionalitat, dates i el buidatge del contingut, etc.), segons la
importància del document. Donada la diversitat de formats conservats a l'Arxiu,
diverses aplicacions del programari emprat, Mobydoc, permeten buidar amb eficàcia el
contingut de qualsevol document audiovisual i gràfic.7
* * *
Tot i l’extens conjunt patrimonial àudiovisual de l’Arxiu de la Filmoteca de
Catalunya, la cerca documental ha anat més enllà, gràcies a la consulta del Catálogo
general del cine de la Guerra Civil (Cátedra, Filmoteca Española, Madrid, 1996), editat
per Alfonso del Amo García, que inventaria i ressenya tota la producció fílmica de
diferents tipologies (ficció, reportatge, noticiari, propaganda,...) elaborada durant el
període 1936-1939 sobre el conflicte bèl·lic i la vida quotidiana, econòmica i política a
la reraguarda.
Malgrat que, al llarg de la recerca, han sortit a la llum nombrosos documents
entorn de les indústries de guerra i de l’activitat de la Conselleria d’economia, no s’han
trobat documents de específics sobre els laboratoris de guerra o la investigació per a la
defensa passiva. De totes maneres, a l’Annex V es destaquen les evidències cinètiques
més interessants per al projecte en qüestió, restringint el marc geogràfic i temàtic de la
producció extensíssima en cel·luloide del període (la nomenclatura utilitzada està
extreta del Catálogo general del cine de la Guerra Civil, on es pot trobar una descripció
documental més extensa, això és: títol, any, productora, direcció, direcció de fotografia,
guionista, muntadora, estudis, idioma original, duració, sinopsis, característiques
originals, tendència, conservació, observacions). Cal destacar l’índex minuciós d’aquest 7 [http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament
/menuitem.704524581c6421873748b049b0c0e1a0/?vgnextoid=19f72950b347a010VgnVCM1000000b0c
1e0aRCRD&vgnextchannel=19f72950b347a010VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default]
30
catàleg (que té entrades com “indústries de guerra” o “aviació”).8 La majoria de títols
seleccionats corresponen als noticiaris Espanya al dia/España al día (289), produïts per
Laya Films i Film Popular. Per exemple: (289) 36/50 (360) Indústries de guerra (juny
1936). Tarradellas visita una foneria per a la fabricació de carcasses per a obusos.
Imatges de la forja núm. 14 amb el president Companys. Factories.
Fig. 8. Fabricació d’equips anti-gas, 05-07/1937 Laya Films
Fig. 9. Industries de guerra, 03-09/1937. Film Popular
Fig. 10. Indústries de guerra, 06/1937. Laya Films
8 No s’han reproduït tots aquests camps donat que es tracta –el catàleg- d’una font publicada i recurrent en biblioteques i centres documentals.
31
6. ARXIU FOTOGRÀFIC DE L’AHCB (ARXIU HISTÒRIC DE LA CIUTAT DE
BARCELONA)
FONS FOTOGRÀFICS - ARXIU FOTOGRÀFIC, SECCIÓ DE L’ARXIU HISTÒRIC DE LA
CIUTAT DE BARCELONA (AHCB), SECTOR DE L’ARXIU MUNICIPAL DE
BARCELONA
DATA DE CREACIÓ: 1847-1998
FONS, COM A UNITATS INCORPORADES PER RAONS SUCCESSÒRIES, DIPÒSITS I
DONACIONS
3000000 CÒPIES FOTOGRÀFIQUES (APROX.). MULTIPLICITAT DE SUPORTS
CONVENT DE SANT AGUSTÍ. PLAÇA PONS I CLERCH, 2, 2a PLANTA - BARCELONA
La secció d’Arxiu Fotogràfic de l’AHCB és l'encarregada de recollir, conservar,
organitzar, descriure i difondre els fons fotogràfics de caràcter històric de l’Ajuntament
de Barcelona, així com els fons i col·leccions privades que siguin d’interès per a la
història de la ciutat i de la fotografia. Es conserven més de tres milions de fotografies de
totes les tipologies, suports, formats, procediments, continguts i autories des dels inicis
de la fotografia fins als nostres dies. Així, es poden trobar tipologies ben diverses que
van des de daguerrotips, ambrotips o ferrotips a positius sobre pel·lícula de plàstic
passant per autochromes o papers a l’albúmina.
La temàtica d’aquestes fotografies és, essencialment, la ciutat de Barcelona, entre
les quals alguns blocs temàtics de gran volum corresponen a esdeveniments com ara
l’Exposició Universal de 1888, la reforma de la Via Laietana de 1909, l’Exposició
Internacional de 1929 o els Jocs Olímpics de 1992.9
* * *
Malgrat que aquest arxiu compta amb força documentació de l’Escola industrial, i
les seves instal·lacions i laboratoris, anterior a 1936, no succeeix de la mateixa manera
en el període de guerra civil. De totes maneres, la cerca a servit per visibilitzar el
laboratori del Masnou (probablement, el laboratori Cusí, objectiu de guerra de l’aviació
9 [http://www.bcn.cat/arxiu/arxiuhistoric/catala/seccions/fotogr.html]
33
italiana per la seva activitat científica).10 A l’Annex VI, hom pot veure la reproducció
d’una fotografia de 1937 d’aquest laboratori.
10 VILLARROYA, Joan; JULIANA, Enric (2001) “Los bien informados Savoia-79”. La Revista de La Vanguardia, Barcelona, 16 de desembre, 2-3.
34
ALTRES FONTS DOCUMENTALS:
BOMBERS DE BARCELONA (ANTIC ARXIU DE BOMBERS DE
BARCELONA). ARXIU MUNICIPAL ADMINISTRATIU C/ BISBE CAÇADOR, 4 - BARCELONA
El 2003, s’inicià l’inventari de la documentació històrica present al
Servei de Prevenció, Extinció d’Incendis i Salvament (SPEIS), amb
l’objectiu de dipositar-la a l’Arxiu Municipal Administratiu. En total, es
tracta d’unes mil dues-centes caixes de documentació avaluada i
conservada. “Aquesta documentació (...) està composada per algunes
sèries documentals que han perdurat fins a l’actualitat, com ara els
expedients d’intervenció tècnica de salvament o els llibres diaris
d’incidències, que tenen importància per conèixer les intervencions del
cos de bombers al llarg de la seva història”11.
* * *
Els llibres de sortides i actuacions dels bombers són una bona font
documental per a l’estudi dels objectius i conseqüències materials de
l’aviació feixista sobre Barcelona. L’impacte d’una bomba sobre l’edifici
del Rellotge de la Universitat industrial, el 17 de març de 1938, sembla
que no va ser fruit d’un objectiu militar precís contra els laboratoris de
11 “L’arxiu de Bombers de Barcelona” (2003) arxiBar. Butlletí de l’arxiu municipal de Barcelona, núm. 13. Ajuntament de Barcelona, desembre, p. 2.
35
guerra.12 Això es pot argüir per la distribució espacial d’impactes de
bomba d’aquella jornada.13
12 ROCA ROSELL, Antoni (2004) “Bombardeig de la Universitat Industrial (1938). Un testimoni d’Eduard Fontserè i de Josep Pons”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, VI, 297-301. VILLAROYA i FONT, Joan (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 287 pp. (2a edició). 13 Comunicació oral de Joan Villaroya, historiador especialista en els bombardejos sobre la Catalunya de reraguarda.
36
ARXIU HISTÒRIC DE L’AERONÀUTICA MILITAR ITALIANA (ARCHIVIO
STORICO DELL’AERONAUTICA MILITARE ITALIANA)
ROMA
En aquest arxiu, hi trobem documentació sobre les informacions i
instruccions rebudes per l’exèrcit de l’aire de Mussolini a través dels
serveis secrets i d’informació franquistes, per tal de fixar els blancs de
bombes. Dins aquesta documentació, hi són presents “centenars de
fitxes, amb les corresponents fotografies i informes annexos, sobre les
missions portades a terme per la Aviació Legionària a Espanya”.14 Així
doncs, entre altres hipòtesis, gràcies a aquest patrimoni documental es
pot saber sobre les intencionalitats feixistes de bombardeig sobre
l’Escola industrial.
14 VILLARROYA, Joan; JULIANA, Enric (2001) “Los bien informados Savoia-79”. La Revista de La Vanguardia, Barcelona, 16 de desembre, 2.
37
FONDO DOCUMENTAL DEL CUARTEL GENERAL DEL GENERALÍSIMO.
ARXIU GENERAL MILITAR D’ÀVILA
C/ VALLESPIN,9 – 05001 ÁVILA
En aquest fons, hi és present la documentació generada i rebuda del
SIFNE (Servicios de Información del Noreste de España) i del successor
SIPM (Servicio de Información y Policía Militar del Estado Español),
òrgans que gestionaven les informacions transmeses pels
quintacolumnistes. Especialment, ens interessa l’activitat de comunicació
de sabotatge per part d’un sector del personal de l’ETSEIB i els seus
laboratoris.15
El viatge a Àvila de Guillermo Lusa, dut a terme el febrer de 2007
ha servit per entreveure l’entrellat de l’actuació del personal acadèmic i
de serveis de l’ETSEIB i per respondre a la pregunta de si era aquesta
escola fou un “cau d’emboscats” o una “indústria de coneixements per a
la defensa de la República” o ambdues coses alhora.
En aquest sentit, des del Centre de Recerca per a la Història de la
Tècnica, es pretén que el projecte engegat a partir de 2006 tingui
continuïtat. D’aquesta manera, es vol superar els objectius primers de
localització i registre de fons i documentació sobre els laboratoris de
guerra a Catalunya (i, especialment, a l’Escola industrial) per fer-ne
l’anàlisi historiogràfica corresponent, recolzada per bibliografia
secundària (a l’Annex Bibliografia, se n’ha fet una selecció).
15 VILLAROYA i FONT, Joan (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 287 pp. (2a edició).
38
BIBLIOGRAFIA
El bombardeig de la Universitat Industrial, 17 de març de 1938, 07:40.
ALBERTÍ, Elisenda; ALBERTÍ, Santiago (2004) Perill de bombardeig. Barcelona sota les bombes (1936-1939). Albertí Editor, Barcelona, 383 pp.
Capítol 6 “Tres dies sagnants. 16-18 de març de 1938” (pp.201-225).
Annex “Els bombardeigs dia a dia” (pp. 359-374). Ref. a l’Escola d’Enginyers Industrials (carrer Urgell), p. 365. Citem: “Dijous 17 de març (1938). 07.40 h: (...) Eixample: Urgell (Escola d’Enginyers Industrials)”
ROCA ROSELL, Antoni (2004) “Bombardeig de la Universitat Industrial (1938). Un testimoni d’Eduard Fontserè i de Josep Pons”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, VI, 297-301.
VILLAROYA i FONT, Joan (1999) Els bombardeigs de Barcelona durant la Guerra Civil (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 287 pp. (2a edició).
Capítol III “Els bombardeigs del mes de març de 1938” (pp. 79-121). Ref. específica a l’Escola d’Enginyers Industrials (carrer Urgell), p. 89.
Documentació gràfica
Ramon Perera i la investigació de guerra en resistència de materials i estructures
PUJADÓ i PUIGDOMÈNECH, Judit (1998) Oblits de la reraguarda: Els refugis antiaeris a Barcelona (1936-1939). Publicacions de l’Abadia de Montserrat, Barcelona, 199 pp.
Apartat 5.3 “L’enginyer Ramon Perera” (pp. 63-66). Visibilitza els treballs d’investigació en materials per a les construccions de refugis duts a terme a l’Escola del Treball, això és, a la secció de materials de construcció del Laboratori General d’Investigacions i Assaigs. Tot plegat queda corroborat amb la documentació fotogràfica del Fons Ramon Perera, conservada a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat.
Annex 10 “Fons Ramon Perera” (pp. 182-189).
Documentació gràfica sobre Ramon Perera. Es tracta de reproduccions de fotografies del Fons Ramon Perera, Arxiu de l’Abadia de Montserrat.
39
TUDELA, Xavier (1986)“Ramon Perera”. Presència, núm. 736, 40-41.
El Laboratori General d’Assaigs i Investigació
Conselleria d’Economia. Generalitat de Catalunya. Butlletí trimestral 1 octubre 1936 (1936) Generalitat de Catalunya, Barcelona.
Conté l’apartat: “El Laboratori General d’Assaigs i Investigació al servei del poble”, pp. 17-19. Existeix edició facsímil (parcial) al dossier documental de: Fem memòria per fer futur. La indústria de guerra i les col·lectivitzacions a Catalunya (1936-1939) (2005) II Jornades Memorial Democràtic de la UPC, 23 de febrer de 2005. Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura de la UPC.
Descripció de les 5 seccions del Laboratori General d’Assaigs i Investigació: a) Mecànica i Metal·lografia; b) Electricitat i Assaigs Físics; c) Materials de Construcció; d) Química; e) Tèxtil i Condicionament. Enumeració de les seves instal·lacions, maquinàries, processos, destinats al “profit que tota mena d’indústria pot treure dels seus estudis i dels dictàmens per ella emesos, substituint en tot moment la manca de mitjans que per el seu elevat cost no pot posseir privadament la mitjana i petita indústria que són la riquesa principal de Catalunya”. Malgrat tor, no aprofundeix en la transformació parcial de laboratori civil a laboratori de guerra, al servei de la indústria i la enginyeria de guerra.
ROCA ROSELL, A. (1987) “Ciència i tècnica durant la Guerra Civil a Catalunya”. A: VEGA, E. et al. La guerra civil a debat. Centre d’Estudis de la Noguera, Balaguer.
ROCA ROSELL, A. (1996) “L’enginyeria de laboratori. Un repte del nou-cents”. Quaderns d’Història de l’Enginyeria, I, 197-240.
Sobre els antecedents, la creació i el desenvolupament del Laboratori General, anterior al conflicte bèl·lic.
L’Escola d’Enginyeria Industrial de Barcelona i els seus laboratoris, en guerra
“Acta de constitución de la Comisión de Investigación de los hechos ocurridos en los laboratorios de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona durante el período comprendido entre el 18 de julio de 1936 y el 26 de enero de 1939 (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 205-212.
40
“Fragment de les memòries de Joan Pons Garlandis (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 137-166.
“Informe que eleva a la Dirección de la Escuela de Ingenieros Industriales de Barcelona la Comisión Investigadora de los trabajos realizados en los Laboratorios de Química de dicha Escuela durante el dominio rojo, 5-IV-1939 (facsímil)”. Dins de: IV Jornades Memorial Democràtic a la UPC. La Tècnica i la Guerra Civil (2006) Càtedra UNESCO de Tècnica i Cultura, Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica (ETSEIB), Barcelona, 213-243.
LUSA MONFORTE, G.; ROCA ROSELL, A. (2002) “La ETSEIB (1851-2001). Una trayectoria fructífera”. A: PUERTA SALES, F. (ed.) L’Escola d’Enginyers. 1851-2001 (ETSEIB-UPC). Barcelona, Associació/Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, 15-72.
Especial rellevància de l’apartat “Guerra civil”.
Arxius, instruments de descripció i quadres de classificació
del AMO GARCÍA, Alfonso (ed.) (1996) Catálogo general del cine de la Guerra Civil. Cátedra, Filmoteca Española, Madrid, 1019 pp.
“L’arxiu de Bombers de Barcelona” (2003) arxiBar. Butlletí de l’arxiu municipal de Barcelona, núm. 13. Ajuntament de Barcelona, desembre, p. 2.
Els documents confiscats/retornats a Catalunya (2006) Generalitat de Catalunya, Barcelona.
FRAGO i PÉREZ, Pilar (1996) Guia dels fons d’empresa de l’ANC. 1 de març de 1996. ANC, Sant Cugat.
VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) Projecte de Gestió Integral de l’Arxiu Històric de l’ETSEIB. Memòria i Trajectòria. Centre de Recerca per a la Història de la Tècnica “Francesc Santponç i Roca”, ETSEIB.
VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) Guia de l’Arxiu històric de l’ETSEIB. Descripció del Subfons històric de l’ETSEIB - Fons ETSEIB de l’Arxiu de la UPC. Barcelona, 8 de març de 2006. CRHT-ETSEIB, Barcelona.
41
VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) L’Inventari de l'Arxiu històric de l’ETSEIB - Fons ETSEIB de l’Arxiu de la UPC (SGDA 240-ETSEIB). UPC, Barcelona, format electrònic (Access).
VALENTINES ÁLVAREZ, Jaume (2006) “El projecte de gestió integral de l’Arxiu històric de l’ETSEIB. Treball en curs”, Quaderns d’Història de l’Enginyeria, volum VII, 233-237.
Arxius, memòria i democràcia
FORBES, R.J. (1981) “Los inicios de la tecnología y el hombre”. Dins: KRANZBERG, Melvin; PURSELL, Carrol W. Jr. (eds.) Historia de la Tecnología. La técnica en Occidente de la Prehistoria a 1900.Gustavo Gili, Barcelona, volum I, 34-36.
CONTENAU, Georges (1962) “Mésopotamie et pays voisins”. Dins: DAUMAS, Maurice (ed.) Histoire Générale des Techniques. Presses Universitaires de France, París, 126-128, 141-142.
LABAT, R. (1971) “Mesopotamia”. Dins: TATON, René (ed.) La ciencia antigua y medieval. Destino, Barcelona,100-105.
CASTELLS, Manuel et al. (2003) La societat xarxa a Catalunya. UOC, Barcelona.
ALBERCH FUGUERAS, R.; CRUZ MUNDET, J.R. (1999) ¡Archívese! Los documentos del poder. El poder de los documentos. Madrid, Alianza.
ALBERCH i FUGUERAS, R. (2002) Els arxius, entre la memòria històrica i la societat del coneixement. Pòrtic, UOC, Barcelona.
42
ANNEXOS
ANNEX 1. EXPEDIENTS. LLIBRE DE REGISTRE DE L’ARXIU HISTÒRIC DE L’ESCOLA
TÈCNICA SUPERIOR D’ENGINYERIA INDUSTRIAL DE BARCELONA (AHEIB)
UI. Unitat d'instal·lació: capsa, carpeta, lligall, llibre
AI. Any inicial
AF. Any final
Suport. Tipus de suport/unitat de mesura de volum
ND. Nivell de descripció
SE. Subdivisió específica
SU. Subdivisió uniforme
SN. Subdivisió nominal
ANNEX 2. EXPEDIENTS. INVENTARI ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS I MACIÀ ANNEX 2BIS. FONS DOCUMENTAL EN DONACIÓ A AMTM ANNEX 3. FOTOGRAFIES. FONS RAMON PERERA ANNEX 4. UNITATS D’INSTAL·LACIÓ. INVENTARI FONS DEL LABORATORI GENERAL ANNEX 5. ARXIU FOTOGRÀFIC DE L’AHCB ANNEX 6. DOCUMENTACIÓ FILMOGRÀFICA ANNEX 7. COMUNICACIÓ. L’ESCOLA EN GUERRA. FONTS, MEMÒRIA I DEMOCRÀCIA ANNEX 8. PUBLICACIÓ. IV JORNADA MEMORIAL DEMOCRÀTIC A LA UPC. LA TÈCNICA I LA GUERRA CIVIL (ETSEIB, 30 DE NOVEMBRE DE 2006), CÀTEDRA UNESCO DE TÈCNICA I CULTURA
UI
AI
AF
T
ítol C
ontin
gut
Sup
ort N
DSèries
SESU
SN
00454 1884
1945A
ctes del C
laustre d
e professors
06/05/1935. Docum
entació mecanografiada
Paper A4
E
A109
N240
00153 1931
1940A
ctes de l'E
scola d'E
ngin
yers In
du
strials Llibre d'actes de la Junta de professors i de la Junta de professors i alum
nes. 22/04/1931-13/02/1940 Paper Llib
E
A109
E3
N
240
00139 1938
1939A
ctes de l'E
scola d'en
ginyers
ind
ustrials
Llibre d'actes de la Junta de professors. 06/05/1938-14/10/1939. Les actes del 14/10/1939 en fulls adjunts al llibre
Paper Llib E
A
109 E
3
N240
00157 1940
1942A
ctes de la Ju
nta econ
òmica
Llibre d'actes de la junta econòmica. 18/06/1940-
17/12/1942 Paper Llib
E
A109
E3
N
240
00156 1940
1940A
ctes de l'E
scola d'en
ginyers
ind
ustrials
Llibre d'actes del Claustre de professors. 06/03/1940-16/05/1940
Paper Llib E
A
109 E
3
N240
00177 1936
1936C
orrespon
dèn
cia Com
unicacions d'entrada i de sortida (ordenació cronològica)
Paper A4
E
B141
N
240
00083 1936
1936E
ntrad
es i sortides
Comunicacions d'entrada i de sortida (ordenació
cronològica) Paper A
4 E
B141
N240
00083 1937
1937E
ntrad
es i sortides
Comunicacions d'entrada i de sortida (ordenació
cronològica) Paper A
4 E
B141
N240
00083 1938
1938E
ntrad
es i sortides
Comunicacions d'entrada i de sortida (ordenació
cronològica) Paper A
4 E
B141
N240
00083 1939
1939E
ntrad
es i sortides
Comunicacions d'entrada i de sortida (ordenació
cronològica) Paper A
4 E
B141
N240
00083 1940
1940E
ntrad
es i sortides
Comunicacions d'entrada i de sortida (ordenació
cronològica) Paper A
4 E
B141
N240
00095 1933
1937R
egistre d'en
trades i sortid
es Llibre de registre d'entrades i sortides. 26/06/1933-21/05/1937
Paper Llib E
B142
N240
00096 1937
1939R
egistre d'en
trades i sortid
es Llibre de registre d'entrades i sortides. 29/05/1937-29/12/1939
Paper Llib E
B142
N240
00086 1940
1947R
egistre d'en
trada
Llibre de registre d'entrades. 22/01/1940-27/12/1947 Paper Llib
E
B143
N
240
00086 1940
1947R
egistre de sortid
a Llibre de registre de sortides. 01/01/1940-23/12/1947
Paper Llib E
B144
N240
00412 1918
1969C
ròniq
ues
Recull de premsa. Tam
bé s'hi troba documentació
fotogràfica. [1918-1923, 1934-1940, 1962-1969] [Paper i fotografies P B/N
] Paper A
4 E
C117
N240
00441 1939
1939C
omissió in
vestigadora d
e les vicissitu
ds ad
min
istratives i d
ocents d
e l'Escola
Paper A
4 E
C123
N240
00441 1939
1939
Com
issió investigad
ora dels fets
ocorreguts als lab
oratoris de
l'Escola d
uran
t el períod
e com
près en
tre el 18/07/
1936 al 26/
01/1939
Acta de constitució de la com
issió depuradora del personal científic del Laboratori G
eneral d'Assaigs i Investigació.
Declaracions jurades. Inventaris. Inform
e de la comissió.
31/01/1939-05/04/1939
Paper A4
E
C123
N
240
00299 1931
1936C
omp
tabilitat. 1931-1936. D
iari Llibre diari de com
ptabilitat. 01/01/1931-31/12/1935 (a m
és a més, s'hi adjunta la com
ptabilitat general-resum de
1936) Paper Llib
E
F106
N
240
00290 1931
1936C
omp
tabilitat. 1931-1936. M
ajor Llibre m
ajor de comptabilitat. 01/01/1931-30/12/1936.
Volum
I Paper Llib
E
F106
N
240
00298 1931
1936C
omp
tabilitat. 1931-1936. M
ajor Llibre m
ajor de comptabilitat. 01/01/1931-30/12/1936.
Volum
II Paper Llib
E
F106
N
240
00349 1934
1937Ju
stificacions d
el fons d
e l'Escola
Comptabilitat. Justificació dels pagam
ents amb fons propis
de 1934-1937: Factures, rebuts Paper A
4 E
F106
N240
00343 1935
1936Ju
stificacions a l'E
stat
Comptabilitat. Com
ptes satisfetes amb lliuram
ents a justificar a l'E
stat-Relació de despeses de 1935 i 1936 (fins el tercer trim
estre, inclòs): Impresos com
plimentats, factures,
rebuts
Paper A4
E
F106
N
240
00344 1937
1939Ju
stificacions a l'E
stat
Comptabilitat. Com
ptes satisfetes amb lliuram
ents a justificar a l'E
stat-Relació de despeses de 1937, 1938 i 1939 (fins el prim
er trimestre, inclòs): Im
presos complim
entats, factures, rebuts
Paper A4
E
F106
N
240
00345 1939
1939Ju
stificacions a l'E
stat
Comptabilitat. Com
ptes satisfetes amb lliuram
ents a justificar a l'E
stat-Relació de despeses de 1939 (segon trim
estre i quart trimestre): Im
presos complim
entats, factures, rebuts
Paper A4
E
F106
N
240
00353 1934
1947D
rets de secretaria
Llibre de relacions de recaptació per drets de secretaria i la seva distribució. 01/07/1934-31/12/1947
Paper Llib E
F110
N240
00300 1931
1941P
agamen
ts de m
aterial i altres. M
ajor Llibre de pagam
ents de material ordinari, de laboratori, i
altres Paper Llib
E
F118
N
240
00300 1931
1937P
agamen
ts. Major
Llibre de pagaments (ordenació per nom
s de persones, entitats i em
preses a les que van dirigits). 01/01/1931-31/05/1937. Índex
Paper Llib E
F118
N240
00351 1932
1939P
agamen
ts Pagam
ents: Factures, rebuts, documentació diversa.
01/12/1932-31/01/1939 Paper A
4 E
F118
N240
00300 1932
1937P
agamen
ts amb
càrrec als fons d
e l'E
scola i a pràctiq
ues. M
ajor Llibre de pagam
ents Paper Llib
E
F118
N
240
00301 1932
1939C
aixa Llibre de caixa. 01/01/1932-19/12/1934
Paper Llib E
F138
N240
00301 1934
1939C
aixa Llibre de caixa. 19/12/1934-31/01/1939
Paper Llib E
F138
N240
00302 1939
1946C
aixa Llibre de caixa. 01/04/1939-18/02/1946
Paper Llib E
F138
N240
00302 1939
1952C
aixa Llibre de caixa. 01/04/1939-23/06/1952
Paper Llib E
F138
N240
00414 1921
1960L
aboratoris i in
strum
entació
científica d
e l'Escola
Docum
entació gràfica del laboratori de química, laboratori
de màquines, calculadores analògiques i m
icroscopi electrònic
Foto - P E
G
100 E
12 N
240
00412 1924
1946D
isposicion
s reglamen
tàries
Projecte de reglament per al conservador de m
useus i gabinets. Reglam
ent per als mestres pràctics i operaris.
Disposicions reglam
entàries del curs 1946-1947 (1946). A
ltres
Paper A4
E
J103
N
240
00441 1939
1940D
ecrets i ordres
Docum
ents jurídics i administratius, referents a funcionariat
i ensenyament
Paper A4
E
J107
N
240
00457 1933
1958R
egistre de m
atrícula. P
. 1933 Llibre de registre de m
atrícula, convocatòries de setembre
de 1934 a juliol de 1958, ensenyament oficial i lliure
Paper Llib E
K
109
N
240
00456 1935
1960R
egistre de m
atrícula
Llibre de registre de matrícula, convocatòries de juny de
1935 a setembre de 1960
Paper Llib E
K
109
N
240
00441 1939
1939V
iatge de p
ràctiqu
es de 1936
Docum
entació de febrer de 1939 sobre el viatge de pràctiques de 1936. H
i consten els alumnes que retornen i
els alumnes que es queden a l'estranger. 13/02/1939
Paper A4
E
P113
N
240
00441 1937
1940D
ocum
entació d
iversa CA
IRN. E
xpedient de Puig Adam
. Personal docent i m
estres de taller. Informe "L'ensenyam
ent industrial a Catalunya".
Paper A4
E
N
240
00442 1933
1978D
ocum
entació d
iversa
Paper A4
E
N
240
FONS DOCUMENTALS
DONACIONS A L’ARXIU MONTSERRAT TARRADELLAS
• Fons documental de Joan Rodríguez Papasseit, delegat de la Generalitat republicana a Tarragona durant la guerra civil. Donat per ell mateix.
• Fons documental d’Andreu Cortines (1909-1989), col·laborador personal de Tarradellas a l'exili. Donat per la seva vídua.
• Fons documental del general Domènec Batet (1872-1937). Donat per la família Carbó-Batet.
• Fons documental d’Antoni Andreu i Abelló (5 d'agost de 1938 - 12 de desembre de 1956). Donat pel seu germà, Carles Andreu i Abelló.
• Fons documental de Mª del Carme Sedó i Vallvé. Donat per ella mateixa.
• Fons documental de Víctor Torres i Perenya, secretari general de la presidència de la Generalitat de Catalunya del Govern Irla. Donat per ell mateix.
• Fons documental de Lluís Gausachs i Raimon, secretari particular de la presidència de la Generalitat de Catalunya a l'exili, des del 25 d'agost de 1954 fins el mes de maig de 1980. Donat per ell mateix.
• Fons documental sobre la Falange Española, de Llorenç Cuffi i Canadell. Donat pels seus fills.
• Fons documental de Josep Munté. Donat per ell mateix.
• Documentació i fotografies d'una visita del president Tarradellas a Bèlgica l'any 1976. Donació per Mercè Roca, secretària del Centre Josep Carner de Brussel·les.
• Fons documental de les activitats professionals i polítiques de Manuel Ortínez i Murt. Donat per la seva família.
• Fons documental del Govern Suís (1942-1945). Donat per Josep Tarradellas i Macià.
• Fons documental de Josep Puig i Tost. Donat per la seva vídua.
• Fons documental del PSUC (fins 1939). Donat per la Diputació de Barcelona.
• Fons documental i gràfic de Romà Planas i Miró. Donat per la seva família.
• Fons gràfic de Eugeni Castelló (22 d'abril de 1980 - 27 d'octubre de 1993). Donat per ell mateix.
• Diaris oficials de la província de Tarragona i diaris oficials de la Generalitat de Catalunya (des de 1977). Donats per l'Ajuntament de Rocafort de Queralt.
• Fons documental i gràfic de M. Lluïsa Teixidor i Macià. Donat per ella mateixa.
• Fons documental de Felip Calvet. Donat per la seva vídua.
• Fons documental de Joan Pons i Garlandis. Donat pe Josep Poca.
• Fons documental de Ramon Barnils i Folguera (1959-2001). Donat pels seus fills.
• Gravacions d’Albert Arbós i Villasclaras (format vídeo) de converses amb Josep Tarradellas i persones coetànies (1985). Donat per ell mateix.
• Fons documental i gràfic, i hemeroteca, de Carles Sentís i Anfruns (1934-2001). Donat per ell mateix.
• Fons documental de l'Honorable sr. Lluís Armet. Donat per ell mateix.
• Documentació sobre la Guerra Civil donada pel germà marista Mariano Santamaria.
• Fons documental de Jaume Ros. Donat per ell mateix.
• Fons documental, bibliogràfic i hemeroteca d’Alejandro Lerroux. Donat per la sra. Maria Roselló i e Lluís Jordà.
• Documents escrits i videogràfics sobre la Guerra Civil. Donat per la Diputació de Barcelona.
• Fons documental de Josep Fornas. Donat per ell mateix.
• Documentació sobre les incautacions de la Generalitat de Catalunya durant la Guerra Civil. Donada pe Ramon Felipó.
• Fons bibliogràfic de Jordi Fornas. Donat per ell mateix.
• Fons documental de Ramon Nogués i Biset. Donat per la seva família.
• Fons documental i bibliogràfic de Josep M. Bricall. Donat per ell mateix.
Figures 1, 2, 3, 4, 5. Fotografies d’assajos de resistència de
materials, agost de 1938. Fons Ramon Perera.
“Per a reduir per una part la proporció de ciment en el formigó emprat en la construcció de refugis (que degut a les obres de fortificació al front era força escàs) i per altra banda obtenir un formigó de resistència. // A tal fi i per tal d’utilitzar materials que no afectessin les limitacions industrials en temps de guerra es va decidir fer proves emprant barreges de formigons amb tornejadures d’acer provinents de la ferralla de les fàbriques de material de guerra.// les proves foren fetes al laboratori de l’Escola del Treball emprant els blocs de prova de 10 cm de costat posats en una premsa hidràulica fins a la destrucció típica que deixen la part central de les provetes en forma de dues piràmides invertides”. Diferents proves indicaren que resistències a destrucció de l’ordre de 100 a 220 kg/cm2 eren obtenibles”.1 (fot. 316-334)
1 Apunts de treball de Ramon Perera, conservats a l’Arxiu de l’Abadia de Montserrat.
Figura 6. Conferència de defensa contra gasos a l’Escola
Industrial, desembre de 1938. Fons Ramon Perera.
(fot. 613-614)
Figura 7. Exercicis d’evacuació d’escoles duts a terme al
recinte de la Universitat industrial, 1938. Fons Ramon
Perera.
Entorn de les actuacions de defensa preventiva d’atacs químics, trobem documentació fotogràfica diversa:
a) exercicis d’evacuació i protecció al recinte de can Batlló-Universitat industrial, on estava inscrita l’Escola Normal (segurament, dirigits a professores i professors). (fot. 513-521, 540)
b) cartells d’aparells antigàs i reactivació pulmonar. (fot. 581-597)
c) detectors de gas. (fot. 605-612)
d) serveis “Z”. Cartells. (fot. 564-568)
Figura 1. El Laboratori d'experimentació del Masnou, 29/07/1937.
Fons CNT. Arxiu fotogràfic de l’AHCB. Autor: Pérez de Rozas.
ANNEX V. DOCUMENTACIÓ FILMOGRÀFICA
- (289) 1/2 (69) Barcelonne. École d’agriculture pour les
refugiés
- (289) 3/9 Els presidents Azaña i Companys visiten
indústries de guerra.
- (289) 6/4 (49) Barcelona. Working for victory
- (289) 15/3 (248) Industries de guerre
- (289) 31/1 (281) A l’escola de pre-aprenentatge. Barcelona
- (289) 34/1 (299) Fabricació de caretes i equips antigàs.
- (289) 35/2 (307) Guerra en el aire
- (289) 36/15 (325) Armes de guerra
- (289) 36/48 (358) Indústria de guerra
- (289) 36/50 (360) Indústries de guerra (juny 1936)
- (407) Women mobilization, Barcelona, Spain (02/02/1938)
- (559) La dona i la guerra
- (555) Motores de aviación
- 24 Amanecer sobre España
- 74 Barcelona trabaja para el frente
Observacions: nomenclatura utilitzada està extreta del Catálogo general
del cine de la Guerra Civil, on es pot trobar una descripció documental
més extensa, això és: títol, any, productora, direcció, direcció de
fotografia, guionista, muntadora, estudis, idioma original, duració,
sinopsis, característiques originals, tendència, conservació,
observacions.