Memòria lit val actual - llibresvalencians.com · Montaner i organitzada per la Fundació pel...

Introducció

Literatura valenciana actual és una exposició itinerant comissariada per Jaume Pérez

Montaner i organitzada per la Fundació pel Llibre i la Lectura (FULL) amb la

col·laboració de la Generalitat Valenciana a través de Pla Valencià de Foment del Llibre

i la Lectura.

Aquesta exposició té com a objectiu donar visibilitat a les escriptores i escriptors

valencians actuals que escriuen en valencià, donant a conèixer les seus obres més

destacades, especialment les publicades en els últims 20 anys i que poden ser trobar

amb certa facilitat per les lectores i lectors..

Es tracta d’una selecció personal de Jaume Pérez Montaner composat per 187 obres

de tots els gèneres, des de narrativa a poesia, passant pel teatre i l’assaig. Un catàleg

extens de la producció literària actual en valencià. A més, l’exposició contempla un

cens de més de 700 autors actuals amb obra publicada.

Amb Literatura valenciana actual hem intentant donar a conèixer un ampli panorama

de la literatura en la nostra llengua, difonent les seues obres més significatius i

animant a la seua lectura.

.

................................

El comissari

L’exposició Literatura Valenciana Actual està comissariada per Jaume Pérez

Montaner (L'Alfàs del Pi, Marina Baixa, 1938), poeta i assagista de gran reconeixement.

Pérez Montaner es va llicenciar en Filosofia i Lletres per la Universitat de València i ha

estat professor a diverses universitats dels EUA. Actualment, exerceix de professor de

Literatura a la Universitat de València. D'entre els seus llibres de poesia destaquen els

reculls Màscares(1992), Fronteres (1994), L'oblit (1996), Solatge (2009), l'antologia

revisada per l'autor Geografies de l'oblit (2013) i el recull La casa buida (2014). Com a

assagista és un dels màxims especialistes en l'obra de Vicent Andrés Estellés, sobre el

qual ha publicat antologies, estudis i edicions crítiques. També s'han de ressenyar els

seus estudis sobre Ausiàs March, Joan Brossa i Joan Fuster. Ha traduït autors com

Wallace Stevens, Anne Sexton, William Sttaford, Barbara Kingsolver, e. e. cummings,

Edgar Allan Poe o Edoardo Sanguinetti. Així mateix, ha col·laborat amb articles i estudis

en nombroses publicacions tant catalanes com estrangeres: Lletres de

canvi, Cairell, Daina (de la qual va ser director, així com de les revistes Occitan/Catalan

Studies i Encontres), El Temps, Catalan Review, Revista de Occidente, Cuadernos

Americanos o The Paris Review, entre d'altres.

Des del 1999 fins a la primavera del 2007 ha sigut president de l'Associació d'Escriptors

en Llengua Catalana, i des del 2013 n'és soci d'honor. El 2014 és reconegut amb el

Premi Jaume Fuster dels escriptors en llengua catalana.

..................................

Estructura de l’exposició

L’exposició consta de 18 panells en forma de roll-up, amb una dimensió de 85 x200 cm

cadascun, distribuïts en un panell introductori i 17 amb 11 obres.

Cadascun dels panells porta una obra destacada que agrupa i contextualitza les 1o

obres restant relaciones entre sí per gènere literària, influències, cronologia u altres

qüestions.

Els textos dels panells estan escrits en valencià.

Contingut dels panells

Panell 1: Introducció a l’exposició. Guia per la seua lectura i explicació.

Panell 2:

Rondalles Valencianes, d’Enric Valor

Durant molt anys, Enric Valor (Castalla, 1911- València, 2000) va aplegar nombrosos

contes de tradició oral a les comarques de l’Alcoià, l’Alacantí i la Foia de Castalla, que

el 1950 i 1951 van ser publicades a València per l’Editorial Torre amb el títol de

Rondalles Valencianes. L’any 1985 van ser editades en 8 volums per la Federació

d’Entitats Culturals del País Valencià i publicades posteriorment per Edicions del

Bullent en versió integra i resumida per Tàndem Edicions i Albatros. L’any 2015

Edicions del Bullent publicà l’adaptació per a estudiants de primària de Jordi Raül

Verdú.

Completen el panell:

• La ciutat de les flors, d’Albert Hernàndez i Xulvi (Catarroja 1942)

• Això diu que era, de Rafael Ferrando (Simat de Valldigna, 1945-1996)

• Quadre de cavalls i altres narracions, de Josep Lluís Seguí (València 1945)

• El vol de l’Esparver, Francesc Mompó (L’Olleria, 1955)

• Estribord, d’Aldolf Beltran (València 1958)

• L’última paraula, de Toni Cucarella (Xàtiva 1959)

• València sic transit, de Francesc Bayarri (Almàssera 1961)

• Trencatenebres, de Juli Alandes (Castelló de la Ribera 1968)

• Gegants de gel, de Joan Benesiu (Beneixama 1971)

• Totes les cançons parlen de tu, Xavi Sarrià (Barcelona 1977)

Panell 3:

Nosaltres, els valencians, de Joan Fuster

L’any 1962 apareixia “Nosaltres, els valencians” un assaig d’història política, social i

cultural que ocupa un lloc ben important en l’extensa bibliografia de Joan Fuster

(Sueca, 1922-1992) i que suposa una obra cabdal en la història valenciana recent.


• La llengua dels valencians, de Manuel Sanchis Guarner (València, 1911-1981)

• Conflicte lingüístic valencià, de Rafael Ninyoles (València, 1943)

• Himnes i paraules, de Francesc Pérez Moragón (Algemesí, 1948)

• Figures i esbossos, de Vicent Salvador (Paterna, 1951)

• Escrits contra el silenci, de Toni Mollà (Meliana 1957)

• Mentre parlem, d’Enric Sòria (Oliva, 1958)

• La casa que vull, d’Enric Balaguer (Castell de Guadalest, 1959)

• La temptació de la memoria, de Pau Viciano (Castelló de la Plana, 1963)

• Café del temps, de Joan Borja (Altea, 1968)

• La gran depuració, de Francesc Viadel (Algemesí, 1968)

Panell 4:

Llibre de meravelles, de Vicent Andrés Estellés

Publicat en 1971 per Estel i des de 1983 per Tres i Quatre, Vicent Andrés Estellés

presenta a Llibre de meravelles una visió real entre crua i meravellosa del seu país en

una època molt concreta de la vida del poeta: la guerra i la dura postguerra. És un

recorregut per la València que el poeta ha conegut, amb noms i llocs coneguts per

tothom, per la gent del poble, sobretot, perquè ell, amb la seva poesia, vol arribar a

aquest poble, vol arribar a ser poble. Les coses petites de cada dia, tan importants, els

racons amagats, els secrets prohibits... València.


• 100 anys Cent poems, de Joan Valls Jordà (Alcoi, 1917-1989)

• Dring, d’Emili Rodríguez Bernabeu (Alacant, 1940)

• Variacions Goldberg, d’Antoni Ferrer (L’Alcúdia de Crespins, 1943)

• La joia, d’Antoni Prats (Sueca 1946)

• Tríptic poètic borgià, d’Antoni Martínez Revert (Xàtiva, 1946)

• La mort del pare, de Pere Bessó (València, 1951)

• La festa, de Gaspar Jaén Urban (Elx, 1952)

• La terra interior i altres poemes, de Vicent Berenguer (Banyeres de Mariola,

1955)

• Ésser per a l’Ésser, de Josep Mir (Mislata, 1956)

• Encesa fotografía, d’Alexandre Navarro (Nàquera 1972)

Panell 5:

Després de soterrada la tendresa, de Maria Beneyto


Recer de tardor, de Jaume Bru i Vidal (Sagunt 1921-2000)

El sant del dia, d’Alfons Llorenç (Alcoi 1951) assagista

Tros de terra, d’Eusebi Morales (Villanueva de los Caballeros, 1952)

En el desert dels meus ulls, de Mari Carme Arnau (Alfara del Patriarca, 1958)

Illa retrobada, de Mari Carme Sàez Lorente (Millars, 1958)

Terra d’aigua, de Ramon Guillem (Catarroja, 1959)

El camí de les merles, d’Antoni Gómez (Sagunt, 1960)

El col·leccionista de fades, de Josep Ballester (Alzira, 1961)

Sense treva, de Begonya Pozo (València, 1974)

New York, Nabokov & Bicicletes, d’Àngels Gregori (Oliva, 1985)

Panell 6

Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez- Cutillas.

Carmelina Sánchez-Cutillas (Madrid 1927- València 2009) va pertànyer a la generació

de poetes valencianes de postguerra. En el seu vessant poètic, destaquen les

recopilacions de poemes Un món rebel (1964), Conjugació en primera persona (1969),

Els jeroglífics i la pedra de Rosetta (1976), i Llibre d'amic i amada (1980).Tota la seua

producció poètica es veu una mica eclipsada per l'èxit de la seua novel·la Matèria de

Bretanya (1976), guanyadora en 1975 del premi Octubre-Andròmina de Narrativa,

convocat per l'editorial Tres i Quatre. Va ser distingida com a " Valenciana de l'any

2008" per la Fundació Huguet, i va ser sòcia d'honor de la Associació d'Escriptors en

Llengua Catalana.


• 96 hores, d’Àngels Moreno i Vercher (Gandia, 1939)

• Els secrets de Meissen, de Josep Palomero (Borriana, 1953)

• Hi ha morts que pesen cent anys, de Tomàs Llopis (Beniarbeig, 1954)

• L’home manuscrit, de Manuel Baixauli (Sueca 1963)

• Bé, perdona’m però estan esperantt-me, de Rafa Gomar (Gandia 1955)

• Les ratlles de la vida, de Raquel Ricart (Bétera, 1962)

• L’illa sense temps, d’Esperança Camps (Ciutadella, 1964)

• El retorn de l’hongarés, d’Anna Moner (Vila-real, 1967)

• A/Z, de Núria Cadenes (Barcelona 1970)

• L’os de la música, d’Isabel García Canet (Pego, 1981)

Panell 7:

Breviari d’un bizantí, de Josep Iborra

Breviari d’un bizantí és un dels llibres de prosa assagística més importants de la

literatura catalana: un dels més intel·ligents i personals. Està format per textos breus,

diversos, que poden ser llegits en qualsevol ordre, ja que són independents, tot i que

responen a una mateixa actitud intel·lectual, moral i estètica. No és pròpiament un

diari en el sentit circumstancial. Josep Iborra (Benissa, 1929-València, 2011) va ser

narrador, crític literari, professor i incitador cultural, en un període especialment difícil

i, a la llarga, fructífer de la història literària valenciana, el de la postguerra franquista i

la Transició. Amic i contertulià de Joan Fuster, Vicent Andrés Estellés, Vicent Ventura,

Francesc de P. Burguera (l'únic protagonista que ens queda d'aquells temps), la seua

activitat, sempre en un segon pla, va ser un estímul impagable per a les noves

generacions d'escriptors que han anat succeint-se al sud del Sénia, tot i l'hostilitat del

context.


Dir la realitat, de Lluís Aracil (València, 1941)

Balanç d’existències, de Joan Dolç (Alboraia 1956)

Vista parcial, de Tobíes Grimaltos (Castelló de la Ribera. 1958)

Sic transit gloria mindundi, de Josep Conill (Castelló de la Plana, 1961)

Història d’un entusiasme. Nietzsche i la literatura catalana , de Joaquim

Espinós(Benilloba, 1962)

Oh! Dietaris inèdits, de Joan M. Monjo (Gandia 1965-2007)

L’única passió noble, de Joan Garí (Borriana, 1965)

Un son profund, d’Enric Iborra Posadas (València, 1960)

Nabokov & Co, d’Alfred Mondria (València 1965)

Dialèctica de la ironia, de Guillem Calaforra

Panell 8:

AlfaBeT Terminal, de Josep Palacios

Josep Palàcios (Sueca, 1938) va començar la carrera literària pública l'any 1959, amb

els versos de Les quatre estacions. Vint anys després publicà AlfaBet , i amb l'excepció

d' Un nu, de 2009 decidí viure reclòs a sa casa, autoeditant-se les seues proses

primmirades, i lliurant-les només a aquells privilegiats objecte del seu interès. El

considerat el Salinger valencià s'ha creat un refugi indestructible on passa el temps

pensant en la mort (i meditant un vers de March: "Josep, amic, vostra carn és ja fem"),

mentre escriu amb llapis, amb tota la parsimònia necessària, alguns dels aforismes més

ferotgement bells de la literatura catalana. Finalment, i a través d’ Edicions de la

Universitat de València, 2014 ens arriba el definitiu i ja últim AlfaBeT amb T de

Terminal . Un clàssic de les lletres catalanes des de la seva primera aparició, amb

gravats de Manuel Boix, i amb una exitosa edició comercial a Empúries que, en poc

temps, va esdevenir de culte.


Nació, ancestres i ADN , de Ferran Garcia-Oliver (Beniopa 1957)

Jardí Clos, de Joan Baptista Campos (Grau de Castelló, 1961-2013)

Nadir, de Lluís Roda (València 1961)

Contratemps, de Marisol Gonzàlez Felip (Nules 1962)

La dona que es rigué de Talleyrant , de Rosa Roig (Sueca, 1962)

L’Erosió, d’Antoni Martí Monterde (Torís, 1968)

False Friends, de Salvador Company (València, 1970)

Tavernàries, de Manel Marí (Eivissa, 1975)

Bua, de Francesc Bononad (Tavernes de la Valldigna 1977)

Alguna cosa, de Ruben Luzon (València 1982)

Panell 9:

La casa buida, de Jaume Pérez Montaner

Guardonada amb el Premi Vicent Andrés Estellés de Poesia de Burjassot, La casa

buida (2014) és un llibre de poemes en el que es mostra el més essencial de Jaume

Pérez-Montaner junt a un sentiment de lucidesa desolada que recorre tot el llibre.

Jaume Pérez-Montaner (L’Alfaç del Pi, 1938) poeta, assagista i escriptor. Professor

universitari al Queens College, de la City University de Nova York, al Lewis Clark College

de Portland, Oregon, i a la Universitat de València. Director de diverses revistes

especialitzades i president entre el 1999 i el 2007 de l’Associació d’Escriptors en

Llengua Catalana. Autor de nombrosos estudis sobre temes literaris d’autors

com March o Estellés, Montaner és també un dels poetes valencians més reeixits de

les darreres dècades. Ha publicat els poemaris Adveniment de l’odi (1976), Museu de

cendres (1980), L’heura del desig (1985), Prisma (1990), Màscares (1992), La mirada

ingènua (1992), Fronteres (1994), L’oblit (1996), Solatge (2009), Geografies de

l’oblit (2013)


Les sabates i altres poemes, d’Isabel Robles (Alhambra, 1948)

Plouen pigues, de Fina Cardona (València, 1957)

Metralla esparsa, d’Antoni Defez (València, 1958)

Joc de dames, de Maria Fullana (València, 1958)

Estranyament, de Manel Rodríguez-Castelló (Alcoi, 1958)

Ravals de4 l’alegria, de Miquel Martínez (La Vila Joiosa, 1959)

Constants vitals, de Manel Garcia Grau (Benicarló, 1962-Castelló, 2006)

Parlen els ulls, de Begonya Mezquita (Sagunt, 1968)

Els temps interromputs, de Ramon Ramon (Catarroja, 1970)

L’usurpador, d’Àngels Moreno Gutiérrez (València 1993)

Panell 10:

El tramvia groc, de Joan Francesc Mira

El llibre de Mira és un repàs de l'època de xiquet, marcada per una sèrie de vivències

entre rurals i urbanes, al si d'una família de classe mitja de tarannà conservador.

L'autor recrea l'entorn físic de la casa familiar situada al barri de la Torre, en la ciutat

de València, començant per fer una evocació històrica que arriba fins els romans i els

cartaginesos. El motiu que articula els diversos capítols i que dóna títol al llibre és el

tramvia groc que connectava el barri dels afores amb centre de la ciutat.

Joan Francesc Mira (València, 1939) és escriptor, antropòleg i hel·lenista i un dels

referents centrals de la literatura catalana contemporània. A més d’una extensa

producció assagística, és autor de Borja papa i d’una trilogia fonamental, iniciada

amb Els treballs perduts (1989) –al voltant del mite d’Hèrcules–, continuada

amb Purgatori (2003) –sobre la part central de la Comèdia de Dante– i tancada amb El

professor d’història (2008), a partir del mite de Faust. Ha excel·lit en la traducció de

grans clàssics, com la Divina Comèdia de Dante Alighieri, els Evangelis i

l’Odissea d’Homer. És Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.


País perplex -Marqués, Josep Vicent (València, 1943- 2008)

Ramona Rosbif Tròlec, Isa (Sanet i els Negrals 1945-València 1992) El somni d’una pàtria de paraules -Piera, Josep (Beniopa, 1947) Els detalls del món -Mesquida, Biel (Castelló de la Plana 1947) Plaça rodona Cremades, Ferran (València 1950) Capvespre Bertomeu Moll, Josep (Dènia 1950) El regne de la calúmnia González Caturla, Joaquim (Alacant 1951) Herència d’una època Muñoz, Gustau (València 1951 Les veus i la boira -Usó, Vicent (Vila-real 1963) El cor del minotaure Enguix, Cristelle (París, 1971)

Panell 11:

Júlia, d’Isabel-Clara Simó

Al llarg de quatre dècades Isabel-Clara Simó (Alcoi, 1943) ha publicat amb regularitat i

un gran domini de l'ofici, una cinquantena llarga de títols, principalment de narrativa

però també de poesia, teatre, assaig, guions radiofònics i televisius, prosa

memorialística i traducció; a més dels articles publicats en premsa. En les seves

novel·les, igual com en els contes, Isabel-Clara Simó vol retratar les diferents facetes de

la "comèdia humana". La seva novel·lística recrea personatges complexos que

mantenen relacions conflictives i que l'autora presenta en relats ben estructurats i

amb un acurat treball de llenguatge. Júlia, una novel·la sobre la revolució del petroli a

Alcoi, ha esdevingut un clàssic indiscutible de la literatura catalana contemporània.

Vint anys després de la primera edició, l’autora la va reescriure per superar les

vacil·lacions lingüístiques i d’estil de l’anterior versió.


Confidencial Civera, Beatriu (València 1914-1995) La mel i la fel -Miquel, Carme (La Nucia 1945) Narració La solsida Arnal, Rafa (Tavernes Blanques 1948) Pels ulls tremola la carn Micó, Josep (Antella, 1949) Desordre de les dames Guardiola, Pepa (Xàbia, 1953) Milonga de tardor Sant-Celoni, Encarna (Tavernes de Valldigna, 1959) Llanceu la creu -Manuel, Carme (València, 1960) La passejadora de gossos -Bodí, Francesc J. (Agres 1963) narrativa El quadern de les vides perdudes -Vilaplana, Silvestre (Alcoi, 1969) Les quatre vides de l’oncle Antoine -Aliaga Xavier (Madrid 1970)

Panell 12:

Dansa de vetlatori, de Manuel Molins

Dansa de vetlatori (1971), fou estrenada l'abril de 1974 a Montcada. I el 10 d’abril de

1975 a El Micalet i després al Valencia-Cinema. Amb aquesta obra, Manuel Molins

(Montcada -l'Horta-, 1946) pren com a marc històric la Segona Germania i la Guerra de

Successió (1693-1707). Es tracta d’una obra excepcional, sense precedents en el nostre

àmbit cultural, en què es centra en un moment decisiu de la història del país amb tot

rigor i amb tota profunditat. Manuel Molins és un autor prolífic amb obres d'una gran

diversitat formal i de temàtica i intencionalitat molt variades. Sense comptar una part

important de la seva obra, que es manté inèdita, ha publicat una trentena d'obres,


Cançons de terra i de mar Lluís Guarner (València, 1902-1986) Tramuntana tremens -Santos Ventura, Carles (Vinaròs 1940) teatre Països de paper -Calafat Francesc (Bellreguard, 1960)

Una teoria sobre això -Alapont, Pasqual (Catarroja 1963)

Que tinguem sort -Alberola, Carles (Alzira, 1964)

Desàngel Roig, Josep Lluís (Oliva, 1967)

Llibre dels exilis Capilla, Juli (València, 1970) Aixàtiva, Aixàtiva Barberà, Elíes (Xàtiva, 1970) Saqueig Puchades, Xavier (València, 1973) Sucre i sendra Navarret, Alfons (Alfara del Patriarca, 1974)

Panell 13:

El verí del teatre, de Rodolf Sirera

Rodolf Sirera (València, 1948) és indubtablement el dramaturg més important del

teatre valencià contemporani i un dels autors més consistents del teatre català. Al llarg

de més de quaranta anys de creació, la seua obra s’ha caracteritzat per una gran

varietat estilística i temàtica.

El verí del teatre (1978) és l’obra que juga més extensament amb la realitat i la ficció

de la representació escènica. Ha estat muntada amb èxit en diversos països, sens

dubte pel suspens intel·lectualitzat del diàleg entre un actor i un marquès localitzat a

París, cinc anys abans de la Revolució Francesa. El seu èxit es deu a la construcció

d’una trama enginyosa que aconsegueix aclarir un debat estètic i alhora ideològic. A

partir de 1985, Sirera comença a escriure guions per a la televisió, en català i espanyol.

D’aquesta activitat destaquen Herència de sang (1995), la primera telenovel·la

valenciana, i Amar en tiempos revueltos (2005).


El brunzir de les abelles -Sirera Turó, Josep Lluís (València 1954-2015) i R. Sirera

Espill d’un temps Llòria, Matilde, pseu, de Matilde González Palau (Almansa, 1912-2002, València)

Dentadura postissa Gandia Casimiro, Josep (València 1945) L’any del devorador Piera, Emili (Sueca 1954)

Jeff, els colors de la bogeria Moreno Gutiérrez, Ignasi (Gandia 1959) El genet blau Calinca, Tadeus (Xàtiva 1968) psd. Jesús Sanchis Calabuig

Besos -Garcia Prieto, Roberto (València, 1968) i C. Alberola

Els cossos oblidats -Iborra, Salvador (València, 1978-Barcelona, 2011)

El teatre català del segle XX Rosselló, Ramon X. (Benissa

La taula de canvis (la proporció) Adrià i Cucarella, Francesc (Carcaixent, 1962)

Panell 14:

Crim de germania, de Josep Lozano

Composta com un joc d'espills, la novel·la Crim de Germania va rebre en 1979 el Premi

Andròmina i es va publicar en 1980, convertint-se en un llibre de culte. La revolta dels

agermanats en el segle XVI constitueix un episodi clau de la història valenciana.Autor

de referència en la narrativa històrica, amb obres com «Ribera» i «El Mut de la

Campana», Josep Lozano (Alginet, 1948) recobra l'ambient d'un temps: «els

personatges i els fets que pateixen a partir de diverses perspectives i registres

narratius heterogenis, en la tradició de "Manhattan Transfer" de John Dues Passos».

Fitxes de cort policial, documents i fulles volants nodreixen aquesta novel·la que

Lozano ha reescrit i enriquit «amb voluntat d'agilitat i concisió, amb un llenguatge

accessible per al lector». En la versió definitiva inclou dues històries que no figuraven

en la primera edició: «El dia de la sang» i «El senyal evident». És autor de guions de

televisió i cinema, traductor de diverses obres i col·laborador en revistes literàries.

L'any 2006 creà la revista Aljannat. Revista d'Estudis Locals d'Alginet. Fou promotor de

la Festa Estellés.


La vida infidel d’un Arlequí Oleza, Joan (Palma de Mallorca, 1946)

Falles folles fetes foc Fabregat, Amadeu (Torreblanca 1948) Carrer de pas -Monsonís, Octavi (Borriana, 1949)

La llum del capvespre Pallarés, Vicent (Barcelona 1951) Narració Viure amb la senyora Parkinson -Mora, Ignasi (Gandia 1952)

La vida és dura -Franco, Josep (Sueca 1955)

El metge del rei -Olivares, Joan (Otos 1956) Triadisses Penya, Vicent (Rafelbunyol, 1961 Sara, la dona sense atributs Cortés, Carles (Alcoi 1968)

La ciutat és amable Ramírez, Eduard (València 1972)

Panell 15:

L’illa de l’holandés, de Ferran Torrent

Ferran Torrent (Sedaví,1951)és un dels escriptors en valencià actuals més reconeguts i

amb major xifra de vendes. Un dels trets més característic dels seus escrits és que fa ús

de les variants valencianes. El gènere que més ha treballat és el de la novel·la negra.

D'entre la seua producció cal destacar Gràcies per la propina (1994), que va rebre el

premi Sant Jordi de novel·la, i Societat limitada (2002), guanyadora dels premis Joan

Crexells, Nacional de la Crítica i Crítica Serra d'Or. Amb un estil que transita de la

novel·la negra a la costumista, l'autor ha anat creant novel·la rere novel·la, un món i

uns personatges de ficció que retraten la cara més canalla i corrupta del submón de la

València actual. Tot això amb un estil personalíssim i una llengua, en les variants de

l'Horta i de la ciutat de València, rica i moderna, i amb uns diàlegs àgils i incisius.

A L'illa de l'holandès (Columna), Lluís Dalmau, un novel·lista en crisi de creativitat, és

confinat en una illa per les seues idees contràries a un règim dictatorial. La desolació

inicial aviat canviarà amb el contacte amb una gent disposada a preservar la petita

parcel·la de llibertat que s'han construït.


Històries espectrals Escobar, Rafael (Burjassot 1942

L’anarquista nu Fernández, Lluís (València 1945)

El tinent anglés -Mira, Eduard (València, 1945)

Àmbit perdurable -Ventura Melià, Rafael (Riola, 1948)

No mataràs -Gómez Labrado, Víctor (Sueca, 1956)

Tractat del caos Albalat, Antoni (Castelló de la Plana, 1961)

Primavera encesa -Borràs, Vicent (Algemesí 1962)

El dia de demà Broseta,Teresa (València 1963)

Camins de dulcamara Sevilla, Andreu (Casas de Benítez, 1963)

L’incert alberg -Igual Febrer, Josep (Benicarló, 1966)

Panell 16:

Oh:llibre d’hores, de Joan Navarro

Publicat per Edicions 96, és un projecte de Joan Navarro (Oliva, 1951) i el pintor Pere

Salinas que juga amb la metàfora, amb la sorpresa, amb la màgia i amb l’esclat del

sentits. Un laberint d’entrada i de sortida, espirals que es creuen i es fonen, on cada

pàgina és única i plural, individual i part d’un tot global, d’un desafiament que val la

pena acceptar sense embuts ni mitges tintes. Joan Navarro és un artista total. Als 22

anys obtingué el premi de poesia Vicent Andrés Estellés pel llibre Grills esmolen

ganivets a trenc de por (1974). L'any 2005 va ser guardonat amb el Premi de la Crítica

dels Escriptors Valencians pel recull Magrana (2004), i el 2010 amb el Premi Carles

Salvador per A deslloc (2010). Fruit de la seva col·laboració amb el pintor Pere Salinas

han aparegut els volums Atlas (correspondència 2005-

2007) (2008), Grafies·Incisions (2010) i O: Llibre d'hores (2014), Premi de la Crítica dels

Escriptors Valencians de poesia. El 2014 rep el Premi Ausiàs March de poesia de

Gandia amb El plom de l'ham. Ha traduït al català i al castellà obres de P. Bichsel,

Marinetti, E. Montale, Pasolini i de les poetes brasileres contemporànies Orides

Fontela, Elisa Andrade Buzzo i Lígia Dabul. Part de la seva obra ha estat traduïda a

l'alemany, l'anglès, el castellà, l'eslovè, l'èuscar, el francès, l'hebreu, l'italià, el japonès i

el portuguès.


Flocs de temps Renzi, Miquel de (Barcelona, 1941)

València Nord -Pascual, Teresa (El Grau de Gandia, 1952)

El desert -Jàfer, Salvador (Ràfol de Salem, 1954)

Jocs de llum Andrés, Lola (València, 1961) Iconòstasi Balbastre, Josep Maria (Ròtova 1964) Alfabet del desig Rodrigo, Francesc (Mislata, 1964) Encara una olor Adell i Pitarch, Joan Elies (Vinaròs, 1968) Nectari -Porcar, Josep (Castelló, 1973) Sobre l’unicorn Brull, Ivan (València, 1978)

Arnes -Sif, Pau (La Pobla de Farnals, 1978)

Panell 17:

Versos per a Anna, de Marc Granell

Marc Granell (València 1953) és un dels poetes més transcendentals i que més han

influït en la poesia catalana del País Valencià durant l’últim terç del segle XX i principis

del XXI. La seua obra amorosa està representada per Versos per a Anna (Bromera,

1998), que constitueix un llibre a part dins de la producció del poeta, sobretot pel que

fa a la temàtica quasi sempre enfocada cap a l’existencialisme i la crítica social. Si la

creació lírica pot suposar una manifestació del món interior de l’autor en un moment

donat, en aquesta obra és evident una forta vinculació a la vida del poeta. D’aquesta

manera, el recull no és més que el testimoni vivencial d’una situació concreta,

caracteritzada per l’arribada i la consegüent experimentació de l’amor. Un recorregut

format per una trentena de llibres de poesia, des del primer Llarg camí llarg,

guanyador el 1976 del premi Vicent Andrés.


Les síl·labes secretes -Alpera, Lluís (València, 1938) Vinces -Alonso, Vicent (Godella, 1948) Com si morís Verger, Eduard (Carlet, 1949) Viatjar descansa Mulet, Carles (Gata, 1953) Teranyines -Montero, Anna (Logronyo, 1954) Hostes -Martínez Marzo, Isidre (València 1964) Voràgine Ribera, Josep (Faura, 1966) Pol·len Blanch, Berna (Catarroja, 1967) Serena barca -Escrivà, Maria Josep (Gandia, 1968)

Batalles de Sardenya Llop, Iban (Castelló de la Plana, 1975)

Panell 18:

L’assassí que estimava els llibres, de Martí Domínguez

Martí Domínguez (Madrid, 1966) és doctor en Biologia, professor de Periodisme de la

Universitat de València i director de la revista científica Mètode. Escriu a diferents

mitjans de comunicació, com ara El Temps, La Vanguardia, Ara i El País. Una part dels

seus articles està aplegada als reculls Peiximinuti i Bestiari. Ha estat guardonat amb el

Premi Nacional de Periodisme per la seua tasca com a director de la revista Mètode.

Com a novel·lista, és autor de Les confidències del comte de Buffon, guanyadora dels

premis Andròmina, Crexells i de la Crítica de la Universitat de València; El secret de

Goethe, premi Prudenci Bertrana i de la Crítica de la Universitat de València; El retorn

de Voltaire, que va rebre el premi Josep Pla; i El fracassat, sobre els pintors Cézanne i

Pissarro. L’assassí que estimava els llibres és una novel·la que uneix la intriga i la

comèdia de costums, en un retrat de la burgesia valenciana.


Els horts -Domínguez Barberà, Martí (Algemesi 1908-València 1984)

Port de l’est Moncho, Jesús (Gata de Gorgos, 1948)

Viure encara Úbeda, Pepa (Carcaixent, 1953) L’any que vam córrer perillosament Joan i Arinyó, Manuel (Cullera, 1956)

Cròniques des de l’infern Alonso, Manel (Puçol 1962) L’abellerol mort -Escartí, Josep Vicent (Algemesí 1964) Vindrà la mort i tindrà els teus ulls -Lozano i Rovira, Urbà (Alginet 1967)

El cercle de les ànimes Zabala, Júlia (València 1975)

La gatera -Villanueva, Muriel (València 1976) El traductor Lozano-Seser, Jovi (Ondara 1979)

.............................

Itinerància

L’exposició es va inaugurar oficialment el 24 de novembre de 2017, dins dels actes

programats per la II Plaça del Llibre en Valencià d’Alacant, a la plaça del Port.

Escales:

• València: desembre 2017

• Castelló: gener 2018

• Gandia: febrer 2018

...................................

Web

L’exposició compta amb un lloc web: http://literaturavalencianaactual.com/

Memòria lit val actual - llibresvalencians.com · Montaner i organitzada per la Fundació pel...

Documents

Transcript of Memòria lit val actual - llibresvalencians.com · Montaner i organitzada per la Fundació pel...