MPG-80

Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL

MEMÒRIA

NORMATIVA

AGENDA

AVALUACIÓ ECONÒMICA I FINANCERA

SABADELL, ABRIL DE 2014

2

Índex

1. Memòria 1.1. Antecedents

1.1.a. Relació del Planejament vigent i en tramitació

1.1.b. Zona industrial al riu Ripoll (MPG-5)

1.1.c. Actualització d’altres zones industrials a Sabadell (MPG-88)

1.1.d. Altres usos específics: comercial i religiós (MPG-79 i MPG-84)

1.1.e. Aprovació inicial de la Modificació de Pla (MPG-80) i fets posteriors

1.2. Context

1.2.a. El procés d’anàlisi i reflexió sobre el Ripoll i la seva configuració actual.

1.2.b. Situació de l’activitat econòmica del Parc industrial del riu Ripoll.

1.2.c. El Ripoll com a espai multifuncional.

1.2.d. La conjuntura europea.

1.2.e. La millora tecnològica de la indústria - menor exigència de superfície

1.2.f. Adaptació als canvis i propostes de futur

1.3. Àmbit de la Modificació de pla

1.4. Objectiu de la Modificació

1.5. Marc legal i procedència de la Modificació

1.5.a. Marc legal

1.5.b. Procedència de la modificació

1.6. Planejament vigent

1.6.a. Regulació normativa

1.6.a.I El Planejament Territorial

1.6.a.II El Planejament general municipal

1.6.b Estat d’execució urbanística

1.7. Justificació de la Modificació

1.7.a. El context urbanístic

1.7.b Compliment de la regulació prevista en el Planejament vigent

1.8. Contingut de la Modificació

1.8.a Regulació de la zona industrial

1.8.a.I. Repercussió ambiental

1.8.a.II. Repercussió sobre la mobilitat:

1.8.b Regulació dels elements patrimonials protegits

1.8.c Regulació puntual de sectors i Unitats d’actuació

1.8.c.I. Sector de Can Quadres (PE-R2)

3

1.8.c.II Unitat d’actuació Molí Mornau-Estruc (UA-R2b)

1.8.c.III Unitat d’actuació Vapor de Cal Buxó (UA-R20)

1.8.c.IV Unitat d’actuació Molí d’en Torrella (UA-R22)

1.8.c.V Nova ordenació enllaç ctra. Torre-romeu / camí del Ripoll

1.9. Avaluació ambiental

1.10. Influència de la Modificació sobre la mobilitat

1.11. Estructura de la propietat

2. Normativa

Articles normatius

Disposicions addicionals

Disposició derogatòria

Annex normatiu: Sectors i Unitats d’actuació

PE-R2 Sector de Pla de millora urbana Vapor de Can Quadres

S-R22 Sector de Pla de millora urbana Molí d’en Torrella

UA-R2b Unitat d’actuació Molí d’en Mornau-Estruc

UA-R19 Unitat d’actuació Fàbrica Castelló 3. Agenda 4. Avaluació econòmica i financera

4.1. Introducció 4.2. Avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació 4.3. Valoració econòmica de la millora en la connectivitat viària 4.4. Estudi viabilitat econòmica S-R22

4

5. Plànols Plànols informatius: i-1 Situació.

i-2 Planejament vigent.

i-3 Pla territorial metropolità de Barcelona. Planejament i sistema d’espais oberts

i-4 Estat d’execució del planejament.

i-5 Activitats económiques existents a l'àmbit de la modificació.

i-6a Xarxa de clavegueram.

i-6b Xarxa d’aigua potable.

i-6c Xarxa d’energia elèctrica.

i-6d Xarxa d’enllumenat públic.

i-6e Xarxa de gas.

Plànols normatius: n-1 Àmbit de la Modificació de pla.

n-2 Àmbits de gestió i planejament.

n-3 Servituds aeronàutiques de l’aeroport de Sabadell.

6. Annexes Annex1: Estructura de la propietat

Annex2: Repercussió ambiental de la Modificació

Annex3: Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat

5

Equip redactor:

ISABEL BLASCO BORJA Cap de la Secció de Planejament i Gestió Urbanística

FRANCESC MAGEM i CASASAYAS, arquitecte Secció de Planejament i Gestió Urbanística

SILVIA GARCÍA SIERRA, advocada Secció de Planejament i Gestió Urbanística

ISABEL PALMER BAUZA, arquitecta tècnica Secció de Planejament i Gestió Urbanística

CARLES BENITO LUPIAÑEZ, deliniant Secció de Planejament i Gestió Urbanística

Col·laboració interna Ajuntament de Sabadell:

JOSÉ LUIS BARÓN PÉREZ CARLES BERICAT LÓPEZ Servei de Mobilitat, Trànsit i Transport

IOLANDA REPULLO SÁNCHEZ Dinamització empresarial i activitats Promoció Econòmica i Comerç

Col·laboració externa:

LÁZARO V. CREMADES Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Industrial de Barcelona (ETSEIB)

JUAN A. VILCHEZ, Enginyer industrial TIPS

6

1. Memòria

1.1. Antecedents

1.1.a. Relació del Planejament vigent i en tramitació

El planejament vigent és el Text refós del Pla general municipal d’ordenació de

Sabadell (MPG-8-TR) - en endavant PGMOS -, aprovat definitivament pel Conseller de

Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya el 31 de juliol de

2000 (DOGC de 2 d'octubre de 2000).

El planejament objecte de modificació és el Text refós de la Modificació puntual del Pla

general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll (MPG-5-TR), aprovat

definitivament pel Conseller de Política Territorial i Obres Públiques de la Generalitat

de Catalunya el 3 de desembre de 2002 (DOGC de 3 de març de 2003) i el Text refós

de la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la

regulació dels usos comercials (MPG-79) aprovat definitivament en data 10 de gener

de 2012 (DOGC de 7 de febrer de 2012).

De manera puntual, és d’aplicació la Modificació puntual del Pla general municipal

d’ordenació de Sabadell al Parc esportiu de Sant Oleguer i al Parc del Nord (exp.:

MPG-45) aprovada definitivament el 17 de juliol de 2007 (DOGC de 18 de setembre de

2007), la qual va variar la delimitació de la Unitat d’actuació UA-26 denominada Miel-

Enrile.

També és d’aplicació el Text refós del Pla especial d’intervenció en el paisatge urbà

(PEIPU) (exp.: PE-51TR), aprovat definitivament en data 22 de febrer de 2007 (DOGC

de 3 de maig de 2007), així com el Pla especial de protecció del patrimoni de Sabadell

(PEPPS) (exp.: PE-47), aprovat definitivament en data 24 de gener de 2008 (DOGC de

17 de setembre de 2008).

Actualment, s’estan tramitant diverses figures de planejament relacionades amb

aquesta modificació:

La Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a la

regulació dels equipaments comunitaris i per a l’adaptació a la normativa

reguladora dels centres de culte (MPG-84), aprovada inicialment pel Ple de

l’Ajuntament en data 4 d’octubre de 2011 (BOP de 6 d’octubre de 2011).

La Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a

l’actualització dels sòls industrials (MPG-88), aprovada en segona inicial per Ple de

l’Ajuntament en data 4 de març de 2014.

1.1.b. Zona industrial al riu Ripoll (MPG-5)

El Parc fluvial del riu Ripoll es va concebre com una resposta a la progressiva

degradació del riu, per tal que la seva recuperació fes compatible el respecte dels seus

valors mediambientals amb l'ús social i d’activitat econòmica. La Modificació puntual

del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll (MPG-5-TR),

en la base d’aquest reconeixement del riu com a referent paisatgístic, històric i

ambiental, va analitzar exhaustivament les condicions existents, determinant uns

àmbits temàtics en funció dels usos històrics que conformen el riu:

• El medi natural, els seus elements vertebradors.

• L’horta agrícola fluvial i la seva evolució.

• El lleure i la consolidació dels equipaments i espais lliures.

• La indústria i l’evolució dels usos industrials

• El patrimoni històric, arquitectònic, arqueològic i paleontològic.

Pel que fa a la indústria es reconeixia que aquesta representa un valor geogràfic i

històric per a Sabadell, amb elements de personalitat urbana i especificitat propis del

paisatge edificat respecte a la resta d’activitats i edificis de la ciutat. Igualment es

constatava un procés de degradació, tant per la marginació a nivell geogràfic, per la

conjuntura històrica, per temes ambientals i sectorials, per l’alteració del conjunt de

paisatges fluvials i de la pèrdua de referència urbana del riu per a la ciutat. L’activitat

industrial consolidada responia a una diversitat d’usos industrials, tot i que

predominava el sector tèxtil. A més, existien disfuncions en les diferents situacions

urbanístiques amb l’aplicació de la normativa llavors vigent establerta pel Pla General

d’Ordenació. La modificació MPG-5, doncs, es formulà per donar resposta a aquestes

disfuncions, proposant mecanismes com les cessions, càrregues d’urbanització, etc.

Igualment, després d’un acurat anàlisi i valoració de l’impacte urbà de les edificacions

industrials en un medi natural com el riu Ripoll, es van recollir criteris que permetessin

7

una major integració de les activitats industrials en aquest territori singular i el

compatibilitzessin amb els altres usos de l’àmbit.

1.1.c. Actualització d’altres zones industrials a Sabadell (MPG-88)

La Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell per a

l’actualització dels sòls industrials (MPG-88), aprovada inicialment per segona vegada,

i que es tramita de manera paral·lela amb aquesta Modificació de pla, incideix

bàsicament en dos aspectes, en primer lloc, en la regulació dels usos compatibles

admesos en les zones industrials, i en segon lloc, en la compartimentació de les

instal·lacions i/o edificacions industrials en dues zones industrials situades al polígon

de Can Roqueta. Aquesta modificació de Pla té per objecte la mateixa finalitat que es

persegueix amb la modificació a les zones industrials del Ripoll, que no es altra que la

regulació urbanística dels sòls industrials adaptant-la a les necessitats actuals del

sector productiu, les quals han variat en el temps.

Amb caràcter general la nova regulació normativa de la modificació (MPG-88) permet

que els usos comercials, oficines i serveis, restauració, indústria artesanal, educatiu,

sanitàrio-assistencial, esportiu, cultural, associatiu, religiós, serveis urbans i tecnològic,

siguin usos compatibles en la majoria de les zones industrials i que la

compartimentació de les instal·lacions i/o edificacions, relatiu a les subzones 6.2b i

6.2c, es pugui executar fins a una superfície de 750 m2 i 1.500 m2 respectivament.

1.1.d. Altres usos específics: comercial i religiós (MPG-79 i MPG-84)

Cal fer esment a la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de

Sabadell per a la regulació dels usos comercials MPG-79, aprovada definitivament pel

Ple de l’Ajuntament en data 10 de gener de 2012 (DOGC de 7 de febrer de 2012) la

qual es va plantejar amb l’objectiu principal de realitzar una actualització aglutinadora i

transversal de la normativa vigent en matèria de regulació de la implantació d’usos

comercials al municipi, dins el termini d’adaptació a la Directiva 123/2006/CE, relativa

als serveis de mercat intern.

També cal fer esment a la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació

de Sabadell per a la regulació dels equipaments comunitaris i per a l’adaptació a la

normativa reguladora dels centres de culte (expd. MPG-84), aprovada inicialment, que

té com a objectiu principal adequar la regulació de l’ús específic religiós, previst en el

PGMOS, a les previsions de la Llei 16/2009, de 22 de juliol, de centres de culte i al

Decret 94/2010, de 20 de juliol de desplegament de la Llei. En aquest sentit aquesta

8

modificació de pla de les zones industrials del Ripoll complementa a la descrita

anteriorment en el sentit d’incorporar, com a ús compatible, l’ús religiós en la zona

industrial del Ripoll (clau 6.1).

1.1.e. Aprovació inicial de la Modificació de Pla (MPG-80) i fets posteriors

En data 5 d’octubre de 2010, el Ple municipal va aprovar inicialment la Modificació

puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll

(MPG-80), d’iniciativa pública, promoguda per l’Ajuntament de Sabadell. Aquest acord

es va sotmetre al tràmit d’informació pública durant el termini d’un mes mitjançant la

publicació d’un edicte al Butlletí Oficial de la Província (22 d’octubre de 2010) i al Diari

de Sabadell (12 d’octubre de 2010), al temps que es sol·licitaven informes als

organismes afectats per raó de les seves competències sectorials. Tant els informes

emesos per aquests organismes com les al·legacions presentades s’han tingut en

consideració en la redacció d’aquest document.

En data 29 de febrer de 2012, es publicà al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya

la Llei 3/2012, del 22 de febrer, de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme,

aprovat pel Decret legislatiu 1/2010, del 3 d’agost. L’entrada en vigor de la Llei va

suposar la modificació de l’article 99.3 del Decret legislatiu 1/2010 en relació amb la

cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic en supòsits d’increment de

la intensitat de l’ús industrial.

L’antic redactat establia que les modificacions d’instruments de planejament general

que comportessin un increment de la intensitat de l’ús industrial (com preveia la

modificació de Pla), amb caràcter general, havien de cedir el 15% de l’increment de

l’aprofitament urbanístic.

En data 29 de gener de 2014, la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona emet

informe, als efectes urbanístics, sobre la consulta formulada per l’Ajuntament de

Sabadell en relació amb l’admissió de nous usos compatibles, l’increment del nombre

màxim d’activitats admeses de les zones industrials ordenades per la Modificació i la

cessió del 15% de l’aprofitament. Entre les diverses consideracions de l’informe i en

relació amb la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament urbanístic que preveia el

document, la Comissió Territorial va establir que “Pel que fa a la cessió del 15% (...)

cal fer esment que s’ajusta a la Disposició transitòria tercera apartat 1 de la Llei

3/2012. Això no obstant, i per aquells documents amb aprovació inicial posterior a

l’entrada en vigor de la Llei 3/2012, de 22 de febrer, l’augment de la intensitat de l’ús

industrial en sòl urbà consolidat, sense increment de sostre, no està subjecte a cap

9

exigència legal d’incrementar les reserves per a sistemes i els propietaris no tenen el

deure de cedir el percentatge de l’increment de l’aprofitament urbanístic.”

Tenint en compte que aquesta modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme afecta

de forma significativa a la Modificació de Pla aprovada inicialment, i atès l’informe

emès per la Comissió Territorial d’Urbanisme de Barcelona es considera adient

aprovar inicialment, per segona vegada, la Modificació puntual del Pla general

municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll.

1.2. Context

1.2.a. El procés d’anàlisi i reflexió sobre el Ripoll i la seva configuració actual.

El parc industrial del Ripoll és actualment un dels Polígons d’Activitat Industrial de

Sabadell i conté una concentració d’indústries tèxtils. No obstant, en els últims anys

s’ha mantingut una tendència decreixent d’aquest sector que ha donat lloc al

tancament i ha deixat en una mala situació econòmica a una gran part d’empreses

ubicades a la zona. El nou model econòmic ha motivat que algunes de les activitats

que es desenvolupaven en el riu s’hagin traslladat fora del terme de Sabadell, o que

alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització, hagin desplaçat la seva producció

a altres països a la recerca de condicions de producció més competitives.

Aquest canvi porta a reflexionar sobre la situació productiva, les condicions

d’implantació i desenvolupament de les empreses en el territori, així com dels nous

processos productius derivats de les innovacions tecnològiques, reflexió que ha de

concloure en un nou enfocament dels criteris urbanístics que en conformen el seu

marc. S’ha de plantejar un procés de renovació que afavoreixi la modernització de les

instal·lacions i la disminució dels efectes al medi ambient. Aquesta nova modificació

persegueix, doncs, l’assoliment final dels objectius de la MPG-5.

En aquest context s’han efectuat diferents anàlisis i estudis, que reflexionen sobre la

situació actual de les zones industrials del Ripoll en relació a la seva activitat

productiva:

“Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn del Riu Ripoll”, elaborat per Horwath

Accelera Mangement.

“Estudi sobre la dinamització dels polígons d’activitat econòmica a Sabadell”,”

elaborat per Horwath Accelera Mangement.

10

“Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Ripoll al Sabadell actual”,

Impulsat per la Cambra de Comerç de Sabadell i el Consell Intersectorial

d’Empresaris de Sabadell i Comarca.

“Anàlisi dels serveis i infraestructures vinculats a l’activitat del teixit empresarial a

l’entorn del riu Ripoll a Sabadell”., elaborat per Universitat Autònoma de Barcelona

i impulsat per l’Ajuntament de Sabadell.

“Caracterització dels PAE de Sabadell. Situació actual i propostes de millora”,

elaborat pel Servei de Promoció econòmica de Sabadell.

1.2.b. Situació de l’activitat econòmica del Parc industrial del riu Ripoll.

El Parc industrial del Ripoll es troba, aïllat de la zona urbana del ciutat. El seu àmbit

limita amb el terme municipal de Castellar del Vallès a la part Nord i amb el terme

municipal de Barberà del Vallès a la part Sud.

L’ocupació actual dels sòls industrials del Ripoll, és molt baixa, al voltant d’un 41%,

amb un estat d’abandó d’una gran majoria de les naus desocupades, fet que fa difícil

la ubicació de noves empreses. En relació al tipus d’activitat econòmica existent ,cal

assenyalar que la gran majoria (58%) es tracta activitat industrial, seguida de l’activitat

d’empreses de distribució (24%) com es pot comprovar en el gràfic següent:

Font: Servei de Promoció econòmica de Sabadell.

11

En relació al nombre d’empreses i treballadors que ocupen el polígon industrial, cal

saber que hi ha instal·lades 49 empreses en una superfície de 85 Ha, i que aquestes

donen ocupació a 501 treballadors, com es pot comprovar en el detall del gràfic adjunt

Font: Servei de Promoció econòmica de Sabadell.

1.2.c. El Ripoll com a espai multifuncional.

El Ripoll és un àmbit territorial amb capacitat de generar activitat i recursos i amb un

conjunt patrimonial d’alt interès històric i cultural, que pateix un recent i progressiu

procés de deteriorament. Constitueix un territori de relació entre l’espai urbà i el rural,

un àmbit profundament transformat i humanitzat però amb una singularitat

geomorfològica i amb una gran riquesa i diversitat paisatgística.

El riu Ripoll s’ha anat consolidant com un espai multifuncional, com a parc de lleure i

oci, cultural i parc agrícola. Al mateix temps coexisteixen aquestes activitats

ciutadanes amb el funcionament de les indústries en un espai polivalent i

multifuncional. L’equilibri entre aquestes activitats productives i lúdiques i el respecte al

medi ambient, donen al riu el seu veritable sentit i el contextualitzen des d’un punt de

vista històric i geogràfic, el qual s’ha de reforçar.

12

1.2.d. La conjuntura europea.

La indústria catalana, dins l’entorn global europeu, es troba inserida en un marc de

relocalització de la producció. En particular, el sector de la indústria tèxtil, dominant a

l’àmbit del Ripoll, es veu especialment sotmès a un procés de deslocalització

d’aquelles empreses cap a l’Europa de l’Est, el Nord d’Àfrica o Àsia, amb l’objectiu de

situar-se en altres zones del planeta que ofereixin un major potencial de creixement o

clars avantatges competitius (fonamentalment costos laborals i fiscals).

El fenomen de la deslocalització empresarial, així com la subcontractació o

externalització d’activitats productives i inversions és, per tant, un dels factors que han

fomentat els canvis en la producció i la localització de les empreses.

1.2.e. La millora tecnològica de la indústria - menor exigència de superfície-.

Actualment, l’evolució de la indústria en general està dominada per una tendència cap

a activitats de serveis més relacionades amb la informació, el coneixement, la

creativitat i la innovació. Tanmateix, la indústria tradicional continua tenint un pes força

important però es veu també afectada per aquesta tendència de millora i innovació

tecnològica que produeix un fort procés de transformació cap a la diversificació dels

usos i la major lleugeresa i flexibilitat de les instal·lacions. Les noves tecnologies estan

transformant la productivitat i la competitivitat empresarial. repercutint no només en la

fabricació i el disseny, sinó també en l’organització empresarial i en els processos.

La integració de nous sistemes i dissenys en las diferents fases del procés productiu,

comporta un increment de qualitat i eficiència i un major nivell de productivitat i

rendibilitat.

El que tradicionalment es venia aconseguint amb un major volum de producció al

menor cost possible, actualment queda determinat a més per l’exigència i demanda de

qualitat i originalitat en el disseny del producte com a requisit de competitivitat. La

innovació tecnològica aboca a la diversificació i externalització de processos que

abans es concentraven en un mateix espai originant importants superfícies industrials,

i que ara reverteixen en una nova estructura física dins el territori, de menors

exigències d’ocupació i sostre.

13

1.2.f. Adaptació als canvis i proposta de futur.

Des d’aquest punt de vista, i entenent que la innovació no només comporta més

inversió en recerca i desenvolupament, sinó també nous plantejaments en la manera

de fer empresa, cerca de nous mercats i noves vies de comercialització dels

productes, potenciant la diversificació i la millora de les formes de producció, cal

plantejar solucions que permetin frenar el ritme de destrucció d’empreses i donar

oportunitats al teixit existent per mantenir la capacitat de generar riquesa i llocs de

treball. Per això, cal apostar per la creació de noves activitats i pel reforç de

l’estructura de petita i mitjana empresa que vertebra aquest sector.

A més, cal considerar que les activitats econòmiques canvien al llarg del temps, i

territoris amb una forta especialització productiva sectorial han de poder diversificar

l’activitat econòmica introduint altres tipus d’especialitzacions. La situació actual del

teixit empresarial al riu Ripoll necessita adaptar-se a aquestes transformacions i donar-

hi resposta per evitar quedar obsolet, aïllat i amb pèrdua de competitivitat amb el risc

que això comporta.

En aquest sentit, els canvis plantejats per aquesta modificació pretenen reactivar i

potenciar el parc industrial del riu Ripoll, mitjançant la introducció mesurada de

variacions a la normativa reguladora dels espais industrials, que propiciï i possibiliti la

millora i la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos admissibles amb uns

altres, que sense una major incidència ambiental propiciïn una major projecció

econòmica.

Aquests canvis no han suposat que la resta d’objectius per a la zona del Ripoll es

vegin malmesos, havent-se de mantenir la compatibilitat de les activitats econòmiques

amb les del parc, així com la conservació del patrimoni històric i cultural. Aspectes com

la mobilitat de la zona o els efectes sobre el medi ambient, han de controlar-se

especialment en les propostes de futur, amb vistes a mantenir la idea de l’espai

multifuncional i complex. Als efectes de garantir la funcionalitat pel que fa a la mobilitat

i accessibilitat i d’analitzar els efectes mediambientals que les modificacions

proposades representen per a l’àmbit, s’han valorat tots els paràmetres afectats en un

acurat anàlisi que es resumeix en els estudis següents:

“Estudi de la influència de la Modificació puntual proposada pel “Pla General

Municipal d’Ordenació de Sabadell” a l’àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la

14

zona,” elaborat pel Laboratori de Mobilitat Sostenible. Dept. De Projectes

d’Enginyeria de la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). [Dr. Lázaro V.

Cremades Oliver]. En aquest estudi s’analitza la influència sobre la mobilitat de

l’àrea al voltant del riu Ripoll de l’augment de la compartimentació prevista per a les

construccions industrials i de la introducció de canvis en els tipus d’activitat

respecte de la situació actual. Es conclou a l’estudi que aquestes modificacions no

suposarien un increment significatiu de la mobilitat diària. En canvi, per a la

introducció dels nous usos compatibles sí s’estableixen restriccions en funció de la

mobilitat.

“Informe técnico sobre la repercusión ambiental de la modificación puntual

propuesta para el Plan General Municipal d’Ordenació de Sabadell en el ámbito de

actuación del río Ripoll", elaborat per Juan A. Vilchez de TIPS,SL: En aquest estudi

s’analitza, des del punt de vista qualitatiu, les implicacions mediambientals que

se’n deriven de la modificació proposada. L’anàlisi realitzada demostra que,

considerant la reglamentació vigent, la seva aplicació pràctica i la tipologia de les

activitats associades als usos compatibles, els canvis plantejats no impliquen una

major incidència ambiental per a la zona, i. al contrari, poden arribar a suposar una

disminució de la incidència ambiental de les activitats. Es conclou que no s’esperen

efectes significatius i per tant no serà necessari sotmetre la modificació puntual a

avaluació ambiental ja que no modifica els nivells d’incidència ambiental de les

activitats permeses.

1.3. Àmbit de la modificació de pla

L’àmbit de la modificació de pla comprèn els sols industrials i terciaris de l’àmbit del

Ripoll del terme municipal de Sabadell, els quals disposen d’unes característiques

particulars en relació als valors mediambientals, ús social i activitat econòmica que es

circumscriuen al Parc fluvial del Ripoll.

En concret aquesta Modificació es cenyeix a les zones: industrial del Ripoll (clau 6.1)

(a excepció de la unitat d’actuació UA-R20 de Can Buxó que s’estudiarà

separadament tal com es justifica al document), terciària en edificacions d’interès

patrimonial (clau 4.2) i de manera puntual a dos sistemes urbanístics: viari (clau a.1) i

d’infraestructures de serveis tècnics (clau b.1) ubicats en l’enllaç entre la ctra. de

15

Torre-Romeu i el camí del Ripoll. També queden incorporats els terrenys de les unitats

d’actuació i sector de pla de millora urbana en sòl urbà no consolidat.

1.4. Objectiu de la modificació de pla

L’objectiu d’aquesta Modificació puntual del Pla general és adequar la regulació

urbanística de la zona industrial del Ripoll per adaptar-la a les necessitats actuals del

sector, possibilitant nous usos compatibles i la implantació d’establiments de

dimensions més adequades que respectin i potenciïn el parc fluvial i garanteixin

l’equilibri entre activitats econòmiques i lúdiques i el respecte al medi ambient.

1.5. Marc legal. Procedència de la Modificació

1.5.a. Marc legal

• Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei

d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

• Llei 2/2014, de 27 de gener de mesures fiscals, administratives, financeres i del

sector públic que modifica la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

• Decret 305/2006, de 18 de juliol, pel que s’aprova el Reglament de la Llei

d’Urbanisme.

• Reial Decret Legislatiu 2/2008, de 20 de juny, pel que s’aprova el Text Refós de

la Llei de Sòl.

• El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de

març.

• El Pla Territorial Metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament per

acord de govern (GOV/0077/2010) en data 20 d’abril de 2010 pel Govern de

Catalunya.

16

1.5.b. Procedència de la modificació

El document elaborat comporta la modificació de normes configurades com a bàsiques

en el vigent Pla general i, conforme els articles 6 i 10 del mateix i la legislació

urbanística vigent, el Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de

la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer (DOGC de 29 de

febrer de 2012), procedeix la tramitació de la pertinent modificació puntual del Pla

general municipal d’ordenació de Sabadell, de conformitat amb l’article 96 del citat

Text refós.

Com sigui que aquest és el cas que ens ocupa, procedeix la tramitació de la

modificació del Pla.

1.6. Planejament vigent

1.6.a. Regulació normativa

1.6.a.I El Planejament Territorial

El Pla Territorial General de Catalunya, aprovat per la Llei 1/1995, de 16 de març, és

un dels set plans territorials parcials en què es desenvolupa el Pla territorial general de

Catalunya. Segons aquest pla, el sistema d’espais oberts comprèn el sòl classificat

com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de l’aprovació del Pla i

és considerat un component fonamental de l’ordenació del territori. El contingut del Pla

respon a l’objectiu d’aportar les referències espacials necessàries per a un

desenvolupament urbanístic sostenible del territori en termes ambientals, socials i

econòmics. Amb aquesta finalitat cal que el desenvolupament urbanístic, la

construcció d’infraestructures, les activitats agràries i extractives i les actuacions de

protecció del patrimoni territorial s’ajustin a les pautes que estableix el Pla, sense

perjudici de la normativa sectorial aplicable.

En relació als tipus de teixit urbans, el Pla distingeix d’una banda, amb la denominació

de nuclis i àrees urbanes, els assentaments de naturalesa complexa formats pels

nuclis històrics i les seves extensions per continuïtat i, d’altra banda, amb la

denominació d’àrees especialitzades, les que són resultat d’implantacions aïllades per

al desenvolupament d’usos específics: residencials, industrials, terciaris, equipaments i

17

altres de significatius. El Pla considera que el conjunt dels nuclis i àrees urbanes

configura el sistema d’assentaments bàsics del territori que ha de donar suport al

desenvolupament urbanístic. Les àrees especialitzades constitueixen una situació de

fet que el Pla té per objectiu racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.

1.6.a.II El Planejament general municipal

La Modificació de pla a l’àmbit del Ripoll (expd.: MPG-5) reconeixia la realitat existent a

l’àmbit del riu i la diversitat d’activitats donant criteris generals que comptabilitzessin

l’existència d’aquestes amb l’objectiu d’aturar la degradació, estimular la recuperació i

respectar els seus valors mediambientals. Pel que fa al parc industrial, amb l’objecte

principal de fer compatibles l'ús col·lectiu i l'econòmic, s’hi definí una normativa tendent

a consolidar l’activitat industrial, fixant-se uns criteris unitaris que permetessin la seva

integració paisatgística dins del parc. S’establí una clau urbanística única per les zones

industrials, la clau 6.1, indústria del Ripoll, mitjançant la qual es defineixen els

paràmetres comuns que determinen l’ordenació i l’aprofitament urbanístic.

Altrament, la regulació dels usos comercials prevista pel Pla general, va quedar

replantejada mitjançant la Modificació puntual del Pla general municipal d’ordenació de

Sabadell per a la regulació dels usos comercials (expd.: MPG-79) i, per tant, també va

quedar modificada la regulació per a la zona industrial del Ripoll (clau 6.1).

D’aquesta manera, l’article 61 de la normativa de la Modificació de Pla a l’àmbit del

Ripoll (MPG-5), relatiu a les condicions d’ús de la zona industrials del Ripoll (clau 6.1)

va quedar modificat pel Text refós de la Modificació puntual del Pla general municipal

d’ordenació de Sabadell per a la regulació dels usos comercials (MPG-79) així com

l’article 62 relatiu a la regulació específica dels usos i activitats, i els apartats 9.b) i

11.e) de l’article 63 relatiu a les cobertes dels edificis industrials i a les instal·lacions i

serveis tècnics i ambientals.

La regulació normativa vigent de la zona industrial del Ripoll (clau 6.1) s’estableix en

els articles següents:

“Art.- 52. definició

La clau 6.1 comprèn els sòls de terrasses baixes i mitges del Ripoll destinats a ser ocupats per

usos i instal·lacions industrials.

Art.- 53. Regulació de l’ordenació

18

1.- La regulació de la forma de l’edificació serà segons el sistema d’ordenació de volumetria

específica amb la condició preceptiva de respectar les característiques mediambientals de

l’entorn i la tradició arquitectònica del lloc.

2.- L’ordenació de l’edificació i dels sòls lliures en cada unitat d’ordenació es desenvoluparà

preceptivament mitjançant un Estudi de Detall.

3.- L’àmbit mínim de l’Estudi de Detall haurà de coincidir amb la unitat d’ordenació.

4.- L’Estudi de Detall anirà acompanyat d’un Estudi d’Impacte en l’Entorn per tal de minorar

l’impacte de l’edificació i l’activitat en l’entorn del Ripoll.

Art.- 54. Volum màxim construït

1.- El volum màxim construït serà de 8 m3 per m2 de sòl.

2.- El volum màxim construït podrà incrementar-se en 1 m3 per m2 de sòl en el cas que es

destini a coberta inclinada. Aquest espai en cap cas serà ocupable.

3.- Les construccions auxiliars i els serveis tècnics i mediambientals que tinguin més de 100m3

computaran a efectes de volum màxim construït.

Art.- 55. Unitat mínima d’ordenació

1.- Els paràmetres reguladors de l’ordenació aniran referits a cada unitat d’ordenació.

2.- L’àmbit de cada unitat mínima d’ordenació coincidirà amb la parcel·la.

Art.- 56. Condicions de la parcel·la

1.- La parcel·la mínima serà de 8.000 m2 a excepció d’aquelles unitats d’actuació en que el sòl

qualificat com a industrial sigui menor. En aquest cas s’entendrà per parcel·la mínima tot el sòl

qualificat d’ industrial.

2.- Les parcel·les resultants de les segregacions o divisions hauran de tenir accés directe des

dels vials públics.

Art.- 57. Condicions d’ordenació de l’edificació

1.- L’ocupació màxima serà la resultant de la ubicació de l’enjardinament, les places

d’aparcament, la vialitat interior, l’espai de càrrega i descàrrega i els serveis i instal·lacions

tècniques i ambientals. En tot cas l’ocupació de l’edifici industrial no pot ser superior al setanta

cinc per cent (75%) de la superfície de la parcel·la. Els serveis tècnics i mediambientals

computen dins l’ocupació.

2.- L’alçada reguladora màxima es regeix per les següents determinacions:

1 L’alçada reguladora màxima es fixa en 16m.

19

2 Per sobre de l’alçada reguladora màxima només s’admeten els elements tècnics de les

instal·lacions i els elements de coberta. Les instal·lacions aniran reculades respecte el pla

de façana un mínim de 3m.

3 S’admeten els elements de coronament entesos com a tal i no com a prolongació de la

façana. Aquest elements no sobrepassaran més d’1m l’ARM.

4 La distància entre l’edifici industrial i la tanca de les parcel·les veïnes serà com a mínim

una franja d’1m d’espai enjardinat més la circulació rodada i de manteniments perimetral.

5 La distància entre el límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll i l’edificació ha ser com a

mínim igual que l’alçada de les naus per tots i cadascun dels volums que apareguin.

Aquesta distància serà com a mínim de 8m.

6 S’entén per límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll com el límit de la parcel·la que

dóna façana a la llera del riu o al vial paral·lel de totes i cadascuna de les parcel·les.

S’exclouen Hidexa (U.A.- R1), Can Quadres i la Llanera per trobar-se en terrasses mitges

del riu.

7 En cas de tenir més d’un front al riu Ripoll la normativa s’aplicarà a cadascun d’ells

independentment.

3.- No s’admeten les compartimentacions interiors de les edificacions que puguin donar lloc a

instal·lacions industrials independents de superfície inferior als 1.500 m².

4.- S’admeten soterranis per sobre dels elements de defensa de protecció del riu. Per tal de

garantir la seva seguretat s’incorporarà al projecte d’edificació l’informe d’un tècnic competent

en aspectes hidrològics.

5.- Els molls de càrrega per sota de 1,25m d’alçada respecte el terreny definitiu tenen

consideració de planta baixa.

6.- El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’alçada en relació al terreny

definitiu. Aquest punt serà aplicable tan a l’interior de la parcel·la com al talús com en relació a

les parcel·les veïnes.

7.- Obres de reforma i ampliació.

a) Per obres de reforma sense ampliació de sostre ni d’ocupació no serà necessària

l’aprovació d’un nou Estudi de Detall, si el projecte d’edificació compleix amb els

paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. El projecte d’edificació inclourà l’Estudi d’impacte

en l’Entorn.

b) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que tinguin aprovat un Estudi de

Detall, no serà necessària l’aprovació d’un nou Estudi de Detall si el projecte d’edificació

compleix els paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. Es requerirà tanmateix la presentació

de l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.

20

c) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que no tinguin aprovat un Estudi

de Detall, caldrà presentar l’Estudi de Detall acompanyat de l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.

Art.- 58. Previsió de places d’aparcament

La previsió de places d'aparcament és un estàndard progressiu en funció de la superfície

industrial, d'acord amb el següent:

pels primers 6000 m2 caldrà garantir 1 plaça d'aparcament per cada 100 m2 de sòl ocupat per

l'edificació.

per la resta de superfície ocupada per damunt de la dimensió anterior caldrà garantir 1 plaça

d'aparcament per cada 200 m2.

Art.- 59. Sòls lliures d’edificació.

1.- Els sòls lliures d’edificació són aquells espais situats dins de la parcel·la no ocupats per

l’edificació.

2.- Els sòls lliures d’edificació es divideixen en dos tipus:

1. verd privat sense aprofitament (VP).

Són aquells sòls vinculats a una instal·lació industrial que per les seves característiques

físiques (talussos, pendents, inestabilitat) no permeten la seva ocupació amb cap mena de

construcció, urbanització o instal·lació. Aquests no generen aprofitament i no computen als

efectes del compliment dels diversos paràmetres d’ordenació (ocupació màxima, volum).

2. espai lliure privat (EL).

Comprèn aquells sòls perimetrals de l’edificació on es situen els elements de servei a la

instal·lació industrial, sota criteris paisatgístics. Aquest espai es distribueix en tres àmbits:

enjardinament, aparcament - vialitat interior - càrrega/descàrrega, i serveis i instal·lacions

tècniques i ambientals.

Art.- 60. Condicions dels sòls lliures d’edificació.

Els sòls lliures d’edificació seran concretats i distribuïts en el corresponent Estudi de Detall i

Estudi d’Impacte en l’Entorn.

Les característiques dels sòls lliures d’edificació estan contemplades en la normativa

d’integració en el paisatge del Ripoll, continguda en aquest articulat.

El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la i dels espais enjardinats serà del 6%.

S’haurà de condicionar com a mínim un deu per cent (10%) de la superfície d’espai lliure privat

de la parcel·la qualificada de indústria del Ripoll, clau 6.1, amb enjardinament i arbrat. Aquest

es situarà preferentment al perímetre de la parcel·la per tal de minorar la visual de la indústria

21

des del riu. Els sòls qualificats amb la clau 6.1vp no computen com espai lliure privat enjardinat.

Per tal d’evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables aquelles que

tinguin una superfície major de 10m2.

En l’espai lliure de cada parcel·la s’hi ubicarà les places d’aparcament. Es permet

l’emplaçament d’un 50 % de l’aparcament en zones destinades a enjardinament, si va

acompanyat de plantació d’arbrat i paviment porós ( sauló, graves, gespa, etc.).

No s’admeten coberts auxiliars per l’emmagatzematge de materials i mercaderies a l’exterior

del volum edificable regulat en el corresponent estudi de detall.

Art.- 61. Condicions d’ús (en la versió donada per la MPG-79 dels usos comercials)

1. Ús Dominant: Indústria agrupada

2. Usos Compatibles: Indústria urbana

Serveis urbans

3. Ús Complementari obligatori: Aparcament

4. Usos Complementaris: Oficines i serveis

Serveis tècnics i mediambientals

5. Usos Incompatibles: Comerç

Comerç singular

Unihabitatge

Plurihabitatge

Hoteler

Recreatiu

Indústria artesanal

Indústria separada

Estació de servei

Restauració

Magatzem

Tallers de reparació vehicles

22

El magatzem relacionat amb una activitat industrial contigua, es considerarà part de

la indústria. No s’admeten aquells magatzems únicament de distribució i centres

logístics (ex: magatzems de supermercat, de materials de construcció…..)

Els usos de comerç singular, restauració i taller de reparació de vehicles, seran

admesos com activitat integrada a l’activitat industrial i en cap cas podrà ser

superior al 25% del total.

6. En els següents àmbits s’admeten també com a usos compatibles el de Magatzem i Taller de

reparació de vehicles: U.A. R-1 “Hidexa”, “La Llanera” i Polígon de can Quadres, en les

parcel·les que tenen accés des de la carretera de Torre Romeu.

Art.- 62. Regulació específica dels usos i activitats

No s’admeten les activitats industrials en superfícies inferiors als 1.500 m².

L’ús complementari d’aparcament tindrà la consideració d’obligatori i la seva proporció es

regularà segons el què estableix aquesta normativa. La finalitat d’aquest ús complementari serà

la de donar servei a l’ús específic principal, i queda explícitament prohibit destinar superfícies a

una activitat independent de dipòsit i estacionament de vehicles i/o remolcs així com exposició

de caravanes, cementiris o desballestadors de cotxes.

Art.- 63. Normativa d’integració en el paisatge del Ripoll

Les edificacions hauran d’ésser respectuoses amb els trets físics del seu entorn i adequar-se a

la tradició arquitectònica del lloc.

El tipus de vegetació ha de venir determinat pel context de vegetació pròpia del riu Ripoll, de

manera que l’arbrat serà de ribera (pollancres, plataners, albers, avellaners, etc.) o bosc

mediterrani (alzines, oliveres, roures i pins), igual que el tipus arbustiu que no ha de ser aliè al

medi de ribera o mediterrani.

Verd privat sense aprofitament.

a) L’adequació per fixar i estabilitzar geològicament el talús i evitar una degradació amb

esllavissaments fa necessària la plantació d’arbrat en la part superior, i a la formació de

murets inferiors a 2,5 m. Igualment, poden utilitzar-se altres tècniques de fixació com la

col·locació de xarxes vegetals.

b) El manteniment dels talussos naturals del Ripoll obliga al seu tancament adequat i la

seva neteja i esbrossada per prevenir la perillositat de risc de foc.

Espais enjardinats.

a) Es reservarà una franja de mínim d’1m d’espai enjardinat entre la tanca i l’edifici

industrial.

23

b) Per tal d’evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables

aquelles que tinguin una superfície major de 10m2.

c) S’admeten les superfícies de varietats de gespa i manteniments de prats.

d) S’admeten superfícies de sauló o grava si van acompanyades d’elements d’arbrat com

a mínim 1 unitat cada 40m2.

Vialitat interior i càrrega/descàrrega.

a) El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la serà del 6%.

b) La vialitat interior haurà de disposar d’una reserva de canalització per a xarxes

exteriors de serveis (enllumenat, electricitat, telefonia), així com de l’oportuna

canalització de les aigües pluvials.

Aparcaments.

a) Quan s’ubica aparcament en zones destinades a enjardinament aquest anirà

acompanyat de plantació d’arbrat i paviment porós (sauló, graves, gespa, etc.).

Coberts i marquesines.

a) Només es permeten voladissos, viseres, coberts, porxos, marquesines i pèrgoles

associades a l’aparcament i a les activitats de càrrega i descàrrega.

b) Les marquesines i pèrgoles destinades a aparcament hauran de ser obertes a totes les

cares. Hauran de mantenir una distància mínima del perímetre de parcel·la de 3 m. i

com a màxim només podran cobrir el 50 % del total de places d’aparcament.

Tanques perimetrals.

a) Les tanques perimetrals només podran obviar-se quan entre l’edificació i el vial públic

hi hagi una zona enjardinada d’un mínim de 3m d’amplada, i el límit entre el sòl privat i

el públic quedi clarament delimitat.

b) Les tanques perimetrals tindran una alçada màxima de 3 m.

c) La tanca haurà de ser transparent, sense murs excepte els propis de contenció, i de

material preferentment metàl·lic. No s’admeten filats antivandàlics ni amb elements

d’electrificació. El seu tractament ha de ser integrat en el paisatge.

d) Per tal d’adaptar les tanques al terreny es podrà construir un basament d’un màxim de

30cm.

e) És obligatori realitzar plantacions vegetals a la tanca amb espècies de tipus

enfiladisses amb espècies autòctones del riu evitant l’ús d’espècies de difícil

aclimatació. Aquesta plantació vegetal es realitzarà a l’interior de la parcel·la.

Murs de contenció i moviments de terres.

24

a) El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’alçada en relació al

terreny definitiu de la pròpia parcel·la, al talús i a les parcel·les veïnes.

b) Els murs s’hauran de tractar paisatgísticament, amb tractaments de revegetació,

revestiment de pedra, mitjançant gabions, o altres. Únicament es permeten murs de

contenció de formigó quan tinguin acabat de formigó vist.

c) Els murs de contenció no podran modificar el pendent resultant del talús ni motivar

extraccions que augmentin la seva inestabilitat o artificialitat.

Façanes d’edificis i elements verticals.

a) Els acabats de les façanes i els elements verticals de l’edificació industrial han

d’integrar-se al paisatge del riu Ripoll, predominarà el ple sobre el buit, i el material

d’acabat i textures seran homogenis i de poca diversitat (per exemple: lliscades,

arrebossats i pintats).

b) La paleta de colors serà en tons ocres i vermellosos. No s’admet en la fusteria

d’obertures els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.

Cobertes dels edificis industrials.

a) La coberta de les edificacions constitueix la cinquena façana de l’edifici, visible des de

molts punts del Sector. S’haurà d’estudiar independentment i es resoldrà amb criteris

compositius per reduir l’impacte visual que l’aparició d’elements d’instal·lacions i serveis

pot provocar. L’Estudi d’Impacte en l’Entorn incorporarà el plànol d’aquesta façana.

b) La coberta, serà preferiblement inclinada o de tipus seriat. En cap cas és permès un pla

de coberta inclinat de més de 12,5 m d’amplada.

c) Els materials de les cobertes inclinades poden ser de tipus tradicional ceràmic o de

tipus metàl·lic no brillant. La paleta de colors de coberta serà de colors neutres

marrons, verds ò vermellosos admetent-se altres acabats que no es degradin i no

siguin brillants.

Rètols comercials.

a) La instal·lació dels rètols no pot impedir o dificultar la contemplació dels espais públics,

d’edificis, conjunts i perspectives de caràcter monumental, tradicional o d’interès

paisatgístic.

b) No s’admeten rètols comercials que no corresponguin a l’activitat que es porta a terme

en la parcel·la.

c) No s’admet cap tipus de rètol comercial a la coberta.

d) Està permès un sol rètol comercial per activitat en paraments de façanes interiors.

Aquest no pot tenir una superfície superior a 4m2 .

25

e) Els materials, formes, colors i il·luminació del rètols no podran estar en disconformitat

amb la qualitat ambiental de l’entorn.

Instal·lacions i serveis tècnics i ambientals.

a) Les instal·lacions i serveis tècnics i ambientals s’agruparan en la parcel·la formant un

sol conjunt, amb nivells de protecció (voreres) o enjardinament per tal que no es

generin punts de conflicte amb el funcionament de l’activitat.

b) La paleta de colors per a l’acabat i manteniment dels elements serà en tons ocres i

vermellosos. No s’admet en la fusteria els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.

c) Els col·lectors a l’interior de parcel·la i fins al punt de connexió, hauran de ser soterrats.

d) L’enllumenat haurà de qualificar els espais resultants, organitzant recorreguts, i

diferenciant les d’acompanyament, de seguretat i control i la general de la parcel·la.

e) L’estudi d’impacte a l’Entorn incorporarà el projecte d’enllumenat garantint que la

contaminació lumínica sigui mínima.

f) Les xarxes elèctriques i telemàtiques dins de la parcel·la seran soterrades.

g) Les antenes de ràdio, telefonia i televisió s’ubicaran en espais desapercebuts, i no

podran utilitzar elements patrimonials (xemeneies, etc.).”

1.6.b Estat d’execució urbanística L’estat d’execució urbanística queda recollit en el plànol i-4 “Estat d’execució del

planejament” on es representen aquells àmbits definits per la Modificació de PGMOS a

l’àmbit del Ripoll (MPG-5) amb el seu grau de desenvolupament, diferenciant-se

aquells que tenen aprovats el planejament de desenvolupament, els seus instruments

de gestió així com l’estat indicatiu d’execució de les obres d’urbanització que se’n

deriven.

La gestió urbanística integrada va quedar establerta per la (MPG-5) mitjançant la

delimitació d’unitats d’actuació en què s’establien els beneficis i les càrregues

derivades de l’ordenació urbanística. Durant aquests últims deu anys, una part

d’aquestes unitats d’actuació han quedat executades (cessió i urbanització dels sòls

destinats a sistemes urbanístics), per la qual cosa aquesta Modificació de pla

incorpora únicament aquelles unitats d’actuació que encara resten per executar i, per

tant, es troben en la situació jurídica de sòl urbà no consolidat. Són les següents:

UA-R1 Polígon Torrent de Can Bages

UA-R2A Molí d’en Galí

UA-R2b Molí d’en Mornau-Estruc

UA-R6 Can Salvi – Fàbrica Bros

26

UA-R8 Tints Alavedra

UA-R10 Molí Xic-Grau

UA-R11 Nois Buxons

UA-R14 Fàbrica Qualitex

UA-R16 Fàbrica Timsa

UA-R19 Fàbrica Castelló

UA-R22 Molí Torrella

UA-23b Polígon Can Quadres

UA-R26* Miel-Enrile

En data 22 de juliol de 2005, la Junta de Govern Local va aprovar definitivament el

canvi de modalitat per a l’execució de la unitat d’actuació “R22 Molí d’en torrella”

passant de la modalitat de compensació bàsica a la de cooperació, ambdues

contingudes en el sistema de reparcel·lació, al mateix temps que s’estimaven les

al·legacions presentades pel senyor José Pastor Tarragon en el sentit de que se li

reconeixien els seus drets en el projecte de reparcel·lació corresponent. L’acord

d’aprovació del canvi de modalitat es va publicar al BOP de data 10 d’agost de 2005 i

Diari de Sabadell de 29 de juliol de 2005.

Altrament, el planejament vigent delimita un sector de pla de millora urbana en què es

planteja la reordenació de les activitats i edificacions industrials existents a l’àmbit,

determinant-se els elements de cessió i urbanització de vials i zones verdes, així com

els paràmetres urbanístics per a dur a terme l’actuació. Es tracta del sector de Pla

especial PE-R2 denominat Vapor de Can Quadres, l’aprofitament urbanístic, cessions i

càrregues i les condicions d’ordenació del qual es mantenen quasi inalterables en

aquesta Modificació de pla.

27

1.7. Justificació de la Modificació

1.7.a El context urbanístic El principal motiu que justifica la procedència d’aquesta Modificació té origen en el

context actual, exposat amb anterioritat. Circumstància que ha propiciat un

plantejament i posicionament que s’ha plasmat també en altres figures de planejament

que són executives o que estan en tràmit, l’objecte de les quals tenen en comú el fet

de facilitar la revitalització del context productiu mitjançant la regulació mesurada dels

paràmetres urbanístics.

1.7.b Compliment de la regulació prevista en el Planejament vigent La regulació dels usos compatibles en la zona industrial del Ripoll no es contradiu amb

l’ordenació establerta pel Planejament vigent descrit a l’apartat 1.5 d’aquesta Memòria.

Tant és així, que no s’altera l’ús global definit per a la zona, en mantenir-se l’ús

industrial com a dominant, i es té en consideració no incorporar els usos que poden

ser conflictius o contradictoris amb els altres usos que necessàriament han de

conviure en el Parc fluvial. Per altra banda, es regula la intensitat dels usos (ja sigui

regulant la part percentual sobre el total o bé la superfície), amb la garantia de

mantenir la predominança de l’ús dominant industrial.

1.8. Contingut de la Modificació

1.8.a Regulació de la zona industrial

El document proposa una sensible modificació d’alguns paràmetres urbanístics que

tenen incidència en l’ordenació de les zones industrials situades a l’àmbit del Ripoll. En

concret s’incideix en els dos aspectes següents:

• La compartimentació interior de les edificacions que passa a ser de 750 m2 enlloc

dels 1.500 m2 que fixa la normativa actual d’aplicació (amb la possibilitat d’arribar

fins als 300 m2 amb determinades condicions).

28

• La introducció mesurada d’usos compatibles amb l’industrial per tal de flexibilitzar

les possibilitats de desenvolupament del sector.

En relació a la compartimentació de les edificacions i les instal·lacions, s’estableix un

augment de la intensitat dels usos, en possibilitar el doble de compartimentacions en

relació a les que es poden efectuar amb la regulació urbanística. També es permet

que, de manera puntual, es pugui arribar a compartimentar establiments de fins a 300

m2 de superfície construïble. Seguidament es mostra un quadre comparatiu entre el

planejament vigent i la proposta dels paràmetres urbanístics que regulen la

compartimentació de les edificacions i les instal·lacions:

Planejament vigentMPG-5

Compartimentació de les edificacions i les instal·lacionsParcel·la mínima 8.000 m2

Compartimentació de les edificacions 1.500 m2

superfície mínima dels establiments 1.500 m2

PropostaMPG-80 (2AI)

Compartimentació de les edificacions i les instal·lacionsParcel·la mínima 8.000 m2

Compartimentació de les edificacions 750 m2

superfície mínima dels establiments 300 m2

Per altra banda, la incorporació mesurada de nous usos específics, consisteix en

haver inclòs 4 nous usos compatibles en la regulació de la zona que fins ara no

estaven previstos en la zona. Es tracta dels usos: indústria urbana i tecnològic els

quals complementen les activitats de l’ús industrial i dels usos: restauració i religiós,

que complementen la oferta juntament amb els altres usos compatibles admesos.

La limitació dels usos compatibles d’aquesta Modificació es deu a l’estudi de mobilitat

generada a la zona, així com dels criteris generals establerts pel Pla general sobre la

classificació dels usos i predominança entre els usos dominants i els compatibles.

29

Planejament vigentMPG-5 + MPG-79

Relació d'usos limitacions del usosÚs dominant Indústria agrupadaUsos compatibles Indústria urbana

Serveis urbans

Taller de reparació de vehicles limitat a 3 àmbitsMagatzem limitat a 3 àmbits

Usos complementaris Serveis tècnics i mediambientalsMagatzemAparcamentOficines i serveis

(Màx 25%) Comerç singular(Màx 25%) Restauració(Màx 25%) Taller de reparació de vehicles

Usos incompatibles ComerçUnihabitatgePlurihabitatgeHotelerRecreatiuIndústria artesanalIndústria separadaEstació de serveis

PropostaMPG-80 (2AI)

Relació d'usos limitacions del usosÚs dominant Indústria agrupadaUsos compatibles(*) Indústria urbana

indústria artesanal(Màx 33% volum) Oficines i serveis(Màx 33% volum) Tecnològic(Màx 33% volum) Taller de reparació de vehicles sup Màx 1.000 m2 limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Magatzem limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Esportiu(Màx 25% volum) Serveis urbans(Màx 10% volum) Comerç singular màx. 2.500 m2 sv PEC / MEC / GEC(Màx 10% volum) Restauració(Màx 10% volum) Religiós Afor. màx 500 persUsos complementaris Serveis tècnics i mediambientals

MagatzemAparcamentOficines i serveis

(Màx 25%) Comerç singular(Màx 25%) Restauració(Màx 25%) Taller de reparació de vehicles

Usos incompatibles ComerçUnihabitatgePlurihabitatgeHotelerRecreatiu

Indústria separadaEstació de serveis

(*) El conjunt dels usos compatibles serà inferior al 33% del volum total de la parcel·la

30

El conjunt d’aquesta regulació queda analitzada des del punt de vista ambiental i de

mobilitat mitjançant els estudis sectorials que s’acompanyen amb aquesta Modificació

de pla.

1.8.a.I. Relativa a la repercussió ambiental:

Els nous usos que es plantegen com a compatibles no incrementaran ni la hipotètica

incidència ambiental que pugui plantejar la indústria ni la percepció de risc ambiental

que es pot tenir de la mateixa. D’acord amb l’estudi realitzat en relació amb la

repercussió ambiental de la Modificació, el qual s’acompanya com a Annex 2 d’aquest

document, les activitats derivades dels nous usos compatibles es classifiquen als

annexes II.2 o III de la PACA (Llei de Prevenció i Control Ambiental de les activitats),

essent per tant d’una potencial incidència ambiental igual o inferior a la de les

permeses actualment. Com a conseqüència, es dedueix que la modificació plantejada

no produirà en cap cas diferències que es puguin apreciar en les característiques dels

efectes previstos sobre el medi ambient respecte del planejament vigent. Es dedueix

també d’aquest estudi que caldrà limitar les activitats afectades pel règim d’autorització

ambiental o per la normativa vigent sobre accidents greus o les que en el seu tràmit

ambiental per a l’obtenció de permisos requereixin l’estudi d’avaluació d’impacte

ambiental.

1.8.a.II Relativa a la repercussió sobre la mobilitat:

Els nous usos analitzats a la zona d’estudi generen uns desplaçaments als efectes de

mobilitat de característiques diferents a les activitats industrials. Per a determinar si es

viable que a certes àrees de la zona d’estudi s’implantin aquests tipus d’activitats, es

realitzen els càlculs tenint en compte aquestes noves variables. Les repercussions

sobre la mobilitat analitzada es diferencien en els dos aspectes principals de la

modificació proposada:

En relació als efectes de l’augment de la compartimentació de les edificacions i les

instal·lacions, l’estudi planteja diferents hipòtesis, en funció de la vialitat existent. Es

planteja la compartimentació de les activitats per parcel·la de fins a 500 m2 front als

1.500 m2 permesos actualment per la normativa.

La conclusió en aquests casos és que, en la situació hipotètica de plena ocupació de

totes les parcel·les amb ús industrial, es pot conèixer quin seria l'increment de mobilitat

en el cas d'una compartimentació de 750 m2 respecte a la compartimentació de 1500

31

m2 vigent. Com es pot veure's en la Taula 8.2 de l’estudi de mobilitat, el resultat seria

aproximadament un 12% d'augment.

En relació a l’efecte que produeix la mobilitat al incorporar nous usos compatibles,

l’estudi de mobilitat estableix unes limitacions particulars en relació a la mobilitat que

genera cada tipus d’ús, amb un màxim d’un 33% i un mínim d’un 8% en relació al

comput total dels usos.

1.8.b Regulació dels elements patrimonials protegits

Com a determinació genèrica d’aplicació a tot l’àmbit de la MPG-5 s’estableix en

aquest document la derogació de la Disposició Transitòria cinquena, que determinava

el règim a aplicar en tant no s’hagués aprovat la revisió del Pla Especial de Protecció

del Patrimoni arquitectònic de Sabadell (PEPPS). En conseqüència i per raó de

l’aprovació definitiva de la modificació del PEPPS, en data 24 de gener de 2008

(DOGC 17.09.2008), és aquest document el que estableix els elements patrimonials a

protegir dins l’àmbit del Ripoll i els nivells de protecció a aplicar als mateixos.

Altrament, en data 23 de març de 2011, el departament de Cultura de la Generalitat

emet informe sectorial sol·licitat durant la tramitació de la primera aprovació inicial de

la Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació a l’àmbit del Riu Ripoll

(MPG-80). En aquest informe, entre d’altres aspectes, s’estableix que el Molí Mornau,

com a element patrimonial inclòs en el PEPPS tot i no ser objecte específic de la

Modificació proposada però en tant que element patrimonial inclòs en l’àmbit de la UA-

r2b, haurà de contemplar les següents condicions:

1. Quan a l’acabat final de la tanca, cal que per a una presència més acurada es

finalitzi amb una pintura de color verd grisós tal i com es proposa al document annex

presentat. També cal que la propietat concreti el termini de provisionalitat d’aquesta

tanca en qüestió.

2. Quan a la deconstrucció de les estructures i construccions adossades a l’edifici

protegit s’haurà de tenir en compte que aquests treballs s’han de portar a terme sota

control arqueològic. Atès que la voluntat municipal és la de desenvolupar un nou

projecte constructiu a l’indret que necessariament suposarà la remoció de terres del

subsòl, en el cas del descobriment de restes arqueològiques i/o paleontològiques

s’aplicarà el que disposen la llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni cultural català

i el Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni

arqueològic i paleontològic.

32

1.8.c. Regulació específica de sectors i unitats d’actuació

Com a conseqüència del l’anàlisi efectuat en relació a la mobilitat de la zona i en

relació als valors patrimonials dels elements protegits, és procedeix a modificar

algunes de les unitats d’actuació vigents, amb el contingut que es descriu per a cada

una d’elles en els apartats següents:

1.8.c.I. Sector de Can Quadres (PE-R2)

S’incorpora una regulació normativa específica a la fitxa d’ordenació d’aquest sector

que haurà de complir el Pla de millora urbana que es redacti i tramiti consistent en

l’ordenació dels espais enjardinats, vialitat interior i càrrega /descàrrega previstes a la

normativa de la MPG-5, amb la finalitat de resoldre les necessitats i solucions

concretes d’aquesta unitat d’ordenació que garanteixi la mobilitat i maniobres dels

vehicles de transports i l’accessibilitat viària a cada parcel·la.

1.8.c.II Sector del Molí d’en Torrella (S-R22)

S’incorpora una nova càrrega a la unitat d’actuació del Molí d’en Torrella (UA-R22),

consistent en la urbanització d’un nou enllaç de comunicació viària a la ctra. de Caldes

amb la finalitat de resoldre la intersecció amb els carrers de Ca la Daniela i el camí

Molí d’en Torrella.

D’acord amb l’informe emès pel servei de Mobilitat, Trànsit i Transport de l’Ajuntament

de Sabadell, l’augment de la mobilitat generada en aquest entorn, col·lapsaria aquesta

intersecció en hora punta i suposaria habilitar maniobres en tots sentits reduint la

seguretat de la mateixa. Per aquest motiu es considera que s’ha d’implantar una

solució semi rotonda o similar semaforitzada que faciliti els moviments i la fluïdesa de

la carretera de forma que es garanteixi la seguretat.

La valoració econòmica d’aquesta nova càrrega d’urbanització comporta que la unitat

d’actuació no sigui viable, per la qual cosa s’incrementa de manera proporcional el

sostre edificable de la mateixa amb les corresponents cessions de zones verdes i

espais lliures públics, així com la cessió del 15% de l’increment de l’aprofitament

degut a l’increment del sostre edificable.

És per tot això que es delimita un nou sector de Pla de millora urbana (S-R22) els sòls

del qual incorporen els de la unitat d’actuació així com aquells on està previst implantar

33

el nou enllaç viari. D’aquesta menera, serà el planejament de desenvolupament, en

aquest cas el Pla de millora urbana, qui atenent les seves atribucions, resoldrà

l’ordenació dels sòls amb la qualificació urbanística adequada amb aprofitament

destinada a l’ús global terciari-industrial, al sistema d’espais lliures i sistema viari.

Aquest planejament derivat també haurà de resoldre els components d’ordenació

interior de les parcel·les, atès l’existència del bé patrimonial del Moli d’en Torrella,

l’accessibilitat, condicions d’impacte i de paisatge, entre d’altres. Nogensmenys, el Pla

de millora urbana també haurà de definir la gestió urbanística integrada en què s’haurà

de desenvolupar el sector.

1.8.c.III Unitat d’actuació Molí Mornau-Estruc (UA-R2b)

La unitat d’actuació queda modificada per dos motius. En primer lloc per l’ajust de

l’àmbit a la topografia i parcel·lari real i, en segon lloc, per l’estudi exhaustiu que

efectua l’avantprojecte en relació al Molí d’en Mornau per a dur a terme la seva

rehabilitació i reutilització.

Així mateix. en data 23 de març de 2011, el departament de Cultura de la Generalitat

emet informe sectorial durant la tramitació de la primera aprovació inicial de la

Modificació puntual de Pla general municipal d’ordenació a l’àmbit del Riu Ripoll (MPG-

80), sol·licitat, entre d’altres aspectes, que el Molí Mornau, com a element patrimonial

inclòs en el PEPPS tot i no ser objecte específic de la Modificació proposada però en

tant que element patrimonial inclòs en l’àmbit de la UA-r2b, es contemplin les següents

condicions:

Primera. Quan a l’acabat final de la tanca, cal que per a una presència més acurada es

finalitzi amb una pintura de color verd grisós tal i com es proposa al document annex

presentat. També cal que la propietat concreti el termini de provisionalitat d’aquesta

tanca en qüestió.

Segona. Quan a la deconstrucció de les estructures i construccions adossades a

l’edifici protegit s’haurà de tenir en compte que aquests treballs s’han de portar a terme

sota control arqueològic. Atès que la voluntat municipal és la de desenvolupar un nou

projecte constructiu a l’indret que necessariament suposarà la remoció de terres del

subsòl, en el cas del descobriment de restes arqueològiques i/o paleontològiques

s’aplicarà el que disposen la llei 9/1993 de 30 de setembre del Patrimoni cultural català

i el Decret 78/2002 de 5 de març, del Reglament de protecció del patrimoni

arqueològic i paleontològic.

34

1.8.b.IV Unitat d’actuació Vapor de Cal Buxó (UA-R20)

Els sòls industrials inclosos en aquesta unitat d’actuació no queden incorporats en

l’àmbit de la modificació de pla, ja que seran objecte d’una nova ordenació mitjançant

una modificació puntual del Pla general, en què es traslladaran les càrregues de

cessió i el seu aprofitament urbanístic.

1.8.b.V Ordenació de l’enllaç entre la ctra. de Torre-romeu i el camí del Ripoll

Amb l’objecte de resoldre la cruïlla de Torre-romeu amb el camí del riu Ripoll, es

modifica l’àmbit del sistema d’infraestructures de serveis tècnics contigu a la cruïlla

amb l’objectiu de donar viabilitat a aquesta actuació. A aquest sistema urbanístic se li

reserva una superfície mínima de D’acord amb l’informe del Servei de Mobilitat, trànsit

i transports de l’Ajuntament de Sabadell, aquest enllaç requereix la semaforització de

la mateixa i millorar les dimensions de la plataforma de connexió per facilitar la

maniobra d’entrada de camions provinents del centre de la ciutat, ja que el radi de gir

és molt reduït, i per entrar i sortir des del vial que dóna accés a les zones industrials

s’envaeix el carril contrari.

1.9. Avaluació ambiental

Els usos que es proposen com a compatibles no incrementaran la incidència ambiental

que actualment ja pugui plantejar l’activitat de l’ús industrial, ni la percepció de risc

ambiental que es pot tenir de la mateixa.

La nova ordenació urbanística que proposa la Modificació de pla no produirà, en cap

cas, diferències en els efectes previstos sobre el medi ambient respecte l’ordenació

prevista pel planejament vigent.

Per tot això, de conformitat amb les determinacions de la Llei 6/2009, de 28 d’abril,

d’avaluació ambiental de plans i programes, aquesta modificació no s’ha de sotmetre a

avaluació ambiental estratègica.

35

1.10. Influència de la Modificació sobre la mobilitat

D’acord amb el marc normatiu d’aplicació, la Llei 9/2003, de 13 de juny, de la mobilitat,

així com el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d’avaluació

de la mobilitat generada, aquesta modificació no ha de ser objecte d’un estudi

d’avaluació de la mobilitat generada.

Amb tot, la Modificació de pla ve acompanyada d’un estudi en relació amb la mobilitat

que generen els canvis proposats i la seva limitació quant a la regulació normativa dels

mateixos. Aquest estudi queda incorporat en aquest document com a Annex 3 “Estudi

de la influència de la Modificació sobre la mobilitat”.

1.11. Estructura de la propietat

La previsió relativa al increment de la intensitat dels usos, obliga al compliment de les

determinacions previstes en l’article 99.1 a) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost,

que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de

febrer.

Com a conseqüència, s’incorpora com a Annex 1 “Estructura de la propietat”, la relació

dels titulars o d’altres drets reals sobre les finques afectades, ja siguin públiques o

privades, durant els cinc anys anteriors al inici d’aquesta modificació o bé en

l’actualitat.

36

2. Normativa

Article 1

L’àmbit d’aplicació d’aquesta normativa queda delimitat en el plànol n-1 “Àmbit de la

Modificació de pla” corresponent a les zones industrials del Ripoll (clau 6.1) i al sector

de Pla especial (PE-R2).

Article 2

Els documents que constitueixen la Modificació puntual del Pla general municipal

d’ordenació de Sabadell a les zones Industrials del Ripoll són els següents:

1. Memòria

2. Normativa

3. Agenda

4. Avaluació econòmica i financera

5. Plànols informatius i normatius

6. Annexes

Annex1 Estructura de la propietat

Annex2 Repercussió ambiental de la Modificació

Annex3 Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat

Article 3

Aquesta normativa s’entén com a modificació o compleció de les determinacions

normatives del planejament vigent (MPG-5 i MPG-79). De manera subsidiària, en tot

allò no previst explícitament, serà d’aplicació el Text refós del Pla General de Sabadell.

37

Article 4

Es modifica l’apartat 3 de l’article 57 de les normes urbanístiques de la Modificació

puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll

(MPG-5), en augmentar el nombre màxim d’establiments que puguin implantar-se i

disminuir-ne la seva superfície mínima. L’article queda redactat de la manera següent:

Art.- 57. Condicions d’ordenació de l’edificació

1.- L’ocupació màxima serà la resultant de la ubicació de l’enjardinament, les places

d’aparcament, la vialitat interior, l’espai de càrrega i descàrrega i els serveis i

instal·lacions tècniques i ambientals. En tot cas l’ocupació de l’edifici industrial no pot

ser superior al setanta cinc per cent (75%) de la superfície de la parcel·la. Els serveis

tècnics i mediambientals computen dins l’ocupació.

2.- L’alçada reguladora màxima es regeix per les següents determinacions:

a) L’alçada reguladora màxima es fixa en 16m.

b) Per sobre de l’alçada reguladora màxima només s’admeten els elements tècnics

de les instal·lacions i els elements de coberta. Les instal·lacions aniran reculades

respecte el pla de façana un mínim de 3,00 m.

c) S’admeten els elements de coronament entesos com a tals i no com a

prolongació de la façana. Aquest elements no sobrepassaran més d’1 m l’ARM.

d) La distància entre l’edifici industrial i la tanca de les parcel·les veïnes serà com a

mínim una franja d’1,00 m d’espai enjardinat més la circulació rodada i de

manteniments perimetral.

e) La distància entre el límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll i l’edificació ha

ser com a mínim igual que l’alçada de les naus per tots i cadascun dels volums que

apareguin. Aquesta distància serà com a mínim de 8m.

f) S’entén per límit de parcel·la que dóna front al riu Ripoll com el límit de la

parcel·la que dóna façana a la llera del riu o al vial paral·lel de totes i cadascuna de

les parcel·les. S’exclouen Hidexa (U.A.- R1), Can Quadres i la Llanera per trobar-

se en terrasses mitges del riu.

38

h) En cas de tenir més d’un front al riu Ripoll la normativa s’aplicarà a cadascun

d’ells independentment.

3.- El nombre màxim d’establiments serà el que resulti de dividir la superfície de cada

parcel·la urbanística per 750 m2. La compartimentació de l’edificació i les instal·lacions

no pot donar lloc a establiments amb una superfície construïda inferior als 300 m².

4.- S’admeten soterranis per sobre dels elements de defensa de protecció del riu. Per

tal de garantir la seva seguretat s’incorporarà al projecte d’edificació l’informe d’un

tècnic competent en aspectes hidrològics.

5.- Els molls de càrrega per sota de 1,25 m d’alçada respecte el terreny definitiu tenen

consideració de planta baixa.

6.- El moviments de terres no podran generar murs de més de 4,00 m d’alçada en

relació al terreny definitiu. Aquest punt serà aplicable tan a l’interior de la parcel·la com

al talús com en relació a les parcel·les veïnes.

7.- Obres de reforma i ampliació.

a) Per obres de reforma sense ampliació de sostre ni d’ocupació no serà

necessària l’aprovació d’un nou Estudi de Detall, si el projecte d’edificació compleix

amb els paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. El projecte d’edificació inclourà

l’Estudi d’impacte en l’Entorn.

b) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que tinguin aprovat

un Estudi de Detall, no serà necessària l’aprovació d’un nou Estudi de Detall si el

projecte d’edificació compleix els paràmetres de l’Estudi de Detall vigent. Es

requerirà tanmateix la presentació de l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.

c) Per obres de reforma i ampliació en cas d’edificis existents que no tinguin

aprovat un Estudi de Detall, caldrà presentar l’Estudi de Detall acompanyat de

l’Estudi d’Impacte en l’Entorn.

Article 5 Es modifica l’article 61 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual del Pla

general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll (MPG 5), en la

versió donada per l’article 43 del Text Refós de la Modificació del PGMOS per a

l’actualització de l’ordenació dels usos comercials a Sabadell (MPG-79), relatiu a les

39

condicions d’ús de la zona industrial del Ripoll (clau 6.1), el qual queda redactat de la

manera següent:

Art.- 61. Condicions d’ús.

1. Ús dominant:

• Indústria agrupada(1)

2. Usos compatibles:

• Indústria urbana (1)

• Indústria artesanal (1)

• Serveis urbans (2)

• Oficines i serveis (3)

• Comerç singular (4)

• Tecnològic (5)

• Restauració (6)

• Esportiu (7)

• Religiós (8)

• Taller de reparació de vehicles (9)

• Magatzem (10)

3. Ús complementari obligatori:

• Aparcament

4. Usos complementaris vinculats a l’activitat industrial

• Serveis tècnics i mediambientals

• Oficines i serveis

• Magatzem

5. Usos incompatibles:

• Plurihabitatge

• Comerç

• Hoteler

• Recreatiu

• Indústria separada

• Estació de serveis

6. Limitació global dels usos compatibles:

40

Les activitats dels usos compatibles admesos, excepte els usos industrials, no

podran superar, en el seu conjunt, el 33% del volum màxim construïble de la

parcel·la.

En el cas que les activitats dels usos admesos es constitueixin en un “centre

d’empreses”, el conjunt d’aquestes seran inferiors el 50% del volum màxim

construïble de la parcel·la ni superarar el sostre que resulti d’una edificabilitat de

0,60 m2 de sostre / m2 de sòl de la parcel·la.

El centre d’empreses queda definit com aquella implantació en la que s’ofereixen

totes les instal·lacions i mitjans precisos per a l’exercici de l’activitat empresarial:

locals o naus modulars, sales de conferencies, seminaris i reunions, serveis

administratius, entre d’altres. Per a poder acollir-se a aquesta modalitat caldrà que

la gestió sigui unitària i s’haurà d’establir registralment la indivisibilitat de la

parcel·la en la que es situï el centre d’empreses.

7. Limitació específica dels usos compatibles:

(1) En els usos industrials, s’admeten les activitats logístiques en el cas que

impliquin recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del

transformat.

(2) Les activitats adscrites a l’ús de serveis urbans no podran superar el 25% del

volum màxim construïble de la parcel·la.

(3) Les activitats adscrites a l’ús d’oficines i serveis no podran superar el 33% del

volum màxim construïble de la parcel·la.

(4). Les activitats de l’ús de comerç singular no podran superar el 10% del volum

màxim construïble de la parcel·la. S’admeten les categories d’establiments

comercials (petits, mitjans i grans establiments (PEC / MEC / GEC) < 2.500 m2 de

superfície de venda SV)

Per a implantar establiments d’aquest ús, no serà necessari complir amb l’amplada

mínima de carrer requerida de 12,00 metres.

41

(5) Les activitats de l’ús tecnològic no podran superar el 33% del volum màxim

construïble de la parcel·la.

(6) Les activitats de l’ús de restauració no podran superar el 10% del volum màxim

construïble de la parcel·la.

(7) Les activitats de l’ús esportiu no podran superar el 33% del volum màxim

construïble de la parcel·la.

(8) Les activitats de l’ús religiós no podran superar el 10% d del volum màxim

construïble de la parcel·la.

L’aforament dels centres de culte, serà d’un màxim de 500 persones.

(9). Les activitats de l’ús de taller de reparació de vehicles no podran superar el

33% del volum màxim construïble de la parcel·la.

S’estableix la limitació de la superfície màxima de l’establiment, l’activitat del qual

no podrà ser superior als 1.000 m2 de superfície

L’admissió d’aquest ús queda limitat als àmbits següents: UA-R1, Unitat

d’ordenació “La Llanera” amb front a la ctra. de Prats de Lluçanès, UA-R23b i, com

a ús provisional, en el sector PE-R2.

(10) L’ús de magatzem també comprèn les activitats logístiques de repartiment de

càrrega sense transformació del producte.

Les activitats d’aquest ús no superaran el 33% del volum màxim construïble de la

parcel·la.

L’admissió d’aquest ús queda limitat als àmbits següents: UA-R1, Unitat

d’ordenació “La Llanera” amb front a la ctra. de Prats de Lluçanès, UA-R23b i, com

a ús provisional, en el sector PE-R2.

42

Relació d'usos limitacions del usosÚs dominant Indústria agrupadaUsos compatibles(*) Indústria urbana

indústria artesanal(Màx 33% volum) Oficines i serveis(Màx 33% volum) Tecnològic(Màx 33% volum) Taller de reparació de vehicles sup Màx 1.000 m2 limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Magatzem limitat a 3 àmbits(Màx 33% volum) Esportiu(Màx 25% volum) Serveis urbans(Màx 10% volum) Comerç singular màx. 2.500 m2 sv PEC / MEC / GEC(Màx 10% volum) Restauració(Màx 10% volum) Religiós Afor. màx 500 persUsos complementaris Serveis tècnics i mediambientals

MagatzemAparcamentOficines i serveis

(Màx 25%) Comerç singular(Màx 25%) Restauració(Màx 25%) Taller de reparació de vehicles

Usos incompatibles ComerçUnihabitatgePlurihabitatgeHotelerRecreatiu

Indústria separadaEstació de serveis

(*) El conjunt dels usos compatibles serà inferior al 33% del volum total de la parcel·la

8. Inadmisió d’activitats:

No s’admeten les activitats afectades pel règim d’autorització ambiental de la Llei

de Prevenció i Control Ambiental de les activitats (PACA), o tramitació que la

substitueixi, ni per la normativa sectorial d’accidents greus en què intervinguin

substàncies perilloses, o les que en el seu tràmit ambiental per a l’obtenció de

permisos requereixin estudi d’avaluació d’impacte ambiental.

Article 6 Es modifica l’article 62 de les normes urbanístiques de la Modificació Puntual del Pla

general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del Riu Ripoll (MPG 5), relatiu a la

regulació específica dels usos i activitats, el qual queda enunciat i redactat de la

manera següent:

43

Art.- 62. Regulació específica de l’ús d’aparcament

L’ús complementari d’aparcament tindrà la consideració d’obligatori. El nombre de

places d’aparcament que es requereixen per a les activitats de l’ús industrial es

regularà segons el què estableix la normativa de la MPG-5. Per a la resta d’usos

compatibles, el nombre de places d’aparcament requerides aniran en funció de l’ús

d’acord amb la regulació del Text refós del Pla general vigent i ordenances

reguladores vigents.

La finalitat d’aquest ús complementari serà la de donar servei a tots els usos principals

i compatibles que s’implantin, i queda explícitament prohibit destinar superfícies a una

activitat independent de dipòsit i estacionament de vehicles i/o remolcs així com

exposició de caravanes, cementiris o desballestadors de cotxes.

El nombre de places d’aparcament per als establiments destinats a activitats de l’ús de

comerç singular que tinguin la categoria de grans establiments comercials (superfície

de venda entre 1.300 m2 i 2.500 m2) serà de dues places per a cada 100 m2 de

superfície edificada

Article 7 Es modifica l’apartat 9.b i 11.e de l’article 63 de les normes urbanístiques de la

Modificació Puntual del Pla general municipal d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu

Ripoll (MPG 5) relatiu a les cobertes dels edificis industrials i a les instal·lacions i

serveis tècnics i ambientals dins les determinacions relatives a la integració en el

paisatge del Ripoll, el qual queda redactat de la manera següent:

Art.- 63. Normativa d’integració en el paisatge del Ripoll

Les edificacions hauran d’ésser respectuoses amb els trets físics del seu entorn i

adequar-se a la tradició arquitectònica del lloc.

El tipus de vegetació ha de venir determinat pel context de vegetació pròpia del riu

Ripoll, de manera que l’arbrat serà de ribera (pollancres, plataners, albers, avellaners,

etc.) o bosc mediterrani (alzines, oliveres, roures i pins), igual que el tipus arbustiu que

no ha de ser aliè al medi de ribera o mediterrani.

1.- Verd privat sense aprofitament.

a) L’adequació per fixar i estabilitzar geològicament el talús i evitar una

44

degradació amb esllavissaments fa necessària la plantació d’arbrat en la part

superior, i a la formació de murets inferiors a 2,50 m. Igualment, poden utilitzar-se

altres tècniques de fixació com la col·locació de xarxes vegetals.

b) El manteniment dels talussos naturals del Ripoll obliga al seu tancament

adequat i la seva neteja i esbrossada per prevenir la perillositat de risc de foc.

2.- Espais enjardinats.

a) Es reservarà una franja de mínim d’1m d’espai enjardinat entre la tanca i l’edifici

industrial.

b) Per tal d’evitar la dispersió de les zones enjardinades només seran computables

aquelles que tinguin una superfície major de 10m2.

c) S’admeten les superfícies de varietats de gespa i manteniments de prats.

d) S’admeten superfícies de sauló o grava si van acompanyades d’elements

d’arbrat com a mínim 1 unitat cada 40 m2.

3.- Vialitat interior i càrrega/descàrrega.

a) El pendent màxim dels vials interiors de la parcel·la serà del 6%.

b) La vialitat interior haurà de disposar d’una reserva de canalització per a xarxes

exteriors de serveis (enllumenat, electricitat, telefonia), així com de l’oportuna

canalització de les aigües pluvials.

4.- Aparcaments.

Quan s’ubica aparcament en zones destinades a enjardinament aquest anirà

acompanyat de plantació d’arbrat i paviment porós (sauló, graves, gespa, etc.).

5.- Coberts i marquesines.

a) Només es permeten voladissos, viseres, coberts, porxos, marquesines i

pèrgoles associades a l’aparcament i a les activitats de càrrega i descàrrega.

b) Les marquesines i pèrgoles destinades a aparcament hauran de ser obertes a

totes les cares. Hauran de mantenir una distància mínima del perímetre de

parcel·la de 3 m. i com a màxim només podran cobrir el 50 % del total de places

d’aparcament.

6.- Tanques perimetrals.

a) Les tanques perimetrals només podran obviar-se quan entre l’edificació i el vial

públic hi hagi una zona enjardinada d’un mínim de 3m d’amplada, i el límit entre el

sòl privat i el públic quedi clarament delimitat.

45

b) Les tanques perimetrals tindran una alçada màxima de 3 m.

c) La tanca haurà de ser transparent, sense murs excepte els propis de contenció, i

de material preferentment metàl·lic. No s’admeten filats antivandàlics ni amb

elements d’electrificació. El seu tractament ha de ser integrat en el paisatge.

d) Per tal d’adaptar les tanques al terreny es podrà construir un basament d’un

màxim de 30cm.

e) És obligatori realitzar plantacions vegetals a la tanca amb espècies de tipus

enfiladisses amb espècies autòctones del riu evitant l’ús d’espècies de difícil

aclimatació. Aquesta plantació vegetal es realitzarà a l’interior de la parcel·la.

7.- Murs de contenció i moviments de terres.

a) El moviments de terres no podran generar murs de més de 4m d’alçada en

relació al terreny definitiu de la pròpia parcel·la, al talús i a les parcel·les veïnes.

b) Els murs s’hauran de tractar paisatgísticament, amb tractaments de revegetació,

revestiment de pedra, mitjançant gavions, o altres. Únicament es permeten murs

de contenció de formigó quan tinguin acabat de formigó vist.

c) Els murs de contenció no podran modificar el pendent resultant del talús ni

motivar extraccions que augmentin la seva inestabilitat o artificialitat.

8.- Façanes d’edificis i elements verticals.

a) Els acabats de les façanes i els elements verticals de l’edificació industrial han

d’integrar-se al paisatge del riu Ripoll, predominarà el ple sobre el buit, i el material

d’acabat i textures seran homogenis i de poca diversitat (per exemple: lliscades,

arrebossats i pintats).

b) La paleta de colors serà en tons ocres i vermellosos. No s’admet en la fusteria

d’obertures els colors purs tipus groc, vermell, blau, verd.

9.- Cobertes dels edificis industrials.

a) La coberta de les edificacions constitueix la cinquena façana de l’edifici, visible

des de molts punts del Sector. S’haurà d’estudiar independentment i es resoldrà

amb criteris compositius per reduir el impacte visual que l’aparició d’elements

d’instal·lacions i serveis pot provocar. L’Estudi d’Impacte en l’Entorn incorporarà el

plànol d’aquesta façana.

b) La coberta, serà preferiblement inclinada o de tipus seriat.

c) Els materials de les cobertes inclinades poden ser de tipus tradicional ceràmic o

46

de tipus metàl·lic no brillant. La paleta de colors de coberta serà de colors neutres

marrons, verds ò vermellosos admetent-se altres acabats que no es degradin i no

siguin brillants.

10.- Rètols comercials.

a) La instal·lació dels rètols no pot impedir o dificultar la contemplació dels espais

públics, d’edificis, conjunts i perspectives de caràcter monumental, tradicional o

d’interès paisatgístic.

b) No s’admeten rètols comercials que no corresponguin a l’activitat que es porta a

terme en la parcel·la.

c) No s’admet cap tipus de rètol comercial a la coberta.

d) Està permès un sol rètol comercial per activitat en paraments de façanes

interiors. Aquest no pot tenir una superfície superior a 4m2.

e) Els materials, formes, colors i il·luminació del rètols no podran estar en

disconformitat amb la qualitat ambiental de l’entorn.

11.- Instal·lacions i serveis tècnics i ambientals.

a) Les instal·lacions i serveis tècnics i ambientals s’agruparan en la parcel·la

formant un sol conjunt, amb nivells de protecció (voreres) o enjardinament per tal

que no es generin punts de conflicte amb el funcionament de l’activitat.

b) La paleta de colors per a l’acabat i manteniment dels elements serà en tons

ocres i vermellosos. No s’admet en la fusteria els colors purs tipus groc, vermell,

blau, verd.

c) Els col·lectors a l’interior de parcel·la i fins al punt de connexió, hauran de ser

soterrats.

d) L’enllumenat haurà de qualificar els espais resultants, organitzant recorreguts, i

diferenciant les d’acompanyament, de seguretat i control i la general de la

parcel·la.

e) L’estudi d’impacte a l’Entorn incorporarà el projecte d’enllumenat per garantir

que la contaminació lumínica sigui mínima, excepte quan, per la definició pròpia

de l’estudi de detall, es consideri convenient que aquest projecte d’enllumenat

s’inclogui en la fase de llicència. En aquest cas, la normativa de l’estudi de detall

incorporarà aquesta precisió.

f) Les xarxes elèctriques i telemàtiques dins de la parcel·la seran soterrades.

47

g) Les antenes de ràdio, telefonia i televisió s’ubicaran en espais desapercebuts, i

no podran utilitzar elements patrimonials (xemeneies, etc.).

Article 8 El sistema d’infraestructures de serveis tècnics (clau b.1) situat en la cruïlla entre la

ctra. de Torre-romeu i el camí del Ripoll queda condicionat a la resolució tècnica de

l’enllaç viari. Per aquest motiu al sistema urbanístic se li efectua una reserva destinada

de manera obligada a l’ús viari de 2.500 m2 de superfície.

Article 9

Es modifica la disposició transitòria segona de la Modificació puntual del Pla General

Municipal d’Ordenació de Sabadell al riu Ripoll (MPG-5), relativa als usos i activitats

existents a la zona industrial del Ripoll (clau 6.1) amb compartimentació interior, la qual

queda substituïda pel seqüent redactat:

1.- Es podran continuar les activitats existents en possessió de la corresponent

llicència que es desenvolupin en edificacions amb una superfície menor de 300 m2,

sens perjudici de l’obligació d’ajustar-se a les Ordenances municipals.

2.- Les activitats que actualment comparteixin serveis urbanístics (vialitat interior,

xarxes d’abastament i d’evacuació, etc.) quedaran obligades de forma solidària al

manteniment privat dels espais comuns, espais d’enjardinament, entrada i accés, i

càrrega i descàrrega.

DISPOSICIONS ADDICIONALS

Primera. Servituds aeronàutiques.

a. L’alçada màxima de les construccions o instal·lacions proposades o permeses, així

com qualsevol altra actuació prevista per aquesta Modificació puntual del Pla general

municipal d’ordenació de Sabadell (inclosos tots els seus elements com antenes,

parallamps, xemeneies, equips d’aire condicionat, caixes d’ascensors, cartells, plaques

decoratives, etc, així com qualsevol altre afegit sobre aquestes construccions), els

mitjans mecànics necessaris per a la seva construcció (grues, etc), modificacions de

terreny o objecte fix (pals, antenes, cartells, aerogeneradors - incloses les pales, etc)

així com el gàlib dels vehicles o via fèrria, no podrà superar els 30 metres d’alçada

48

sobre els terreny, respectant així la limitació establerta per les servituds aeronàutiques

de l’Aeroport de Sabadell, les quals queden representades gràficament en el plànol n-4

(Plànol de servituds aeronàutiques que afecten a l’àmbit de la modificació de Pla) que

s’adjunta en aquesta Modificació.

b. Les instal·lacions previstes en aquesta Modificació puntual del Pla general municipal

d’ordenació de Sabadell, no podran emetre fum, pols, boira o qualsevol altre fenomen

en nivells que constitueixin un risc per les aeronaus que operen en l’Aeroport de

Sabadell. Així mateix, s’evitaran els usos del sòl i les instal·lacions que puguin atraure

a l’avifauna, incloses les que puguin suposar un refugi d’aus en règim de llibertat, de

conformitat amb allò establert a l’article 10 del Decret 584/1972, de servituds

aeronàutiques. Per altra banda, cal tenir en compte els possibles reflexes de la llum

solar en les teulades i cobertes, així com fonts de llum artificial que poguessin molestar

a les tripulacions d’aeronaus i posar en perill la seguretat de les operacions

aeronàutiques.

c. Qualsevol emissor radioelèctric o dispositiu que pogués donar origen a radiacions

electromagnètiques pertorbadores del normal funcionament de les instal·lacions

radioelèctriques aeronàutiques, encara que no vulneri les superfícies limitadores dels

obstacles, requerirà l’autorització corresponent de l’Agència Estatal de Seguretat

Aèria, de conformitat amb allò previst a l’article 16 del Decret 584/1972, de servituds

aeronàutiques.

d. Al trobar-se l’àmbit d’aquesta Modificació en l’àmbit inclòs en les zones de servituds

aeronàutiques legals, l’execució de qualsevol construcció o estructura (pals, antenes,

aerogeneradors - incloses les pales, etc), i la instal·lació dels mitjans necessaris per la

seva construcció (incloses les grues de construcció i similars), requerirà resolució

favorable prèvia de l’Agència Estatal de Seguretat Aèria, de conformitat amb els

articles 29 i 30 del Decret 584/1972.

e. En aquelles zones de l’àmbit d’aquesta Modificació que no estiguin afectades per

les servituds aeronàutiques corresponents a l’Aeroport de Sabadell, l’execució de

qualsevol construcció o estructura (pals, antenes, aerogeneradors - incloses les pales,

etc), i la instal·lació dels mitjans necessaris per la seva construcció (incloses les grues

de construcció i similars), que s’elevin a una alçada superior als 100 metres sobre el

terreny o sobre el nivell del mar requerirà pronunciament previ de l’Agència Estatal de

49

Seguretat Aèria en relació a la seva incidència en la seguretat de les operacions

aèries, de conformitat amb l’article 8 del Decret 584/1972.

Segona. Protecció dels béns patrimonials

a. En quant a l’àmbit UA-R2b, atès que coincideix la seva delimitació amb l’àmbit de

l’entorn de protecció del monument del Molí Mornau, d’acord amb la Llei 9/93 del

Patrimoni cultural Català, qualsevol projecte d’urbanització, intervenció o actuació en

l’esmentat entorn de protecció del monument ha de contemplar que el volum, la

tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions proposades no poden

alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l’àrea ni pertorbar la visualització del

monument, valoració que es realitzarà per part de la Comissió Territorial de Patrimoni

Cultural de Barcelona de manera preceptiva i vinculant.

b. Pel que fa al resta dels àmbits de la present modificació i que continguin qualsevol

element patrimonial inclòs en el PEPPS, caldrà l’emissió d’un informe del Departament

de cultura per tal de la valorar la interacció entre proposta i element protegit.

c. Pel que fa als elements del patrimoni arqueològic la redacció resultant de la

modificació que es proposa haurà de recollir que qualsevol intervenció dirigida a la

conservació i restauració d’aquests béns es requerirà, de manera prèvia, l’estudi

arqueològic i l’aixecament tipogràfic, prohibint-se l’enderroc de l’element.

50

DISPOSICIÓ DEROGATÒRIA

Queda sense efecte la disposició transitòria cinquena de la Modificació puntual del Pla

General Municipal d’Ordenació de Sabadell al riu Ripoll (MPG-5) en tant que són

d’aplicació les determinacions del Pla Especial del Patrimoni de Sabadell i les seves

modificacions.

Sabadell, 15 d’abril de 2014

Francesc Magem i Casasayas, arquitecte Secció de Planejament i Gestió urbanística

Sílvia Garcia Sierra, advocadaSecció de Planejament i Gestió Urbanística

Isabel Blasco Borja, arquitecta Cap de la Secció de Planejament i Gestió Urbanística

51

ANNEX NORMATIU

Sectors de Pla de millora urbana I Polígons d’actuació Queden modificades les fitxes del sector PE-R2 del Vapor de Can Quadres, i de les

Unitats d’actuació UA-R2b del Molí d’en Mornau-Estruc i UA-R19 de la Fàbrica

Castelló.

Així mateix, queda sense efecte la Unitat d’actuació UA-R22 del Molí d’en Torrella, on

es delimita un sector subjecte a un Pla de millora urbana sobre el qual es fixa:

l’edificabilitat, els usos, l’estàndard de reserva mínima per al sistema local d’espais

lliures, així com la modalitat del sistema d’actuació.

Aquests sectors i polígons d’actuació queden integrats en aquest annex normatiu

mitjançant les seves fitxes gràfiques i/o de condicions d’ordenació. Són les següents:

PE-R2 Sector de Pla de millora urbana Vapor de Can Quadres Fitxa condicions d’ordenació

S-R22 Sector de Pla de millora urbana Molí d’en Torrella Fitxa gràfica i condicions d’ordenació

UA-R2b Unitat d’actuació Molí d’en Mornau-Estruc Fitxa gràfica i condicions d’ordenació

UA-R19 Unitat d’actuació Fàbrica Castelló Fitxa gràfica

52

FITXA NORMATIVA

Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització

Clau m² % m² % m² %

6.1 26.545 75,00% a-1 4.424 12,5% 4.424 12,5% 4.424 12,5%

d-1[r] 4.424 12,5% 4.424 12,5%

Total àmbit 35.393 100% Sòl mínim a cedir 8.848 25% Sòl mínim a urbanitzar 4.424 12,5%

EDIFICABILITAT MÀXIMA PRIVADA Volum màxim construït 212.360 (m3) Volum construït net 8,00 (m3 edificable / m² sòl privat) Volum construït brut 6,00 (m3 edificable /m² sòl total àmbit)

COEFICIENTS Coeficient de càrregues de cessió 0,042 (m² sòl de cessió / m3 edificable privat) Coeficient de càrregues d'urbanització 0,021 (m² sòl a urbanitzar / m3 edificable privat)

Claus, índexs i percentatges mínims amb caràcter normatiu bàsic.

DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ P.E. A DESENVOLUPAR EN 8 ANYS

CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:

ALTRES DETERMINACIONS 1. La parcel.la mínima en aquesta unitat d’ordenació és de 2.400 m2.

2. La vialitat a urbanitzar preveu una despesa estàndard per pavimentació, instal·lacions, sanejament i

arbrat perimetral, incorporant un 25% d'aparcament i càrrega-descàrrega de la vialitat.

3. El Pla de millora urbana podrà adaptar les condicions d’ordenació dels espais enjardinats i vialitat interior i càrrega /descàrrega previstes a la normativa de la MPG-5 a les necessitats i solucions concretes d’aquesta unitat d’ordenació, sempre que es garanteixi la mobilitat i maniobres dels vehicles de transports i l’accessibilitat viària a cada parcel·la.

DENOMINACIÓ: VAPOR DE CAN QUADRES ÀMBIT: Camí Can Quadres-Camí de La Bassa

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)

OBJECTIUS: Desenvolupar una ordenació del teixit industrial en base a la determinació de vials públics, cessions d'espais lliures del Ripoll, i reordenació de les unitats de parcel·la i edificació. Determinar la ubicació de les qualificació urbanística mantenint, amb caràcter general, el paràmetres urbanístics definits al parc industrial del riu Ripoll.

ÀREA A DESENVOLUPAR PER PLA DE MILLORA URBANA

PE-R2

MPG-80_AI2_S-R22_fitxa_moli_torrella.dgn

FITXA NORMATIVA

Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització

Clau m² % m² % m² %

(6.1) (4.2) 9.368 66,59% A-1 1.507 10,71% 1.507 10,71% 4.424 12,5%

(a-1)/(a-1[r]) 1.700 12,08% 1.700 12,08% 1.700 12,08% (d-1)/(d-1[r]) 1.493 10,61% 1.493 10,61% 1.493 10,61% Total àmbit 14.068 100%

Sòl mínim a cedir 4.700 33,41% Sòl mínim a urbanitzar 4.700 33,41%

VOLUM EDIFICABLE

Volum màxim construïble (6.1) 33.350 (m3) Volum màxim construïble (4.2) (*) (m3) que resulti de l’edifici protegit

ÚS GLOBAL industrial / Terciari

índexs , percentatges i usos amb caràcter normatiu bàsic.

DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ P.E. A DESENVOLUPAR EN 8 ANYS

CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:

ALTRES DETERMINACIONS

1. La vialitat a urbanitzar ha de resoldre l’enllaç viari entre la ctra. de Caldes i la connectivitat amb les

altres unitats industrials.

DENOMINACIÓ: MOLÍ D’EN TORRELLA ÀMBIT: Crta. De Granollers/Caldes-Pont de La Salut

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)

OBJECTIUS: Desenvolupar una ordenació del teixit industrial en base a la determinació de vials públics, cessions d'espais lliures del Ripoll, i reordenació de les unitats de parcel·la i edificació. Determinar la ubicació de les qualificació urbanística mantenint, amb caràcter general, el paràmetres urbanístics definits al parc industrial del riu Ripoll.

ÀREA A DESENVOLUPAR PER PLANEJAMENT ESPECIAL

S-R22

MPG-80_AI2_UAR2b _fitxa_moli_mornau.dgn

FITXA NORMATIVA

Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització

Clau m² % m² % m² %

6-1 17.455 44,63% 4-2 3.981 10,18% a-1 4.989 12,76% 4.989 12,76% 4989 12,76%

a-1[r] 1.108 2,83% 1.108 2,83% 1.108 2,83% d-1[r] 2.584 6,61% 2.584 6,61% d-2[r] 1 302 3 33% 1 302 3 33%

6-1 [vp] 7.689 19,66%

Total àmbit 39.108 100% Sòl mínim a cedir 9.983 25,53% Sòl mínim a urbanitzar 6.097 15.59%

UEDIFICABILITAT MÀXIMA PRIVADA(*)U

Volum màxim construït 139.640 (m3) Volum construït net 8,00 (m3 edificable / m² sòl privat) Volum construït brut 3,57 (m3 edificable /m² sòl total àmbit) * A aquest paràmetres caldrà afegir-hi el volum de l’edifici d’interès patrimonial UCOEFICIENTS Coeficient de càrregues de cessió 0,071 (m² sòl de cessió / m3 edificable privat) Coeficient de càrregues d'urbanització 0,044 (m² sòl a urbanitzar / m3 edificable privat)

Claus, índexs i percentatges amb caràcter normatiu bàsic.

UDETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ BÀSICA PLA D’ETAPES: ETAPA UNICA DE 4 ANYS

CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:

UALTRES DETERMINACIONS 1. La Propietat es responsable del manteniment del sòl industrial [vp] espai verd privat. 2. L'antic Molí del Mornau i la Sèquia Monar queden subjectes a la normativa de protecció patrimonial vigent. 3. La reordenació del sòl industrial obliga a refer i urbanitzar el Camí de Castellar modificat 4. La urbanització dels vials haurà d'executar-se en el període de 2 ANYS. 5. Per les característiques de la UA i la presència de l’edifici del Molí, les zones podran no disposar de la tanca perimetral

descrita a l’article 63.6 de la normativa de la MPG-5. 6. Per tal de poder reduir l’impacte de les edificacions i integrar-se millor en el talús, en aquest àmbit no serà preceptiu

l’existència d’un vial perimetral a les edificacions com el descrit a l’article 53.2d de la MPG-5. Pel mateix motiu, també podrà definir-se, puntualment, algun mur de contenció d’alçada superior a la definida als article 53.6 i 63.7 de l’esmentada MPG-5

DENOMINACIÓ: MOLI D'EN MORNAU-ESTRUC ÀMBIT: camí del Rieral-pont de Castellar (crta.Prats)

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)

UOBJECTIUSU: Simplificar la Unitat d'Actuació vigent per facilitar la seva execució; delimitar la nova UA en funció de la topografia i servituds geogràfiques i de propietat de l'àmbit del Ripoll; facilitar la recuperació del Molí Mornau en base a una major obertura dels seus usos, i determinar les noves càrregues urbanístiques de cessió i urbanització.

UNITAT D’ACTUACIÓ

UA-R2b

MPG-80_AI2_UAR19_fitxa_fabrica_castello.dgn

FITXA NORMATIVA

Qualificació Superfícies urbanística Sòl mínim de cessió Sòl mínim d'urbanització

Clau m² % m² % m² %

6-1 17.056 71,05% a-1 4.986 20,77% 4.986 20,77% 4.986 20,77%

a-1 [r] 779 3,25% 779 3,25% 779 3,25% 6-1 [vp] 1.183 4,93%

Total àmbit 24.004 100%

Sòl mínim a cedir 5.765 24,02% Sòl mínim a urbanitzar 5.765 24,02%

EDIFICABILITAT MÀXIMA PRIVADA Volum màxim construït 136.448 (m3) Volum construït net 8,00 (m3 edificable / m² sòl privat) Volum construït brut 5,69 (m3 edificable /m² sòl total àmbit)

COEFICIENTS Coeficient de càrregues de cessió 0,042 (m² sòl de cessió / m3 edificable privat) Coeficient de càrregues d'urbanització 0,042 (m² sòl a urbanitzar / m3 edificable privat)

Claus, índexs i percentatges amb caràcter normatiu bàsic.

DETERMINACIONS ESPECÍFIQUES SISTEMA D’ACTUACIÓ: COMPENSACIÓ PLA D’ETAPES: ETAPA UNICA DE 4 ANYS

CONVENI URBANÍSTIC RELACIONAT:

ALTRES DETERMINACIONS 1. La Propietat es responsable del manteniment del sòl industrial [vp] espai verd privat. 2. Es preveu una servitud de 4 metres (aprox. 1.160M2) entre la indústria i la llera de riu per a funcions de

policia. Aquesta només serà d'aplicació en el cas de reforma total, nova planta o associada a motius de causa major.

3. S'aplicarà la Normativa d’Integració en el Paisatge del Ripoll de la MPG-5.

OBSERVACIONS Es podrà desenvolupar la Unitat d’Actuació mitjançant planejament especial per tal de poder estudiar en detall el traçat del vial que millor respongui a les condicions topogràfiques i de funcionament de l’activitat.

DENOMINACIÓ: FABRICA CASTELLÓ ÀMBIT: Camí de la Fabrica Castelló-Pont de La

CLASSIFICACIÓ DEL SÒL: SÒL URBÀ NO CONSOLIDAT PLANEJAMENT QUE LA DELIMITA: (MPG-80)

OBJECTIUS: Delimitar una Unitat d’Actuació que permeti repercutir unes càrregues urbanístiques de cessió i urbanització, especialment el camí d’accés a la zona qualificada com a industrial, igual que la resta de les unitats industrials de l'àmbit.

UNITAT D’ACTUACIÓ

UA-R19

3. Agenda La previsió relativa a la compartimentació de determinades instal·lacions i/o edificacions, obliga al compliment de les determinacions previstes en l’article 99.1 del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. De conformitat amb l’article 99.1.b), el document de l’Agenda ha de preveure l’execució immediata del planejament i l’establiment del termini concret per aquesta execució. En aquest cas es fixa un termini màxim de 4 anys per materialitzar les previsions contingudes en aquesta modificació de Pla. Transcorregut aquest termini l’Ajuntament podrà revisar aquestes previsions mitjançant l’instrument de planejament adient, sense que això comporti cap indemnització per als particulars.

53

4. Avaluació econòmica i financera

4.1 Introducció Com s’ha expressat anteriorment, l’objectiu d’aquesta Modificació puntual del Pla general és adequar la regulació urbanística de la zona industrial del Ripoll per adaptar-la a les necessitats actuals del sector, establint una nova regulació dels usos compatibles i la implantació d’establiments de dimensions més adequades que respectin i potenciïn el parc fluvial del riu Ripoll i garanteixin l’equilibri entre activitats econòmiques i lúdiques tot respectant l’entorn on es troben. Aquestes característiques justifiquen que l’avaluació econòmica i financera de la modificació de pla es limiti a la valoració de la rendibilitat de l’operació, on s’ha de justificar, en termes comparatius, el rendiment econòmic derivat de l’ordenació vigent i el que resulta de la nova ordenació, d’acord amb les previsions de l’article 99.1 c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer.

4.2 Avaluació econòmica de la rendibilitat de l’operació La modificació de pla faculta la reducció de la dimensió mínima dels establiments industrials que es puguin establir a les zones industrials del riu Ripoll, així com l’augment del nombre màxim que s’en puguin establir en cada parcel·la urbanística Per tal de quantificar econòmicament el que representa aquesta modificació, cal realitzar una valoració del sòl que en resulta del planejament vigent, així com de la modificació proposada. En aquest sentit, es considera una hipòtesi de sòl estandarditzada, extrapolable a totes les zones industrials del Ripoll, amb circumstàncies assimilables que signifiquen que els diferencials d’aprofitament serien aplicables en qualsevol punt de l’àmbit, sempre que es materialitzin en la mateixa parcel·la. Criteris de valoració a) Normativa aplicable La valoració s’ha d’atenir a l’establert al Real Decreto 1492/2011, de 24 d’octubre, por el que se aprueba el Reglamento de valoraciones de la Ley del suelo. b) Ordenació vigent

Atès que ens trobem en el cas de situació bàsica de sòl urbanitzat, i en el supòsit d’un aprofitament específicament assignat pel planejament vigent, per a la valoració del sòl s’ha d’aplicar l’art. 20 de l’esmentat reglament. La qualificació urbanística de la zona industrial del Ripoll (clau 6.1), es desglossa amb els paràmetres urbanístics següents: ► Parcel·la mínima: sup.>=8.000,00 m²sòl ► Activitat industrial: 1 activitat amb usos complementaris ► Compartimentació: fins a 1.500 m²sòl

54

Considerant aquest règim urbanístic d’origen, l’aplicació a una finca estàndard, optimitzant paràmetres per el millor aprofitament potencial, el producte inmobiliari resultant son establiments de 1.500 m² de planta baixa. Proposta d’ordenació La modificació de pla a les zones industrials del Ripoll (MPG-80) planteja augmentar el nombre d’establiments per parcel·la, que serà el resultat de dividir la superfície de parcel·la per un mòdul de 750. La superfície de cada establiments dependrà de la distribució de cada conjunt edificatori, poden ser variable sense sobrepassar el màxim volum edificable. Únicament a efectes d’aquest estudi econòmic es planteja una distribució teoria del sostre de una parcel·la mínima, tenint en compte el nombre màxim d’establiments possibles, amb la mateixa superfície d’ocupació en planta baixa. En aquest supòsit, els establiments es podrien organitzar en funció de la millor optimització de l’aprofitament potencial:

Zona 6.1

Superfície parcel·la: 8.000,00m²sòl

N. establiments: 8.000, 00 m²sòl / 750 = 11 establiments

Ocupació en planta baixa: 70%

Superfície edificada Planta Baixa: 8.000 x 70% = 5.600,00m²st(PB)

Superfície PB per establiment: 5.600,00 /11 = 509,00 m²st

Valor unitari de repercussió de la proposta d’ordenació De conformitat amb l’art. 22.2) RD, aquest valor de repercussió ha d’obtenir-se pel mètode residual estàtic, segons la següent expressió:

VRS = Vv/K – Vc

On: VRS = Valor del repercussió del sol en euros/m2 edificable de l’ús considerat. Vv = Valor en venda del m2 de edificació en la hipòtesi d’acabat. K= Coeficient que pondera la totalitat de despeses generals, inclosos els de finançament, gestió i promoció, així com el benefici empresarial normal de la activitat de promoció immobiliària necessària per a la materialització de l’edificabilitat. En caràcter general, es fixa en 1,4 Vc =Valor de la construcció en euros/m2 edificable de l’ús considerat. Valor en venda del producte immobiliari acabat (vv) Atenent l’estudi de mercat realitzat amb diverses mostres ubicades a la ciutat de Sabadell, els valors de mercat homogeneïtzats referits a la tipologia base segons el planejament vigent, així com les corresponents a les variants proposades a la present

55

MPG-80, totes referides a la unitat de valor de comparació comuna que és la superfície de nau en planta baixa -m2st(PB) -, resulten: Zona 6.1

Planejament vigent: Superfície PB per establiment: 1.500,00 m²st (PB)

Vm = 660 €/m²st

Planejament proposat:

Superfície PB per establiment: 509,00,00 m²st (PB)

Vm = 900 €/m²st

Cost de construcció Atenent les dades publicades al “Boletín Económico de la Construcció” (BEC) en la seva edició del 1er trimestre de 2014, es dedueixen els costos unitaris de construcció promitjos d’edificacions industrials. Aquests valors es poden aplicar directament a €/m²sostre segons les anteriors definicions, per a cadascuna de les tipologies considerades (incloent 20% de benefici industrial + despeses generals), als que cal afegir els percentatges corresponents a les despeses de Seguretat i Salut, Honoraris professionals i tributs per Llicències d’obres d’aplicació de conformitat amb les Ordenances fiscals de la ciutat de Sabadell, segons es detalla en el següent quadre:

Subzonaopcions s/ sup. activitat 509 1500

Cost contracte obres (BEC 3T-11) 570,04 414,50% Seguretat i Salut 2,00% 2,00%

% Honoraris tècnics 3,00% 3,00%% Llicències i taxes 4,50% 4,50%

total costos directes obra (€/m2sostre)= 624,19 453,88 costos desglossats per aquestes tipologies publicades al BEC núm. 297

Càlcul valor unitari de repercussió Aplicant en la fórmula abans esmentada els valors que resulten dels apartats anteriors, el valor unitari de repercussió resulta, en cada cas: OPCIÓ (establiment PB 1.500m²):

Vr = 660,00 €/m²st/ 1,4 – 453,88 €/m²st = 17,55 €/m²st

OPCIÓ (establiment PB 509,00 m²):

Vr = 900,00 €/m²st /1,4 – 624,19 €/m²st = 18,67 €/m²st

56

Valoració proposta A partir del valor unitari de la opció base que es pren com a referència de l’aprofitament potencial atorgat pel planejament vigent, les opcions de reducció de la superfície mínima de l’activitat industrial, signifiquen, referides a repercussió sobre la mateixa unitat de valor (m²sostre ): Zona 6.1 : 18,67 / 17,55 = 1,06

Es a dir que, en aquests casos, la materialització de les condicions derivades del proposat per aquesta modificació de pla significaria un increment del valor de repercussió del sol del 6% a les zones industrials del Ripoll en el cas d’acollir-se a aquesta opció. Conclusió Estudiada la proposta de Modificació puntual del pla general municipal d’ordenació de Sabadell a les zones industrials situades a l’àmbit del riu Ripoll es conclou que l’operació econòmica que resulta de la nova ordenació és rendible d’acord amb les previsions de l’article 99.1 c) del Decret legislatiu 1/2010, de 3 d’agost, que aprova el Text refós de la Llei d’urbanisme, modificat per la Llei 3/2012, de 22 de febrer. 4.3 Valoració econòmica de la millora en la connectivitat viària Atès la necessitat de resoldre la connectivitat de l’enllaç viari a la ctra. de caldes, es calcula la repercussió de la càrrega d’urbanització per al sector de Pla de millora urbana S-R22.

Despeses d’urbanització segons planejament vigent:

Superfície sol a urbanitzar segons planejament vigent:

Superfície vial, clau a-1 864,00 m²

Superfície vial privat, clau a1( r) 428,00 m²

Valoració obres d’urbanització:

A partir de les obres d’urbanització realitzades pels propis serveis municipals es fixa el cost de contrata unitari de:

Superfície vial, clau a-1 150,00 €/m²

Superfície vial privat, clau a1( r) 75,00 €/m²

El que representa un pressupost de total de 161.700,00 € per l’àmbit del sector.

57

Despeses d’urbanització segons proposta modificació:

Superfície sol a urbanitzar segons proposta de modificació:

Superfície vial general, clau A-1 1.507,00 m²

Superfície vial , clau a1 1.272,00 m²

Superfície vial privat, clau a1( r) 428,00 m²

Superfície sistema espai lliure, clau d1 1.006,00 m²

Superfície sistema espai lliure privat, clau d1 417,00 m²

Valoració obres d’urbanització:

A partir de les obres d’urbanització realitzades pels propis serveis municipals es fixa el cost de contracta unitari de:

Superfície vial, clau A-1 i a-1 150,00 €/m²

Superfície vial privat, clau a1( r) 75,00 €/m²

Superfície sistema espai lliure, clau d1 90,00 €/m²

Superfície sistema espai lliure privat, clau d1 90,00 €/m²

El que representa un pressupost per obres d’urbanització 577.020,00 € per l’àmbit del sector.

A aquest pressupost cal afegir obres completaries necessàries segons els següents conceptes:

Moviment de terres: 1.750 m3 x 7,20 €/m3 = 12.600,00 €

Senyalització i semàfors: 4 ut x 17.800 €/ut = 71.200,00 €

Pressupost total de les obres d’urbanització: 660.820,00 €, que representa un increment de 499.120 €.

58

4.4 Estudi vialitat econòmica S-R22 La nova delimitació del sector S-R22 suposa un important increment de carregues d’urbanització derivades de la millora de la connectivitat viaria de la ctra. de Caldes que es compensa amb un increment del volum edificable. Per a calcular la superfície d’aprofitament necessària per a equilibra el sector, adoptem com a paràmetre el valor de repercussió del sostre resultant de la Modificació puntual de la zona industrial del Ripoll, que estem tramitant Atenent a la nova regulació, es fixa en 358,87 €/m2t el valor unitari de repercussió. L’increment en concepte d’obres d’urbanització es de 499.120 €.

Per tant, l’increment d’aprofitament per a compensar el major cost d’obres d’urbanització i equilibra el sector es de 1.391,00 m2t.

Sabadell, 15 d’abril de 2014

Isabel Palmer Bauza, arquitecta tècnica

Secció de Planejament i Gestió Urbanística

59

MPG-80

Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL

ANNEXES

Annex1: Estructura de la propietat

Annex2: Repercussió ambiental de la Modificació

Annex3: Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat

SABADELL, ABRIL DE 2014

60

61

MPG-80

Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL

ANNEX 1

Estructura de la propietat

Illes

_urb

anis

me

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

0001

4793

5ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

B

xs 1

a39

1030

54H

MA

S V

IDA

L FR

AN

CIS

CO

c. d

e le

s P

edre

s B

lanq

ues,

24

Dom

ini a

nter

ior

02/0

7/19

9810

0,00

0001

4793

5ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

B

xs 1

aB

6210

4575

BR

ICA

S B

LAN

QU

ES

SL

Apa

rtat d

e C

orre

us,

3109

Ple

dom

ini

11/1

1/19

9910

0,00

0002

4793

7ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

B

xs 2

aB

6063

7345

INM

OB

ILIA

RIA

CA

LLA

DO

DE

SA

BA

DE

LLc.

de

Mun

tane

r, 1

14

3r 2

aD

omin

i ant

erio

r26

/07/

2005

100,

0000

0247

937

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

Bxs

2a

A08

0001

43B

AN

CO

DE

SA

BA

DE

LL S

Apl

. de

Cat

alun

ya,

1D

omin

i ant

erio

r31

/07/

1998

100,

0000

0247

937

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

Bxs

2a

B63

1764

99IN

TER

MA

X D

HU

ED

IFIC

AC

ION

ES

SL

cam

í de

l Mas

, 2

1r

2a

Ple

dom

ini

26/0

7/20

0510

0,00

0003

4793

9ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

1

Bxs

3a

B60

3073

78P

RE

FAB

RIC

AD

OS

DE

FE

RR

ALL

A S

Lc.

San

Nor

berto

, 46

Dom

ini a

nter

ior

21/0

9/20

0000

0347

939

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 3

aB

8267

2775

RO

S C

AS

AR

ES

SU

MIN

ISTR

O IN

DU

STR

IAL

SA

parta

t de

Cor

reus

, 46

5D

omin

i ant

erio

r21

/09/

2000

100,

0000

0347

939

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 3

aA

0800

0143

BA

NC

O D

E S

AB

AD

ELL

SA

pl. d

e C

atal

unya

, 1

Ple

dom

ini

30/1

2/20

0210

0,00

0004

4794

1ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

1

Bxs

4a

A08

1446

51B

AN

CA

CA

TALA

NA

SA

pg. d

e M

anre

sa,

28D

omin

i ant

erio

r09

/05/

1997

100,

0000

0447

941

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 4

aA

4826

5169

BA

NC

O B

ILB

AO

VIZ

CA

YA

AR

GE

NTA

RIA

SA

pl. d

e S

an N

icol

ás,

4P

le d

omin

i01

/01/

2000

100,

0000

0547

943

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

Bxs

5a

3389

1672

EM

ED

INA

GA

LER

A J

OS

Ec.

R

oger

de

Llur

ia,

6

2nD

omin

i ant

erio

r03

/11/

2001

5,00

0005

4794

3ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

B

xs 5

a23

5337

27N

ME

DIN

A M

AR

TIN

EZ

JOS

Ec.

de

Goy

a, 9

4

2n 2

aD

omin

i ant

erio

r30

/03/

1989

100,

0000

0547

943

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

Bxs

5a

3903

5914

SM

ED

INA

GA

LER

A A

UR

ELI

Ac.

de

Sol

i P

adrís

, 11

3

14è

1aP

le d

omin

i03

/11/

2001

5,00

0005

4794

3ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

B

xs 5

a23

5337

55V

GA

LER

A V

ICO

NA

TALI

Ac.

de

Reg

às,

2

1r B

Ple

dom

ini

03/1

1/20

0190

,00

0005

4794

3ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

B

xs 5

a23

5337

55V

GA

LER

A V

ICO

NA

TALI

Ac.

de

Reg

às,

2

1r B

Ple

dom

ini

03/0

3/20

095,

0000

0647

945

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 6

a33

9044

94X

GU

AS

CH

MA

YO

RA

L E

STH

ER

c. d

e C

alve

t d'E

stre

lla,

33

B

xsD

omin

i ant

erio

r10

/07/

1989

39,8

300

0647

945

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 6

a33

9044

94X

GU

AS

CH

MA

YO

RA

L E

STH

ER

c. d

e C

alve

t d'E

stre

lla,

33

B

xsD

omin

i ant

erio

r10

/07/

1989

30,0

800

0647

945

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 6

a38

9106

56S

MA

YO

RA

L C

AN

ELA

RA

MO

NA

c. d

e C

alve

t d'E

stre

lla,

33

B

xsD

omin

i ant

erio

r10

/07/

1989

60,1

700

0647

945

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 6

aA

5885

0504

SO

TEIN

S A

c. d

e C

alve

t d'E

stre

lla,

33D

omin

i ant

erio

r10

/07/

1989

100,

0000

0647

945

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 6

a33

8736

93Y

GU

AS

CH

MA

YO

RA

L M

ER

CE

c.

San

t Seb

astià

, 66

2

n 2a

Dom

ini a

nter

ior

10/0

7/19

8930

,08

0006

4794

5ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

1

Bxs

6a

3475

8498

RN

IETO

MA

RTI

N A

LIC

IApg

. Ll

uis

Mun

cuni

ll, 1

8

7è 2

aP

le d

omin

i10

/03/

2006

25,0

000

0647

945

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 6

a34

7336

50Q

SA

LLE

S B

UR

GA

DA

JO

AN

pg.

Llui

s M

uncu

nill,

18

7è

2a

Ple

dom

ini

10/0

3/20

0625

,00

0006

4794

5ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

1

Bxs

6a

3473

3649

SS

ALL

ES

BU

RG

AD

A J

OS

Ec.

de

Bee

thov

en,

2

Bxs

Ple

dom

ini

10/0

3/20

0650

,00

0007

4794

7ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

3

B

xs 7

aA

2892

2599

BA

NS

ALE

AS

E S

A E

STA

BLE

C F

INA

NC

DE

CR

ED

ITO

avda

. de

Can

tabr

ia (C

iuda

d G

rupo

San

tand

er) s

/n,

Dom

ini a

nter

ior

100,

0000

0747

947

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

Bxs

7a

A08

1658

05N

OR

D M

OTO

RR

ED

UC

TOR

ES

SA

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

PQ

: 3,6

00P

le d

omin

i10

/10/

2002

100,

0000

0747

947

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

Bxs

7a

B58

7817

25N

OR

D B

UIL

D S

Lct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 7

Ple

dom

ini

11/0

5/20

000,

0000

0849

239

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

903

1 B

xs 8

aA

5878

1691

BU

SIN

ES

S T

HE

RE

E S

Ac.

de

Grà

cia,

145

3

rP

le d

omin

i10

/07/

1989

100,

0000

0120

077

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

901

A08

3313

73IN

MO

BIL

IAR

IA C

AS

TELL

AR

S A

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

3600

Dom

ini a

nter

ior

04/1

0/19

7310

0,00

0001

2007

7ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 90

1A

0826

1703

IND

US

TRIA

S D

ISM

E S

Act

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 2

1r

Ple

dom

ini

04/1

0/19

7310

0,00

0001

9598

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

899

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i02

/11/

1983

100,

0000

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 82

9P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8410

0,00

0001

6310

Riu

Rip

oll,

361

A58

7482

37LL

EG

AR

VA

S A

rava

l de

Fora

, 8

2n

Ple

dom

ini

25/1

1/19

8810

0,00

0001

2152

5R

iu R

ipol

l, 3

5738

9138

41A

MA

RTI

CA

RC

ELL

ER

MIQ

UE

Lav

da.

Bar

tom

eu (B

erlla

terr

a),

4

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

31/1

2/19

7310

0,00

0001

2152

5R

iu R

ipol

l, 3

57A

0811

2252

INM

UE

BLE

S IN

DU

STR

IALE

S S

AB

AD

ELL

S A

pg. d

el C

omer

ç, 1

00D

omin

i ant

erio

r01

/06/

1992

100,

0000

0121

525

Riu

Rip

oll,

357

A58

9406

51O

PE

RA

DO

RE

S D

EL

ME

DIT

ER

RA

NE

O S

Apg

. del

Com

erç,

100

Dom

ini a

nter

ior

07/0

4/19

8910

0,00

0001

2152

5R

iu R

ipol

l, 3

57B

6469

5224

INM

UE

BLE

S IN

DU

STR

IALE

S S

AB

AD

ELL

SL

c. d

el P

apa

Piu

s X

I, 5

9P

le d

omin

i01

/06/

1992

57,1

400

0121

525

Riu

Rip

oll,

357

3668

1979

SM

AR

TI C

AC

ELL

ER

HE

RIB

ER

TOav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 2

Ple

dom

ini

31/1

2/19

7342

,85

0001

2738

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

570

A28

0007

27B

AN

CO

PO

PU

LAR

ES

PA

ÑO

L S

Apg

. de

Grà

cia,

17

5è

Dom

ini a

nter

ior

22/0

2/19

9422

,16

0001

2738

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

570

G65

3454

72C

AIX

A D

E C

ATA

LUN

YA

TA

RR

AG

ON

A I

MA

NR

ES

Apl

. d' A

nton

i Mau

ra,

6D

omin

i ant

erio

r22

/02/

1994

11,5

800

0127

38ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 57

0A

2800

0776

BA

NC

O E

XTE

RIO

R D

E E

SP

AÑ

Ac.

Car

rera

de

San

Jer

ónim

o, 3

6D

omin

i ant

erio

r22

/02/

1994

19,2

900

0127

38ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 57

0A

2812

2570

SA

NTA

ND

ER

CO

NS

UM

ER

FIN

AN

CE

SA

avda

. de

Can

tabr

ia,

Dom

ini a

nter

ior

22/0

2/19

9422

,16

0001

2738

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

570

B61

5521

62B

OS

SA

BO

TR

ES

SL

c. d

' Ale

man

ya,

60P

le d

omin

i26

/01/

1998

100,

0000

02ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

2a

3389

7285

TB

ELM

ON

TE R

INC

ON

VIR

GIN

IAc.

de

la In

dúst

ria,

20B

3

rD

omin

i ant

erio

r17

/10/

2001

100,

0000

02ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

2a

A58

0612

68S

A T

OT

CO

LOR

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Dom

ini a

nter

ior

29/0

6/20

0010

0,00

0002

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs 2

aB

6238

4607

TOG

OR

ES

PA

RC

S.L

.ct

ra. d

e S

entm

enat

, 40

1

r 1a

Ple

dom

ini

01/0

7/20

0410

0,00

0003

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs 3

aB

5884

8144

HIS

PA

NO

SU

IZA

TE

JID

OS

ES

PE

CIA

LES

SL

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

Ple

dom

ini

22/0

9/20

0010

0,00

0004

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

1r

3389

7285

TB

ELM

ON

TE R

INC

ON

VIR

GIN

IAc.

de

la In

dúst

ria,

20B

3

rD

omin

i ant

erio

r17

/10/

2001

100,

0000

04ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

1rA

0830

1061

CO

RTI

NO

VA

SA

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xsP

le d

omin

i20

/03/

2007

100,

0000

05ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

AG

6534

5472

CA

IXA

DE

CA

TALU

NY

A T

AR

RA

GO

NA

I M

AN

RE

SA

pl. d

' Ant

oni M

aura

, 6

Dom

ini a

nter

ior

29/0

6/20

0010

0,00

0005

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs A

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0333

,33

0005

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs A

B63

0132

54TW

OB

LOC

SL

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

546

1r

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0316

,67

0005

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs A

B62

2419

63B

RIC

KS

AN

D W

IND

OW

S S

.Lc.

Gan

duxe

r, 3

7

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

19/1

2/20

0233

,33

0005

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs A

B61

9817

59A

RIP

AN

I UN

O S

Lc.

de

Giro

na,

62P

le d

omin

i15

/10/

2004

16,6

700

05ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

AB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i29

/01/

2003

33,3

300

05ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

AB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i01

/12/

2009

33,3

300

05ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

AB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i01

/12/

2009

16,6

700

06ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

BB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aD

omin

i ant

erio

r29

/01/

2003

33,3

300

06ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

BB

6301

3254

TWO

BLO

C S

Lct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 54

6

1rD

omin

i ant

erio

r29

/01/

2003

16,6

7

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

4829

002

DG

2042

C00

06ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

BB

6224

1963

BR

ICK

S A

ND

WIN

DO

WS

S.L

c. G

andu

xer,

37

B

xsD

omin

i ant

erio

r19

/12/

2002

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0006

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs B

B61

9817

59A

RIP

AN

I UN

O S

Lc.

de

Giro

na,

62P

le d

omin

i15

/10/

2004

16,6

748

2900

2D

G20

42C

0006

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs B

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

29/0

1/20

0333

,33

4829

002

DG

2042

C00

06ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

BB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i01

/12/

2009

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0006

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs B

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

01/1

2/20

0916

,67

4829

002

DG

2042

C00

07ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

CB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aD

omin

i ant

erio

r29

/01/

2003

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0007

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs C

B63

0132

54TW

OB

LOC

SL

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

546

1r

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0316

,67

4829

002

DG

2042

C00

07ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

CB

6224

1963

BR

ICK

S A

ND

WIN

DO

WS

S.L

c. G

andu

xer,

37

B

xsD

omin

i ant

erio

r19

/12/

2002

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0007

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs C

B61

9817

59A

RIP

AN

I UN

O S

Lc.

de

Giro

na,

62P

le d

omin

i15

/10/

2004

16,6

748

2900

2D

G20

42C

0007

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs C

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

29/0

1/20

0333

,33

4829

002

DG

2042

C00

07ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

CB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i01

/12/

2009

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0007

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs C

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

01/1

2/20

0916

,67

4829

002

DG

2042

C00

08ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

DB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aD

omin

i ant

erio

r29

/01/

2003

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0008

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs D

B63

0132

54TW

OB

LOC

SL

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

546

1r

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0316

,67

4829

002

DG

2042

C00

08ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

DB

6224

1963

BR

ICK

S A

ND

WIN

DO

WS

S.L

c. G

andu

xer,

37

B

xsD

omin

i ant

erio

r19

/12/

2002

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0008

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs D

B61

9817

59A

RIP

AN

I UN

O S

Lc.

de

Giro

na,

62P

le d

omin

i15

/10/

2004

16,6

748

2900

2D

G20

42C

0008

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs D

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

29/0

1/20

0333

,33

4829

002

DG

2042

C00

08ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

DB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i01

/12/

2009

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0008

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs D

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

01/1

2/20

0916

,67

4829

002

DG

2042

C00

09ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

EB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aD

omin

i ant

erio

r29

/01/

2003

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0009

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs E

B63

0132

54TW

OB

LOC

SL

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

546

1r

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0316

,67

4829

002

DG

2042

C00

09ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

EB

6224

1963

BR

ICK

S A

ND

WIN

DO

WS

S.L

c. G

andu

xer,

37

B

xsD

omin

i ant

erio

r19

/12/

2002

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0009

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs E

B61

9817

59A

RIP

AN

I UN

O S

Lc.

de

Giro

na,

62P

le d

omin

i15

/10/

2004

16,6

748

2900

2D

G20

42C

0009

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs E

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

29/0

1/20

0333

,33

4829

002

DG

2042

C00

09ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

EB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i01

/12/

2009

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0009

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs E

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

01/1

2/20

0916

,67

4829

002

DG

2042

C00

10ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

FB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aD

omin

i ant

erio

r29

/01/

2003

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0010

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs F

B63

0132

54TW

OB

LOC

SL

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

546

1r

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0316

,67

4829

002

DG

2042

C00

10ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

FB

6224

1963

BR

ICK

S A

ND

WIN

DO

WS

S.L

c. G

andu

xer,

37

B

xsD

omin

i ant

erio

r19

/12/

2002

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0010

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs F

B61

9817

59A

RIP

AN

I UN

O S

Lc.

de

Giro

na,

62P

le d

omin

i15

/10/

2004

16,6

748

2900

2D

G20

42C

0010

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs F

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

29/0

1/20

0333

,33

4829

002

DG

2042

C00

10ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

FB

6514

2192

CIN

CO

MA

S U

NO

SL

avda

. de

Fran

cesc

Mac

ià,

60

2n

2aP

le d

omin

i01

/12/

2009

33,3

348

2900

2D

G20

42C

0010

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs F

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Ple

dom

ini

01/1

2/20

0916

,67

4829

002

DG

2042

C00

11ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

1a

B65

1421

92C

INC

O M

AS

UN

O S

Lav

da. d

e Fr

ance

sc M

acià

, 60

2

n 2a

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0310

0,00

4829

002

DG

2042

C00

11ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

1a

B63

0132

54TW

OB

LOC

SL

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

546

1r

Dom

ini a

nter

ior

29/0

1/20

0310

0,00

4829

002

DG

2042

C00

11ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

1a

B62

2419

63B

RIC

KS

AN

D W

IND

OW

S S

.Lc.

Gan

duxe

r, 3

7

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

19/1

2/20

0210

0,00

4829

002

DG

2042

C00

11ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 55

0

Bxs

1a

B61

9817

59A

RIP

AN

I UN

O S

Lc.

de

Giro

na,

62D

omin

i ant

erio

r15

/10/

2004

100,

0048

2900

2D

G20

42C

0011

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

550

B

xs 1

aB

6224

1963

BR

ICK

S A

ND

WIN

DO

WS

S.L

c. G

andu

xer,

37

B

xsP

le d

omin

i19

/12/

2002

100,

0048

2900

3D

G20

42C

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

544T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

4829

003

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 54

4TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0048

2900

4D

G20

42C

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

540T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

4829

004

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 54

0TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0048

2900

5D

G20

42C

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

528T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

4829

005

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 52

8TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0048

2900

6D

G20

42C

0001

320

Riu

Rip

oll,

327

A58

3082

30FI

GU

ER

OLA

PA

TRIM

ON

IAL

S A

c.

Ros

elló

n, 2

31

Pra

l 1a

Dom

ini a

nter

ior

23/1

2/19

8610

0,00

4829

006

DG

2042

C00

0132

0R

iu R

ipol

l, 3

27A

0800

0143

BA

NC

O D

E S

AB

AD

ELL

SA

pl. d

e C

atal

unya

, 1

Dom

ini a

nter

ior

15/1

2/20

0310

0,00

4829

006

DG

2042

C00

0132

0R

iu R

ipol

l, 3

27B

0842

4202

PA

CE

RC

A, S

Lc.

d' A

lem

anya

, 60

Ple

dom

ini

24/1

2/20

0310

0,00

4829

007

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 58

0TA

6183

2317

FEC

SA

EN

HE

R I

SA

ctra

. de

Mol

ins

de R

ei,

234

Dom

ini a

nter

ior

23/0

6/19

9948

2900

7D

G20

42C

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

580T

B82

8468

17E

ND

ES

A D

ISTR

IBU

CIO

N E

LEC

TRIC

A S

LUav

da.

Vila

nova

, 12

Ple

dom

ini

20/0

9/20

0210

0,00

4829

008

DG

2042

C00

0158

841

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

498I

B08

0889

81FA

BR

ILIA

SL

c. d

e la

Rei

na V

icto

ria,

13P

le d

omin

i28

/03/

1996

100,

0048

2900

9D

G20

42C

0001

3965

7R

iu R

ipol

l, 3

29A

0847

4264

FIB

OS

A S

Ac.

d' A

lem

anya

, 60

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

25/0

2/19

9818

,27

4829

009

DG

2042

C00

0139

657

Riu

Rip

oll,

329

B08

4242

02P

AC

ER

CA

, SL

c. d

' Ale

man

ya,

60P

le d

omin

i11

/04/

2003

18,2

748

2900

9D

G20

42C

0001

3965

7R

iu R

ipol

l, 3

29B

0808

8981

FAB

RIL

IA S

Lc.

de

la R

eina

Vic

toria

, 13

Ple

dom

ini

28/0

6/19

8281

,74

4829

012

DG

2042

C00

01R

iu R

ipol

l, 3

23P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8410

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0138

268

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

1a

A08

9164

05V

AP

OR

OD

AG

SA

c. d

e R

iego

, 44

Dom

ini a

nter

ior

29/0

3/19

9610

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0138

268

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

1a

B62

7505

42IN

MO

BIL

IAR

IA O

DA

G S

Lc.

de

Rie

go,

44

Bxs

Ple

dom

ini

31/1

2/20

0110

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0238

270

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

2a

A08

9164

05V

AP

OR

OD

AG

SA

c. d

e R

iego

, 44

Dom

ini a

nter

ior

29/0

3/19

9610

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0238

270

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

2a

B62

7505

42IN

MO

BIL

IAR

IA O

DA

G S

Lc.

de

Rie

go,

44

Bxs

Ple

dom

ini

31/1

2/20

0110

0,00

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

4829

013

DG

2042

C00

0338

272

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

3a

A08

9164

05V

AP

OR

OD

AG

SA

c. d

e R

iego

, 44

Dom

ini a

nter

ior

29/0

3/19

9610

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0338

272

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

3a

B62

7505

42IN

MO

BIL

IAR

IA O

DA

G S

Lc.

de

Rie

go,

44

Bxs

Ple

dom

ini

31/1

2/20

0110

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0438

274

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

4a

B08

9813

18A

BA

SO

LO S

Lc.

de

Rie

go,

44P

le d

omin

i29

/03/

1996

100,

0048

2901

3D

G20

42C

0005

3827

6ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 53

0

B

xs 5

aB

1720

8455

PIL

ME

S L

Apa

rtat d

e C

orre

us 8

9, 0

Ple

dom

ini

24/1

2/19

8810

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0638

278

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

6a

A08

0001

43B

AN

CO

DE

SA

BA

DE

LL S

Apl

. de

Cat

alun

ya,

1D

omin

i ant

erio

r27

/11/

1996

100,

0048

2901

3D

G20

42C

0006

3827

8ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 53

0

B

xs 6

aA

0893

0380

TEC

NO

CLI

NIC

S A

Apa

rtat d

e C

orre

us,

331

Ple

dom

ini

15/0

7/20

0310

0,00

4829

013

DG

2042

C00

0738

280

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

530

Bxs

7a

B58

5758

95G

ALA

ND

A S

Lc.

S

an F

ranc

isco

, 0

Ple

dom

ini

28/0

4/19

9310

0,00

4829

014

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 51

2P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8410

0,00

4829

015

DG

2042

C00

0125

569

Riu

Rip

oll,

335

B08

0889

81FA

BR

ILIA

SL

c. d

e la

Rei

na V

icto

ria,

13P

le d

omin

i19

/12/

1996

100,

0048

2901

6D

G20

42C

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

508

Q08

1700

1AJU

NTA

D A

IGU

ES

DE

CA

TALU

NY

Avi

a L

aiet

ana,

10B

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

8448

2901

6D

G20

42C

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

508

Q08

0103

1FA

GE

NC

IA C

ATA

LAN

A D

E L

AIG

UA

c. d

e P

rove

nça,

204

Ple

dom

ini

100,

0048

2901

7D

G20

42C

0001

3774

Riu

Rip

oll,

337

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i17

/02/

1997

100,

0048

2901

8D

G20

42C

0001

Riu

Rip

oll,

317

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

00

4829

019

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 50

2P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8410

0,00

4829

021

DG

2042

C00

0132

352

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

520

A39

0000

13B

AN

CO

SA

NTA

ND

ER

SA

ps.

Per

eda,

9P

le d

omin

i25

/11/

1994

100,

0048

2902

2D

G20

42C

0001

Riu

Rip

oll,

321

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i19

/02/

1997

100,

0048

2902

3D

G20

42C

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

496I

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i10

0,00

4829

024

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 53

436

2756

45E

INFI

ES

TA G

UA

SC

H M

AR

IA R

OS

AR

IOc.

Vila

dem

unt,

23

Ple

dom

ini

23/0

1/19

9710

0,00

4829

025

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 51

0A

0847

4264

FIB

OS

A S

Ac.

d' A

lem

anya

, 60

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

01/0

2/19

8310

0,00

4829

025

DG

2042

C00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 51

0B

0842

4202

PA

CE

RC

A, S

Lc.

d' A

lem

anya

, 60

Ple

dom

ini

11/0

4/20

0310

0,00

4829

026

DG

2042

C00

01R

iu R

ipol

l, 3

31P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

100,

0052

2500

1D

G20

52D

0001

6100

5R

iu R

ipol

l, 3

15P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

27/1

0/19

9710

0,00

5225

002

DG

2052

D00

0159

0ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 48

8I30

1603

01X

BE

NIT

EZ

OLM

O J

UA

Nm

asia

de

Can

Jon

quer

es,

1

Bxs

Ple

dom

ini

100,

0052

2500

3D

G20

52D

0001

5769

1ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 49

0B

0812

3176

INTE

X S

Lc.

de

Bos

ch i

Car

della

ch,

3

2n 1

aP

le d

omin

i09

/10/

1995

100,

0052

2500

4D

G20

52D

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

490T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

5225

004

DG

2052

D00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 49

0TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0052

2500

5D

G20

52D

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

484T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

5225

005

DG

2052

D00

01ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 48

4TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0052

2500

6D

G20

52D

0001

1572

0pt

ge. d

e le

s E

scol

es,

22P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8410

0,00

5225

007

DG

2052

D00

0125

731

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

484

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0052

2500

8D

G20

52D

0001

8095

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

484I

3016

0301

XB

EN

ITE

Z O

LMO

JU

AN

mas

ia d

e C

an J

onqu

eres

, 1

B

xsP

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0052

2500

9D

G20

52D

0001

8096

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

482I

3016

0301

XB

EN

ITE

Z O

LMO

JU

AN

mas

ia d

e C

an J

onqu

eres

, 1

B

xsP

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0052

2501

0D

G20

52D

0001

ctra

. de

Pra

ts d

e Ll

uçan

ès,

490I

R08

0000

7GA

RZO

BIS

PA

DO

DE

BA

RC

ELO

NA

c. d

el B

isbe

, 5

Ple

dom

ini

100,

0052

2501

1D

G20

52D

0001

1572

0ct

ra. d

e P

rats

de

Lluç

anès

, 48

6IP

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8410

0,00

5225

012

DG

2052

D00

01rd

a. d

e M

aria

Gis

pert,

52

9903

0511

SR

PR

OP

IETA

RI D

E L

A F

INC

Aca

mí d

e C

an D

eu,

11P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0056

2400

1D

G20

52B

0001

1081

cam

í del

Mol

í de

l'Am

at,

26A

0807

9741

MO

LIN

O A

MA

T S

Aca

mí d

el M

olí d

e l'A

mat

, 8

B

xsP

le d

omin

i16

/06/

1954

100,

0056

2400

2D

G20

52B

0001

5358

9ca

mí d

el M

olí d

e l'A

mat

, 24

A08

0797

41M

OLI

NO

AM

AT

S A

cam

í del

Mol

í de

l'Am

at,

8

Bxs

Ple

dom

ini

30/1

1/19

9210

0,00

5723

001

DG

2052

B00

0192

99ca

mí d

el M

olí d

e l'A

mat

, 22

A08

0797

41M

OLI

NO

AM

AT

S A

cam

í del

Mol

í de

l'Am

at,

8

Bxs

Ple

dom

ini

27/0

7/19

5110

0,00

6114

002

DG

2061

B00

0114

220

cam

í de

la F

àbric

a C

aste

lló,

2038

9078

65F

CA

STE

LLO

PU

IG J

UA

Nc.

del

Pan

tà,

70D

omin

i ant

erio

r21

/12/

1972

4,84

6114

002

DG

2061

B00

0114

220

cam

í de

la F

àbric

a C

aste

lló,

2039

0457

05P

ES

CU

DE

CO

MA

S M

ON

TSE

RR

AT

c. d

e P

anta

no,

50D

omin

i ant

erio

r21

/12/

1972

1,28

6114

002

DG

2061

B00

0114

220

cam

í de

la F

àbric

a C

aste

lló,

20B

0844

3350

SIL

MO

SL

pg.

Com

te d

'Ega

ra,

15

4t 2

aP

le d

omin

i01

/01/

1978

93,8

861

1400

2D

G20

61B

0001

1422

0ca

mí d

e la

Fàb

rica

Cas

telló

, 20

B08

4433

50S

ILM

O S

Lpg

. C

omte

d'E

gara

, 15

4

t 2a

Ple

dom

ini

07/0

5/20

086,

1262

1300

1D

G20

61B

0001

Riu

Rip

oll,

187

A08

0716

64C

OM

PA

NY

IA D

AIG

UE

S D

E S

AB

AD

ELL

S A

c. d

e la

Con

cepc

ió,

12P

le d

omin

i10

0,00

6213

002

DG

2061

B00

01ca

mí d

e la

Fàb

rica

Cas

telló

, 14

9903

0511

SR

PR

OP

IETA

RI D

E L

A F

INC

Aca

mí d

e C

an D

eu,

11P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0063

1300

1D

G20

61B

0001

cam

í de

Can

Bux

ó, 1

TA

6183

2317

FEC

SA

EN

HE

R I

SA

ctra

. de

Mol

ins

de R

ei,

234

Dom

ini a

nter

ior

23/0

6/19

9963

1300

1D

G20

61B

0001

cam

í de

Can

Bux

ó, 1

TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0063

1300

2D

G20

61B

0001

1228

2ca

mí d

e C

an B

uxó,

138

9759

69P

BU

XO

LLO

RE

NS

PIL

AR

c. d

e D

alm

ases

, 81

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

840,

0063

1300

2D

G20

61B

0001

1228

2ca

mí d

e C

an B

uxó,

1*3

8925

870

BU

XO

TO

US

JO

AN

c. d

' Alfo

ns X

III,

47B

6

è 2a

Dom

ini a

nter

ior

100,

0063

1300

2D

G20

61B

0001

1228

2ca

mí d

e C

an B

uxó,

138

9259

28S

LLO

RE

NS

BA

ULE

S M

AN

TON

IAc.

d' A

lfons

XIII

, 41

A

6è

2aD

omin

i ant

erio

r10

/12/

1987

100,

0063

1300

2D

G20

61B

0001

1228

2ca

mí d

e C

an B

uxó,

146

6038

73P

GA

RC

IA G

ALL

EG

O J

OS

E M

IGU

EL

c. C

anta

bria

, 37

B

xsD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0063

1300

2D

G20

61B

0001

1228

2ca

mí d

e C

an B

uxó,

1B

6007

1925

TRO

UT

S L

c. d

el J

ardí

, 32

Dom

ini a

nter

ior

24/0

4/19

9210

0,00

6313

002

DG

2061

B00

0112

282

cam

í de

Can

Bux

ó, 1

3902

6342

BB

UX

O L

LOR

EN

S M

AN

TON

IAc.

d' A

lfons

XIII

, 41

A

6è

2aD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

0,00

6313

002

DG

2061

B00

0112

282

cam

í de

Can

Bux

ó, 1

3707

9677

CB

UX

O B

OR

RA

S A

NA

MA

RIA

c. V

alls

i Ta

bern

er,

4D

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

0,00

6313

002

DG

2061

B00

0112

282

cam

í de

Can

Bux

ó, 1

4620

0724

AB

UX

O B

OR

RA

S M

AR

IA J

OS

Ec.

V

erge

de

Mon

tser

rat,

15

5è

1a

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

840,

0063

1300

2D

G20

61B

0001

1228

2ca

mí d

e C

an B

uxó,

1B

6124

1485

DE

MA

JO 3

S.L

.c.

de

Rib

ot i

Ser

ra,

174

Ple

dom

ini

05/0

7/20

0210

0,00

6313

003

DG

2061

B00

01ca

mí d

e C

an B

uxó,

3T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

6313

003

DG

2061

B00

01ca

mí d

e C

an B

uxó,

3T

B82

8468

17E

ND

ES

A D

ISTR

IBU

CIO

N E

LEC

TRIC

A S

LUav

da.

Vila

nova

, 12

Ple

dom

ini

20/0

9/20

0210

0,00

6313

006

DG

2061

B00

01ca

mí d

e C

an B

uxó,

5T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

6313

006

DG

2061

B00

01ca

mí d

e C

an B

uxó,

5T

B82

8468

17E

ND

ES

A D

ISTR

IBU

CIO

N E

LEC

TRIC

A S

LUav

da.

Vila

nova

, 12

Ple

dom

ini

20/0

9/20

0210

0,00

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

6508

001

DG

2060

B00

0145

786

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

7B

6136

6860

CA

LA

DA

NIE

LA S

Lgr

an v

ia d

e le

s C

orts

Cat

alan

es,

774

Ple

dom

ini

24/0

7/19

9710

0,00

6508

004

DG

2060

B00

0135

083

cam

í del

Mol

í Xic

, 21

*700

0000

12IN

MU

EB

LES

RIU

RIP

OLL

S A

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

43D

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0065

0800

4D

G20

60B

0001

3508

3ca

mí d

el M

olí X

ic,

21B

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Ple

dom

ini

100,

0065

1000

1D

G20

61B

0001

7996

ctra

. de

Cal

des,

208

3892

2152

BC

OM

A L

LIB

RE

FR

AN

CIS

CO

c. d

el M

onts

eny,

86

B

xs 2

aD

omin

i ant

erio

r03

/01/

1951

50,0

065

1000

1D

G20

61B

0001

7996

ctra

. de

Cal

des,

208

3901

6057

FC

OM

A R

OM

EU

JO

SE

c. d

e l'

Esp

irall,

110

1

r 7a

Nua

Pro

piet

at01

/09/

2000

50,0

065

1000

1D

G20

61B

0001

7996

ctra

. de

Cal

des,

208

3901

6057

FC

OM

A R

OM

EU

JO

SE

c. d

e l'

Esp

irall,

110

1

r 7a

Ple

dom

ini

25/0

6/19

9650

,00

6510

001

DG

2061

B00

0179

96ct

ra. d

e C

alde

s, 2

0838

9526

97N

RO

ME

U T

IAN

A J

OS

EP

Ac.

de

Vila

Cin

ca,

37

Bxs

Usd

efru

it01

/09/

2000

50,0

065

1000

2D

G20

61B

0001

3395

1C

olòn

ia S

angé

s, 9

3897

5187

PA

LAV

ED

RA

GA

SS

OL

DA

NIE

Lc.

de

la S

alut

, 11

6

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

28/0

6/19

7910

0,00

6510

002

DG

2061

B00

0133

951

Col

ònia

San

gés,

939

0056

89N

ALA

VE

DR

A R

IBO

T P

ER

Ec.

del

Pap

a P

ius

XI,

66

2n

2a

Nua

Pro

piet

at17

/05/

2004

50,0

065

1000

2D

G20

61B

0001

3395

1C

olòn

ia S

angé

s, 9

3901

8831

KA

LAV

ED

RA

RIB

OT

MA

RIA

DO

LOR

ES

avda

. D

iago

nal,

428

Nua

Pro

piet

at17

/05/

2004

50,0

065

1000

2D

G20

61B

0001

3395

1C

olòn

ia S

angé

s, 9

3897

8672

CR

IBO

T B

OA

DA

S A

US

EN

CIA

c. d

e la

Sal

ut,

116

B

xsU

sdef

ruit

17/0

5/20

0410

0,00

6510

003

DG

2061

B00

0177

03C

olòn

ia S

angé

s, 1

138

9751

87P

ALA

VE

DR

A G

AS

SO

L D

AN

IEL

c. d

e la

Sal

ut,

116

B

xsD

omin

i ant

erio

r22

/01/

1943

100,

0065

1000

3D

G20

61B

0001

7703

Col

ònia

San

gés,

11

3900

5689

NA

LAV

ED

RA

RIB

OT

PE

RE

c. d

el P

apa

Piu

s X

I, 6

6

2n 2

aN

ua P

ropi

etat

17/0

5/20

0425

,00

6510

003

DG

2061

B00

0177

03C

olòn

ia S

angé

s, 1

139

0188

31K

ALA

VE

DR

A R

IBO

T M

AR

IA D

OLO

RE

Sav

da.

Dia

gona

l, 4

28N

ua P

ropi

etat

17/0

5/20

0425

,00

6510

003

DG

2061

B00

0177

03C

olòn

ia S

angé

s, 1

138

9786

72C

RIB

OT

BO

AD

AS

AU

SE

NC

IAc.

de

la S

alut

, 11

6

Bxs

Usd

efru

it17

/05/

2004

50,0

065

1000

4D

G20

61B

0001

ctra

. de

Cal

des,

154

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0065

1000

5D

G20

61B

0001

Col

ònia

San

gés,

9B

3897

5187

PA

LAV

ED

RA

GA

SS

OL

DA

NIE

Lc.

de

la S

alut

, 11

6

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

28/0

6/19

7910

0,00

6510

005

DG

2061

B00

01C

olòn

ia S

angé

s, 9

B39

0056

89N

ALA

VE

DR

A R

IBO

T P

ER

Ec.

del

Pap

a P

ius

XI,

66

2n

2a

Nua

Pro

piet

at28

/06/

1979

50,0

065

1000

5D

G20

61B

0001

Col

ònia

San

gés,

9B

3901

8831

KA

LAV

ED

RA

RIB

OT

MA

RIA

DO

LOR

ES

avda

. D

iago

nal,

428

Nua

Pro

piet

at28

/06/

1979

50,0

065

1000

5D

G20

61B

0001

Col

ònia

San

gés,

9B

3897

8672

CR

IBO

T B

OA

DA

S A

US

EN

CIA

c. d

e la

Sal

ut,

116

B

xsU

sdef

ruit

28/0

6/19

7910

0,00

6510

006

DG

2061

B00

0148

364

Riu

Rip

oll,

169

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i06

/08/

1999

100,

0065

1030

1D

G20

61B

0001

1267

2R

iu R

ipol

l, 1

6738

9596

89N

TOR

RE

NTS

PA

LET

MO

NTS

ER

RA

Tc.

de

Vila

dom

at,

29P

le d

omin

i10

0,00

6510

302

DG

2061

B00

0185

81R

iu R

ipol

l, 1

6138

9751

87P

ALA

VE

DR

A G

AS

SO

L D

AN

IEL

c. d

e la

Sal

ut,

116

B

xsD

omin

i ant

erio

r08

/05/

1958

50,0

065

1030

2D

G20

61B

0001

8581

Riu

Rip

oll,

161

3900

5689

NA

LAV

ED

RA

RIB

OT

PE

RE

c. d

el P

apa

Piu

s X

I, 6

6

2n 2

aN

ua P

ropi

etat

17/0

5/20

0425

,00

6510

302

DG

2061

B00

0185

81R

iu R

ipol

l, 1

6139

0188

31K

ALA

VE

DR

A R

IBO

T M

AR

IA D

OLO

RE

Sav

da.

Dia

gona

l, 4

28N

ua P

ropi

etat

17/0

5/20

0425

,00

6510

302

DG

2061

B00

0185

81R

iu R

ipol

l, 1

6138

9786

72C

RIB

OT

BO

AD

AS

AU

SE

NC

IAc.

de

la S

alut

, 11

6

Bxs

Ple

dom

ini

08/0

5/19

5850

,00

6510

302

DG

2061

B00

0185

81R

iu R

ipol

l, 1

6138

9786

72C

RIB

OT

BO

AD

AS

AU

SE

NC

IAc.

de

la S

alut

, 11

6

Bxs

Usd

efru

it17

/05/

2004

50,0

066

0300

1D

G20

60B

0001

25c.

de

la F

àbric

a de

ls N

ois

Bux

ó, 3

0B

5848

4395

MO

LI F

ON

TAN

ET

SL

pg.

Com

te d

'Ega

ra,

22

1r 3

aD

omin

i ant

erio

r10

/05/

1988

6603

001

DG

2060

B00

0125

c. d

e la

Fàb

rica

dels

Noi

s B

uxó,

30

B58

4843

95M

OLI

FO

NTA

NE

T S

Lpg

. del

Com

te d

'Ega

ra,

15

3r

Ple

dom

ini

30/0

6/19

9310

0,00

6605

003

DG

2060

B00

0173

46ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

1138

9129

62K

BU

XO

DU

RA

N F

RA

NC

ISC

Oc.

de

Gur

rea,

18

B

xsP

le d

omin

i07

/02/

1923

100,

0066

0500

4D

G20

60B

0001

5233

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 9

*900

1902

36S

ALV

AD

OR

DO

ME

NE

CH

HD

SR

iu R

ipol

l, 0

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

8410

0,00

6605

004

DG

2060

B00

0152

33ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

938

9033

72E

DO

ME

NE

CH

CLA

PE

S E

UG

EN

IOc.

de

San

t Hon

orat

, 49

B

xsD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0066

0500

4D

G20

60B

0001

5233

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 9

3890

3371

KM

OR

RA

L G

UA

RD

IOLA

M A

SU

NC

ION

c. d

e S

ant H

onor

at,

49

Bxs

Ple

dom

ini

17/0

6/20

0810

0,00

6605

005

DG

2060

B00

0186

5ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

738

9555

91P

VE

NTU

RA

CA

STA

NY

ME

RC

Ec.

de

Vila

rrúb

ias,

12

B

xsD

omin

i ant

erio

r10

0,00

6605

005

DG

2060

B00

0186

5ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

739

0274

83W

BU

XO

RIC

AR

T JO

SE

FR

AN

CIS

CO

c. d

el S

ol,

209

B

xsP

le d

omin

i14

/02/

1994

100,

0066

0500

6D

G20

60B

0001

77M

olí X

ic,

2538

9791

31L

AR

NE

R O

TO R

AM

ON

c. d

e B

alm

es,

12D

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0066

0500

6D

G20

60B

0001

77M

olí X

ic,

2539

0274

83W

BU

XO

RIC

AR

T JO

SE

FR

AN

CIS

CO

c. d

el S

ol,

209

B

xsP

le d

omin

i01

/12/

1991

100,

0066

0500

7D

G20

60B

0001

1062

0R

iu R

ipol

l, 1

2738

9190

43F

FAR

RE

S G

UIT

AR

T JO

SE

Pc.

de

San

t Qui

rze,

26

2n

Dom

ini a

nter

ior

29/1

0/19

4250

,00

6605

007

DG

2060

B00

0110

620

Riu

Rip

oll,

127

1111

1189

GG

UIT

AR

T LA

GA

RR

IGA

CA

RM

EN

c. d

e S

ant Q

uirz

e, 2

6

2nD

omin

i ant

erio

r29

/10/

1942

100,

0066

0500

7D

G20

60B

0001

1062

0R

iu R

ipol

l, 1

2739

0274

83W

BU

XO

RIC

AR

T JO

SE

FR

AN

CIS

CO

c. d

el S

ol,

209

B

xsP

le d

omin

i12

/04/

2002

100,

0066

0500

9D

G20

60B

0001

c. d

e la

Fàb

rica

dels

Noi

s B

uxó,

33T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

6605

009

DG

2060

B00

01c.

de

la F

àbric

a de

ls N

ois

Bux

ó, 3

3TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0066

0501

0D

G20

60B

0001

1870

c. d

e la

Fàb

rica

dels

Noi

s B

uxó,

31

3891

2962

KB

UX

O D

UR

AN

FR

AN

CIS

CO

c. d

e G

urre

a, 1

8

Bxs

Ple

dom

ini

07/0

2/19

2310

0,00

6605

011

DG

2060

B00

0121

6c.

de

la F

àbric

a de

ls N

ois

Bux

ó, 3

5I*9

0013

9435

RO

VIR

A P

RA

TS A

MA

DE

Oca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 11

PD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0066

0501

1D

G20

60B

0001

216

c. d

e la

Fàb

rica

dels

Noi

s B

uxó,

35I

3902

7483

WB

UX

O R

ICA

RT

JOS

E F

RA

NC

ISC

Oc.

del

Sol

, 20

9

Bxs

Ple

dom

ini

10/0

2/19

9210

0,00

6605

013

DG

2060

B00

0126

03R

iu R

ipol

l, 3

2I*9

0013

9473

LLO

PIS

AN

DR

EU

JO

AN

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

13P

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

8410

0,00

6605

013

DG

2060

B00

0126

03R

iu R

ipol

l, 3

2I39

0274

83W

BU

XO

RIC

AR

T JO

SE

FR

AN

CIS

CO

c. d

el S

ol,

209

B

xsP

le d

omin

i10

/02/

1992

100,

0066

0501

4D

G20

60B

0001

1044

0R

iu R

ipol

l, 1

29*9

1900

1840

MA

SIP

RO

IG M

AR

IAm

asia

de

Can

Bor

rell,

0D

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0066

0501

4D

G20

60B

0001

1044

0R

iu R

ipol

l, 1

2939

0274

83W

BU

XO

RIC

AR

T JO

SE

FR

AN

CIS

CO

c. d

el S

ol,

209

B

xsP

le d

omin

i10

/02/

1992

100,

0066

0501

6D

G20

60B

0001

1176

8c.

de

la F

àbric

a de

ls N

ois

Bux

ó, 7

3902

7483

WB

UX

O R

ICA

RT

JOS

E F

RA

NC

ISC

Oc.

del

Sol

, 20

9

Bxs

Nua

Pro

piet

at18

/11/

1987

100,

0066

0501

6D

G20

60B

0001

1176

8c.

de

la F

àbric

a de

ls N

ois

Bux

ó, 7

3891

2962

KB

UX

O D

UR

AN

FR

AN

CIS

CO

c. d

e G

urre

a, 1

8

Bxs

Usd

efru

it18

/11/

1987

100,

0066

0502

4D

G20

60B

0001

Riu

Rip

oll,

125

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0066

0700

2D

G20

60B

0001

1385

5M

olí X

ic,

34B

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Dom

ini a

nter

ior

27/0

5/19

6110

0,00

6607

002

DG

2060

B00

0113

855

Mol

í Xic

, 34

A08

1037

80IN

MO

BIL

IAR

IA R

IPO

LL S

AR

iu R

ipol

l, 0

Ple

dom

ini

19/0

5/19

7110

0,00

6607

003

DG

2060

B00

0179

0M

olí X

ic,

32A

0807

1284

AP

RE

STO

S J

ULI

A S

Ac.

de

Nar

cisa

Fre

ixas

, 26

B

xsD

omin

i ant

erio

r15

/01/

1986

100,

0066

0700

3D

G20

60B

0001

790

Mol

í Xic

, 32

B08

1037

80IM

MO

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Lc.

de

la In

dúst

ria,

32B

1

rP

le d

omin

i03

/12/

1990

100,

00

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

6607

004

DG

2060

B00

0182

1M

olí X

ic,

3038

9271

78T

DO

MIN

GO

BIS

BA

L JU

AN

c. d

e l'

Est

rella

, 42

B

xsD

omin

i ant

erio

r20

/12/

1938

100,

0066

0700

4D

G20

60B

0001

821

Mol

í Xic

, 30

A08

0712

84A

PR

ES

TOS

JU

LIA

SA

c. d

e N

arci

sa F

reix

as,

26

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

15/0

1/19

8610

0,00

6607

004

DG

2060

B00

0182

1M

olí X

ic,

30B

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Ple

dom

ini

03/1

2/19

9010

0,00

6607

005

DG

2060

B00

0132

95ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

534

7567

31M

CO

RTE

S M

AY

A A

NG

ELI

TAc.

del

Llo

breg

at,

110

B

xsD

omin

i ant

erio

r29

/07/

2005

50,0

066

0700

5D

G20

60B

0001

3295

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 5

3476

1457

QR

OD

RIG

UE

Z C

OR

DO

BA

AN

DR

ES

c. d

el L

lobr

egat

, 11

0

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

29/0

7/20

0550

,00

6607

005

DG

2060

B00

0132

95ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

538

9238

81S

VA

LVE

RD

E O

RTI

Z FE

LIS

Atrv

. del

Fla

mic

ell,

2

2

Bxs

1a

Dom

ini a

nter

ior

16/0

5/19

9810

0,00

6607

005

DG

2060

B00

0132

95ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

538

9270

46Y

QU

INTA

NA

HE

RE

DIA

MA

NU

EL

trv. d

el F

lam

icel

l, 2

2 0

B 1

aD

omin

i ant

erio

r08

/01/

1959

100,

0066

0700

5D

G20

60B

0001

3295

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 5

4717

0543

GG

ON

ZALE

Z M

IRA

ND

A O

SC

AR

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 5

Bxs

Ple

dom

ini

22/1

1/20

1333

,33

6607

005

DG

2060

B00

0132

95ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

547

1667

72M

GO

NZA

LEZ

MIR

AN

DA

JO

RG

Eca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

5

B

xsP

le d

omin

i22

/11/

2013

33,3

366

0700

5D

G20

60B

0001

3295

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 5

4717

0542

AG

ON

ZALE

Z M

IRA

ND

A F

ER

NA

ND

Oca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

5

B

xsP

le d

omin

i22

/11/

2013

33,3

366

0700

6D

G20

60B

0001

3655

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 3

3890

5203

JP

AS

CU

AL

PA

LA R

OS

AR

IOc.

de

la S

oled

at,

22

Bxs

Ple

dom

ini

100,

0066

0700

7D

G20

60B

0001

137

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 1

B08

1037

80IM

MO

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Lc.

de

la In

dúst

ria,

32B

1

rP

le d

omin

i29

/07/

1996

100,

0066

0700

8D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 59

A08

3443

43V

ALL

CO

R S

Ac.

de

San

t Fel

iu,

12D

omin

i ant

erio

r10

0,00

6607

008

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

59B

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Ple

dom

ini

23/0

9/19

5710

0,00

6607

009

DG

2060

B00

0153

65ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6138

9339

59L

PE

DR

AG

OS

A C

RU

ELL

S T

ER

ES

Ac.

d' A

rimon

, 99

B

xsD

omin

i ant

erio

r04

/01/

1955

100,

0066

0700

9D

G20

60B

0001

5365

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 61

3890

7226

NR

IER

A P

ED

RA

GO

SA

MO

NTS

ER

RA

Tc.

d' A

rimon

, 99

B

xsD

omin

i ant

erio

r04

/01/

1955

25,0

066

0700

9D

G20

60B

0001

5365

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 61

3890

8437

GR

IER

A P

ED

RA

GO

SA

M A

SU

NC

IOpl

. de

l' A

lcal

de M

arce

t, 1

4

Bxs

Ple

dom

ini

04/0

1/19

5525

,00

6607

009

DG

2060

B00

0153

65ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6138

9743

03K

RIE

RA

PE

DR

AG

OS

A N

AR

CIS

c. d

e la

Indú

stria

, 45

I 4

t 1a

Ple

dom

ini

04/0

1/19

5525

,00

6607

009

DG

2060

B00

0153

65ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6138

9839

50P

RIE

RA

PE

DR

AG

OS

A E

STE

VE

c. d

e G

arci

laso

, 75

B

xsP

le d

omin

i04

/01/

1955

25,0

066

0700

9D

G20

60B

0001

5365

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 61

3386

7615

TV

ILA

R R

IER

A M

RO

SA

c. d

el S

ol,

128

1r

2a

Ple

dom

ini

17/1

0/20

0725

,00

6607

010

DG

2060

B00

0178

4ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6339

0074

13B

DIA

Z M

OR

ER

A IS

AB

EL

c. d

e le

s Tr

es C

reus

, 88

1

r 1a

Dom

ini a

nter

ior

17/0

6/19

9810

0,00

6607

010

DG

2060

B00

0178

4ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6333

8874

55Z

MA

RC

E E

SP

UÑ

ES

M C

ON

CE

PC

IOc.

de

Llob

et,

64

Bxs

Ple

dom

ini

17/0

6/19

9610

0,00

6607

011

DG

2060

B00

0117

36ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6538

9291

01Z

MO

NLL

OR

LLO

RE

NS

AN

DR

ES

c. d

e B

ad V

ösla

u, 1

2

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

06/0

8/19

9710

0,00

6607

011

DG

2060

B00

0117

36ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6538

9590

60G

CO

LL M

AS

MIT

JA M

RO

SA

c. d

e B

ad V

ösla

u, 1

2

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

05/0

4/19

9010

0,00

6607

011

DG

2060

B00

0117

36ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6539

0383

14T

RO

VIR

A M

ON

TER

VIC

EN

Çc.

de

Mel

bour

ne,

4

Bxs

Ple

dom

ini

19/0

4/20

1210

0,00

6607

012

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

83*9

0013

9443

SE

LVA

S A

LAV

ED

RA

MA

TEO

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

36P

le d

omin

i10

0,00

6607

013

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

85*7

0000

0012

INM

UE

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Aca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 43

Ple

dom

ini

100,

0066

0701

4D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 87

3895

5381

MM

AS

GU

ITE

RA

S P

ED

RO

c. d

e V

ila C

inca

, 7

1r

1a

Ple

dom

ini

100,

0066

0701

5D

G20

60B

0001

2315

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 69

3896

3376

LM

AR

TIN

EZ

SA

IZ O

CTA

VIO

avda

. G

atas

sa (R

esid

ènci

a C

asal

d'A

vis)

, 34

Dom

ini a

nter

ior

22/0

4/19

6510

0,00

6607

015

DG

2060

B00

0123

15ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

6931

5352

61F

RO

ME

RO

SA

NC

HE

Z D

OM

ING

Oct

ra. D

E S

EN

TME

NA

T, 1

03

1r 4

aD

omin

i ant

erio

r30

/05/

2002

50,0

066

0701

5D

G20

60B

0001

2315

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 69

0060

8830

CV

INU

ES

A V

INU

ES

A M

AR

IA T

ER

ES

Act

ra. D

E S

EN

TME

NA

T, 1

03

1r 4

aD

omin

i ant

erio

r30

/05/

2002

50,0

066

0701

5D

G20

60B

0001

2315

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 69

3898

9456

VJI

ME

NE

Z G

OM

EZ

FRA

NC

ISC

Oc.

Mos

sèn

Xiró

, 7

E

nt D

Ple

dom

ini

08/0

2/20

0610

0,00

6607

016

DG

2060

B00

0191

9ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7138

9461

84P

SA

LOM

O A

LSIN

A D

OLO

RS

c. d

el D

octo

r Xer

cavi

ns,

46

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

21/0

9/20

0010

0,00

6607

016

DG

2060

B00

0191

9ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7139

0057

80B

RO

DR

IGU

EZ

RO

DR

IGU

EZ

AV

ELA

NIA

pl. d

e R

òmul

, 17

B

xs 3

aP

le d

omin

i21

/09/

2000

50,0

066

0701

6D

G20

60B

0001

919

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 71

7545

2083

PG

UTI

ER

RE

Z A

RM

AY

ON

ES

RA

MO

Npl

. de

Ròm

ul,

17

Bxs

3a

Ple

dom

ini

21/0

9/20

0050

,00

6607

017

DG

2060

B00

0152

53ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7338

9033

07A

TOR

RE

GU

ITA

RT

SA

NFE

LIU

MA

RIA

via

de M

assa

gué,

99

B

xsD

omin

i ant

erio

r12

/02/

1991

16,6

666

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3890

3307

ATO

RR

EG

UIT

AR

T S

AN

FELI

U M

AR

IAvi

a de

Mas

sagu

é, 9

9

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

17/0

8/19

838,

3366

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3897

4970

KTO

RR

EG

UIT

AR

T S

AN

FELI

U J

OS

EP

RA

MO

Nc.

de

la R

eina

Elio

nor,

21

B

xsP

le d

omin

i12

/02/

1991

16,6

666

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3897

4970

KTO

RR

EG

UIT

AR

T S

AN

FELI

U J

OS

EP

RA

MO

Nc.

de

la R

eina

Elio

nor,

21

B

xsP

le d

omin

i17

/08/

1983

8,33

6607

017

DG

2060

B00

0152

53ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7339

0206

77G

CA

RB

ON

ELL

TO

RR

EG

UIT

AR

M M

ER

CE

c. d

e Jo

sep

Ren

om,

16

Bxs

Ple

dom

ini

17/1

0/20

116,

2566

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3903

6934

TC

AR

BO

NE

LL T

OR

RE

GU

ITA

RT

JOS

EP

c. d

e l'

Esp

irall,

110

4

t 3a

Ple

dom

ini

17/1

0/20

116,

2566

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3904

5169

RC

AR

BO

NE

LL T

OR

RE

GU

ITA

RT

AG

US

TIav

da. d

e C

an D

eu,

32

4t 2

aP

le d

omin

i17

/10/

2011

6,25

6607

017

DG

2060

B00

0152

53ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7334

7619

64V

CA

RB

ON

ELL

TO

RR

EG

UIT

AR

T X

AV

IER

via

de M

assa

gué,

99

B

xsP

le d

omin

i17

/10/

2011

6,25

6607

017

DG

2060

B00

0152

53ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7338

9031

20T

TOR

RE

GU

ITA

RT

SA

NFE

LIU

M A

NTO

NIA

c. d

e S

ant C

ugat

, 44

1

rP

le d

omin

i12

/02/

1991

16,6

666

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3890

3120

TTO

RR

EG

UIT

AR

T S

AN

FELI

U M

AN

TON

IAc.

de

San

t Cug

at,

44

1r

Ple

dom

ini

17/0

8/19

838,

3366

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3890

3283

WTO

RR

EG

UIT

AR

T S

AN

FELI

U E

ULA

LIA

c. d

e D

uran

i S

ors,

20

B

xs 2

aP

le d

omin

i12

/02/

1991

16,6

666

0701

7D

G20

60B

0001

5253

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 73

3890

3283

WTO

RR

EG

UIT

AR

T S

AN

FELI

U E

ULA

LIA

c. d

e D

uran

i S

ors,

20

B

xs 2

aP

le d

omin

i17

/08/

1983

8,33

6607

018

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7538

9776

94P

VA

LLS

SA

LLE

S A

NA

c. d

e C

ovad

onga

, 26

3

Bxs

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8050

,00

6607

018

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7538

9776

94P

VA

LLS

SA

LLE

S A

NA

c. d

e C

ovad

onga

, 26

3

Bxs

Ple

dom

ini

27/0

3/20

0050

,00

6607

019

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7738

9711

22Z

GO

MIS

MIR

A M

IQU

EL

c. d

e S

ant M

atie

s, 1

13

Bxs

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8450

,00

6607

019

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

7738

9908

09J

GU

AR

CH

VIL

ALT

A J

OS

EFI

NA

c. d

e S

ant M

atie

s, 1

13

Bxs

Ple

dom

ini

01/0

1/19

8450

,00

6607

020

DG

2060

B00

0156

7ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

8138

9165

83P

PA

SC

UA

L P

ALA

MA

DR

ON

Ac.

de

Sar

dà,

120

Dom

ini a

nter

ior

05/1

0/19

8510

0,00

6607

020

DG

2060

B00

0156

7ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

8133

9013

77K

CO

RO

MIN

AS

CO

LILL

AS

JO

SE

Ram

bla,

148

1

r 1a

Ple

dom

ini

05/1

0/20

0510

0,00

6607

021

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

79*9

0013

9465

CIR

ER

A V

OLT

A G

AB

RIE

Lca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 52

Ple

dom

ini

100,

0066

0702

2D

G20

60B

0001

0058

7ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

2938

9261

80Z

SA

NM

AR

TI M

INE

SA

PE

DR

Oc.

de

San

ta T

eres

a, 4

1

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

8410

0,00

6607

022

DG

2060

B00

0100

587

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 29

3892

6971

TB

UA

TELL

A D

UR

AN

M T

ER

ES

Ac.

de

San

ta T

eres

a, 3

7D

omin

i ant

erio

r17

/12/

1975

100,

0066

0702

2D

G20

60B

0001

0058

7ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

2943

7475

26P

SA

NM

AR

TI P

EIR

Ó K

ILIA

Nc.

Ere

s, 5

Ple

dom

ini

29/0

1/20

1325

,00

6607

022

DG

2060

B00

0100

587

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 29

7808

0945

QS

AN

MA

RTÍ

PE

IRO

YO

LAN

DA

c. R

ambl

a de

la F

ont,

5P

le d

omin

i29

/01/

2013

25,0

0

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

6607

022

DG

2060

B00

0100

587

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 29

4372

5735

KS

AN

MA

RTI

PE

IRO

OLG

Ac.

San

ta C

ristin

a, 2

0P

le d

omin

i29

/01/

2013

25,0

066

0702

2D

G20

60B

0001

0058

7ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

2943

7309

50S

SA

NM

AR

TI P

EIR

O IV

AN

c. D

omèn

ech

Car

dena

l, 8

Ple

dom

ini

29/0

1/20

1325

,00

6607

024

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

31*9

0013

9469

FRA

NC

ISC

O T

AR

RID

A H

NO

Sca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 60

Ple

dom

ini

100,

0066

0702

5D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 33

*900

1394

68V

IDA

L IZ

AR

T P

AB

LOca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 62

Ple

dom

ini

100,

0066

0702

6D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 35

*900

1394

67S

EG

UI R

ICA

RT

LUIS

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

64P

le d

omin

i10

0,00

6607

027

DG

2060

B00

0194

8ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

5338

9269

51A

VE

RN

ET

CO

DO

NE

S T

ER

ES

Ac.

d' A

rimon

, 97

Dom

ini a

nter

ior

100,

0066

0702

7D

G20

60B

0001

948

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 53

3890

8461

MX

IPE

LL V

ER

NE

T FR

AN

CIS

CO

c. d

' Arim

on,

97

Bxs

Ple

dom

ini

05/1

1/19

8750

,00

6607

027

DG

2060

B00

0194

8ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

5338

9149

91A

XIP

ELL

VE

RN

ET

LOR

EN

ZOc.

de

Rib

ot i

Ser

ra,

162

B

xsP

le d

omin

i05

/11/

1987

50,0

066

0702

8D

G20

60B

0001

1867

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 51

1795

4796

FFO

RT

LLO

RE

T JO

SE

Pc.

de

la S

alut

, 93

B

xsD

omin

i ant

erio

r23

/10/

1970

100,

0066

0702

8D

G20

60B

0001

1867

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 51

4716

3325

PR

IVE

RA

SA

LAZA

R C

AR

LOS

DA

VID

c. d

e S

au,

103

3r

2a

Ple

dom

ini

29/0

1/20

1450

,00

6607

028

DG

2060

B00

0118

67ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

5147

1806

95J

RIV

ER

A S

ALA

ZAR

AN

A M

AR

IAc.

de

Gal

cera

n de

Pin

ós,

44

Bxs

5a

Ple

dom

ini

29/0

1/20

1450

,00

6607

029

DG

2060

B00

0136

57ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

4938

9924

77W

JEN

SA

NA

SO

TER

AS

JA

UM

Ec.

de

San

t Mat

ies,

123

B

xsP

le d

omin

i18

/05/

1989

100,

0066

0703

0D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 45

3897

9752

LLL

OB

ET

GIR

ON

ES

PE

RE

c. d

el C

anon

ge J

onca

r, 1

32

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

100,

0066

0703

0D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 45

*900

1394

67S

EG

UI R

ICA

RT

LUIS

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

64P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0066

0703

1D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 39

3739

7980

AD

E P

UIG

GIR

ON

A IG

NA

SI

c. d

e la

Rei

na V

icto

ria,

19

1r 1

aP

le d

omin

i24

/04/

1995

100,

0066

0703

2D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 37

*900

1394

55FR

AN

CIS

CO

BA

RA

TA H

DO

Sca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 78

Ple

dom

ini

100,

0066

0703

3D

G20

60B

0001

cam

í del

Mol

í Xic

, 4

B08

1037

80IM

MO

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Lc.

de

la In

dúst

ria,

32B

1

rD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0066

0703

3D

G20

60B

0001

cam

í del

Mol

í Xic

, 4

3739

7980

AD

E P

UIG

GIR

ON

A IG

NA

SI

c. d

e la

Rei

na V

icto

ria,

19

1r 1

aP

le d

omin

i24

/04/

1995

100,

0066

0703

5D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 43

B08

1037

80IM

MO

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Lc.

de

la In

dúst

ria,

32B

1

rP

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0066

0703

6D

G20

60B

0001

354

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 47

3893

2494

AR

OM

ER

O F

AR

RE

S J

UA

Nc.

de

San

t Vic

enç,

88

B

xs 2

aD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0066

0703

6D

G20

60B

0001

354

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 47

3900

7404

WR

OM

ER

O G

IL A

NN

A M

AR

IAc.

de

Roc

a, 3

2

2n 2

aP

le d

omin

i24

/10/

1990

25,0

066

0703

6D

G20

60B

0001

354

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 47

3900

7404

WR

OM

ER

O G

IL A

NN

A M

AR

IAc.

de

Roc

a, 3

2

2n 2

aP

le d

omin

i17

/11/

1995

25,0

066

0703

6D

G20

60B

0001

354

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 47

3900

7404

WR

OM

ER

O G

IL A

NN

A M

AR

IAc.

de

Roc

a, 3

2

2n 2

aP

le d

omin

i31

/01/

2005

50,0

066

0703

7D

G20

60B

0001

cam

í del

Mol

í Xic

, 14

I38

9038

93Z

US

TRE

LL L

LOP

AR

T V

ICE

NÇ

avda

. de

l' O

nze

de S

etem

bre,

39

B

xsP

le d

omin

i10

0,00

6607

038

DG

2060

B00

01ca

mí d

el M

olí X

ic,

16I

B08

1037

80IM

MO

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Lc.

de

la In

dúst

ria,

32B

1

rP

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0066

0703

9D

G20

60B

0001

1206

5ca

mí d

e la

Mas

ia d

e C

a la

Dan

iela

, 18

B08

1037

80IM

MO

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Lc.

de

la In

dúst

ria,

32B

1

rP

le d

omin

i29

/05/

1961

100,

0066

0704

0D

G20

60B

0001

cam

í de

la S

èqui

a M

onar

, 55

B08

1037

80IM

MO

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Lc.

de

la In

dúst

ria,

32B

1

rP

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0066

0704

1D

G20

60B

0001

cam

í del

Mol

í d'e

n Fo

ntan

et,

1537

3979

80A

DE

PU

IG G

IRO

NA

IGN

AS

Ic.

de

la R

eina

Vic

toria

, 19

1

r 1a

Ple

dom

ini

24/0

4/19

9510

0,00

6607

042

DG

2060

B00

01ca

mí d

el M

olí X

ic,

12I

3739

7980

AD

E P

UIG

GIR

ON

A IG

NA

SI

c. d

e la

Rei

na V

icto

ria,

19

1r 1

aP

le d

omin

i24

/04/

1995

100,

0066

0704

3D

G20

60B

0001

cam

í del

Mol

í d'e

n Fo

ntan

et,

1337

3979

80A

DE

PU

IG G

IRO

NA

IGN

AS

Ic.

de

la R

eina

Vic

toria

, 19

1

r 1a

Ple

dom

ini

24/0

4/19

9510

0,00

6607

044

DG

2060

B00

0156

90ca

mí d

el M

olí d

'en

Font

anet

, 17

3625

0647

WA

RG

EM

I FO

NTA

NE

T C

AR

LOS

c. d

e B

alle

ster

, 44

3

r 2a

Ple

dom

ini

21/1

1/19

5010

0,00

6607

045

DG

2060

B00

0142

45ca

mí d

e la

Sèq

uia

Mon

ar,

41*7

0000

0012

INM

UE

BLE

S R

IU R

IPO

LL S

Aca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 43

Ple

dom

ini

28/0

2/19

6110

0,00

6608

001

DG

2060

B00

0128

06ca

mí d

e la

Mas

ia d

e C

a la

Dan

iela

, 20

4610

1168

ZM

AR

GE

NA

T B

OR

I JO

SE

c. d

' Ang

li, 4

6D

omin

i ant

erio

r01

/09/

1986

100,

0066

0800

1D

G20

60B

0001

2806

cam

í de

la M

asia

de

Ca

la D

anie

la,

20B

3153

7491

WIN

NIP

EG

SL

c. E

rmita

gaña

, 29

6

è B

Ple

dom

ini

29/0

5/19

9510

0,00

6608

002

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Mas

ia d

e C

a la

Dan

iela

, 22

3891

1203

XV

ALL

S S

ALL

ES

NA

RC

ISO

pl.

San

t Men

na,

1

BD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1980

50,0

066

0800

2D

G20

60B

0001

cam

í de

la M

asia

de

Ca

la D

anie

la,

2238

9776

94P

VA

LLS

SA

LLE

S A

NA

c. d

e C

ovad

onga

, 26

3

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

30/1

2/19

4050

,00

6608

002

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Mas

ia d

e C

a la

Dan

iela

, 22

3897

7694

PV

ALL

S S

ALL

ES

AN

Ac.

de

Cov

adon

ga,

263

B

xsD

omin

i ant

erio

r27

/03/

2000

50,0

066

0800

2D

G20

60B

0001

cam

í de

la M

asia

de

Ca

la D

anie

la,

22B

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Ple

dom

ini

25/0

5/20

0710

0,00

6608

003

DG

2060

B00

01ca

mí d

e la

Mas

ia d

e C

a la

Dan

iela

, 24

*900

1394

04G

EN

E C

LAR

AM

UN

T FR

AN

CIS

CO

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

29P

le d

omin

i10

0,00

6608

004

DG

2060

B00

01R

iu R

ipol

l, 1

4738

9186

33B

BE

LTR

AN

NA

YA

RA

MO

Nc.

de

Reg

às,

58

Bxs

Ple

dom

ini

100,

0066

0800

5D

G20

60B

0001

191

Riu

Rip

oll,

145

3891

5044

XB

ED

OS

BO

IX S

ILV

IAc.

d' A

lfons

XIII

, 41

A

5è

2aP

le d

omin

i16

/11/

1985

50,0

066

0800

5D

G20

60B

0001

191

Riu

Rip

oll,

145

3898

3973

PG

RA

U T

AR

RU

ELL

AN

DR

EU

c. d

e S

ant J

osep

, 24

2

n 1a

Ple

dom

ini

16/1

1/19

8550

,00

6608

006

DG

2060

B00

01M

olí X

ic,

4238

9112

03X

VA

LLS

SA

LLE

S N

AR

CIS

Opl

. S

ant M

enna

, 1

B

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

8050

,00

6608

006

DG

2060

B00

01M

olí X

ic,

4238

9776

94P

VA

LLS

SA

LLE

S A

NA

c. d

e C

ovad

onga

, 26

3

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

30/1

2/19

4050

,00

6608

006

DG

2060

B00

01M

olí X

ic,

4238

9776

94P

VA

LLS

SA

LLE

S A

NA

c. d

e C

ovad

onga

, 26

3

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

27/0

3/19

8050

,00

6608

006

DG

2060

B00

01M

olí X

ic,

42B

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Ple

dom

ini

25/0

5/20

0710

0,00

6608

007

DG

2060

B00

01M

olí X

ic,

40*9

0013

9408

CLA

RE

T LL

ON

CH

PE

DR

Oca

mí d

e C

a la

Dan

iela

, 7

Ple

dom

ini

100,

0066

0800

8D

G20

60B

0001

Mol

í Xic

, 36

*700

0000

12IN

MU

EB

LES

RIU

RIP

OLL

S A

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

43P

le d

omin

i10

0,00

6609

001

DG

2060

B00

0114

467

Riu

Rip

oll,

157

*700

0000

12IN

MU

EB

LES

RIU

RIP

OLL

S A

cam

í de

Ca

la D

anie

la,

43D

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0066

0900

1D

G20

60B

0001

1446

7R

iu R

ipol

l, 1

57B

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Ple

dom

ini

100,

0066

0900

2D

G20

60B

0001

4438

cam

í de

la M

asia

de

Ca

la D

anie

la,

23I

3896

0543

SR

IER

A B

OLT

A C

AR

ME

c. d

e Fr

a B

atlle

, 26

B

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

22/0

2/19

8410

0,00

6609

002

DG

2060

B00

0144

38ca

mí d

e la

Mas

ia d

e C

a la

Dan

iela

, 23

IB

0810

3780

IMM

OB

LES

RIU

RIP

OLL

SL

c. d

e la

Indú

stria

, 32

B

1r

Ple

dom

ini

06/0

2/20

0710

0,00

6609

003

DG

2060

B00

01R

iu R

ipol

l, 1

5338

9038

93Z

US

TRE

LL L

LOP

AR

T V

ICE

NÇ

avda

. de

l' O

nze

de S

etem

bre,

39

B

xsP

le d

omin

i10

0,00

7086

001

DF2

978H

0001

1106

6c.

de

Sol

i P

adrís

, 13

138

9697

00H

LLIB

RE

PA

SC

UA

L FR

AN

CE

SC

c. d

e V

ilado

mat

, 17

B

xsD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1996

100,

0070

8600

1D

F297

8H00

0111

066

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

131

3896

9747

LFE

RR

ER

JA

UM

AN

DR

EU

FR

AN

CIS

CA

c. d

e V

ilado

mat

, 15

B

xsD

omin

i ant

erio

r10

0,00

7086

001

DF2

978H

0001

1106

6c.

de

Sol

i P

adrís

, 13

138

9801

18V

LLIB

RE

ME

STR

ES

MA

RIA

c. d

e la

Tor

re,

9

Ent

1a

Ple

dom

ini

20/0

7/19

7310

0,00

7086

002

DF2

978H

0001

6987

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

133

3890

3243

PB

RU

HO

STE

TO

MA

Sc.

de

la U

nió,

214

1

rD

omin

i ant

erio

r13

/09/

1971

100,

0070

8600

2D

F297

8H00

0169

87c.

de

Sol

i P

adrís

, 13

336

9893

99V

SA

GN

IER

DE

SE

NTM

EN

AT

M P

ILA

Rc.

de

Tuse

t, 2

7D

ret d

e su

perfí

cie

07/0

2/19

950,

00

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

7086

002

DF2

978H

0001

6987

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

133

3891

7076

HP

ALO

U C

LAD

ELL

AS

AG

NE

Sc.

de

la U

nió,

214

1

rP

le d

omin

i04

/02/

2011

100,

0070

8600

3D

F297

8H00

0118

048

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

149I

3892

1966

DB

AD

EN

AS

BA

GA

N J

OS

EP

rava

l de

Din

s, 3

0

1r 2

aD

omin

i ant

erio

r01

/01/

1984

100,

0070

8600

3D

F297

8H00

0118

048

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

149I

3662

1364

MS

AB

ATE

R B

OR

RA

S IS

AB

EL

c. d

el C

onve

nt,

32

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

27/1

2/19

8610

0,00

7086

003

DF2

978H

0001

1804

8c.

de

Sol

i P

adrís

, 14

9I38

9839

85C

BA

DE

NA

S G

AR

CIA

MO

NTS

ER

RA

Tpt

ge. d

e Jo

nc,

5

4t 1

aP

le d

omin

i14

/05/

2006

50,0

070

8600

3D

F297

8H00

0118

048

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

149I

3897

4360

DB

AD

EN

AS

GA

RC

IA J

OS

EP

c. d

e Zu

rban

o, 1

6

5è 2

aP

le d

omin

i14

/05/

2006

50,0

070

8600

4D

F297

8H00

0121

055

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

141I

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i02

/02/

1987

100,

0070

8600

5D

F297

8H00

0106

290

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

145I

3388

5329

GC

ATA

LAN

GU

ILLA

MO

N N

UR

IAc.

d' E

nric

Gra

nado

s, 6

0

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

26/0

8/20

0510

0,00

7086

005

DF2

978H

0001

0629

0c.

de

Sol

i P

adrís

, 14

5I38

9213

55L

GU

ILLA

MO

N S

ALV

AD

OR

JO

SE

FIN

Aav

da. d

e B

arbe

rà,

315

B

xsD

omin

i ant

erio

r26

/08/

2005

100,

0070

8600

5D

F297

8H00

0106

290

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

145I

3897

1309

VC

ATA

LAN

GR

ES

A A

LVA

RO

avda

. de

Bar

berà

, 31

5

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

10/0

9/19

9310

0,00

7086

005

DF2

978H

0001

0629

0c.

de

Sol

i P

adrís

, 14

5IP

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

29/0

7/20

1110

0,00

7086

006

DF2

978H

0001

6048

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

147I

3892

0988

CB

ES

CO

S B

AG

AN

JO

SE

MA

RIA

c. d

e R

egàs

, 11

1

5è 2

aP

le d

omin

i28

/02/

1991

25,0

070

8600

6D

F297

8H00

0160

48c.

de

Sol

i P

adrís

, 14

7I38

9269

19V

BE

SC

OS

BA

GA

N M

AR

IA L

LUIS

Ac.

de

Bla

sco

de G

aray

, 84

2

n 2a

Ple

dom

ini

28/0

2/19

9125

,00

7086

006

DF2

978H

0001

6048

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

147I

3898

7469

PB

ES

CO

S B

AG

AN

AN

TON

IAc.

de

Sol

i P

adrís

, 96

6

è D

Ple

dom

ini

28/0

2/19

9125

,00

7086

006

DF2

978H

0001

6048

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

147I

3898

7476

SB

ES

CO

S B

AG

AN

RA

FAE

Lpl

. de

Joan

Bro

ssa,

5

3r 2

aP

le d

omin

i28

/02/

1991

25,0

070

8600

7D

F297

8H00

0112

8ct

ra. d

e M

olle

t, 1

01B

1301

7884

INM

OB

ILIA

RIA

EN

RIL

E S

Lc.

de

San

ta A

na,

5P

le d

omin

i23

/02/

1994

100,

0070

8600

8D

F297

8H00

0138

018

Riu

Rip

oll,

9A

0823

3991

HA

BIT

ATG

ES

MU

NIC

IPA

LS S

AB

AD

ELL

SA

c. d

e B

lasc

o de

Gar

ay,

17

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

24/1

0/19

9010

0,00

7086

008

DF2

978H

0001

3801

8R

iu R

ipol

l, 9

P08

1860

0IA

JUN

TAM

EN

T D

E S

AB

AD

ELL

pl. d

e S

ant R

oc,

1P

le d

omin

i24

/10/

1990

100,

0070

8600

9D

F297

8H00

01R

iu R

ipol

l, 1

7P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

100,

0070

8601

0D

F297

8H00

0188

0c.

de

Sol

i P

adrís

, 13

7P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

14/1

1/19

8010

0,00

7086

011

DF2

978H

0001

1011

8ct

ra. d

e M

olle

t, 9

1B

6093

7844

LAC

Y R

AM

BLA

S L

c. d

e La

cy,

2

2n 2

aP

le d

omin

i08

/09/

1995

100,

0070

8601

2D

F297

8H00

01ct

ra. d

e M

olle

t, 9

5B

1301

7884

INM

OB

ILIA

RIA

EN

RIL

E S

Lc.

de

San

ta A

na,

5P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0070

8601

4D

F297

8H00

0123

298

ctra

. de

Mol

let,

97

A59

5499

31IP

OD

EC

RIS

CO

P S

Act

ra. d

e S

abad

ell a

Mol

let k

m.,

1D

omin

i ant

erio

r12

/11/

1996

100,

0070

8601

4D

F297

8H00

0123

298

ctra

. de

Mol

let,

97

3917

8576

PP

ALM

ER

O G

ON

ZALE

Z JU

AN

c. d

e Jo

sep

True

ta,,

12

Ple

dom

ini

16/0

4/19

9810

,00

7086

014

DF2

978H

0001

2329

8ct

ra. d

e M

olle

t, 9

739

1785

76P

PA

LME

RO

GO

NZA

LEZ

JUA

Nc.

de

Jose

p Tr

ueta

,, 1

2P

le d

omin

i16

/04/

1998

10,0

070

8601

4D

F297

8H00

0123

298

ctra

. de

Mol

let,

97

3914

7209

JP

ALM

ER

O G

ON

ZALE

Z A

NG

EL

c. d

' Ann

e Fr

ank,

35

Ple

dom

ini

16/0

4/19

9890

,00

7086

015

DF2

978H

0001

3351

9rd

a. d

e B

elle

sgua

rd,

43P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

14/0

9/19

8210

0,00

7086

016

DF2

978H

0001

1106

5c.

de

Sol

i P

adrís

, 14

3I38

9697

47L

FER

RE

R J

AU

MA

ND

RE

U F

RA

NC

ISC

Ac.

de

Vila

dom

at,

15

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

21/0

8/19

9610

0,00

7086

016

DF2

978H

0001

1106

5c.

de

Sol

i P

adrís

, 14

3I36

6213

64M

SA

BA

TER

BO

RR

AS

ISA

BE

Lc.

del

Con

vent

, 32

B

xsD

omin

i ant

erio

r27

/12/

1986

100,

0070

8601

6D

F297

8H00

0111

065

c. d

e S

ol i

Pad

rís,

143I

3898

3985

CB

AD

EN

AS

GA

RC

IA M

ON

TSE

RR

AT

ptge

. de

Jonc

, 5

4t

1a

Ple

dom

ini

14/0

5/20

0650

,00

7086

016

DF2

978H

0001

1106

5c.

de

Sol

i P

adrís

, 14

3I38

9743

60D

BA

DE

NA

S G

AR

CIA

JO

SE

Pc.

de

Zurb

ano,

16

5è

2a

Ple

dom

ini

14/0

5/20

0650

,00

7086

017

DF2

978H

0001

1106

5c.

de

Sol

i P

adrís

, 12

338

9697

47L

FER

RE

R J

AU

MA

ND

RE

U F

RA

NC

ISC

Ac.

de

Vila

dom

at,

15

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

21/0

8/19

9610

0,00

7086

017

DF2

978H

0001

1106

5c.

de

Sol

i P

adrís

, 12

339

0192

06M

LLIB

RE

FE

RR

ER

M D

OLO

RE

Sc.

de

Vila

dom

at,

15

2n

Ple

dom

ini

28/1

2/20

0410

0,00

7086

018

DF2

978H

0001

832

Riu

Rip

oll,

1A

5954

9931

IPO

DE

C R

ISC

OP

SA

ctra

. de

Sab

adel

l a M

olle

t km

., 1

Dom

ini a

nter

ior

12/1

1/19

9610

0,00

7086

018

DF2

978H

0001

832

Riu

Rip

oll,

1S

0811

001G

GE

NE

RA

LITA

T D

E C

ATA

LUN

YA

pl. d

e S

ant J

aum

e, 4

Dom

ini a

nter

ior

28/1

0/19

9810

0,00

7086

018

DF2

978H

0001

832

Riu

Rip

oll,

1Q

0801

031F

AG

EN

CIA

CA

TALA

NA

DE

L A

IGU

Ac.

de

Pro

venç

a, 2

04P

le d

omin

i28

/10/

1998

100,

0071

9500

1D

F297

9H00

0124

080

cam

í de

Can

Qua

dres

, 23

IB

0808

8015

CO

ME

RC

IAL

LAN

ER

A S

LA

parta

t de

Cor

reus

, 25

6P

le d

omin

i13

/07/

1974

100,

0071

9500

2D

F297

9H00

02ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

43I

Bxs

2a

3386

8189

ES

OLE

R B

AR

RA

CH

INA

NU

RIA

Apa

rtat d

e co

rreu

s, 1

38P

le d

omin

i17

/11/

1997

100,

0071

9500

2D

F297

9H00

03ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

43I

Bxs

1a

3387

6795

AB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A J

OR

DI

c. d

e la

Indú

stria

, 20

B

xsD

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

25,0

071

9500

2D

F297

9H00

03ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

43I

Bxs

1a

3387

9498

SB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A M

ER

CE

c. d

e Ll

uís,

44

B

xsD

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

25,0

073

9500

3D

F297

9H00

0237

960

Riu

Rip

oll,

30

1 B

xs 2

aA

0800

0143

BA

NC

O D

E S

AB

AD

ELL

SA

pl. d

e C

atal

unya

, 1

Dom

ini a

nter

ior

19/0

3/19

9310

0,00

7395

003

DF2

979H

0002

3796

0R

iu R

ipol

l, 3

0

1

Bxs

2a

A58

3442

19N

AU

S IN

DU

STR

IALS

DE

L V

ALL

ES

S A

Apa

rtat d

e C

orre

us,

116

Ple

dom

ini

20/0

5/20

0310

0,00

7395

003

DF2

979H

0003

3796

2R

iu R

ipol

l, 3

0

1

Bxs

3a

A08

0001

43B

AN

CO

DE

SA

BA

DE

LL S

Apl

. de

Cat

alun

ya,

1D

omin

i ant

erio

r19

/03/

1993

100,

0073

9500

3D

F297

9H00

0337

962

Riu

Rip

oll,

30

1 B

xs 3

aA

5834

4219

NA

US

IND

US

TRIA

LS D

EL

VA

LLE

S S

AA

parta

t de

Cor

reus

, 11

6P

le d

omin

i20

/05/

2003

100,

0073

9500

3D

F297

9H00

0437

964

Riu

Rip

oll,

30

1 B

xs 4

a39

1934

50R

PO

NS

FO

NT

CA

RM

EN

via

de M

assa

gué,

67

B

xsP

le d

omin

i29

/06/

1992

60,0

073

9500

3D

F297

9H00

0437

964

Riu

Rip

oll,

30

1 B

xs 4

a39

1934

50R

PO

NS

FO

NT

CA

RM

EN

via

de M

assa

gué,

67

B

xsP

le d

omin

i29

/06/

1992

60,0

073

9500

3D

F297

9H00

0437

964

Riu

Rip

oll,

30

1 B

xs 4

a41

4821

44B

QU

INTA

NA

PE

TRU

S A

NTO

NIO

c. d

el J

ardí

, 32

1

rP

le d

omin

i29

/06/

1992

40,0

073

9500

3D

F297

9H00

0537

966

Riu

Rip

oll,

30

Bxs

5a

A58

0768

60N

EW

TEX

TIL

SA

c. d

e R

iego

, 99

Ple

dom

ini

04/0

3/19

9410

0,00

7395

003

DF2

979H

0006

3796

8R

iu R

ipol

l, 3

0

1

Bxs

6a

B60

6796

69L

ILLE

T D

E P

ATR

IMO

NIS

SL

avda

. d' A

rrao

na,

6P

le d

omin

i19

/05/

1997

100,

0073

9500

3D

F297

9H00

0737

970

Riu

Rip

oll,

30

Bxs

7a

A58

0768

60N

EW

TEX

TIL

SA

c. d

e R

iego

, 99

Ple

dom

ini

07/0

6/19

9410

0,00

7395

003

DF2

979H

0008

3797

2R

iu R

ipol

l, 3

0

B

xs 8

aA

6206

1429

HIL

OFA

N T

EX

TIL

S A

gran

via

de

les

Cor

ts C

atal

anes

, 77

4D

omin

i ant

erio

r30

/09/

1999

100,

0073

9500

3D

F297

9H00

0837

972

Riu

Rip

oll,

30

Bxs

8a

A48

2651

69B

AN

CO

BIL

BA

O V

IZC

AY

A A

RG

EN

TAR

IA S

Apl

. de

San

Nic

olás

, 4

Ple

dom

ini

20/0

7/20

0810

0,00

7395

003

DF2

979H

0009

3797

4R

iu R

ipol

l, 3

0

B

xs 9

aA

0800

0143

BA

NC

O D

E S

AB

AD

ELL

SA

pl. d

e C

atal

unya

, 1

Dom

ini a

nter

ior

08/0

7/19

9810

0,00

7395

003

DF2

979H

0009

3797

4R

iu R

ipol

l, 3

0

B

xs 9

aA

6165

8431

NA

U P

LUS

SA

Riu

Rip

oll,

Ple

dom

ini

23/0

7/20

0910

0,00

7395

004

DF2

979H

0001

Riu

Rip

oll,

34

A08

0260

72G

RA

U S

AR

iu R

ipol

l, s/

n,P

le d

omin

i10

0,00

7395

005

DF2

979H

0001

Riu

Rip

oll,

32T

A61

8323

17FE

CS

A E

NH

ER

I S

Act

ra. d

e M

olin

s de

Rei

, 23

4D

omin

i ant

erio

r23

/06/

1999

7395

005

DF2

979H

0001

Riu

Rip

oll,

32T

B82

8468

17E

ND

ES

A D

ISTR

IBU

CIO

N E

LEC

TRIC

A S

LUav

da.

Vila

nova

, 12

Ple

dom

ini

20/0

9/20

0210

0,00

7395

006

DF2

979H

0001

507

Riu

Rip

oll,

36

3388

9858

WM

OIX

QU

ER

ALT

O J

OA

NA

c. C

an B

arra

, 18

Dom

ini a

nter

ior

19/1

1/19

9410

0,00

7395

006

DF2

979H

0001

507

Riu

Rip

oll,

36

3902

7676

BM

OIX

QU

ER

ALT

O F

RA

NC

ES

Cc.

Nes

prer

, 17

B

xsD

omin

i ant

erio

r19

/11/

1994

100,

00

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

7395

006

DF2

979H

0001

507

Riu

Rip

oll,

36

3891

1720

KM

OIX

BA

RN

OLA

JO

AN

c. d

el P

are

Sal

larè

s, 9

5

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

01/0

1/19

8410

0,00

7395

006

DF2

979H

0001

507

Riu

Rip

oll,

36

3891

1824

XQ

UE

RA

LTO

PLA

NS

JO

AN

Ac.

del

Par

e S

alla

rès,

95

B

xsD

omin

i ant

erio

r19

/11/

1994

7395

006

DF2

979H

0001

507

Riu

Rip

oll,

36

3903

6198

TM

OIX

QU

ER

ALT

O R

OS

Ac.

de

Cor

omin

as,

52

3r 2

aD

omin

i ant

erio

r19

/11/

1994

100,

0073

9500

6D

F297

9H00

0150

7R

iu R

ipol

l, 3

6A

0821

1310

TIN

TES

IND

US

TRIA

LES

MO

IX S

AA

parta

t de

Cor

reus

, 29

7D

omin

i ant

erio

r73

9500

6D

F297

9H00

0150

7R

iu R

ipol

l, 3

6B

6444

8160

INM

OB

ILIA

RIA

GE

RM

AN

S M

OIX

SL

Riu

Rip

oll,

Ple

dom

ini

22/1

2/20

0610

0,00

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

2353

3902

AS

AS

TRE

TO

RR

ES

RA

FAE

Lc.

de

San

t Mau

rici,

26

B

xsD

omin

i ant

erio

r26

/10/

1978

50,0

073

9500

7D

F297

9H00

0159

15av

da. d

e C

an B

ordo

ll, 2

833

8988

69C

SA

STR

E S

ER

RA

NO

JU

AN

FR

AN

CIS

CO

c. d

e la

Mug

a, 5

Dom

ini a

nter

ior

16/0

3/19

9511

,11

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

3903

6773

TS

ER

RA

NO

MO

LIN

A E

DU

VIG

ISc.

de

San

t Mau

rici,

26

Dom

ini a

nter

ior

26/1

0/19

7850

,00

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

3386

8208

HS

AS

TRE

SE

RR

AN

O B

ALD

OM

ER

Oc.

de

Ram

on A

mad

eu,

3

Bxs

Ple

dom

ini

16/0

3/19

9511

,11

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

3473

5330

VS

AS

TRE

SE

RR

AN

O M

DO

LOR

ES

Rep

etid

or (U

rb. M

asia

del

Sol

à),

32P

le d

omin

i16

/03/

1995

11,1

173

9500

7D

F297

9H00

0159

15av

da. d

e C

an B

ordo

ll, 2

839

0049

67A

SA

STR

E S

ER

RA

NO

RA

FAE

Lc.

de

Dem

òste

nes,

9

2n

4aP

le d

omin

i16

/03/

1995

11,1

173

9500

7D

F297

9H00

0159

15av

da. d

e C

an B

ordo

ll, 2

839

0148

15F

SA

STR

E S

ER

RA

NO

AN

GU

STI

AS

c. d

' Aro

usa,

32

1r

4a

Ple

dom

ini

16/0

3/19

9511

,11

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

3902

7145

DS

AS

TRE

SE

RR

AN

O M

AN

UE

Lc.

de

l' A

noia

, 2

B

xs A

Ple

dom

ini

16/0

3/19

9511

,11

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

3903

8420

ZS

AS

TRE

SE

RR

AN

O J

OS

Ec.

Sab

oner

ia,

16

Àtc

Ple

dom

ini

16/0

3/19

9511

,11

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

3901

7686

AS

AS

TRE

SE

RR

AN

O E

DU

VIG

ISc.

del

Mae

stra

t, 1

18

Bxs

2a

Ple

dom

ini

16/0

3/19

9511

,11

7395

007

DF2

979H

0001

5915

avda

. de

Can

Bor

doll,

28

3900

2886

SS

AS

TRE

SE

RR

AN

O M

AR

IA C

AR

ME

Nc.

de

Par

ís,

37

3r 2

aP

le d

omin

i16

/03/

1995

11,1

173

9500

7D

F297

9H00

0159

15av

da. d

e C

an B

ordo

ll, 2

8A

4826

5169

BA

NC

O B

ILB

AO

VIZ

CA

YA

AR

GE

NTA

RIA

SA

pl. d

e S

an N

icol

ás,

4P

le d

omin

i24

/10/

2013

11,1

173

9500

8D

F297

9H00

01R

iu R

ipol

l, 3

8TA

6183

2317

FEC

SA

EN

HE

R I

SA

ctra

. de

Mol

ins

de R

ei,

234

Dom

ini a

nter

ior

23/0

6/19

9973

9500

8D

F297

9H00

01R

iu R

ipol

l, 3

8TB

8284

6817

EN

DE

SA

DIS

TRIB

UC

ION

ELE

CTR

ICA

SLU

avda

. V

ilano

va,

12P

le d

omin

i20

/09/

2002

100,

0073

9500

9D

F297

9H00

01R

iu R

ipol

l, 4

0B

6069

9220

RIS

OA

D S

Lpt

ge. d

e C

olom

, 3

5è

1a

Ple

dom

ini

17/1

1/19

9810

0,00

7395

010

DF2

979H

0001

1480

0R

iu R

ipol

l, 2

6P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

25/1

1/20

0210

0,00

7395

011

DF2

979H

0001

3774

0R

iu R

ipol

l, 3

2P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

04/0

6/19

8810

0,00

7395

012

DF2

979H

0001

4200

4R

iu R

ipol

l, 2

8

Bxs

1a

A58

3402

58FR

AN

K F

ON

T C

ON

STR

UC

CIO

NS

SA

pl. d

' Enr

ic M

orer

a, 9

Dom

ini a

nter

ior

05/1

1/20

0410

0,00

7395

012

DF2

979H

0001

4200

4R

iu R

ipol

l, 2

8

Bxs

1a

A65

6096

53U

NN

IM B

AN

C S

Apl

. de

Cat

alun

ya,

9

6èP

le d

omin

i09

/10/

2007

100,

0073

9501

2D

F297

9H00

0257

548

Riu

Rip

oll,

28

B

xs 2

aA

5834

0258

FRA

NK

FO

NT

CO

NS

TRU

CC

ION

S S

Apl

. d' E

nric

Mor

era,

9P

le d

omin

i05

/11/

2004

100,

0073

9501

2D

F297

9H00

03R

iu R

ipol

l, 2

8

Bxs

3a

A58

3442

19N

AU

S IN

DU

STR

IALS

DE

L V

ALL

ES

S A

Apa

rtat d

e C

orre

us,

116

Ple

dom

ini

20/1

2/20

0210

0,00

7395

012

DF2

979H

0004

Riu

Rip

oll,

28

B

xs 4

aA

5834

4219

NA

US

IND

US

TRIA

LS D

EL

VA

LLE

S S

AA

parta

t de

Cor

reus

, 11

6P

le d

omin

i20

/12/

2002

100,

0073

9501

2D

F297

9H00

05R

iu R

ipol

l, 2

8

Bxs

5a

A58

3442

19N

AU

S IN

DU

STR

IALS

DE

L V

ALL

ES

S A

Apa

rtat d

e C

orre

us,

116

Dom

ini a

nter

ior

21/1

2/20

0210

0,00

7395

012

DF2

979H

0005

Riu

Rip

oll,

28

B

xs 5

aB

6535

3054

NE

W O

THE

R W

AY

201

0 S

LA

parta

t de

Cor

reus

, 31

45P

le d

omin

i13

/09/

2011

100,

0073

9501

3D

F297

9H00

01R

iu R

ipol

l, 3

4IA

0802

6072

GR

AU

S A

Riu

Rip

oll,

s/n,

Ple

dom

ini

100,

0073

9501

4D

F297

9H00

01R

iu R

ipol

l, 3

4AP

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

100,

0071

9500

2D

F297

9H00

03ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

43I

Bxs

1a

3390

3923

ZB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A N

UR

IAc.

de

San

t Pau

, 16

B

xsD

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

25,0

071

9500

2D

F297

9H00

03ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

43I

Bxs

1a

3390

4136

CB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A M

IRE

IAc.

de

Lluí

s, 4

4D

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

25,0

071

9500

2D

F297

9H00

03ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

43I

Bxs

1a

3895

9445

KB

ES

ON

IAS

CU

RC

O A

LFR

ED

Oc.

de

Lluí

s, 4

4

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

03/0

8/19

9810

0,00

7195

002

DF2

979H

0003

cam

í de

Can

Qua

dres

, 43

I

B

xs 1

a38

9769

65S

NO

GU

ER

A G

UE

RR

ER

O M

AN

GE

LAc.

de

Lluí

s, 4

4

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

05/0

9/19

7310

0,00

7195

002

DF2

979H

0003

cam

í de

Can

Qua

dres

, 43

I

B

xs 1

aB

6601

5991

ING

EB

E 2

013

SL

cam

í de

Can

Qua

dres

, 43

Ple

dom

ini

22/0

3/20

1310

0,00

7195

003

DF2

979H

0001

2408

2ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

21I

B61

1734

64P

RIV

I DO

S S

Lc.

del

Car

me,

29

Ple

dom

ini

15/0

1/19

9710

0,00

7195

004

DF2

979H

0001

3705

6ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

27I

B08

3340

21G

RU

P C

ATA

LON

IA S

Lc.

de

Val

enci

a, 2

47

Pra

l 2a

Dom

ini a

nter

ior

09/0

6/19

9210

0,00

7195

004

DF2

979H

0001

3705

6ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

27I

3387

6795

AB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A J

OR

DI

c. d

e la

Indú

stria

, 20

B

xsD

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

14,6

471

9500

4D

F297

9H00

0137

056

cam

í de

Can

Qua

dres

, 27

I33

8794

98S

BE

SO

NIA

S N

OG

UE

RA

ME

RC

Ec.

de

Lluí

s, 4

4

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

24/0

3/20

1214

,64

7195

004

DF2

979H

0001

3705

6ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

27I

3390

3923

ZB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A N

UR

IAc.

de

San

t Pau

, 16

B

xsD

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

14,6

471

9500

4D

F297

9H00

0137

056

cam

í de

Can

Qua

dres

, 27

I33

9041

36C

BE

SO

NIA

S N

OG

UE

RA

MIR

EIA

c. d

e Ll

uís,

44

Dom

ini a

nter

ior

24/0

3/20

1214

,65

7195

004

DF2

979H

0001

3705

6ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

27I

3895

9445

KB

ES

ON

IAS

CU

RC

O A

LFR

ED

Oc.

de

Lluí

s, 4

4

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

03/0

3/20

1058

,59

7195

004

DF2

979H

0001

3705

6ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

27I

3892

3396

JR

IFE

FO

NTD

EV

ILA

M M

ON

TSE

RR

AT

c. d

e Q

ueve

do,

2

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

100,

0071

9500

4D

F297

9H00

0137

056

cam

í de

Can

Qua

dres

, 27

IB

6601

5991

ING

EB

E 2

013

SL

cam

í de

Can

Qua

dres

, 43

Ple

dom

ini

02/0

4/20

1258

,59

7195

004

DF2

979H

0001

3705

6ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

27I

3894

0300

NR

AM

OS

OR

TIZ

AN

TON

IOill

a D

igna

, 8

2n

1a

Ple

dom

ini

03/1

2/19

8641

,41

7195

005

DF2

979H

0001

2777

1ca

mí d

e To

rre-

rom

eu,

12A

5821

8074

INM

OB

LES

GA

BA

RR

O S

Aca

mí d

e To

rre-

rom

eu,

22

Bxs

1a

Ple

dom

ini

31/0

7/19

8710

0,00

7195

008

DF2

979H

0001

4311

1ca

mí d

e To

rre-

rom

eu,

40

Bxs

1a

B61

1734

64P

RIV

I DO

S S

Lc.

del

Car

me,

29

Ple

dom

ini

01/0

4/19

9710

0,00

7195

008

DF2

979H

0002

4311

3ca

mí d

e To

rre-

rom

eu,

40

Bxs

2a

B61

1734

07IM

MO

BLE

S L

A C

AR

OS

A S

Lc.

de

Cal

deró

n, 4

8

2n 2

aP

le d

omin

i01

/04/

1997

100,

0071

9500

8D

F297

9H00

0343

115

cam

í de

Torr

e-ro

meu

, 40

B

xs 3

aB

6117

3407

IMM

OB

LES

LA

CA

RO

SA

SL

c. d

e C

alde

rón,

48

2n

2a

Ple

dom

ini

01/0

4/19

9710

0,00

7195

008

DF2

979H

0004

4311

7ca

mí d

e To

rre-

rom

eu,

40

Bxs

4a

B61

1734

07IM

MO

BLE

S L

A C

AR

OS

A S

Lc.

de

Cal

deró

n, 4

8

2n 2

aP

le d

omin

i01

/04/

1997

100,

0071

9500

9D

F297

9H00

01ca

mí d

e To

rre-

rom

eu,

40I

*900

1401

83D

E O

LZIN

A J

OS

Ec.

del

Rip

oll,

12

VP

le d

omin

i10

0,00

7195

010

DF2

979H

0001

Riu

Rip

oll,

73

*900

1401

83D

E O

LZIN

A J

OS

Ec.

del

Rip

oll,

12

VP

le d

omin

i10

0,00

7195

011

DF2

979H

0001

2025

9R

iu R

ipol

l, 7

1S

2826

002D

PA

TRIM

ON

IO D

EL

ES

TAD

Oc.

Alc

alá,

9

2n

Dom

ini a

nter

ior

26/0

6/19

9810

0,00

7195

011

DF2

979H

0001

2025

9R

iu R

ipol

l, 7

1A

0802

6072

GR

AU

S A

Riu

Rip

oll,

s/n,

Ple

dom

ini

100,

0071

9501

2D

F297

9H00

0111

683

Riu

Rip

oll,

63

3897

7521

LV

IDA

L B

ES

OLI

GA

BR

IELA

c. d

el M

etge

Mir,

36

B

xsP

le d

omin

i31

/03/

1987

100,

0071

9501

3D

F297

9H00

01R

iu R

ipol

l, 6

1*9

1900

1953

BA

RB

AN

Y M

IMO

AN

AR

iu R

ipol

l, 6

1P

le d

omin

i01

/01/

1984

100,

0071

9501

4D

F297

9H00

01R

iu R

ipol

l, 5

9A

0802

6072

GR

AU

S A

Riu

Rip

oll,

s/n,

Ple

dom

ini

100,

00

Pag

e 1

Illes

_urb

anis

me

Ref

Cad

1R

efC

ad2

Unt

atU

rbFi

n R

egA

dreç

aPrin

cipa

lN

ifDom

ini

Nom

Dom

ini

Adr

eça

Dom

ini

Tito

lD

ata

Adq

Perc

t. D

ret

7195

015

DF2

979H

0001

262

Riu

Rip

oll,

57

*900

1401

87FO

NT

FAB

RE

GA

S E

LVIR

Ac.

del

Rip

oll,

18

Dom

ini a

nter

ior

7195

015

DF2

979H

0001

262

Riu

Rip

oll,

57

3892

5925

NFO

NTD

EV

ILA

SE

RR

A A

NTO

NIA

c. d

e La

cy,

49

1r

Dom

ini a

nter

ior

12/0

2/19

6210

0,00

7195

015

DF2

979H

0001

262

Riu

Rip

oll,

57

3893

7799

HR

OC

A F

ON

TDE

VIL

A F

RA

NC

ISC

Ac.

de

Lacy

, 49

1r

1a

Dom

ini a

nter

ior

02/1

1/20

0010

0,00

7195

015

DF2

979H

0001

262

Riu

Rip

oll,

57

5215

5151

YG

ALC

ER

AN

RO

CA

AN

DR

EU

c.

Mon

tser

rat,

99

Nua

Pro

piet

at11

/09/

2005

10,0

071

9501

5D

F297

9H00

0126

2R

iu R

ipol

l, 5

734

7312

54N

GA

LCE

RA

N R

OC

A M

ON

TSE

RR

AT

c.

Mon

tser

rat,

99

Nua

Pro

piet

at11

/09/

2005

10,0

071

9501

5D

F297

9H00

0126

2R

iu R

ipol

l, 5

738

9774

58W

RO

CA

FO

NTD

EV

ILA

MA

RIA

RO

SA

c. P

i i M

arga

ll, 6

2P

le d

omin

i02

/11/

2000

20,0

071

9501

5D

F297

9H00

0126

2R

iu R

ipol

l, 5

738

9916

85S

RO

CA

FO

NTD

EV

ILA

ISA

BE

Lpl

. de

Gra

nado

s, 3

5

è 1a

Ple

dom

ini

02/1

1/20

0020

,00

7195

015

DF2

979H

0001

262

Riu

Rip

oll,

57

3897

7459

AR

OC

A F

ON

TDE

VIL

A M

AR

IA R

OS

ER

avda

. de

Bar

berà

, 12

0

1r B

Ple

dom

ini

02/1

1/20

0020

,00

7195

015

DF2

979H

0001

262

Riu

Rip

oll,

57

3901

2146

YR

OC

A F

ON

TDE

VIL

A J

OA

N F

RA

NC

ES

Cc.

de

San

t Llo

renç

, 58

B 4

t 2a

Ple

dom

ini

02/1

1/20

0020

,00

7195

015

DF2

979H

0001

262

Riu

Rip

oll,

57

3637

6238

JG

ALC

ER

AN

CA

TAFA

U A

ND

RE

Sc.

M

onts

erra

t, 9

9U

sdef

ruit

11/0

9/20

0520

,00

7195

018

DF2

979H

0001

409

Riu

Rip

oll,

49

3892

1461

XG

OM

IS V

ILA

SE

CA

JO

SE

FAc.

de

Rib

ot i

Ser

ra,

43

Bxs

Ple

dom

ini

25/0

6/19

4910

0,00

7195

019

DF2

979H

0001

1922

Riu

Rip

oll,

47

*919

0016

56C

EN

TRA

L D

E A

CA

BA

DO

S Y

TE

XTI

LES

S A

cam

í de

Torr

e-ro

meu

, 19

Ple

dom

ini

16/0

3/19

7010

0,00

7195

020

DF2

979H

0001

Riu

Rip

oll,

33

*900

1401

92A

RG

ELA

GU

ET

GO

NZA

LEZ

CA

RLO

Sc.

del

Rip

oll,

24

Ple

dom

ini

100,

0071

9502

1D

F297

9H00

0124

6R

iu R

ipol

l, 4

138

9112

73B

AR

GE

LAG

UE

T G

ON

ZALE

Z JU

AN

Ram

bla,

40

1r

2a

Ple

dom

ini

09/0

9/19

6610

0,00

7195

022

DF2

979H

0001

244

Riu

Rip

oll,

37

3891

1273

BA

RG

ELA

GU

ET

GO

NZA

LEZ

JUA

NR

ambl

a, 4

0

1r 2

aP

le d

omin

i16

/06/

1963

100,

0071

9502

3D

F297

9H00

0117

246

Riu

Rip

oll,

29

B08

0880

15C

OM

ER

CIA

L LA

NE

RA

SL

Apa

rtat d

e C

orre

us,

256

Ple

dom

ini

23/1

1/19

6810

0,00

7195

024

DF2

979H

0001

4005

2ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

25I

3387

6795

AB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A J

OR

DI

c. d

e la

Indú

stria

, 20

B

xsD

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

25,0

071

9502

4D

F297

9H00

0140

052

cam

í de

Can

Qua

dres

, 25

I33

8794

98S

BE

SO

NIA

S N

OG

UE

RA

ME

RC

Ec.

de

Lluí

s, 4

4

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

24/0

3/20

1225

,00

7195

024

DF2

979H

0001

4005

2ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

25I

3390

3923

ZB

ES

ON

IAS

NO

GU

ER

A N

UR

IAc.

de

San

t Pau

, 16

B

xsD

omin

i ant

erio

r24

/03/

2012

25,0

071

9502

4D

F297

9H00

0140

052

cam

í de

Can

Qua

dres

, 25

I33

9041

36C

BE

SO

NIA

S N

OG

UE

RA

MIR

EIA

c. d

e Ll

uís,

44

Dom

ini a

nter

ior

24/0

3/20

1225

,00

7195

024

DF2

979H

0001

4005

2ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

25I

3895

9445

KB

ES

ON

IAS

CU

RC

O A

LFR

ED

Oc.

de

Lluí

s, 4

4

Bxs

Dom

ini a

nter

ior

06/0

2/19

9210

0,00

7195

024

DF2

979H

0001

4005

2ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

25I

B66

0159

91IN

GE

BE

201

3 S

Lca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

43P

le d

omin

i22

/03/

2013

100,

0071

9502

5D

F297

9H00

0124

076

cam

í de

Can

Qua

dres

, 31

A58

5504

27FA

NU

C S

Aav

da.

Dia

gona

l, 5

34D

omin

i ant

erio

r29

/05/

1992

100,

0071

9502

5D

F297

9H00

0124

076

cam

í de

Can

Qua

dres

, 31

3894

0300

NR

AM

OS

OR

TIZ

AN

TON

IOill

a D

igna

, 8

2n

1a

Dom

ini a

nter

ior

03/1

2/19

8610

0,00

7195

025

DF2

979H

0001

2407

6ca

mí d

e C

an Q

uadr

es,

31B

0833

4021

GR

UP

CA

TALO

NIA

S L

c. d

e V

alen

cia,

247

P

ral 2

aP

le d

omin

i09

/06/

1992

100,

0071

9502

6D

F297

9H00

0119

181

cam

í de

Can

Qua

dres

, 41

B08

0880

15C

OM

ER

CIA

L LA

NE

RA

SL

Apa

rtat d

e C

orre

us,

256

Ple

dom

ini

15/1

0/19

7010

0,00

7395

001

DF2

979H

0001

3967

6rd

a. d

e l'

Ebr

e, 2

0P

0818

600I

AJU

NTA

ME

NT

DE

SA

BA

DE

LLpl

. de

San

t Roc

, 1

Ple

dom

ini

09/0

9/19

9710

0,00

7395

002

DF2

979H

0001

cam

í de

Torr

e-R

omeu

, 70

B

xsA

0802

6072

GR

AU

S A

Riu

Rip

oll,

s/n,

Ple

dom

ini

100,

0073

9500

3D

F297

9H00

0137

958

Riu

Rip

oll,

30

1 B

xs 1

aA

0800

0143

BA

NC

O D

E S

AB

AD

ELL

SA

pl. d

e C

atal

unya

, 1

Dom

ini a

nter

ior

19/0

3/19

9310

0,00

7395

003

DF2

979H

0001

3795

8R

iu R

ipol

l, 3

0

1

Bxs

1a

A58

3442

19N

AU

S IN

DU

STR

IALS

DE

L V

ALL

ES

S A

Apa

rtat d

e C

orre

us,

116

Ple

dom

ini

20/0

5/20

0310

0,00

Pag

e 1

62

MPG-80

Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL

ANNEX2

Repercussió ambiental de la Modificació

Trámites y permisos de actividad Informes técnicos Proyectos industriales Seguridad y medio ambiente

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

INFORME TÈCNIC SOBRE LA REPERCUSSIÓ AMBIENTAL DE LA MODIFICACIÓ PUNTUAL

PROPOSADA PER AL PLA GENERAL MUNICIPAL D’ORDENACIÓ DE SABADELL EN L’ÀMBIT

D’ACTUACIÓ DEL RIU RIPOLL

Juan A. Vílchez Dr. Enginyer Industrial. Col·legiat IEC 8.140

Trámites, Informes y Proyectos, S.L. Llenguadoc, 10, 08030-BARCELONA

Tel. +(34) 93 274 42 80 – Fax +(34) 93 274 4643 E-mail: tips@tips.es – Web: www.tips.es

RESUM

S’han analitzat, des d’un punt de vista qualitatiu, les implicacions mediambientals que es puguin derivar de l’aplicació de la modificació puntual prevista del “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” en l’àmbit d’actuació del Riu Ripoll. L’anàlisi realitzat demostra que, tenint en compte la reglamentació vigent, la seva aplicació pràctica i la tipologia d’activitats associades als usos compatibles amb la zona objecte d’estudi, els canvis plantejats no impliquen una major incidència ambiental per a la zona; al contrari, poden arribar a suposar una disminució de la incidència ambiental de les activitats per a la mateixa. El present informe conclou que no són d’esperar efectes significatius pel medi ambient per causa de la modificació proposada i que, per tant, no seria d’aplicació el tràmit d’avaluació ambiental per modificacions significatives de plans i programes.

Pàgina: 3

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

ÍNDEX

1. INTRODUCCIÓ ...................................................................................... 4

1.1. ANTECEDENTS AMBIENTALS ........................................................... 4

1.2. ANTECEDENTS ECONÒMICS............................................................ 4

2. OBJECTIU ........................................... .................................................. 6

3. PRINCIPALS CANVIS PROPOSATS ........................ ............................ 7

3.1. USOS COMPATIBLES......................................................................... 7

3.2. COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES ........................................... 8

3.3. PARÀMETRES URBANISTICS QUE NO ES VEUEN AFECTATS.......................................................................................... 8

4. AFECTACIÓ I CONDICIONANTS MEDIAMBIENTALS........... .............. 9

4.1. CONTEXT ACTUAL ............................................................................. 9

4.2. TIPOLOGIA D’USOS ......................................................................... 10

4.3. REGLAMENTACIÓ AMBIENTAL VIGENT ......................................... 13

4.4. RESTRICCIONS CONCRETES ......................................................... 14

5. AFECTACIÓ DE LA NOVA COMPARTIMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS .......... .............. 15

5.1. REGLAMENTACIÓ VIGENT .............................................................. 15

5.2. INCIDÈNCIA EN SEGURETAT CONTRA INCENDIS ........................ 16

6. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS Y PROGRAMES ........... ......... 17

6.1. REQUERIMIENT LEGAL ................................................................... 17

6.2. APLICACIÓ A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL ..................................... 17

7. RESTRICCIONS .................................................................................. 19

8. CONCLUSIONS ................................................................................... 20

9. REFERÈNCIES .................................................................................... 21

Pàgina: 4

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

1. INTRODUCCIÓ

1.1. ANTECEDENTS AMBIENTALS En el transcurs de les últimes dècades el Riu Ripoll ha sofert un greu procés de degradació ambiental associat als creixements urbanístics dels anys 50 i a la implantació d’indústria, especialment tèxtil, en un moment en el que no existia consciència ambiental ni controls ambientals estrictes i sistemàtics. Per tot això, el Riu Ripoll va patir durant les últimes dècades un procés d’abandonament i contaminació que va provocar que la ciutat girés l’esquena al riu i el convertís en una zona quasi marginal. No obstant, la consciència mediambiental sorgida amb força a la dècada dels 90 ha dut associada una progressiva presa de consciència de la necessitat de recuperació del riu, no només de l’aigua i el paisatge sinó també de cara a l’ús del riu per part de la ciutadania com a eix econòmic de la ciutat. Aquest objectiu de recuperació natural i social del riu ha dut a desenvolupar importants obres de sanejament i adequació que han possibilitat una gran millora del mateix.

1.2. ANTECEDENTS ECONÒMICS Al llarg dels anys, Sabadell ha concentrat en el seu terme municipal un gran nombre d’empreses i industries que l’han convertit en una de les ciutats més importants de Catalunya. El sector tradicional predominant a la ciutat ha estat la industria tèxtil, essent el parc industrial del Riu Ripoll la zona amb un major nombre d’indústries vinculades a aquest sector. Tot i que l’esmentat parc industrial segueix essent una important zona de concentració d’indústria tèxtil, en els darrers anys s’ha produït una tendència decreixent d’aquest sector que ha provocat el tancament de moltes empreses i que ha deixat en una mala situació econòmica a una altra gran part de les mateixes. El nou model econòmic ha motivat que algunes de les activitats que es desenvolupaven al riu s’hagin traslladat fora del terme municipal de Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització hagin desplaçat la seva producció a altres països buscant condicions de producció competitives.

Pàgina: 5

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

Aquest procés de deslocalització ha afectat en gran mesura a les empreses tèxtils, cosa que ha comportat que la que ha estat una activitat econòmica predominant durant dècades al riu, hagi anat reduint la seva presència a la zona fins arribar a la situació actual. Aquest canvi de tendència obliga a reflexionar sobre l’actual situació productiva així com sobre l’enfocament econòmic que s’hauria de donar a aquesta zona. Amb els canvis plantejats a la modificació puntual del PGMOS proposada es pretén reactivar i potenciar el parc industrial del Riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos admissibles amb altres de major projecció econòmica que els actualment compatibles.

Pàgina: 6

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

2. OBJECTIU L’objectiu del present informe és analitzar les implicacions mediambientals dels canvis plantejats per a la dita proposta de modificació puntual del “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” (PGMOS en endavant) des del punt de vista de la Llei 3/1998, d’Intervenció Integral de l’Administració Ambiental i de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, que ha d’entrar en vigor durant el present 2010 i que deroga la Llei 3/1998. Es detallarà el nivell d’incidència ambiental de les noves activitats que podran ser desenvolupades a partir de la modificació puntual del PGMOS, comparant-les amb les que es poden desenvolupar fins ara.

Pàgina: 7

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

3. PRINCIPALS CANVIS PROPOSATS D’acord amb els estudis realitzats per la “Cambra de Comerç de Sabadell”, el “Centre Metal·lúrgic” i el “Gremi de Fabricants de Sabadell” l’adequació necessària de la zona industrial del Riu Ripoll hauria de realitzar-se en base a dos aspectes fonamentals:

1. La modificació dels usos compatibles

2. La compartimentació permesa de les parcel·les

3.1. USOS COMPATIBLES D’acord amb els estudis realitzats per les entitats abans mencionades, la preeminència del sector tèxtil ha deixat pas a l’arribada d’altres sectors que en l’actualitat demanden espais a on poder establir-se i desenvolupar la seva activitat. Es proposa, doncs, la inclusió de nous usos compatibles (actualment es consideren incompatibles) en l’àmbit del Riu Ripoll. Aquests nous usos que es proposen com a compatibles i que en algun cas podrien considerar-se com a dominants són:

• Indústria artesanal

• Recreatiu diürn

• Estació de servei

• Esportiu i de gimnàs

• Restauració (lligada a l’oci propi del parc o per cobrir les necessitats de les activitats econòmiques de l’entorn)

• Tallers centrals de reparació de vehicles

• Magatzem (com a complement d’una activitat principal d’una mateixa empresa ubicada al terme municipal de Sabadell)

• Logística de valor afegit (activitats amb recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del transformat). La logística de repartiment de càrrega (sense transformació) no entraria dins d’aquest ús.

• Comerç (limitat a comerç a l’engròs)

• Centre de negocis (lloc d’acollida d’empreses “Spin-off”, innovadores, de gestió de tecnologia, etc.)

Pàgina: 8

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

3.2. COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES D’acord amb els estudis realitzats per la CAMBRA DE COMERÇ DE SABADELL s’ha detectat la necessitat de modificar algunes de les condicions establertes per l’actual PGMOS sobre les característiques de les parcel·les. Aquesta modificació de les condicions de les parcel·les està estretament lligada a les condicions d’utilització necessàries per als nous usos que es proposen com a compatibles a l’apartat anterior. Es proposa d’aquesta manera disminuir la superfície mínima de les naus dels 1.500 m2 establerts actualment fins a 500 m2. De la mateixa manera, es proposa estudiar la idoneïtat de una menor superfície mínima de parcel·la (establerta actualment en 8.000 m2).

3.3. PARÀMETRES URBANISTICS QUE NO ES VEUEN AFECTAT S A banda dels canvis proposats, cal remarcar aquells paràmetres urbanístics que no es veuen afectats pels canvis proposats:

• Els usos ambientals, recreatius i culturals previstos per a la zona

• Les superfícies lliures

• El sòl urbanitzable, que es manté en superfície i distribució

• Els principals paràmetres d’urbanització ambiental i cultural (espais verds, espais d’interès ambiental, edificació històrica, etc.)

• Volum edificable

• La superfície ocupable per edificació (es subdivideix en espais mínims de 500 m2, però no s’amplia)

Pàgina: 9

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

4. AFECTACIÓ I CONDICIONANTS MEDIAMBIENTALS Un aspecte de màxima importància en la modificació puntual del PGMOS que es planteja és la possible incidència mediambiental que se’n pugui derivar a causa de la inclusió de nous usos compatibles. Aquest aspecte ha de ser valorat adequadament. No s’ha de possibilitar que l’esforç realitzat pel Consistori per a la recuperació de la zona del Riu Ripoll es pugui veure afectat de manera negativa per la citada modificació puntual. S’ha d’evitar que la modificació puntual plantejada pugui contribuir a un nou deteriorament de la zona. Durant anys, la indústria tèxtil ha servit de motor per la zona del Riu Ripoll i per la ciutat de Sabadell en el seu conjunt, si bé també ha pogut ser, en ocasions, focus de males pràctiques de caràcter mediambiental que poden haver contribuït a fer malbé l’entorn del riu. Aquestes males pràctiques, no obstant, s’emparaven en el seu moment en una llarga tendència de falta de consciència mediambiental que actualment s’ha invertit. D’aquesta manera, la consciència ambiental de la societat ha sofert un canvi en les dues últimes dècades. Durant aquests anys els aspectes ambientals de les activitats econòmiques han passat de tenir una importància relativament baixa a tenir un pes específic altament important en la regulació de la concessió de les altrament anomenades llicències d’activitat (actuals autoritzacions, llicències ambientals o comunicacions). Tant és així que en l’actualitat la reglamentació vigent permet una prevenció i un control exhaustius sobre les activitats i la seva possible incidència sobre els diferents vectors ambientals.

4.1. CONTEXT ACTUAL La reglamentació vigent a Catalunya que regeix els condicionants ambientals de les activitats i que classifica les mateixes segons la seva potencial incidència sobre el medi ambient, la seguretat i la salut és la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental i els reglaments que la despleguen (llei coneguda com a IIAA). La citada llei classifica les activitats segons la seva incidència ambiental en quatre grups o annexes (Decret 143/2003, de 10 de juny de modificació del Decret 136/1999, de 18 de maig, pel qual s’aprova el Reglament general de desplegar de la Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l’administració ambiental, i se n’adapten els annexos). A continuació s’aporta la classificació de les activitats ordenades de major a menor incidència ambiental:

Pàgina: 10

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

• Annex I. Activitats amb incidència ambiental elevada

• Annex II.1. Activitats amb incidència ambiental moderada

• Annex II.2. Activitats amb incidència ambiental moderada

• Annex III. Activitats amb incidència ambiental baixa

S’ha de tenir en compte també la propera implantació i aplicació de la llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats, l que deroga la mencionada llei 3/1998. Les principals novetats d’aquesta llei són que:

• Busca una simplificació administrativa procurant crear un règim d’autorització, llicència o comunicació estrictament ambientals (desvinculant-los d’altres aspectes no estrictament ambientals, com per exemple la seguretat contra incendis).

• Busca integrar l’avaluació d’impacte ambiental en el procediment d’atorgament de l’autorització.

En canvi, pel que fa a la classificació de les activitats en els annexes corresponents en funció de la seva incidència ambiental, si bé és cert que s’han produït canvis formals, el fons i les categories finals quasi no s’han vist afectades, mantenint-se en la majoria de casos la mateixa classificació que es tenia fins ara, tal i com es pot comprovar a les taules de l’apartat següent.

4.2. TIPOLOGIA D’USOS Durant anys la tipologia d’us predominant a la zona industrial del Riu Ripoll ha estat la indústria tèxtil. Aquest tipus d’indústria ha estat històricament considerada com a potencialment molt contaminant, sobretot per als rius, degut a que les males pràctiques mediambientals que en ella s’hi podien dur a terme duien amb relativa facilitat a la contaminació de les aigües properes. Els nous usos que es plantegen com a compatibles per a la zona del riu Ripoll no incrementaran a priori la hipotètica incidència ambiental que pugui plantejar la indústria tèxtil ni la percepció de risc ambiental que la gent pot tenir de la mateixa. Amb l’objecte d’assegurar que la incidència ambiental de la zona no es veu alterada per la autorització de nous usos compatibles s’ha de comprovar que

Pàgina: 11

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

les noves activitats plantejades es classifiquin en grups o annexes amb una incidència ambiental igual o menor a les existents. Com a representatius dels usos actuals es poden considerar les activitats tèxtils i de tints. Aquestes activitats es classificarien d’acord amb el decret 143/2003 i d’acord amb la futura aplicació de la llei 20/2009 com:

Activitat Codi (Llei 3/98) Annex Llei 3/98 Annex Llei 20/2009

Tèxtil 6.5. Fabricació de teixits II.2 III

6.1. Instal·lacions per al tractament previ o per al tint de fibres o productes tèxtils quan la seva capacitat de tractament sigui:

Tints >10 (t/d) I I

≤ 10 y > 4 (t/d) II.1 II

≤ 4 (t/d) II.2 II

En base a la taula anterior es pot considerar que tota aquella activitat que es classifiqui a l’annex II.2 o l’annex III no serà més desfavorable que les ja existents, i per tant, d’acord amb la seva classificació, no han de tenir una incidència ambiental més elevada que las activitats ja existents. A continuació s’enumeren algunes activitats tipus relacionades amb els nous usos previstos:

Activitat Codi (exemple/s representatius) Annex Llei 3/98

Annex Llei 20/2009

8.3. Fabricació de mobles de

>5 (t/d)

II.2 III

Industria artesanal ≤5 (t/d) III III

8.9. Fusteries, ebenisteries i similars de qualsevol superfície si disposen d’instal·lacions de pintura, envernissament o lacat

III III

Recreatiu 12.35. Activitats recreatives excepte les de restauració II.2 III (codi

12.59)

Pàgina: 12

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

Activitat Codi (exemple/s representatius) Annex Llei 3/98

Annex Llei 20/2009

Restauració 12.36. Activitats recreatives de restauració III III (codi 12.59)

Tallers centrals de reparació de vehicles

12.19 a/b Manteniment i reparació de vehicles de motor i material de transport II.2 ó III II ó III

Magatzem 12.11. Dipòsit i emmagatzematge de mercaderies (amb una capacitat superior a 1.000 m3 o superfície superior a 2.000 m2)

II.2 Sense especificar

12.49. Establiments comercials amb superfície superior a 2.500 m2 II.2 III

Comerç 12.50. Establiments comercials amb una superfície superior a 400 m2 i inferior a 2500 m2 III III

A la taula presentada es pot comprovar com totes les activitats tipus es classifiquen en els annexes II.2 ó III essent per tant d’una potencial incidència ambiental igual o inferior a les ja existents a la zona.

Pàgina: 13

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

4.3. REGLAMENTACIÓ AMBIENTAL VIGENT És molt important tenir en compte el canvi de mentalitat que ha sorgit durant les últimes dècades i que ha dut a una forta conscienciació mediambiental. Aquesta consciència ambiental s’ha traduït finalment en l’aparició d’una reglamentació que integra la prevenció i el control de la contaminació amb l’atorgament de les antigues llicències d’activitat (actuals llicències o autoritzacions ambientals). Aquesta reglamentació ha estat transposada a Catalunya mitjançant la ja citada Llei 3/1998 i els reglaments que la despleguen (IIAA en endavant). Gràcies a la IIAA, que tal i com s’ha mencionat integra en una mateixa resolució els aspectes de llicència d’activitat i de controls ambientals (vectors residus, aigua i aire), es controla cada activitat des del moment de la sol·licitud d’autorització o llicència ambiental, assegurant-se d’aquesta manera que compleixi, entre d’altres, amb tota la reglamentació ambiental vigent. Els punts principals de prevenció i control exhaustius als que es sotmet a les activitats en relació amb els vectors mediambientals i la seva possible incidència sobre els mateixos es resumeix a continuació:

• Presentació d’un projecte inicial que se sotmet a un control previ sobre l’activitat plantejada i el compliment de la reglamentació mediambiental vigent per part d’aquesta.

• Resolució d’una autorització o llicència ambiental on s’estableixen de manera inequívoca els límits de generació per cada activitat en allò referent als 3 vectors ambientals bàsics (abocaments d’aigües residuals, emissió de contaminants i generació de residus).

• Control inicial de l’activitat per mitjà d’una EAC per comprovar que efectivament s’ha implantat l’activitat tal i com es va plantejar en el projecte inicial.

• Controls periòdics de l’activitat per comprovar que es compleixen les condicions autoritzades i que no s’han dut a terme canvis importants.

• Revisió de l’autorització o llicència cada 8 anys.

És per tot això que qualsevol activitat que es desitgi implantar ha de plantejar-se des d’un bon començament la previsió de generació de residus, la previsió de cabals i tipologia d’abocaments o la previsió d’emissions a l’atmosfera. A més ha d’assegurar que les dades plantejades i previstes s’ajustaran als

Pàgina: 14

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

valors legals vigents i que totes les gestions es realitzaran de manera adequada. D’aquesta manera, el mateix tràmit d’obtenció de l’autorització ó la llicència ambiental garanteix de manera intrínseca que qualsevol activitat que s’implanti en una determinada zona compleix amb els estàndards de protecció ambiental existents que permeten garantir la protecció del medi ambient. És per tot això que, fins i tot en el cas de que alguna activitat associada als nous usos plantejats com a compatibles pogués estar categoritzada com a incidència ambiental major que les actuals (és a dir, activitats classificades en els annexes I ó II.1), es considera que la protecció del medi ambient quedaria completament garantida gràcies al procés d’obtenció de l’autorització o llicència ambiental.

4.4. RESTRICCIONS CONCRETES D’acord amb el nivell de restricció que es vulgui adoptar a la zona del Riu Ripoll es pot plantejar fins i tot la no autorització d’algunes activitats que, tot i estar incloses dins dels nous usos que es volen fer compatibles, puguin pertànyer a categories d’incidència ambiental elevada (per exemple annex I i, eventualment, annex II.1). De la mateixa manera, tenint en compte la proximitat de la població i del mateix Riu Ripoll, es pot plantejar la possibilitat d’afegir una restricció a la tipologia d’activitats que es puguin implantar a la zona industrial del Riu Ripoll. En concret es pot restringir la implantació d’activitats que, tot i respondre a alguns dels nous usos plantejats, es trobin afectades per la normativa d’accidents greus (R.D. 1254/1999, de 16 de julio, por el que se aprueban las medidas de control de los riesgos inherentes a los accidentes graves en los que intervengan sustancias peligrosas i les seves posterior modificacions així com la transposició catalana, decret 174/2001).

Pàgina: 15

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

5. AFECTACIÓ DE LA NOVA COMPARTIMENTACIÓ EN L’ÀMBIT DE LA SEGURETAT EN CAS D’INCENDIS

Un altre aspecte de la màxima importància que es planteja en la modificació puntual del PGMOS té a veure amb la compartimentació de les parcel·les. Concretament amb la reducció de la superfície mínima de la nau, que passaria dels actuals 1.500 m2 al nou valor proposat de 500 m2. Aquest aspecte, igual que la incidència ambiental, ha de ser valorat adequadament. La possible incidència d’aquest aspecte ha de ser valorat des del punt de vista de la seva hipotètica afectació sobre la seguretat contra incendis de les naus.

5.1. REGLAMENTACIÓ VIGENT La reglamentació vigent a nivell estatal i autonòmic per a temes de seguretat contra incendis depèn de l’ús de l’activitat, distingint clarament entre ús industrial i la resta d’usos. Per a l’ús industrial la reglamentació de referència és:

• R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. (Conegut com RSCIEI)

Per la resta d’usos la reglamentació vigent és:

• R.D. 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Concretamente el Documento Básico SI (de Seguridad en caso de Incendio). (Conegut com a CTE).

Per a Catalunya:

• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis.

• Llei, 3/2010, del 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis.

Pàgina: 16

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

5.2. INCIDÈNCIA EN SEGURETAT CONTRA INCENDIS Qualsevol activitat que es vulgui implantar ha de donar compliment als requisits de seguretat en cas d’incendi que estableixen les reglamentacions vigents (ja sigui el RSCIEI o el CTE). En aquest aspecte les activitats que s’han ubicat i es pretenen ubicar a la zona del Riu Ripoll no són cap excepció. En aquest sentit cal destacar que la disminució de la superfície mínima de la nau no suposa des del punt de vista pràctic cap impediment o problema afegit per tal de poder complir amb tots els requisits de la reglamentació vigent de seguretat en cas d’incendis, ja sigui RSCIEI o CTE.

Pàgina: 17

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

6. AVALUACIÓ AMBIENTAL DE PLANS Y PROGRAMES D’acord amb la Llei 6/2009, de 28 d’abril, d’avaluació ambiental de plans i programes , s’ha de garantir la integració dels valors i criteris ambientals a la preparació, aprovació i seguiment dels plans i programes que puguin tenir efectes significatius al medi ambient. És per això que aquells plans i programes, o en el seu cas les modificacions que d’ells se’n realitzin, que puguin tenir una incidència significativa sobre el medi ambient han de fer una avaluació ambiental que permeti un seguiment en totes les fases del projecte.

6.1. REQUERIMIENT LEGAL A l’apartat c de l’article 5 de l’esmentada llei s’especifica que s’han de sotmetre a avaluació ambiental “les modificacions de plans i programes a què fan referència les lletres a i b en els casos i amb les condicions que especifica l’article 7”. Dins d’aquests plans i programes s’inclouen (annex 1 de la citada llei) els Plans d’Ordenació Urbanística Municipal, pel que a priori, d’acord amb el mencionat al paràgraf anterior, la present modificació puntual podria requerir la realització d’una avaluació ambiental. No obstant, l’apartat 1.a. de l’article 7 estableix clarament que s’hauran de sotmetre a avaluació ambiental: “Les modificacions dels plans i els programes a què fan referència l’article 6 i l’annex 1 que constitueixen modificacions substancials de les estratègies, les directrius i les propostes o de la cronologia dels plans i els programes, sempre que produeixin diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient.”

6.2. APLICACIÓ A LA MODIFICACIÓ PUNTUAL D’acord a allò mencionat a l’apartat 4 del present informe, i tal i com es remarca a l’apartat de conclusions, els nous usos proposats no modifiquen els nivells d’incidència ambiental que ja puguin existir a la zona a causa de les activitats actuals. És per això que es comprèn que la modificació puntual plantejada no produirà en cap cas diferències apreciables en les característiques dels efectes previstos sobre el medi ambient. Addicionalment s’ha fet una anàlisi exhaustiva dels requeriments que poden determinar, en relació amb la llei de plans i programes, la necessitat de la

Pàgina: 18

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

realització d’una avaluació ambiental de la modificació puntual plantejada, arribant-se a la conclusió que no es necessari sotmetre la modificació puntual a avaluació ambiental. D’acord amb tot l’exposat no es considera necessària la realització d’una avaluació ambiental de la modificació puntual plantejada del PGMOS en l’àmbit d’actuació del Riu Ripoll.

Pàgina: 19

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

7. RESTRICCIONS Amb objecte de garantir que, des del punt de vista ambiental, la modificació no introdueix efectes significatius sobre el medi ambient, les següents categories d’activitats estaran prohibides en la modificació puntual plantejada:

• Amb caràcter general les activitats afectades pel règim d’Autorització Ambiental. Excepcionalment es podran desenvolupar activitats afectades pel règim d’autorització ambiental sempre que es pugui demostrar que la incidència ambiental de l’activitat en totes les fases de projecte (construcció, explotació i desmantellament) és equivalent o menors a la de les activitats sotmeses als règims de llicència ambiental.

• Activitats afectades per la normativa vigent sobre accidents greus.

Pàgina: 20

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

8. CONCLUSIONS De tot el que s’ha exposat amb anterioritat en aquest informe se’n desprenen les següents conclusions:

• D’acord amb la tipologia de la indústria existent fins al moment a la zona industrial del Riu Ripoll, i tenint en compte la classificació d’activitats que efectua la IIAA a través del Decret 143/2003, es considera que els nous usos que es plantegen com a admissibles a la zona no modificaran els nivells d’incidència ambiental que ja puguin aportar les activitats existents, essent en la majoria de casos d’un nivell d’incidència ambiental igual o inferior.

• En qualsevol cas la reglamentació vigent per a la obtenció de les preceptives autoritzacions o llicències ambientals es considera intrínsecament segura i dota a l’administració de diverses vies d’anàlisi, prevenció i control d’una activitat des del mateix moment de la seva sol·licitud.

• En funció del nivell de restricció que es vulgui aplicar a la zona d’acord amb la incidència ambiental associada a cada activitat es pot plantejar la restricció de determinades activitats en funció de la seva classificació en els annexes del Decret 143/2003 (restringir per exemple la implantació d’autoritzacions ambientals a la zona).

• En concret es planteja en ferm, a causa del seu nivell de risc tant mediambiental com per a persones, la possibilitat de restringir la implantació d’aquelles activitats afectades per la normativa SEVESO (afectades per la normativa d’accidents greus, RD 1254/1999).

• En relació a la Llei 6/2009 s’entén que aquesta modificació puntual no requereix avaluació ambiental ja que no modifica els nivells d’incidència ambiental de les activitats actualment permeses.

Pàgina: 21

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

9. REFERÈNCIES

LEGISLACIÓ D’APLICACIÓ DIRECTA A LES MODIFICACIONS PROPOSADES

PLANS I PROGRAMES:

• Ley 9/2006 sobre evaluación de los efectos de determinados planes y programas en el medio ambiente (BOE 102, 29/4/2006)

• Llei 6/2009 d’avaluació ambiental de plans i programes (DOGC 5374, 7/5/2009)

EN RELACIÓ A LES ACTIVITATS

• Llei 3/1998, de 27 de febrer, de la intervenció integral de l'administració ambiental y posteriors modificacions.

• Llei 20/2009, de 4 de desembre, de prevenció i control ambiental de les activitats

EN RELACIÓ A LA SEGURETAT CONTRA INCENDIS

• R.D. 2267/2004, de 3 de diciembre, por el que se aprueba el Reglamento de seguridad contra incendios en los establecimientos industriales. (RSCIEI)

• R.D. 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación. Documento Básico S.I. (CTE)

• Decret 241/1994, de 26 de juliol, sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els edificis. (Pendent de derogació per part de la llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis).

• Llei 3/2010, de 18 de febrer, de prevenció i seguretat en matèria d’incendis en establiments, activitats, infraestructures i edificis. (Deroga el decret 241/1994 a partir del 10-05-2010).

INFORMES TÈCNICS QUE JUSTIFIQUEN LA NECESSITAT DE L ES MODIFICACIONS PROPOSADES:

• Ajuntament de Sabadell: Parc Fluvial del Ripoll.

Pàgina: 22

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

• Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn del Riu Ripoll a Sabadell. Horwath Accelera Management

• Adequació del parc industrial del riu Ripoll al Sabadell Actual. Anton M. Brunet President Cambra de Comerç, Ramon Alberich President Centre Metal·lúrgic, Josep Casas President Gremi de Fabricants. Març de 2007

• Cambra de Comerç de Sabadell, Gabinet d’estudis: Informe sobre el context i les perspectives industrials de la conca del riu Ripoll. Novembre de 2009

• Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell. Aprovació definitiva. Desembre 1993

ALTRES ESTUDIS QUE DOCUMENTEN ELS ASPECTES AMBIENTA LS DE L’ÀREA D’INFLUÈNCIA DEL RIU RIPOLL

• PTOP: Estudi per a la recuperació paisatgística del riu Ripoll. Agost 2008

• Montserrat Llonch: Gestión y reutilización del patrimionio histórico industrial desde la iniciativa local: El parque fluvial del Ripoll de Sabadell. Juny de 2007

• Ajuntament de Sabadell: L’ordenació del Ripoll a Sabadell. Història urbana i medi ambient. 1986

• Josep Caixach i Gamisans et. al. Estudi de la conca del Ripoll a al terme municipal de Sabadell.

• Pere Vidal: El projecte del parc fluvial del Ripoll.

• Narcís Prat et. al. Estat ecològic de les aigües del riu Ripoll. Desembre de 2002.

• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Novembre de 2005.

• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Novembre de 2006.

• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Desembre de 2007.

Pàgina: 23

Data: 06-04-10

Revisió: 1.8

C/. Llenguadoc, 10 – 08030 BARCELONATel. 932 744 280 / Fax 932 744 643

e-mail: tips@tips.es

• Ajuntament de Sabadell, Ajuntament de Castellar del Vallès, Ajuntament de Barberà del Vallès. Estat ecològic del riu Ripoll. Desembre de 2008.

• Miquel Sanz: El Ripoll i les seves avingudes. Sabadell, Agost de 1983.

• Amics del Ripoll: Quatre itineraris pel Ripoll a Sabadell. Abril del 2004.

63

MPG-80

Àrea d’Urbanisme, Habitatge i Espai Públic

MODIFICACIÓ PUNTUAL DEL PGMO DE SABADELL A LES ZONES INDUSTRIALS DEL RIPOLL

ANNEX3

Estudi de la influència de la Modificació sobre la mobilitat

INFORME FINAL Estudi de la influència de la modificació puntual

proposada pel “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” a l’àmbit del riu

Ripoll, sobre la mobilitat de la zona

Part I: Escenaris

per a

SERVICIOS COLECTIVOS DE LA INDUSTRIA TEXTIL S.A. (SECOINTEX)

fet per

Dr. Lázaro V. Cremades Oliver Sra. Laia Barón Selles Sr. Sergi Vidal Tasa

Laboratori de Mobilitat Sostenible Dept. de Projectes d’Enginyeria

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) email: lazaro.cremades@upc.edu

Ref.: MOB_RR1002_5 Barcelona, 20 d’Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

2 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

ÍNDEX

1. ANTECEDENTS ............................................................................................ 3

1.1. Usos compatibles ................................................................................... 4 1.2. Compartimentació de parcel·les ............................................................... 4

2. OBJECTIU ................................................................................................... 5 3. INFORMACIÓ DISPONIBLE ............................................................................ 6

3.1. Informació topogràfica ........................................................................... 6 3.2. Informació socioeconòmica ..................................................................... 6

4. HIPÒTESIS PRELIMINARS ............................................................................. 7 5. METODOLOGIA ............................................................................................ 8

5.1. Descripció general de l’àmbit de l’estudi. Situació actual o cas base (Cas 0) .. 8 5.2. Situació futura després de la reducció de la grandària de la compartimentació a 500 m2. Nous casos ................................................................................... 9

6. DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI ................................................................ 10 6.1. Zones i activitats .................................................................................. 10 6.2. Vials ................................................................................................... 16

7. SITUACIÓ ACTUAL (CAS 0) .......................................................................... 22 7.1. Mobilitat de persones (Cas 0) ................................................................. 22 7.2. Mobilitat de mercaderies (Cas 0) ............................................................ 26

8. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB LES VIALS ACTUALS (CAS 1) ............................. 30 9. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB VIALS FUTURS (CAS 2) ..................................... 35 10. ESTUDI DE POSSIBLES USOS ALTERNATIUS ................................................ 41

10.1. Mobilitat generada per a l’ús mixt d’indústria i equipaments ..................... 41 10.2. Determinació de l’hora punta ................................................................ 42 10.3. Mobilitat en hora punta ........................................................................ 44

11. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS ...................................................................... 48 11.1. Proposta de canvi de compartimentació de les parcel·les a efectes de les activitats econòmiques. ................................................................................ 48 11.2. Proposta d’usos compatibles a cada zona ............................................... 51

REFERÈNCIES ................................................................................................ 53 ANNEX 0. TIPUS I CAPACITAT DELS VIALS ........................................................ 55 ANNEX 1. RÀTIOS DE MOBILITAT DE PERSONES ................................................ 57

A1.1. Ràtios de generació i atracció a les zones d’activitat econòmica ................ 57 A1.2. Ràtios mínims segons el Decret 344/2006 .............................................. 57

ANNEX 2. RÀTIOS DE MOBILITAT DE MERCADERIES ........................................... 58 A2.1. Dades del CIM Vallès ........................................................................... 58 A2.2. Indicadors relacionats amb la mobilitat dels centres logístics a Sevilla ....... 59

ANNEX 3. RÀTIOS DE TREBALLADORS A LES INDÚSTRIES ................................... 60 ANNEX 4. AREA D’ESTUDI, ZONES I TRAMS ....................................................... 62 ANNEX 5. GRÀFICS DE MOBILITAT (CASOS 1 I 2) .............................................. 68

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

3 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

1. ANTECEDENTS Al llarg dels anys Sabadell ha concentrat en el seu terme municipal un gran nombre d'empreses i indústries que l’han convertit en una de les ciutats més importants de Catalunya. El sector tradicional predominant a la ciutat ha estat la indústria tèxtil, sent el parc industrial del riu Ripoll la zona amb un major nombre d'indústries vinculades a aquest sector. Malgrat que el citat parc industrial segueix sent una important zona de concentració d'indústria tèxtil, en els últims anys s'ha produït una tendència decreixent d'aquest sector que ha provocat el tancament de moltes empreses i ha deixat en una mala situació econòmica a una altra gran part de les mateixes. El nou model econòmic ha motivat al fet que algunes de les activitats que es desenvolupaven en el riu s'hagin traslladat fora del terme de Sabadell, o que alguns sectors industrials, fruit de la deslocalització, hagin desplaçat la seva producció a altres països a la recerca de condicions de producció més competitives. Aquest procés de deslocalització ha afectat en gran mesura a les empreses tèxtils, la qual cosa ha comportat que la que ha estat una activitat econòmica predominant durant dècades en el riu s'hagi anat reduint fins a la situació actual. Aquest canvi obliga a reflexionar sobre l'actual situació productiva així com sobre el nou enfocament econòmic que s'hauria de donar a aquesta zona. Els canvis plantejats en la modificació puntual del Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” proposada es pretenen reactivar i potenciar el parc industrial del riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d'instal·lacions i l'ampliació dels usos admissibles amb uns altres de menor incidència ambiental i major projecció econòmica que els actualment compatibles. D'acord amb estudis realitzats per la Cambra de Comerç de Sabadell, el Centre Metal·lúrgic i el Gremi de Fabricants de Sabadell, l'adequació necessària de la zona industrial del riu Ripoll hauria de realitzar-se sobre la base de dos aspectes:

1. La modificació dels usos compatibles 2. La compartimentació permesa de les parcel·les

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

4 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

1.1. Usos compatibles D'acord amb aquests estudis es proposa incloure com a nous usos compatibles (actualment es consideren incompatibles) amb l'àmbit del riu Ripoll, els següents:

- Indústria artesanal - Recreatiu

- Estació de servei

- Restauració (lligada al oci propi del parc o per cobrir les necessitats de les

activitats econòmiques de l’entorn)

- Taller central de reparació de vehicles, sense accés directe de clients - Magatzem (com complementari a una activitat principal d’una mateixa

empresa ubicada al terme municipal de Sabadell) o sistemes logístics de valor afegit, es a dir, aquells que s’efectuen manipulacions en els productes, no s’inclouen els magatzems destinats a ruptura de cargues i transitaris de distribució.

- Comerç (limitat al comerç a l’engròs)

- Oficines

1.2. Compartimentació de parcel·les D'altra banda, s'ha detectat la necessitat de modificar algunes de les condicions de les parcel·les establertes per l'actual PGMOS. Aquesta modificació estaria lligada a les condicions d'utilització necessàries per als usos que es proposen com a compatibles en l'apartat anterior. Es proposa d'aquesta manera disminuir la superfície mínima de les naus, és a dir la seva compartimentació als efectes de les diferents activitats econòmiques, de 1500 a 500 m2.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

5 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

2. OBJECTIU L’objecte d’aquest estudi es analitzar la influència que tindria una modificació del pla general d’ordenació de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll, pel que fa a la reducció de compartimentacions de les parcel·les industrials i al tipus d'activitat, sobre la mobilitat de la zona. El estudi consisteix en estudiar la influència sobre la mobilitat de l’àrea al voltant del riu Ripoll en el terme municipal de Sabadell de:

a) una reducció de 1500 m2 fins a 500 m2 en les compartimentacions als efectes de les activitats econòmiques de les parcel·les industrials existents, i

b) uns canvis de tipus d'activitat, respecte a la situació actual. Les noves

activitats a considerar son les descrites en el apartat 1.1. En aquest informe es mostra la informació disponible per fer l'estudi, les hipòtesis de partida i la metodologia que s’ha seguit, segons les fases en què es ha realitzat l'estudi. Els resultats de la situació real actual (cas base o Cas 0), s’utilitzen com a referència per als nous casos hipotètics simulats:

1) el cas d’una transformació de la situació actual amb una ocupació plena de les parcel·les actualment buides (susceptibles d'admetre usos industrials), i totes les naus compartimentades amb un mínim de 500 m2, i mantenint les mateixes la resta de paràmetres urbanístics i infraestructures de vials actuals (Cas 1), i

2) el mateix cas anterior, però amb les noves infraestructures de vials previstes

(Cas 2). Per a cada cas, s'estudien diferents supòsits pel que fa al tipus d'ocupació de les naus.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

6 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

3. INFORMACIÓ DISPONIBLE

3.1. Informació topogràfica - Plànol a escala 1:400.000 en format AutoCad de l’entorn de Sabadell i els

municipis veïns. - Plànol a escala 1:25.000 en format AutoCad de les infraestructures viàries de

l’entorn de Sabadell. - Plànols de les infraestructures viàries en fase de projecte a l’entorn de

Sabadell. - Plànols en format AutoCad del Parc Industrial del Riu Ripoll segons allò que

s’estableix en la Modificació Puntual al Pla General a l’entorn del Riu Ripoll (MPG-5).

- Plànols en format AutoCad de detall de les diferents zones industrials del Parc

Industrial del Ripoll i les infraestructures viàries que hi donen accés.

3.2. Informació socioeconòmica

- Dades estadístiques sobre mobilitat interna: població treballadora que viu i treballa a Sabadell.

- Dades estadístiques sobre mobilitat externa: població treballadora que viu

fora de Sabadell (es coneix la seva procedència) i que ve a treballar a Sabadell. Es disposa també de la forma de transport (individual, col·lectiu, a peu,...).

- Ràtios de mobilitat de treballadors generada per activitat econòmica (nº de

treballadors/hectàrea, nº de viatges/dia*hectàrea). Veure Annex 1.1.

- Ràtios de mobilitat de mercaderies generada per activitat econòmica (nº de palets generats per operació de càrrega i descàrrega de mercaderia i relació entre superfície del magatzem i nº de palets descarregats/dia). Es disposa de dades provinents del CIM Vallès i de un estudi sobre centres logístics a Sevilla (veure Annex 2).

- Inventari d'activitats existents a la zona d'estudi i volum de producció diària.

Relació entre superfície de les indústries i nombre de treballadors.

- Nombre mínim de viatges generats/dia en funció de l’activitat, establerts pel Decret 344/2006 a tenir en compte en els estudis d’avaluació de la mobilitat generada (Annex 1.2).

- Dades generals sobre capacitat màxima dels vials (vehicles/hora) (Annex 0).

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

7 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

4. HIPÒTESIS PRELIMINARS

a) La població treballadora de l’àrea d'estudi que procedeix de Sabadell accedeix en transport privat i es distribueix uniformement per les diferents vies d'accés a la zona d'estudi.

b) La població treballadora de l’àrea d'estudi que procedeix de fora de Sabadell

accedeix en transport privat, i amb una distribució similar al del conjunt general de població treballadora que arriba a Sabadell.

c) Tots el treballadors van i tornen del treball en el seu vehicle de forma individual i

fan 2 viatges diaris (anada i tornada). d) Cadascun dels camions de les empreses de l’àrea d’estudi també fa 2 viatges

diaris. e) La mobilitat de treballadors i de mercaderies generada per les activitats de la

zona d'estudi pot estimar-se mitjançant les ràtios disponibles. f) Per als casos nous se suposa que l’activitat de les parcel·les actualment ocupades

es manté constant. g) La mobilitat de treballadors i de mercaderies considerada es únicament la

generada per les activitats de la zona d’estudi.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

8 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

5. METODOLOGIA La metodologia d’aquest estudi es ha desenvolupat en dues fases, que es descriuen a continuació.

5.1. Descripció general de l’àmbit de l’estudi. Situació actual o cas base (Cas 0)

1) Dividir l’àrea d’estudi per zones en funció de la localització de les parcel·les i les rutes d’accés.

2) Dividir les vials per les rutes d’accés a les zones en trams i identificar-los.

3) Assignar a cada activitat el nº de treballadors que li correspongui en funció de les ràtios disponibles. Estimar el nombre de viatges/dia d’aquests treballadors.

4) Calcular el nombre de treballadors procedents de Sabadell i els procedents de

fora de Sabadell, usant la proporció entre uns i uns altres a nivell del conjunt estadístic.

5) Assignar a cada activitat el nombre de camions de mercaderies, en funció de

la proporció entre aquests i els treballadors, estimant d’aquesta manera el nº de camions de mercaderies/dia.

6) Distribuir els viatges dels treballadors entre les rutes d'accés a la zona

d'estudi, en funció de la procedència dels treballadors, tenint en compte la ubicació de l'activitat a la qual estan assignats:

- Els procedents de Sabadell es distribuiran uniformement per les rutes

d'accés des de Sabadell a la zona d'estudi. - Els procedents de fora de Sabadell es distribuiran segons la ruta

d'accés òptim a la zona d'estudi, en funció de la seva procedència.

7) Distribuir els viatges de les mercaderies de forma uniforme entre les rutes d'accés/sortida de la zona d'estudi, tenint en compte la ubicació de l'activitat a la qual estan assignades aquestes mercaderies.

8) Sobre el plànol de la zona d'estudi, acolorir els vials sobre la base de la

magnitud del nº de viatges/dia que circulen per ells, distingint la mobilitat de treballadors i la mobilitat de mercaderies.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

9 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

5.2. Situació futura després de la reducció de la grandària de la compartimentació a 500 m2. Nous casos

9) Crear diferents escenaris de distribució de noves activitats a la zona d'estudi amb una grandària de 500 m2, sense modificar les activitats actualment existents.

10) Repetir els passos 3) a 8) de la fase anterior per a cadascun dels escenaris.

11) Per a cada escenari, calcular la mobilitat del escenari corresponent i les diferències en mobilitat entre aquest escenari i el cas base.

12) Analitzar la compatibilitat d’altres usos no industrials en les parcel·les buides de la zona d’estudi, tenint en compte la mobilitat generada. Per calcular la seva mobilitat, es analitzarà el cas de l’ús d’equipaments que, segons el Decret 344/2006, genera una mobilitat d’uns 20 viatges/dia/100 m2 de sostre (Annex 1.2), és a dir, unes quatre vegades més que en la indústria. Per saber si es produiran congestions de tràfic, s'usaran els valors de capacitat per carril establerts en els manuals d’ús comú (Annex 0).

Pel que fa al pas 9), s’han estudiat dues casos amb tres escenaris possibles cadascun: 5.2.1. Ocupació plena de les parcel·les amb vials actuals (Cas 1) Se suposa que totes les parcel·les s'ocuparan amb activitats diverses amb una grandària de com a mínim 500 m2, tot mantenint els mateixos vials i rutes d'accés que en el Cas 0. Es consideren tres escenaris possibles:

Cas 1.a) Indústria amb una superfície de 500 m2. Cas 1.b) Indústria amb una superfície entre 500 m2 i 1500 m2. Cas 1.c) Indústria amb una superfície de més de 1500 m2.

5.2.2. Ocupació plena de les parcel·les amb vials futurs (Cas 2) És un cas similar al Cas 1, però utilitzant els vials futurs i noves rutes d'accés a les parcel·les. Així mateix, es consideren tres escenaris possibles:

Cas 2.a) Indústria amb una superfície de 500 m2. Cas 2.b) Indústria amb una superfície entre 500 m2 i 1500 m2. Cas 2.c) Indústria amb una superfície de més de 1500 m2.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

10 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

6. DESCRIPCIÓ DE L’ÀREA D’ESTUDI

6.1. Zones i activitats L’ ubicació dels polígons industrials del Parc Industrial del Ripoll és molt irregular. Les empreses estan distribuïdes al llarg del riu Ripoll. Conseqüentment al no tenir les empreses concentrades en una mateixa regió les vies d’accés a aquestes són diferents, per aquest motiu s’ha cregut convenient dividir l’àrea d’estudi en 5 zones. A cada zona s’ha assignat les parcel·les (UA i PE) existents 1 (veure Taula 6.1) i Figs. 6.1 i 6.2). Taula 6.1. Resum de les diferents zones

La Zona 1 està dividida per la carretera de Prats de Lluçanès i pel riu. Per accedir a la UA-R1 només es disposa d’un camí de terra sense asfaltar. Actualment no hi ha activitat econòmica. La via d’accés a UA-R2a i UA-R2b és la carretera de Prats de Lluçanès, és una zona apartada del casc urbà i l’accés s’ha de realitzar mitjançant un vehicle ja que no es disposa d’un camí o carril adaptat per una bici o per anar a peu. La Zona 2 disposa d’un millor accés que l’anterior, a partir de la carretera de Prats de Lluçanès. Els polígons estan més concentrats i són més propers al casc urbà. L’UA-R7, és l’únic d’aquesta zona que es troba a l’altre costat del riu, però està situat al costat del barri de Can Puiggener. La Zona 3 té una distribució molt heterogènia. UA-R19 i UA-R20 estan allunyades del casc urbà i disposen d’una mala accessibilitat. En canvi UA-R8, UA-R10, UA-R11 i UA-R22 tenen accés a través de carretera i al casc urbà a partir de camins, escales i senders habilitats. La Zona 4 està formada per UA-R23b i PE-R2(R23a). Aquestes parcel·les estan situades al barranc del riu igual que les UA-R14, UA-R15, UA-R16 i UA-R17. Aquestes últimes són molt pròximes al barri Torre-Romeu i separades de les primeres pel riu. Es pot accedir a totes elles per carretera, però per creuar el riu només es disposa d’un pont com unió, habilitat per a vehicles i vianants.

1 UA: Unitat d’actuació. Són les diverses parcel·les que entraren dins de la Modificació del Pla General quan es va crear el Parc Industrial del Riu Ripoll (MPG-5). PE: Plans Especials. Afecten a les parcel·les que per motius concrets no entraren en el MPG-5, però s’ admet l’ús industrial.

Zona Parcel·la (Unitat d’Actuació o Pla Especial)

Zona 1 UA-R1, UA-R2a, UA-R2b

Zona 2 UA-R3, UA-R5, UA-R6, UA-R7

Zona 3 UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19, UA-R20, UA-R22

Zona 4 UA-R14, UA-15, UA-R16, UA-R17, UA-R23b, PE-R2(R23a)

Zona 5 UA-R26

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

11 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Taula 6.2. Empreses actualment existents a la zona d’estudi

ZO

NA1

UA-R1 1. ANDAMIS DEL VALLÈS SL Metal·lúrgia i construcció 2. FOAMILAND SL Fabricació i comercialització

d’embalatges 3. EREDIS CATALUNYA SA Tall industrial. Metal·lúrgia

4. MATRICERIA SALLÉS SL Matriceria i maquinària per alumini 5. NORD

MOTORREDUCTORS SA Fabricació de reductors

6. DISME SL Fabricació i comercialització de material publicitari per a interiorisme i venda

ZO

NA 2

UA-R5 1. PACERCA SL Lloguer de bens immobiliaris 2. FABRICADOS DE LANA SL Sortit de roba i reparació de teixits 3. FIBOSA SA Filats 4. SA IDATEX Teixits i fabricats 5. LVT LOGÍSTICA Logística i distribució

UA-R6 6. TIVANTI SL Manufactures de tendals 7. MAFITEX SA Comercialització i tall de fibres tèxtils.

Aprestos i acabats de tintura 8. SA BROS Tintoreria industrial de llanes i altres

matèries tèxtils UA-R7 9. APRESTOS DE LANERIA

SA Tints i acabats tèxtils

ZO

NA 3

UA-R8 1. LLEGIES PUIG (LEP SL) Fabricació de lleixiu diluït

UA-R19 2. VELTA SAU I ACABADOS TINTORETTO SA

Tints i acabats tèxtils

ZO

NA 4

UA-R23b 1. Servei SA Lloguer i reparació de vehicles industrials

2. Privi Dos SL Lloguer d’immobles PR-R2(R23)

3. GABARRÓ HERMANOS SA Comercialització de fustes i productes derivats

4. MADERAS DACHS SA Comercialització i transformació de fustes

5. KOTO ARRAONSE DE SERVEIS SL

Serveis administratius i comptables i consultoria

6. IMMOBLES GABARRÓ SA Lloguer d’immobles UA-R14 7. NEW TEXTIL SA Importació i exportació de filats.

Magatzem i distribució 8. QUALITEX SA Tints i acabats tèxtils 9. PORTOTRANS SL Transport de mercaderies per carretera

UA-R17 10. PALINOX INGENIERIA Y PROYECTOS SL

Desenvolupament , disseny i implementació de projectes de fabricació per a la indústria alimentaria i comerç de maquinaria

La Zona 5, UA-R26, es troba al sud del Parc industrial del Riu Ripoll i just al límit municipal. Es tracta de la part del Molí d’en Galí pertanyent a Sabadell. Actualment està desocupada. Aquestes cinc zones descrites limiten l’àrea d’estudi. A la Taula 6.2 apareix el llistat de les empreses actualment actives, inactives o les naus buides del Parc Industrial del Ripoll a les 4 primeres zones, mitjançant les dades facilitades per l’Ajuntament de Sabadell.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

12 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 6.1. Entorn geogràfic de l’àrea d’estudi

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

13 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 6.2a. Zones 1 i 2 de l’àrea d’estudi

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

14 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 6.2b. Zones 3 i 4 de l’àrea d’estudi

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

15 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 6.2c. Zona 5 de l’àrea d’estudi

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

16 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

6.2. Vials Tots els vials principals per al trànsit de persones i mercaderies s’han dividit per trams, com es pot veure a les Figs. 6.3 i 6.4, respectivament. Els trams dels vials existents han estat nomenats emprant la següent nomenclatura: “Xn”, on “X” és una lletra que representa el nom del vial (A, B, C...) i “n” és el número del tram (1, 2, 3...). Si la si la lletra és majúscula, es tracta d'un vial en direcció nord-sud, si és minúscula, és un vial amb direcció est-oest. En el cas dels trams de transports de mercaderies, s’utilitzen les lletres “N”, “S”, “E” i “O”, per indicar la procedència de les mercaderies, i la lletra “I”, per indicar un vial intern d’una zona concreta. 6.2.1 Vials actuals A l’hora de decidir les rutes per arribar a cada zona d’estudi des dels diferents orígens, s’ha optat per aquelles vies que s’utilitzen normalment en l’actualitat, intentant sempre evitar el centre de la ciutat i fent el recorregut més curt o més ràpid. Pel que fa al transport de mercaderies, s’ha optat per rutes que voregessin en la mesura del possible el casc urbà, excepte en aquells casos en que el destí de les mercaderies són les tendes o tallers del propi municipi. A grans trets es poden descriure les següents vies principals: RUTA A Creua la ciutat de Sud a Nord, transcorrent per les Rambles d’Ibèria, de Ponent i les Avingudes de Francesc Macià, Josep Tarradelles i de l’Alcalde Moix. Connecta la C-58 amb la Plaça d’Espanya i el Riu Ripoll. RUTA B Coincideix amb la Carretera de Terrassa, creua Sabadell per unir la AP-7 amb Terrassa. RUTA C Coincideix amb la Gran Via de la Generalitat i encercla la ciutat per l’Est. És un punt de trànsit conflictiu i d’obligat recorregut per arribar fins a la vora del Riu. A efectes d’aquest estudi, s’ha ampliat aquesta ruta pel Sud, fins a arribar a l’Aeroport i a Barberà del Vallès. RUTA D Coincideix amb la carretera de Castellar del Vallès, que arriba a la zona del Riu Ripoll des del Nord-Oest. Es la principal via de comunicació de Sabadell amb els municipis situats al Nord. RUTA E Principalment utilitzada per al transport de mercaderies, coincideix amb la carretera de Santa Perpètua. Principal via d’entrada des de l’Est. També s’ha inclòs en aquesta ruta les vies que connecten la carretera de Santa Perpetua amb la Carretera de Parets.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

17 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

RUTA N Carretera que connecta Parets del Vallès amb Sabadell. Arriba des del Nord i creua un pont per arribar a Sabadell. Es compta també amb les denominades rutes a, b, c i d que són carrers del centre del municipi que connecten transversalment entre si, les rutes anteriors. Ruta a: Ronda Zemanhof / Carrer Vilarrubias Ruta b: Carrer de les Tres Creus (Centre del Municipi) Ruta c: Carrer de Joaquim Blume Ruta d: Carrer de Ramon Llull / Carrer de Calders / Accés al Molí Galí Pel que fa a les vies ràpides, principalment es compta amb la AP-7 i la C-58 que transcorren al Sud de Sabadell i la comuniquen amb Terrassa a l’Oest i amb el Barcelonès al Sud-est 6.2.2 Vials futurs A curt i mitjà termini, estan projectats o en procés d’execució diversos trams i infraestructures que afectaran la mobilitat a l’entorn de la zona estudiada. Aquestes infraestructures seran de vital importància en el moment d’estudiar la situació futura de la zona industrial del Ripoll. Alguns d’aquests trams encara es troben en estat de projecte o estudi i per tant no tenen un recorregut definitiu. A efectes d’aquest estudi s’ha adoptat pel traçat que s’ha considerat més probable a partir de la informació disponible a l’actualitat. Els principals vials i trams són els següents: Ronda Oest Aquesta via transcorre a l’Oest de la ciutat amb direcció Sud-Nord i representa una via d’accés al Nord de Sabadell, sense haver de creuar la ciutat pel mig. Actualment el seu primer tram està ja construït i el segon tram està aprovat i pendent d’execució. La principal aportació d’aquest vial és la connexió de l’Avinguda d’Estrasburg amb la C-58. Ronda Nord Aquesta via, coneguda com a 4rt cinturó, ha de transcorre a l’Oest de la ciutat amb direcció Sud-oest a Nord-est. És una infraestructura d’àmbit autonòmic que enllaça les principals ciutats del pre-litoral català. Actualment està en procés d’estudi i el seu traçat es objecte de controvèrsia i no està del tot definit. La principal aportació d’aquest vial al àmbit d’estudi és la connexió entre Terrassa, La C-58 i la Carretera de Castellar B-124. Ronda Est Aquesta via, ha de transcorre al Nord-est de Sabadell, amb direcció Sud-est cap a Nord-est. El seu traçat, en projecte d’estudi, transcorre paral·lel al Riu Ripoll, uns centenars de metres per sobre de la seva riba Nord. El traçat del seu primer tram s’ha decidit entre la Carretera de Santa Perpètua i la Carretera de Parets. Pel sud, s’allarga fins a connectar amb la C-58 a l’alçada de Barberà.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

18 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

El seu segon tram, entre la Carretera de Parets i la Ronda Nord, no està del tot definit, ni se’n coneixen els plans d’execució, i per tant s’ha optat per no contemplar-lo al estudi. Ponts Nous Estan projectats dos ponts sobre el Riu Ripoll dins les zones del present estudi i que tenen com a finalitat eliminar alguns vials amb revolts molt tancats que dificulten la circulació de camions. El traçat adoptat en aquest estudi, per a cadascuna de les vies descrites es pot observar a la Fig. 6.5.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

19 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 6.3. Vials utilitzats pels vehicles particulars actualment

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

20 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 6.4. Vials utilitzats pel transport de mercaderies actualment

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

21 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 6.5. Traçat dels vials futurs a efectes d’aquest estudi

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

22 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

7. SITUACIÓ ACTUAL (CAS 0)

7.1. Mobilitat de persones (Cas 0) Es considera com a poblacions principals de les quals procedeixen els treballadors de l’àrea d’estudi, per ordre d’importància, les següents:

- Sabadell - Barcelona - Terrassa - Barberà del Vallès - Castellar del Vallès - Sant Quirze del Vallès - Cerdanyola del Vallès - Badia del Vallès - Sant Cugat del Vallès - Rubí - Badalona - Resta de Catalunya

La població provinent de la resta de Catalunya es reparteix en parts iguals entre les altres poblacions esmentades. El nombre de desplaçaments diaris d’aquests treballadors i el seu percentatge per a cada població de procedència apareix a la Taula 7.1.

Taula 7.1. Desplaçaments diaris dels treballadors

Procedència Desplaçaments

diaris Percentatge de viatges diaris

(%)

Sabadell 24086 57,7 Barcelona 2781 6,66 Terrassa 3259 7,80 Barberà del Vallès 2186 5,24 Castellar del Vallès 2222 5,32 Sant Quirze del Vallès 1784 4,27 Cerdanyola del Vallès 1374 3,29 Badia del Vallès 1164 2,79 Sant Cugat del Vallès 947 2,27 Rubí 974 2,33 Badalona 974 2,33 Per determinar el trànsit de persones que hi ha actualment a la zona estudiada s’han realitzat els càlculs a partir del supòsits de que tots els treballadors assisteixen a la feina amb el seu vehicle particular, i el seu nombre s’estima a partir de la ràtio per a indústria convencional obtinguts a partir de la situació actual.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

23 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Suposant que totes les indústries de l’àrea són indústries convencionals s’ha aplicat la següent ràtio per obtenir una quantitat aproximada dels treballadors de cada una d’elles (veure Annex 1):

Ràtio utilitzat = 75 m2/treballador ≈ 133 treballadors/ha A partir de les dades facilitades per la Cambra de Comerç es pot estimar que el nombre de treballadors que accedeixen a l’àrea d’estudi amb el seu vehicle particular es 2540.

Estimant que el nombre de treballadors és proporcional als m2 de la superfície de la indústria, i assumint que cada treballador va a la zona d'estudi i torna a la seva llar amb el seu vehicle particular, el nombre resultant de viatges/dia a l’àrea d’estudi es redueix als valors mostrats a la Taula 7.2 i a la Fig. 7.1.

Taula 7.2. Estimació del nombre de vehicles/dia per zones Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Sabadell 526 1088 294 1024 Barcelona 61 126 34 118 Terrassa 71 147 40 138 Barberà del Vallès 48 99 27 93 Castellar del Vallès 48 100 27 94 Sant Quirze del Vallès 39 81 22 76 Cerdanyola del Vallès 30 62 17 58 Badia del Vallès 25 53 14 49 Sant Cugat del Vallès 21 43 11 40 Rubí 21 44 12 41 Badalona 21 44 12 41 Total 911 1887 510 1772

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

24 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 7.1. Mobilitat de persones actualment (Cas 0)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

25 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

En la Taula 7.3 es mostra la distribució dels vehicles per trams, tenint en compte la procedència dels treballadors i el seu repartiment en funció de la zona de destinació a la qual pertanyen. Les rutes escollides per a l'accés dels treballadors a les seves empreses, definides en aquest estudi, es poden trobar a l’Annex 4. Taula 7.3. Resum del trànsit diari de vehicles particulars per trams (Cas 0)

Trams Mobilitat de treballadors

(vehicles/dia) A1 811 A2 811 A3 885 A4 885 A5 804 A6 336 B1 1960 B2 342 B3 342 B4 75 B5 0 B6 0 B7 0 C1 1960 C2 2342 C3 994 C4 945 C5 514 C6 438 C7 256 C8 141 C9 0 D1 269 D2 1084 D3 2771 E1 0 E2 0 E3 0 E5 0 a1 510 a2 74 a3 74 b1 2932* b2 2932* b3 1772 c1 255 d1 0 d2 0 d3 0

* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

26 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Per al càlcul de rutes, s’ha considerat que els treballadors de Sabadell partien del centre de la ciutat. Per aquest motiu els trams b1 i b2, remarcats amb negreta, generen una mobilitat molt elevada. Com que segurament la procedència d’aquests estarà distribuïda pel centre de la ciutat, els itineraris dels desplaçaments no tenen forçosament que ser els trams b1 i b2; per tant, s’han repartit aquests treballadors per 12 carrers diferents que desemboquen a la Gran Via on, un cop en aquesta, puguin desplaçar-se cap a la seva zona de destí. Això s’ha repetit en els casos de treballadors utilitzant les vies actuals.

7.2. Mobilitat de mercaderies (Cas 0) L’estimació de la mobilitat de mercaderies es basa en les dades del CIM Vallès. Segons les dades del CIM Vallès, se suposa que per cada 100 m2 hi haurà 3,1 vehicles/dia, dels quals el 37,8% seran camions. Per tant es considera una ràtio de 1,17 camions/100 m2 d’activitat industrial. En aquest cas, per determinar l’origen dels camions de transport de mercaderies, es considera que tots procedeixen en mateixa proporció de les diferents àrees geogràfiques de Catalunya. Les rutes que s’utilitzen per arribar des dels orígens fins a cadascuna de les zones, no tenen perquè coincidir amb les dels vehicles privats dels treballadors i es troben recollides en el Annex 4. En aquest apartat s’estudiarà el transit de camions independentment del de vehicles i s’obtindrà el nombre de camions que circularan per cadascuna de les diferents vies. Les industries contemplades són les que es troben actualment actives i les infraestructures són les actuals.

Taula 7.4. Mobilitat diària de vehicles privats i camions segons dades del CIM Vallès (Cas 0)

Parcel.la Superfície

(m2) Vehicles

privats/dia Camions/dia

UA-R1A 38924 911 456

UA-R5 25951 608 304

UA-R6 30150 706 353

UA-R7 24424 572 286

UA-R8 4711 110 55

UA-R14 11267 264 132

UA-R17 23913 560 280

UA-R19 17056 399 200

UA-R23b 14073 329 165

PE-R2 26545 621 311

Total 5080 2542

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

27 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Els resultats apareixen a les Taules 7.4 a 7.6 i a la Fig. 7.2. El nombre de viatges/dia es igual al nombre de vehicles privats (o camions) multiplicat per dos per tenir compte del viatge d’anada i tornada a casa. Taula 7.5. Distribució per zones de la mobilitat diària de camions segons dades del CIM Vallès (Cas 0)

camions/dia

Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4

Nord-Oest 65 135 36 127

Nord-est 65 135 36 127

Est 65 135 36 127

Sud-est 65 135 36 127

Sud 65 135 36 127

Oest 65 135 36 127

Sabadell 65 135 36 127

Total 456 943 255 888 Taula 7.6. Resum del trànsit diari de mercaderies per trams (Cas 0)

Trams

Mobilitat de mercaderies

(camions/dia) A1 400 A2 400 A3 600 A4 600 A5 363 A6 363 B1 963 B2 0 B3 0 B4 0 B5 0 B6 0 B7 0 C1 963 C2 654 C3 527 C4 127 C5 127 C6 0 C7 0 C8 0 D1 363 D2 689 D3 1363 E1 363

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

28 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

E2 163 E3 290 E4 163 E5 200 I4 200 N1 363 S1 563 S2 563 S3 127 a1 382 a2 436 a3 236 b1 127 b2 127 b3 507 c1 127 d1 0 d2 0 d3 0

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

29 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 7.2. Mobilitat de mercaderies actualment (Cas 0)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

30 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

8. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB LES VIALS ACTUALS (CAS 1) En aquesta segona fase de l’estudi, es procedirà a simular les possibles opcions el Parc Industrial del Ripoll. Es prendran com a referència el nombre total de treballadors facilitat per la Cambra de Comerç de Sabadell (dades de 2008): 2540 treballadors. En aquest primer supòsit es considerarà que totes les zones del Parc Industrial del Ripoll s’instal·laran indústries, en les parcel·les compartimentades en activitats a partir de 500 m2, mantenint les vies d’accés actuals. Es considerarà que totes les zones actualment buides seran ocupades per:

• Cas 1.P.a: Indústries amb una superfície de 500 m2. • Cas 1.P.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2 • Cas 1.P.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2

A l’hora d’estudiar aquests escenaris ens trobem amb l’inconvenient que, segons el Decret 344/2006, no hauria d'haver‐hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la compartimentació de les parcel·les en diferents activitats econòmiques, ja que no se’n fa distinció segons la seva superfície. P.e.:

Ràtio = n viatges/dia/100 m2 (Decret 344/2006) 3 activitats de 500 m2 = 1 activitat de 1500 m2 = 15∙n viatges/dia

Taula 8.1. Distribució de la mobilitat diària (vehicles/dia) dels treballadors per parcel·les (unitats d’activitat i plans especials) (Cas 1)

Parcel·la Superfície (m2) Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c UA-R1A 38924 911 911 911 UA-R2a 12074 327 268 197 UA-R2b 18166 492 404 297 UA-R3 23164 628 515 378 UA-R5 25951 607 607 607 UA-R6 30150 706 706 706 UA-R7 24424 572 572 572 UA-R8 4711 110 110 110 UA-R10 19552 530 434 319 UA-R11 12944 351 288 211 UA-R14 11267 264 264 264 UA-R15 26758 725 595 437 UA-R16 7158 194 159 117 UA-R17 23913 560 560 560 UA-R19 17056 399 399 399 UA-R20 9330 253 207 152 UA-R22 3056 84 69 53 UA-R23b 14073 329 329 329 UA-R26 15629 424 347 255 PE-R2 26545 621 621 621

Total de vehicles/dia 9087 8365 7495

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

31 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Per poder realitzar aquestes hipòtesis s’utilitzen els percentatges extrets de les dades actuals del nombre de desplaçaments de treballadors a les indústries a la zona de Sabadell, facilitades pel Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Els ràtios utilitzats es troben a la taula resum de l’Annex 3. Els resultats del nombre de desplaçaments corresponents a aquests tres supòsits es mostren a la Taula 8.1 Per la relació entre el número de vehicles dels treballadors i el número de camions de mercaderies, s’ha utilitzat l’ informació facilitada pel CIM Vallès (també aplicada en el Cas 0 per les mercaderies), segons la qual el 37.8% dels desplaçaments diaris son de mercaderies i el 62.2% dels treballadors. Per calcular-ho, s’han obtingut els treballadors per cada parcel·la, i mitjançant aquests valors s’obtenen les viatges diaris de mercaderies en el Cas 1. Aquests resultats es mostren a la Taula 8.2. Igual que en el cas dels treballadors, es consideraran que totes les zones actualment buides seran ocupades per:

• Cas 1.M.a: Indústries amb una superfície de 500 m2. • Cas 1.M.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2 • Cas 1.M.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2

Taula 8.2. Distribució de la mobilitat diària de mercaderies (camions/dia) per parcel·les (unitats d’activitat i plans especials) (Cas 1)

Parcel·la Superfície (m2) Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c

UA-R1A 38924 456 456 456 UA-R2a 12074 199 163 120 UA-R2b 18166 299 245 180 UA-R3 23164 382 313 230 UA-R5 25951 304 304 304 UA-R6 30150 353 353 353 UA-R7 24424 286 286 286 UA-R8 4711 55 55 55 UA-R10 19552 322 264 194 UA-R11 12944 213 175 128 UA-R14 11267 132 132 132 UA-R15 26758 441 361 266 UA-R16 7158 118 97 71 UA-R17 23913 280 280 280 UA-R19 17056 200 200 200 UA-R20 9330 154 126 93 UA-R22 3056 50 41 30 UA-R23b 14073 165 165 165 UA-R26 15629 257 211 155 PE-R2 26545 311 311 311

Total de camions/dia 4977 4538 4009

La diferència en mobilitat per trams entre el Cas 1 i el Cas 0 es mostra a la Taula 8.3, ressenyant en vermell els augments de la mobilitat i en verd les disminucions.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

32 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Taula 8.3. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies (Cas 1) respecte el cas inicial (Cas 0) en els trams actuals

Increment persones respecte el Cas 0 Increment mercaderies respecte el Cas 0

Trams Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c

A1 378 305 221 250 204 152 A2 378 305 221 250 204 152 A3 553 448 326 541 442 327 A4 614 498 363 541 442 327 A5 483 391 284 348 284 210 A6 264 216 159 348 284 210 B1 1088 890 656 723 590 438 B2 403 329 243 0 0 0 B3 24 8 -10 0 0 0 B4 133 108 80 0 0 0 B5 267 218 161 0 0 0 B6 244 200 147 0 0 0 B7 61 50 37 0 0 0 C1 1088 890 656 723 590 438 C2 1998 1636 1205 447 364 270 C3 754 617 456 404 329 244 C4 705 577 426 80 65 48 C5 401 329 242 80 65 48 C6 374 307 226 0 0 0 C7 240 196 145 0 0 0 C8 112 93 68 0 0 0 D1 215 175 130 348 284 210 D2 884 720 526 702 573 424 D3 1466 1195 877 973 794 590 E1 0 0 0 348 284 210 E2 0 0 0 223 182 134 E3 0 0 0 303 247 182 E4 0 0 0 223 182 134 E5 0 0 0 199 162 120 I4 0 0 0 125 102 76 N1 0 0 0 348 284 210 S1 0 0 0 473 386 286 S2 0 0 0 510 416 308 S3 0 0 0 80 65 48 a1 1215 995 732 653 535 394 a2 175 143 105 522 427 315 a3 175 143 105 397 325 239 b1 2067* 1694* 1245* 117 95 70 b2 2067* 1694* 1245* 117 95 70 b3 921 755 556 321 261 193 c1 133 109 80 154 125 92 d1 12 10 7 37 30 22 d2 424 346 255 74 60 44 d3 424 346 255 222 180 132

* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

33 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Per accedir a les diferents parcel·les, s’han considerat els trams interns que apareixen a la Taula 8.4 per cada zona. Aquests són els mateixos per a tots els casos, ja que no pateixen modificacions. Per aquest motiu el flux de mobilitat en el cas 1 i 2 seran iguals, no variarà d’un cas a l’altre. S’ha considerat que els vehicles, ja siguin tant de treballadors com de mercaderies, que arriben a cada zona es distribueixen proporcionalment a cada parcel·la segons la seva superfície. Taula 8.4. Distribució de la mobilitat diària de persones i mercaderies per els trams interns en el Cas 0 i Cas 1

Tram Cas 0.P Cas 0.M Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c

D1a 513 256 974 891 791 537 486 425

I1 0 0 302 276 245 167 151 132

I2 0 0 757 692 614 417 378 331

I3 506 405 1360 1299 1224 717 680 635

I4 112 218 242 211 174 139 121 98

I5 112 218 242 211 174 139 121 98

I6 272 218 731 698 658 385 365 341

I7 234 456 506 442 365 292 253 205

I8 389 758 842 735 606 485 420 341

I9 155 302 335 293 241 193 167 136

I10a 1116 264 1697 1592 1466 911 848 771

I10b 934 221 1420 1332 1227 763 709 646

I10c 502 119 763 716 659 410 381 347

I10d 386 92 581 551 507 315 293 267

I11 429 102 652 612 563 350 326 296

I12 204 398 442 386 318 254 220 179

I13 234 187 629 601 566 332 314 294

I14 56 110 122 107 88 70 61 49

O1 220 176 592 565 533 312 296 276

O2 220 176 592 565 533 312 296 276

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

34 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Taula 8.5. Increments de mobilitat diària en els trams interns de persones i mercaderies del Cas 1 respecte al Cas 0

Tram Increment persones respecte cas 0 Increment mercaderies respecte cas 0

Cas 1.P.a Cas 1.P.b Cas 1.P.c Cas 1.M.a Cas 1.M.b Cas 1.M.c

D1a 461 378 278 230 169 718 I1 302 276 245 151 132 302

I2 757 692 614 378 331 757

I3 339 278 204 274 229 440 I4 170 140 103 -97 -120 182 I5 170 140 103 -97 -120 182

I6 182 149 110 147 123 236 I7 357 293 215 -203 -251 -120 I8 593 487 358 -338 -416 -86 I9 236 194 142 -135 -166 34

I10a 94 77 57 95 83 496 I10b 224 184 135 226 196 437 I10c 60 49 36 60 53 512 I10d 200 164 121 202 175 447 I11 222 182 134 224 195 437

I12 311 255 188 -177 -219 -62

I13 157 129 94 127 106 204

I14 86 71 52 -49 -60 226 O1 148 121 89 119 100 215 O2 148 121 89 119 100 215

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

35 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

9. CAS A PLENA OCUPACIÓ AMB VIALS FUTURS (CAS 2) En aquest supòsit es considerarà que totes les zones del Parc Industrial del Ripoll s’instal·laran activitats, en les parcel·les compartimentades fins a un màxim de 500 m2, utilitzant les noves vies d’accés previstes. Com en el Cas 1, es consideraran que totes les zones actualment buides seran ocupades per:

• Cas 2.a: Indústries amb una superfície de 500 m2. • Cas 2.b: Indústries amb una superfície entre 500 i 1500 m2. • Cas 2.c: Indústries amb una superfície de més de 1500 m2.

La distribució tant de treballadors com de mercaderies per a cada parcel·la seran iguals que en el Cas 1. Així doncs s’utilitzen les mateixes taules 8.1 i 8.2, per aquest cas, canviant els recorreguts dels vehicles incorporant els nous trams. A part dels trams futurs, en aquest cas s’utilitzen alguns trams ja existents actualment però que en el Cas 1 no eren necessaris. Els resultats dels increments per cada tram es mostren a la Taula 9.1. Els nous trams s’han ressenyat en negretes i els seus valors de mobilitat en cursiva. Taula 9.1. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies (Cas 2) respecte el cas inicial (Cas 0) amb els nous vials

Increment persones respecte el Cas 0 Increment mercaderies respecte el Cas 0

Trams Cas 2.P.a Cas 2.P.b Cas 2.P.c Cas 2.M.a Cas 2.M.b Cas 2.M.c

A1 631 546 446 -22 -42 -64 A2 -811 -811 -811 -400 -400 -400 A3 -771 -786 -803 -600 -600 -600 A4 -771 -786 -803 -600 -600 -600 A5 -804 -804 -804 -363 -363 -363 A6 -16 -47 -84 -363 -363 -363 B1 1125 912 660 442 288 162 B2 -201 -210 -220 0 0 0 B3 134 96 51 0 0 0 B4 225 200 171 0 0 0 B5 0 0 0 0 0 0 B6 0 0 0 0 0 0 B7 0 0 0 0 0 0 C1 1125 912 660 442 288 162 C2 1456 1156 798 -403 -462 -479 C3 -356 -424 -507 -490 -497 -505 C4 -307 -375 -458 -127 -127 -127 C5 -261 -276 -296 -127 -127 -127 C6 -363 -367 -373 0 0 0 C7 -256 -256 -256 0 0 0 C8 -66 -70 -76 0 0 0 C9 178 163 144 D1 854 760 651 581 463 378 D2 307 189 51 391 260 160 D3 866 646 388 420 246 98

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

36 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

E1 130 105 78 -178 -213 -253 E2 0 0 0 -163 -163 -163 E3 0 0 0 965 670 585 E4 0 0 0 1092 797 712 E5 130 105 78 -15 -50 -90 I4 0 0 0 78 46 8 N1 0 0 0 355 254 188 P1 2693 2527 2328 502 384 350 P2 1782 1551 1277 1255 1126 974 RE 804 725 634 2045 1682 1464 RN 1213 1114 997 597 548 492

RO1 1238 1162 1072 650 604 552 RO2 1238 1162 1072 650 604 552 RO3 734 700 661 378 358 336 RO4 504 462 411 272 246 216 S1 0 0 0 -526 -533 -541 S2 0 0 0 -526 -533 -541 S3 0 0 0 -127 -127 -127 a1 -396 -411 -428 91 43 -14 a2 40 25 8 -158 -190 -228 a3 40 25 8 -94 -113 -136 b1 2311* 1894* 1392* 161 95 70 b2 2311* 1894* 1392* 161 95 70 b3 -1772 -1772 -1772 -507 -507 -507 c1 -49 -65 -85 -127 -127 -127 d1 28 23 17 0 0 0 d2 50 41 30 0 0 0 d3 424 346 255 259 210 154

* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

37 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Taula 9.2. Increments de mobilitat diària de persones i mercaderies amb els nous vials (Cas 2) respecte els vials actuals (Cas 1) amb plena ocupació de l’àrea d’estudi

Increment persones Cas 2 vs. Cas 1 Increment mercaderies Cas 2 vs. Cas 1

Trams Cas P.a Cas P.b Cas P.c Cas M.a Cas M.b Cas M.c

A1 253 241 225 -272 -246 -216 A2 -1189 -1116 -1032 -650 -604 -552 A3 -1324 -1234 -1129 -1141 -1042 -927 A4 -1385 -1284 -1166 -1141 -1042 -927 A5 -1287 -1195 -1088 -711 -647 -573 A6 -280 -263 -243 -711 -647 -573 B1 37 22 4 -281 -302 -276 B2 -604 -539 -463 0 0 0 B3 110 88 61 0 0 0 B4 92 92 91 0 0 0 B5 -267 -218 -161 0 0 0 B6 -244 -200 -147 0 0 0 B7 -61 -50 -37 0 0 0 C1 37 22 4 -281 -302 -276 C2 -543 -481 -408 -850 -826 -749 C3 -1111 -1042 -964 -894 -826 -749 C4 -1013 -953 -885 -207 -192 -175 C5 -663 -606 -539 -207 -192 -175 C6 -738 -675 -600 0 0 0 C7 -497 -453 -402 0 0 0 C8 -178 -163 -144 0 0 0 C9 178 163 144 0 0 0 D1 639 585 521 233 179 168 D2 -577 -531 -475 -311 -313 -264 D3 -600 -549 -489 -553 -548 -492 E1 130 105 78 -526 -497 -463 E2 0 0 0 -386 -345 -297 E3 0 0 0 662 423 403 E4 0 0 0 869 615 578 E5 130 105 78 -214 -212 -210 I4 0 0 0 -47 -56 -68 N1 0 0 0 7 -30 -22 P1 2693 2527 2328 502 384 350 P2 1782 1551 1277 1255 1126 974 RE 804 725 634 2045 1682 1464 RN 1213 1114 997 597 548 492

RO1 1238 1162 1072 650 604 552 RO2 1238 1162 1072 650 604 552 RO3 734 700 661 378 358 336 RO4 504 462 411 272 246 216 S1 0 0 0 -999 -919 -827 S2 0 0 0 -1036 -949 -849 S3 0 0 0 -207 -192 -175 a1 -1612 -1407 -1161 -562 -492 -408 a2 -135 -118 -97 -680 -617 -543 a3 -135 -118 -97 -491 -438 -375 b1 244 200 147 44 0 0

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

38 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

b2 244 200 147 44 0 0 b3 -2693 -2527 -2328 -828 -768 -700 c1 -182 -174 -165 -281 -252 -219 d1 16 13 10 -37 -30 -22 d2 -374 -305 -225 -74 -60 -44

d3 0 0 0 37 30 22 Les Figs. 9.1 i 9.2 presenten la diferència de la mobilitat entre el Cas 2 i el Cas 1, pel que fa als vehicles privats dels treballadors i als camions de mercaderies, respectivament, i tenint compte la compartimentació mínima de les parcel·les a 500 m2.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

39 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 9.1. Diferències entre la mobilitat pel Cas 2.P.a i pel Cas 1.P.a

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

40 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 9.2. Diferències entre la mobilitat pel Cas 2.M.a i pel Cas 1.M.a

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

41 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

10. ESTUDI DE POSSIBLES USOS ALTERNATIUS En els nous usos proposats per a la zona d’estudi s’inclouen usos diferents de l’industrial, que a efectes de mobilitat generen uns desplaçaments de característiques diferents als estudiats. Aquests nous usos s'inclouen sota el nom genèric d'”equipaments” (esportius, educatius, etc.), que generen una mobilitat on les ràtios de mobilitat/m2 d’activitat utilitzats fins ara per a la indústria no són adequades. En canvi, la resta dels usos compatibles a l’àrea d’estudi (veure §1.1), a efectes de mobilitat, pot ser assimilada com a ús industrial, excepte l’ús com a Oficines que generen una mobilitat superior a la dels usos industrials. Per determinar si es viable que a certes àrees de la zona d’estudi s’implantin aquests tipus d’activitats, cal realitzar nous càlculs en que es tingui en compte aquests nous usos i comprovar si la capacitat de les vies de l’entorn permet fer front a la mobilitat generada.

10.1. Mobilitat generada per a l’ús mixt d’indústria i equipaments En cas que s’implantessin aquests nous usos, les noves activitats sorgides, ocuparien aquelles àrees que actualment estan desocupades o en desús. Les àrees on a dia d’avui hi ha empreses en funcionament dedicades a l’activitat industrial restaran sense canvis, ja que no es preveu el tancament d’aquestes empreses. Així doncs formulem les següents hipòtesis:

• Hipòtesi 1: Les activitats vinculades als nous usos s’implantaran en aquelles àrees d’estudi que actualment estan desocupades. Les industries existents actualment, es mantindran, generant la mateixa mobilitat que en l’actualitat (similar al Cas 0).

• Hipòtesi 2: Els nous usos a implantar es consideren vinculats a una mobilitat personal i lligada al oci (no ocupacional).

• Hipòtesi 3: Les noves activitats a implantar, a efectes de mobilitat generada, es consideren equivalents a Equipaments segons el Decret 344/2006.

Així doncs, caldrà sobreposar la mobilitat existent en el Cas 0 estudiat anteriorment (sumant la mobilitat de vehicles privats i camions, Cas 0.P + Cas 0.M) amb la mobilitat generada pels nous equipaments. Per al càlcul de mobilitat generada pels nous equipaments s’ha utilitzat la ràtio de 20 desplaçaments/100 m2 de sostre de l’activitat (Annex A1.2). Les oficines tenen estipulada generalment un mobilitat pròpia de 15 desplaçaments/100 m2, però a efectes d’aquest estudi s’ha actuat conservadorament adoptant la mateixa ràtio de 20 desplaçaments/100 m2 de sostre. La Taula 10.1 conté la mobilitat total generada per la indústria actual i per les noves activitats (“equipaments”) en la resta de les parcel·les. On es destaquen en gris les àrees industrials actualment ocupades i que per tant no pateixen variació i en blanc les que s’ompliran amb equipaments.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

42 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Taula 10.1. Mobilitat total generada per la indústria actual i per les noves activitats en la resta de les parcel·les

Superfície

m2

Desplaçaments generats/dia

UA-R1A 38924 1367 UA-R2a 12074 2415 UA-R2b 18166 3633 UA-R3 23164 4633 UA-R5 25951 911 UA-R6 30150 1059 UA-R7 24424 858 UA-R8 4711 165 UA-R10 19552 3910 UA-R11 12944 2589 UA-R14 11267 396 UA-R15 26758 5352 UA-R16 7158 1432 UA-R17 23913 840 UA-R19 17056 599 UA-R20 9330 1866 UA-R22 3056 611 UA-R23b 14073 494 UA-R26 15629 3126 PE-R2 26545 932 Total 364845 37188

10.2. Determinació de l’hora punta Per tal de saber quin es el nivell d’ocupació de les vies, cal determinar quin serà el nombre de vehicles que passaran pels diferents trams a l’hora punta, entenent-se com a hora punta, aquella hora del dia en que hi ha una major mobilitat. Per tal de determinar l’hora punta ens fixem en les dades i gràfiques recollides per l’ATM en l’Enquesta de Mobilitat Ciutadana i referides a la ciutat de Sabadell. La Fig. 10.1 ens permet saber el nombre de desplaçaments que es realitzen a tota la ciutat a cada hora del dia. Es diferencia entre mobilitat ocupacional i mobilitat personal. A partir de la Fig. 10.1, podem extreure la Taula 10.2.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

43 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Fig. 10.1. Distribució horària dels desplaçaments a Sabadell en dia feiner (ATM, 2006) Taula 10.2. Distribució horària de la mobilitat a Sabadell (desplaçaments/h)

Hora Desplaçame

nts % Mobilitat

ocupacional % Tornada

ocupacional

% Mobilitat personal % Tornada %

0 6700 1,01 300 0,17 1250 0,91 700 0,36 4500 2,73

1 2653 0,40 50 0,03 700 0,51 200 0,10 1800 1,09

2 574 0,09 20 0,01 10 0,01 100 0,05 450 0,27

3 723 0,11 20 0,01 70 0,05 100 0,05 500 0,30

4 579 0,09 100 0,06 50 0,04 250 0,13 200 0,12

5 7520 1,13 6900 4,02 50 0,04 650 0,33 100 0,06

6 12340 1,85 10600 6,17 100 0,07 1300 0,66 300 0,18

7 31910 4,80 28000 16,31 400 0,29 3200 1,63 200 0,12

8 56048 8,42 47000 27,37 150 0,11 6500 3,32 2000 1,21

9 26732 4,02 9000 5,24 400 0,29 11000 5,62 6100 3,70

10 28928 4,35 6500 3,79 200 0,15 18000 9,20 4500 2,73

11 33868 5,09 3000 1,75 900 0,65 15000 7,66 15000 9,09

12 37910 5,70 5500 3,20 7500 5,45 11500 5,87 13500 8,18

13 49830 7,49 6000 3,49 25000 18,16 8000 4,09 11000 6,67

14 47359 7,12 16000 9,32 16000 11,63 11000 5,62 5000 3,03

15 43230 6,50 19000 11,06 11000 7,99 7500 3,83 6500 3,94

16 32010 4,81 5000 2,91 5000 3,63 17000 8,68 5500 3,33

17 61930 9,31 3000 1,75 21500 15,62 26500 13,54 11500 6,97

18 54686 8,22 2500 1,46 13500 9,81 21500 10,98 17500 10,61

19 50864 7,64 1500 0,87 14500 10,54 14500 7,41 21000 12,73

20 37450 5,63 1000 0,58 8000 5,81 12000 6,13 17000 10,31

21 23180 3,48 400 0,23 6000 4,36 4500 2,30 12500 7,58

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

44 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

22 13270 1,99 250 0,15 4000 2,91 3500 1,79 5700 3,46

23 5175 0,78 75 0,04 1350 0,98 1250 0,64 2600 1,58

Total 665469 100 171715 100 137630 100 195750 100 164950 100 Nota: Valors extrets de la Fig. 10.1. Hi ha un error de lectura proper al 3% respecte als valors expressats a la gràfica. D’aquesta taula en podem extreure la conclusió que l’hora punta se situa a les 17 h coincidint amb la tornada a casa dels treballadors i la sortida per motius personals.

10.3. Mobilitat en hora punta A efectes del nostre estudi, s’ha assumit que la mobilitat generada per l’activitat industrial tindrà una distribució horària assimilable a la ocupacional, mentre que la mobilitat generada pels equipaments, es distribuirà més com una mobilitat personal (que contempla motius recreatius i de consum). Així doncs, si assumim aquesta distribució horària, l’hora punta de la mobilitat generada per les nostres zones d’estudi, se situa a les 17 h en que coincideix la fi de la jornada laboral a les industries amb l’inici de les altres activitats. Per determinar l’hora la mobilitat en hora punta es prenen els percentatges combinats més desfavorables de mobilitat en aquella hora, respecte a la mobilitat total diària. Així doncs, a les 17 h els valors de pic de la mobilitat que pot aparèixer a cada via en cada sentit de circulació són els següents:

• Treballadors de les indústries: Valor de pic = 15,6 % • Equipaments: Valor de pic = 13,5 %

Pel que fa al trànsit de camions, es considera que el flux de camions que arriben a les industries, no té pics i es constant al llarg de la jornada laboral. Així doncs, considerant una jornada laboral del 8 hores, el nombre de camions que circularà en una hora concreta del dia, es 1/8 del nombre total de camions que circula al llarg del dia:

• Camions: Valor de pic = 12,5 % Aplicant aquests factors a la mobilitat diària generada per les zones d’estudi, s’obté la taula de mobilitat generada en hora punta (Taula 10.3). A partir d’aquesta mobilitat generada, es calcula el flux de vehicles que circularan per cada tram estudiat. Els resultats es presenten en la Taula 10.5 i es refereixen al nombre de vehicles que circulen per cada carril de cada tram entre les 17 i les 18 hores que té com origen o destinació alguna de les activitats implantades a la zona d’estudi. El nombre de carrils a cada tram es mostra en la Taula 10.4.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

45 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Taula 10.3. Mobilitat total generada en hora punta (17 h)

Superfície

m2

Desplaçaments generats en hora

punta

UA-R1A 38924 197 UA-R2a 12074 326 UA-R2b 18166 490 UA-R3 23164 625 UA-R5 25951 131 UA-R6 30150 152 UA-R7 24424 124 UA-R8 4711 24 UA-R10 19552 528 UA-R11 12944 350 UA-R14 11267 57 UA-R15 26758 723 UA-R16 7158 193 UA-R17 23913 121 UA-R19 17056 86 UA-R20 9330 252 UA-R22 3056 82 UA-R23b 14073 71 UA-R26 15629 422 PE-R2 26545 134 Total 364845 5088

Taula 10.4. Nombre de carrils a cada tram

Trams distància(m) Tipus de carrer Nombre de carrils A1 270 carrer doble sentit 1 carril per direcció A2 957 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A3 692 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A4 924 carrer doble sentit 3 carrils per direcció A5 915 carrer doble sentit 2 carrils per direcció A6 1400 carrer doble sentit 1 carril per direcció B1 513 carrer doble sentit 1 carril per direcció B2 1300 carrer doble sentit 1 carril per direcció B3 1700 carrer doble sentit 2 carril per direcció

B4 2000 carrer doble sentit 1 carril per direcció + un lateral direcció Barcelona

B5 535 carrer doble sentit 1 carril per direcció B6 841 carrer doble sentit 1 carril per direcció B7 990 carrer doble sentit 1 carril per direcció C1 1200 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C2 909 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C3 956 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C4 388 carrer doble sentit 2 carrils per direcció C5 782 carrer doble sentit 2 carrils per direcció

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

46 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

C6 550 carrer doble sentit 1 carril per direcció C7 2200 carrer doble sentit entrada a Sabadell 1 carril sortida 2 C8 3800 carrer doble sentit 1 carril per direcció D1 2200 carrer doble sentit 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen)

D2 821 carrer doble sentit 2 carrils per direcció (te laterals i es mantenen els dos carrils)

D3 463 carrer doble sentit 2 carrils per direcció (te laterals i es mantenen els dos carrils)

E1 646 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E2 2000 carrer doble sentit 2 carril per direcció (ample) E3 643 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E4 1600 carrer doble sentit 1 carril per direcció (ample) E5 1300 carrer doble sentit 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen)

I4 777 carrer una direcció 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen) poc transitat

N1 2200 carrer doble sentit 1 carril per direcció S1 2700 carrer doble sentit 1 carril per direcció S2 913 carrer un sentit 1 carril per direcció S3 1100 carrer doble sentit 1 carril a1 672 carrer doble sentit 1 carril per direcció a2 538 carrer doble sentit 1 carril per direcció a3 650 carrer doble sentit 1 carril per direcció b1 235 carrer una direcció b2 514 carrer doble sentit 1 carril per direcció b3 1400 carrer doble sentit 1 carril per direcció c1 812 carrer doble sentit 1 carril per direcció d1 787 carrer doble sentit 1 carril per direcció d2 540 carrer doble direcció 1 o 2 carrils per cada direcció (es tornen) d3 370 carrer doble sentit 1 carril per direcció

Taula 10.5. Flux de vehicles en hora punta per carril en cada tram

Trams camions/hora carril

vehicles/hora carril

total/hora/carril

A1 50 525 575 A2 17 175 192 A3 25 237 262 A4 37 387 424 A5 23 338 361 A6 45 358 403 B1 120 1422 1542 B2 0 510 510 B3 0 648 648 B4 0 165 165 B5 0 265 265 B6 0 243 243 B7 0 61 61 C1 30 356 386 C2 20 598 618 C3 16 286 302 C4 8 534 542 C5 8 306 314

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

47 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

C6 0 546 546 C7 0 352 352 C8 0 152 152 D1 45 288 333 D2 43 551 594 D3 85 984 1069 E1 45 0 45 E2 10 0 10 E3 36 0 36 E4 20 0 20 E5 12 0 12 I4 12 0 12 N1 45 0 45 S1 70 0 70 S2 70 0 70 S3 16 0 16 a1 48 1292 1340 a2 55 186 241 a3 30 186 216 b1 16 2516* 2532* b2 16 2516* 2532* b3 63 1461 1524 c1 16 262 278 d1 0 12 12 d2 0 211 211 d3 0 422 422

* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell

Assumint que la capacitat teòrica d’un vial urbà està al voltant dels 750 vehicles/hora per cada carril (Annex 0), els trams destacats en taronja serien els que saturarien la capacitat teòrica de la via provocant col·lapses deguts a la mobilitat de l’àrea d’estudi. Val a dir que el valor de 750 vehicles/hora per carril és molt conservador i que en funció de les dimensions de cada carril, la capacitat de la via podria augmentar considerablement. Cal esmentar que en aquest estudi, els trams b1 i b2, a efectes de càlcul, concentren tota la mobilitat dels residents a Sabadell que es dirigeixen a la zona d’estudi, ja que s’ha pres com a origen l’ajuntament de Sabadell. Però, en realitat, els seus valors són molt inferiors ja que els orígens dels residents a Sabadell, es reparteixen per tota la ciutat i per tant, accedeixen a la zona del Ripoll, des dels carrers i rutes que més els convinguin. Els trams b3 i a1 són carrers d’accés a les zones d’estudi conflictius ja en l’actualitat i de traçat complicat, i tal com s’ha dit anteriorment, està previst que els futurs ponts P1 i P2 projectats, descongestionin aquestes vies. El tram D3, correspon a part del traçat de la B-124, que com es ja destaquen diferents estudis de l’Autoritat del Transport Metropolità, es troba en estat quasi permanent de saturació. Els trams C, pertanyents a la Gran Via, són conflictius i congestionats per naturalesa, ja que concentren gran part de la mobilitat de la ciutat.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

48 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

11. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS

11.1. Proposta de canvi de compartimentació de les parcel·les a efectes de les activitats econòmiques. Segons les ràtios de mobilitat establertes pel Decret 344/2006 (veure Annex 1.2), no hauria d'haver-hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la compartimentació de les diferents activitats econòmiques existents en una parcel·la, ja que per exemple la mobilitat de 3 activitats de 500 m2 donarien, segons la ràtio de n viatges/dia/100 m2 de sostre, la mateixa mobilitat que 1 activitat de 1500 m2, això és, un mínim de 15·n viatges/dia. Per això, en aquest estudi s'ha optat per utilitzar les ràtios d'activitat industrial establertes per l'estudi del Centre Metal·lúrgic de Sabadell a partir del llistat d’indústries metal·lúrgiques actuals, ja que ens permeten discriminar la mobilitat en funció de la grandària del sostre. Recordem que els Casos 1 i 2 simulats responen a dues situacions hipotètiques en el qual totes les parcel·les estiguin ocupades per activitats que generen mobilitat a la zona (el Cas 1 usant només els vials actuals, i el Cas 2 incorporant futurs vials), mentre que el Cas 0 reflecteix la situació actual en la qual existeixen diverses parcel·les buides. Cal recordar també que aquest estudi presenta la mobilitat deguda únicament a les activitats en l'àrea del Riu Ripoll, ja que no es tracta d'un estudi de mobilitat de tota la ciutat de Sabadell, i per tant, els resultats han de prendre's com a valors relatius de la mobilitat total que pugui existir realment. L'objectiu de l'estudi ha sigut conèixer la influència que pot tenir un canvi de compartimentació de les activitats econòmiques, disminuint-les fins a un mínim de 500 m2 en comptes dels 1500 m2 actuals. Per tant, cal comparar entre si els supòsits (a) i (c) del Cas 1 (o del Cas 2) (veure Taules 8.1 i 8.2). Així, el Cas 1.a reflecteix la màxima mobilitat que pot arribar a tenir-se en el qual totes les parcel·les estan compartimentades en activitats econòmiques d’un mínim de 500 m2, mentre el Cas 1.c respon a una evolució de la situació actual però amb totes les parcel·les ocupades amb activitats econòmiques amb una compartimentació mínima de 1500 m2. En la Taula 11.1 es pot veure que els valors de les diferències entre les mobilitats d'ambdós casos (Cas 1.a i Cas 1.c) són inferiors a 900 vehicles/dia. I les diferències entre el Cas 1.b i el Cas 1.c són menors de 500 vehicles/dia en tots els trams.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

49 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Taula 11.1. Diferència de mobilitat entre una compartimentació de 500 m2 (Cas 1.a) o una de 500-1500 m2 (Cas 1.b) i una compartimentació de ≥1500 m2 (Cas 1.c)

Trams

Cas 1.a – Cas 1.c Cas 1.b – Cas 1.c

vehicles/dia camions/dia vehicles/dia camions/dia

A1 157 98 84 52 A2 157 98 84 52 A3 227 288 122 115 A4 251 288 135 115 A5 199 212 107 74 A6 105 212 57 74 B1 432 359 234 152 B2 160 0 86 0 B3 34 0 18 0 B4 53 0 28 0 B5 106 0 57 0 B6 97 0 53 0 B7 24 0 13 0 C1 432 359 234 152 C2 793 325 431 94 C3 298 234 161 85 C4 279 106 151 17 C5 159 106 87 17 C6 148 0 81 0 C7 95 0 51 0 C8 44 0 25 0 D1 85 212 45 74 D2 358 352 194 149 D3 589 457 318 204 E1 0 212 0 74 E2 0 163 0 48 E3 0 269 0 65 E4 0 163 0 48 E5 0 79 0 42 I4 0 49 0 26 N1 0 212 0 74 S1 0 261 0 100 S2 0 276 0 108 S3 0 106 0 17 a1 483 259 263 141 a2 70 281 38 112 a3 70 232 38 86 b1 822* 121 449* 25 b2 822* 121 449* 25 b3 365 424 199 68 c1 53 136 29 33 d1 5 15 3 8 d2 169 30 91 16 d3 169 90 91 48

* a efectes de càlcul, s’ha agrupat en aquests trams tota la mobilitat dels treballadors residents a Sabadell

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

50 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Comparant la mobilitat global generada en els casos (a) respecte als casos (c), es pot elaborar un resum com el que figura a la Taula 11.2. Taula 11.2. Resum de la mobilitat global en l’àrea d’estudi per als nous casos simulats

(viatges/dia)

Casos 1.a i 2.a (compartim. de

500 m2)

Casos 1.b i 2.b (compartim. de 500-1500 m2)

Casos 1.c i 2.c (compartim. de 1500 m2)

Increment de (a)

respecte a (c)

Increment de (b)

respecte a (c)

Vehicles privats

9087 8365 7495 +21% +12%

Camions 4977 4538 4009 +24% +13% Total 14064 12903 11504 +22% +12%

És a dir, amb compartimentacions de 500 m2 globalment la mobilitat en tota l'àrea d'estudi augmentaria un 22%. Amb compartimentacions de entre 500 i 1500 m2, el augment a nivell global seria menor, un 12%. Cal remarcar que, algunes de les hipòtesis realitzades i les ràtios utilitzades, fan que els resultats de l'estudi puguin ser conservatius, és a dir, que puguin respondre a les condicions més desfavorables que poden arribar a succeir. Per exemple, en els casos 1.a i 2.a s’ha suposat que totes les parcel·les lliures es compartimentaran en 500 m2, que li correspon una ràtio d'ocupació laboral extrete d'un rang d'empreses de 400 a 600 m2 (135,5 treballadors/ha), mentre que per als casos 1.c i 2.c, la ràtio utilitzada va ser extrete d'un rang d'empreses de 1600 a 3000 m2 (81,7 treballadors/ha). És a dir, el rang per als casos (c) és, d'una banda, més ampli que en els casos (a) i, d'altra banda, la ràtio és menor que la que li correspondria a activitats de 1500 m2. En canvi, cal recordar que només s'ha considerat la mobilitat generada per les activitats actuals i previstes a les zones de l'àrea d'estudi, però no s'ha considerat un altre tipus de mobilitat, com per exemple, mobilitat de pas per l'àrea. Així mateix, per calcular la mobilitat de les mercaderies, s'ha utilitzat una ràtio facilitada pel CIM Vallès, és a dir, de l'activitat pròpia de les empreses logístiques, i per tant, amb intensa activitat de transport de camions. Per tant, es pot concloure que:

1) La compartimentació de l'àrea d'estudi en activitats econòmiques d’un mínim de 500 m2 no suposarà un increment significatiu de la mobilitat diària en els vials (en tot cas inferior al 22% als vials amb més trànsit), respecte a la qual es tindria si es manté el límit mínim de compartimentació de 1500 m2. Per compartimentacions de 500-1500 m2, per exemple, 750 m2, el increment de mobilitat seria encara menor.

2) Si es posen en servei els nous vials previstos, la mobilitat en els trams de

l'interior de la ciutat per accedir a l'àrea d'estudi, en general, es veurà reduïda sensiblement en els trams amb més trànsit (fins a -23% en el cas dels vehicles privats i fins a -22% en el cas dels camions). En canvi en alguns trams de la perifèria de l’àrea d’estudi, hi pot haver un lleuger augment de la mobilitat dels vehicles privats (fins a 8%). En canvi, pel que fa als camions, podria haver-hi un augment de mobilitat puntual important, localitzat en els vials de sortida de la nova Ronda Est.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

51 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

11.2. Proposta d’usos compatibles a cada zona Segons la Taula 10.5, es pot observar que, en el cas que s’instal·lessin activitats associades a “equipaments” a totes les parcel·les actualment buides, alguns trams es col·lapsarien. En l’estudi s’ha considerat només la mobilitat generada per la zona industrial a l’àmbit del riu Ripoll. Tenint en compte que hi haurà a més a més una mobilitat de pas independent a aquest estudi, l’instal·lació d’equipaments (esportius, educatius, oficines...) en les zones amb trams pròxims al col·lapse es considera poc recomanable, o com a màxim, es recomana fer-ho en un percentatge petit respecte a la mida de la parcel·la. Estimem que aquest percentatge no hauria de superar el 25%, a fi i efecte que la mobilitat no sigui major que la que li correspondria si tota la parcel·la fora d'ús industrial. Els trams més conflictius quant a volum de tràfic generat per activitats econòmiques alternatives a les activitats industrials (assimilades a equipaments) serien: els trams “D3” i “B1” que permeten accedir a la Zona 2; el tram “a1”, a la Zona 3; i el tram “b3”, a la Zona 4. Aquests trams es col·lapsarien si totes les activitats en les parcel·les buides d’aquestes zones fossin exclusivament d’equipaments. Per accedir a la parcel·la UA-R7 cal travessar una zona residencial (trams O1 i O2). Aquest fet fa que no sigui recomanable que s’hi instal·lin activitats que generin un gran nombre de desplaçaments de camions (magatzems). El tram “a1” permet creuar el riu i és una zona bastant conflictiva; per aquest motiu es recomana limitar l’instal.lació d’equipaments en la parcel·la UA-20 ja que està situada a l’altra banda del riu. I també es recomana limitar aquestes activitats en UA-22, ja que està situada molt propera a aquest tram. No recomanaríem instal·lar activitats no industrials ni en UA-R15 ni en UA-R16, ja que el tram “b3” dona accés a totes aquestes parcel·les i és un tram molt col·lapsat degut a que coexisteixen moltes indústries concertades i amb accessos limitats. Les activitats derivades de l’ús “comercial” no haurien de permitir-se ja que generen una mobilitat 10 vegades superior a la industrial, excepte si es tracta de comerç singular, es a dir, comerç a l’engròs, el qual pot ser assimilat a una activitat industrial. En conclusió:

1) A totes les zones, els usos relacionats amb la “indústria” són compatibles a efectes de mobilitat:

- Indústria - Indústria artesanal - Taller central de reparació de vehicles, sense accés directe de clients - Magatzem (com complementari a una activitat principal d’una mateixa

empresa ubicada al terme municipal de Sabadell) o sistemes logístics de valor afegit, es a dir, aquells que s’efectuen manipulacions en els productes, no s’inclouen els magatzems destinats a ruptura de cargues i transitaris de distribució.

- Comerç singular (limitat al comerç a l’engròs)

Com a excepció, cal citar el cas de la parcel·la UA-R7 a la Zona 2, on l’ús “magatzem” estaria condicionat a una millora dels accessos.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

52 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

2) En quant als usos com a equipaments i oficines, l’alta mobilitat generada en hora punta, limita molt la implantació d’aquestes activitats.

En tot cas, no es descarta la implantació d’aquests usos proposats (oficines, esportius, etc.) sempre i quan els limiti la superfície conjunta destinada a aquests usos al 25% de la superfície total de cada àrea d’estudi, ja que a efectes de mobilitat generada, aquestes superfícies equivaldrien a la mobilitat generada per l’ús industrial i podria ser assumida per les vies existents.

3) Per a la implantació de l’ús “estació de servei”, es considerarien adequades

aquelles zones amb accés directe a les vies principals. D’aquesta manera no es preveu que l’estació de servei generi massa desplaçaments addicionals, sinó que tan sol serà una parada en els usuaris que ja estaven utilitzant aquella via.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

53 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

REFERÈNCIES

− Ajuntament de Sabadell. “ Document Refós de la modificació del PGMO de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll. (MPG-5)”, 28 de Novembre de 2001”

− Ajuntament de Sabadell. “Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell, Maig 2009”.

http://www.sabadell.cat/TaulaMobilitat/p/TaulaMobi_cat.asp (accés Març 2010).

− Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “Enquesta de Mobilitat

Quotidiana 2006”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).

− Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “La de Mobilitat en dia Feiner a la RMB, EMEF 2009 ”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).

− Autoritat del Transport Metropolità de Barcelona. “Pla director de la Mobilitat

de la Regió Metropolitana de Barcelona. Inventari d’infraestructures viaries a la RMB, Memòria Juny 2006”. URL: www.atm.cat (accés Març 2010).

− Cambra de Comerç de Sabadell, Gabinet d’estudis. “Informe sobre el context i

les perspectives industrials a la conca del Ripoll” (2009).

− Cambra de Comerç de Sabadell. “Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Riu Ripoll al Sabadell actual” (2009).

− Cambra de Comerç de Sabadell, Consell Intersectorial d’Empresaris de

Sabadell i Comarca. Informe sobre l’adequació del Parc Industrial del Riu Ripoll al Sabadell actual (Nov. 2009).

− Centre Metal·lúrgic de Sabadell. Comunicació personal (Gen. 2010)

− CIMALSA. Comunicació personal (Des. 2009).

− CINESI. “Estudi de trànsit de la prolongació de la Ronda Oest de Sabadell. Connexió entre la carretera N-150 i la B-124. Tram: Sabadell”. Març 2007.

− “Design Manual for Roads and Bridges. Volume 5: assessment and preparation of road schemes; Section 2: preparation and implementation. Part 2. TA 79/99. Traffic capacity of urban roads”. UK, Feb. 1999. URL: http://www.standardsforhighways.co.uk/dmrb/vol5/section1/ta7999.pdf (accés Mar. 2010).

− Generalitat de Catalunya. “Modificació puntual del Pla General de Sabadell a l’àmbit del riu Ripoll”, DOGC núm. 3834 – 03/03/2003.

− Generalitat de Catalunya. Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada, DOGC núm. 4723.

− Generalitat de Catalunya. “Guia bàsica per a l'elaboració de plans de mobilitat urbana”. URL: http://www10.gencat.net/ptop/AppJava/cat/ documentacio/publicacions/mobilitat/guia_plans_mobilitat.jsp (accés Març 2010).

− Google Maps. URL: http://maps.google.es (accés Dic. 2009). − Guía Repsol. URL: http://www.guiarepsol.com (accés Dic. 2009).

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

54 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

− Horwath Accelera Management. “Estudi sobre el teixit empresarial a l’entorn

del Riu Ripoll a Sabadell”. URL : http://www.sabadell.net/estudis/ EstudiRipoll09.pdf (accés Nov. 2009).

− Transportation Research Board. “Highway Capacity Manual” (2000). Citat per

URL: http://www.dgt.es/was6/portal/contenidos/documentos/la_dgt/ recursos_humanos_empleo/oposiciones/TEMA_078.pdf (accés Mar. 2010).

− Institut d’Estadística de Catalunya. URL: http://www.idescat.cat (accés Nov.

2009). − Institut Cartogràfic de Catalunya. URL: http://www.icc.es (accés Nov. 2009).

− Pacte Industrial de la Regió Metropolitana de Barcelona. “Guia per a

l'elaboració de Plans de Mobilitat als polígons industrials” URL: http://www.pacteind.org/pdfs/Q5GuiaPlansMobilitatPoligons.pdf (accés Març 2010).

− “Plan especial de indicadores de sostenibilidad ambiental de la actividad

urbanística de Sevilla”. URL: http://www.ecourbano.es/imag/03%20MOVILIDAD%20Y%20SERVICIOS.PDF. (accés Nov. 2009).

− Xavier Rosselló. ATM. Comunicació personal (2009).

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

55 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

ANNEX 0. TIPUS I CAPACITAT DELS VIALS Segons el “Design Manual for Roads and Bridges” (1999) anglès, els vials es poden classificar així:

Aleshores, els fluxos màxims de vehicles/h en cada carril, que defineixen la capacitat del vial, es poden estimar amb la següent taula:

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

56 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

No obstant, els valors de capacitat per carril usualment utilitzats a tot arreu són els recomanats pel Transportation Research Board dels Estats Units i descrits en el “Highway Capacity Manual” (2000):

Tipus de vial Capacitat (vehicles/hora/carril)

4 o més carrils 2300 (un sol sentit) 2 o més carrils 2200 (doble sentit) Urbans (trànsit interromput) 2000 (hora de llum verda) Urbans (trànsit amb interrupcions aïllades) 1500 (hora de llum verda)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

57 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

ANNEX 1. RÀTIOS DE MOBILITAT DE PERSONES

A1.1. Ràtios de generació i atracció a les zones d’activitat econòmica

Font: Comunicació personal de Xavier Roselló (ATM)

A1.2. Ràtios mínims segons el Decret 344/2006 Nombre mínim de viatges generats/dia/100 m2 de sostre en funció de l’activitat, establerts pel Decret 344/2006 a tenir en compte en els estudis d’avaluació de la mobilitat generada, llevat d'aquells supòsits en què es justifiqui l'adopció de valors inferiors:

Activitat Viatges generats/dia/100 m2 de sostre (mobilitat de persones)

Ús industrial 5 Ús comercial 50 Ús d’oficines 15 Equipaments 20

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

58 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

ANNEX 2. RÀTIOS DE MOBILITAT DE MERCADERIES

A2.1. Dades del CIM Vallès Segons informació subministrada per CIMALSA, per dimensionar els paviments de les naus es utilitzen les següents ràtios:

2,85 vehicles per cada 100 m2 de nau, dels quals el 36% són camions (vehicles pesats).

Per tant, tenim 0,01026 camions/m2 nau i 0,01824 vehicles lleugers/m2 nau. Aquests són els vehicles que entren en el CIM Vallès, que és la dada que ens interessa per al dimensionament del paviment, però el nombre de moviments diaris generats (entrades+sortides) seria el doble. Les dades del 2006 són:

- Mitjana diària entrada camions: 2760 - Mitjana diària sortida camions: 2760

- Mitjana diària d'entrada de turismes: 4530 - Mitjana diària de sortida de turismes: 4530

- M2 totals de nau (aprox): 185000 m2 - M2 oficines (aprox): 50000 m2

El que donaria 3,1 vehicles per cada 100 m2 de nau, dels quals un 37,8% són camions.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

59 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

A2.2. Indicadors relacionats amb la mobilitat dels centres logístics a Sevilla Segons dades del “Plan especial de indicadores de sostenibilidad ambiental de la actividad urbanística de Sevilla”, es pot obtenir el volum de la càrrega i descàrrega de mercaderies a través del nombre de palets generats per les operacions de distribució de mercaderies aplicant els ràtios següents:

- Alimentació: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Hosteleria: 0,25 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Consum personal: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega

generada. - Habitatge: 0,5 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Oci: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada. - Heterogeni: 0,125 palets per operació de càrrega i descàrrega generada.

Per calcular la superfície de plataforma logística que doni resposta al nombre de palets generats per les activitats econòmiques existents, es poden utilitzar les següents ràtios per les tipologies més comunes:

- Plataforma logística de 10 x 20 metres: Dóna resposta a 1250 palets setmanals.

- Plataforma logística de 20 x 25 metres: Dóna resposta a 3280 palets setmanals.

- Plataforma logística de 35 x 35 metres: Dóna resposta a 8635 palets setmanals.

- Plataforma logística de 100 x 100 metres: Dóna resposta a 76665 palets setmanals.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

60 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

ANNEX 3. RÀTIOS DE TREBALLADORS A LES INDÚSTRIES A partir del llistat d’indústries metal·lúrgiques actuals facilitat per la Centre Metal·lúrgic de Sabadell, amb les corresponents valors de superfície i de la plantilla que disposen, s’obtenen els valors mitjans amb els quals s’han realitzat els càlculs de mobilitat de treballadors. En negretes s’han ressenyat les tres ràtios utilitzades. Superfície Plantilla Ràtio Ràtio Ràtio (m2) (nº treb.) (treb./m2) (treb./ha) (m2/treb.) Menys de 400 m2

Promig 231,34 5,77 0,02 175,1 57,12 Mostra 154 154 154 154

Desv. Est. 95,4697 4,3843 0,0295 47,22 Intèrv. Conf. 15,0783 0,6925 0,0047 7,46 Promig + IC 246,4214 6,4652 0,0356 64,58 Promig - IC 216,2647 5,0803 0,0263 49,6593

De 400 a 600 m2

Promig 471,16 9,23 0,02 135,5 73,79 Mostra 95 95 95 95

Desv. Est. 49,2141 6,4683 0,0133 47,80 Intèrv. Conf. 9,8964 1,3007 0,0027 9,61 Promig + IC 481,0543 10,5323 0,0223 83,40 Promig - IC 461,2615 7,9309 0,0169 64,1754

De 600 a 1000 m2

Promig 729,42 11,59 0,02 111,1 90,00 Mostra 103 103 103 103

Desv. Est. 111,6361 7,3969 0,0101 65,20 Intèrv. Conf. 21,5593 1,4285 0,0019 12,59 Promig + IC 750,9744 13,0207 0,0178 102,59 Promig - IC 707,8559 10,1637 0,0139 77,4081

De 1000 a 1600 m2

Promig 1212,92 17,27 0,01 88,2 113,36 Mostra 108 108 108 108

Desv. Est. 194,6225 11,8972 0,0087 150,81 Intèrv. Conf. 36,7053 2,2438 0,0016 28,44 Promig + IC 1249,6220 19,5123 0,0158 141,81 Promig - IC 1176,2113 15,0247 0,0125 84,9222

De 1600 a 3000 m2

Promig 2110,89 24,73 0,01 81,7 122,45 Mostra 66 66 66 66

Desv. Est. 367,7634 14,1242 0,0061 103,76 Intèrv. Conf. 88,7247 3,4075 0,0015 25,03 Promig + IC 2199,6187 28,1348 0,0133 147,48 Promig - IC 2022,1692 21,3197 0,0103 97,4165

De 3000 a 5000 m2

Promig 3860,58 36,80 0,01 64,8 154,37

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

61 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Mostra 51 51 51 51 Desv. Est. 740,5185 23,5262 0,0058 125,71

Intèrv. Conf. 203,2352 6,4568 0,0016 34,50 Promig + IC 4063,8146 43,2607 0,0112 188,87 Promig - IC 3657,3442 30,3472 0,0080 119,8715

De 5000 a 27500 m2

Promig 11092,80 117,75 0,01 57,6 173,53 Mostra 44 44 44 44

Desv. Est. 6127,0444 138,1139 0,0112 125,10 Intèrv. Conf. 1810,3927 40,8093 0,0033 36,96 Promig + IC 12903,1881 158,5593 0,0139 210,50 Promig - IC 9282,4028 76,9407 0,0073 136,5695

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

62 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

ANNEX 4. AREA D’ESTUDI, ZONES I TRAMS Per a generar les rutes que seguirien els vehicles dels treballadors des de cada municipi fins a les diferents zones, tenint en compte només les vies actualment existents, s’ha utilitzat un programa d’Internet que calcula les millors rutes entre dos punts (Guia Repsol). Rutes per la mobilitat de persones, vies actuals (Casos 0 i 1)

Procedència Zona 1

Trams urbans Sabadell B1,C1,C2,D3,D2,b1,b2

Barcelona A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 B-10 , C58(B10 -S12)

Terrassa A1,A2,A3,A4,A5, D3,D2 C-58 ( S22-S12)

Barberà del Vallès

B2,B3,C4,C3,C2,C1,B1,D3,D2

Castellar del Vallès

D1

Sant Quirze del Vallès A6,A4,A3,A2,A1,D3,D2

Cerdanyola del Vallès A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2

C-58(S5-S12)

Badia del Vallès

C8,C6,C5,C4,C3,C2,C1,B1,D3,D2

Sant Cugat del Vallès A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2

C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S12

Rubí A1,A2,A3,A4,A6,D3,D2 C-1413a(Rubí –St.Quirze)

Badalona A1,A2,A3,A4,A5,D3,D2 B-10 , C58( B10 -S12)

Procedència Zona 2

Trams urbans Sabadell B1,C1,C2,D3,b1,b2

Barcelona A1,A2,A3,A4,A5,D3 B-10 , C58( B10 -S12)

Terrassa A1,A2,A3,A4,A5, D3 C-58 ( S22-S12)

Barberà del Vallès

B2,B3,C4,C3,C2,C1,B1,D3

Castellar del Vallès D1,D2

Sant Quirze del Vallès A6,A4,A3,A2,A1,D3

Cerdanyola del Vallès

A1,A2,A3,A4,A5,D3 C-58(S5-S12)

Badia del Vallès

C8,C6,C5,C4,C3,C2,C1,B1,D3

Sant Cugat del Vallès

A1,A2,A3,A4,A5,D3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S12

Rubí A1,A2,A3,A4,A6,D3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

63 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Badalona A1,A2,A3,A4,A5,D3 B-10 , C58 (B10-S12)

Procedència Zona 3

Trams urbans Sabadell C2,b1,b2,a1

Barcelona C7,C2,C6,C5,C4,C3,a1 B-10 C58 (B10-S11)

Terrassa A3,A4,A5,a3,a2,a1 C-58 (S22-S12)

Barberà del Vallès

B2,B3,C4,C3,C2,a1

Castellar del Vallès

D1,D2,D3,B1,C1,a1

Sant Quirze del Vallès A6,A3,A4 ,a3,a2,a1

Cerdanyola del Vallès

B4,B2,B3,C4,C3,C2,a1 C-58 (S5-S12)

Badia del Vallès

C8,C6,C5,C4,C3,C2,a1

Sant Cugat del Vallès

C7,C6,C5,C4,C3,C2,a1 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S11

Rubí A3,A4,A6,a3,a2,a1 C-1413a(Rubí–St.Quirze)

Badalona C7,C2,C6,C5,C4,C3,a1 B-10 , C58 (B10-S11)

Procedència Zona 4

Trams urbans Sabadell b1,b2,b3

Barcelona C7,C6,C5,C4,C3,b3 B-10 , C58 (B10-S11)

Terrassa A5,c1,C3,C5,C4,b3 C-58 (S22-S12)

Barberà del Vallès

B2,B3,C3,C4,b3

Castellar del Vallès D1,D2,D3,B1,C1,C2,b3

Sant Quirze del Vallès

A6,c1,C5,C4,C3,b3

Cerdanyola del Vallès

B2,B3,B4,C3,C4,b3 C-58(S5-S12)

Badia del Vallès C8,C6,C3,C5,C4,b3

Sant Cugat del Vallès

C7,C3,C6,C5,C4,b3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S11

Rubí A6,c1,C3,C5,C4,b3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)

Badalona C7,C3,C6,C5,C4,b3 B-10 , C58 (B10-S11)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

64 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Procedència Zona 5 (UA-R26)

Trams urbans Sabadell B5,B6,d3

Barcelona B4,B3,B2,d3 B-10 , C58(B10 –S8)

Terrassa A5,A4,B7,B2,d3 C-58 (S22-S12)

Barberà del Vallès

B2,B3,d3

Castellar del Vallès D1,D2,D3,B1,C1,C2,C3,B5,d3

Sant Quirze del Vallès A6,A4,B7,B2,d1

Cerdanyola del Vallès

B2,B3,B4,d3 C-58 (S5-S12)

Badia del Vallès

C8,C6,d1,d2,d3

Sant Cugat del Vallès

B4,B3,B2,d3 C16 (fins AP-7) AP-7 (C-16 fins C58) C-58 fins S8

Rubí A6, A4,B7,B2,d3 C-1413a (Rubí–St.Quirze)

Badalona B4,B3,B2,d3 B-10, C58 (B10-S11)

Rutes per la mobilitat de persones, vies futures (Cas 2)

Origen Zona 1 Zona 2 Zona 3 Zona 4 Zona 5

Sabadell

b1+b2+C2+C1+B1+D3+D2

b1+b2+C2+C1+B1+ D3

b1+b2+C2+P2 b1+b2+P1

b1+b2+C3+C4+S2+d3

Barcelona R01+R02+R04+RN+D1

+R01+R02+R03+A1+D3 +RE+P2

RE+E3+E4+P1 E1+ E5+d3

Terrassa RN+D1 +RN+D1+D2

RN+D1+D2+D3+B1+C1+P2

RN+D1+D2+D3+B1+C1+C2+P1

RN+D1+D2+D3+B1+C1+P2+RE+E1+E5+d3

Barberà del Vallès

R01+R02+R04+Rn+D1

R01+R02+R03+A1+D3

(B3) +RE+P2

B3+B2+C4+C3+P1 B3+d2+d3

Castellar del Vallès D1 D1+D2

D1+D2+D3+B1+C1+P2

D1+D2+D3+B1+C1+C2+P1

D1+D2+D3+B1+C1+P2+RE+E1+E5+d3

Sant Quirze del Vallès

R01+R02+R04+RN+D1

+R01+R02+R03+A1+D3

A6+A4+A3+a3+a2 +P2

A6+c1+C5+C4+C3+P1

A6+c1+d1+ d2+d3

Cerdanyola del Vallès

+R01+R02+R04+RN+D1

R01+R02+R03+A1+D3

+(B4)+RE+P2

RE+E3+E4+P1

E1 +(B4)+E5+d3

Badia del Vallès

(C9)+R01+R02+R04+RN+D1

(C9)+R01+R02+R03+A1+D3

(C9)+RE+P2

C8+C6+C5+C4+C3+P1

(C9)+E1+E5+d3

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

65 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Sant Cugat del Vallès

+R01+R02+R04+RN+D1

+R01+R02+R03+A1+D3 +RE+P2

RE+E4+E3+P1 E1+ E5+d3

Rubí R01+R02+R04+RN+D1

+R01+R02+R03+A1+D3

A6+A4+A3+a3 +a2 +P2

A6+c1+C5+C4+C3+P1

A6+c1+d1+d2+d3

Badalona R01+R02+R04+RN+D1

R01+R02+R03+A1+D3 RE+P2

RE+E3+E4+P1 E1+ E5+d3

Rutes per la mobilitat de mercaderies, vies actuals (Casos 0 i 1)

Procedència

Zona 1

Trams urbans Interurbans

Nord-oest D1

Nord-est N1, I4, a1, C2,C1, B1, D2, D3

Est E1, E5, S1, S2, C3, C2, C1, B1, D3, D2 B-140

Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, D3, D2 C-58

Sud S1, S2, C3, C2, C1, B1, D3, D2 N-150, A7

Oest A5, A4, A3, A2, A1, D3, D2 C-58

Sabadell a2, C2, C1, B1, D3, D2

Procedència

Zona 2

Trams urbans Interurbans

Nord-Oest D1,D2, D3, 01,02

Nord-est N1, I4, a1, C2,C1, B1, 01, 02

Est E1, E5, S1, S2, C3, C2, C1, B1, 01, 02 B-140

Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58

Sud S1, S2, C3, C2, C1, B1, 01, 02 N-150, A7

Oest A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58

Sabadell A2, C2, C1, B1, 01, 02

Procedència

Zona 3

Trams urbans Interurbans

Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, a1

Nord-est N1

Est E1, E1, E2, E3, E4 B-140

Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58

Sud S1, S2, C3, C2, a1 N-150, A7

Oest A5, A4, A3, a3, a2, a1 C-58

Sabadell a3, a2, a1

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

66 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Procedència

Zona 4

Trams urbans Interurbans

Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, b3

Nord-est N1, E4, E3

Est E1, E2, E3 B-140

Sud-est A5, A4, A3, A2, A1, 01, 02 C-58

Sud S1, S2, S3 N-150, A7

Oest A5, A4, A3, a3, a2, C2, b3 C-58

Sabadell b2, b3

Procedència Zona 5

Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, C3, S2,S2'

Nord-est N1, E4, E3, E2, E5, d3

Est E1, E5, d3

Sud-oest A6, c1, d1, d2, d3

Sud S1, d3

Oest A5, c1, d2, d3

Sabadell b1, b2, C3, S2, S2', d3 Rutes per la mobilitat de mercaderies, vies futures (Cas 2)

Procedència

Zona 1

Trams urbans interurbans

Nord-Oest D1 Nord-est N1, I4, P2,C1, B1, D2, D3 Est RE, P2, C1, B1, D3, D2 B-140 Sud-oest RO1, RO2, RO4, RN C-58 Sud RO1, RO2, RO4, RN C-58 Oest RN C-58 Sabadell a2, C1, B1, D3, D2

Procedència

Zona 2

Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2 Nord-est N1, P2,C1, B1, D3 Est RE, P2, C1, B1,D3 B-140 Sud-oest RO1,RO2, RO3, A1, D3 C-58 Sud RO1,RO2, RO3, A1,D3 N-150, A7 Oest RN, D1,D2 C-58 Sabadell a2, C1, B1,D3

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

67 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Procedència

Zona 3

Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, a1 Nord-est N1, I4 Est RE, P2 B-140 Sud-oest RE, P2 C-58 Sud RE, P2 N-150, A7 Oest RE, P2 C-58 Sabadell a3, a2, a1

Procedència

Zona 4

Trams urbans interurbans Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, C2, P1 Nord-est N1, E4, E3 Est RE, E4, E3 B-140 Sud-oest RE, E4, E3 C-58 Sud RE, E4, E3 N-150, A7 Oest RE, E4, E3 C-58 Sabadell b1, b2, P1

Procedència

Zona 5

Trams urbans interurbans

Nord-Oest D1,D2, D3, B1, C1, P2, RE, E1, E5, d3

Nord-est RE,E1, E5, d3 Est E1, E5, d3 B-140 Sud-oest RE,E1, E5, d3 C-58 Sud S1, d3 N-150, A7 Oest RE,E1, E5, d3 C-58 Sabadell b1, b2, C3, S2, S2', d3

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

68 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

ANNEX 5. GRÀFICS DE MOBILITAT (CASOS 1 I 2)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

69 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

70 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

71 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

72 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

73 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

74 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

75 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

76 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

77 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

78 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part I Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

79 MOB_RR1002_5 20 Abril 2010

INFORME FINAL

Estudi de la influència de la modificació puntual proposada pel “Pla General Municipal

d’Ordenació de Sabadell” a l’àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la zona

Part II: Anàlisi d’usos compatibles

per a

GREMI DE FABRICANTS DE SABADELL

fet per

Dr. Lázaro V. Cremades Oliver Sr. David Huidobro

Laboratori de Mobilitat Sostenible Dept. de Projectes d’Enginyeria

Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) email: lazaro.cremades@upc.edu

Ref.: AMOB_RR1403_3 Barcelona, 17 Març 2014

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

2 AMOB_RR1403_3

ÍNDEX

1. ANTECEDENTS .......................................................................................... 3

2. ORDENACIÓ I DENSITAT DELS USOS ADMESOS POR LA MODIFICACIÓ DEL PGMOS ......................................................................................................... 3

3. OBJECTIUS ............................................................................................... 5

4. ÀREA D’ESTUDI ......................................................................................... 6

5. RÀTIOS DE MOBILITAT GENERADA .............................................................. 8

6. DISTRIBUCIÓ MODAL DE LA MOBILITAT ...................................................... 13

7. LIMITACIONS D’USOS A LES PARCEL·LES .................................................... 18

7.1. Punts d'accés conflictiu ........................................................................ 18

7.2. Usos recomenats a les parcel·les ........................................................... 19

7.3. Simulació d'ocupació d'ús mixt .............................................................. 26

8. INFLUÈNCIA DE LA GRANDÀRIA DE LA COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES .. 29

9. PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT A L’ÀREA D’ESTUDI ..................... 31

REFERÈNCIES .............................................................................................. 35

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

3 AMOB_RR1403_3

1. ANTECEDENTS L’Ajuntament de Sabadell promou la modificació del planejament general amb l’objectiu de reactivar i potenciar el parc industrial del riu Ripoll mitjançant la millora de les infraestructures, la modernització d’instal·lacions i l’ampliació dels usos admissibles amb uns altres de menor incidència ambiental i major projecció econòmica que els actualment compatibles. En abril 2010 es va fer públic l’«Estudi de la influència de la modificació puntual proposada pel “Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell” (PGMOS) a l’àmbit del riu Ripoll, sobre la mobilitat de la zona. Part I: escenaris basats en l’ús industrial» (Cremades et al., 2010). En aquest estudi es va analitzar tres escenaris diferents quant a la mobilitat generada per activitats industrials (mobilitat dels treballadors i de mercaderies), segons una compartimentació de les parcel·les (menys de 500 m2, de 500 a 1500 m2 i de més de 1500 m2), referida pel cas de plena ocupació de les parcel·les tant amb els vials actuals com als possibles vials futurs, i comparada amb la ocupació actual on totes les parcel·les tenen més de 1500 m2. També l’estudi feia una proposta d’usos compatibles a les diferents parcel·les en funció dels accessos i vials disponibles per accedir-hi, tenint en compte que la mobilitat generada per usos no industrials es significativament més gran que la generada per l’activitat industrial. Aquesta proposta havia estat estimada utilitzant les ràtios de mobilitat establertes pel Decret 344/2006. No obstant això, aquestes ràtios no tenen el suficient nivell de precisió com per discriminar adequadament la mobilitat específica generada pels diferents usos proposats en la modificació del PGMOS.

2. ORDENACIÓ I DENSITAT DELS USOS ADMESOS POR LA MODIFICACIÓ DEL PGMOS La modificació puntual del Pla general a l’àmbit del Ripoll estableix, entre d’altres, una relació d’usos compatibles amb l’ús industrial així com unes superfícies mínimes per a la compartimentació de les edificacions i les instal·lacions, d’acord amb el contingut següent: - Ús dominant:

• Indústria agrupada (1) - Usos compatibles:

• Indústria urbana (1) • Indústria artesanal (1) • Serveis urbans • Oficines i serveis • Comerç singular (2) • Tecnològic • Restauració • Esportiu • Religiós (3) • Taller de reparació de vehicles (4) • Magatzem (5)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

4 AMOB_RR1403_3

(1) En els usos industrials, s’admeten les activitats logístiques en el cas que impliquin recepció de producte, transformació, emmagatzematge i expedició del transformat.

(2) S’admeten les categories d’establiments comercials (petits, mitjans i grans establiments < 2500 m2 de superfície de venda SV).

(3) L’aforament dels centres de culte, serà d’un màxim de 500 persones. (4) Per a l’ús de taller de reparació de vehicles s’estableix la limitació d’una superfície mínima de

l’establiment de 1000 m2. Aquesta limitació s’aplicarà també als tallers del ram de planxa o pintura.

(5) S’exclou de l’ús de magatzem les activitats logístiques de repartiment de càrrega sense transformació del producte.

- El nombre màxim d’establiments serà el que resulti de dividir la superfície de sostre de la parcel·la per 750 m2. La compartimentació de l’edificació i les instal·lacions no pot donar lloc a establiments amb una superfície de sostre inferior als 500 m2. - Condicions específiques per als usos:

• El sostre ocupat pels usos compatibles, excepte els usos industrials, no podrà superar el que resulti d’aplicar un índex d’edificabilitat net referit a la totalitat de la parcel·la de 0,25 m2st/m2s.

• Aquest coeficient es podrà augmentar fins a 0,50 m2/st/m2s en el cas que

els usos admesos es constitueixin en un “centre d’empreses”. S’entén per centre d’empreses aquella implantació en la que s’ofereixen totes les instal·lacions i mitjans precisos per a l’exercici de l’activitat empresarial: locals o naus modulars, sales de conferencies, seminaris i reunions, serveis administratius, entre d’altres.

El Pla general distingeixi i defineix, entre d’altres, els usos específics següents:

• Oficines i serveis Compren totes aquelles activitats o serveis administratius, burocràtics, financers, d’assegurances,empresarials o similars, efectuats en oficines obertes al públic o en despatxos particulars.

• Comerç singular Compren aquells establiments comercials que presenten una sèrie de particularitats, entre d’altres, en l’exercici de l’activitat, per la clientela a que es dirigeixen, per la freqüència de compra dels seus productes, per la vinculació de l’activitat en l’entorn on es desenvolupa, per la necessitat de mes superfície pel que fa als articles exposats i el seu volum, d’acord amb la regulació sectorial vigent.

Es consideren establiments comercials singulars, els que essencialment es dediquen a:

- Venda a l’engròs - Venda d’automoció i carburants - Venda d’embarcacions i altres vehicles - Venda de materials per a la construcció i articles de sanejament - Centres de jardineria i vivers

• Tecnològic Comprèn aquelles activitats, compatibles amb l'habitatge, relacionades amb el nou Sector de les tecnologies de la informació i la comunicació, i aquelles que, amb independència del sector concret al que pertanyin, estinguin relacionades amb la investigació, el disseny, l'edició, la cultura, l'activitat multimèdia, la gestió de bases de dades i del coneixement.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

5 AMOB_RR1403_3

• Restauració Comprèn els locals i establiments del sector de la restauració com són restaurants, cafès, bars, cafeteries, frankfurts, xocolateries, gelateries, orxateries, granges i similars. En el supòsit que aquests locals disposin de discoteques o estiguin considerats com a bars musicals, pubs, wiskeries o similars estaran adscrits a l'ús recreatiu.

• Esportiu Comprèn els serveis destinats a la pràctica, l'aprenentatge i el desenvolupament d'activitats esportives en instal·lacions cobertes o no, com poden ésser: camps de futbol, poliesportius, gimnàs i escoles de dansa, squash, piscines i similars.

• Religiós Comprèn les activitats dels diferents cultes religiosos en esglésies, temples, convents o similars.

3. OBJECTIUS Amb la finalitat de poder regular adequadament l’ordenació bàsica dels usos y la seva densitat que s’estableix a la modificació del PGMOS a l’àmbit del riu Ripoll, l’estudi abans esmentat es vol completar amb els continguts següents:

• Valoració de l’incidència en la mobilitat del màxim conjunt d’activitat admeses per la modificació del PGMOS.

• Identificació de les zones industrials que comparteixen la mateixa

problemàtica en relació a la mobilitat i a l’accesibilitat a les vies principals.

• Estimació de la mobilitat que generen cada un dels usos específics admesos per la modificació del PGMOS amb la finalitat de poder valorar la incidència que generen cada un d’ells.

• Proposta d’estratègies possibles per a resoldre o millorar la problemàtica de

cada un dels grups homogenis d’industries o per cada una de les industries.

• Estimació de l’augment en la mobilitat que genera el fet de passar d’una compartimentació de les edificacions i les instal·lacions de 1500 m2 a 750 m2.

Hipòtesis de treball

a) Les ràtios de mobilitat generada utilitzades son representatives de l’àrea d’estudi.

b) Les ràtios utilitzades corresponen a una situació de mobilitat màxima per a l’àrea d’estudi, en la qual la mobilitat es concentra a les franges horàries punta establertes.

c) La mobilitat generada pel ús industrial és similar qualsevol que sigui el tipus d'indústria (agrupada, artesanal, etc.).

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

6 AMOB_RR1403_3

4. ÀREA D’ESTUDI Per realitzar l'estudi s'han considerat les mateixes 5 zones i les vies d'accés que en l'estudi previ. Recordem que l’ubicació de les parcel·les al Parc Industrial del Ripoll és molt irregular, i estan distribuïdes al llarg del riu Ripoll. A cada zona s’ha assignat les parcel·les (UA i PE) existents 1 (veure Taula 4.1 i Fig. 4.1). Taula 4.1. Zones de l’àrea d’estudi

Zona Parcel·la (Unitat d’Actuació o Pla

Especial) Superfície total (m2)

Superfície ocupada

actualment (m2)

Zona 1 UA-R1, UA-R2a, UA-R2b 69164 38924 Zona 2 UA-R3, UA-R5, UA-R6, UA-R7 103689 80525

Zona 3 UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19, UA-

R20, UA-R22 66649 21767

Zona 4 UA-R14, UA-15, UA-R16, UA-R17, UA-

R23b, PE-R2(R23a) 109714 49253 Zona 5 UA-R26 15629 0

Total 364845

190469 La Zona 1 està dividida per la carretera de Prats de Lluçanès i pel riu. Per accedir a la UA-R1 només es disposa d’un camí de terra sense asfaltar. Actualment no hi ha activitat econòmica. La via d’accés a UA-R2a i UA-R2b és la carretera de Prats de Lluçanès, és una zona apartada del casc urbà i l’accés s’ha de realitzar mitjançant un vehicle ja que no es disposa d’un camí o carril adaptat per una bici o per anar a peu. La Zona 2 disposa d’un millor accés que l’anterior, a partir de la carretera de Prats de Lluçanès. Els polígons estan més concentrats i són més propers al casc urbà. L’UA-R7, és l’únic d’aquesta zona que es troba a l’altre costat del riu, però està situat al costat del barri de Can Puiggener. La Zona 3 té una distribució molt heterogènia. UA-R19 i UA-R20 estan allunyades del casc urbà i disposen d’una mala accessibilitat. En canvi UA-R8, UA-R10, UA-R11 i UA-R22 tenen accés a través de carretera i al casc urbà a partir de camins, escales i senders habilitats. La Zona 4 està formada per UA-R23b i PE-R2(R23a). Aquestes parcel·les estan situades al barranc del riu igual que les UA-R14, UA-R15, UA-R16 i UA-R17. Aquestes últimes són molt pròximes al barri Torre-Romeu i separades de les

1 UA: Unitat d’actuació. Són les diverses parcel·les que entraren dins de la Modificació del Pla General quan es va crear el Parc Industrial del Riu Ripoll (MPG-5). PE: Plans Especials. Afecten a les parcel·les que per motius concrets no entraren en el MPG-5, però s’ admet l’ús industrial.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

7 AMOB_RR1403_3

primeres pel riu. Es pot accedir a totes elles per carretera, però per creuar el riu només es disposa d’un pont com unió, habilitat per a vehicles i vianants. La Zona 5, UA-R26, es troba al sud del Parc industrial del Riu Ripoll i just al límit municipal. Es tracta de la part del Molí d’en Galí pertanyent a Sabadell. Actualment està desocupada.

Fig. 4.1. Entorn geogràfic de l’àrea d’estudi

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

8 AMOB_RR1403_3

5. RÀTIOS DE MOBILITAT GENERADA En general, cada activitat o ús genera en un lloc una mobilitat diferent, que és funció d'un gran nombre de factors, entre els quals podem citar: la localització geogràfica, el factor temporal (dia i hora), la proximitat d'altres usos anàlegs o complementaris, la meteorologia, la situació econòmica, etc. En aquest estudi hem escollit com a ràtios de mobilitat generada per als usos contemplats en aquest estudi, valors disponibles recomanats en estudis de mobilitat més propers a l'ús en qüestió. Indùstria Per a la mobilitat global generada pel ús industrial s'ha utilitzat el valor recomanat pel Decret 344/2006 de 5 viatges/dia/100 m2 sostre. En el cas del transport de mercaderies, es pot calcular la ràtio corresponent a partir de les dades de CIM Vallès, donant un valor de 3 viatges/dia/100 m2 sostre (CIMALSA, 2009; Cremades et al., 2010). Aquesta ràtio s'usarà per definir la mobilitat de l'ús magatzem. Serveis urbans, Oficines i serveis S'han utilitzat els valors recomanats pel Decret 344/2006. Comerç singular En el cas de les activitats comercials, existeix una gran variació en la possible mobilitat generada. Per exemple, l'ITE (Institute of Transportation Engineers) ofereix els següents valors (ITE, 2003):

• Petit comerç: 22.9 – 69 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig: 47.6 • Centre comercial mig: 13.4 – 291.2 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig:

46.2 • Hipermercat: 73 – 181.6 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig: 109.9 • Outlet: 14.8 – 54.6 viatges/dia/100 m2 sostre. Valor mig: 28.6

En canvi, segons estudis realitzats en el municipi de Madrid, es tenen aquestes xifres (Lópet et al., 2010; López, 2012):

• Petit comerç: 20.06 viatges/dia/100 m2 sostre. • Centre comercial mig: 10.8 – 15.7 viatges/dia/100 m2 sostre. • Gran superficie comercial: 51.98 – 52.4 viatges/dia/100 m2 sostre.

En el cas de l'ús comerç singular (excepte gasolineres), hem decidit usar la ràtio de 50 viatges/dia/100 m2 sostre establert com a mínim a considerar segons el Decret 344/2006. En el cas de les gasolineres, la ràtio obtinguda es de 35 viatges/dia/100 m2 sostre i té una distribució temporal molt diferent a la resta del comerç singular.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

9 AMOB_RR1403_3

Restauració Aquest ús s'ha dividit en tres:

• Restauració, excloent l'ús recreatiu. És a dir, inclou restaurants i altres establiments de menjar o beguda sense ús recreatiu.

• Restauració, amb activitats d'oci nocturn, tals com a discoteques, pubs, bars musicals, etc.

• Restauració, amb activitats recreatives no nocturnes, tals com boleras, chiquiparks, etc.

Els tres tipus d'activitats poden generar una mobilitat semblant, però presenten diferents distribucions temporals. Esportiu S’ha pres un valor de 3 viatges/dia/100 m2, segons l’“Estudio de tráfico del Plan Parcial de Parque de Valdebebas (Madrid)” (López, 2012). Religiós S'ha considerat l'assistència als oficis religiosos d'un màxim de 500 persones. Assumint una densitat d'1.5 m2/persona, la superfície màxima requerida per a aquest ús seria de 750 m2. Si a més assumim una densitat mitjana d'ús de vehicle privat de 2 persones/vehicle, la ràtio de màxima mobilitat generada per aquest ús s'estima seria de 66 viatges/dia/100 m2 (s'inclou els viatges d'entrada i sortida). Aquest ús es caracteritza per concentrar-se en uns dies i hores molt determinats. En la selecció dels dies i les hores s'han tingut en compte les tres religions majoritàries: catòlica, musulmana i jueva, assignant diumenges, divendres i dissabtes, respectivament, com els dies de culte preferents. Taller de reparació de vehicles Assumint que la superfície mínima del taller és de 1000 m2, el qual pot tenir una capacitat màxima de 20 vehicles per reparar simultàniament treballant 15 mecànics (Molina, 2006; Cabarcas et al., 2010), i sabent que el temps mitjà de reparació d'un vehicle en un taller és d'unes 10 hores (El Mundo, 2013), ens donaria un flux de recepció de vehicles màxim d'uns 20 vehicles/dia (suposant que el taller treballés 10 h/dia). Per tant, es pot estimar la ràtio de mobilitat generada per aquest ús igual a 7 viatges/dia/100 m2 (= [20+15]x2/1000*100). Magatzem Aquest ús està associat a l’ús industrial. Per tant, la mobilitat que genera s’estima igual a la del transport de mercaderies per l’ús propi de les industries de l’àrea d’estudi.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

10 AMOB_RR1403_3

La Taula 5.1 reuneix els valors recollits, així com els dies de la setmana i les hores del dia en els quals cada ús sol generar major mobilitat. La Taula 5.2 representa l'ocupació diària de cada ús pel que fa a la major mobilitat que genera distingint els dies laborables de dilluns a dijous, els divendres, els dissabtes i els diumenges. Els valors indicats en les caselles horàries són el resultat de dividir la ràtio diària pel nombre d'hores de durada de les franges de major mobilitat en cada ús. D'aquesta manera, la suma de cada fila dóna la ràtio diària d'un ús concret, mentre la suma de cada columna dóna una aproximació de la ràtio horària de mobilitat agregada. En aquesta suma s'ha fet la hipòtesi que les franges de les hores punta assenyalades agrupen un percentatge molt significatiu del total real en cada ús. Taula 5.1. Ràtios de mobilitat generada, dies de la setmana i hores punta per als diferents usos considerats en aquest estudi (viatges/dia/100 m2 sostre)

Usos Ràtio de mobilitat generada

Dies de la setmana Hores punta

Indústria agrupada urbana artesanal

5 (1)

Dilluns-Divendres

7-9, 17-19 (persones)

9-18 (mercaderies)

Serveis urbans 20 (1) Dilluns-Divendres 10-13, 16-18 Oficines i serveis 15 (1) Dilluns-Divendres 10-13, 16-18 Comerç singular (excepte gasolineres)

50 (1)

Dilluns-Dissabte 10-13, 16-18

Comerç singular (gasolineres) 35 (3) Dilluns-Divendres Dissabte-Diumenge

9-18 10-18

Tecnològic 15 (1) Dilluns-Divendres 10-13 i 16-18 Restauració (excepte recreatiu)

52 (3) Dimarts-Divendres Dissabte-Diumenge

8-9, 14-15 14-15, 21-22

Restauració (recreatiu: discoteques i similars)

50 (5) Dijous-Diumenge 23-03

Restauració (recreatiu: boleres i similars)

50 (5) Dilluns-Divendres Dissabte-Diumenge

17-20 18-21

Esportiu 3 (4) Dilluns-Divendres Dissabte-Diumenge

13-15, 18-20 10-12

Religiós 66 (6) Divendres Dissabte

Diumenge

13-16 18-20

11-12, 18-20 Taller de reparació de vehicles 7 (6) Dilluns-Divendres

Dissabte 8-9, 19-20 8-9, 13-14

Magatzem 3 (2) Dilluns-Divendres 9-18

(1) Decret 344/2006. (2) valor estimat a partir de dades del CIM Vallès (CIMALSA, 2009). (3) valor proposat pel ITE (ITE, 2003; Daisa i Parker, 2009). (4) valor extret de l’“Estudio de tráfico del Plan Parcial de Parque de Valdebebas (Madrid)” (López,

2012). (5) valor extret de l’”Estudio de movilidad generada en la Marina Real de Valencia” (IDOM, 2013). (6) estimació propia.

De la Taula 5.2, es pot deduir que el divendres és el dia que pot presentar una major intensitat relativa de mobilitat, seguida del dissabte, dijous, dimarts/dimecres, dilluns i diumenge. I l'hora del dia que agruparia major intensitat relativa en qualsevol dia seria a les 18:00, excepte el divendres que seria a les 13:00.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

11 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Taula 5.2. Franges horaries punta dels usos considerats

DILLUNS - DIJOUS TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)

Indústria

persones 0.57 0.57 0.1 0.1 0.1 0.57 2 mercaderies 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Serveis urbans 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 20Oficines i serveis 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Comerç singular (excepte gasolineres) 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 50Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 35Tecnològic 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Restauració (excepte recreatiu) Dilluns no 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) Dijous 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 3Religiós 0Taller de reparació de vehicles 1.75 1.75 1.75 1.75 7Magatzem 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0.57 15.3 19 18.4 18.4 18.4 18.9 17.6 17.6 18.4 31 31.5 15.3 14.8 0 0 10 10 305

DIVENDRES TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)

Indústria

persones 0.57 0.57 0.1 0.1 0.1 0.57 2 mercaderies 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Serveis urbans 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 2.86 20Oficines i serveis 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Comerç singular (excepte gasolineres) 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 50Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 35Tecnològic 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 2.14 15Restauració (excepte recreatiu) 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 0.5 3Religiós 16.5 16.5 16.5 16.5 66Taller de reparació de vehicles 1.75 1.75 1.75 1.75 7Magatzem 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 0.3 3Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0.57 15.3 19 18.4 18.4 18.4 35.4 34.1 34.1 34.9 31 31.5 15.3 14.8 0 0 10 10 371

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

12 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

DISSABTE TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)

Indústria

persones 0 mercaderies 0Serveis urbans 0Oficines i serveis 0Comerç singular (excepte gasolineres) 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 7.14 50Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 31.5Tecnològic 0Restauració (excepte recreatiu) 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 1 1 1 3Religiós 22 22 22 66Taller de reparació de vehicles 1.75 1.75 1.75 1.75 7Magatzem 0Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0 1.75 1.75 11.6 11.6 11.6 12.4 18.3 16.5 10.6 10.6 45.1 34.5 34.5 25.5 13 10 10 309.5

DIUMENGE TotalUsos 01 02 03 04 05 06 07 08 09 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 (v/dia/hm2)

Indústria

persones 0 mercaderies 0Serveis urbans 0Oficines i serveis 0Comerç singular (excepte gasolineres) 0Comerç singular (gasolineres) 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 3.5 31.5Tecnològic 0Restauració (excepte recreatiu) 13 13 13 13 52Restauració (recreatiu: discoteques...) 10 10 10 10 10 50Restauració (recreatiu: boleres...) 12.5 12.5 12.5 12.5 50Esportiu 1 1 1 3Religiós 11 11 11 11 11 11 66Taller de reparació de vehicles 0Magatzem 0Total (viatges/hora/100 m2) 10 10 10 0 0 0 0 0 0 15.5 15.5 15.5 3.5 16.5 16.5 3.5 3.5 27 23.5 23.5 25.5 13 10 10 252.5

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

13 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

6. DISTRIBUCIÓ MODAL DE LA MOBILITAT El model territorial actual està basat en l’ús de l’automòbil com a mitjà de transport preponderant en els desplaçaments per motius laborals. La majoria dels treballadors sabadellencs utilitzen el transport privat en els desplaçaments al lloc de treball. Aquesta afirmació serveix per a qualsevol dels fluxos, els interns, els de dins cap a fora i els de fora cap a dins (EAUX, 2008). Segons el Pla de Mobilitat Urbana (PMU) de Sabadell 2008-2014 (Aj. Sabadell, 2010), la distribució modal dels viatges a Sabadell observats en 2006, extrapolats en 2014 segons la corba de tendència, i previstos en 2014 si s’apliquen les correccions previstes al PMU, es resumeix a la Taula 6.1. Taula 6.1. Distribució modal dels desplaçaments al municipi de Sabadell, segons el PMU. Mobilitat interna Mobilitat de conexió

2006 2014t 2014p 2006 2014t 2014p No motoritzat (peu o bicicleta)

314956 62.2%

381702 63.7%

392494 65.5%

9138 3.1%

10692 3.2%

10080 3%

Transport públic 9.5% 48222

56469 9.4%

56927 9.5%

62974 21.3%

70099 20.8%

92401 27.5%

Vehicle privat 143316 28.3%

160851 26.8%

149807 25%

223107 75.6%

255214 76.0%

233524 69.5%

TOTAL 506494 100%

599228 100%

599228 100%

295219 100%

336005 100%

336005 100%

Font: Aj. Sabadell (2010) i IERMB (2006) Tanmateix, donat el caràcter específic de localització i accessos de les zones objecte d’estudi, a més de la focalització concreta per a uns determinats usos, es considera més adient l’aplicació dels paràmetres resultants de la distribució modal recollits a l’estudi de “La mobilitat laboral en el sistema urbà de Sabadell” (EAUX 2008), i que corresponen als que apareixen a la Taula 6.2. Taula 6.2. Distribució modal al municipi de Sabadell (EAUX, 2008).

Mobilitat interna Mobilitat de conexió No motoritzat (peu o bicicleta) 35% 1% Transport públic 19% 25% Vehicle privat 46% 74% TOTAL 100% 100%

Sabent, segons dades de l'estudi previ (Cremades et al., 2010), que el 57.7% dels viatges diaris a la zona del rio Ripoll procedeixen de residents a Sabadell, resultaria que el percentatge resultant d'ús del vehicle privat per accedir a la zona seria d'un 57.8% (= 46%*0.577+ 74%*(1-0.577)). En el cas de l’àrea d’estudi, la xarxa actual de transport pùblic col·lectiu ofereix un nivell de cobertura diferent segons les zones. Actualment, aquestes línies de bus urbà passen per algun vial o tenen parades prop de l'àrea d'estudi (veure Figs. 6.1a-d):

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

14 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

• L7 (Castellarnau – Puggener) i L80 (Plana Pintor – Picasso), que passen per

la rotonda que uneix la Ctra. Prats de Lluçanès amb el Carrer Puig de la Creu, les parades de les quals permeten apropar-se a les parcel·les de la zona 2, a una distància de 400-700 m. Ambdues funcionen els dies feiners i els dissabtes amb una freqüència de pas d'una mitja hora.

• L23 (Sant Bernat – Taulí – Can Roqueta), que passa per la Ctra. de Caldas. Aquesta línia només funciona els dies laborables i amb un horari molt restringit i limitat.

• L23, L4 (La Roureda – Can Roqueta – El Poblenou) i L44 (Cifuentes – El Poblenou), que passen les tres pel Camí de Torre Romeu. La línia L4 funciona els dies feiners i els dissabtes, mentre que la línia L44 només funciona els dies feiners. Ambdues tenen una freqüència de pas d'una mitja hora.

• F4 (Can Rull – El Poblenou), que passa també pel Camí de Torre Romeu. Funciona els dies festius amb una freqüència de pas d’entre 20 i 30 minuts.

• L5 (Can Rull – Les Termes), L55 (Can Llong – Les Termes) i L80 (Plana Pintor – Picasso), que tenen parades al Carrer Sol i Padrís, prop de la parcel·la UA-R26 a la Zona 5. Les tres línies funcionen els dies feiners i els dissabtes amb una freqüència de pas d'una mitja hora. Però, com les línies 5 i 55 tenen una gran part del recorregut comú i surten amb horaris decalats, la freqüència efectiva de pas en aquest trajecte comú és de 10 minuts.

Pel que fa al servei interurbà d'autobusos, la Fig. 6.2 mostra les línies actuals i les seves parades a Sabadell. De totes les línies, només aquestes travessen i tenen parada a la zona d'estudi: - Línies operades per l’empresa Sarbus que passen per la Ctra. Prats de Lluçanès:

• C1 Sabadell - Castellar del Vallès • C3 Sabadell - Castellar del Vallès - Sant Llorenç Savall

- Línies operades per l’empresa Sagalés que passen per la Ctra. de Caldes:

• Sabadell - Palau de Plegamans i Solità – Polinyà. • Sabadell - Sentmenat - Caldes de Montbui

Totes aquestes línies tenen una freqüència de pas variable d’entre un quart d’hora i dues hores, i amb horaris restringits depenent de l’hora del dia, dies feiners, dissabtes, diumenges o festius, i el mes d’agost.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

15 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Fig. 6.1a. Línies L7 i L80 de bus urbà a Sabadell, en blau i granat, respectivament. Plànol centrat a la Zona 2 de l'àrea d'estudi (Aj. Sabadell, 2014a)

Fig. 6.1b. Línies de bus urbà a Sabadell. Plànol centrat a les Zones 3 i 4 de l'àrea d'estudi (Aj. Sabadell, 2014a)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

16 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Fig. 6.1c. Línia F4 de bus Can Rull – Poble Nou. (TUS, 2014)

Fig. 6.1d. Línies L5/L55 i L80 de bus urbà a Sabadell, en rosa i granat, respectivament. Plànol centrat a la Zona 5 de l'àrea d'estudi (Aj. Sabadell, 2014a)

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

17 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Fig. 6.2. Línies de autobusos interurbarns a Sabadell (Aj. Sabadell, 2014b)

Quant a l’ùs de la bicicleta, els penya-segats del riu Ripoll impedeixen la continuïtat dels carrils de bicicletes del centre de l’àrea d’estudi cap a Can Roquetes, i El Poblenou, entre altres. La qual cosa fa que l'ús de la bicicleta per accedir a la zona sigui limitat. Per tant, tal com va reflectir l'estudi previ, donats els problemes d'accessibilitat en transport públic als polígons industrials de Sabadell (EAUX, 2008), i en particular al de la zona del rio Ripoll, el percentatge d’ùs del vehicle privat augmenta en el nostre cas fins al 88%:

% Vehicle privat 88 Transport públic col·lectiu 7 No motoritzat 5 TOTAL 100

En conclusió, usarem aquest valor de 88% per comptabilitzar els vehicles que circulen pels vials de l’àrea d’estudi.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

18 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

7. LIMITACIONS D’USOS A LES PARCEL·LES Si ordenem els usos per ordre creixent de ràtio de mobilitat generada i els comparem amb el de l’ús industrial, es té la Taula 7.1. També es pot veure la grandària de sostre equivalent que hauria de tenir cada ús perquè generés una mobilitat no superior a la de l'ús industrial. Taula 7.1. Ordre creixent de ràtios de mobilitat generada. Comparació amb la ràtio de l’ús industrial.

Ús

Ràtio (viatges/dia/ m2 sostre)

Ràtio

relativa

Tamany relatiu del

sostre equivalent

Magatzem 3 0.6 166.7% Esportiu 3 0.6 166.7% Indústria 5 1.0 100.0% Taller de reparació de vehicles 7 1.4 71.4% Oficines i serveis 15 3.0 33.3% Tecnològic 15 3.0 33.3% Serveis urbans 20 4.0 25.0% Comerç singular (gasolineres) 35 7.0 14.3% Restauració (recreatiu: discoteques...) 50 10.0 10.0% Restauració (recreatiu: boleres...) 50 10.0 10.0% Comerç singular (excepte gasolineres) 50 10.0 10.0% Restauració (excepte recreatiu) 52 10.4 9.6% Religiós 66 13.2 7.6%

7.1. Punts d'accés conflictiu Des del punt de vista de l'accessibilitat a les parcel·les de la zona, tal com s'emfatitzava en l'informe anterior, cal destacar el següents punts conflictius:

• Els trams “D3” i “B1” estan col·lapsats i “A1” i “D2” son pròxims al col·lapse. Aquests trams són els que permeten l’accés a les Zones 1 i 2.

• Els trams “O1” i “O2” que estan en una zona residencial de la Zona 2.

• Els trams “a1 i “C2” són susceptibles de col·lapsar-se. En particular, el tram

“a1” permet creuar el riu i dóna accés a totes les parcel·les de la Zona 3. Els treballadors que hagin d'accedir a aquesta Zona han de passar per aquest tram, qualsevol que sigui la seva procedència.

• El tram “b3” que dóna accés a totes les parcel·les de la Zona 4.

Aquests trams apareixen representats en vermell en la Fig. 7.1.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

19 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Fig. 7.1. Trams d’accés a les zones amb major possibilitat de col·lapse

7.2. Usos recomenats a les parcel·les Tenint en compte els punts conflictius abans ressenyats, es poden deduir les següents limitacions d'usos en les parcel·les afectades:

• A les parcel·les actualment buides que utilitzen els trams “D3” i “B1” per accedir-hi a les Zones 1 i 2 (UA-R2a, UA-R2b i UA-R3) no és recomanable posar-hi activitats fora de l’ús industrial en horari laboral, ja que aquests usos alternatius generen una mobilitat més elevada i es sobresaturarà la via.

• Per evitar el pas de camions per la zona residencial de la Zona 2, es

recomana limitar l'ús de “magatzem” en la parcel·la UA-R7.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

20 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

• El tram “a1” és un coll d'ampolla per accedir a les parcel·les de la Zona 3. Això fa recomanable limitar activitats d'alta mobilitat en totes les seves parcel·les (UA-R20 i UA-R22, UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19).

• El tram “b3” és un coll d'ampolla per accedir a les parcel·les de la Zona 4. En l'estudi previ es recomanava no instal·lar activitats no industrials en UA-R15 ni UA-R16, mentre no es construeixin nous accessos. Però en realitat la recomanació pot estendre's també a les parcel·les veïnes UA-R14 i UA-R17, ja que estan totes a l'altre costat del riu.

Si analitzem la problemàtica per zones i per parcel·les, individualment, tenim (veure Figs. 7.2 a 7.6): A la Zona 1:

- La parcel·la UA-R1 té accesibillidad directa tant d'entrada com de sortida des de la Ctra. Prats de Lluçanès, que és de doble via i asfaltada. Per tant, tots els usos són compatibles (encara que respectant les limitacions de superfície construïda), especialment, l'ús d'estacions de servei.

- En canvi, les parcel·les UA-R2a i UA-R2b, situades a l'altre costat del riu,

només són accessibles des d'una via estreta no asfaltada. No és recomanable, per tant, instal·lar activitats que generin molta mobilitat, tret que es millori la via d'accés.

A la Zona 2:

- Les parcel·les UA-R3 i UA-R5 tenen accesibilitat directa tant des de la Ctra. Prats de Lluçanès com des del carrer que les envolta i que també està asfaltat. La parcel·la UA-R6 també té fàcil accès.

- En canvi, la parcel·la UA-R7 està a l'altre costat del riu, i per arribar cal anar per un camí sense asfaltar.

A la Zona 3: Totes les parcel·les tenen accés més o menys directe a través de la Ctra. de Caldes, que és una carretera amb intensitat de tràfic important:

- UA-R19: s'arriba pel Camí Fàbrica Castelló, asfaltat, després de travessar el tros asfaltat del Camí Molí d’en Torrella.

- UA-R20: s’arriba pel Camí Can Buxó, no asfaltat. - UA-R22: s'arriba pel Camí Molí d’en Torrella, que està sense asfaltar en la

seva major part. Però, com està a tocar de la Ctra. de Caldes pot ser apropiat la instal·lació d'una estació de servei.

- UA-R8 i UA-R10: s'arriba bé pel Carrer Ca la Daniela. - UA-R11: s'arriba recorrent tot el Carrer Ca la Daniela i després la part

asfaltada del Camí Fàbrica dels Nois Buxó.

A la Zona 4: - Les parcel·les UA-R14, UA-R15, UA-R16 i UA-R17 comparteixen la mateixa

via d'accés: Carrer del Riu Ripoll, que és una via estreta però asfaltada i que acaba en la parcel·la UA-R17.

- Les parcel·les UA-R23b i UA-R23a comparteixen com a via d'accés: Camí Can Quadres, que és un carrer asfaltat de doble via a la qual s'accedeix pel Camí Torre Romeu, més ampla i també de doble via. En ambdues parcel·les seria compatible l'ús d'estació de servei.

A la Zona 5:

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

21 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

- La parcel·la UA-R26 té com a accessos el final del Camí Ca Quadres i l'Av. Pablo Iglesias. Aquesta parcel·la està propera a una zona residencial, per la qual cosa no és aconsellable la instal·lació d'usos d'horari nocturn.

Fig. 7.2. Parcel·les a la Zona 1

Fig. 7.3. Parcel·les a la Zona 2

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

22 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Fig. 7.4. Parcel·les a la Zona 3

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

23 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Fig. 7.5. Parcel·les a la Zona 4

Fig. 7.6. Parcel·les a la Zona 5

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

24 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

En resum, la proposta d'usos compatibles per zones i parcel·les, tot agrupant les parcel·les que poden tenir la mateixa problemàtica pel que fa a mobilitat quedaria com es mostra a la Taula 7.2. Taula 7.2. Usos compatibles i limitats a cada parcel·la Zona 1

Parcel·la Superfície (m2)

Usos compatibles Usos limitats límit màxim

(%)

UA-R1 38924

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles − Comerç singular (gasolineres) − Restauració (recreatiu:

discoteques...)

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Comerç singular (excepte

gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós

33 33 25 10

10

10 8

UA-R2a

12074

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Restauració (recreatiu:

discoteques...) − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós

33 33 25 10

10

10 10 8

UA-R2b 18166

Zona 2

Parcel·la Superfície (m2)

Usos compatibles Limitacions dels usos límit màxim

(%)

UA-R3

23164

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles − Comerç singular (gasolineres) − Restauració (recreatiu:

discoteques...)

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Comerç singular (excepte

gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós

33 33 25 10

10

10 8

UA-R5

25951

UA-R6

30150

UA-R7 24424

− Indústria − Magatzem − Esportiu Taller central de reparació de vehicles

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Restauració (recreatiu:

discoteques...) − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Religiós

33 33 25 10

10

10 10 8

Zona 3

Parcel·la Superfície (m2)

Usos compatibles Limitacions dels usos límit màxim

(%)

UA-R8

4711

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Restauració (recreatiu:

discoteques...)

33 33 25 10 10 10

10

UA-R10

19552

UA-R11

12944

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

25 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

UA-R19

17056

− Religiós

8

UA-R20

9330

UA-R22 3056

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles − Comerç singular (gasolineres)

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular (excepte

gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Restauració (recreatiu:

discoteques...) − Religiós

33 33 25 10 10 10 10

10 8

Zona 4

Parcel·la Superfície (m2)

Usos compatibles Limitacions dels usos límit màxim

(%)

UA-R14

11267

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Restauració (recreatiu:

discoteques...) − Religiós

33 33 25 10 10 10

10 8

UA-R15

26758

UA-R16

7158

UA-R17

23913

UA-R23b

14073

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles − Comerç singular (gasolineres)

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Comerç singular (excepte

gasolineres) − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Restauració (recreatiu:

discoteques...) − Religiós

33 33 25 10 10 10 10

10 8

PE-R2 (R23a)

26545

Zona 5

Parcel·la Superfície (m2)

Usos compatibles Usos limitats límit màxim

(%)

UA-R26 15629

− Indústria − Magatzem − Esportiu − Taller central de reparació de

vehicles

− Oficines i serveis − Tecnològic − Serveis urbans − Restauració (recreatiu:

boleres...) − Comerç singular − Restauració (excepte recreatiu) − Restauració (recreatiu:

discoteques...) − Religiós

33 33 25 10

10

10 0 8

És a dir, de forma general, es consideren compatibles en tots els casos els usos de reduïda mobilitat: indústria, magatzem, esportiu, i taller central de reparació de vehicles. Mentre que para la resta d'usos, hauria d'estar limitada la seva presència en el percentatge d'edificació màxim (sostre) que s'indica, perquè la seva mobilitat generada no pugui ser superior a la de l'ús industrial.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

26 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

No obstant això, en determinades parcel·les, es recomana acceptar sense limitació l'ús de gasolineres per la seva especial ubicació propera a carreteres, o l'ús recreatiu d'oci nocturn (discoteques, pubs, etc.), en aquelles parcel·les que tenen un accés fàcil i allunyat de centres residencials.

7.3. Simulació d'ocupació d'ús mixt Utilitzant les ràtios de mobilitat generada per als diferents usos, establertes en la Taula 7.1, i la distribució d'horaris d'activitat de cada ús que apareixen en la Taula 5.2, es pot realitzar una simulació aproximada del nombre de vehicles/hora que circularien per una via en cada hora del dia, considerant una ocupació de les parcel·les amb diferents usos. Per a aquesta simulació, es considerarà l'ocupació existent de tipus industrial en una parcel·la i se suposarà una barreja d'usos per cobrir la resta de la parcel·la, respectant les limitacions d'edificabilitat indicades anteriorment. El nombre de vehicles privats/hora que circulen en un sentit d'una via com a conseqüència de la mobilitat generada per un ús, es pot calcular multiplicant la ràtio de viatges/hora/100 m2 per la superfície construïda d'aquest ús, i per el percentatge d’ús del vehicle privat (88%) i dividint per 2. Per aplicar la simulació, prendrem com a exemple el conjunt de les parcel·les de la Zona 3, exceptuant la UA-R22, que comparteixen una mateixa problemàtica. Aquesta Zona és actualment una de les més desocupades de l'àrea d'estudi. Per a aquest conjunt de parcel·les, s'ha simulat una distribució d'usos com la que es mostra en la Taula 7.3. La superfície total de 63593 m2 correspon a la suma de les superfícies de les parcel·les UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19 i UA-R20. Taula 7.3. Exemple de distribució d’usos utilitzada a la simulació

Ús

% ús

Sostre (m2)

Indústria 25.0 15898

Serveis urbans 10.0 6359

Oficines i serveis 10.0 6359

Comerç singular (excepte gasolineres) 10.0 6359

Comerç singular (gasolineres) 10.0 6359

Tecnològic 10.0 6359

Restauració (excepte recreatiu) 2.0 1272

Restauració (discoteques...) 2.0 1272

Restauració (boleres...) 1.5 954

Esportiu 5.0 3180

Religiós 1.5 954

Taller de reparació de vehicles 2.0 1272

Magatzem 11.0 6995

TOTAL 100.0 63593

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

27 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Taula 7.4. Simulació de la intensitat horària de vehicles per a un exemple de combinació d'usos en parcel·les de la Zona 3.

Zona 3. Parcel.les UA-R8, UA-R10, UA-R11, UA-R19 i UA-R20Superfície (m2) 63593

% ús vehicle privat motoritzat 0.88

DILLUNS - DIJOUS % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00

Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 39.9 39.9 28.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 28.0 28.0 39.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0

TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 39.9 122.4 217.7 527.9 527.9 527.9 534.9 207.9 207.9 527.9 587.3 594.3 109.1 69.3 0.0 0.0 56.0 56.0

DIVENDRES % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00

Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 39.9 39.9 28.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 21.0 28.0 28.0 39.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 79.9 79.9 79.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 60.0 60.0 60.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 7.0 7.0 7.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 69.3 69.3 69.3 69.3 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 9.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0

TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 39.9 122.4 217.7 527.9 527.9 527.9 604.1 277.2 277.2 597.1 587.3 594.3 109.1 69.3 0.0 0.0 56.0 56.0

DISSABTE % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00

Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 199.9 199.9 199.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 14.0 14.0 14.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 92.3 92.3 92.3 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0

TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 9.8 9.8 311.8 311.8 311.8 307.6 180.5 170.7 297.8 297.8 442.6 144.8 144.8 125.2 72.8 56.0 56.0

DIUMENGE % ús m2 1:00 2:00 3:00 4:00 5:00 6:00 7:00 8:00 9:00 10:00 11:00 12:00 13:00 14:00 15:00 16:00 17:00 18:00 19:00 20:00 21:00 22:00 23:00 0:00

Indústria 25.00 15898 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Serveis urbans 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Oficines i serveis 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (excepte gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Comerç singular (gasolineres) 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 97.9 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Tecnològic 10.00 6359 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Restauració (excepte recreatiu) 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 72.8 72.8 0.0 0.0Restauració (discoteques...) 2.00 1272 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 56.0 56.0Restauració (boleres...) 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 52.5 52.5 52.5 52.5 0.0 0.0 0.0Esportiu 5.00 3180 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 14.0 14.0 14.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Religiós 1.50 954 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 46.2 46.2 46.2 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 46.2 46.2 46.2 0.0 0.0 0.0 0.0Taller de reparació de vehicles 2.00 1272 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0Magatzem 11.00 6995 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0

TOTAL (vehicles/hora) 100.00 63593 56.0 56.0 56.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 0.0 158.1 158.1 158.1 97.9 170.7 170.7 97.9 97.9 196.6 98.6 98.6 125.2 72.8 56.0 56.0

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

28 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Els resultats d'aquesta simulació es mostren en la Taula 7.4. Els valors màxims d'intensitat vehicularque s'obtenen, únicament tenint en compte la mobilitat generada per l’activitat a l’àrea d’estudi, són:

- Dilluns-Dijous: 594 vehicles/hora a les 18:00 h - Divendres: 604 vehicles/hora a les 13:00 h - Dissabtes: 443 vehicles/hora a les 18:00 h - Diumenges: 197 vehicles/hora a les 18:00 h

No obstant això, a aquestes intensitats horàries cal sumar-li les del trànsit de pas per les vies de l’àrea d'estudi. Aquesta mobilitat de pas ja està generant actualment situacions problemàtiques en les vies més transitades en hores punta, com per exemple, la Ctra. de Caldes.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

29 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

8. INFLUÈNCIA DE LA GRANDÀRIA DE LA COMPARTIMENTACIÓ DE PARCEL·LES

En l'estudi previ (Cremades et al., 2010) es va fer l'anàlisi de la influència de compartimentar les parcel·les existents a una grandària inferior a la del pla actual, que és d'un mínim de 1500 m2. Es van estudiar els casos de parcel·les de fins a 500 m2 i de 500 a 1500 m2 per a ús industrial. Es van obtenir els resultats que es mostren en la Taula 8.1. Taula 8.1. Resum de la mobilitat generada pel ús industrial en l’àrea d’estudi. Influència de la grandària de la compartimentació de les parcel·les (Cremades et al., 2010)

(viatges/dia)

Situació actual Cas 0

(compartim. de 1500 m2)

Situació amb plena ocupació de totes les parcel.les

Increment de Cas a

respecte a Cas 0

Increment de Cas b

respecte a Cas 0

Increment de Cas c

respecte a Cas 0

Cas a (compart. 500 m2)

Cas b (compart. 500-

1500 m2)

Cas c (compart. 1500 m2)

Vehicles privats

5080 9087 8365 7495 +79% +65%

+48%

Camions 2542 4977 4538 4009 +96% +79%

+58%

Total 7622 14064 12903 11504 +85% +69%

+51%

Cal recordar que el Cas 0 representa la situació actual on la compartimentació de les parcel·les es 1500 m2 i amb solament una part de les parcel·les ocupades per industries. Si s'omplissin totes les parcel·les amb la compartimentació actual, l'increment de mobilitat seria de +51% respecte la situació present. En la situació hipotètica de plena ocupació de totes les parcel·les amb ús industrial, aquesta taula ens permet conèixer quin seria l'increment de mobilitat en el cas d'una compartimentació de 750 m2 (Cas b) respecte a la compartimentació de 1500 m2 vigent (Cas c). Com pot veure's en la Taula 8.2, el resultat seria aproximadament un 12% d'augment. Taula 8.2. Influència d’una compartimentació de les parcel·les de 750 m2 respecte a una compartimentació de 1500 m2, per a ús industrial

(viatges/dia)

Cas b (compart.

500-1500 m2)

Cas c (compart. 1500 m2)

Increment de Cas b respecte

a Cas c Vehicles privats 8365 7495 +11.6%

Camions 4538 4009 +13.2%

Total 12903 11504 +12.2%

Aquesta conclusió pot no ser extrapolable a altres usos. Segons les ràtios de mobilitat generada utilitzades (Taula 5.1), no hauria d'haver-hi cap diferència en la mobilitat pel que fa a la compartimentació de les diferents activitats econòmiques

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

30 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

existents en una parcel·la, ja que per exemple la mobilitat de 2 activitats de 750 m2 donarien, segons la ràtio de n viatges/dia/100 m2 de sostre, la mateixa mobilitat que 1 activitat de 1500 m2, això és, un mínim de 15·n viatges/dia.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

31 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

9. PROPOSTES DE MILLORA DE LA MOBILITAT A L’ÀREA D’ESTUDI Entre les actuacions que solen practicar-se per millorar la mobilitat i la seguretat viària d'una zona es poden citar, en general, les següents:

a) Augmentar l'amplària de les vies b) Construir una rotonda c) Redissenyar una intersecció d) Millorar la pavimentació (asfaltat) e) Construir o millorar les voreres f) Crear plaçes d’aparcament fora dels vials g) Instal·lar semàfors h) Posar passos de vianants i) Posar senyals de tràfic o millorar el sistema de senyalització j) Millorar la il·luminació de les vies k) Instal·lar un sistema de gestió/informació de tràfic

Tenint en compte aquestes mesures, i estudiant la seva aplicació als vials més problemàtics de les zones de l'àrea d'estudi, hem elaborat una sèrie de propostes d'actuació que podrien millorar la mobilitat a l'àrea i en l'accés a les parcel·les. Aquestes propostes apareixen llistades en la Taula 9.1. Cal recalcar que aquest llistat no inclou propostes d’ordenació o solucions a implantar a l’interior de cadascuna de les unitats d’actuació, com per exemple instal·lació de parkings o de semàfors, donat que aquesta definició o solucions possibles estaran subjectes al control de la pròpia llicència d’implantació de l’activitat, en el moment que es vulgui desenvolupar.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

32 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Taula 9.1. Propostes d’actuació per millorar la mobilitat a l’àrea d’estudi vials per zones Amplada vial Rotonda Redisseny intersecció Paviment Voreres Semàfors Pas vianants Senyaletica I.luminació

ZONA 1

Ctra. Prats de Lluçanès accés UA-R1 X X X

Carrer Jonqueres accés UA-R2 X X X

Camí entre C/Vosges i Ctra. Prats de Lluçanès

1 carril per cada sentit

amb Carrer Jonqueres X X X X

ZONA 2

Ctra. Prats de Lluçanès intersecció Carrer Jonqueres i Carrer Barranc Jonqueres

X X

intersecció Carrer Jonqueres i Carrer Barranc Jonqueres,

amb polsador

interseccio carrer Jonqueres i carrer Barranc Jonqueres

X X

Carrer Jonqueres X X intersecció Ctra.

Prats de Lluçanès, amb polsador

interseccio Ctra. Prats de Lluçanès

X X

Carrer Horta d'Arraona 1 carril per cada

sentit X X X

ambdós costats pont del riu

X X

Camí Molí de l'Amat 1 carril per cada

sentit X X

ambdós costats pont del riu

X X

ZONA 3

Ctra. Caldes intersecció Carrer Ca

La Daniela i Camí Molí d'en Torrella

X

intersecció Carrer Ca La Daniela i Camí

Molí d'en Torrella, amb polsador

X X

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

33 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

Cami Fàbrica Castelló 1 carril per cada

sentit amb Molí d'en Torrella X X X

Camí Can Buxó 1 carril per cada

sentit

intersecció Ctra. Caldes, Pujada Salut i

Camí Can Buxó X X

intersecció Ctra. Caldes, Pujada Salut i Camí Can Buxó, amb

polsador

X X

Camí Molí d'en Torrella 1 carril per cada

sentit amb Ca La Daniela X X

Carrer Ca La Daniela 1 carril per cada

sentit amb Molí d'en Torrella X X X X

ZONA 4

Camí Torre Romeu intersecció Ronda de

l'Ebre amb Camí Can Quadres X

intersecció Ronda de l'Ebre amb Camí

Torre Romeu, amb polsador.

X X

Camí Can Quadres 1 carril per cada

sentit X X X

Carrer del riu Ripoll

1 carril per cada sentit

(estretament a Can Grau)

X X X X

Ronda de l'Ebre X X X

ZONA 5

Av. Pablo Iglesias Av. Pablo Iglesias amb Camí

Can Quadres X X

Camí Can Quadres Camí Can Quadres 1 carril per cada

sentit X X

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

34 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

A més a més, hi ha altres actuacions addicionals i complementàries que es podrien proposar, i que anirien dirigides a disminuir l'ús del vehicle privat. Són les següents: Fomentar l’ús de la bicicleta. Existeixen un parell de recorreguts en bicicleta definits com riera Ripoll i carril Rodal amb una longitud total de 54 km, que recorren tot el curs del riu Ripoll de nord a sud. Pero, no hi ha cap segregació, essent fins i tot perillós en alguns indrets, degut a la barreja de circulació i molt especialment a les cruïlles que es generen amb els carrers i avingudes. Aquests es poden considerar com circuits turístics o de recreació, però en cap cas es poden considerar òptims per a canalitzar la circulació de bicicletes per motius de treball en hores punta. Els penya-segats de la Riera Ripoll, impedeixen greument la continuïtat dels carrils de bicicletes del centre cap a Can Roquetes, i El Poblenou, entre altres. Per tant, creiem que aquesta mesura és de difícil implantació a l'àrea d'estudi. No obstant això, sí creiem factible potenciar l'ús de la bicicleta a l'interior de les parcel·les, ja que el terreny en elles sol ser de poc pendent. Facilitar l’ús del transport públic col.lectiu. Faria falta definir una línia d’autobusos llançadora des de l’estació d’autobusos regionals o des de l’estació de rodalies a les parcel·les de l’àrea d’estudi, que ofereixi servei almenys durant les hores de més demanda. O una línia que recorri les parcel·les en sentit nord-sud i que permeti enllaçar amb alguna de les línies de bus regular existents. Però aquesta actuació sembla ser inviable donat el caràcter d’entorn natural de l'àrea d'estudi. Es coneix l'experiència d'una línia de bus urbà, L3, que circulava a Barberà del Vallès fins a agost de 2011, que va tancar pel seu baix nivell d'utilització (Ecomovilidad.net, 2011). Aquesta línia unia l'estació de Rodalies i el nucli urbà amb els polígons industrials de Santiga i Ca Salvatella, i tenia una ocupació mitjana de 2500 passatgers al mes (amb 9 viatgers per expedició, de mitjana). La línia feia 13 viatges al dia i utilitzava un únic vehicle i conductor. No obstant aixó, els avantatges ambientals i socials del conjunt de tots els viatges en aquest mitjà de transport públic semblen més que suficients per justificar que alguns dels trajectes es realitzin amb pocs passatgers. Si tenim en compte que l'ocupació mitjana d'un vehicle privat és d'1.2 persones per automòbil, per uns 10 passatgers (fins a 8-9 automòbils) les emissions són similars a les del bus, però no així les necessitats d'asfalt i aparcament (El País, 2010). En efecte, un bus pot transportar a molta més gent en un espai equivalent a 2-3 automòbils. Si assumim que un bus urbà pot transportar unes 50 persones per viatge, el seu ús pot representar la reducció de fins a 42 vehicles privats en circulació.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

35 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

REFERÈNCIES

− Aj. Sabadell (2010). “Pla de Mobilitat Urbana de Sabadell”. Servei de Mobilitat, Trànsit i Transport, Ajuntament de Sabadell, i Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

− Aj. Sabadell (2014a). Nova xarxa d’autobusos urbans. Ajuntament de

Sabadell. URL: http://ca.sabadell.cat/Mobilitat/p/mobilitat_cat.asp#afectacions (accès 29/01/2014).

− Aj. Sabadell (2014b). El servei d’autobusos interurbans. Ajuntament de

Sabadell. URL: http://ca.sabadell.cat/Mobilitat/p/autobusosinterurbans_cat.asp (accès 07/03/2014).

− Cabarcas, J.C.; Ardila, F.A.; Mejía, M.T. (2010). “Mejoramiento del flujo y

aumento de la capacidad de prestación de servicios de un taller de reparación y mantenimiento automotriz, a través de estrategias basadas en los principios de la teoría de restricciones”. Prospectiva, 8 (2), 45-54.

− CIMALSA (2009). Comunicació personal (Dic. 2009).

− Cremades, L.V.; Barón, L.; Vidal, S. (2010). “Estudi de la influència de la

modificació puntual proposada pel Pla General Municipal d’Ordenació de Sabadell. Part I”. Informe Ref. MOB_RR1002_5, Dpt. de Projectes d’Enginyeria, ETSEIB-UPC, Barcelona.

− Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació

de la mobilitat generada.

− Daisa, J.M.; Parker, T. (2009). “Trip Generation Rates for Urban Infill Land Uses in California”. Institute of Transportation Engineers. ITE Journal, Jun. 2009, 79 (6), 30-39.

− Ecomovilidad.net (2011). “Barberà desmantela el bus en los polígonos

industriales”. URL: http://ecomovilidad.net/barcelona/es/barbera-desmantela-el-bus-en-los-poligonos-industriales/ (accès 29/01/2014).

− EGI (2005). Estudi de mobilitat sostenible Sant Pau Riu de Sec Sabadell.

EGI, S.L.

− EAUX (2008). “La mobilitat laboral en el sistema urbà de Sabadell”. EAUX Arquitectes, S.L. (Març 2008).

− IDESCAT (2001). Desplaçaments generats residència-treball. Per mitjà de

transport. Comarques, àmbits i províncies.

− IDOM (2013). ”Estudio de movilidad generada en la Marina Real de Valencia”. Ingeniería IDOM, Sept. 2013.

− IERMB (2006). “Enquesta de mobilitat als residents a Sabadell 2006”.

Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona.

Estudi de la influència sobre la mobilitat a l’àmbit del riu Ripoll. Part II Lab. de Mobilitat Sostenible, ETSEIB-UPC

36 AMOB_RR1403_3 17 Març 2014

− El Mundo (2013). “Los talleres multimarca acogen ya un 63 % de las reparaciones”. 12/06/2013. URL: http://www.elmundo.es/elmundomotor/2013/06/12/empresa/ 1371061968.html (accès 22/01/2014).

− El País (2010). “¿Cuántos pasajeros se necesitan para que compense ir en

autobús?”. URL: http://blogs.elpais.com/eco-lab/2010/03/cuantos-pasajeros-se-necesitan-para-que-compense-ir-en-autobus.html (accès 29/01/2014).

− ITE (2003). "Trip generation handbook". 7th Edition. Institute of

Transportation Engineers (ITE).

− López, C. (2012). “La experiencia española en el estudio de los polos generadores de viajes”. Congresso Nacional de Ensino e Pesquisa em Transporte, Joinville (Brasil), Octubre 2012.

− López, C.; Gutiérrez, J.; García, J.C. (2010). “Los espacios de actividad

económica y la movilidad generada en la comunidad de Madrid”. IX Congreso de Ingeniería del Transporte, CIT 2010, Madrid.

− Molina, J. (2006). “Aplicación de técnicas de diseño de proyectos al diseño

de un taller de reparación de automóviles en Barcelona”. Proyecto Final de Carrera. ETSEIB-UPC, Barcelona.

− TUS (2014). Línea F4 Can Rull – El Poblenou. Transports Urbans de

Sabadell. URL: http://www.tus.es/index.php/ca/component/transporte/linea/F4 (accès 07/03/2014).