MENORCA ROMANA

A ms dels fenicis i grecs, altres pobles arribarena Menorca. Els cartaginesos, originaris de Crtago, una ciutat del nord d'frica, s'establiren a Menorca fundant dues ciutats: Magon i Iamma (les actuals Ma i Ciutadella). Anys desprs els romans, originaris de la ciutat de ROMA, a Itlia., conqueriren l'illa. Aix Menorca pass a formar part de l'imperi rom.

Els pobladors de les Illes Balears, els habitants dels poblats talaitics foren utilitzats pels cartaginesos primer i desprs pels romans com a soldats en les seves guerres. Eren excellents foners, amb les seves fones llenaven pedres amb gran fora contra els enemics.

Per aix els romans anomenares a les nostres illes amb el nom de Balearis que significa llanadors. Menorca reb el nom de Balearis Minor o Minorica...d'aqu prov el seu nom actual.

Desprs de la conquesta romana poc a poc la cultura talaitica va anar desapareixent. Els habitants de Menorca parlaren el llat, la llengua dels romans, i feren seves les costums, els dus i les formes de viure de Roma. A la nostra illa s'hi construiren edificis importants i calades (carreteres empedrades) que unien les poblacions. No hi ha restes romanes importants a l'illa. La calada que puja a Santa gueda, feta ms tard a la manera romana, ens dna una idea de com eren.

Menorca form part de l'imperi rom durant molts segles. Sabem que a l'illa hi havia a l'poca tres poblacions importants: Magona, Iamona i Sanicera. Corresponen a les actuals Ma, Ciutadella i, al nord de l'illa, a Sanitja ( vora el cap de Cavalleria ) on s'han trobat restes romanes.