MHCButlletí 1

MHCButlletíBUTLLETÍ DEL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONAPRIMER QUADRIMESTRE DE 2008. ANY V. NÚM. 13

L’MHCB, un museu en marxaEntre la publicació dels números 12 i 13 del nostre butlletí, elMuseu ha obert al públic l’exposició L’arqueologia a Barcelona alSaló del Tinell, ha posat en marxa un nou espai, el Centre d’inter -pretació del Call i, amb l’impuls del Cercle del Museu, ha iniciatde ma nera sòlida i brillant, amb la conferència del professorSteiner, el cicle Espais, història i futur, que tindrà continuïtat alllarg d’aquest i dels propers anys. Són només tres exemples. L’ac -tivitat pública i la interna del museu no s’han aturat en cap mo -ment. En l’article «Nou curs, noves cares, nous reptes» del butlletínúmero 12, Anto ni Nicolau ens parlava de la renovació com unelement positiu amb vista a l’enfortiment del Museu. Ara, en elnúmero 13, Joan Roca, el nou director, ens parla de la «trans for-mació gradual» d’una trajec tòria ja consolidada i, amb ànim refle -xiu i serè, ens convida a tots a fer un nou pas en una direcció jaapuntada amb anterioritat: fer del museu un espai clau en unaconstel·lació d’institucions de tota me na que han de desenvolupar,cada cop més, la seva activitat en xarxa.Aquesta transformació, respectuosa i innovadora alhora, reque -reix l’ajut de totes i cadascuna de les persones que fem el Museu:l’equip que signa aquest editorial, el mateix Ajuntament i l’Ins -titut de Cultura, els Amics i Amigues, les entitats i institucionsque formen el Cercle del Museu, les escoles que hi col·laboren, iles ciutadanes i els ciutadans de Barcelona i de fora que ens visi -ten i participen activament i són alhora els destinataris de totaaquesta tasca. Com diu el nou director en el seu article depresentació, hem fet només un punt i seguit. Endavant!

13

EL PROGRAMA DEL MUSEU

MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DE BARCELONA, PUNT I SEGUIT

En el número anterior, Antoni Nico -lau s’acomiadava del Museu, desprésde catorze anys d’estar-ne al capda-vant, assegurant que «les renovacionssempre són bones: ajuden a revitalit-zar-se, a imposar-se nous reptes, a re -visar allò que no funciona prou bé». A mitjan novembre es va produir el re -lleu i, certament, el projecte que vaigpresentar al concurs públic convocatper escollir nou director comporta al -guns canvis. Ara bé, proposar-los costamolt poc: el que costa és fer-los efec -tius i que suposin una renovació pro -fitosa.En una institució que ja té una llargatrajectòria, com és el cas del Museud’Història de la Ciutat de Barcelona,sovint són més rellevants i efectives lestransformacions graduals que no elsgrans trasbalsos aparents. A més, peravan çar no n’hi ha prou de teniridees, cal comptar amb tot l’equip hu -mà de la institució, amb el suport del’ICUB i del nounat Consell As sessord’Història, i amb la complicitat de lasocietat civil, començant pel Cercledel Museu i pel col·lectiu d’Amics iAmigues del Museu. En aquest sentit,he de dir que he rebut la millor de les acollides. Gràcies, de tot cor. Des dels seus inicis, el Museu d’Histò -ria de la Ciutat de Barcelona ha anatbastint una sòlida base arqueològica ipatrimonial i en els darrers temps haincrementat la seva projecció ciutadana

2 MHCButlletí

amb un ampli ventall d’exposicionstemporals i d’activitats de tota mena.Ara con vé assajar un nou pas endavant,en la direcció de fer del Museu un mi -rall inte ractiu de la trajectòria de Bar -celona, des dels inicis de la ciutat finsal nostre temps. Convé que el pa tri-moni i les exposicions permanents alsdiferents centres del Museu, que lesexposicions temporals i que les líniesde recerca, el projecte educatiu i laprogramació d’activitats –així com elfutur centre de documentació– puguinrelligar-se a partir d’uns eixos vertebra-dors ben identificables en la construc-ció d’una visió de la ciutat necessària-ment polièdrica, però amb les pecesben encaixades.En aquest sentit, el Museu ha de poderelaborar un pla estratègic per als propersanys, que esperem presentar cap a finalsde primavera. Heus aquí algunes líniesque poden orientar-ne l’elaboració:

1. Apostar d’entrada per l’impuls deles línies de treball en marxa i permantenir els projectes ja previstos:innovar sumant i no restant, no deixarde fer res del que es fa ara fins tenirben experimentades, en allò que s’escaigui, alternatives millors.

2. Articular les diferents seus, exposi-cions i activitats del museu amb eixosinterpretatius consistents de les conti-nuïtats i discontinuïtats en els diferents

plans de la vida urbana, des dels tempspreromans fins als temps contempora-nis. Una visió del món signi ficativa quetrobi fonaments en la trajectòria històri-ca de la ciutat en la llarga durada i en elmarc de la xarxa urbana del continentha de ser, alhora, una aportació específi-ca i substancial del Museu d’His tòria dela Ciutat de Barcelona a l’entramatmuseístic de Catalu nya, que actualmentes troba a debat.

3. Establir referències comparativesamb les trajectòries d’altres ciutatsd’una Europa que té en les grans urbsun pal de paller més antic i tan destaca-ble com el que puguin tenir-hi nacions iestats. Aquesta és una perspectiva quesembla especialment rellevant davantl’emergència de les grans ciutats com aprotagonistes molt destacats del segleXXI; les metròpolis reclamen, amb raó,el seu reconeixement com a subjectespolítics amb substància pròpia.

4. Considerar que, si bé la definiciódel Born és clau per al projecte mu -seogràfic dedicat a la ciutat moderna,el que es faci al Poblenou i en altresespais engendrats per la ciutat indus-trial –inclosos els de Ciutat Vella– seràmolt rellevant de cara a mostrar la ciu-tat contemporània, del segle XVIIIençà. En els propers anys, l’aposta perla patrimonialització i la construccióde fons del Museu ha d’atendre sobre-

MHCButlletí 3

EL PROGRAMA DEL MUSEU

[a dalt]Reunió dels Amics iAmigues de l'MHCB elpassat mes de desembre

[a baix]Inauguració del Centred’Interpretació del Call

© MHCB-Pep Herrero

tot aquest tram més recent de la histò-ria de la ciutat, amb una preocupacióimportant, en sintonia amb l’ArxiuMunicipal, pel rescat de fonts mate-rials, escrites i orals dels darrers segles,especialment del segle XX. El Museuha de tenir a més un programa establede recerca i ha de sistematitzar les seves publicacions en els camps de la història urbana i el patrimoni. Enaquesta mateixa línia convindria ques’orientés la llibreria ubicada a la seucentral, a la cantonada de Veguer amb Llibreteria.

5. Apostar per les sinergies del treballcoordinat amb altres institucions del’Ajuntament, especialment amb elsaltres museus i la xarxa d’arxius. Enaquest sentit, resulta especialment im -portant la complementarietat entre elque fa i pot fer l’MHCB i el que fa ipot fer l’Arxiu Històric de la Ciutat i,dins seu, el Seminari d’Història deBarcelona.

6. Considerar que el subjecte perti-nent de la història urbana és la ciutatmetropolitana, en el benentès queaquesta és la conurbació consolidadamés que no pas la vasta i difusa “regiómetropolitana”. Cal emprendre el dià-leg amb les institucions museístiques,culturals i educatives de la metròpoliamb vista a perfilar convenis igual-ment satisfactoris i productius per atotes les parts, lluny de qualsevol intent d’imposició de punts de vistades del municipi més gran.

7. Aprofundir en la inserció del museuen les xarxes museístiques estatals i in -ternacionals, més enllà de les orienta-des a l’arqueologia i les col·leccionsde béns mobles, de les quals ja formapart. A més d’assegurar la presènciadel Museu al CAMOC (The Interna -tional Committee for the Collectionsand Activities of Museums of Cities),cal avançar en la idea que els museusd’història de les ciutats poden ser unmirall de les trajectòries europees méssubstancials en el llarg termini, les deles seves grans urbs, per a la qual cosaes proposa impulsar des de Barcelonala creació d’una nova City HistoryMuseums and Archives Network ofEurope.

8. Crear, tal com proposa el Pla estra-tègic de cultura de Barcelona, meca-nismes de relació estable no sols ambles altres institucions culturals i educa-tives d’excel·lència de la ciutat (mu -seus, centres i fundacions artístiques iculturals, universitats, entitats com

l’As sociació de Museòlegs, etc.), sinótambé amb la xarxa de recerca i d’acti-vitat cul tural que en constitueix unaremarcable base territorial (centresd’estudis locals, biblioteques, centrescívics, associacions, etc.) i amb els ser-veis d’estudis que tan nombrosos sónavui la a ciutat. No es tracta d’efectuaruna crida genèrica amb vista a unarelació merament formal, sinó d’atè -nyer la massa crítica de relacions necessària per intentar fer un salt endavant en el coneixement de la trajectòria de la ciutat i en la difusió d’aquest co neixement.

9. Apostar per inserir més directamentla tasca del museu dins de la progra-mació curricular d’escoles, instituts icentres d’estudis superiors. El Museucompta amb una experiència en elcamp educatiu prou sòlida per poderproposar la història urbana com unapart substancial, i no complementària,de la programació reglada de ciènciessocials, com ja s’ha fet en alguns cen-tres educatius. Si Barcelona vol seruna ciutat educadora, el Museu d’His -tòria de la Ciutat de Barcelona ha detenir un paper estratègic en la cons-trucció de la ciutadania.

10. Apuntar cap a una política d’exposi-cions temporals que, amb una clara

voluntat de dirigir-se a tots els sectors dela societat i sense deixar d’atendre qües-tions d’interès en cada conjuntura, con-vergeixi al màxim possible amb la líniageneral de treball del museu, pugui esti-mular produccions d’interès per a altresciutats i, sobretot, ajudi a configurartrams històrics i aspectes concrets delprojecte museístic per manent.

L’MHCB ha de ser l’eco de la ciutat ide la vida a la ciutat al llarg de la sevaexistència, i més encara en temps deràpid canvi demogràfic, quan la incor-poració a la vida diària de persones vin-gudes d’ar reu del món requereix quepuguin situar les seves històries i me -mòries en una altra història que aratambé és seva. Ha de poder ser un ecoprestigiós, legitimat per presentar qües-tions significatives, amb un enfocamentenriquit per la distància que atorga lareflexió històrica. Lluny de qualsevoltemptació contemporaneista o populis-ta en l’ús de la història, el Museu d’His -tòria de la Ciutat de Bar celona ha deconstituir un referent alhora sintètic iamb ramificacions múltiples per a“autòctons”, “immigrants” i “visitants”en la construcció de formes d’ide ntitatàmpliament compartibles.

Joan Roca i AlbertDirector

El Museu d’Història de la Ciutat deBarcelona presentarà a la Casa Pade -llàs una exposició sobre els barris debarraques de Barcelona, fruit de larecerca portada a terme per l’equipd’estudi Barraques de Barcelona – Pasa Pas. Aquest equip està format per:Mercè Tatjer Mir, catedràtica de Didàctica de les Ciències Socials de laUB; Cristina Larrea, professorad’Antro pologia Social de la UB; Óscar Casasayas, llicenciat en història;Pili Díaz, llicenciada en antropologia;Max Díaz-Molinaro, llicenciat en his -tòria; Flora Muñoz, llicenciada en an -tropologia i en sociologia; Xavi Ca mi-no, llicenciat en antropologia, i EvaCerve to, llicenciada en antropologia.L’exposició vol explicar com els barrisde barraques de la ciutat de Barcelonahan contribuït a la construcció d’unnou paisatge urbà i a forjar el tarannàde la seva gent, al mateix temps que laseva població lluitava per accedir a laplena ciutadania. El discurs expositiu anirà acompanyatd’una publicació en format de llibre,el qual contindrà les idees centralsplantejades en l’exposició. Aquestesidees tenen l’objectiu d’emmarcar-sedins del debat central sobre els barrisde barraques en el procés de cons -trucció de la ciutat.La mostra explica com la construccióde barraques a la ciutat ja era presenta finals del segle XIX com un feno -

men social producte dels problemesd’habitatge, de l’augment sobtat de lapoblació i de la manca de plani fica-ció urbana. Explicita, igualment, elque succeeix a Barcelona, una ciutaten procés de construcció, du rant lesprimeres dècades del segle XX, quanes produeix una arribada massiva depersones a la recerca de feina. Peraltra banda, l’exposició mostra lamorfologia i les dimensions d’algunsdels barris de barraques més repre -sentatius, com gran part dels nouspobladors hi arriben a través de xar -xes familiars, com aquest context esdevé un tipus de vida en comunitati com els poders públics aborden elfenomen segons el moment. L’equip de comissaris dóna un caràc -ter important a la manera de fer ciu -tat per part dels protagonistes que vancontribuir al creixement d’aquesta; ales barraques i als seus habitants, quesón part substancial de la ciutat encreixement, i també als nous barris,generadors de nous veïnats i de rela -cions comunitàries. Es tracta d’unprocés complex que, de vegades, esde -vindrà un banc de proves del futurmoviment veïnal de les acaballes de ladictadura i que dóna raó de les estra -tègies i dels afers quotidians delsbarraquistes en la lluita per constituir-se en ciutadans de ple dret.

Servei d’Exposicions de l’MHCB

4 MHCButlletí

EL MUSEU PER DINS

EXPOSICIÓ SOBRE ELS BARRIS DE BARRAQUES DE BARCELONA

© Frederic Ballell-ICUB

En la línia d’actuació que ha portat a termeel Museu-Monestir de Pedralbes en elsdarrers anys, s’ha iniciat un projecte declassificació del material ceràmic dipositata la sala anomenada Procures de lesCanyes. La major part de la ceràmica queforma aquesta col·lecció prové de les obresde restauració del monestir dutes a termedurant els anys setanta i dirigides per JoanBassegoda i Nonell; poste riorment, s’hi vaanar afegint altre material sorgit en el de curs de noves obres. Juntament amb la riquesa de la ceràmicade les voltes i de les peces apare gudesen les obres de restauració, el museucompta amb nombroses peces que con -formaven la vaixella de taula. Destaquenespecialment les peces fetes per encàr -rec de la comunitat i que abas ten des delsegle XV, moment en què les monges vancomençar a menjar plega des, fins al1983, quan van deixar el monestir perpas sar a residir al convent nou. Es tracta,majoritàriament, d’escu delles i plats depisa blanca decorada amb blau, de dife -rents mides, que pre sen ten l’escut delmonestir: les quatre barres reials i l’es -cut dels Montcada. A banda d’aquestespeces fetes espe cialment per al mo nes -tir, aquest també n’adquiria d’altres adiferents terris saires: pitxers, salerssetrills, aiguamans… Igualment solen serde pisa esmaltada en blanc, decoradaamb blau o amb reflexos metàl·lics, o béde ce ràmica oxidada. Juntament amb elsreci pients de ceràmica comuna utilitzatsa la cuina, els recipients contenidors degra, oli o vi, completen aquesta col·lec ció.Les peces més significatives es po denveure ja actualment en diferents salesdel monestir, com ara una xaro pera deceràmica verda oxidada que presenta unaforma nova dins del reper tori de formesestablert de la pro ducció barce lonina deceràmica comuna de la baixa edatmitjana. També en són exem ples elsconeguts pots d’apotecari de pisa blancadecorada amb verd i manga nès, o unaltre pot, també de pisa blanca peròdecorada amb blau, on es llegeix el nomdel producte que havia de contenir:«Veratrum album». Sens dubte l’estudirecentment encetat haurà de permetreconstatar el repertori ja conegut delsobradors de la ciutat, però també apor -tarà informació molt valuosa per al co neixement de les produccions fetes aBarcelona, que, en molts casos, noméses coneixen per referències documentals.

Anna Castellano Conservadora del Museu-Monestir de Pedralbes

Catalogació de les ceràmiques delMuseu-Monestir de Pedralbes

MHCButlletí 5

EL MUSEU PER DINS

NOVETATS DE L’ARQUEOLOGIA DE BARCELONA

L’activitat arqueològica continua. Dia adia, la recerca a la ciutat ens està oferintnovetats que són d’interès per tothomque estima Barcelona i la seva història.No es tracta de troballes casuals sinó quesón el resultat de la feina que el Museuduu a terme a través del Serveid’Arqueologia. Cal una intensa tasca derecerca preventiva per tal d’avançar-se ales obres i fer-ne un intens control, ambl’objectiu de recuperar el patrimoni i lespàgines de la història que poden amagarles diferents finques i solars de la ciutat. I, per fer-ho possible, també cal que tots–Administració, ciutadans i promotorspúblics i privats– ens hi impliquem. Noés una tasca fàcil atesa la intensitat de larenovació urbana i el creixement immo-biliari dels darrers anys, però també éscert que la societat és cada vegada mésconscient de la necessitat de preservaraquest patrimoni. En aquest butlletí presentem algunes deles intervencions arqueològiques ques’han desenvolupat en els darrers mesoso bé encara s’estan duent a terme, i quevolem destacar pel seu interès:

• A l’avinguda del Portal de l’Àngel, alsubsòl del solar de l’antic Cine París,s’han localitzat alguns sectors pavimen-tats amb fragments de terrissa i pedresirregulars que semblen correspondre al paviment d’un petit tram d’un camíromà d’època altimperial. Es tractariad’una via secundària que podria ser l’an-tecedent del carrer Canuda i que s’uni-ria a la via on es desenvolupa la necrò-polis de la plaça de la Vila de Madrid.

• Al carrer Ample, a tocar de la plaça delDuc de Medinaceli, en les obres d’ade-

quació d’un edifici per a hotel, s’estanestudiant, a més de 2 metres de profun-ditat, diverses estructures romanes decaire domèstic o industrial d’èpocaaltimperial. El lloc fou ocupat a partirdel segle III per una necròpolis d’inhu-mació.

• En els treballs de rehabilitació d’un edifici per a habitatges situat al carrerAtaülf estan apareixent noves estructu-res de muralla que pertanyen al caste-llum tardoromà. També han aparegutestructures de l’edifici públic altimpe-rial que ocupava prèviament aquest es -pai. Es tracta de construccions indicati-ves, segurament, d’una funció de tipustermal.

• Com a pas previ a la construcció de lanova Filmoteca de la Generalitat, a laplaça de Salvador Seguí s’han estudiat,en una primera fase, diverses estructu-res domèstiques i els fonaments de l’an-tiga presó pública de dones conegudacom La Galera, que es va construir a finals de segle XVIII al carrer de SantPau cantonada amb Robador.

• Segueixen les excavacions del solar del’antiga estació de Rodalies de RENFE,a la plaça de Pau Vila. Aquests treballs,que corresponen a nivells inferiors d’ones va trobar el Baluard del Migdia, estroben centrats en la localització de l’es-pigó de pedra del segle XV que va serl’origen de l’actual port de Barcelona, itambé del barri de la Barceloneta. Estracta d’una estructura de grans pedresirregulars construïda al fons marí i queva començar a ser coberta per les sorrespoc després de la construcció.

• En urbanitzar el subsòl del carrer deSalses a Horta, i gràcies a la col·labora-ció de veïns conscienciats, s’ha pogutlocalitzar i estudiar part d’un torculariumd’una vil·la romana. Es tracta d’un edi -fici, una mena de celler, on es trobavauna zona de premsa de vi o oli. Possi -blement corresponia a instal·lacionsindustrials de la vil·la romana de CanCortada.

• Fruit de tasques d’estudi per a la reha-bilitació de l’església de Santa Maria delPi, dutes a terme pel Departament deCultura de la Generalitat de Catalunya,s’ha localitzat una làpida epigràfica ro -mana reutilitzada en els fonaments dela façana de l’edifici. El text fa referèn-cia a un antic edil de la colònia, Q. Cal -purnius, i és ben possible que proce -deixi del fòrum de Barcino. Després devalorar-ne l’interès, s’ha executat unprojecte per a la recuperació i l’ingrésen les col·leccions del Museu.

Ferran PuigDirector del Servei d’Arqueologia

[a esquerra]Via romana del Portal de l’Àngel

© MHCB-José ManuelEspejo

[a dreta]Làpida trobada a SantaMaria del Pi

© MHCB-Antoni Juárez

[a dalt]Espigó de la plaça PauVila

© MHCB-Pere Vivas

6 MHCButlletí

TEMA CENTRAL

EL MUSEU D’HISTÒRIA DE LA CIUTAT DEBARCELONA RECULL LA CULTURA MATERIAL QUE EXPLICA EL PASSAT I EL PRESENT DE LA CIUTAT. AIXÒ ES TRADUEIX EN UNA COL·LECCIÓHETEROGÈNIA I, SOBRETOT, EXTENSA, FORMADAPER MÉS DE 35.200 OBJECTES.

Un dels trets més singulars del museu, i que el diferenciade la resta dels centres museístics municipals, és el creixe -ment constant del seu fons, creixement que suposa unincrement d’uns 4.000-5.000 objectes anuals, en essènciagràcies a l’entrada del material arqueològic provinent deles intervencions efectuades a la ciutat. A curt i mig ter -mini aquesta progressió anual es veurà, a més, sen sible-ment augmentada com a resultat de la revisió i actua lit-zació del registre de la col·lecció, feina endegada la tardorde l’any 2006.Per donar resposta a aquesta realitat singular, conformadaper un fons ja de per si molt ampli i pel seu augment cons -tant, l’MHCB ha creat el Centre de Conser vació de BénsMobles (CCBM), les funcions del qual són custodiar,conservar i ordenar la col·lecció que recull (a l’entornd’un 75% del total del fons del museu), tot po sant-la adisposició de la recerca i la divulgació.

Dos edificis, dues funcionsEl CCBM disposa de dos edificis: un primer que, des definal de l’any 2006, ha passat a ser d’ús exclusiu del Museud’Història de la Ciutat de Barcelona; i un segon, de novaconstrucció, en fun cionament des del setembre del 2006.L’edificació d’aquesta segona nau, amb l’addició de moltsmetres quadrats al conjunt de l’equipament, i la recupe -ració dels espais cedits de manera temporal al Museu de la Música han fet possible marcar un nou circuit per seguiren el lliurament i la cura dels materials, replantejar lareordenació integral dels fons del museu i assegurar-ne laconservació en les millors condicions possibles. La nova situació ha permès separar, en dos edificis bendiferenciats, la col·lecció. D’una banda, hi ha els materialsarqueològics tot just exhumats de les excavacions, ques’han de tractar i emmagatzemar de forma correcta i eficaçde cara al treball futur que cal fer amb ells; i de l’altra, laresta d’objectes de la col·lecció, aquells ja singularitzats pelnúmero d’inventari i custodiats en sales de reserva ade -quades a les seves necessitats de conservació.

L’arxiu arqueològic Així s’anomena el nou edifici del CCBM, perquè estàdestinat, com tota la resta d’arxius, a rebre i custodiar

3

2

1

El Centre de Conservació de Béns Mobles de l’MHCB

MHCButlletí 7

conjunts de materials que restaran a disposició de la recerca dels diferents especialistes: lligalls, en el cas delsarxius documentals; caixes en el nostre. Aquest arxiuarqueològic, però, comporta de fet dues vessants: aquestaprimera, formada pels materials, i una segona, situada a laseu central del museu i dependent del Centre de Docu -mentació, que aplega tota la informació escrita i gràficagenerada per una excavació, generalment molt abundant.L’edifici de l’arxiu arqueològic ocupa una superfície de2.020 m2 útils, distribuïts en quatre plantes. En aquestsespais es fa l’ingrés i el registre del material arqueològicque hi arriba. L’empresa d’arqueologia que, en cada cas,s’ha fet càrrec de l’excavació és l’encarregada de tre ba-llar els materials, des de la neteja i el siglatge fins a l’inventari, estudi i catàleg; aquestes tasques es fan totesal CCBM, sota la supervisió i el control del Servei de Colleccions del museu. Una vegada els arqueòlegs finalitzen l’inventari i estudidel material, es fa una de les operacions més importantsde tot el procés: la selecció dels objectes arqueològics quepassaran a formar part de la col·lecció permanent delmuseu amb número d’inventari individual per a cadascund’ells i que, en conseqüència, formaran part d’un sistemadocumental amb tota una sèrie de dades associades queen per metran la documentació i posterior catalogació.Aquesta tria decisiva, que segueix unes directrius pre esta-blertes ja consensuades, corre a càrrec d’un equip formatper dife rents membres dels serveis tècnics del museu,amb l’asses sorament d’especialistes externs quan aixòresulta ne cessari. La resta del material no seleccionatqueda, convenientment registrat, dipositat a les sales dereserva de l’arxiu arqueològic.

La col·lecció inventariadaSota aquest títol s’aplega tota la col·lecció que disposad’un número d’inventari i que físicament es conserva, comhem apuntat, en un edifici diferent de l’arxiu arqueològic.La part de la col·lecció conservada en aquest arxiu, quepodem anomenar «ordenada», i la que rep el nom d’«in -ventariada» conformen el conjunt del fons del museu. La segona, que ara ens ocupa, és la formada per pecesque, ateses les seves característiques històriques,artístiques, simbòliques i científiques, requereixen sersingularitzades amb un número d’inventari.La col·lecció inventariada que es custodia al CCBM ésmolt heterogènia i de procedència diversa. Una bona part,com sabem, està integrada per objectes procedents de lesintervencions arqueològiques a la ciutat, un conjunt queno farà sinó créixer i de manera molt considerable, tantperquè en l’actualitat és gairebé l’única font d’adquisiciódel conjunt de la col·lecció, com perquè algunes

1Sala d’arxiu del material arqueològic

2Sala de treball destinada al siglatge, classificació iin ventari del materialarqueològic

3Sala de reserva de pintura i maquetes ialtres objectes de gransdimensions. En procésde reorganització

4Sala de reserva demetall i vidre. En procésde reorganització

5Sala de reserva de fusta,paper i tèxtil. En procésde reorganització

Servei de Col·leccions-MHCB

intervencions arqueològiques exhumen gran quantitat dematerial. En aquest sentit, només cal apuntar que l’ex -cavació efectuada a l’antic mercat del Born va significar,en el seu moment, l’ingrés de més de 3.000 objectes almuseu. L’MHCB, però, no només recull aquest materialde procedència arqueològica, sinó que també conservauna important quantitat d’objectes vinculats a la vidamunicipal, a les festes, desfilades i tra dicions de la ciutat,als gremis… En definitiva, a la seva història.L’edifici que hi està destinat ocupa una superfície de3.250 m2 útils repartits en tres plantes que acullen lesoficines, les sales de treball i consulta, el taller de res -tauració del Servei d’Arqueologia i dotze sales de reservaorganitzades segons les necessitats de conservació delsmaterials: pintura mural i mosaics, ceràmica, pedra, vidre,metall, os, paper, fusta, teixit, etcètera.

Una aposta de futurGràcies a les capacitats d’aquest equipament, resulta pos -sible, per primera vegada, fer una tasca de manera siste mà-tica i disposar d’una visió global i constantment actualit zadade les condicions, físiques i de coneixement, de la col·leccióde l’MHCB, extensa i en creixement continu.La feina que s’hi porta aterme és, en certa manera,com la dels educadors a lesescoles: poc aparent, es -cassament lluïda, complexaen ocasions, però del totbàsica i fo namental. Ésprecisament aquest caràcterallò que fa més meritori elsuport institucional que harebut, un suport que s’hafet realitat palpable enl’ampliació i millora delCCBM. És aquesta una líniad’actuació que va en la direc ció de permetre la creació deconeixement i de facilitar-ne la transmissió, com a pas previ iimprescindible a les ma nifestacions culturals més visibles ques’hi poden recolzar. El museu té una cara pública, amb una seu central quegaudeix d’espais de gran valor patrimonial, com ara el Saló del Tinell o el jaciment arqueològic del subsòl de laplaça del Rei, i on es presenten activitats d’evident i reconegut interès ciutadà. Però també té una altra cara,quasi del tot desconeguda, formada per uns equipamentsallunyats del centre històric, desenvolupada en edificissense atractiu especial on es fa una feina callada i pocvistosa, però imprescindible per posar les bases d’allò dequè el gran públic podrà gaudir més tard. Són dues caresque ha d’impulsar, al mateix temps, una ciutat que apostapel coneixement i la seva difusió.

Servei de Col·leccions de l’MHCB

4

5

8 MHCButlletí

INTERIOR: ESTUDI DEL PINTOR

INTERIOR: ESTUDI DEL PINTOR

AutorAntoni Caba(Barcelona,1838-1907)MaterialOli sobre tela

Dimensions37 x 401,5 cmNúm. d’inventariMHCB 29237

LA PEÇA DEL MUSEU

BreusGeorge Steiner a l’MHCB. Conferència “ Remembering the future”Amb 720 assistents omplint el Saló del Tinell,la Capella de Santa Àgata i la Sala Martí l’Hu -mà, la conferència que el professor GeorgeSteiner va celebrar el 22 d’octubre de 2007 al’MHCB inaugurà el cicle Espais, història, fu -tur, que es durà a terme aquest 2008 i durantels propers anys. La necessitat de construir elfutur a partir de la reflexió sobre el passat i defer dels espais de la memòria els nous espaisde la convivència, van ser, entre d’altres, elseixos de la conferència. Aquesta serà publica-da per l’editorial Arcadia al mes de juny.

ArqueotiquetDes del mes de novembre de 2007 ja funcional’Arqueotiquet, una proposta conjunta del Mu seu d’Història de la Ciutat de Barcelona, elMu seu d’Arqueologia de Catalunya, el MuseuBarbier-Mueller d’Art Precolombí, el MuseuEgipci i el Museu Marítim, que dóna accés alscinc museus amb fons arqueològic de Barce -lona a un preu de 17 €. Visitants el 2007Durant el 2007 els set centres de l’MHCB hanrebut un total de 351.736 visitants, xifra querepresenta un increment respecte a l’anyanterior.El Patrimonia’m continuaEl Patrimonia’m, una proposta del Museud’His tòria de la Ciutat de Barcelona per esta-blir vincles de treball cooperatiu amb les es -co les i els instituts de Ciutat Vella, segueixen davant un curs més. Als centres educatiusque ja hi participaven des de fa dos anys (elCEIP Baixeras, el CEIP Rubén Darío i l’IES Mi là i Fontanals), enguany s’han afegit quatrenous centres: el CEIP Collasso i Gil, el CEIPParc de la Ciutadella, el CEIP Pere Vila i l’Es -cola Vedruna. En aquest projecte, cada centre“patrimonia” un vestigi de la Barcelona roma-na i desenvolupa una activitat d’ense nyament-aprenentatge completa a l’entorn d’aquestvestigi tenint en compte el conjunt de Barcino.Vint-i-cinc anys del Museu-Monestir de PedralbesEl 25 de setembre de l’any 1983 el Museu-Monestir de Pedralbes passava a obrir-se alpúblic de forma permanent; d’aquesta maneraes complia el pacte establert entre l’Ajun ta -ment de Barcelona i la comunitat de clarissesde Pedralbes, pel qual aquestes cedien per ausos culturals l’històric monestir i les col·lec-ciones aplegades per les religioses al llarg demés de sis-cents anys d’història. Aquest any2008, doncs, el Museu-Monestir de Pedralbescelebrarà vint-i-cinc anys d’història. Duranttots aquests anys l’edifici s’ha anat rehabilitanti ha obert noves sales expositives al públic, itambé ha programat activitats de diferent caireamb la intenció d’arribar a un públic ampli idivers. Al llarg d’aquest any el Museu preveudur a terme un seguit d’actes per tal de donara conèixer encara més aquest indret tancatdurant segles a l’exterior i ara obert a tothomque el vulgui conèixer i gaudir-ne.

El juny del 1934, l’Arxiu Històric de laCiutat comprà aquesta petita pintura aJ. Roig, juntament amb un conjunt dedibuixos i fotografies. Més tard va passar a formar part de la col·lecció depintures del Museu d’Història de laCiutat de Barcelona. Representa l’interior de l’estudi delpintor Antoni Caba, que compartiaamb els també pintors Tomàs Padró iAgustí Rigalt. Estava situat en algunade les dependències de la casa del’Ardiaca, després que aquesta esdividís i reformés a mitjan segle XIX iabans de la restauració integral del’edifici iniciada el 1870 per JosepAltimira, nou propietari de la casa.L’interès històric i artístic que aquestpetit oli revestia en ser adquirit peldirector Agustí Duran i Sanperequeda perfectament justificat, encaraque no resulta possible identificarl’àmbit exacte que capta l’escena.L’espai protagonista del quadre deviaser el primer taller de l’artista, quehavia de compartir amb els dos amics icompanys abans d’esdevenir un delspintors de més èxit del moment. Enefecte, educat a Barcelona amb ClaudiLorenzale, a Madrid i a París, Caba foucatedràtic de colorit i composició i, méstard, director de l’Escola de Belles Artsde Barcelona el 1887, un segon pas quesignificà la consagració de la seva car -rera acadèmica. Autor de pintures his -tòriques i murals, s’espe cialitzà ràpida -ment en el retrat, gènere en el qualdesenvolupà una intensa activitat. Així,esdevingué el retratista de moda per alqual posaven distingits models de lasocietat burgesa i aristòcrata coetània.

Aquest oli, pràcticament desconegut,d’Antoni Caba ocupa un espai moltsingular dins la seva trajectòriaartística. Es tracta de la captació d’unracó d’un interior auster i silenciós,entès a la manera d’una naturamorta, treballat amb pocs elements:una cadira, una tauleta al damunt dela qual reposa un recipient de cerà -mica blanca, dos bastidors girats con -tra la paret i dos tapissos, en con trastamb els bigarrats estudis dels pintors,desbordats d’objectes. Les duespintures recolzades al terra, invi si-bles, i els dos tapissos penjats, quasimeres taques de color, no expliquenres, perquè la voluntat de l’artista noés narrar una història, sinó captar uninstant i congelar-lo. Allunyada delscorrents artístics de més èxit del mo -ment, la pintura és, en certa manera,molt moderna, perquè s’apropa a lesnatures mortes i els interiors creatsper artistes que pinten el buit, l’ab -sència, la immobilitat i la suspensiódel temps. Tot en aquesta obra deCaba respon a aquesta intenció:l’escassetat d’objectes representats, elpeculiar enquadrament i la col·lo -cació dels dos tapissos a la part su -perior que, en crear un marc dins lapintura, centra la mirada en l’escenainferior i la dota de profunditat. Nohi ha, per tant, res d’espontani enaquesta pintura; res en ella és acci -dental, sinó el fruit d’un treball queno busca simplement retratar unarealitat, sinó construir-la.

Servei de Col·leccions de l’MHCB

© Servei de Col·leccions-MCHB

MHCButlletí 9

PropostesCinemaBarcelona (un mapa). Director: Ventura Pons. 2006.147 min.Basada en l’obra teatral de LluïsaCunillé Barcelona, mapa d’ombres, iamb guió del mateix director, sispersonatges –arquetips contem -poranis de la solitud urbana– estroben en un pis vell de l’Eixam -ple de Barcelona. Són un matri -moni d’ancians, el germà de ladona i tres rellogats: una donarossa que dóna classes de francès,un jove vigilant de seguretat, exfutbolista, i una noia sud-ameri -cana, embarassada. L’ancià, anticporter del Liceu a qui li agradatransvestir-se, els reuneix a totsper demanar-los que se’n vagin, jaque s’ha de morir i vol estar solen el tram final de la seva vida.

Barcelona a la xarxaArqueologia a Barcelona www.arqueologiabarcelona.catWeb de l’exposició organitzadaper l’MHCB que es pot veure araal Saló del Tinell amb el títol L’Ar -queologia a Barcelona, un pas satamb futur. S’hi pot trobar in for-mació sobre els diferents àm bitsde l’exposició: «La ciutat, esce naride vida», «Mètodes de l’ar queo-logia», «L’arqueologia a Bar celo-na» i «Històries viscu des». Hi hatambé materials inte ractius d’unenterrament, un ví deo sobre lesintervencions a Barcelona, els ví -deos de les his tòries viscudes, etc.

Racons deBarcelona perredescobrirCan FabraC/ Sant Adrià, 11-21; Segre, 24-32; Parellada, 13-25, i DoctorJuvany i Otger. Edifici inclòs en el Pla Especial de Protecció delPatrimoni arquitectònic i catàlegdel Districte 9.El conjunt industrial conegut coma Can Fabra, ubicat al distric te deSant Andreu, era antiga ment unindret dedicat a la filatu ra de se -da, lli i cotó, la torsió i el teixit. En

un principi eren dues fàbri quesautònomes: el Va por del Fil deFer ran Puig, i el Vapor del Rechde Mas i Esteve, cons truïdes versel segon quart del segle XIX.Posteriorment s’uneixen i l’any1884 es conso liden com FilaturesFabra. L’any 1903 la firma es fu -siona amb la casa anglesa J&PCoats, creant l’em presa Compa -ñía Anónima de Hilaturas Fabra iCoats, què mo nopolitzarà el sec -tor en l’àmbit de l’Estat espanyol.Aquesta fà brica, però, era conegu -da popu larment com Can Mame -lla, ja que donava feina a granpart de les famílies del districte deSant An dreu. Amb la crisi de laindústria tèxtil i la re conversióindustrial de finals del segle XX lafàbrica va anar tan cant sectors,fins que va ser adquirida, gràcies auna forta pressió dels veïns, perl’Ajuntament de Barcelona, i es vaconvertir en un espai socio cultu-ral. Actualment part del conjuntha estat transformat i rehabilitatcom al Centre Cultural Can Fa -bra, el qual s’ha configurat comun edi fici aïllat al mig d’una plaçapública, amb un jardí amb unafont. L’interior de l’edifici acullserveis per a la cultura i la par ti-cipació ciutadana de primeramag nitud i qualitat. En destaca laBiblioteca Ignasi Iglesias, amb un important fons documental,dependències àmplies i totes lestecnologies per a la recerca i lalectura de docu ments. Està espe-cialitzada en el sector del còmic ide les arts vi suals. També hi hal’espai de fò rum i trobades inter -nacionals, un bar-cafè amb pro -gra mació d’es pectacles, salesd’estudi i d’altres activitats, salad’exposicions, punt d’informaciói un gran espai so cio culturalequipat per acollir i produir pro -jectes. Un altre espai que calremarcar són les golfes, que elDistricte de Sant Andreu i d’Ins -titut de Cultura de Bar celona hancedit per a la seva ges tió a l’Asso -ciació d’Actors i Dire ctors Profes -sionals de Catalunya. Són unapor ta oberta a la crea tivitat, laformació, la investigació i l’ex -periència escènica, on es fan

diverses representacions teatrals,lectures teatralitzades i cursos.

LlibresBarcelona fotografiada: 160 anys de registre irepresentació: guia dels fons i les col·leccions de l’ArxiuFotogràfic de l’Arxiu Històricde la Ciutat de Barcelona.Barcelona: Institut de Culturade Barcelona, Arxiu Municipalde Barcelona, 2007Aquesta guia de l’Arxiu Foto grà-fic de l’Arxiu Històric de la Ciutatés el resultat d’un treball sistemà -tic d’identificació dels fons i lescol·leccions de foto grafia conser -vats al centre. Per metrà donar aconèixer el pa trimoni fotogràficque l’Ajun tament de Barcelonaha aplegat i conservat des delsinicis del segle XX.

O’LONGH, Adèle. De Beauchastel a Barcelona.Barcelona: La Magrana, 2007.Relat de la convivència d’un avi ila seva néta, la novel·la ens ofe -reix un retrat de la Barcelonad’avui i, sobretot, del barri Xino.És el barri de les carnisserieshalal i dels venedors d’antigallessospitoses, de les discussions acrits, dels veïns que posen lamúsica a tot volum i de la vidaals balcons i els terrats.

MARGARIT, Joan.Barcelona amor final.Barcelona: Editorial Proa, 2007(Óssa Menor sèrie gran, núm. 15)La poesia de Joan Margarit, arqui -tecte i professor de Càlcul d’Es -truc tures, és molt subtil. En aquestllibre s’aplega un conjunt de poe -mes sobre la relació de Margaritamb Barcelona, en una edició tri -lingüe: català, castellà i anglès. Enstrobem davant d’una relació amo -rosa entre un ciutadà i una ciutat,en la qual no hi ha una descripcióde l’espai, sinó un re cull de sentiments envoltats de records.

ActivitatsENTORN DE L’EXPOSICIÓL’ARQUEOLOGIA ABARCELONAEl cap de setmana del 16, 17 i18 de maig, l’MHCB celebra LaFesta de l’Arqueologia. Portesobertes a l’exposició L’arqueo -logia a Barcelona, tallers pera famílies, visites familiarsamb audioguies, rutes... Endestaquem:

ARQUEO... QUÈ? (taller per a famílies)A partir de 6 anys, al ConjuntMonumental de la Plaça delRei. 17 i 18 de maig.

VISITA FAMILIAR AMB AUDIOGUIESConjunt Monumental de laPlaça del Rei. 16, 17 i 18 demaig, de 10 a 20 h.

VISITES COMENTADES AESPAIS ARQUEOLÒGICS:

• Des del cel de Barcelona.Visita a les bateries anti -aèries del turó de la Rovira.

• Les muralles. • Temple d’August.• Necròpolis Vila de Madrid.• Subsòl de Conjunt Mo nu -

mental de la Plaça del Rei. • Espai Santa Caterina.

Centre d’InterpretacióArqueològica

Activitats gratuïtes. Places limitades.Imprescindible reservaprèvia al 93 256 21 22

ALTRES ACTIVITATSENTORN DE L’EXPOSICIÓL’ARQUEOLOGIA A BARCELONA.(visita comentada a l’exposició)Cada diumenge a les 11.30 h.Preu: 6 € (inclou entrada al’exposició i al museu).

DATA DE CADUCITAT...(visita amb degustació)Com podem saber què men-javen els nostres avantpas-sats a partir de les restesarqueològiques?Tots els diumenges d’abril a les 11.30 h.

Agenda

10 MHCButlletí

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

Dissabte, 1 de marçUs proposem de visitar la pàtria de Salvador Dalí i el seu granllegat, el Teatre-Museu Dalí de Figueres. La visita ens aproparàa l’art i a la personalitat d’aquest controvertit creador que, tot imarcat inicialment per l’avantguarda surrealista, desenvoluparàuna trajectòria personalíssima. A la tarda, visitarem la canònicade Santa Maria de Vilabertran, conjunt monàstic del segle XIen què destaquen el claustre i l’església, la construcció de laqual avança les formes constructives del romànic del segle XII.

Lloc i hora de trobada: plaça Ramon Berenguer el Gran, a les 8 h.Preu: 15 € (dinar no inclòs). Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. Places limitades.

Els dies 11 a 14 d’octubre, el Museu va organitzar per als Amicsi Amigues una sortida a Extremadura. Aquesta vegada el Museuva apostar més fort i ens va portar més lluny; és clar que ambl’equip responsable dels Amics i Amigues, amb el seu entusias-me i eficàcia, no hi ha risc. Divendres vam visitar la joia de lacorona d’aquesta sortida: Emerita Augusta (Mèrida).Extremadura era terra de frontera i els romans, àrabs i cristianshi van deixar la seva petjada, però en aquest cas els vestigis ro -mans són els que més destaquen. De la mà d’un erudit arqueò-leg vam fer un recorregut que ens va portar al pont romà, l’al-cazaba i el temple de Diana. D’aquí vam anar a veure el millorde la ciutat: el teatre romà, construït “a la grega” aprofitant eldesnivell del terreny. A la tarda vam anar al Museo Nacional deArte Romano. Aquest museu te un valor afegit que és l’edifici,obra de l’arquitecte Rafael Moneo. És de maó vist, cosa quedestaca les peces exposades. Entre moltes obres, vam tenir ocasió de veure un espectacular mosaic, conegut com La caçadel porc senglar.Dissabte al matí vam anar a Plasència. Aquesta ciutat no és niromana ni àrab, sinó cristiana de soca-rel. La va fundar AlfonsVIII de Castella per defensar la frontera contra els sarraïns. Elnom ve de «Ut placeat Deo et ominibus», que vol dir «Paracomplacer a Dios y a los hombres». Una mica ambiciós, oi? Té una gran muralla molt ben conservada i de la mà de la Mer -cè, la nostra guia, en vam recórrer la Plaza Mayor i alguns delspalaus més importants. En concret, vam poder veure unesestances del palau del marquès de Griñón per fer-nos una ideade com són per dintre. Plasència té la particularitat de tenirdues catedrals. L’antiga és romànica i està inacabada perquèse’ls van acabar el diners. Més tard, quan ja tenien la guardiolaplena, van decidir acabar-la, però en estil plateresc. A la tardavam anar a fer la visita a Càceres. El casc antic és una joia. A lanit està meravellosament il·luminat i passejar, com nosaltresvam fer, entre aquells palaus que ja havíem vist la tarda va sertota una experiència de pau i tranquil·litat. Diumenge vamanar a Trujillo, que també va ser romana, àrab i cristiana. Elmés destacat és el monumental castell que domina la ciutat.Havia estat una alcazaba, que després els cristians van engran-dir i van fer quasi inexpugnable. I fins aquí una petita crònica, feta amb més voluntat que traça,d’un viatge que no s’esborrarà fàcilment de la nostra memòria.Esperem la pròxima sortida. Ja ens hi apuntem des d’ara.

Carles Ayerbe i M. Esperança Güell. Número d’Amics de l’MHCB: 221 i 572

L’EMPORDÀ, SOMNI I TRADICIÓ

Cap de setmana del 5 i 6 d’abrilSortida de cap de setmana per conèixer alguns dels centresmonàstics més antics de la Catalunya Vella. Dissabte visitarem elpriorat de Santa Maria de Serrabona, on podrem admirar unade les joies del romànic, la seva tribuna de marbre rosa com -pletament esculpida. Ja a la tarda, visitarem Sant Miquel deCuixà, obra del segle X que serà ampliada un segle més tardsota les directrius de l’abat Oliba, per convertir-se en un delsgrans conjunts monumentals de l’art medieval català. A últimahora de la tarda, passejarem per la població de Prades, on po -drem admirar el retaule barroc més gran de França. Diumengepujarem fins al monestir de Sant Martí del Canigó, fundat aprincipis del segle XI i mostra d’una combinació perfecta entreart i natura. I acabarem la nostra estada amb una passejada perla població emmurallada de Vilafranca del Conflent.

Lloc i hora de trobada: plaça Ramon Berenguer el Gran, a les 7 h(dissabte 5). Activitat per a Amic/Amiga i acompanyant. Preu per persona: 114 € (en habitació doble) / 140 € (en habitacióindividual). Inclou transport en autocar, allotjament (1 nit), sopar,esmorzar, visites i assegurança. No inclou les entrades (aprox. 9 €)i el transport de pujada a Serrabona. Cal fer la reserva abans del 22 de febrer. Places limitades.

ROMÀNIC A LES TERRES DEL CONFLENT

ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...

VIATGE A EXTREMADURA(PONT DEL PILAR 2007)

Avanç de programa

VIATGE A NÀPOLS, POMPEIA I HERCULÀDel 21 al 24 de junyUs anunciem el proper viatge que estem preparant pertal que tots aquells que hi estigueu interessats us pugueureservar les dates i us hi apunteu amb suficient antelació.Hem previst la visita, a Nàpols, del Museu ArqueològicNacional i del Museu Nacional de Capodimonte (obresdels més destacats artistes italians), i també als jacimentsde Pompeia i Herculà, que culminarà amb la pujada finsal cràter del Vesuvi

ELS AMICS ENS EXPLIQUEN...

SORTIDA A POBLET I MONTBLANC

MHCButlletí 11

ELS AMICS I AMIGUES DEL MUSEU

AvantatgesA primera hora del matí del dissabte10 de novembre ens trobàrem al punthabitual de sortida de les excursionsamb el desig de conèixer els tempsmedievals. A mig camí vam fer unaparada per esmorzar i un cop a Pobletiniciàrem la visita amb una guia delmonestir, per cert una mica “a l’es -print”. Per això la nostra superespe-cialista guia, la Mercè, va posar elspunts sobre algunes is.La importància de Poblet rau en el fetque és el darrer destí dels reis de laCorona d’Aragó. Per aquesta raó lesseves possessions van ser consi dera-bles. La visita s’inicià per la PortaReial i després vam accedir al claustre.És remarcable la barreja d’estils romànic i gòtic que es reflecteix en elsdiferents finestrals. Seguint el claustretrobem l’antiga cuina i, més endavant,la sala capitular, on la comunitat esreunia per escoltar els capítols de laregla de Sant Benet. Al pis de dalt, asobre de la biblioteca, trobem el dor -mitori, una espectacular nau coberta adoble vessant sobre dinou arcs de dia -fragma. A l’església destaca el PanteóReial a banda i banda del presbiteri.

Ja al migdia, ens vam traslladar a lacapital de la comarca, Montblanc, onprimer vam dinar i després vam fer unrecorregut pel centre històric de la vila medieval. Començant la passejadades de la plaça Major, de curiosa for -ma asi mètrica i resultat dels diferentscamins medievals, vam anar on se suposa que va estar ubicat el call. Vam seguir veient diverses casesimportants, com el Casal dels Josa,fins ar ribar a l’església de Santa Mariala Major. Les muralles de la ciutat, d’una granextensió, avui dia estan molt recons -truïdes, però ajuden a mantenir l’es -perit medieval.Al vespre, ja érem a la sorollosa i atrafegada Barcelona, retornant delnostre viatge a l’edat mitjana.

Valèria de Pedro Valverde. Número d’Amiga del’MHCB: 113

Per participar en les activitats, podeu fer la reserva al telèfon 93 256 21 22 o bé aamics-mhcb@bcn.cat. Places limitades.

“Regalahistòria”Cada amic que en faci un de nou rebrà un regal!!!

ENCARA ELS TEUS AMICS NO SÓN AMICS DE L’MHCB?ANIMA’LS I FAREU HISTÒRIA!

Ara, més avantatges:Presentant el carnet d’Amic/Amiga,tens un 5% de descompte a les llibreries de La Central

www.lacentral.com

VISITA A L’EXPOSICIÓ ‘PRÍNCEPSETRUSCS’Dimarts, 11 de marçVisitarem la mostra que CaixaForumdedica al poble etrusc. Lloc i hora de trobada: av. Marquès deComillas, 6-8, ales 18 h. Activitat per aAmic/Amiga iacompanyant.Preu: 3 €.

VISITA A LESTERMESROMANES DESANT BOI DELLOBREGATDissabte, 19 d’abrilConeixerem les termesromanes de Sant Boi,construïdes a finals del segle II d.C.Lloc i hora de trobada: av. Maria Gironacantonada carrer Hospital (Sant Boi),a les 11 h. Activitat per a Amic/Amiga iacompanyant. Preu: 3 €.

VISITA AL CENTRE DE CONSERVACIÓDE BÉNS MOBLES DE L’MHCBDissabte, 26 d’abrilUs suggerim una visita exclusiva a lessales de reserva del museu, situades ala Zona Franca.Lloc i hora de trobada: plaça RamonBerenguer el Gran, a les 10 hores.Desplaçament en autocar.Activitat gratuïta per a Amic/Amiga iacompanyant.

MHCButlletí 12

01Conjunt Monumental de la Plaça del ReiPlaça del Rei, s/n 08002 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita: de l’1 d’abril al 30 de setembre, de dimarts a dissabte de 10 a 20 h.De l’1 d’octubre al 31 de març, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h i de 16 a 19 h.Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

02Museu-Monestir de PedralbesBaixada del Monestir, 9 08034 BarcelonaTel.: 93 256 34 34Horari de visita: de l’1 d’abril al 30 de setembre, de dimartsa dissabte de 10 a 17 h.De l’1 d’octubre al 31 de març, de dimarts a dissabte de 10 a 14 h.Diumenges de 10 a 15 h. Dilluns, tancat

03Museu-Casa VerdaguerCtra. Església, 104Vil·la Joana. Vallvidrera08017 BarcelonaTel.: 93 204 78 05Horari de visita:de dimarts a divendres,per a grups amb reserva prèvia.Dissabtes, diumenges i festius de 10 a 14 h.Dilluns, tancat

04Centre d’Interpretació del Park GüellPavelló de Consergeria, Park GüellCarrer d’Olot, s/n 08024 BarcelonaTel.: 93 285 68 99Horari de visita:de dilluns a diumenge, d’11 a 15 h

05Centre d’InterpretacióHistòrica del Refugi 307Nou de la Rambla, 16908004 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:dissabtes i diumengesd’11 a 14 h

06Espai Santa Caterina.Centre d’InterpretacióArqueològicaMercat de SantaCaterinaPlaça Joan Camprubí08003 BarcelonaTel.: 93 256 21 00Horari de visita:dilluns, dimarts, dimecres i dissabte de 8.30 a 14 h. Dijous i divendres de 8.30 a 20 h

Direcció: Joan Roca Equip de Redacció: Teresa Blanch, Jordi Carrió, Anna Castellano, Encarna Cobo, Adolf Fernàndez, Lluïsa Mañosa, Carme Miró,Ferran Puig, Núria Rivero, Lina Ubero, Judit Vives Fotografies: Frederic BallellJosé Manuel Espejo, Pep Herrero, Antoni Juárez, Servei de Col·leccions del’MHCB, Pere Vivas Disseny gràfic: PFPEdició: L’Avenç

Dipòsit Legal: B.43370-20077ISSN 2013-8237

T. 93 256 21 22 - F. 93 268 04 54 - reserves-mhcb@bcn.catHorari d’atenció: de dilluns a dijous, de 10 a 14 h i de 16 a 19 h i divendres, de 10 a 14h

www.museuhistoria.bcn.cat

Informació i reserves

MHCButlletí

L’MHCB compta amb el suport del Cercle del Museu: