1. icalet % ProjecfeJU A v e K t bromera.txt

2. guanisgermanssojtir vise al carrer dAgramunt nm. 5 i aquesta avaluaci me nhan sus- meua familia. Els pares es diuen Pe i Zeta. Be, en realitat aquest no s el seu nom, pero tot el rnn els anomena aix. Lestrany s que les meues germanes i jo tamb ho fem. A casa nostra mai no ens sentirs dir pare o mare. A mon pare li diem Pe perqu sanomena Prez i a ma mare Zeta perqu de eognom es|Ziea. Pe i Zeta maifno senfaden. Sn molt oberts. Mai no pallen fort. Els agrada molt fer broma i reblcar-se a Therba amb nosaltres. Casa nostra, 1Mvan dissenyar Pe i Zeta personalment. s una casa de dues plan tes. El jard tamb t dues plantes: un arbre escarransit en un cant i un altre de ms gran en unltre cant. A Pe i a Zetajjls agraden els espais molt buits. El trra de la sala s de fusta de vaixell i damuntjlio hi ha res. No s per qu volem una sala si noms la fem servir per a passar cap al jard. Pero a la gent que visita la nostra casa li ftcanta que la sala es trobe tan buida. Casa nostra ha eixit en diferents revistes de decorado. 3. Curiosament Zeta, que s decoradora, treballa per a totes aqestes revistes de decorado. La faena de Zeta s una ganga: consisteix a visitar cases boniques, fer-ne fotos i desprs escriure sobre aqestes. _ Pp^sfsic. s fsic terie. La seua especialitat es diumecnica de fluids. T una pa de persones que treballen per a ell ala universitat i investiguen sobre l&nanera despessir la maionesa i coses aix. Tot aix, ho investi guen amb dalculs matemtics. La faena de Pe consisteix a investigar, pero H sempre invstiga al seu despatx i amb lordinador al davant. A Peilo em sembla que li fa^a molta gracia que irihagen susps les Ma|5 temtiques. Les nieuls germanes es diuen Dlia i Silvia i fan quasi u huitanta les duefjB Teneffijuinze i catorze anys, s a dir, que hi ha noms quatre i tres anys de diferencia amb mi. No sn bessones, pero ho semblen. A iescola els diuen les torres bessones, tot i que a elles no els cau gens b, pehque va passa| %._ Nova York f tot aix. Ning ala nostra escola, em referisc a les xiques, t els cabells tan llargs i llisos com elles. I deis xics, tampoc. Les meues germanes sn tan Uestes i tan guapes que tots volen eixir amb 'retef|pero elles no ixen quasi mai amb ning i el que ms els agrada s estarce a la seua ha- bitci llegint, estudiant i pentinant-se. Dlia ilSlviafcom que son xiques, tenen un bany per a elles sles. Elles diuen que sc jo el jue tinc un bany per a mi tot sol, pero a mi em sembla que aix no s exactament aix, perqu elmeu bany es troba al passads, i el dalles es troba dins de la seua habitado. En qualslvol cas mai no sens ha acudit discutir per una cosa aix, perquiga casa mai no discutim. No. A casa som molt afectuosos, pero sense arribar a ser apegaloss. A casa regna rharmonia, com diu Zeta. R o d r i g o M u o z A v ia . ElsperfectesgjS/terjdA. 4. COMPRENSIO unitat 1 m E Contesta aqestes preguntes sobre la lectura: Quantes persones formen la familia de qu parla el narrador? Quin lloc ocupa el protagonista entre els germans? Quina edat t lex? Et sembla que sn una familia com qualsevol altra? Per qu? Fes un dibuix de la casa que es descriu en la lectura tal com la imagines. Explica, amb les teues prpies paraules, de qu treballen els pares d'Alex i en qu consisteix la seua faena. Esmenta quines eines necessiten, segons tu, per a fer el seu treball. Explica: Per qu creus que lex diu que a son pare no li far gracia que haja susps Matemtiques? Per qu a les germanes d'lex els diuen les torres bessones a l'escola? Per qu lex diu que no t un bany per a ell sol? Per qu penses que a casa d'lex no es discuteix mai? E Copialesck^^radons de la lectura en qu apareix la paraula planta i escriu, al costat, el significat que t en cadascuna. JE Relaciona aqestes paraules o expressions de la lectura amb el significat que tenen. escarransit * * poc desenvolupat una pila una sort una ganga * un munt E Imagina qu passa a casa d'lex el dia que porta les notes, i escriu els dilegs que ho representen. 5. 1 unitat EXPRESSIO ORAL Presentar la familia Escolta la presentaci que va fer lex el primer dia d'escola quan el mestre de llengua els deman que parlaren de la familia. Marca les afirmacions correctes sobre el que acabes d'escoltar. O El text que diu lex s exactament el mateix que apareix en la lectura. La informado que dna s la necessria per a una presentaci curta. D El to que empra lex no s l'adequat perqu sembla que estiga parlant amb els amics. La velocitat amb qu parla lex s l'apropiada: ni molt rpid ni molt lent. La pronncia d'lex s l'adequada. D La seua veu no sembla tranquil-la. Haur de practicar ms l'oralitat. Prepara una presentaci de la teua familia per a exposar-la davant deis companys i les companyes. Tria la informaci que vols incloure: D El nom deis membres de la familia. D L'edat de tots. D La professi deis pares. G El lloc on viviu. O Les coses que soleu fer junts. O Altres informacions:........ ciin;. - i, E l Organitza mentalment les dades anteriors i assaja la teua intervenci davant d'un espill, tot emprant el to i la velocitat adequats, seguint l'exemple d'lex. I B Exposa oralment la presentaci de la teua familia a la classe i demana ais companys que valoren aquests aspectes de la intervenci. La informaci (si s l'adequada, si has donat moltes dades o molt poques, etc.). El to (si has parlat com toca, com si estigueres amb els amics, com si estigueres a casa...). La velocitat (si has parlat a la velocitat adequada o molt de pressa o molt lent). La pronncia (si has pronunciat correctament les paraules o ho has fet malament). L'actitud (si has estat nervios, tranquil, t'ho has pres de broma, etc.). 6. la meua familia som cinc persones: els meus pares, la meua germana, el meu iaio ijo. B Hi ha comunicado entre aquests xiquets? Per qu? E Tenint en compte resquema segent, digues quins sn els elements de ta comunicaci en l'escena anterior. emissor rnissatge receptor (qui emet el (la informaci (qui rep el missatge) que es transmet) missatge) cod (els recursos que s'ueen per a trans- ________metre eJ missatge)________ unitat 1U S U m S E E IB ' Els elements de la comunicaci Relaciona cada situaci de comunicaci amb el codi que s'hi utifitza francs oral gestos valencia escrit visual H La comunicaci s un procs en qu un emissor i un receptor intercanvien informaci. ! Perqu es prodsca la comunicaci, l'emissor i el receptor han de compartir el codi. H El llenguatge s la capacitat deis ssers humans per a comunicar-se. La llengua s el a)di que usa una comunitat de parlants determinada. El A Espanya es parlen diverses llenges. Enumera-Ies. E l Marca les comunitats autnomes en qu es parla ms d'una llenqu. O Extremadura UAndalusia D La Rioja O Galicia D Canries O Pas Base O Balears O Castella-la Manxa D Catalunya 63 Comunitat Valenciana O Castella-Lle D Astries D Cantabria D Arag Mrcia D Madrid 2 Pinta en el mapa, de colors diferents, les llengues que es parlen a Espanya i escriu el nom de cadascuna. m 7. *1 unitat ORTOGRAFIA La b Quan ens ajuntem tota la familia, en alguna celebraci especial, sempre fem broma sobre la blavor deis cabells de la iaia. Com que els t blancs, es posa un lquid perqu estiguen brillants i sembla com si li donara un reflex blavs. Ella, pobra, sho agafa prou b. Copia les paraules del text anterior que s'escriuen amb b. Escrivim b: * Davant de I i r. Darrere de m. * Si h ha paraules de la mateixa familia que tenen p o b. En els prefixos ben-, bes- i bi-. K J Localitza en aquesta sopa de lletres sis paraules que comencen amb els prefixos ben-, bes- i bi- i escriu una oraci amb cadascuna. c B D B 1 D 1 L R E B E N P A R L A T R 1 N B E S C 0 L L C A E A E S Z 0 L 0 R N S S S N u L X C Z U T 1 T C A N B 1 E A A B 1 c 0 L 0 R V L R 0 R B E S N E T Llig en veu alta aquesta Mista de paraules que en valencia s'escriuen amb b. mbil base berruga biga bolear calb corb rebentar bena saba desimbolt baina comboi bar buit Biscaia autombil Escriu alguna paraula derivada de les segents. Ilop................. -~-H ralh-, ... T..-......... cap verb................. rab................ ................. tub B Tenint en compte tot el que has aprs sobre la b, completa aqestes oracions amb b o f ...,.......rauli ha in....entat un lquid contra les..... errugues. L'onde de mon pare s el meu.... esonde. .... lanca s una xiqueta molt desim.....olta. Quan vages al Pas.... ase, no t'o.....lides de.....isitar.... iscaia. En la.... iga del porxe del jard hi ha un niu de cor.....s. No sa.....ia que con.....idaries Am.....rosi al teu ani.....ersari. 8. LITERATURA unitat 1 Els gneres literaris H Uig aquests textos observa les caracterstiques formis que t cadascun. Males noticies Res feia presagiar que aquell seria un mat diferent deis altres. Al col-legi, el mestre llegia un dictat. Els alumnes de vuit escoltvem expectants cada frase. En un moment de lexercici, va arribar el director a la porta de laula i hi va fer un parell de colps discrets. Desprs daclarir-se la gola, va pronunciar el meu nom. Vaig dubtar primer i em vaig alegar amb cautela. Finalment vaig eixir de classe. Vaig seguir el director fins al seu despatx. -Ton pare ha mort, Vctor -em va dir dimprovs. s veritat que un no sap mai quina pot ser la seua reacci davant duna noticia tan devastadora com aquella. Jo em vaig quedar immbil, com hipnotitzat, i simplement no vaig dir res. V ic e n t E n r ic B e l d a . La llegenda de lamulet dejade. Edicions Bromera Mare, vull menjar Mare, vull menjar. g-Mira a la nevera. -Mare, no hi ha res que valga la pena. fg-Pren el moneder i vs a la tenda, compra pastissets d'ans i de menta. -Mare, vull menjar, la gana rrofega. ^Filla, no tinc res, - tan sois vent i arena. Dos dies ms tard mor la xiqueta. M. D o l o r s P e l l ic e r Versos diversos Edicions Bromera Al costat del pare (T i r a n t pateix un esvaniment i s sostingut pe Duc d e Pe r a . Ca r m e s in a tamb queda una mica trasbalsada.) EMPERADOR.^Quin mal tens, Tirant, que tha canviat el color? T i r a n t . (Mirant a Ca r m e s i n a .) Tinc un gran dolor de ventre, senyor, pero ja estic b. E m p e r a d o r . B, filia meua, qu et sembla, aix danar a Hongria? A mi em sembla b perqu, si perdem la guerra, tu podrs salvar-te. C a r m e s in a . Mestime ms morir prop del meu pare i en la meua propia ptria que viure plena de riqueses en trra estranya. JOANOT M ARTO RELL (adaptaci de P. A l a p n t ) Tirant lo Blanc Edicions Bromera 9. A unitat ANALISI DEL TEXT La literatura s el conjunt de les obres escrites perqu els lectors en gaudim. Els escrip- tors i les escriptores usen la Mengua d'una manera especial per a crear les seues obres. s el que es coneix com a llenguatge literari. Les obres literries es divideixen en tres grans grups: * La narrativa, en qu es conten, en prosa, uns fets que passen a uns personatges. * La poesa o lrica, escrita en vers, en qu l'autor expressa els seus sentiments. Els poemes solen teir ritme i musicalitat. * El teatre, que inclou les obres que han sigut pensades per a ser representades da- vant d'un pblic, per^ix estn escrites amb dilegs. WB Digues a quin gnere literari pertany cadascun deis textos de la pgina anterior i justifica la teua elecci. Marca la casella correcta, segons les caracterstiques que t cada text. Text 1 Text 2 Text 3 Els fets, els conta un narrador. ElS fets, els conten els personatges a travs del dileg. Les intervencions deis personatges s'introdueixen amb guions. Les irtjBrvejicions deis personatges s'introdueixen amb els seus noms. El text est dividit en pargrafs. El text est dividit en estrofes. La llargria de les lnies no s important, perqu es llig tot seguit. La llargria de les lnies s important, perqu dna musicalitat. B I Quantes estrofes t el poema? Com apareixen separades? Quants versos t? 99l Compt els pargrafs que hi ha en el primer text. Com identifiquem el canvi de pargraf? Quins tipus de lletra s'usen en el tercer text? Explica per a qu serveix cadascun. Transforma el poema en un text narratiu en qu aparega un narrador i dos personatges. Enuncia en una oraci de qu parla cadascun deis tres textos. No es tracta de fer-ne un resum, sino d'expressar quin n's el tema. El tea d'un text s ali de qu parla. Se sol expressar en una sola oraci. 10. Classes de diccionaris 3 i Com ja saps, el diccionari serveix per a saber el significat de les paraules. Aquest s el jdiccionari general. Pero hi ha moltes classes de diccionaris, per exemple: De sinnims i antnims: per a trobar una paraula que signifique el mateix o el con- . trari que una altra. Bilinge: per a saber com es diu una paraula en una altra llengua. D'ortografia i pronncia: per'a saber com s'escriu i com es pronuncia una paraula. De frases fetes: per a saber el significat d'aquestes expressions. Enciclopdic: per a teir informaci detallada de llocs o persones. H Digues de quin tipus s cadascun d'aquests diccionaris i posa un exemple de la informaci que hi podem trobar. 01 s DICOOHAR! VALENCIA PE pjOHUHCIAClO MeS#* E Quin diccionari consultaries per a localitzar aquesta informaci? El contrari de celebrar. Com es diu en castell besnt. Si la o de nebot s oberta o tancada. Quin s el mascul de tia. Quantes accepcions t la paraula familia. El Consulta un diccionari bilinge per a escriure correctament les paraules destacades. No m'han donat cap resibo per la cuota que he pagat. El meu bisabuelo va nixer el 1929. No has baixat la basura encara? Els enchufes de la classe d'informtica no funcionen. E Consulta el diccionari que necessites (de sinnims, general o de locucions i frases fetes) i escriu una expressi que signifique el mateix que aqestes. En acabant, inventa una oraci amb cadascuna. Amb prou faenes A grapats Com un guant 11. 1 unitat La descripci d'un mateix H Llig la descripci que ha fet lex de si mateix per a la classe de Llengua. Encara que la meua familia s un poc estranya, potser massa perfecta, jo sc molt normal. Tinc onze anys, pese 50 quilos ifaig 1,55 cm (Tallada. S, ja ho s, no sc tan alt com les meues ger manes, pero ma mare diu que ja pegar restirada en la pubertat. Tampoc no tinc els cabells tan llargs com elles. Els meus sn curts, llisos i negres com el carb. El pare diu que el meu iaio els tenia aix. I, per a compensar les famlies, he tret els ulls de Yaltre iaio: verds com el rierol del pare quan est net. El que ms magrada del meu eos sn les carnes. Les tinc 1largues i amb uns bessons que sn Tenveja deis com panys de lequip d e f tb o l Els bracos, en canvi, els tinc m s prims que altra cosa. M agradara teir els abdominals ben marcats, pero per m s qu e m esforce ais entrenaments, no hi ha manera de traure la rajla de xocolate. Ja eixir, ja. Jo no desistisc. Entre les meues aficions destaque el ftbol i llegir. La gespa del jar- di de ma casa igual em val per a fer un partidet am b el gos com p er a gitar-me al sol de panxa enlaire amb un libre a les mans. Quant al carcter, sc un poc tmid, sobretot amb es xiques, i m olt pensatiu. M'agrada reflexionar molt sobre les coses que em passen. 1 meu millor amic diu que sempre ho pense tot i que em falta sang. Per aix ens compenetrem tan b. El Expressa en una oraci de qu parla lex en cada pargraf. La descripci de persones serveix per a dir com s una persona, tant fsicament com de carcter. Se sol fer la descripci d'all ms general a ali ms particular. En els textos descriptius s'usen adjectius i comparacions. Quan fem la descripci de nosaltres matei- xos, hem d'escriure el text en primera persona. El Encercla els adjectius que hi ha en el text i subratlla les comparacions. HIEscriu la teua descripci per a enviar-la a una cosina llunyana de la teua edat que no et coneix i que vol visitar-te d'ac a poc. Si ho necessites, mira't a l'espill o en una fotografa. Recorda que has de seguir aquests passos: Comenga per 1'aspecte general. Descriu els trets ms caracterstics del teu rostre. Comenta algn aspecte del teu eos que destaque. Parla de les teues aficions. Descriu el teu carcter. 1 12. IOCS DE LLENGUA unitatWIEmbarbussaments 3ffl lex les seues germanes, els dies de pluja, solen seure enmig de la sala a jugar ais embarbussaments. Escoltis i escriu les paraules que entengues deis embarbussaments. Un embarbussament s un joc de paraules difcil de dir, fet perqu alg s'equivoque. W i Quin deis tres embarbussaments et resulta ms fcil? Qui I'ha dit ms de pressa? 1 Completa l'embarbussament que els tres germans han deixat inacbat. B Ara et toca a tu. Llig en veu alta aquests embarbussaments, tan rpid com pugues i sense equivocar-te. Duc pa sec al sac, sec on s'bc i el suque amb suc. /anainxi? ,nxet PUnxava3panxa d un panxut bl Panxut dign al P/nxo; Pinxo pnxet, no punxes, brutl. El Pinxo li diu al Panxo: Vols que et punxe amb. un punx?. I el Panxo li diu al Pinxo: Punxa'm pero a la panxa no!. Pare, una haca I'he treta, l'altra haca, la trac? pere Prat Paret, pintor, premiat per Portugal per pintar platets petits, per posar pebre picant. Entre a un hort, a geno-- llons, a collircodonys, codonys collits amb la dits.punta deis ( Una gallina xica, tica, mica, camacurta i ballarica va teir tres filis xics, tics, mies, camacurts i ballarics. Si la gallina no fra xica, mica, tica, camacurta i ballarica, els filis no serien xics, tics, mies, camacurts i ballarics. B 'Escriu, almenys, dos embarbussaments ms. Pots consultar els pares o els iaios o buscar en Internet. m Ara mgueu ais embarbussaments. Per parelles, cadascun tria un embarbussament sense aue el company spia quin s. Un el diu en veu alta i l'altre l'ha de repetir. La resta de la classe jutjar quin deis dos I'ha dit ms de pressa i amb menys errades. 13. 1 unitat REPASSEM O Explica: * Qu s la comunicaci? Quina diferencia hi ha entre llenguatge i llengua? E Escriu resquema de la comunicaci en el quadern i analitza els elements de la comunicaci de l'escena de la dreta. m Corregeix les paraules que caiga d'aquestes oracions. El vesiaio de Brauli s calv. La celevraci familiar s vianuah L'amvulncia va arribar massa.tard a l'accident. No m'agrada el teu inyent per.a.tapar les.vigues del sostre Els cosins de Llcia sn vascos i viuen aViscaia. Se m'ha reventat un cavet decena que tenia a la m. U Digues quins sn els tres gneres en qu se solen agrupar les obres literries. Esmenta, almenys, una caracterstica de cadascun. En quin diccionari podries trobar aquesta informaci? La vida de Christian Andersen. Un sinnim de la paraula aniversari. La traducci al castell de bescoll. Com s'escriu avia. p Explica per a qu serveixen aquests diccionaris: Diccionari general. Diccionari bilinge Diccionari de pronncia. Marca amb una creu les afirmacions correctes sobre els textos descriptius i corregeix les inorrectes. D Un text descriptiu serveix per a contar fets. Quan fem una descripci sobre nosaltres mateixos, usem la primera persona. O En les descripcions es parla nicament de 1'aspecte fsic. D En els textos descriptius s'usen noms comparacions. D Les descripcions solen fer-se d'all ms general a ali ms particular. Qu s ionembarxissament? Posa'n un parell d'exemples. 14. REPORTATGE El da de YSputnik 1SEBASTI ESTRAD El 4 dbctubre de 1957, la Uni Sovitica va plantar la primera pdra de la base de la carrera espacial. El 2007 es compleixen cinquanta anys del llan^ament del primer satMit artificial que va orbitar al voltant de la Terra. Un dia memorable El dia4 doctubre de 1957 no va ser undiacomelsaltres.ElsEstatsUnits ilaUniSovitica(formadaperTac tual Rssia i altres estats), que eren els estats ms poderosos del mn, estavenembrancatsenlanomenada guerrafreda, queshaviainiciatdes- prs de la Segona Guerra Mundial i que, a ms duna tensi poltica, comportava una competici pac fica, en la qual cada potncia volia superar laltra en la realitzaci d'un somni: vncer la gravetat, que ret tots els objectes creats a la Terra, i navegar per lespai exterior, lliure detravs atmosfriques. I, per tant, assolir la ingravitaci, perqu cada objecte alliberat de latracci ter restre es poguera convertir en un satMitartificial alentorndelnostre planeta. Cosa que representava la possibilitat, ms endavant, de fugir espai enll i deixar enrere els lmits del sistema solar. Vncer la gravetat Perqu aquest vell somni fra una realitat, calia arribar a imprimir a un objecte de nova creaci unave- locitat difcil dimaginar: la de 7,9 quilmetres per segon, perqu a lespai exterior, a una velocitat in ferior, tot objecte cau ala Terra. En canvi, a aquesta velocitat o a una de superior, pot seguir una trajee- 15. B 2 unitat LECTURA tria circular o el-lptica al voltant del nostre planeta, desprs dhaver ven^ut lacci de la gravetat, que fa caure tots els cossos cap al centre de la Terra. I aquell memorable 4 dbctubre de 1957, una mena de bola que pe- sava 83,5 quilos aconseguia aque lla velocitat, grcies a una potent llangadora que anava augmentant lavelocitat amesura que sencenien els coets de cada una de les seues etapes. Aquella bola va ser llanca- da pels sovitics, i va ser batejada amb el nom Sputnik 1, que vol dir company de viatge! La van situar en una rbita de 227 quilmetres de perigeu (el punt deTrbita que es troba a la menor distancia de la Terra) per 946 dapogeu (el punt que es troba msdistant). j Sputnik feia una volta a la Ter-y ra cada 95 minuts, i transmetia un senyal, un bip-bip-bip, cada 0,3 se- gons, que es podia captar en tots els observatoris. Duranttres setmanes, va enviar informaci de les capes atmosfriques que travessava. I al cap de tres mesos, desprs dhaver recorregut 70 milions de quilme tres i haver fet 1.367 rotacions, es va desintegrar quan va tornar a en trar en contacte amb latmosfera de la Terra. Cinquanta anys dastronutica Els mericans no van aconseguir posar cap satl-lit en rbita fins al 31 de gener segent, per mitj de fExplorer 1, i quan els seus rivalsja havien llangat a lespai YSputnik 2 amb la gosseta Laika, que va ser el primer sser viu vctima daquella gran aventura espacial. s una aventura que fa cinquanta anys que dura, que encara conti nua, tot i que molt alentida. I que ha donat molts fruits: satl-lits de tota mena, de comunicacions, meteoro- lgics, de teledirecci, de reconei- xement i despionatge. I llamadores de gran potencia, que envien naus a missions csmiques, a unes dis tancies de la Terra increbles. Cavall Forty setembre 2007 (adaptaci) 16. COMPRESI Marca la casella correcta, segons si les afirmacions sn vertaderes o falses. En acabant, corregeix en el quadern les oracions falses. V F Els Estats Units i la Uni Sovitica estaven enfrontis en la Segona Guerra Mundial. Els Estats Units van ser els primers a aconseguir la ingravitaci. Per poder vncer la gravetat de la Terra, un objecte ha d'aconseguir la velocitat de 7,9 quilmetres per segon. i'Sputnik 1va estar en rbita durant tres setmanes. La gosseta Laika va viatjar a l'espai en YExplorer 1. 1'Sputnik 1 es va desintegrar quan va tornar a entrar en contacte amb l'atmosfera de la Terra. Des del llangament de YSputnik 1s'han llangat satMits de moltes classes. WA Completa aquest text i tindrs un resum de la lectura. Els Estats Units i la Uni Sovitica estaven embrancats en la............en una competici pacfica per aconseguir ..Aix es va fer realitat el ~ amb el llangament de M E ..... que va estar en rbita =" .....Els americans van Hangar.....................el 31 de gener segent, quan els russos ja havien llangat.................... , amb el primer...................... Des de lavors sn molts els avengos ques'han aconseguit, com ara IBRelaciona cada data amb l'esdeveniment que s'hi pradueix. Abans del 4 d'octubre de 1957 Desintegraci de I'Sputnik 1 4 d'octubre de 1957 *50 anys del llangament de YSputnik 1 Gener de 1958 Llangament de YExplorer 1 31 de gener de 1958 Llangament de YSputniki 4 d'octubre de 2007 Guerra freda entre els EUA i la URSS H Explica, a partir del text, el significat d'aquestes paraules o expressions. Si ho necessites, pots consultar el diccionari. gravetat ingravitaci trajectria circular perigeu p |.PMflfl7 7 0 rQfl COOTBETCTBHH ! I c nP0rPAMM0f MEKvAVHAPOAHOrO | ^4v;rEQq>H3HHECK0r0TOAA' B pbBETCKOM C0I03E Lrj l^0H3BEAEH 3AnyCK . . ' fflEMTO KCKSCCTBEHHOTO r ' vegades les has de consultaren el diccionari. O pots intentar definir-les tu mateix, a partir d que diu el text. s molt fcil Mira: un satMit s un eos que X. gira al voltant d'un altre. Localitza les paraules del text de la pgina 24 a les quals fan referncia aqestes definicions. I ..............: trajectria que descriu un astre a l'espai. ................: que no s natural. ............ *...: fixar iemmagatzemar dades, sons, imatges, etc. en un suport material adequat per a conservar-los i reproduir-los a voluntat. Per a definir un substantiu, s'utilitza un altre substantiu que indentifique de qu es trac- ta i desprs s'enumeren les caracterstiques ms destacades. Per a definir un adjectiu, s'usa algn sinnim o expressions com ara relacionat amb..., que..., es diu del..., etc. Per a definir un verb, es fa servir un altre verb de significat ms general. En tots els casos, la paraula definida no ha d'aparixer en la definici. Tria la definici ms correcta de cada paraula. Li Quan la Terra atrau els cossos materials. gravetat ^ cosa que fa que la Terra atraga els cossos materials. G Forga d'atracci que exerceix la Terra sobre els cossos materials. L Kelatiu o pertanyent a la Terra, terrestre [ Cosa de la Terra. ... D Quan est relacionat amb la Terra. P Quan un eos gira al voltant d'un altre. orbitar y Grar a|voltant d'un eos. D Fer que orbite un eos al voltant d'un altre. E Escriu, amb les teues paraules, la definici d'aquests mots. En acabant, consulta el diccionari per veure si ho has fet b. planeta celeste coet Hangar lunar aterrar 23. 2 unitat El reportatge O La lectura inicial de la unitat (pagines 18 i 19) s un reportatge. Busca en el diccionari aquesta paraula i anota'n el significat. d Quines caracterstiques creus que tenen en com el reportatge i la noticia? Qu els diferencia? Un reportatge escrit s un gnere periodstic, basat I en el testimoni directe de fets i situacions, que ex- Y unitat 5 ID Explica qui sn aquests personatges de la lectura, una oraci per a definir a cadascun. Nicolau Bonjan L'ngel Maflde Ben L'ngel Emrrc Gerold Geronimus Goblynch El follet Bai m Contesta: Qui s el personatge principal? On passa la historia? Creus que s real o ficticia? Per qu? E Ordena aquests fets de la lectura tal com passaren realmenl E-) Nicolau Bonjan s acusat de comportament antinadalenc, entre ltres caawp^. E j Van desparixer quatre pares Noel i dos ms no es podien dedicar 2 liestomes de Nadal. pares Noel noms porten joguets fets de fbrica ais xiquets. vGeroId Geronimus Globlynch mana en el Gran Consell de Nadal. Gerold ha substitut els rens per motos de neu. J3et pares Noel continuaven fent la faena com abans. L eIs follets feien els joguets que els pares Noel portaven ais xiquets. ( ~ IeIs follets recollien els somnis deis xiquets i els pares Noel portaven regis de Nadal au- tntics ais xiquets. m Q< a Q ElComenteu entre tots quines sn les diferncies entre el Nadal que proposa Gerold i el que defensa Nicolau Bonjan. Qui us pareix que t ra? Justifiqueu la vostra opini. E Marca amb una creu l'escena que representa millor el que es conta en la lectura i justifica la teua elecci. * Regina Kehm E Qu contar Ben ais seus companys de classe quan isca de la caravana del Pare Noel? Imagina-ho i escriu el dileg. 53. 5 unitat Fem un Escolta el nou himne de Nadal que ha compost Gerold Gobiynch i expressa qu et sembla el que s'hi diu. El A banda deis regis, les festes de Nadal estn farcides de tradicions. Comenteu en grup quines sn les coses que se solen fer en aqestes dates. tu, qu en penses? Expressa davant deis companys del grup quina s la teua opini sobre les festes i les tradicions de Nadal. E l Desprs de saber les opinions de cadascun, s l'hora d'organitzar un debat sobre les Itradicions nadalenques. Pero, qu en sabeu, deis debats? Contesteu aqestes preguntes: I Qu s un debat? I Quantes persones hi poden participar? Hi han de parlar tots alhora? Per qu? N'heu vist algn? On? Heu participat en algn debat? De quin tema tractava? Considereu que sn positius els debats? Per qu? Explica qu signifiquen aqestes paraules i expressions relacionades amb el debat. Si ho jpessites, pots consultar el diccionari. moderador torn de paraula argument rplica respecte Per a fer el del^at, seguiu aquests passos: Organitzeu la classe en dos grups, segons quines i sn les vostres opinions sobre les festes de Nadal. * Trieu'Cia persona que faga de moderador, s I a dir, que propose temes de discussi i que I s'encarregue d'organitzar els torns de paraula. * Cada grup heu de reunir-vos prviament a fi de [ comentar els aspectes sobre els quals voleu opinar. Feu el debat, tot respectant els torns de paraula I que assigne el moderador. Comenteu les conclusions a qu heu arribat. [Valoreu el debat tenint en compte si cada ha defensat correctament la seua opini i ha Ctat el torn de paraula. debat s un dileg que mantenen dues persones o ms amb opin I En un delDat cal argumentar l'opini, respectar la deis alths Iraula que assigne el moderador, qui, a ms, s l'encarre discussi. 57 54. L'adjectiu: gnere, nombre i grau O Completa cada casella amb dos adjectius de la lectura que estiguen en el gnere i el nombre que sindica. Mascul Femen Singular Plural Escriu el superlatiu d'aquests adjectius de les dues maneres possibles. felig gran blanca aspre grossa amarg Subratlla els adjectius d'aquest text i analitza'ls morfolgicament, com en l'exemple. |Marcel i Arma sn bessons. Sn tan alts com son ; pare i primssims. Sempre porten pantalons ampies j i camisetes blanques. Anna s ms rossa que Marcel i, encara que s simptica, Marcel s ms gracis. Tenen una germana menuda que s molt diferent. alts: adjectiu masculplural en grau comparatiu d'igualtat. L'adjectiu s la paraula que expressa una qualitat o un estat del substantiu. Concorda en gnere i nombre amb el substantiu al qual es refereix. La qualitat que expressa un adjectiu pot estar en tres graus: Grau positiu: indica una qualitat del nom (dolg). Grau comparatiu: pot ser d'igualtat (tan dolg com...), de superioritat (ms dolg que...) o d'inferioritat (menys dolg que...). Grau superlatiu: expressa una qualitat en el grau mxim possible (dolcssim, molt dolg). m Subratlla els adjectius d'aquestes oracions i indica en quin grau estn. El germ de Pere s ms alt que jo. Les vacances de Nadal sn tan llargues com les de Pas- qua. Enre ha trobat un cadell de gos blanqussim. En el sopar de Reis els xiquets estaven molt emocinats. Les estrenes del iaio han sigut ms abundants que les deis oncles. E l Observa el dibuix de la dreta i escriu cinc oracions en qu apareguen adjectius en diferents graus. 55. 5 unitat ORTOGRAFIA g.j. tg tj Llig i escolta aquest text i fixa't com es pronuncien les paraules destacades Dijous que ve ens ajuntem tota la familia per celebrar el Nadal. Cadasc ha de portar un plat preparat i aix no maregem tant la iaia Jlia. Mon pare i jo farem formatge fregit amb melmelada i ma mare i el meu germ Llus prepararan una mousse dexocolate ben esponjosa per ales postres. Loncle Jess, que s del Verger, diu que desviar el trajecte fins a Dnia per dur gambes de la Ilotja. Ens haurem dafluixar la corretja deis pantalons! Si fa bon oratge, desprs de diar anirem a passejar per la platja. Completa la regla: I Escrivim g o tg davant de les vocals....... , ........Exemples:.............................. .... Escrivim j o tj davant de les vocals , ......., ........Exemples:........................... I * S'escriu j i no g en els grups -jecc- i -ject- (objecci, ) i en unes quantes paraules com , majestat, jeroglfic, jersei... Els dgrafs tg i tj noms poden anar entre vocals. Completa aqestes paraules amb la grafa que corresponga. g/j .....ulivert sa.....olida .... endre ma.....estus sub.... ecte .... erani ve.....etal .... uliol m.... ia ob.....ector tg/tj gara....e alio.... ar fe.... e desi.....s homena.....e pa.... e lie.....or carrua.....e cali.... a massa.... ista P Conjuga el present d'indicatiu d'aquests verbs. Has de teir en compte els canvis ortogrfics. menjar desitjar assajar jutjar Jo menge Tu desitges Ell/ella assaja Nosaltres jutgem Vosaltres {Ells/elles L~> -...- Completa els espais buits d'aquestes oracions amb g, j, tg o tj. I. ..osep i ..^.Jsela treballen d'en.....inyersa l'a.....untament. El meu ...^..erm ha demanat ais Reis molts.....oguets. Vull comprar-me un relio.... e nou amb els diners de les estrenes. m...oel se'n va dem de via.....e al.....ap i encara no t l'equipa.^,...e fet. 59 56. LITERATURA untta,s L'estructura del conte De com les bsties, la nt de Nadal, van gaudir del do de la paraula 60 Tot va comentar la nit de Nadal. Com sabeu, desprs de nixer Jess, m nto gpnt es va trobar all, al portal: pastors, llauradors, pescadors..., gent de tote efe edats i cultures; homes i dones, xiquets i xiquetes... tothom li volia oferir p csents i rollen veure la criatura que feia tant de goig. I no sois aix, sin que tamb'vanportarani- mals de tota mena que de segur podien ser dalguna utilitat. La gent, desprs dadorar Tinfant, de cantar nadales i de festejar aquella nit, van posar tots els animals junts, els van donar doble raci de menjar perqu tamb do- gueren celebrar la vinguda al mn de Jess i, cansats per la llarga jomada, sen van anar a dormir. Va ser aleshores que els animals, ben desperts, contents farts, es van posar a cantar tal com una estona abans havien fet els seus amos; i aix va anar. El gall es va enfilar sobre un pal que feia de biga a la teulada del pessebre, i en veure que el bon Jess dormia plcidament, va cridar: Quiquiriquic!, que volia dir: Jess s ac!! El bou esva algar de trra iva dir: Buuuuu?!, quevolia dir: A oooon....?!! Els ocells, que no deixaven de voleiar, deien: Tit ti-ti-tit!, que volia dir: s cap ac!! Els corders, que eren al voltant del bressol i feia esto na queja elveien, pregonaven: Be beee!, quevolia dir: Est b!! Els anees, que en aquell moment eren dins duna bassa dalla al costat, en sentir la noticia, van eixir xisclant: Cuac-cuac-cuaaac!, que volia dir: Jo vull anar!! Els pores, que en aquell moment eren ben bruts al mig del fang, en saber que els anees hi anaven, feien: Nyeonyec!, que volia dir: Jo tamb!! Les gallines, ben estarrufades i presu- mides, en veure els pores daquella manera com anaven, van protestar: Coc-co- . rococ-corocoooooc!, que volia dir: Cal que primer us renteu amb sab!! I Tase, que estava al cas de tot el que passava, quan vaveure els pores que es banyaven amb aigua neta i quedaven ben lluents i polits, ex- clamava: Ih, ih, ih!, que volia dir: Aix, aix!! Quan van ser tots al voltant de Tinfant, un gat, emo- cionat per tota aquella imatge, deia dolgament: Muuu!, que volia dir: Mireu I el gos, valent com ning, davant del xiquet va afegir: Gr-grr- grr-nyec!, que volia dir: Ai de qui gose tocar-li un pl I aix, els animals, van passar tota la nit de Nadal, vetlant el son de Tinfant Jess. I encara ara hi ha molts d'aquests ani mals que parlen i diuen*el mateix en record daquella gran nit. C o n t p o p u l a r 57. 5 unitat ANALISI DEL TEXT Un conte s una narraci generalment breu cTuns fets reais o ficticis, amb la intenci d'entretenir, divertir, moralitzar, etc. Els contes estn estructurats en tres parts: Plantejament: en qu es presenten els personatges i se sita l'acci en un lloc i en untemps. IMuc: en qu es planteja l'acci que ocorre ais personatges. Desenlia^: en qu es resol la situaci. Fes un resum del text anterior a partir d'aquestes paraules. Nadal animals gent cantar vetlar parlar Escriu en les bafarades qu diu cada animal en veure l'infant. Contesta aqestes preguntes sobre la lectura: On passen els fets? La historia s real o fantstica? Per qu? En quina poca se sita l'acci? * Qu pretn explicar el conte? Qui sn els personatges? * Qu vol dir que s un conte popular? H Analitza l'estructura del conte i justifica-la. El plantejament va de la lnia...... a la lnia....... , perqu................ .....________ _.........W El nuc va de la lnia...... a la lnia....... , perqu........ ....... I.il|lIB^g^ El desenlia^ va de la lnia...... a la lnia....... , perqu..... ... ......................................... E Observa de quina manera poden dassificar-se els contes i marca amb una creu quin tipus de conte s el que acabes de llegir. Segons el destinatari: O infantil D juvenil Od'adults Segons ej tema: D d'aventures D de misten D fantstic D real Segons l'autor: D annim D popular D d'autor conegut O Els contes populars formen part de la tradici deis pobles i passen de pares a filis grcies a la llengua oral. Per aix, moltes vegades hi ha versions diferents d'un mateix conte. Fes la teua propia versi d'aquest conte canviant o afegint els animals que hi apareixen i el que diuen. 61 58. VOCABULARI unitat 5 Copia les paraules destacades i pinta del mateix color la part que es repeteix. Una paraula primitiva s la que no deriva de cap altra. Si afegim un prefix o un sufix a una paraula primitiva, obtenim una paraula derivada. Totes les paraules derivades que provenen de la mateixa paraula primitiva formen una familia lxica. En una familia lxica la part que es repeteix s'anomena arrel o lexema. Els prefixos i els sufixos sn els morfemes derivatius. IB Agrupa les paraules de la llista per a formar famlies lxiques. En acabant, pinta de roig el lexema, de verd els prefixos i de blau els sufixos. mariner ressol nugar solejar submar ' sol mar ultramar solana nuc maregassa asolar nugs nugada maror assolellat desnugar nugassa E l Encercla la paraula intrusa en cada familia lxica. En acabant, escriu quina s la paraula primitiva de cada familia. papereta, paperassa, empaperar, parerera, papessa arrosser, arrossegar, arrossar, arrossada, arrossaire pedrera, desempedrar, pedruscall, peduncle, pedrera El Escriu una paraula amb cadascun deis morfemes proposats. Morfemes derivatius Prefixos Sufixos in-:........................... .... -aire: anti-:................................ -eria: re-:............................... -etud: ................ Paraules primitives i derivades saijo estic acusat 2comportament antinadalenc. v r No ho se, al ^ carrer no hi ha ambient nadalenc. Enguany ser comfltim v Nadal? A I escola si que hem cantat nadales. 62 59. 5 unitat EXPRESSIO ESCRITA El dileg. Estil directe i estil indirecte 1 Llig aquest text i marca quina s la part que cont dileg i quina s la que cont Pinraci. A ca David celebraven ms el dia de Nadal que el dia de Reis. La seua germa- lgeU< fea fusanna, com cada any, va dir que aquella vegada no pensava menjar ni una mica de torr. Pero desprs, Susanna no es va poder resistir. I ^leu, xica, beu, que amb tant de torr potser tennuegars -li deia son pare. Tothom reia i la pobra Susanna es disculpava per no haver complit la promesa. . -Ja ho s que no rhauria de menjar tant, pero s que sn tan bons. -Menja, Susanna, i deixat de favades, el dia de Nadal sempre ha sigut per a Snrtar, i si t agraden els torrons, no ten prives -li va dir Fvia Merc. Enguany em sembla que sn ms bons que lany passat, no? Que els heu comprat en una [pitra botiga? -va preguntar Susanna. m i ac, Davidva mirar el pare i li va dir que aquell comentan, Susanna, tamb el feia cada any. David Ne l -lo . Elgeni de la bicicleta. Editorial Crulla (adaptaci) En un conte o en una novel-la pot haver-hi narraci, si parla el narrador, i dileg, si inter- venen els personatges. El dileg deis personatges es pot presentar de dues maneres: * Estil directe: apareixen reprodu'des les paraules que diuen els personatges. Els di- I legs en estil directe es presenten per mitj del gui (-). Tamb s'usa el gui per a [ separar els comentaris del narrador, desprs de parlar els personatges. I * Estil indirecte: el narrador conta el que diuen els personatges. Copia en el quadern les dues mostres d'estil indirecte que hi ha en el text anterior. Transforma el text de l'activitat 1 de manera que apareguen tots els dilegs en estil bUrecte. I Observa aquesta vinyeta i escriu, en forma de narraci, el que passa. Usa l'estil directe per a les intervencions deis personatges. Picanvol.Ot,elbruixot.RevistaCavallFort,nm.1083 60. JOCS DE LLENGUA kT unitat 5 Cangons de Nadal Llig i escolta aqestes nadales. El desembre congelat El desembre congelat confs es retira; abril de flors coronat tot el mn admira. Quan en un jard damor naix una divina flor, duna ro, ro, ro d'una sa, sa, sa d'una ro, d'una sa, d'una rosa bella, fecunda i poncella. El mes de maig ha florit, sense ser-ho encara, un lliri blanc tot polit de fragancia rara que per tot el mn se.sent de llevant fins a ponent i que amb dol, dol, dol, i que amb JL'ReJ.Lci& Lwdr famA*.................................... 3.3. JztiA i ......... , ...d-..................... *................. 3.4. ................ .................................. 4 . L'pfclX?UL 4J. L&b faub-feA 3*Jl cLyjjfcL.. 3eJisn&t ................... ............. ^2 t-A* ........... ~f ....... 4 A 'Re&A- i ........................*?.....'Ptsn-'-&1' jfi 4.4. vd' fiexj- ...... .......... ........... 4.5: j K fi& aJ........... ........S ..... ........ ........ E l Ara et toca prejurar una exposici oral d'un personatge. Has de seguir aquests passos: Tria el personatge de qui vols parlar. Pot ser un esportista, un personatge historie, un escriptor, un actor, un cantant, etc. Busca informaci en Internet, en la premsa, en una enciclopdia... Elabora un esquema que incloga les dades ms importants sobre les quals parlars. Assaja la teua intervenci davant d'un espill i controla el temps que hi inverteixes. E Fes l'exposici oral davant deis companys i les companyes i, en acabant, demana'ls que et comenten els aspectes positius i els negatius de la teua intervenci. 78. GRAMATICA unitat 7 El verb: temps i mode B Llig aquesta pgina del diari de Mary Read i subratlla'n les formes verbals. 15 de juliol de 1720 Ara queja saben tots alvaixell que sc una dona, tot s ms fcil. Els mesos ante- riors he patit molt ocultant la meua identitat, i, quan em venia la regla, havia de dissimular molt perqu no em notara ning els canvis dhumor. Sort que Anne sempre estava dient-me Animat. La setmana passada vaig parlar amb Rack-, ham, qui ho entengu de seguida. Veurem qu passa dara en avant. Jo vull que no canvie res en el trete deis meus companys. Dem farem nit a trra, perqu volem celebrar els xits d'aquests dies. De segur que ho passarem dall ms b. Adu, Mary (ja no Mark) 0 Les formes verbals, a ms del nombre i la persona, tamb expressen temps i mode. El temps en qu passa l'acci pot ser: Passat, que s l'acci que ja ha succet (he patit, entengu). Present, que s l'acci que ocorre en el moment actual (saben, sc). Futur, que s l'acci que passar (veur, farem). El mode expressa l'actitud de qui parla; Mpot ser: Indicatiu, quan s'expressen fets reais (venia, vull). Subjuntiu, quan s'expressen desitjos o possibilitats (notara, canvie). Imperatiu, quan s'expressen ordres (vine). ElClassifica les formes verbals segents segons el temps. salparem he matinat vingu descobria ataquem navegueu vaig descansar era wm ^ i E l Tal com has vist en el quadre, hi ha diverses formes de passat. Observa l'exemple i completa la graella amb formes de la tercera persona del singular. Imperfet Passat simple Perfet Passat perifrstic navegar navegava navega ha navega! a navegar beure dormir ElIndica en quin mode estn les formes verbals d'aquestes oracions. Voldria que m'ajudaresa trobar informaci sobre Anne Bonny. Eva, obri la porta perqu crrega l'aire! M'agraden les histories de pirates. El Analitza les formes verbals de l'activitat 2 com en l'exemple. salparem: 1a persona del plural delfutur d'in&icatiu del verb salpar. 79. 7 unitat x, tx i ig O Subratlla les paraules d'aquest text que tinguen les grafies x, tx o ig. Aranxa portava hui a la motxHla un llibre sobre pirates. Nhe llegit algn fragment al pati, mentre menjava el sandvitx. Mha sobtat que, a ms de borratxos, eren bastant t>ruts, i la dutxa i el xamp, no els veien ni de lluny. Ximo mha explit que era normal, perqu passa- ven molts dies en alta mar. Aix i tot, jo ho veig una miqueta lleig. ORTOGRAF - Escrivim x al prihcipi de paraula-(xamp) i desprs de consonant (Aranxa). Escrivim tx entre vocals (motxilfa) i al final de paraula (sandvitx), si els derivats porten tx. Escrivim ig al final de paraula (lleig), si els derivats porten j, g, tj o tg. B Completa aqestes paraules amb x, tx o ig. "bo bro a ba illerat assa escabe ocolate ins capu %a origo an ova mar a empa balance cartu..... esto... amfr ampiny ci ina feste engan ar esdor ador ......ipolle...... pun a eringa B Escriu les paraules de les quals deriven les segents: assajvem -fr........................ desitjareu ..__________....... encartutxar esquitxada ^ ........&....bloquejat ............................empatxat- m Resol aquests mots encreuats: 5 1/4 Horitzontals: 1. Sacerdot suposadament dotat de poders m- gics d'endevinaci i curado. 2. Joc detaula en qu guanya qui primer col-loca les quatre fitxes dins. 3. Conjunt d'illes. 4. Instrument per a introduir o extraure lquids en Torganisme. 5. Arrel comestible que es posa a Tolla. 6. Beguda refrescant feta de xufa. 7. Instrument de metall semblant a la trompeta, que s'allarga i s'acurta com el trombo. Verticals: 1. Natural de la Xina. 2. Conjunt de documente. 3. Figura musical que equival a la huitena part de la redona. 4. f ruit del xirimoier. 5. Disgust, irritado. 80. LITERATURA untaT7 Els tipus de narrador La cova deis pirates Em sap greu que Sara estiga malalta, pero estic ben content daar a la cova a soles amb Elena. I de nit, perqu tot siga ms emocionant! Anem tot el cam sense parar de riure ide parlar, i em va b per a amagar la meua por. No ho diria a Elena per res del mn, pero, encara que desitge trobar pirates, la veritat s que em tremolen una mica les carnes. Espere que sabr trabar el cam... No tenim llanternes, pero, penjada al cel, una Ihma enorme ho iUumina tot. -Falta molt? -pregunta Elena. -No, ja som molt a prop! -Que b, perqu ja no em cap ms arena a les ^HfiHrij J -Jo anir primer, que conec el cam -dic, com si ho tmgpe- ra tot perfectament controlat-. En arribar a una roca gran*eos a m a n a n darrere. Des dall podem veure b la cova, pero ells no ens veuran. Encara que, amba^KSla duna... '^Segur que hi trobarem pirates? -pregunta Elena ambventremolosa. -Espere que s... s ciar que cap deis dos es far enrere, malgrat la por. Arribarem us al final, passe el que passe, i dem tindrem una historia emocionant per a contar a Sara -Ja estem! -dic en veu baixa-. Vinera al darrere. Ens arrosseguem com les serps per darrere de les roques, sense fer cap soroli. Ens ama- guem darrere de la roca gran i mirem amb molta atenci cap al fons de la cotra. De sobte, Elena, esglaiada, magafa la m. I magrada tant que quasi moblide que jo tamb estic mort de por... Perqu, ben al fons de la cova, unes ombres que noms poden ser de pirates es re tallen contra la paret. La mar a la nostra esquena fa un soroll i tot J8& arriben els seus xiu-xius. Em concentre a tractar dentendre algunaparaufa del que diuen, pero no hi ha manera. Elena em diu a cau dbrella: ^gDaniel, no sn pirates! T e re sa B ro s e ta . Lestiu deispirmte.s. Edicions Bromera Teresa Broseta (Valncia, 1963) s escriptora de literatura infantil. Entre les seues obres, per les quals ha guanyat diversos premis, cal destacar Labotiga del Carme, Operado Tarrubi, Se renars amb Cleopatra, L'estiu deis pirates, L'illa a la deriva, Les costures del mn i l'obra de teatre No puges a I'andana. M 81. 7 unitat ANALISI DEL TEXT El narrador s qui conta el que passa en la historia d'una narraci. No es pot confondre amb l'autor, que s qui escriu Tobra i que existeix realment. El narrador, en canvi, noms existeix en la ficci literaria. Segons la posici que ocupa respecte ais fets que conta, el narrador pot ser: Intern, si s un deis personatges de la narraci i conta els fets des de dins, en prime ra persona. Extern, si conta els fets des de fora de la historia, en tercera persona. Es diu que s omniscient perqu coneix tot el que senten i pensen els personatges. Contesta aqestes preguntes sobre el text de la pgina anterior: Quins personatges hi intervenen? Qui n's l'autor? Qui n's el protagonista? Qui n's el narrador? IBObserva les formes verbals del text i digues si estn en primera persona o en tercera. Qu es pot deduir d'aquest fet? I B Llig aquests textos, que sn l'inici de dues novel-es, i digues de quin tipus de narrador es tracta en cada cas. Miquel iEster erenbessons, la qual cosavol dir que havien nascut de la mateixa mare i en unmateixpart. Lapobra dona, quanesva desfer deis sis quilos dexiquets plorons no es podia imaginar laventura que aquestaparella de monyicots tindria al mn deis forrellats. Ferra n Ba t a ller . El mn deisforrellats Edicions del Bullent Els meus amics em diuen i tinc tretze anys que a punt han estat de no veure la llum deis ca- torze. El motiu? B, si us sc sincer no podem parlar d'un motiu aillat, sin de tot un manoll desdeveni- ments i de casualitats. Jes s C o rts Lull de la mmia. Edicions Bromera B Llig aquests fragments de diferents versions del text de la pgina anterior. Identifica qui n's el narrador en cada cas i digues de quin tipus de narrador es tracta. Mentre jo estic al Hit per a recuperar-me d'aquesta malaltia que m'ha agafat de sor presa, Daniel i Elena se'n van a la cova deis pirates. Ja em contaran dem. Finalment, com que Sara no podr venir, anir sola amb Daniel a la cova deis pirates. No s si n'hi deu haver, pero almenys ho passarem b. I dem farem les dents llargues a Sara. Sara est malalta, aix que noms Daniel i Elena aniran a la cova deis pirates. Daniel est molt emocionat, perqu li fa molta Musi anar sol amb Elena. Pensa que s una bona oportunitat. B Escriu el text de la pgina anterior com si el contara un narrador extern. Pots utilitzar el processador de textos de l'ordinador. 82. VOCABULARI unta 7 Camp semntic Observa aqestes imatges i digues/qu tenen en com les paraules de davall. goleta bot veler caravel-la mercant Un camp semntic s un conjunt de paraules que tenen significats relacionats. Els camps semntics poden ser: * Oberts, si tenen un nombre il-limitat d'hipnims, per exemple, els noms de persona. * Tancats, si tenen un nombre limitat d'hipnims, per exemple, els dies de la setmana. m Escriu a quin camp semntic pertanyen les paraules de l'activitat 1. Completa aquests camps semntics: r cap, badia, golf, illa, platja... rius gener, maig, juliol, desembre... esports web, xat, blog, enllac, adreca, domini... assignatures El Classifica els camps semntics de l'activitat 3 en oberts i tancats. 1 ! Destria els elements d'aquest dibuix en els camps semntics que corresponga. Escriu els hipernims i els hipnims en una graella com la de l'activitat 3. 83. El poema narratiu Escolta i llig atju^st poema: E l Repassa el que treballares sobre els poemes en la Unitat 3 (pagines 36 i 37) i, en acabant, fes el recompte sil-lbic del poema de Sagarra i analitza'n la rima. El Contesta aqestes preguntes: Qu conta el poema? * Quin tipus de narrador conta la historia? Qui n's el protagonista? * Com ho has sabut? S'ha fet pirata del ^$r, i s amo d'una galeg. A la proa del vaixeU~ ha posat bandera negra,4 la corpenta d un virrei ha penjat a larbre mestr*. I diu ensenyant les dents: -Adu, jardins de la trra; no sc pirata del mar, per la sang ni la riquesa, per la fama daquest mn, i Tamor de les princeses; sin jerqu dins la au, quan para el vent a la vela, jjtmb el sospir de la nit les aiges es tornen tebes, em sent que tinc el cor ms a prop de les estrelles. Jo sep M a r a de Sa g a rra Jg j A ms d'expressar sentiments, els poemes tamb poden contar histories. Aleshores es * tracta de poesa narrativa. ElTria un tema sobre el que t'agradaria parlar en un poema narratiu: D un personatge O una historia d'amor D uns fets ElQui contar la historia? Tria el tipus de narrador que usars i justifica la teua elecci. 19 Decideix quina forma tindr el teu poema: . Tindran tots els versos les mateixes sil-labes o sern lliures? * La rima ser consonant o assonant? * Rimaran tots els versos, noms els parells o noms els imparells? El A partir de totes les decisions que has pres, escriu el teu poema narratiu. Tin present que haurs de fer.diverses versions fins a aconseguir que tinga tots els elements que vols. Si necessites buscar paraules que rimen, pots consultar un diccionari de la rima. El Amb tots els treballs, organitzeu un recital de poemes a classe. Hi podeu convidar els alumnes d'altres.cursos. 84. JOCS DE LLEIMGUA unitat' 7 WEl vaixell pirata 0 Numera els elements d'un vaixell pirata. D p a l L J proa O bandera O capit ( 0 sabr C U rebost f] 1 Ivela O babord CD coberta CD bodega O cofre CD punya). D garfi O tim CD estribord CD timoner CD metge CD ncora O trabuc O popa O ca O lloro CD buc CD bot O llast mocador L J presoners n ij pota de fusta O mascar de proa CD ullera de Marga vista O pegat de l'ull 85. D Explica quins sn els passos que s'han de seguir per a preparar una exposici oral. E Analitza les formes verbals d'aquest text: Pep i Maria volien que el seu fill Ximo estudiara medicina. Pero el xiquet es va sentir atret per les histories de pirates i de sempre ha mostrat inters pe mn deis vaixells i de la navegado. Ara Ximo treballa en un pesquer en alta mar. s unafaenamoltsacrificada que no crec quetot el mn puga aguantar. Pero lapart positivajs que tots els qui formen la tripulado se senten com una gran familia. I B Conjuga els temps verbals que hi ha indicats del verb despertar. Perfet d'indicatiu Imperfet d'indicatiu Present de subjuntiu Imperfet de subjuntiu Jo i Tu Ell/ella Nosa1tres ' Vosaltres Ells/elles H Completa els buits amb x, tx o ig. .....irimiter car.....ofa safare... ................................. escor......ador salsi......a ci.... ina .....urreria .....ulla despa.............. passe..................plan......a Escriu paraules que pertanguen a aquests camps semntics: Camp semntic Mar Indumentaria Accidents geogrfics IBDigues quin tipus de narrador conta la historia d'aquest text i justifica- Hui s 1 de maig de 1666. Vorege els molls del port dHavre-de-Grce on fondegen una gran quantitat de naus. Busque el Saint-Jean, per embarcar me en direcci a les Antilles. A la m porte el contrete que he signat amb la Companyia, propietaria de totes les Antilles franceses a Amrica. Pe preu de la travessia mhe comproms a treballar tres anys al seu servei. Th ier r y Ap r ile i Fra n ^ois Pla c e Seguint les petjades deis pirates. Art Blume Explica qu s un poema narratiu. E A partir del text de l'activitat 6 escriu un poema narratiu de sis versos. 86. ON, MIRA/ JO NOMES VEIG ----------~~^UN GAT NO 3APS QUE ELS ^ ^ 1 GATS NEGRES M PORTEN MOLT II M ALASORT? J f DONCS ARA JO NI PASSE TANT S COM NO. -A! y : ARA EM DIRAS QUE PASSAR PER OAVALL PUNA ESCALA TAMB PORTA MALA SORT.NO? MIRA Q UEVNE AVISAT! AS OE MIRAR A TERRA!1 Cavall Fort - VILADOMS 87. 8 unitat HOLA. BALIGA. D'ON VENS TAN CARREGAPA? VINC DE COMPRAR EL MATERIAL QUE NECESSITEMA L'ESCOLA. ITANT. MIRA. UN DICCIONARI UN PINZELL QUINA MA DE P L / QUINA MALA EDUCACld/ AQUESTS DOS NO LLI6UEN g e n s / PER QU. ENS MIREN AlXf? QUINA CARA.' 88. COMPRENSIO unitat 8 D Contesta aqestes preguntes sobre la lectura: Sn dues parts de la mateixa historia o dues histories diferents? Com ho has sabut? Qui n's el narrador? Qui en sn els protagonistes? Quina relaci hi ha entre ells? Justifica la resposta. On passen els fets? ETBusca en el diccionari el nom deis personatges i copia'n el significat. En acabant, explica per qu creus que l'autor ha triat aquests noms. E l Quina de les dues histories t'ha fet ms gracia? Per qu? On rau la comicitat en les dues histories? Ordena les accions de les dues historietes i en tindrs un resum. CD Pesquis i Baliga veuen un gat negre i la xiqueta diu que porta mala sort. CD Pesquis passa per on estn enllosant. D Els*operaris s'enfaden perqu s'ha esta- cat fins ais genolls. Baliga li diu que no continu caminant. Pesquis vol passar per davall d'una esca la perqu diu que no dna mala sort. CD Baliga ensenya a Pesquis tot el que ha comprat. CD La gent que passava se sent ofesa pels comentaris que han sentit, pero els xi- quets no ho entenen. O A mesura que va traient els estris, Pes quis fa comentaris que coincideixen amb l'aspecte de la gent que passa. ElA partir del que heu llegit i vist comenteu entre tots com us imagineu el carcter deis dos protagonistes. I B Qu passaria si Baliga mostrara a Pesquis aquests estris de l'escola? Completa les escenes i escriu en les bafarades el dileg entre els dos amics. 89. tf unitat GRAMATICA Conversa sobre un amic Un amiga de Pesquis anir a sa casa a passar un cap de setmana. Escolta la conversa que mantenen ell i Baliga sobre el tema. Localitza Jlia quan arriba a Testaci de tren. ElSegons el que acabes d'escolt^r, qu s el que ms destaca Pesquis de la seua amiga Jlia? ElExplica qu signifiquen aqestes expressions que usa Pesquis quan parla de Jlia. s un tros de pa. Els seus ulls parlen. T els ulls^com dues magranes. s l'alegria en persona. El Com descriuries la teua millor amiga o el teu millor amic? Pensa els aspectes que destacaries tant del fsic com del carcter. Si no el tens davant, potser t'ajudar observar-ne una foto. ElPer parelles, un de vosaltres iniciar la conversa per a descriure el seu amic. L'altre ha d'anar fent comentaris o preguntes, com feia Baliga en la conversa que heu escoltat. En acabant, intercanvieu els papers. m Valora la intervenci.del company o la companya tenint en compte aquests aspectes: Ha descrit tant caracterstiques fsiques com de carcter? Ha usat alguna xpressi o comparado? Ha justificat per qu li agrada ser amic o amiga d'eixa persona? Ha resolt d'una manera adequada les preguntes o els comentaris que li has fet? 90. ORTOGRAFIA unitat 8 Els pronoms personis IH Llig aquest text i digues a qui o a qu es refereixen les paraules destacades: La meua germana i jo coMeccionem cmics. Nosaltres en demanem cada any per als'aniversaris, per Nadal... Ella prefereix els de superherois, pero a mi m agraden ms els d-humor. Jo sempre li dic: Tu no et canses de les super- aventures d'aquesta gent?. I ella em respon: I tu, de riure de favades?. | Els pronoms personis sn paraules que substitueixen el nom. N'hi ha de dues classes: I iovts i febles. B& pronoms forts sn els que fan la funci de subjecte o van darrere d'una preposici. Efe pronoms febles sn els que fan la funci de complement del verb i tenen formes la posid que ocupen. 1 Encerda de rog efe profxms forts fide blau els pronoms febles del text de l'activitat 1. K J Completa la graella deis pronoms personis forts. Primera persona Segona persona Tercera pergea Singular mi Plural vosaltres, elles "Observa les formes que adopten els pronoms febles depenent de la posici que ocupen. 1a persona 2a persona 3a persona 1a persona _3 l 2a persona o . 3a persona Adverbials Davant del verb Darrere del verb Si comenta per consonant Si comenga per vocal o h Si acaba en consonant o diftong Si acaba en vocal em m' -me 'm et -te 't es, el, la, li, ho s', I', li, ho -se, -lo, -la, -li, -ho 's, 'I, -la, -li, -ho ens ens -nos 'ns j us (vos) us (vos) -vos -s es, els, les s', els, les -se, -los, -les 's, 'ls, -les en, hi n', hi -re, -hP 'n, -hi m Subratlla els pronoms febles d'aquestes oracions i analitza'ls. Fixa't en l'exemple. Si vas a la fruiteria, porta'm un quilo de taronges. 4 Pronomfeble deprimerapersona singular, que va darrere del verb acabat en vcfeal. T'has pres la medecina? Pere, ens hem de preparar per a l'excursi de dem. Vols que li duga els llibres, a eus? -No, ja ho far j. ElClassifica els pronoms personis que apareixen en els cmics de Pesquis i Baliga de les pagines 90 i 91 en forts i febles. 91. No saps >v a quina hora tanquen J X ^ t'hipermercat? ( q f / He de comprarV V herba per l'hmster V perqu ahir se'm 3ver-.... W va oblidar. ORTOGRAFIA Lah Llig i observa com s'escriuen les paraules destacades.' S'escriu h: * Al principi de paraula: en totes les forms del verb haver- hi i en paraules com hipermercat, herba, horari, harmo na, hivern... * Al mig de paraula, en casos com ahir. aleshores, tothom, adherir, prohibir, anhel, vehicle, bohemi, etc. En aquest cas la h s intercalada. Quan una paraula porta h interca lada, totes les derivades tamb en porten. * Al final de paraula, en les interjeccions eh, oh i ah. Escriu h en les paraules que caiga. Pots consultar el diccionari. ospital otel ostessa umor ermita ivern armona orxata amaca arpa eli eroi onor orfe ou os oste umit eura ombra Completa les oracions amb la paraula correcta. A les deu. Que hi has d'anar? hem/em Pau ijo ......hagut d'anar ben lluny per a trobar el llibre que.......vas encomanar.' has/as No......guanyat la partida encara que tenies Y.......? ho/o Vols que t'......explique.......prefereixes descobrir-.......tu sol? hi/i Ja fa una setmana que no anem a ca la iaia......crec que.......haurem d'anar. ElAqestes paraules porten h intercalada. Escriu-la on caiga i afig dues parfaules derivades de cadascuna. subasta saari coesi exaurir inerent subtraend conort El Completa les vinyetes amb la interjecci que caiga en cada cas. adesiu inalar 92. ALTRES TEXTOS Tens un Per a: juliafuster@correu.com Assumpte: Estem en contacte Hola Jlia, Espere que hages arribat b i que descanses tot el que no t'hem deixat aquest cap de setmana. La veritat s que, ara que ho pense, no hem parat en torreta. Pesquis m'ha- via parlat tant de tu que tenia moltssimes ganes de conixer-te, per aix no he perdut l'oportunitat que puguem ser bones amigues. A ms, ja saps que Pesquis ijo som carn i unga des que anvem a l'escoleta. Per tant, si al final acabeu junts (de segur que s, ja veurs), com no he de ser amiga teua? La llstima s qe ens veurem poc. Pesquis ijo havem pensat fer una escapadeta a ta casa (b, si ens convides ) el prxim pont, pero abans ho hem de preguntar a casa. Ja te n'informarem. I, en el prxim missatge, et promet que t'enviar les fotos del sopar amb tots els de la classe;'encara no he pogut baixar-les de la camera. B, xiqueta, ja xarrarem. Quan vulgues, pots escriure'm pe Messenger, ara ja tens la me ua adrega. Podrem conspirar sobre Pesquis. Ja et contar les barrabassades que fa per ac. Besets, Baliga Per a: baligabalaga@escriu.net Assumpte: Quina alegra! Arxiu adjunt: baligaijo.jpg Hola Baliga, No t'imagines quina alegra que m'ha causat obrir la bstia del correu i veure el teu nom. El missatge espurnejava ais meus ulls, de les ganes que tenia d'obrir-lo i saber com ests. Em faria molta il lusi que vingureu a veure'm. , el dubte ofn, per descomptat que teniu lloc a casa. Si voleu, els meus pares poden parlar amb els teus per a convncer-los. Vinga, animeu-vos, ens ho passarem d'all ms b. Jo s que he baixat les fotos! Ac n'adjunte una en qu hem eixit estupendes. Besets a tots ija parlarem pe Messenger per veure quan veniu. Jlia f l El correu electrnic s un sistema de comunicaci que permet enviar i rebre missatges a travs d'lnternet. s ms rpid que el correu postal, encara que no s tan immediat com els programes de missatgeria instantnia, per exemple el Messenger. 93. 8 unitat' AIMALISI DEL TEXT H Repassa els continguts sobre comunicado de la Unitat 1 i analitza els elements de la comunicado que intervenen en els dos missatges electrnics. E l Comenta amb els companys els^avantatges que representa el correu electrnic davant del correu postal. Podeu tractar appectes com ara la rapidesa, l'enviament, el cost#etc. E Analitza l'estructura deis missatges electrnics que acabes de llegir. De quantes parts consta? Identifica-Ies. E Analitza les semblances i les diferncies que trobes entre un missatge de crreu electrnic i una carta, quant al format i quant a l'estructura. Per exemple: en un misstatge electrnic no cal posar la data, perqu ja apareix en el progra ma de correu. IE En el missatge de Baliga hi ha una icona. Qu significa? El Dibuixa totes les icones que conegues que es fan servir habitualment en els missatges de correu electrnic o en el Messenger. El Comenteu entre tots aqestes qestions: * Feu servir habitualment el correu electrnic? * Teniu adrega electrnica? * Amb qui soleu mantenir comunicado a travs del corru electrnic? * Utilitzeu un format semblant al que fan servir Baliga i Jlia? El correu electrnic, encara que s ms rpid que la carta, no deixa de ser un mitj de comunicaci escrit en qu el receptor i l'emissor no comparteixen el mateix temps ni el mateix espai. Per aix, s important respectar una estructura amb salutaci, cos del mis satge, comiat i nom. Ej Modifica aquest missatge electrnic perqu tinga una estructura adequada. Per a: juliafuster@correu.com Assumpte: No ests mai al Messenger M'he connectat mil voltes, pero no t'hi trobe mai. Contesta'm a la meua adrega i dis-me quin dia podem quedar. Pesquis. 94. n ha escrit. A .HA jm m Grazia Nidaso Una onomatopeia s una paraula que imita un so, un soroll o les veus deis animals. Quan el so que s'imita s repetitiu, l'onomatopeia s'escriu amb guionet (tic-tac, bub-bub). En el cmic, l'onomatopeia s un recurs molt utilitzat perqu, d'alguna manera, per- met incorporar el so al dibuix. A ms, les onomatopeies tenen molta torga visual i sovint omplin per si mateixes una vinyeta. Fes una llista de les onomatopeies que coneixes que representen el so deis animals. E Relaciona cada onomatopeia amb la vinyeta corresponent. En acabant, digues quin significat t cada una. fQOQef m Escriu l'onomatopeia que posaries en aqestes vinyetes. Has de teir en compte que la grandria i el tipus de lletra de cada onomatopeia tamb aporta expressivitat. 9fi_ VOCABULARI ^ unitat 8 Onomatopeies Observa aqestes vinyetes i digues qu significa el text que hi 95. El cmic ^ 9 Llig aquest cmic i fixa't n els diferents tipus de bafarada. SUW! BLAM! wm El cmic conta una histria amb dibuixos i paraules. La veu del narrador pot aparixer I per mitj del cartutx, mentre que els personatges intervenen per mitj de les bafarades, jj| que poden ser de dileg o de pensament, i que poden teir una forma diferent segons el que expressen. El delta s la part de la bafarada que assenyala el personatge. E3Observa aqestes bafarades i digues qu expressen i qui parla en cada cas, segons el que assenyala el delta. f LA P&UCiA, AM& t VINS^SC-ToR 2T Tmc5N^ ^ E"S?** J : K i! * r x? ia-j.'S ' - - j g < g IWoonil |IIScwtap... Ttoll - Simat 4 de marg de 2010 Hola Gaelle, Per fi puc escriuret desprs de tant de temps'. I ho faig perqu he de convidar-te a casa a passar les festes. Ma mare mha dit que a Nimes tindreu vacancs, aixque podem aprofitar i passar uns quants dies juntes. Vinga, animat, que t'ho passars molt b. Contestam prompte. Besets, Roser El format d'un text s la disposici que adopta en la pantalla. Hem de teir en compte que la lectura ha de ser tan clara com siga possible, per aix cal usar una font de lletra i un cos adequats. A ms, no hem d'abusar de la negreta i la cursiva, que conv reservar per ais ttols i subttols. El Consideres que aquest text t un format adequat? Per qu? Qu canviaries? B CODtDDtifjp itl UAAfchrt4a s uyi vidret 1 bufeiA, veits de s o o z m /K c-apa^os d'eiA^ur-se umj person per l'alre. Fa tair de -fred que si et pei^a el m.oc, en-qestt de segovus se't'c-om/eKteyc ev^ c,amM.el. No h viu cap es^um:aL v, spoiar -tampoc-. 6 ia, aquest paratge, ov^>sen/tbla cue la v id a siga e(u.asi Impossible,* m hi ha cap arbre m. arbust cue pw.0a ^^gpLresistlr els -2 0 2c o vure tot ||| em/oltat de 0 lac-eres i guisers^. &a, c a m/i, t e ja ra cue parega d-fCl de oreu- ' re, ac viuen, anim als i huw.aiA,s cue haiA, si0 ut capados d'adaptar-se a acuestes co ^ c,dia,&de vida taiA, aterses. J o r d i R a l V e rd . Aventura antartica. Edicions La Xara 109. B Subratlla els adverbis d'aquestes oracions i digues de quin tipus sn. Desps-dem arriben els sahraus que acollirem ac. El menjar itali s el que ms m'agrada de totes les cultures europees. Quan faces un viatge lluny, no t'oblides de escriure'm una postal des d'all. M'agrada molt veure que Hassan s'ha adaptat perfectament a la nostra cultura. E l Escriu l'accent grfic, greu o agut en les paraules que n'hagen de dur i explica per qu. men fenmen arab paciencia Berln entenc parlaveu arros adob carrec farmacia mobil xofer xidet examens Explica quins tipus de personatge podem trobar en una narraci. E Analitza els personatges del conte Blancaneu. H Explica amb les teues paraules ques una enquesta i per a qu serveix. El Escriu una narraci en qu apareguen aquests personatges, amb les relacions entre ells que vulgues establir. Has de triar qui en ser el protagonista i quin paper tindran els altres personatges. D Localitza els estrangerismes d'aquestes oracions i canvia'ls per la paraula o l'expressi valenciana corresponent. El linier va pitar dues vegades orsai en el partit del diumenge. Dissabte que ve hi haur concurs de mates en la pista de baloncesto. Quan vages amb bike, vs alerta que no portes airbag i tu ets el xasss. El Explica qu s un text expositiu i per a qu serveix. El Escriu un text expositiu sobre el teu barri. r Quins aspectes cal teir en compte per a donar a un text un format adequat en el processador de textos? Explica-ho amb les teues paraules. 110. Lasaviesapopular El gegant de Segara No recorde el temps que fa que al pobl del Verger viva un pescador de vela lia tina a qui deien Pere. Un dia ana a pescar vora Tilla del Portitxol, i... quina va ser la seua sorpresa quan... el que son les coses... psc una sirena. Ves per on, ell que no creia en totes les histories que els vells pescadors narraven sobre aquests ssers mitolgics. -Qui... i qu ets tu? -li pregunta. -Sc Euterpe, una sirena. Qu penses fer de mi? -satrev a plantejar-li la sirena. -Dones no ho s. Potser thauria de vendre. -Pr favor, no ho penses. Jo tamb sc un sser huma, almenys en part. -Pero laltra part s danimal mar, i potser interesses a algn circ -digu Pere. ..-*rS, pero com que sc mig persona i mig peix, puc romandre un temps fora de laigua, pero necessite tornar a la mar. Per Nept, tornam a la mar, fjio suplique. - Desprs daquesta reflexi, de sobte a Pere se li esvairen els dubtes i va decidir tornar Euterpe a la mar sense ms dilacin 111. Moltdetemps des- i J f prs daquest fet, un dia en qu f estava fet garotes pe Portitxol, de sobte es va . | algar mal oratge, lamaregassavaprovocar que sotsobraralabar ca i Pere ana aparar a 1aiguaamb tan mala sort que es quedamig enredat ambles xarxes. Comqueno podiadeslliurar-sencomenta aanarcapalfons, iveiatan negre el seu vfutur que satarant i perd el sentit. Quan passa el temporal, Pere es vadespertar ests damunt Farena de la platja alavora dunes roques, onvei amb sorpresa al seucostat... Euterpe. En reviscolar, el pescadorva agrair ala sirena que Fhaguerasalvat. I quan ella estava apunt dellan^ar-se ala mar, liva demanar que volia tornar aveure-la. Tant va insistir que ella hi va accedir. -D ara endavant sempre que em vulgues veure sois has de fer so nar aquesta closca de caragol mar i jo acudir presta i diligent. A partir daquell dia sempre que eixia Pere a la mar feia sonar el caragol i Euterpe emerga a la mateixa vora de la barca. I, a poc a poc, ambds senamoraren. Heus ac que no sabien com dirimir aquella situaci tan peculiar que els impedia romandre perma- j nentment junts. Fins que a Euterpe se li va acudir la soluci. -Pere, conec unes coves submarines que sendinsen cap a dins I de trra ferma. Una daqestes dna a una cova de la serra de Se- I gria, prop del Verger. All dins podrem viure junts. Dones aix fou com Pere entra en aquella gruta i ja mai ms neix ni si se sab res dell. Molts anys desprs, i duna manera inexplicable, perqu no'hi va haver cap terratrmol, la part situada ms a llevant daquella serra de Segria va adoptar una fesomia que era la silueta de la cara de Pere des del coll fins ais cabells, com si un colossal gegant estiguera enterrat per sota el Verger i del qual sois eixia el cap, que apareix dormint o mirant cap al cel. Aquesta visi encajra es pot veure hui en dia mirant cap al sud, anant des de la Safor cap a la Marina. Vi c e n t Sa n c h is . Elgeperut delBuixcarr i altres contes} Edicions La Xara (adaptado) 112. COMPRENSIO unitat lO Ordena aqestes oracions sobre la lectura anterior. C Molt de temps desprs, Pere es queda enredat entre les xarxes i Euterpe va eixir a salvar-lo. D A poc a poc, Pere i la sirena s'enamoraren i decidiren anar a viure junts a una cova. O La sirena suplica al pescador que la deixara lliure i aquest hi va accedir. (Z ] Un dia, Pere va pescar una sirena. O Amb el temps, una part de la serra de Segara va adoptar la forma de la cara de Pere, i aix encara es pot veure hu en dia. O La sirena li digu que fera sonar una dosca de caragol cada vegada que volguera veure-la. E l Contesta: . * Quin tipus de narrador s el que conta la historia? Quins personatges hi apareixen? On se siten els fets? En quina poca creus que transcorre l'acci? ElAnalitza l'estructura de la narraci anterior. Marca quin s 1'inici, el nuc i el desenlia^. Explica: Per qu la sirena invoca Nept? Per qu Pere va acceptar deixar lliure la sirena? Per qu el pescador va desaparixer per sempre? Per quins motius s'associa aquesta historia amb la forma de la serra de Segara? Relaciona cada paraula amb el dibuix corresponent. garota maregassa sotsobrar ElTria una altra opci per a continuar la historia i redacta el final nou. Qu hauria passat si...?_ Pere no haguera deixat lliure la sirena. La sirena no haguera acudit la primera volta que Pere va fer sonar la closca. Euterpe haguera d.ecidit anar a viure al Verger. 113. JOesfiDJlaQL Rec.uis.QS-expiesski5i E.ers.ona-4u.e.Ja-Coiiai BxLCfdnda: Eeisonalgea: Narrar una historia Escolta aquesta narraci contada per un contacontes. B Escriu quina s la frmula de comengament i d'acabament del conte que acabes d'escoltar. 30 Contesta aqestes preguntes sobre el conte: Quins sn els personatges que hi intervenen? Qu hi predomina mes, la narraci o el dileg? De quin tipus de narrador es tracta? Com introdueix el narrador les paraules deis personatges? El Comentu entre tots quins recursos expressius usa el contacontes per a captar l'inters deis possibles odors. 0 Demana ais teus iaios o ais teus pares que et conten algn conte o narraci popular. Si no en coneixen cap, pots consultar Internet o algn llibre de la biblioteca. H Emplena una fitxa com aquesta: E l Memoritza la narraci que has triat i usa els recursos expressius necessaris: modulaci de la veu, s d'onomatopeies, creaci de l'ambient adequat, etc. 1 3 Assaja la teua.intervenci i enregistra-la a fi de veure quines coses has de millorar. El Conta la narraci ais companys i les companyes tenint en compte tot el que has assajat. R E Voteu les intervencions deis companys i valoreu qui s el contacontes ms bo. 114. GRAMTICA unitat10 Preposicions i conjuncions Llig les bafarades i classifica les paraules destacades en el lloc corresponent. m Preposicions Conjuncions Es difcil triar-ne un entre tots, pero les histories sobre nytols sn ben curioses i estranyes. Les preposicions serveixen per a relacionar una paraula amb els seus complements. Sn preposicions: a#amb, cap, cap a, contra, davall, de, des de, en, entre, fins, fins a, malgrat, per, per a, segons, sense, sobre i vers. Les conjuncions serveixen per a unir dues paraules d'una oraci o dues oracions entre si. Sn conjuncions: i, ni, o, pero, mentre, que, perqu, si, quan... ElSubratlla en verd les preposicions que hi ha en aquest text i, en blau, les conjuncions. Els nytols o ntols sn, entre les presencies secretes, de les ms mal conegudes i poc estudiades. Invisibles, pero no immaterials, sn de tan reduides dimensions que entren pe conducte auditiu huma a n- vols de milions, buscant la memoria per rosegar-la perqu s la part ms dol^a del cervell. Es poden engolir tots els records d'un individu i impedir-li crear-se n de nous. Els nytols assalten els qui dormen al ras, en camp obert, que s on ms fcilment troben les ofelles. Vc t o r L a b r a d o . Llegendes valencianes. Edicions Bromera Completa els espais amb la preposici adequada. sopa......... lletres caf..Ilet aigua.......... gas campanya....... ..el tabac comandament.......... distancia arrs*...... *4 ..fesols i naps platja ...pedres gasolina......... plom olla..........pressi ElRelaciona les dues oracions usant la conjunci proposada entre parntesis. Fixa't en l'exemple. No m'agrada contar histories de por. No m'agrada que me les conten, (ni) No m'agrada contar.histories de por ni que me les conten: Parles amb la gent major. Aprens moltes coses, (q ua n ) Pau no volia que anrem al cine. Al remat va cedir. (pero) Vns amb nosaltres a la plaga? Prefereixes anar a la piscina? (o) Alicia treballa a la biblioteca. El germ treballa a la llibreria. (i) 115. lO unitat ORTOGRAFIA L'accent diacrtic f l Llig les paraules destacades de les bafarades i fixa-t'hi, Qu hi observes? Iaio, ja f ms d'un mes que no em contes un cont, i al meu germ s. Ai, xiqueta, si hagueres vingut ahir amb el teu germ, te n'hauria contat un que t el nytol com a protagonista. L'accent diacrtic s el que s'usa en paraules que, segons les regles d'accentuaci, no haurien de portar accent grfic, pero que en porten per a diferenciar-es d'unes altres que s'escriuen igual. Amb accent diacrtic Sense accent diacrtic b, bns: adverbi de manera, propietat be, bens: corder, nom de la lletra b du: divinitat v deu: numeral, del verb deure dna, dones: del verb donar dona, dones: persona del sexe femen s: del verb ser es: pronom m: part del eos ma: possessiu ms: quantitatiu |mes: part de Tany | mn: planeta 1mon: possessiu nt, nta: fill del fill net, neta: sense |brutcia s, ssos: mamfer 1os, ossos: part de |Tesquelet Amb accent ' diacrtic Sense accent diacrtic pe, pels: filament que cobreix el eos pe, pels: contracci de per +ek s: del verb saber se: pronom s: afirmaci si: conjunci con dicional, pronom, nota musical sc: del verb ser soc: calcat, mercat rab sol, sois: trra sol, sois: astre, sense companyia sn: del verb ser son: ganes de dormir, possessiu t: del verb teir te: pronom, infusi, nom de la lletra t vns, vnen: del verb venir |vens, venen: del |verb vendre E E Completa aqestes oracions amb la paraula correcta de les proposades. Llus i Anna sn els..........del senyor Bernat. (nts/n ets) La iaia de Pasqual sempre ...... una tassa de -..a les mans. (t/te ) coneix que, a Voro, no li han dit on..........la sessi de contacontes. (s/ es) El..........que ve anirem a veure una exposici de vestits tradicionals. (m s/ m es) ..........mare, que s esquerrana, diu que de menuda li lligaven la ...esquerra a Tes- quena.. (m a/m a )> Escriu una oraci amb cada parella de paraules. dna dona sn son s os mn mon vnsl vens 116. ALTRES TEXTOS unitat lO El cartell fpm El cartell s un full gran que es fixa en llocs pblics per anunciar alguna cosa. N'hi ha de molts tipus, pero els ms habituals sn els que presenten tota la informaci, com si es tractara d'un programa, i els que presenten noms la informaci principal. del 7 al 10 de maig de 2008 r u N 1 TORRENT 3r festival intefnaciona de contes defntkdlMI QtJTt de p o t fe t - LM ortaJ Z & 37 * OvtrArtt, 7 te tten&r AUc^H,T4arjaMk 0RUPDECN4SESDEPURO Ctame, 1 detetemu* lUti*SOY,SOf*rfOphr AUcm*S0U.D****U C a tlA DETMa. I Oe^AlUA WTZaRa TREUCaVsL H E X A C o R O E i VANESA fAUELA mssC{SMtrIf cCUtkftOA 117. lO unitat ANALISI DEL TEXT B m Observa els cartells de la pgina anterior i digues qu anuncia cadascun. Contesta aqestes preguntes: Quin deis tres cartells presenta la informaci ms detalladament? En quin predomina el text i en quin, la imatge? En quin deis tres podem dir que una imatge val ms que mil paraules? Per qu? Analitza els elements de la comunicado deis tres cartells i emplena una fitxa com aquesta: Cartell nm. Emssoc_ -RECEptOQ. JMissataei | Codi: Q g rfic (tipus de lletra)__CLrisiiaUim aj^ El cartell no sempre ha dut imatge. Abans que es va inventar la litografa (a les acaballes del segle xvm), el text del cartell es presentava amb una composici esttica i solia portar molta in formaci ja que era l'nic mitj per a informar. Amb la litogra fa, la imatge adquireix importncia i aix fa que s'intente posar noms la informaci principal per a deixar lloc a la imatge. Explica qu s la litografa. Pots consultar Internet o una enciclopdia. Observa aquests cartells i digues, per la informaci que contenen, a quin cartell de la pgina anterior s'assemblen ms. 13Qu anuncia cadascun deis cartells anteriors? E Per grups, dividiu-vos la tasca d'anar al cinema, a la biblioteca, a l'ajuntament, a la casa de la cultura, etc. a demanar cartells. En acabant, dassifiqueu-los en dos grups, segons la quantitat d'informaci que contenen, i empleneu una fitxa com la de l'activitat 3 per a cada cartell. zdaJfil f didttifaeM infantil j juvenil 118. Locucions i frases fetes B I Llig les expressions destacades i fixa-t'hi: Ais meus nts els agrada escoltar bona cosa dhistries. I solen demanar que els conte les mateixes fil per randa. Hi ha dies que no en tinc ganes, i els mire de gaid per veure si sho repensen. Pero ells no badn boca, aix que em lligue les espardenyes i rnhi llance. La meua dona sempre em diu que tinc molta corretja. Qu voleu que faga, sn les ninetes deis meus ulls! Preferisc tenir-los ac prop del foc que no que vinguen a fer la visita del metge. 3 Comenteu entre tots qu signifiquen les expressions destacades. .* Una locuci s un grup de paraules que expressa el mateix que un adverbi. * Una frase feta s una expressi de la llengua, formada per un verb i uns complements, que t un sentit figurat que no s el de la suma del significat de les paraules que la formen. E l Classifica les expressions de l'activitat 1 en el lloc corresponent. m Relaciona cada locuci amb el significat que t. En acabant, tria'n tres i escriu una oraci amb cadascuna. Locucions Frases fetes a la dula * a espentes i redolons * en un tancar i obrir d'ulls * a mansalva * a la bestreta * de gom a gom a les palpentes * a~contracor * a ull nu * a la babal * en conill de bat a bat * a cau d'orella * de colp i volta * amb moltes dificultis per endavant instantniament plenssim palpant en la foscor sense control de ning en gran quantitat a simple vista sense roba en veu baixa a desgrat d'improvs precipitadament obert cmpletament E l Completa aqestes oracions amb una frase feta de les proposades. Tin en compte que has de conjugar el verb en el temps i la persona adequats. ferdenteta -fef^ines ser un^idam ficSa^jllerada fer-ehmata traure el lleu tocare peus a trra El germ de Ddac li........... ....... ,........................................ els dibuixos per a l'escola. La vna de Pilar s una dotora i sempre vol .......... JH ....... en totes les converses. SL.......................... j ...... ..........ara, quan arriben els exmens haurs de treballar ms. Durant la cursa vaig ........ .......................i vaig aconseguir arribar entre els vint primers. Felip.................................................... i sap que no podr viatjar desprs de Toperaci. No em ...... __________ amb la bici nova, ja s que s fantstica. La iaia de Pol sempr-e li diu que... ............................perqu va vestit molt arreu. 119. lO unitat EXPRESSIO ESCRITA El conte Lligaquest conte: Agust, quan tenia 45 anys, 3 mesos i 22 hores de vida, va decidir que volia ser passejador de tortugues. Desprs dhaver fet de cambrer pallasso, de veremador espantat i de botiguer fartaner, el nostre amic Agust havia trobat el sentit definitiu a la vida: seria passejador de tortugues, i en portara nou o deu alhora nuades amb una cadena de plata. Les trauria de bon mat per fer la primera passejada i les primeres necessitats i per jugar amb una pilota al pare; desprs, les trauria quan hagueren dinat, perqu babearen el menjar i feren la digesti, i, finalment, les trauria a la nit, perqu estiraren les potes abans danar a dormir. Desprs les gitaria amb una manta gruixuda i calenta i els faria un bes de bona nit. Pero el bon amic Agust, quan va saber que les tortugues no es treien a passejar, va pensar que a la vida hi havia coses molt ms interessants que passejar tortugues, i va decidir comentar a entre- nar-se per a ser Thome bala del circ internacional. F e r r a n B a t a l l e r . Contes amb tinta blava. Edicions Bromera E Analitza aquests aspectes del text anterior: * L'estructura: quina informaci apareix en el plantejament en el nuc i en el desenlia^? El narrador: quin tipus de narrador conta la histria? * Els personatges: qui n's el protagonista? E Contesta: Quina s la situaci de partida de la narrado?- * Qu passa per a arribar a la situaci final? Un conte s la narraci d'uns fets que passen a un o ms personatges i que modifiquen I la situaci inicial desprs de produir-se un conflicte. ElTria un personatge sobre el qual escriurs un conte i fes-ne la descripci. Decideix si hi inclours un nic personatge o ms d'un i assigna'el paper que tindr cadascun (protagonista, ajudant i antagonista). E Planteja quin ser el conflicte que modificar la situaci inicial del personatge. Si vols situar la narraci en un lloc i en una poca determinada, descriu-los.r E l Decideix el final de la histria: el protagonista resol favorablement la situaci o no? Per qu? E Amb tota aquesta informaci, redacta el conte. En acabant, intercanvia el text amb un company o una companya a fi de fer-vos suggeriments per a millorar-los. E Redacta el conte definitiu amb el processador de textos. Si s'organitza en el centre algn concurs de contes, presenta'l. Tamb pots presentar-lo a altres premis literaris que s'organitzen per a alumnes de la teua edat, com ara el Premi Sambori (www.sambori.net). 120. JOCS DE LLENGUA unitat lO El joc de les frases fetes n Escriu, al costat de cada frase feta, la xifra del dibuix que representa el sentit literal i la del que representa el sentit figurat. Sentit literal Sentit figurat Afluixar la llengua Teir la m foradada Buscar les cosquerelles Bailar l'aigua a alg Fer campana Teir bona barra 121. D Subratlla en roig les preposicions d'aquest text i, en blau, les conjuncions. El Trib Real s una colla confusa dTiomes i dones que van de nit per Taire, surant ms amunt de les carenes i cims de les muntanyes, travessant els n- vols, volant i ballant en un remol de crits, cancons i msica de guitarres. Sense reps, tothora els bracos surant al so de la dansa, fan voltes els uns sobre els altres al^ant la cameta ara i ads, perdent la poca roba que duen i sense poder tocar mai de peus a trra ni reposar un sol moment. Ho fan per un cstig que els van imposar perqu, quan vivien entre els antics, no tenien cap mirament per res ni per ning i ballaven quan calia i quan no, sense importar-los el plor ni el dol deis altres. V c t o r L a b r a d o . Llegendes valencianes. Edicions Bromera 19 Completa les oracions amb la paraula correcta: .........les dotze de la nit i encara no tinc _____(son /s n ) que no vindran a emportar.,,,^...... els mobles, com m'havien dit. (s*e/s) Quan anem pe carrer, . ^ ^ p a r e es para a parlar amb tot el......... (m qn / m n ) dius que........, ja veurs com no te'n penedirs. (si/s) m E Explica qu s un cartell, quins tipus de cartell hi ha i per a qu se solen usar. Escriu una oraci amb cadascuna d'aquestes locucions. de gaid de gom a gom a la dula a ull nu en conill Relaciona aqestes locucions amb el significat corresponent. a tort i a dret amb la vista fixa de cap a peus * fil per randa * de retruc a recer * de fit a fit detalladament sense solta ni volta de retop * sense reflexi d'esma * maquinalment * sense motiu raonable * l'abric del.principi al final Explica qu signifiquen aqestes frases fetes i escriu una oraci amb cadascuna. bailar l'aigua a alg buscar les cosquerelles traure el Heu A partir d'aquest inici, en qu es descriu un personatge, escriu un conte. Andreu, a qui tots coneixien amb el malnom del Vell perqu arriba aviu- re cent anys, era a penes un sagalet de dtze Thivern que van morir els pares: de fam, de fred i de cansament de viure, com tants altres pobrets de la comarca. Va ser un hivern cru, sec i traidor, que va deixar Andreu orfe i en conill: amb una m davant i laltra darrere. Noms possia la barraqueta que els vens del pobl, per llstima, els havien deixat bastir a lera de dalt i la figuera que va plantar son pare lany que ell va nixer. Jo s e p F r a n c o . Rondalles valencianes. Edicions Bromera 122. Comunicaciadistancia Dear Cathy, estimada BM | Ac aFranca en diemaix, ^s anglesos: rosbifs! Sembla que sou gent molt impor- j tant, perqu lameitat del planeta slkirotlla | amb la vostra llengua. Pero a mi em%em- bla que no s cap llengua, aix: a cada fn|ge F us mengeu la meitat de les paraules, a ca '-. --------- Comparaci de documents, Seraf Antnez. Cate Educativa de la Univei Document original |EntrevistaSerafAntnez[Mododecon v , zj Ebqueta ek canvisamb DocumentQevisat & EUguetads canvisamb |DavidMorel Dacord Cancel-la Paraules:!L28l: catal Cal construir acords i fer-los servir com a guia i referencia DolorsPalau Amb MS DE DUES DCADES DE REFLEXI ENTORN DE LES QESTIONS BASIQUES DE LA PLANIFICACI DOCENT, SERAF ANTTCZ S UN DELS MXIMS EXPERTS A LHORA DABORDAR ELS REPTES I LA IMPORTANCIA DEL PROJECTE CURR1CULAR (PC). EL CATEDRTIC DE LA UNIVERSITAT DE BARCELONA (U B ), AUTOR OE DIVERSES PUBUCACIONS, CONSIDERA QUE AQUEST DOCUMENT S UNA EINA CLAU PER A ADAPTAR ELS ACORDS DIDCT1CSGENERALS AL FUNCIONAMENT DE CADA CENTRE I SOST QUE S COMPATIBLE AMB LA LUBERTAT DE CTEDRA DELS DOCENTS. Eis centres escolars han de comengara elaboraraquestcurs un full de rutaque definisca qu, quan i com shan densenyar i avaluar determinis continguts educatius, un instrument que, segons S