PADRE NUESTRO EN BERMUDAS (José María Escudero) Padre nuestro que, este año, has escogido el mismo lugar de veraneo que nosotros. Que tu nombre no deje de sonar hasta las tantas de la madrugada en el karaoke que Tú has instalado en nuestros corazones. Que este verano, al fin, arrases en el la lista de ventas y tu palabra se convierta en el número 1. Venga a nosotros tu reino, el único destino que, a pesar de no aparecer en ningún catálogo, es una “ganga” y hace que, con muy poco dinero y mucho corazón, pases unas vacaciones inolvidables. Hágase tu voluntad en la playa y en la montaña, e n el chiringuito del barrio y en la casa de los abuelos... Sobre todo, que allá donde vayamos, no olvidemos que Tú veraneas a nuestro lado. Danos hoy el pan de cada día, un pan que, ojalá este verano más que nunca, partamos y compartamos con aquellos que, un año más, les tocará veranear donde normalmente inviernan. Perdona nuestras ofensas, sobre todo cuando nos olvidamos de sacarte billete y no te queda más remedio que... hacer dedo para reunirte con nosotros. Solo así entenderemos, perdonaremos y acompañaremos a tantos hermanos nuestros embarcados en cruceros de desencanto, indiferencia, odio o sinsentido. No nos dejes caer en la tentación de pasar un verano más sin verte, sin quedar contigo, sin invitarte a unas tapas, sin compartir mesa y sobremesa, sin tomar el sol (o la sombra, qué más da...) a tu lado. Y líbranos de regresar a nuestros hogares con la maleta repleta de recuerdos y baratijas y el cora-zón vacío y apenado. Amén… ¡Feliz verano junto al Señor!

Material de reflexió (Revisat i ampliat)

Estiu 2008

LA MILITÀNCIA NO TANCA PER VACANCES

(Una aproximació per a viure les vacances d’una manera militant)

Pensaments de Betània: el lloc de descans del militant

Llavors Jesús els deixà, sortí de la ciutat i anà a Betània, on va passar la nit. (Mt 21, 17)

Jesús va entrar a Jerusalem, al temple. Després de donar una mirada tot al voltant, com que ja era el vespre, va sortir amb els Dotze cap a Betània. (Mc 11, 11)

Sis dies abans de la Pasqua, Jesús va anar a Betània, on vivia Llàtzer, aquell que Jesús havia ressuscitat d'entre els morts. Allà li oferi-ren un sopar. Marta servia, i un dels qui seien a taula amb ell era Llàtzer. (Jn 12, 1-2)

Sempre és important que el i la militant tingui un espai de descans

per a recuperar forces i beure de la font de la seva militància. Una altra cosa seria està cansat de la militància. El mateix Jesucrist tenia el seu lloc de re-pòs i de gratuïtat: Betània. Un lloc per a descansar i retornar a la missió evange-litzadora.

No cal dir que la militància cris-

tiana no està renyida amb les vacances.

Les vacances és el predicat de la frase del moviment. Fer vacances no és

per a fugir de la nostra crida personal i col·lectiva sinó per a fer una atura-

da tècnica.

Tenim l’experiència d’Elies que s’amaga en una cova per no enfron-tar-se amb la missió que li havia encomanat Déu: En arribar-hi, va entrar a la cova per passar-hi la nit. El Senyor li va adreçar la paraula i li pregun-tà: “Què hi fas, aquí, Elies?” Ell respongué: “Estic encès de zel per tu, Se-nyor, Déu de l'univers: els d'Israel han abandonat la teva aliança, han der-rocat els teus altars i han mort els teus profetes. Només he quedat jo, i encara em busquen per matar-me.” El Senyor li digué: “Surt i estigues dret davant meu dalt la muntanya, que hi passaré jo, el Senyor.” Alesho-res s'aixecà de davant el Senyor un vent huracanat i violent que esberlava les muntanyes i esmicolava les roques, però en aquell vent el Senyor no hi era. Després del vent va venir un terratrèmol, però el Senyor tampoc no era en el terratrèmol. Després del terratrèmol va arribar foc, però el Se-nyor tampoc no era en aquell foc. Després del foc es va alçar el murmuri d'un ventijol suau. En sentir-lo, Elies es tapà la cara amb el mantell, va sortir de la cova i es quedà dret a l'entrada (1 Re 19, 9-13).

A las cinco de la tarde (2003) Tras la caída del régimen talibán en Afganistán, se reabrie-ron las escuelas para las mujeres. Una de ellas quiere lle-gar a ser Presidente de la República… Recursos humanos (2005) Franck, que estudia empresariales en París, regresa a la casa familiar para pasar un periodo como becario en la fábrica donde su padre lleva trabajando treinta años.

Franck es asignado al Departamento de recursos Huma-nos. Seguro de sí mismo, cree que puede desbloquear las ne-gociaciones sobre la reducción de la jornada laboral, que llevan tiempo enfrentado a la dirección y los sindicatos. Hasta que descubre que sus esfuerzos están sirviendo en realidad para poner en marcha un plan de reestructuración que implica el despido de unos cuantos empleados, inclui-do su padre. Lágrimas de Wayronco (2007) Durante más de dos décadas, Perú estuvo sumida en una lucha encarnizada que se saldó con más de 70.000 vícti-mas, entre muertos y desaparecidos. La corrupción en la clase política, la impunidad con la que actuaban las Fuer-zas Armadas y la violencia de las guerrillas, son objeto de discusión política en todo el mundo. Sin embargo, hay otra cara del conflicto que parece silenciosa después de los años. Este documental da voz a las víctimas de la barbarie que, aún hoy, conservan su dolor intacto.

Buda explotó por vergüenza (2007) Bajo la estatua de Buda que destruyeron los talibanes, aun viven miles de familias. Baktay, una niña afgana de seis años, es incitada a ir a la escuela por el hijo de sus vecinos que lee los alfabetos frente a su cueva. De ca-mino a la escuela, es acosada por unos niños que jue-gan de forma cruel reflejando la sociedad tan violenta que los envuelve. Los niños pretenden lapidar a Baktay o destruirla como el Buda, o dispararla como hicieron los americanos en el laberinto de las cuevas. ¿Será capaz Baktay de superar estos obstáculos para poder aprender los alfabetos de su lengua materna?

Pel·lícules

Agua con sal (2005) Olga (Yoima Valdés) es una joven cubana que llegó a España con una beca para sus estudios, pensando que esto iba a ser el comienzo de una vida mejor. Al cabo del tiempo es una inmigrante ilegal que sufre los avata-res de la marginación, no puede volver a casa y tiene que buscarse la vida. Mari Jo (Leyre Berrocal) es una joven valenciana de la Ribera Alta, nacida en una fami-lia llena de problemas y a la que el destino ha marcado su vida. Son trabajadoras ilegales de una fábrica de muebles en la que cobran dos euros por hora. "Agua con sal" es una historia de mujeres que luchan por so-brevivir en esta sociedad de bienestar y grandes oportunidades, en la que buscan desesperadamente lo que han perdido. El viento que agita la cebada (2006) Irlanda, 1920. Unos campesinos se unen para formar un ejército de guerrilleros voluntarios y enfrentarse a los despiadados Black and Tans (Negro y Caqui, por el color de sus uniformes), tropas británicas que habían sido enviadas para sofocar las aspiraciones indepen-dentistas de Irlanda. Llevado por un profundo sentido del deber y por el amor hacia su país, Damien (Cillian Murphy) abandona su prometedora carrera de médico y se reúne con su hermano, Teddy (Padraic Delaney), en una peligrosa y violenta lucha por la libertad. Cuando la lucha de los insurgentes lleva a los británicos a un pun-to crítico, las dos partes firman un tratado para poner fin al derramamiento de sangre. Pero, a pesar de la apa-rente victoria, estalla la guerra civil, y las familias que habían estado luchando hombro con hombro se ven desgarradas, y sus miem-bros convertidos en enemigos. Made in L.A. (2007) Made in L.A. (“Hecho en Los Ángeles”) documenta la extraordinaria historia de tres inmigrantes Latinas, cos-tureras en talleres de explotación en Los Ángeles, que se embarcan en una odisea de tres años para conse-guir protecciones laborales básicas de una famosa tien-da de ropa. Con un estilo de cine directo e intimista, Made in L.A. revela el impacto de esta lucha en la vida de las tres mujeres, a medida que la experiencia las transforma. Conmovedora, simpática y profundamente humana, Made in L.A. es una historia sobre la inmi-gración, el poder de la unidad, y el valor que se necesita para encontrar tu propia voz.

També nosaltres hem de tenir experiències de Déu a la intempè-

rie de la nostra vida i no quedar-nos en les nostres coves particulars. El

temps estival és un bon moment per a aprofitar un recés, uns exercicis

espirituals, una sortida a la natura... i retrobar-nos amb aquest Déu de la

Vida.

Hem de fer vacances d’una

manera militant. No fem vacances de

la nostra militància cristiana. Perquè

sempre es té un estil de vida en tots

els diferents àmbits de la nostra vida.

Ens surt una frase de Carlos Fonse-

ca: "Un revolucionario sabe que esté

donde esté, siempre que luche por la

humanidad, estará cumpliendo con su

deber."

Fa pensar que militants tren-

quin i/o deixin temporalment el seu estil de viure a l’hora de plantejar-se

les seves vacances i s’allunyin de l’opció per la classe obrera i pels més

pobres. Ja sabem que tot es pot justificar però no tot és justificable a la

llum de l’evangeli.

Fer una pausa per fer una pauta de reflexió de la teva militància

des de la tranquil·litat, contemplació... És el que pretén aquest material

estival: recordar-nos que per vacances no es tanca la nostra militància!!

Aquests tres cansaments tenen la característica de que no desa-

pareixen per fer vacances, malgrat que ajudi. Perquè darrera hi ha unes

causes bastant arrelades per la nostra societat. El i la militant també pot

entrar en aquesta roda.

a) L’activisme

Alguns/nes militants arriben al final de curs esgotats i farts, a dife-

rència de fa anys que s’arribava cansat i content. Hi ha moltes causes que

ens fan viure la nostra militància

cristiana com a un cúmul de coses

i no un estil concret de viure. En-

tre elles destaca la vida laboral

que té una dinàmica absorbent,

sobre-acelerada i totalitària que

afecta la nostra dimensió psico-

afectiva. Quants militants es quei-

xen de que estan “rallats/des” o

“agobiats/des”!!!

b) La saturació

Un altre mal que ens produeix cansament és l’excés d’estímuls i

sol·licitacions i la poca capacitat de filtre que tenim. Volem viure moltes

coses en un temps curt i acabem obturats perquè no tenim temps per a

interioritzar-lo. Quants militants són esclaus de l’agenda!!! Una agenda

carregada de moltes activitats (reunions, actes, trobades, visites a la famí-

lia, estudi, anar a comprar...) que no tenen el mateix pes específic però

que, desgraciadament, ho posem al mateix sac.

La saturació revela una mala relació amb l’altre i amb allò altre. És

estar a expenses dels altres sense saber dir-li que no. Ens sentim colonit-

zats per les necessitats dels altres i no servidors/res d’una crida.

Tres cansaments típics de les nostres societats a tenir en compte a la nostra militància

EL TRABAJO HUMANO, PRINCIPIO DE VI-DA (ed. Alfonso Alcaide) Para la Iglesia, “El hombre es por naturaleza y por vocación un ser religioso. Viniendo de Dios y yendo hacia Dios, el hombre no vive una vida plenamente humana si no vive libremente su vínculo con Dios”. (Catecismo de la Iglesia Católica, 44). A cómo vivir y construir esta identidad profunda le llamamos Proyecto de Humanización y constituye el entrama-do central de este libro. Para construir el Proyecto de Humanización el hombre utiliza tres fuerzas con-tenidas en su propia naturaleza: la fuerza de las necesidades; la fuerza de su actividad, su hacer; y el Impulso Vital. SE BUSCA UN TRABAJO DECENTE (Amartya Sen, Joseph Stiglitz, Imanol Zu-bero) ¿Qué es el trabajo decente? Trabajo productivo, desarrollado en condiciones de libertad, equidad y seguridad que no viole la dignidad intrínseca del ser humano; la cuestión del trabajo decente es una invitación a mirar la realidad del trabajo desde una perspectiva nueva y también una oportunidad para encontrar nuevas herramientas analíticas y sociales para combatir más eficazmente los enor-

mes déficits de trabajo decente que hoy existen en el mundo. VICARIOS DE CRISTO. LOS POBRES EN LA TEOLOGIA Y EN LA ESPIRITUALIDAD CRISTIANA (José Ignacio González Faus) Antología de textos sobre la realidad y la causa de los pobres a lo largo de la historia del cristia-nismo analizados por el autor en sus contextos históricos. A través de estos textos una parte de la humanidad se expresa a sí misma y expresa dimensiones profundas de lo humano. El tenim a la vostra diposició de manera gra-tuita a Rivadeneyra.

Llibres

ETTY HILLESUM.UN ITINERARIO ESPIRITUAL (Paul Lebeau) En junio de 1942, cuando ya se concretaban los sig-nos de la aniquilación de la comunidad judía de los Países Bajos, una joven de 27 años escribía en una pequeña habitación de Amsterdam: «Lo que vivo en mi interior, y que no es únicamente mío, no tengo de-recho a guardármelo para mí sola...». JESÚS. APROXIMACIÓN HISTÓRICA (José Antonio Pagola) La investigación en torno a la figura histórica de Je-sús ha hecho posible la publicación de importantes y apasionantes estudios durante estos últimos años. Arrancando de la investigación más reciente y sólida, este libro nos acerca a la persona de Jesús combi-nando el rigor histórico con una presentación clara y asequible. LA DOCTRINA DEL XOC. L’ASCENS DEL CA-PITALISME DEL DESASTRE (Naomi Klein) La divulgadora més cèlebre del pensament antigloba-litzador torna a l’actualitat amb un a crítica al capitalis-me salvatge i el lliure mercat.

Material per a gaudir de les vacances militants c) El cansament abstracte

Alguns/nes militants no arriben a les vacances molts cansats/des,

sinó que viuen tot l’any igualment de cansats/des i queixosos/es. És el

cansament del propi fet de viure que es respira rutina, tedi, mediocritat,

desencís... Quants militants no troben “gust” a la seva militància!!!

Aquest cansament crea problema el sentit d’allò que fem i té molt

que veure amb la dificultat d’ajustar-nos a la nostra vida de joves la possi-

bilitat de tantes altres vides possibles; amb acollir la nostra militància com

a pròpia i estimada, viure el seu sentit i tenir la confiança de que és possi-

ble portar-la a terme.

Francesc Torralba (en el seu llibre compartit amb l’Armand Puig La

felicitat) ens diu que l’apatia espiritual, que provoca aquest cansament

desemboca així en una cultura del perpetu zàping. Galand de Reigny, en

el seu Parabolaire, diu el següent: “Miro de matar el temps en xerrame-

ques, del gènere que siguin. Perquè si passo el dia parlant o passejant-

me, em moro de fàstic... Vagar o divagar, això em dóna força! Sentir enra-

onies, veure novetats, quina felicitat en els meus ulls! Voldria que cada

dia hi hagués canvis d’autoritat, legislació nova, modificacions en les insti-

tucions, a fi d’obtenir, gràcies a aquestes mutacions, algun remei al meu

avorriment. Tinc un tedi envers tot allò que dura; abomino veure quelcom

que resti en un mateix estat”.

Aquests tres cansaments es pot guarir amb el “descans sabàtic”:

“El sábado espiritual consiste en el

descanso del alma, la paz del corazón

y la tranquilidad del espíritu. Este sá-

bado se siente alguna vez en el amor

a uno mismo; otras veces brota de la

dulzura del amor fraterno y alcanza su

plenitud en el amor de Dios” (Elredo

de Rieval, El espejo de la caridad,

Monte Carmelo, Burgos 2001).

La Bíblia deixa clar el sentit

del descans de Déu: El setè dia, Déu havia acabat la seva obra. El dia

setè, doncs, va reposar de tota l'obra que havia fet. Déu va beneir el dia

setè i en va fer un dia sagrat, perquè aquell dia reposà de la seva obra

creadora. (Gn 2, 2-3).

El i la militant cristià/na han de tenir clar els tres eixos que estruc-

turen el sentit últim del descans:

a) Temps per a deixar a les coses que siguin i gaudir d’elles, per a

permetre també que tot allò que tenim de humà es desvetlli i pugui res-

plendir. Un espai per a conrear activament la passivitat.

b) Temps pels altres, per a fruir de les relacions humanes, per a

celebrar i fer créixer la unió fraterna, per assaborir alegries i penes dels

altres.

c) Temps per a Déu, per a apro-

par-nos al misteri (no a les coses mistè-

riques o pseudoreligioses pròpies del

corrent “New Age”). Al misteri que bate-

ga en el profund de la vida i rendir-nos

davant ell, per a descalçar-nos davant el

sagrat i contemplar i que ens crida per a

posar-nos en acció alliberadora.

El descans sabàtic: el descans del/la militant cristià/na Centre social que té com a missió treballar per una societat cohesionada, amb fluïdesa de relacions interculturals, entre la població de diferents orígens i la població d'arrels autòctones. Aquest objectiu es realitza des de tres àrees de treball: l'estudi dels fenò-mens migratoris; l'acció social destinada a

afavorir la integració social dels immigrants i prevenir els riscos d'exclusió; i la sensibilització de la societat per tal de construir un model de convivèn-cia més solidari. Fundació Migra Studium - Palau, 3, 08002 Barcelona - Tels. 934 120 934 / 934 122 585 - Fax. 934 120 934 - info@migrastudium.org http://www.migrastudium.or

La Fundació Pare Manel és una entitat que neix per oferir suport a entitats, col·lectius o persones individuals que realitzin accions socials per a mi-llorar les condicions de vida dels sectors més exclosos de la nostra societat. La dignificació de les situacions de vida d’aquestes persones i l’establiment de relacions personals i d’acompanyament respectuós als seus proces-sos vitals són elements comuns a totes les ac-

cions que desenvolupen les entitats a les quals la Fundació Pare Manel vol recolzar. Manel POUSA i ENGROÑAT Fundació PARE MANEL C/. Viladrosa, 98, baixos. 08030 BCN Tel: 670 297 805 Web: www.paremanel.org E-mail: sandrapardo@paremanel.org

El Secretariat de Pastoral penitenciària (SEPAP)té l'objectiu d'animar i coordinar totes aquelles persones que -com membres de l'Església Dioce-sana- treballen o volen treballar en aquesta pasto-ral, al mateix temps que busquen destriar i poten-ciar els serveis que li són propis: Prevenció, reha-bilitació, reinserció social, atenció a interns i ex-interns, famílies, etc. Rivadeneyra, 6 8ª 08002 Barcelona

Telefono - Fax: 93 317- 63- 97 E-mail: sepapbcn@yahoo.és De dilluns a divendres de 09:00 a 14:00 h.

Volem potenciar les capacitats i els recursos interns de cada persona en situació de dificultat, i ho fem amb un estil propi: prioritzem el seguiment personalitzat, tot i que organitzem també activitats col.lectives. Volem contribuir a la promoció, formació i inserció humana, social i cultural dels infants i famílies, prefe-rentment del barri del Raval de Barcelona, en situació de pobresa i marginació social.

Volem estar a costat d’aquestes persones i “ser veu dels qui no tenen veu”. c/ Sant Ramón Nº 2, 2º 1ª, 08001 Barcelona tel. 934431332

La Fundació Centre Obert Joan Salvador Ga-vina té la missió de dur a terme projectes per contribuir a la promoció, formació io inserció humana i cultural desl infants, etc. C. Nou de la Rambla, 39-41, bajos Telèfons: 934426683

Fax: 934477905 secretariacogavina@hotmail.com www.joansalvadorgavina.ar.gs

Arrels és una fundació privada dedicada a l’atenció de persones sense llar de Barcelona. L’entitat va néixer el 1987 i té com a objectiu principal col·laborar en el desenvolupament inte-gral de les persones en situació d’exclusió so-

cial, concretament en el de les persones sense sostre que es troben en una situació més crítica. En el decurs de la nostra tasca hem atès a més de 6.000 persones. Riereta, 24 baixos Barcelona Tel. 93 441 29 90 web: www.arrelsfundacio.org.

Llocs per a continuar vivint la militància cristiana Moisès pasturava el ramat del seu sogre Jetró, sacerdot de Madi-

an. Un dia, mentre guiava el ramat desert enllà, va arribar a l'Horeb, la

muntanya de Déu. Allí se li va aparèixer l'àngel del Senyor en una flama

enmig d'una bardissa. Moisès va mirar i veié que la bardissa cremava pe-

rò no es consumia. I es va dir: «M'atansaré a contemplar aquest especta-

cle extraordinari: què ho fa que la bardissa no es consumeixi?»

Quan el Senyor va veure que Moisès s'atansava per mirar, el cri-

dà de la bardissa estant: “Moisès, Moisès!” Ell respongué: “Sóc aquí”.

Déu li digué: “No t'acostis. Treu-te les sandàlies, que el lloc que

trepitges és sagrat.”

I va afegir: “Jo sóc el Déu del teu pare, el Déu d'Abraham, el Déu

d'Isaac i el Déu de Jacob.”

Moisès es va tapar la cara perquè tenia por de mirar Déu. El Se-

nyor li digué: “He vist l'opressió del meu poble a Egipte i he sentit com

clama per culpa dels seus explotadors. Conec els seus sofriments; per

això he baixat a alliberar-lo del poder dels egipcis i fer-lo pujar des d'Egip-

te cap a un país bo i espaiós, un país que regalima llet i mel: el país dels

cananeus, els hitites, els amorreus, els perizites, els hivites i els jebuseus.

El clam dels israelites ha arribat fins a mi i he vist com els egipcis els opri-

meixen. Ara, doncs, jo t'envio al faraó; vés-hi i fes sortir d'Egipte els israe-

lites, el meu poble.” (Ex 3, 1-10)

a) El descans de l’activisme

Una tasca de les nostres vacances militants seria evitar el

“desmadre” que demana el cos i trencar amb l’estat de sobre-aceleració i

d’estrès, recuperant un ritme de vida més humà; recuperant a la persona

y la seva capacitat de relació amb altres persones, de relacions gratuïtes,

de contacte amb la natura i els seus ritmes.

A vegades volem arreglar els nostres cansaments mitjançant viat-

ges. Però, cal advertir que el viatge no sempre reconstrueix, no sempre

rehabilita. Quantes vegades venim d’un viatge més cansats/des!!! Merton

ens explica que el viatge interior (recolliment) és més difícil que el viatge a

la lluna (Thomas Merton, Sabiduría del desierto, BAC, Madrid 1997).

Els reptes que tenim com a militants és recuperar el nostre lloc de mili-

tants cristians/nes i desterrar el sentit de creure’ns déus i les fantasies

d’omnipotència. I també cal recuperar els ritmes humans i caminar poc a

poc. Ens pot ajudar llegir un fragment de El petit príncep d’en A. de Saint-

Exupéry:

- Bon dia -va dir el petit príncep. - Bon dia -va dir el venedor. Era un venedor de pastilles perfeccionades que calmen la set. Te n’empasses una cada setmana i ja no tens cap necessitat de beure. - ¿Per què vens això? -va dir el petit príncep. - És un gran estalvi de temps -va dir el vene-dor -. Els experts han fet càlculs. S’estalvien cinquanta-tres minuts cada setmana. - ¿I què es fa amb aquests cinquanta-tres minuts? - Cadascú en fa el que vol... “Jo”, es va dir el petit príncep, “si tingués cin-quanta-tres minuts per gastar, aniria caminant tranquil·lament cap a una font...”

b) El descans de la saturació

Un antídot contra el cansament de la saturació és la distància (no la

fugida que seria un altra cosa). Tornar a tenir l’agenda neta. Però, a la

vegada, ser conscient que si no es canvia quelcom en el nostre interior,

l’agenda s’omplirà en les mateixes vacances. Cal fer el procés que conti-

nua amb el buidament d’un mateix per a triar i ordenar des del discerni-

ment. Per tant, no només seria qüestió de saber lo que jo vull sinó saber

lo que Déu vol de mi, per a poder responent des de la meva militància

cristiana. El i la militant necessita una pràctica per saber assaborir la vida,

aprendre a dir que sí i a dir que no, per a deixar-se omplir només per

Aquell que descansa i no cansa.

També pot ajudar en aquest procés potenciar moments gratuïts

de relació (parella, amics/es, família, companys/es, Déu...), personals

(gaudir d’un bon llibre, pel·lícula, una excursió, una passejada...)...

1. Formo un ambient de tranquil·litat interior, tanco els ulls, em relaxo, i

em poso en contacte amb les vivències del curs. ¿Com es vaig co-mençar el curs? ¿A on hi sóc ara a la meva vida? ¿Quina és la quali-tat d’aquesta etapa de la meva vida? ¿Quins esdeveniments la han marcat? ¿Quines persones m’han influït/da més? ¿Quins trets la ca-racteritzen? I callo, no raono, no delibero, espero pacientment a que les respostes surten espontànies del meu interior. Simplement anoto el que vagi surtin sense analitzar, jutjar, ni condemnar.

2. Ara reconstrueixo més deliberada i conscientment el començament i els trets característics i específics del curs. Descripcions breus, senzi-lles, sense adorns, de fets externs i experiències internes que han passat durant aquest període.

¿Què/quins esdeveniment(s) o experiència(es) han marcat aquesta etapa de la meva vida?

¿Quines persones, relacions interpersonals, han jugat un paper impor-tant en aquest període? (Anota els noms i senyals breus d’identitat, el que signifiquen per a tu)

¿Quines activitats, treballs, projectes, professionals, laborals, accions militants, mentals, corporals, “hobbies”... han configurat el curs?

¿Quins aspectes físics dels curs han marcat el curs: cos, salut mental, psicològica i orgànica, accidents, vida sexual, contacte amb la natura, esports, pintura, música...?

¿Quins aspectes socials, comunitaris, familiars, culturals, polítics: el grup de revisió de vida, la JOC en general, les comunitats, instituci-ons, nacions, classe social de les que formo part activa i afectiva-ment?

¿Quins esdeveniments especials o extraordinaris m’han afectat durant aquesta etapa: coincidències notables, bona sort, infortunis, experièn-cies interiors, canvis d’estat de consciència, somnis, successos inex-plicables...?

¿Quines coses he deixat passar de llarg, sense donar cap resposta? ¿Quins altres aspectes recordo d’aquest curs passat?

Cal ser breu i clar, només quedar-se en els fets, sense excuses, “empanades mentals” o interpretacions.

3. Fer una pausa. Tanca els ulls, deixa que les vivències suscitades per l’exercici es decantin i clarifiquin. Cal anotar-les. Després llegeix pau-sadament el que has escrit i anota breument els sentiments que aquesta lectura et susciti o provoqui.

4. ¿Què evangeli o cites bíbliques t’il·luminen després d’aquesta contem-plació d’aquest curs?

5. Després ho comparteixo

Una pausa per fer una pauta de revisió del curs passat

Projecte personal

»Per això, tothom qui escolta aquestes meves

paraules i les compleix, s'assembla a un home

assenyat que va construir la seva casa sobre

roca. (Mt 7, 24)

Descripció de la meva situació actual

Què vull fer

(objectius)

Com ho faré

(temps, lloc, recur-sos, acom-panyant...)

Avaluació (quan,

com i amb qui)

Personal

Família

Fe

Compro-mís socio-eclesial (JOC, al-tres enti-tats...)

Treball / estudi

Amics/relacions gratuïtes

c) El descans del cansament abstracte

El cansament abstracte és difícil de combatre amb unes vacances. La temptació d’aquest cansament es que ens pot portar a voler fer sempre una altra cosa, a buscar fer quelcom gran, l’aventura, sensacions noves. Darrera d’aquest cansament hi ha buidor, tristesa, apatia, tedi de la pròpia vida (i de pròpia militància). La guarició d’aquest casament comença amb l’acceptació del mal, de la pròpia ferida acompanyada d’una joiosa perse-verança. Carl-Gustav Jung ens recorda que “només allò que és acceptat és susceptible de guarició”. El Francesc Torralba ens recorda que accep-tar-se un mateix no vol dir resignar-se a allò que hom és ara, sinó accep-tar com a do les possibilitats que s’han rebut. I que tampoc significa dimitir i resignar-se a ser el que som ara en el present i a reiterar-nos indefinida-ment en el futur, sinó que ens exigeix tensar al màxim les nostres possibi-litats, desenvolupar el nostre potencial creatiu. Com a militants hem d’exercir, amb lucidesa, la consciència crítica davant una realitat que ens volem imposar els mitjans de comunicació. Tenim eines com a la revisió de vida, el quadern de vida, l’estudi d’evangeli per a discernir els temps que estem vivim. I sobretot, potenciar la celebració festiva per a recupe-rar el sentit comunitari de la militància personal i col·lectiva.

El advenimiento de la sociedad de consumo de masas y sus normas de felicidad individualista han representado un papel esencial: el evangelio del trabajo ha sido destronado por la valorización social del bienestar, del ocio y del tiempo libre, las aspiraciones colectivas se han orientado masi-vamente hacia los bienes materiales, las vacaciones, la reducción del tiempo de trabajo. (G. Lipovetsky)

Les vacances d’estiu és un bon moment per a fer una trobada

amb Jesucrits i re-passar, re-pensar, re-memorar i re-llegir la nostra mili-

tància jocista. Cal trobar-nos amb Jesucrist per a re-gustar i re-viure el

sentit profund i joiós de la nostra crida de ser apòstols dels joves de la

classe obrera. Per tant, us convidem a que féssiu l’esforç de re-cuperar

un espai i un moment a les vostres vacances per a alimentar i celebrar

que Jesús viu en la vostra militància a la JOC.

a) Matí:

- Cant

- Lectura bíblica

- El que aportem als altres per ser militants cristians: Mt 5, 13-16

- Oberts a tothom, com Déu estima: Mt 5, 43-48

- Natura. Convivència: Mt 6, 26-33

- Relectura d’allò fet o no durant el curs: Mt 7, 15-20

- Posar en pràctica l’Evangeli: Mt 7, 24-27

- Tornar a plantejar-se la nostra militància: Mt 13, 1-9

- Descobrir el gran valor de les coses petites: Mt 13, 31-33

- Recuperar el sentit de l’esforç, el valor de la vida i el sacrifici pels

altres: Mt 16, 24-26; 1 Co 9, 24-27

- La muntanya, lloc de trobada amb Jesucrist: Mt 17, 1-9

- Renunciar per a créixer: Mt 19, 16-22

- Vetllar, estar atent al nostre voltant: Mt 24, 42-44

- Descobrir les pròpies capacitats: Mt 25, 14-30

- Superar les dificultats. Valorar el sentit del treball en equip. Re-

cuperar el perdó com a element alliberador de la nostra militàn-

cia: Mc 2, 1-12

- La nostra militància, servei als altres: Mc 9, 33-35

- Rellegir les nostres relacions amb els altres: Lc 6, 27-42

- Valorar els fets i les accions des de la solidaritat militant: Lc 10,

25-37

Esquemes de pregàries d’estiu a nivell personal i/o col·lectiu

Fer projecte personal ens pot ajudar a concretar la nostra militàn-

cia cristiana i adonar-nos que som subjectes d’evangelització amb els i les joves de la classe obrera. Sense projecte personal ens deixem portar per tot allò immediat de les coses, anem una mica a la deriva o sense arribar al concret de tots els reptes de la nostra responsabilitat de militants. El projecte ens permet, des de nosaltres mateix@s, fer-nos am@s de la nos-tra pròpia vida. També ens ajuda a enfrontar-nos als nostres desigs més profunds i preguntar-nos el per a què de la nostra existència, de la nostra militància. Així, el projecte personal és el far que concreta per on Déu em va fent créixer, en resposta al somni que té per a mi, per a nosaltres. Fer projecte personal és dir-nos, després d’un discerniment: “La meva vida la vull dirigir vers...”. No es tracta d’un projecte immediat, circumstancial, sinó vital, de tota la vida, però no és permanent, no és quelcom que no anem a canviar mai. Així, el projecte personal suposa un procés:

1. Elaborar un repte personal, un somni: des de la nostra història, des de la realitat,... des de les nostres conviccions i opcions, el nostre present, des de lo que significa a la meva militància el seguiment de Jesús...

2. Escollir a la llum de l’Evangeli, de la realitat actual, del que sóc i som, de les meves necessitats i dels dons (els regals que Déu m’ha fet i ens ha fet com a moviment)...

3. Comprometre’s amb el resultat de tot aquest procés, apostar i assumir la resposta més o menys clara que es pot donar.

Per tant, podem buscar un espai de recés personal i/o col·lectiu en aquest període estival per a planificar-nos i plantejar-nos seriosament el nostre projecte personal.

El projecte personal a les vacances

Podem conèixer Jesús en la seva dimensió de descans fent un recorregut per algun evangeli. Dedicar-nos a aprendre d’ell i sentir-nos cridats/des per ell a viure les vacances a la llum de l’Evangeli.

...els va explicar tots els passatges de les Escriptures que

es refereixen a ell (Lc 24, 27b)

L’estudi d’evangeli a les vacances

PAUTA PER A L’ESTUDI D’EVANGELI PERSONAL O COMPARTIT

BREU ORACIÓ. Invocació a l’Esperit Sant o, també, a Jesucrist. LECTURA, junts, del passatge escollit. Aclariments que hi hem de fer per

tal d’entendre’l. CONTEMPLACIÓ, cadascú personalment: 3.1. Contemplem i escoltem Jesús i els altres personatges de l’escena:

ens interessa tot, amb vistes a conèixer i estimar Jesús. 3.2. Mirem la vida, la nostra i la del nostre entorn, a la llum de tota aquesta

contemplació de l’Evangeli. Acollim les crides que Jesús ens fa a actu-ar:

- ¿Quines actituds he de mantenir o he de canviar? - ¿Què he de fer, en concret, per tal que el meu amor sigui amor de segui-

ment del Mestre? COMPARTICIÓ amb confiança i acolliment, els uns envers els altres,

d’allò que hem descobert en el diàleg d’amor. Primer compartir el punt 3.1 i després el 3.2.

PREGÀRIA D’ACCIÓ DE GRÀCIES, de petició, de penediment, d’admiració... plegats o un per un.

- Estar a punt per a fer un servei. Viure el servei militant amb joia:

Lc 12, 35-40; Jn 13, 1-15

- El gran valor del compartir: Jn 6, 1-13

- Unir-se a Jesucrist per a sentir-nos units en moviment: Jn 15, 1-

8; 1 Co 12, 12-31

- Valorar la pregària, l’alegria i el testimoni en la nostra militància:

Flp 4, 4-7

- Lluitar contra les diferències, discriminacions, marginacions: Jm

2, 1-9

- Distingir el que és bo del que no ho és; importància de les obres:

Mt 7, 15-20

- Posar en pràctica l’Evangeli. Unió que dóna solidesa a la nostra

militància: Mt 7, 24-27

- Comentari o lectura d’un text que actualitzi l’Escriptura (o fer un

breu estudi d’evangeli)

- Salm o Càntic de Zacaries (Lc 1, 68-79)

Salm 62

Càntic del tres joves (Daniel 3, 57-88.56)

Salm 150

Salm 148

Salm 99

Salm 8

Salm 145

- Pregàries espontànies (pensant en les

persones que han compartit la nostra res-

ponsabilitat, el grup, la federació, el movi-

ment en general, en una trobada, en una

acció...; pensant en els companys i compa-

nyes de feina, estudis, escala, pis, barri...)

- Parenostre

- Apuntar els reptes personals com a

col·lectius que surten d’aquesta pregà-

ria

- Cant

b) Nit

- Cant

- Salm 14, 15, 102, 112, 129, 138

- Silenci

- Càntic de Maria: Lc 1, 46-55

- Símbol de la llum (encendre un llantió petit

per una persona concreta i/o col·lectiu con-

cret tant de la JOC, de l’Església o civil) (pot ajudar el quadern de vida i la

llibreta de grup de revisió de vida i de la responsabilitat)

- Pregàries de perdó i d’acció de gràcies per aquestes persones i per

nosaltres en relació amb ells i elles

- Parenostre

- Apuntar els reptes personals i col·lectius que surten d’aquesta pre-

gària

Com fer el Quadern de Vida. Passos essencials 1. Anotar un fet observat o viscut durant el dia o el darrer període de

temps amb la màxima objectivitat i concreció: persones que hi han intervingut, gestos, expressions...

2. Situar-lo en un context. Normalment no serà un fet aïllat sinó que for-marà part de la història d’una persona, una família, un grup humà, un poble...

Intentar descobrir i escriure l’experiència humana que apareix en el fons del que hem escrit.

3. Esbrinar les empremtes de Déu que presenta el fet. El seu rastre i el seu rostre. Aquest és el moment oportú per agafar l’Evangeli i veure com es fa vida avui, aquí i ara.

4. Donar lloc a la pregària. Deixar que el nostre cor es desbordi en una acció de gràcies, lloança, súplica o petició de perdó.

Preguntar-nos de quina manera continuarem col·laborant amb aquesta acció de Déu que hem descobert.

El quadern de vida també a l’estiu

4/10/2006 Hoy ha sido la primera reunión del Comitè de Empresa, después del extraño pro-ceso de poder formarlo. He pensado mucho en esta reunión, en cómo convocarla, en tener en cuenta a todos y todas, en hacerlo bien, pues. Había gente que contestaba los correos, otra que no… supongo que todos/as vamos atabalados/as y cuesta, en el trabajo, dejar de hacer cosas urgentes para preocuparte de algo, que al fin y al cabo, se hará porque hay más personas. A la reunión han venido unos cuantos: Odile, muy puntual y curiosamente preocu-pada porque llegaba tarde; Anna, que es la que se entera de todos los cotilleos, estaba muy activa y daba ideas durante la reunión; Marc, que no se había acor-dado de la reunión porque va a tope de trabajo y estaba un poco ausente; y Toni que, a pesar de nuestras diferencias y roces, tiene interés en el comitè y una acti-tud dialogante. Estabas presente durante toda la reunión, en la sencillez de todos ellos… Me he sentido afortunada de estar ahí, de poder poner mi tiempo al servicio de los trabajadores y trabajadoras del Centre, que apenas conozco mu-cho, pero los quiero… tal y como tú hiciste con tus discípulos, cuando les lavabas los pies, con tu acti-tud amorosa. Jesús, sabent que el Pare li ho havia posat tot a les mans, i que havia vingut de Déu i a Déu tornava, s'aixecà de taula, es tragué el mantell i se cenyí una tovallola; després va tirar aigua en un gibrell i començà a rentar els peus dels deixebles i a eixugar-los amb la tovallola que duia cenyida. Quan arriba a Simó Pere, aquest li diu: “Senyor, ¿tu em vols rentar els peus?” Jesús li respon: “Ara no entens això que faig; ho entendràs després.” (Jn 13, 3-7) Todavía hay algunos que no entienden mi interés por estar en el comitè y tener ganas, y el simple hecho de haberme presentado voluntariamente (todos/as están ahí un poco por las circunstancias pero no por iniciativa propia…). Mola romper esquemas! Me asusta un poco no hacerlo bien, porque es algo nuevo para mí, también el hecho de estar en la CGT y que no haya habido ocasión de hablar del tema (no sé cómo comentarlo), o el hecho de no conocer mucho a los compañeros, me hace sentirme insegura, pero tengo muchas ganas de currármelo y de que entre todos hagamos un equipo (de acción). Padre, te doy gracias por esta oportunidad de ponerme al servicio, porque voy a aprender mucho ahí, de mis compañeros y compañeras, de cómo organizarnos. Te pido que sea organizada y planificada y que no me deje llevar por el ritmo del trabajo y el estrés y esté sensible a las situaciones que viven los compañeros. Para eso tendré que dedicar tiempo a pensar, a leer sobre estos temas, a hacer plegaria… Mireia Gómez (militant de la JOC de Besòs-La Pau)