TALLER 1. LA GENERACIÓ DEL MOVIMENT A PARTIR D’UNA SEQÜÈNCIA DE FOTOGRAFIES MIQUEL MELLADO I MARISOL SOTO DIMARTS, 28 DE FEBRER, AL MATÍ A. Pròleg .

A1) Resum del què es continuarà fent al llarg del que queda de curs. A2) Resposta a algunes de les preguntes que es van fer i que no sortiran

durant el curs: invents, pel·lícules inflamables, efectes especials… A3) Cinc cèntims sobre l’escriptura cinematogràfica:

- Verbs/accions. - Tres parts (actes). - Durada d’una pel·li al voltant de 90 minuts, uns 600 plans. - El guió engega la pre-producció i la producció (rodatge). Es fa la tria de la estètica visual, els personatges, els objectes, el color, fotografia, disseny de producció, disseny artístic… - El gruix de la narració es fa durant el muntatge. Gestió de l’emoció, del suspens i del ritme. - La post-producció es l’últim procés. Es retoca la imatge, s’acaben els efectes especials, s’incorpora la música, els efectes sonors, es fa el doblatge si escau i els crèdits. - La pel·li s’enllauna i s’envia als cinemes. B. Exercici amb el dibuix de les 16 vinyetes dels c avalls: generar la sensació de moviment a partir de 16 fotogrames d’un a mateixa figura, en diferents moments d’una seqüència d’accions.

Explorarem el moviment cinematogràfic a partir de l’experiment fotogràfic

de Muybridge, amb el cavall a la carrera. Cada nen@ dibuixarà calcant un fotograma del cavall, i afegirà un nombre de fotograma dins el quadre. Farem 25 o 50 fotos dels dibuixos. Veurem que cada dibuix té una petita diferència amb l’anterior i amb el següent. Posarem la seqüència en un programa d’edició vídeo i farem un bucle de tots 50 fotogrames, és a dir 2 segons. El projectem. Veurem el cavall al galop i tots n’haurà participat.

Prèviament, a la classe, per grups de 16, hauran calcat en fulls Dina 4,

les 16 plantilles dels cavalls, pintant-les, per dins i la silueta, amb retoladors de colors.

El Miquel fotografiarà els dibuixos dels diferents grups, i els introduirà en

un programa (Elifoto) que els permetrà, després, a la classe, prprprprendre endre endre endre consciènciaconsciènciaconsciènciaconsciència:

1. Que el moviment que veiem a la pantalla (la projecció de cinema“ és una il·lusió òptica.

2. Que la persistència retiniana permet crear la sensació de moviment.

3. Que el coneixement del funcionament biològic ens permet crear realitats noves.

4. Que hi ha un espai òptim entre fotograma i fotograma, de tal manera que només amb 18 ja es genera la sensació de moviment.

5. Que amb menys de 18 fotogrames, no es genera la sensació de moviment (es pot fer la prova“, i que no calen més de 18 per generar-la.

6. Que l ordre dels fotogrames és una variable fonamental a tenir en compte (es variarà perquè s adonin“.

7. D algunes característiques de la història del cinema de Muybridge. Els diferents grups podran pintar el cavall diferent, si volen. Els

recordarem que totes les persones del grup han de pintar el cavall del mateix color. De totes maneres, si algun membre del grup varia algun dels colors, l’errada els servirà per prendre consciència:

8. De la necessitat de conservar les mateixes característiques en tots els dibuixos, si volem provocar la sensació de moviment d un únic cavall.

La precisió a l’hora de fer els dibuixos, és una de les variables

importants, a tenir en compte.

Aclariments del Miquel Amb 18 fotogrames, i amb 16, i potser amb 4, s'aconsegueix la sensació de moviment. L'únic és que, a més fotogrames -18 ó 24-, la sensació de moviment té més continuïtat, és més semblant a la real. El que utilitzem és una seqüència del cavall de 16 fotogrames, que casualment tanca el moviment de potes del cavall, és a dir torna a col·locar les potes cóm al fotograma numero 1, la qual cosa ens permet repetir els 16, fent un bucle. Muybridge no va inventar el cinema. Ni ho buscava. No més va explorar el moviment amb les seves fotografies, amb moltes càmeres de fotos, des de diferents angles. Els seus experiments els va compartir amb l'Edison. D'altres van experimentar amb el taumàtrop i més andròmines... I una cosa porta a l'altra... fins la càmera de filmar. Diria que va ser l'Edison el que finalment va construir la veritable primera càmera de cinema.

TALLER 2. EL GUIÓ

MESTRES I GUIONISTA, AMIGA DE LA FÀTIMA? DES DE GENER FINS AL MOMENT DE FER LA GRAVACIÓ

És un procés que vam començar al primer trimestre. Volem que que que que aprenguinaprenguinaprenguinaprenguin:

1. Que en una història ha d haver protagonista/es, antagonista/es. 2. Que una història comença quan en un context determinat es

produeixen fets/incidents que comporten l alteració de l estat de coses existent fins aquell moment, que provoquen canvis.

3. Que els esmentats canvis o girs són els que fan avençar la història,

4. Que els canvis obliguen qui és protagonista a reaccionar. 5. Que hi ha d haver un moment en què qui protagonitza la història

aconsegueix que aquesta evolucioni cap a un final feliç/o no. 6. A explicar una història, de manera oral, dibuixada i escrita, en un

temps determinat i en un nombre limitat de vinyetes. 7. A prescindir, a l hora d explicar una història, de tots aquells fets

que no resulten fonamentals per al seu desenvolupament. A. Fins al moment hem fet diferents exercicis al re specte : - Han inventat històries a partir d’un objecte determinat (capsa),

posant-les en comú i decidint quines són les més atraients per a qui

les escolta, prenent consciènciaprenent consciènciaprenent consciènciaprenent consciència:::: 8. Dels motius que provoquen l esmentada atracció.

- Han dibuixat en vinyetes la història, complementant cada dibuix amb

explicació escrita, per tal d aprendred aprendred aprendred aprendre:::: 9. A plasmar una idea expressada a nivell oral, en llenguatge plàstic

i escrit.

- Han explicat una notícia, de les que habitualment fem dilluns, a nivell

oral, en sis vinyetes dibuixades, prenent consciència, prenent consciència, prenent consciència, prenent consciència, quan companyes i companys havien d’endevinar la notícia a partir dels dibuixos:

10. Del que era fonamental per a la notícia, diferenciant-lo del que resultava anecdòtic i no aportava res respecte al que es volia comunicar.

B. Ens queden per fer: - La tria de dos objectes (una càmera fotogràfica antiga i un “robot

aranya”, al voltant dels quals desenvolupar una història. - L’escriptura, per equips, una història al voltant de l’objecte en qüestió. - El compartir les històries i triar, de cadascuna, aquells elements que

ens resulten més atractius. Amb ells elaborarem una llista. - La triar, d’un dels dos objectes, per tal d’elaborar una història, també

per equips, a partir de la llista d’elements que han considerat com a més interessants.

- La tria, d’entre totes les històries elaborades, de la que els resulta més emocionant i atractiva.

C. El visionat de la pel·lícula “Toy story 3 ” reforçarà el treball anterior.

Amb elles i ells analitzaremanalitzaremanalitzaremanalitzarem, a mesura que avança la trama:

11. Quin és l ordre de coses en un moment donat i en quin moment s altera.

Si en la primera diferenciem i explicitem l’estat de coses existent en un

moment donat, i cadascuna de les situacions que l’alteren; en la segona

partirem d’aquest esquema per tal de fer un segon nivell d asegon nivell d asegon nivell d asegon nivell d anàlisinàlisinàlisinàlisi que els permeti explicitar:

12. Quins, dels canvis ocorreguts, aconsegueixen el màxim clímax i tensió de la pel·lícula, i en quin moment i de quina manera es ressol, finalment, la situació.

Estaria bé, també, que prenguessin consciència d’aquells elements, de

la pel·lícula, que suposen una reflexióreflexióreflexióreflexió al voltant de:

13. Valors com la contemplació del punt de vista de l altre o la imaginació d una realitat que, en principi, qualificàvem com d impossible (una joguina pot ser humana?“.

ESQUEMA DE LA HISTÒRIAESQUEMA DE LA HISTÒRIAESQUEMA DE LA HISTÒRIAESQUEMA DE LA HISTÒRIA

Incident Gran dilema

Tot el segon acte, per resoldre el problema

Clímax

TALLER 3. HISTÒRIA DEL CINEMA

JAUME BENET I FÀTIMA DUARTE 8 DE MARÇ I ????

A. Es començaria mostrant un muntatge fet pel Jaume d’una primera selecció de pel·lícules icòniques de la història de l cinema , per motius diferents. La relació, és la següent:

- Muntatge de Segundo de Chomon (document “estrella”). - Arribada del tren a l'estació de la Ciutat, de Louis i Auguste Lumière (1895). - El regador regat, de Louis i Auguste Lumière (1895). - Viatge a la Lluna, de George Méliès (1902). - Nosferatu, de F.W. Murnau (1922). - Fragments de pelis "slapstick" , de Chaplin i Keaton (al voltant de l'any 20). - Temps Moderns, de Charlie Chaplin (1936).

Pretenem que coneguinconeguinconeguinconeguin:::: 1. Algunes de les característiques de les pel·lícules que

constitueixen grans hitos de la història del cinema. B. Es continuarà passant un power point sobre els diversos aparells

que apareixen (contemporanis o no dels artefactes dels Lumière) per tal que que que que ssssààààpiguenpiguenpiguenpiguen::::

2. Que paral·lelament a allò que feien els Germans Lumière, moltes altres persones i fins i tot ,en continents diferents, també estaven investigant“.

3. Que aquest cúmul de proves, cerques i divertiments donen lloc al naixement de la projecció cinematogràfica.

En Jaume, com a especialista, aniria complementant el power point amb explicacions adequades a les nenes i els nens. La Xus té el recull de pel·lis, i el power amb les “joguines pre-cinema”.

C. Confecció in situ, i amb tots els nens i totes les nenes, d’un taumàtrop (una cartolina amb un animal dibuixat en una cara i, per exemple, una gàbia a l’altra, que té als extrems dos fils o una goma, i que quan es fa girar es crea la il·lusió òptica que l’animal és dins la

gàbia). D’aquesta manera, prendrien consciència:prendrien consciència:prendrien consciència:prendrien consciència: 5. Que determinats jocs produeixen la il·lusió del moviment. 6. De les característiques que reuneixen aquests jocs .

TALLER 4. VALORS DEL PLA/ STORY BOARD

MIQUEL MELLADO I MARISOL SOTO 6 DE MARÇ, AL MATÍ

Es tracta que aprenguin: aprenguin: aprenguin: aprenguin: 1. Els noms dels diferents plans: general, conjunt, figura, americà, mig, primer pla, pla detall.

A. Es poden treballar textos mínims agafats a l’atzar, del tipus: “agafo

un paper i el llenço a la paperera”, “tinc a la ma un guix petit” o “tinc por que la Xus s’enfadi perquè no he fet la feina”; o es poden agafar els textos dels guions treballats a classe , en relació a la història conjunta. En el primer cas, hauríem de tenir preparades les frases abans que vinguessin la Marisol i el Miquel.

Fotografiarien cadascuna de les idees que volen transmetre o de les vinyetes corresponents a la història comú que es treballa.

Volem que aprenguin a esbrinar:aprenguin a esbrinar:aprenguin a esbrinar:aprenguin a esbrinar: 2. Quin pla correspon en cada moment .

Pretenem que s adonin:s adonin:s adonin:s adonin: 3. De la relació entre el que escriuen i el tipus de plano que han

d utilitzar. El que escriuen porta a un valor de plano i no a un altre.

TALLER 5. STORY BOARD

JOSE LUIS SÁNCHEZ I CRISTINA CALDERON SETMANA DEL 26 AL 29 DE MARÇ, AL MATÍ

Stop motion A partir de les històries comuns, elaborades, es construiria un escenari,

amb ninos -clics, per exemple-, que permetessin realitzar la manipulació de moviments. A continuació, amb càmera digital -fixa sobre trípode-, es realitzarien les tomes fotogràfiques. Finalment s’introduirien i es montarien 'de corrido', amb un programa bàsic d’ edició (movie maker, per exemple). No s’entrarà en l’audio ni en efectes, el "moviment" s’ha creat.

Es connectarà l’ordinador al projector pel taller d’story. S’utilitzaran ninots de dibuix o playmòbils, per copiar.

Pretenem que tinguin clarque tinguin clarque tinguin clarque tinguin clar: 4. Que la funció de l story board és contar. 5. Que en l story board s ha de saber qui està al pla, què diu o diuen,

si ha passat temps entre el quadre anterior i el present, on està la càmera lluny o a prop-, si la càmera es mou.

TALLER 6. LA VISUALITZACIÓ DELS GUIONS

MESTRES FEBRER-MARÇ

Fins ara, i al respecte, han fet un treball, per equips, de plasmar en fotografies una idea. Es tractava de triar tres objectes amb els que el grup, de 3 o 4 persones, se sentís representat d’alguna manera. Cada grup havia de fer tantes fotografies de 3 objectes com persones tenia el grup –una cada persona-.

Un cop fetes, les fotografies eren visionades per tot el grup classe. La intenció de les fotografies d’un determinat grup, havien de ser explicades per la resta de persones que no hi estaven implicades. D’aquesta manera, el grup protagonista prenia consciència dels límits de la seva producció.

S’ha aconseguit que prenguin consciènciaque prenguin consciènciaque prenguin consciènciaque prenguin consciència:

1. De la relació existent entre la intenció de la fotografia tres objectes determinats- i el tipus de pla a realitzar (per a un grup de 3 objectes no és adequat un pla general, en el que surten altres objectes dels quals no es diferencien“.

2. De la necessitat d enfocar bé el que es pretén fotografiar. 3. De la necessitat d emmarcar bé l objectiu per tal que no resulti tallat

en part.

Treballarem amb la càmera fotogràfica, amb l objectiu de:l objectiu de:l objectiu de:l objectiu de: 4. Explorar el desenvolupament visual de les històries aplicant el que

s ha fet als tallers de valors de pla i d story board. 5. Dialogar sobre la millor manera de visualitzar els storys fets a la

classe. Reflexionar sobre els que s han visualitzat millor. Aquest treball fotogràfic és un pas endavant sobre el que s’havia fet en

dibuixos. Mirem a través de la càmera i enquadrem, discriminem espais, utilitzem valors de pla, incloem o excloem personatges, confrontem personatges en diàleg, intentem narrativa amb el punt de vista, l’angulació, el tamany del pla, els detalls, explorem els primers plans, les emocions, els primeríssims primers plans...

Diu en Miquel que hi ha una manera de fer multi impressions de diverses

fotos a un tamany petit i en un sol din A4. Al menys amb el PhotoShop, es pot fer en el menu Edicio/full de contactes (puc fer un tutorial de guerrilla).

TALLER 7. LA CÀMERA

MIQUEL MELLADO I MARISOL SOTO 13 DE MARÇ AL MATÍ És un taller complementari del de valors del pla. Se’ls demanaran que

portin un skate. Tindrem una càmera de debò. Es tracti que treballinque treballinque treballinque treballin:

1. Les angulacions del pla. En aquest taller es farà la presentació del taller de rodatge.

TALLERS 8 i 9. L’ASSAIG DEL RODATGE/EL MAQUILLATGE/LA INTERPRETACIÓ

MESTRES/ MARTA BASSOLS/ ÀGATA ROCA O ANGIE ARIEU/ MIQUEL MELLADO I MARISOL SOTO 20-22 DE MARÇ La història ha d’estar molt avençada, ja.

Han d aprendrHan d aprendrHan d aprendrHan d aprendreeee, en aquest taller:

1. A preveure tots els rols que es necessiten per tal de rodar una pel·lícula: actor i actriu, director o directora, càmera, maquilladora...

2. A actuar sense càmera. 3. Que no cal rodar en un ordre cronològic.

Podem començar a treballar-ho nosaltres, les mestres, i quan ja el

tinguem una mica avençat, serà el moment que entrin en escena la maquilladora i l’actriu amb el director. Es tracta d’un assaig.

Cal tenir en compte que s’han de trobar, per coordinar-se el Miquel, la

Marta i l’Àgata i/o l’Angie.

TALLER 10. EL SO

PEDRI I GONÇAL SETMANA DEL 23-29 DE MARÇ, DE 3 A 4,30 La proposta de Gonçal i Pedri es concreta de la següent manera:

A1. Explicació inicial (10/15 min.) sobre el que és una banda sonora

d’una pel·lícula (musical, parlada / versió original, doblada), per tal que s adonin que s adonin que s adonin que s adonin quequequeque:

1. Una banda sonora pot explicar o suggerir diferents coses/situacions.

A2. Posaríem diferents músiques sense imatges amb diferents

situacions (por, perill, acció, riure, pena...). En aquest moment no tenim clar si ho faríem amb imatges fixes en cartolines o amb talls de pel·lícules -que seria l’ideal però es més complicat a l’hora de preparar-ho (temps per preparar un

muntatge d’imatges)-. Pretenem quePretenem quePretenem quePretenem que:

2. Explicitin el que els suggereixen les músiques abans de relacionar-les amb imatges.

A3. Passaríem talls de veu/diàlegs, principalment en anglès perquè es

concentressin més en la entonació. Pretenem quePretenem quePretenem quePretenem que:

3. Relacionin l entonació de les veus/diàlegs, amb el contingut de les escenes (de riure, dramàtiques, etc.“

Proposem fer tres sessions (una per classe) durant una setmana, dilluns

(1r), dimecres (2nA) i divendres (2nB).

Proposem dues setmanes a escollir entre les que finalment ens vagi millor per feina (a concretar la última setmana de febrer): Setmana del 12 al 16 de Març o setmana del 19 al 23 de Març de 2012. Els horaris podrien ser, pensant en uns 50’ aprox. per sessió, de 15 h. a 15,45/16 h. o de 15,30 a 16,15/16,30 h. segons considereu vosaltres.

En quant a necessitats tècniques, necessitarem un reproductor de CD i amplificació (sempre podríem utilitzar l’amplificació del AMPA). Si fos possible línia d’internet a l’aula. Possibilitat d’utilitzar un projector connectat a un ordinador.

TALLER 11. ANÀLISI D’ANUNCIS I SO

MESTRES I CRISTINA CALDERON SETMANA DEL SETMANA DEL 10-13 ABRIL

L’anàlisi d’anuncis, concretament, el de wolswagen, ens permetria

treballartreballartreballartreballar: 1. La diferenciació de plànols. 2. La relació entre la idea que es vol transmetre i els recursos

utilitzats, visuals i auditius (quan es veu que és un nen? - quan està al costat de la màquina de fer gimnàs, moment en el que es poden comparar les alçades-“, on està situada la càmera?, per què fan, en un moment donat un pla general?, què volen aconseguir?, per què no posen només la cara?

3. La imaginació de la imatge d un anunci a partir del seu so. 4. La imaginació del so d un anunci a partir de la seva imatge. 5. La presa de consciència que la música té uns crescendos, a partir

del cant de l anunci.

TALLER 12. EL RODATGE

MESTRES SETMANA DEL 10-13 ABRIL

Es roda la pel·lícula amb la càmera de vídeo. Amb aquesta activitat practicaran l’aprés fins aquest moment.

TALLERS 13 I 14. LA POST-PRODUCCIÓ, EL MUNTATGE I L’EDICIÓ

MARISOL SOTO I MIQUEL MELLADO/ NÚRIA CALAFELL I CLARA SUBIRATS 25 I 26 D’ABRIL

L’objectiu d’aquest taller és que aprenguinaprenguinaprenguinaprenguin:

1. A muntar una pel·lícula, endreçant tot el material rodat i descartant les coses que no valen.

Després de pensar una estona (Núria i Clara), hem pensat que un bon

taller, creiem que molt divertit i que agradarà molt, és fer un taller sobre el CROMA, sobre com crear espais imaginaris a través de l'edició. Ja veuràs que és complicadet però tenim totes les eines per fer-ho (Pantalla de croma, càmera, il·luminació, ordinador i projector).

Com que el taller té una preparació prèvia creiem que la millor manera seria fer-ho o a primera hora o després del pati. (Ja veuràs dins del document que segurament els alumnes hauran d'esperar una estona per veure els resultats del croma i per tant potser seria millor fer-ho a primera hora i després del pati, ensenyar els resultats... Però tot això ja ho anirem parlant).

Pel que fa a la data, nosaltres ens arreglem pel dia que creguis. Segurament lo millor seria fer-ho després del taller de maquillatge, per exemple, ja que també intenta ensenyar com crear personatges ficticis.

El taller ens agradaria que comptés de 3 parts diferenciades tot i que sabem que és difícil pel temps que es necessita. Si no pogués ser possible, qualsevol de les tres parts es podria eliminar.

A. Creació de capes dins d’un mateix pla La idea és portar retalls de revista o diverses fotografies dividides en dos

blocs: - fotografies de persones amb un fons clar i homogeni, - fotografies de diferents tipus de fons i d’espais (l’espai, el mar, diferents ciutats del món, la selva…).

L’alumnat haurà d’agafar una fotografia de cada bloc per tal de retallar el fons del bloc 1 per tal d’ajuntar la persona amb un dels fons del bloc 2.

Amb aquest exercici pretenempretenempretenempretenem:

2. Que entenguin la idea de profunditat, i per tant la idea de les diferents capes que poden haver-hi dins d un mateix pla o enquadre. 3. Que vegin com alguns dels collages funcionen i altres no, degut a la proporció de tamanys entre la persona i el paisatge o l espai escollit.

B. Exemples audiovisuals de pel·lícules conegudes. En aquest apartat veurem diferents talls de pel·lícula (on s’hagi fet servir

el croma) i preguntarem als alumnes com creuen que s’han gravat les escenes escollides.

Després de crear un cert debat, posarem com s’han gravat (making off)

aquelles mateixes escenes. A partir d’aquí descobrirandescobrirandescobrirandescobriran:

4. Què és el croma i com funciona. 5. Com n és de difícil actuar pensant que estàs en un espai imaginari, i

interactuar amb persones i coses que no hi són.

C. El croma en directe Finalment i per acabar el taller, portarem un croma (petita pantalla verda

que il·luminarem adequadament) i els alumnes faran diferents proves amb el croma darrera seguint les nostres indicacions (segons el fons que sabem que hi posarem després). Ens agradaria aconseguir que els alumnes vegin el resultat en directa, però com que segurament no serà possible, després d’haver gravat als alumnes, farem un muntatge ràpid, traient el croma i afegint-hi les imatges darrera.

Si tenim temps, també hi ha la possibilitat de fer proves multiplicant les persones en un mateix pla (gravant a un alumne parlant sol, després gravant-lo un altre cop contestant i finalment ajuntar-los amb l’edició)

Evidentment, el resultat d’aquests cromes no serà gens perfecte degut al

poc temps, però creiem que els alumnes marxaran amb una idea claraidea claraidea claraidea clara:

6. De com s aplica un croma i com s aconsegueixen fer coses impossibles en el cinema.

TALLER 15. EL DOBLATGE

IGNACIO DE LA TORRE SETAMANA DEL 1 DE MAIG

Comenzaría por ponerles algo de cine mudo, una secuencia que ya

hayan visto en talleres o actividades anteriores, explicando que antes no había sonido, voces, etc, algo no del todo cierto, en cuanto al aspecto auditivo, porque siempre está el pianista que acompaña la imagen. Quizá fuera interesante poner un trocito de El Gordo y El Flaco doblados por sí mismos en aquel castellano macarrónico, explicarles de forma sencilla cómo ellos ni sabían qué significaban aquellos ruidos o fonemas que grababan en castellano.

Haré una pequeña selección de secuencias de dibujos animados para trabajar todos. Serán takes de diferentes series de dibujos animados. Un take es una secuencia con la que trabajamos, y en ella hay de una a diez líneas. Procuraré que sean cosas dobladas por mí, e incluso de algún/alguna colega

que pueda venir, para que puedan darse cuentadarse cuentadarse cuentadarse cuenta:

1. De la importancia de poder ser dúctil, que un día puedas doblar a un hipopótamo, otro a una seta, otro a un poli del bronx o hacer un documental.

Y con este material, jugar a doblar. Como seremos much@s, seleccionaré una escena en la que aparezcan 3 o 4 personajes, doblarla varias veces con grupos de niñ@s, y el resto que participe también, con lo que son los ambientes. Es decir, salir al atril, tener el guión, ver la secuencia, ensayarla, y grabarla. Los ambientes son las muchedumbres que gritan, sin texto definido: ambiente de oficina, de bar, gente aclamando durante un discruso, etc. El proceso sería el mismo.

El otro día Miguel me dio una idea que puede ser divertida: que l@s crí@s jueguen a hacer soundtracks. En función de la imagen, sin sonido, que vayan "llenando" la imagen con el ruido del tráfico que aparezca, o del avión que despega, puertas chirriando, etc. Al hilo de esto, podría ser divertido que hiciéramos efectos de lo que eran los seriales radiofónicos: el galope de un caballo con dos cocos, el ruido de la hojarasca, la lluvia, los truenos, etc. Podríamos poner también un CD de efectos y jugar a adivinarlos.

Con ello aprenderíanaprenderíanaprenderíanaprenderían:::: 2. Los rudimentos del doblaje, aplicados en diferentes contextos ambientales. Por último, comentarles que una peli se puede ver doblada, en versión

original, y en versión original subtitulada. Sin entrar con ellos en el eterno debate socio-político acerca del doblaje sí o doblaje no, no sé si sería conveniente explicarles que yo prefiero la versión original, pero que en una peli

italiana, por ejemplo, prefiero el doblaje, porque es un follón. Jugar a poner algo subtitulado al inglés. Como hay algún niño que domina esta lengua, provocar este debate, ya que no le haría falta ni el doblaje ni el subtítutlo. Y si el debate sigue, darse cuenta de que todo se basa en el inglés, por tanto, proyectar un trocito de una peli iraní, rusa o japonesa, en versión original. Incluso proyectar un trocito de peli doblada al polaco, muy denostado en mi gremio y que a mí me hace mucha gracia: está en versión original, y por debajo un speaker comenta la jugada.

Buscaríamos queBuscaríamos queBuscaríamos queBuscaríamos que:

3.Tomen conciencia de la diferencia entre versión original y subtitulada. 6. Expliciten sus preferencias, argumentadas, respecto a las versiones

original y subtitulada.

Me gustaría poder contar con elementos técnicos para llevar a cabo el taller: una mesa de pro tools, un buen micro, etc. Hace un mes estaba más emocionado con ello, ya que parecía que un estudio estaba dispuesto a colaborar, con técnico incluido. Ahora las cosas están peor, así que veremos las posibilidades del centro; con un micro normal, con pie, un faristol, y la imagen por ordenador, ya encontraremos la forma de sincronizar.

TALLER 16. LA HISTÒRIA DEL CINEMA I EL SO

JAUME SETMANA DEL 7-11 DE MAIG

En Jaume podria analitzar la resta de pel·lícules de la llista que ha proposat, des del punt de vista del so . Ens referim a:

- Dràcula, de Tod Browning (1931). - Frankenstein, de James Whale (1931). - King Kong, de Merian C. Cooper (1933). - Allò que el vent s'endugué, de Victor Fleming (1939). - La Diligència, de John Ford (1939). - Una nit a l'òpera -l'escena del contracte i la part contractant i el camarot atapeït-, de Sam Wood (1935). - Psicosi, d’Alfred Hitchcok (1960). - Ben Hur, de William Wyler (1959). - 2001 una odissea a l'espai, de Stanley Kubrick (1968). - La muerte tenía un precio, de Sergio Leone (1965). - Grease, de Randal Kleiser (1978). - Drácula, de Francis Ford Coppola (1992). - Mars Attack, de Tim Burton (1996). - Shrek, d’Andrew Adamson (2001).

Es tractaria que nenes i nens s adonessins adonessins adonessins adonessin:::: 1. De les diferències i les semblances de les pel·lícules, en

quant al so, al llarg del temps.

TALLER 17. HISTÒRIA D’UN RODATGE

ENRIC SETMANA DEL 14-18 DE MAIG

Presentació de la pel·licula de l’Enric (pare) i la Gina (filla). Explicació, mitjançant gravació, del procés de rodatge de la pel·lícula.

TALLER 18. COM FUNCIONA UN FESTIVAL DE CINEMA

DOINA SETMANA DEL 21 AL 25 DE MAIG, A LES 11

A. Análisis de la Producción Audiovisual “The Sky i n her eyes” Este documento pretende ayudaros a comprender y analizar las obra

audiovisuales. Basándonos en la obra: “The Sky in her eyes”, nos centraremos en aspectos formales, en los contenidos y acciones del film. De este modo

queremosqueremosqueremosqueremos: 1. Provocar la reflexión sobre aspectos globales de las producciones

audiovisuales y sobre su uso y consumo. 2. Que identifiquen los apartados principales de la obra audiovisual 3. Que sinteticen el argumento de la producción 4. Potenciar la capacidad de análisis y crítica audiovisual 5. Hacer visibles los valores asociados a los contenidos que se

muestran audiovisualmente.

B. Análisis audiovisual Se pretende que de una manera amena se puedan trabajar los aspectos

relacionados con el análisis audiovisual.

B1. Valores, impacto emocional y derechos de las produc ciones audiovisuales .

PretendemosPretendemosPretendemosPretendemos: 6. Que vean los diferentes valores que nos muestran los programas

que se emiten por TV, y por otras pantallas, y como nos impactan emocionalmente los audiovisuales.

Ponemos un fragmento de un programa o producción (escogeremos un fragmento de la citada obra) y lo visualizamos dos veces. Damos una hoja con la parrilla (que encontraréis más abajo- tabla1) a cada alumno/a para sus anotaciones. La primera vez que ponemos el fragmento pedimos que cada cual anote las emociones que se los despierta las diferentes situaciones y o/acciones. La segunda vez pedimos que anoten los valores que para cada cual se muestran en cada situación y también los qué no se muestran y a su vez anotar el derecho individual que está asociado.

Observamos la relación entre la situación, la emoción que nos despierta, el valor que muestra y el derecho que le adjudicamos: qué podemos interpretar?, podría mostrar la misma situación otros valores y derechos?, qué diferencias existen entre la visión de unos y otros?, podemos hablar de culturas audiovisuales diferentes?

Tabla 1: Situación/acción Emoción Valores mostrados-

Derecho Valores no mostrados- Derecho

B2. Hábitos y pautas educativas Queremos que tomen conciencia: 7. De la influencia de determinados medios electrónicos en nuestras

relaciones. Llenaremos la tabla 2, que hay más abajo, y podremos de esta manera

reconocer los hábitos de consumo y uso de los diferentes apoyos audiovisuales que nos rodean.

Observando las diferencias entre los hábitos de un grupo y el otro

podemos ver que priorizamos y qué mirada, que perspectiva tenemos sobre los audiovisuales. Dentro de los hábitos audiovisuales destacamos como elementos a tener presentes, para llenar la parrilla:

� Los contenidos de los programas que miramos. � El tiempo destinado a emplear cada uno de los apoyos electrónicos. � El uso individual o compartido y su aprendizaje.

Tabla 2: Hábitos

Qué tenemos en cuenta?

Adquieres solo los hábitos o los aprendes en compañía

De estudio

Higiénicos

Deportivos

De lectura

Audiovisuales TV-DVD Internet Videojuegos Móviles

B3. Cuestiones para la reflexión

Describe de manera concreta y sintética cuál es el argumento de la

producción. Por qué la protagonista cambia de expresión? Qué la motiva? Qué tipo de lenguaje utiliza? Qué situación o acción del film te ha impactado más? Qué valor destacarías del film? Con qué derecho lo asociarías?

22/0272012

DATA: A DEFINIR.

UNA SESSIÓ.

Lorena Camaño. Mare de Alba 2ª. A COLECTIVO La Ruma/ 696647933

REFLEXIONEM SOBRE L’IMATGE.

Metodologia

.Proposo fer un exercici anomenat “Mirades”. S’hauria de fer amb un compost per dues càmeres de video( jo en tinc una) i dos monitors de televisor amb euroconector.. La idea es que vagin passant parelles de nens i es possin un davant l’altre i es mirin durant un minut.. Al mateix temps se está filmant a cadascú en un primer plan.i projectant l’imatge a les teles.

La resta de nens està mirant només les teles i observen l’expressió dels seus companys però mitjançant un televisor.

El resultat és que es treballa la mirada envers l’altre des de diferent àmbits i sobretot que podem verbalitzar el que estem veient del l’altre. Podem reflexionar qué pasa quan aquesta imatge la veiem en una pantalla, qué

Al llarg del programa d’estudi del cinema, els nens/nes han estat aprenent moltes coses de técnica i de llenguatge audiovisual. Aquestes coses són molt important per fer cinema I per veure cinema.

Jo plantejaria als nens que reflexionessim sobre dues coses:

1.- ¿Qui és la persona que mira darrera la càmera? ¿qué ha de pensar d’aixó que veu? ¿com es nota en la imatge que fa.

2.-Qui és la persona que mira aquesta imatge: l’espectador. Com mira aquesta imatge, que en pensa , etc.

L’objetiu final seria prendre conciencia que quan mirem una imatge(foto, pel.lícula, pintura, etc) entra el joc tot l’univers que envolta a la persona que la

sentim davant la cámara, davant la mirada fixa del altre, etc.

Temp:25 minuts contant que serien les 3 classes i que podríen passar pel dispositiu unes 20 parelles máx.Petit debat .

Per acabar: tenint en compte que quand mirem tenim pre-judicis…ideas anteriores a la coneixença de l’altri, proposo veure un cortometraje sense veu fet per un noi intern en un centre de justicia juvenil (3 minuts).Materials: ordenador/projector/pantalla.

Preguntes per pensar o respondre:Qué veiem? Qué ens està explicant aquest noi? Qué havia de estar sentint allà tancat? M’imaginava així una presó? Etc.

GRAN ESTRENA, EL 29DE MAIG Presentació de les pel·lícules