LA MIRADA TÀCTIL, DE LA TEORIA A LA PRAXI, UN PROJECTE DE LA XARXA DE

MUSEUS LOCALS OFICINA DE PATRIMONI CULTURAL

DIPUTACION DE BARCELONA

La Mirada Tàctil - Patrimoni cultural - Diputació de Barcelona Resum La Mirada Tàctil, un projecte d'accessibilitat cultural, promogut per la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, centrat en el desplegament de mòduls multisensorials per aproximar els museus i el seu patrimoni a de col·lectius amb dificultats sensorials: auditives, visuals, mobilitat reduïda i trastorns cognitius. En aquest article es planteja la praxi, la classificació dels museus segons l'enfocament i tractaments accessibles: el museu territori, el museu objecte, el museu persona i el museu procés. Parlem de la necessitat d'establir discursos tàctils des de l'inici de la visita per complementar la realitat visual dels guions museogràfics i museològics i així enriquir la visita a tots els visitants Mirada Tàctil aplicada als diferents museus: Museu estructura i territori; Museu objecte; Museu procés i Museu persona. Intel·ligibilitat, forma i funció. L'Àrea de Presidència de la Diputació de Barcelona sempre ha considerat la cultura com un element clau de vertebració i desenvolupament de la ciutadania. En aquesta línia, l'objectiu del programa de cultura i proximitat de l'Oficina de Patrimoni Cultural de Diputació de Barcelona, a través de la Xarxa de Museus Locals, ha estat desenvolupar polítiques de patrimoni cultural comunitari per apropar i fer accessibles els museus a tots els segments de població possibles. La Xarxa de Museus Locals, formada per 65 museus de la demarcació de Barcelona, actua com a instrument de suport i col·laboració dirigit per i per als museus locals. A través de la Xarxa s'ofereixen una sèrie de serveis i accions als municipis destinats a millorar la gestió, la conservació, la restauració i la difusió del patrimoni i dels equipaments museístics. Es considera al Museu com un dels llocs propicis i idonis per a la inclusió cultural, un espai de relació que ha de ser sensible a les diferències i compensar les desigualtats culturals. És en aquest marc i context i, des de la perspectiva de l'Accessibilitat Universal, que l'Oficina de Patrimoni Cultural (OPC) des de l'any 2007 ha desenvolupat, el projecte "La Mirada Tàctil", que inclouen una sèrie d'estratègies per potenciar l'accessibilitat cultural a nous col·lectius, sent especialment sensible als visitants i usuaris amb dificultats auditives, visuals i de mobilitat reduïda sense oblidar, en un futur proper, accions per dinamitzar i fer accessible el patrimoni a col·lectius amb trastorns cognitius. La Mirada Tàctil, tocar per entendre A l'hora de dissenyar una campanya d'accessibilitat per als museus locals ens trobem amb la necessitat de desenvolupar una acció concreta per a tots els museus de la xarxa, però que al mateix temps sigui sensible a la pluralitat temàtica dels mateixos i considerant també els condicionaments econòmics que impedeixen actuar de forma directa sobre el conjunt de les exposicions permanents. En aquest context, es va desenvolupar una acció, a manera de espai tàctil, pensada per explorar i descobrir els fons i continguts del museu i del seu patrimoni, partint del valor tàctil i del potencial intel·ligible dels objectes. Naturalment, aquest espai compta amb els requeriments museogràfics necessaris per satisfer les necessitats dels visitants amb mobilitat reduïda, aquells amb dificultats visuals lleus, ceguesa i trastorns o patologies auditius. Les peces més importants del museu, les més emblemàtiques o importants a nivell de discurs museològic, científic o artístic, no necessàriament són aquelles que responen millor a nivell tàctil. Per tant, cal un replantejament i anàlisi de les col·leccions dirigit a identificar aquells elements i obres de les col·leccions que més interessants resultin des d'un doble punt de vista:

l'interès patrimonial i el seu potencial hàptic. Habitualment, el guió de les exposicions permanents evidència i mostra una realitat tremendament visual. En aquest sentit, hi ha una certa asimetria entre els continguts del museu i el discurs hàptic de la Mirada Tàctil. La Mirada Tàctil introdueix un discurs capaç de sorprendre a tots els visitants a través d'aquells elements de la col·lecció del museu en què el tacte adquireix un valor afegit i susceptible de comunicar i fer entendre part de la "realitat cultural". Aquest tipus d'estratègia pedagògica està molt desenvolupada en els museus de ciència, on la manipulació i l'observació formen part del procés de comprensió intel·lectual. En el nostre cas, ens centrem en elements que puguin ser atractius a tota mena de públics i que responguin a les diferents necessitats de les col·leccions i diferents tipologies de museus. Així, segons sigui el cas, els objectes del mòdul de "La Mirada Tàctil" poden ser elements originals (una àmfora romana colonitzada per elements marins, ceràmiques ibèriques, medievals, peces de fosa, motlles, rúbriques, relleus, textures, materials, obres d'artistes ja siguin originals, relleus, rèpliques de pintures, dibuixos, escultures -, fins i tot, elements naturals com meteorits, lignits i diferents minerals i roques. Els 27 mòduls o espais tàctils, repartits en els museus i equipaments culturals de 26 municipis de la província de Barcelona que han participat en el programa de "La Mirada Tàctil" ens han ofert un bagatge de reflexions sobre la praxi cultural que volem compartir. Una mirada teòrica i pràctica La composició temàtica dels seixanta-cinc museus de la xarxa de museus locals és molt variada, així que ens esforcem a proposar una classificació dels museus de la xarxa des del punt de vista de l'estratègia accessible del seu patrimoni. Des d'aquesta nova visió classificació, sorgeixen quatre criteris o tipus de museu: • El museu estructura i territori • El museu objecte • El museu tècnic • El museu persona. L'estratègia i tipologia de mòdul de "La Mirada Tàctil" es concebrà en funció d'aquesta tipologia de museu. Els diferents mòduls multisensorials actuen com a elements museogràfics de síntesi dels continguts de cada museu. El museu estructura i territori Aquest tipus de museu té en l'estructura l'element principal que dóna sentit al seu discurs, el centre d'interès és l'espai, el paisatge .... L'estructura del mateix museu es converteix en un dels elements claus a transmetre. En aquesta categoria podríem incloure a museus i centres d equipaments naturals, industrials, arqueològics, paleontològics etc., com per exemple: • El Museu de les Mines de Cercs, on el paisatge del cretaci superior és un element destacat. Una maqueta de les diferents capes geològiques permet al visitant comprendre l'evolució del paisatge i els seus ambients ecològics, associats a cadascun dels nivells sedimentaris. La presència de les petjades de dinosaures i motlles de troncs ens traslladen a les formes vivents del moment. La textura, inclinació de les capes està especialment cuidada al detall, així com també les fractures geològiques de les mateixes. Tots aquests elements i testimonis patrimonials són elements tàctils intel·ligibles que permeten, a tots els visitants, fer més accessible el jaciment paleontològic de Fumanya (Berguedà), gestionat pel propi museu. • El Museu del Ter (Manlleu), on el riu i la colonització industrial són un clar exemple de l'articulació i organització industrial de principis del segle XX. • El Museu Comarcal de Manresa ofereix, conjuntament amb el servei de turisme de la ciutat, itineraris històrics. En aquest cas es va concretar com a element tàctil de territori una maqueta de la ciutat medieval, destacant les muralles i entrades històriques així com la trama del carrer per visionar, a través del tacte, la trama urbanística de la ciutat, molt útil com un element previ a la visita per la ciutat.

• El museu Municipal de la Nàutica del Masnou, a partir d'un dibuix històric en relleu, es permet resseguir el paisatge mariner de principis del segle XX. És força atractiu pels visitants locals descobrir alguns referents tecnològics temporals com els vaixells mixtes de vela i vapor; el primer tram de ferrocarril de la línia Barcelona – Mataró; l'activitat de les antigues drassanes; els arquitectònics com les torres de vigília de la costa, antics edificis industrials i les antigues drassanes. A partir del dibuix s'ofereix una imatge desconeguda i sorprenent de la ciutat. • El Poblat ibèric i medieval de l'Esquerda a Roda de Ter que a través d'una planimetria produïda pel grup de pessebristes de la mateixa localitat ens ajuda a descobrir els elements més destacats del jaciment. • El cas del casalot del segle XVIII, gestionat pel museu de Sant Boi de Llobregat, que ens permet descobrir el referent cultural d’una casa pairal de solera amb finestrals gòtics. • El Museu d'Art de Sabadell en el qual es recrea un paisatge de 1910 de la ciutat industrial a través d'un quadre en relleu de Joan Vila Cinta, on els referents arquitectònics i estructura industrial entrellaçada resulten molt curiosos. • El Museu d'Art de Terrassa o La Casa Alegre de Sagrera domicili d'una família pertanyent a la burgesia catalana que forma part de la ruta del modernisme per la ciutat. Tots aquests són museus molt adequats per a ser interpretats mitjançant maquetes tàctils com a elements principals d'interpretació de l'espai històric generat. Les accions de participació d'altres associacions o entitats en els diferents projectes creen una major cohesió del teixit social i un valor afegit per al museu. En definitiva, la Mirada Tàctil vol destacar aquells aspectes locals, més universals, on el tacte crea el seu propi espai d'interpretació capaç d'enriquir la visita de tots els visitants (i no només la d'aquells que pateixen algun tipus de discapacitat) com a estratègia de comunicació museogràfica es tracta d'aconseguir i fer possible el tan repetit lema de Museus Per i Per a Tothom. Els mòduls multisensorials dels museus estructura i territori permeten al visitant amb dificultat visual disposar d'un referent cultural proper al seu marc de relació local, ciutat, entorn metropolità .... Poden ser de gran ajuda per descobrir aspectes més globals i històrics de l'entorn i també poden ser un primer element important i introductori per a les visites a circuits turístics, arquitectònics o paratges i entorn natural. Els museus objecte Són aquells en els quals els elements protagonistes són les pròpies peces, obres o espècimens (tant si es tracta de cossos volumètrics o bidimensionals) i la seva evolució. En aquest cas, l'objecte es converteix en l'eix i discurs principal del museu. Aquest tipus de museu englobaria, acolliria o respondria al concepte més clàssic de museu. Com a bons exemples d'aquesta tipologia, dins de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, trobem per exemple: • El museu del Càntir d'Argentona, on forma i funció donen resposta a les diferents tipologies de càntirs de ceràmica • El de l'Enrajolada de Martorell, on podem tocar rajoles de paviment medievals • El Museu i poblat ibèric de Ca n'Oliver, amb les seves peces de ceràmica ibèrica, que ens permeten, mitjançant la comparació visual o tàctil, deduir si han estat produïdes a mà, a torn ... • Museus amb col·leccions arqueològiques com el Museu de les mines de Gavà. • El Museu de Canet de Mar disposa d’una còpia en guix de la bocana del Palau de la Música Catalana realitzada per Pablo Gargallo, ens permet interpretar la càrrega simbòlica dels elements escultòrics del Palau on també podem resseguir els dits de l'artista, un recurs comunicatiu d'una gran càrrega emotiva.

Els museus objecte, s'interpreten a través de mòduls multisensorials mitjançant els propis elements patrimonials (tant si es tracta d'originals- en aquells museus amb molts exemplars en reserva, de poc valor o molt resistents, i la conservació no requereixi de gaire mim ...; ja es tracti de rèpliques de peces destacades del mateix). Podríem dir que aquestes peces adquireixen així una nova funció social. Els objectes ens parlen de la temàtica del museu. Els objectes volumètrics adquireixen un valor afegit quan aquests són susceptibles de fer-se entenedors, d'oferir lectures, quan es converteixen, per selecció natural o cultural, en espècimens resultants de l'evolució d'unes formes a fi d'aconseguir funcionalitats molt concretes. No hi ha res més atractiu que descobrir la intel·ligibilitat dels objectes fruit d'una evolució natural, cultural, social, tecnològica .... El museu tècnic Sota aquest epígraf s'agruparien aquells museus que insisteixen més en la tècnica i en els processos, com a elements temàtics i que centren i donen més importància a aquests processos que a les pròpies peces o obres. En aquests museus l'aspecte més destacat sol ser la realització, confecció i tècniques aplicades. En aquest conjunt o tipologia de museus, podríem destacar: • El Museu del Tapís de Sant Cugat del Vallès; on el visitant pot participar en l'àmbit tàctil "El tapís del visitant". • El Museu d'Art de Cerdanyola del Vallès, on el visitant pot descobrir la tècnica i el procés de treball de les vidrieres emplomades tan emprades en les catedrals medievals i en l'arquitectura modernista. • El Museu de la Pell de Vic en el qual s'ofereix la possibilitat de conèixer les tècniques del treball de la pell i les funcions. • El Museu Arqueològic i Paleontològic de Moià, a través de les seves peces permet seguir l'evolució de la "indústria lítica". • El Museu d'Art de Mollet del Vallès, on una rèplica d'un quadre de l'artista Joan Abelló ens permet conèixer la seva tècnica pictòrica, així com el significat del motiu representat. En aquests museus són especialment destacats els instruments, la seva evolució en el temps, la seva adaptació als canvis de la societat i les variants resultants, les tècniques, els materials, els processos de fabricació. Els mòduls multisensorials d'aquesta tipologia de museu responen i centren la seva atenció bàsicament en els objectes fruit de la invenció, de la seva confecció i fabricació. El museu persona. En aquest grup entrarien tots aquells museus en els quals l'eix principal del discurs expositiu està fort i estretament vinculat a un personatge històric. Aquells museus en què el centre del discurs el constitueixen el llegat del personatge, les seves col·leccions, el seu entorn, o la seva creació ja sigui artística, arquitectònica, literària, científica, musical, política, filosòfica i un llarg etcètera. Dins de la Xarxa de Museus Locals de la Diputació de Barcelona, bons exemples d'aquest tipus són: La Casa Museu Verdaguer de Folgueroles La Casa Museu Lluís Domènech i Montaner, a Canet de Mar El Museu Abelló, a Mollet del Vallès

La Biblioteca Museu Víctor Balaguer a Villanova i la Geltrú. Els mòduls multisensorials per a aquesta tipologia de museus s'han de centrar en difondre el personatge i per aconseguir-ho resulta molt eficaç aproximar als visitants, dotar-lo de "cara" i personalitat .... Així, en aquests casos, és molt útil disposar d'un element escultòric del protagonista del museu, per exemple, un bust que permeti el reconeixement dels seus trets físics i que permeti establir un referent cultural del personatge. Un altre aspecte molt interessant és la seva signatura (impresa en relleu, com a motiu icònic). Evidentment altres elements molt útils a explotar en els mòduls d'aquest tipus de museu el constitueixen els objectes personals del protagonista (Objectes com gorres, barrets, paletes, pinzells, estilogràfiques, estilogràfiques, pipes, caixes de tabac, textos en braille de poemes, manifestos, discursos, plànols, partitures, .... Perfums, tabac, músiques ... etc). Tots aquests elements ens poden ajudar a conèixer, d’ una manera més directa i propera al personatge, a transportar el seu món i mapa emocional. En aquesta línia, estem especialment satisfets dels mòduls multisensorials realitzats. Evidentment, intentar establir agrupacions o conjunts per tipologia de museus és difícil ja que molts d’ells són una veritable barreja. Sigui com sigui, donada la gran diversitat temàtica, sovint costa establir un sol fil conductor o discurs en què centrar-se. La mirada tàctil com a estratègia comunicativa a nivell de visitant i de xarxa Els mòduls multisensorials poden ser un primer element de suport per mostrar aspectes arquitectònics, històrics o estructurals relacionats amb l'espai del propi museu. D'altra banda, poden ser utilitzats com a plataforma i eina per poder experimentar la matèria i mostrar aspectes més concrets del discurs relacionats amb la textura i matèria, la tècnica constructiva, l'evolució de les formes, la intel·ligibilitat dels objectes .... Com comentàvem, també permeten configurar la imatge de personatges ... A nivell de visitant - usuari, els mòduls multisensorials ofereixen: • Facilitar l'accés dels diferents canals de comunicació (escrit en macrocaràcter, Braille, tàctil, vídeos subtitulats i amb llengua dels signes.) • Introduir una primera experiència tàctil al museu i potenciar noves formes de presentació i interpretació del patrimoni (visual, olfactiva, auditiva) • Perseguir un disseny multisensorial integrat on el visitant pot escollir el seu mecanisme de relació de manera autònoma. A nivell de Xarxa de Museus el projecte de La Mirada Tàctil facilita: • Més transversalitat entre Museu - Patrimoni- Turisme accessible • Possibilitat de posicionar els museus dins del turisme accessible • Donar solució a la necessitat de potenciar els museus com a referents de les bones pràctiques per reforçar la sensibilitat local • Posar a disposició de la ciutadania altres formes i mecanismes d'aproximació i comunicació del patrimoni accessibles i normalitzades • Crear ofertes culturals especialitzades que siguin accessibles tant per al públic general com per als col·lectius amb dificultats sensorials • Millorar l'oferta cultural especialitzada • Difondre el projecte de "La Mirada Tàctil" com a marca d'accessibilitat i comunicació global Trajectòria, creixement i desenvolupament del projecte "La Mirada Tàctil":

La Mirada Tàctil és un projecte amb vida pròpia que va adaptant-se a les noves tecnologies i demandes. Per aquest motiu, en el transcurs dels anys 2013 i 2014 hem realitzat accions per incloure a la comunitat sorda signant i oralista. Aquest nou aspecte i el disseny d'estratègies d'accessibilitat dels continguts dels museus a la comunitat de visitants amb deficiències auditives han suposat un gran avanç del que estem molt satisfets. Aquest treball, s'ha realitzat gràcies a la col·laboració i l'assessorament de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA). En aquesta nova vessant del projecte de La Mirada Tàctil, s'han produït nou vídeos en la llengua de signes. Cada vídeo ofereix una presentació del museu, del seu patrimoni i col·leccions i un capítol per a cada un dels objectes del mòdul tàctil. Per facilitar la seva màxima difusió, s'ha creat un canal a Youtube anomenat "La Mirada Tàctil" a La Mirada Tàctil - YouTube on es poden captar, a través del telèfon mòbil, utilitzant senyals en codis QR que es presenten també en els mòduls de cada museu. També es pot fer a través del web dels Museus Locals de la Diputació de Barcelona i de la Federació de Sords de Catalunya (FESOCA). D'altra banda, el projecte de La Mirada Tàctil ofert per l'Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, contempla també altres eixos d'actuació com la redacció d'informes d'accessibilitat, l'assessorament i desenvolupament de programes, l'organització de cursos sobre accessibilitat per a directors, tècnics, personal de sala i altres agents o mediadors culturals, etc Propers eixos i línies de treball En un futur proper esperem poder dissenyar estratègies especialment dirigides a d’altres col·lectius amb discapacitat mental o deficiències cognitives establint, per exemple, jocs de correspondències entre sentits que desencadenin emocions, sentiments, pensaments i vivències. També estem pensant en iniciar i facilitar estratègies dirigides o formulades a segments de població, cada vegada més importants en la nostra societat, com el col·lectiu de la 3a. Edat. Això sí, sempre sense perdre de vista que ha de tractar d'accions de COMUNICACIÓ GLOBAL, partint de la base que qualsevol mòdul multisensorial, tot i estar concebut bàsicament per fer accessible el patrimoni a col·lectius específics, també resulta una eina utilitzable per al visitant o públic que classifiquem com "normal". I sense perdre de vista que totes les accions del projecte "La Mirada tàctil" tenen com a objectiu, com dèiem al principi, fer dels museus, centres de conservació, difusió i divulgació de la cultura i el patrimoni, així com també exemple d'espais de cohesió i relació cultural i sent molt conscients que la importància o valor d'un museu, no només recau sobre el seu patrimoni, sinó també sobre la seva capacitat d'emocionar, motivar i, sobretot, transmetre, comunicar, difondre i divulgar coneixement, en definitiva permetre l'accés a la cultura a tota la ciutadania, dret recollit a la Declaració Universal de Drets Humans. Powerpoint comunicació, La Mirada Tàctil CONCLUSIONS • La Mirada Tàctil introdueix un discurs amb capacitat de sorprendre a tots els visitants pel sol fet d'incitar la manipulació intel·ligible dels objectes exposats, on patrimoni i capacitat d'interpretació tàctil són les dues màximes degudament perseguides. • Introduïm una nova classificació teòrica dels museus en funció del tractament accessible dels seus continguts: el museu estructura i territori; el museu objecte; el museu tècnic i el museu persona. • Els museus estructura i territori permeten al visitant amb dificultat visual disposar d'un referent cultural proper al seu marc de relació local, ciutat, entorn metropolità .... Poden ser de gran ajuda per descobrir aspectes més globals i històrics del seu entorn i també poden ser un primer element per a circuits i itineraris turístics.

• Al Museu objecte és més intel·ligibilitat culturalment si es capaç d’establir lligams de relació entre forma i funció de l'objecte. • El Museu tècnica. En aquests museus allò especialment destacat són els instruments, la seva evolució en el temps, la seva adaptació als canvis de la societat i les variants resultants, les tècniques, els materials i els processos de fabricació. • El Museu persona permet conèixer un personatge il·lustre, dotar-lo de cara, descobrir el mapa o univers emocional a partir dels seus objectes personals, les seves preferències musicals, la seva veu, perfum, el caràcter de la seva signatura o rúbrica .... • Les noves tecnologies mòbils vinculades a codis QR i canals de youtube permeten una difusió senzilla i directa per a la comunitat sorda signant i oralista. II CONGRESO INTERNACIONAL DE EDUCACIÓN PATRIMONIAL Línea 5: Proyectos dirigidos a la accesibilidad e inclusión social a través del patrimonio. Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona Comte d'Urgell, 187 – Barcelona Lluís Rius i Font, riusfl@diba.cat