El lenguaje de los nuevos medios de comunicaciónLev Manovich

Què són els nous mitjans?segons Lev Manovich

Mireia Lavall i DomingoFonaments i Evolució de la Multimèdia. PAC 1.

Universitat Oberta de Catalunya.

Què són els nous mitjans?

La comprensió popular identifica els nous mitjans com aquells que fan ús de l’ordinador per tal d’exhibir-los i distribuïr-los.

Exemple:

És nou mitjàUna fotografia que requereix d’un ordinador per visualitzar-la.

No és nou mitjàLa mateixa fotografia impresa en paper.

Què són els nous mitjans?

Segons Lev Manovich els nous mitjans representen la convergència de dos recorreguts històricament separats com són les tecnologies informàtica i mediàtica.

Lev Manovich defineix els nous mitjans en cinc principis:

1. Representació numèrica.

2. Modularitat.

3. Automatització.

4. Variabilitat.

5. Transcodificació.

1. Representació numèrica.

Tots els objectes dels nous mitjans es composen de codi digital, és a dir, són representacions numèriques.

En conseqüència:

- Els objectes poden ser descrits en termes formals (matemàtics).

- Els nous mitjans passen a ser programables.

1. Representació numèrica.

Com a exemple de representació numèrica, a una imatge li podem aplicar un alogaritme modificant el seu contrast o passant-la a escala de grisos.

2. Modularitat.

L’objecte dels nous mitjans presenta sempre la mateixa estructura modular.

Els objectes són representats com col.leccions de mostres discretes (píxels, polígons, vòxels, caràcters o scripts) que s’agrupen en objectes a major escala, però sempre mantenint les seves identitats per separat.

Els objectes es composen de parts independents, i cada una d’elles es composa d’altres més petites, i així successivament.

2. Modularitat.

Un exemple de modularitat seria la Word Wide Web que és completament modular.

Consta de nombroses pàgines web, cada una d’elles composta a la vegada d’elements mediàtics individuals als que sempre es pot accedir per separat.

També l’estructura d’un document HTML, a excepció del text, es composa d’una sèrie d’objectes indepentents com imatges, fragments mediàtics, etc.

3. Automatització.

La codificació numèrica dels mitjans (primer principi) i l’estructura modular dels seus objectes (segon principi), permeten automatitzar moltes de les operacions implicades en la seva creació, manipulació i accés.

Així doncs, es pot eliminar la intencionalitat humana en algunes parts del procés creatiu.

Automatització de baix nivell.

L’usuari de l’ordinador modifica o crea un objecte mediàtic desde zero

per mitjà de plantilles o d’alogaritmes simples.

Automatització d’alt nivell.

Requereix que l’ordinador entengui els significats que inclouen els objectes que generen, és a dir, la seva

semàntica.

3. Automatització.

Un exemple d’automatització de baix

nivell podria ser la utilització de plantilles ja definides per

crear un dibuix de CAD.

Un exemple d’automatització d’alt nivell podria ser el d’un videojoc on intervé la intel.ligència

artificial.

4. Variabilitat.

Un objecte dels nous mitjans no és quelcom fix per sempre sinó que pot existir en diferents versions, que potencialement són infinites.

Aquest principi és una altra conseqüència dels dos primers principis, el de la Codificació Numèrica i el de la Modularitat.

Alguns casos particulars del principi de Variabilitat són: - Les bases de dades mediàtiques.- Separar contingut de la interfície.- La informació de l’usuari pot ser utilitzada per adaptar-la automaticament a la composició del mitjà.- La interactivitat de tipus arbori (basada en un menú)- L’hipermèdia (enllaços web)- Les actualitzacions periòdiques.- L’escalabilitat (un mateix objecte a diferent nivell de detall)

4. Variabilitat.

Un exemple de variabilitat.

Les aplicacions de software poden buscar actualitzacions a internet i després descarregar-les i instal.lar-les.

5. Transcodificació.

Aquest cinquè principi intenta descriure la que és la conseqüència més important de la informatització dels mitjans.

L’objecte dels nous mitjans es pot transcodificar, és a dir, traduïr en un altre format.

Es pot pensar en els nous mitjans en general com si constéssin de dues capes diferents:

- Capa cultural és el que comunica.

- Capa informàtica és com es comunica, es transforma i s’emmagatzema.

5. Transcodificació.

Alguns exemples de transcodificació són, el correu electrònic, la videoconferència, el diari o revista digital, etc.

Què no són els nous mitjans?

Aquestes són algunes de les nocions que es sostenen popularment sobre la diferència entre nous i vells mitjans.

1. Els nous mitjans són mitjans analògics convertits a una representació digital, són representacions discretes.

2. Tots els suports digitals comparteixen el mateix codi digital, permetent que diferents tipus de suport es presentin per mitjà d’una sola màquina.

3. Els nous mitjans permeten l’accés aleatori.

4. La digitalització comporta pèrdua d’informació.

5. Els mitjans codificats digitalment es poden copiar de manera ilimitada sense degradació.

6. Els nous mitjans són interactius.

Què no són els nous mitjans?Segons Lev Manovich molts dels principis citats no són exclusius dels nous mitjans ja que també els podem trobar en les tecnologies dels vells mitjans.

Per exemple, el cinema ja contenia representació discreta, ja es basava en el mostreig del temps, i ja estava preparat per permetre l’accés aleatori. També en el cinema ja es combinaven imatges en moviment, so i text.

En la representació digital considera que la pèrdua d’informació no és important ja que el número infinit de píxels que conté ens proporciona molt més detall del que mai havia proporcionat la fotografia tradicional. Com també entén que la còpia sí que pot comportar degradació ja que sovint és comprimida.

També qüestiona la interactivitat en els vells mitjans amb exemples com l’el.lipsi en les narracions literàries.

recursos utilitzats

Llibre “El lenguaje de los nuevos medios de comunicación” de Lev Manovich.

Algunes de les imatges utilitzades són pròpies, i la resta són imatges lliures extretes del cercador de google.

Atricle “L’avantguarda com a programari” de Lev Manovich.

Mireia Lavall i DomingoFonaments i Evolució de la Multimèdia. PAC 1.

Universitat Oberta de Catalunya.