L’exposició s’inicia amb les primeres experiències de l’estampació tèx-

til a Catalunya amb les indianes, una de les bases de la industrialitza-

ció del país, de les quals coneixem dibuixos originals dissenyats a la

Llotja de Barcelona i que, entre altres novetats, aportà colors als ves-

tits de bona part de la societat catalana del setcents. La mostra

segueix presentant la història i les tècniques d’estampar fins a l’ac-

tualitat, i també

exhibeix de mane-

ra permanent la creació escultòrica “India-

nes despullades”, de l’artista escenogràfica

Maria Elena Roqué, que enriqueix l’exhibi-

ció contribuint a transmetre el vessant més

estètic de les primeres estampacions tèx-

tils.

El projecte museogràfic del Museu també

preveu tractar el tema del color i els colo-

rants en els teixits fent un recorregut pels

processos, les tècniques i els estris d’aques-

ta indústria d’una manera didàctica i interac-

tiva. També hi haurà una galeria de dissenys

originals que mostraran les tendències crea-

tives del moment en l’estampació tèxtil.

InformatiuSistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Un Museu Nacionalestès per tot el país

1

Núm. 9 Juliol 2005 www.mnactec.com

mNACTEC

El Museu de l’Estampació de Premiàde Mar obre la permanentJoan MuñozResponsable de l’Àrea de Difusió i Exposicions del mNACTEC

La complexitat del món actual i la rapi-

desa amb què canvia ens han d’impulsar

a ser més flexibles, oberts i dialogants

per aconseguir una adaptació més eficaç

a la modificació constant de la realitat. El

nou escenari on s’han de situar els

museus al segle XXI precisa d’un gran

esforç de formació, adaptabilitat, profes-

sionalitat, sensibilitat i creativitat. Cal

que busquem una nova manera de ges-

tionar les instal·lacions culturals per fer-

les més atractives, properes i útils a la

societat: ja no és vàlid que responguin

tan sols als requisits establerts, sinó que

han de sortir dels àmbits estàndards

coneguts. De fet, una de les principals

responsabilitats dels equips que ens

dediquem a aquesta tasca, en els

museus industrials de Catalunya, és la

d’oferir-los com a espais de trobada i de

sociabilització que estimulin el pensa-

ment, la raó i la creació, i que obrin la

ment a nous interrogants i descobri-

ments. L’ample i sempre innovador uni-

vers de la industrialització del nostre país

és particularment apropiat per desenvo-

lupar aquests objectius.

editorial

Exposició permanentde la Colònia Vidal dePuig-ReigAvui visitem, pàg. 3

2005: el mNACTECcelebra l’Any internacionalde la FísicaEl tema, pàg. 4

L’Espace des SciencesLa finestra, pàg. 6

Els museus del Sistema delmNACTEC miren alt i lluny

Pilar GarciaDirectora del Museu del Ferrocarril de Vilanovai la Geltrú

El passat 1 de juliol es va inaugurar la primera fase de l’exposició permanent

del Museu de l’Estampació de Premià de Mar, emplaçat al recinte de l’Antiga

Fàbrica del Gas de la vila. Va presidir l’acte l’alcalde, amb la participació del

president de Caixa Laietana, la subdirectora de la Direcció General de

Patrimoni Cultural i el director del mNACTEC.

Notícies2 Informatiu del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Congrés de les colònies industrials i de l’habitatge obrer a la Península Ibèrica, organitzat con-

juntament pel mNACTEC i el TICCIH (Consell Internacional per a la Conservació del Patrimoni

Industrial), té com a finalitat fomentar el coneixement d’aquest patrimoni industrial i dels proble-

mes específics que planteja. Els termes relacionats amb l’habitatge obrer formen part d’un con-

junt de mesures agrupades sota el terme paternalisme i també s’avaluen les iniciatives sorgides

dels grups d’artesans i d’obrers.

Aquest congrés s’estructura en tres àrees temàtiques fonamentals: la primera és una descripció dels

barris obrers urbans, així com dels poblats obrers aïllats, seguint una cronologia que comprèn des del

segle XVIII fins al XX. En segon lloc, es tracta l’activitat de l’obrer dins la societat formada dins la colò-

nia, és a dir, l’obra social i cultural que es desenvolupava fora de la fàbrica. I per últim, s’analitza la

religiositat com a element ideològic del món industrial, ja que el paper de l’Església va ser decisiu en

el desenvolupament del moviment industrial.

A la presentació oficial del Congrés, al Palau Robert de Barcelona,

el Dr. Jordi Nadal impartirà la conferència inaugural. Coincidint

amb l’obertura del Congrés s’inaugurarà l’exposició “150 Anys de

Colònies Industrials a Catalunya”.

Les comunicacions i conferències que es desenvoluparan al

mNACTEC, a Terrassa, comptaran amb la presència de destacades

personalitats del món del patrimoni industrial, a més de comple-

mentar-se amb visites a diversos llocs d’interès. Per obtenir més

informació: www.mnactec.com.

El passat dia 4 d’abril es va presentar una nova col·lecció de publicacions del mNACTEC rela-

cionada amb el patrimoni industrial de Catalunya, amb el títol Temes de Patrimoni Industrial, i

té l’objectiu de donar a conèixer diferents aspectes poc coneguts del patrimoni industrial

català. El primer número és La telegrafia òptica a Catalunya, de Lluís Len i Jaume Perarnau.

Per a la tardor d’enguany és prevista l’aparició del segon, Els pous de glaç de Catalunya i,

durant el proper any, Les màquines de vapor de Catalunya.

L’estructura d’aquests llibres comprèn l’aproximació històrica i tecnològica als elements des-

crits i l’inventari dels elements més importants i destacats que encara queden al nostre país.

Cada un dels temes es tracta amb el màxim de rigor i academicisme, i es prioritzen, també, les

singularitats i aportacions fetes per Catalunya a la història de la ciència i de la tècnica.

Aquesta col·lecció, editada per Rafael Dalmau Editor, forma part de la línia editorial dels tre-

balls de recerca i investigació del mNACTEC, juntament amb els Estudis de Patrimoni

Industrial, els Inventaris de Patrimoni Industrial i les Monografies de Patrimoni Industrial.

El conjunt de biblioteques que conformen el Centre de Documentació del mNACTEC forma part

del Sistema Bibliotecari Català, és a dir, totes les biblioteques dels museus del Sistema s’han

inclòs des de fa un any en el Catàleg Col·lectiu de Bibioteques Especialitzades de la Generalitat

de Catalunya (BEG) a través del mNACTEC. En aquest moment ja hi són consultables els títols

de Terrassa, de la Colònia Vidal i de Vilanova i la Geltrú. Tanmateix, també està prevista la inclu-

sió de les BEG dins del Catàleg de les Biblioteques Universitàries de Catalunya, la qual cosa per-

metrà accedir al fons del Centre de Documentació del mNACTEC des de qualsevol de les uni-

versitats catalanes.

El Sistema Bibliotecari Català permet connectar en xarxa les diferents tipologies de biblioteques

que hi ha al nostre país: la Biblioteca de Catalunya, les biblioteques universitàries, les bibliote-

ques públiques i les biblioteques especialitzades; d’aquesta manera s’aconsegueix una major

difusió del fons documental i l’accessibilitat des de qualsevol punt del món. Amb aquest pro-

jecte es consolidarà la recerca documental de tot el patrimoni bibliotecari dipositat a les biblio-

teques dels museus del mNACTEC i es posarà a l’abast del públic les obres de consulta més

rellevants relacionades amb el patrimoni industrial. El fons documental del mNACTEC està cons-

tituït per la documentació relativa tant a les exposicions permanents com a les temporals, així

com per un extens recull bibliogràfic des de principis del segle XIX.

L’objectiu d’aquest catàleg és donar a conèixer el fons documental de cada biblioteca i també

gestionar les adquisicions des d’un punt de vista col·lectiu, evitar duplicats i buits temàtics i

fomentar el préstec interbibliotecari. El lloc web de localització del catàleg és http://beg.gen-

cat.net/vtls/catalan/vtls-basic.html.

Colònies industrialsi habitatge obrer a la

Península Ibèrica: el congrésdels 150 anys de colònies

industrialsMaria Siuraneta

Col·laboradora de l’Informatiu del Sistema

El 2005 se celebra el 150 aniversari de

l’aprovació de la llei sobre l’ús industrial de les

aigües, que va fer possible la industrialització de

la Catalunya interior. Per aquest motiu, del 26 al

29 d’octubre el mNACTEC acollirà el primer con-

grés sobre colònies industrials i habitatge obrer a

la Península Ibèrica.

El mNACTEC presenta la novacol·lecció de llibres

de patrimoni industrialJaume Perarnau

Responsable de l’Àrea de Conservació del mNACTEC

Les biblioteques del Sistemadel mNACTEC, a l’abast

Àngels DalmasesResponsable del Centre de Documentació

del mNACTEC

Avui visitem39 · juliol 2005

Exposició permanent de la ColòniaVidal de Puig-ReigSandi LeporiCoordiandora del Museu de la Colònia Vidal de Puig-Reig

Maria SiuranetaCol·laboradora de l’Informatiu del Sistema

El 1947 es va constituir la Fundació Vidal amb la finalitat d'acollir totes les activitats de cultura,

de formació i de lleure de la colònia, pensant sobretot en la joventut obrera. Amb aquesta idea

es constitueix el Patronat Vidal, que serà l'entitat que durà a terme aquestes accions i que

actualment és qui gestiona el Museu. Des de l’any passat, gràcies a una exposició permanent,

Exposició permanent de la Colònia Vidal de Puig-Reig, inaugurada el 13 de novembre, es pot

conèixer millor com transcorria el treball i la vida quotidiana a través de l’itinerari pels espais

propis de la vida –un pis, les dutxes comunitàries, el safareig, l'escola, la biblioteca....– i pels ele-

ments necessaris per al treball –la resclosa, les turbines, la màquina de vapor, el procés tèxtil–,

la comença amb un audiovisual que posa en situació el visitant.

L’exposició permanent sobre la vida a la colònia té un caire didàctic: en un petit recorregut es

pot descobrir com eren les jornades laborals de fa 80 anys, l’horari que comprenien, l’abisme

que posava en evidència les diferències entre homes i dones, com es trencava la rutina setma-

nal amb les activitats de diumenge i, en definitiva, quina era la vida quotidiana dels homes i les

dones que avui en dia ens permeten explicar com

van viure i treballar durant la industrialització del

nostre país.

L’exposició està ubicada en una sala per a conferèn-

cies i jocs de taula, al costat mateix de l’escola dels

nens, en l’edifici que fa de seu central del Museu.

El discurs expositiu està organitzat a partir d’un re-

corregut lliure en forma de “u” i a partir d’un seguit

de rellotges dibuixats a la paret que permeten seguir

la dura jornada laboral des que sonava la sirena a dos quarts de cinc de la matinada fins que

tornava a sonar a dos quarts de set de la tarda per indicar que mitja hora més tard acabava la

jornada a la fàbrica i

que, per a unes, conti-

nuava a casa, mentre

que per a uns altres era

l’hora de fer petar la

xerrada al bar. Un con-

junt d’objectes quoti-

dians i un recull fotogrà-

fic de l’arxiu del Museu

ajuden a contextualitzar

l’exposició.

Un cop acabada la visita del museu, es pot complementar amb

un passeig per l’entorn de la colònia; a l'antiga estació de ferro-

carils de cal Vidal, el Parc Fluvial ha ubicat l’oficina d'informació

al públic.

La colònia, en la seva totalitat, és un espai urbanístic molt agra-

dable i ben distribuït amb un alt grau de conservació que permet

fer-se una idea clara de quins eren els elements característics

d'una colònia industrial. El Parc Fluvial té com a finalitat revalorit-

zar i dinamitzar un tram excepcional del riu Llobregat entre el

Berguedà i el Bages que compta amb un patrimoni industrial pecu-

liar i aglutina diverses colònies, i duu a terme actuacions necessà-

ries per tal de preservar-hi els recursos naturals i culturals.

Museu de la Colònia Vidal de Puig-Reig

Carretera C-1411 Km 5608692 Puig-Reig. BarcelonaTel./Fax: 93 829 04 58www.puig-reig.commuseu@museucoloniavidal.com

Un cop acabada la visita del museu, es pot

complementar amb un passeig per l’entorn

de la colònia on a l'antiga estació de ferro-

carils de cal Vidal, el Parc Fluvial ha fet una

actuació que els ha permès ubicar l’oficina

d'informació al públic.

En aquesta visita es pot copsar

com es treballava i vivia en una

colònia industrial a principis de

segle, coneixent una part més

del patrimoni Industrial del nos-

tre país i gaudint d’un magnífic

entorn.

El tema4 Informatiu del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

En aquest marc, com no podia ser de cap altra manera, el Museu de la Ciència i la Tècnica de

Catalunya (mNACTEC) ha volgut participar activament en aquesta commemoració, tant des del

punt de vista organitzatiu com en la producció d'esdeveniments. Per una banda, forma part de

la comissió que coordina les activitats que es porten a terme a Catalunya, i per l'altra, desen-

volupa un variat programa de comunicació i difusió adreçat a públics diversos. Les activitats

programades inclouen conferències, seminaris i exposicions, així com activitats lúdiques i

demostracions interactives. Tot plegat, un programa creat i dissenyat per mostrar el vessant

més social i quotidià de la física en el si de la nostra cultura.

L'Any Internacional de la Física és un esdeveniment celebrat arreu del món, que té com a objec-

tiu principal mostrar la importància de la física, tant en el progrés general de la humanitat com

en els diferents àmbits de la vida quotidiana. La física ha pres un paper central en el desenvo-

lupament de la ciència i la tecnologia, fins a esdevenir, tanmateix, part inherent de la cultura. El

nostre dia a dia és farcit de sorprenents esdeveniments que, gràcies a la física, han pogut ser

avaluats i interpretats. Els fenòmens naturals, el canvi climàtic, els avenços tecnològics i els

descobriments científics, entre d'altres, contenen molts dels principis fonamentals de la física.

L'any 2000, amb motiu del Congrés Mundial de Societats de Física, es va proposar el 2005

com l'Any Mundial de la Física. Dos anys més tard, aquesta iniciativa era adoptada per la

International Union of Pure and Applied Physics (IUPAP), a la qual el 2003 s'uniria la UNESCO,

en Assemblea General. En aquest fòrum es van

assentar les bases de la resolucióque posaren de

manifest la centralitat de la física en el descobri-

ment i la comprensió de la natura, així com les seves

aplicacions en els avenços tecnològics. En el text de

la declaració es destacava, a més, el valor que l'e-

ducació en l'àmbit de la física ofereix a homes i

dones, ja que els dota de les eines necessàries per

construir la infraestructura científica, com a part

essencial en el progrés general de la humanitat.

Però, per què justament el 2005? Doncs perquè

aquest any es commemora el centenari de la publi-

cació del reconegut Annus Mirabilis, en el qual Albert

Einstein va treure a la llum quatre importants arti-

cles que esdevindrien l'eix central de l'avui anome-

nada física moderna.

2005: el mNACTEC celebra l'AnyInternacional de la FísicaMireia MascarellCol·laboradora de l’Informatiu del Sistema

La celebració de l'Any

Internacional de la Física durant

aquest any 2005 es presenta

com un repte per a tots els orga-

nismes relacionats amb el món

de la física. Arreu del món es fan

actuacions amb la finalitat d'a-

propar aquesta ciència als ciuta-

dans, a les administracions i als

mitjans de comunicació.

El 1905, Albert Einstein va donar a conèixer una sèrie de treballs on resumia alguns dels

avenços científics més rellevants de la història recent. El primer, sobre el moviment brownià,

oferia una evidència experimental sobre l'existència real dels àtoms. El segon estava dedicat

a l'efecte fotoelèctric, treball que el 1921 el faria mereixedor del Premi Nobel de Física. El ter-

cer article introduïa la teoria de la relativitat especial, a través de l'estudi dels cossos i l'elec-

tromagnetisme en absència de la força de gravetat. Finalment, el 27 de setembre apareixia el

quart article, on es donava la relació entre la massa i l'energia. L'equació E=mc2, sens dubte

una de les més famoses de la història, va permetre entendre, entre d'altres, la font d'energia

del Sol i les estrelles, i va apropar el camí cap a la producció de l'energia nuclear.

Per obtenir més informació consulteu la web www.mnactec.com.

Títol: La telegrafia òptica a CatalunyaCol·lecció: Temes de Patrimoni Industrial.

Rafael Dalmau EditorAutors: Lluís Len i Jaume PerarnauPVP: 18 €

Fins fa ben poc, el tema de la telegrafia òptica haestat pràcticament desconegut i sovint ha estat malconegut. El llibre és fruit de molts anys de recercaper part dels autors i respon a dos objectius. El pri-

mer, explicar i difondre un dels sistemes de comunicació del segle XIX desd’un punt de vista rigorós, científic i acadèmic i, a la vegada, des d’una òp-tica estrictament catalana. El segon, fer un exhaustiu inventari de les restespatrimonials que queden per tal de plantejar-se’n, si cal, la conservació.La primera part del llibre tracta dels precedents i inicis de la telegrafia òptica,la seva arribada a Catalunya, les tipologies, l’organització i el funcionament il’arribada de la telegrafia elèctrica. La segona part classifica i inventaria leslínies civils i militars, amb més de 108 torres de telegrafia òptica. I finalment,la tercera part inclou les conclusions, la bibliografia i les fonts.

Títol: Lluís Muncunill i la ciutat de Terrassa

Col·lecció: Quaderns de Didàctica i Difusió, núm. 16, mNACTEC

Autors: Magda FernàndezPVP: 5 €

La figura de l’arquitecte Lluís Muncunill està es-tretament lligada a la ciutat de Terrassa. Aquestquadern permet conèixer i estudiar la diferent ti-

pologia de les seves construccions arreu de la ciutat (fàbriques, magat-zems, habitatges, edificis públics, edificis socials, edificis religiosos i lamasia Freixa), que sumen més d’una quarantena d’intervencions, tambépermet esbrinar les característiques de les tècniques constructives de l’ar-quitecte modernista.El quadern contribueix a subratllar el valor del ric patrimoni industrial te-rrassenc i la significativa revaloració emergent dins del panorama patri-monial català.

Per llegir...

9 · juliol 2005 5

D'acord amb les pautes establertes per la

IUPAP, els objectius de la celebració són

els següents:

- Promoure el coneixement de la física.

- Difondre'n el seu ensenyament.

- Situar la física en la base dels nous camps

científics i les tecnologies emergents.

- Discutir els nous reptes per a la física del

segle XXI.

- Analitzar el paper de la física en el desen-

volupament dels països.

- Potenciar la participació de les dones en

el món de la física.

- Entendre la física com una part essencial

de l'herència cultural.

La finestra6 Informatiu del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

El Espace des Sciences, el Centro Cultural de la Ciencia, de la Técnica y de la Industria de

Rennes (Francia) integrará próximamente el nuevo equipamiento cultural de la ciudad, Les

Champs Libres.

En la primera sala de la futura instalación se descubrirá la actualidad científica mediante

exposiciones temporales. La segunda mostrará los principios de la tectónica de placas y la his-

toria geológica de Bretaña. Se exhibirán diversas maquetas, pan-

tallas de vídeo e interactivos. El recorrido de la última sala se

abrirá con una serie de experiencias interactivas y

demostraciones, para finalizar con una propuesta teatral

entorno a la física.

Por otra parte, el Laboratorio de Merlín propondrá actividades

para niños de 7 a 12 años que les lleven a descubrir el bosque

de Brocéliande.

También se presentarán espectáculos astronómicos en el plane-

tario, que acogerá unos cien espectadores.

Esta incorporación en Les Champs Libres, que reunirá también el

Museo de Bretaña y una mediateca, favorecerá la difusión i la divulgación

de la ciencia.

Els murs de l’estació de York han vist transitar desenes de milers de persones durant el darrer

segle. Lloc de pas i centre de treball per a centenars d'empleats, aquesta històrica estació fou

l'embrió d'un dels conjunts patrimonials més importants del Regne Unit, i el més destacat del

món d'entre els de la seva especialitat. Ens referim al National Railway Museum, dedicat a

il·lustrar la història i l'evolució de l'enginyeria ferroviària britànica des de la Revolució Industrial

fins a l'actualitat.

De la mateixa manera com succeí en moltes poblacions arreu d'Europa, l'arribada del ferrocar-

ril va fer sortir la ciutat de York de la seva quotidianitat encara rural i provinciana. El 1860, York

s'havia convertit en una de les parades principals de la línia Londres-Edimburg. La seva esta-

ció central és avui un dels més emblemàtics exemples de l'enginyeria civil construïda durant

l'època victoriana, i que com a curiositat, disposava de l'andana més llarga de tot Anglaterra.

L’Espace des Sciences de RennesJulie MartinUniversité Rennes 2 Haute-Bretagne

La "Flying Scotsman", nou projecte delNational Railway Museum (Regne Unit)Mireia MascarellCol·laboradora de l’Informatiu del Sistema

El darrer projecte del Museu és la posada en

funcionament de la locomotora "Flying

Scotsman", amb l'objectiu d'aconseguir el cer-

tificat que li permeti circular de nou per una de

les línies principals ferroviàries del país. El tret

de sortida seran les excursions que la locomo-

tora realitzarà durant els mesos d'estiu d'a-

quest any entre les ciutats de York i

Scarborough. Un trajecte de poc més d'una

hora, a cavall d'una magnífica peça històrica.

National Railway MuseumLeeman Road (York YO26 4XJ)Tel.: 01904 621261www.nrm.org.uka/e: nrm@nmsi.ac.uk

Espace des SciencesCentro Commerciel Colombia35000 Rennes (Francia)www.espace-sciences.org

més notícies79 · juliol 2005

El conseller de PolíticaTerritorial i ObresPúbliques va visitar elMuseu del Ciment Aslandde Castellar de n’Hug.L’1 de juliol, Joaquim Nadal vafer el primer viatge de l’estiuamb el ferrocarril turístic de l’altLlobregat. L’anel·lat ferrocarril faun recorregut de tres quilòme-tres i mig amb inici a l’estació deLa Pobla de Lillet i final a l’esta-ció del Clot del Moro deCastellar de n’Hug. Al llarg deltrajecte hi ha tres parades: LaPobla-centre, Jardins Artigas iClot del Moro. Aquesta últimaapropa el públic a l’antigacimentera Asland, la que fou laprimera fàbrica en la producciódel ciment Pòrtland deCatalunya i recentment declara-da bé cultural d’interès nacio-nal, i fa gairebé tres anys con-vertida en el Museu del CimentAsland de Castellar de n’Hug,visitat el divendres per l’honora-ble conseller.

El Consell d’Europa premiaLa Ruta del Ferro alsPirineusEl passat 24 de maig el directorde l’Institut d’Itineraris Culturalsva fer lliurament de la Menciód’Honor del Consell d’Europa alsrepresentants de les cincregions transfrontereres quehan creat “La Ruta del Ferro alsPirineus”. Mitjançant aquestaruta, les cinc regions membresdel projecte, Catalunya,Andorra, l’Arieja, Aquitània i elPaís Basc, volen estudiar, res-taurar, conservar i mostrar elpatrimoni als Pirineus per donara conèixer al gran públic lesmines, les carboneres, l’hàbitat

miner i siderúrgic, les fargues,els arxius i l’arquitectura relacio-nats amb el món del ferro. ElmNACTEC, que forma part delprojecte, va coordinar-ne lasegona reunió, on intervingue-ren totes les institucions partici-pants.

Èxit del cicle Física per atothom al mNACTECJa s’han celebrat amb èxit qua-tre de les sis conferències pro-gramades dins del cicle Físicaper a tothom al mNACTEC. Ambun bon èxit de participació,aquest cicle es consolida comuna de les ofertes més interes-sants de divulgació de concep-tes físics, gràcies a la col·labora-ció d’especialistes delDepartament de Física de laUAB que han volgut col·laborarespecialment en aquesta pro-posta. Fins ara s’ha parlat deterratrèmols i tsunamis, del BigBang, de la radioactivitat en elmedi ambient i de nanomate-rials magnètics. A la tardorestan programades dues con-ferències més, en relació amb lamatèria més freda de l’univers ial canvi climàtic. Hi esteu totsconvidats.informació: www.mnactec.com

El MIT oferta un itinerariper la colònia de BorgonyàEl Museu Industrial del Ter haincorporat la més emblemàticade les colònies del riu Ter, Bor-gonyà, a la seva oferta turísticai educativa. En col·laboracióamb l’Ajuntament de Sant Vi-cenç de Torelló, s’ha creat un iti-nerari per l’antiga colònia dels“Anglesos” (Fabra i Coats), queinclou una visita a l’entorn fa-bril, on destaca la visita a la res-closa, el canal de la fàbrica, lasala de calderes, la xemeneia,la casa del metge i la fàbricanúm. 1, construïda el 1895. Lasegona part del recorregut s’en-dinsa en l’espai de la colònia,on es vol mostrar la singularitat

d’aquest pobla- ment aixecatper l’empresa escocesa J.P.Co-ats Ltd., a les acaballes del se-gle XIX.

El Museu del Ferrocarrilde Vilanova i la Geltrú s’hasumat a l’Any Internacio-nal del Llibre i la Lecturaamb la publicació del primer nú-mero de la Col·lecció de Contesdel Tren: Víctor i els trens delMuseu. L’autora n’és Ana Gran-de, coordinadora de difusió ididàctica del Museu. Les il·lus-tracions són de Víctor Fuentes iÀlex Gallego. Dirigida a nens inenes de 3 a 8 anys, la novacol·lecció pretén apropar el móndels trens de totes les èpoquesals més petits i donar a conèixerla història dels vehicles ferrovia-ris. El protagonista de les histò-ries, Víctor, serà també laimatge de la comunicació delMuseu al públic infantil.

El Centre d’Estudis i Docu-mentació del Patrimoni In-dustrial ha canviat de seu ide juntaAquesta associació, impulsadael 1997 pel Sistema del mNAC-TEC per fomentar la conserva-ció, l’estudi i la difusió delpatrimoni industrial i de la cièn-cia i la tècnica, va renovar lajunta en la darrera assemblea,encapçalada per Jordi Enrich,director del Museu de la Pell d’I-gualada i Comarcal de l’Anoia.Igualment, s’acordà el trasllatde la seu, del mNACTEC al mu-seu igualadí. Entre les accionsde l’associació destaca la publi-cació de nombroses obres quedifonen el patrimoni industrial.

Breus

Agenda

IV Col·loqui d’Estudis Transpirinencs

Dates: Del 30 de setembre

al 2 d’octubre de 2005

Lloc: Santuari de Núria (Ripollès)

Inscripcions: Institut Ramon

Muntaner - Diputació de Girona

Tel.: 977 401 757

A/e: mcarme@irmu.org

V Congreso Internacional

de Molinología

Dates: Del 19 al 21 d’octubre de 2005

Lloc: Alcázar de San Juan (Ciudad

Real)

Inscripcions: http://www.uclm.es/ceclm

/molinologia/comunicaciones.htm

(Cal inscripció prèvia)

Colònies Industrials i Habitatge Obrer

Dates: Del 26 al 29 d’octubre de 2005

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental)

Inscripcions: Museu de la Ciència i de

la Tècnica de Catalunya

Tel.: 937 368 966

A/e: difusió.mnactec@gencat.net

Les ciències i els infants

Dates: 5 de novembre de 2005

Lloc: Terrassa (Vallès Occidental)

Informació: Museu de la Ciència i de la

Tècnica de Catalunya

Tel.: 937 368 966

A/e: difusió.mnactec@gencat.net

III Congreso sobre comunicación

social de la ciencia

Dates: Del 9 al de 11 novembre de

2005

Lloc: A Coruña

Inscripcions: www.casaciencias.org/

congreso

A/e: congreso@casaciencias.org

Entrevista8 Informatiu del Sistema del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya

Com vas començar al Museu?Em vaig assabentar que es volia reformar i me’n vaig anar al Palau Moja per interessar-me’n. Allí hi

vaig trobar l’Eusebi Casanelles. Tot just s’estava redactant el projecte de reforma de la planta baixa.

El Museu l’havien fundat l’any 1961 uns paperers per conservar no solament el molí sinó també la

tradició de l’ofici.

I en què consistí el seu rellançament?Va ser una tasca amb moltes cares. Vaig entrar de cop al món del paper i em vaig anar endinsant en

el seu coneixement a fons de la mà d’experts com l’Oriol Valls, gran historiador del paper a l’Estat

espanyol, i del Departament de Paper de l’Escola d’Enginyers de Terrassa. Però també em tocava

picar fitxes d’inventari i fer el llibre de registre: hi havia l’ambició d’aconseguir un museu ben fona-

mentat i amb els serveis que li corresponen. Finalment, el 1986 inauguràvem la museografia actual

de la planta baixa, i fins al 1990 no s’inicià el projecte de reforma de tot l’edifici,amb què es dislliurà

la segona planta de la guarderia i les dues restants de l’institut d’ensenyament.

Quins serveis teniu actualment?A més de l’exposició permanent, que presenta els orígens del paper i el paper a Catalunya fins a l’ac-

tualitat, a la planta baixa també hi ha els serveis tècnics. A la segona hi ha la biblioteca i el labora-

tori-taller de restauració, i el mirador –el nom dels assecadors de les papereres– està rehabilitat com

un mirador antic i alhora està dedicat a acollir exposicions temporals i altres activitats.

I els projectes?Tenim projectes urgents, sobretot acabar les sales d’exposicions permanents aquest any, perquè

s’escauria d’allò més bé obrir-les en l’any del llibre. Més tard dedicarem els esforços a la sala de con-

ferències i a renovar la recepció. També hi ha idees creatives que van prenent forma, estem investi-

gant amb el dissenyador de Ferran Adrià. Algunes de les peces estan exposades al Centre Georges

Pompidou de París fins al setembre, en l’exposició D-Day. És d’aquells projectes que donen projecció

al Museu i que et forcen a innovar, a la renovació i a l’obertura d’horitzons nous. Cal fugir de la monot-

onia, encara que suposi invertir-hi molta energia i dedicació. També cal dir que la nostra fórmula de

gestió, que conjuga el món privat i el públic, es compensa i es realimenta. El truc està a trobar un bon

equilibri.

Fa 23 anys que la Victòria Rabal és la directora del Museu Molí Paperer de Capellades, però no ha deixat

mai de pintar. Va fer la carrera de belles arts mentre la complementava amb la d’història de l’art perquè,

diu, volia tenir una visió general de l’art tant en la praxis com en la teoria. L’entrada al món del paper a

partir del Museu encaminà definitivament la seva creació cap a aquest suport: no en va, és una gran

coneixedora de la història, de la producció i de la significació cultural d’aquest material mil·lenari. Diu

també que no té aficions com a tal: “Potser llegir, i escriure de tant en tant... No: l’afició és posseir llibres”.

Explica que li agrada entrar en una llibreria i deixar-se guiar per l’inconscient i els impulsos. L’última lec-

tura, un recull d’assajos de José Ángel Valente, La experiencia abisal. Però no pot deixar de recomanar la

ploma del txec Bohumil Hrabal i els seus Trenes rigurosamente vigilados, Yo que serví al rey de Inglaterra,

i Una solitud massa sorollosa.

Victòria RabalDirectora del Museu Molí

Paperer de Capellades

Muntsa GusachSecretària tècnica del Sistema

del mNACTEC

Consell de redacció:Eusebi CasanellesPilar GarciaGemma BarcelóMuntsa GuaschJoan Muñoz

Col·laboradors d’aquestaedició::Mireia MascarellMaria Siuraneta

Fotografies:Teresa LlordésArxius museuswww.espace-sciences.orgwww.nrm.org.uk.

Secretaria tècnica:Museu de la Pell d’Igualadai Comarcalde l’AnoiaDr. Joan Mercader, s/n.08700 IgualadaTel. i fax 93 804 67 52guaschm@aj-igualada.net

COL·LECCIÓD’AUTOMÒBILSSALVADORCLARET

FASSINADE L’ESPLUGADE FRANCOLÍ

MUSEU DE LATORNERIA DETORELLÓ

Nascuda a Barcelona fa 46 anys,el 1982 es va instal·lar a

Capellades. Diu que tenia tantaenergia com inconsciència: mentre

estrenava casa i vida familiar, iamb una beca rehabilitava un

espai per a l’estudi, s’interessà pelrellançament del museu del seunou poble. Des de llavors ha tre-

ballat intensament per tal queaquesta institució esdevingui un

referent mundial indiscutible en elcamp del patrimoni paperer, i ho

ha aconseguit.

“Busquem l’equilibri entre el mónpúblic i privat”