MODEL DE DIAGNOSI PER AL REFORÇAMENT DE LES ENTITATS...

MODEL DE DIAGNOSI PER AL REFORÇAMENT DE LES ENTITATS

DE CUSTÒDIA DEL TERRITORI Encarregat per: Amb el suport de:

juliol/ 06

Autors: Pau Vidal, Observatori del Tercer Sector Núria Valls, Observatori del Tercer Sector Aportacions i revisions: Jordi Pietx, Xarxa de Custòdia del Territori Mª Josep Broncano, Xarxa de Custòdia del Territori i la resta de l’equip tècnic de la Xarxa de Custòdia del Territori Col·laboracions Francesc Giró, Fundació Natura Maria Ocaña, Fundació l’Esquerda Marc Ordeix, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis Marc Robert, Grup Ecologista del Vendrell i Baix Penedès Cristina Sánchez, Seo/Birdlife Model de diagnosi per al reforçament de les entitats de custòdia del territori Encarregat per: Xarxa de Custòdia del Territori Realitzar per: Observatori del Tercer Sector Amb el suport de: Fundación Biodiversidad Publicat: juliol 2006

www.tersector.net

3xarxa de custodia del territori Amb suport regular de: Departament de Medi Ambient i Habitatge-Generalitat de Catalunya · FundacióTerritori i Paisatge-Caixa de Catalunya · Universitat de Vic · organitzacions i persones membres de laXCT

Índex 1. Introducció .......................................................................4

1.1. La Xarxa de Custòdia del Territori.................................... 4 1.2. L’Observatori del Tercer Sector ....................................... 5 1.3. La diversitat d’entitats membres de la xct......................... 6 1.4. Estudis i materials base de la xct..................................... 6 1.5. Reflexions sobre el rol de la xct envers els seus membres... 8 1.6. Reflexions sobre les entitats de custòdia: Característiques bàsiques............................................................................. 9

2. El Model de Diagnosi.......................................................10 2.1. Continguts bàsics ........................................................ 10 2.2. Objectius ................................................................... 10 2.3. Una eina per orientar l’enfortiment de les entitats............ 11 2.4. Funcionament del Model de Diagnosi.............................. 11 2.5. La representació gràfica del model................................. 12

3. Descripció del model.......................................................13 3.0. Identificació i desenvolupament dels eixos de treball ........ 13 3.1. Eix 1: Base social ........................................................ 13 3.2. Eix 2: Equip humà....................................................... 15 3.3. Eix 3: Comunicació...................................................... 17 3.4. Eix 4: Aliances ............................................................ 19 3.5. Eix 5: Activitats .......................................................... 21 3.6. Eix 6: Sistematització .................................................. 23 3.7. Eix 7: Òrgans de govern............................................... 25 3.8. Eix 8: Finançament...................................................... 27 3.9. Eix 9: Infraestructures i recursos................................... 29

4. Les entrevistes de valoració ...........................................30 4.1. L’organització de l’entrevista......................................... 30 4.2. Guió d’entrevista......................................................... 31 4.3. Informe de diagnosi per al reforçament de les entitats de custòdia del territori........................................................... 41

5. Treball-pilot amb entitats de custòdia ............................42 5.0. Selecció d’entitats ....................................................... 42 5.1. Tipologies d’entitats..................................................... 42

Annex I. Llistat de les entitats membres de la xct


1. Introducció

1.1. La Xarxa de Custòdia del Territori

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct*) és una organització sense ànim de lucre, constituïda formalment el març del 2003, fruit de la convergència de vàries organitzacions i persones que veuen la necessitat d’impulsar el desenvolupament i l’ús de la custòdia del territori al nostre país.

La custòdia del territori entesa com a filosofia per a facilitar les iniciatives voluntàries de conservació de la natura, el paisatge i el patrimoni cultural en finques privades i municipals. Iniciatives en què una entitat de custòdia assessora al propietari per fer una gestió de la seva finca orientada a la conservació dels seus valors i recursos.

*xct: persones que tenen cura de la terra

Objectius:

Difondre i fomentar l’ús de la custòdia entre els agents directament implicats i la societat en general, per tal que prenguin consciència de la importància del territori ben conservat.

Impulsar el desenvolupament legislatiu, fiscal, econòmic i social de la custòdia i el seu ús com a estratègia de gestió sostenible del territori.

Vetllar per oferir la informació més actualitzada de custòdia al nostre país.

Assessorar, coordinar i donar suport a les entitats de custòdia en la seva tasca.

Formar i capacitar a professionals i voluntaris de la custòdia.

Realitzar projectes pilot i de recerca avançada.

En resum, la Xarxa de Custòdia del Territori es constitueix com a organització de caràcter tècnic i divulgatiu de cara a impulsar l’ús de la custòdia del territori, amb els objectius de facilitar informació, formació, qualitat, assessorament i suport, recerca, impuls i difusió en favor de la custòdia


1.2. L’Observatori del Tercer Sector

La missió

L’Observatori del Tercer Sector és un centre de recerca especialitzat en el tercer sector, sense ànim de lucre i independent, amb la finalitat d’aprofundir i incrementar el coneixement sobre aquest sector i treballar per a la millora en el funcionament de les organitzacions no lucratives.

Àmbits de treball de l’Observatori del Tercer Sector

1. L’estructuració del tercer sector

L’Observatori del Tercer Sector va néixer amb l’elaboració del Llibre blanc del tercer sector cívico-social, que va significar una àmplia recerca sobre l’estructuració del tercer sector social català.

Volem continuar amb aquesta línia de treball que ajuda a entendre i conèixer la realitat de les organitzacions no lucratives, tant en el marc global com en els diferents subsectors d’activitat.

2. El funcionament de les organitzacions

Les organitzacions no lucratives tenen especificitats pròpies derivades de la seva finalitat, els seus valors i la forma d’organitzar-se.

Per això, és necessari analitzar i entendre el seu funcionament en complicitat amb les pròpies entitats, per poder plantejar reflexions i millores en les diferents àrees i activitats.

3. Àmbits d’interès del tercer sector

El tercer sector és plural i les seves àrees d’interès i activitat estan vinculades a molts temes clau per a la societat.

Des de l’Observatori del Tercer Sector, amb complicitat amb les pròpies entitats, fem recerca en aquests àmbits, com ara joventut, cooperació al desenvolupament, banca ètica, medi ambient, social, cultural…

Per més informació us podeu adreçar a www.tercersector.net


1.3. La diversitat d’entitats membres de la xct

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct) aplega en l’actualitat prop de 90 organitzacions. Entre aquestes organitzacions el grau de diversitat és força elevat.

De les 90 organitzacions membres, més de 40 actuen com a entitat de custòdia, i la resta donen suport i col·laboren de manera directa en el desenvolupament de la custòdia. Les administracions membres sobretot són locals, i també hi ha empreses i universitats/centres de recerca entre les organitzacions de la xct.

Encara que totes tenen en comú la vetlla per a la conservació del territori mitjançant acords amb els propietaris, les entitats de custòdia que formen la xct són molt diferents.

Aquestes diferències les trobem des de la figura jurídica: poden ser fundacions, associacions, administracions o consorcis, fins el seu grau de consolidació, els recursos que disposen, el número d’acords de custòdia que gestionen, el número de socis, l’equip de persones que hi treballa, etc...

En aquest model hem seleccionat els aspectes més fonamentals per a la diagnosi de les entitats de custòdia. Els eixos del model que proposem són comuns a totes les entitats de custòdia que formen part de la xct.

Tanmateix aquest model està pensat per aplicar a les organitzacions que formen part i que actuen com a entitats de custòdia.

1.4. Estudis i materials base de la xct

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct) ha recollit de forma col·lectiva i mitjançant jornades, debats, documents d’acció, estudis i enquestes: els reptes i les necessitats de les entitats que en formen part. Alguns materials on es recullen:

- Carta de reptes i necessitats per a l’ocupació i la professionalització en custòdia del territori i conservació (III Reunió de la xct de Tremp, el 20 de novembre de 2003)

En aquesta carta es defineixen els principals reptes per:

- Assolir el reconeixement social

- Estar preparats professionalment

- Disposar de recursos econòmics i humans


- Estudi dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la xct. (novembre 2004)

Aquest estudi el va elaborar la xct mitjançant una enquesta a les seves entitats membres. L’enquesta va constar de 8 blocs referits als següents aspectes:

- Dades - Organització - Equip Humà - Equipament - Recursos Econòmics - Sistema de comunicació - Visió de futur - Treball en xarxa - Estratègia de reforçament i captació d’entitats de custòdia del territori (Es va debatre a la IV Reunió de Cassà de la Selva, novembre del 2005 i aprovada pel Consell de membres de la xct del 20 d’abril de 2006)

En el marc d’aquesta estratègia la xct es proposa, entre altres:

- elaborar un classificació dels seus membres

- identificar les necessitats de les entitats

- crear Caixa d’Eines per a entitats de custòdia

- desenvolupar un programa de visites per fer la diagnosi de cadascuna de les entitats

- creació de grups de reforçament entre entitats

- impulsar sinèrgies i aliances entre diferents organitzacions

- reforçar les oportunitats de les entitats de custòdia a nivell extern

- Caixa d’Eines per a Entitats de Custòdia (2006)

Eina 1: Qüestionari d’autoavaluació

Eina 2: Passos bàsics de l’establiment i funcionament d’una entitat de custòdia

Eina 3: Guió d’aspectes generals per elaborar un Pla Estratègic d’iniciativa de custòdia

Eina 4: Manual de disseny, negociació i seguiment dels acords de custòdia


Eina 5: Models bàsics d’acords de custòdia

Eina 6: Aplicació del manual Eurosite de plans de gestió de finques de custòdia

Eina 7: Com finançar les iniciatives de custòdia del territori

Eina 8: La Xarxa de Custòdia del Territori: al servei de les entitats de custòdia

Eina 9: Difusió de les entitats i de les seves iniciatives de custòdia

A partir d’aquesta documentació i de la nostra experiència i coneixement de les entitats no lucratives hem definit els eixos principals del Model de Diagnosi.

1.5. Reflexions sobre el rol de la xct envers els seus membres

La Xarxa de Custòdia del Territori (xct) des del seu inici té com objectiu assessorar, coordinar i donar suport a les entitats de custòdia en la seva tasca.

En la Carta de reptes i necessitats per a l’ocupació i la professionalització en custòdia del territori i conservació del 2003, entre altres propostes es concreta que la xct faci campanyes de sensibilització i pressió en relació a la custòdia, que promogui la capacitació de les persones que fan custòdia, i que impulsi una dinàmica de col·laboració entre les entitats per a compartir recursos comuns.

Des d’aleshores la xct ha avançat en aquestes propostes amb l’Estudi dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la xct (novembre 2004) i amb la Caixa d’Eines entre altres accions.

El Model de diagnosi que proposem ha d’esdevenir una eina útil per tal que l’equip tècnic de la xct conegui molt bé les necessitats d’enfortiment de cadascuna de les entitats membres.

A partir d’aquest coneixement, la xct podrà impulsar estratègies d’enfortiment de les entitats establint quins són els processos necessaris i analitzant les accions col·lectives i individuals que cal posar en marxa.

Aquest coneixement també ha de permetre impulsar dinàmiques col·laboratives entre entitats que permetin compartir coneixements, experiències i recursos per avançar en l’enfortiment institucional de les entitats de custòdia.


1.6. Reflexions sobre les entitats de custòdia: Característiques bàsiques

L’Estudi dels recursos i les necessitats de les entitats de custòdia membres de la xct. (novembre 2004), ens permet tenir una certa radiografia de les entitats que participen en la xct. A aquest estudi van participar 19 organitzacions de la xct , de diferent tamany i tipologia per al qual la mostra es prou representativa.

Algunes característiques bàsiques:

- Diferències en la forma jurídica: administracions públiques, fundacions i associacions

- Diferents tamanys i tipologies d’entitats

- El total d’ingressos mitjans anuals es situa aproximadament entre un mínim de 2.500€ i un màxim de 3.000.000€.

- A nivell de l’equip tècnic: trobem entitats que sols treballen amb voluntariat i altres que tenen entre 40 i 50 persones a jornada complerta. També hi ha entitats que disposen d’un equip tècnic a mitja jornada.

- Pel que fa a l’edat de les persones de l’entitat, l’equip contractat es troba en un marge d’edat que supera en la majoria dels casos els 24 fins els 45. En el cas dels voluntaris, entren més joves, al voltant 17-20 anys i en poden haver fins a 70 anys.

- A nivell de voluntariat també trobem força varietat. Des d’entitats que tenen 1 persona voluntària fins entitats en les que participen entre 50 i un nombre indefinit de voluntaris.

- A nivell de la realització de formació i capacitació de l’equip tècnic, la majoria d’entitats (47%) en realitzen 2 ó 3 ocasions a l’any.

- A nivell d’infraestructures, pràcticament la totalitat de les entitats disposen d’oficina, telèfon de contacte i ordinadors. En molts casos (47%) l’oficina és cedida i a nivell d’ordinadors segons el volum de l’entitat es poden utilitzar d’1 a 40 ordinadors.

- La majoria d’entitats (94%) disposen de pàgina web amb informació actualitzada, de correu electrònic que consulten diàriament (74%) o setmanalment.


2. El Model de Diagnosi

2.1. Continguts bàsics

El Model de Diagnosi es composa bàsicament de

1. La definició de 9 eixos bàsics del funcionament de les entitats:

Eix 1: Base social

Eix 2: Equip humà

Eix 3: Comunicació

Eix 4: Aliances

Eix 5: Activitats de custòdia

Eix 6: Sistematització d’activitats

Eix 7: Òrgan de govern

Eix 8: Finançament

Eix 9: Infraestructures i recursos

2. Un Guió d’Entrevista per fer el diagnòstic de cada entitat en relació al temes plantejats en cada eix.

3. Una Prova-pilot per aplicar el Model de Diagnosi en 5 entitats. Aquesta prova-pilot ha de servir a l’Observatori del Tercer Sector i a la Xarxa de Custòdia del Territori per consolidar el Model, veure si cal fer modificacions i tenir en compte el protocol d’aplicació.

2.2. Objectius

Tal com s’explicita en la Estratègia de reforçament i captació d’entitats de custòdia del territori (2006) aquest model es formula per poder a arribar a:

- Elaborar una eina comuna de diagnosi per aplicar en les visites personalitzades a les entitats

- Identificar les necessitats de les entitats

- Aplicar la Caixa d’Eines per a Entitats de Custòdia

- Elaborar una classificació dels seus membres segons les seves necessitats

- Facilitar la creació de grups de reforçament mutu

- Elaborar uns Quaderns de Custòdia del Territori per a entitats


2.3. Una eina per orientar l’enfortiment de les entitats

El Model de Diagnosi està dissenyat com una eina útil per a les mateixes entitats.

A partir del diagnosi cada entitat conjuntament amb la xct tindrà els elements per a reflexionar com vol avançar en l’enfortiment de la seva entitat.

Aquest Model del Diagnosi va més enllà de reflectir la situació actual, té un clar objectiu d’avançar en el reforçament de les entitats de custòdia del territori.

2.4. Funcionament del Model de Diagnosi

A partir del model dissenyat i amb visites concertades amb les entitats, l’equip tècnic de la xct aplicarà el model mitjançant una entrevista amb els responsables de l’entitat.

De l’entrevista s’obtindrà la informació necessària per veure quina és la situació en relació a cada un dels eixos proposats.

En cada un dels eixos assenyalats hi ha unes pautes que permeten veure en quin procés de millora o no es troba l’entitat en relació a l’eix en concret.

A partir de l’aplicació del model podrem analitzar en quin moment es troba cada entitat i que cal prioritzar en les estratègies de millora de les entitats.

No es tracta de veure qui ho fa bé o no, o què és bo o dolent. Es tracta de tenir les pautes per reflexionar sobre quines són les necessitats de les entitats i quines poden ser les estratègies col·lectives i específiques de millora per al reforçament de les entitats de custòdia.


Base social

Equip

Comunicació

Aliances

ActivitatsSistematització

Govern

Finançament

Infraestructures

Base social

Equip

Comunicació

Aliances

ActivitatsSistematització

Govern

Finançament

Infraestructures

2.5. La representació gràfica del model

A partir de les entrevistes i la valoració del punt en que es troba cada entitat en relació als 9 eixos podrem obtenir una representació gràfica. Aquesta representació ens ajudarà a visualitza punts en comú de les entitats i determinar tipologies d’entitats.

Exemples de representació gràfica.

Situació de l’entitat:

A partir d’una proposta de millora feta per la xct i pactada amb l’entitat obtindríem un altre representació gràfica. Amb el color verd es representa els objectius de millora pactats.


3. Descripció del model

3.0. Identificació i desenvolupament dels eixos de treball

Els eixos ens serveixen per analitzar la situació de cada entitat en relació als diferents temes i de com aquesta es situa en relació als criteris que conformen cada eix.

Dins de cada eix es proposa un escalat en relació als criteris que composen l’eix. La situació de cada entitat es determinarà en funció si es troba més properes a un extrem a l’altre del model.

3.1. Eix 1: Base social

La base social representa els col·lectius i/o persones que recolzen una entitat perquè s’identifiquen amb la seva raó de ser. Normalment aquest recolzament es concreta de dues maneres: com a soci/a de l’associació o participant com a voluntari/a en les activitats que organitza l’entitat.

Per mesurar la base social s’ha de tenir molt en compte l’abast territorial de l’entitat: no és el mateix una entitat local que té capacitat per mobilitzar a molta gent de la localitat que una entitat d’abast nacional que en nombre pot mobilitzar més gent però en comparació té una base social més petita.

. . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+. .

C

Entitat impulsada per emprenedor, amb poca base social (manca de socis actius)

B

Entitat amb una base social real, però molt passiva i poc estructurada

A

Entitat amb una base social forta, activa i estructurada

Les entitats que es troben més properes a l’escenari C:

- poden tenir dificultats de credibilitat davant propietaris i institucions

- poden tenir problemes d’estabilitat de la seva actuació


- poden tenir dificultats per fer molts acords de custòdia

- poden tenir dificultats d’obtenció de recursos diversificats

- poden tenir dificultats per a ser independents de l’administració

- els pot ser més fàcil la participació en l’entitat

- els pot ser més fàcil la comunicació dins l’entitat

- els pot ser més fàcil prendre decisions

- els pot ser més fàcil actuar de forma ràpida davant de les oportunitats de l’entorn

Les entitats que es troben més properes a l’escenari A:

- poden tenir més credibilitat davant propietaris, institucions i societat en general

- els pot ser més fàcil tenir una activitat estable durant el temps

- els pot ser més fàcil fer acord de custòdia

- els pot ser més fàcil obtenir recursos de forma diversificada

- els pot ser més fàcil ser independents de l’administració

- poden tenir dificultats per establir canals de participació dels socis en les decisions de l’entitat

- poden tenir dificultats de comunicació entre els socis

- poden tenir dificultats per actuar de forma àgil i ràpida


3.2. Eix 2: Equip humà

L’equip humà de l’entitat es refereix a aquelles persones que s’organitzen per desenvolupar les activitats de l’entitat. Ho poden fer de forma voluntària o remunerada.

L’equip humà pot estar organitzat amb una distribució de tasques segons les capacitats de les diferents persones, un equip que fa formació,.... o un equip de persones que tots fan de tot i molt enfocat a l’acció del dia a dia.

El nombre de persones necessàries per formar part de l’equip humà ha de venir determinat en funció del nombre i tipus d’activitats que es proposa fer l’entitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

Entitat que funciona exclusivament amb voluntariat, sense especialització en funcions

B

Entitat que té algunes posicions remunerades, de caire generalista i sense especialització (que conviu amb el voluntariat en el funcionament de l’entitat)

A

Entitat que funciona bàsicament amb una estructura remunerada, amb posicions identificades i especialitzades (pot existir o no voluntariat de suport)


- poden tenir dificultats per garantir la gestió de l’entitat

- poden tenir dificultats per garantir la comunicació amb propietaris i institucions

- poden tenir dificultats per garantir la estabilitat de l’entitat

- poden tenir més dificultats per participar en xarxes amb altres entitats

- poden tenir més dificultats per participar en cursos de formació


- poden tenir més dificultats per evitar la rotació de l’equip

- tenen més facilitat per garantir la implicació de les persones en la custòdia del territori


- tenen més facilitat per gestionar l’entitat

- tenen més facilitat per garantir la comunicació amb propietaris i institucions

- tenen més facilitat per participar en cursos de formació

- tenen més facilitat per participar en xarxes amb altres entitats

- poden tenir més dificultats per implicar a l’equip de persones que porta l’entitat

- poden tenir més dificultats per estar connectats amb la societat

- poden tenir dificultats per establir canals de participació


3.3. Eix 3: Comunicació

Les entitats de custòdia tenen entre els seus objectius fer activitats de sensibilització mediambiental, i donar a conèixer l’activitat de custòdia del territori. Sense aquesta sensibilització i coneixement és molt difícil poder realitzar acords de custòdia amb els propietaris dels terrenys.

Per això, la comunicació esdevé una activitat estratègica de les entitats de custòdia. La comunicació es pot fer de forma puntual o amb un pla de comunicació que permet aprofitar totes les sinergies de l’entitat per fer comunicació.

En la Caixa d’Eines per a entitats de Custòdia en la Eina nº 8: La Xarxa de custòdia del territori: al servei de les entitats de custòdia, en l’apartat nº 5 ofereix servis i recolzament per a la difusió de l’acció dels seus membres.

. . . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

No tenen cap pla de comunicació, ni es fan accions de comunicació significativa, més enllà de les activitat i col·lectius habituals

B

Han començat a fer accions de comunicació a diferents col·lectius i és una activitat important de l’entitat, però encara no compten amb cap pla de comunicació

A

Tenen un pla de comunicació preparat i tenen clar els missatges a transmetre i els col·lectius destinataris


- tenen més dificultats per fer o participar en accions de comunicació

- són menys visibles i per tant tenen més dificultats per donar a conèixer la seva tasca

- tenen més dificultats per sensibilitzar a la societat sobre la custòdia del territori

- tenen més dificultats per arribar acords amb propietaris

- tenen més dificultats per cercar finançament i aliances per ser poc conegudes



- tenen més facilitat per difondre la seva tasca

- tenen més facilitat per sensibilitzar a la societat i a les institucions en relació a la custòdia

- tenen més facilitat per tal que els propietaris els coneguin i facin acords de custòdia

- necessiten temps i recursos per comunicar i respondre a les demandes externes que reben en ser més conegudes


3.4. Eix 4: Aliances

Per realitzar la custòdia són necessaris acords amb els diferents agents del territori: propietaris, administracions, altres entitats .... Per això les aliances esdevenen elements claus per a la custòdia del territori. Les entitats que treballen en xarxa establint aliances seran capaces de consolidar més i millor els acords de custòdia que estableixin, i les demés iniciatives i accions que portin a terme com entitats de custòdia del territori.

. . . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

Entitats que no han treballat la col·laboració amb altres entitats i funcionen bàsicament “individualment”

B

Han començat a establir relacions amb alguns col·lectius rellevants per la seva tasca però és troben en les etapes inicials o es tracta de col·laboracions no estratègiques

A

Entitats que han arribat a acords amb administracions, col·lectius de propietaris, entitats de l’entorn, participen en xarxes locals, etc.


- tenen dificultats en aprendre compartint experiències amb altres entitats

- tenen dificultats en compartir recursos amb altres entitats

- tenen dificultats en donar a conèixer la seva tasca a les institucions i societat en general

- tenen dificultats en consolidar els acords de custòdia

- tenen dificultats en estar presents en el seu entorn proper

- tenen dificultat en cercar sinèrgies i participar en processos d’innovació

- tenen més facilitat en centrar els recursos i el temps en la seva tasca



- tenen més facilitat en aprendre compartint experiències amb altres entitats

- tenen més facilitat en compartir recursos amb altres entitats

- tenen més facilitat en donar conèixer la seva tasca a les institucions i la societat en general

- tenen més facilitat en estar presents en el seu entorn proper

- tenen més facilitats per detectar oportunitats en el territori

- tenen dificultats perquè necessiten més recursos i temps per relacionar-se amb altres


3.5. Eix 5: Activitats

Les entitats de custòdia centren la seva tasca en els acords de custòdia però per assolir aquests acords i consolidar el concepte de custòdia del territori cal fer també altres activitats com la sensibilització i la planificació i la gestió del territori. Les entitats de custòdia utilitzen els mecanismes que tenen a la seva disposició en funció de la seva capacitat d’actuació i els seus recursos.

En la Caixa d’Eines per a entitats de Custòdia en la Eina nº 4: Manual de disseny, negociació i seguiment dels acords de custòdia, s’aporta una síntesi de la metodologia més adient per a dissenyar, negociar i portar a terme el seguiment dels acords de custòdia, alguns consells o recomanacions al respecte, i la referència a documents que poden servir d’ajuda.

. . . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

Fan poques activitats i bàsicament acords de custòdia

B

Les seves activitats van més enllà dels acords de custòdia, fan seguiment de l’acord mitjançant un Programa però encara no desenvolupen tots els mecanismes possibles per promocionar i garantir la custòdia

A

Fan diferents tipus d’activitats, amb un cert grau de complexitat (pla de gestió de finques en custòdia, sensibilització ambiental, restauració i millora, assessoraments a propietaris i ajuntaments, voluntariat de custòdia, estudis per identificar zones de major valor, promoció d’activitat econòmica sostenible, ,...).


- poden tenir dificultats per consolidar l’acord de custòdia

- poden tenir dificultats per donar a conèixer la seva tasca


- no actuen de manera complerta com a entitat de custòdia i per això poden perdre eficàcia i oportunitats.

- necessiten pocs recursos per gestionar l’entitat


- tenen més facilitat per gestionar un pla de gestió del territori amb acord de custòdia

- tenen més facilitat per donar a conèixer la seva tasca com a entitats de custòdia

- tenen més facilitat per arribar acords amb altres entitats o institucions

- es centren en la custòdia del territori i per tant s’especialitzen i es diferencien d’altres entitats ambientals, culturals i del paisatge amb una activitat més diversa

- poden tenir més dificultats perquè necessiten més recursos per realitzar totes les tasques


3.6. Eix 6: Sistematització

Per a realitzar les activitats de custòdia la sistematització és important. En aquesta sistematització es poden trobar diferents eines: des del Contracte de custòdia del territori bàsic, l’Acord marc per a la realització d’una iniciativa de custòdia fins l’aplicació del Manuals de disseny, negociació i acceptació i d’acords i el de Plans de Gestió Eurosite. Depenent del nivell de consolidació i capacitat de l’entitat podrà aplicar un model o un altre en relació a la custòdia.

En la Caixa d’Eines per a entitats de Custòdia en l’Eina nº 5: Models bàsics d’acords de custòdia de disseny, negociació i seguiment dels acords de custòdia i l’Eina nº 6: Aplicació del manual Eurosite de plans de gestió en finques de custòdia es poden trobar la documentació per facilitar el procés de planificació, gestió, seguiment i avaluació d’acords de custòdia.


- poden tenir dificultats per consolidar els seus aprenentatges

- poden tenir dificultats per aplicar criteris de qualitat ens les seves activitats

- poden tenir dificultats per planificar a llarg termini

- no sistematitzen la seva activitat com a entitat de custòdia i això no les posiciona de cara al futur, quan la custòdia pugui ser més incentivada i regulada

. . . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

Fan activitats simples i sense tenir-les sistematitzades ni ben planificades. Senzillament, “fan coses”

B

Les activitats guarden una lògica entre elles, i estan raonablement programades i sistematitzades.

A

Fan diferents tipus d’activitats, amb un cert grau de complexitat, les tenen sistematitzades i apliquen els Manuals de procediments de custòdia de la xarxa de custòdia del territori.


- no contribueixen a reforçar el concepte de l’acord de custòdia i del moviment d’entitats de custòdia davant la societat

- necessiten poc recursos per gestionar l’entitat


- tenen més facilitat per gestionar un pla de gestió del territori amb acord de custòdia

- tenen més facilitat per donar a conèixer la seva tasca

- tenen més facilitat per treballar amb criteris de qualitat i estàndards bàsics

- estan millor posicionats per quan arribin incentius fiscals a acords de custòdia signats en base a criteris i estàndards comuns que estableixi l’administració

- poden tenir més dificultats perquè necessiten més recursos per realitzar totes les tasques


3.7. Eix 7: Òrgans de govern

Quan parlem d’òrgans de govern ens referim a l’existència d’un òrgan de decisió que pot ser junta, patronat, consell o altre i que està constituït en part o en la seva totalitat per persones diferents a les que fan la gestió del dia a dia. L’existència o no d’òrgans de govern en l’entitat normalment garanteix una visió estratègica més enllà de la gestió del dia a dia.

En la Caixa d’Eines per a entitats de Custòdia en l’Eina nº 3: Guia d’aspectes generals per elaborar un Pla Estratègic d’iniciativa de custòdia s’assenyalen aspectes essencials i algunes recomanacions a tenir en compte per planificar una estratègia d’acció de custòdia, o de manera més global, de l’entitat.

. . . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

Entitats on l’òrgan de govern està constituït bàsicament pels emprenedors de l’entitat, sense visió externa i ni funcionament diferenciat de la Direcció

B

Ja han creat un òrgan de govern amb presència externa i interna, però es reuneix amb poca periodicitat o no té les funcions estratègiques massa definides

A

Entitats que el seu òrgan de govern està format per persones externes als emprenedors (a més d’ells) i es reuneix amb freqüència amb unes funcions estratègiques clares.


- poden tenir dificultats per planificar més enllà del dia a dia

- poden tenir dificultats per fer planificació estratègica

- poden tenir dificultats per fer avaluació de la seva activitat

- poden tenir dificultats per tenir la cultura de rendir comptes a altres

- els pot ser més fàcil la gestió del dia a dia perquè tenen els recursos centrats en això

- els pot ser més fàcil prendre els decisions



- tenen més facilitat per planificar a llarg termini

- els pot ser més fàcil desenvolupar una planificació estratègica de l’entitat

- tenen incorporada en la gestió de l’entitat la cultura de rendir comptes

- els pot ser més fàcil tenir un consell d’assessor extern donat que en el patronat poden participar persones amb un nivell de relacions més gran

- augmenten les oportunitats de relació amb l’entorn, cerca de recursos, iniciatives en xarxa o aliança, etc.

- els pot ser més fàcil tenir una visió de futur de l’entitat

- no tenen facilitat per fer una “mirada des de fora” a la seva activitat

- poden tenir dificultats per la necessitat de treure temps i recursos del dia a dia


3.8. Eix 8: Finançament

Els recursos econòmics són necessaris per desenvolupar les activitats de custòdia del territori. El volum de finançament de l’entitat serà molt variable en funció del seu abast territorial i el seu model d’organització. La seva capacitat també dependrà de les seves possibilitats d’obtenir recursos financers diversificats per obtenir la independència necessària per la custodia del territori.

Al marge del volum pressupostari és molt important el control i seguiment del pressupost per part de l’entitat. Saber en cada moment de quins recursos es disposa pot permetre a l’entitat avançar a mig i llarg termini.

En la Caixa d’Eines per a entitats de Custòdia en l’Eina nº 7: Com finançar les iniciatives de custòdia del territori? s’aporten possibilitats de finançament amb orientacions per trobar informació concreta i vigent sobre ajuts, subvencions, idees i oportunitats de finançament i suport.

. . . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

Tenen una sola fons de finançament (o quasi) i els procediments de seguiment (comptabilitat, pressupost, tancament) són precaris.

B

Han començat esforços per diversificar les fonts de finançament i tenen raonablement ordenat tot el procediment financer (comptabilitat, pressupost, tancament)

A

Tenen sistematitzat el seguiment financer i han aconseguit diversificar les fonts de finançament amb equilibri entre les diverses fonts.


- poden tenir dificultats per garantir la gestió de l’entitat


- poden tenir dificultats per planificar les activitats de l’entitat a llarg termini

- estan condicionats als terminis de pagament de la fonts de finançament


- treballen en precarietat

Les entitats que es troben més properes a l’escenari A

- tenen més facilitat per gestionar l’entitat

- tenen més facilitat per garantir l’estabilitat de l’entitat

- poden planificar activitats a llarg termini

- no estan condicionats pels terminis de cobrament

- tenen més facilitat per invertir en patrimoni (locals o terrenys propis)

- necessiten més recursos humans per gestionar l’entitat


3.9. Eix 9: Infraestructures i recursos

Per a realitzar les activitats necessàries per la custòdia del territori l’entitat necessita uns recursos mínims per poder funcionar: local, telèfon, ordinadors,.... que permetin desenvolupar els projectes que l’entitat es proposa. El volum necessari de recursos per realitzar l’activitat té que veure amb el tipus d’entitat, l’abast de les seves actuacions i els objectius que es planteja l’entitat.

. . . . . . . . . . . . . . . .

C- C C+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

B- B B+

. . . . . . . . . . . . . . . . .

A- A A+

C

Tenen molt pocs recursos: es reuneixen en un local que els hi deixa un altre entitat o l’administració, els telèfons i ordinadors són propietat de les persones no de l’entitat

B

Han començat a fer passos per tenir un local propi i dotar-lo dels recursos necessaris per fer la tasca de custòdia

A

Tenen local en propietat, disposen de tota la infraestructura necessària: ordinadors, telèfons, impressores, connexió internet, ....


- poden tenir dificultats per garantir la continuïtat de les activitats


- treballen en precarietat

- tenen facilitat per implicar als membres de l’entitat perquè tots estan compromesos en la supervivència de l’entitat


- tenen més facilitat per garantir la continuïtat de les activitats

- tenen més facilitat per consolidar l’entitat

- tenen més facilitat per sistematitzar les activitats i els processos

- poden tenir dificultats per garantir el nivell de finançament necessari


- poden tenir dificultats per poder decidir de forma independent quines activitats es proposen fer o no.

4. Les entrevistes de valoració

L’esquema bàsic de procediment de diagnosi hauria de seguir els següents passos:

- selecció de les entitat/s a diagnosticar

- organització de l’entrevista

- entrevista

- elaboració de l’informe de diagnosi i reforçament (punt 4.3.)

- vist-i-plau del responsable de l’entitat de l’informe i de les propostes de millora

- seguiment de les accions de millora pactades de forma regular (als 6 mesos, 12 mesos i 2 anys)

4.1. L’organització de l’entrevista

Per fer l’entrevista ens caldrà preparar-la abans:

- Amb informació prèvia a l’entitat: dades quantitatives, principals activitats, any de constitució, abast territorial d’actuació, càrrec que ocupa la persona que entrevistarem, ...

- Tenint clars els eixos definits al model de diagnosi i els seus fonaments conceptuals i els criteris per analitzar-los i valorar-los

És clau destinar temps suficient a fer l’entrevista. Horari tipus:

- Introducció: fer una visita ràpida als locals, presentar els objectius de l’entrevista,.... (30’)

- Entrevista (2h.)

- Cloenda: explicar el procés que es seguirà per l’informe i com es consensuaran accions de millora,... (30’)

També és important fer l’entrevista sempre que sigui possible en la seu de l’entitat per conèixer el local i temes de funcionament.


4.2. Guió d’entrevista

El Guió d’entrevista no és un qüestionari tancat sinó que són preguntes per anar desenvolupant la conversa i anar aconseguint la informació necessària. Poden fer-se les preguntes que apareixen en aquest document o altres en funció de les respostes de les entitats.

L’entrevista té com objectiu aconseguir la suficient informació de l’entitat per poder saber quina és la situació de l’entitat en relació a cada eix i quines propostes de millora es poden proposar

El guió que aquí es proposa ha estat modificat en funció de les 5 entrevistes que s’han realitzar com a prova-pilot per validar aquest Model de diagnosi per al reforçament de les entitats de custodia del territori.


Eix 1: Base Social

1. Quin és l’abast territorial d’actuació? 2. Quants socis té l’entitat? 3. Quantes vegades es reuneixen els socis? 4. En quines activitats participen? 5. Quants voluntaris té l’entitat? 6. Com participen? 7. Quina és l’activitat amb major participació que heu organitzat? 8. Quantes persones van participar? 9. Quina creieu que és la vostra capacitat de convocatòria? 10. Creieu que en l’entorn social immediat coneixen a la vostra entitat?

Valoració C- C C+ B- B B+ A- A A+

Justificació Comentaris

Idees de Millora


Eix 2: Equip humà

1. Quantes persones formen part de l’equip tècnic de l’entitat? 2. Dibuixeu o mostreu l’organigrama 3. Són remunerades o voluntàries? 4. Quina és la seva dedicació? 5. Quines tasques realitzen? Com us organitzeu? 6. L’equip realitza formació? 7. Creieu que l’equip tècnic és el necessari? 8. Us plantegeu canvis en l’equip?



Idees de Millora


Eix 3: Comunicació

1. Quins canals de comunicació utilitzeu a nivell extern i intern? 2. Ho feu de forma regular? Amb quina periodicitat? 3. Teniu web? Amb quina periodicitat l’actualitzeu? 4. Elaboreu una Memòria anual? Ens la podeu ensenyar? 5. Amb quins col·lectius us comuniqueu: socis, propietaris, administracions, societat en general,...? 6. Que dieu quan despengeu el telèfon? 7. Com gestioneu el correu electrònic? I el postal? 8. Teniu contacte amb mitjans de comunicació? Com: amb notes de premsa, contactes puntuals,..? 9. Teniu una persona en l’equip responsable de comunicació? 10. Heu elaborat un pla de comunicació? 11. Teniu prevista alguna acció de comunicació properament?



Idees de Millora


Eix 4: Aliances

1. Teniu contacte amb altres entitats o institucions? 2. Quin tipus activitats feu amb elles? 3. Teniu algun conveni de col·laboració signat amb alguna entitat o administració? Teniu previst signar algun acord de col·laboració amb alguna entitat o administració? 4. Teniu algun projecte amb més de dos socis? 5. Participeu en altres entitats de 2n. nivell a més de la xct? 6. Quin tipus de rol de participació teniu en les xarxes: actiu, passiu, lideratge,.. 7. Teniu relació amb altres entitats del vostre entorn encara que no siguin mediambientals? 8. Creieu que és important dedicar temps a treballar amb altres?



Idees de Millora


Eix 5: Activitats 1. Quines activitats realitzeu com entitats de custòdia? - acords de custòdia? Quants en teniu actualment? De quantes hectàrees? (és important veure si es saben de memòria) - recolzament i assessorament als propietaris i ajuntaments - aconseguir la propietat de terrenys amb valor natural o cultural - planificar, restaurar i gestionar indrets de valor - organitzar activitats d’educació i sensibilització mediambiental - organitzar activitats de voluntariat ambiental - realitzar estudis per identificar les zones de major valor - promoure l’activitat econòmica sostenible - organitzar campanyes i accions de captació de fons 2. Amb quina regularitat feu les activitats? 3. Quines activitats creieu que són imprescindibles per a la custòdia del territori? 4. Realitzeu altres activitats que no siguin pròpies d’una entitat de custòdia? Quines? Perquè? 5. Als vostres estatuts/document fundacional s’identifica la Custòdia del Territori i les seves activitats com objectiu o finalitat de l’entitat? 6. Us agradaria fer altres activitats de custòdia que ara no realitzeu? 7. Quines? I per què?



Idees de Millora


Eix 6: Sistematització 1. Amb quin tipus de document concreteu els acords de custòdia? 2. Teniu algun protocol intern d’actuació que expliqui com feu les activitats? Feu servir el de la xct? (EINA 4) 3. Utilitzeu el Manual de Plans de Gestió Eurosite (EINA 6)? 4. Feu fitxes de seguiment de les iniciatives de custòdia? Amb quina regularitat? Ens podeu ensenyar una fitxa de seguiment del vostres arxiu? 5. Recolliu per escrit el procediment de les activitats que realitzeu? 6. Teniu previst recollir per escrit algunes de les activitats que realitzeu? Feu memòria? I difusió?



Idees de Millora


Eix 7: Òrgans de govern

1. L’entitat té constituïda una Junta Directiva o Patronat? 2. Quantes persones en formen part? 3. Quina és la procedència (experts, acadèmics, fundadors, amics, representants polítics,..) de les persones que en formen part? 4. Quantes vegades es reuneixen al llarg de l’any? 5. Entre reunions es mantenen contactes o consultes puntuals? 6. En quin tipus de decisions intervenen? 7. L’entitat té elaborat un Pla Estratègic aprovat per l’òrgan de govern? 8. Segons els vostres estatuts els càrrecs cada quan es renoven? 9. Teniu pensat renovar els òrgans de govern properament? Per què?



Idees de Millora


Eix 8: Finançament

1. De quines fonts provenen els ingressos de la vostra entitat? 2. Porteu la comptabilitat al dia? 3. Realitzeu auditoria externa? 4. Coneixeu la Fundació Lealtad (associacions i fundacions)? Teniu alguna fórmula de sindicatura de comptes (administracions)? 5. Presenteu els comptes a finals d’any a la Junta o Patronat? 6. Comuniqueu el resultat dels vostres comptes als socis i/o voluntaris? 7. En algun moment heu deixat de fer alguna activitat per falta de recursos? 8. Us heu plantejat alguna activitat o estratègia nova per aconseguir recursos nous?



Idees de Millora


Eix 9: Infraestructures i recursos

1. De quins recursos disposeu? 2. Disposeu de local? Cedit, llogat, de propietat? 2. Creieu que són suficients per portar endavant la vostra activitat? 3. Creieu que podria ser útil compartir recursos amb altres entitats de la xct? Com ara quins? 4. Us heu plantejat adquirir algun recurs nou? Perquè no ho feu?



Idees de Millora


4.3. Informe de diagnosi per al reforçament de les entitats de custòdia del territori

Esquema de l’informe

A. Dades Bàsiques de l’entitat

Nom de l’entitat:

Forma jurídica de l’entitat:

Any de constitució:

Tipus d’activitats de custòdia que realitza:

Abast territorial:

Responsable:

B. Dades de l’entrevista

Data de la visita:

Lloc:

Persona entrevistada i càrrec en l’entitat:

Entrevistadors/es:

C. Resultat de l’entrevista i proposta de diagnosi

Respostes al Guió

Proposta de valoració: A, B, C

D. Accions de millora

Esquema gràfic de la situació actual de l’entitat

Esquema gràfic amb els objectius de millora proposats conjuntament entre la xct i l’entitat

Llistat d’accions de millora previstes i terminis de cadascuna

E. Signatura del Tècnic de la xct i del Responsable de l’entitat


5. Treball-pilot amb entitats de custòdia

5.0. Selecció d’entitats Des de l’Observatori del Tercer Sector i la Xarxa de Custòdia del Territori hem validat aquest model en 5 entitats de custòdia de diferents tipologies.

Aquesta validació ens ha permet incorporar canvis en el Guió d’entrevistes i tenir en compte elements claus per l’èxit del diagnosi per al reforçament de els entitats.

La xct ha fet la següent proposta d’entitats per fer la prova-pilot.

5.1. Tipologies d’entitats

- Entitat de mida petita: GEVEN, Grup Ecologista del Vendrell i el Baix Penedès

- Fundació de mida gran: Fundació Natura

- Associació de tamany gran: SEO/Birdlife

- Entitat de custòdia de patrimoni cultural: Fundació Esquerda de Roda de Ter

- Entitat vinculada a l’administració local: CERM, Centre d’Estudis dels Rius Mediterranis (Ajuntament de Manlleu)


I. Annex: Llistat de les entitats membres de la xct ACCA, Associació Catalana de Ciències Ambientals, el Barcelonès ADEPAR, associació naturalista, la Selva ADN, Associació de Defensa de la Natura d'Andorra, Andorra Agro90, sl, el Bages Ajuntament d'Abrera, el Baix Llobregat Ajuntament de Bellver de Cerdanya, la Cerdanya Ajuntament de Cassà de la Selva, el Gironès Ajuntament de Castellar del Vallès , el Vallès Occidental Ajuntament de Celrà, el Gironès Ajuntament de Cerdanyola, el Vallès Occidental Ajuntament de Collbató, el Baix Llobregat Ajuntament de Girona, el Gironès Ajuntament de Granollers, el Vallès Oriental Ajuntament de l'Alt Àneu, el Pallars Sobirà Ajuntament de Manresa, el Bages Ajuntament de Sabadell, el Vallès Occidental Ajuntament de Tremp, el Pallars Jussà Ajuntament de Vic, Osona Ajuntament d'Esparraguera, el Baix Llobregat Amics dels Cingles de Collsacabra, Osona APNAE, Associació d'Amics del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empordà, l'Alt Empordà Aprèn, serveis ambientals, sccl, el Vallès Oriental Arenales de Mar, sa, el Baix Empordà Associació Amics del paratge natural del Mas Roig, el Gironès Associació Hàbitats- Projecte Rius, el Barcelonès CEDRICAT, Centre de Desenvolupament Rural Integrat de Catalunya, el Solsonès CPF, Centre de la Propietat Forestal, el Vallès Occidental Centre d'Estudis de la Vall, el Baix Camp CTFC, Centre Tecnològic i Forestal de Catalunya, el Solsonès Col.lectiu Bisaroca , Selva Consell Insular de Menorca, Menorca Consorci Alba-Ter, Osona Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura, Osona Consorci de l’Alta Garrotxa, la Garrotxa Consorci de les Gavarres, el Baix Empordà Consorci de l’Espai Rural de Gallecs, el Vallès Oriental Consorci de l'Estany d'Ivars-Vila-Sana, el Pla d'Urgell Consorci per a la Defensa de la Conca del Riu Besòs, el Vallès Oriental Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny, el Vallès Oriental CREAF, Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals, el Vallès Occidental DEPANA, lliga per a la defensa del patrimoni natural, el Barcelonès Diputació de Barcelona, el Barcelonès


DMAH, Departament de Medi Ambient i Habitatge - Generalitat de Catalunya, el Barcelonès Dinamis, Promoció dels Valors Ambientals, sl, la Selva DV Serveis tècnics, sl, la Selva Ecafir, S.L., el Barcelonès Ecotècnics Estudis i projectes Mediambientals. Selva El Pèlac, grup per al medi ambient, el Baix Llobregat El vergel de las hadas, associació per a la protecció del bosc, la Selva EGAM, Enginyeria, Estudis i Gestió Ambiental, sl, el Maresme Estudi DTUM, el Vallès Occidental Estudi Ramon Folch, Gestió i comunicació Ambiental, sl, el Vallès Occidental Fractàlia, consultoria i estudis ambientals, sl, el Gironès Fundació Emys, la Selva Fundació Ersília, el Barcelonès Fundació Escolta Josep Carol, el Barcelonès Fundació Museu Industrial del Ter, Centre d'Estudis dels Rius Mediterranis, Osona Fundació Natura, el Barcelona Fundació privada l'Esquerda, Osona Fundació Territori i Paisatge - Caixa Catalunya, el Barcelonès Fundació Vida Silvestre de la Mediterrànea, Mallorca Galanthus, associació per a l'estudi i divulgació del medi ambient, el Gironès GEPEC, ecologistes de Catalunya, el Baix Camp GEVEN, grup ecologista del Vendrell i Baix Penedès, el Baix Penedès GOB Menorca, grup balear d'ornitologia i defensa de la naturalesa, Menorca Grup de Medi Ambient de Corbera de Llobregat, el Baix Llobregat Grup de Natura Freixe, la Ribera d'Ebre IAEDEN, Institució Alt Empordanesa per a la Defensa i Estudi de la Natura, l'Alt Empordà ICEA, Institució Catalana d’Estudis Agraris, el Barcelonès ICHN, Institució Catalana d’Història Natural, el Barcelonès ICRA, Institut Català per a la Conservació dels Rapinyaires, el Tarragonès La Banqueta, associació de defensa del patrimoni natural, les Garrigues La Bassa Roja, amics de la natura, la Noguera La Calcària, associació cultural, la Noguera La Copa, sccl, el Gironès La Vola, companyia de serveis ambientals, sal , Osona Limonium, scp, societat d'actuacions ambientals, el Baix Camp Lo Pi Negre, el Pallars Sobirà Mare Nostrum, consultoria i enginyeria ambiental, sl, el Vallès Oriental Minuartia, Estudis Ambiental, sl, el Vallès Oriental Nereo, preservador del medi ambient, el Baix Empordà Plataforma el Freixe en defensa de la terra i per una gestió acurada del territori , Baix Camp SEO/BirdLife, Sociedad Española de Ornitología, el Barcelonès Suber, entitat per a l'estudi i la conservació de la sureda, el Barcelonès Universitat de Girona, Càtedra de Geografia i Pensament Territorial, el Gironès


Universitat de Vic, Osona Vigué-Subirà, scp, enginyeria forestal, Osona Viladraueducació.com, Osona X3 Estudis Ambientals, scp, el Barcelonès 16 persones físiques que donen el seu suport a títol individual Parcs Naturals convidats: Parc Natural de la Serra de Montsant, el Priorat Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa, la Garrotas Parc Natural de l'Alt Pirineu, el Pallars Sobirà Parc Natural del Cap de Creus, l'Alt Empordà Parc Natural del Delta de l'Ebre, el Baix Camp

MODEL DE DIAGNOSI PER AL REFORÇAMENT DE LES ENTITATS...

Documents

Transcript of MODEL DE DIAGNOSI PER AL REFORÇAMENT DE LES ENTITATS...