1

PROJECTE EDUCATIU DE LA ZER EL MOIANÈS.

0. INTRODUCCIÓ

Definició del Projecte Educatiu de ZER

El PEZ és el document que ha de guiar l'activitat dels centres que

formen la ZER El Moianès Ponent i dels seus membres en el període de

vigència fins a la seva revisió.

És un instrument que defineix l’estructura organitzativa i el

funcionament de la ZER. En ell queden definits els trets d’identitat de la

nostra ZER, així com els objectius i el tipus d’organització i gestió que es

durà a terme en els centres.

El PEZ no és un document estàtic, sinó que, a través de les diferents

experiències i opinions, i amb la participació activa de la nostra comunitat,

s’anirà revisant i incorporant progressivament aquells canvis que es vagin

produint en la nostra vida escolar.

1.- TRETS D’IDENTITAT. PRINCIPIS

La Zona Escolar Rural El Moianès era una unitat escolar pública que

formava part d’unes Comunitats Educatives integrades per les escoles

incompletes de la comarca del Moianès i zones limítrofes.

Al començament (curs 1989-90) formaven la ZER El Moianès les

escoles de Calders, Castellcir, L'Estany, Monistrol de Calders i Sant Quirze

Safaja. Aquesta darrera escola va tancar per manca d'alumnat el curs 95-

96. La resta d'escoles de la ZER va anar incrementant el nombre d'alumnes,

Generalitat de Catalunya Departament d’Educació Zona Escolar Rural El Moianès Ponent Plaça de l’Era de Cal Feliu, s/n 08275 Calders Tel. 93 830 92 76 zermoianes@xtec.cat http://www.xtec.cat/zermoianes

2

creixent a poc a poc però de manera constant, sobretot les escoles de

Calders i Castellcir. El curs 03-04 va obrir l'escola de Mura, que si bé no

pertany al Moianès, es troba molt propera geogràficament a Monistrol de

Calders. Posteriorment, el curs 05-06 va obrir de nou l'escola de Sant Quirze i

l'any següent, curs 06-07 es va obrir l'escola de Collsuspina. Això feia de la

nostra ZER la més gran de totes, amb 7 escoles.

Degut a l'augment d'alumnes i les difícultats d'organització que això

comportava, el curs 2010-2011 es va dividir la ZER en dues: la ZER El Moianès

Llevant i la ZER El Moianès Ponent.

Així doncs, els centres: Escola Anton Busquets i Punset de Calders,

Escola l’Esqueix de Monistrol de Calders i l’Escola de Mura, junt amb les

seves comunitats educatives, constitueixen la zona anomenada El Moianès

Ponent.

L’entorn de les escoles de la ZER és de pobles petits, amb realitats

diferents, però vius i amb voluntat de ser.

La ZER El Moianès Ponent té com a missió l’educació integral dels

nens i de les nenes de 3 a 12 anys de les escoles de Calders, Monistrol de

Calders i Mura, en els aspectes de creixement i desenvolupament

intel·lectual i personal perquè, quan acabin l’etapa de Primària a l’Escola,

esdevinguin nois i noies autònoms amb una bona formació acadèmica i

recursos per a aprendre; amb esperit crític i amb uns criteris de valors ben

fonamentats.

Pretenem aconseguir unes escoles de qualitat, on el referent màxim

sigui la recerca de l’excel·lència en els diferents àmbits i contextos on es

desenvolupa la tasca educativa. Amb estreta col·laboració i

corresponsabilitat amb els i les mestres, pares i mares, ajuntaments, serveis i

3

tots aquells agents que directament o indirecta treballin o vulguin treballar

per aconseguir una societat oberta, participativa, crítica i emprenedora;

permeable i integrada en un entorn en constant canvi i evolució; més

compromesa amb la família, amb el poble, amb Catalunya i el Món;

amarada dels principis d’igualtat, justícia i equitat; democràtica,

acollidora, coeducativa, aconfessional i respectuosa amb la diversitat.

Una escola en procés continu de millora, on la planificació, actuació i

avaluació sigui quelcom inherent a la pràctica diària i on els processos de

reflexió i presa de decisions estiguin articulats per tal de garantir la

participació, l’eficàcia i l’eficiència.

Una escola arrelada al territori: una escola rural oberta a la resta del

món. Una escola que té ben present el passat i que camina amb pas ferm

cap el futur. Una escola que s’emmiralla en l’ahir per construir l’avui i

pensar el demà .

La nostra és una ZER amb pobles diferents, d'entorn similar però

realitats diverses (un poble més petit i dos més grans, nivells

socioeconòmics diferents, activitats econòmiques diverses, no sempre

relacionades amb el món rural...). Aquesta composició, per tant, lluny de

ser uniforme, reflexa la complexa societat en la que es desenvolupa la

nostra tasca. Aquests pobles són, en ells mateixos, mirall de la

heterogeneïtat en la que estem immersos.

El canvi social produït al país en els últims anys, ha fet que aquests

pobles on s’emmarquen les nostres escoles hagin tingut uns creixements i

evolucions desiguals . En aquest moment les nostres escoles tenen

escolaritzats un ventall divers de nens i nenes provinents de diferents

entorns i poblacions. Cada vegada més , és gent que es desplaça a viure

a municipis més petits on la qualitat de vida és més elevada.

4

Aquesta realitat fa que , en molts casos, els alumnes de les nostres

escoles no siguin gaire coneixedors del seu entorn, ja sigui a nivell físic

(geogràfic), de costums i tradicions, etc. Cal doncs que seguim treballant

per a aconseguir un arrelament al nostre entorn més immediat i també a la

comarca del Moianès i del Bages

Així doncs, la nostra ZER busca la implicació directa amb la riquesa

de l’entorn en la que es troba immersa i estarà amatent als canvis,

evolucions , modificacions, anhels, projectes i activitats dels nostres pobles,

se’n farà ressò i procurarà aportar la seva contribució com a element

dinamitzador en la mesura de les seves possibilitats, capacitats i

competències, colze a colze amb ajuntaments, famílies i entitats.

Entenem l’ensenyament bàsic com un procés continu i que

s’engloba dins el període d’edat que comprèn els nens i nenes de zero a

setze anys. Aquest procés, que es caracteritza per ser cooperatiu, flexible i

transversal, no acaba ni comença a l’escola: és una responsabilitat

compartida entre tots els agents que hi intervenen i en el que les escoles

de la ZER són el marc referencial bàsic i on convergeixen totes aquestes

accions. És per aquest motiu que cal garantir el seguiment, coherència i

cohesió del procés establint els diferents contextos, formats i àmbits on es

portarà a terme la necessària coordinació, diàleg, transmissió, debat i

encaix.

Les nostres escoles acullen nens i nenes de 3 a 12 anys. Pel que fa

ales llars d’infants, els alumnes de la ZER El Moianès Ponent procedeixen de

les llars d’infants municipals respectives a cada poble; així, els nens de

Calders procedeixen de la Llar d’Infants El Tren Blau; els alumnes de

Monistrol de Calders de la Llar d’Infants L’Estel; i els alumnes de Mura de la

Llar d’Infants de Mura. Pel que fa als instituts, un cop acaben la seva

escolaritat a les escoles de la ZER els alumnes van a dos instituts diferents:

5

els alumnes de L’Anton Busquets i Punset i L’Esqueix tenen continuïtat a l’IES

Miquel Bosch i Jover d’Artés i els alumnes de l’escola de Mura al SES

Navarcles.

La nostra ZER assumeix com a seus els quatre pilars de l’educació

mencionats en l’Informe Delors1:

Aprendre a ser

Aprendre a fer

Aprendre a conèixer

Aprendre a conviure

Així doncs, treballem per a fer possible una estructura organitzativa,

un ambient educatiu i un projecte curricular que permetin desenvolupar

aquestes quatre bases de l’ensenyament i l’aprenentatge.

Aquests principis han estat desenvolupats posteriorment en altres

contextos com l’Informe PISA ( 2006) on s’esmenta “ la necessitat de

formar nens i nenes actius i reflexius, centrant-nos no tant en el domini

curricular escolar com en els coneixements i habilitats més importants i

necessaris per a desenvolupar-se a la vida adulta... ( ) L’èmfasi recau en el

domini de processos , la comprensió de conceptes i la capacitat per

desenvolupar-se en situacions diverses “

Aquestes capacitats s’articulen en competències a assolir i que com

objectiu global assumim:

• Proporcionar a tots els nens i les nenes les competències que els

permetin assegurar el seu desenvolupament personal i social.

• Adquirir les habilitats i les competències culturals i socials relatives a

l'expressió i comprensió oral, a la lectura i a l'escriptura, al càlcul, a la

igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones, a l'autonomia

1 Delors, Jacques i altres “ Educació: Hi ha un tresor amagat a dins.” UNESCO Barcelona 1996.

6

personal, la coresponsabilitat i la interdependència personal, a la

resolució de problemes i als coneixements bàsics de la ciència, la cultura

i la convivència, el rebuig de tot tipus de comportaments discriminatoris

per raó de sexe.

• Desenvolupar la competència d’expressar el que s’ha après,

d’explicar amb raons coherents, fiables i ben justificades el seu punt de

vista i la seva opinió, de saber escoltar el punt de vista dels altres amb

respecte i d’arribar a acords quan sigui necessari.

• Desenvolupar les habilitats socials d’esforç, treball i estudi.

• Expressar el sentit artístic, la creativitat i l’afectivitat.

• Conèixer els elements bàsics de la llengua, la història, la geografia i les

tradicions pròpies de Catalunya que permetin el seu arrelament.

• Aconseguir l’alfabetització digital i el coneixement de les eines

tecnològiques de comunicació i relació social.

• Assolir habilitats de recerca i tractament de la informació.

També volem tendir a aconseguir els deu punts que l’OCDE l’any

19912 va concloure com a premisses bàsiques per una escola eficaç.

1.-Una escola amb un clima favorable per l’aprenentatge, on existeix un

compromís amb normes i finalitats clares i compartides que quedarà

recollit en una carta de compromís real i participada.

2.-Una escola on els professors treballen en equip, col.laboren en la

planificació, coparticipen en la presa de decisions, es troben

compromesos en la innovació i es responsabilitzen de l’avaluació de la

pròpia pràctica. Sempre en el marc d’un currículum suficientment flexible

que permeti assolir un bon nivell competencial en els nostres alumnes i anar

7

adaptant-nos a les necessitats de millora i canvi que es van produïnt any

rera any.

3.- Una escola on existeix una direcció eficaç, assumida, que no es

contraposa amb la necesaria participació, col·legialitat i coresponsabilitat

dels equips de mestres i claustres.

4.- Una escola que necessita estabilitat en l’estament docent i on els

mestres hi han d'optar de manera voluntària, essent coneixedors del

projecte educatiu amb el compromís de dur-lo a terme.

5.- Una escola on existeixen oportunitats de formació permanent

relacionades amb les necessitats de l’escola. El criteri decisiu és que els

programes de formació es relacionin directament amb les necessitats de

l’escola i de la ZER.

6.- - Una escola on el currículum es planifica curosament i inclou tant les

àrees que permetin als alumnes adquirir les capacitats, les competències,

els coneixements i les destreses bàsiques com les indicacions per una

avaluació continuada del seu assoliment. El currículum, al mateix temps,

haurà de reflectir els valors assumits per l’escola.

7.- Una escola oberta als pares on aquests recolzen la tasca educativa del

centre i on es compta amb el seu suport i la seva col.laboració, on tenen

un nivell important d’implicació.

8.- Una escola on existeixen uns valors propis, reflex de la seva identitat i

propòsits, que són compartits pels seus components.

9.- Una escola on es racionalitza l’ús del temps d’aprenentatge, articulant

les àrees i les seqüències didàctiques de manera que s’evitin duplicitats i

repeticions innecessàries. Una escola on els alumnes se senten implicats

2 L’Organització per la Cooperació i el Desenvolupament a Europa (OCDE), l’any 1991, després de

fer una anàlisi comparativa de la qualitat de l’ensenyament a diversos països europeus, va elaborar aquest informe en el qual es defineixen els deu punts per aconseguir una escola eficaç.

8

contínuament en activitats d’aprenentatge, sense interrupcions

innecessàries ni entre classes ni en una mateixa classe.

10.- Una escola que compta amb el recolzament actiu de les autoritats

educatives responsables, la feina de les quals es centra en facilitar els

canvis necessaris per tal d’aconseguir les característiques apuntades.

2.-OBJECTIUS

Per les peculiaritats específiques dels nostres centres i la societat que

els envolta, caldrà contemplar els següents objectius:

• Definir una estructura de centre àgil, moderna i efectiva ; afavoridora

del treball en xarxa i de la presa de decisions col·legiada des dels principis

d’eficiència, agilitat i capacitat de resposta.

• Crear, modificar i potenciar les estructures organitzatives necessàries per

maximitzar els punts forts de les nostres escoles i minimitzar els febles.

• Garantir una formació d’alt nivell que desenvolupi totes les potencialitats

dels i les alumnes tenint en compte les seves personalitats, aptituds,

interessos i estils d’aprenentatge.

• Aconseguir una educació integradora basada en el respecte a la

diferència d’edat, sexe, capacitats i procedència. Es potenciaran activitats

compensadores davant situacions discriminatòries que puguin sorgir. Ens

plantegem una tasca coeducadora, que no contribueixi a crear

expectatives diferents ni permeti una jerarquia entre valors masculins i

femenins, sinó una interiorització de la seva identitat. La comunitat

educativa treballarà perquè els continguts, les propostes d’activitats, els

hàbits, les destreses, les imatges, els materials didàctics no tinguin

estereotips sexistes que dificultin l’educació basada en les aptituds de les

persones.

9

• Millorar els resultats acadèmics dels nostres alumnes en els diferents

àmbits valoratius, com indicadors de la millora del funcionament global del

centre.

• Un treball educatiu basat en la implicació de tota la comunitat

educativa: mestres, famílies, agents culturals i socials, ajuntaments, alumnat

i voluntariat (antics mestres, antics alumnes, veïns...), tot creant un marc

d'activitats que afavoreixin la seva participació.

• Potenciar una valoració i estimació del propi medi. Una escola

compromesa amb el medi ambient que treballarà per conèixer i respectar-

lo i que vetllarà per la seva protecció. Utilitzar els recursos i possibilitats que

ens ofereix el medi més proper fent el nostre retorn per la millora d’aquest

mitjançant la nostra acció.

• Fomentar el treball de la lectura per tal que sigui l’eix vertebrador dels

aprenentatges, planificant activitats que desenvolupin el gust per la lectura

i l’ús d’aquesta com a mitjà de recerca d’informació i aprenentatge, dins

del marc de l’assoliment de les competències comunicatives.

• Establir una atenció i tracte personalitzat i individual de l’infant dins de la

dinàmica diversa de cada grup i de l’escola, atenent al respecte a la seva

pròpia evolució. Cercar i establir els recursos, suports i adaptacions

necessàries per garantir el correcte procés d’aprenentatge de tot

l’alumnat.

• Establir els canals i els espais de comunicació i participació mestre-

alumne-família, de manera bidireccional, en tot el procés educatiu per tal

de crear les sinèrgies necessàries i establir els acords de coresponsabilitat.

• Adequar la concreció del currículum marc a un entorn d’aula composat

per diversos nivells i fomentar i procurar que es dugui a terme ja que creiem

en els seus valors educatius.

10

• Així mateix caldrà planificar les activitats de manera que afavoreixin la

convivència entre nivells, edats, sexes i pobles veïns, programant-les per tal

que incloguin el treball compartit a diferents nivells, tutoritzat també pels

mateixos alumnes.

• Elaborar programacions d’aula que afavoreixin una dinàmica de

treball flexible on diferents modalitats d’agrupament siguin possibles per tal

d’afavorir el treball cooperatiu i la transversalitat de l’aprenentatge.

• Implementar metodologies centrades en aconseguir una

autoconsciència per tal que els nens i nenes siguin conscients de les seves

possibilitats i mancances, de manera que ells mateixos siguin protagonistes

del seu propi procés d’aprenentatge.

• Establir objectius, així com els seus indicadors, a diferents nivells i formats

que siguin avaluables i que orientin l’acció educadora.

• Fer partíceps a tots els agents de la comunitat d’aquests objectius i de la

seva avaluació.

• Fomentar una cultura de l’esforç i la responsabilitat .

• Establir protocols de seguiment dels alumnes en totes les seves etapes

per tal de dotar de coherència i cohesió al procés.