Modul 1 - Els Cicles Financers i Els Mitjans de Financament Empresarial

Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarialIntroducci a la dinmica financera de lempresa

Francesc Xavier Borrs BalsellsXavier Sabi Marcano

PID_00210918

FUOC PID_00210918 2 Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

..

FUOC PID_00210918 Els cicles financers i els mitjans de finanament empresarial

ndex

Introducci .............................................................................................. 5

Objectius ................................................................................................... 6

1. El cicle a curt termini ...................................................................... 7

1.1. La durada del cicle a curt termini: el PMME i el PMMF ................. 8

1.2. El fons de maniobra necessari (FMNec) ......................................... 9

1.3. Fons de maniobra i la durada de la font de finanament .............. 12

2. El cicle a llarg termini ..................................................................... 15

3. El finanament intern (FI) o autofinanament ........................ 17

3.1. Les amortitzacions (AEC) ................................................................ 18

3.2. Els beneficis retinguts ..................................................................... 21

4. Fonts de finanament bancries ................................................... 23

4.1. Productes de finanament a curt termini ....................................... 23

4.2. Productes de finanament a llarg termini ...................................... 29

5. Finanament de pimes i grans empreses ..................................... 33

5.1. Instruments de suport a pimes ....................................................... 33

5.2. Finanament de les grans empreses ............................................... 36

Resum ........................................................................................................ 43

Exercicis dautoavaluaci .................................................................... 45

Solucionari ............................................................................................... 47

Bibliografia .............................................................................................. 49


Introducci

Lrea financera de lempresa socupa tant de lassignaci (funci dinversi)

com de lobtenci (funci de finanament) eficient dels recursos per a poder

dur a terme les inversions.

Doncs b, una de les primeres tasques a qu ha de fer front lempresa i concre-

tament el seu directiu financer s conixer les necessitats financeres i quines

sn les fonts ms idnies per a cobrir aquestes necessitats.

Per complir amb els dos propsits anteriors hem estructurat el mdul de la ma-

nera segent:

En primer lloc, analitzem la dinmica financera de lempresa amb lestudi dels

dos cicles financers: el cicle de lexplotaci o cicle a curt termini i el cicle de la

inversi-amortitzaci o cicle a llarg termini.

La segona part del mdul la dediquem a lanlisi de les diferents fonts de fi-

nanament que tenen a labast les nostres empreses, a fi de conixer-ne les ca-

racterstiques ms importants i, aix, donar-los lassignaci ms adequada.

Analitzem, primer, els productes i instruments ms emprats per la prctica to-

talitat dempreses microempreses, petites i mitjanes empreses (pimes) i grans

empreses, que sn els que proporcionen les entitats financeres; en segon lloc,

ens centrem en les peculiaritats del finanament de les petites i mitjanes em-

preses i les del finanament de les grans empreses amb lemissi de ttols en

els mercats de capitals: daccions i actius de renda fixa.


Objectius

Amb la lectura daquest primer mdul lestudiant ha dassolir els objectius se-

gents:

1. Diferenciar els dos cicles financers clau que tenen lloc a lempresa: el cicle

a curt termini i el cicle a llarg termini.

2. Conixer-ne els trets principals i la durada (mitjana).

3. Poder establir i diferenciar les necessitats de finanament que originen els

cicles al llarg del temps permanents i temporals i, a la vegada, saber-ne

calcular el volum.

4. Conixer les principals caracterstiques i aplicacions de les fonts de finan-

ament intern, tant els recursos procedents de lamortitzaci com els que

provenen dels beneficis retinguts.

5. Conixer les caracterstiques ms importants dels productes financers que

tenen a labast tant petites com grans empreses a fi de poder triar els ms

adients en cada cas.


1. El cicle a curt termini

Lactivitat de qualsevol empresa sinicia amb laportaci de recursos per part

dels seus propietaris (accionistes, si considerem una societat annima).

Aquests recursos es destinen a ladquisici de bns (de diferent naturalesa) i

serveis, cosa que permet a lempresa fer el procs productiu que porta, nova-

ment, a lobtenci daltres bns i serveis que sn venuts i a cobrar les vendes

corresponents. Tornem a ser al cap del carrer. Hem tornat a generar recursos

que, en la majoria de casos, es destinaran a obtenir altres bns i, aix, donar

continutat al procs productiu empresarial. Acabem de descriure el cicle fi-

nancer empresarial per excellncia.

Si diferenciem els bns de lactiu corrent (lempresa els adquireix i sn des-

truts o transformats quan participen en el procs productiu, com sn les ma-

tries primeres, els envasos i altres materials) dels de limmobilitzat (els que

tamb hi participen per romanen a lempresa una vegada sha completat el

procs, com sn, per exemple, la maquinria, les installacions, etc.) podem

considerar dos subcicles: el cicle a llarg termini o cicle inversi-amortitzaci i

el cicle a curt termini o cicle dexplotaci.

El cicle sinicia amb ladquisici dels factors productius necessaris compres i al-

tres despeses dexplotaci i la seva transformaci posterior mitjanant el procs

productiu en productes acabats. I acaba amb la collocaci dels productes acabats

en el mercat i la seva venda. Aquestes vendes es transformen en crdits contra

els clients que, arribat el moment, es liquidaran. En aquest punt, es torna a la si-

tuaci inicial de disposici de recursos financers. Grficament, tenim el segent:

El cicle a curt termini o dexplotaci comprn totes les activitats a tra-

vs de les quals lempresa aconsegueix recuperar els recursos financers

invertits a curt termini.


No sha doblidar, per, que aquests recursos financers han de permetre a lem-

presa fer front a les obligacions financeres generades pel cam: pagar els deutes

amb els seus provedors i creditors per a ladquisici de bns i serveis, els sous

a final de mes i generar un cert excedent, si es vol que lempresa pugui sobre-

viure i/o crixer en el futur. Calculem aquest excedent de la manera segent:

Ingressos dexplotaci (ING) despeses de lexplotaci (DE) = recursos gene-

rats de lexplotaci (RGE)

Aquest excedent sobt de restar als ingressos per vendes els pagaments per les

despeses dexplotaci que tenen venciment a curt termini (segons la compta-

bilitat financera, inferior a un any). Hem danar amb compte, ja que els ingres-

sos dexplotaci dun perode no sempre sn cobrats en el mateix perode (el

mateix per a les despeses), de manera que si, per exemple, volem computar la

totalitat de diners obtinguts via ingressos dexplotaci que han entrat a treso-

reria en un perode determinat, hem de procedir de la manera segent: vendes

del perode anterior cobrades en aquest perode (saldo inicial de clients) ms

les vendes del perode, menys les vendes del perode actual pendents de cobra-

ment (saldo final de clients).

Lempresa tarda un cert temps a completar el cicle a curt termini i, com veu-

rem tot seguit, la majoria de vegades es veu obligada a anticipar diners (finan-

ar) durant un cert temps perqu el cicle es pugui completar.

1.1. La durada del cicle a curt termini: el PMME i el PMMF

La durada del cicle a curt termini, ents com el temps que de mitjana transcor-

re des que sinverteix una unitat monetria en la compra de bns (matries pri-

meres i/o mercaderies) fins que es recupera amb el cobrament de les vendes,

sanomena perode mitj de maduraci econmic (PMME).

Per exemple, lesquema que representa el perode mitj de maduraci econ-

mic en una empresa comercial s el segent:

EBITDA

Molt sovint, per a designar els recursos generats per l'explota-ci s'utilitza l'acrnim EBITDA (earnings before interest, tax, depreciation and amortization).


No s habitual pagar les mercaderies en el mateix moment en qu es compren.

s desperar que els nostres provedors tamb ens concedeixin uns dies de cr-

dit. Daquesta manera, nicament cal preocupar-nos del temps (mitj) des que

es produeix el pagament fins que es produeix el cobrament, que anomenem

perode mitj de maduraci financer (PMMF). Aquest perode mesura el temps

mitj entre fluxos financers (inflows i outflows): pagaments per compres i altres

despeses dexplotaci i cobraments per vendes.

Les empreses que presenten un PMMF positiu, situaci ms habitual sobretot

en les pimes, han de pagar als provedors abans de cobrar als clients. Per exem-

ple, si una empresa cobra les vendes 60 dies desprs dhaver-se fet les compres

i les ha de pagar als 30 dies, es veu obligada a anticipar els diners (finanar el

cicle) durant 30 dies (corresponents al PMMF). Els recursos que es destinen a

finanar aquestes necessitats que imposa el cicle a curt termini sanomena

fons de maniobra necessari (FMNec) o working capital.

Daltra banda, si el PMMF s negatiu, les compres es paguen desprs de cobrar

les vendes. Aquesta s la situaci que voldria qualsevol empresa i restringida a

una minoria, grans superfcies comercials, per exemple.

1.2. El fons de maniobra necessari (FMNec)

Aprofundim tot seguit en lanlisi de les necessitats de finanament del cicle

a curt termini (FMNec). Volem determinar la quantitat de recursos que ha de

destinar lempresa a finanar el cicle a curt termini i, daltra banda, quines sn

les fonts de finanament i/o els productes financers idonis per a cobrir aques-

tes necessitats. Per fer-ho, introdum lexemple segent:

Suposem una empresa comercial (COMERCIAL, SA) que inicia la seva activitat. T previstcomprar cada dia 1 euro de mercaderies i el temps previst demmagatzematge daquestes

El perode mitj de maduraci econmic en una empresa comercial s,

doncs, la suma dels dos subperodes que integren el cicle dexplotaci:

PMME = PMM + TMC

On PMM s el perode mitj de maduraci de les mercaderies i TMC, el terminimitj de cobrament de clients.

El perode mitj de maduraci financer el podem definir com el nom-

bre mitj de dies que transcorren entre el moment en qu lempresa fa

el pagament per les inversions en actius corrents (compres i altres des-

peses a curt termini) i el moment en qu obt el cobrament dels clients:

PMMF = PMM + TMC TMP = PMME TMP


mercaderies s de 30 dies. El termini de cobrament i pagament previst s tamb de 30 dies.Les vendes previstes diries sn d1 euro. Hem de determinar les necessitats de fons de ma-niobra per a aquesta empresa i, per fer-ho, en simularem lactivitat al llarg del temps.

Dia 1. El primer dia compra 1 euro de mercaderies. El balan que tindrem en el curt ter-mini ser:

Dia 2. Torna a comprar 1 euro de mercaderies. Tindrem:

I, aix, successivament fins al dia 30, que tindrem:

El dia 31, ven 1 euro i tamb compra 1 euro. El saldo del compte de mercaderies roman cons-tant a partir daquest dia. Daltra banda, sactiva el compte de clients amb 1 euro. I, recordem-ho, hem de pagar 1 euro als provedors: ja han passat els 30 dies del crdit que ens van ator-gar, tot i que el compte queda igual, paguem 1 euro i comprem tamb 1 euro. Don traiemels diners? Desprs ho discutim, suposem que ens el proporciona lFMNec. Tindrem:

El dia 32, tres quarts del mateix. Els saldos dels comptes mercaderies i provedors quedenigual i el del compte de clients augmenta 1 euro (hem tornat a vendre 1 euro), per la qualcosa tornem a necessitar 1 euro de capital per a finanar el pagament als provedors:


Aix, fins al dia 60...

El dia 61, cobra ja dels clients (ja era hora!). El compte de clients a partir de la data esmant en 30 euros ja que cada dia cobrem 1 euro i venem 1 euro, de manera que lestruc-tura economicofinancera a curt termini de lempresa a partir del dia 60 roman constantal llarg del temps.

Com acabem de veure, el fons de maniobra necessari per a aquesta empresa s de 30 eu-ros. El perode mitj de maduraci econmic s de 60 dies (30 de mercaderies i 30 de cli-ents) i el perode mitj de maduraci financer s de 30 dies: dels 60 que dura leconmic,30 ens els financen els provedors.

En lexemple, hem vist que la durada del cicle de caixa s de 30 dies. A ms,

segons hem dit al comenament, cada dia sinverteix 1 euro en el cicle dex-

plotaci; per tant, necessitarem finanar aquest euro durant els 30 dies que

dura el cicle de caixa, i el fons de maniobra necessari seran els 30 euros. Se-

guint aquest plantejament, en una empresa real, podrem determinar el finan-

ament mitj diari necessari i la durada del cicle de caixa per obtenir un valor

aproximat del fons de maniobra necessari. Vegem dues maneres diferents de

calcular lFMNec: el mtode de les rotacions o clcul de les masses patrimoni-

als mitjanes i mitjanant un percentatge sobre les vendes. Vegem el primer.

Partim de la premissa que calculem el fons de maniobra necessari a partir de

la diferncia entre actiu corrent i passiu corrent previstos. Per determinar-los,

sumem les masses patrimonials mitjanes previstes que el compondran. Aques-

tes masses patrimonials sobtenen dacord amb lexpressi segent:

on PM s el perode mitj de maduraci de la massa corresponent. Utilitzant

aquesta expressi per a les diferents masses patrimonials que componen lac-

tiu corrent i per al passiu corrent, arribem a lexpressi segent del fons de ma-

niobra necessari per a una empresa comercial:

FMNec

Calcular el fons de maniobra necessari s de gran ajuda per a determinar les necessitats de finanament del circulant en cas dun increment de lactivi-tat com pot ser, per exemple, una nova planta de producci o, senzillament, la creaci dun nou negoci. Cal subratllar, doncs, que les magnituds que sempren sn previsions.

Volum anual d'operacionsMassa patrimonial mitjana360

PM


Fixeu-vos que en el clcul del fons de maniobra necessari hem tingut en comp-

te un determinat volum mitj de tresoreria, que s com una mena saldo m-

nim de seguretat i que ha de permetre a lempresa complir en tot moment les

obligacions financeres contretes amb els seus provedors i creditors.

Si volem establir lFMNec com un percentatge sobre les vendes, nicament cal

modelitzar, dacord amb el nostre desig, lexpressi anterior de lFMNec i

transformar-la en una funci de les vendes. Aix:

On m s el marge en tant per u (vendes menys cost de vendes sobre vendes) i t s la in-versi prevista en tresoreria expressada en tant per u sobre les vendes.

Hem considerat, per simplificar, que el cost de les vendes coincideix amb les

compres i, per tant, que la variaci dexistncies s nulla. Agrupant termes, lex-

pressi de dalt ens queda de la manera segent:

amb

on a indica els cntims per euro venuts que hem de destinar a finanar el cicle a curt termini.

1.3. Fons de maniobra i la durada de la font de finanament

Tot seguit, mirarem danalitzar el venciment (o durada) ms idoni dels recur-

sos que han de permetre finanar les operacions de lempresa en el temps que

dura el cicle de caixa (o els dies del perode mitj de maduraci financer).

Per fer-ho, ens centrarem en lexemple de la nostra empresa COMERCIAL, SA.

A partir del dia 61 i, si no salteren els parmetres inicials (termini de cobra-

ment, dies destoc de mercaderies i termini de pagament de 30 dies), les neces-

sitats de finanament de 30 euros es mantenen constants al llarg del temps. Si,

per exemple, financem aquests 30 euros amb capital propi, els accionistes no

podran recuperar-los en cap moment (excepte si decideixen aturar lactivitat):

estan permanentment invertits en el cicle a curt termini. En un diagrama tem-

poral en qu reflectim les necessitats de recursos al llarg del temps tindrem:

Cost de vendes Vendes CompresTresoreria360 360 360M

FMNec PM TMC TMP

(1 ) (1 )( )

360 360 360Mm V V m V

FMNec V PM TMC tV TMP

(1 ) (1 )( )

360 360 360Mm TMC m

FMNec V PM t TMP V aV

(1 ) (1 )

360 360 360Mm TMC m

a PM t TMP


Davant daquesta realitat ens podem fer la pregunta: quina s la font de finan-

ament ms adequada per a cobrir aquestes necessitats? La veritat s que no hi

ha una sola recepta vlida. En la majoria de casos se sol emprar una combina-

ci de fonts de finanament: prpies i alienes. Aix s, nicament ens hem

dassegurar que la durada de la font sigui igual a la durada de les necessitats

que cobreix i en aquest cas tenim dues opcions: finanar les necessitats perma-

nents mitjanant capital propi i/o endeutament (prstecs) a llarg termini, o b

emprar fonts a curt termini i renovar-les al seu venciment, com per exemple,

el descompte comercial (amb tots els mecanismes/instruments que el perme-

ten: descompte de lletres, facturatge i confirmaci) o les plisses de crdit.

Aquesta transformaci de fonts a curt termini en fonts, ms que a llarg termi-

ni, permanents, sanomena rolling, prctica molt acceptada i emprada per les

nostres pimes, ja que presenten dificultats daccedir a finanament a llarg ter-

mini amb condicions favorables.

Lexemple ens ha servit per a posar de manifest la necessitat que les empreses

financin el seu cicle a curt termini amb fonts a llarg termini, per la realitat

ns una altra. Poques empreses presenten una activitat (i necessitats de recur-

sos) tan uniforme i constant com la de lexemple, COMERCIAL, SA. Possible-

ment la del grfic de sota sapropa ms a la realitat:

Rolling

El significat literal de rolling s rodar, com una pedra o pilo-ta, que s el que saconse-gueix. Per exemple, si descomptem efectes comerci-als, quan vencen (o abans) en portem de nous al banc i aix successivament. Tamb les p-lisses de crdit a un any solen ser renovades al venciment quasi automticament.


Lanlisi del grfic posa de manifest lobligaci de disposar de fonts de finan-

ament que puguin cobrir les puntes de sobreactivitat i disposar-les nica-

ment pel temps que dura aquesta necessitat. Les fonts idnies en aquests casos

ens les proporcionen les entitats financeres, bancs i caixes, amb productes

com les plisses de crdit i el descompte comercial.

Abans dacabar, volem apuntar dos comentaris a mode de conclusi:

Un dels objectius clau de lrea financera s reduir les necessitats de fons de

maniobra (FMNec). Aix, entre altres repercussions, t un impacte directe en

la rendibilitat, ja que (caeteris paribus) amb menys inversi obtenim igual be-

nefici. Com podem reduir lFMNec? Doncs no tenim gaires opcions, noms cal

reduir la velocitat del PMMF i sabent que aquest es compon de:

PMMF = PMM + TMC TMP,

o b augmentem la rotaci dels estocs, o b redum el crdit de clients o allar-

guem el termini de pagament. En qualsevol cas, cal avaluar amb detall els in-

gressos i els costos (marginals) que comporta alterar les velocitats. I si no hi ha

costos... endavant!

Daltra banda, cal apuntar que el que hem vist fins aqu no allibera lempresa

de filar molt ms prim a lhora de fer previsions. Efectivament, la gesti finan-

cera empresarial passa ineludiblement per la confecci de plans a curt (i a

llarg) termini en qu cal incloure el pressupost de tresoreria anual i mensual

(pla financer) i el compte de resultats previst (pla econmic), i per la posterior

revisi i control de la gesti mitjanant lanlisi de desviacions.


2. El cicle a llarg termini

A diferncia dels bns de lactiu corrent, els bns de lactiu immobilitzat roma-

nen a lempresa un llarg perode de temps. s financerament desitjable que en

acabar la seva participaci en el procs productiu (vida til) lempresa hagi re-

cuperat la totalitat de recursos capital que en el seu moment es van destinar

a la seva adquisici. Aquest propsit saconsegueix mitjanant lamortitzaci

econmica. Vegem com funciona aquest mecanisme i les implicacions que t.

La ra de lexistncia de lamortitzaci econmica rau en la diferncia entre

cost i despesa que afecta limmobilitzat, ja que la despesa es produeix en el

mateix moment de la seva adquisici per el consum i per tant el cost es

difereix en els perodes posteriors. Aquest cost queda reflectit en el compte

dexplotaci a travs de lamortitzaci econmica. Daquesta manera, direm

que sota el vessant econmic les amortitzacions tenen per objectiu, entre

daltres, quantificar el consum de limmobilitzat i incorporar-lo al valor del

producte.

La recuperaci de la inversi en immobilitzat es materialitza en el moment en

qu es produeix la venda dels productes o, millor dit, en el moment en qu es

cobren. Aix, el preu de venda dels productes que comercialitza lempresa in-

corpora el cost dels bns de limmobilitzat que han participat en la producci

daquell b i quan es produeix la venda i cobrament posterior recuperem una

part daquella inversi. Fixeu-vos que la quantitat de recursos que recuperem

est determinat pel criteri damortitzaci triat.

Mitjanant el vessant financer de lamortitzaci econmica podem construir

(i tancar) el cicle financer a llarg termini o cicle inversi-amortitzaci (diners-

bns-diners).

El cicle a llarg termini comprn ladquisici de bns de lactiu immobi-

litzat, el seu consum gradual i, simultniament, la recuperaci del capi-

tal invertit mitjanant lamortitzaci econmica (AEC).

Funci financera de lamortitzaci econmica

La funci financera de lamor-titzaci econmica permet transformar lactiu immobilit-zat en mitjans lquids i tanca, daquesta manera, el cicle a llarg termini.


Com que els bns samortitzen durant la seva vida til, la recuperaci del ca-

pital invertit es fa a mesura que els amortitzem i dacord amb el criteri damor-

titzaci escollit. Si volem mantenir la salut financera de la nostra empresa, el

venciment de la font de finanament ha de ser igual a la durada de la inversi

(vida til). Si el venciment s anterior, podem posar en perill la solvncia em-

presarial. Per tant, podem afirmar que inversions a llarg termini han de ser fi-

nanades amb fonts de finanament tamb a llarg termini.


3. El finanament intern (FI) o autofinanament

A diferncia de qualsevol altra font de finanament, el finanament intern o

autofinanament el constitueixen recursos que genera la mateixa empresa ar-

ran de la seva activitat i que no provenen de lexterior (prstecs, crdits i, fins

i tot, ampliacions de capital sn fonts externes).

En primer lloc, veurem com es generen aquests recursos, per desprs analitzar-

los amb detall separadament. Comencem pel primer punt.

Per fer-ho cal partir de lestructura dun compte de resultats habitual i amb la

qual treballem com s la segent:

Recordem que el cicle a curt termini proporciona un excedent financer: els

RGE que es destinen a la recuperaci dels capitals invertits grcies a lAEC

i a la seva remuneraci a travs del BAIT. Efectivament, el BAIT ens permet

remunerar els capitals aliens mitjanant els interessos (INT), pagar impos-

tos (limpost de societats) i obtenir el benefici net (BN) i, amb aquest bene-

fici, remunerar els capitals propis via dividends (DIV). Daquesta manera

complim totes les obligacions financeres: pagar els nostres provedors i cre-

ditors, i remunerar i tornar (via amortitzacions financeres) les fonts de fi-

nanament satisfactriament. Analticament, podem resumir-ho de la

manera segent:

RGE = BAIT + AEC

El finanament intern es compon de les amortitzacions i els beneficis

retinguts.

Ingressos dexplotaci ING

Despeses dexplotaci DE

Recursos generatsdexplotaci = RGE

Amortitzacions AEC

Benefici abans dinteressos i impostos = BAIT

Despeses financeres INT

Benefici abans dimpostos = BAT

Impost de societats IS

Benefici net BN


El grfic segent potser ens ajuda a entendre una mica ms el que acabem

dapuntar:

Quins recursos queden a lempresa una vegada remunerem el capital i que

anomenem FI?

FI = BAIT + AEC INT IS DIV = (BN DIV) + AEC

Hem localitzat el benefici net: BN = BAIT INT IS i agrupant termes sobt

fcilment lexpressi del FI.

3.1. Les amortitzacions (AEC)

L'AEC, com a part del finanament intern, representa un origen de fons que,

com hem vist, permet completar el cicle a llarg termini recuperant el capital

invertit. Vegem tot seguit quina s l'aplicaci ms adequada que podem donar

a aquests recursos. Per fer-ho, considerem dues situacions diferents: la prime-

ra, quan els bns de l'immobilitzat sn finanats amb endeutament o capital

ali i la segona, quan els actius sn adquirits mitjanant capital propi.

AEC i endeutament

Ja hem vist que lAEC es tradueix en la recuperaci de les inversions fetes en

immobilitzat. Quan els bns han estat finanats amb endeutament, aquesta

font exigeix la devoluci parcial del capital, amb la qual cosa sorigina lamor-

titzaci financera (AMFIN), de manera que els recursos originats via AEC shan

de destinar a aquesta finalitat.

s convenient distingir amb claredat el significat diferent que presenten les

amortitzacions econmica i financera.

LAEC permet recuperar inversions fetes en immobilitzat, mentre que

lamortitzaci financera consisteix en la devoluci a les fonts de finan-

ament dun capital que anteriorment havien aportat.


LAEC s, doncs, un origen de fons i lAMFIN, una aplicaci de fons.

Fixeu-vos, daltra banda, que per tal de mantenir un cert equilibri financer

hem dimposar la condici AEC > AMFIN durant la vida de la inversi (i de

la font de finanament, s clar). En cas contrari, podrem provocar una situa-

ci de malbaratament de recursos (AEC > AMFIN). En aquesta situaci estar-

em finanant un b de vida til inferior al venciment de la font. Al contrari,

en una situaci en qu AEC < AMFIN, es fa necessari ls duna altra font de

finanament per a cobrir la diferncia (AMFIN AEC). Una conclusi impor-

tant dimposar la condici AEC > AMFIN s que la vida de tota inversi ha de

ser igual a la vida (venciment) de la font que la finana.

Amb un exemple potser es veu ms clar.

Suposem que adquirim una mquina per valor de 1.000 amb una vida til de 10 anysi lamortitzem linealment. La quota damortitzaci anual s de 100. Segons el quehem apuntat abans, hem de finanar-la amb un prstec a 10 anys i lamortitzaci delprstec anual tamb haur de ser de 100. Si seguim aquest cam, la liquiditat que ge-nera la mquina via amortitzaci econmica (100) es destina a la devoluci del prs-tec (tamb de 100), de manera que cada any fem les paus. Suposem ara que demanemun prstec a 20 anys. La mquina la continuem amortitzant a ra de 100 anual i delprstec en tornem noms 50 (AEC > AMFIN). Anualment ens queden al calaix 50, queels podrem tornar al banc i estalviar-nos els interessos. La darrera opci s demanarun prstec a 5 anys. Estem en el cas en qu la mquina ens genera 100 i hem de tornardel prstec 200 cada any. Tenim un dficit de 100! No passa res si emprem una altrafont de finanament. Podem fer s, per exemple, dels diners que obt lempresa delsbeneficis (si s que en genera), per hem danar amb compte amb aquesta opci, jaque a lhora de pagar dividends tindrem el calaix buit. En qualsevol cas, les empresesshan de guiar per plans, que han dincloure, a curt termini, un pressupost de treso-reria acurat en qu es reflecteixi la previsi de cobraments i pagaments anuals, i enqu no es pot deixar, en cap cas, cap ovella sense parella.

AEC i fons propis

Qu podem dir quan es tracta dinversions en immobilitzat finanades amb

fons propis? El finanament propi, per la seva prpia naturalesa, exclou les

amortitzacions financeres, per obliga a fer noves inversions. s a dir, si els ac-

cionistes volen donar continutat a lempresa, aquests recursos shan de desti-

nar a la reposici dels bns amortitzats, cosa que dna lloc a lanomenat


finanament per manteniment, ja que lobjectiu darrer s mantenir la capacitat

productiva de lempresa.

Cal remarcar que quan els bns de lactiu fix han estat finanats amb capital

propi, lamortitzaci econmica passa a ser una font transitria de finana-

ment ja que fins que no es produeix la renovaci de limmobilitzat (acabi la

seva vida til) lempresa va disposant (a mesura que amortitza) duns recursos.

En aquest punt, mirarem de respondre la qesti segent: quines sn les apli-

cacions ms adequades daquesta font mentre no arribi el moment de la reno-

vaci? La resposta a priori s immediata: la millor aplicaci que li podem

donar, si no volem posar en perill la capacitat productiva futura de lempresa,

s en inversions en actiu corrent, que sn les que presenten ms liquiditat (de

fet, la millor opci seria en tresoreria i, si volem evitar lerosi de la inflaci,

en inversions financeres temporals).

Molt sovint, per, aquesta font transitria de finanament es destina a inversions

en immobilitzat sense posar en perill la renovaci de les inversions primitives, tot

fent s, a la vegada, dun fenomen conegut com lefecte expansiu de lAEC o efec-

te Ruchti-Lohman. Un exemple concret daquest efecte s el segent: suposem

una empresa que any rere any inverteix en immobilitzat una quantia igual a X, la

vida de cadascun daquests actius s de n perodes, de manera que al final del pe-

rode n el valor total brut de limmobilitzat s de nX. La quota damortitzaci

(considerant una amortitzaci lineal) s de X, justament la xifra necessria per a

renovar lequip adquirit el primer any. En conseqncia, si totes les quotes ante-

riors shan aplicat a finanar nou immobilitzat, no sorigina cap problema de li-

quiditat ni de renovaci. Observeu, daltra banda, que a partir daquest moment

sentra en una situaci estacionria, ja que nhi ha prou amb la quota damortit-

zaci de cada any per a renovar la part de limmobilitzat que cal retirar.

Vegem-ne un exemple.

Per simular una situaci necessitem establir dos parmetres: n = 5 i X = 1.000. Tindremla situaci segent per a sis perodes (a partir del sis totes les masses romanen constants):

Any 1 2 3 4 5 6

Compra 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000 1.000

Saldo brut 1.000 2.000 3.000 4.000 5.000 5.000

Amortitzaci 200 400 600 800 1.000 1.000

A. acumulada 200 600 1.200 2.000 3.000 3.000


El capital alliberat o amortitzaci acumulada en el moment n seguint el procs acumula-tiu s igual a:

= =

En el nostre exemple, s fcil comprovar que partint de X = 1.000 i n = 5, se

nobt 3.000, com era desperar. Lefecte expansiu es genera reinvertint (am-

pliant, ja que no ens cal reposar) lany 5 o durant els anteriors els recursos pro-

cedents de lamortitzaci, en concret en podem emprar 2.000 sense risc ni

perill: noms en necessitem 1.000 per a renovar lequip inicial al final de lany

5. Lany 6 tampoc no ens hem de preocupar perqu lamortitzaci s la neces-

sria per a reposar lequip adquirit lany 2, i aix successivament.

Perqu aquest efecte pugui tenir els resultats que volem, bviament shan de

complir una srie de requisits implcits, entre daltres:

Lempresa ha destar en fase de creixement: les noves incorporacions dim-

mobilitzat han de ser productives (i rendibles).

Limmobilitzat ha de presentar un cert grau de divisibilitat. Lincrement

de capacitat productiva es pot aconseguir adquirint noves unitats.

En lequip productiu que es vol renovar no hi ha dhaver inflaci, tot i que

podem reduir lefecte advers mitjanant la rendibilitat (que esperem que si-

gui superior a la inflaci) que sobt dels recursos a mesura que amortitzem.

3.2. Els beneficis retinguts

Els recursos financers que es generen amb els beneficis i que no es reparteixen

als accionistes en forma de dividends i que comptablement incrementen les

reserves de lempresa s la segona font de finanament interna (BN DIV). Les

aplicacions recomanades daquests recursos sn dues: incrementar limmobi-

litzat (noves inversions) i/o reduir lendeutament.

A diferncia dels recursos generats per lAEC, els recursos procedents dels

beneficis retinguts sn lliures, en el sentit que no shan daplicar a la reno-

vaci de limmobilitzat per tal de mantenir la capacitat productiva. Aquest

fet permet que sigui una font de finanament idnia per a finanar el crei-

xement de lempresa (noves inversions que naugmentin la capacitat pro-

ductiva): s per aquest motiu que se lha anomenat autofinanament per a

lenriquiment o per al creixement. Cal apuntar que, lgicament, en cas dex-

pansi bona part daquests recursos es poden destinar a finanar part del

cicle a curt termini i, per tant, poden passar a formar part del fons de ma-

niobra.

( 1) ( 2) ( 3)... 1X n n n nn

1

2X n

nn

1

2n

X


Com que sn recursos lliures, tamb es poden destinar a reduir lendeutament.

Aquesta s una prctica molt emprada per les nostres pimes: quan les coses van

b (es generen beneficis) la plissa de crdit sempra menys. Aix atorga a lem-

presa ms solvncia i com que es redueix la rtio dendeutament pot facilitar el

finanament dinversions futures amb recursos aliens (nou endeutament).

A mode de conclusi, apuntem algunes reflexions sobre el finanament intern:

s una font de finanament molt important per a les pimes, sobretot si

considerem la dificultat daccs que tenen aquestes empreses als mercats

de capitals i a lendeutament en les mateixes condicions que les grans em-

preses.

a s una font de finanament que no presenta cost explcit per exemple, nogenera pagament dinteressos, a diferncia de lendeutament. Cal ser cau-

tes, per, ja que si b no t cost explcit, cal valorar i tenir molt present el

seu cost doportunitat. Dediquem tot un mdul sencer al cost de les dife-

rents fonts de finanament.

En ser una font de finanament daccs fcil, sobretot quan es generen be-

neficis, es corre el perill daplicar-la a inversions poc rendibles. En aquest

cas, millor repartir dividends i/o guardar els calerons per al futur.

Per acabar, cal apuntar que el FI (finanament intern) genera dos efectes

beneficiosos per a lempresa: li atorga una capacitat de creixement ms

gran i, daltra banda, una liquiditat tamb ms gran, sobretot si els recursos

es destinen a finanar el curt termini.

Vegeu el mdul Cost de capital de les diferents fonts de finanament.


4. Fonts de finanament bancries

El finanament bancari, amb totes les seves modalitats i productes, constitueix

una font primordial i necessria per a les empreses i, sobretot, per a les nostres

microempreses i pimes. Vegem quines sn les caracterstiques dels productes

ms usuals, tant per a cobrir necessitats a curt termini com a llarg termini.

4.1. Productes de finanament a curt termini

La plissa de crdit

Lentitat posa a disposici de lempresa certa quantitat de diners, de la qual

podr disposar fins a un cert lmit, de manera que noms es pagaran els in-

teressos per les quantitats efectivament disposades i no per la totalitat del

crdit concedit. La plissa de crdit sarticula mitjanant un compte corrent

(de crdit).

Els crdits sn un instrument financer adequat per a cobrir les necessitats de

fons a curt termini (el venciment dels crdits acostuma a ser entre sis mesos i

dos anys). Ateses les caracterstiques dels crdits, sempren per a finanar part

del cicle a curt termini o cicle dexplotaci: una part de la inversi en actiu cor-

rent s finanada pels provedors quan atorguen a lempresa la possibilitat den-

darrerir el pagament de les compres, la resta de la inversi a curt termini es pot

finanar mitjanant la plissa de crdit (tot i que, s clar, sempre hi pot haver

altres alternatives de finanament, com sn els recursos propis). Grficament:

El crdit s una operaci financera per la qual una entitat financera

atorga a lempresa el dret a endeutar-se fins a una determinada quanti-

tat durant un perode de temps fixat.

Costos dun crdit

Els costos habituals dun crdit sn la comissi destudi (entre 0,10% i 0,50%); la comissi dobertura (entre 0,15% i 1%); lamortitzaci anticipada (en-tre 0% i 2%); la comissi de saldo mitj no disposat (entre 0,10% i 0,25% trimestral); la comissi de renovaci (entre 0,15% i 1%) i, finalment, hem de comptar el cost dinterven-ci de fedatari pblic, que varia segons limport del crdit.


Cal diferenciar el contracte de crdit del de prstec, ja que presenten moltes

diferncies, entre daltres:

En el prstec es lliura la totalitat del diner en el moment de la signatura del

contracte, mentre que en el contracte de crdit es posen a disposici fons

fins al lmit concedit i per a un temps determinat.

En el crdit hi ha la possibilitat de reutilitzar els fons: a mesura que es va

tornant el capital sen pot tornar a disposar en el futur. En el prstec no es

permet aquesta possibilitat.

El crdit s una font de finanament ms flexible, ja que, duna banda,

sadapta millor a les necessitats de finanament i permet pagar interessos

nicament pels fons disposats i, daltra banda, s renovable (renegociable)

al venciment.

El prstec se sol sollicitar per a una determinada finalitat (habitualment

per a finanar ladquisici de bns actius a llarg termini), mentre que el cr-

dit saplica a una finalitat genrica, finanar la manca de liquiditat que ge-

nera el cicle dexplotaci.

El descompte comercial

El descompte permet cobrar les vendes abans que narribi el venciment. s,

doncs, una font a curt termini que, igual que la plissa de crdit, saplica a fi-

nanar el cicle dexplotaci. A diferncia, per, de la plissa, que t una apli-

caci genrica, el descompte comercial finana els saldos de clients. Aix,

grficament (lexemple correspon a una empresa que descompta la totalitat

dels crdits a clients just en el moment en qu es generen):

Pimes

El descompte comercial s una font de finanament molt emprada per la majoria de pi-mes, bsicament per la facili-tat daccs i ds. A ms a ms, s un instrument finan-cer car respecte daltres de si-milars, duna banda, perqu els interessos sn ms alts i, daltra banda, perqu cal afe-gir el cost del timbrat dels efectes (limpost sobre trans-missions patrimonials i actes jurdics documentats).

En el descompte comercial lentitat financera anticipa limport del cr-

dit atorgat a un client instrumentat mitjanant efectes comercials o

mercantils (lletres de canvi, pagars o rebuts negociables) a canvi de la

cessi del cobrament i dun determinat cost.


Per descomptar efectes en una entitat financera prviament cal formalitzar,

mitjanant contracte, una lnia de descompte que recull les condicions parti-

culars, entre daltres, el lmit de descompte, el tipus dinters i altres costos as-

sociats com les comissions dobertura, dimpagats, garanties, etc.

Facturatge

Moltes empreses fan s del facturatge com una font de finanament, ats que

aquesta qualitat s un servei ms dels que proporciona el factor. Vegem en qu

consisteix aquest instrument financer.

Pot incloure alguns dels serveis segents o tots:

1) Finanament: lempresa pot rebre bestretes dels crdits cedits. En aquest

cas, i a diferncia del descompte comercial, no sobt el 100% de la factura. En-

tre el 10% i el 20% es destina a crear un fons de garantia. El tipus dinters de

descompte sol ser superior al del descompte comercial.

2) Administraci i control dels comptes de clients: a la vegada procura infor-

maci de factures cobrades, saldo pendent de cobrament, incidncies, etc.

3) Anlisi de la solvncia dels deutors, amb lassignaci duna lnia de risc per

a cada un dells.

4) Gesti del cobrament de les factures cedides, en qu es respecten els mit-

jans de pagament acordats.

5) Cobertura del risc dimpagament com a conseqncia de la insolvncia

dels clients del cedent.

Segons la cobertura del risc dinsolvncia, diferenciem dos tipus de contracte

de facturatge:

1) Facturatge amb recurs: la cessi porta implcita una venda del crdit con-

dicionada a la bona fi de loperaci. Aix vol dir que si al venciment el deutor

no paga, el factor torna el rebut a lempresa i li cobra el nominal. La mecnica

s similar a la del descompte bancari.

2) Facturatge sense recurs: es tracta duna venda pura i simple del crdit, en la

qual lentitat de facturatge assumeix totalment o parcialment el risc dinsol-

vncia del deutor contra qui ha dactuar judicialment si no paga al venciment,

sense cap mena de responsabilitat cap a lempresa.

El facturatge, o factoring en angls, s un contracte pel qual una empresa

(cedent) transfereix els crdits comercials (factures pendents de cobra-

ment) dels seus clients a una entitat financera (factor) perqu sencarre-

gui de la gesti de cobrament al seu venciment.


Ateses les caracterstiques del facturatge, aquest instrument s especialment

recomanable:

1) per a empreses que tinguin una estructura reduda, pel fet que sestalvia les

despeses prpies de la gesti i control dels comptes per cobrar;

2) per a pimes exportadores, pel fet que, duna banda, facilita la gesti de co-

brament i, daltra banda, proporciona informaci de clients estrangers.

Confirmaci

El desenvolupament de la banca electrnica i en general de les noves tecnolo-

gies ha possibilitat la creaci dun nou producte bancari, que s la confirmaci

(confirming en angls) o gesti dels pagaments a provedors de lempresa.

Aquest producte rep a la prctica diversos noms, com confirmaci, sistema de

pagaments a provedors, sistema de gesti integral de pagaments..., i s una evolu-

ci del procs de cessi a la banca de lemissi de pagars per part de les em-

preses. Levoluci del sistema de pagaments ha estat la segent a grans trets:

inicialment, els (petits) provedors de grans empreses descomptaven els crdits

mitjanant efectes i lletres. La iniciativa de cobrament va canviar amb la banca

electrnica i, en concret, amb lemissi de pagars per part de la gran empresa

amb el suport de lentitat financera collaboradora. Els pagars van solucionar

molts problemes i van millorar la gesti de pagament/cobrament tant de les

grans empreses com dels seus provedors, per no aportaven cap mena de ne-

goci addicional al banc collaborador, ja que els (petits) provedors descomp-

taven els pagars en els bancs que triaven (els bancs dels quals eren clients).

La forma per la qual tots els crdits poden ser descomptats en el banc col-

laborador s mitjanant la confirmaci. Efectivament, aquest banc rep la con-

firmaci de la gran empresa que en el futur pagar una determinada quantitat

als seus provedors i, daltra banda, es posa en contacte amb els provedors per

informar-los del comproms de pagament futur i, el ms important, oferir-los

la possibilitat danticipar el crdit immediatament per mitj de la transfern-

cia al compte que ells designin. Daquesta manera, a lentitat financera no se

li escapa ni un euro de negoci i les tres parts vinculades en la gesti hi surten

guanyant. Un punt clau en tot el procs rau en el fet que la comunicaci entre

totes les parts es fa o b telefnicament, o b electrnicament per Internet (no

es posa res al correu ordinari); per tant, es genera poc paper pel cam, amb les-

talvi de temps i de costos consegent.

Podem definir la confirmaci com un servei bancari que consisteix a

gestionar els pagaments duna empresa client de lentitat financera als

seus provedors amb la particularitat que a aquests provedors sels ofe-

reix la possibilitat de cobrar les factures abans de la data de venciment.


El procs de la confirmaci comena amb la venda dun producte o servei al

client (1). Un cop feta la venda, el provedor factura al client dacord amb els

preus pactats (2). A continuaci, el client conforma internament les factures

rebudes, les comptabilitza i comunica a lentitat financera, per mitjans infor-

mtics, la conformitat daquestes factures i el dia que hauran de ser pagades,

s a dir, el venciment (3). Lentitat financera, per la seva part, processa la in-

formaci i emet un avs de conformitat dirigit al provedor, en qu linforma

del fet que les seves factures han estat conformades pel client, del dia del pa-

gament i de la possibilitat que li ofereix lentitat financera de cobrar anticipa-

dament (4). Si el provedor sollicita el cobrament anticipat, rep el mateix dia,

per transferncia bancria, limport de les factures menys la deducci corres-

ponent dels costos financers. Si el provedor no sollicita el cobrament antici-

pat, el dia del venciment rep el cobrament de les factures sense cap deducci

per transferncia bancria o a travs duna carta amb xec (5). Si loperaci s

dun volum important, lentitat financera pot cedir al client una comissi so-

bre els pagaments anticipats fets als provedors (6).

Totes aquestes operacions es fan amb el banc com a intermediari, que s qui

rep i dna els diners i paga per la inversi (si el client aporta anticipadament

els diners) o cobra pel finanament (si el client retarda el pagament o el pro-

vedor avana el cobrament). Qualsevol operaci que client o provedor pactin

amb el banc no afecta laltra part: si el client necessita retardar el pagament del

deute s el banc qui finana, per no afecta el provedor, que cobra puntual-

ment quan li toca.

Esquema del funcionament de la confirmaci

La confirmaci sest imposant com a instrument idoni per a la gesti i pa-

gament als provedors, ja que presenta avantatges per als tres ens que hi in-

tervenen.

Per a lempresa client representa alleugerir les tasques administratives de ges-

ti de cobrament, ja que nicament ha de comunicar a lentitat financera la


relaci de factures que shan de pagar i la data de venciment. Tamb represen-

ta un avantatge el fet que la iniciativa de pagament la porta sempre el client,

a diferncia de mitjans de pagament com les lletres, els rebuts o la transfern-

cia bancria, en qu la iniciativa la porta el provedor.

Per la seva part, els provedors poden disposar duna font de finanament ms

barata que el descompte comercial, ja que no hi ha risc dimpagament. En cas

dinsolvncia, el banc nicament pot reclamar al client. s per aquest motiu

que en el cas que el provedor demani la bestreta per limport total del crdit,

pot donar de baixa la factura en el balan, cosa que no passa amb el descompte

comercial.

Finalment, lentitat financera pot captar negoci addicional si incorpora com a

nou client el provedor de loperaci.

Forfetatge i crdit documentari

El forfetatge (o forfaiting en angls) consisteix en el fet que una empresa ex-

portadora ven sense recurs a una entitat financera un efecte financer (lletra de

canvi, pagar) garantit per una altra entitat. Daquesta manera, lempresa co-

bra un import inferior al nominal de lefecte i sallibera del risc dimpagament,

ja que es tracta duna venda sense recurs. s a dir, lentitat financera que com-

pra el crdit renuncia de manera explcita a reclamar res a lempresa exporta-

dora en cas que, per qualsevol motiu, no es pugui fer efectiu el deute del

creditor. Per aquest motiu el forfetatge s especialment til en operacions de

comer internacional per tal de cobrir el risc poltic que hi pugui haver, espe-

cialment en pasos inestables, i tamb els riscos de tipus de canvi dinters.

Generalment saplica a exportacions de bns dequip, tot i que es pot aplicar

a algun altre tipus dexportacions. Cal tenir en compte que la predisposici per

a acceptar un forfetatge per part del banc no s la mateixa en el cas duna mer-

caderia perible que en el cas dun b dequip, ats que el banc tamb accepta

el risc comercial de loperaci.

El crdit documentari sutilitza per a minimitzar els riscos, tant per al vene-

dor (risc de cobrament) com per al comprador (quantitat i qualitat de la mer-

caderia, terminis de lliurament, etc.). Per aquest motiu s un mitj de

pagament molt utilitzat en comer exterior, tant en els casos en qu hi ha des-

confiana entre comprador i venedor com, especialment, quan es tracta dex-

portacions a pasos de risc per la seva dubtosa solvncia.

El crdit documentari permet garantir que tant el comprador com el venedor

compliran la seva part del contracte de compravenda. Una vegada comprador

i venedor es posen dacord en els detalls de la transacci, el comprador sol-

licita al seu banc (banc emissor) lobertura dun crdit documentari per al pa-

gament de loperaci.


Amb lobertura mateixa del crdit documentari, el banc emissor proporciona

la seva garantia de pagament irrevocable al venedor, sempre que aquest aporti

els documents establerts en les condicions del crdit.

Daquesta manera el comprador t la garantia que el venedor, per poder co-

brar, haur de presentar en els terminis acordats els documents que acrediten

que ha complert la seva part de la transacci (quantitat i qualitat de la merca-

deria, data mxima denviament, assegurances, etc.) segons sestableix en les

condicions del crdit. Com que es tracta dun mitj de pagament que incorpo-

ra una garantia bancria, el crdit documentari facilita al comprador finanar

la compra de la mercaderia en condicions favorables (si ms no, sestalvia els

costos i el temps de sollicitud), i al venedor, en cas que el crdit documentari

estableixi el pagament ajornat, li permet finanar-se amb la garantia del cobra-

ment i en condicions favorables.

4.2. Productes de finanament a llarg termini

Prstecs

La font de finanament amb ms acceptaci per a finanar inversions a llarg

termini s el prstec, en totes les seves modalitats.

Lempresa pot disposar de fons a mitj i a llarg termini per a dur a terme in-

versions en actius a llarg termini, com ara compres dimmobilitzat (maquin-

ria, installacions...), necessitats fixes de capital (inici o ampliacions de

negocis, noves activitats...) i inversions a llarg termini o permanents (immo-

bles, refinanament a llarg termini) que permetin generar rendiments supe-

riors al cost efectiu del prstec.

Daltra banda, les quotes peridiques que incorporen tant interessos com de-

voluci del principal drenen liquiditat a lempresa i shan de tenir en compte

a lhora delaborar els pressupostos de tresoreria tant a curt termini com a llarg

termini. De vegades, en negocis incipients, s convenient demanar un perode

inicial de carncia de lamortitzaci del principal, durant el qual tan sols es pa-

guen interessos.

La durada dels prstec depn en gran manera de la vida til del b objecte o

de la inversi a la qual es destini, tot i que no s habitual que hi hagi prstecs

El prstec s un instrument de finanament pel qual una entitat finan-

cera lliura una quantitat fixa de diners tot duna a linici de loperaci a

una empresa, i lempresa adquireix lobligaci datendre el pagament

peridic tant dels interessos com del principal, segons el quadre damor-

titzaci acordat contractualment.


superiors a 15 anys (excepte els hipotecaris que veurem ms endavant). El ti-

pus dinters aplicable (fix o variable) depn de molts factors, com sn la du-

rada del prstec, el principal de loperaci a qu saplica, les garanties i els

avals, etc.

Tot seguit, comentem tres modalitats de prstec que han proliferat darrera-

ment grcies als avantatges que tenen. Sn els prstecs amb garantia hipote-

cria, els participatius i els sindicats.

El prstec amb garantia hipotecria s aquell que es concedeix amb lapor-

taci duna garantia real dhipoteca sobre els bns immobles, propietat de

lempresa que demana el prstec o dun tercer (accionista o propietari de lem-

presa). Els contractes de prstec amb garantia hipotecria es formalitzen mit-

janant escriptura pblica atorgada notarialment i sinscriuen al Registre de la

Propietat. Els prstecs amb garantia hipotecria es poden utilitzar per a finan-

ar ladquisici dimmobles industrials o comercials, per tamb es poden des-

tinar a finanar altres tipus dactius (com maquinria) o inversions (inici o

ampliaci de negocis, noves activitats) i fins i tot refinanaments. Tot i que els

prstecs amb garantia hipotecria gaudeixen de tipus dinters ms baixos per

la reducci del risc grcies a la garantia real, les despeses que comporten sn

superiors, ats que les formalitats per a obtenir-los sn ms estrictes (taxaci-

ons, notaris, registre, cancellaci...).

Les referncies de tipus dinters utilitzades en prstecs amb garantia hipote-

cria sn les segents: tipus interbancari, normalment a 12 mesos (Euribor) i

lndex de referncia dels prstecs hipotecaris (IRPH).

En els darrers anys han aparegut diversos mitjans de finanament alternatius

com a resposta a les limitacions que suporten les pimes per a accedir al mercat

de capitals, entre les quals hi ha el prstec participatiu, dirigit a potenciar el

desenvolupament i lexpansi daquestes empreses.

Es tracta dun instrument financer, diferent del prstec tradicional, a mig cam

entre els recursos propis i el finanament ali: el prstec participatiu s consi-

derat capital amb carcter general excepte en ordre de prelaci de crdits, on

se situa desprs dels creditors comuns (just abans dels socis). Als efectes de sol-

vncia de lempresa, aquests prstecs formen part dels fons propis, fet que per-

met incrementar la capacitat dendeutament de lempresa i no comporta cap

diluci de lestructura de propietat de la societat.

s una font de finanament dissenyada per a empreses amb projectes dinver-

si amb viabilitat econmica i tcnica, i amb un pla de negoci desenvolupat i

coherent.

Els interessos que shan de pagar es componen de dos trams en funci del be-

nefici anual: un dimmobilitzat i un de variable. Al comenament de lopera-


ci, el cost del prstec participatiu s normalment inferior al dun prstec

ordinari (ja que linters corresponent a la part fixa s normalment inferior al

de mercat): a mesura que lempresa augmenta el benefici, paga un inters su-

perior (per efecte de la part variable), fins i tot ms elevat que el de mercat.

Els prstecs participatius des dels seus inicis noms han estat cedits per

entitats vinculades a les administracions, de capital pblic o mixt, i per

societats de capital de risc. Recentment sestan incorporant al mercat enti-

tats com la Caixa de Pensions de Barcelona, a travs de la Gestora de Finan-

ces per a Emprenedors.

En els prstecs sindicats hi participen diverses entitats financeres, ats

lelevat import de loperaci, i daquesta manera es reparteixen els riscos (i

tamb els beneficis). Aquests productes aporten negoci a les entitats finan-

ceres per loperaci en si mateixa i, daltra banda, tenen accs a nous clients

als quals no podrien accedir per lexcessiva dimensi de loperaci.

Lsing i rnting

El lsing s una de les fonts ms emprades per a finanar la compra de bns de

lactiu immobilitzat. El terme lsing ve del verb angls to lease, que literalment

significa llogar.

El lsing s tan atractiu per a les empreses perqu totes les quotes de lloguer

sestableixen en primer lloc en el contracte i la darrera quota incorpora lopci

de compra del b (que en la majoria dels casos s satisfeta/exercida per lem-

presa). Aix fa que en realitat sigui una font de finanament a mitj i llarg ter-

mini.

Els avantatges daquesta font de finanament es poden resumir en les se-

gents:

1) Permet la utilitzaci plena de lequip sense disposar dels recursos.

2) El rgim fiscal especial que t permet deduir prcticament la totalitat de les

quotes darrendament financer meritades, amb certs lmits establerts en fun-

ci dels coeficients damortitzaci.

3) LIVA es merita a mesura que es paguen les quotes de lloguer. Aquest s un

avantatge comparatiu amb altres fonts de finanament, com sn els prstecs

o fons propis, ja que aquestes altres obliguen a finanar durant el primer any

la totalitat de lIVA meritat en loperaci de compra.

A grans trets el lsing consisteix en un lloguer amb opci de compra.


4) Permet un alt grau de flexibilitat. Els contractes, dins duns barems, es fan

a mida de les necessitats de lempresa.

5) Redueix el risc dobsolescncia tecnolgica del b, ja que lusuari en el mo-

ment del venciment del contracte no est obligat a exercir lopci de compra.

6) Ateses les seves caracterstiques, aquesta modalitat de finanament s ade-

quada per a empreses en plena ocupaci i creixement (permet lamortitzaci

accelerada dels bns) que generin beneficis per a gaudir dels avantatges fiscals.

El cost de loperaci sol ser superior al daltres fonts de finanament a mitj i

llarg termini.

Aquest producte presenta unes caracterstiques diferenciadores respecte del l-

sing:

1) El rnting es pot aplicar tant a equips nous com usats (en el cas del lsing

cal que el b sigui nou).

2) El rnting s una prestaci de serveis integral que cobreix determinades ne-

cessitats de lempresa, mentre que el lsing s una operaci de finanament en

qu la finalitat darrera habitual s ladquisici del b.

3) En el rnting les despeses de manteniment i assegurana sn a crrec de

larrendador, mentre que en el lsing sn a crrec de larrendatari.

4) En el rnting la totalitat de la quota s deduble fiscalment.

5) Loperaci de lsing es reflecteix en el balan empresarial, mentre que en el

rnting nicament es comptabilitzen les quotes com a despesa.

El rnting s un contracte de lloguer a mitj i llarg termini, generalment

dun b moble (maquinria, equips informtics, tot i que el ms habi-

tual sn vehicles), durant un determinat perode de temps en qu lar-

rendatari es compromet a pagar un quota peridica i rep a canvi de

larrendador serveis de manteniment, ds i assegurana del b objecte

del contracte, entre daltres.


5. Finanament de pimes i grans empreses

Un dels problemes tradicionals de les pimes i en especial de les creaci recent

o innovadores i que constitueix una limitaci per al seu desenvolupament s

la dificultat que tenen per a accedir a finanament a llarg termini, tant en for-

ma de fons propis com de fons aliens.

La menor dimensi dels projectes i el fet de tractar-se dempreses de creaci

recent o innovadores eleven sens dubte el risc de loperaci, cosa que provoca

un inters insuficient per part del sector privat per a finanar-les.

Moltes vegades el resultat s la paralitzaci dels projectes per falta de recursos

o una estructura financera caracteritzada per lelevada dependncia de len-

deutament a curt termini, amb la fragilitat consegent que aix comporta.

Les grans empreses, per contra, poden accedir a nou finanament amb una

certa facilitat, ja que, duna banda, les garanties davant les fonts de finana-

ment les ofereix la mateixa empresa (en les pimes les garanties solen estar ava-

lades pels propietaris) i, daltra banda, tenen la possibilitat dobtenir els

recursos mitjanant lemissi de ttols en els mercats de capitals: accions i obli-

gacions. Vegem tot seguit les possibilitats de finanament de totes dues.

5.1. Instruments de suport a pimes

En els darrers anys des de les administracions pbliques tant estatals com au-

tonmiques sha potenciat la creaci dinstruments per al finanament de les

pimes (els prstecs participatius que hem vist abans ns un exemple clar) a fi

resoldre els problemes de finanament especfics als quals han de fer front: di-

ficultats per a accedir a fonts de finanament aliena a un baix cost i risc ms

elevat que suporten les entitats financeres i, per tant, exigncia de ms garan-

ties. Els esforos shan centrat en la creaci i desenvolupament dorganismes

com el CIDEM, lICF i lICO, les societats de garantia recproca i societats de

capital de risc.

A ms de donar suport a les empreses en lmbit del desenvolupament tecno-

lgic i de la innovaci, aporta capital per a la creaci de noves empreses de

Webs recomanades

Podeu trobar ms informaci a:http://www.acc10.cat/acc10/cat/http://www.icfinances.com/home/c_home.asphttp://www.ico.es/web/contenidos/home/home.htmlhttp://www.avalis-sgr.com/

El CIDEM s lorganisme del Departament de Treball i Indstria de la

Generalitat de Catalunya que t com a missi impulsar el teixit empre-

sarial catal i potenciar-ne la competitivitat davant dels diferents reptes

als quals ha de fer front.


base tecnolgica mitjanant diferents instruments: ajuts a fons perdut, injec-

ci de fons a travs dels comptes partcips (recursos amb dret a beneficis a can-

vi duna inversi, sense drets poltics ni intercanvis accionarials) i, a partir del

2005, amb la creaci duna lnia de prstecs participatius.

Els objectius generals dactuaci sn el sosteniment i la promoci dactivi-

tats que contribueixin al creixement econmic i a la millora de la distribu-

ci de la riquesa catalana. En concret, actua com una instituci dinversi

pblica que presta una atenci especial a la petita i mitjana empresa: finan-

ament a mitj i llarg termini dinversions en actius materials i immaterials

a travs de la promoci de fons de capital de risc (ICF Holding, SAU) i de

prstecs participatius.

Per complir amb aquests objectius anualment llena, mitjanant la col-

laboraci dentitats financeres, lnies de finanament com ara la lnia ICO-pi-

mes, destinada a finanar en condiciones preferents les inversions en actius

productius; la lnia ICO-emprenedors, destinada a donar suport a la creaci de

noves empreses amb crdits preferents, o la lnia ICO-internacionalitzaci,

que pretn impulsar les inversions a lexterior.

En les SGR coexisteixen dos tipus de socis: els socis protectors, que sn insti-

tucions pbliques o privades dinters econmic general, i els socis partcips,

petites i mitjanes empreses, autnoms i professionals independents.

LInstitut Catal de Finances s una entitat de capital pblic, adscrita

al Departament dEconomia i Finances de la Generalitat de Catalunya,

a travs de la Secretaria de Promoci Econmica. T com a missi faci-

litar finanament als sectors privat i pblic de leconomia catalana i t

personalitat jurdica, patrimoni i tresoreria propis.

En el mateix cam i dmbit estatal trobem lInstitut de Crdit Oficial

(ICO), que t per missi impulsar les inversions en les pimes, la innova-

ci tecnolgica i lexportaci, entre daltres.

Una societat de garantia recproca (SGR) s una entitat financera amb

mbit dactuaci especfic (per autonomies o, en menor mesura, sec-

tors) i amb carcter mutual (qui vulgui aconseguir la garantia ha de te-

nir necessriament la condici de soci). La seva missi se centra a

procurar laccs al crdit de les petites i mitjanes empreses i millorar, en

general, les seves condicions de finanament a travs de la prestaci

davals davant bancs i caixes destalvis. A ms, poden oferir serveis de

consultoria i assessorament.


El 2003 el Departament dEconomia i Finances va impulsar la creaci dAvalis

de Catalunya, SGR. Els socis protectors dAvalis sn la gran majoria dentitats

financeres que tenen seu social o que operen a Catalunya, totes les cambres de

Comer, Indstria i Navegaci de Catalunya i les entitats patronals ms repre-

sentatives de les pimes del pas.

La missi dAvalis s concedir als seus associats avals financers i tcnics:

Avals financers destinats a la inversi que responen davant plisses de cr-

dit a mitj i llarg termini, prstecs i lsings. En el moment de la subscripci

dun aval, shan dadquirir participacions per un import del 4% de laval

que es demana.

Avals tcnics que responen del compliment dels compromisos que lavalat

t contrets, generalment, davant algun organisme pblic per a poder acce-

dir a concursos, subhastes, execuci dobres, subministraments, bestreta de

subvencions, etc.

Les societats de capital de risc (SCR) rendibilitzen la seva inversi amb la venda

posterior de la seva participaci o b a terceres persones, o b a la mateixa em-

presa o als seus socis. Com a contrapartida, la pime rep una injecci de capital

(mitjanant una ampliaci) i assessorament per part del nou soci.

Les entitats de capital de risc poden ser societats (SCR) o fons de capital de risc

(FCR). Les primeres sn societats annimes amb un capital mnim d1.200.000

euros i inverteixen els seus propis recursos. Els fons es creen amb un capital

mnim d1.650.000 euros per un temps limitat i no tenen personalitat jurdica.

La seva gesti i representaci correspon a una entitat gestora (SGCR).

A ms de la participaci directa en el capital social de les empreses, les SCR po-

den fer s daltres instruments, com sn la subscripci dobligacions conver-

tibles o la formalitzaci de prstecs participatius.

Hi ha diferents tipus de capital de risc atenent la finalitat dels fons aportats.

Diferenciem els segents:

1) Venture capital: sn inversions delevat risc destinades a posar en marxa una

idea de negoci (capital llavor o seed capital) o b a finanar linici de la produc-

ci i la introducci dels nous productes en el mercat (start-up financing).

Les activitats de finanament de capital de risc consisteixen en lapor-

taci de capital durant un temps limitat (de 4 a 10 anys) a pimes en fase

de creixement, amb clares expectatives dxit, amb un equip directiu

comproms i, consegentment, amb projectes dinversi que presenten

una alta rendibilitat esperada.


2) Expansion capital: sn inversions destinades a empreses consolidades, en

fase dexpansi, que necessiten incrementar la capacitat productiva, ampliar

el mercat o perfeccionar el producte.

3) Canvis en lestructura de propietat de laccionariat amb les seves diferents

modalitats:

a) Adquisici directiva o management buy-out (MBO), que consisteix en lad-

quisici duna societat, de part daquesta societat o dels seus actius per part de

lequip directiu amb el suport duna societat risc. Loperaci de compra se sol

finanar amb un prstec garantit pels actius de la mateixa societat (compra pa-

lanquejada o leverage).

b) Compra per inversors externs o management buy-in (MBI): en aquest cas el

control de la societat lobt un nou equip directiu extern a la societat.

c) Management buy-in management buy-out (BIMBO): consisteix en ladquisici

duna societat en qu el control s obtingut per la combinaci dun equip de

directius que treballa en la mateixa societat juntament amb el suport de direc-

tius externs.

5.2. Finanament de les grans empreses

A ms de les fonts de finanament vistes, una possibilitat, aix s, restringida

a les grans empreses, s acudir als mercats financers, tant monetaris com de

capitals, amb lemissi de ttols.

En els mercats monetaris es negocien actius monetaris que es caracteritzen

per ser actius amb venciment a curt termini (venciment fins als 12 mesos, nor-

malment) i baix risc (emesos per ens solvents, lEstat i grans empreses indus-

trials i financeres). Les empreses hi acudeixen per finanar el seu actiu corrent.

En els mercats de capitals es negocien actius a mitj i llarg termini: accions,

bons i obligacions, bsicament. I, com podeu suposar, les empreses hi acudei-

xen per obtenir finanament per les seves inversions en immobilitzat.

En el mercat monetari podem trobar actius financers, com sn les lletres del

tresor, els pagars dempresa, els bons de caixa, els certificats de dipsit, les

participacions FIAMM i els ttols hipotecaris.

En el mercat de capitals podem trobar actius financers, com sn els fons p-

blics a mitj o llarg termini (bons i obligacions de lEstat), i els valors privats a

mitj i llarg termini (bons, obligacions i accions).

Tant en el mercat monetari com en el de capitals hem de diferenciar clarament

el segment de mercat primari o demissi del secundari o de ttols vells o


de segona m, ja que solament en el moment de lemissi del ttol s quan

lempresa obt finanament.

Accions

Estan regulades per la Llei de societats annimes, de 22 de desembre de 1989.

Ats que lacci s una part proporcional del capital social duna empresa, el

comprador daquest ttol es converteix en soci copropietari daquesta empresa

en proporci a la seva participaci.

Les accions formen part dels fons propis de la societat (el resultat de sumar ca-

pital, reserves i resultats, deduint els dividends).

Laccionista que vulgui abandonar la societat no t altra alternativa que la

venda de les accions, en el mercat o fora daquest mercat, al preu determinat

per la lliure negociaci, s a dir, per loferta i la demanda. Les borses de valors

(mercats secundaris daccions) tenen per objecte facilitar la venda (obtenir li-

quiditat) de les accions que hi cotitzen, ats que concentren les ofertes i de-

mandes diries i formen els preus.

Les accions es poden classificar en funci de diferents criteris. La decisi

demetre un tipus daccions o un altre depn de la societat. Segons els drets in-

trnsecs que incorporin (que els determina lemissor), podem distingir el tipus

daccions segents:

1) Accions ordinries: atribueixen als seus titulars els drets que acabem de

descriure. Lemissi daquest tipus daccions s la ms habitual en el mercat de

valors espanyol.

2) Accions privilegiades: inclouen algun privilegi econmic addicional en

relaci amb les accions ordinries, per norma general, un dividend ms gran,

amb una participaci especial en els beneficis. Aquestes emissions sn escasses

en el nostre mercat i no shan de confondre amb les participacions preferents.

3) Accions sense vot: tenen els mateixos drets que les ordinries, excepte el

de vot en les juntes generals. Com a contraprestaci, satorga el dret a un di-

vidend mnim (immobilitzat o variable), addicional a latribut per a les ordi-

nries. Aquest dividend mnim garantit s preferent (es paga abans que el

dividend ordinari) i acumulatiu (si no es pogus pagar aquest any, sabonaria

en els cinc anys segents). Aquestes accions, escasses a la prctica, van sorgir

com a destinades als accionistes que busquen una rendibilitat econmica i que

no tenen un inters especial a participar en els rgans de decisi de lempresa.

Les accions representen una part proporcional del capital social duna

empresa (societat annima).


4) Accions rescatables: es tracta daccions que poden ser amortitzades o res-

catades per la societat emissora a sollicitud daquesta societat, dels accionistes

o de tots dos: aquesta possibilitat les diferencia de la resta de tipus daccions,

que tenen un termini (durada) indeterminat. En els acords demissi simmo-

bilitzen les condicions per a lexercici del rescat, que es pot fer amb crrec a

beneficis, reserves lliures, emetent noves accions o b reduint capital amb de-

voluci daportacions. En cas que nicament lemissor tingui el dret de rescat,

noms el pot exercitar un cop transcorreguts tres anys de lemissi de les acci-

ons. Poden ser emeses per un import nominal no superior a la quarta part del

capital social. Aquestes emissions es poden utilitzar per a diferents objectius:

com a mecanisme de finanament, com a cobertura per als plans dopcions a

favor dels empleats o com a contraprestaci a una aportaci no dinerria del

paquet daccions de la societat absorbida en una fusi.

Un altre criteri ens permet classificar les accions en antigues i noves. Sn an-

tigues les accions normals negociables, que tenen un propietari que gaudeix

de tots els drets econmics i poltics. Les accions noves sn les que resulten

duna ampliaci de capital: tenen els mateixos drets poltics que les antigues,

per normalment no tenen els mateixos drets econmics (dividends) fins al

tancament de lexercici en qu shan ems (moment en qu sequiparen amb

les antigues i desapareix, per tant, la distinci).

Daltra banda, les accions sn valors negociables, s a dir, transmissibles. No

obstant aix, les condicions en qu es pot fer la transmissi sn molt diferents,

segons si es tracta daccions cotitzades o no cotitzades.

Sn cotitzades les accions que estan admeses a negociaci en un mercat secun-

dari. Per aix, les societats emissores han de complir determinats requisits, fi-

xats amb lobjectiu de garantir la solvncia i liquiditat dels valors. Aix

significa que, en general, la inversi es pot desfer en qualsevol moment, que

hi ha una valoraci objectiva de la inversi (preu de mercat) i que linversor

no est obligat a buscar un comprador per a les seves accions, ja que el mercat

aporta de manera instantnia les contrapartides. Les accions dempreses no

cotitzades no tenen aquests avantatges.

El procediment dadmissi varia segons si els valors sn nacionals o estran-

gers, negociats en el primer o segon mercat, etc. Ladmissi a negociaci dac-

cions espanyoles requereix en general que la CNMV o lorganisme competent

verifiqui prviament el compliment dels requisits legals i el fullet i trptic in-

formatiu corresponents.

Un cop les accions de lempresa han estat admeses a negociaci, la societat

queda sotmesa a totes les normes vigents en matria de borsa (en concret, a

les disposicions sobre admissi, contractaci, permanncia i exclusi de la

negociaci). Tanmateix, est subjecta a la normativa reguladora dels mercats

Web recomanada

Per a obtenir ms informaci, podeu consultar la web de la CNMV: http://www.cnmv.es/index.htm


de valors en tot all relatiu a comunicaci de participacions significatives,

informaci pblica peridica, fets rellevants, etc.

Daltra banda, en els informes danalistes i als mitjans de comunicaci en ge-

neral, s freqent trobar qualificacions que, dalguna manera, impliquen una

classificaci de les companyies cotitzades. Aquests conceptes shan dutilitzar

amb molta cura, ja que sn apreciacions subjectives, no hi ha lmits entre una

categoria i una altra. Una de les categories ms importants s la segent:

Els valors estrella o blue chips sn valors delevada capitalitzaci borsria i ele-

vada liquiditat. Es contraposen als valors especulatius, rampoines, o chicharros

(en castell) com sanomenen les accions dempreses de qualsevol sector, de

mida petita o mitjana i baixa capitalitzaci, que incorporen un component es-

peculatiu elevat i, per tant, un risc tamb elevat.

Ampliacions de capital, reduccions de capital i divisions daccions (splits)

Lampliaci de capital es pot fer augmentant el valor nominal de les accions o

mitjanant lemissi daccions noves.

En les ampliacions de capital mitjanant lemissi daccions noves amb apor-

tacions dinerries, poden acudir a lampliaci tant antics accionistes com el

pblic en general. Els accionistes poden exercir el dret preferent de subscripci

per a ladquisici daccions noves, mentre que la resta de persones interessades

han dadquirir prviament els drets que els permetin subscriure el nombre

daccions noves desitjat. El preu de les noves accions depn del tipus dampli-

aci: a la par, amb prima demissi o amb crrec a reserves.

En les ampliacions a la par, el preu de les noves accions coincideix amb el

valor nominal de les antigues. En les ampliacions amb prima demissi, el

preu de les acciones noves s igual al valor nominal ms un import addicio-

nal, la prima demissi. En les ampliacions amb crrec a reserves (allibera-

des), es traspassen les reserves disponibles al valor nominal de les noves

accions emeses i es lliuren les noves accions de manera gratuta i proporcio-

nal als antics accionistes.

Les reduccions de capital sempre han de ser acordades per la junta general

daccionistes. Es fan per de dues causes principals: perqu es considera que el

capital social de lempresa excedeix les seves necessitats, o b perqu la socie-

tat es veu obligada a ajustar la xifra de capital al seu patrimoni per tal dabsor-

Blue chips

El terme blue chips prov de les fitxes dels casinos dels EUA de 1.000 dlars: sense cap dubte sn les millors, i sn de color blau.

Una ampliaci de capital s una operaci de finanament empresarial

que consisteix a augmentar els fons propis duna societat, excepte en les

ampliacions de capital totalment alliberades, en qu laugment del ca-

pital s amb crrec a les reserves acumulades.


bir prdues acumulades. Si es tracta duna reducci motivada per un excs de

capital, loperaci pot tenir diferents finalitats: devoluci daportacions als so-

cis modalitat de remuneraci als socis molt emprada en els darrers anys o

constituci o increment de reserves voluntries i/o legals. Si la reducci est

motivada per la necessitat de restablir lequilibri entre el capital i el patrimoni

de la societat, com a conseqncia de les prdues generades, la finalitat de

loperaci s assolir una estructura financera adequada a la nova situaci.

Amb independncia dels motius i de la finalitat de la reducci de capital, hi

ha dos camins per a dur-la a terme: es pot reduir del valor nominal de les ac-

ciones, mantenint-ne el nombre, o b es poden amortitzar algunes de les acci-

ons reemborsant les aportacions als titulars.

Una operaci financera especial s la reducci i ampliaci de capital simul-

tnia (operaci acordi). Consisteix a reduir el capital social i, al mateix temps,

incrementar-lo, sense que hi hagi lobligaci dassolir el volum previ a la re-

ducci. En general, aquestes operacions solen fer-se en processos de saneja-

ment empresarial, que requereixen labsorci de prdues abans de lentrada de

capital nou.

La divisi daccions o splits consisteix a reduir el nominal de les accions. El

capital social de lempresa no saltera, per es multiplica el nombre daccions

en circulaci i, per tant, el preu de mercat de les accions es divideix en la ma-

teixa proporci. Lobjectiu de la divisi daccions s millorar la liquiditat de

lempresa en borsa i incrementar el volum de contractaci.

Aquesta operaci no comporta cap desemborsament per a laccionista; en re-

alitat, no t cap efecte economicofinancer, per possiblement s que t efecte

psicolgic, ats que es redueix el preu de les accions en la proporci establerta.

Tamb trobem lagrupaci daccions o reverse stock split, que consisteix a redu-

ir, en una determinada proporci, el nombre daccions i multiplicar per la ma-

teixa proporci tant el preu com el seu valor nominal. Daquesta manera, es

pot reduir la volatilitat del ttol ja que quan les accions tenen un preu redut,

una variaci en el preu representa un impacte percentual molt elevat en la

seva cotitzaci.

Obligacions

Lactiu financer negociable de renda fixa per excellncia sn les obligacions.

Quan adquirim una obligaci en el mercat estem comprant una petita part

dun prstec duna gran empresa (o dun ens pblic).

Les obligacions, de la mateixa manera que les accions, sn parts alquo-

tes (idntiques) dun emprstit.


A lhora destudiar la compra dobligacions i de qualsevol actiu de renda fixa,

cal conixer-ne les caracterstiques, que sn determinades pels elements se-

gents:

1) Nominal, preu demissi i preu de reemborsament: el nominal s lim-

port del prstec (o emprstit) que incorpora el ttol; el preu demissi s el preu

que hem de pagar per adquirir el ttol en el moment de lemissi. La diferncia

entre el preu demissi i el nominal sanomena prima demissi. Finalment, el

de reemborsament s limport que ens promet que tornar lemissor i que

cancella el deute contret. Tamb hi ha la prima de reemborsament.

2) Venciment o vida: s el termini en qu lemissor es compromet a cancel-

lar el deute. Les obligacions sn ttols a llarg termini (superior a tres anys). Si

el venciment s inferior a lany (actiu a curt termini), parlem de pagars dem-

presa i si s a mitj termini (dun a tres anys), de bons.

3) Inters i cup: la remuneraci mitjanant interessos que obtenim per la

compra dobligacions (i bons) si est expressada respecte del nominal sano-

mena inters. Quan els pagaments dinteressos es fan peridicament (anual,

mensual, etc.) sanomenen cupons. Es parla de cup corregut la part del cup

meritada, que es calcula proporcionalment al temps transcorregut.

4) Amortitzaci: hi ha dos tipus de reemborsament, per sorteig o escalonat i

tot duna al final de la vida de lemprstit. El primer mtode habitualment re-

presenta per a lemissor lamortitzaci constant de lemprstit, ja que se solen

amortitzar anualment i per sorteig el mateix nombre de ttols.

5) Rendibilitat: no hem de confondre linters que ens proporciona lactiu

per cup amb la rendibilitat de loperaci. Per determinar-la hem de tenir en

compte tots els fluxos de caixa que genera, fins i tot el preu de venda, i calcular

la TIR.

a6) Risc: un ttol de renda fixa est sotms a diferents tipus de riscos. Un delsms importants s el risc dinsolvncia de lemissor. En els mercats hi ha em-

preses especialitzades a donar informaci i valorar el risc dinsolvncia dels t-

tols: sn les anomenades empreses davaluaci (rating). Les ms conegudes sn

Moodys i S&P.

Acabem de veure els atributs principals que caracteritzen les obligacions i en

funci daquests atributs en trobem de diferents tipus:

1) Segons el preu demissi, podem trobar emissions a la par, quan el preu

demissi coincideix amb el valor nominal; per sota la par, quan el preu est

per sota del valor nominal, i amb prima, per damunt de la par.

2) Segons el cup, tenim obligacions amb cup americ, cup fix amb perio-

dicitat constant (daqu el nom de renda fixa); cup zero, en aquest cas no es

Vegeu el mdul Efectes de lendeutament per a ms informaci sobre el rting.


paguen interessos durant la vida del ttol. La rendibilitat de les inversions en

obligacions cup zero prov de la diferncia de preus entre el de lemissi i el

del reemborsament.

3) Cup variable o indexat: les obligacions daque

Modul 1 - Els Cicles Financers i Els Mitjans de Financament Empresarial

Documents

Transcript of Modul 1 - Els Cicles Financers i Els Mitjans de Financament Empresarial