Molist, M.; Saña, M; Buxó, R. El neolític a Catalunya: entre la civilització de pastors i...

8/8/2019 Molist, M.; Saa, M; Bux, R. El neoltic a Catalunya: entre la civilitzaci de pastors i agricultors caverncoles i els p

1/20

R I O COTA ZERO n. 18 ,2003 . Vic, p . 34-53 ISSN 0213-4640

El neolitic a Catalunya:entre la civiIitzuci depastors iehprimers pagesos delplaMiquel Molist, Maria Saga i Ramon Buxd

Com una mostra ms de la capacitat detransversalitat i sntesi dels historiadors i ar-queblegs de I'tpoca, M. Tarradell tamb vainvestigar el perode dels primers pagesos (TAR-RADELL, 1960; TARRADELL,962). La seva in-cursi en aquest perode de la prehistbria li vapermetre efectuar-ne una visi global i amb unaorientaci sintetitzadora en les dues obres de re-fertncia dels anys 60 (TARRADELL,962; TAR-RADELL, 1963). Tot i que segurament les sevesaportacions cientfiques en relaci al perodeneoltic no es poden considerar decisives, s ques'ha de posar en relleu que la claredat i la forsaexpositiva de les seves sntesis van permetreafian$ar i ordenar de manera important el co-neixement del perode dels primers agricultors,amb un seguit d'idees noves que van perdurar iinfluir notbriament en el coneixement poste-rior.

L'actual coneixement dels inicis del neoltic aCatalunya, tot i recollir l'hertncia de la generacide la pre- i la postguerra civil, esta molt condicio-nat pel marc histbric i social en el qual s'ha desen-volupat la investigaci en els ltims quarantaanys. Lbgicament, es tracta &un perode de tempsmassa llarg per considerar-10 homogeni, perb sque presenta unes caracterstiques que, senseBnim d'exhaustivitat, veurem que han influi't de-cisivament en I'estat actual del coneixement.

Aix, direm que, en primer lloc, es va produiren les dPcades dels anys 70 i 80 del segle passatundesenvolupament de I'activitat arqueolbgica queprioritzava intervencions arqueolbgiques a'illades(abskncia de programes), de tipus molt ((comar-calitzades)) que normalment corresponien a lesBrees d'investigaci d'equips redui'ts. N's unbon exemple I'estructura i el plantejament de laTaula Rodona de Montserrat celebrada el maigde 1980 (DIVERSOS UTORS, 1981). En segonlloc, hi ha hagut un pes significatiu de la tradicims ancorada en rempirisme ms estricte i quedurant molts anys ha fet que l'objectiu principalhagi estat exclusivament la constituci &esque-mes cronolbgics, perioditzacions tipolbgiques idefinicions de ((facies culturals), regionals, senseemetre un posicionament clar sobre els mecanis-mes de transformaci de les societats. La pocaprioritzaci de la recerca tebrica i del desenvolu-pament de projectes estructurats i coherents, hasignificat un registre arqueolbgic descompensat iheterogeni, tot i que, com era d'esperar, certestematiques han rebut una major atenci qued'altres, que han estat infravalorades.

En els ltims quinze o vint anys s'ha detectatun cert canvi en la practica arqueolbgica, tantper causes internes com externes a la prbpiaconcepci tebrica de I'arqueologia. Entre lesprimeres destacaria la lenta perb progressiva ex-pansi dels nous corrents tebrics en arqueologiaprehistbrica, de clara orientaci socioeconbmi-


2/20

O COTA ZERO n. 18, 2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640

Restes de bbvidsrecuperades al jaci-m en t de la Draga(Banyoles).

ca, que s'han introdui't plenament -n la ma-teixa varietat de formulaci- no solament en-tre les noves generacions sin entre la practicatotalitat dels arqueblegs prehistoriadors. Aixbha significat, com un dels aspectes ms desta-cats, un plantejament ms professionalitzat delsprojectes, i la practica regular &estudis especia-litzats com l'arqueobotinica, I'arqueozoologia,etc. Aquesta regularitzaci ha estat especialmentimportant en les especialitats esmentades per laseva relaci directa amb la novetat ms signifi-cativa del ~er o de ,om s l'aparici de I'agricul-tura i la ramaderia.

Com a principal causa externa, s'ha de desta-car la normalitzaci de la poltica de salvamentde patrimoni arqueolbgic dins la societat. Lesactuacions arqueolbgiques de salvament, ambles diferents variants, han significat, entre &al-tres aspectes i per al perode sintetitzat aqu, do-cumentar, per exemple, un augment considera-ble dels coneixements de I'hibitat a l'aire lliure(no s'ha &obviar la contribuci decisiva dels in-vestigadors que han fet d'aquestes evidknciesuna lnia prbpia &investigaci i han arribat, avoltes, a situacions conflictives entre interkscientfic i ~atrimonial). n els darrers temps,perb, la plena consolidaci del model d'arqueo-logia preventiva ms liberal, amb molt pocaparticipaci de les institucions pbliques (admi-

nistraci, universitats, museus ...) i, per tant, lano-compaginaci entre els aspectes de pura ges-ti patrimonial i els del coneixement cientfic,fa perillar, al nostre entendre, un dels aspectesms importants de la recerca dels darrers de-cennis.

D'acord amb el plantejament del presentdossier, en aquest assaig de text sintktic sobreI'estat actual del coneixement s'ha volgut fer es-pecial referkncia a les activitats directament vin-culades a l'economia de subsistkncia. Aquestavoluntat tradueix el que, al nostre entendre, hasignificat un dels avenCos ms espectaculars del'arqueologia en general i neoltica en particulargracies al desenvolupament de l'arqueobotinicai de l'arqueozoologia.

Les hipbtesis explicatives delsorkeens de lhgricultura

L'explicaci genkrica del com i per quk esprodueix el pas a ]'agricultura i a la ramaderia aCatalunya continua sent una de les qestionsbasiques, a la qual s'ha dedicat molta atenci i eldebat segueix obert. Aixb si, i cada vegada ms,segurament fruit tamb de la rapidesa dels ca-


3/20

O COTAZERO n. 18,2 003 . Vic, p. 34-53 ISSN 0213

nals de comunicaci cientfica, els enfocamentsteoricoexplicatius no queden restringits al terri-tori catali, ates que la problemitica afecta g~ os s om o d o tota la conca occidental de la Mediter-rinia. Es necessari, doncs, que els models delprocs de neolititzaci siguin no sols coherentsamb el registre arqueolbgic de Catalunya, sinque tamb impliquin les regions properes delMediterrani occidental.

Com es recordari, en el moment ilgid delfranquisme (anys 40-60) les primeres sistema-titzacions proposaven una explicaci difusionis-ta a partir d'un focus nord-africi. Fou llavorsque l'escola de Barcelona en !general, perb prin-cipalment J. Maluquer i M. Tarradell, varenefectuar una explicaci ms vinculada als aspec-tes migratoris difusionistes provinents de 1'Eu-ropa mediterrinia. Una certa inflexi en aques-ta explicaci tradicional es produeix, a partirdels anys 70 , amb les primeres datacions absolu-tes i amb uns ~l ant eja ments ebrics que evolu-cionen cap a postures ms autoctonistes per aI'explicaci dels orgens de I'agricultura. Enefecte, s'introdueix el concepte d'aculturaci,que emfatitza el paper del substrat poblacionalen el procs, s a dir, posa en relleu la continul-tat, en les primeres societats agrcoles, &algunsdels trets tecnolbgics o socials de les comunitatsepipaleolitiques. El concepte s indui't a partirdel registre empric de nombrosos treballs decamp realitzats al sud de Fran~a.Aquestes pro-posicions van tenir una enorme vighncia durantels anys 70-80 junt amb d'altres que, amb unposicionament poligenista, proposaven I'existtn-cia de diversos focus de neolititzaci al llarg delMediterrani.

Sn, perb, les proposicions que expliquenl'existtncia de les rimer es societats pageses aI'Occident a partir de la introducci ((d'ele-ments)) del focus original del Prbxim Orien t lesque en els darrers decennis han arrelat ms. Anivell general, I'explicaci ms acceptada haestat realitzada a partir de l'aplicaci de la gent-tica de les poblacions. Segons els autors Am-merman i Cavalli-Sforza (1984) , es dna una~ o r r e s ~ o n d t n c i antre les freqkncies gentti-ques de les poblacions actuals i el gad ien t cro-noibgic del procs d'expansi del neoltic desdel Prbxim Orient a Europa occidental. L'ex-~l icaciustifica els dos factors com a conse-

qtncia d'una activitat migratbria aleatbria i deredui'da mobilitat, causada en darrer terme pelpotencial creixement demogrific de les pobla-cions neoltiques.

A nivell ms local, perb amb una gran fo r ~ adocumental, es troba el model anomenat((dual)), enerat a partir de la recerca al Pas Va-iencii . Aquesta proposici es troba ja insinuadaen els primers treballs de F. Fortea, explicada ireformulada ms endavant per diversos au-tors des de B. Mart en els meritoris treballs pio-ners (1978), fins al fort desenvolupament delsltims anys de I'equip de J. Bernabeu (BERNA-BEU, 1989) (BERNABEUe ta l ] , 1993). El postu-lat &aquesta proposici s, molt succintament,que en les fases ms arcaiques de la neolititzaciexisteixen unes Brees a la pennsula Ibt rica on elregistre evidencia dues tradicions tecnolbgiquesi culturals que s'han de veure com a reflex d 'unadualitat de poblaci. D'una banda, tindrem elsnouvinguts, arribats tant amb el modus de pro-ducci agricolaramadera plenament operatiucom amb les noves esptcies (vegetals o animals);i, de l'altra banda, hi hauria els ccepipaleolitics))autbctons o ltims grups de ca~adors/recol~lec-tors, que segueixen encara amb les formes d'eco-nomia ancestrals. El contacte que s'establiri en-tre ells tindri per resultat la lenta transformacidels grups de ca~a dors itja n~an t n procs d'a-culturaci. Aquest model ha estat acceptat tam-b a Catalunya, si b cal dir que, en general, elregistre presenta i ro ble mes per contrastar-10,atesos la raresa i el deficient registre arqueolbgicd'aquestes etapes incials.

Definicions culturals, cru no-logia iperioditzaci delshoritzons

Fruit de les tasques dels anys 80 i 90, tant enl'aspecte de l'anilisi cro noe ~trat i~rif icatipolb-gica com de I'aplicaci de la cronologia absolu-ta, s'ha consolidat la divisi en dos grans horit-zons cronolbgics anomenats amb els termestradicionals de ((neolticantic)) ((neolticmitja)).El primer inclou des dels grups que presentenels primers indicis de producci de subsisttncia


4/20

O COTA ZERO n. 18 , 2003 .Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 Enfins als que ;integren en els grups de cerhmicaimpresa present en el Mediterrani occidental. Ladenominaci de neolitic mitjh es continua man-tenint per 4 s grups essencialment vinculats alsgrups de sepulcres de fossa, i que de nou es po-den posar en relaci amb els grups coetanis delChassey frances o del Lagozza italih. Persisteix,tamb en aquesta divisi, la idea &un esquemaevolucionista, s a dir, els grups del neolitic ant icserien els que adopten i assagen les noves incor-poracions, mentre que la segona fase significa laplena consolidaci de noves prhctiques econb-miques i de progressos substantius cap a la com-plexitat de les societats. s probable que aquestainterpretaci


5/20

O COTA ZERO n. 18, 2003.Vic, p. 34-53 I S S N 0213-4640

cament, de les instal.lacions d'hhbitat del neol-tic mitja. Sens dubte, entre les grans novetats, aparer nostre, la ms significativa s la documen-taci d'instal.lacions a l'aire lliure, que es podenclassificar com els primers poblats. Aquest fetcorregeix (cels pastors de les coves)) permet inte-grar les dades catalanes dins de la caractersticagenerica &un important hhbitat a l'aire lliuredes del neolitic antic, clarament atestat des dePro ven ~a Andalusia.

Tot i no haver-se documentat variacions im-portants en el model de distribuci dels jaci-ments arqueolbgics del neolitic antic, s ques'han realitzat diferents estudis de territoris par-cials que han permes definir les caracteristiquesde distribuci de I'hhbitat en el territori. Aixi, esdefineixen tres caracteristiques que compartei-xen la major part dels poblats. La primera s laubicaci en turons suaus o lleugeres elevacions iterrasses fluvials, molt sovint en posici domi-nant sobre terrenys plans, normalment planuresal.luvials formades per sbls d'alta fertilitat agr-cola i, doncs, bptims per al cultiu. La segonaconstant s la presencia d'aigua propera a I'hhbi-tat, de manera que es documenten ubicacionsproperes als cursos fluvials o a llacs o a les matei-xes desembocadures de rius (Puig Mascar, en ladel Ter; Barranc del Fabra, en la de l'Ebre), enterrasses mitjanes (Plansallosa, Hierca; Tombadel Bareny, Riudoms; Pla de I'Estany, la Draga;Codella, Pla de Pinya) o en llacs, com la Draga al'Estany de Banyoles. Finalment, restaria tambla situaci dels assentaments en relaci amb lesvies de pas natural entre Brees ecolbgicament di-ferenciades bosc^, 1994).

L'anhlisi dels assentaments en unitats territo-rials ms redui'des ha permes avanGar en les pro-posicions de models de ~o bla men t omplexes,com s el cas de les regions de 1'Alta Garrotxa i1'Alt Penedes per al perode del neolitic antic.Coincidint amb recerques de la zona del midifrances, aquests models aporten la documenta-ci d'una ~om~lementa r i e ta t'assentamentsaire lliure I cova (en clara relaci a l's del terri-tori i a les activitats econbmiques realitzades pelgrup.). Aquesta ~om ~le men tar iet ato s sols detipus ocupacional sin que t una plena funcieconbmica. En aquesta mateixa lnia de treballs'ha de destacar la definici del tipus d'ocupacid'algunes cavitats chrstiques. Aixi, el caricter es-

tacional ha estat definit per les ocupacions de labalma del Serrat del Pont, de la balma Margine-da o de la cova del Frare. Molt innovadora haestat tamb I'aproximaci funcional que s'ha rea-litzat en diversos assentaments, i destaca la pio-nera que a mitjan anys vuitanta es va fer a la cova120, vinculada a tasques &emmagatzemament(AGUST~et al . ] , 19871.Tot i aix, creiem queaquestes aproximacions no poden generalitzar-se, perque la diversitat del relleu i formacionscirstiques a Catalunya potencien l'existkncia&un vertader habitat permanent en coves. Entot cas, les evidencies porten a postular l'existen-cia d'una diversitat funcional dels assentamentsen coves i abrics vinculada a la complementarie-tat econbmica d'un conjunt d'assentaments. Enles lnies de treball futures, doncs, semblen im-portants les definicions i l'estudi de ccmicrohreade grup)), definida com a territori amb lmitsgeogrhfics que engloben diferents jacimentscomplementaris.

L'estructuraci i la construcci d'hibitats aI'aire lliure continua sent coneguda parcialment,encara que les novetats dels ltims anys sn real-ment importants. Anotem que als assentamentspioners de Guixeres de Vllobi s'hi ha afegit un as-sentament excepcional, com s el de la Draga ales vores de I'estany de Banyoles o l'assentamenttamb important del Barranc del Fabra a les ter-rasses de I'Ebre, a la comarca del Montsii.

La preservaci de la mattria orginica i el ti-pus d'instal.laci6 del oblat de la Draga fa &a-quest poblat, com deiem, un cas excepcionaldins el registre catali, i I'allau &informacionsque proporciona esti fent canviar el nostre co-neixement sobre les etapes inicials del neoliticbosc^ [et al . ] ,2000). Ara b, sembla que el ti-pus d'instal.laci6 que s'esth documentant (cases

construi'des sobretot amb fusta, de planta qua-drada) no es podrh generalitzar a tot el territori.En efecte, creiem que la variabilitat geogrhfica igeomorfolbgica del territori dificulta l'existen-cia d'una nica forma d'hibitat i amb uns mate-rials uniformats. Aixi, sembla que amb la docu-mentaci actual els materials ms utilitzats snles ~edres ,a terra i la fusta, i s'observen varia-cions en el territori i potser tamb segons el ti-pus d'hhbitat, ates que les construccions ambterra i fusta semblen ms generalitzades mentreque el material dur (pedres) seria ms utilitzat


6/20

O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0 2 13-4640 rn

- A DRAGALA DRAGAI O COVADEL'OR I

I .8.0 0 0 GROTTELOMBARD I+6 5 5 @ 5 8 5 8 5 @ * * 6e *e MONTAGNE

Diagrama de log ratio qu e mostra la variabilitat de les restes de bovins du rant el neoltic.

en les ocupacions en coves i abrics. Destaca tam-b l's de l'argila reelaborada amb desengreixant,que tindria una funci de material de cobertajunt amb troncs i elements vegetals (branques,etc.). Finalment, cal assenyalar que gaireb desde les fases arcaiques s'han documentat tovots,com per exemple a la Timba de Barenys (Riu-doms) o al Pla de la Bruguera (Castellar delValles). En general, semblen cabanes de plantaoval o circular, construi'des a nivell del sbl ambforats excavats al subsbl (roca o argila), destina-des a la sustentaci de I'estructura.

En la fase de consolidaci, s a dir, el neoliticmitja, s'observen variacions significatives comun increment de les regions ocupades, que s'atri-bueix a una activitat colonitzadora ms gran.Aquest fet es fa pales en dos sentits: primer, enun augment del nombre de jaciments en les zo-nes que ja coneixien ocupaci des del neoliticantic; en segon lloc, en l'aparici de jaciments enzones noves, relativament ai'llades, com perexemple les comarques del Bergueda, o de laCatalunya central en general, o encara en les zo-nes ms interiors de la Catalunya meridional(baixa Segarra i alt Gaia). L'altra gran caracters-tics de l'hibitat s el canvi en el tipus d'ocupa-

ci. En efecte, es documenta I'abandonament dela utilitzaci de coves i abrics durant l'horitz delneolitic mitja (dues excepcions: cova del Toll icova Font de Molinot). La desaparici de I'a-brictcova en els modes &ocupaci i distribucidels assentaments t I'explicaci, al nostre enten-dre, en les causes econbmiques relacionades ambuna explotaci agrcola ms intensa i sobretotamb unes noves formes socials que potencien laconcentraci de la poblaci en nuclis habitacio-nals ms grans i de caricter ms sedentari.

Lu cucem i Zu mmuderiuQueda ja ben reflectit a l'obra de Tarradell

que la discussi sobre els orgens, sobre I'autoc-tonia o I'al~loctoniadel que coneixem com aneolitic, ha estat i s encara un dels debats msapassionants que envolten l'estudi sobre la reuo-luci neolitica. Les qestions relatives als inicis ial desenvolupament de I'economia de produc-ci, com un dels elements bisics d'aquesta revo-luci, han esdevingut precisament un dels pun-


7/20

E4 O CO TA ZERO n. 18 , 2003 . Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640tals sobre el qual s'han articulat la majoria de re-cerques efectuades sobre aquesta problemhticahistbrica. Encara avui dia I'agricultura i la rama-deria s'analitzen correntment, de manera con-junta amb les restes cerhmiques, com els aspec-tes clau i caracteritzadors de les comunitatsneoltiques inicials a Catalunya. Noms en po-ques ocasions, perb, es tenen en compte quinespodrien haver estat les dinhmiques d'adopci od'adquisici &aquests elements i prhctiques. Lessntesis generals que tracten la problemhtica dela domesticaci tendeixen a tenir en compte elpaper que les influencies ms orientals tingue-ren en la genesi de les primeres societats pagesesa I'hrea del nord-est peninsular, ms que no avalorar el propi pes de les formacions socials quepoblaren amb anterioritat aquest territori. Enl'actuaiitat, i en una vessant estrictament econb-mica, ha quedat ben constatat que s difcil, perno dir gaireb impossible, de mantenir la linea-litat i la direccionalitat que tradicionalment s'haanat atorgant als processos de domesticaci ani-mal i vegetal, i, conseqentment, a l'adopci deles tecniques agrcola i ramadera. Malgrat queno es disposa encara, per a Catalunya, de dadessuficients per contrastar I'anterioritat, posterio-ritat o simultanei'tat de l'adopci de I'agricultu-ra respecte a la ramaderia, tot sembla apuntarcap a un grau significatiu de variabilitat, vincu-lat, evidentment, a les diferents dinhmiqueshistbriques que guiaren aquest pas.

La dicotomia marcada per Tarradell entre lesdues formes de vida caracterstiques del primer isegon neoltic, pastors i pagesos respectivament,ha influi't notablement en la recerca desenvolu-pada a Catalunya fins dues decades ms tard dela primera publicaci de l'obra Les arrels deCatalunya. Tant es aix, que l'assentament encova s'ha vist associat sovint de manera f o r pmechnica al predomini d'unes prhctiques econb-miques centrades en la cacera i la ramaderia. Encanvi, s'ha anat vinculant la presencia de poblatsa I'aire lliure, ubicats normalment en terrenysplans a les valls fluvials, a una major importhnciaeconbmica de les activitats agrcoles. Practiquesagrcoles i ramaderes s'han analitzat d'aquestamanera com a processos de producci indepen-dents, cada un amb els seus requeriments espec-fics i sense cap mena &interconnexi. La major

respecte a la ramaderia s'ha tendit a estimar msaviat en relaci a la localitzaci topogrhfica delsjaciments que no pas al cont ingut en recursosanimals i vegetals. Cal tenir present en aquesta l-nia que tant la condici del jaciment com la me-todologia emprada en la recuperaci de les restesmaterials poden haver influi't de manera notableen les interpretacions finals efectuades. D'a-questa manera, una orientaci ms agrcola oms ramadera de les comunitats que ocuparenels diversos assentaments pot derivar directa-ment del grau de preservaci-recuperaci de lesrestes orghniques o del tractament que se n'haefectuat posteriorment. Sembla difcil, no obs-tant aixb, desvincular en I'aspecte prhctic, quoti-dia, el cicle agrcola del cicle ramader. La gestide la terra, dels cultius i dels animals domesticsconforma, en els primers moments del neoltic,un tot integrat. El treball dels camps, la sembra,la collita, el manteniment i control dels ramatsrequereixen una coordinaci que va ms enllh dela programaci estrictament temporal. L'organit-zaci comunithria ha de preveure un grau de co-hesi social suficient per garantir el desenvolupa-ment i integraci dels processos de treballimplicats en aquestes noves formes de producci6.Tarradell, en la seva obra, sustenta bisica-men t el pes d'una orientaci ms agrcola o msramadera de les comunitats neoltiques no enels recursos explotats ni en les formes &explota-ci, sin en les possibilitats &explotaci deriva-des de la ubicaci &assentaments i necrbpolis.Cal dir que durant la decada dels anys 50 i 60sn prhcticament inexistents les analtiquesefectuades sobre restes d'animals i vegetals.Durant aquests anys, l'arqueozoologia, com adisciplina arqueolbgica, tan sols comenpva adespuntar a ]'Estat espanyol. Perb s ja a partirde les evidencies paleofaunstiques recuperadesa la cova del Filador que Tarradell descriu elsovins, cervids i cargols com a aliments bhsics deles darreres societats mesoltiques, societats que,sobre la base de les pintures de les serres, caracte-ritza com un mn de caFadors,un mn etnolbgi-rament d'estructurapaleolitica.

En I'actualitat, i desprs de quasi mig seglede recerca arqueolbgica, l'abskncia d'animalsdomestics en contextos epipaleolitics o mesol-tics continua sent un fet. Els conjunts de fauna

o menor importhncia relativa de l'agricultura corresponents a aquestes cronologies que estan


8/20

IOTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640

en procs d'estudi o els pocs que s'han publicatdemostren que la cacera continua sent principalvia de procurar-se aliments d'origen animal. Jaes dirigeixi de manera selectiva cap al conill(Cingle Vermell, Coveta de Marge del Moro),cap a I'adquisici majorithria de mamfers demida mitjana com el porc senglar, el crvol i lacabra salvatge (cova del Vidre, Can Sadurn) ocap a la prhctica d'una estrattgia Bmpliamentdiversificada (balma del Serrat del Pont), el ques cert s que les prhctiques cinegttiques a lesdarreries de I'Holoct presenten un signe total-ment diferent de les documentades durant elpaleoltic. La reorientaci experimentada vin-dria marcada per la inclusi en la dieta d'unaamplia diversitat de recursos animals de midamitjana, i sobretot petita, fins aleshores poc orarament explotats. Les causes d'aquesta novaorientaci s'han atribui't de forma gentrica aldescens quantitatiu d'algunes de les esptciesanimals ms explotades fins llavors, principal-ment cavalls i rsids. Aquesta davallada s'ha po-sat en relaci, d'una banda, amb els canvis me-diambientals coetanis que pogueren influir enels hhbitats preferencials de determinades espt-cies animals i que les obligaren a despla~ar-secap a diferents hmbits geogrhfics, i, d'altra ban-da, amb l'activitat predadora desenvolupadapels grups humans, que hauria contribui't a lareducci dels efectius de les poblacions salvatgesfins al punt de dificultar-ne la prbpia reproduc-ci biolbgica. s precisament a partir d'aquestsmoments quan es comencen a documentar no-ves modalitats cinegttiques orientades a preser-var la reproducci de determinades esptcies sal-vatges mitjan~ant n estret control de I'edat isexe dels individus a sacrificar, cosa que por taria la llarga a minimitzar o evitar la cacera de fe-melles en edat reproductiva. Les darreres pobla-cions ca~adores-recol.lectores osaren, doncs,un interts especfic a explotar de forma intensi-va i diversificada els recursos animals dels dife-rents ecosistemes que tenien a l'abast, procurantno esgotar-ne les possibilitats de reproducci i,amb aixb, les seves prbpies possibilitats de su-pervivtncia.

Quina s, a partir d'aqu, la dinhmica d'a-dopci de les esptcies domtstiques , s una qes-ti que resta en l'actualitat sense resoluci defi-nitiva. S'ha assumit tradicionalment que la

primera esptcie domtstica documentada s elgos (Canis familiaris). Aquest deriva del llop(Canis lupus), la prestncia del qual esth ben do-cumentada a finals del Pleistock. De totes ma-neres, a Catalunya, la domesticaci del llopl'hem de situar, de mom ent, com a sincrbnica ala de les quatre principals esptcies productoresd'aliment: cabra, xai, bou i porc. Si b per al gosno hi ha dubtes sobre quin ha estat el seu proge-nitor salvatge i sobre l'autoctonisme de la sevadomesticaci, per a la resta d'esptcies mencio-nades la qesti es f o r ~ ams complexa. Per alcas dels bovins (Bas taurus), es documenta laprestncia del seu progenitor salvatge (Bosprimi-genius) a tota l'hrea d'estudi. El mateix succeeixper a la forma domtstica dels suids (Sus domesti-cus). El fet que s'hagi constatat l'existtncia d'u-na evoluci continuada entre la forma salvatge ila domtstica a diverses regions d'Europa i, pertant, la possible domesticaci autbctona del boui del porc, parlaria a favor de processos de do-mesticaci independents d'aquestes esptcies, jasiguin simultanis o espaiats temporalment. Encanvi, per a les formes domtstiques d'ovella(Ovis aries) i cabra (Capra hircus), els estudis ci-togenttics mostren que les poblacions salvatgesde les quals derivarien (Ovis orientalis i Capraaegagrus, respectivament) queden circumscrites,a finals del Pleistoct, a l'hrea del Prbxim Orient .Actualment no hi ha un consens generalitzatrespecte a quina seria la modalita t d'adopci perpart de les comunitats mesoltiques i neolti-ques. Si b en contextos de societats ca~adores-recol.lectores s'ha documentat la presencia dexais o cabres domtstiques, s'ha tendit a emfasit-zar el paper de 1'8rea oriental com a centre pri-mari de domesticaci. En jaciments correspo-nents a les primeres societats agrcoloramaderesel xai i la cabra sn especies correntmen t explo-tades, si b es registra un ampli marge de varia-bilitat en la intensitat de la seva explotaci.L'existtncia de patrons d'explotaci diversificatsmostra que la integraci d'aquestes esptcies al'estrattgia econbmica no s un procs unifor-me, sin variat. Conseqentment, no es pot re-butjar a priori, a falta de proves empriques quepermetin contrastar el fenomen, cap de les pos-sibles vies d'adopci.s significatiu en aquesta lnia que, precisa-ment en un dels pocs jaciments catalans on OCU-


9/20

fa O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640pacions del neoltic antic segueixen ocupacionsmesoltiques -el jaciment de la balma delSerrat del Pont (ALCALDE[ e t al.], 2002)-, lesestrategies de subsisttncia implementades alvoltant del 5500 cal aC se centren en I'explota-ci exclusiva d'animals salvatges. No tardarangaire, perb, a la mateixa hrea geogrhfica, a docu-mentar-se els primers animals domestics. A jaci-ments com la Draga (5300 cal aC) o Plansallosa(5.250 cal aC), la prestncia de les 4 principalsespecies domestiques productores d'aliment esdocumenta de forma simultinia. Es impossiblea Catalunya, a diferencia d'altres contextos delMediterrani ms oriental, incidir en quina vaser la seqtncia d'adopci d'aquestes especies.Les evidencies apunten que I'adopci s'efectuhprhcticament de cop o durant un interval tem-poral significativament curt. A la Draga, perexemple, es practicava una estrattgia ramaderaja ben consolidada, centrada en el sacrifici equi-librat de bous, porcs, ovelles i cabres. La troballaen aquest assentament d'implements de fustavinculables de forma directa a les activitats dechrrega o transport (possibles fragments de jous)i agrcoles (fragment de tim d'arada) eviden-ciaria simulthniament que en el marc de la ges-ti dels ramats de bovins domestics es preveul'explotaci de la seva forGamuscular.

La integraci de la ramaderia a les estrategiesde producci no es pot qualificar, doncs, deprocs sobtat ni uniforme. Si b els ramats d'a-nimals domestics tindran a partir d'aquestescronologies un pes especfic important en elmarc del cicle econbmic general, la composicide les diverses associacions faunstiques posa demanifest un elevat grau de variabilitat. D'unabanda, la representaci dels recursos domesticsenfront dels salvatges oscil.la, en terme mitjh,del 2% al 98%. Tamb el nombre d'espkciesanimals representades a cada assentament s sig-nificativament diferent, i s'observa una majordiversitat en els jaciments en cova i abric que noen els ubicats a I'aire lliure. Mentre que entre elsprimers en alguns s'ha documentat l'aprofita-ment i explotaci de 17 especies animals dife-rents, a jaciments a l'aire lliure com la Timbad'en Bareny, Caserna de Sant Pau o el poblat dePlansallosa aquesta xifra es redueix a 7. En ter-mes de composici de les associacions faunsti-ques, un dels aspectes ms significatius que s'ha

constatat durant el neoltic antic es I'associacique es pot establir de forma recurrent entre eldomini dels ovicaprins en els assentaments encova i la tendencia a una major importhnciaeconbmica dels bovins en els assentaments aI'aire lliure. D'aquesta manera, la relaci esta-blerta per Tarradell entre hhbitat caverncola-ra-maderia i poblat de plana-agricultura es podriaarribar a traduir tamb en termes de tipus deramaderia practicada. La dinhmica diferencialsegons el tipus de jaciment es repeteix altre copquan s'analitzen les freqencies de representacide les especies domtstiques en relaci a les sal-vatges, amb una major importhncia relativa del'activitat de cacera en els assentaments situatsen cova o abric respecte als ubicats a I'aire lliure.Aquesta representaci diferencial entre plana imuntanya ha estat interpretada de forma gen&rica segons una suposada complementarietatentre assentaments, amb una certa especialitza-ci funcional de les cavitats, relacionada sovintamb la prictica d'activitats lligades a cicles esta-cionals. S'ha plantejat en aquest sentit un mo-del basat en una economia de producci mixtaen el qual es combinarien assentaments de ca-rhcter permanent a l'aire lliure i assentamentscomplementaris en cova o abric, vinculatsaquests ltims, d'entte altres possibilitats, a unapossible transhumhncia estacional, indrets d'es-tabulaci ramadera o de refugi o d'emmagatze-matge de productes agrcoles i explotaci ci-negetica del medi forestal.

No es pot proposar, doncs, un model de ges-ti dels recursos animals nic i generalitzat queenglobi tots els assentaments. s precisament lamanca de patrons estandarditzats la caractetsti-ca que defineix els inicis de les prhctiques rama-deres a Catalunya. Pel que fa a la prbpia activitatramadera, cal apuntar que I'nic denominadorcom registrat durant I'interval temporal cor-responent al primer neoltic de Tarradell seria lamajor importhncia econbmica de la cria d'ani-mals destinada a I'obtenci de producte carni,tal com ho demostra el sacrifici majoritari d'e-xem~la rsuvenils documentat en la ~rhcticamajoria &assentaments, tenint en compte, noobstant aixb, la particularitat esmentada ante-riorment per al jaciment de la Draga. Semblaprobable, doncs, que I'adopci de les tecniquesramaderes hagus estat una resposta a la necessi-


10/20

O COTA ZERO n. 18 , 2003 . Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640

Mostra de la variabilitat de la poblaci de bovins de la Draga a partir de la segona falange.

tat d'assegurar i diversificar la producci ani-mal. Es va substituint d'aquesta forma la pro-ducci immediata per la continuada. La cacera,amb una importincia cada vegada ms secundi-ria, estaria supeditada segurament als ritmes re-productius de les especies domestiques. D e mo-ment, s'explotava allb que ms es coneixia del'animal, la carn. Les temptatives inicials dirigi-des cap a l'obtenci d'altres productes no serienencara prou intensives ni selectives, tal com hodemostra la relativa homogenei'tat documenta-da en les caracterstiques fsiques dels animalsque componen els ramats.

La tendencia a explotar la polivalencia quepresenten les diferents especies d'animals do-mestics s'intensifica durant el segon neoltic deTadarrell. Tot i la variabilitat documentada,s'observa en aquest interval temporal una con-fluencia significativa de tres factors que permetplantejar una orientaci diferent en la gestidels ramats d'animals domestics respecte a la do-cumentada en el perode precedent. D'una ban-da, la importinc ia secundiria de I'activitat de ca-cera en la majoria d'assentaments. Aquestdescens se sol posar en relaci, per exemple, ambla disminuci documentada en la utilitzaci d'a-brics i coves i la suposada estabilitzaci i concen-traci de la poblaci en assentaments de midams gran, amb la possible reducci del radi demobilitat dels grups. D'altra banda, s'ha demencionar tamb i'increment significatiu en lacria de porcs i bovins, juntament amb un major

interes per l'explotaci d'algunes de les produc-cions derivades potencialment subministrablesper aquestes especies. Si b l'obtenci de llana iI'aprofitament de I'energia dels bovins quedaben constatada a partir del registre arqueolbgic,la producci lictia resta encara per contrastar deforma definitiva. La menor dependencia delsanimals salvatges i un major grau de control so-bre les especies animals polivalents podrien ser,doncs, les variables caracteritzadores de la rama-deria ara practicada. El grau de selecci relativa-ment ms intensiu de les diferents especies quecomponen els ramats d'animals domkstics quedaexemplificat per la practica, ja durant aquestescronologies, de la castraci dels bovins. Aquestatecnica permet I'augment relatiu del pes de I'ani-mal i, per tant, de la seva productivitat. Cob-jectiu de les tecniques ramaderes no estaria cen-trat exclusivament en els productes de l'animalmort sin que s'incrementaria l'explotaci de I'a-nimal durant la seva vida. Aquesta confluknciapermet ja d'una ramaderia ben establertaen que es preveu I'explotaci complementiria iequilibrada de diverses de les produccions ani-mals. Els porcs s'especialitzen progressivamenten la producci de carn. Aquesta font de submi-nistrament es complementa amb el sacrifici delsexcedents dels ramats d'ovelles, cabres i bous, oamb la cacera dels recursos salvatges de midamitjana disponibles.No oblidem, perb, que la prictica d'una es-trategia ramadera orientada a un major equilibri


11/20

O COTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 ISSN 0213-

relatiu entre les produccions subministrades perles principals especies domts tiques ja es podiaobservar en alguns dels poblats a l'aire lliure es-mentats anteriorment, com poden ser la Dragao Plansallosa. D'aquesta manera, la dinimicarepresentativa &un model de gesti ramadera jaben consolidat no seria una caracterstica exclu-siva del segon neolitic, sin que, en l'actualitat ien consonincia amb els resultats obtinguts du-rant aquests darrers anys, podem dir que seria japrbpia del primer neolitic, fet que parla a favor&un ritme &adopci i integraci relativamentripid de les noves formes de producci per partde les darreres societats caqadores i recol~lecto-res (el porc senglar s citat a la cova 120 i lacova Sadurn; el porc domtstic a la cova del'Or, cova del Frare i Vilob).

L'dgriculturu i l'explo tucidels recursos vegetals

Cadopci per part de la investigaci arqueo-lbgica de disciplines especfiques relacionadesamb la botinica ha estat clau per introduir elselements referits al conreu sistemitic delscamps que li mancaven a Miquel Tarradellquan definia la primera civilitzaci neoltica deCatalunya. Cestudi arqueobotinic de llavors ifruits ha permes apropar-nos a la relaci entreles comunitats humanes neoltiques i el seu en-torn vegetal, i augmentar el nostre coneixementsobre l'agricultura i els processos d'aprofita-ment dels recursos vegetals com a activitateconbmica m itj an~ an t 'estudi de les plantesutilitzades, els cicles de conreu, el processamentde la collita, les eines emprades, l'emmagatze-matge o la producci. Aquest mateix estudi hagenerat tamb la revisi de moltes hipbtesis envoga d'enqi del treball de Miquel Tarradell, al-gunes de les quals han estat superades en bonapart. Per tant, la incorporaci d'aquesta disci-plina ha estat fonamental per aportar novespautes i augmentar la documentaci referent ala recerca arqueolbgica.

Es a la decada dels 80 i, per extensi a la dels90, quan t lloc aquesta important labor cientfi-ca i es configura la visi de tipus global en la qual

tenen cabuda els estudis d'origen multi- o inter-disciplinari. Aquest esforq ha estat ms fort a mit-jan anys 90, mentre que les informacions refe-rents a la gesti i explotaci dels recursos vegetalsdurant el neolitic eren encara bastant redui'des alsinicis d'aquesta dtcada (BUXO,1991; 1992).

No obstant aquest augment, la informaci ar-queobotinica de quk disposem s encara desigualsegons el perode i la zona, tot i que s'ha treballatamb dades que provenen de jaciments amb estu-dis arqueobotinics sistemitics. Des d'una pers-pectiva temporal, comptem actualment amb Gjaciments adscrits al neolitic antic per 4 de neol-tic mitji. La majoria &estudis es concentren enjaciments situats en zones del Prepirineu orientali properes a la costa mediterrinia, essent excepcila seva presencia en assentaments de I'interior idel Pirineu catali, i pricticament absents al sud ia I'occident de Catalunya. Els jaciments es distri-bueixen de la manera segent:-Neol ti c antic: La Draga (Banyoles, Pla de

]'Estany), Plansallosa (Tortelli, Garrotxa), bal-ma del Serrat del Pont (Tortelli, Garrotxa),cova 120 (Sales de Llierca, Garrotxa), CanSadurn (Begues, Baix Llobregat), Guixeres deVilob (Vilob, Alt Penedts). Tres &aquests as-sentaments sn a l'aire lliure i tres en cova oabric.- Neoltic mitji: Can Tintorer (Gavi, BaixLlobregat), cova del Toll (Moii, Bages), cova dePau (Serinyi, Pla de ]'Estany), Ca N'Isaac(Palau-saverdera, Alt Empor di) . Dos &aquestsassentaments sn en cova i un a l'aire lliure.

En els jaciments d'hibitat a l'aire lliure s'ob-serva una situaci favorable al desenvolupamentde la major part de les activitats econbmiques. Enels jaciments d'hibitat en cova o abric rocs,s'observen les mateixes caracterstiques que a I'ai-re lliure, perb es relacionen amb un ventall d'acti-vitats ms restringides, que corresponen habi-tualment a ocupacions temporals (refugi oemmagatzematge).

El material es compon principalment de lla-vors i de fruits, tot i que s'han recollit microrestesassociades al processament de neteja dels cereals,com ara glumes, segments de raquis o bases&espigueta. La majoria de les restes sn carbo-nitzades com a conseqencia del contacte ambel foc, ja sigui per accident o per I'activitat an-


12/20

O COTA ZERO n. 18 , 2003 .Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640 EI1O090

80

7060

504030

201oo

epipaleolticlmesolitic neoltic antic neoltic mitja

Figura 1

trbpica com a deixalles o com a resultat de ma-nipulacions culinaries. Noms en un cas les res-tes vegetals s'han preservat sense cremar en con-dicions anaerbbiques.

Perb una gran quantitat de plantes es podienrecol.lectar per a &altres usos no exclusivamentalimentaris. Aquestes poden presentar proble-mes &ordre tafonbmic i de conservaci, ja queuna part dels productes utilitzats sn parts vege-tatives de les plantes, com fulles, arrels, bulbs orizomes, i quan es tracta del consum de fruits,en molts casos sn menjats en el mateix lloc onhan estat recollits i no es transporten al lloc &o-cupaci.

Les dades arqueobotaniques revelen que lesprimeres poblacions neoltiques de Catalunyapractiquen una agricultura fonamentada en elconreu dels cereals i de les lleguminoses, acom-panyada per la continui'tat de les activitats de

com la recol~lecci e productes silves-tres d'origen local (fig. 1).

En el neolitic antic, la presencia d'espkciesde cereals correspon a un 32% del total de re-ferkncies de plantes identificades, per un 21%de lleguminoses i un notable 47% &especies deplantes procedents de la recol~lecci.En aquestcontext s'han identificat 6 taxons de cereals: elblat nu (Triticum aestivum/durum), el blat nu detipus compacte (Triticum aestivum/durum tipus

compactum), l'ordi vestit (Hordeum vulgare) il'ordi nu (Hordeum vulgdre nudum), i dues espe-cies de blat vestit, l'espelta bessona o pisana(Triticum dicoccum) i l'espelta petita (Triticummonococcum). Respecte de les lleguminoses, lavarietat taxonbmica esta representada per 4especies: el guix o la guixa (Lathyrus cicerahati-vus), la llentia (Lens culinaris), el pesol (Pisumsativum) i la fava (Viciafaba).

La difertncia entre els percentatges de les fre-qencies dels cereals (fig.2) indica que el blat nu(18,9%) t una lleugera representaci superior ales dues varietats d'ordi (16,2% per ambdues),encara que quantitativament la difertncia s moltpoc important. D'altra banda, l'espelta bessona,amb un 13,5%, queda per sota la representacidels anteriors cereals, proporcions que no perme-ten descartar per ara que aquesta esptcie tinguiun paper rellevant a l'agricultura neoltica.Finalment, en un pla ms redui't resten el blat detipus compacte (5,4%) i l'espelta petita (8,1%),que assoleixen percentatges inferiors malgrat quede moment no tenim prou dades per considerarsi es tracta de conreus secundaris.

Quant a les lleguminoses, podem destacar-ne la diversitat amb la presencia de quatre espk-cies conreades (fig. 2). El pksol i la llentia sn elstaxons ms freqents (ambdues especies presen-ten un 8,1%); la fava i el guix/guixa, amb un


13/20


14/20

2OTA ZERO n. 18,2003. Vic, p. 34-53 I S S N 0213-4640

presents sn el guix o guixa, la llentia, el peso1ila fava. D'altra banda, els vegetals procedents dela recol.lecci6 apareixen encara amb una fre-qencia molt similar al perode epipaleolitic/me-soltic, essent les glans els fruits ms reconeguts(BuxO, 1997 ). Sembla que la recol~leccideplantes de tipus silvestre a l'entorn natural pro-per va perviure de diferent manera desprs d'a-doptar activitats de producci relacionades ambl'agricultura, i mai no va ser totalment abando-nada. En ocasions, constitu una activitat econb-mica complementiria de gran importincia per al'alimentaci humana.

La prictica totalitat dels vegetals identificatsen jaciments epipaleoltics/mesoltics de Cata-lunya pertanyen a fruits d'especies silvestres.S'han identificat aranyons a l'abric del Gai(Moii, Bages), a la Font del Ros (Berga, Ber-guedi) i a la balma Margineda (Andorra); frag-ments d'endocarpi d'avellana al Cingle Vermell(Vilanova de Sau, Osona), Sota Palou (Camp-devhnol, Ripolles), Roc del Migdia (Vilanova deSau, Osona), Font del Ros i la balma Margine-da; de glans a la balma Margineda, al CingleVermell i al Roc del Migdia; de nou i de pi-nyons al Cingle Vermell i a la balma Margineda;i de pomera i de pereres silvestres a la Font delRos (MARINVAL, 995; BuxO, 1997; HOLDEN[e tal.], 1995; TERRADAS,995).

Hi ha, per ara, una distincia d'uns tres milanys entre la primera agricultura domestica delPrbxim Orient i les primeres plantes conreades ala Mediterrinia occidental. La seva emergenciaen aquesta zona es correspon amb l'establimentde grups humans del neolitic de cerimiques im-preses de tipus cardial, en una cronologia aproxi-mada de mitjan VI mil.lenni. Aix mateix, el re-gistre arqueobotinic constata que l'emergtnciade les especies vegetals domestiques es percepsense relaci amb la recol~lecci e plantes silves-tres del anterior (BuxO, 2002a).

Les primeres mostres de restes conreades aCatalunya, les trobem al jaciment de la Draga.Els estudis realitzats sobre aquest assentamentdemostren que presenta un sistema de produc-ci agrcola forGa complex i variat. S'hi conrea-ven els cereals tradicionals formats pel blat nu,el blat nu compacte, l'espelta bessona, I'ordi nui l'ordi vestit, encara que s del primer que se'nconserven majors quantitats. Tamb es conreen

lleguminoses, bisicament faves i pesols. La re-col~leccide fruits i baies devia complementarla dieta vegetal dels ocupants de la Draga: hitrobem avellanes, glans, pinyons, mres, ara-nyons, pomes o peres silvestres i llambrusques(BuxO [ e tal.],2000).A Andorra, el conjunt de plantes identifica-des en el neolitic antic de la balma Margineda escaracteritza per la presencia de plantes conrea-des i d'una serie de restes procedents de la re-col~lecci,malgrat que es comenGa a detectar lareducci progressiva del nombre de tixons enrelaci al mesoltic (MARINVAL, 995) . Lesplantes conreades estan formades per restes decereals amb blat de tipus compacte , ordi nu i es-pelta bessona, i de lleguminoses amb la presen-cia de pesol.

A continuaci, les anilisis paleocarpolbgi-ques realitzades en dos nivells &epoca neolticade la cova de Ca n Sadurn confirmen la presen-cia de tixons de plantes conreades, acompa-nyats de productes silvestres procedents de la re-col.lecci (BLASCO e t a l ] , 1999). En el nivellcorresponent al neolitic antic (cardial final-epi-cardial) apareixen un conjunt de tixons deplantes conreades entre els quals predominen elblat nu, la pisana, l'ordi vestit, I'ordi nu i I'espel-ta petita. S'ha identificat, a ms, una especie sil-vestre, el llentiscle.

El nivell segent de la cova estB dividit endues fases associades a un context postcardial. Atotes dues hi sn presents les restes de cereals,amb el blat nu, l'ordi nu, la pisana, l'ordi vestit iI'espelta petita; i les restes de lleguminoses, ambpesol, llentia, guix/guixa i veGa. Les plantes sil-vestres identificades estan formades per restesd 'arbo~,lentiscle, vinya silvestre, figuera i a@.

L'espectre de les plantes representades a lacova de Ca n Sadurn no estableix gaires difertn-cies entre els dos nivells del neolitic antic.Ambds perodes tenen el blat nu com a esptciemajoritiria, hi sn tamb perb ben representatsel blat vestit (sobretot la pisana) i els ordis (espe-cialment l'ordi nu). Malgrat aquesta continui'tatinicial, haurem de donar significat especial al'augment quantitatiu i qualitatiu de restes ve-getals a partir del context ms recent. Tamb lesespecies silvestres fruit de la recol.lecci6 apun-ten encara una freqencia important. S'hanidentificat aglans, perb tamb fruits carnosos,


15/20

O COTA ZERO n. 18 , 2003 . Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640

com ara el ra'im silvestre juntament amb I'arboGi el llentiscle.

A d'altres jaciments del neolitic antic com lacova 120 (AGUST~et al.] , 1987) i el Piansallosap bosc^ [ e t a l ] , 1998) tamb s'han identificatrestes de plantes conreades. S'han reconegutl'ordi nu, l'ordi vestit i el blat nu, essent aquestdarrer un dels tixons ms representats. A di-ferencia de la cova de Can Sadurn, la freqen-cia dels blats vestits, formats bisicament per lapisana, s menor.

En canvi, en el nivell del neolitic antic de labalma del Serrat del Pont, jaciment situat tamba la Garrotxa, noms es fa esment de restes deproductes silvestres procedents de la recol.lecci6(Buxo, 2002b).

Si els estudis arqueobotinics del neolitic an-tic revelen algunes especificitats, les troballes derestes vegetals adscrites al context del neoliticmitj i sn ms pobres, i els resultats han estat in-suficients per a una exhaustiva interpretaci delregistre (fig. 2) .

Les plantes conreades continuen sent repre-sentades pels cereals, amb la presencia &especiescom el blat nu i les dues varietats d'ordi, tixonsigualment identificats en el perode anterior.D'altra banda, els quatre jaciments del neoliticmitji tenen en com I'abskncia &espelta petita id'esptcies de lleguminoses conreades.

A Can Tintorer es constata una representaciquantitativa molt similar de les tres esptcies(BuxO [ e t al. ] , 1991 VILLALBAe t al. ] , 1986) i lapresencia encara rellevant de l'espelta bessona.En canvi, a la cova del Toll s'han identificat res-tes de llavors de les dues varietats d'ordi nu i&espelta bessona, perb es troba absent el blat nu.

A Ca N'Isaac els resultats han estat ms mi-grats, ja que la paleocarpologia revela la localit-zaci &un sol gra de blat nu, malgrat que l'ani-lisi pol.lnica assenyala la presencia del tixonCerealia, cosa que significa que els camps deconreu sn propers a I'hibitat (TARRUSe t a l . ] ,1996,430).

Finalment, hem de constatar la presknciamolt interessant de pinyols &oliva a Can Tinto-rer. Sembla tractar-se d'un conjunt de restes quehan estat recollides a I'entorn natural, cosa quedu a creure que aquests vegetals devien crixer aprop de Can Tintorer.

Cerdmiques, indhn-id ltica ialtres activitatsp reductives(mines, intercanvi...)

L'estudi de les diferents tecniques per a la fa-bricaci i s de I'utillatge s'ha incrementat nota-blement, si b cal considerar que el nivell assolits encara deficient. La determinaci de Pesmateries primeres, arreus de captaci i xarxes decirculaci ha rebut un impuls en els darrers anysi cal confiar que els diferents programes en cursen milloraran el coneixement. Aixi, es constataun s majoritari del slex com a mareria prime-ra, perb igualment hi ha un s, ms esporidic,del cristall de roca i del jaspi.

Els estudis tecnoibgics realitzats indiquen quela cadena operativa de mida esti orientada, majo-ritiriament, a l'obtenci de limines/laminetesmit jan~ant 'explotaci de nuclis piramidals iprismitics, els quals sn transformats, un cop es-gotat el seu potencial laminar, en nuclis polit-drics per a l'extracci de petites ascles. Es docu-menta tamb I'aplicaci de la tecnica de flexi enels productes laminars, perb de forma selectiva enles limines de majors dimensions, que indicariauna tendkncia a l'obtenci de productes ltics es-tandarditzats en l'aspecte morfometric.

En la majoria de jaciments estudiats demi-dadament es constata I'elecci de productes la-minars com a suport majoritari &una gran partde conjunts d'estris retocats.

Destaca de l'utillatge retocat la dorninincia delimines retocades, osques i denticulats, que mal-grat la seva diversificaci morfolbgica tenen unaimportincia significativa. Aixi mateix, cal desta-car l'heterogenei'tat morfotipolbgica de rascadorsi denticulats enfront de I'especifcitat tipolbgicade perforadors i geometrics. Els micrblits (seg-ments/trapezis), geometrics i ascles retocades pre-senten fortes oscil~lacionspercentuals, mentreque les trencadures, sempre presents, tenen unaescassa importincia quantitativa.

Una part important del complex tipolbgicde les indstries del neolitic antic ha estat inter-pretada en termes funcionals per a l'obtenci deproductes estandarditzats a f i de ser emmagatze-mats en skrie en suports (fusta, banya), amb lesconseqents implicacions socioeconbmiquesd'aquest tipus &interpretaci.


16/20

O COTAZERO n. 18 , 2003 . Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640

L'estudi de les eines de treball per percussi saria en relaci els grups de la regi del Baix(destrals, aixes, etc.) ha avanGat en el reconeixe- Ebre (finals del neoltic antic) amb el mn dement de les mattries primeres utilitzades i en el cistes Solsoniants.reconeixement de zones d'extracci a I'aire lliure. Al nostre entendre, aquestes manifestacions,

Tot i aix, la gran novetat en aquest Bmbit de com els vasos d'influtncia o morfologia chassia-coneixement ha estat el descobriment, l'estudi na o els recipients de boca quadrada, ms quedel sistema d'extracci i la difusi de les variscites posar en dubte la personalitat cultural del neol-duran t l'etapa del neoltic mitjh. En efecte, la tic mitja a Catalunya, posen en evidencia l'altdocumentaci de I'activitat minera de Can Tin- grau d'interrelaci i comunicaci entre aquestestorert mines preh i~ tbr i~u ese Gavh es pot consi- irees del Mediterrani occidental. Sens dubte, laderar unes de les novetats cientfiques ms im- continui'tat de la investigaci haurh de diferen-portants del perode. El progressiu coneixement ciar les influkncies morfolbgiques de la possibled'aquesta amplia explotaci minera (existkncia circulaci de recipients cerhmics com a ele-de galeries, pous, estris especialitzats, processos ments propis d'intercanvi o b com a suportd'elaboraci i xarxa de distribuci) posa en evi- d'altres productes.dtncia la capacitat tecnolbgica, econbmica i, enilltim terme, la creixent organitzaci social de lesprimeres comunitats pageses. Aquest assenta-ment 6s una de les mostres ms clares de l'e- El mdn funerarixistkncia de xarxes d'intercanvi a mitjana i llargadistancia. Les evidencies per al perode del neol- L'increment de la documentaci sepulcral hatic mitjh, i probablement en les fases finals del estat tamb significatiu i permet tenir una visineoltic antic, sn clares i unanimement recone- general tant de les practiques funeraries com degudes. Aix, la ja citada de la variscita, per a la la i de diversos aspectes socioeconb-qual es coneix una amplia difusi que cobreix la mics. s veritat que les dades per a msprhctica totalitat del nord-est peninsular i s'estn arcaica del antic sn inexistents i que jaal sud-est francts. Les vies de distribuci semblen al v mil.lenni (epicardia l postcardial) es localit-establir-se seguint els eixos naturals d'ampli s zen un grup d'assentaments (Sant Pau delhistbric com la via natural del Cardener-Llo- Camp, cova dels Lladres, cova del Pasteral,bregat o el corredor del prelitoral. EI slex melat Timba del Bareny) que mostren variabilitat ens l'altre gran material relativament abundant el receptacle funerari: des de coves que tambcom a aixovar en les sepultures, i per al qual es s'utilitzen o no com a lloc d'hhbitat fins a sepul-constata una circulaci cada vegada ms ben do- tures en els hhbitats a l'aire lliure. El ritus fune-cunlentada pel que fa a la seva varietat de forma rari s l'enterrament individual primari, en al-(producte acabat, nucli preparat ttrmicament o guns casos doble, si b es localitzen algunesno). Perb encara queda per determinar definiti- sepultures mltiples formades probablementvament el seu origen, tot i que es mant la hipb- per I'acumulaci d'inhumacions individuals. stesi de les zones de la Proven~a.En cas que des &aquestes primeres evidencies que es loca-aquesta hipbtesi es confirms, seria una prova litzen aixovars, molt senzills de primer perb~ n t s e 1'8mplia relaci entre la zona del nord amb un clar increment posterior, formats perd'Itilia, el golf de Lle i Catalunya. s probable vasos cerhmics, estris, aliments o elements d'or-que sigui a aquest eix d'intercanvi que s'hagi d'a- namentaci (braGalets de calcaria, etc.).tribuir el cam dels pocs elements d'obsidiana s en l'etapa postcardial que apareix el feno-que fins ara s'han localitzat a Catalunya. men ms significatiu, al nostre entendre, del

Com a fruit &una xarxa ms prbpia, s'ha de mn funerari. Es tracta de l'aparici de sepultu-citar la circulaci de petxines: des de zones lito- res a I'aire lliure formant veritables necrbpolis irals cap a l'interior. Tot i que falta un estudi ms separades de I'hhbitat. Aixb no significa l'aban-aprofundit, s'ha proposat una distribuci del d de les coves, perb, per primera vegada i comGlycymeris tan t en la seva forma natural com de a clar precedent de les manifestacions del neol-la manufacturada en forma de bra~a le t que po- tic mitjh, es constaten espais destinats al mn


17/20

O COTAZERO n. 18 ,2003 . Vic, p. 34-53 ISSN 0213-4640

dels morts. La necrbpolis penedesenca de 1'Hortdel Grimau, les cistes tumulars de la zona deTavertet (Font de la Vena, el Padr) o les mani-festacions de la zona del Montsih, conegudesdes de fa temps perb reestudiades i publicadesexhaustivament recentment, en sn les princi-pals evidencies. Totes comparteixen un gest fu-nerari similar, es tracta de sepultures indivi-duals, primhries, posici ms o menys forGadadel cadhver, amb presencia d'aixovars. Les varia-cions en l'estructura funerhria sn notables, tan-mateix, ja que van des &estructures claramentmegaltiques amb tmul de grans dimensions aestructures ms en fosses simples o arranjadesamb lloses i petits tmuls.

Durant I'etapa del neolitic mitjh amb elgran grup dels sepulcres de fossa, les recents ex-cavacions i estudis posteriors han permts carac-teritzar les variacions morfoibgiques de les es-tructures tan t a les zones del prelitoral com a lazona de la Catalunya central. Pel que fa a lazona del Vallks, aquesta nova caracteritzaci re-alitzada a partir de la necrbpoiis del Cam deCan Grau i la nova etapa de recerca a la BbbilaMadurell s'ha interrelacionat amb noves seriesde datacions absolutes que permeten per pri-mera vegada disposar d'una evoluci. En I'as-pecte morfolbgic la novetat ms significativaseria la creixent complexitat morfolbgica (clhs-siques fosses recobertes de lloses o no, fossesamb banqueta lateral) fins a arribar als tipus de

fosses hipogeu amb accs lateral. A la zona delSoisones, sense tanta precisi cronolbgica, tam-b s'han proposat variacions que afecten sobre-tot el sistema d'accs (lateral o superior) i l'e-xistkncia o no de tmul.

Gs tamb en aquesta etapa que a la zona de1'Empordh s'haurien construi't els sepulcres decorredor, inici (amb els clars precedents de lazona de Tavertet) d'una llarga tradici de cons-trucci de tombes megaltiques.

Aix doncs, i malgrat les variacions morfolb-giques de les sepultures, les prhctiques funerh-ries del neolitic mostren una gran uniformitatde ritual. Destaca la constituci de necrbpolis ique una bona part de les estructures adquirei-xen, des de finals del neolitic antic i durant elneolitic mitjh, una dimensi espacial nova (t-muls, acumulaci de blocs, etc.). Marquen lanecessitat de senyalitzaci, que es pot interpre-tar com a signe de I'antropitzaci del paisatgeen uns moments en eis quals la terra forma partintegrant del sistema productiu. De les novestendkncies en els estudis, s'haurien de destacarels treballs orientats a la dimensi ms social ieconbmica de la societat, sobretot a partir del'anhlisi de la composici d'aixovar en relaciamb l'edat i sexe, i que han permes emetre re-centment la hipbtesi documentada d'una divi-si sexual del treball, fet que obre noves viesd'interpretaci per a les primeres societats agri-coles (GIBAJA, 002).

El estudio de las primeras sociedades agrcolas ha

con un anlisis detallado del imbito de la econo-

de la tecnologia y de las manifestaciones funera-


18/20

O C O T A Z E R O n . 1 8 , 2 0 0 3 . V ic , p . 3 4- 5 3 I S SN 0 2 1 3 - 4 6 40

Referincies bibliogra'fiqquesAcu srf, B.; ALCAL DE, .; BURJACHS,.; BuxO, R.; JUAN -MU NS,.; OLLER, .; ROS, M.T.; RUE DA,.M. i TOLEDO , .(1987). Dinlimica h bcupac i de la Cova 12Op er I'home en elr darrers 60 00 a ny s. Shrie monogrifica, 7. Girona: Centred'Investigacions Arqueolbgiques d e Girona .A L B I Z ~ R I ,. i NADAL,. (19 93) . ((Resultats de I'estudi arqueozoolbgic del jaciment Caserna d e Sant Pau (Barcelona),,.Pyrenae, n. 24: 79-85.ALCALDE, .; M OLIST,M. i SANA,M. (1999). ~Avance reliminar sobre la dinmica de las ocupaciones neoliticas docu-m en ta da ~ n el yacimiento de la Bauma del Serrat del Pont (la Garrotxa, Catalua),,, Saguntum, extra-2: 337-342.ALCALDE,.; MOLIST,M . i SANA,M. (2002). Procs dbcupaci de la Bau ma del Serrat del Pont (la Garrotxa) entre el 45 0 0 i

e l 2 9 0 0 C A L AC . Publicacions Eventuals d'Arqueologia de la Garrotxa, 7. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa.ALCALDE, .; MOLIST,M . i SANA,M. (2002) . Les ocupacions mesolitiques de la Bauma del Serrat del Pont (Tortellh, laGarrotxa), Jornades d'Arqueologia de les Comarques de Girona. Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya iUniversitat de Girona.ALTUNA,. (19 94) . aEl perro en 10s yacimientos arqueolgicos del Nor te de la Pennsula Ibrica),. Dins: Homenaje al Dr.Joaqui m Gonz lez Echegaray. Museo y Centro de Investigacin de Altamira, Monografias nm. 17. Madrid: Ministeri0de Cultura: 159-162.

A M M E R M A N ,.J. i CAVALLI-SFORZA,.L. (1984). The Neolithic Transition a nd the Genetics of Populations in Europe.l'rinceton: Prince ton Unive rsity l'ress, 20 9 p.BLA SCO , .; EDO,M.; VILLALBA,.J.; BuxO, R.; JUA N, . i SAA,M . (1999). ((Delcardial al postcardial en la cueva de CanSadur ni (Begues, Barcelona). Prim eros datos sobre su secuencia estratigrifica, paleoeconmica y ambie ntal)).Actes del I1Congrs del Neoltic a la Pennsula Iberica, Valencia, Universitat de Valencia, Saguntum, extra-2: 59-68.B E R N A U E U ,. (1989). La tradicin cultural de las cermicat impresas en la zona oriental de la Pennsula Ibrica. Valtncia:Excma. Diputacin de Valencia, 158 p.BEIINABEU,. ; AURA,.E. i BAD AL, . (19 93). Al oeste del Edn. Las primeras sociedades agricola en la Europa Mediterrnea.Editorial Sntesis. 33 6 p.Bosctl, A. (1994). ((ElNeolitico antiguo en el noreste de Catalufia. Contribucin a la problemtica de la evolucin de lasprimeras comu nidade s neoliticas en el Mediterrneo occidental,), Trabajos de Prehistoria, 51 (1). 55-75.BOSCIH, .; BuxO, R.; PALOMO, .; BUCH,M.; MATEU,.; TABERNERO,. i CASADEVALL,. (1998). Elp obla t neolitic dePknsnllos a. L'explotaci k l territori dels primers agricultors-ramaders de /'Alta Garrotx a, Publicacions EventualsdlArqueologia de la Garrotxa, 5. Olot: Museu Comarcal de la Garrotxa, 116 p.BOSCIH, . ; CHI NC HIL LA,. i TARRUS,. (coord.) (2000). Elp ob lat lacustre de la Draga. Excavacions de 1 99 0 a 1 99 8,Monografies del CASC, 2 . Girona: Museu d'Arqueologia de Catalunya.BOXI-I . [et al.] (19 96) .


19/20

E! O C O T A Z E R O n . 1 8 , 2 0 0 3 . V ic , p. 34-53 ISSN 0213-4640DIVERSOSUTORS (1992). Estat de la investigacid sobre el Neolitic a Catalun ya. 9h Col.loqui Internacional d lArqueologia dePuigc erdi (Puigcerdi-Andorra, 199 1). Andorra: Institu t d'Estudis Ceretans.DIVERSOSUTORS (1 99 1) . .Dins: Bajo Aragn. Prehistoria.M A R T ~ N ,. ( 1992 ). ((Dinim ica del Neolitico Antiguo y M edio en Cataluan. Dins: Aragn /Litoral rnediterrrineo.Intercambios culturales durante laprehictoria. Zaragoza: Institucin Fernando el Catlico: 3 19-33 3.HOLDEN , .G.; HATHER,.G.; WATSON,.P.N. (199 5). ~Meso lith ic lant Exploitation at the Roc del Migdia, Catalonia)),Journal 0fArchae olo~ica1 cience, 22: 769-778.MARINVAL,h. ( 19 95 ). aRecol.lecci i agricu ltura de I'epipaleoltic al neolitic antic : anilisi carpolbgica d e In Balma de laMarginada)). Dins: Les excavacions a la Balma de la Margineda (1979-1991). Andorra la Vella: Edicions del GoverndlAndorra, vol. 111: 65-82.MIR O, . (1 992 ). ))La auna del jaciment de les Guixeres de Vilovi (Alt Penedes) en el context del Neolitic antic a Cntalunyaa.Dins: Estat de la investigaci sobre el neolitic a Catalun ya. 96 Col.loqui Internacional d'Arqueologia de Puigcerdi(Puigcerdi-Andorra, 199 1). Andorra: Institut d'Estudis Ceretans: 79-8 4.MIRO, J.M.; J. bosc^, J. (1990). rEl procs de neolititzaci a Catalunya. Proposta de desenvolupament de la Teoria deI'Aculturaci~~. ins: ANF RUNS ,. i LLOBET, . (eds.). El canvi cult ural a la Prehistdria. Barcelona: Columna: 295-330.MIRO, .; MOLIST,M , i VILARDELL,. (199 2). ~Ap orta cio nes l estudio del Neolitico antig uo en la Catalunya m eridional,partien do d e la industria ltica de ia Tim ba del Bareny (R iudom s, Tarragona))). Dins: Aragn /Litoral nzediterrneo.Intercambios culturales dur ante la prehistoria. Zaragoza: Institucin Fernando el Catlico: 345-359MOLIST,M.; CRUELLS, . i CASTELLS,. (1987). al'irea megaltica de Tavertet (Osona))),Cota Zero, n. 3. Vic: EumoEditorial: 55-68.MOLIST,M . (199 2).


20/20

O CO TA ZE RO n. 18 ,2 003. Vic , p . 34-53 ISSN 0213-4640

TA RM DEL L, . (19 60). ((La cultura de 10s sepulcres de fosa en Cataiuha y el problema de sus relaciones con Valencia yAlmcran, Saitabi: 5-25.

TARRADELL,. (1962 ). aProblemas neoltic os?^. Dins: ISymposium de Prehistoria Peninsular: 45-67.TARRADELL,.(1962). Les arrels de Catalunya. Barcelona: Vicens-Vives.TAIIIUDELL,.(1963). Prehistbria i Antiguitat, Histbria dels Catalans I . Barcelona.TARRUS,. ; CHINCHILLA,.; MERCADAL,. i ALIAGA,. (1 996 ).

Molist, M.; Saña, M; Buxó, R. El neolític a Catalunya: entre la civilització de pastors i...

Documents

Transcript of Molist, M.; Saña, M; Buxó, R. El neolític a Catalunya: entre la civilització de pastors i...