Vol. 2, núm. 4 - octubre/desembre 2013

Revista divulgativa dels jocs mancala

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Pàg. 2

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Volum 2, número 4 - Octubre/Desembre 2013

ISSN 2014-7597 DL T–302–2012 Biblioteca de Catalunya

Projecte: Jordi Climent i Aina Canal Edició: Jordi Climent

monauale@gmail.com

Imatge de la portada:

Recipient de bronze procedent de Costa d’Ivori. Col·lecció privada.

SUMARI Pàg 4-6 Pesos i recipients dels akan per pesar i guardar pols d’or en forma de taulers mancala Els pesos d’or formaven part de l’equipament per mesurar la pols d’or. Balances, culleres i recipients variats eren utilitzats per guardar-la en el seu interior. Podem trobar-ne en forma de taulers d’aualé .

Pàg 7 En Kirikú juga a l’aualé. En Kirikú és un petit nen africà al qual pocs prenen seriosament per la seva escassa grandària. El menut nen africà que ha protagonitzat diverses aventures al llarg de tres films d’animació, també juga a l’awalé. Pàg 8 Món aualé al Museu d’Art Africà de Belgrad. L’edició especial en paper de la revista digital Món aualé ha arribat al Muzej afričke umetnosti / The Museum of African Art de Belgrad, a Sèrbia.

Pàg 9 Aprenem a jugar al Modiar. El joc Modiar el jugaven els nens i nenes en petits pobles rurals al nord del Marroc, excavant forats a terra, segons informants de Chrarba, prop de Tànger.

Pàg 12-13 Taulers mancala excavats en pedra. A vegades, els taulers són fets d’altres materials diferents a la fusta (ivori, metall, fang o pedra,…). És el cas dels taulers excavats en pedra que es poden veure en les fotografies de les pàgines 12 i 13. Pàg 14 Mangala: un joc turc ancestral o un dubtós joc tradicional inventat recentment? El joc mangala o mangola és un joc tradicional mancala turc que era molt popular als segles XVII i XVIII. També és el nom que rep un altre mancala modern, inventat a Turquia fa poc, que s’ha fet força popular.

Pàg 15 Jugant al Sungka entre la runa. Uns xiquets juguen al Sungka en l’espai que queda d’una casa destruïda pel supertifó Haiyan.

Pàg 16-17 Aprenem a jugar al Sungka. El Sungka és un joc mancala filipí del sud-est d’Àsia jugat tradicionalment per les dones i els nens.

Pàg 18 Glossari. Part 8. Us expliquem la captura per oposició, una forma freqüent de capturar peces en els jocs mancala.

Pàg 19 El racó del col·leccionista (VIII). Mostra d’objectes relacionats amb el món de l’aualé i els jocs mancala: taulers, figures, segells, postals,...

Pàg. 3

Pesos i recipients dels akan per pesar i guardar pols d’or en forma de taulers mancala

Els Akan són un grup humà que es divideix en diversos subgrups: els baulé, els asanti, els agni, els fanti, i els ebrié, que viuen al sud-est de Costa d'Ivori, a Ghana occidental i al sud de Togo. Aquest grup ètnic parla la llengua Twi.

Una de les peces més populars de l’art dels akan són uns pesos d'or, creats al segle XIII, que han sobreviscut fins al segle XIX.

Els pesos d’or són testimonis significatius dels rics jaciments d'or d'Àfrica Occidental. Es van utilitzar per mesurar pols d'or, que circulava com a moneda a la Ghana i Costa d'Ivori actu-als entre els akans fins al segle XIX, en les acti-vitats quotidianes: en els mercats, tresors re-als, i per als pagaments d'impostos i peatges. La pols d’or era la moneda pròpia fins que fou reemplaçada per bitllets i monedes. Els akan anomenaven a aquesta moneda Sikama, i el valor era anomenat Sika yoboè o Sikaboè.

Aquestes peces tenen formes d’éssers hu-mans, animals, flora, utensilis domèstics, ins-truments musicals i molts altres motius figura-tius i geomètrics. Eren fets de coure, bronze o llautó (aliatge de coure, zinc i altres materi-als).

Podem trobar pesos d’or en forma de taulers d’aualé (veure figs. 1 i 2) o que representen una escena on es juga a aquest joc (veure figs. 3, 4, i 5).

Algunes d'aquests pesos amb motius figura-tius i geomètrics són en realitat les versions sòlides (o en tres dimensions) d'alguns sím-bols adinkra (veure Món aualé núm. 6 pàg. 13). Aquests pesos no eren tan sols treballs especialitzats d'art. Les formes dels pesos re-

presentaven també certs aforismes i prover-bis. A primera vista, els pesos semblen models en miniatura dels objectes quotidians. Es diu que l'estatus d'un home augmentava significa-tivament si era l'amo d'un joc complet de pe-sos d’or.

Pàg. 4

Fig 1 © British Empire Commonwealth Mu. Object ID: 1998/130/128. Pes d’or de bronze en forma de tauler mancala de dues files de sis forats i dos forats als extrems

Continua a la pàgina 6

Fig 2 © www.sikra.de. Catalogue no.: 21-70. Pes d’or de bronze en forma de tauler mancala de dues files de sis forats.

Pàg. 5

Fig 3: Col·lecció privada editor. L’equipament per pesar la pols d’or incloïa recipients de bronze com el de la imatge, procedent de Costa d’Ivori.

segueix de la pàgina 4

Sembla ser que les figuretes es van mantenir al llarg dels segles perquè les generacions fu-tures tinguessin una comprensió de les creen-ces dels seus avantpassats.

Els pesos d’or es van utilitzar també com a sistema de comunicació, on la presència dels proverbis anava lligada amb determinades formes dels pesos. En entendre els proverbis s’enten la societat en la que es viu.

Els asanti constitueixen el major contingent dels pobles akan o gent de parla twi. Els asanti de Ghana pesaven pols d’or amb l’ajuda

d’elaborats pesos de bronze (mrammuo) ta-llats en formes humanes, d’animals i objectes quotidians. Utilitzaven els mètodes de la “cera perduda” i d’“escarabat perdut”. Es diu que es van arribar a fer uns tres milions de pesos de bronze. Si bé aquests eren creats en el context social i cultural dels akan, especialment dels asanti, les seves imatges mostraven temes universals de la vida, la mort, el naixement i les celebracions.

Els pesos d’or formaven part de l’equipament per mesurar la pols d’or (futuo) que incloïa balances (n’senia), culleres (n’sawa) i cullerots (fanfa) per desplaçar la pols d’or als plats de les balances, i eren utilitzats recipients variats (abamphruwa) per guardar-la en el seu interi-or. Habitualment, les tapes d’aquests recipi-ents estaven ornamentades amb diverses fi-gures que mostraven escenes de la vida dels asanti.

Pàg. 6

http://vimeo.com/49682780

Fig 4: Col·lecció privada editor. La tapa del recipient conté unes figu-res humanes que juguen a l’aualé.

http://museumofafricanart-org.noirstudio.net/en/collections/goldweights.html

Pesos d’or al Museum of African Art a Belgrad, Sèrbia

Pesos d’or a la Renee & Chaim Gross Foundation a Nova York, EUA

MÉS INFORMACIÓ:

Fig 5: Col·lecció privada editor. Peça on un home i una dona juguen a l’aualé.

Pàg. 7

El Kirikú juga a l’aualé

Fig 1 © 2012 Les Armateurs / Mac Guff Ligne / France 3 Cinéma / Studio O

Kirikú i els homes i les dones (Kirikou et les

Hommes et les Femmes)

“Kirikú i els homes i do-nes” és una pel·lícula d'ani-mació dirigida per Michel Ocelot, produïda per Les Armateurs, Mac Guff Lig-ne, France 3 Cinéma, i Studio O. Va ser estrenada a França el 3 d’octubre 2012. Aquesta tercera pel·lícula consta de cinc aventures independents entre si i narrades per l'avi del nen. Aquestes aventu-res tenen lloc durant els esdeveniments de “Kirikú i la bruixa” en el moment en què el poble està sent ater-rit per la bruixa Karaba i uns fetitxes animats. “Kirikú i els homes i les dones” se cen-tra en la relació entre els propis habitants del poble o amb els visitants estrangers. L’avi del Kirikú ens explica com el seu nét, a través de la valentia i la intel·ligència va ajudar homes i dones en el seu poble i en altres llocs.

En Kirikú és el protagonista principal dels tres films d’animació: “Kirikú i la bruixa” (1998), “Kirikú i les bèsties salvatges” (2005) i “Kirikú i els homes i les dones” (2012).

És un petit nen africà al qual pocs prenen seriosament per la se-va escassa grandària però que és l'únic que aconsegueix recupe-rar algunes coses que la bruixa Karabà havia robat del poblat on viu en Kirikú, al cor de l’Àfrica. És també l'únic membre de la tri-bu que té valor per enfrontar-se amb ella, una malvada bruixa que ha aterrit i tiranitza el poblat. També s'adonarà que la histò-ria no és com li havien explicat (Kirikú i la bruixa, 1998). L’avi de Kirikú, des del seu majestuós tron de la gruta Blava explica als més petits de la casa com Kirikú ha de buscar la generositat, el valor, l'astúcia i l'amor que s'amaguen al seu interior i que l'aju-daran a triomfar en la seva lluita contra el mal. Per aconseguir-ho, el nen africà es convertirà en terrissaire, detectiu, jardiner, comerciant i fins metge. Conta quatre aventures del seu nét que li fan conèixer una hiena negra, búfals, girafes, i una planta veri-nosa (Kirikú i les bèsties salvatges, 2005).

El tercer film “Kirikú i els homes i les dones” (2012) se centra en la relació entre els propis habitants del poble i amb els visitants estrangers. Al començament de la quarta història d’aquest film es pot veure en Kirikú com juga a l’awalé en dues files de sis fo-rats excavats a terra.

Món aualé al Museu d’Art Africà de Belgrad

Pàg. 8

L'edició especial en paper de la revista digi-tal Món aualé ha arribat a Museu d’Art Africà de Belgrad, a Sèrbia.

Ivana Vojt, comissària i autora del catàleg de la premiada exposició Mankala, misaona igra (Mancala, joc de pensament) del Museu

d’Art Africà de Belgrad, ha rebut els números de Món aualé editats fins a l'actualitat en for-mat paper, “per a enriquir la nostra biblioteca perquè altres investigadors la puguin llegir i utilitzar”, tal i com ens ha comentat.

En el darrer número (núm.7) vam entrevistar a Ivana Vojt per tal que ens parlés sobre la col·lecció de jocs mancala que reunia l'exposi-ció. En aquesta conversa la comissària ens ex-plicava què va suposar per a ella haver rebut el Premi Projecte de l'Any del Comitè Nacional de Sèrbia de l'ICOM (organització internacio-nal de museus i de professionals dels museus fundada dins de la UNESCO). També ens va explicar quin és el secret per reunir la magnifi-ca col·lecció de taulers mancala i altres objec-tes relacionats de l'exposició que es pot visi-tar, d’ara endavant, en format virtual.

Aquesta exposició va obrir el 27 de desembre de 2012 i estava programada que finalitzés el 10 de juliol de 2013. Degut a l'èxit de visites es va prorrogar fins el 6 d'octubre passat.

Fig 1 © 2013 Muzej afričke umetnosti / The Museum of African Art, Belgrade. Ivana Vojt reb “Món aualé” al Museu d’Art Africà, a Sèrbia.

Fig 2 © 2013 Muzej afričke umetnosti, Beograd / The Museum of African Art, Belgrade. El Museu d’Art Africà de Belgrad, a Sèrbia va acollir l’exposició: “Mancala, joc de pensament” amb una àmplia col·lecció de taulers mancala i altres objectes relacionats.

Pàg. 9

Aprenem a jugar al modiar

Regles resumides del joc Modiar

tauler: 2×3, dues files de tres forats.

núm. peces: 42 (21 per jugador).

disposició inicial: 7 llavors en cada forat.

direcció sembra: anti-horària.

sembra: volta simple. Les llavors es col·loquen una a una, començant en el mateix forat des d’on s’han agafat. No es pot començar a sembrar des d’un forat que contingui 1 sola llavor. Els jugadors estan obligats a alimentar el seu oponent, quan aquest no pot jugar.

collita: en ambdós costats. En el primer moviment de la partida no es produeix cap captura. Es captura quan la darrera llavor sembrada acaba en un forat en qualsevol fila que conté 2, 4 o 6 llavors. És a dir, si la darrera llavor sembrada cau en un forat que (abans de sembrar) contenia 1, 3 o 5 llavors. Si el forat o forats prece-dents també contenen 2, 4 o 6 llavors, aquestes també es capturen. Es pot creuar el límit de la fila. No es pot capturar el contingut d’un o més forats de l’adversari si amb aquesta acció deixem a aquest sen-se llavors el seu costat del tauler. Si no hi ha cap altra opció, el moviment es fa però sense capturar.

objectiu: capturar més llavors que l’adversari.

el joc acaba…: quan és el torn d’un juga-dor i té els seus propis forats buits o amb una sola llavor, la partida acaba i les lla-vors es reparteixen entre els jugadors se-gons estiguin en un costat o altre del tau-ler. Els jugadors no poden jugar un forat que no contingui suficients llavors dins per arribar al territori de l’adversari. Alesho-res, la partida acaba. Els jugadors captu-ren les llavors restants en el seu costat del tauler.

El joc Modiar el jugaven els nens i nenes en petits pobles rurals al nord del Marroc, excavant forats a terra, segons informants de la localitat de Chrarba, prop de Tànger.

El tauler de joc constava de dues files de tres forats. Es ju-gava amb 42 peces, habitualment pedretes. Cada jugador col·locava les seves 21 pedretes, 7 en cada un dels tres fo-rats propis.

Es jugava amb volta simple. Les llavors es sembren una a una, començant en el mateix forat des d’on s’han agafat en direcció anti-horària. No es pot començar a sembrar des d’un forat que contingui 1 sola llavor. Els jugadors estan obligats a alimentar el seu oponent, quan aquest no pot jugar.

L’objectiu del joc modiar rau en capturar més pedretes que l’adversari al final de la partida.

No es produeix cap captura en el primer moviment de la partida. Es captura en ambdós costats del tauler quan la darrera pedreta d’una volta cau en un forat que conté 2, 4 o 6 pedretes, és a dir, si abans de caure-hi la darrera pedre-ta de la volta, el forat en contenia 1, 3 o 5 .

També es fan captures encadenades però no es pot captu-rar el contingut d’un o més forats si amb aquesta acció dei-xem a l’adversari sense pedretes en el seu costat del tauler.

La partida acaba quan és el torn d’un jugador i té els seus propis forats buits o amb una sola llavor. Quan la partida acaba, els jugadors capturen les llavors restants en el seu costat del tauler.

Adaptat de: http://www.awale.info/africa-norte/modiar

Un home i una dona juguen al Dakon, a Timor occidental. Fotografia: cortesia de Lasse Christensen.

Pàg. 10

Pàg. 11

Taulers mancala excavats en pedra

Habitualment, els taulers mancala són de fus-ta. En molts casos les files de forats estan ex-cavades o dibuixades a terra o a la sorra. A vegades, els taulers són fets d’altres materials (ivori, metall, fang, pedra, …). Aquest és el cas dels taulers que es poden veure en les foto-grafies de les pàgines 12 i 13.

Es tracta de taulers de pedra que, com és ob-vi, no són transportables. Tots tenen 4 files i un nombre variable de forats per fila. En la fotografia 1 es poden veure tres taulers de 4 files de 32 forats. Excepte en el de primer pla, on dos homes s’enfronten l’un a l’altre, en els

demés taulers es juga per equips. Cada mem-bre mou les peces d’una secció de les files pròpies del tauler. En la fotografia 2 de la pà-gina següent uns xiquets juguen a la localitat de Pemba, a Moçambic, en un tauler de 4 files de 6 forats excavats en una llosa de pedra.

El tauler de la fotografia 3 es troba a la locali-tat de Windoek, a Namíbia, a prop del Museu Nacional. Es tracta del joc Owela, també cone-gut com “hus”. Es pot veure un tauler format per 4 lloses. En total, reuneix 4 files de 24 fo-rats. També és jugat de manera habitual per equips de 2 o 3 persones cada un.

Pàg. 12

Fig 1 © 2012 Roderick Deus. Uns homes juguen al Nsolo en diversos taulers de quatre files de trenta-dos forats, a Zàmbia.

Pàg. 13

Fig 3 © 2012 Sandy Rice. Uns homes juguen en un tauler de pedra de 4 files de 24 forats a prop del Museu Nacional, a Windhoek, Namíbia.

Fig 2 © 2012 Jean-Paul Brouard. Uns xiquets juguen en un tauler excavat en pedra de 4 files de 6 forats a la localitat de Pemba, Moçambic.

Mangala: un joc turc ancestral o un dubtós joc tradicional inventat recentment?

Pàg. 14

El joc mangala o mangola era un joc tradi-cional mancala turc que era molt popular els segles XVII i XVIII. Ja fou descrit el 1694 per Thomas Hyde. Aquest mancala clàssic tenia regles ben diferents al “mangala” del que us parlem a continuació.

Així doncs, “mangala” també és el nom que reb un mancala modern, dissenyat a Turquia l’any 2009 i que s’ha fet popular en aquest país. Combina sense massa sen-tit les regles del Kalah americà (alhora una variant del tradicional Dakon) i del Toguz Kumalak del Kazakhstan. Encara que el lloc web que el promociona pretén promoure’l i vendre’l com “un joc mancala turc tradicional”, cal saber que es tracta

d’un fals joc tradicional, de manera que la web enganya al públic fent creure que ofe-reixen un antic joc de Turquia. Tampoc hem de confondre aquest fals joc tradicio-nal amb altres jocs amb noms semblants com per exemple el “manala” que es juga-va a Suez (Egipte) fins a principis del segle XX. Ni tampoc l’hem de confondre amb el joc conegut com “manala bedawi”, jugat pels bedawi a Egipte i al nord-est de Sudan a la zona al llarg de la Mar Roja. Aquests dos darrers jocs foren descrits per primera vegada per Henry Parker l’any 1909.

Es pot veure aquest fals joc mancala tradicional turc a la web: http://www.mangala.com.tr/

Fig. 1: www.mangala.com.tr presenta un fals joc mancala, inventat recentment, com si fos un joc tradicional turc.

Pàg. 15

Jugant al Sungka entre la runa

El tifó Haiyan, conegut com tifó Yolanda a Filipines, va ser un dels ciclons tropicals més forts mai enregistrats que va devastar parts del sud-est d'Àsia, en particular Filipi-nes, a inicis de novembre del 2013.

En Bernat Casanovas ens va fer arribar la fotografia publicada a mirades.ara.cat on uns xiquets juguen al Sungka entre la runa, en l’espai que queda d’una casa destruïda pel temporal: el bany, que també els ser-veix de refugi. La imatge va ser captada a Tacloban (la ciutat filipina més afectada per la catàstrofe natural) que segueix en ruïnes dues setmanes després de patir el supertifó Haiyan.

El Sungka és un joc tradicional filipí similar a altres jocs mancala del sud-est asiàtic

com el joc Dakon i el joc Congklak. Tradicio-nalment es diu que és un joc d’habilitat i càlcul, jugat per les dones i els nens.

Avui en dia també és jugat allí on viuen els immigrants filipins. Així, aquest joc és un important mitjà per a la creació de la iden-titat, doncs per ells és percebut com un joc genuïnament filipí.

El primer moviment és realitzat simultània-ment pels dos jugadors. La pagpupuna (la sembra) es fa en el sentit horàri. Es juga en un tauler de fusta de dues files de cinc o set forats i un forat magatzem en cada ex-trem del tauler.

A les pàgines següents d’aquesta revista, podeu aprendre a jugar al joc Sungka.

Fig 1 © 2013 Fotografia: Erik de Castro / Reuters. mirades.ara.cat

Pàg. 16

Aprenem a jugar al Sungka

El joc Sungka és jugat a Filipines. És un joc tradicional filipí similar a altres jocs manca-la del sud-est asiàtic com els jocs Dakon i Congklak. Habitualment es juga en un tau-ler de 2 files de 7 forats i 2 forats magat-zem als extrems que són jugables.

Es diu que el Sungka va ser utilitzat, en els primers temps, per endevins i profetes, co-neguts com bailan o maghuhula, amb fins religiosos. A Filipines continua essent utilit-zat ocasionalment per a l’endevinació po-pular, especialment entre la gent gran per indagar si un viatge serà favorable en un

dia determinat, o per les dones joves per esbrinar si es casaran i quan.(1)

Avui en dia també és jugat allí on viuen els immigrants filipins. Així, aquest joc és un important mitjà per a la creació de la iden-titat nacional filipina. El joc es jugava gene-ralment a l’aire lliure, perquè hi havia la superstició que la casa es pot cremar si es juga sota sostre. Es creu que hi haurà una mort en la seva família o que la seva casa serà destruïda pel foc. En el districte d’Anay, a Panay, als perdedors se’ls ano-mena patay (mort).

Fig. 1: Col·lecció privada editor. Sèrie de 4 segells emesos l’any 2009 a Filipines. El Sungka hi està representat entre altres jocs tradicionals.

El tauler de joc (sungka(h)an) està tallat habitualment en fusta. Els forats s’anomenen “cases” (bahay). Es necessari un forat magatzem en cada extrem del tauler, conegut com “cap” (ulo) o “mare” (inay) per dipositar les peces (cauris) capturades. També es sembra en aquests forats magatzem. Es diu que son forats “jugables”. Cada jugador te el seu forat magatzem a la seva esquerra.

En tagal hi ha una endevinalla que té per resposta el tau-ler sungka, diu: Aso ko sa pantalan, lumukso ng pitong balon, umulit ng pitong gubat, bago nagtanaw dagat. Sungkahan.(2) que es tradueix com: “El meu gos va saltar més de set pous, va saltar de nou a través de set boscos, abans que va veure el mar”.

El primer moviment es juga simultàniament. Després es juga per torns. El primer jugador en acabar el primer mo-viment pot començar el segon moviment. Es juga habitu-alment en rondes. L’objectiu de cada ronda és dipositar tantes llavors com sigui possible en el magatzem propi. Els jugadors juguen torns consecutius. En la segona i successi-ves rondes de joc, cada jugador usa les llavors capturades en la ronda prèvia, completa tants forats com pugui en el seu costat del tauler amb 7 llavors en cada forat, comen-çant des de l’extrem esquerre. Cada jugador col·loca les seves llavors sobrants de nou al seu magatzem. Els forats que no es poden omplir amb 7 llavors son anul·lats. Aquest forat buit s’anomena sunog (cremat).

NOTES (1) MANANSALA, P. Sungka, Mathematics of the Philippines. A: Indian Journal of History of Science, 1995, 30 (1): 14-29 [on line] (2) STARR, F. (1909) A Little Book of Filipino Riddles. World Book Co., Yo-nkers NY (USA) p. 145. MÉS INFORMACIÓ: CULIN, S. Mancala: The National Game of Africa. In: Report of the Natio-nal Museum, Philadelphia PA (USA) 1894, 597-611. CULIN, S. Philippine Games. In: American Anthropologist (New Series) 1900; 2: 643-656. First Austrian Sungka Tournament at the Museum of Ethnology in Vien-na, Austria [on line] GERING, Ralf. Sungka on Wikia National Historical Institute of the Philippines. Sungka [on line]

Pàg. 17

Regles resumides del joc Sungka

tauler: 2x7+2, dues files de set forats i dos forats magatzem. És necessari un tauler amb un forat magatzem a cada extrem.

núm. peces: 98 (49 per jugador).

disposició inicial: 7 llavors per forat.

direcció sembra: horària.

sembra: volta múltiple (o encadenada). Es dipositen les llavors una a una començant pel forat següent del que s’han agafat, incloent el forat magatzem propi (situat a l’extrem es-querre del tauler) però no en el magatzem de l’adversari (situat a l’extrem dret del tauler) que es salta, fins que la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit o cau en el magat-zem propi.

collita: en ambdues files, en la pròpia i en la de l’adversari. Tres maneres de capturar:

Quan la darrera llavor sembrada cau en el forat magatzem propi, aquesta hi queda dipositada i el jugador repeteix torn. Es a dir, el jugador que està sembrant comen-ça un altre moviment des d’un forat del seu costat del tauler.

Quan la última llavor d’una volta cau en un forat buit del propi costat del tauler i el forat oposat del costat de l’adversari con-té alguna llavor, el jugador que està sem-brant captura el contingut d’aquest forat i també la llavor dipositada en el forat buit del seu costat.

Cada vegada que un jugador sembra, di-posita una llavor en el magatzem propi, al passar-hi.

objectiu: capturar més llavors que l’adversari. El joc es juga habitualment en rondes. El juga-dor que guanya més rondes guanya el joc.

el joc acaba quan:…no resten llavors en els forats dels jugadors, es a dir, quan totes les llavors estan dipositades en els forats magat-zem. Un jugador guanya el nombre de rondes acordat o quan després de diverses rondes un jugador no pot omplir amb les llavors captura-des cap forat de la seva fila.

Pàg. 18

Captura per oposició

La captura per oposició (o captura de llavors enfrontades) és una de les formes freqüents de capturar peces de joc en els jocs mancala de dues files de forats. Hi ha diverses maneres. Us n’expliquem algunes a continuació : Després de sembrar, quan la darrera llavor de la volta cau en un forat buit i hi ha, almenys, una llavor en el forat oposat de l’adversari, hi ha jocs en que el jugador que està sembrant: captura el contingut d’ambdós

forats.

En altres, si el forat següent de la fila pròpia també està buit, el contingut del forat oposat de l’adversari d’aquest forat buit també es captura.

En altres, es captura sols el contingut del forat oposat al forat buit on ha caigut la darrera llavor sembrada.

Abans de sembrar, es captura agafant una llavor solitària d’un dels forats de la fila pròpia i es desplaça al forat oposat de

l’adversari. Es prenen totes les llavors resultants del forat del jugador contrari. Aquesta captura es independent de la quantitat de llavors que té el nostre adversari al seu forat. La captura per oposició és també una forma habitual per collir llavors en jocs mancala de quatre fileres, on les peces es reintodueixen en el tauler. Un joc de quatre files que usa aquest sistema de captura és el Msuwa, jugat a Malawi i Moçambic. Les captures només es fan en territori de l’adversari quan la darrera llavor d’una volta cau en

un forat buit de la fila interna. Aleshores, es mira si l’altre jugador té llavors al mateix forat de la seva fila interna. En cas afirmatiu, es cullen aquestes llavors. Si hi ha hagut captura i al forat del darrera (a la fila externa de l’adversari) també hi ha llavors, aquestes es cullen. En aquest joc, a més, després de la collita tenim dret de capturar el contingut de dos forats qualsevol de l’adversari (ja sigui en la fila externa o interna).

Glossari (8)

Alguns jocs mancala de dues files en que les cap-tures es fan per oposició

En el joc axoxodi, jugat a Costa d’Ivori, hi ha dues maneres de fer captures. Una es fa per oposició: es captura agafant una lla-vor solitària del nostre camp i es desplaça al fo-rat del davant. Es prenen totes les llavors resul-tants del forat del juga-dor contrari. Aquesta captura és independent de la quantitat de llavors que té el nostre adversari en el seu forat. En el joc enkeshui, jugat pels massai a Kenya, si la darrera llavor d’una volta cau en un forat buit en la fila pròpia i hi ha, al-menys, una llavor en el forat oposat de l’adversari, el jugador que està sembrant captu-ra el contingut d’ambdós forats. A més, si el forat següent de la fila pròpia també està buit, el con-tingut del forat oposat de l’adversari d’aquest forat buit, es captura. El juga-dor continua la captura d’aquesta manera, sem-pre que hi hagi una sèrie ininterrompuda de forats buits en el propi costat, oposats a forats ocupats en el costat de l’oponent.

Pàg. 19

El racó del col·leccionista (VIII)

Segell de Vietnam

Us mostrem un segell de Vietnam emès l’any 1984 que mostra una famosa pintura en seda de l’any 1931 de l’artista vietnamita Nguyen Phan Chanh (1892-1984). En la pintura hi ha representats xiquets i xiquetes que juguen al joc Ô ăn quan. Té un valor facial de 5d. Forma part de la sèrie que es va emetre per a UNICEF formada per 5 segells més (scott 1456-61).

Targeta de mòbil de prepagament on es juga al Congkak

Podeu veure en l’anvers d’aquesta targeta de prepagament de mòbil a dos xiquets que juguen al congkak en un tauler de dues files de vuit forats. La targeta prové de Brunei Darussalam, un estat asiàtic situat al nord de l'illa de Borneo. Té un valor facial de $20 (dolars de Brunei). Amb una data de caducitat 05/04/2007. Forma part de la sèrie Easi.

i en el pròxim número... Món aualé compleix 2 anys La revista que esteu fullejant fa 2 anys. Al llarg dels 8 números publicats heu pogut aprendre a jugar a diversos jocs, llegir entrevistes, reportatges i articles, i veure molts objectes singulars. Per celebrar-ho, regalarem un tauler d’aualé a un dels lectors que endevini quantes llavors hi ha en el recipient de la foto. Us explicarem com participar.

Aprenem a jugar al Nchuwa i a altres jocs man-cala de Malawi i Moçambic El joc Nchuwa és jugat pels (ba)tonga de Malawi en taulers de 4×6 ,4×9, 4×12 i 4×15. El nombre de llavors varia en relació al nombre de forats. Aquest joc va ser descrit per primera vegada l’any 1913 a Native Games of Central Africa per Meredith G. Sanderson.

Cronologia de la recerca en els jocs mancala (II) Segona part d’aquesta cronologia. Us fem cinc cèntims de les publicacions, monografi-es, articles, estudis o fets rellevants sobre la recerca dels jocs mancala, publicats des del segle XIX fins a l’actualitat.

Revista divulgativa dels jocs mancala Món aualé

REVISTA GRATUÏTA TRIMESTRAL / CULTURA . ENTRETENIMENT . ART . COL·LECCIONISME

Volum 2, número 4 - octubre/desembre 2013