Món Empresarial 102

56
La crisi immobiliària i els daltabaixos a les borses planegen sobre el futur de les entitats financeres. El sector es prepara per afrontar aquesta situació, que coin- cideix amb un “notable deteriorament” de la confiança dels consumidors, se- gons un informe elaborat per la Funda- ció de les Caixes d’Estalvi. Tot i així, les entitats també veuen oportunitats da- vant de la nova situació. PÀGINES 35-42 >> Febrer 2008 n. 102 ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES El sector afronta un període difícil En pocs mesos podria estar llest el projecte definitiu de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, a través d’una línia de molta alta tensió (MAT). D’aquesta forma, es dóna res- posta a una demanda sol·licitada des de fa temps per les associaciones em- presarials catalanes i, en especial, les d’àmbit gironí, ja que la nova infraes- tructura ha de garantir el subministra- ment elèctric suficient per a les comar- LA INTERCONNEXIÓ ELÈCTRICA ENTRE ESPANYA I FRANÇA SUSCITA ENTUSIASMES I RECELS La línia de molta alta tensió podria estar llesta el 2011, tot i que queda pendent delimitar-ne el traçat. El sector empresarial, en especial el gironí, sol·licitava des de fa temps aquesta infraestructura. LES SECCIONS ECONOMIA pàg. 3 a 12 >> L’evolució de l’actual campanya de rebaixes, a debat. Entrevista a Rosa Remolà, presidenta del Col·legi d’Aparelladors i Arquitec- tes Tècnics. EMPRESA pàg. 13 a 22 >> Segway és un nou mitjà de trans- port, present ja a més de 35 ciutats espanyoles. Entrevista a Antoni Valls, director d’Alimentària. L’empresa Abelló Linde es dedica, des de fa cent anys, a la fabricació de gasos industrials. FINANCES pàg. 23 a 26 >> Jesús Fiel, delegat d’Ausbanc a Cata- lunya, ens ofereix la seva visió sobre l’entorn financer. Les borses inicien l’any amb forts descensos, davant del temor d’una possible recessió als EUA. INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >> Joan Tugores analitza la nova configu- ració del poder mundial. Polònia es converteix en un país favo- rable per a les empreses catalanes. El mapa del món: el nivell de corrupció en diversos països. ESPECIAL pàg. 35 a 42 >> Entrevista a Gonzalo Bernardos, professor d’Economia de la UB i expert en mercats immobiliaris. Cinc alts directius del sector financer analitzen el nou escenari econòmic i donen resposta a diversos dubtes. FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>> La Xina afronta una reforma laboral històrica. Entrevista a Josep Ventura, direc- tor de Recursos Humans d’Esteve Química. ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >> Descobrim Brussel·les, una ciutat que és molt més que seu de la UE. El Restaurant Arzak aplega el millor de la cuina basca. BANCS I CAIXES BUSQUEN NOVES OPORTUNITATS La nova línia de molta alta tensió ha de garantir el subministrament a les comarques gironines. / ARXIU DESTAQUEM FELIP PUIG SECRETARI GENERAL DE CDC La crisi immobiliària planeja sobre el sector. / ARXIU “La universitat s’ha de guanyar la confiança de l’empresa” ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS RECTORA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL “Cal veure l’oci i la cultura com una indústria” RAMON MADAULA ACTOR ques gironines. Han hagut de passar, però, quinze anys perquè el projecte s’aprovés. La infraestructura ha desper- tat força recels, especialment a l’altra banda dels Pirineus. Entorn d’ella han aparegut diverses plataformes oposito- res. La nova infraestructura podria es- tar llesta el 2011, només queda per de- limitar el traçat i la conveniència o no de soterrar part de la línia. PÀGINES 3 I 4 >> “No tindrem ministres a qualsevol preu” La MAT il·lumina el debat sobre el model energètic Anàlisi mensual d’economia i empresa

description

Entrevista a Josep Ventura, direc- tor de Recursos Humans d’Esteve Química. La crisi immobiliària i els daltabaixos a les borses planegen sobre el futur de les entitats financeres. El sector es prepara per afrontar aquesta situació, que coin- cideix amb un “notable deteriorament” de la confiança dels consumidors, se- gons un informe elaborat per la Funda- ció de les Caixes d’Estalvi. Tot i així, les entitats també veuen oportunitats da- vant de la nova situació. ECONOMIA ACTOR

Transcript of Món Empresarial 102

Page 1: Món Empresarial 102

La crisi immobiliària i els daltabaixos a les borses planegen sobre el futur de les entitats financeres. El sector es prepara per afrontar aquesta situació, que coin-cideix amb un “notable deteriorament” de la confiança dels consumidors, se-gons un informe elaborat per la Funda-ció de les Caixes d’Estalvi. Tot i així, les entitats també veuen oportunitats da-vant de la nova situació.

PÀGINES 35-42 >>

Febrer 2008 n. 102

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

El sector afronta un període difícil

En pocs mesos podria estar llest el projecte definitiu de la interconnexió elèctrica entre Espanya i França, a través d’una línia de molta alta tensió (MAT). D’aquesta forma, es dóna res-posta a una demanda sol·licitada des de fa temps per les associaciones em-presarials catalanes i, en especial, les d’àmbit gironí, ja que la nova infraes-tructura ha de garantir el subministra-ment elèctric suficient per a les comar-

LA INTERCONNEXIÓ ELÈCTRICA ENTRE ESPANYA I FRANÇA SUSCITA ENTUSIASMES I RECELS

La línia de molta alta tensió podria estar llesta el 2011, tot i que queda pendent delimitar-ne el traçat.

El sector empresarial, en especial el gironí, sol·licitava des de fa temps aquesta infraestructura.

LES SECCIONS

ECONOMIA pàg. 3 a 12 >>

L’evolució de l’actual campanya de rebaixes, a debat.

Entrevista a Rosa Remolà, presidenta del Col·legi d’Aparelladors i Arquitec-tes Tècnics.

EMPRESA pàg. 13 a 22 >>

Segway és un nou mitjà de trans-port, present ja a més de 35 ciutats espanyoles.

Entrevista a Antoni Valls, director d’Alimentària.

L’empresa Abelló Linde es dedica, des de fa cent anys, a la fabricació de gasos industrials.

FINANCES pàg. 23 a 26 >>

Jesús Fiel, delegat d’Ausbanc a Cata-lunya, ens ofereix la seva visió sobre l’entorn financer.

Les borses inicien l’any amb forts descensos, davant del temor d’una possible recessió als EUA.

INTERNACIONAL pàg. 27 a 34 >>

Joan Tugores analitza la nova configu-ració del poder mundial.

Polònia es converteix en un país favo-rable per a les empreses catalanes.

El mapa del món: el nivell de corrupció en diversos països.

ESPECIAL pàg. 35 a 42 >>

Entrevista a Gonzalo Bernardos, professor d’Economia de la UB i expert en mercats immobiliaris.

Cinc alts directius del sector financer analitzen el nou escenari econòmic i donen resposta a diversos dubtes.

FORMACIÓ DIRECTIVA pàg. 43 a 48>>

La Xina afronta una reforma laboral històrica.

Entrevista a Josep Ventura, direc-tor de Recursos Humans d’EsteveQuímica.

ESTILS DE VIDA pàg. 49 a 55 >>

Descobrim Brussel·les, una ciutat que és molt més que seu de la UE.

El Restaurant Arzak aplega el millor de la cuina basca.

BANCS I CAIXES BUSQUEN NOVES OPORTUNITATS

La nova línia de molta alta tensió ha de garantir el subministrament a les comarques gironines. / ARXIU

DESTAQUEM

FELIP PUIGSECRETARI GENERAL DE CDC

La crisi immobiliària planeja sobre el sector. / ARXIU

“La universitat s’ha de guanyar la confiança de

l’empresa”

ESTHER GIMÉNEZ-SALINASRECTORA DE LA UNIVERSITAT RAMON LLULL

“Cal veure l’oci i la cultura com una

indústria”

RAMON MADAULAACTOR

ques gironines. Han hagut de passar, però, quinze anys perquè el projecte s’aprovés. La infraestructura ha desper-tat força recels, especialment a l’altra banda dels Pirineus. Entorn d’ella han aparegut diverses plataformes oposito-res. La nova infraestructura podria es-tar llesta el 2011, només queda per de-limitar el traçat i la conveniència o no de soterrar part de la línia.

PÀGINES 3 I 4 >>

“No tindrem ministres a qualsevol preu”

La MAT il·lumina el debat sobre el model energètic

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Page 2: Món Empresarial 102

2 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008OPINIÓ / Sumari

ECONOMIAEl secretari general de CDC, Fe-lip Puig, analitza l’escenari polí-tic mirant cap al 9 de març.

pàgina 5EMPRESAEntrevistem Antoni Valls, di-rector d’Alimentària i director general d’Alimentària Exhibi-tions.

pàgina 15

FINANCESLes borses de tot el món han començat amb mal peu l’any. El cop més dur, però, va tenir lloc el dilluns 21 de gener.

pàgina 24

A començaments d’aquest any va entrar en vigor la normativa avançada de Basilea II.

pàgina 25

INTERNACIONALEl nou govern polonès vol recu-perar la confiança de la Unio Europea.

pàgina 30

ESPECIAL:ENTITATS FINANCERESEl sector financer haurà d’a-frontar moments difícils.

pàgines 35-42

FORMACIÓ DIRECTIVAEntrevista a Esther Giménez-Salinas, rectora de la Universitat Ramon Llull.

pàgina 43

La modernització de la legisla-ció laboral a la Xina suposa un abans i un després en la història laboral d’aquest país. pàgines 44 i 45

El 60% de la població creu més en els immobles que en la borsa, però hi ha 8 milions de famílies que in-verteixen en els mercats financers, ara afectats pel pànic internacional. En l’anomenat ja dilluns negre, les borses europees van perdre 300.000 milions de dòlars. Alguns veuen en la crisi elements que deixen espai per a l’optimisme, comla baixada de l’euribor o la possibilitat d’apostar per va-lors més segurs en sectors defensius sense esperar en un rebot miraculós del 30% necessari per tornar a les capitalitzacions de sis set-manes enrere.Quin tipus de crisi tenim da-vant? Sabem que la causa de tot apunta a les hipoteques subprime als EUA. És preo-cupant ja que parlem d’un

país, que és el destí del 20% de les exportacions mun-dials, i amb un pes financer del 40% de la capitalització borsària. Però, mentre que per molt que baixin les ac-cions algú estigui disposat a comprar un títol no podrem parlar de crack.El dimarts 22, Ben Ber-nanke va re-t a l l a r u n 0,75% els ti-pus aturant la baixada a la borsa amb una acció que va fer per la via ràpida i sense consultar ni al BCE ni al Banc de Japó, la rebaixa més gran en 25 anys! Segurament aquesta mesura s’havia de prendre. Però sabem si estem davant d’una crisi d’oferta o de de-manda del crèdit? Si com la

FED tots els bancs centrals baixen els tipus d’interès, però les entitats no volen o no s’atreveixen a donar diners, aquesta relaxació financera no es notarà en l’economia real.Des de la gènesi del BCE, hem seguit la tendència marcada per l’estela de la

FED. Al BCE amb un tipus del 4% li cos-tarà resistir d i ferènc ies i m p o r t a n t s amb els tipus de l’àrea dòlar,

actualment fitxat en el 3,5% i amb tendència a la baixa. Marge que ens perjudicaria en elevar l’euro respecte al dòlar en frenar la com-petitivitat, l’exportació i el creixement. I és que el BCE té la feblesa de tenir diver-

sos estats al darrere, fet que el limita per prendre mesu-res de xoc. Ara culpem de la situació als EUA, però en països com el nostre hem actuat amb alegria quan al-gunes de les nostres grans empreses de referència, enmig d’un paradigma de creixement sostingut, han fet adquisicions d’actius amb finançament extern. Ara els toca aportar als avals previstos als bancs que van finançar les operacions.Exemples destacats els tenim en Sacyr que amb l’adquisició de Repsol ha traspassat el límit a la baixa de 21,8 euros durant tres dies seguits: 20,6 , 20,3 i 19,4 – el dilluns 21, dimarts 22 i dimecres 23–. Fet que ha obligat a Sacyr a portar com a nou aval el 20% de Testa al Santander.

SUMARI

EDITORIAL

ELS DALTABAIXOS A LA BORSA

“Alguns veuen en la crisi elements que deixen espai per a l’optimisme”

DIRECTORI D’EMPRESES

Abelló Linde ..................14Abengoa ........................25Abertis.....................16, 33Agrupació Mútua ..........26AISA ..............................16Almirall..........................48Astroc ..............................9Ausbanc.........................23Bages Polits...................17Banc de Sabadell ..........16Banc de Santander........26Bankinter .......................26Bon Preu ........................16Cimalsa..........................16Ciments Molins .............16Citigroup........................17Colonial .........................25Construccions Riera ......16Cuatrecasas...................16Danone ..........................17EMI ................................17Esteve Química..............47Fibracolor.......................17Frape Behr .....................17Freixenet........................33Grup MST ......................16Infor Business Solutions16La Sirena .......................18Microsoft.................17, 30Movistar ........................16Nokia .............................17Port Aventura ................16Primayor ........................17Repsol-YPF ..............17, 30Roca Corporació ............17Sacyr ...............................9Seat ...............................16Telefónica......................25The Colomer Group .......16Unit 4 Agresso...............16Vitri ................................17Volkswagen...................17Vueling ..........................25

MEDIGRUP DIGITAL S.A.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Dtor. Comercial i Màrqueting: Marc Sabé. Dtor. Administració: Ramon Thomas. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director Sistemes: José Antonio Pons. Director Madrid: Alberto Rey. Cap Àrea Direcció: Carles Vives. Coordinadora Editorial: Meritxell Sort. Relacions Públiques: Jana Robles. Delegació Girona: Víctor Valverde.c/Jordi Girona, 16, 08034 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.280.00.02 - E-mail: [email protected]. www.medigrup.com - Madrid: Av. General Perón, 22, 4º B. 28020 Madrid. Tel. 91 535.14.67. Fax 91 535.26.23 - Girona: Pg. Olot, 49, 1r 1a. Tel. 972 23 08 49

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Jaume Riera, Àgata Serra, Cristina San José, Meritxell Sort. Coordinador de Monogràfics: Aureli Vàzquez. Coordinador de Finances: Iván Giménez. Firmes: Joan Tugores, Paco Solé Parellada. Columnistes: Miquel Bonet, Daniel Ortiz, José Luis Trujillo, Ferran Amago, Antoni Garrell. Col·laboradors: Artur Zanón, Leandro Rodrigues, Begoña Merino, Mònica Villanueva. Redacció Madrid: Patricia Aceves. Responsable de disseny: Diana Durán. Disseny: Hèctor Benedito, Carlos Latorre, Alícia Pons. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia: David Fernández, M.Ángel Chazo, Pol Cucala.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.A. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a altres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’excel·lència en Comunicació 2006

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

Page 3: Món Empresarial 102

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL Tema del mes / ECONOMIA 3

Economia

Interconnexió elèctrica: el debat entre sostenibilitat i creixement

LES NECESSITATS ENERGÈTIQUES DE CATALUNYA

JAUME RIERA

A la cimera hispano-francesa del passat 10 de gener els pre-sidents Zapatero i Sarkozy van assolir el compromís de tenir llest abans dels segon semes-tre de l’any, coincidint amb la presidència de torn francesa de la UE, el projecte definitiu de la interconnexió elèctrica en-tre Espanya i França a través d’una línia de molta alta tensió de 400 Kw que unirà les locali-tats de Santa Llogaia, prop de Figueres, amb Baixàs, a la Ca-talunya Nord, resseguint el cor-redor d’infraestructures –AP-7 i línia de l’AVE–, que travessa els Pirineus per La Jonquera i pel pas del Pertús, amb capaci-tat per transportar 1.200 Mw de potència.Així doncs, si no hi ha cap sor-presa d’última hora, sembla que aquest any es desbloquejarà una infraestructura llargament demandada per les patronals gironines i catalanes, ja que ha de garantir la seguretat del sub-ministrament energètic a les comarques gironines, però que ha aixecat molta controvèrsia ciutadana a banda i banda dels Pirineus pel seu elevat impacte ambiental sobre el territori, i que fins i tot ha provocat ten-sions en el si de la Generalitat, ja que mentre que el PSC en de-fensa sense embuts la seva ne-cessitat, ERC i, especialment, ICV s’hi han mostrat força reti-

cents.Culminarà d’aquesta manera un projecte que fa més de quinze anys que s’arrossega, però que ha estat víctima de dilacions i ajornaments interessats, es-pecialment per part de les au-toritats franceses, ja que és a l’altra banda dels Pirineus on l’oposició a la línia de molt alta tensió (MAT) és més forta. Si aquesta vegada es compleixen els terminis, la nova línia d’alta

tensió, que ha de permetre pràcticament doblar la capa-citat d’interconnexió elèctrica d’Espanya –situant-la prop del 6%, lluny encara del 10% re-comanat per Brussel·les–, po-dria estar operativa l’any 2011. Abans però, s’haurà d’acabar de delimitar el traçat i determinar la conveniència o no de sote-rrar part de la línia, tal i com ha recomanat el coordinador de-signat per la UE, l’excomissari

Mario Monti.Segons el director general d’Energia i Mines de la Gene-ralitat, Agustí Maure, “la inter-connexió elèctrica amb França ha de dotar de major seguretat i competitivitat la xarxa elèc-trica tant de Catalunya com d’Espanya i, per tant, és neces-sària per resoldre les necessi-tats de subministrament de les comarques de Girona”. En la mateixa línia s’expressa el pre-

sident de la Cambra de Girona, Domenec Espadalé, que con-sidera la interconnexió “total-ment necessària per comple-tar un circuït mallat que doni la seguretat de poder disposar d’energia elèctrica en qualsevol situació de demanda”.Des de la patronal Cecot s’adverteix que “si no es fes la interconnexió amb França pel traçat previst, les restriccions al transport elèctric provocarien l’aparició de mercats locals de generació ineficients que van en contra de la idea de mercat únic que té la Unió Europea”.Una visió radicalment diferent sobre la necessitat de la MAT te-nen les plataformes opositores. “A Catalunya existeix un corre-dor elèctric que interconnecta França i Espanya, la línia Vic-Coll d’Ares-Baixàs. Aquesta in-terconnexió funciona a un 40% de la seva capacitat. Aleshores, per què una nova autopista elèc-trica amb un gravíssim impacte en el medi ambient i en les acti-vitats econòmiques locals?”, es pregunta Pasqual Aguilar, por-taveu de la plataforma No a la MAT, que afegeix que “d’altra banda, a Catalunya complim amb escreix la xifra recoma-nada per la UE de disposar d’un 10% del sistema elèctric inter-connectat i, a més, els països més interconnectats, com Itàlia o Portugal, són els que paguen l’energia més cara. Es parla

La MAT ha de permetre pràcticament duplicar la capacitat d’interconnexió de la xarxa elèctrica espanyola. / ARXIU

El desenvolupament econòmic d’un país està directament lligat a la seva capacitat energètica, dit d’una altra manera, l’energia és el combus-tible que fa moure els engranatges d’un territori. Catalunya és un país dependent en termes energètics i amb dèficits importants en la seva xarxa de distribució elèctrica, com van poder comprovar de primera mà els barcelonins aquest estiu, d’aquí que un projecte com és el de la interconnexió elèctrica amb França a través d’una línia d’alta tensió hagi estat elevat a la categoria d’assumpte d’interès nacional.

Page 4: Món Empresarial 102

ECONOMIA / Tema del mes4 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

d’aquests projectes transfron-terers com l’eina per forçar la liberalització del mercat euro-peu, però difícilment assistirem a una baixada dels preus, això sense tenir en compte que la gestió de grans fluxos d’energia no és fàcil i que la inseguretat és proporcional a la magni-tud de la infraestructura”. Per Aguilar no hi ha dubte que “la interconnexió obeeix als plan-tejaments de negoci dels grans grups energètics”.Els plantejaments de la plata-forma han trobat el recolza-ment de l’associació de muni-cipis afectats pel traçat. “S’ha de demostrar que es necessària per cobrir les necessitats ener-gètiques del territori i de mo-ment no s’ha demostrat. Se’ns amaga informació i, per tant, no ens queda més remei que donar la raó als que sostenen que no és necessària”, diu Fran-cesc Xavier Quer, president de l’Associació de Municipis afec-tats per la MAT (AMMAT).Entre els arguments esgrimits pels partidaris de la MAT hi ha el perill d’un col·lapse elèc-tric a les comarques gironines. “Girona no està alimentada per cap línia a 400 Kw, hi ha poca generació d’electricitat i el con-sum elèctric hi creix en taxes properes al 5% anual. Tot això ha generat una situació de risc. La línia d’alta tensió resoldrà totes aquestes circumstàncies i també donarà resposta a pre-visions de demanda futura, com serà la posada en marxa del TGV”, sentència Maure. El president dels empresaris giro-nins apunta, per la seva banda, que “ara disposem de subminis-trament amb capacitat per 900 megawats i a les nostres co-marques hem sofert puntes de consum que han assolit els 860 megawats. Per altra banda, el TGV té consums molt alts i hem d’estar preparats per poder-lo fer funcionar quan ens arribi. No podem continuar confiant dia rere dia en què la climatolo-

gia ens salvi d’una apagada”.Aquesta visió pràcticament apo-calíptica és també compartida per la Cecot, per a qui “la manca d’infraestructures i subminis-trament elèctric a Catalunya ha arribat a una situació caracte-ritzada pels colls d’ampolla, un problema que provoca greus in-eficiències i sobrecostos com a conseqüència de les pèrdues i que s’agreuja en zones o terri-toris de gran demanda de con-sum elèctric”.

“Calen més inversions”Aquests arguments són pun-tualment contrarestats pels opositors. Així, Aguilar asse-gura que “a les comarques gi-ronines fa anys que vivim amb un servei deficient i un risc real de col·lapse. L’administració ha utilitzat aquesta mancança per forçar la construcció de la lí-nia com a única opció. Que la demarcació gironina disposi d’un servei adequat depen-drà bàsicament de les inver-sions que es facin en la xarxa de distribució, la més obsoleta i mancada d’inversions de tot l’Estat”. Quer, alcalde de Cres-pià, no nega que hi hagi risc de col·lapse, però creu que “hi ha alternatives no tan agressives amb el medi ambient, però que no es contemplen. Per això,

creiem que la MAT amaga al-tres interessos empresarials”.L’informe de Monti ha obert la porta al soterrament de la línia, una opció que recomana per al tram transfronterer, una possi-bilitat que fins fa poc era vista com inviable pel Govern espa-nyol a causa del seu elevat cost, i que no està exempta de com-plicacions de caire tècnic. “Una línia soterrada té uns condicio-nants tecnològics que en limi-ten la longitud i la capacitat, és més difícil localitzar-hi les avaries i afecta la superfície en forma de zones de servitud, és a dir, cal que el terreny sigui ac-cessible per als equips de man-teniment”, apunta el director general d’Energia. L’opció del soterrament tampoc no convenç els detractors de la MAT, ja que, tal i com apunta el portaveu de No a la MAT, “el so-terrament elimina l’impacte vi-sual però no l’impacte mediam-biental, que pot ser més greu que amb una línia al descobert”. Per la seva banda, Quer asse-gura que “el soterrament par-cial no és una alternativa. En qualsevol cas el sobrecost no ha de ser un problema, perquè no podem sufragar amb diners públics el compte de guanys d’una empresa”.

Tensió creixentA les comarques gironines fa temps que es respira tensió i la situació de conflictivitat pot anar en augment a mida que es va concretant el pro-jecte i no s’arriba a un acord. En aquest sentit, des de la Ge-neralitat, Maure considera que “l’oposició al projecte de la línia d’alta tensió no està justificada. No hi ha cap al-ternativa que proporcioni els mateixos resultats de segure-tat, d’estabilitat i de cobertura de la demanda que la línia de 400 Kw. A més, el projecte ga-ranteix l’adopció de totes les

mesures de protecció ambien-tal necessàries”. Més compren-siu es mostra Espadalé, per a qui “és una posició lògica si no-més es considera l’agressió al territori. Aquesta oposició ha de servir també per promoure energies alternatives, energies que crec que també es veuran afavorides amb la MAT”.Els opositors de la MAT no no-més critiquen el projecte, sinó també la manera com s’està duent a terme. “Davant de pro-jectes de grans infraestructu-res que afecten greument el territori s’ha de fomentar la co-municació i el diàleg, i fins ara no s’ha demostrat la necessitat de la MAT. Sembla evident que el territori no és el beneficiari de la MAT”, conclou Aguilar.

El president de l’AMMAT afe-geix que “la MAT tindrà una gran afectació paisatgística i socioeconòmica sobre el ter-ritori. Cada km lineal cons-truït equival a un km quadrat d’afectació. La MAT no és com-patible amb l’aposta per un mo-del de desenvolupament soste-nible d’alguns municipis”.En aquest sentit, l’informe de Monti proposa adoptar meca-nismes complementaris des-tinats a compensar l’afectació sobre el territori de la línia d’alta tensió, com ara gra-var una part dels beneficis d’explotació de la línia i des-tinar els fons obtinguts al de-senvolupament de projectes d’àmbit local en el camp de les energies renovables.

La manca d’inversions a la xarxa elèctrica de Catalunya, que es va posar de manifest amb la gran apagada de Barcelona de l’estiu, ha agreujat el dèficit energètic del territori, que es podria agreujar en les pròximes dècades. A més, la Generalitat té una capacitat limitada per intervenir en la generació de l’energia que el país necessita, ja que les fonts d’energia, així com la seva distribució, depenen sobretot de Madrid, Brussel·les i les companyies privades. Per fer-hi front, la Generalitat ha seleccionat un grup d’experts que en un any hauran de presentar un document de base que serveixi com a full de ruta, amb l’objectiu de readequar l’actual Pla d’Energia. Els vuit experts hauran de dibuixar l’escenari energètic òptim per a Catalunya, en un escenari de futur en què la demanda seguirà creixent per culpa del transport i del sector terciari.

UN GRUP D’EXPERTS ASSESSORARÀ LA GENERALITATSOBRE EL DÈFICIT ENERGÈTIC DE CATALUNYA

Els opositors a la línia han convocat nombroses manifestacions. / CEDIDA

QUÈ HI DIU EL TERRITORI?

En contra

Pasqual Aguilar, portaveu de la plataforma No a la MAT

“La interconnexió obeeix als plantejaments de negoci dels grans grups energètics”

“Que la demarcació gironina disposi d’un servei adequat dependrà bàsicament de les inversions que es facin en la xarxa de distribució”

Francesc Xavier Quer, president de l’Associació de Municipis afectats per la MAT

“La MAT no és compatible amb l’aposta per un model de desenvolupament sostenible que han fet alguns municipis de la demarcació”

“Hi ha alternatives no tan agressives amb el medi ambient, però que no es contemplen. Per això, creiem que la MAT amaga altres interessos empresarials”

A favor

Agustí Maure, director general d’Energia i Mines

“La interconnexió elèctrica amb França ha de dotar de major seguretat i competitivitat la xarxa elèctrica tant de Catalunya com d’Espanya”

“No hi ha cap alternativa que proporcioni els mateixos resultats de seguretat, d’estabilitat i de cobertura de la demanda que la línia de 400 Kw”

Domenec Espadalé, president de la Cambra de Girona

“No podem continuar confiant dia rere dia en que la climatologia ens salvi d’una apagada”

“L’oposició ha de servir també per promoure energies alternatives, energies que crec que també es veuran afavorides pel subministrament de la MAT”

Page 5: Món Empresarial 102

A fons / ECONOMIA 5FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“El fitxatge del senyor Pizarro pel PP és una OPA hostil contra Catalunya”

ENTREVISTA A FELIP PUIG, SECRETARI GENERAL DE CDC

El secretari general de Convergència, Felip Puig, descarta en aquesta entrevista un pacte amb el PP en cas de victòria de Mariano Rajoy el 9 de març, però adverteix al PSOE que en qualsevol cas no li donarà suport de franc, si bé no tanca la porta a entrar al Govern. Puig també adverteix que qualsevol implicació de la federació nacionalista en la governabilitat de l’Estat tindrà conseqüències a Catalunya.

“Si Zapatero vol el nostre suport, l’haurà de pagar per endavant, amb avals i garanties”

“Tenir ministres és només un instrument, però no en tindrem a qualsevol preu”

JAUME RIERA

Què volen dir quan diuen que votant CiU “respectaran Catalunya”?Que cal que el país recuperi el prestigi i l’autoestima. Des del 2003, la percep-ció interna i externa de la imatge de Catalunya s’ha deteriorat. Hem perdut la capacitat de conjugar la nostra iden-titat, amb la competitivitat econòmica i la cohesió social, per passar a jugar un paper subordinat a Espanya.

A Catalunya se l’ha respectat alguna vegada des de Madrid?La societat espanyola sempre s’havia mirat Catalunya amb certa enveja i admi-ració pel paper capdavanter tan a nivell social com econòmic i per la seva contri-bució a la governabilitat de l’Estat sense renunciar a la defensa de la seva identi-tat. Els atacs que venien des de Madrid acostumaven a ser més a títol personal, com aquell “Pujol, enano habla caste-llano”, que contra Catalunya com a país. Darrerament aquest respecte i admira-ció s’ha perdut i ara en alguns aspectes provoquem més aviat hilaritat.

Per coherència, CiU només donarà suport a la força guanyadora de les elec-cions?Sí. No pot ser d’una altra manera si apel·lem a una millora de la qualitat democràtica en aquest país, denun-ciant l’arraconament sistemàtic de les forces que obtenen un major vot de con-fiança per part dels ciutadans. Aquesta coherència no la tenen els socialistes, ja que mentre que Zapatero s’omple la boca dient que no governarà si no obté més vots que el PP, aquí el PSC ja ho veiem.

Per tant, si el PP guanya les eleccions i volen ser decisius no tindran més remei que pactar-hi?Una cosa és que qui guanyi les eleccions ha de governar i l’altra que qui vulgui comptar amb el suport de CiU no pot mantenir una campanya d’hostilitat constant contra Catalunya i els seus interessos. Per tant, no serà CiU qui vagi al rescat d’aquest Partit Popular.

Llavors només queda un pacte amb Zapatero?Zapatero ha demostrat una gran manca de credibilitat en tot allò que respecta Catalunya i si vol comptar amb el nostre suport l’haurà de pagar per endavant, amb avals i garanties.

Unió té bastant coll avall que si CiUes decisiva serà l’hora d’entrar al Govern,

també Convergència?L’objectiu no és tenir o no ministres, és quelcom més ambiciós: el desplegament complet de l’Estatut, l’aprovació del nou model de finançament, el traspàs de la gestió de l’aeroport del Prat, un pla d’inversions per a Catalunya d’acord al que estipula l’Estatut, la publicació de les balances fiscals, avançar cap al dret a decidir, etc. Tenir ministres és només un instrument, però no tindrem ministres a qualsevol preu.

Les tensions que preveu el president Montilla entre el PSC i el PSOE són una amenaça contra possibles contrapartides a CiU en clau catalana?El president Montilla representa una opera bufa, perquè qualsevol amenaça seva es resposta pel PSOE amb indi-ferència. Si la nostra participació a la política espanyola és decisiva, tindrà repercussions a la política catalana i hi hauran canvis. Per CiU Catalunya és la seva prioritat i la seva raó de ser i el que no podem fer és anar a salvar al PSOE a Madrid i que el mateix partit ens enviï a l’oposició a Catalunya.

El PSC dirà que no són el mateix partit.Això ja no s’ho creu ningú. Per això, les amenaces del president Montilla són totalment incongruents amb la seva claudicació i subordinació envers de Zapatero durant tota la legislatura.

La radicalització del PP és una mala notícia per CiU en tant que limita les seves possibilitats d’actuar com un partit fron-tissa.L’evolució del PP no ens ha sorprès, ja que és coherent amb la trajectòria que va emprendre durant els seu segon mandat. És un partit que s’ha anat esco-rant cap a l’extrema dreta i amb una concepció d’Espanya molt excloent i ofensiva amb la realitat plurinacional de l’Estat. La marginació de Gallardón, com la marxa de Piqué, el reforçament de la línia dura d’Acebes i Zaplana, el paper en l’ombra d’Aznar i la FAES, els atacs contra la convivència lingüística certifiquen aquesta deriva. Caldrà veure si en cas de derrota es produeix una inflexió cap a una dreta moderada, que és el que desitjaria molta gent que el PP

representés. Tampoc no cal, però, fer de Gallardón un màrtir ni un heroi, perquè darrera de la seva imatge de bon gestor, s’hi amaga un espanyolista convençut.

El fitxatge de Pizarro pel PP ha estat presentat com un aval electoral, però la seva actuació durant l’OPA de Gas Natural va aixecar molts recels a Catalunya.El fitxatge del senyor Pizarro és una OPA hostil contra Catalunya. El senyor Pizarro exemplifica les essències d’una concep-ció d’Espanya amb la que s’identifiquen molts votants del PP. Busca treure redits electorals de l’anticatalanisme. Però el PSOE, amb el senyor Bono també pica l’ullet a aquest votant. Des de diferents apropaments ideològics, tots dos encar-nen una visió molt centralista d’Espanya i, per tant, contrària als interessos nacio-nals de Catalunya.

Temen una pinça del PP i el PSOE en la propera legislatura en temes com el model de finançament o el desplegament de l’Estatut?Estem davant d’un nou cicle polític en les relacions entre Espanya i Catalunya i que vindria a cloure el cicle que va arren-car la transició. En aquest sentit la mani-festació de l’1 de desembre constata el sentiment de bona part de la societat catalana que cal passar a un nou esce-nari en la relació amb Espanya. De la mateixa manera que a començaments dels 80 va haver-hi una gran aliança entre la dreta i l’esquerra espanyoles (LOAPA) per ofegar les aspiracions nacionals de Catalunya, ara tornen els timbals de guerra amb amenaces com revisar la Llei electoral, modificar el títol vuitè de la Constitució, donar per tancat el mapa territorial, etc.

El sobiranisme és un element estructu-ral de Convergència?És fundacional. Convergència és un partit nacionalista i els seus objectius són assolir la plenitud nacional de Cata-lunya.

El model escocès és un referent per Convergència?És un dels referents, com també ho poden ser Flandes o Euskadi. El que és incoherent és que alguns partits que es diuen nacionalistes s’omplin la boca parlant del model escocès i que després pactin amb un partit que està supeditat a Madrid, practicant una mena de dutxa escocesa, en comptes d’explorar les possibilitats d’un front nacionalista que permeti seguir avançant en la construc-ció de Catalunya com a país.

RETRAT: JESÚS PERÓ

Page 6: Món Empresarial 102

6 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ECONOMIA / Col·legis Professionals

BEGONYA MERINO

Aparelladors, arquitec-tes tècnics, i aviat, engi-nyers d’edificació. Ens ho explica?Sí, ja han vist aquest llarg rètol que tenim a la porta principal del Col-legi! Doncs encara l’hau-rem d’allargar a Col·legi d’Aparelladors, Arquitec-tes Tècnics i Enginyers d’Edificació. Ha sortit una ordre ministerial que diu que els arquitectes tècnics també podrem anomenar-nos enginyers d’edificació, tot i que con-tinuarem tenint les matei-xes atribucions.

I els aparelladors? Fan una funció igual a l’arquitecte tècnic. Fa anys es va oferir el canvi de nom voluntari.

O sigui, ara els arquitec-tes tècnics també canvien de nom?No és només un canvi de nom. El pla d’estudis canvia, així que els que vulguin passar a ser engi-nyers d’edificació podri-en necessitar un període adaptatiu de formació.

Quins avantatges té aquest canvi del pla d’es-tudis?Fins ara el nostre títol no estava reconegut a Euro-pa, només podíem sortir a treballar a fora si anà-vem en grups d’enginye-ries. També podrem ser catedràtics i funcionaris de nivell A.

Parlem del Col·legi. Fa sis mesos que va ser ele-gida. Com preveu la resta del seu mandat?Em considero afortunada d’haver estat triada presi-denta, però és una època molt difícil, ara estan pas-sant moltes coses: canvis de normatives, a nivell tècnic... a banda del tema de les noves titulacions de Bolonya.

Què els passa a nivell normatiu tècnic i legal?Fa quatre dies que s’ha aprovat la Llei de l’Ha-bitatge. Es va aprovar també el Codi Tècnic d’Edificació, que ens obli-ga a tots a fer un reciclat-ge que ens està costant molt dur-lo a terme. Crec que, a causa de la seva complexitat, ni nosaltres, ni cap altre col·legi ha aconseguit fer-lo amb la celeritat que calia.

Quins altres reptes te-nen a nivell col·legial?Uns quants: un d’impor-tant és organitzar els col-legiats per agrupacions. El nostre col·lectiu pot arribar a fer diferents tas-ques [fins a 36, segons un informe col·legial de prò-xima publicació]. Volem separar aquests camps en agrupacions: d’urbanis-me, de pèrits, de tècnics que treballen per a l’Ad-ministració Pública... Així podrem respondre a les diferents necessi-tats d’informació que tenen. Hi ha un autèntic allau d’informació i la nostra obligació és que els col·legiats estiguin ben informats.

Cap repte més?Tenim dos col·lectius molt diferenciats: els jo-ves, que ja pugen amb el tema de les tecnologies molt arrelat, i molts col-legiats que els hem d’aju-dar a entrar-hi. Estem en un procés d’adaptació. També és important el tema dels visats, l’acredi-tació que dóna el Col·legi des que la persona que fa un projecte té el títol per desenvolupar aquella fei-na. Ho volem fer via digi-tal, per Internet. Podrem visar arreu de Catalunya, si més no, província de Barcelona.

Quants col·legiats en tenen?Uns 7.800, la província de Barcelona és un territori molt extens. Així que vo-lem fer un desplegament territorial per apropar la nostra tasca al col·legiat.

Un altre tema que els preocupa és el de la segu-retat...És que és un problema important. Ara fa deu anys que es va aprovar la Directiva de Seguretat Europea, que determi-nava el paper dels qui

intervenen en el procés construcció pel que fa a la seguretat. Al coordi-nador de seguretat [una de les funcions que pot desenvolupar l’arquitec-te tècnic] se li ha atribuït una responsabilitat molt important en aquest àm-bit. I creiem que aquesta responsabilitat ha de ser compartida.

Vol dir que si hi ha un accident en una obra, el responsable és sempre el coordinador de seguretat?Sí, la base està en què es considera que qui té l’accident no és respon-sable. Ja hi ha un cas a Madrid d’un arquitecte tècnic empresonat. A Barcelona ens consten 80 procediments penals oberts. També hi ha mol-tes sentències d’inhabi-litació. És un problema greu.

Què en fa el Col·legi?Formem part de la Mesa de Seguretat promo-guda pel Departament de Treball de la Gene-ralitat, juntament amb gremis, altres col·legis i sindicats. És molt im-portant que parlem tots. I tampoc descartem que s’hagi de demanar la mo-dificació de part d’aques-ta Directiva.

“No descarto demanar canvis a la Directiva de Seguretat Europea”

ENTREVISTA A ROSA REMOLÀ, PRESIDENTA DEL CAATB

COL·LEGI D’ARQUITECTES DE CATALUNYA

Segons l’informe Habitatge 2007 a Catalunya,l’any passat es van projectar al país 79.655 ha-bitatges, mentre que el 2006 van ser 126.326, un número rècord a conseqüència de l’efecte del nou Codi Tècnic d’Edificació. Aquestes xi-fres mostren un 37 per cent menys d’habitatges projectats a Catalunya l’any passat. Per tipolo-gia, s’observa que l’habitatge col·lectiu manté la tendència dominant, amb un 80,85 per cent del total. També es manté la tendència a la reducció de la superfície dels habitatges d’obra nova. COL·LEGI OFICIAL D’AGENTSCOMERCIALS DE BARCELONA

Agents & Brokers, l’espai de negocis del COACB al Bread & Butter, ha ofert a les em-preses que volen obrir mercat a Catalunya i a Espanya la possibilitat de trobar col·laborador comercial. La fira de moda urbana ha batut rècords de visitants, amb una estimació de cent mil persones. Centenars d’ofertes laborals i contactes professionals s’han realitzat durant la fira. Dels més de 12.000 agents comercials col·legiats, més de 1.500 corresponen al sector de moda i complements.

ASSOCIACIÓ CATALANAD’ENGINYERS DE TELECOMUNICACIONS

La XIIIa edició de La Nit de les Telecomunicaci-ons, que se celebrarà el proper 26 de febrer, re-nova el seu format i enguany reflexionarà sobre la sostenibilitat en les TIC. Per a Carles Martín, president de l’ACET i organitzador de l’acte, “els enginyers de telecomunicacions tenim un paper rellevant en la societat i estem molt conscien-ciats en la preservació del medi ambient”. Durant la vetllada de La Nit de les Telecomunicacions 2008 es lliuraran els XIII Premis Salvà i Campillo, que reconeixen els professionals i organitzacions que més han destacat durant l’any en el desen-volupament de les tecnologies de la informació i la comunicació en l’àmbit autonòmic, estatal i europeu. La Nit canviarà també el seu emplaça-ment i inclourà un espectacle musical.

BREUS COL·LEGIALS

La nova presidenta del Col·legi d’Aparelladors i Arquitectes Tècnics porta tan sols sis mesos al càrrec. Temps suficient per saber que li ha tocat un mandat ple de reptes, entre ells canvis tècnics i normatius, a banda del tema de la seguretat laboral. Per si era poc, grà-cies a Bolonya els arquitectes tècnics podran convertir-se en enginyers d’edificació.

Rosa Remolà durant l’entrevista. / DAVID FERNÁNDEZ

UN INFORME DEL COAC CONFIRMA L’ALENTIMENT DEL SECTOR IMMOBILIARI

“Ens consten uns 80 procedimentspenals oberts per temes de seguretat a Barcelona”

“Cap col·legi ha fet prou ràpid el reciclatgeque demana el Codi Tècnicd’Edificació”

EL COACB TANCA LA SEVA PARTICIPACIÓ A BREAD & BUTTER AMB UN BALANÇ POSITIU

LES TELECOMUNICACIONS AL SERVEI DE LA SOSTENIBILITAT SERÀ EL LEMA DE ‘LA NIT DE LES TELECOMUNICACIONS’ D’ENGUANY

Page 7: Món Empresarial 102
Page 8: Món Empresarial 102

8 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ECONOMIA / Perspectiva

21 de gener

L’Íbex cau un 7,5%

La por d’una recessió econò-mica als Estats Units provoca pèrdues generalitzades a les borses europees, que perden entre un 5% i un 7%. L’Íbex ha tancat la sessió amb una davallada del 7,54%, que l’ha deixat als 12.625 punts. Ha estat la major caiguda des de l’octubre de 1987, fins i tot, pitjor que la de l’11-S.

La Ciutat de la Justícia de

l’Hospitalet en marxa

La Ciutat de la Justícia de l’Hospitalet de Llobregat co-mença a funcionar, tot i que durant els propers mesos en-cara ho farà a mig gas. Ara el pas següent serà l’entrada en funcionament del registre civil, prevista per l’11 de fe-brer.

22 de gener

La Reserva Federal

abaixa els tipus d’interès

La Reserva Federal (FED) anuncia que baixa tres quar-ts de punts el preu del diner que passa del 4,25% al 3,5%. Aquest descens força impor-tant dels tipus d’interès vol tenir un efecte dissuassiu davant el pànic generalitzat als mercats borsàtils de tot el món. De fet, en saber-se la notícia les borses han reac-cionat amb pujades.

23 de gener

L’Íbex s’enfonsa de nou

La negativa del president del Banc Central Europeu, Jean Claude Trichet, a rebaixar els tipus d’interès a la zona euro provoca una nova caiguda a les borses. L’Íbex ha caigut un 4,56%, de manera que s’ha situat en els 12.254 punts. També han tancat a la baixa els mercats de Londres, París i Frankfurt, que han reculat entre l’1 i el 3%.

Una mirada enrere...3 de gener

La inflació sense aturador

L’índex avançat de l’IPC, pu-blicat per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), mostra que, a nivell estatal, el 2007 es va tancar amb una infla-ció del 4,3%, la més alta dels últims dotze anys. Històrica-ment, a Catalunya, els preus tendeixen a estar com a mí-nim dues dècimes per so-bre que a la resta de l’Estat. L’alça del petroli i l’increment del preu dels aliments són al darrere de l’escalada inflacio-nista que s’està registrant des del mes d’agost.

7 de gener

Trichet diu que el BCE

està disposat a actuar

El president del Banc Cen-tral Europeu, Jean Claude Trichet, adverteix que està disposat a actuar davant els riscos inflacionistes. El màxim responsable del BCE ha tornat a insistir en les pressions inflacionistes. Tot plegat pot fer que el banc tor-ni a apujar els tipus d’interès un quart de punt, en la reunió prevista a mitjans de gener. Trichet ha demanat als agents socials que, per poder conte-nir la inflació, facin convenis col·lectius moderats.

10 de gener

No hi ha acord sobre

rodalies

La negociació bilateral man-tinguda a Madrid entre els governs espanyol i català acaba sense acord sobre el traspàs del servei de roda-lies de Renfe. La Generalitat s’ha oposat a la transferència perquè no s’hi incloïa tot el paquet de mesures econò-miques per garantir-ne el fi-nançament. En canvi, els dos governs han tancat un acord en immigració per donar per-misos de treball i participar en la fixació del contingent de treballadors estrangers. Tam-bé s’han pactat transferències en telecomunicacions, i con-validació de títols estrangers no universitaris.

14 de gener

El Govern convoca

eleccions generals

El president del govern es-panyol, José Luis Rodríguez Zapatero, ha firmat el decret de dissolució de les Corts es-panyoles i ha convocat oficial-ment les eleccions generals per al 9 de març. Durant la seva compareixença informa-tiva ha demanat molta partici-pació en el procés electoral i ha remarcat l’estabilitat dels últims quatre anys. Pel cap de l’executiu espanyol, ha estat una legislatura de “reformes, canvis i progrés general”.

El Prat compta amb un vol

diari cap a Singapur

L’aerolínia Singapore Airli-nes ha ampliat la freqüència de vols entre Barcelona i Singapur a un vol diari. Fins ara, aquesta ruta, amb una escala a l’aeroport de Milà, connectava el Prat i Singapur quatre vegades a la setmana. La companyia espera doblar el nombre de passatgers i transportar aquest 2008 uns 100.000 viatgers.

15 de gener

L’IPC se situa el 2007 al

4,3% a Catalunya

Les males xifres de la infla-ció acumulada durant el 2007 que ja es van avançar fa uns dies s’han confirmat i l’índex de preus al consum acumu-lat s’ha situat en el 4,2% a tot l’Estat, la xifra més alta des

1 de gener

Pujades als peatges i als

serveis bàsics

L’any s’inicia amb pujades de preus: els peatges són un 4,16% més cars, i el transport públic a l’àrea metropolitana s’encareix un 4,19%. Les tari-fes elèctriques ho fan en línia amb l’IPC, en concret pugen un 3,3% el primer trimestre. Pel que fa al gas natural, per a clients domèstics i petites empreses la pujada és del 4,7%. També puja el preu de la bombona de butà, que s’incrementa un 5,2% i passa a costar 12,94 euros.

Entra en vigor

la taxa verda

Ha entrat en vigor el nou impost de matriculació, que grava els vehicles més con-taminants i que eximeix de pagar-lo als cotxes que emeten menys diòxid de carboni, l’anomenada taxa verda. D’acord amb la nova regulació, hi haurà quatre tipus impositius en l’impost de matriculació en funció dels gasos contaminants que emetin.

2 de gener

El petroli de Texas arriba

als 100 dòlars el barril

El preu del petroli de Texas, el de referència als Estats Units, marca un màxim his-tòric en arribar als 100 dòlars per barril a la meitat de la sessió de la primera jornada negociadora de l’any. Aquest preu és quatre dòlars més alt dels 96 dòlars per barril amb què va tancar el mercat en l’última sessió del 2007. Du-rant l’any passat, el barril de petroli de Texas es va revalo-rar un 57%.

del gener del 2006. A Catalu-nya els preus han pujat més, un 0,6% el desembre i la in-flació del 2007 s’ha situat en el 4,3%, una dècima més. La disparada inflació a Espanya el 2007 rau, especialment, en l’encariment del preu del pe-troli i el dels aliments, amb un 7,1% i un 6,6%, respectiva-ment.

17 de gener

La CE investigarà les

farmacèutiques

Les companyies farmacèuti-ques estan en el punt de mira de la Comissió Europea. L’exe-cutiu comunitari creu que podrien haver tancat acords sobre les patents per retardar l’entrada al mercat de medi-caments genèrics i per aturar deliberadament la recerca amb l’objectiu de mantenir el nivell dels preus. Això afecta-ria directament els consumi-dors. Brusel·les ha començat a fer inspeccions sorpresa i amenaça amb actuar si es demostressin aquestes pràc-tiques.

18 de gener

Adjudicat el túnel urbà

del TGV a Sacyr

El consell d’administració d’Adif adjudica el túnel urbà del TGV entre les estacions de Sants i Sagrera a la com-panyia constructora Sacyr, que ha presentat una oferta un 27% més barata que la pre-vista. A canvi de la rebaixa de preu, el temps d’execució de l’obra puja i se situa en 35 mesos. Amb aquestes dades, i comptant que la constructo-ra necessita uns tres o quatre mesos per començar els tre-balls, l’acabament del túnel se situa en aquests moments a la primavera del 2011. L’obra més important que es farà en la primera part del projecte serà la construcció del pou d’entrada de la tuneladora.

Page 9: Món Empresarial 102

Perspectiva / ECONOMIA 9FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

... un pas endavant

pital de 842 milions. S’haurà d’estar pendent de l’evolució de valors com Colonial i els moviments empresarials per copsar si s’aprofundeix la punxada del sector de la construcció.

8 de febrer

Sacyr i Eiffage

La Cort d’Apel·lació de França ha de decidir si la construc-tora Sacyr Vallehermoso es queda amb l’empresa Eiffa-ge. La companyia espanyola en controla el 33%, però ha tingut problemes per seure al consell d’administració da-vant l’oposició del president, els consellers i els mateixos empleats. Si no guanya la ba-talla als tribunals, Luis del Rivero, el presicent de Sacyr negociaria la venda de la par-ticipació amb plusvàlues.

12 de febrer

Reunió de l’Ecofin

Reunió dels ministres euro-peus d’Economia i Finances, a Brussel·les, dins la presidèn-cia eslovena de la Unió Euro-pea, en la línia d’aprofundir en el Tractat de Lisboa per gua-nyar competitivitat, eixam-plar el mercat laboral i tenir uncreixement econòmic sostin-gut.

18 de febrer

Eleccions al Paquistan

Després de l’ajornament per l’assassinat de la candidata

del PPP, Benazir Bhutto, els ulls de la comunitat interna-cional estan posats sobre les eleccions en un país ple de tensions polítiques. El colpis-ta Musharraf es presenta a la reelecció sense l’uniforme, ja com a civil. Txèquia i Xipre també celebren eleccions el 2 de febrer.

19 de febrer

Avaluació dels

col·laboradors

Un seminari mostra i posa en pràctica les tècniques em-presarials per avaluar el ren-diment dels col·laboradors i treballadors externs amb què es nodreixen moltes em-preses. Està organitzat per Fòrum Empresa i se celebra-rà a Lleida.

20 de febrer

Posada en funcionament

de l’AVE

No hi ha data per a l’obertura del nou corredor ferroviari entre Barcelona i Madrid, però el Govern central ha afirmat que l’AVE estarà en marxa abans de les eleccio-ns. Carme Chacón va par-lar del 20 de febrer. L’èxit d’aquesta infraestructura pot suposar la pèrdua de la mei-tat dels gairebé cinc milions d’usuaris del pont aeri Bar-celona-Madrid.

22 de febrer

Arrenca la campanya

electoral

Amb expectatives iguala-des entre el PSOE i el PP, comença la campanya elec-toral que ha de desembocar en els comicis del 9 de març. El debat territorial i sobre el terrorisme ha deixat pas a l’econòmic, per la pujada de les hipoteques, de la infla-

4 de febrer

Fitur, aparador turístic

La fira amb major projecció internacional i que posa el ter-mòmetre al turisme s’allarga fins el 4 de febrer. S’hiconcentra tota l’oferta sota el mateix sostre. Els principals tour operadors estableixen o tanquen el negoci. Costa Brava, Pirineus, Barcelona i altres marques competeixen, a Madrid, en qualitat i preu davant d’altres destinacions.

5 de febrer

Publicació del PIB

Es coneix el creixement de PIB català. El 14 de febrer es publica l’evolució del darrer trimestre de tota Espanya. El darrer valor trimestral va ser d’un 0,7% (dues dècimes menys ja que el segon tri-mestre de 2007) i el darrer interanual, del 3,8%. Caldrà estar atents als canvis que puguin intuir si la frenada de l’economia serà major o me-nor del previst.

7 de febrer

Reunió del BCE

El Banc Centra l Euro -peu podria mantenir els tipus d’interès en el 4%. L’advertència del seu màxim dirigent que no permetrà que la inflació es descontroli està matisada per la tendència de la Reserva Federal a abaixar el preu dels diners per esti-mular l’economia nordame-ricana. Molts experts veuen més probable una retallada que un increment.

Junta d’Astroc

La immobiliària Astroc ce-lebra junta extraordinària d’accionistes per aprovar la fusió amb Rayet Promoción i Landscape i la nova deno-minació. També se sotmetrà a votació l’ampliació de ca-

LES DADES DEL MESció i de l’atur. El 25 de febrer s’emetrà el primer dels dos debats cara a cara dels candi-dats Zapatero i Rajoy.

22 de febrer

Missió comercial a Polònia

El sector convidat és el de la construcció. Polònia té ara més oportunitats en la in-dústria dels materials de la construcció i la maquinària, especialment per dur a ter-me les infraestructures que caldrà per a la celebració de l’Eurocopa el 2012. A més, és un mercat d’una mida sem-blant a Espanya i en creixe-ment.

COPERFIL REAL ESTATE GROUP

Joan Bertran, director d’Estratègia

Amb més de 10 anys d’experiència en el sector immobiliari, Bertran forma part de l’equip directiu de l’empresa des de fa cinc anys, on ha ocupat el càrrec de direc-tor d’Operacions d’Inversió i el de Project Manager Negoci Logispark. Bertran dirigirà un important equip multidisciplinari, encar-regat d’establir l’estratègia d’inversió de Coperfil Real Estate Group, i de coordinar

equips d’anàlisis, control estratègic i research global i de mercats.

COMPACT HABIT

Josep Armengol, director general

Es farà càrrec de dirigir la posada en marxa de la cadena de producció dels mòduls Compact Habit i de desenvolu-par els plans d’expansió de l’empresa. Compact Habit, actualment amb seu a Manresa, ha desenvolupat un nou con-cepte de construcció d’edificis residen-cials plurifamiliars, hotels, residències d’estudiants i oficines mitjançant mòduls

tridimensionals apilables. Armengol és arquitecte i màster en Urbanisme de les ciutats, en ambdós casos per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC).

LA SALLE

Joaquín Sánchez-Rex, director de

vendes i relacions internacionals

Sánchez-Rex inicia la seva activitat amb l’objectiu de potenciar la presència de l’escola de negocis i enginyeria de La Salle a Europa i Amèrica, seguit de la resta de continents. Nascut a Múrcia, és enginyer superior industrial per l’ICAI de Madrid i MBA per l’IESE. La seva profes-sió l’ha portat a residir als Estats Units,

Anglaterra i Holanda. Durant 13 anys ha desenvolupat càrrecs directius per a la comercialització i la internacionalització de productes en el sector químic, concretament a la multinacio-nal americana Air Products & Chemicals.

NOMENAMENTS

5 de febrerEvolució del mercat de tre-ball català

15 de febrerIPC

18 de febrerXifres de negoci a la indús-tria

21 de febrerFòrum global de la Com-petència. OCDE. París

Page 10: Món Empresarial 102

10 A debat / ECONOMIA MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008

PREVISIONS SOBRE LA CAMPANYA DE REBAIXES

“El període de rebaixes ha tingut una arrencada molt bona, especialment durant la primera setmana”

Milloraran aquest any els resultats de

RESPON:MIQUEL ÀNGEL FRAILE,SECRETARI GENERAL DE LACONFEDERACIÓ ESPANYOLA DECOMERÇ

“Les vendes de la campanya de Nadal han patit una desacceleracióper la pujada de l’IPC i dels imports de les hipoteques”

Encara que és d’hora per a fer un anàlisi de com han anat les rebaixes aquest any, el que sí podem dir és que han tingut una arrencada molt bona, especialment durant la primera setmana. És cert que les vendes de la campanya de Nadal d’aquest 2007 han viscut

una desacceleració degut a la pujada de l’IPC i dels imports de les hipoteques, però també, segons el nostre parer, pels missatges de desconfiança sobre l’estat de l’economia del país que es venien donant des de diferents àmbits polítics. Tanmateix, el fet és que durant els primers set dies de rebai-xes hem vist un creixement del 7-8%, fet que confirma que el consumidor que té poder adquisitiu compra sense pro-blemes.La CEC, amb motiu de l’inici del període de rebaixes, ha donat a conèixer les conclusi-ons d’un estudi que ha realitzat entre els comerciants. Aquest estudi, que analitza el desen-volupament de les rebaixes durant els anys 2003 i 2007,

assenyala que del total de vendes que es realitzen durant l’any, el 25,66% es concentra durant aquest període. L’estudi també afirma que, durant el termini estudiat, l’evolució del percentatge de les vendes en rebaixes presenta una tendèn-cia a mantenir-se i/o créixer.

Rebaixes més curtesAquesta mateixa anàlisi esta-bleix que la gran majoria d’establiments del sector de comerç tèxtil i de comple-ments a Catalunya fan rebai-xes, i que només un 0,74% decideix no fer-ne. Alhora, la major part dels establiments del sector (un 74,19%) estan d’acord amb els períodes fixats per les rebaixes a Cata-

lunya i els segueix, i només el 25,81% estan en desacord. Un dels aspectes més interes-sants que ha donat l’estudi és que, tot i que la gran majoria d’empreses estan d’acord amb les dades actuals, en l’hipotè-tic cas que es poguessin modi-ficar, més del 35% de comer-ciants estaria d’acord en modificar l’inici de les rebai-xes, sempre i quan comences-sin després del 15 de gener. Entre les raons que donen, es troba com a majoritària la consideració que les rebaixes són principalment per vendre només articles en stock i no productes produïts especial-ment per la campanya, i que un mes és més que suficient per fer la venda d’aquests pro-ductes.

Page 11: Món Empresarial 102

A debat / ECONOMIA 11FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

CAP A UN CANVI DE CICLE EN EL CONSUM?

Sembla que, enguany, no milloraran els resultats de la campanya de rebaixes d’hivern. Si es preveia que en aquesta campanya les vendes augmentessin al vol-tant d’un 5% respecte a les de l’any passat, la realitat és que hi ha un pessimisme

“Hi ha un pessimisme generalitzat que planeja damunt del normal desenvolupament de l’actual campanya”

RESPON:CRISTINA ESCUDÉ,PRESIDENTA DE LA COMISSIÓ DECOMERÇ INTERIOR DE LA CECOT

generalitzat que planeja damunt del normal desen-volupament de l’actual cam-panya. La conjuntura eco-nòmica està afectant tots els sectors econòmics i, en el cas del comerç, s’està experimentant una sensació de pessimisme generalitzat que no només està influen-ciant l’època de rebaixes , sinó que ja ve d’unes cam-panyes de tardor i de Nadal força moderades. És cert que el període de rebaixes va començar el passat 8 de gener amb molta força i això feia augurar que els resultats serien millors, amb expecta-tives molt favorables, per sobre de les de l’any passat. Aquesta predicció semblava encertada, sobretot tenint

en compte que veníem d’una campanya de Nadal relativa-ment fluixa.

Contenció generalitzadaPerò, en finalitzar la primera quinzena de gener, i tenint en compte que la campanya fina-litza el 7 de març, les vendes han sofert una forta aturada. Destacats representants del comerç del tèxtil i el calçat, sectors sobre els quals pivota l’època de rebaixes, afirmen que s’experimenta una certa contenció. Els consumidors esperen el moment de les liquidacions finals en el cas de les grans superfícies i les grans franquícies, ja que aquestes van iniciar l’any amb rebaixes molt grans,

“Representantsdel comerç del tèxtil i el calçat afirmen que s’experimentauna certa contenció”

d’un 50% d’entrada en molts casos. I en el cas del petit i mitjà comerç que normal-ment comença l’època amb rebaixes més petites, els consumidors estan esperant les segones rebaixes.En aquest aspecte, cal recor-dar que la Confederació del Comerç de Catalunya va fer públic que el 35% dels comer-ciants optaria per comen-çar les rebaixes després del 15 de gener i escurçar-les a trenta dies, en lloc dels dos mesos actuals. Els venedors argumenten que amb un mes n’hi ha prou per vendre els productes de temporada. Tot i això, un 43% dels enques-tats està d’acord amb què l’inici de les rebaixes sigui l’endemà de Reis.

la campanya de rebaixes?

Page 12: Món Empresarial 102

12 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ECONOMIA / Tecnologia

La robòtica és un camp que sembla nou, però no és així. Les seves arrels profundes es poden evidenciar en el robot Viking, que arribà a Mart el 1976, o els Unimates instal·lats a principis dels 60 a la General Motors, i que van iniciar a gran escala la robòtica industrial. O encara podem anar més lluny: el juga-dor de finals de partides d’es-cacs construït el 1912 per Torres Quevedo, una màquina precur-sora de la intel·ligència artificial, gairebé de la mateixa època que es començà a emprar la paraula robot. Una paraula consolidada

per Isaac Asimov, a partir de 1942, amb les seves novel·les de ciència ficció. Les llargues i diverses arrels de la robòtica han permès que en l’últim quart del segle XX tingués un impuls significatiu gràcies als avenços en la microelectrònica, la computació, els llenguatges avançats de programació, les telecomunicacions i els rigoro-sos estudis teòrics iniciats als anys 60 per centres de recerca, com Massachusetts Institute of Tecnology (MIT), o Stanford Research Institute (SRI). Avui dia, els robots industrials, sor-gits a l’ombra de la indústria automobilística, omplen les fàbriques, ja que incrementen la productivitat i seguretat dels humans. Uns robots, braços mecànics autònoms contro-lats per microprocessadors, que han esdevinguts els pre-decessors i que estan àmpli-ament superats pels darrers exploradors Spirit i Oportu-nity, vehicles autònoms capa-ços de relacionar-se i interac-tuar amb l’entorn. També pels robots humanoi-des japonesos cada cop més humans, i tots aquells altres

robots que centren el seu objectiu en substituir o com-plementar òrgans malmesos del cos humà, la biònica ha evi-denciat les seves possibilitats, permetent la visió o implan-tant extremitats controlades per senyals neuronals.

Modificació del treballfísic i intel·lectualEl gran nombre de robots indus-trials que incorporen els últims coneixements tècnics i cientí-fics, i els més de set milions de robots personals que segons la Federació Internacional de Robòtica existiran el 2008, evi-dencien la capacitat de la robò-tica, i apunten que serà clau en el futur, ja que variarà substan-cialment el treball físic i l’intel-lectual, l’estructura i les instal-lacions de les orgnitzacions, la salut, les jornades laborals i les relacions dins de les llars. La presència de robots entre nosal-tres no ha fet més que començar i tindrà un recorregut semblat al de la irrupció generalitzada del PC a l’inici dels 80. Com inimaginable era fa pocs anys el projecte URUS (Ubi-

quitous Networking Robotics in Urban Settings), que s’està desenvolupant per un conjunt de grups de recerca europeus. L’objectiu d’aquest projecte és que un grup de robots autònoms treballin de manera cooperativa, emprant sensors intel·ligents i comunicacions, per millorar la qualitat de vida en zones urba-nes. Així, podran ajudar els ciu-tadans en diverses situacions o necessitats, com per exemple, guiar-los a determinats llocs o atendre consultes.

Valorar les oportunitats que dóna el futurAquest període de l’any és un bon moment per reflexionar, avaluar alternatives, detectar oportunitats i prendre decisi-ons, però també per reconèi-xer que la majoria de notícies no conviden a l’optimisme, ja que estan més centrades en les problemàtiques del passat que en les oportunitats del futur. Es parla molt de la necessitat de disposar de sectors clau pel desenvolupament econòmic i social, però malauradament no es divulguen les potencialitats

d’alguns camps i no es genera consciència col·lectiva de les oportunitats. La robòtica és un camp emergent que, quan esti-gui generalitzat, exigirà de pro-fessionals adequats, empreses per aportar els serveis requerits i indústries que els fabriquin, i aquests són aspectes que no hauríem d’oblidar. Caldria que l’empresa i la societat miressin més a la comunitat científica que ha evidenciat la seva capa-citat. Programes com Ingenio 2010 poden potenciar la innova-ció i la recerca, però no és sufici-ent. Cal facilitar la col·laboració universitat-empresa i trencar les barreres d’incomprensió i des-coneixement existents. Caldria parlar menys del passat i buscar com avançar en el futur per aprofitar les poten-cialitats dels coneixements existents. Així, cal recolzar els sectors clau i considerar les potencialitats de la tecnologia computacional i telemàtica, i és aquí on la robòtica és una oportunitat per a la indús-tria i les empreses. D’aquesta manera, hem de prendre la decisió de si volem ser líders o simplement usuaris.

ANAÍS GARRELL LLICENCIADA EN MATEMÀTIQUES.

ASSOCIADA AL CERCLE PER ALCONEIXEMENT

Aigua de l’aixeta i bits normals

Fa ja alguns mesos que vam veure com un responsable pú-blic de l’Ajuntament de Barce-lona deia que l’aigua de l’aixeta podria comportar algun pro-blema de salut pels residus que contenia i pels organismes quí-mics que se l’hi incorporaven perquè fos més pura. M’imagino que l’explicació més correcta hauria estat que

a partir d’aquest més de gener a l’aixeta de totes les llars ja no ens donaran aigua del transvas-sament del Besòs al Llobregat o, viceversa, sinó que s’ha fet un acord amb Vichy Catalán (amb el permís del balneari Prats), per tal de posar l’aigua mine-ral natural amb carbònic afegit (com posa la seva etiqueta) més valorada arreu del món. Amb això passaríem de gaudir d’una aigua normal i corrent a tenir una aigua més mineral. Les infraestructures hauríem de canviar-les per preservar les bombolles tan pures que ens ofereix el brollador i que l’aixeta no en destorbi del seu ple plaer. Tothom veuria aigua de l’aixeta amb bombolles petites i amb unes garanties plenes. Una cosa similar estàvem espe-rant que es resolgués per part de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). La CMT havia obert un termini de consulta pública per conèixer

les opinions dels interessats sobre les Xarxes de Nova Ge-neració. És a dir, el canvi de les canalitzacions de la banda am-pla per fer passar per elles una bona pressió d’aigua de Vichy. O sigui, els bits que passen a dures penes per les canonades habituals es trobaran amb bits minerals naturals amb velocitat i capacitat afegida. En aquest cas es canvia el gas per una ne-cessitat que tenen els usuaris: la velocitat i la capacitat.

Canonades i xarxes de banda amplaL’actual conducte de telefonia bàsica, que ens permet trucar i rebre trucades, és l’aixeta tra-dicional. Ha donat la pressió necessària des de fa molts anys, ja que ens ha permès beure de l’aigua (trucar i rebre trucades). Fa poc que li hem demanat més coses i ha augmentat les seves prestacions tot mantenint la ma-

teixa canonada: la banda ampla que ha estat possible gràcies a la incorporació d’equipaments a les centrals de telefonia, que ha augmentat la pressió i ha millo-rat la qualitat de l’aigua. Per po-der competir tots els operadors, la canonada que ens arriba a casa i que pertanyia a una companyia es va dir que es podia liberalitzar i, si l’usuari ho desitja i ho demana, el pot utilitzar la companyia subministradora. Per això es van fer diferents transvas-saments entre el Besòs, el Llobregat, el Tordera, etc. A cada central es podria dema-nar el darrer tub de l’usuari sempre que la seva aixeta es connectés al brollador del nou subministrador. Això ha comportat que alguns usua-ris hagin vist que calien pres-sions bones que prometia el subministrador, però no ha estat així. També han vist que el canvi al nou brollador

no arribava mai i han tornat a l’antic amb aigua més normal però, a la fi, amb aigua. La consulta que ens planteja-va la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT) el mes de juny es visualit-zava com la creació d’una nova realitat per poder gau-dir d’aigua de Vichy a casa. Tots pensàvem que al final la CMT donaria un pas clau per poder canviar l’actual cicle no inversionista del sector en una decisió clara de po-tenciar les noves xarxes, que han de ser les que permetin configurar i obtenir els es-pais d’entreteniment i empre-sarials del futur. Llàstima que la resolució de la CMT ha estat combinar l’aigua de vichy amb aigua de l’aixeta en funció del tema del que parlem. És allò de ni chicha ni limonà, o millor dit, una mica d’aigua de l’aixeta amb gas carbònic afegit.

La CMT no ha canviat l’actual cicle no inversionista del sector

Robòtica: temps per decidirLES OPORTUNITATS D’UN CAMP EMERGENT

La robòtica és una bona oportunitat per a la indústria i les empreses

LES XARXES DE NOVA GENERACIÓ

FERRAN AMAGODEGÀ DEL COETTC I DEL COITT

Page 13: Món Empresarial 102

Emprenedoria / Empresa 13FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

MERITXELL SORT

Un dia, un empresari va veure un jove amb cadira de rodes que tenia moltes dificultats per pujar a una vorera. Es va posar a pensar i s’adonà que el problema no radicava en què les cadires de rodes fossin ineficients, sinó que el món estava construït per a persones que podien mantenir l’equilibri. A partir d’aquesta idea va néixer el Segway PT, un mitjà de transport creat pel nordamericà Dean Kamen amb l’objectiu d’unir ciència i tecnologia per millorar la vida de les persones. Des que va sortir a la venda per prime-ra vegada a finals del 2002, la taxa de creixement mitjà de la companyia ha passat el 50%. Actualment ja hi ha més de 38 distribuïdores a diferents paï-sos de tot el món, i a Espanya la idea es va importar l’any 2004 a través dels germans Llorens, que van veure en el Segway un dels vehicles del futur per les seves prestaci-ons i característiques diferen-cials. “El nombre actual de concessionaris al país és de 32, i tenim previst completar la xarxa nacional i cobrir les províncies que falten”, afirma en Francesc Llorens, director general de Segway Espanya.

L’acceptació de la societat com a missió bàsicaEls clients principals de la companyia són de tipus ins-titucional i empresarial, cosa que “ens atorga credibilitat i una progressiva acceptació del producte per part de la societat”, explica Llorens. “Quan un ciutadà veu un po-licia patrullant amb Segway, li dóna molta confiança i percep el vehicle com a més proper”, afegeix. La compa-nyia també opera en l’àmbit de la seguretat, la logística, en empreses de publicitat i en empreses que gestionen turs. Una de les seves apostes de futur és dirigir-se a una nova gamma de clients: els aficio-

Pels trajectes massa llargs per fer a peu o massa curts per fer amb cotxe Tot i que encara no és habitual veure gent pel carrer desplaçant-se amb el Segway, els recels del gran públic es van dissipant a poc a poc. Els camps de golf, els aeroports, els cossos de seguretat, els hotels, les zones turístiques... són alguns dels sectors que han apos-tat per utilitzar aquest mitjà de transport, que ja està present a més de 35 ciutats espanyoles.

nats al golf. Ja s’ha aplicat en alguns camps de l’Empordà i les Canàries, on ha donat bons resultats. També volen anar incrementant progres-sivament el client final, és a dir, el ciutadà que adquireix un Segway per als seus des-plaçaments. “S’ha d’educar la població sobre aquest nou concepte de mobilitat urba-na, i això no es fa amb quatre dies. L’aparició del cotxe fa poc més d’un segle va provo-car els recels de molta gent, i fixa’t ara on ha arribat la in-dústria de l’automòbil”, des-taca Llorens.

Adéu als embussos A simple vista, el Segway pot semblar una joguina. I tot i que és veritat que és molt divertit utilitzar-lo, es tracta d’un mitjà de transport for-mal, dissenyat per a la vida actual. El Segway pot arribar fins a llocs on és impossible accedir-hi amb bicicleta o amb cotxe, com l’interior de centres comercials, oficines, empreses, aeroports, ascen-sors o trens. És idoni per a trajectes de fins a 8 quilòme-tres, tot i que en pot recórrer 38 amb una sola càrrega de la bateria. En aquest sentit,

cal destacar el seu vessant ecològic. El Segway és un transport elèctric que no pro-dueix emissions, ja que les seves bateries són d’ió-liti i es recarreguen a qualsevol en-doll. Evitar els embussos i les aglomeracions que caracterit-zen les hores punta de les ciu-tats és un altre dels objectius d’aquest vehicle, que pot ar-ribar a una velocitat màxima de 20 quilòmetres per hora. A

nivell legal, la Comissió Euro-pea ha exemptat el Segway de la legislació sobre vehicles de carretera. Per tant, es pot uti-litzar a les àrees dels vianants i a les voreres a una velocitat de marxa.

Les prestacionsPel que fa als models de Se-gway, bàsicament es treballa amb dues opcions, que són la de ciutat i la tot terreny. “Com a novetat hi ha el mo-del específic de golf. També disposem de packs d’acces-soris que personalitzen la mà-quina per a un ús específic. Per exemple, el pack police,on es subministren una sèrie d’additaments perquè els po-licies puguin utilitzar-los; o el pack comercial cargo, que incorpora unes maletes la-terals per portar paqueteria, ideals per a empreses de lo-gística”, explica en Francesc Llorens. De cara al futur les previsions també són molt optimistes, ja que la com-panyia, amb una facturació de 3 milions d’euros aquest 2007, espera un creixement anual d’entre el 40% i el 50% durant els pròxims anys, so-bretot en sectors com el de la policia, els aeroports o la indústria.

Una de les apostes de la companyia és implantar el Segway als camps de golf. / CEDIDA

Encara que a simple vista sembli una joguina, el Segway és un mitjà de transport formal dissenyat per a la vida actual

SEGWAY, EL VEHICLE DEL FUTUR

El Segway arriba fins a llocs on és impossible accedir-hi amb cotxe o bicicleta. / CEDIDA

“S’ha d’educar la població sobre aquest nou concepte de mobilitat urbana, i això no es fa amb quatre dies”

Page 14: Món Empresarial 102

14 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008EMPRESA / Empresa centenària

lles’ encara em transmet molt bones sensacions!”.

Les moltes aplicacions del gasL’empresa Abelló Linde desen-volupa la seva activitat dins la indústria química, particular-ment en el subsector dels gasos procedents de l’aire. Els produc-tes van dirigits al sector del me-tall i la construcció, la indústria química, l’electrònica, la cerà-mica i el vidre, el sector hospita-lari i alimentari, i també la pro-tecció del medi ambient. El seu president, Isidre Abelló, explica que en aquests moments “es tre-balla per aconseguir un major rendiment dels combustibles –com a conseqüència a l’incre-ment de preus– amb energies alternatives com per exemple l’hidrogeni en l’automoció”. Tot i que desenvolupar nous gasos medicinals per al tractament de teràpies o la tecnologia aeroes-pacial són també branques for-tes de l’empresa.

La clau de l’èxit: Investiga-ció, Recerca i InnovacióEn els últims cinc anys, Abelló Linde ha invertit prop de 70 mi-lions d’euros en actiu immobi-litzat i en Recerca i Innovació i és que el seu president ho té molt clar: “La dedicació de re-cursos a R+I és bàsica i fona-mental per estar al capdavant de productes i serveis així com per diferenciar-nos dels nostres competidors”. Tot i que moltes vegades, “resulta difícil establir on comença i on acaba la inves-tigació ja que les instal·lacions

que fem pels nostres clients, comporten aquest procés”. A Catalunya, Abelló Linde dis-posa d’un centre de Recerca i Innovació a Rubí.

The Linde GroupNo podem parlar d’Abelló Linde sense mencionar The Linde Group, la multinacional present a més de 70 països i líder mundial en el sector del gas amb una cartera de clients que supera el milió i una facturació anual que ronda els 13 mil milions d’euros. “A

Abelló Linde: la història d’una amistat i d’un negoci centenari

MÒNICA VILLANUEVA

La història d’Abelló Linde co-mença a finals del segle XIX a partir d’una trobada providen-cial entre el català Isidre Abelló i l’alemany Carl von Linde a l’Ex-posició Universal de París. El primer, natural de La Riba, estu-diava una enginyeria industrial a França. I el segon, investigava amb les màquines de fred i amb la refrigeració a la liqüefacció dels gasos. Aquesta trobada su-posarà el punt de partida d’una amistat i d’una col·laboració que avui encara perdura.

Amistat catalano-alemanaUns anys més tard d’aquesta trobada, Isidre Abelló s’ha-via traslladat a Barcelona on es dedicava a la importació i a la instal·lació de maquinària a compte de tercers. Per la seva banda, l’enginyer Carl Von Linde –contemporani de grans inven-tors com Karl Benz o Rudolf Diesel- exercia de professor a l’Escola Industrial Superior de Munic on va patentar diferents invents com un aparell amb dues columnes que permetia separar l’oxigen del nitrogen i finalment una “màquina d’oxigen”, com ell mateix anomenava. No va ser fins el 1894 que Abe-lló i Linde firmen el primer con-tracte de col·laboració per la representació comercial de les màquines de fred. El document és escrit a mà i en francès, que serà l’idioma que utilitzaran en les seves relacions personals i professionals.

La primera fàbrica d’oxigen a EspanyaLa relació entre els dos emprene-dors és cada vegada més estreta i l’any 1907 es funda a Barcelona una empresa familiar batejada, en un principi, com Fàbrica d’Oxigen Linde Isidre Abelló, on Carl von Linde participa amb un 25%. La nova companyia posa en funcionament la primera co-lumna de producció d’oxigen existent a Espanya amb una mo-desta instal·lació, que en aquells moments només produïa cinc metres cúbics d’oxigen. Els anys posteriors, l’empresa va ampliar la seva producció adquirint ma-quinària de més capacitat. Fins que, l’any 1916 s’inicia una ex-pansió geogràfica a València.

D’empresa familiar a SAAls anys 20, l’empresa que fins aleshores havia estat familiar, passa a ser una societat anònima, sent distribuïda en parts iguals entre Linde i Abelló. Però el progrés de creixement es veu interromput amb l’esclat de les dues Guerres Mundials i la Guerra Civil espanyola. En acabar la Segona Guerra Mundial, el Ministeri d’Assumptes Exteriors expropia les accions que pertanyien a Linde. Aquesta delicada situació no es podrà solucionar fins la dècada dels anys 50, moment en el qual Abelló Linde es torna a plantejar l’expansió geogràfica i la seva participació en altres empreses. Finalment, l’any 1983, Linde, mitjançant empreses de capital i altres operacions, arriba a tenir la participació actual del 75%. Avui en dia, “no estem ben bé al davant d’una empresa fa-miliar ja que la gestió empre-sarial ha estat professionalit-zada i per tant és independent dels vincles de sang”, explica Isidre Abelló, president d’Abe-lló Linde que també reconeix que des de ben petit ha estat molt vinculat a la companyia i, tot i el pas del temps afirma: “Sentir repicar dues ‘ampo-

L’empresa Abelló Linde es dedica a la fabricació de gasos industrials, especials i medicinals. Junt amb la multinacional The Linde Group, ocupa la posició líder en aquest sector. L’amistat entre les dues marques i la constància amb la recerca i la innovació són les claus de l’èxit d’aquest centenari.

Abelló Linde no ens considerem una filial, sinó membres d’un grup internacional”, sentencia el president Isidre Abelló. És veritat que juntes, treballen per fer el pas crucial d’empresa gasista amb aportació de serveis a companyia de serveis industrials que disposa de gasos, una transformació que suposa infinitats de canvis i desafiaments però la il·lusió per créixer es manté. En definitiva, l’esperit dels dos pioners: Carl von Linde i Isidre Abelló encara està viu.

ABELLÓ LINDE

Planta de Jerez de la Frontera, inaugurada al 2005. És la més nova del grup. / CEDIDA

“No estem ben bé davant d’una empresa familiar ja que la gestió s’ha professionalitzat”

L’hidrogeni per l’automoció o l’aeronàutica són noves branques d’investigació Supervisant el funcionament de les instal·lacions de La Sagrera, Barcelona 1957./ CEDIDA

Plantes a Espanya i Portugal 15Treballadors en territori espanyol 400Treballadors a Catalunya 190Facturació del 2007 114 milions d’eurosPrevisió facturació pel 2008 120 milions d’eurosEstructura accionarial 75% Linde i 25% Família Abelló

ABELLÓ LINDE EN XIFRES

Page 15: Món Empresarial 102

L’empresari del mes / EMPRESA 15FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Alimentària ha estat motor d’expansió de la la indústria agroalimentària”

ANTONI VALLS, DIRECTOR D’ALIMENTÀRIA I DIRECTOR GENERAL D’ALIMENTÀRIA EXHIBITIONS

Antoni Valls vol millorar la qualitat d’Alimentària. / ARTUR ZANÓN

Del 10 al 14 de març es posa el termòmetre sobre una indústria, l’alimentària, que representa el 7% del PIB espanyol. Un 30% dels parti-cipants són internacionals. Assentada com una fira de referència, l’objectiu d’Alimentària passa per mantenir les dimensions i avançar en la qualitat per fer més fructífers els contactes.

ARTUR ZANÓN

Com afronten l’edició Ali-mentària 2008 d’aquest març?Ho fem amb il·lusió, per se-guir com a referent de la in-dústria agroalimentària i dels operadors nacionals i internacionals. Som una de les tres primeres fires mun-dials. Ens reinventem cada any amb una oferta sectorial, d’activitats i seminaris nous.

Quins canvis introdueixen?La distribució ha variat. La darrera edició, del 2006, ens vam ubicar entre els re-cintes de Gran Via i Mont-juïc. Enguany serem en un 90% a la Gran Via. Però In-tercarn i Restaurama seran a Montjuïc. Gran Via no ho aguantaria tot i aquests dos salons tenen entitat per ells mateixos. No ha estat fàcil perquè ho hem hagut de con-sensuar amb tothom.

I en el fons, què varia?Renovem continguts, la for-mació... Per exemple, pre-

sentarem un informe de TMS sobre els comportaments en el futur dels clients a les bo-tigues. Els futurs compradors demanaran una informació màxima, serveis, accessibi-litat, sostenibilitat dels pro-ductes, aplicació real de les noves tecnologies...

Què ofereixen més?Apropem la indústria a la cui-na, farem campionats euro-peus de pizza, reforç de productes de qualitat (oli, formatges, ibèrics...).

La fira potser no arriba en el millor context: inflació en el sector, pessimisme...Deu anys després de co-mençar a internacionalitzar-nos, ara tenim els primers

resultats. Tenim 120.000 me-tres quadrats d’exposició, 17.000 dels quals, d’oferta internacional. El següent saló a Espanya en té 11.000 en tota l . Preve iem uns 35.000 visitants.

Em referia a un context molt més ampli.Sóc optimista. Està justifi-cat l’increment de preus en origen de la llet i el blat de moro? Tothom vol viure. Els preus agro potser no estaven suficientment valorats... Però és l’oferta i la demanda. I pel que fa al petroli, tinc la teo-ria que el desenvolupament de la Xina no només ha en-vaït Europa amb produc-tes més barats, sinó que ha encarit les matèries prime-res. Els efectes, si hi ha cri-si, els començarem a veure ara, després de la fira. Però de moment encara no hem notat res.

L’únic del que no es pot pres-cindir és de l’alimentació.La demanda de certs produc-tes es pot relaxar, però tingui present que la demanda gour-met, de qualitat, s’ha disparat en els darrers anys.

En la internacionalització, qui és la locomotora, Alimen-tària o el sector?Amb modèstia, Alimentària ha estat un dels motors d’aquest procés. Ha brindat oportuni-tats a moltíssimes empreses. Com? A través de diversos eixos: Amèrica Llatina, Àsia i els països de l’ampliació de la UE. També promocionem els Estats Units i el Canadà. Tenim 22 agents repartits per ajudar en l’evangelització de la indústria, col·laborem amb el Copca i l’Icex...

De quins productes es pot fer bandera?L’oli d’oliva té un potencial molt més important que el vi. Som els primers productors i retallem distàncies a Itàlia en la comercialització. En el vi la competència és ferotge. També els elaborats carnis, tot i que depèn de la legisla-ció sanitària de cada país. El pernil es comença a fer un fo-rat a la Xina. Hi ha un però: el canvi euro-dòlar és car.

Quins volums de negoci van aconseguir en la darrera edició?17.200 entrevistes controla-des van permetre facturar 1.800 milions. L’impacte per a Barcelona va ser de 160 mi-lions. És una fal·làcia dir que no es fan negocis en una fira. Què volem? Fer un pelotazo?El que importa, per exemple, és contactar amb un importa-dor que amb el temps ens pot obrir un negoci.

Alimentària 2010 pot créixer encara més?Tenim un volum suficient. Ara hem de millorar la qua-litat. Volem desestacionalit-zar la fira, fora dels cinc dies que dura. Que els compra-dors i els venedors es trobin virtualment tres mesos abans i després.

Què té Barcelona per ser una ciutat que atreu tantes fires? Què podria millorar?És una ciutat referent, que

“La demanda gourmet, de productes de qualitat, s’ha disparat”

“Xina no només ha envaït Europa amb productes més barats, sinó que ha encarit les matèries primeres”

agrada, amb hotels, restau-rants... Pot competir amb Londres, Milà o París. La mostra és el 3GSM o el B&B. Però falten infraestructures. Tenir un recinte urbà compli-ca els certàmens pel trànsit.

Antoni Valls va néixer fa 40 anys, és llicenciat en Econò-miques i PDG per IESE.

Quin criteri té per triar un menú per dinar?M’agrada de tot. Em deixo portar. Si no, sóc poc amant de la fusió: una bona carn o peix a la planxa o a la brasa. La sofisticació em tira enrere.

Com ha integrat les noves tecnologies?Internet per trobar informa-ció, correu electrònic, que sempre tinc col·lapsat, PDA, dos mòbils, portàtil...

Quin és el darrer llibre que ha llegit?L’últim que he llegit és La catedral del mar, d’Ildefonso Falcones.

Què li agrada fer en el temps lliure?Esports (esquí, esquí i esquí). Corro mitges maratons, futbol, tennis... Mens sana in corpore sano!

És usuari del transport públic?A causa de l’estat de Roda-lies formo part dels que vol-drien anar amb tren però no poden.

Què s’hi juga Catalunya el pròxim 9-M?Confiança en l’electorat, que està cansat. També quin és el paper de Catalunya com a potència dins d’Espanya. Falta una visió política-estra-tègica de caire més empre-sarial. Planificar objectius i avaluar el que s’ha assolit.

MOLT PERSONAL

Alimentària Exhibitions és una joint venture participada a parts iguals per Fira de Barcelona i Reed Exhibitions Iberia. Ha tingut dues vides. En l’anterior va acumular l’experiència (know-how)que li va servir per néixer de nou l’any 2002. Les principals capça-leres firals de la firma són Barcelona Degusta, Barcelona Tecno-logies de l’Alimentació, Alimentària Lisboa, Alimentària Mèxic... a més d’Alimentària a Barcelona. Gestiona més de 200.000 metres quadrats d’exposició neta i factura 40 milions anuals.

ALIMENTÀRIA EXHIBITIONS

Page 16: Món Empresarial 102

16 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIUAbertis Converses amb ACS

L’empresa catalana Aber-tis ha fet públic un principi d’acord amb ACS per com-prar el 48% de les accions de l’empresa Autopista Central i el 50% de Rutas del Pací-fico, totes dues a Santiago de Xile. Tot i estar pendent que s’aprovi l’operació pel con-sell d’administració d’Abertis Infraestructures, es tractaria d’una inversió de 700 milions d’euros.

AisaVenda milionària

El grup immobiliàri Aisa ha tancat la venda d’uns locals al Passeig de Gràcia número 30 de Barcelona per 26.000 euros el metre quadrat. L’operació ha reportat a Aisa uns ingres-sos de 52 milions d’euros. Per ara, el nom del comprador no s’ha fet públic.

Banc de SabadellCreix a Miami

El Banc de Sabadell ha arribat a un acord amb el BBVA per comprar el negoci de banca privada internacional que es desenvolupa a través de la seva sucursal nord-americana ubicada a Miami a l’Estat de Florida. Es calcula que el cost de l’operació no exce-dirà dels 48 milions d’euros (70 milions de dòlars). El preu final es concretarà en el moment del tancament de la operació. El Banc de Saba-dell, d’altra banda, manté també a Florida una inversió al TransAtlantic Bank, enti-tat local especialitzada en la prestació de serveis bancaris a minoristes.

Bon PreuAugmenta la xifra de negoci

El grup de distribució Bon Preu ha tancat un període de 10 mesos (març - desembre 2007) amb un augment d’un 16,6% de xifra de negoci respecte el mateix període de l’any passat. L’empresa considera el resultat “molt satisfactòri”. Pel que fa al tancament de l’exercici vigent, el qual es farà efectiu el 29 de febrer, es preveu que Bon Preu assolirà un volum de vendes netes de 442 milions d’euros.

CimalsaAmplia el capital

L’operador logístic Cimalsa ha fet una ampliació de capi-tal de 21 milions d’euros. Amb aquesta ampliació el capital social del grup s’eleva a 24,6 ME. Aquesta operació està des-tinada a finançar una nova polí-tica de manteniment de sòl públic als emplaçaments logís-tics.

Ciments MolinsAdquireix part d’una

empresa a Tunísia

L’empresa Ciments Molins de Sant Vicenç dels Horts (Bar-celona) ha comprat el 65% de SOTACIB. Es tracta també d’una empresa dedicada a la producció de ciment situada a Tunísia. Ciments Molins ha invertit 86 milions d’euros en aquesta operació. SOTACIB té una capacitat anual de pro-ducció de 350.000 tones de ciment blanc i part de la seva producció s’exporta a Algèria, Líbia i França. Ciments Molins, per la seva part, és un grup d’empreses que es dedica a

aquest sector de fa més de 75 anys. Actualment compta amb una plantilla de més de 3.000 treballadors.

Construccions RieraRestaurarà la Casa Amatller

L’empresa Contruccions Riera es farà càrrec de la restauració de la façana de la Casa Amat-ller degut a l’estat malmès dels seus elements ornamentals. La relació entre Riera i la Casa Amatller es remunta a l’any 1898 quan aquesta empresa es va fer càrrec de la contrucció de l’immoble a petició d’Antoni Amatller i sota la direcció de l’arquitecte modernista Josep Puig i Cadafalch. Està previst que les obres de resturació de la façana durin 10 mesos.

CuatrecasasAugment de la facturació

El despaxt d’advocats de Barce-lona Cuatrecasas ha previst tan-car la facturació del 2007 amb uns ingressos de més de 223 mi-lions d’euros, amb un increment anual superior al 18%. En l’últim trimestre del 2007, el despatx va notar una parada en les opera-cions econòmiques produïda per l’efecte de la crisi de les hipote-ques d’alt risc als Estats Units.

Grup MSTÈxit en les espectatives

El Grup MST ha tancat el 2007 amb un balanç positiu de fac-turació d’11,6 milions d’euros bruts. L’empresa s’havia marcat arribar als 11 milions i els han superat satisfactòriament. Cal destacar que aquesta xifra de facturació supera en un 30% la que es va aconseguir el 2006. En cinc anys, el Grup MST ha quadruplicat gairebé les seves

vendes si s’observa que el 2003 es van facturar 3,2 milions d’euros. A partir d’aquest 2008 s’inicia un nou pla a cinc anys amb l’objectiu de situar el Grup MST entre les 10 millors empre-ses del sector de l’atenció tele-fònica a Espanya.

Infor Business SolutionsArriba a la Xina

L’empresa espanyola de soft-ware Infor Business Solutions ha iniciat la seva expansió a l’Àsia. La ciutat escollida per començar la seva implantació comercial és Shangai (Xina). L’empresa, que ja ha aconseguit una posició sòlida al mercat espanyol, ha triat la Xina per tractar-se d’un gegant tecnolò-gic amb moltes possibilitats. Infor Business Solutions ofereix solucions tecnològiques avança-des a l’empresa industrial, espe-cialment a les pimes industrials. Actualment, un equip espe-cial d’I+D+i del laboratori que té a Barcelona està treballant en l’adaptació dels productes a la llengua xinesa per tal de començar a oferir-los als clients que els han sol·licitat.

MovistarUna marca valuosa

Segons un estudi realitzat per la consultora Interbrand, Movis-tar és la marca més valuosa amb un valor aproximat de 12.236 ME. En aquest rànking de marques del 2007 trobem en segon lloc el Banc de San-tander (amb 9.363 ME) i en ter-cer lloc el BBVA (7.736 ME). L’informe Interbrand s’elabora cada 2 anys i analitza les mar-ques en funció de 3 variables: fortalesa financera; decisions de compra dels consumidors; i la probabilitat d’ingressos pro-vinents de la marca.

Port AventuraNou rècord de visites

Port Aventura va tancar el dia 6 de gener la millor temporada de la seva història. Des que va obrir les portes el passat març els parcs del complex d’oci han rebut més de 4.100.000 visites.

Aquesta dada suposa un incre-ment d’un 6,6% respecte l’any anterior. Pel que fa a la mitjana de l’ocupació dels hotels Port Aventura, El Paso i Caribe ha estat del 76%, cosa que suposa un 5,5% més que la temporada passada. Port Aventura tornarà a obrir les seves portes el pro-per 14 de març i oferirà als seus visitants la possibilitat de gau-dir de 3 camps de golf (2 de 18 forats i un de 9). La inversió d’aquest projecte ascendeix a gairebé 40 milions d’euros.

SeatEstrategia de creixement

El president de la filial espan-yola de Volkswagen, Erich Schmitt, ha fet pública la seva intenció de fabricar cotxes Seat a Sud-amèrica. Segons Matías Carnero, president de comitè d’empresa, no es tracta d’una deslocalització de la planta de Martorell sinó d’una estrate-gia de creixement amb produc-cions en d’altres països. Per tal d’arribar a l’objectiu de 800.000 cotxes és imprescindible bus-car altres instal·lacions. Schmitt té previst treure al mercat en els propers cinc anys entre 13 i 15 models nous de vehícles.

The Colomer GroupObre al Baix Llobregat

El grup català de cosmètica i perfumeria ha escollit Cornellà (Baix Llobregat) per instal·lar la seva nova seu amb la qual afrontarà tots els reptes del futur. El nou edifici, dissenyat per Arquitectura Norman Cin-namon, disposa dels sistemes tecnològics i els seveis més moderns i disposa de més de 280 places d’aparcament subte-rrani pels seus treballadors. The Colomer Group es va fundar el 1943 i fins ara estava ubicat al carrer Aragó de Barcelona, seu que s’ha hagut de deixar per ini-ciar una nova etapa a Cornellà.

Unit 4 AgressoA Catalunya

L’empresa Unit 4 Agresso ha decidit situar a Barberà del Vallès a la filial espanyola CCS

Page 17: Món Empresarial 102

Panorama / EMPRESA 17FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUBages PolitsMoren dos treballadors per

inhalació d’un producte tòxic

Dues persones van resultar mortes a principis de gener per la inhalació d’un producte tòxic, el tricloroelitè, molt perillos també si s’ingereix o si s’hi té contacte. Tots dos eren treballadors de l’empresa Bages Polits, dedicada al trac-tament i recobriment de meta-lls. Els intents de reanimació de Bombers i serveis mèdics no van poder salvar-los la vida.

CitigroupEfectes de les

hipteques “subprime”

El primer banc dels Estats Units, el Citigroup, ha per-dut 6.780 milions d’euros per l’efecte terratrèmol de les hipoteques “subprime”. L’entitat financera ha anunciat que rebaixarà el seu dividend de 0,54 centaus de dòlar per títol fins els 0,32 centaus.

DanoneAvís d’un article promocional

La companyia Danone ha fet saber als consumidors que l’article promocional que es va incloure els passats mesos de novembre i desembre de 2007 amb la compra de “Mi primer Danone” pot ser un risc pel nadó. Es tracta d’un porta-xumets que podria perdre “en circumstàncies extraordinaries” alguna de les seves peces. Danone havia tret al mercat 65.000 porta-xumets sense haver-se adonat de la incidència. La compan-yia ha demanat als consumi-dors que o bé es desfacin del producte o bé els el retornin per correu.

EMIReestructuració d’empresa

La discogràfica britànica EMI retallarà entre 1.500 i 2.000 llocs de treball a tot el món. Aquesta acció pretén fer estalviar a la discogràfica 264 milions d’euros anuals. La revisió s’ha dut a terme des-prés d’un període de consulta de tres mesos amb Terra Firma, un fons de capital risc que EMI va adquirir l’any pas-sat per 3.600 milions d’euros.

FibracolorPrevisió de tancament

El Consell d’Administració de l’empresa tèxtil Fibracolor, filial d’Inditex i amb seu a Tor-dera, ha transmès a la direc-ció que cal fer un tancament esglaonat de la planta en sis mesos. Com a conseqüèn-cia es quedaran sense feina 280 treballadors. Fins fa poc s’estava negociant un ERO parcial de 150 treballadors.

Frape BehrInicia una vaga indefinida

Tant la direcció com el comitè d’empresa de Frape Behr han considerat “insatisfactòria” la resolució de la Generali-tat sobre l’Expedient de regu-lació d’Ocupació (ERO). En aquesta resolució s’ha apro-vat l’acomiadament de 92 tre-balladors els quals han decidit iniciar una vaga indefinida ja des de principis de gener. El procés de negociació ha durat més de 3 mesos i ara Frape Behr ha valorat com a “molt difícil” la possibilitat de poder arribar a un acord que asse-guri el futur de l’empresa des-prés de l’acomaidament de 92 persones.

MicrosoftInvestigat per Brusel·les

Des de la Comissió Euro-pea s’ha iniciat una investiga-ció a Microsoft per unes pre-sumptes pràctiques il·legals en benefici del seu navegador Internet Explorer i el paquet de programes Office. S’ha ini-

ciat aquest procés arrel de les denúncies presentades per la companyia informà-tica Opera i per l’associació empresarial Comitè Euro-peu per a Sistemes Intero-peratius (ECIS). La investi-gació es centararà en el fet de si Microsoft ha facilitat les dades tècniques bàsiques per tal que els programes de la resta de companyies infor-màtiques puguin ser compati-bles amb els seus productes.

NokiaTanca una planta a Alemanya

El principal fabricant de telèfons mòbils del món ha anunciat que a mitjans del 2008 té previst tancar la planta de Bochum (Ale-manya). Aquesta decisió afectarà a 2.300 treballadors. La intenció de l’empresa és traslladar la producció a d’altres regions on la produc-ció resulti més econòmica i s’està parlant sobre la possi-bilitat d’una deslocalització a Rumania. La multinacional ha justificat aquesta mesura argumentant que la fàbrica de Bochum no és prou com-petitiva.

PrimayorProtestes dels treballadors

La major part de la planti-lla de treballadors de Prima-yor ha tallat recentment la carretera LV-2001 que passa per davant de la planta per protestar per la greu situa-ció de crisi per la qual està passant l’empresa. A més d’aquesta acció també han cremat palets de fusta i altres materials que han extret de

la mateixa fàbrica. S’han cri-dat consignes contra els titu-lars de diverses administra-cions perquè diuen sentir-se ignorats.

Repsol-YPFNo podrà exportar

a fora de l’Argentina

El govern argentí ha fet pública la intenció de prohi-bir a Repsol-YPF i també a la resta d’empreses petrolie-res al país que exportin com-bustibles líquids, gasolina i gasoil. A més, s’ha orde-nat que els preus d’aquests productes tornin al seu cost del passat 31 d’octubre. Aquesta decisió del govern argentí respòn a la necessitat d’establir mesures que per combatre les fortes pujades dels preus en assortidor de les últimes setmanes.

Roca CorporacióCongela les

inversions a Espanya

Roca Corporació, empresa fabricant d’equipaments domèstics ha optat per con-gelar les seves inversions a Espanya el 2008 a causa de la situació de parada del sec-tor de la construcció. Roca Corporació ha adquirit en els últims temps tota una sèrie d’empreses a l’estranger per traslladar-hi part de les pro-duccions de menor valor afe-git a països amb mà d’obra més barata. Recordem que Roca, a finals de 2007, va acomiadar 14 treballadors de la planta de Gavà afectats per un Expedient de Regu-lació (ERE) que ja va reper-cutir a 21 treballadors més a l’octubre.

Agresso el Centre Internacio-nal de R+D+i. L’empresa CCS Agresso està dedicada a la creació de programes de ges-tió interns per a les empreses i organismes públics i, el 2008, distribuirà a Europa el pro-ducte Ekon, produït en la seva total integritat a Catalunya.

VitriAcord amb els treballadors

Els treballadors de l’empresa Vitri de Torelló han ratifi-cat recentment l’acord que es va arribar entre el comitè d’empresa i la direcció. 32 mecànics de la planta aniran a treballar a la planta que Vitri té a Eslovàquia durant el proper any en torns rotatius de 4 set-manes. En un principi, el grup Vemsa, propietàri de Vitri, va obrir la planta d’Eslovàquia amb la intenció que en un breu termini diposés dels seus pro-pis mecànics formats a Cata-lunya. El procés serà més llarg del previst. Amb aquest acord es milloraran les condicions salarials i laborals d’aquests treballadors.

VolkswagenRècord de vendes

El fabricant alemany va aug-mentar les vendes durant el 2007 fins a arribar als 6,189 milions de vehícles, xifra que suposa un 7,9% més que l’any anterior. Les entregues a mer-cats grans com el Brasil o la Xina van augmentar una per-cera part. A Europa Central i de l’Est, ho van fer en un 21%. És destacable el fet que les vendes de Volkswagen no només no han augmentat a Alemanya sinó que han disminuit. En aquest país les entregues del 2007 es van reduir fins a 1,06 milions de turismes, un 4,8% menys.

Page 18: Món Empresarial 102

18 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008EMPRESA / Màrqueting i Comunicació

ARTUR ZANÓN

Preveuen duplicar totes les xifres fins el 2010. No temen l’efecte de la competència?No. La majoria són petits operadors locals. Potser els hipermercats i sem-blants, de manera indirecta... Però tot i l’obertura de botigues a Catalunya, encara conservem el 25,6% de la quo-ta de congelats aquí.

I ara fixen l’estratègia a Madrid, a més de consolidar-se a Catalunya.A Catalunya hem obert 150 botigues en 24 anys i tenim un client madur. A Madrid, amb 50 establiments i 5 anys d’història, hem captat un client més jove.

Com calculen que pot canviar encara més el client? Cada cop es demana més producte elaborat, precuinat, congelat...Des del 1983 hem innovat molt. Abans el consumidor triava d’un producte que li presentàvem a granel. Ara els ho donem envasat. I això ens ha per-mès atreure més joves.

Quin és el perfil de consumidor? La Sirena és forta en jubilats i parelles adultes sense fills i amb fills grans. Però cada dia tenim gent més jove, sobretot a Madrid.

Quina distribució tenen de les vendes per productes i quin sigment pot créixer més?Peix, marisc i plats preparats és el que més puja. Un 25% de les vendes és de peix sense cuinar. El 19%, per al verd. El 14%, el marisc. El 13%, plats prepa-rats. I l’11%, gelats. Tot són marques pròpies. Només venem Häagen Dasz, que dóna una mostra de l’aposta per la qualitat. Hem democratitzat el con-sum de peix i marisc.

“Hem democratitzat el consum de peix i marisc”

Francesc Galí en un dels establiments de La Sirena. / FOTO: ARTUR ZANÓN

Amb una vida professional dedicada gairebé en exclusiva a la gestió de màrqueting d’empreses d’alimentació, Francesc Galí (Barcelona, 1964) col·la-bora des del 2006 en el pla d’expansió de La Sirena. Abans va passar per Zero Super-discount (Miquel Alimentació), Su-peco-Maxor, Champion (tots dos del grup Carrefour) i els tres anys ante-riors a La Sirena, per la cooperativa Plana de Vic. Va estudiar enginyeria de Telecomu-nicacions i és graduat en Publicitat i Direcció de Màrqueting.

Només de congelats pot viure l’home?Es podria viure perfectament, però si no, caldria combinar-los amb aliments frescos per la carència d’alguna vita-mina.

Quants fills té?Una. Té 8 anys.

I són ben diferents a les genera-cions anteriors...Sobretot per l’accés que tenen a les noves tecnologies i la capacitat de fer activitats que abans no teníem.

Què compra per internet?Articles d’oci: llibres i música.

Les pel·lícules, descarregades, al cinema o al dvd?Millor al cine, però en la pràctica, al dvd.

A quin personatge històric li hau-ria agradat conèixer?Erasme de Rotterdam. N’estic llegint la biografia. Tenia una concepció del món molt moderna. Va ser el primer europeista.

Què troba a faltar de Barcelonaquan és a Madrid?La seva vida cultural i la combinació mar-muntanya. Aquí tens a una hora la mar, i a una hora la muntanya.

UN APARTAT MÉS QUEPERSONAL

ENTREVISTA A FRANCESC GALÍ, DIRECTOR DE MÀRQUETING DE LA SIRENA

Amb 151 botigues a Catalunya, 50 a Madrid, quatre al País Valencià, una a l’Aragó i una a Andorra, la cadena de supermercats especialitzada en congelats La Sirena espera obrir-ne 37 fins l’abril del 2008. La seva estratègia passa per incrementar la presència a la capital espanyola. El consum de congelats a Madrid és per ara menor i la competència permet anar grapant quota de mercat sense pausa. Sis milions de consumidors amb un alt poder adquisitiu són un bon argument

Com qualifica la relació qualitat-preu?Hi oferim 650 referències, i aquest any n’introduirem 125, de nou. En qualitat i innovació volem estar un pas per en-davant de la competència.

Com es pot incrementar cada any un punt els marges comercials? Ara estan al 36%.Innovant i cada dia comprant millor, gràcies a un major volum i a la con-centració de proveïdors.

Quina importància té internet en la venda de productes?Poca. No volem explotar aquesta via. El nostre negoci són les botigues de proximitat. És un servei més que do-nem els nostres clients.

Però sí fan campanyes dinàmiques.Per exemple, accions de micromàr-queting. Quan obrim un botiga oferim

descomptes 2x1, promotores passen per les cases... Apostem per cuidar al client: cursos de cuina, guies nutricio-nals, contra l’obesitat, foment de la sa-lut... Hem format 5.000 clients en com es cuina i a 12.000 alumnes de 200 es-coles els hem fet xerrades de nutrició.

Madrid és la base de l’expansió. Aquin ritme hi creixeran globalment?Superior al 30%. Obrim tres botigues noves al mes. De les 50 actuals vo-lem passar a les cent en poc temps. A Catalunya encara hi ha espai per uns 25-30 establiments més, sobretot a ciutats mitjanes. Per exemple, no fa molt en vam obrir una a Manlleu.

I com finançaran aquest creixement?El creixement es finança mitjançant el cash-flow que genera la companyia i amb el finançament bancari que ja hem obtingut.

Page 19: Món Empresarial 102

Cambres de comerç i agrupacions empresarials / EMPRESA 19FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

A.S

Les comarques tarrago-nines, en general, han incre-mentat el seu creixement econòmic en els darrers anys. A quins factors es deu això?A molts factors, entre ells que les comarques de Tarragona, globalment estan ben comunicades, especialment ara amb l’ar-ribada de l’AVE. La zona de Barcelona va quedant saturada, i en certa part es desplaça a les comar-ques de Tarragona. La pròpia vitalitat i capacitat industrial, turística, edu-cativa, agrícola, comer-cial... de les comarques de Tarragona, també genera creixement econòmic.

Quines són les princi-pals activitats econòmiques de la zona? I quines són les que poden créixer més en els propers anys?L’activitat econòmica de la demarcació de la Cambra de Valls suposa una economia diversifi-cada: indústria, comerç, agricultura, turisme bàsi-cament cultural i gastro-nòmic, serveis... Sembla que la que pot créixer més és la industrial, tot i que nosaltres apostem per indústries netes, i amb tot el procés indus-trial i administratiu de l’empresa. Els darrers anys, alguns promotors han construït grans naus, per a magatzems i logís-tica. Nosaltres apostem perquè les empreses que tenen el procés industrial a la comarca, tinguin tots els magatzems i serveis logístics que necessitin. Ara bé, indiscrimina-dament omplir-nos de magatzems, no ho consi-derem convenient.

A quin perfil responen les empreses que repre-senta la Cambra?Responen al perfil de la indústria manufacturera, i força diversificada. Tenim presència en diversos sec-tors: el metal·lúrgic i auxi-liar de l’automòbil, el del

“No volem que ens envaeixin els magatzems logístics”

paper, fusta, mobles, pell, materials per a la cons-trucció, transformats plàs-tics, productes alimenta-ris, fabricació de xampús, comerç majorista i deta-llistes, transports i serveis diversos, indústria tèxtil, hostaleria i restauració, constructores, fruits secs, vins, olis...

Quines són les seves principals preocupacions?Més que preocupacions, objectius, i són que hi hagi un desenvolupament har-mònic i sostenible de l’àrea de Valls; que no ens enva-eixin magatzems logístics, sinó empreses amb tot el procés de producció; que el Pla Territorial del Camp de Tarragona surti el més ajustat i equilibrat possible; que els fills dels ciutadans de l’Alt Camp, puguin trobar la feina ade-quada, i treballar i residir a la pròpia comarca; i que les empreses de la nostra demarcació es vagin ade-quant i adaptant, en tot moment, als canvis.

Creu que l’empresari de la zona mira prou cap a l’exterior? Quines eines posa la Cambra a l’abast de l’empresari per projectar-se internacionalment?A la demarcació de la Cambra, tenim un gruix significatiu d’empreses que exporten amb regula-ritat a 70 països del món,

sense comptar els de la Unió europea. Compro-vem que moltes d’elles fan un esforç constant, per conquerir nous mer-cats en l’exportació, i en definitiva un nombre destacat d’empreses mira a l’exterior. Ara bé n’hi ha d’altres, que podrien exportar, però mentre tinguin suficient demanda interior, no fan el suficient per obrir mercats a l’exte-rior. A la Cambra de Valls, tenim un Departament de Comerç Exterior, i posem a l’abast de l’empresari que desitgi formació i informació internacional, catàlegs, fires, missions comercials... per ajudar a obrir mercats exteriors. Tenim un delegat Copca, que ajuda constantment en aquesta missió.

La Cambres de Cata-lunya s’han queixat en diver-ses ocasions de la manca d’infraestructures a casa nostra. Com afecta aquesta situació al seu territori?Hem dit diverses vegades, que el nostre territori no necessita ser triturat per un continu de noves in-frastructures, sinó que el que necessita és moder-nitzar, ampliar, desdoblar les existents, que són moltes. Hi ha moltes car-reteres que encara són antics camins que es van asfaltar, i continuen amb una amplada mínima.

Pensem que el Camp de Tarragona, també es turís-tic, i el turisme vol pai-satge, el paisatge natural del nostre territori, no vol un creixent asfalt, ciment, esborrancs... El ferrocarril necessita una bona inver-sió constant, per treure vehicles i mercaderies de les carreteres. Cal fer les millores que calguin en les vies, i sobretot oferir més serveis de trens regionals i de mercaderies.

Se senten prou recolzats per les administracions en la seva tasca de suport a l’empresariat?De suport a l’empresa-riat mai n’hi ha prou, i de recolzament sempre hi ha més possibilitats, ja que constantment s’obren factors i situacions noves. Amb tot mantenim bones relacions amb totes les administracions, almenys aquesta és la nostra volun-tat, i estem oberts a col·-laborar amb tothom que ens ho demani.

Com es tradueix l’aposta de la Cambra de Valls per la formació?Des de la Cambra apos-tem fortament per la for-mació continuada de cara les empreses. Tenim un centre de formació, que manté una forta activi-tat de cursos, seminaris, jornades informatives... Durant el 2007, s’han fet 46 cursos, i han passat pel centre de formació de la Cambra 562 alumnes.

Quins són els reptes més immediats de la Cambra?El repte de la Cambra és adequar-se dia a dia a les necessitats i serveis que precisi, globalment i individualment, el teixit empresarial de la nostra demarcació, i això ho intentem fer amb eficàcia, i amb accions i fets con-crets. Un altre repte que tenim a finals del 2008 i el 2009, és commemorar el centenari de la Fundació de la Cambra de Comerç i Indústria de Valls.

Morera es troba al capdavant de la Cambra de Valls. / D. FERNÁNDEZ

BREUS ASSOCIACIONS EMPRESARIALS

ENTREVISTA A MARCEL·LÍ MORERA, PRESIDENT DE LA CAMBRA DE VALLS

PIMEC

CONVENI PER FOMENTAR LA CONTRACTACIÓ DE PERSONES EN RISC D’EXCLUSIÓ

ELS CONSTRUCTORS DEMANEN LA GESTIÓ DESCENTRALITZADA DE L’AEROPORT DE BARCELONA

El president de ‘la Caixa’, Isidre Fainé, i el presi-dent de la Fundació Pimec Acció Social, Josep Lluís Francesch, han signat un conveni per a la in-tegració laboral de persones en risc d’exclusió so-cial. Aquesta col·laboració es portarà a terme en el marc del programa Incorpora de l’Obra Social ‘la Caixa’ amb la finalitat que aquest es pugui implan-tar en el major nombre possible d’empreses. La vo-luntat és concretar un model d’intermediació que esdevingui un referent com a eina de cohesió so-cial. La Fundació Pimec aporta al programa Incor-pora de l’Obra Social el coneixement de l’empresa i de les seves necessitats, actua com a vincle entre el món empresarial i les entitats socials i elabora un model de relació entre els dos àmbits per millorar l’índex d’inserció de persones en risc d’exclusió.

El Gremi de Constructors d’Obres de Barcelona i Comarques s’ha adherit a la campanya de comu-nicació ‘Catalunya vol volar més alt’. La iniciativa demana un nou model de gestió per a l’aeroport del Prat i la impulsa l’associació FemCAT, amb el suport de nombroses entitats del món econò-mic i social de Catalunya. Segons el president del Gremi, Néstor Turró, “el Gremi ha demostrat al llarg de la seva història l’arrelament i el compro-mís amb el territori, i és des d’aquesta coherèn-cia que defensem un model de gestió que situï l’aeroport de Barcelona com una instal·lació cap-davantera a nivell europeu”.

LA PATRONAL DEMANA UN VOT DE CONFIAN-ÇA PER A LA CONSELLERIA D’EDUCACIÓ

CECOT

La patronal Cecot creu que no és el moment de convocar vagues per la proposta de Llei d’Edu-cació que la Conselleria d’Educació vol posar en marxa. Entre altres motius perquè només s’ha elaborat un document de bases. L’entitat con-sidera que el text anomenat Bases de la Llei d’Educació de Catalunya promogut pel conseller d’Educació, Ernest Maragall, és un pas important en el procés de reflexió per la millora del nostre sistema educatiu. “Creiem, des d’un punt de vista empresarial, que el document de bases va en la bona direcció per afrontar un problema que con-siderem crític: la competitivitat del país”, afirma Antoni Abad, president de la patronal.

GREMI DE CONSTRUCTORS D’OBRES

Francesch i Fainé signant el conveni de col·laboració. / CEDIDA

Page 20: Món Empresarial 102

20 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008EMPRESA / Panorama

DIRECCIÓ PUBLICITAT PREVENCIÓ INFORMÀTICA MÀRQUETING

GEMMA CAROLGERENT DEL SERVEI DE PREVENCIÓ GAUDÍ

MARCEL GALLISOCI DIRECTOR D’ACTICOM

Aportar valor des de les TIC

Cada cop més les empreses es-tan agafant consciència de la importància de tenir una cor-recta planificació dels sistemes d’informació, és a dir, una ade-quada aplicació de les TIC. No n’hi ha prou amb simplement incorporar les tecnologies sinó que cal estudiar el valor que aportaran als diferents proces-sos de negoci, automatitzant i simplificant activitats, però, sobretot, aportant avantatges diferencials respecte a la nostra competència, donant suport a l’estratègia corporativa. És per això que el tradicional departa-ment d’informàtica, responsable de la gestió d’infraestructures i aplicacions, està esdevenint cada cop més, el departament de Sistemes d’Informació i Or-ganització, amb un enginyer en informàtica al capdavant, amb uns forts coneixements tecno-lògics, que pugui dirigir i coor-dinar el seu equip tècnic, però amb una completa visió del ne-goci i de l’entorn en què es mou l’empresa per poder ser un bon interlocutor per a tots els de-partaments funcionals.

RAMON COSTAENGINYER INFORMÀTIC I PROFESSOR

EU GIMBERNAT I TOMÀS CERDÀ

La salut dels treballadors

Ja fa més d’una dècada de l’en-trada en vigor de la Llei marc de prevenció de riscos laborals. Aquest darrer any ens deixa no-ves obligacions que han gene-rat gran nombre de consultes i moltes hores d’estudi per part dels especialistes en matèria de seguretat i salut laboral. Una de les quals és la Llei que regula la subcontractació al sector de la construcció, que té com a objectiu reduir l’excés de cadenes de subcontractació i aconseguir que les empreses tinguin una mínima estructu-ra organitzativa. Des del punt de vista pràctic, l’aplicació de la llei s’ha de traduir en el que s’anomena gestió dels contrac-tes i subcontractes i ens ha de permetre assegurar el mínim compliment de les mesures de seguretat, durant l’execució dels treballs. Sabem que el sector ha estat i és el motor de l’economia del nostre país. Això ens porta a millorar els nivells de seguretat i disminuir realment els índex d’accidentalitat. No oblidem que la salut dels treballadors és la salut de les empreses.

Adaptació de la formació

Existeixen diversos motius que duen a les escoles de ne-gocis a internacionalitzar-se. En alguns casos, els propis clients, futurs empresaris, que demanen una formació glo-bal, que els permeti actuar en la diversitat de mercats. Per altres, sortir a l’exterior cons-titueix una forma d’arribar a un públic més ampli. En els darrers anys, els vincles in-ternacionals de les escoles de negocis han anat una mica més enllà, i han adquirit una major implicació sota fórmu-les com joint ventures, acords de cooperació i aliances es-tratègiques. Les escoles de negocis han comprès que un programa que simuli l’entorn multicultural en què els di-rectius operen constitueix el context natural per adquirir les habilitats que els perme-tin gestionar projectes com-plexos i treballar amb equips intercontinentals. Les nostres escoles de negocis són cons-cients de la necessitat de desenvolupar el coneixement com a avantatge competitiu.

Els futurs empresaris demanen una formació global

La primera impressió

Alain de Botton, filòsof i es-criptor comentava “quan dos adults es troben, acostumen a preguntar-se: a què et dediques? Si la resposta és satisfactòria intercanvien targetes i miren de quedar per a un altre dia. En cas contrari, donen mitja volta i des-apareixen”. Si considerem que això es veritat, resulta evident que en presentar-nos de manera adequada al nostre interlocutor, tot copsant la seva atenció, tin-drem majors probabilitats de què ens arribi a recomanar com a professionals, o els serveis de la pròpia empresa. Per tal de poder arribar a gene-rar una bona primera impres-sió, la pròpia experiència m’ha demostrat que resulta molt important, arribat el moment, que siguem capaços d’aprofitar els primers 30 segons, doncs aquest és el temps durant el que podem estar segurs que gaudim de l’atenció del nostre interlocu-tor. Recomano, en conseqüèn-cia, tenir preparada una frase en la que es resumeixi: quin va-lor aportem, a qui l’aportem i com poden localitzar-nos.

Hi ha programes que no promouen la igualtat de gènere

Cal disminuir realment els índex d’accidentalitat

Una adequada aplicació de les TIC és clau per a les empreses

És important saber aprofitar els primers 30 segons

AMADEU BERGÉSDIRECTOR CREATIU

KEIRETSU COMUNICACIÓ

Violència, publicitat i TV

Comença l’any i ja han mort as-sassinades diverses dones en mans de les seves parelles. És a dir, l’eufemisme de la ‘violència de gènere’ ha acabat amb les seves vides. Les campanyes institucionals no han servit per canviar el comportament d’aquests maltractadors que en massa ocasions esdevenen assassins. A Catalunya s’ha optat per una campanya de sensibilització a llarg termini. Està adreçada a un target jove (crec que massa) amb el concepte ‘Talla amb els mals rotllos’ que, jo crec, sembla més un anunci contra la droga. És difícil solucionar un problema tan greu perquè està engendrat en el més profund i obscur de la cultura masclista però, per descomptat, poc podrem fer els publicitaris mentre s’emetin per televisió programes com Escenas de matrimonio que invaliden qualsevol iniciativa de canvi respecte a la igualtat de gènere. On estan les protestes d’associacions i col·lectius? Una vergonya que podem pa-gar cara.

ALFONSO CEBRIÁNDIRECTOR GENERAL D’EAE

Page 21: Món Empresarial 102

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL Panorama / EMPRESA 21

Ja fa anys que sentim parlar del networking. Ho relacionem tot seguit amb un grau d’esforç per construir i/o mantenir una xar-xa de relacions adient al propi nivell i situació professional. Això que sempre hem sentit a dir que era convenient per al desenvolupament de la carre-ra de tot professional, podem afirmar que s’ha convertit en un verdader ‘patrimoni’, en quel-com pràcticament imprescin-dible, a nivell directiu espe-cialment, i que si ho sabem gestionar ens reportarà impor-tants avantatges. Estem parlant del manteniment de la pròpia ‘xarxa social’, que pot tenir un‘històric’ –el recull de totes lesrelacions que hem anat con-reant dia a dia– i una part nova d’actualització i enriquiment sistematitzat, en base a estar presents en els ambients o as-sociacions més adients. I amb quin objectiu? Doncs la possi-bilitat de trobar-nos amb pro-fessionals, del mateix o altres sectors. Els avantatges repercu-teixen en nosaltres i en la imat-ge de l’empresa on treballem.

El cultiu de la xarxa social

JOSEP MARIA MATÓPRESIDENT DE FACTOR PLACEMENT

CARLOS GALVEDIRECTOR GENERAL NET2U

PSICOLOGIA

JORDI TOUSDEPARTAMENT DE PSICOLOGIA - UNIVERSI-

TAT ROVIRA I VIRGILI

Addictes al treball

El treballador addicte és una persona que, pressionada per l’entorn laboral competitiu, s’ob-sessiona pel seu treball. Vol fer més i més feina, l’empresa és la seva raó motivadora, i s’oblida cada cop més de les relacionssocials i personals amb els qui l’envolten. Els addictes al tre-ball tendeixen a treballar en excès, per sobre dels seus pro-pis límits i de les seves necessi-tats, generant dependència en el treball. Però, treballar més no vol dir que els serveixi per gran cosa més que per reduir la seva angoixa. Els psicòlegs del treball hem parlat sempre de la importància dels objectius per a la motivació laboral. Així, un “cert grau d’addicció a la feina” pot resultar clau per assolir els objectius del lloc de treball i es-tar motivat. El comportament de l’addicte no és un comporta-ment motivat ja que l’augment de les seves hores d’estada a la feina no té perquè representar una millora en la qualitat del seu producte, ni una millora en el deseiximent i rendiment laboral.

El treballador addicte s’obsessiona pel seu treball

LEGAL

La inspecció dels ordinadors

El Tribunal Suprem (STS 4ª 20 Set 2007, unificació de doctrina) ha recone-gut la facultat de l’empresa d’inspeccionar l’ús i contin-gut dels ordinadors assignats als seus treballadors. El Tri-bunal considera l’ordinador com una eina de treball i, de no controlar el seu ús, esta-ria “retribuint com a temps de treball aquell dedicat a ac-tivitats extralaborals”.No obstant, entén que per-què aquesta mesura sigui respectuosa amb el dret a l’intimitat del treballador, no ha d’existir una expecta-tiva de privacitat per part de l’empleat. Per això, cal que existeixi una política cone-guda en relació amb l’ús de l’ordinador i la possibilitat de mesures de control.Altres sentències en aquesta matèria han entès que tota mesura de control, per ser respectuosa amb el dret a la dignitat del treballador, ha de respondre a criteris de raona-bilitat, idoneïtat, necessitat i proporcionalitat.

DAVID SANMARTÍNADVOCAT I INVESTIGADOR PRIVAT

DIRECTOR DEL GRUP HAS

El TS considera l’ordinador com una eina de treball

RECURSOS HUMANS

Els avantatges del networking repercuteixenen nosaltres

COL·LEGIS

ENRIC ENRECHPRESIDENT DEL COL·LEGI OFICIAL

D’AGENTS COMERCIALS DE BARCELONA

El comercial del 2008

Les empreses, fins el passat 2007, en la seva majoria, han preferit un comercial lliure per fer créixer la seva cartera de clients. Aquest concepte està evolucionant de manera molt notable, cap a la recerca d’un qualificat professional comer-cial que faci créixer els clients i, a més, es responsabilitzi de cercar el desenvolupament i gestió de l’empresa. El Col·legi Oficial d’Agents Co-mercials considera determinant el canvi de mentalitat comer-cial, que exigeix l’empresa per al 2008. L’evolució cap a aquesta tendència és ja una realitat que demanda l’empresa catalana, cal un consultor que represen-ti l’empresa sent imatge, veu i executor d’aquesta. El COACB, mitjançant el portal www.co-mercial-jobs.com, ha denotat al 2007 un augment del doble d’empreses que sol·liciten un perfil comercial en contracte laboral, no multicartera. Sobre aquests, els sectors de major influència han estat moda, electrònica, maquinària i arti-cles per la llar.

L’empresa exigeix un canvi en la mentalitat comercial

INTERNET

Internet aporta una audiència de milions de persones

Una definició de xarxa so-cial extreta de l’enciclopèdia on line Wikipedia indica que és un grafo (objecte abstrac-te d’estudi) en el quals els nòduls representen individus i les fletxes, que poden ser unidireccionals o bidireccio-nals, defineixen les formes de relació entre ells. La unió de les noves tecnologies a aquest fenomen, humà i innat, de la interacció i recerca d’altres persones amb els nostres ma-teixos gustos o interessos, està provocant una veritable explosió a Internet de portals que aporten eines i espais co-muns que faciliten i fomenten la creació de grups de tot ti-pus. Internet aporta principalment una audiència de milions de persones permetent trobar fà-cilment altres persones amb les nostres mateixes aficions i interessos, per molt estranys que ens sentim i, sens dubte, aporta eines web senzilles que fomenten el naixement, manteniment i creixement d’aquestes relacions.

Xarxes socials a Internet

Page 22: Món Empresarial 102

22 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008EMPRESA / Anàlisi

Els primers mesos del nou any acostumen a ser un període pro-pici per reflexionar i, si s’escau, renegociar, les condicions labo-rals i econòmiques. Aquesta revisió no hauria de limitar-se a l’ajustament mecànic a les previsions d’inflació anual, sinó que hauria de permetre una anàlisi bastant més àmplia. Parlar obertament sobre les competències professionals (és a dir: sobre el valor afegit que pot aportar un col·laborador) i els nivells salarials, no hauria de fer por a ningú, sinó que, ben al contrari, és un símptoma clar de maduresa i responsabilitat empresarial.

En aquest hipotètic procés de revisió salarial hi ha dos elements, al meu entendre, que resulten fonamentals: l’avaluació del rendiment (el famós desempeño, que diuen en castellà) i les possibili-tats de carrera professional. El primer és obvi que juga un paper determinant. Qui

Competències professionals i nivell salarialEstic ben retribuït a la meva empresa? Em paguen el que em mereixo? Avalua correctament la meva feina el meu cap? És conscient de les meves capacitats i habilitats? L’empresa en la qual treballo m’ofereix l’oportunitat de desenvolupar tot el meu potencial?

És èticament admissible un salari 1.000... o 3.000 vegades superior al SMI?

DANIEL ORTIZ I LLARGUÉSPROFESSOR D’ESADE

Ningú no ha definit mai les competències necessàries per ser un bon polític

i com avalua la meva feina? L’empresa disposa de proce-diments formals i acurats per efectuar aquesta tasca? Els resultats obtinguts es contras-ten amb l’interessat? Donen peu a un diàleg fructífer? Malauradament, encara hi ha moltes organitzacions en les quals aquesta importantí-ssima funció no rep l’atenció que es mereix i sistemàtica-ment és oblidada o relegada. Quan això succeeix, és prova-ble que la desmotivació creixi (si ningú valora els resultats del meu treball, quina raó hi ha per fer un esforç suple-mentari?) i s’afebleixi el com-promís amb l’organització.

Les expectatives de carrera professional dins a l’empresa són un segon element deci-siu. És obvi que jo puc acce-ptar un nivell salarial que considero insuficient (inclo-ent-hi el status i les funcions concretes del lloc que ocupo) durant un temps prudencial, en base a les expectatives d’un futur més satisfactori. Però si les expectatives no s’acompleixen, novament el més probable és que el ren-diment baixi i la mentalitat burocràtica s’incrementi.

Fins i tot deixant de banda els llocs de treball més comuns, el cert és que la relació entre les competències professionals exigides i el nivell salarial que se’n deriva, continua essent

una qüestió fascinant i, molt sovint, ben inexplicable. Per exemple, és possible trobar alguna explicació lògica al següent ventall retributiu? El salari mínim interprofessional (SMI) a Espanya és de 7.988anuals. Un ministre cobra 81.155 anuals, i el president del govern espanyol en cobra 91.982 . Els directors gene-rals de les grans empreses espanyoles perceben, de mit-jana, 173.000 . I el president del BBVA, que es considera el directiu més ben pagat d’Espanya, ingressa gairebé 20 milions d’euros anuals (9,7 en forma de salari i 10 en con-cepte de pla de pensions).

D’aquí es desprenen diverses qüestions interessants: fins a

quin punt estan realment justi-ficats els sous multimilionaris dels grans executius? Resulta èticament admissible un salari 1000… o 3000 vegades supe-rior al SMI? A Alemanya i als EUA aquest és un dels grans debats públics del moment.

Si ens centrem en l’esfera política, el gran problema és que ningú no ha definit mai quines competències cal tenir per ser un bon diputat, un bon conseller, un bon ministre o un bon president del govern. Aquesta indefinició fa més difícil que els polítics puguin reivindicar un increment sala-rial (legítim i merescut, en moltes ocasions); però, simul-tàniament, també permet dis-simular els casos d’aquells

que ocupen un càrrec públic sense tenir, ni de bon tros, els requisits necessaris (forma-ció, experiència…) per exer-cir-lo adequadament. Heus aquí, doncs, un dels grans dèficits de les nostres institu-cions de govern: hi ha massa polítics incapaços d’acreditar les competències necessàries per exercir amb solvència els càrrecs que ocupen.

De tota manera, resulta tranquil·litzador saber que alguns estan tan convençuts de les seves capacitats i els seus mèrits que no dubten a incrementar-se un 42% el salari, fins als 98.000 (el president de la Diputació de Girona, el republicà Enric Vilert, el passat mes d’agost); o bé a acumular salaris sense manies, (el de l’Ajuntament d’Hospitalet: 87.000 , i el de la Diputació de Barcelona: 144.000 ), fins a superar els 230.000 (el socialista Celes-tino Corbacho). Dos casos paradigmàtics, sens dubte, a l’hora de cercar una justa correspondència entre les competències professionals que hom creu posseir i el nivell salarial que hom creu merèixer.

Si les expectatives professionals no s’acompleixen, el rendiment pot baixar. / ARXIU

Segueix l’estelade l’ÈXIT50 anys d’experiència,milers d’il·lusions realitzades

Verónica Fisas VergesExecutive MBA EAECEO - Chief Executive OfficerNatura Bisse Int. Inc. USA

Centre adscrit a la

Doble Titulació

Informació personalitzada

902 47 46 [email protected]/ Aragó, 55 – 08015 Barcelona

www.eae.es

PROGRAMES MBA• Executive MBA• MBA Full Time• International MBA• Global International MBA• MBA & Leisure, Sports Family Business• Finances, RH i Màrqueting

MÀSTERS ESPECIALITZATS• Direcció de Màrqueting• Direcció i Gestió Financera• Direcció de Recursos Humans• Direcció de Comunicació• Direcció Comercial i Vendes• Direcció Comptable i Control de Gestió• Auditoria de Comptes - Acreditat per l’ICAC

• Assessoria Fiscal i Tributària

VALORACIÓ DE LES EXPECTATIVES PROFESSIONALS

Parlar-ne obertament és una mostra de responsabilitat empresarial

Page 23: Món Empresarial 102

Entrevista / FINANCES 23FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“S’està consolidant una cultura de protecció al consumidor”

JESÚS FIEL, DELEGAT D’AUSBANC A CATALUNYAFinances

PERSONAL

IVAN GIMÉNEZ

Quina és la situació dels drets de l’usuari de serveis financers a Espanya? Què caldria millorar?Des d’Ausbanc s’ha lluitat molt per a què les màximes insti-tucions públiques, com ara el Banc d’Espanya, fins al legisla-dor, es fessin eco de les nostres reivindicacions. Cada vegada més s’ha anat creant una esfera de protecció en relació amb aquest tipus de servei. Encara així hi ha aspreses que s’hauran de seguir llimant per oferir un sistema totalment transparent.

I la comparació amb altres països del nostre entorn?És cert que en alguns països de la Unió Europea hi ha un sistema més rígid i eficaç en relació a la protecció de tot consumidor, ja sigui de banca, de productes sanitaris, etc...; també és cert que són sistemes amb més experiència, referent al temps, que el nostre. No obs-tant això, a Espanya s’està con-solidant poc a poc una cultura de protecció al consumidor.

El petit usuari de banca ha d’estar preocupat per la situació financera internacional?Des d’Ausbanc hem intentat evitar els missatges catas-tròfics, no obstant això n’hi hauria prou amb veure a data d’avui què és el que estan fent les entitats financeres, acumu-lar fons en previsió d’una falta de liquiditat. Si això ho fan ells, el petit usuari hauria de pren-

dre exemple i estar en una situació d’observació, fins que les aigües tornin al seu lloc. Per tant, recomanem estar ben informat, intentar ‘fer guar-diola’ en la mesura possible i evitar despeses innecessàries.

A grans trets, quina és la imatge que tenen els usuaris de les entitats financeres? A primera vista, la imatge no és positiva, sembla ser que tothom està disgustat amb la seva enti-tat (altes comissions, escassa informació, poc contacte amb el client...), no obstant existeix una confiança més o menys apreciable cap a les mateixes. Encara que troben a faltar una

transparència total en la con-tractació bancària. Últimament hem apreciat que en les enti-tats es preval més el compli-ment d’objectius que fidelitzar el client o usuari bancari.

Creieu que els bancs i les caixes poden ser més reticents en deixar diners a partir d’ara?A partir d’ara no, ja porten uns 5 mesos sent molt reticents a l’hora de deixar diners. Com tothom pot veure, no existeix aquella alegria que hi havia abans per oferir préstecs hipo-tecaris. Ells mateixos indiquen que és per falta de liquiditat, no obstant això creiem que és per una falta de confiança davant

del client. Avui dia, el banc no confia en els números que li pugui donar el client davant una possible operació.

La proliferació d’entitats que agrupen deutes ha estat polèmica, quina opinió teniu des d’Ausbanc d’aquests serveis?Ausbanc es va reunir durant el primer trimestre del 2007 amb tots els grups parlamentaris de Catalunya perquè se’n freni la proliferació. A data d’avui, i amb el problema generalitzat en les hipoteques, sembla ser que han anat tancant molts establiments que es dedica-ven a reunificar. L’usuari ha de saber que aquest tipus d’em-preses encarirà l’operació de la reunificació, per la qual cosa és convenient, en primer lloc, parlar amb la teva entitat finan-cera de tota la vida i, si no fos possible, haurien d’anar a més entitats financeres controlades pel Banc d’Espanya.

Quines són les consultes més freqüents dels usuaris?Les referents a hipoteques, comissions dels contractes bancaris, contractes de mul-tipropietat vinculats a prés-tecs al consum; pòlisses de crèdit per a petites empreses, swap, frau amb targetes, tpv’s, comerç electrònic, banca per internet, i sobretot últimament les comissions de descobert en compte i les comissions de devolució d’efectes que són totalment il·legals.

El delegat d’Ausbanc a Catalunya en el seu despatx. / I.G.

L’Associació d’Usuaris de Serveis de Banca ens ofereix la seva visió sobre l’entorn financer. La situació del mercat hipotecari, o les entitats d’agrupament de deutes, són alguns dels aspectes que comenta Jesús Fiel.

Jesús Fiel és llicenciat en Dret per la Universitat Autònoma de Barcelona i va estudiar un màster en Direcció Estra-tègica de Personal a l’UPC. Va treballar com a advocat al Col·legi d’Advocats de Barce-lona. El 1999 va entrar a formar part d’Ausbanc Consumo de-senvolupant tasques de lletrat. Des del 2004 és el delegat a Catalunya d’aquesta associa-ció. També ha estat coautor del llibre Males pràctiques ban-càries i col·labora en diversos mitjans de comunicació.

Un valor a la feinaLa lleialtat dels companys.

Viatja?Sempre que es pugui

Un destí que recomanaria?No molt lluny d’aquí, qualsevol poble del Pirineu lleidatà

Com desconnecta de la fei-na?Quan arribo a casa, amb la meva dona i el meu fill

Llegeix? Quin llibre està llegint ara?Sí, ara he començat El econo-mista camuflado de Tim Hard-ford.

Com és el seu dia a dia?Suposo que com el de qualse-vol advocat, no obstant ser a Ausbanc comporta tenir una relació diària amb els mitjans de comunicació.

Un lema a la vidaA Ausbanc sempre diem ‘Sigui infidel a la seva entitat ban-cària’.

Una lliçóLa que pugui donar un nen de 5 anys, beneïda innocència...

PERSONAL

Page 24: Món Empresarial 102

24 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008FINANCES / Anàlisi de valors

baixar un 5,48%, Frankfurt un 7,16%, Milà un 5,09% i París un 6,83%. Wall Street es va salvar d’aquest caos ja que el dilluns era festiu. El dimarts 16 va co-mençar també amb fortes cai-gudes, però la decisió de la Reserva Federal d’abaixar els tipus d’interès al 3,5% va fer que els mercats tanquessin en positiu amb l’excepció de Frankfurt.

A banda dels factors que ve-nen d’EUA, aquesta davalla-da respon en línies generals a les mateixes causes que la resta de mercats, tot i que hi ha alguns elements específics. Xavier Teixidó explica que la mala marxa de l’Íbex-35 també s’ha de buscar en els dubita-tius inicis de Telefónica, Ban-co Santander i Iberdrola, “van aguantar bé durant bona part de l’any passat, i ara estan en un moment de correcció tèc-nica després dels importants guanys acumulats”. On sí que hi ha més preocu-pació entre els analistes és al sector immobiliari. Colonial ha encarnat la caiguda i va ar-rossegar a altres empreses del ram, com Sacyr, ACS, FCC o Ferrovial. Aquestes dades han tornat a posar de manifest, el que per alguns, és un gran pe-rill per a l’economia espanyola: la seva excessiva dependència de la construcció. Tot i així, Xavier Teixidó vol deixar clar que no cal dei-xar-se portar pel pànic, “pot ser un bon moment per com-

prar certs valors en determi-nats sectors. En aquesta línia l’analista de Renta 4 destaca que la banca “ofereix atrac-tius tot i ser un sector penalit-zat, com per exemple Banco Santadander, BBVA, o Banco Popular”. Així mateix, Teixidó també vol deixar clar que “en aquests moments recomanen prudència”. Tornant al panorama general, el que s’ha d’esperar per l’any que acaba de començar és certa intranquil·litat per part dels inversors. Teixidó creu que “tothom estarà molt pen-dent en les notícies relatives a l’evolució de l’economia”.

interpretada pels analistes més pessimistes com un símptoma més que EUA va camí d’una recessió. Aquestes dades van fer que les borses també tin-guessin una forta sotragada el 15 de gener.Però el cop més dur va arribar el dilluns 21. Quan els inver-sors van demostrar poca con-fiança en les mesures fiscals anunciades per Washington en un intent d’estimular el con-sum i aturar l’impacte d’una possible recessió. L’Íbex-35 va caure un 7,54%, baixant per sota dels 13.000 punts, registrant la caiguda més important de la seva his-tòria. També s’ha d’afegir el dolent inici d’any, el dia 15 el selectiu del mercat madrileny havia perdut tots els guanys acumulats de 2007. De la mateixa manera, la resta de places europees també van rebre amb temor les mesures nordamericanes. Londres va

Temors als parquets

VALORSDEL MES

8.067,326.769,47

DAX

1,471,44

15.307,7812.573,05

2.107,051.795,61

NASDAQ

4.404,643.753,68

EUROSTOXX 50

TEMOR A LA RECESSIÓLes borses han estat condiciona-des per la possible recessió d’EUA. La intervenció de la Reserva Fede-ral ha evitat una caiguda més for-ta, tot i així els analistes estan pen-dents de l’evolució de la situació.

L’INQUIETANT INICI D’ANY DE LES BORSES

-14,78%

28 desembre22 gener

IVAN GIMÉNEZ

La por a una recessió de l’eco-nomia nordamericana ha pro-vocat molts mals de caps a les borses de tot el món. En aquest primer mes d’any di-verses ‘jornades negres’ han sacsejat els mercats financers. La caiguda ha sigut general en els diversos índex, des del Down Jones, a l’Eurostoxx 50 o al mateix Íbex-35.

Tal i com explica Xavier Teixi-dó, analista de Renta 4, “els te-mors existents són que la crisi de les subprime es traslladi al consum nordamericà que re-presenta dos terços del PIB d’EUA”. Així mateix, també es pot parlar de certa cautela. En aquesta línia, Teixidó tam-bé apunta que “els inversors estan esperant a la publicació

El començament de 2008 ha estat dur per les borses; bona part, conseqüència de les pors a una recessió als EUA. Només la decisió de la Reserva Federal de reduir els tipus d’interès va aturar el cop.

DÒLAR / EURO

-14,77%

NIKKEI

-17,87% -16,09%

dels resultats empresarials per veure l’abast real de la crisi hi-potecària”. De moment, els fets no con-viden molt a l’optimisme. La publicació dels pèssims resul-tats del banc Citigroup (amb pèrdues de 9.830 milions de dòlars) van arrossegar Wall Street a una davallada en tots els seus índex. El Dow Jones va retallar un 2,17%, mentre que Nasdaq Composite va cau-re un 2,45% i S&P 500 cedí un 2,49%. En total, en les tres pri-meres setmanes de l’any, els mercats nordamericans van perdre 800.000 milions de dò-lars, el que implica el pitjor ini-ci des de 1978.A més, les dades de consum a Estats Units als darrers mesos de 2007 van registrar un des-cens del 0,4%. La dada va ser

CAC DOW JONES

-0,68%

ÍBEX

28 DES 28 DES 22 GEN

La seu, a Nova York, del banc Citigroup, amb fortes pèrdues aquest gener. / ARXIU

Mèxic -5,35%

Sao Paolo -6,60%

Buenos Aires -6,27%

Madrid (Ibex-35) -7,54%

Paris -6,83%

Londres -5,48%

Milà -5,09%

Zúrich -5,25%

Frankfurt -7,16%

Bombay -7,41%

Singapur -6,03%

Hong Kong -5,49%

Shanghai -5,14%

Tokio -3,86%

Caigudes a les principals borses (dilluns 21 de gener)

Les dades del consum a EstatsUnits, els darrers mesos de 2007, van registrar un descens del 0,4%

El dia 15 de gener l’Íbex-35 ja havia perdut tots els guanys acumulats durant el 2007

4744,45

4842,41

4940,37

5038,33

5136,29

5234,26

5332,22

5430,18

5528,14

5626,10

12625,79

12909,96

13194,13

13478,29

13762,46

14046,63

14330,79

14614,96

14899,13

15183,29

11971,19

12126,15

12281,11

12436,08

12591,04

12746,01

12900,97

13055,94

13210,90

13365,87

22 GEN28 DES 22 GEN

Page 25: Món Empresarial 102

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL Anàlisi de valors / FINANCES 25

0

1

2

3

4

5

6

de caps ha donat als darrers temps-, en la gestió de recur-sos hídrics, i en l’aplicació de les tecnologies d’informació pel desenvolupament soste-nible. Tot aquesta activitat di-versificada està garantida de cara el futur, gràcies a unes fortes inversions en R+D –al voltant dels 70 milions d’eu-ros anuals–. A més, Abengoa té una fer-ma activitat internacional –està present a 70 països–, de fet la facturació de les se-ves vendes a l’exterior va re-presentar el 56% del total en els resultats de 2006. I cada cop desenvolupa més projec-tes fora de les fronteres de l’Estat Espanyol.

vinguda a l’Íbex-35 perquè es tracta d’un grup molt diver-sificat. La mateixa estructu-ra de la companyia estableix cinc àrees de negoci: Solar, Bioenergia, Serveis Medi-ambientals, Tecnologies de la Informació i Enginyeria, i Construcció Industrial. Una mostra de la bona tra-jectòria de l’energètica an-dalusa, és la seva inclusió en altres índexs borsatils relacionats amb les renova-bles com el Merrill Lynch Re-newable Energy, Credit Suis-se Global Alternative Energy Index (Suïssa), i el S&P Glo-bal Challengers 40 Index. Per aquest any, la banca pri-vada Fortis va situar Aben-goa com un dels seus valors preferits per a aquest 2008. Destaquen el seu moment de creixement orgànic i es-

Abengoa debuta amb daltabaixos a l’Íbex-35

L’EMPRESA D’ENERGIES RENOVABLES PATEIX EN LA SEVA ESTRENA AL SELECTIU ÍNDEX

ÈXIT DE L’OPA SOBRE AGBARCriteria i Suez van aconseguir el control del 90% del grup Agbar, després que el 33,55% de l’accionariat de la companyia acceptés l’oferta de 27,65 euros per títol. Poc després de fer-se efectiva l’operació, els dos socis van anunciar que vendran un 20% de la companyia d’aigües en els propers dos anys.

COLONIALLes cotitzacions de la immobiliària han mantingut un ritme irre-gular als darrers mesos. Després de patir caigudes fortes des de finals de desembre, el possible interès de la immobiliària france-sa Gecina va fer que els valors de la companyia pugessin fins un 13%. Així mateix, fons britànics també s’han mostrat interessats en adquirir la immobiliària. Els analistes apunten que un canvi en l’accionariat podria treure Colonial de la crisi.

IVAN GIMÉNEZ

El 2008 va començar a la Bor-sa de Madrid amb l’entrada de dos valors nous a l’Íbex-35: Abengoa i Grifols. Aques-tes dues empreses substituï-en a Antena 3 i NH Hoteles en el selectiu índex, després que el Comitè Assessor Tèc-nic del Íbex-35 ho decidís ai-xí el passat 11 de desembre.

Abengoa va patir el dia de la seva estrena una caiguda del 2,61% i el preu de les seves accions es va situar en 23,55 euros per títol. Aquesta cai-guda el va fer situar-se com el pitjor valor de l’Íbex-35 en la jornada inaugural de l’any. La tendència es va confirmar al tancament de la primera setmana de 2008, quan en tres dies de cotització havia perdut un 14,2% del seu va-lor, fins a situar-se als 20,76 euros per acció. Aquesta davallada s’ha d’ana-litzar en el marc de la dava-llada general que va patir la borsa madrilenya, i per ex-tensió les principals places europees i Wall Street. L’any ha començat amb incerteses i els inversors han optat pels valors relacionats amb les te-lecomunicacions. A banda de les explicacions relacionades amb la marxa dels mercats de valors, tam-bé cal buscar factors en el sector de les energies reno-vables que expliquin aquesta situació inestable. En primer

lloc, cal tenir present les for-tes pujades en els preus dels cereals, la matèria prima per fer el biocombustible etanol, una àrea on Abengoa és líder a Europa, i té una important posició a Estats Units. Aquesta qüestió dels preus ja la va notar Abengoa a finals de l’exercici passat, quan els marges de negoci a l’úl-tim trimestre es van reduir del 14,4% al 7,4%; i que es va reflectir en altres àmbits de l’economia.Tot i aquestes incerteses, els analistes donen unes bo-nes perspectives de futur per l’energètica. No cal oblidar que el sector de les renova-bles es troba en un bon mo-ment, els analistes el consi-deren un dels més atractius en el mercat per poder inver-tir avui dia. Han sortit veus que han qüestionat aques-tes prediccions, establint un paral·lelisme entre el boom de les puntcom de finals del 90 i aquestes companyies energètiques. Però aquest creixement sem-bla més garantit si es mira la conjuntura energètica inter-nacional, on l’escassetat d’hi-drocarburs farà augmentar el preu del petroli i cada cop més es buscarà diversificar la producció d’energia. En el cas concret d’Abengoa, hi ha una sèrie de factors que reforcen aquestes bones perspectives generals. Els experts van donar-li la ben-

INCERTESES DE VUELING L’aerolínea catalana Vueling no acaba de recupe-rar-se dels dolents resultats amb els que va acabar l’any passat. Tot i que l’inici de 2008 semblava po-sitiu, amb una remuntada del preu de les accions de fins el 32%, va seguir una caiguda de fins el 13%. La companyia presentarà un nou pla estratègic.

El sector de les energies renovables és considerat com un dels més atractius

TELEFÓNICA AVANÇA A XINATelefónica ha elevat la seva participació a China Net-com fins al 7,2%. L’operació ha estat xifrada en 309 milions d’euros, quantitat per la qual li ha permès a la companyia espanyola adquirir un 2,2 punts més del capital de l’empresa asiàtica. L’objectiu declarat per César Alierta és arribar fins el 10%.

18 GENER 08GENER 07

tableix un preu objectiu de 36,70 euros per acció.Per la seva banda, UBS con-sidera que Abengoa està re-duint la pressió sobre els marges en el negoci del bio-etanol gràcies al desenvolu-pament d’altres energies re-novables. Amb el preu dels títols, el banc d’inversió suís es mostra més moderat que Fortis, i el situa en 23,20 eu-ros i amb una recomanació de “neutral”.L’energia solar és el seu prin-cipal àmbit d’actuació –són líders en la construcció de plantes d’aquest tipus-, i tam-bé treballen en altres energi-es alternatives com l’obtenció de bioetanol –que tant mals

Abengoa desenvolupa cada cop més projectes a l’estranger. / ARXIU

La banca privada Fortis va situar Abengoa com un dels seus valors preferits per a aquest 2008

Page 26: Món Empresarial 102

26 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008FINANCES / Banca i Assegurances

IVAN GIMÉNEZ

El Nou Acord de Basilea, nom oficial de Basilea II, vol pre-servar l’estabilitat financera i millorar la transparència informativa. També estableix uns nivells mínims en els fons propis que disposin les entitats per prestar diners. L’organisme promotor d’aquestes mesures ha estat el Comité de Supervi-sió Bancària de Basilea, com-posat pels governadors dels bancs centrals d’Estats Units, Regne Unit, Canadà, França, Alemanya, Itàlia, Espanya, Bèlgica, Suècia, Suïssa, Japó i Luxemburg.Segons Anton Gasol, doctor en

L’1 DE GENER VA ENTRAR EN VIGOR LA NORMATIVA AVANÇADA DE BASILEA II

Les noves normes creditícies de la banca Basilea II va posar en funcionament el seu mètode avançat amb l’entrada de 2008. Ara el capital que han de tenir les entitats de crèdit per garantir la seva solvència estarà estretament vinculat amb els riscos que assumeixin. El conjunt de normes afectarà tant a empre-ses com a particulars que vulguin demanar un crèdit.

RATO FITXA PEL SANTADERL’exdirector gerent del FMI, Rodrigo Rato, s’incorporarà al consell assessor inter-nacional de Banco Santander. Així ho va anunciar l’entitat el passat 10 de gener en un comunicat. Per desenvolupar aquesta tasca, Rato rebrà un sou de 200.000 euros anuals. Per la seva banda, el president de Banco Santander, Emilio Botín, va assegu-rar que estava “molt satisfet” per la decisió de Rato de formar part de l’entitat.

NOVETATS A CAIXA LAIETANACaixa Laietana va presentar resultats de l’exercici 2007 en què va registrar una bai-xada dels beneficis del 3,4% respecte a l’any anterior, i es van situar en els 34 mili-ons d’euros. Des de l’entitat es va comu-nicar que han aconseguit enfortir la seva solvència i solidesa.D’altra banda, l’entitat té nou director gene-ral, Josep Ibern, que va estrenar càrrec a meitat de mes. Fins llavors desenvolupava tasques de director adjunt. Les novetats per l’entitat catalana es van completar amb

l’estrena d’una nova seu a Mataró que té 32.000 metres quadrats, xifra que triplica la superfície de l’edifici anterior. A l’acte d’inauguració va assistir el conseller d’Eco-nomia, Antoni Castells.

NOU TRÀMIT DE PRÉSTECSCaixa Penedès ha posat en marxa un nou sistema on line que permetrà als seus cli-ents tramitar els crèdits personals d’una manera més ràpida i segura des de qualse-vol notaria sense haver de desplaçar-se a les oficines de les entitats. Aquesta novetat és conseqüència d’un acord entre l’entitat i l’Agència Notarial de Certificació per poder integrar els sistemes informàtics de les 640 oficines de la caixa d’estalvis en els serveis en xarxa de Contractació Electrònica de la Plataforma Tecnològica Corporativa del Notariat.

FACILITATS PELS CRÈDITS AL CONSUMEl Parlament Europeu va aprovar una directiva per donar més facilitats en la

concessió de diversos crèdits al consum. Més concretament, la directiva vol que hi hagi més informació disponible pels consumidors, a través d’un conjunt de normes obligatòries que permetin com-parar les diverses ofertes entre entitats encara que siguin de diferents països membres. Es vol acabar amb la disparitat d’interessos entre els estats. S’harmonit-zarà el sistema de càlcul de tipus d’inte-rès i les principals característiques dels préstecs amb l’aplicació d’uns formats comuns.

MORGAN STANLEY ANALITZA ELSBANCS ESPANYOLSMorgan Stanley va publicar un informe on posava de manifest la bona situa-ció dels dos grans bancs espanyols: BBVA i Banco Santander. El document assenyala com a principals punts forts l’absència d’hipoteques subprime entre els productes que ofereixen aquestes entitats, la bona capitalització d’ambdós i la xarxa de sucursals.

BONS RESULTATS DE BANKINTERBankinter ha presentat els millors resul-tats de la seva història. L’entitat va regis-trar uns beneficis nets de 361,86 milions d’euros al 2007, el que representa un increment del 73,56% respecte l’exercici anterior. Aquests beneficis inclouen la venda a Mapfre del 50% del seu negoci d’assegurances que van reportar 114,8 milions d’euros, i la incorporació del 50% del negoci conjunt que tenia amb Capital One.

AGRUPACIÓ MÚTUA COMPRASANIMEDL’asseguradora Agrupació Mútua ha com-prat la companyia d’assegurances balear Sanimed per sis milions d’euros. Amb aquesta operació la companyia catalana consolida la seva posició a l’arxipèlag. Sanimed disposa d’una cartera de 8.500 clients i un volum de primes valorat en 5,1 milions d’euros. A més de les Balears, també està present a Màlaga. Fins ara, for-mava part del grup mallorquí Femenía.

NOTÍCIES DEL MES

economia i autor del llibre La industria bancària en el marco de Basilea II, el nou marc legal “vincula, per primera vegada a la història, la regulació de la solvència (és a dir, la capacitat de l’entitat creditícia per poder garantir en la seva integritat i puntualment els dipòsits confi-ats pels clients –tant el princi-pal com els interessos-) amb la gestió del risc”. Més concretament, pel que fa a la concessió de crèdits, Basilea II posa èmfasi en la introducció d’unes pràctiques més sòlides en la gestió de risc. Aquesta si-tuació implica que les entitats de crèdit siguin més eficients

a l’hora de gestionar-lo. Gasol explica que “els departaments de risc s’estan dotant de major consistència en els seus anà-lisis, hi haurà major rigor, i sobretot, una millor sistema-tització dels processos per tal d’avaluar el risc”. En definitiva, les entitats ja no faran la subsidiació creuada; que els clients amb un major grau de solvència hagin de pagar més pel seu finançament per compensar els clients que no ho són tant. A partir d’ara els bancs i les caixes podran quantificar la qualificació cre-ditícia de persones i empreses; i en funció d’aquest grau de solvència, podran determinar la quantitat a finançar i el preu del finançament. Amb la nova norma el sistema esdevé més objectiu i sistematitzat, els clients coneixeran les seves possibilitats d’obtenció de finançament i el podran tenir preconcedit.Aquest últim aspecte Gasol ho defineix d’una manera bastant clara, “canviarà de dalt a baix la cultura del risc, fent-la més semblant als protocols mèdics, els quals davant una deter-minada sintomatologia tenen prescrits un procediment d’ac-tuació”.

Adaptació a la normaEl conjunt de normes de Basi-lea II permet que cada entitat adopti una metodologia de mesurament de risc d’acord amb els seus recursos. Quant més acurats siguin aquests mecanismes, el banc o la caixa tindrà uns certs incentius eco-nòmics en forma de menors requeriments de capital. Per Gasol, “Basilea II té un efecte democratitzador de les millors pràctiques bancàries, ja que agafant la norma pren el model de qui ho fa millor i fa que ho adopti tothom”.En el cas concret de les entitats espanyoles, fa anys que s’han estat preparant per l’entrada en vigor d’aquestes normes, espe-cialment pel que fa a la solvèn-

ELS TRES PILARS DE BASILEA II

cia en relació amb la gestió de riscos. Els crítics de Basilea II han dit que ara el sector financer serà més depenent dels cicles eco-nòmics. Per Gasol aquestes afirmacions no són “encerta-des”, l’expert apunta que “ara per tot arreu se sent dir que hi ha una forta restricció credití-cia quan encara no havia entrat en vigència Basilea II, i quan els indicadors econòmics no indi-quen que estiguem en la fase baixa del cicle econòmic”. De fet, “Basilea II ajudarà a sua-vitzar el comportament tan extremadament procíclic que acostumen a tenir les entitats i ha de fer més fluïd el finança-ment empresarial, en qualsevol fase del cicle econòmic”.

- Requisits mínims de capital: 7,7% de la suma de l’exposició creditícia pels bancs internacionals. 15,4% per la resta d’en-titats.- Procés de supervisió dels fons propis: Més recursos dis-ponibles perquè les entitats mesurin els riscos. El Bancd’Espanya s’encarrega que cada banc i caixa desenvolupi els mecanismes adients de control.- Disciplina de mercat: S’instaurarà certa estandardització en la concessió de crèdits, conseqüència de l’aplicació dels mateixos sistemes de control.

Basilea II persegueix preservar l’estabilitat financera. / ARXIU

Page 27: Món Empresarial 102

FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL L’expert / INTERNACIONAL 27

al sector privat, les imprudèn-cies dels quals haurien generat i/o amplificat la situació crítica de les finances globals. Simon Johnson, el nou economista en cap i director de recerca de l’FMI, parla de com els SWF són cabdals “jugadors globals”

‘Sovereign Wealth Funds’: uns nous protagonistes... incòmodes?

Controlats per governs, amb creixent presència dels de països emergents, gestionen un volum de recursos que segons fonts de l’FMI serien l’any 2007 d’uns 3 bilions (en sentit euro-peu de milió de milions) de dòlars –superant el volum con-junt dels famosos hedge funds–però segons projeccions del mateix organisme podrien arri-bar l’any 2012 a la xifra de 12 bilions, equivalents –per tenir un element de comparació– al PIB dels Estats Units. Es tracta d’estimacions molt temptati-ves, ja que la manca de trans-parència de molts d’aquests fons, juntament amb el seu control polític, són alguns dels trets que provoquen més recels d’aquestes entitats.

Una forma de gestionar la riquesaEls SWF responen en bona mesura a l’acumulació dels superàvits exteriors de diver-ses economies. Els països exportadors de petroli són el cas més clàssic, però també diversos països que acumulen superàvit gràcies a altres dels seus recursos naturals o la seva potència comercial, inclosos els casos de Singapur i ara ja també, per descomptat, Xina. Els increments dels preus del petroli i altres recursos energè-tics i matèries primeres els dar-rers temps, juntament amb els superàvits comercials d’eco-nomies emergents, han fet que el volum de recursos a gestio-nar per aquests països s’hagi

incrementat de forma molt notable. Com mostra la taula, els Emirats Àrabs Units, Noru-ega, Aràbia Saudita, Kuwait, Singapur, Xina i Rússia encap-çalen el rànquing oficiós, però altres països com Austràlia, Brunei, Xile i Botswana (recur-sos de diamants) i territoris com Alaska (Estats Units) i Alberta (Canadà) fan servir també aquestes fórmules insti-tucionals per gestionar la seva riquesa.

Buscar mecanismes d’inversió més rendiblesEls object ius dec larats d’aquests fons són diversos, des de protegir de futures dava-llades de preus fins a finançar futures despeses de pensions o transferir a les futures gene-racions part de la riquesa gene-rada. Però el principi general és buscar mecanismes d’inversió més rendibles que les tradici-onals reserves. Això és espe-cialment rellevant en el cas de Xina i altres països que durant un cert temps han anat acumu-lant moltes reserves exteriors (gairebé 1,5 bilions de dòlars) típicament en forma de títols de deute públic emesos pels Estats Units (que trobaven així un fàcil i barat mecanisme de finançar els seus desequilibris), però que ara ja no es confor-men amb els baixos rendiments d’aquests actius i es plantegen una estratègia inversora més rendible, més agressiva, o les dues coses alhora.

Risc que es produeixi un proteccionisme inversorCom era d’esperar, la presència d’inversors estrangers pode-rosos, controlats pels seus governs, ha provocat sovint recels. Tracten només de maxi-mitzar beneficis o tenen, a més, altres objectius polítics? La presa de posició per part d’un SWF xinès al grup inversor Blackstone i a Morgan Stanley, d’ADIA (Emirats Àrabs) a Citi-

group, de Fons de Singapur al banc suís UBS o Merrill Lynch, i altres intents de compra d’em-preses estratègiques i/o emble-màtiques occidentals –alguns es queixen fins i tot de les posicions d’inversors públics o també privats d’economies emergents a la Fórmula-1 o a la propietat de determinats clubs esportius britànics– ha fet aflorar el risc de proteccio-nisme inversor, addicional a les complicacions prou conegu-des del clàssic proteccionisme comercial. Què fràgils són els discursos privats i públics en favor dels lliures mercats quan es passa a tenir la posició de presa o entitat opada!

Els ‘jugadors globals’ del segle XXIUna novetat important dels darrers mesos, arran de la crisi hipotecària-financera interna-cional, és el paper dels SWF i les seves compres com a meca-nisme d’estabilització dels mer-cats financers, complementant les injeccions massives de liquiditat per part dels princi-pals bancs centrals. Fins i tot es contraposa aquest rol esta-bilitzador al paper dels hedge funds i altres mecanismes fruit de les absències de regulació

Els Sovereign Wealth Funds –o les seves ja famoses sigles SWF– han esdevingut en poc temps una de les peces importants de les finances internacionals i dels mecanismes polítics i econòmics globals.

UNA NOVA CONFIGURACIÓ DEL PODER MUNDIAL

del segle XXI, mentre que els hedge funds i altres figures miti-ficades com a manifestació de l’innovador capitalisme finan-cer serien només actualitzaci-ons de les vies d’actuació de finals del segle XIX, quan una primera onada de globalització financera va provocar períodes cíclics d’expansió i crisi. Una lectura políticament incorrecta d’aquesta contraposició seria com els controlats SWF estan anant al rescat de les conse-qüències de les imprudències dels desregulats fons privats. L’altra lectura i pregunta inqui-etant és, en termes de Johnson, què succeeix quan es troben els SWF del segle XXI amb els fons privats model-segle XIX?

Canvi de mans d’actius estratègicsDes del meu punt de vista, el que dóna unitat a tots aquests esdeveniments i preguntes és la constatació que aquesta dinà-mica està donant cobertura a un important canvi en el poder financer, econòmic i polític global, en favor bàsicament dels països emergents. Al llarg de la història, les fases d’importants canvis d’hegemonia s’han asso-ciat i s’han visualitzat mitjançant canvis de mans d’actius estratè-gics, fins i tot emblemàtics, que també sovint s’han accelerat arran d’una situació crítica en la qual els vells poders s’han trobat en dificultats greus i han hagut de cedir protagonisme a les noves potències. Això seria el que està succeint actualment: una nova configuració del poder mundial que, potser, estaria trobant un punt d’inflexió i un mecanisme operatiu privilegiat en el comportament i les estra-tègies dels SWF.

El poder financer, econòmic i polític global està canviant en favor bàsicament dels països emergents

JOAN TUGORES QUES,CATEDRÀTIC DE LA UNIVERSITAT

DE BARCELONA

Internacional

PAÍS DENOMINACIONSRECURSOS ESTIMATS

(MILERS DE MILIONSDÒLARS)

Emirats Àrabs Units ADIA, ADIC 250-875

Noruega Government Pension Fund- global 308

Aràbia Saudita > 250

Kuwait KIA, GRF, Future Generations Fund 160-250

Xina China InvestmentCorporation, SFEIC > 200

Rússia Oil Stabilization Fund 127

ALGUNS DELS MÉS IMPORTANTS SWF

Font: FMI, Global Financial Stability Report, setembre 2007, annex 1.2

Les economies emergents, com Xina, acumulen superàvits exteriors. / ARXIU

Page 28: Món Empresarial 102

28 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008INTERNACIONAL / El mapa del món

És un dels “rànquings” més comentats: el de percep-ció de la corrupció que elabora any rera any l’ONG Transparència Internacional. A partir d’enquestes, l’organització analitza les percepcions sobre la corrupció al sector públic de 180 països i territo-ris, bàsicament a partir de preguntes a ciutadans, empresaris i analistes, relacionades amb l’abús del poder públic per al benefici particular. Per exem-ple, el presumpte suborn de funcionaris públics, pagaments irregulars en les contractacions públi-ques, malversació de fons o també altres qüestions vinculades amb corrupció administrativa i política.

L’índex va des del 0 pels més corruptes als 10 pels més “honrats”.

Com era previsible, els més honestos del món són els països nòrdics, que aconsegueixen un excel·lent alt. En canvi, a la cua hi ha països en què la capaci-tat per poder governar està greument malmesa pels conflictes o altres en què les institucions públiques no tenen capacitat d’acció o les mínimes regles del joc o no existeixen o simplement no es respecten.

Espanya obté un bé alt; pràcticament un notable,

per bé que s’aprecia un descens de posicions en els últims anys, quan la percepció ha baixat de tenir una puntuació del 7,1 al 6,8. Segons els analistes, això s’ha degut als múltiples casos de corrupció urbanís-tica que s’han fet públics els últims anys i que han fet sortir a la llum pública suborns, comissions il·lícites i també enviaments de diners a paradisos fiscals. Tot i això, segons el president de l’ONG, Jesús Lizcano, Espanya està en un punt d’inflexó i gràcies al major control que hi ha sobre la construcció, es podran recuperar posicions i anar guanyant pes entre els països més honrats.

El mapa de la corrupció

Page 29: Món Empresarial 102

El mapa del món / INTERNACIONAL 29FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

5,0%

5,5%

6,0%

6,5%

7,0%

7,5%

8,0%

2007200620052004

Puntuació de l’IPC: Correspon a les percep-cions del grau de corrupció segons la veuen els empresaris i els analistes de cada país. Va de 10 (altament transparent) a 0 (altament corrupte)

Page 30: Món Empresarial 102

30 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008INTERNACIONAL / Anàlisi

LEANDRO RODRIGUEZ

L’operatiu humanitari del mes passat per alliberar les ostatges Clara Rojas i Consuelo González de Perdomo, segrestades per les Forces Arma-des Revolucionàries de Colòmbia (FARC), va assenyalar una vegada més no solament la pro-jecció a Amèrica Llatina del president de Vene-çuela, Hugo Chávez, sinó també la preocupació internacional amb les organitzacions guerrille-res colombianes.

Els esdeveniments es van desenvolupar sota forta expectació, i van generar tensió entre el mandatari veneçolà i el govern colombià. Això es deu en part que Hugo Chávez, al comandament

del rescat, va coordinar una acció més pròpia del govern colombià, encara que aquest hagués auto-ritzat el president a lide-rar l’operatiu de reco-llida de l’excandidata a la vicepresidència Clara Rojas i de l’exsenadora Consuelo González a la zona pròxima a San José de Guaviare.

El misteri sobre el para-dor d’Emmanuel, el fill de Clara Roja, va suposar un gir no solament en les negociacions, sinó també en les relacions entre Hugo Chávez i l’Executiu colombià. Si bé les Farc havien inclòs Emmanuel en un primer moment entre els ostatges que guanyarien la llibertat, es desconeixia el seu para-dor fins a hores abans del

primer intent de rescat. El president veneçolà va acusar el seu homòleg colombià, Álvaro Uribe, de perjudicar l’operatiu. El mandatari colombià, tanmateix, ho va negar amb la informació que Emmanuel es trobava en realitat sota cures del servei social colombià -la qual cosa es confirmaria posteriorment-.

Enfortiment d’imatgeMalgrat els contratemps, l’operatiu de rescat va permetre que les dues ostatges recuperessin la llibertat. En l’àmbit polític i internacional, les conseqüències van ser variades. El presi-dent veneçolà, segons experts, va resultar beneficiat amb l’enforti-ment de la seva imatge

com un dels principals líders a Amèrica Llatina, malgrat les seves acusa-cions infundades contra el govern colombià.

Els governs estrangers van manifestar el seu reconeixement a favor de l’alliberament. “França s’alegra profundament”, va dir el president Nico-lás Sarkozy. De part seva, la Comissió Europea va divulgar un missatge oficial amb l’esperança que l’alliberament sigui un “senyal premonitori” de què els altres cap-tius seran alliberats en un futur pròxim. Hugo Chávez, de la seva part, va proposar la retirada de les Farc i de l’Exèrcit d’Alliberament Nacio-nal (ELN) de la llista de grups terroristes.

Debat al voltant de l’alliberament d’ostatges La comunitat internacional reconeix l’èxit de l’operatiu coordinat per Hugo Chávez, encara que rebutja la proposta del mandatari referent a les Farc i ELN.

OPERACIÓ HUMANITÀRIA INTERNACIONAL InternacionalEUROPA RECONSIDERA LA META DEBIOCOMBUSTIBLES

El comissari europeu de Medi Ambient, Stavros Dimas, va declarar el passat mes que serà positiu que la Unió Europea (EU) no compleixi amb els seus objectius d’ascendir en un 10% la proporció d’utilització de biocombustibles respecte al total de

combustibles consumits. Segons el representant europeu, la mesura redueix el risc que es perjudiqui el medi ambient. Alguns informes divulgats recentment assenyalen l’augment dels preus dels aliments i la destrucció d’àrees forestals a causa d’una major producció dels biocombustibles. Per això, l’UE haurà d’establir noves metes responsables amb el medi ambient, evitant conseqüències com les que demostren els informes. Europa s’ha proposat a buscar alternatives als combustibles convencionals amb l’objectiu d’assolir les metes que va establir de reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle.

REPSOL I PETROBRAS DESCOBREIXENJACIMENT DE GAS AL PERÚLes petrolieres Petrobras (Brasil) i Repsol YPF van anunciar el mes passat la descoberta d’una reserva de gas natural a Perú, a la província de Cuzco, que podria contenir 56.000 milions de metres cúbics. La companyia espanyola deté la participació d’un 41% en el camp, seguida de Petrobras (35,1%) i Burlington Resources Peru (23,85%). Ambdues companyies han iniciat els procediments d’adquisició de la participació de Burlington Resources Peru, encara que l’operació només serà conclosa amb l’aprovació de les autori-tats peruanes. Segons nota oficial de Repsol YPF, “les dades disponibles no permeten definir exactament el volum de les reserves”. El descobriment se suma a altres recents activitats de la companyia espanyola al continent llatinoamericà, com el descobriment d’un jaciment de gas a Bolívia; l’inici de la producció en el camp Shenzi, en aigües nord-americanes del Golf de Mèxic; i la descoberta d’un camp de petroli al Brasil.

MICROSOFT COL•LABORARÀ AMB L’UEMicrosoft ha anunciat que col·laborarà amb la Unió Europea (UE) en les noves investigacions sobre presumptes pràcti-ques monopolistes de la companyia nord-ameri-cana. El mes passat, l’UEva anunciar l’obertura oficial d’investigacions sobre el possible domini del mercat per part de la companyia, en resposta

a denúncies presentades per una associació d’em-preses d’informàtica i per la firma Opera, desenvolu-padora noruega del navegador d’internet homònim. Aexemple d’altres ocasions, l’UE examinarà si Microsoft dificulta la compatibilitat dels seus programes negant-se a oferir informacions considerades essencials so-bre diversos productes que fabrica. L’octubre passat, la companyia va anunciar la decisió de permetre que fabricants independents de programari tinguin accés a la documentació necessària per al desenvolupament de productes compatibles.

NOTÍCIES DEL MES

L’economia francesa supera la britànicaLa desavaluació de la lliura esterlina davant l’euro en els últims mesos situa a França com la cinquena potència econòmica mundial, per darrere d’EUA, Japó, Alemanya i Xina.

SITUACIÓ ECONÒMICA EUROPEA

LEANDRO RODRIGUEZ

L’economia francesa s’ha posat per davant del Regne Unit per pri-mera vegada des de 1999, segons articulo publicat el mes passat pel diari Financial Times. França superaria l’economia bri-tànica en un 4% en termes globals, degut princi-palment a la pèrdua de valor de la lliura esterlina davant l’euro. La devalua-ció provoca un canvi sig-nificatiu en el rànquing de les majors economies mundials, ja que França ascendeix el cinquè lloc, per darrere només dels Estats Units, el Japó, Alemanya i la Xina. La superioritat francesa

sorprèn per diversos fac-tors. El Producte Interior Brut (PIB) del país en demostra menys capa-citat de creixement que el britànic. En l’àmbit del comerç exterior, el Regne Unit preserva un avantatge molt superior. Els deutes del govern -de a prop d’un 65% del PIB a França- són un altre refe-rencial vàlid per a aquest tipus de comparació, i també indiquen una reali-tat més còmoda per part de Londres. L’avenç de l’economia francesa, per tant, seria justificat bàsi-cament per la pèrdua de valor de lliura esterlina respecte a la moneda comuna europea.

Major coordinació econòmicaLes previsions són que el descens del Regne Unit per al sisè lloc mun-dial pressioni el govern d’aquell país a concen-trar-se en l’adopció de mesures de major efecte econòmic, a exemple del que s’ha observat durant els primers mesos del govern de Nicolás Sarkozy. El 2006, el PIB francès va ascendir a 1,7 bilions d’euros, per sobre dels 1,3 bilions d’euros del PIB del Regne Unit.

La lliura esterlina, al seu torn, va registrar una pèrdua de valor d’un 10% respecte a l’euro en els

últims sis mesos, amb la qual cosa es preveu que l’economia britànica, al final de 2008, sigui un 4% més petita que la fran-cesa. La desavaluació, segons experts, podria perjudicar l’evolució econòmica de la Unió Europea com un tot, una vegada que serà neces-sària una major coor-dinació econòmica de Londres amb l’Europa dels 15. Les estimacions de Goldman Sachs són que l’avaluació de l’euro generi una ralentització entre 0,4 i 0,5 punts per-centuals de l’economia britànica si no s’adop-ten mesures en el futur pròxim.

Page 31: Món Empresarial 102
Page 32: Món Empresarial 102

32 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008INTERNACIONAL / Sobre el terreny

UN PAÍS FAVORABLE PER A LES EMPRESES CATALANES

Polònia torna cap a Europa El nou Govern del país vol recuperar la confiança dels socis europeus per mitjà d’una política exterior més participativa i dialogadora. Al mateix temps, Polònia es mantindrà com el major receptor d’ajudes europees fins el 2013, fet que afavorirà el seu creixement econòmic.

LEANDRO RODRÍGUEZ

“Vull que Polònia torni a jugar un paper responsable a les ac-cions creatives i positives de la UE”, va dir el desembre passat el nou primer ministre de Po-lònia, el liberal Donald Tusk, durant la seva trobada amb el president de la Comissió Eu-ropea, Manuel Durão Barroso. Les seves paraules reflecteixen un canvi significatiu de la polí-tica exterior del país, basada en el diàleg i en una efectiva participació del somni euro-peu. Aquest nou enfocament implica les intencions de Var-sòvia de recuperar la confiança dels socis de la Unió Europea, posada a prova per la política conservadora del primer mi-nistre anterior, Jaroslaw Ka-czynski.

Les expectatives respecte al nou Govern són positives, la qual cosa haurà d’afavorir l’activitat econòmica a mitjà termini. Do-nald Tusk ha elegit Jacek Ros-towski, llicenciat a la London School of Economics, per a mi-nistre de Finances. Rostowski afrontarà el repte de mantenir estable l’economia, que l’any passat va registrar el notable creixement d’un 6,5%. Les pre-visions, tanmateix, assenyalen una ralentització en els pròxims anys. El Producte Interior Brut (PIB) del país ascendirà un 5,2% el 2008 i un 4,4% l’any següent, segons l’Economist Inteligen-ce Unit. Les finances públiques també exigiran una atenció es-pecial, a més de les reivindica-cions salarials.

“Polònia és un país favorable per a les empreses catalanes perquè, a més del creixement econòmic dels últims anys, som el major receptor dels Fons Europeus, que són a disponibi-litat dels empresaris estrangers.

També organitzarem l’Eurocopa 2012, fet que suposa una gran inversió en infraestructures”, assenyala Michal Makocki, vi-cecònsol d’Assumptes Econò-mics del Consolat de Polònia a Barcelona.

El vicecònsol considera posi-tives les perspectives per a les empreses catalanes que vul-guin invertir en el país, no so-

lament per les oportunitats obertes amb la total adhesió po-lonesa a la Unió Europea, sinó també per les condicions fis-cals. “Els impostos de Polònia es situen entre els més baixos d’Europa. L’impost sobre socie-tats és del 18%, i el nou Govern, que té la intenció de liberalitzar l’economia encara més, preveu la reducció d’aquest impost al 15%”, afegeix.

Més oportunitatsEl sector de la construc-ció podria ser considerat el més favorable per a la in-ternacionalització cap a Polònia. El país presenta de-ficiències d’infraestructura, per tant, necessitarà com-plementar la capacitat de les empreses nacionals amb la participació d’empreses es-trangeres, principalment en els

sectors de transport per car-retera i de medi ambient. Les ajudes econòmiques assigna-des per Brussel·les, en aquest sentit, seran fonamentals.

L’economia polonesa va rebre entre 2004 i 2006 recursos per valor superior a 12.500 mili-ons d’euros, entre Fons Es-tructurals i de Cohesió. El país es mantindrà com el ma-jor receptor d’aquestes ajudes fins el 2013, cosa que podria afavorir el sector de la cons-trucció més que a d’altres. En un primer moment, els pro-jectes més destacats afavori-ran els grans grups. Malgrat això, les petites i mitjanes empreses també podrien be-neficiar-se de la diversitat de projectes en curs o previstos a mig termini.

“No crec que un empresari de Catalunya trobi moltes dificul-tats per establir-se a Polònia. Com a cada país, oferim suport per als inversors estrangers que vulguin buscar un soci local”, explica Michal Makocki.

El sector de la construc-ció, tanmateix, presenta al-gunes dificultats a tenir en compte. La falta d’agilitat de l’Administració polonesa pot dificultar l’accés als fons euro-peus. L’aparició de més empre-ses de capital nacional, al seu torn, augmenta el grau de com-petència al sector. Per això, el coneixement previ de l’àrea d’actuació de l’empresa té una major importància actualment. Tot i això, cal afegir el baix co-neixement d’idiomes estran-gers i l’augment dels valors dels salaris.

Polònia haurà de perfeccionar el tractament de residus per adaptar-se als patrons europeus. Segons dades oficials, més d’un 90% dels residus són dipositats als abocadors situats als afores dels grans centres urbans. I és per això que el sector medi ambiental ofereix oportunitats d’inversió per a les empreses estrangeres, una vegada que Varsòvia posi en marxa per primer cop un sistema de protecció ambiental. Les indústries produeixen un 90,2% dels residus generats al país, mentre que les ciutats aporten un 9,8% del volum total. El sector de mineria i extracció produeix un 38% dels residus industrials, seguit de les indústries de productes de metall (un 33%), segons un informe de l’Oficina Econòmica i Comercial de l’Ambaixada d’Espanya a Varsòvia.

Les ciutats, per la seva banda, no disposen de sistemes ade-quats de tractament de residus. Malgrat les perspectives de creixement del sector, l’inversor ha d’estar atent a l’evolució econòmica de les empreses locals. Si bé el Govern polonès fomentarà avenços mediambientals, els resultats econòmics de les empreses de tractament de residus instal·lades al país assenyalen una tendència negativa de rendibilitat.

OPORTUNITATS EN LA BIOTECNOLOGIA

Les empreses catalanes que vulguin invertir al país tenen unes perspectives positives. / ARXIU

Població: 38,1 milionsSuperfície: 312.638 km²Moneda: ZlotyPIB: 341.600 milionsPIB per sectors: transport i mercats financers (30,1%), indústria (25,1%) i comerç (19,4%).Inflació: 1,9%Principals destinacions de les exportacions: Alemanya, Itàlia, França i Regne Unit.

LES DADES D’ESTÒNIA

Els impostos de Polònia són dels més baixos d’Europa; el de societats, per exemple, està al 18%, i es preveu reduir-lo al 15%

Page 33: Món Empresarial 102

Del 7 a l’11 d’abril

Missió comercial

Nex-pipe Itàlia

Les empreses participants d’aquesta missió realitzaran una agenda de treball pre-parada pel CPN i revisada per la Cambra de Comerç de Sabadell. El programa Nex-pipe va dirigit a les empreses que fan els pri-mers passos en la internaci-onalització del seu negoci, a la promoció internacional dels seus productes i a la consolidació del seu esforç exportador. El Nex-pipe té dos elements bàsics: d’una banda, un procés de forma-ció en la presa de decisions i d’accions a desenvolupar. D’una altra, una bateria de serveis per a les empreses participants.

Del 21 al 25 d’abril

Missió empresarial a

Sudàfrica

Foment del Treball Nacio-nal organitza aquesta missió empresarial multisectorial a Sudàfrica en col·laboració amb el Centre de Promo-ció de Negocis del Copca a Johannesburg. Es prepa-rarà una agenda individualit-zada de contactes per a cada empresa participant. A més, cada empresa participant tin-drà dret a una subvenció del Copca en concepte de borsa de viatge. Les preparacions per al Mundial de Futbol del 2010 han de crear oportuni-tats per a empreses estrange-res al país. Segons previsions, el PIB sudafricà registrarà un ascens del 5,1% el 2008.

Del 22 al 24 d’abril

Spanish Wine Cellar &

Pantry 2008

Aquesta activitat és una degustació de vins i aliments on les empreses espanyoles participants presenten els seus productes a professio-nals dels sector. Els esdeveni-ments tant a Nova York com a San Francisco inclouran degustacions adreçades als importadors, distribuïdors i

crítics dels sector del vi i de l’alimentació als Estats Units, amb l’objectiu de fomentar l’intercanvi d’experiències i la realització de nous negocis.

NOTÍCIES DE LA INTERNACIONALITZACIÓ

Freixenet crea

distribuïdora pròpia a

Alemanya

Freixenet ha anunciat l’ober-tura d’una distribuïdora prò-pia a Alemanya, la principal destinació de les seves expor-tacions i mercat en el qual és líder en venda de vins escumo-sos. La distribució era realit-zada conjuntament amb l’em-presa Eckes, propietària de la marca Granini. Freixenet aplicarà a Alemanya l’expe-riència de distribució acu-mulada als Estats Units, el Regne Unit i França, on pos-seeix distribuïdores prò-pies. La nova divisió alema-nya, tanmateix, iniciarà les seves operacions després de l’estiu, encara que ja estigui constituïda. Els directius de la firma catalana no descar-ten la possibilitat de consti-tuir una distribuïdora pròpia també al Japó, mercat que registra un augment de les vendes anuals superior a un 50%. A Alemanya, les vendes van augmentar un 3% l’any passat, i la previsió és que la distribució pròpia afavoreixi un increment d’entre un 15% i un 20% el 2008.

Clean Master inicia

l’expansió cap a Amèrica

Llatina

La cadena de tintoreries Clean Master invertirà 1,5 milions d’euros en l’obertura de tres nous establiments a

Agenda de la internacionalitzacióDel 13 al 27 de febrer

Missió Empresarial a

Nigèria, Ghana, Benín i

Costa d’Ivori

L’àrea de Comerç Exterior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, dins del Pla d’Ac-cions Internacionals de les Cambres Catalanes de l’any 2008, realitzarà la missió comercial a Ghana, Nigèria, Benín i Costa d’Ivori –opcio-nalment es podrà organitzar agenda a Burkina Faso, sem-pre que sigui factibe segons el sector–. Les ciutats que es visitaran seran les següents: Accra, Lagos, Cotonou i Abidjan.

27 de febrer

Fòrum d’experts en

mercats de l’Àfrica

Subsahariana

L’objectiu d’aquestes jorna-des organitzades per la Cam-bra Oficial de Comerç, Indús-tria i Navegació de Barcelona és donar als empresaris una visió global de diverses eco-nomies subsaharianes –tant les més destacades i impor-tants com les menys cone-gudes– a través de les inter-vencions d’experts que en els seminaris presentaran la situació econòmica i les oportunitats de negoci dels països que representen. Les empreses podran tenir reu-nions individuals amb els experts per tal de conèixer

més concretament la situació del seu sector en el país, els projectes que s’estan duent a terme i els que es preveuen, i descobrir les oportunitats existents.

Del 10 al 14 de març

Visita d’importadors

nordamericans de

productes gourmet

La Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navegació de Barcelona organitza la visita a Alimentaria d’un grup de 15 importadors de productes gourmet dels Estats Units i Canadà –s’han convidat exclu-sivament empreses del sector alimentari quedant excloses en aquesta ocasió les empre-ses de vins i caves–. L’objec-tiu d’aquesta missió és posar en contacte aquests importa-dors amb productors locals de productes gourmet per tal d’establir relacions empresa-rials, fer transaccions comer-cials amb aquestes empreses i promoure les exportacions.Es prepararà una agenda individualitzada de contac-tes empresarials per a cada empresa participant que ho desitgi durant la Fira.

Del 25 de març al 4 d’abril

Missió comercial a

Puerto Rico, República

Dominicana i Panamà

L’àrea de Comerç Exte-rior de la Cambra Oficial de Comerç, Indústria i Navega-ció de Tarragona organitza aquesta missió a l’Amè-rica Central. El programa inclourà una agenda de tre-ball a Puerto Rico, dies de treball a la República Domi-nicana i dies de treball a Panamà.

Santander, Múrcia i Canàries. Els recursos d’aquesta inver-sió seran utilitzats també en la internacionalització de la companyia catalana cap a països d’Amèrica Lla-tina. Xile i Mèxic podrien ser les primeres destinaci-ons de l’expansió internaci-onal de la cadena. L’any pas-sat, Clean Master va obtenir una facturació de 2,6 milions d’euros, la qual cosa suposa un increment del 15% res-pecte al període anterior. A exemple del mercat català i espanyol, l’empresa basarà els seus negocis a l’exterior en l’oferta de serveis dife-renciats, com per exemple, la costura, els brodats o ser-veis especialitzats.

Abertis culmina

l’adquisició de

concessions a Xile

Abertis ha aconseguit un principi d’acord per a l’ad-quisició, per mitjà d’un con-sorci en formació, de les participacions d’ACS en dues concessionàries d’au-topistes a Xile. L’operació, per un import de gairebé 700 milions d’euros, engloba les participacions d’un 48% a Autopista Central (autopista urbana de peatge a Santi-ago de Xile) i d’un 50% a Rutes del Pacífic (autopista de peatge Santiago de Xile-Valparaíso-Viña del Mar). El consell d’administració de la companyia, tanmateix, haurà d’autoritzar l’operació, que podria formalitzar-se a finals de març. L’Autopista Central registra una intensitat mitja diària (IMD) de 105.000 vehi-cles en els seus dos eixos –els dos formen part del sis-tema nord-sud que creua la ciutat de Santiago de Xile–, mentre que Rutes del Pacífic registra una IMD de 17.000 i 13.000 vehicles en cada eix. Les concessions que podria adquirir Abertis es finalitza-ran el 2031 i el 2026, respec-tivament.

Oberts a l’estranger / INTERNACIONAL 33 FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Page 34: Món Empresarial 102
Page 35: Món Empresarial 102

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES 35FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

L’AMENAÇA IMMOBILIÀRIA CONFIGURA UN NOU PANORAMA PER A LES ENTITATS FINANCERES

assumit massa riscos i l’exis-tència de la qual està molt però que molt compromesa.

Les entitats busquen ara liquiditat als dipòsits. N’hi haurà prou amb això?Intentar buscar liquiditat els servirà per ‘trampejar’, però el seu problema és de model econòmic. Diuen que Espa-nya és un dels països amb millors financers del món. Ara és quan els seus directius ho hauran de demostrar!

El Banc d’Espanya diu que la morositat és molt baixa...De cap de les maneres la morositat és de l’1%. Jo diria que és més del doble. Encara no tenim estadístiques reals. Jo el que veig és que les auto-ritats econòmiques, com la conselleria d’Economia, estan

AURELI VÁZQUEZ

Fa un parell d’anys sem-blava impossible que caigues-sin els preus dels pisos. Ara ja és una realitat...Bé, segons el Ministeri de l’Habitatge no, però és que el Ministeri també diu que un pis de 75 m2 a Barcelona val 350.000 euros, i això no és real. Indiscutiblement, el preu de l’habitatge està baixant molt: hi ha menys compra-dors, els bancs ja no donen el crèdit com abans i l’excés d’oferta és impressionant. Tot això genera un problema que podem definir com a crisi immobiliària. I a diferència de la crisi borsària, la immobilià-ria dura bastant més.

Hem passat de l’eufòria a la crisi. Realment és tan greu?Com definiria vostè una empresa que ven el 70% menys del que venia?

Semblaria un cas clar de fallida...Doncs aquesta és la situació. Em temo que tenim problema immobiliari per anys. Només si el creixement econòmic torna a ser superior amb escreix al 3% el 2010 podrem parlar d’una recuperació al 2011. Però si no, tenim crisi per molt de temps.

Hem d’esperar el pitjor?Hi haurà localitats en què el preu de l’habitatge baixarà a la meitat. No serà genera-litzat, però sí veurem que al 2005 hi havia una sobrevalo-ració.

“No estem davant d’un problema puntual: cal canviar de model i fer-ho ràpid”

El sector cerca una sortida a la crisi immobiliària

Especial entitats financeres

La gent es pregunta fins on arribarà l’euríbor...No és un problema de l’eurí-bor, sinó de l’excés d’oferta, de preus excessius, d’atur, d’una economia que a finals del 2008 creixerà la meti-tat que al primer semestre de 2007 i d’unes polítiques econòmiques que estan anti-quades. I un altre tema molt clar: Quin és el país del món que viu més per sobre de les seves possibilitats reals? Espanya.

I això quines conseqüèn-cies tindrà?Menys creixement econòmic, més atur, més problemes per arribar a final de mes... i tots a l’espera de què el proper Govern, sigui del color que sigui, encerti amb les polí-tiques econòmiques. Això no és un problema puntual; és un problema de canvi de model. Espero que els responsables se n’adonin i actuïn de manera urgent.

S’han arriscat massa bancs i caixes als darrers anys?Evidentment. Quan es diu que aquí no hi ha subprime... jo diria que és al contrari! Un subprime és donar un 110% o 120% de crèdit d’habitatge.

Això ha estat pràctica habi-tual...Molt! Ens hem acostumat a comprar habitatge sense tenir diners. Les entitats finance-res confiaven en la garantia de l’aval, és a dir, el pis. Però ara el mercat immobiliari no

és tan líquid. Hi ha moltes caixes i bancs –principal-ment caixes– que han finan-çat compra de solars en llocs on no hi ha demanda ni ara, ni d’aquí a deu anys. Amb l’actual llei del sòl, qualsevol solar és valorat pel seu valor actual, i no per les expecta-tives. De moment aquesta pèrdua no és seva, sinó del promotor. Però quan aquest vegi que no tés res a fer... No hi haurà més remei que fer embargaments massius. I si una caixa té el 80% del seu actiu en immobiliari, què farà amb el seu negoci?

Vol dir que estem només al principi?Totalment. Jo veig que algu-nes caixes grans faran un procés de ‘rescat’ d’alguna caixa petita o mitjana que ha

“L’existència d’algunes caixes petites o mitjanes està molt i molt compromesa”

“Ara, amb dificultats, és quan els directius financers hauran de demostrar la seva capacitat”

bastant despistades. Hi hauria d’haver un pla per saber què fer amb el sistema financer d’aquí a uns anys, perquè l’es-cenari no serà el mateix.

Al seu llibre planteja la pre-gunta de com invertir amb èxit al mercat immobiliari. Quina és la resposta?Invert ir s ignif ica saber entrar i saber sortir. En el cas d’Espanya, seria ideal haver sortit fa un any. Si es tracta de comprar, les opor-tunitats apareixeran a partir de finals de 2008. Els profes-sionals han d’anar a mercats exteriors com Portugal o Alemanya, però no Romania, on hi ha un excés d’oferta i els inversors es passen les ofertes els uns als altres, com va passar amb la crisi de les tulipes.

En el moment de realitzar aquesta entrevista, les borses estan començant a caure en picat. Ni el professor Bernardos ni nosaltres ho sabem encara, però ell parla de crisi financera i s’atreveix a pronosticar una rebaixa imminent dels tipus de la Fed... cosa que es produeix l’endemà. No és la primera predicció encertada de l’autor del llibre ¿Cómo invertir con éxito en el mercado inmobiliario?, ja que fa uns anys que anuncia una baixada estrepitosa dels preus dels pisos...

GONZALO BERNARDOS, PROFESSOR D’ECONOMIA DE LA UB I EXPERT EN MERCATS IMMOBILIARIS:

Gonzalo Bernardos pronostica temps durs per a les caixes. / CEDIDA.

Page 36: Món Empresarial 102

36 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

BANCS I CAIXES MIREN CAP AL FUTUR AMB INCERTESA

AURELI VÁZQUEZ

L’espectacular caiguda experimentada per les borses el passat 21 de gener, amb una dava-llada històrica del 7,5%, va ser un preludi del que li espera a l’econo-mia espanyola durant aquest any. Aquest és, si més no, el panora-ma que suggereix el Gabinet de Conjuntu-ra i Estadística de la Fundació de les Caixes d’Estalvi (FUNCAS) en la seva darrera actua-lització dels principals indicadors de l’econo-mia espanyola.El resum és que el sec-tor financer afronta un període difícil, en línia amb la dificultat que plantegen els indica-dors macroeconòmics. Però el document de la FUNCAS entra en detall en l’anàlisi d’un centenar d’indicadors que resulten clau per a completar el difí-cil puzzle de l’estat de l’economia.Aquest sintètic però extens repàs de la FUNCAS comença pel Producte Interior Brut (PIB), que durant el segon trimestre de 2007 va perdre una dècima (4,0) i en el tercer va retrocedir dues més (3,8). L’informe afirma que “tot i que aques-tes variacions són poc significatives estadís-ticament, a la vista de

L’ANÀLISI EFECTUAT PER LA FUNDACIÓ DE CAIXES D’ESTALVI (FUNCAS) PARLA D’UN “NOTABLE DETERIORAMENT” DE LACONFIANÇA DELS CONSUMIDORS DURANT EL DARRER TRIMESTRE DE L’ANY 2007.El Sector

La Fundació de les Caixes d’Estalvi avança unes previsions pessimistes per al 2008Els talons d’Aquil·les de l’economia espanyola són ara més febles. Així ho evidencia l’últim informe del Gabinet de Conjuntura i Estadísticaelaborat per la Fundació de les Caixes d’Estalvi (FUNCAS). Les previsions dibuixen en retrocés per a l’economia que, a la pràctica, es traduirà en més atur, menys matriculacions de vehicles i menys consum en general.

L’Indicador de Clima Econòmic al 2007

FONT: FUNCAS, A PARTIR DE DADES DE LA CE

la conjuntura en la qual s’hi inscriu i de la resta d’indicadors, pot qua-lificar-se com un canvi de tendència, és a dir, de fase cíclica”.

Menys construcció i menys crèditsLa construcció no surt tampoc gaire ben para-da. “La construcció residencial continua amb la seva tendència descendent, que podria intensificar-se fins a registrar taxes nega-tives en els propers trimestres. A aquesta s’uneix la no residen-cial, que acusa el cicle electoral”.Molt vinculada a la dada anterior, la dada sobre el crèdit a les llars per adquisició de vivenda “es desacce-lera ràpidament en el cas de l’stock” i “dismi-nueix el crèdit nou”. Pel que fa al valor dels treballs de construcció, s’observa un “compor-tament volàtil”, amb una “sorprenent i inex-plicable caiguda de l’obra civil fins al gener de 2007”, mentre que al llarg de l’any 2007 “s’aprecia una notable desacceleració deguda sobretot a l’edificació”.D’altra banda, el preu de l ’habitatge lliure (tant nou com de sego-na mà) continua amb la desacceleració iniciada

des del quart trimes-tre de 2003. En aquell moment, es va asso-lir un creixement del 18,5%, percentatge que ha caigut al 5% segons el Ministeri d’Habitat-ge... pendent de reco-llir encara les últimes dades, probablement pitjors.

Consum ‘low cost’Els indicadors mos-tren tendències nega-tives més enllà de la construcció. Les per-noctacions en hotels, que durant l’any 2006 havien pujat un 6,3%, ho fan només un 2,2% al 2007. Les matricu-lacions d’automòbils, que ja experimenta-

ven un retrocés l’any 2006 (-1%), no només es mantenen, sinó que s’accentuen encara una mica més (-1,6%). En canvi, els vols en ‘low cost’ fan el seu agost: si l’any 2006 creixien un 6,8%, aquest any ho fan al ritme del 9%.Pel que fa a l’IPC, l’in-forme de la institució de caixes recorda que, per quart mes conse-cutiu, la inflació va repuntar al desembre, tancant l’any 1,5 punts per sobre del desem-bre de 2006. La FUN-CAS ho atribueix a “la pujada prèvia del preu del petroli i de les matèries primeres agrí-coles”, i pronostica que “les previsions apunten a una nova pujada de la inflació fins al 4,5% al

0

20

40

60

80

100

120

4t trimestre3r trimestre2n trimestre1r trimestre

100,4 98,2 97,3 92,3

Els principals indicadors de percepció experimenten una forta davallada al darrer trimestre de 2007

Baixen les pernoctacions hoteleres... però millora la despesa en vols gràcies al ‘low cost’ gener i febrer, per bai-

xar fins al 2,9% a finals d’any”.Si les sortides a l’ex-terior gaudeixen de bona salut gràcies al ‘low cost’, menys posi-tiu és el balanç de la despesa dels turistes estrangers, que durant el 2007 s’ha incremen-tat un 3,5%. Ara bé, tal com recorda l’anàlisi de la FUNCAS, “un cop descomptat l’augment dels preus, el creixe-ment és zero”.

Percepcions més aviat pessimistesTot plegat configura un escenari més aviat negatiu, com eviden-cien els indicadors de percepció. Per exem-ple, l’indicador de cli-

ma econòmic, que era de 98,3 punts l ’any 2006, va tancar el 2007 amb 97,1, però amb una importantíssima davallada l’últim mes, ja que es va situar en 91,4.El mateix es pot dir de l’indicador de confian-ça del comerç mino-rista, que entre 2006 i 2007 passa de -6,2 punts a -9 ,0 punts. També en aquest cas hi ha una forta baixada al darrer trimestre, ja que en aquest punt l’indi-cador creix fins a -17 punts.Finalment, l ’ indica-dor de confiança del consumidor pateix un “notable deter iora-ment” al quart trimes-tre de 2007, passant de -12 punts a -19.

Creixement del crèdit a les llars per adquisició d’habitatge (creixement en %)

0

5

10

15

20

25

Desembre 20071r trimestre 2007Mitjana 2006

20,4 18,6 14,6

La gràfica de l’Íbex simbolitza un abans i un després en una economia de futur incert. / IMATGE: CEDIDA

Page 37: Món Empresarial 102

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES 37FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ANY DE CANVIS PER A LES CAIXES

LES CAIXES HAN POGUT DUR A TERME UNA BONA CONTENCIÓ DE LA DESPESA FINS ARA, SEGONS LES DADES DE LA CONFEDERACIÓ DE CAIXES D’ESTALVI (CECA). LA CAPTACIÓ DE RECURSOS, AIXÍ COM L’ACTIVITAT CREDITÍCIA, ENCARA CREIXIA UN 20% AL TERCER TRIMESTRE DE 2007.

Les caixes d’estalvi consoliden el seu creixement al 2007 amb la incògnita del 2008A l’espera del que pugui deparar l’any 2008, el conjunt de les caixes espanyoles va tancar un exercici més que satisfactori. Amb dades corresponents a l’octubre de 2007, la CECA avançava que el benefici net atribuït creixia un 21,8%.

REDACCIÓ

Les caixes d’estalvis espanyoles van obtenir durant els nou primers mesos de l’any 2007 un resultat després d’im-postos de 7.748 milions d’euros, un 21,8% més que en el mateix perí-ode de l’any anterior. Són les darreres dades que ha facilitat la Con-federació Espanyo-la de Caixes d’Estalvi (CECA), corresponents al 21 de novembre de 2007.Aques tes mate ixes dades situen el balanç total del sector en un nivell molt semblant de creixement, ja que els 1,13 bilions d’euros del global sectorial repre-senten un increment del 20,5%.L a C E C A e x p l i c a aquest resultat per cinc motius: la contenció sostinguda de les des-peses, unes dotacions menors, l’alentiment de les comissions i també dels resultats per ope-racions financeres, a més d’un retrocés dels obtinguts per la venda d’actius.El marge d’interme-diació es va situar en 13.918 milions d’eu-ros, amb un increment del 20,1%, tot i que les despeses financeres han crescut més que els productes; concre-tament, un 79,4% per als primers, davant

d ’un 51 ,3% per a ls segons. En ambdós casos, segons recorda la CECA, el motiu ha estat l’evolució a l’alça dels tipus d’interès.Per la seva banda, el marge ordinari –resul-tat de sumar al mar-ge d’intermediació les comissions netes, els resultats d’operacions financeres i l’aporta-ció de les entitats valo-rades pel mètode de la participació, entre altres conceptes–, es va situar en 21.580 mili-ons d’euros, és a dir, un 18,8% més.

Novetats a les caixes catalanesEls últims mesos han estat moguts per al món de les ca ixes catalanes. Just al tan-cament d’aquesta edi-ció, Caixa Catalunya donava a conèixer el nomenament d’Adolf Todó com a nou direc-tor general de l’entitat. Todó, que substitu-eix Josep Maria Loza al càrrec, provenia de Caixa Manresa, enti-tat que havia contribu-ït a impulsar de forma important. De fet, el seu paper a l’entitat del Bages ha estat objecte d’elogis perquè ha pas-sat d’estar a la vora de la intervenció a consi-derar-se una caixa ben gestionada.

El perfil de Todó és considerat tècnic i independent, és a dir, al lunyat de l ’esfera política. En un comu-nicat emès per CCOO, el sindicat el valorava com “una persona amb experiència en el món de les caixes que res-pon a les expectatives que el càrrec reque-reix”.També La Caixa veia alterada un cop més la seva cúpula directiva. El passat mes de juny,

el consell d’adminis-tració nomenava Joan Maria Nin –ex conse-ller delegat del banc Sabadell– com a nou director general. Nin ha substituït en el càrrec a Isidre Fainé, que alho-ra substitueix Ricard Fornesa en la presidèn-cia de La Caixa. Òbviament, el nome-nament de Nin va obli-gar també a fer canvis en el Banc Sabadell: d’una banda, el presi-dent, Josep Oliu, assu-meix les competències

que fins ara ostentava Nin. I per a compensar-ho, Jaume Guardiola és nomenat nou conseller delegat. Guardiola va

assumir així la direcció dels negocis del Banc, juntament amb la de les seves unitats ope-ratives.

- Jaume Guardiola, nou conseller delegat de Banc Sabadell Les comissions i les operacions financeres s’alenteixen. / FOTO: La Caixa.

Nombre d’oficines de caixes a Catalunya(mitjana anual)

FONT: FUNCAS

0

1000

2000

3000

4000

5000

6000

200720062005

5.186 5.326 5.468

Evolució dels crèdits a Catalunya(% sobre any anterior)

* Dada del tercer trimestre de 2007

0%

5%

10%

15%

20%

25%

200720062005

20,0% 23,2% 18,5%*

LES 3 CLAUS

Es manté la contenció de despeses i es moderen no-tablement les dotacions

i baixa la venda d’actius

l’activitat creditícia se situen en un entorn de creixe-ment del 20%

Adolf Todó deixa Caixa Manresa per posar-se al capdavant de Caixa Catalunya en substitució de Loza

Page 38: Món Empresarial 102

38 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ESPECIAL: Entitats financeres / El DAFO

lor afegit per al sector, que compta amb joves motivats i preparats.Paral·lelament, les diverses entitats han anat posant al dia les seves estructures als darrers anys, de manera que

ja han deixat de ser oficines ‘receptores’ de clients, per passar a funcionar com a empreses amb una política comercial més proactiva i, en conseqüència, més com-petitiva.

un model de creixement que es desenvolupa en base a cri-teris d’eficiència, rendibilitat i qualitat. Aquesta aposta per la qualitat es manifesta en la selecció de professionals –generalment ben formats–,

i amb el plus afegit que, a Espanya, diverses enquestes ja han demostrat la preferèn-cia dels joves llicenciats per treballar en entitats finance-res, especialment La Caixa. Aquest darrer factor, que es podria considerar una man-cança des del punt de vista de l’emprenedoria d’un país, redunda no obstant en un va-

“Els nivells actuals dels fons d’insolvències podrien ab-sorbir un creixement dels nivells actuals de morositat d’almenys cinc vegades, sen-se un impacte significatiu en els resultats de les entitats de dipòsit”. Aquesta afirma-ció procedeix d’un comu-nicat oficial emès pel Banc d’Espanya amb motiu de la presentació de l’Informe d’Estabilitat Financera. La frase resumeix el clima de confiança institucional en relació a les entitats finance-res espanyoles, que per llei estan obligades a demostrar uns nivells de solvència que les protegeixin contra situa-cions d’incertesa. En realitat, una de les for-taleses més importants del sistema financer espanyol és que no només es complei-xen els requisits legals, sinó que se superen àmpliament. El passat mes de juny, per

FORTALESES

DEBILITATS

La majoria d’entitats, preparades per a afrontar les turbulències financeres sense greus daltabaixos

“El pitjor ja ha passat”, decla-rava recentment el president del Banc Sabadell, Josep Oliu, a un mitjà de comunicació. El mateix dia i en la mateixa línia, el director general de La Caixa, Joan Maria Nin, afir-mava: “no em consta que hi hagi entitats que hagin frenat la concessió de crèdit; potser estem parlant d’experiències aïllades que després la gent generalitza”.

Un secret a veusMalgrat els missatges tranquil-litzadors difosos pels grans directius, la percepció de crisi s’ha convertit en un secret a veus dins del sector. El passat 5 de novembre, el Banc d’Espanya va emetre un comunicat amb el següent titular: “L’Informe d’Estabilitat Financera confirma que les entitats de dipòsit espanyo-les afronten les turbulències financeres des d’una posi-

Bancs i caixes continuen a l’expectativa davant una situació d’incertesa derivada de la crisi immobiliària

ció de solidesa”. Més enllà del missatge de calma que hi havia implícit, el titular evi-dencia que el Banc d’Espanya assumeix l’existència d’un marc global complicat. I és precisament aquest marc el que preocupa.Per si l’escenari no era prou clar, l’Enquesta de Préstecs Bancaris del BCE relativa al quart trimestre de 2007 ha acabat de posar les coses al seu lloc. Segons aques-tes dades, un 41% dels bancs admeten ser ara més exigents amb el crèdit a empreses, per-centatge que el trimestre ante-rior era del 31%. Igualment, un 21% dels bancs confessen haver endurit les seves condi-cions, davant del 12% que ho reconeixia mesos enrere.Tot plegat ha vingut acompa-nyat d’una necessitat emer-gent: la de controlar el passiu. Això vol dir que les entitats han deixat de finançar promo-

cions immobiliàries que no fa gaire haurien finançat amb els ulls tancats. La consigna en aquesta nova conjuntura és clara: els riscos es minimitzen i ja no hi ha marge per a l’er-ror. Una operació dubtosa ja no és viable.

Escepticisme a la CECAAquesta prudència que ara exhibeixen les entitats finan-ceres va ser present també al missatge dirigit pel president de la Confederació Espanyola de Caixes d’Estalvi (CECA), Juan Ramón Quintás, durant

exemple, els fons d’insolvèn-cies cobrien en més de dues vegades i mitja els actius dubtosos de les entitats de dipòsit espanyoles, segons el Banc d’Espanya.Aquesta fortalesa es fa pale-sa sobretot quan s’establei-xen comparacions amb les entitats creditícies subpri-me dels Estats Units –veure apartat ‘Amenaces’–. Tot i que alguns experts conside-ren que Espanya ha concedit en certa manera hipoteques similars a les polèmiques ‘subprime’ –per l’alt risc im-plícit–, el cert és que per a altres professionals veuen difícil fer una comparació quan les dades oficials par-len d’importants diferències pel que fa a la morositat.

Cap a un nou model de creixementD’altra banda, tant bancs com caixes han apostat per

Els riscos es minimitzen i ja no hi ha marge per a l’error. Una operació que plantegi dubtes ja no és viable

Bancs i caixes han deixat de ser ‘entitats receptores’ per passar a l’ofensiva

Malgrat la incertesa, la majoria d’entitats estan preparades per a les insolvències. / ARXIU

la darrera Assemblea Gene-ral de l’entitat. “Els elements més preocupants en el futur immediat seran la descon-fiança cap als mercats de capitals i l’evolució del cicle immobiliari”, deia el comuni-cat oficial emès per l’entitat, recollint les paraules del seu president. El comunicat conclou que “fins ara no es pot dir amb cer-tesa que existeixi una estratè-

gia global capaç de resoldre eficaçment la situació”. Un dels aspectes més significa-tius del discurs de Quintàs va ser la seva al·lusió al crèdit. Per al president de la CECA, cal “una acurada política de contenció del crèdit, per una banda, i un esforç més gran per incrementar la captació de dipòsits, per l’altra, junta-ment amb l’èmfasi en l’objec-tiu d’eficiència”.

Juan Ramón Quintás, president de la CECA. / CEDIDA

Page 39: Món Empresarial 102

ESPECIAL: Entitats financeres / El DAFO 39FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

a un any per a nous clients, que obliga a dipositar un mínim de 1.000 euros i ofereix un interès del 4,5%. Es tracta, en definiti-va, d’una nova oportunitat per a les entitats financeres que cerquen una solució als seus

problemes de liquiditat. En aquest cas, amb un doble aven-tatge: obtenir uns ingressos per a continuar amb els seus plans i convertir-ho en una bona oca-sió per a ‘robar’ clients de la competència.

Bona part de la població enca-ra conserva una part important dels seus estalvis a la llibreta convencional, sense cap mena de remuneració. Per ignoràn-cia o per manca de tradició financera, el cert és que el mer-cat potencial de diners que no ofereixen rendibilitat és enor-me. El Banc d’Espanya calcula que pràcticament la meitat dels diners dels espanyols es troben en comptes corrents.Amb uns precedents com aquests, és normal que bancs i caixes hagin posat la directa en una nova direcció: captar clients que vulguin invertir en dipòsits. I si els clients no són nous, qualsevol ingrés que re-porti líquid a l’entitat cau en aquests moments com pluja sobre el desert.

Canvi d’escenariDurant els últims anys, la cai-guda dels tipus d’interès havia restat interès a l’estalvi de tota

AMENACES

OPORTUNITATS

La taxa de morositat es manté sota control, però els experts adverteixen que les estadístiques no recullen la realitat

Els dipòsits, alternativa per a bancs i caixes en la nova batalla per la captació de recursos

La taxa de morositat a Espanya, tradicionalment molt baixa, ha estat un dels arguments més utilitzats pel Banc d’Espanya per a tranquil·litzar els més pes-simistes. Les xifres refe-rents a morositat bancària segueixen sent baixes, però cada cop menys. Així ho posen de relleu les darre-res dades oficials, corres-ponents al mes de novem-bre, confirmades pel Banc d’Espanya el passat 18 de gener. Segons aquestes dades, la morositat es va situar en una taxa del 0,83%. Val a dir que aquest percen-tatge no recull els préstecs concedits per les entitats financeres de crèdit, que poden concedir crèdits però no captar dipòsits. La moro-sitat en aquest segment és especialment alta: un 3,2%.La dada de la morositat admet una doble lectura. Si

es compara amb el mercat hipotecari subprime dels Estats Units (a la vora del 15%), resulta del tot insigni-ficant. Ara bé, si s’analitza l ’evolució registrada als darrers anys, comprovarem que hi ha una clara tendèn-cia a l ’alça. No obstant, encara està lluny del 4% que es va arribar a registrar durant la crisi post-olím-pica.

Menys morosos als bancsPer tipus d’entitats, els bancs continuen sent les entitats financeres amb més baixa morositat. Segons les darreres dades, esta-ríem parlant d’un 0,75%. Les caixes, que concedeixen aproximadament la meitat dels préstecs, tenen una morositat del 0,88%. Per la seva banda, les cooperatives de crèdit arrosseguen una morositat del 0,97%. Ara bé,

alguns experts recorden que aquests percentatges encara no recullen la situació real, ja que són estadístiques que requereixen un cert temps.

El Govern alemany, pessimistaPer als que no acaben de veure clar el futur de la ‘crisi’ hipotecària, les decla-racions del ministre de Finances alemany, Michael Glos, hauran caigut com un gerro d’aigua freda. Glos va afirmar que la crisi hipote-cària “tindrà conseqüèn-cies”, i va avançar que el Govern alemany revisarà la previsió de creixement per al 2008 del 2,4% a menys del 2%. Si la ‘locomotora d’Europa’ es tem els efec-tes de la crisi hipotecària, quin futur ha d’esperar l’economia espanyola, amb una forta dependència de la construcció?

La captació de dipòsits de particulars centra ara la lluita entre entitats. / ARXIU

Els dipòsits a dos anys han passat de rentar un 2% a més d’un 4%

Glos va afegir també que veu amb “preocupació” la situació econòmica mundial, agreujada per una possible recessió als Estats Units. Per al ministre alemany, hi ha indicis que apunten a què aquest escenari podria pro-duir-se.

Tampoc ajuda gaire la situa-ció de forta depreciació del dòlar respecte l’euro, que segons el màxim respon-sable de les finances ale-manyes podria destorbar el creixement en un país on les exportacions tenen molta importància.

EVOLUCIÓ DE LA MOROSITAT A ESPANYA(Percentatge de morositat sobre el total de crèdits concedits)

FONT: BANC D’ESPANYA

0,0%

0,2%

0,4%

0,6%

0,8%

1,0%

Novembre 20

07

Octubre 2007

Setembre 2007

Agost 20

07

Juliol 2

007

Juny 200

7

Maig 2007

Abril 20

07

Març 2007

Febrer 2

007

la vida. Si a aquest factor afe-gim que la borsa pujava sense fi i el mercat hipotecari lluitava amb comissions cada cop més baixes, és normal que la batalla comercial s’hagi desenvolupat en el terreny de les hipoteques i els préstecs. Ara, però, l’escenari és dife-rent. Els tipus tornen a pujar i proporcionen interessants aventatges addicionals en pro-ductes com els dipòsits. Si a principis de 2004 la rendibili-tat mitjana dels dipòsits a dos anys era del 2%, ara ja supera el 4%.

Fins a un 11% d’interèsLa nova lluita s’evidencia ja als cartells promocionals que pen-gen dels vidres de les oficines bancàries. Els reclams que no fa gaire convidaven a invertir en hipoteques a tipus atrac-tius han anat a la brossa, i ara s’anuncien inversions de curt i mig termini amb interessos que

volten el 5%... o més.Les característiques dels dife-rents productes varien molt en funció de quina entitat fa la venda, de manera que l’oferta és encara molt heterogènia. En general, es comercialitzen di-pòsits d’entre tres i dotze me-sos, amb interessos més alts com més curt sigui el període. Els dipòsits a un any ofereixen rendibilitats per sobre del 5% en entitats com Banco Popular o Activobank, i en el cas dels dipòsits a un mes el percen-tatge a guanyar es dispara per sobre del 10% a Citibank, Open-bank o Bancaja, entre d’altres. També varia l’import mínim i màxim de la inversió. La Caixa, per exemple, ofereix un dipòsit

Page 40: Món Empresarial 102

40 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES

EL SECTOR DE LES CAIXES OPINA

“Ens mourem en un escenari on hi haurà amenaces, però també oportunitats”

JORDI MESTRE,DIRECTOR GENERAL DE CAIXA SABADELL

“En moments de desconfiança s’obren grans oportunitats per als bons gestors, directius i empresaris”

ANGEL IBÁÑEZ,DIRECTOR REGIONAL DE CAJA NAVARRA ACATALUNYA

Novesoportunitatsdavant d’un nou escenariHa de témer el sector financer per un hipo-tètic escenari de recessió? Davant l’ombra gairebé omnipresent de la crisi immobi-liària, agreujada a més per la caiguda de les borses, què pensen les caixes d’estalvi que passarà a curt i mig termini?

Amb l’objectiu de donar resposta a aquests i altres interrogants, Món Empresarial ha plantejat a cinc alts directius del sector aquesta i altres preguntes, relacionades amb la capacitat d’endeutament familiar, els tipus d’interès i, en general, el compor-tament del sector.

En general, els convidats es posicionen en una línia de confiança respecte la sol·lidesa i solvència del sistema financer espanyol, tot i que el progressiu alentiment sembla més irrevocable que mai.

Les preguntes plantejades:

- Ha de témer el sector financer per un hipotètic escenari de crisi?

- En quin nivell creu que es troba, en termes glo-bals, l’endeutament de la població a Espanta? Com el qualificaria?

- Aconseguiran bancs i caixes mantenir controlat el seu índex de morositat en un escenari de constant pujada dels tipus?

- Diria que el sector bancari ofereix productes financers capaços de mantenir el bon ritme actual de creixement, conservant alhora uns marges prou inte-ressants?

“És ben cert que l’ac-tual escenari té in-cògnites a l’horitzó”, reconeix Jordi Mes-tre, director general de Caixa Sabadell. Preguntat sobre si ha de témer el sector financer per un hipo-tètic escenari de crisi, Mestre afegeix que “també és cert que el

ritme i l’activitat de les empreses espanyoles són molt bons, en contra de la notable desacceleració del mercat immobiliari”.

Més cultura financera…Un dels aspectes que cal tenir en compte és un crei-xent interès per les finances: “La cultura financera ha pujat notablement en aquests darrers anys”, assegura. “Tot això fa preveure que ens mourem en un escenari on hi haurà amenaces, però també oportunitats”. A més, comparant el nivell de sol-vència del nostre escenari amb la resta d’escenaris financers internacionals, sosté: “cal considerar que les caixes d’estalvis i el conjunt dels sector finan-cer espanyols són els més solvents del món”.

…i més deutesRespecte el nivell en què es troba la capacitat d’en-deutament de la població, Mestre opina que està “força per sobre de la mitjana europea”. En un escenari de constant pujada dels tipus d’in-terès, mantenir controlat l’índex de morositat és un dels principals objectius. “Sens dubte, l’aug-ment dels tipus ha tingut incidència directa en la morositat, però els factors que més incideixen són uns altres. L’atur n’és el principal”, valora.Preguntat sobre si el sector bancari pot conservar uns marges interessants amb productes financers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, Mestre assegura: “el creixement actual es veu afectat per l’evident aturada del sector immo-biliari, que serà difícilment substituït per cap altre degut als volums que comportava”. “No obstant, al-tres activitats –com, per exemple, les inversions en pimes– poden agafar-ne el relleu”, conclou.

Ángel Ibáñez reco-neix que “el temps de ‘vaques grosses’ sem-bla que ha acabat: ara l ’economia mostra evidències de desac-celeració”. Tot i això, es mostra convençut que “en aquests mo-ments de desconfi-ança general és quan s’obren grans oportu-

nitats per als bons gestors, directius i empresaris”

Bon nivell d’aprovisonamentD’altra banda, no mostra una preocupació exces-siva pel control de l’índex de morositat, tot i que, com recorda, segons el que darrerament es publica a la premsa, la taxa de morositat ha superat el ni-vell més alt de l’any. “La morositat de crèdits con-cedits pels bancs, caixes i cooperatives de crèdit en general a particulars i empresas va augmentar al novembre fins al 0,838%, dels nivells més alts del 2007 segons el Banc d’Espanya”, reconeix. “En aquest sentit, no estem preocupats degut al nivell de provisonament que tenim les caixes i bancs i a la gestió interna dels nostres negocis”, valora.Precisament en un context com l’actual, l’entitat navarresa recorda el seu posicionament al costat dels empresaris: “No detreurem diners per a col·-locar-lo als mercats, acompanyarem als empresa-ris en les seves inversions i rastrejarem possibles inversions interessants, tot identificant segments emergents i noves oportunitats”, explica Ibáñez.

Noves oportunitatsSobre l’elevat nivell d’endeutament familiar espa-nyol, es mostra clar: “independentment del nivell d’endeutament actual de les famílies, som una cai-xa amb ideals i creiem que tothom ha de tenir dret al crèdit”. I afegeix: “Som optimistes perquè valo-rem els nostres clients no pel que tenen, sinó pel que poden arribar a ser”.En aquesta mateixa línia, llança un missatge de confiança cap al sector i es reafirma en què “en aquesta situació d’incertesa, ens comprometem a recolzar el sector empresarial”.

Page 41: Món Empresarial 102

ESPECIAL: ENTITATS FINANCERES 41FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

CAP A LA CONFIGURACIÓ D’UN NOU ESCENARI

El director financer de Caixa Penedès es mostra confiat davant d’un possible esce-nari de crisi i asse-gura que “tot i que el sector financer espan-yol està en ple procés d’adaptació al nou escenari d’alentiment econòmic, la seva elevada solvència i

eficiència operativa permeten encarar-lo amb cert optimisme”. Ruiz-Kaiser destaca que l’orientació al client minorista de la banca espanyola la fa “menys vulnerable a la volatilitat dels mercats financers internacionals”. En general, però, “és previsible una moderació en els ritmes de creixement dels últims anys, tant dels volums de negoci com dels beneficis”, afirma.

Morositat sota controlPer a Ruiz-Kaiser, el nivell d’endeutament de les famílies “està en línia amb el de la majoria d’economies desenvolupades, tot i el fort creixe-ment experimentat en els darrers anys”. De fet, sobre un possible increment de l’índex de moro-sitat, sosté: “malgrat que els ratis de morositat s’incrementaran en els pròxims mesos, ho faran des de mínims històrics i en uns nivells que difícil-ment afectaran al sector, donada la seva fortalesa financera; de les més elevades entre el sistemes financers internacionals”. A més, destaca l’elevat volum de provisions per a possibles insolvències que mantenen les entitats financeres espanyoles, “que haurien de permetre absorbir un increment de la morositat”. D’altra banda, destaca que aquí no s’ha donat una situació com la dels Estats Units, on es concedien hipoteques a persones sense capa-citat de retornar el seu deute.Com a alternativa al producte hipotecari, el direc-tor financer de Caixa Penedès destaca que, preci-sament, l’entitat ha potenciat l’oferta de productes per a empreses, principalment pimes, i per a perso-nes físiques, tant en l’àmbit del finançament com en la captació de recursos, “que ha de compensar gradualment l’alentiment del sector immobiliari”.

“El sector financer espanyol està en procés d’adaptació al nou escenari d’alentiment”

JORDI RUIZ-KAISER BARCELÓ,DIRECTOR FINANCER DE CAIXA PENEDÈS

“Ara és l’hora de la prudència i d’aplicar millor gestió que mai”

“Un increment moderat dels tipus també implica una millor remuneració de l’estalvi ”

RAFAEL JENÉ,DIRECTOR GENERAL DE CAIXA TARRAGONA

ALEIX GIMBERNAT,DIRECTOR GENERAL DE CAIXA GIRONA

La gairebé omnipre-sent crisi que ombre-ja tots els escenaris econòmics interna-cionals demana, més que temor, prudència. Així ens ho assegura Rafael Jené, director general de Caixa Tar-ragona. Si bé és cert que “existeix un risc de crisi d’intensitat

diferent segons els països”, les entitats de crèdit espanyoles, bancs i caixes, tenen uns nivells de solvència i uns procediments de gestió “molt sò-lids”. Jené afegeix que “res fa pensar que calgui afrontar-ho amb temor, però sí amb prudència i molta gestió”.

El valor de l’habitatgeSobre el nivell d’endeutament de les famílies, sosté que “la població espanyola ha incrementat el seu endeutament, però no per sobre d’altres països occidentals amb cobertures socials similars”. La propietat immobiliària és, segons ell, el motiu més rellevant per a tenir en compte aquest nivell i es-pecifica: “Ho ha fet majoritàriament per a finançar actius, l’habitatge, que per sobre de crisis i fluctua-cions de preus sempre tenen un valor”.

L’hora de la prudènciaPreguntat sobre la morositat, Jené opina que l’im-pacte de la pujada de tipus és “una realitat”. I afegeix: “això comporta dificultats de pagament i produirà un elevat augment de la morositat, però crec que dins del terreny del que és previsible i gestionable”.És possible que el sector bancari ofereixi uns pro-ductes financers capaços de mantenir el bon ritme de creixement actual, conservant alhora uns mar-ges prou interessants? El directiu de Caixa Tarra-gona no dubta: “crec que el sector financer té tots els productes que cal i, a més, està acostumat a la flexibilitat i la innovació”. “De totes maneres, és l’ús adequat o no d’aquests productes el que els fa bons o dolents. Ara és hora de prudència i millor gestió que mai”, conclou.

Les turbulències finan-ceres derivades de la crisi de les hipoteques d’alt risc nord-ameri-canes, la pujada dels preus energètics i la feblesa de l’economia dels EUA són, segons l’Aleix Gimbernat, di-rector general de Cai-xa Girona, les causes d’un “cert consens en

les previsions de desacceleració econòmica”. El representant d’aquesta entitat afirma que “aquest escenari ha provocat tensions dels tipus d’interès que han obligat a buscar nous mecanismes per a fer front a la contractació del crèdit”. I destaca: “S’ha generat un cert enduriment de les condicions de risc creditici en relació a les economies domès-tiques i al sector de la construcció”. Tot i aquesta omnipresent crisi, s’han obert “noves vies de nego-ci financer amb préstecs als sectors empresarials industrials i de serveis més dinàmics i innovadors i finançament d’obres públiques, entre d’altres”.

Menys consum internGimbernat detecta que la pujada dels tipus ha provocat una disminució del consum intern i, so-bretot, una disminució de les despeses en viatges i lleure i l’adquisició de béns de consum durador, com els automòbils. Segons ell, “el nivell d’exigèn-cia que s’ha aplicat en la concessió d’hipoteques en el nostre entorn financer fa preveure que no hi haurà dificultats en aquest sentit”. “Hi podria haver més inconvenients en la recuperació de deutes en garantia personal de préstecs al consum, préstecs ràpids o derivats de la utilització de les targetes de crèdit”, concreta. En general, però, es preveu “un lleuger increment dels índexs de morositat d’aquests préstecs”. Gimbernat defensa que un increment moderat dels tipus pot tenir alguns efectes positius, “com una millor remuneració de l’estalvi”. Alhora, aquest es-cenari està possibilitant “l’expansió de la captació de dipòsit a termini, en detriment dels fons d’inver-sió de renda variable i de les inversions directes en valors”, assegura.

Page 42: Món Empresarial 102
Page 43: Món Empresarial 102

El referent / FORMACIÓ DIRECTIVA 43FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Una universitat que no faci recerca no compleix una de les funcions bàsiques”

Giménez-Salinas, al seu despatx, envoltada de llibres. /D. FERNÁNDEZ

ENTREVISTA A ESTHER GIMÉNEZ-SALINAS, RECTORA DE LA URL

La Universitat Ramon Llull (URL) va néixer l’any 1991, convertint-se en la primera universitat privada del sistema universitari català. L’integraven un conjunt de centres amb una llarga tradició docent, que sempre havien mantingut una estreta relació amb l’empresa. Avui, aquesta filosofia es manté, però alhora la URL es prepara per afrontar nous reptes, com el de la internacionalització. La seva rectora, Esther Giménez-Salinas, ens rep al seu despatx per parlar d’aquests i altres temes.

“Es vol controlar a priori, però en realitat no es controla ni a priori, ni a posteriori”

“M’imagino, en un futur, unes universitat molt més obertes i amb molta més participació de tota la societat”

Formació directiva

ÀGATA SERRA

La marca URL engloba diver-sos centres universitaris. Quines conseqüències té això?Molt positives. Tot i que la nos-tra universitat és relativament nova, disposem de centres amb tradició centenària. Això ens ha permès, des d’un primer moment poder disposar d’un professorat amb un bagatge important i d’una recerca que ja feia temps que s’estava fent. L’únic perill que hi havia és que cadascun dels centres anés pel seu compte, però això s’ha superat. Tots els centres de la URL comparteixen uns princi-pis alhora que mantenen una diferenciació. En el camp uni-versitari, una universitat ha de tenir una massa crítica mínima i universitats molt, molt petites no són bones.

La propera adaptació al Plade Bolonya permetrà que les uni-versitats catalanes s’apropin al nivell de les europees?Estic convençuda d’això. Però apropar-nos als nivells euro-peus no és en una sola línia, perquè no pots parlar d’una sola Europa, hi ha molts matisos. Europa és una cosa molt més comuna i potent. Hem d’establir relacions amb diferents univer-sitats, i crec que estem en el camí de fer-ho. Algunes univer-sitats en determinades especia-litats, i d’altres en d’altres.

El debat entre universitat pú-blica i universitat privada està ja passat de moda?Ens trobem davant un nou paradigma. Avui dia, la diferèn-cia entre el que és públic i pri-vat no és del tot exacta. El fi-nançament de les universitats públiques prové bàsicament de l’estat però, en canvi, en l’àmbit de la recerca cal fer participar les empreses privades. I, nosal-tres, com a universitat privada, estem controlades per part de l’estat una mica més del que ho podria estar una universitat sense control. Per tant, privat i públic s’acosten i cal tenir pre-

sent que la línia no és tan clara ni tan diferenciada.

Ha millorat, per tant, la per-cepció que té la societat de la universitat privada?El problema de la universitat privada és si es tracta d’una universitat elitista i, per això, cal treballar a fons per aconse-guir moltes més beques. El meu desig seria aconseguir-ne el mà-xim nombre possible, perquè aquesta diferència econòmica entre pública i privada no esde-vingui una línia divisòria. La URL té força estudiants que ells mateixos es paguen la carrera amb grans esforços. Per tant, no és una universitat econòmi-cament elitista.

La universitat funcionaria millor amb més autonomia?Jo crec molt en el control a pos-teriori. D’entrada has de tenir el màxim d’autonomia i després que t’avaluïn la qualitat, i si resulta que no ho fas bé, doncs que el finançament quedi reta-llat. Cal fer un anàlisi de resul-tats i molt sovint no es fa. Es vol controlar a priori, però en reali-

tat no es controla ni a priori, ni a posteriori. Una universitat ha de ser el màxim d’autònoma, procurar que el finançament sigui l’adequat i a posteriori un cop s’han establert una mena d’objectius, controlar si això ha estat possible. Això és absoluta-ment necessari perquè sinó són diners llançats.

Quin hauria de ser el paper de la universitat dins de la so-cietat actual?Penso que molt sovint s’ha vist la universitat com una cate-dral del coneixement, com un temple aïllat, i això ha estat un error, crec que és bàsica la participació de la societat civil en ella. D’altra banda, la univer-sitat ha d’esdevenir un lloc per estudiar al llarg de tota la vida. No ha de ser un lloc només per a joves. M’imagino, en un futur, unes universitats menys estric-tes en els seus horaris, molt més obertes i amb molta més participació de tota la societat.

Quins beneficis suposa per a l’empresa aquest canvi de men-talitat?

L’empresa en rep directament els beneficis, ja que no només rep de la universitat els estu-diants acabats de titular sinó també la d’aquells treballadors que han actualitzat els seus coneixements. Així, les empre-ses poden disposar de personal competitiu. La percepció de l’empresa de mica en mica està canviant. Fa un anys la gentes preguntava què feia un doctor en una empresa, i en aquests moments es co-mença a valorar molt més que la persona tingui certa capa-citat investigadora. En general, es valora més tot el que és la transferència del coneixement.

L’apropament a l’empresa se-gueix sent l’assignatura pen-dent de la universitat?La universitat s’ha de guanyar la confiança del sector empre-sarial, i el sector empresarial s’ha de guanyar la confiança del món universitari. Molt sovint un empresari pensa que si encar-rega a una universitat un tipus de recerca, no l’entendran. Hem viscut molt separats i aïllats. Hem de demostrar que som molt útils i l’empresa ha de tenir la confiança que sense innova-ció i recerca no podem avançar, i això crec que és el que encara ens falta. El treball conjunt es fa quan hi ha confiança i empatia.

Com col·labora la Ramon Llull amb l’empresa?Tenim convenis amb més de 4.000 empreses i alguns cen-tres de la URL, com Esade i IQS, van néixer de les mateixes empreses, concretament de la necessitat de la societat de tenir un tipus d’ensenyament que en aquell moment no era ni oficial. Perseguim la inserció laboral dels estudiants i, per tant, fugim d’estudis exclusivament teòrics. Les empreses tenen presència en els nostres patronats i par-ticipen en moltes activitats. El feedback entre empresa i uni-versitat és permanent. De tota manera, insisteixo que mai hem d’oblidar que la universitat és un lloc de pensament i hem de cultivar aquelles carreres que no necessàriament estan lliga-des al sector empresarial. Estu-dis vinculats a la filosofia i les humanitats no s’han d’oblidar.

Quina és la capacitat de la uni-versitat privada per fer recerca?La que vulguis tenir. La recerca és molt cara, però si fas una bona recerca, pots aconseguir de la mateixa manera els diners públics com el finançament privat. Una universitat que no faci recerca i una transferència de resultats no és una universi-tat o, almenys, no compleix una de les funcions bàsiques que ha de complir la universitat.

Quins són els objectius més immediats de la URL?Assolir el nivell d’excel·lència en tots els estudis, en un futur la qualitat a les carreres serà un tema clau. Tampoc podem viure d’esquena al tema de la internacionalització, voldríem que la meitat dels nostres estu-diants fossin estrangers i que la meitat dels estudiants d’aquí passessin una part important dels seus estudis fora. Aquest és el món del futur i, per tant, no hi podem tancar els ulls. I, finalment, treballar molt més a fons el tema de la recerca i de la transferència de coneixements.

Page 44: Món Empresarial 102

44 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Informe

CONSEQUÈNCIES DE LA MODERNITZACIÓ DE LA LEGISLACIÓ LABORAL XINESA

mic a llarg termini: la creixent falta de treballadors qualifi-cats i el ràpid envelliment de la seva força laboral.Actualment, el sector de fabri-cació xinès necessita 12 mili-ons de treballadors qualifi-cats. Potser el més sorpre-nent és que els serveis profes-sionals necessiten 3,3 milions de persones per cobrir una gamma de perfils que englo-ba des d’advocats a especia-listes financers, passant per intèrprets. Un exemple d’això

el trobem en el sector finan-cer. L’escassetat de candidats adequats a la Xina impedeix l’expansió de les activitats de banca minorista i d’altres ope-racions bancàries. Per exem-ple, Xina posseeix només uns 100 actuaris formats, però és probable que n’arribi a neces-sitar uns 5.000 en els propers cinc anys.“Considerem que les reformes de la legislació laboral planifi-cades pel govern xinès repre-senten un avanç decisiu i un

REDACCIÓ

Les reformes laborals previs-tes a la Xina, algunes d’elles iniciades ja a principis d’aquest mateix any, es traduiran en més drets i una major protec-ció per als treballadors. Això probablement proporcioni una major certesa legal als empre-saris estrangers que apostaran més per fer negocis en aquest país asiàtic. Paral·lelament, però, la Xina ha de fer front a dos aspectes que poden fer pe-rillar el seu creixement econò-

La Xina afronta una reforma laboral històricaLa modernització de la legislació laboral a la Xina, que es durà a terme en els propers anys, suposa un abans i un després en la història del mercat de treball d’aquest país asiàtic. Un estudi elaborat per la Universitat de Warwick (Regne Unit) i l’Acadèmia de Ciències Socials de Xangai (SASS), publicat per AdeccoInstitute, mostra els efectes que pot tenir aquesta reforma.

Page 45: Món Empresarial 102

Informe / FORMACIÓ DIRECTIVA 45FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

diplomes professionals. Mal-grat els gairebé 5 milions de joves que finalitzen els seus estudis universitaris cada any, les empreses estrange-res no aconsegueixen trobar candidats amb el perfil ade-quat. A més, només el 10% dels llicenciats posseeix el nivell d’anglès exigit per les empreses estrangeres, que proporcionen en l’actualitat més del 20% de les oportuni-tats laborals a la Xina.

gran salt cap a la conformitat amb la normativa internacio-nal dels mercats laborals. Els convenis salarials col·lectius, els drets laborals aplicables per llei i la protecció contra l’acomiadament ja no són te-mes tabú a la Xina. La no-va legislació laboral posseeix una inconfusible reminiscèn-cia alemanya i britànica. És un bon exemple de la creixent disposició de Xina per adoptar bones pràctiques estrangeres”, afirma Wolfgang Clement, pre-sident d’Adecco Institute i ex-ministre alemany d’Economia i Treball.

Les reformes laborals de Xina tenen com a objectiu protegir el treball individual, donant importància, sobretot, als contractes laborals escrits, a la promoció del treball, l’arbitratge i a la resolució de conflictes laborals, a la igual-tat de salaris i a la seguretat laboral a llarg termini. “Si bé, amb el pas del temps, les no-ves lleis podran contribuir a l’augment de les despeses la-borals per unitat a la Xina, mitjançant l’augment dels sa-laris, les companyies estran-geres es beneficiaran en gran mesura amb aquest nou marc legal, que ofereix als líders empresarials més claredat i certesa sobre la futura direc-ció de la legislació laboral xi-nesa”, apunta Peter Siderman, director general d’Adecco Ins-titute.Les lleis noves proporcionen una fulla de ruta estratègica per als següents 10-15 anys. Calmaran el ràpid índex de rotació de la força laboral i aportaran més transparència als procediments relacionats amb la resolució de conflictes

laborals. Així mateix, la nova legislació garanteix una mi-llor protecció per als secrets comercials i proporciona in-centius perquè els empresa-ris inverteixin en la formació professional dels seus em-pleats. També permet noves modalitats de treball flexible i de subcontractació de per-sonal.

Manca de personal qualificatEn part, aquestes reformes responen a una creixent es-cassetat de coneixements i a l’accelerat envelliment de la força laboral. Mentre que la taxa d’atur entre treballa-dors no qualificats augmenta, l’escassetat de treballadors qualificats comporta se-riosos problemes de con-tractació i conservació de personal, tant per a les em-preses locals com per a les estrangeres. Xina s’enfronta a una insuficiència de per-sonal qualificat en una enor-me gamma d’activitats, que engloba des de la fabricació fins als serveis professionals.

L’escassetat de coneixements entre la gerència de mig i alt nivell ja ha començat a fre-nar el creixement de certes àrees.L’estudi mostra com el mer-cat laboral xinès s’enfronta a creixents restriccions de l’oferta en cinc àrees clau del treball qualificat: capacitat de direcció, domini de l’anglès, personal d’R+D, treballadors amb qualificació tècnica su-perior i mitjana, i titulats de

“Els convenis salarials col·lectius ja no són tema tabú a la Xina”

Les noves lleis calmaran el ràpid índex de rotació de la força laboral

L’estudi també posa de manifest el ràpid envelliment de la força laboral xinesa, un fenomen que també s’està produint a Europa i al Japó, però que és poc comú en els països asiàtics grans, com ara l’Índia. La força laboral xinesa creixerà menys del 5% fins al 2015. A partir d’aquest moment, un terç de la població serà més gran de 50 anys. La reserva de mà d’obra xinesa amb una edat compresa entre els 20 i els 24 anys començarà a disminuir a partir de l’any 2020. Tal com succeeix a Europa, en un termini de 10 a 30 anys, la Xina s’enfrontarà a una sortida a gran escala de gent amb experiència. Hi haurà menys gent jove que mai tre-ballant a les empreses i seguirà registrant-se un enorme nombre d’aturats amb baixa qualificació professional.

ENVELLIMENT DEL MERCAT LABORAL

Page 46: Món Empresarial 102

46 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Coneixements, Habilitats i Actituds

La crítica és una píndola difícil d’em-passar per a quasi tothom. Segons Oriol Pujol Borotau, especialista en conducta humana i professor a ESADE, només un 10 per cent de les persones saben com encaixar una crítica i aprofitar-la per millorar en algun aspecte. Pel 90 per cent res-tant és una molèstia que se suporta com es pot. Donat això, és evident que transmetre missatges negatius a col·laboradors i subordinats és un punt delicat al que cal parar atenció. Què podem fer per suavitzar les crí-tiques?En primer lloc, si estem molestos, esperar a estar calmats, i així evi-tarem empitjorar la situació si el receptor del missatge té una mala resposta. També és important tro-bar un lloc on no hi hagi testimonis de la conversa. Siguem específics, no n’hi ha prou amb dir que algú té una “mala” ac-titud, s’ha de descriure la situació concreta. I tampoc ajuda retardar el temps entre l’esdeveniment indesit-

jat i la conversa, sobretot per posar solució a situacions que poden anar en detriment del bon funcionament corporatiu.Les observacions negatives han de ser dirigides a les accions, no a les persones. Ja sabem que els com-portaments es poden modificar, en canvi criticar la persona sovint des-perta una actitud defensiva imme-diata. En aquest sentit, manifestar la confiança en el col·laborador pot ajudar a deixar clar que la crítica es dirigeix a l’acció i no és una desqua-lificació.És recomanable deixar clar què vo-lem i així evitar malentesos. Si el nostre col·laborador ha de comen-çar a fer alguna cosa o deixar de fer-la, potser li cal formació o ajuda addicional per prendre aquestes me-sures, i això també s’ha de pactar.Un cop transmès el missatge, obli-dem l’error. Per suposat, cal seguir el treball dels empleats, però no ob-sessionar-se i recordar també que tots som humans i ens equivoquem.

Com transmetre missatges negatius als subordinats

Cal dirigir les crítiques als actes, i no a les persones. / ARXIU

Per tenir un estil de comunicació efectiu durant les reunions hi ha tres regles bàsiques: s’ha de tenir present que cal fer-se entendre i entendre els missatges enviats pels altres, a banda d’exercir algun tipus de control sobre el flux de la comunicació.Per obtenir informació, les pre-guntes es poden plantejar de dues formes. Les preguntes tan-cades proporcionaran com a res-posta un simple sí o no, o un “és possible”. Les obertes forcen a l’altre a donar més informació.

En cada cas caldrà adequar les preguntes a la informació neces-sària.A les converses hi ha també un elevat flux d’informació. El silenci també és eficaç i s’utilitza poc. Crea la necessitat d’omplir-lo: un cop obtinguda la resposta, mantenir el silenci serà la forma de convidar a donar més infor-mació.Pel que fa a la direcció de la reunió, el manager és qui ha d’or-ganitzar la informació i estructu-rar la reunió per tal que la comu-

nicació entre els participants sigui eficaç. Les principals eines per aconseguir-ho són aclarir la finalitat de la reunió, el temps programat i qualsevol norma. A cada estat dels procediments cal plantejar l’estat actual i el pro-grés de les qüestions, i per últim, centrar-se en els temes princi-pals i redirigir les digressions.Al final de la reunió, si ha estat formulant preguntes, resumeixi els aspectes significatius del que ha aprés. També és útil reformu-lar les decisions preses.

Tenir converses eficaces durant les reunions

HABILITATS DIRECTIVES

ACTITUDS

Quin tipus d’empleat necessita? Un estratega? Algú amb sentit de l’estalvi, amb olfacte pels diners? Li cal algú capaç de veure els problemes des d’una perspectiva global? O potser busca una persona que encaixi a la perfecció en un equip de treball en funcionament?Doncs bé, desvetllar les competències i trets de personalitat dels candidats és el que fa Julián Gabarre, un dels més importants especialistes en mor-fopsicologia. En paraules de Gabarre, la morfopsicologia és una espècie de “psicoanàlisis instantani” que desvet-lla fins i tot allò que la persona ignora de sí mateixa i que un test psicotècnic no pot revelar. Aquesta disciplina que encara desperta reticències guarda més relació amb la neurociència i la neuroimatge que amb la psicologia i es recolza en la biologia i la fisiologia. Al 2004 el cap de Bigmat Ochoa, una empresa de venda de materials de construcció i fontaneria, va assistir a una conferència del morfopsicòleg. Des d’aleshores, 54 dels 65 treballa-

dors, passant pel director general del grup, han estat seleccionats per l’especialista després d’estudiar les seves faccions. Els resultats: al 2005, amb Gabarre exercint de selecciona-dor, van aconseguir duplicar les seves vendes i l’any passat van continuar creixent, amb una facturació d’un 30 per cent més.Són molts els rostres que Julián Gaba-rre ha hagut d’analitzat per poder seleccionar al voltant de 300 membres directius d’empreses del país, a banda de 4.000 treballadors més. Quatre fotografies i una carta manuscrita és tot el que es necessita per obtenir la informació precisa dels candidats. De fet, Gabarre mostra amb satis-facció un document de la Policia Científica de Barcelona que certifica que mitjançant la fotografia d’uns delinqüents, va ser capaç de predir el delicte que havien comés: “Dos per estafa, quatre per robatori amb força, dos per robatori amb violència i dos per lesions”. A l’FBI fan servir una tèc-nica similar.

Fitxar els treballadors per la cara amb la morfopsicologia

CONEIXEMENTS

La morfopsicologia diu que un marc de cara ample indica resistència. / ARXIU

El manager ha d’estructurar la reunió. / ARXIU

Page 47: Món Empresarial 102

Direcció de Recursos Humans / FORMACIÓ DIRECTIVA 47FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

ENTREVISTA A JOSEP VENTURA, DIRECTOR DE RECURSOS HUMANS D’ESTEVE QUÍMICA (EQ ESTEVE)

Quants anys porta a l’empresa? 36 anys.

Es fidelitza més en una empresa familiar?No necessàriament, però sí que és veri-tat que l’empresa familiar és més sensi-ble a les persones i és més càlida en el tracte, i això en principi és un bon punt de partida.

Quanta plantilla té EQ Esteve? 834 persones entre Xina, Mèxic i Es-panya.

És millor innovar que investigar? Investigar és obtenir nous productes i innovar ho entenc com un procés de millora contínua en els processos, els productes i totes les activitats en gene-ral. Ambdós tenen un objectiu comú: aportar valor afegit als nostres clients.

Per què creu que les dones treuen mi-llors notes?Tenen un major esperit de sacrifici i estan disposades a donar més per obte-nir els seus objectius.

Quant de temps dedica al dia a reflexionar?No sabria respondre de manera precisa, crec que contínuament estic reflexio-nant.

Quin ha estat el seu millor mestre? He estat afortunat en això. Podria ano-menar-ne molts, per exemple Joaquín Muñoz, Rossend Tost, Isabel, també els meus fills... Amb una ment oberta apre-nem de tot i de tots els que ens envolten.

Realment les empreses practiquen RSC o és màrqueting?Hi haurà de tot, però sí que puc dir que a Esteve això que ara anomenem RSC s’està practicant des de la creació de l’empresa ja que el respecte a les per-sones, a l’entorn i a les entitats amb les quals ens relacionem, ha estat un valor bàsic en la identitat de la companyia.

“Amb una ment oberta aprenem de tot i de tothom”

El tema de la conciliació família i treball, és un somni, una necessitat o pura utopia?És una necessitat: l’ésser humà és un ésser social que necessita un nucli fami-liar, un àmbit social i un àmbit profes-sional. Si no aconseguim harmonitzar aquests tres àmbits, correm el perill de ser éssers incomplets.

Què hi ha després dels recursos hu-mans?Hi ha visió de futur, estratègia, objectius, desenvolupament, millora contínua, en definitiva, un món infinit i apassionant.

Tinc la impressió que a les grans corpo-racions, el que de veritat els interessa és la força de treball i no les persones.Hem arribat a observar que quan una gran corporació redueix la seva plan-tilla, pugen les seves accions a borsa. Això és un signe de perversió del model econòmic en què estem immersos. No té sentit la creació de riquesa al marge de la societat.

Fabriqueu en d’altres països del món, com

Mèxic i Xina. Quins avantatges i inconve-nients suposa aquesta opció?Els avantatges és apropar la producció al mercat, garantir el subministre de matèries primeres i enriquir el coneixe-ment. També hi ha algun inconvenient com per exemple gestionar la distància geogràfica i la diversitat cultural de la plantilla, la complexitat de la coordinació entre centres de treball o adaptar-se a les diferents legislacions laborals i fiscals.

Existeixen bons caps d’empresa?Hi ha de tot..., de totes formes, i com a reflexió: què necessiten les empreses, caps, líders o equips?

Què recomanaria als qui no saben com gestionar la diversitat?És difícil, perquè no existeixen receptes, però podríem parlar de ment oberta, de valors, d’ètica, de lliurament, de coherèn-cia, de respecte, respecte i més respecte, amb la dosi adequada d’exigència.

MIQUEL BONET

ADVOCAT, PROFESSOR I EXPERT EN RRHH

A COR OBERT

Josep Ventura es troba al capdavant d’Esteve Química. / DAVID FERNÁNDEZ

Nascut a Barcelona, té 51 anys. Està casat amb Isabel. Té 6 fills i 2 néts. Viu a Barcelona.

Què va estudiar? Vaig començar psicologia però, per desgràcia, no vaig acabar la carrera.

El que més li agrada de la seva feina?Prendre decisions, construir el futur, treballar els plans estra-tègics i contribuir al projecte d’empresa.

I el que menys? Sens dubte, acomiadar. Sem-pre és un fracàs, però, fins i tot d’aquesta experiència se n’aprèn.

Què vol ser de gran? El que sóc però millor, no vull renunciar a millorar de forma contínua com a persona i com a professional.

S’acaba estimant la gent amb qui treballes? Per descomptat que sí, és inevi-table crear vincles afectius amb les persones amb qui compar-teixes projectes, somnis i difi-cultats.

Quan va ser l’últim cop que es va enfadar i per què? Ahir. Em desagrada tractar amb persones inflexibles i sense la sensibilitat i intel·ligència sufi-cient per captar els matisos de les opinions dels altres.

Vivim un món de bogeria?A diferència de generacions an-teriors, avui ens toca viure en un món en continu canvi i amb exigències constants.

Té algun somni pendent? El dia que no tingui somnis es-taré mort.

Page 48: Món Empresarial 102

48 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008FORMACIÓ DIRECTIVA / Notícies de Formació i Recursos Humans

UNIVERSITATS

EL DICCIONARI

PACO SOLÉ PARELLADA, CATEDRÀTIC D’ORGANITZACIÓ

D’EMPRESES I DIRECTOR PROGRAMA

INNOVA UPC

La lletra q en els diccionaris d’economia i gestió en català, anglès i francès pinta poc. Molt menys en els diccionaris en castellà. Coses de l’ortografia. En el diccionari temàtic de l’enciclopèdia catalana relatiu a aquestes disciplines hi ha definits exactament 43 conceptes que comencen per q. Si a aquests 43 conceptes n’hi restem els 38 que comencen per les paraules qualificació,qualitat, quadre, quantia, quatre, quasi, quantitat i quota, ens en queden només 5, és a dir, molt pocs. Tanmateix entre les poques paraules que comencen pròpiament per q en podem trobar algunes d’inte-ressants. La primera és qualitat a seques. Sembla men-tida que una idea tan senzilla, que tot plegat ve a dir que s’ha de mirar de fer les coses de la millor manera possible, hagi generat un curset que ha seguit mig món. L’homogeneïtzació del vocabulari de gestió a partir de la qualitat i l’extensió del seu model és un dels miracles més sorprenents de l’era postindustrial i potser una de les causes de la societat del coneixement La segona paraula interessant és qualificació. Quan parlem d’avaluar els recursos humans estem

parlant de reconèixer competències, d’actituds i aptituds i en resum de qualificacions. També comença per Q, en majúscules, el cognom de François Quesnay. Quesnay és el candidat a pare de l’economia que tenen els francesos. La seva obra més coneguda és el Quadre econòmic, que casualment també comença per q. En Quesnay descobreix el funcionament de

l’economia com a relació entre els diferents sectors i agents i el paper de l’Administració Publica. Les altres paraules no compostes que comencen per q desperten poc entusiasme, i són: qüestionari i querella.De les compostes n’hi ha una que té nom de novel·la po-licíaca i l’utilitzen els de màrqueting. Ens estem referint a les cèlebres quatre P, les quatres components del

màrqueting mix, és a dir, producte, promoció, place (distribució) i ... us en recordeu de la quarta p? En fi, per acabar de comentar la desnodrida q, en l’apartat de les paraules compostes, n’hem triat dues d’interessants: quota de mercat i quota tributària. La primera, perquè tothom mira de fer-la créixer i la segona, perquè tothom desitja que baixi. Ves per on!

Q

RECURSOS HUMANS

La Generalitat incentivarà les empreses perquè investiguin./ARXIU

LES UNIVERSITATS PÚBLIQUES CREEN UNA MARCA COMÚ PER A LA SEVA PROMOCIÓ INTERNACIONALLes vuit universitats públiques catalanes han presentat un nou projecte comú, anomenat ‘Universitat Catalunya’, per promoure el potencial universitari català i convertir-se en un espai educatiu de referència al sud d’Europa. La presidenta de l’Associació Catalana d’Universitats Públiques (ACUP), Anna Maria Geli, ha assenyalat que ‘Universitat Catalunya’ ha de representar un sistema integrat d’universitats innovadores que potenciï sinèrgies i projectes conjunts en formació, investigació i en transferència de coneixement.

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), la Universitat de Barcelona (UB) i la Universitat Pompeu Fabra (UPF) han signat un conveni amb les universitats nordamericanes de Brown, Chicago, Northwestern, Cornell, Harvard i Princeton que permetrà l’intercanvi d’estudiants per un període d’entre un semestre i un any. Amb aquest acord, llicenciats de les tres universitats catalanes podran fer un projecte de recerca a aquestes universitats nordamericanes. Per la seva banda, el professorat també podrà fer-hi estades per impartir seminaris i col·laborar en la docència.

RECERCA

MONTILLA AFIRMA QUE CATALUNYA “NECESSITA UN SISTEMA DE RECERCA I INNOVACIÓ POTENT”El president de la Generalitat, José Montilla, va afirmar que Catalunya “necessita un sistema de recerca i innovació potent i d’alt nivell com a instrument al servei de la modernització i transformació del seu sistema productiu; per tal de fer possible la plena participació de Catalunya en l’economia del coneixement, a nivell mundial”. Aquestes declaracions les va fer en una reunió mantinguda amb membres del Panell Internacional d’Experts del Pacte Nacional per a la Recerca i la Innovació.

EL PERFIL PROFESSIONAL MÉS BUSCAT EL 2008 SERÀ EL DE RESPONSABLE COMERCIAL

Els responsables comercials seran els professionals més buscats durant l’any 2008, segons conclou un estudi de l’empresa de treball temporal Adecco,

que apunta quines seran les professions amb més demanda. Els analistes programadors i els metges, especialment pediatres, també van buscats, així com els anomenats controllers, que porten la comptabilitat de les empreses. En aquestes professions, Adecco assegura que el sou anual mínim brut és de 30.000 euros, tot i que en alguns casos s’eleva fins a 75.000.

TRES UNIVERSITATS CATALANES INTERCANVIARAN ESTUDIANTS AMB UNIVERSITATS DELS EUA

LA GENERALITAT DONARÀ INCENTIUS A LES EMPRESES QUE CONTRACTIN INVESTIGADORSLa Generalitat obrirà una línia d’incentius a les empreses perquè incorporin doctorats o investigadors als seus departaments d’R+D. El conseller d’Innovació, Universitats i Empresa, Josep Huguet, ha anunciat que en els ajuts a l’empresa s’inclourà l’adopció d’aquests investigadors amb l’objectiu que les companyies s’impliquin més en projectes de recerca universitaris. Segons Huguet, els empresaris catalans encara porten endarreriment en la inversió en R+D.

ALMIRALL RENOVA COL•LABORACIÓ AMB ELPARC CIENTÍFIC DE BARCELONAAlmirall ha renovat i ampliat l’acord de col·laboració que manté amb el Parc Científic de Barcelona (PCB) fins a finals de l’any 2009, destinant-hi un total de 1.942.000 euros. La Unitat Mixta Almirall-PCB centra la seva activitat investigadora en dues línies d’actuació: la preparació de famílies de compostos per complementar la col·lecció corporativa de molècules Almirall, i un programa d’investigació que té com a objectiu la identificació de nous fàrmacs per al tractament de malalties respiratòries.

EL 88% DELS JOVES AMB ESTUDIS DE FORMACIÓ PROFESSIONAL TROBEN FEINADurant el segon trimestre del 2007, el 88% dels jo-ves amb estudis de formació professional de grau superior tenien feina, segons l’Observatori Jove del Treball. Segons aquestes dades, les persones amb estudis primaris són les que presenten una taxa d’atur més elevada, concretament del 23,85%. En canvi, per als titulats universitaris, la taxa se situa en un 11,45%.

Page 49: Món Empresarial 102

Líder d’opinió / ESTILS DE VIDA 49FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“L’última pel·lícula del Woody Allen també és cinema català”

ENTREVISTA RAMON MADAULA, ACTOREstils de Vida

Ramon Madaula encarna a Diderot a El Llibertí. / DAVID FERNÁNDEZ

Ramon Madaula protagonitza l’èxit de la temporada de la cartellera teatral de Barcelona, El Llibertí, una divertida comèdia del dra-maturg francès Eric-Emmanuel Schmitt, en què el pare de l’Enciclopèdia, Diderot, se les veu per escriure l’article sobre la moral a causa de les contínues interrupcions de quatre dones. Madaula s’estrena amb aquesta obra dirigida per Joan Lluís Bozzo com a productor teatral i ho fa amb la intenció de captar un espectador que sovint és reticent a acostar-se a les sales.

JAUME RIERA

Agafar el relleu del Mètode Grolhom al Poliorama no deuria ser fàcil?Quan vam estrenar ja sabíem que el Teatre tenia compromi-sos posteriors, per tant, per més bé que vagi l’obra mai po-drà acostar-se al Mètode, que, per altra banda, és una excep-ció en el panorama teatral ca-talà. La responsabilitat no era substituir el Mètode, sinó fer un espectacle comercial, però enginyós alhora, i privat, el que comporta un risc econò-mic si la cosa no va bé.

Amb El Llibertí has fet una aposta personal forta.És la primera vegada que as-sumeixo la producció. És una obra en la que hi creia molt i vaig decidir jugar-me-la, junta-ment amb 3x3, coproductors de l’obra. Com que ha sortit bé me la tornaré a jugar fins que m’estavelli i m’hagi de de-dicar a fer més sèries de TV.

Hi ha apostes segures en teatre?No, més aviat quan penses que una cosa funcionarà va mala-ment i a la inversa. Poques ve-gades es munten espectacles pensant en l’espectador mitjà de teatre, que quan una cosa li agrada acostuma a respon-dre. S’acostuma més a pensar de manera endogàmica en la crítica i en agradar a la profes-sió. El teatre subvencionat no té la pressió de la taquilla i fa que tot sovint oblidi aquest es-pectador.

Per què El Llibertí?Fa temps que busco projectes per produir, mirant per Inter-net què funciona a les cartelle-res internacionals i El Llibertíha anat bé a força llocs. Quan la vaig llegir, enseguida vaig tenir clar que era el que esta-va buscant. En general, la gent quan va al teatre s’avorreix. Encara que molta gent no ho vulgui acceptar a Barcelona el

teatre és avorrit per naturalesa. La nostra obligació és que la gent surti del teatre una mica millor del que ha entrat i, si pot ser, havent aprés alguna cosa. Entre el teatre intel·lectual pú-blic i les comèdies nyonyes o els musicals hi ha tot un món per explotar.

Des de fora dóna la sensació que és una obra agraïda per a l’actor.La resposta del públic és molt càlida i això fa que et sentis a gust fent l’obra. De totes ma-neres, el teatre no deixa de ser una feina i potser des de fora sembla més maco del que realment és. Com tothom te-nim dies millors i pitjors.

Per fer El Llibertí vas haver de deixar Ventdelplà. Et va saber greu?Era una cosa que ja sabíem des de feia temps. No es que em sabés especialment greu, perquè per mi Ventdelplà ja

ha donat de si tot el que em podia donar tant des del punt de vista professional, com econòmicament. Hi ha actors que són capaços de combinar teatre i TV, però això vol dir aixecar-se cada dia a les sis del matí i jo això fisiològica-ment no ho aguanto, i com que sóc el pare de la criatura (El Llibertí) he hagut de re-nunciar a seguir fent la sèrie.

Com portes la dualitat TV/teatre? Crec que són complementa-ris, a la TV aprens a fer teatre i al teatre aprens a fer TV. Per un actor és ideal combinar les dues coses. El problema és que a la TV no pots triar el material i a vegades acabes fent coses que et costen molt de defensar i que si poguessis faries d’una altra manera. En canvi, cada dia de treball és diferent. Si pogués triar, fa-ria un any teatre i un any te-levisió.

El cinema català és una causa perduda?Primer de tot hauríem de deci-dir què entenem per cinema ca-talà. Per mi és tot aquell cinema fet amb capital català sigui o no en català. L’última pel·lícula del Woody Allen és cinema català perquè està produïda amb di-ners catalans (Mediapro). Cal entendre que el cinema és una indústria i que el seu mercat és el món. Les pel·lícules espan-yoles que millor funcionen són aquelles que s’han fet amb un peu al món, com El Orfanato o Los crímenes de Oxford. A Ca-talunya tenim directors de pres-tigi internacional com la Isabel Coixet, però ningú des d’aquí li ha proposat mai dirigir una pel·lícula. Hem de deixar de capficar-nos tant amb el tema de la llengua. El que realment importa és que el productor si-gui català, perquè això voldrà dir que els beneficis es queda-ran a Catalunya.

“En general, la gent quan va al teatre a Barcelonas’avorreix”

“Cal veure l’oci i la cultura com una indústria que pot generar beneficis i que es pot exportar”

Barcelona pot aspirar a con-vertir-se en una referència inter-nacional pel que fa a les arts escèniques?Ho veig complicat, perquè aquí no tenim un star systemcom poden tenir a Londres o a París, que fa que sovint el públic vagi a veure més els ac-tors que l’obra en si.

L’oci i la cultura és un bon sector per invertir-hi?Segur. De fet hi ha publicats estudis que diuen que un dels sectors econòmics emergents del futur serà el de l’oci, i es-pecialment les arts escèni-ques. La gent amb un cert poder adquisitiu cada vegada té més ganes de sortir de casa i els espectacles en viu, com els concerts, els musicals o el teatre, estan funcionant molt bé. Jo me’ls crec aquests es-tudis, però has de saber qui-na demana hi ha per oferir-li un espectacle que respongui a les seves expectatives. Si saps trobar aquest punt inter-medi que reuneixi comercia-litat amb qualitat hi ha molt camp per córrer. Cal veure l’oci i la cultura com una in-dústria que genera benefici i que es pot exportar i no com una cosa que depèn dels di-ners públics. Cal assumir més riscos empresarials perquè els diners que generi aques-ta indústria es quedin a Cata-lunya, i l’administració ho ha d’estimular impulsant lleis de mecenatge. Si les coses es fan bé les rendibilitats poden ser molt altes.

Autor: Eric-Emmanuel SchmittDirecció: Joan Lluis BozzoRepartiment: Personatge Actors / actrius Mme. Therbouche Laura Conejero Denis Diderot Ramon Madaula Baronnet Jofre Borràs Mme. Diderot Marta Millà La jove D’Holbach Nausicaa Bonnín

Angélique Diderot Paula Vives

‘EL LLIBERTÍ’ (TEATRE POLIORAMA)

Page 50: Món Empresarial 102

50 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

REDACCIÓ

Chaplin en imatges, que es podrà visitar fins el 27 d’abril, pren com a punt de partida els arxius fami-liars per explicar la trajectòria de Chaplin, les claus del seu èxit i la contribució que va fer al naixe-ment d’una nova imatge de l’home del segle XX. Paral·lelament, exa-mina el personatge de Charlot, com ha evolucionat, els elements de la seva indumentària, els gestos característics i la icono-grafia que han generat. Chaplin s’hi mostra com a figura rellevant d’un nou llenguatge, el cinema mut; al cim del seu reconeixe-ment públic als anys vint i trenta, quan va rodar els llargmetratges clàssics; i a l’exili a Suïssa, des-prés que les autoritats nordame-ricanes decidissin no renovar-li el visat d’estada al país, solitari i enfrontat als poders del món.L’exposició vol remarcar la importància del cinema en la creació de la sensibilitat i de l’imaginari col·lectiu de milions de persones. Chaplin va crear un personatge que va atreure tant al públic popular com als intel·lectuals i als artistes, i que es va convertir en universal.Charles Spencer Chaplin (1889-1977) ha estat, sense cap mena de dubte, una de les figures més rellevants de l’art cinematogràfic del segle XX. Actor, director de cinema, guionista i compositor de la música de les seves pel·lícules, la seva trajectòria s’allarga més de cinquanta anys, des de les pri-meres pel·lícules del 1914 fins a A Countess from Hong-Kong (La comtessa de Hong Kong), que va rodar el 1966 amb Marlon Brando i Sophia Loren.Chaplin va tenir la capacitat de veure més enllà de l’èxit momen-tani que li van oferir els primers films, i l’any 1918 va fundar els seus propis estudis cinemato-gràfics, en els quals va començar a dirigir les seves pel·lícules i a

realitzar llargmetratges, com ara The Kid (El xicot, 1921), La qui-mera de l’or (1925) i The Circus (El circ, 1928), que van tenir un impacte fabulós. A partir del 1930 les seves pel·lícules van començar

a introduir reflexions sobre el món contemporani. A Temps moderns(1936) critica el sistema de vida nordamericà i al final d’El gran dic-tador (1941) fa un gran discurs a favor de l’harmonia universal.

CULTURACITA CRÍTICA: “Provem l’or en el foc i els nostres amics en l’adversitat”. Sòcrates, filòsof grec

CaixaForum confronta Chaplin amb el seu alter egoL’Obra Social ”la Caixa” presenta al CaixaForum la primera gran exposició sobre la figura de Charles Chaplin i el seu personatge, Charlot, a partir dels arxius familiars. Mitjançant la combinació de prop de 300 fotografies d’estudi, cartells i revistes, documents i fragments de pel·lícules, s’ofereix una visió global de l’artista i la seva trajectòria.

Benazir Bhutto (1953-2007), una dona líder en un país islàmicBenazir Bhutto, que va ocupar el càrrec de primera ministra del Paquistan en dues ocasions, ha mort al seu país a causa d’un atemptat. Només faltaven 15 dies perquè es convertís en aspirant per ocupar no-vament el càrrec a les eleccions del 8 de gener. Des de molt jove va tenir vocació política. Malgrat les dificultats de ser dona i viure en un país musul-mà, Bhutto es va preparar per arribar a les instàn-cies més altes del Paquistan. Va estudiar Ciències Polítiques a la Universitat de Harvard (Estats Units) i Oxford (Gran Bretanya). Benazir va presidir dos governs (1988-90 i 1993-96), però no va acabar cap mandat, assetjada per acu-sacions de corrupció que la van portar a l’exili. Va saber conjugar els costums orientals i occidentals, una barreja de cultures que es va plasmar durant els seus períodes de govern.El passat 18 d’octubre torna al Paquistan després d’un pacte amb l’actual president, Pervez Musharaff, mit-jançant el qual la justícia retira els càrrecs de corrup-ció contra ella. Però el seu somni de tornar a gover-nar es queda en això, en un somni.

GEN

ERFE

BR

ERM

AR

ÇA

BR

ILM

AIG

JULI

OL

AG

OST

SET

EMB

RE

OC

TUB

RE

NO

VEM

BR

ED

ESEM

BR

E

EL MES PASSAT ENS VAN DEIXAR...

AGENDA CULTURAL

> Vermell a partAquesta exposició il·lustra la situació actual de l’art xinès amb una selecció d’obres de diversos artistes realitzades entre el 1986 i el 2006. Del 22 de febrer al 25 de maig, a la Fundació Joan Miró.

> CarmenLa companyia de dansa Antonio Gades interpretarà Carmen, amb la direcció artística d’Stella Arauzo. El 16 i 17 de febrer, al Centre Cultural Caixa Terrassa.

> Shaolin & Wu Dang. La otra cara de ChinaEspectacle familiar basat en la filosofia mil·lenària del budisme zen i l’increïble poder de la ment. Amb 15 actors/mestres sobre l’escenari . Del 4 al 24 de febrer, al Teatre Tívoli.

> Una mujer en transparenciaCom es concilien les contradiccions entre qui vam ser i qui som? La dramaturga Eva Hibernia dóna resposta a aquesta pregunta. Fins el 17 de febrer, a la Sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya.

> AlasLa Compañía Nacional de Danza, amb el director ar-tístic Nacho Duato, presenta Alas, un espectacle que fusiona diverses disciplines i llenguatges escènics. Del 7 al 10 de febrer, al Mercat de les Flors.

> Ordizia (herriz herri)Asier Mendizábal és un dels artistes bascos de la nova generació que para més atenció a les relacions entre forma, discurs i ideologia. Fins el 18 de maig, al MACBA.

JUN

Y

Chaplin ha estat una de les figures més rellevants del cinema del segle XX./ Cedida

Edmund Hillary (1919-2008), el conquistador de l’EverestL’home que va aconseguir arribar per primera vegada al cim de l’Everest ha mort als 88 anys. El seu país natal, Nova Zelanda, ha acollit la notícia amb molta tristesa. “És una gran pèr-dua per a tots nosaltres”, ha declarat la pri-mera ministra, Helen Clark.La vida d’Edmund Hillary va fer un gir radical l’any 1953 quan, en companyia del sherpa Tenzing Nor-gay, va aconseguir fer realitat un dels seus som-nis: convertir-se en el primer home que trepitjava el cim més alt del món, l’Everest, de 8.850 metres. La victòria va tenir un gust molt dolç. I és que dos anys abans havia intentat fer el cim i va fracassar.Des de la conquista, Hillary no va deixar de per-seguir les muntanyes de l’Himàlaia. Després de l’Everest, va escalar 10 pics més de la serralada. Malauradament, però, també es converteixen en una font de desgràcies: la seva primera esposa, Louise, i la seva filla Belinda van morir en un ac-cident d’aviació al Nepal. Posteriorment es torna a casar amb June Mulgrew, amb la qual té un fill, Peter, que ja ha escalat l’Everest dues vegades.Edmund Hillary va dedicar gran part de la seva vida a ajudar el poble sherpa del Nepal a través d’una fundació, que va construir escoles i hospi-tals a la zona.

Page 51: Món Empresarial 102

Entre mes i mes / ESTILS DE VIDA 51FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

BIBLIOTECACITA CÈLEBRE: “Val més ser rei del teu silenci que esclau de les teves paraules”. William Shakespeare.

REMANDO JUNTOSAutor: Germán NicolásEditorial: LID EditorialPàgines: 183Si el treball en equip és fonamental en qualsevol empresa i el coachingés una eina reeixida, per què emprar-la només per a l’alt execu-tiu o el cas problemàtic? Germán Nicolás, basant-se en la seva expe-riència internacional en diferents empreses multinacionals com Uni-lever o Neumann, ha construït un model d’aplicació del coaching a equips de treball que ja ha demos-trat la seva validesa en nombroses organitzacions. La clau és fer veure als diferents membres d’un equip que el seu comportament deter-minarà la qualitat de l’experiència del treball conjunt. Aquesta obra proporciona un pla d’acció per aconseguir, en terminis d’execució preestablerts, resultats concrets i mesurables que millorin la gestió del conjunt de l’empresa.

NO TE CORTESAutor: Jens WeidnerEditorial: Gestión 2000Pàgines: 208No n’hi ha prou amb ser com-petitiu per tenir èxit en el món laboral. Es requereix a més una certa dosi d’agressivitat. Moltes vegades resulta positiu aprofitar l’agressivitat natural que hi ha en tots nosaltres per evitar ser explo-tats o manipulats, per ser més pro-actius i astuts, perquè no ens robin les idees ni s’apropiin de projectes que ens han costat temps i esforç. A més, ser agressiu pot de vegades tenir un efecte molt saludable. A No te cortes, Weidner ens ensenya a utilitzar la dosi justa d’agressivitat en les relacions interpersonals, desenvolupant estratègies per ser més incisius a l’oficina. Es tracta d’aprendre a moure’s en l’entorn laboral, identificar potencials ene-mics, reaccionar ràpidament i defensar els nostres interessos.

FET A CASAAutor: Ramon Aymerich Editorial: Viena EdicionsPàgines: 176Aquest llibre de Ramon Aymerich, cap de la secció d’Economia del diari La Vanguardia, és un viatge pels camins de la innovació en les empreses catalanes, un reco-rregut amb parades obligades en sectors que intenten reinven-tar-se dia a dia, ja sigui perquè l’activitat en què treballen tot just acaba de néixer o bé perquè des de fa anys han convertit aquesta estratègia diferenciadora en la seva manera de treballar. I en el fons és també un homenatge a la história humana que s’endevina a l darrera de casdascuna d’aquestes empreses. Perquè quan les coses es fan bé, convé dir-ho i aplaudir els emprenedors que hi ha al darrere, i quan no és així cal saber-ho per no tornar a repetir els seus errors.

Àgora, a les 22 hores, al 33Debat d’actualitat política moderat per Xavi Coral.

Economia i Em-presa, a les 21.30 h, a Catalunya InformacióRepàs de l’actualitat econòmica del dia.

No ens podem perdre...

DILLUNS

Valor Afegit, a les 23.10 hores, al 33El programa d’actualitat econòmica de Televisió de Catalunya.

Espai Estapé, a les 10.40 h, a Catalunya RàdioConversa setmanal amb Fabià Estapé.

DIMARTS

Quèquicom, a les 22 hores, al 33Programa de divulgació de ciència i tecnologia, amb Toni Mestres.

Minoria Absolu-ta, a les 12 h a RAC 1Sàtira política de dilluns a divendres amb Toni Solé, Queco Novell, etc.

DIMECRES

Capital, a les 6 h a Radio IntereconomíaInformació econòmi-ca amb Luis Vicente Muñoz.

La Plaza, a les 20.15, a Onda RamblaAnàlisi financera i ter-túlia econòmica, amb Juan García.

DIJOUS

Economía a fon-do, a les 18.30 hores a CNN+Juan José Toribio i Emi-lio Ontiveros analitzen l’actualitat econòmica.

Hora 25 de los negocios, a les 21.30 hores, a la SEREconomia i finances, amb Javier Ruiz.

DIVENDRES

El Debate de CNN+, a les 23.30hDebat sobre temes d’actualitat, amb José Maria Calleja.

A vivir que son dos días, a les 8h, a la SERActualitat amb Àngels Barceló.

DISSABTE

30 minuts, a les 21.35h a TV3Reportatges a fons, introduïts per Joan Salvat.

Notícies al 3/24Tota l’actualitat, de manera ininterrumpuda al canal de notícies de Televisió de Catalunya.

DIUMENGE

TELEVISIÓ

TEXT: JAUME RIERA

Habemus Papa. Finalment la retirada de la candida-tura de mutu propi de David Madí per part de CiU, el que confirma que anaven de farol, ja que no s’ha do-nat cap dels requisits que exigien per fer-ho, ha per-mès desbloquejar la composició del nou consell de govern de la Corporació Catalana de Mitjans Audio-visuals, de la que parlàvem el mes passat, i l’elecció del periodista Albert Sáez com a president de la ma-teixa. Es tracta del primer consell i del primer presi-dent de la cosa pública que és escollit a l’empara de la nova Llei catalana de l’audiovisual, que entre els seus objectius té promoure una major independència de la ràdio i la televisió públiques, el que no ha evitat que el Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC) hagi emès un informe criticant que els elegits, sen-se entrar a jutjar els seus mèrits professionals, sem-blen respondre novament al sistema d’intercanvi de cromos –ara tries tu, ara trio jo, i si tu poses aquest jo poso aquest altre– al que tan afeccionats són els partits polítics de casa nostra. Arrencarà la crosta el nou president? De moment, en la seva elecció va obtenir els vots favorables tant del PSC com de CiU, a més dels d’ERC i ICV, el que no és poca cosa, tenint en compte com està el patí i que ens trobem de ple en periode electoral.

Els xoriços espanyols de l’Olivé

Parlant dels mitjans públics, el que fou director de TV3 en l’últim mandat convergent, Joan Olivé, no va tenir el seu millor dia quan durant la tertúlia matinal de Rac 1 va assegurar a propòsit de l’elecció de l’ex president d’Endesa, Manuel Pizarro, com a número dos de la llista del PP a Madrid, que “tots els espan-yols eren uns xoriços”. La ironia amb la que estava dita la frase, tal i com el propi Olivé es va encarregar de ressaltar quan va visitar de nou can Basté –una altra cosa és que sigui més o menys encertada i que pugui ferir més o menys susceptibilitats–, no li va evitar ser escarnit públicament des del seu púlpit a la COPE per aquest talibà de les ones que és Federico Jiménez Losantos, que per cert va ficar la pota dient que Rac 1 és una emissora pública que paguen tots els catalans.

Fumata blanca a la ‘corpo’

Page 52: Món Empresarial 102

52 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ESTILS DE VIDA / El gourmet

IVÁN SÁNCHEZ

La taverna del que era lla-vors el poble d’Alza, ara pertanyent a Donosti, es va convertir en una casa de menjars de la mà dels pares de Juan Mari, fent-se ràpi-dament famosos els seus exquisits guisats.Ell ha catapultat el negoci familiar fins al punt més alt de la gastronomia mundial, i és que des de 1989 manté les tres estrelles Michelin.Aquesta herència fami-liar, juntament amb el seu esperit creatiu, explica que defineixi la cuina del Restaurant Arzak com “una cuina d’investigació i d’avantguarda basada en el codi de sabors basc i no en els plats tradicionals. Cada poble té un codi de sabors, un patrimoni cultural que ha donat lloc a la cuina ca-solana popular, la clàssica professional, la nova cuina i la cuina d’avui”.I és que, per Juan Mari, “fins i tot el més avantguardista re-flexiona vers la seva realitat. Un asiàtic mai reflexionarà com nosaltres”. Una de les claus de l’èxit d’aquest restaurant és que cada any incorpora a la carta prop de 40 plats nous. Això és possible gràcies a la seva cuina d’investigació i al seu banc de sabors. “La primera és una cuina independent de la principal on hi ha dues persones, en Xavi i l’Igor, que es dediquen exclusivament a

experimentar. La meva filla Elena i jo també investiguem i adaptem les noves idees a la realitat de la cuina, perquè puguin convertir-se en nous plats”, explica Juan Mari. El banc de sabors conté més de 1.000 productes i ingredients. “Hi són tots els productes del món que hem pogut trobar. D’aquí traiem tot el que ens fa falta. Així, si vols arròs verd tailandès i no en tens, saps que el pots aconseguir amb arròs d’aquí i julivert. Ens ajuda molt”, afegeix.

Els plats més demanatsHi ha plats del Restaurant Arzak que han fet història. És el cas de la Kabrarroka –puding d’escórpora–, que ha aconseguit situar-se en-tre els plats clàssics de la cuina basca. “Cada poble té tres o quatre plats clàssics. És com un premi Nobel”, explica Juan Mari.Però, actualment, quins són els plats més sol·licitats al restaurant donostiarra?: “El volcà d’aromes, una espècie de globus de paper transpa-rent on s’introdueixen va-pors d’herbes a través d’una màquina; la pols blanca d’oli d’oliva amb llamàntol, aquesta pols s’obté de barre-jar oli d’oliva verge amb ma-

todextrina, un carbohidrat dolç procedent del midó de cereals, formant un mantell blanc sota el peix; lluç amb argila blanca, un producte d’origen xinès que per pri-mera vegada hem incorporat a un plat, i el rap amb bron-ze, que a més del toc visual eleva una mica el sabor del peix”, comenta Arzak.Actualment, la seva filla Elena i ell ocupen el mateix càrrec de cap de cuina: “tots dos formem un tàndem. Si ella em dóna a provar un plat i no em convenç, el re-visem entre els dos, i si un

meu no li acaba de fer el pes, exactament el mateix. La meva filla m’ha ensenyat a evolucionar. No es pot par-lar d’una cuina de Juan Mari sinó d’una cuina d’Arzak, perquè és tant de l’Elena com meva”, assenyala.En ocasions especials, es pot contemplar l’equip de l’Arzak en acció a una tau-la situada a l’interior de la cuina, fet que permet endin-sar-se en la vida interior del restaurant.“Sense la col·laboració de l’Elena i el meu equip jo no seria res”, admet aquest xef de 65 anys, pel qual l’estimació és el principal ingredient de la seva cuina, tal com li va transmetre la seva àvia.“S’ha de pensar com un nen, ser humil, perquè el que creu que ho sap tot es queda pel camí. A més, la cuina ha de ser divertida”, explica. Juan Mari considera que la gastronomia espanyola ha deixat enrere la nova cuina per entrar en una nova fase: “Jo la definiria com una cuina tecnoemocional, encara que el nom no m’acaba de con-vèncer perquè això de tecnoem sona una mica a U2. El que vull dir és que la tècni-ca és un 7 sobre 10 i la resta l’aporta el cor del xef”.

DROLMAUn dels màxims exponents de l’alta cuina catalana.Passeig de Gràcia, 68 - BarcelonaTel. 93 496 77 10

EL BULLIFamós internacionalment per la cuina de Ferran Adrià. Cala Montjoi -GironaTel. 972 150 457

COMERÇ 24L’aposta de Carles Abellan al Barri del Born de Barcelona.Carrer Comerç, 24 - BarcelonaTel. 93 319 21 02

CAN FABES La cuina del Santi Santamaria és un referent de la gastronomia catalana.Carrer Sant Joan, 6 - Sant CeloniTel. 938 672 851

I BUONI AMICIPer gaudir de l’autèntica cuina triveneta.Casanova, 193 - Barcelona Tel. 93 439 68 16

LES SET PORTESTípica cuina catalana de qualitat.Passeig Isabel II, 14 - BarcelonaTel. 93 319 30 33 / 93 319 29 50

NEICHELCarta flexible: amanides, peixos,carns. Atenció al llom de xai del xef.Beltrán i Rózpide, 16 bis - BarcelonaTel. 93 203 84 08

SANT PAURestaurant de la famosa cuinera Carme Ruscalleda.Nou, 10 - Sant Pol de MarTel. 93 760 06 62

TRITÓNCuina catalana-basca, senzilla i generosa, per menjar com a casa.Alfambra, 16 - BarcelonaTel. 93 203 30 85 / 93 204 41 90

VIA VENETOLa qualitat d’un servei d’alta escola i una reconeguda cuina.Ganduxer, 10 - BarcelonaTel. 93 200 72 44

PER MENJAR...I FER NEGOCIS

ELS ‘TOP 10’Arzak: Buscant l’ADN gastronòmic d’un paísSi l’avi de Juan Mari Arzak pogués veure fins on ha arribat la casa que va construir el 1897 i on va obrir una taverna, de ben segur que es sentiria orgullós. I no només pels reconeixements, sinó perquè aquest restaurant sempre ha buscat l’essència de la cuina basca.

RESTAURANT ARZAK

Des del 1989 el restaurant Arzak manté tres estrelles Michelin

L’Arzak té l’essència de la cuina basca. / CEDIDA

EL TAST

Profund, intens i agradable. Ens evoca inicial-ment notes de fruites blanques i madures. A poc a poc la seva complexitat creix i apa-reixen els aromes propis d’una criança llarga. Records de pa torrat i un cert fons cítric com-pleten el seu aroma distingit.

Collita: 2004Tipus: Brut NatureGraduació alcohòlica: 12% volCriança: Gran reserva, 36 mesos de mitjana a l’ampollaTipus de raïm: 33% Macabeu, 33% Xarel·lo, 34% ParelladaTemperatura de servei: 7-8 ºCPreu: 13,90€

JUVÉ Y CAMPS(Reserva de la família)

Alguns plats del restaurant han fet història i s’han convertit en clàssics de la cuina basca

Page 53: Món Empresarial 102

Viatges / ESTILS DE VIDA 53FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

Brussel·les, porta d’entrada a BèlgicaCosmopolita, animada i multiètnica són adjectius que descriuen a la perfecció aquesta ciutat, punt de partida per visitar altres indrets del país. Els estereotips usuals: seu de la Unió Europea, el Manneken Pis i l’Atomium. La sorpresa ve en forma de compres interessants, restaurants en abundància, arquitectura i museus.

VISITA A LA SEU DE LA UNIÓ EUROPEA

BEGONYA MERINO

Brussel·les té fama de ciutat grisa i és coneguda sobretot com a seu de la Unió Euro-pea. Però a banda d’això, és també una ciutat cosmopolita, animada i ètnicament diversa, amb museus i una arquitec-tura interessant per visitar. Tot això, adobat amb un clima suau, tot i que, això sí, plujós.El casc antic de la ciutat està encaixat en un cinturó d’avin-gudes (el “petit ring”) i dividit en ciutat baixa i alta. La Grand Place es troba al bell cor de la ciutat baixa, amb cases barro-ques construïdes pels antics gremis i l’ajuntament gòtic. La ciutat baixa és bulliciosa, com correspon al centre comercial que és ple d’hotels, botigues i restaurants. Als volts de la plaça es pot fotografiar el Manneken Pis, la famosa està-tua d’un nen pixaner que vol representar l’esperit irreve-rent de la ciutat. Segurament, el trobarà més petit del que sembla a les fotografies.Enmig de la pendent a on comença la ciutat alta hi ha la catedral d’estil gòtic. A la place Royale es poden veure grans mansions del segle XVIII. A prop es troba el Palais Royal, amb alguns tapissos dissenyats per Goya i els canelobres de la sala del Tro. Davant del palau hi ha el Parc de Bruxelles, el més cèntric de la ciutat i d’estil Versalles. A prop de la plaça du Trone es troba l’edifici del parlament de la Unió Europea.Heysel és punt obligat de visita, al nordoest de la ciutat. És una gran finca que vol ser un parc temàtic i l’atracció més important del

qual és l’Atomium, un model de molècula construït amb motiu de l’exposició universal de 1958 que alberga un museu de la ciència.

El barri de la UEMés enllà del “petit ring” hi ha un àrea residencial on s’ubi-quen els gratacels de la UE, que rep el nom de barri de la UE, el Quartier des Instituti-ons Européennes. Per evitar el soroll del trànsit, evitar els car-rers de la Loi i Belliard. Al barri i a prop de l’edifici del Parla-ment Europeu es pot visitar el Musée Wiertz, autor d’obres religioses un tant macabres. El Musée des Sciences Naturelles agradarà sobretot als nens: hi ha dinosaures i uns quants esquelets de balenes. Davant del Musée Wiertz es troba el parc Léopold, amb un llac i abundant vegetació. Per acabar

la visita al districte i continuar el passeig, es pot visitar el Parc du Cinquantenaire, seu de mos-tres comercials i fires. Com a curiositat, al sud del parc hi ha Autoworld, una exposició de cotxes d’època amb velocí-pedes i peces de principis del segle XX.

Escapades en trenLes dimensions del país, l’efi-cient xarxa ferroviària i la situació de la Brussel·les fan que sigui molt còmode despla-çar-se a altres indrets del país: en menys d’una hora s’arriba a punts com Waterloo, Ambers, Lovaina, Bruges o Gant.A uns 20 quilòmetres de la capital belga hi ha Waterloo, lloc de la famosa batalla i on Napoleó va veure frus-trades les seves ambicions expansionistes pel duc de Wellington. Cal posar-hi una

antic, el punt de més interès d’aquesta ciutat industrial. També val la pena buscar les obres de Rubens que resten sobre les parets d’algunes esglésies de la ciutat.En mitja hora de tren s’ar-riba de Brussel·les a Lovaina, ciutat estudiantil molt ani-mada. Va ser molt castigada per bombardejos durant les guerres mundials, així que entre l’embull de construc-cions noves, els punts de màxim interès són pocs però importants: els dos magnífics edificis gòtics del Stadhuit i sant Pieterskerk.

Valons i flamencsQuatre milions de belgues són valons i francòfons. Els sis milions restants són flamencs. És conegut el conflicte que enfronta fa dècades el que són dues cultures i dues llengües diferents. Al 1980 es va modi-ficar la Constitució belga per adaptar-la a un sistema federal que va dividir el país en tres regions: el nord flamenc, el sud való i Brussel·les, que teò-ricament és bilingüe, tot i que la majoria parla el francès.Aquesta divisió lingüística impregna els aspectes cultu-rals, socials i laborals del país. De vegades les tensions són importants, però el visitant ocasional amb prou feines ho percebrà. En tot cas, sempre es pot recorre a l’anglès per comunicar-se i si es parla fran-cès allà on no és ben acceptat, el pitjor que li pot passar es que el mirin malament.

Vista de l’Atomium, que ha estat reformat recentment. / ARXIU

LA CENTENÀRIA TRADICIÓ CERVESERA BELGA

Pels amants de la cervesa, la visita a Brusel·les obre un munt de possibilitats: l’oferta està al voltant de de 400 tipus diferents i unes de 800 marques. Algunes recomanacions: Leffe, fabri-cada amb la recepta dels monjos trapenses; Grimbergen, dolça amb una espurna de regalèssia; Hoeggarden Blanca, lleugera i refrescant; Bush, més que cervesa, vi d’ordi, i Chimay, una trapense, diuen que les millors cerveses del món. No es perdi Bière Artisanale, a Chaussée de Wavre, 174: podrà tastar-les a bon preu, comprar un got de la seva marca favorita i fins i tot assistir a les classes i degustacions que organitzen.

mica d’imaginació per visua-litzar el terreny tal com devia ser durant l’època. Sí es poden trobar alguns monuments commemoratius, la visita dels quals es pot complementar anant al Museu Wellington.A uns 50 quilòmetres al nord de Brussel·les està Ambers, un dels principals ports euro-peus i centre de la indústria internacional de diamants. Es pot anar directament al casc

Page 54: Món Empresarial 102

54 MÓN EMPRESARIAL FEBRER 2008ESTILS DE VIDA / Esports

CAMPIÓ D’EUROPA DE 1.500 M I 10 VEGADES CAMPIÓ D’ESPANYA

AURELI VÁZQUEZ

El Mundial de València és el repte més important a curt termini, no és així?Hi ha diversos objectius. Un d’ells és aconseguir un nou títol de campió d’Espanya en pista coberta i l’altre el Cam-pionat del Món de Valèn-cia. Són els dos reptes més importants a curt termini.

Has tingut fama d’atleta atrevit i impulsiu. En canvi, al Mundial d’Osaka no vas obte-nir els resultats esperats. T’ha fet això més prudent?Quan vaig començar sí que era un atleta més impulsiu. Amb els anys vas aprenent i des de l’any 2005 sóc molt caut amb les declaracions als mitjans de comunicació.

Aquest any, el gran repte són els Jocs de Pequín…És el repte número 1. És, sens dubte, l’esdeveniment

JUAN CARLOS HIGUERO, ATLETA

Juan Carlos Higuero, patrocinat per Asics, és el vigent campió d’Europa de 1.500 m. / FOTO: CEDIDA

A poques setmanes del Mundial d’Atletisme en Pista Coberta de València, Juan Carlos Higuero (Aranda del Duero, 1978) es perfila com un dels favorits per a triomfar en la prova reina de l’atletisme per excel·lència: els 1.500 metres. Higuero és el vigent campió d’Europa i ha estat 10 cops campió d’Espanya. Ara el seu gran repte són els Jocs de Pequín...

“Vull ser un valor afegit perquè han confiat en mi i m’agrada que la marca guanyi confiança i prestigi”

“Sóc un valor afegit per a la

marca i la marca ho és per a mi”

internacional més important per a qualsevol esportista. És un tren que passa només cada quatre anys i això és el que el fa més important encara.

Intueixo que sobre el Jocs de Pequín no voldràs fer cap pronòstic…No. Comporta massa coses. No m’atreveixo i, a més, hi ha molta competència. El cam-pionat d’Espanya és a Tene-rife dues setmanes abans i hi ha cinc o sis atletes amb opcions per anar-hi. Però mai se sap.

Quina és la fita que has d’aconseguir per a dir ‘ja he arribat on volia’?Jo ja estic satisfet amb tot el que he fet fins ara. Ara bé, crec que, com tot atleta, una medalla a uns Jocs seria el grau màxim. Els Jocs de Pequín són difícils, però anirem a per totes!

Quina és la relació d’un atleta amb el patrocinador, en el teu cas en concret, amb Asics?Formem un gran matrimoni. Crec que jo sóc un valor afegit per a la marca i la marca per a mi també ho és, per diferents motius. Com

per exemple, el fet que la roba i els materials s’adapten molt bé a mi i jo puc promo-cionar que Asics és una de les millors marques. Jo vull ser un valor afegit perquè han confiat en mi i m’agrada que la marca guanyi confiança i prestigi.

Creus que és una relació equilibrada, o sempre hi ha una part que dóna més que l’altra?Abans de signar el contracte, has de saber què pots donar a la marca i què t’exigirà ella a tu a canvi. Quan s’arriba a un acord és quan ja has de dur a terme el teu compromís amb aquelles condicions. A vega-des pot passar que l’esforç de portar la marca arreu del món no estigui ben reflectit en els honoraris, però també pot passar el contrari. Darre-rament, tinc la sensació que la gent és molt professional i el que es firma és un bé per a les dues parts.

Signar un contracte amb un patrocinador, és una pressió o un estímul?Jo en tinc quatre i crec que no. Si hi ha pressió és en sentit positiu. És veritat que hi ha gent darrere, apostant per tu, i ho has de fer bé. Però no és una pressió, és

un alleujament. La pressió seria no tenir-ne i haver-me de buscar la vida.

Un cop posis punt i final a la teva carrera esportiva, veus un futur laboral vinculat amb el món de l’esport?Tinc diversos objectius. Un d’ells és la formació d’esportistes joves per a orientar-los. Una altra opció és la política, i m’interessa també l’actualitat econò-mica. Una altra assignatura pendent és aprendre anglès. Vull marxar un parell d’anys a Newcastle o Londres i poder treballar amb alguna marca comercial i estar amb esportistes, per a orientar-los i dirigir-los.

I alguna vinculació amb el món de l’empresa a través del coaching esportiu, tan de moda darrerament?Jo crec que sí. Em formaré en l’anglès perquè hi ha moltes empreses que treba-llen a l’estranger i per tant és important. Crec que la superació és un dels grans temes: superació de vendes per als comercials, per exem-ple. Estic obert a tot i el meu futur pot passar per alguna cosa relacionada també amb això.

I TU, CONEIXES ELSPROGRAMES CORPORATE DiR?La motivació, productivitat i energia que necessiten els teus empleats és al DiR.Truca’ns i descobreix tot el que et podem oferir per disposar d’un equip més rendible,gaudir d’un millor ambient a l'empresa i reduir l'absentisme laboral.

DiR Empreses93 450 48 18 · [email protected]

Page 55: Món Empresarial 102

Salut / ESTILS DE VIDA 55FEBRER 2008 MÓN EMPRESARIAL

“Els accidents laborals també deixen seqüeles psicològiques”El doctor Santiago Suso és el Cap del Servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica de l’Hospital Clínic. Allà diri-geix 150 persones, entre les quals hi ha més de 30 traumatòlegs, que tracten les lesions i els trastorns del sistema musculoesquelètic. Aquests trastorns són la segona causa de baixa laboral a la Unió Europea, que tancarà la campanya de prevenció Alleuja la càrrega el 26 de febrer.

TRAUMATOLOGIA

BEGONYA MERINO

Què és el sistema musculoes-quelètic?És el conjunt d’esquelet, mús-culs i uns espais que hi ha entre els ossos, que es diuen articula-cions. Però a més, els muscles no es mouen si no hi ha un nervi que el mana i li diu “mou-te!” i si no hi ha ningú que li aporti “ali-ment”. Per tant, hi hem d’afegir les artèries i les venes.

O sigui, que és l’armadura del cos...El sistema musculoesquelètic no és una estructura d’ossos i prou, és una part fonamen-tal de l’organisme i la segona reserva de sang del cos humà. Molts càncers es diagnostiquen fent una punció a l’os. A més, a l’os hi ha les cèl·lules “primogè-nites”, les cèl·lules de les quals derivaran quasi totes les cèl-lules del cos.

Diu també que alguns con-sideren aquest sistema com una segona forma d’expressió. Com pot ser?Pensi en les mans. Si a mi me les lliguen, jo no sé parlar. Però és que per a molta gent les mans són la seva vista. Aporten informació del tacte, perquè el tacte està als dits, però a més és l’òrgan de relació humana. Abans de fer-li un petó a una persona, li dones la mà. I la mà és sis-tema musculoesquelètic i un òrgan d’expressió. El número de cèl·lules nervioses des-tinades a la mà és enorme,

forma part del complement intel·ligent de la persona.

Complement intel·ligent?Hi ha antropòlegs que diuen que l’única diferència entre el mono i l’home és poder fer aquesta pinça precisa del polze i els altres dits [el gest de comptar amb els dits d’una sola mà fent “pinça”]. La dis-posició del polze marca la diferència, passem de poder fer una presa basta a una pinça més delicada.

Què tracten al Servei de Trauma de l’Hospital Clínic? Moltes coses, la nostra carac-

terística és que en general, no salvem vides, sinó que millorem la qualitat de vida de la gent. I això és en el cas de les lesions esportives, o malalties relaciona-des amb l’envelliment, com l’ar-trosi, també accidents de trànsit, laborals i patologies laborals cròniques, els anomenats tras-torns musculoesquelètics.

Per què es produeixen els trastorns musculoesquelètics a l’entorn laboral? Cal diferenciar entre els acci-dents laborals i els trastorns crònics. Imagini que passa moltes hores a la feina, agafant un bolígraf amb força i potser

com dels de trànsit, si la per-sona esdevé inactiva pro-voca un desgavell a la família perquè passa a ser un minus-vàlid, que es pot suportar durant una temporada, però si les seqüeles són greus, es converteix en un entrebanc i acostuma a haver-hi proble-mes familiars. Fins i tot aug-menta l’índex de divorcis a mig i a llarg termini.

També tenen un cost psicolò-gic per a la persona...Els de trànsit també. Hi ha un concepte d’autoinculpació, el malalt que queda amb una certa desfiguració es mira al mirall i veu que no és igual que abans. També pot pensar... “quina part de culpa vaig tenir jo?” Potser no ho dirà en públic, però en privat pensa que la culpa de l’accident és seva: “si no hagués fet aquell gest...” I això com-porta trastorns psicològics pels propis malalts.

El doctor Santiago Suso. / DAVID FERNÁNDEZ

asseguda en una posició que no és correcta. Si ho fa molt temps és probable que desen-volupi una afecció crònica.

I els accidents laborals? Com afecten la persona?Si es trenca la situació prèvia d’activitat del pacient i es veu limitat de forma permanent, potser ja no podrà retornar al lloc de treball que tenia i haurà de fer una feina menys rendible que la que feia abans.

Quin és el cost econòmic?És alt a causa de les compen-sacions... els costos d’hospi-talització no són la part més important. Alguns d’aquests accidents deixen les persones amb un handicap, potser no total, però sí per fer el tipus d’activitat que feien abans. Com és freqüent també en els accidents de trànsit, els labo-rals acostumen a passar a les persones joves, que encara tenen molts anys de vida labo-ral per davant.

I el cost social?Tant si parlem dels laborals

“Els traumatòlegs no salvem vides, millorem la qualitat de vida”

“El cost econòmic dels accidents laborals és alt a causa de les indemnitzacions, no de l’hospitalització”

ELS TRASTORNS MUSCULOESQUELÈTICS

De vegades són lesions difícils de diagnosticar, però prevenibles. El 24% dels treballadors de la UE té mal d’esquena i un 22%, dolors musculars. Les causes poden ser manipulacions repetides de càrregues durant un llarg període i els traumatismes i fractures causats per un accident. Amb Alleuja la càrrega, l’Agència Euro-pea per a la Seguretat i la Salut en el Treball ha volgut incidir en la prevenció i crear llocs de treball amb millors condicions. El 26 de febrer es clausura aquesta campanya.

Page 56: Món Empresarial 102

No deixis de superar-te

Futura i Fòrum del Treball és el millor camí percréixer en la teva carrera i per assolir totes lesmetes que tens. Aquí trobaràs tota l’oferta enmàsters i postgraus, la millor selecció d’ofertesde treball i un programa complet de jornadestècniques que t’obriran noves portes per arribarfins allà on et proposis. Amb tot l’assessoramenti l’orientació personal per prendre la millor decisió.A Fira de Barcelona, el primer recinte firal d’Espanya.

www.salofutura.com

BORSA DE TREBALL

SALÓ DELS MÀSTERS I POSTGRAUS

Recinte Montjuïc4-5 Abril 2008