Desembre 2011 n. 140

La crisi afecta laboralment les dones

Anàlisi mensual d’economia i empresa

Catalunya té un gran potencial exportador

Estudi de Pimec sobre exportació

ESPECIAL: DONES EMPRENEDORES

L’exportació permetria compensar el no creixement del mercat interior.

A nivell mundial, un 20% dels llocs directius són ocupats per dones, el que representa que Espanya, amb un 22%, es trobi, fins i tot, lleugerament per sobre de la mitjana.

A Catalunya, segons la Cam-bra de Comerç de Barcelona, el 2007 el percentatge de do-nes directives se situava en el 26,1%. No obstant, el 70% de les 400 principals empreses

catalanes no tenia cap dona en els seus màxims càrrecs de govern.D’altra banda, cal destacar que, segons un recent es-tudi de la consultora ICSA i

ESADE, durant els darrers mesos s’ha consolidat la cai-guda en el percentatge de pre-sència directiva de la dona, que ja es va iniciar el 2008.

PÀGINES 23 A 28 >>

EMPRESA

El president de Foment del Treball reclama un govern fort.

pàg. 4 >>

L’expresident Felipe González defensa la innovació.

pàg. 7 >>

Després de més d’un segle de vida, l’empresa Furest segueix adaptant-se a les necessitats del mercat.

pàg. 8 >>

Entrevista a Lluís Periañez, director nacional de RH de Miquel Alimentació Grup.

pàg. 10 >>

ECONOMIA

El catedràtic Joan Tugores reflexiona entorn a la integració social i política d’Europa.

pàg. 15 >>

El mapa: On es viu millor i pitjor?

pàg. 16-17 >>

Els plans de pensions són una de les opcions més populars a l’hora d’assegurar una bona jubilació.

pàg. 19 >>

Decàleg: deu experts opinen sobre aspectes econòmics i empresarials.

pàg. 20-21 >>

El catedràtic Oriol Amat extreu de l’Informe Anual de l’Empresa Catalana 2010 algunes dades positives per a l’economia catalana.

pàg. 22 >>

LES SECCIONS

Les dones ocupen a Espanya el 22% dels càrrecs directius a les empreses, un 3% més que la mitjana mundial que és del 19%. La crisi, però, està fent retrocedir la presència femenina en llocs directius, alhora que la desigualtat retributiva entre homes i dones s’incrementa.

La patronal Pimec acaba de presentar un estudi segons el qual Catalunya té un potencial per millorar les exportacions de més de 27.000 milions d’eu-ros, que en cas d’aprofitar-lo permeteria crear llocs de tre-ball. En concret, segons l’estudi, si es prenen com a referència els darrers 5 anys i es té en comp-te el pes de les exportacions sobre el PIB, Catalunya hauria

d’augmentar en 26.518 milions d’euros el seu volum d’expor-tacions per situar-les al nivell de les exportacions del con-junt de la UE-15. D’altra banda, l’estudi també recull que Espanya exporta una mitjana de 180.000 milions d’euros, i per fer-ho al mateix nivell que la UE-15 hauria d’ex-portar per un total de 225.000 milions d’euros addicionals.

PÀGINA 3 >>

2 OPINIÓ / Sumari MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

Han passat gairebé dues setmanes des de la cele-bració de les eleccions generals. Malgrat això, en-cara caldrà esperar fins el proper 22 de desem-bre perquè Mariano Rajoy prengui possessió del seucàrrec com a president delGovern espanyol, almenys teòricament perquè a la pràctica es pot dir que ja està exercint.

Des de l’endemà dels co-micis, totes les mirades, tant a nivell internacional com nacional, estan posa-des sobre Rajoy. Sembla que, fins i tot, alguns ja ha-gin oblidat que José Luis Rodríguez Zapatero enca-ra es troba al capdavant de l’executiu espanyol.

En aquest context, val la

pena preguntar-se si és ne-cessari que el període de traspàs de poders si-gui realment tan llarg.És cert que el nou presi-g gg

dent ha de ser investit ambel màxim suport, però la majoria absoluta obtingu-da li assegura la votacióa favor. Per tant, per quèperdre un temps tan valu-ós. Durant aquesta espera, de més d’un mes, els ciuta-dans no fan més que espe-cular i especular sobre elque passarà, i ara com ara regna una certa desorien-tació que no beneficia en absolut el país.

El futur president tampoc ajuda a aclarir les coses. En aquests darrers dies,s’ha reunit amb els prin-cipals dirigents europeus anunciant-los les mesures

que té previst d’aplicar im-mediatament després deprendre possessió, moltesde les quals previsiblament no agradaran gaire als ciu-tadans. Així, entre d’altres, ha avançat la seva intencióde portar a terme una re-forma laboral i, per aquest motiu, ja ha contactat ambpatronals i sindicats. En qualsevol cas, però, el que

Rajoy ha parlat en aques-tes reunions i trobades noha transcendit a l’opiniópública. D’altra banda, sibé el futur govern no està obligat a donar-ho a conèi-xer, tampoc sabem enca-ra qui ocuparà la cartera d’Economia, una figura tan clau com la del propi pre-sident, en els temps quecorren.

Probablement, seria con-venient una major comu-nicació i transparència. En cas contrari, podríemcomençar a pensar que el futur govern no té massa clar cap a on avançar, un error que seria doblement greu si tenim en compteque Rajoy i el seu partit el passat 20 de novembrevan gaudir d’una victòria anunciada.

EDITORIAL

MÉS COMUNICACIÓ I TRANSPARÈNCIA

DIRECTORID’EMPRESESEditorial

Agrupació Mútua ...................12Aigües de Barcelona ................7AXA ........................................19Banco de Valencia..................13Caixa d’Enginyers...................22CAM .......................................13Cesma.....................................28Damm.....................................12Disney.....................................13Emirates Airline......................12Ficosa .....................................13Frit Ravic.................................27Furest........................................8General Optica .......................27Google TV...............................13Henkel ....................................12Ikea.........................................12La Caixa..................................12Lloyds .....................................13Miquel Alimentació Grup.......10MRW......................................11Nestlé.....................................11Nokia Siemens .......................13Peusek ....................................12Power Balance .......................13Renfe ......................................12Repsol-YPF .............................12Ryanair ...................................12Seat ........................................12Vodafone ..........................11, 13Vueling ...................................13

LA TIRA CÒMICA

Val la pena preguntar-se si és necessari que el període de traspàs de poders sigui tan llarg

MEDIGRUP DIGITAL S.L.: Director General: Joan Pons. Directora Editorial: Àgata Serra. Gerent Comercial: Carles Vives. Responsable de Màrqueting: Laura Pons. Directora d’Operacions: Mònica Rodríguez. Director d’Administració: Ramon Thomas. Directora Madrid: Maika Fernández. c/Caballero 79, 2a - 08014 Barcelona - tel. 93.280.00.08 fax. 93.410.66.37 - E-mail: medigrup@medigrup.com. www.medigrup.com - Madrid: Av. M-40, portal 13, bajo 27. 28921 Alcorcón (Madrid). Tel. 91 116.96.82

MÓN EMPRESARIAL: Editor: Joan Pons. Redacció: Gerard Arias, Àgata Serra, Meritxell Sort. Firmes: Joan Tugores. Columnistes: Miquel Bonet. Col·laboradors: Jordi Arasa. Responsable de Disseny: Carlos Latorre. Responsable de Fotografia: Diego Calderón. Fotografia:David Fernández, M.Ángel Chazo.

L’empresa editora no comparteix necessàriament l’opinió dels col·laboradors i articulistes. TOTS ELS DRETS RESERVATS:Medigrup Digital S.L. es reserva els drets sobre els continguts del Món Empresarial, els seus suplements i qualsevol producte de venda conjunta, sense que puguin reproduir-se ni trasmetre a al-tres mitjans de comunicació, totalment o parcialment, sense prèvia autorització escrita.Dipòsit legal B-49.604-98

ISSN 1579-086X

membre de l’APPEC

Premi a l’Excel·lència en Comunicació 2006 i 2010

Premi 2007 a la millor trajectòria professional en la difusió de l’economia

CONTROL OJD

STATT FF

3DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

pecte el PIB és del 40% demitjana dels últims cinc anys.Si el nivell exportador deCatalunya arribés a ser el dela zona euro, el valor de les exportacions augmentaria en29.632 milions d’euros, situ-ant-se en els 82.971 milionsd’euros.Els països que inclou la zona euro són: Alemanya,Àustria, Bèlgica, Eslovè-nia, Eslovàquia, Espanya, Estònia, Finlàndia, França,

Catalunya podria millorar les exportacions en més de 27.000 milions

INFORME SOBRE LES POSSIBILITATS DE L’EXPORTACIÓ

REDACCIÓ

Actualment, a Catalunya hi ha 39.700 empreses exporta-dores, que de mitjana podrienaugmentar en 680.000 euros addicionals l’aportació al PIBa través de la internacionalit-zació dels productes i serveisde les seves empreses. Aquest potencial exportador s’obtéde la comparativa de les ex-portacions de Catalunya ambles de la UE dels 15.Josep González, president dePIMEC, assenyala que “l’ex-portació és el motor que tira de l’economia, juntament amb el turisme, i per això desde PIMEC es demana suportcap a les pimes que volen ex-portar, sigui retornant l’IVA creditor de les empreses ex-portadores en un mes, o re-coneixent el deute a favor del’empresa i així fer-li més fà-cil el seu descompte amb les entitats financeres”. Les líniesespecífiques de finançament per exportar i el descompte de crèdits documentaris po-drien ser també dues líniescomplementàries per ajudar les empreses a exportar.La mitjana del producte interi-or brut català dels darrers cincanys (2006-2010) es xifra en207.614 milions d’euros. Per la seva banda, la mitjana del vo-

lum d’exportacions a Catalunya se situa en 53.338 milions d’eu-ros, el que representa, de mitja-aana, el 25,7% del PIB. Per la seva banda, l’exportació espanyola en els darrers 5 anys té un pessobre el PIB del 17% de mitja-aana. Espanya exporta de mitjana uns 180.000 milions, a través de les 109.700 empreses exporta-aadores. Per estar al mateix nivell que a la UE-15, hauria d’expor-rrtar 225.000 milions addicionals.

Agafant com a referència la mitjana dels darrers cincanys, el pes de les exportaci-ons a la Unió Europea dels 15representa el 38,5% del PIB. Siel pes de les exportacions ca-talanes se situés al nivell delconjunt de la UE-15, llavors

el volum de les exportacionss’incrementaria en 26.518 mi-lions d’euros, arribant així als79.857 milions d’euros.Els països que inclou la UE-15 són: Alemanya, Àustria,Bèlgica, Dinamarca, Espanya,Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Luxemburg, Països Baixos, Portugal, Reg-ne Unit i Suècia.

En el cas de la zona euro, el pes de les exportacions res-

Catalunya té un potencial per millorar les exportacions de més de 27.000 milions d’euros, i seria bo que ara pogués aprofitar aquest potencial per compensar el no creixement del mercat interior, i també per generar llocs de treball, entre d’altres avantatges, segons un estudi presentat recent-ment per PIMEC.

L’exportació espanyola en els darrers 5 anys té un pes sobre el PIB del 17% de mitjana

Empresapp

Grèc ia , I r landa , I tà l ia ,Luxemburg, Malta, Països Baixos, Portugal i Xipre.

Comparativa amb països grans i petits

pp

Dintre els països grans s’hitroba Alemanya, França,Itàlia i el Regne Unit, econo-mies més potents d’Europa.De forma conjunta les sevesexportacions representen el 31,7% del seu PIB. Si l’activi-tat exportadora de Catalunya representés el mateix per-centatge, llavors les seves exportacions augmentarien fins els 65.832 milions d’eu-ros (12.494 milions d’euros addicionals).Entre els països d’una dimen-sió econòmica més modesta hi trobem Països Baixos, Di-namarca, Suècia, Finlàndia i Àustria. La mitjana del pes deles exportacions sobre el PIB d’aquests països és del 55,2%. Amb el mateix percentatgeCatalunya aconseguiria aug-mentar el valor de les seves exportacions en 61.245 mi-lions d’euros, el que suposa-ria un volum exportador de 114.583 milions d’euros.

Espanya exporta de mitjana uns 180.000 milions. / ARXIU

4 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011EMPRESA / Col·legis

REDACCIÓ

Joaquim Gay de Montellà, pre-sident de la patronal Foment del Treball, va manifestar du-rant la seva intervenció al 14è Fòrum Empresarial que “el nou Govern ha de ser aliè als amiguismes o a complaure les quotes de poder de determina-des famílies”. Si no és així, se-gons ell, “correm el risc, també a Espanya, que es formuli en pocs mesos un nou escenari polític, amb més incertesa i amb tensions que restaran la nostra capacitat per sortir de l’actual situació”.

En aquest sentit, Gay de Montellà, va demanar al nou Govern que “expliciti un pla d’acció immediatament des-prés de la formació de l’Exe-cutiu que hauria d’estar ja en la pràctica dissenyat”. El re-presentant de Foment va as-senyalar que “el temps juga en contra ja que les dades disponi-bles d’indicadors conjunturals del tercer trimestre no fan més que confirmar el deteriorament de l’activitat econòmica”.

El president de Foment va recomanar prendre exemple d’altres economies i considera que “potser sigui el moment de valorar decisions que ja s’han pres en d’altres països com per exemple Itàlia, on s’han apro-vat mesures d’incentius fiscals per al retorn de capitals”. Així, Gay de Montellà va assenyalar que “seria molt oportú consi-derar propostes de regularit-zació per al capital ubicat fora del nostre país perquè aquest aquest capital pugui contribu-ir a la recuperació econòmica via impostos i donar liquiditat al sistema”.

Acord InterprofessionalEl president de Foment va apro-fitar aquest esdeveniment per anunciar la signatura de l’Acord Interprofessional de Catalunya que es va presentar el passat 28 de novembre al president de la

Generalitat, Artur Mas. Segons Gay de Montellà, “es tracta d’un acord pioner ja que hem acon-seguit un consens històric amb els sindicats que ens apropa a

un marc de relacions laborals molt més modern i per tant més adequat a la nova realitat”.Gay de Montellà va avançar al-guns dels punts més rellevants d’aquest acord: la “flexibilitat de la retribució salarial poten-ciant la regulació dels salaris en variables”, “la flexibilitat en el temps de treball”, així com que, “per primera vegada, em-presaris i sindicats aborden conjuntament el problema de l’absentisme”. A més, el presi-dent de Foment va indicar que “els firmants de l’Acord insten al Govern de la Generalitat a crear un òrgan tripartit que per-meti accelerar la transformació industrial i sectorial mitjançant una política que afavoreixi la in-versió productiva”.

Mesures urgentsPer la seva banda, el degà del Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, Eduard Soler, va manifestar que “la proximitat de la reces-sió econòmica obliga el nou Govern a prendre mesures

enèrgiques per reduir el deu-te públic i el seu cost”. Entre el conjunt de mesures que ha reclamat, el degà dels empre-sistes ha destacat que “el nou Executiu rebaixi en 3 o 4 punts les cotitzacions a la Seguretat Social de les empreses i com-pensin aquesta baixada d’in-gressos amb un augment dels impostos especials i de 2 punts del tipus general en l’IVA”. A més, Soler considera indis-pensable que el nou Govern introdueixi un impost per a les grans fortunes.

Per Eduard Soler, “cal rebai-xar l’impost sobre societats ja que Espanya ocupa el tercer lloc europeu entre els països que més graven a les pimes”. Segons el degà dels empresis-tes de Barcelona, “les pimes, majoritàries en el nostre país, haurien de passar de tributar l’actual 25%, sobre els seus beneficis a un 20% i les grans empreses del 30% al 25%”. A més, el Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona estima que “s’hau-

rien de podar els incentius fis-cals mantenint i augmentant només els vinculats a reinver-sió de beneficis extraordinaris, a exportació i a R+D+i”.

Aquestes intervencions van tenir lloc durant el 14è Fòrum Empresarial. Organitzat pel Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials de Barcelona, va abordar temes de màxi-ma actualitat en matèria de gestió empresarial com el nou llibre blanc de la comp-tabilitat, la reforma de la Llei d’Auditoria o la reforma de la Llei Concursal, així com una revisió en profunditat de les principals novetats tributàri-es. En aquestes jornades hi van assistir més de 400 pro-fessionals del sector. Entre els assistents cal destacar la presència de Francesc Xavier Mena, conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, i José Antonio Gonzalo Angu-lo, president de l’Institut de Comptabilitat i Auditoria de Comptes (ICAC), entre d’al-tres.

El president de Foment del Treball reclama un govern fort

14È FÒRUM EMPRESARIAL DEL COL·LEGI DE TITULATS MERCANTILS I EMPRESARIALS

Soler considera indispensable que s’introdueixi un impost per a les grans fortunes

El Col·legi de Titulats Mercantils i Empresarials va organitzar el 18 de novembre el 14è Fòrum Empresarial que va reunir a Barcelona més de 400 professionals. A l’esdeveniment hi van participar, entre d’altres, el president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i el degà de l’esmentat Col·legi, Eduard Soler.

El president de Foment del Treball, Joaquim Gay de Montellà, i el conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, durant la celebració del fòrum. / CEDIDA

Gay de Montellà: “Seria molt oportú considerar propostes de regularització per al capital ubicat fora del nostre país”

6 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011EMPRESA / Opinió

La dramàtica xifra d’aturats, a Catalunya i a Espanya, dóna la mida de la hipertròfia de l’eco-nomia durant la bombolla. Hi havia un mercat de treball inflat. Espanya no produeix prou ri-quesa per donar feina a l’actual excedent de treballadors, però

quan l’economia trempava amb ingredients de dubtosa qualitat –totxo, consum a crèdit, turis-me--, va incorporar-hi 4 milions d’immigrants. Es veu que un determinat ministre considera-va que això era bo pels comp-tes de la Seguretat Social i un altre ministre afegia que a més població, Espanya tindria més pes a Europa. Hi havia mas-sa paletes, això està clar, però també es van obrir massa co-merços i massa punts de servei estimulats per un consum deli-rant. Mentrestant, es gastaven els quartos en inversions poc productives i en infrastructures que no fan cap falta.

Resituar tot això és altament dolorós. Però necessari. Si

l’economia espanyola con-tinua sent poc productiva, poc sòlida, hem de pensar en clau catalana. Davant les xi-fres d’atur, només es poden fer tres coses. La primera és una adaptació de la fórmula de Keynes. Si la crisi del 1929 es va paliar amb el New Deal, no és cas ara que el govern contracti tots els aturats: la solució és que els pagui per formar-se. No pas una forma-ció d’unes quantes hores per apendre a fer-se el curriculum –que s’ha fet– sinó una forma-ció tècnica que serveixi per engrossir aquest sector del mercat laboral que està sota mínims, en previsió que la in-dústria haurà de tornar a rut-llar. Si la gent no ha de trobar

feina de seguida, com a mínim que es prepari per al futur.La segona cosa és insertar en el cap dels joves, aquests joves que estan massa preparats per a un mercat laboral que no sap què fer-ne, la necessitat de crear els seus propis llocs de treball. La sortida per als joves serà l’autoocupació, no pas en soli-tari, sinó en equips multidisci-

Absorbir l’excedent de treballadors?

DES DE FORA

“Si la gent no ha de trobar feina de seguida, com a mínim que es prepari per al futur”

PATRÍCIA GABANCHOPERIODISTA I ESCRIPTORA

plinaris. Això també requereix bonificacions, ajudes, estímuls i un canvi de mentalitat: portar currículums a les empreses i es-perar que et truquin ha passat a la història. Almenys a partir d’un cert nivell de qualificació. Cal mirar el mercat i detectar-hi què falta per posar-hi, sobretot, intel·ligència. Però per això els hem donat una carrera, no?La tercera cosa és fàcil de dir i difícil de fer: cal treure a la llum l’economia submergida. Ajuts, bonificacions, pena-litzacions, el que sigui, però tothom a cotitzar. No es pot permetre una progressiva ita-lianització de l’economia.

En el fons estem descrivint el que els governants saben: un model d’excel·lència, que és sempre una combinació equilibrada d’intel·ligència, solvència i productivitat. Les empreses que avui estan funcionant poden marcar el camí. Al capdavall són les que estiren del carro. La gran pregunta és si tot plegat es pot fer sense els bancs.

Local / EMPRESA 7DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

“Estem desaprofitant un capital humà que ens pot venir de la gent que està a l’atur”

tual entorn econòmic i social es fa cada cop més indispen-sable la potenciació del teixit productiu a través del foment de l’emprenedoria. Segons l’expresident, només les socie-tats que siguin capaces de generar valor afegit, podran mantenir i ampliar els nivells de desenvolupament assolits. En aquest sentit, González va apuntar que la creació de noves iniciatives empresa-rials principalment lligades a la innovació en camps com la salut, les energies netes o les tecnologies de la informació, hauria de ser la prioritat de les administracions públiques i de la iniciativa privada.

González: “Hem d’apostar per la innovació i generar valor afegit”

L’EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL, CONVIDAT PER LA PLATAFORMA CORNELLÀ CREACIÓ

REDACCIÓ

Més d’un centenar d’em-presaris van compartir un dinar-fòrum amb el qui va ser el president del Govern central durant el període 1982- 1996. ’Innovació i crea-ció, els motors del desenvo-lupament’ va ser el títol de la seva ponència en la qual va oferir la seva particular visió de la situació econòmica més actual marcada per una crisi global.

González va parlar d’Espanya en el context internacional i va fer una seriosa aposta per la potenciació del teixit pro-ductiu mitjançant el foment de l’emprenedoria com a clau per aconseguir un futur sòlid i alhora responsable. En la seva intervenció, va insistir en la necessitat d’assolir un canvi de cultura en tots els àmbits socials, econòmics, polítics, financers... “Hem d’apostar per la innovació com a capacitat de transfor-mar el coneixement en valor afegit”, va afirmar González. “Tenim un desafiament fona-mental: estem desaprofitant un capital humà que ens pot venir de la gent que està a l’atur”, va afegir, referint-se al canvi de mentalitat que la nostra societat ha d’assolir encaminada cap a la creació de noves empreses innovant i recolzant les iniciatives dels emprenedors.

González va apuntar en la seva intervenció que en l’ac-

González és una figura cabdal en la història de la democrà-cia pels seus gairebé catorze anys al capdavant del govern del país i pels fets assolits durant el seu mandat, una gestió marcada per impor-tants reformes com la uni-versalització de l’educació pública gratuïta fins els setze anys, la dotació d’un ampli sistema de Seguretat Social i una extensa reconversió industrial, entre d’altres avanços que van veure la llum en aquest període. En la plana internacional, la pedra angular de la seva política va ser l’adhesió d’Espanya a la Unió Europea l’any 1986,

La plataforma Cornellà Creació va inaugurar la seva tercera edició amb la presència de l’expresident del Govern espanyol, Felipe González, que actualment presideix la Comissió de Progrés Global del PSOE.

una imatge d’Europa que González reflecteix en el seu llibre Mi idea de Europa on assegura que Europa està en crisi i necessita el coratge de l’esperança, el pragmatisme de les idees per a abordar un futur prometedor.

González va insistir en la necessitat d’un canvi de cultura en tots els àmbits

UN PUNT DETROBADA I REFLEXIÓ

La plataforma Cornellà Crea-ció organitzada per l’Ajun-tament de Cornellà a través de PROCORNELLÀ, es troba al capdavant d’aquesta ini-ciativa, que porta tres tem-porades convertint-se en punt de trobada del teixit empresarial i en una oportu-nitat per conèixer vivències empresarials d’èxit, analit-zar-les i generar iniciatives que puguin ser tot un referent pels empresaris de Cornellà i del seu entorn. Intervenenamb el seu patrocini una trentena d’empreses entre les quals destaca Aigües de Barcelona com a patrocina-dor principal.

González durant la seva intervenció en què va defensar el foment de l’emprenedoria. / GABRIEL CAZADO

8 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011EMPRESA / Centenària

miliar –Enrique i Antonio Fu-rest Mas– va decidir apostar estratègicament per l’especia-lització, dissenyant i comercia-

grans locals, situats als baixos de l’antiga casa Rocamora, es va aprofitar l’estructura per se-parar i diferenciar la col·lecció d’home i dona, un fet inèdit en aquella època. A més, el negoci es va ampliar, potenciant la cre-ació de sastreria i modisteria de producció pròpia, comptant amb més de 40 empleats només en els tallers.Durant l’any 1923 es van disse-nyar a l’interior de la botiga de passeig de Gràcia uns salons estil Lluís XV, que es van habi-litar com a showrooms on, des d’aleshores, cada temporada es reunia l’alta burgesia bar-celonina per mostrar les desfi-lades d’alta costura de Furest que es realitzaven amb models. Aquesta va ser la primera boti-ga d’Espanya a oferir-los. L’any 1929 Furest va guanyar el Pre-mi d’Honor amb l’estand que va presentar a l’Exposició Uni-versal i també va ser nomenada proveïdora de la Casa Reial.

Adaptant-se als nous tempsL’any 1939, tot i haver de co-mençar de zero, la clientela que va aconseguir sobreviure a la guerra es va mantenir fidel a Furest. En aquell moment, En-rique Furest Claramunt regen-tava el negoci, després de la mort del seu pare, el 1931.Amb motiu de la celebració, l’abril del 1955, dels Festivals Bayreuth a Barcelona, la ciutat s’engalana i es wagneritza. El passeig de Gràcia va organitzar entre els comerços un concurs d’aparadors wagnerians i Furest va aparèixer entre els premiats.El 1971, la tercera generació fa-

FUREST

Més d’un segle

vestint Barcelona

Els orígens de Furest es remunten a finals del segle XIX a la ciutat comtal. Des d’aleshores la firma no ha parat de créixer adaptant-se sempre als nous temps i a les necessitats del mercat.

REDACCIÓ

Els orígens d’aquesta emble-màtica casa de la ciutat comtal es remunten a finals del segle XIX. Concretament, l’any 1898 Estanislao Furest Roca, amb ajuda de la seva família, obre la primera botiga Furest en plena plaça Reial, al costat del prestigiós carrer Ferran, que en aquell aleshores equivalia a l’actual Passeig de Gràcia.El negoci es va centrar, des del principi, en la confecció i ven-da de camiseria per a home i en models d’alta costura per a do-na. Tots ells eren de fabricació pròpia, amb gènere i teixits de la millor qualitat procedents de tot Europa. També oferien arti-cles de regal i de viatge de les primeres marques internacio-nals.En aquella època Furest va destacar per la venda a domici-li. Cada temporada, amb grans baguls plens de mostres, els responsables de Furest es des-plaçaven a les ciutats més im-portants d’Espanya, exhibint tots els productes de vestir a les suites dels millors hotels. Els clients o possibles com-pradors, de reconeguda sol-vència social i econòmica, re-bien les invitacions i gràcies a aquest sistema, es van aconse-guir una gran quantitat d’inte-ressats que, quan es desplaça-ven a Barcelona, també s’apro-paven a Furest.L’any 1917, el negoci es va tras-lladar a una nova botiga del passeig de Gràcia, una aposta arriscada del fundador que va saber preveure que aquest seria el nou eix comercial de la ciu-tat. Com que es tractava de dos

litzant únicament moda mascu-lina. A partir d’aquí es va inici-ar una nova fase de creixement del negoci, amb un gran volum de vendes que va portar a incor-porar dos nous punts de ven-da, un a l’avinguda Pau Casals, l’any 1973, i un altre a l’avingu-da Diagonal, l’any 1975. Amb-dós projectes es van encarre-gar a dos dels millors arquitec-tes del moment, Federico Cor-rea i Alfonso Milá. L’any 1986 es va inaugurar una nova botiga a l’avinguda Diagonal i l’any 1989 se’n va obrir una altra al centre comercial Pedralbes Centre. Després de la crisi econòmica del 1993, Furest va apostar per potenciar de nou la seva mar-ca pròpia per oferir un produc-te d’alta qualitat i bon disseny a un preu més ajustat que el de les marques tradicionals. La resposta dels seus clients va ser immediata i es va traduir en un augment de les vendes.Entre l’any 2000 i el 2002 es van

La tercera generació familiar va apostar per l’especialització, dissenyant i comercialitzant moda masculina

El 1923 va ser la primera botiga d’Espanya a oferir desfilades d’alta costura amb models

La primera botiga Furest ubicada a la plaça Reial, just al costat del prestigiós carrer Ferran. / CEDIDA

Tots els models que venia Furest eren de fabricació pròpia, amb gènere i teixits de la millor qualitat. / CEDIDA

obrir els locals dels centres co-mercials de La Maquinista, Dia-gonal Mar i Gran Via 2, i també el de la terminal 2 de l’aeroport del Prat (1999) en un intent de sortir de la saturada ciutat de Barcelona. L’any 2006 es va llan-çar la nova marca Furest Casu-al dins d’una línia nova de nego-ci destinada a joves urbans i inte-ressats en la moda.

Furest avuiActualment, l’empresa compta amb vuit punts de venda i apos-ta per maximitzar la venda per metre quadrat en els seus actu-als establiments i per una aten-ció al client molt personalitza-da. A mig termini, Furest està explorant noves línies de nego-ci, com el comerç on line, de-mandat pels propis clients, així com la implantació de corners a cadenes de distribució que han mostrar el seu interès per la marca.

Mou-te, treballa, somia, crea, viu el plaer dels negocis. Sent l’aire del Mediterrani i gaudeix del seu

mar i de la seva llum. Treu el màxim partit de les teves reunions de feina en un lloc emocionant.

A PortAventura t’ho posem ben senzill: un gran Centre de Convencions perfectament equipat; 2.000 habitacions en 4 hotels de 4 estrelles; una restauració ben cuidada; obertura d’àrees temàtiques en exclusiva en el parc; activitats de golf i team building.

10 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011EMPRESA / Recursos Humans

A.S.

Quin lloc ocupa el departa-ment de RH dins l’estructura orga-nitzacional de l’empresa?La direcció de RH a l’organi-grama de la companyia forma part de Comitè Executiu de la mateixa, depenent de Direcció General, fent-se càrrec l’àrea (RH i Corporatiu) dels següents departaments: Administració de Personal, Desenvolupament, Selecció, Formació, Relacions Laborals, RH Operacional, Jurí-dic, Qualitat Alimentària i Ser-veis Generals.

La seva empresa té gairebé 3.500 empleats repartits en diver-sos punts de venda. Com es ges-tiona un col·lectiu tan ampli i tan dispers?Mitjançant els departaments anteriorment mencionats i donant servei als diferents departaments de la companyia, operacions, comercial, estruc-tura, etc... A efectes de poder donar servei en tot el territori nacional, a cadascuna de les zones operatives hi ha assignat un cap de personal que depèn directament del director opera-cional.

L’atenció al client és especial-ment important en un sector com el vostre. Això suposa tenir un tre-ballador amb un perfil específic?L’empleat i col·laborador de Miquel Alimentació ha de tenir un perfil que coincideixi amb persones extravertides, pro-fessionals, amb gran capacitat de servei a tercers tant a nivell intern com extern... en defini-tiva, professionals que aportin valor a la nostra companyia. Invertim perquè predomini la fidelitat, l’esforç i el rendiment dels nostres treballadors. La nostra filosofia està basada en aquests valors i busquem per-sones que hi creguin; és a dir, persones que mostrin actituds obertes i positives

Quina importància té la con-ciliació a Miquel Alimentació Grup?

Per a Miquel Alimentació, la conciliació familiar és un ele-ment d’extrema importància i molt present en la nostra polí-tica de RH. No es un tòpic, sinó una realitat. Dins la racionalitat del lloc de treball, facilitem la reducció de jornada per a la cura de menors. Som partida-ris que els treballadors puguin compaginar la seva vida amb la feina.

La formació és clau en un sector com el vostre? En aquest sentit, què fa la vostra empresa en l’àmbit de la formació?Apostem amb força per la for-mació i la utilitzem com a fór-mula d’integració a l’empresa i com a foment de la competiti-vitat. És la millor fórmula per a la integració de les noves incorporacions i per a aque-lles persones que adquireixen noves funcions, a més de les que impartim pel reciclatge dels nostres treballadors. Tots els nostres treballadors han de conèixer els nostres ser-

veis i productes per poder fer bandera de l’empresa i trans-metre aquest valor als nostres clients.

Com ha canviat el món dels recur-sos humans en els darrers anys?Ha canviat considerablement i hem passat dels caps de per-sonal d’abans, amb un marcat estil gairebé dictatorial en les formes i procediments, a un estil de marcada preponde-rància cap als departaments de desenvolupament i amb un estil de funcionalitat de delegació controlada, que fa que els resultats siguin alta-ment positius...

Creu que les noves genera-cions prefereixen els reptes a la seguretat laboral?Sí, les noves generacions prefereixen estar immersos en tasques de reptes, esforç i professionalitat per poder assolir alts nivells de qualifi-cació i professionalitat que en definitiva a la fi, no deixa

“A Miquel Alimentació invertim perquè predomini la fidelitat, l’esforç i el rendiment dels nostres treballadors”

de comportat la seguretat laboral. Són altres temps i altres formes.

Què feu per detectar i retenir el talent?Nosaltres hem creat les eines necessàries que ens faciliten la selecció dels perfils estipu-lats per la direcció de la com-panyia. Busquem les qualitats que ens marquen els millors candidats externs i emple-ats actuals de la companyia. Gràcies a aquests sistemes aconseguim tenir professi-onals amb unes tendències molt similars quant a forma de ser, treballar, comportar-se... fins ara ens està donant uns resultats excel·lents. En primer lloc, s’ha d’assenya-lar que tenim un inventari de talent de la companyia, gràcies al qual, coneixem les persones, habilitats, forma-ció i currículum, és a dir, que mitjançant aquestes eines, coneixem i valorem el talent dels nostres treballadors. La forma per retenir el talent és senzilla, motivació, delega-ció, política retributiva racio-nal i equitativa entre els dife-rents llocs de la companyia i reconeixement del talent fomentant plans de carrera per ells que els ajuden a de-senvolupar-se a la nostra companyia.

Quin és el nivell d’absentisme del seu personal? Han experimen-tat, en aquest sentit, algun canvi arran de la crisi?El nivell d’absentisme en aquests moments es òptim, estem en percentatges al vol-tant del 2,8%, ressaltant que la crisi esta fent que aquest índex s’hagi reduït molt.

Quines qualitats creu que ha de tenir un directiu de RH?Lideratge, anticipació als pro-blemes, disciplina, generador de cultura, visió interdepar-tamental, influència, anàlisis i solució de conflictes, i habi-litat de negociació.

“Utilitzem la formació com a fórmula d’integració a l’empresa”Els orígens de Miquel Alimentació Grup es remunten a l’any 1925 quan era una petita empresa dedicada a la distribució de fruites, ce-reals i ultramarins. Avui dia, a més de ser líder en el mercat de la distribució alimentària, compta amb una xifra de negoci superior als 1.000 milions d’euros i amb més de 3.500 empleats a tot l’Estat. Al capdavant d’aquest ampli equip humà s’hi troba Lluís Periañez.

ENTREVISTA A LLUÍS PERIÁÑEZ, DIRECTOR NACIONAL DE RH DE MIQUEL ALIMENTACIÓ GRUP

Periáñez es va incorporar al càrrec l’any 2008. / CEDIDA

A COR OBERT

On va néixer? Barcelona

Un lloc per viure? L’Escala

Quan va començar a treballar? Als 15 anys, com administratiu a una empresa de formatges.

Quina és la seva principal virtut? La perseverança, l’esforç, el repte i la dedicació.

I el seu defecte?De vegades, no escoltar.

Què fa quan no treballa? Viatjar en autocaravana, creuers...

Té algun somni pendent de realit-zar? Algun dia jubilar-me amb salut, per “poder seguir treballant”

“Tenim un inventari de talent de la companyia, gràcies al qual coneixem les persones”

RSC / EMPRESA 11DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

BREUS

Caixa d’Enginyers dóna a Unicef un 0,7% de l’import dels plans de pensions

La cooperativa de crèdit Caixa d’Engi-nyers ha posat en marxa la campanya ‘Pensa en el teu futur. No oblidis el seu present’, per la qual cedirà a UNICEF el 0,7% de l’import dels plans de pen-sions o pla de previsió assegurat (PPA) que siguin traspassats pels seus titulars a l’entitat. Els fons obtinguts es desti-naran a la lluita contra la desnutrició infantil a Mauritània. El director gene-ral de Caixa d’Enginyers, Joan Cavallé, explica que “incidirem en les dues re-gions de Mauritània amb taxes de des-nutrició més elevades, situades al sud-est del país”. La iniciativa solidària de la cooperativa de crèdit pretén arri-bar a 3.560 infants de 12 a 36 mesos de les regions de Hodh el Ghabi i Hodh el Chargui del país africà. En un entorn del sector com l’actual, enfocat en una dinàmica de regals, Caixa d’Enginyers es desmarca de la competència i crea una campanya amb un fort contingut de responsabilitat social.

Nestlé s’associa amb la Fair Labor Association per com-batre el treball infantil

Nestlé col·laborarà amb la Fair Labor Association (FLA) per determinar si hi ha menors treballant a les plantacions de cacao que abasteixen les seves fà-briques. La FLA és una iniciativa multi-partita, sense ànim de lucre, que treba-lla amb grans empreses per millorar les condicions laborals en les seves cade-nes de subministre. El proper gener, la FLA enviarà experts independents a la Costa de Marfil perquè examinin la ca-dena de subministrament de cacao de Nestlé. En els llocs on es trobin evidèn-cies de treball infantil, la FLA identifi-carà les causes fonamentals del proble-ma i aconsellarà a Nestlé com tractar-les. La FLA aportarà l’experiència ne-cessària per garantir que els esforços de Nestlé per eliminar el treball infantil siguin més efectius i transparents.

Els empleats de la central d’MRW s’uneixen al ‘Yoga Day’ d’Amnistia Internacional

La Fundació MRW-Xarxa d’Emocions, que té com a principal objectiu l’aten-ció a la infància més necessitada, va decidir unir-se al Yoga Day d’Amnistia Internacional, el passat 24 de novem-bre, organitzant una classe de ioga per als treballadors de la seu central del Grup MRW, ubicada a l’Hospitalet de Llobregat (Barcelona). El ‘Yoga Day’ és una marató de ioga solidari promoguda per Amnistia Internacional Catalunya per aconseguir recursos perquè AI pu-gui seguir donant suport a les nenes que pateixen violència sexual a Nicaragua.

La Fundació Botín crea treball dins el sector social

Al voltant del programa Talent Solidari, la Fundació Botín ha creat una xarxa de professionals i ONGs per captar el millor talent del sector privat que s’ha trobat a l’atur a causa de la crisi, amb l’objectiu de professionalitzar les orga-nitzacions. “Cada vegada hi ha més ne-cessitats, i més urgents, i tenim l’obli-gació de treure el màxim de cada eu-ro que invertim”, declara Iñigo Sáenz de Miera, director de la Fundació Bo-tín. Per generar nous treballs la Fun-dació Botín destina un milió d’euros a l’any. Concretament, finança el sou de les persones que ocupa durant un o dos anys, i les organitzacions es compro-meten a desenvolupar projectes soste-nibles que no només aconsegueixen fi-nançar els costos laborals, sinó que ge-neren més activitat i més treball.

Fundació Vodafone impulsa unes jornades sobre tecno-logia i integració social

En el marc de la Càtedra Fundació Vo-dafone-Universidad de Alcalá en Tec-nologies de la Informació i Comuni-cacions per a la Salut i l’Accessibilitat, s’han celebrat les jornades Tecnologies Mòbils al Servei de la Integració Soci-al, al campus de Guadalajara d’aques-ta universitat. Aquestes jornades s’en-quadren dins el programa de difusió d’activitats R+D+i en matèria de salut i accessibilitat que realitza la Càtedra. Com a convidats especials, han partici-pat els guanyadors de la V Edició del Premi Vodafone a la Innovació en Tele-comunicacions, que han presentat ini-ciatives que engloben des de la simpli-ficació automàtica de textos a lectura fàcil a programes de comunicació aug-mentativa basats en l’intercanvi d’imat-ges, so i text que poden ajudar perso-nes amb dificultats per a la comunica-ció.

12 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011EMPRESA / Panorama

EL MES POSITIU

Agrupació MútuaNova campanya

de captació de socis

L’entitat enceta una nova cam-panya durant els últims mesos de l’any per apropar-se a les famílies i oferir-los productes més adaptats a les seves neces-sitats. Concretament, a aquelles families de tres o més persones de fins a 49 anys, ofereix una assegurança mèdica integral, i una altra per aquella gent que van poc al metge. A més, Agru-pació Mútua també oferta asse-gurances mèdiques amb tres mesos gratuïts, i la possibilitat de prolongar-les durant un any, a aquelles persones que prac-tiquen esport de manera habi-tual.

DammDamm produirà Cacaolat

Així ho va dictaminar el Jut-jat Mercantil número 6 de Barcelona, al adjudicar-ne la seva fabricació a l’aliança entre la cervesera Damm, la distribu-ïdora de Coca-Cola Cobega y l’inversora Victory. Tot i això, l’elaboració d’aquest batut de xocolata tan nostrat es produ-irà a l’antiga fàbrica d’Estre-lla Damm a Santa Coloma de Gramanet. Aquest fet suposarà el manteniment de 500 llocs de treball entre Barcelona, Parets i Saragossa, i una inversió de 62 milions d’euros en la planta de Santa Coloma, i 4 a la de Saragossa. La posada a punt de la nova fàbrica de Cacaolat està prevista que s’acabi durant el 2013.

Emirates AirlineUn vol diari

Barcelona-Dubai

La companyia aèria, que ja opera des de l’aeroport de Barajas de Madrid des de 2010, vol crear una línia entre Barcelona i Dubai en un termini de màxim 3 anys o menys. Així ho afirma el director d’Emirates a Espanya, Fernando Suárez, qui expressava la intenció d’ex-pansió que l’empresa vol rea-litzar a tot el territori. La idea inicial és crear un vol directe que sigui diari, ja que les últi-mes obertures que Emirates ha realitzat a Europa han seguit la mateixa freqüència. A tot això, també es volen reforçar la ruta Madrid-Dubai amb un segon vol diari, i a llarg termini incorporar una tercera ciutat de la Penín-sula Ibèrica com ara Màlaga.

HenkelBons resultats

en totes les divisions

L’empresa alemana que produ-eix productes químics industri-als i comercials, segueix obte-nint bons resultats. En el tercer trimestre de 2011 va augmen-tar les vendes a 4.028 milions d’euros, una millora del 5’7%. Un fet que es reflecteix en la millora que han sofert les tres grans divisions de l’empresa: Detergents/Higiene per la casa va obtenir un creixement orgà-nic del 3’8%; Comsètica/Higiene Personal va pujar encara més amb un 5’6% de creixement; i per últim la divisió d’Adhesius va augmentar un 8’7% les seves vendes. En total, un benefici operatiu depurat que va pujar dels 517 milions als 541 milions d’euros.

IkeaIncrementa les vendes

La companyia seca de mobiliari domèstic ha augmentat un 2’2%

les seves xifres de vendes a Espanya. En total han facturat 1.279 milions d’euros en les 13 botigues que té repartides per tota Espanya. A tot això, les previsions i intensions d’Ikea són duplicar el nombre de boti-gues abans de 2020. La pròpia directora general d’Ikea Ibé-rica, Belén Fraum, va assegurar que “volem està a una hora de distància de tres de cada qua-tre llars espanyoles”. Tot una declaració d’intencions que reforça el compromís d’expan-sió que l’empresa sueca està duent a terme a tot el territori estatal i català, que ara per ara, representa el seu setè mercat potencial amb un 5’2% de la fac-turació total del grup.

La CaixaCaixaBank obre

oficina a l’India

L’obra social de La Caixa obre una nova oficina a Nova Deli, des d’on se seguirà donant suport als projectes socials que s’estan duent a terme a l’Índia. Fins al moment, ja en són 17 de projectes, però amb aquesta nova oficina s’espera una majora activitat de les empreses espanyoles en aquest mercat. Així ho declarava Isidro Fainé, president de CaixaBank, quan va inaugurar l’a nova ofi-cina a la capital india. Segons Fainé, la “nostra presència a l’Índia és una mostra més del desig d’acompanyar als nostres clients en el seu desenvolupa-ment internacional i contribuir al desenvolupament d’un país cridat a ser un dels principals motors econòmics mundials amb un ampli mercat, una crei-xent classe mitja, una estabilitat macroeconòmica, una gran mà d’obra qualificada i la solidesa del seu sistema financer.

PeusekCompleix 60 anys

Peusek, marca pionera a Espa-

nya en productes per a la cura dels peus, celebra el seu 60è aniversari. L’empresa Peusek, creada el 1951, gaudeix de gran popularitat gràcies al seu eficaç i famós tractament anti-transpirant “Peusek-bany”, uns sobres per a bany de peus aptes per a tota la família. Al llarg de la seva trajectòria empresa-rial, Peusek ha consolidat una àmplia gamma de productes fins a oferir un línia completa, especialitzada en la cura dels peus amb articles desodorants, hidratants, relaxants i tonifi-cants que es comercialitzen a tota la Unió Europea, Àsia i Amèrica Central.

RenfeWifi als trens

La sensació de desconnexió amb el món digital durant els viatges en els trens de Renfe té els dies comptats. La compa-nyia ferroviària va anunciar que en pocs mesos començaran les proves per incorporar un servei de wifi gratuït tan al seu servei de trens AVE, trens de llarga distancia o de Renfe Rodalies. Tot i que encara no s’ha fixat un data concreta per l’estrena del servei, a mesura que els més de 1.200 combois vagin pas-sant pels tallers se’ls instal·larà aquest nou servei que donarà millor cobertura tan telefònica com de navegació per Internet a tots els usuaris de Renfe, i també inclourà alguns contin-guts per l’entreteniment.

Repsol-YPFDescobert un nou

jaciment a Argentina

La petrolera va augmentar un 5% el valor de les seves acci-ons després d’anunciar el des-cobriment d’un nou jaciment de petroli i gas a Argentina, a la zona de les províncies de Neuquén i Mendoza. L’extensió total de la zona és de 30.000 qui-lòmetres quadrats, i YPF en té els drets sobre 12.000. Del total de l’extensió, per ara només n’ha explorat 428 amb una instal·lació de 15 pous on han descobert material recuperable equivalent a 927 milions de bar-rils de petroli, un fet que podria duplicar les reserves totals de la companyia.

RyanairTornaren als aeroports de

Reus i Girona

L’aerolinia irlandesa va arribar a un acord amb la Generalitat de Catalunya el qual augmentarà la seva presència als aeroports de Reus i Girona a partir de l’abril de 2012. En la capital del Baix Camp, Ryanair preveu restablir les rutes que s’havien cancel·lat a principis de novembre, i això desembocarà en la recuperació de 500 llocs de treball. Pel que fa a Girona, augmentarà el nom-bre de passatgers a 3 milions cada any, mentre que a Reus n’aportaria mig milió més. Tot i l’anunci de la companyia aèria, adverteixen que si s’apugen les taxes aeroportuàries en algun dels dos aeroports les rutes tor-naran a traslladar-se a infraes-tructures amb menys costos.

Seat Fabricarà cotxes

híbrids i elèctrics

Així ho va anunciar el president de Seat, James Muir, que reforça clarament l’aposta que la marca d’automòbils fa en favor de la mobilitat sostenible. El primer llançament d’aquest tipus de vehicles està previst pel 2015 amb el primer Seat híbrid ano-menat León TwinDrive Eco-motive. D’altra banda, un any després, al 2016, Seat trauria al mercat l’Altea XL Electric Ecomotive, primer vehicle elèc-tric que juntament amb el seu homòleg híbrid es fabricarien a la fàbrica catalana de Martorell. Per la seva banda, l’empresa espera que el cotxe elèctric ocupi entre el 3 i 5% de la quota de mercat al 2018, mentre que l’híbrid arribaria al 10%.

Panorama / EMPRESA 13DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

EL MES NEGATIUBanco de ValenciaIntervingut pel

Banc d’Espanya

L’entitat bancària valenciana va ser intervinguda el dia des-prés de les eleccions generals a causa de la seva mala situ-ació de solvència i liquiditat. Tot l’equip gestor del banc serà substituït per personal del Fondo de Reestructuración Ordenada Bancaria (FROB), i també s’injectaran 1.000 mili-ons d’euros que reforçaran el seu nivell de capital. A part d’això també se li concedirà una línia de crèdit de 2.000 milions d’euros que aniran destinats a garantir la liquidi-tat de l’entitat valenciana. Amb aquesta intervenció per part del Banc d’Espanya, ja en són 4 les entitats bancàries inter-vingudes juntament amb Caja Castilla La Mancha, Cajasur i Caja Mediterráneo.

CAMRetornarà 134.000 euros

a una clienta

La Caja de Ahorros del Medi-terráneo ha estat condemnada a tornar a una àvia els 134.000 euros dels seus estalvis que va invertir en bons del banc Lehman Brothers abans de la fallida de l’entitat. Així ho va decretar l’Audiència Provin-cial de Múrcia qui considera que la CAM no va advertir a la dona dels riscos que com-portava l’operació. Els motius que al•leguen són “deixadesa” per part de la CAM, i “manca d’informació”, dos fets sufici-ents per invalidar el contracte d’inversió i condemnar l’entitat d’estalvis. L’advocat de la inver-sora és el mateix que el passat mes de juny també va guanyar una demanda contra Bankinter,

qui va haver de tornar 58.000 a una clienta que va invertir en el Banc d’Islàndia.

DisneyDisneyland perd

55 milions d’euros

El parc d’atraccions de Paris de la factoria Disney registre el segon any consecutiu de pèrdues. El 2009 van superar els 55’5 milions, mentre que aquest passat exercici 2010 ha tancat amb pèrdues de 55’6 milions d’euros. Segons l’em-presa, aquest descens s’atribu-eix al descens dels resultats de les activitats immobiliàries i a l’augment dels costos de noves inversions per construir noves atraccions que captin l’interès del gran públic. I tot això des-prés de rebre 600.000 visitants suplementaris, fins arribar a la xifra dels 15’6 milions.

FicosaERO temporal per a

600 treballadors

La multinacional catalana Ficosa va presentar un expe-dient de regulació d’ocupació temporal de 50 dies, que deixa-ria la fàbrica de Viladecavalls sense activitat durant el primer semestre de 2012. Aquest ERO afectaria a 600 treballadors, 80 dels quals ja s’han acollit al pla de baixes voluntàries. Segons fonts de l’empresa, aquest pla de baixes ha minimitzat el període d’afectació de l’ERO, que inicialment havia de ser de 100 dies. Tot i això, l’empresa assegura que es vol arribar a una retallada de 150 treballa-dors i que per tant, l’expedient de regulació seguirà endavant mentre durin les negociaci-ons. Per la seva banda, els sin-

dicats denuncien que Ficosa incompleix els acords què van prometre quan van quedar-se la fàbrica (antiga Sony), quan asseguraven càrrega de feina per a tota la plantilla.

Google TVLogitech abandona

el projecte

Un dels socis inicials d’aquest projecte de televisió per Inter-net ha admès que va ser un “gran error”. Responsables de la companyia tecnològica asse-guren que el concepte de televi-ció amb Internet està clar, però que el projecte es va llençar al mercat quan encara no estava madur. A més, Logitech es va veure obligada a baixar el preu dels seus codificadors, un gest que també va adoptar Sony, un altre dels grans socis del pro-jecte, qui també va modificar la política de preus. Tot i això, encara queda esperances en el projecte gràcies a la recent incorporació de la marac LG, fabricant de televisor, que l’any que ve trauran models equipats amb Google TV.

LloydsNo complirà els

objectius de sanejament

El grup bancari Lloyds Banking Group, el més important en préstecs del Regne Unit, no complirà les dates i endarre-reix els objectius de saneja-ment. Tot això arriba després de registrar una caiguda del 21% en els beneficis del tercer trimestre d’enguany. Els ana-listes havien situat una xifra de beneficis de 754 milions, però es va quedar als 644 milions de lliures. En definitiva, no és una bona època per aquesta institució britànica, controlada en un 41% per l’Estat, que fins al moment ha registrat un des-cens del 9% d’ingressos nets totals i pèrdues de 3.200 mili-ons d’euros.

Nokia Siemens17.000 acomiadaments abans

del 2014

L’empresa tecnològica compta amb un total de 75.000 treba-lladors i treballadores en totes les seves seus arreu del món. Tot i això, la societat que con-formen Nokia i Siemens, i que es dedicava a fabricar equipa-ments per la xarxa, realitzarà una reforma i a partir d’ara només se centrarà en l’ample de banda per mòbils. Aquesta reforma vindrà acompanyada d’un expedient de regulació que deixaria sense feina a un total de 17.000 persones, i que suposaria un estalvi per l’em-presa de mil milions d’euros. L’empresa finlandesa ho justi-fica a una reorganització dels objectius, més centrats en els mòbils.

Power Balance Pagarà una multa de

42 milions d’euros

L’empresa que comercialitza les famoses polseres amb pro-pietats energètiques haurà de pagar una multa de 42’3 mili-ons d’euros per publicitat enga-nyosa, i podria arribar a tancar. La demanda ve d’un grup d’ad-vocats californians que van començar a recollir firmes a través d’Internet de clients que havien comprat la polsera sota la influència de la publicitat. Una demanda que s’ha sumat a les condemnes de la justí-cia italiana i espanyola que ja havien imposat severes mul-tes per publicitat enganyosa. Tot i les nombroses queixes, i estar fregant la fallida a causa de les demandes interposades, Power Balance segueix venent el seu producte a la xarxa sota l’aval publicitari d’esportistes i els efectes equilibrants que aporten.

VodafoneCauen els ingressos

a Espanya

La companyia telefònica no travessa un bon final d’any, sobretot a partir dels resul-tat del primer semestre fiscal (de l’abril al setembre), que reflecteixen els mals resultats en el mercat espanyol. De fet, Espanya ha estat el pitjor mer-cat per la companyia amb una caiguda d’ingressos d’un 9’6%. D’altra banda, en altres mer-cats com l’anglès, Vodafone va obtenir un augment d’ingres-sos del 2’1%. Els responsables de la filial espanyola acusen aquestes dades a la caiguda dels preus, com a conseqüèn-cia de la guerra de tarifes que s’ha imposat en el sector de la telefonia.

Vueling Obté la meitat de beneficis

L’aerolínia ha registrat durant els primers nou mesos d’aquest any un fort descens en els seus ingressos, amb un benefici de 21’3 milions d’euros, mentre que en el mateix període de 2010 n’havia obtingut 50’4 mili-ons. Des de la companyia s’atri-bueix aquesta caiguda d’ingres-sos a la pujada del preu del cru, i que sembla indicar que no canviarà i fins i tot seguirà augmentant el seu valor. Vue-ling assegura que aquest aug-ment els va suposar un cost del 50’6% respecte l’any anterior. Tot i això, Àlex Cruz, conse-ller delegat de la companyia va assegurar que Vueling tancarà el 2011 amb un resultat positiu i un creixement de passatgers del 10%, tot i la dèbil demanda.

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL 15

Economia

tari europeu, per contra, elsdesequilibris es veien ampli-ficats... en un clima de certa eufòria que va arribar a con-vèncer molta gent influent que “España va bien”, anestesiant així els incentius a redreçar una situació de deterioramentde la competitivitat i la produc-tivitat a les economies del Sud,fins que va ser massa tard i els desequilibris acumulats havien arribat massa lluny com per solucionar-se de manera suau.

Olivier Blanchard, un acadèmicde prestigi abans d’esdevenir economista en cap de l’FMI, ja

Separats per una moneda comunaDE L’EUFÒRIA A LA DECEPCIÓ DE L’EURO

Quan es va posar en marxa l’euro com a moneda com-partida inicialment per 11 elsEstats de la Unió Europea (ha arribat el 2011 a incloure a 17 dels 27) va tenir lloc un amplidebat sobre si tenia sentitincomplir la regla històrica que una integració monetària normalment requereix coma prèvia o simultània condi-ció una veritable integraciópolítica. De fet el Tractat deMaastricht que fonamenta jurí-íídicament la moneda comuna europea tenia com a deno-minació oficial la de Tractatde la “Unió Europea” amb la vocació d’anar força més enllà dels aspectes monetaris. L’ar-rrgumentació que es va donar per no fer cas a l’experiència històrica va ser la confiança enquè compartir moneda seria un poderós catalitzador delsentiment de pertinença a una mateixa comunitat, tant econò-mica com política, i facilitaria així els avenços cap a una mésprofunda integració també enels vessants polítics. El fracàsdels intents d’aprovar a la pri-mera dècada del segle XXI quelcom semblant a una Cons-titució Europea va evidenciar la manca de realisme, o fins i tot la ingenuïtat, d’aquest plan-tejament.

Els europeus també vàrem cometre errors importantsen el disseny de les regles defuncionament de l’euro. Elresultat va ser que tampoc es van convertir en realitats les

El funcionament de l’euro com a moneda compartida ha posat de relleu problemes que han acabat amplificant divergències entre països en lloc de contribuir a integrar socialment i políticament Europa.

segons la més pura ortodòxia però que estan convertint al BCE en quelcom (una mica) més semblant a un veritable banc central “normal”. A més,altres novetats institucionals que inclouen realitats com elsorganismes europeus per vigi-lar “riscos sistèmics” o auto-ritats europees en matèria debanca, assegurances, etc. Ifórmules en estudi, com euro-bons o “fons de redempció dels deutes” són per ara rebut-jades però d’alguna forma sónevidències que, en matèria decompartir riscos i responsabi-litats, la crisi del deute ha fetprendre mesures que van molt més enllà del que es va fer enels feliços anys de bonança sota les benintencionades peròpoc rigoroses regles inicials del’euro.

La vida ens ensenya que devegades algunes parelles es mantenen més unides per deutes compartits que per amors purs com els que, amb romàntica ingenuïtat, es vandissenyar a Maastricht. Seria paradoxal que el procés d’in-tegració europeu es veiés final-ment impulsat a donar passes decisives per aquests enormesvolums de deute que entre tots –uns per acció llançant-se insensatament a la piscina de l’endeutament, altres (els creditors) per omissió dels més bàsics deures de super-rrvisar a qui i per a quines uti-litzacions estaven deixant elsdiners– hem generat. Desprésd’una moneda comuna que havia de servir per unir i que, pel contrari, va amplificar les separacions, podria ser la gra-aavetat de la càrrega dels deutesgenerats la que catalitzaria els canvis que s’esperavenque portés a terme la moneda compartida! Encara que també sabem com, en altres ocasions, les unions mantingudes massa artificialment són les que final-ment, quan esclaten, ho fan de manera més virulenta.

Actualment 17 països europeus comparteixen l’euro. / ARXIU

expectatives que una moneda compartida, amb un Banc Central Europeu i una política monetària comuna a la zona euro, portarien a una igualació en les dinàmiques de les taxes d’inflació i a una homoge-neïtzació de l’espai econòmic a la zona euro. Els diferencialsd’inflació van portar a canvisimportants en les competiti-vitats dels diferents països, en general amplificant dife-rències prèvies que reforça-ven les economies del centre i nord d’Europa –Alemanya i voltants– i afeblien les pautes de competència global de la perifèria sud. Avui sabem queels dèficits comercials –i lessubsegüents necessitats definançament– que això origi-nava van ser finançats ambescreix pels superàvits de les economies europees en millor posició exportadora. Abans de l’euro les devalua-cions del països amb feblesesde competitivitat –i les cor-rrresponents revaluacions dels altres– contribuïen a reduir els desequilibris. Amb les noves regles de l’espai mone-

va cridar l’atenció sobre com la conjunció d’interessos per mantenir els tipus d’interès a Europa artificialment baixosentre, d’una banda, països com Alemanya i França amb proble-mes de baix creixement entre 2002 i 2004, i, d’altra banda,algunes economies del Sudenlluernades pel miratge d’uncreixement basat en activitatsde baixa qualificació i l’incre-ment de la població activa –nadiua i immigrada– en tas-ques de baixa productivitat, va significar una dinàmica profun-dament ineficient i contrapro-duent, que augmentava dese-quilibris en lloc de corregir-los, i que inflava els superàvits dels uns i les bombolles –immobi-liàries i borsàries– dels altres.La moneda comuna europea separava cada vegada més lestrajectòries de les economies europees, en lloc d’accelerar processos de convergència que poguessin fer més fàcil parlar un veritable llenguatge econò-mic i polític comú.

I ara què?Avui sabem l’alt preu queEuropa està pagant per aquests errors, estratègics i tàctics, enla conformació de la integració monetària. Un dels aspectes paradoxals és que els deutes –de famílies, empreses, enti-tats financers i administracions públiques– que jurídicament són responsabilitat separada de cada deutor estan generantunes interdependències de vegades enverinades que fanque les eventuals fallides delsuns siguin un risc massa granpels altres. Això ha fet emergir mecanismes de responsabili-tats compartides impensables fa pocs anys, des dels FonsEuropeu d’Estabilitat Finan-cera fins a la quitació o condo-nació del 50% del deute grec, passant per unes intervenci-ons del Banc Central Europeuen els mercats del deute quevoregen la legalitat estricta

JOAN TUGORES QUES

Avui estem pagant un alt preu pels errors, estratègics i tàctics, en la conformació de la integració monetària

16 El mapa del món MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

1. Noruega

3. Països Baixos

4. Estats Units

6. Canadà

7. Irlanda

8. Lie

20. França

23. Espanya

28. Regne Unit

44. Xile 45. Argentina

51. Cuba

57. Mèxic

3

107. Paraguai

113. E

148. Angola

158. Mauritània

169. Sudan

186. Níger

187. Congo

Noruega encapçala un any més la llista de països ones viu més bé, que tanca la República Democràtica del Congo, segons l’índex de desenvolupament humà (IDH) difós per l’ONU. Austràlia, Holanda, els EUA,Nova Zelanda, el Canadà, Irlanda, Liechtenstein, Ale-manya i Suècia la segueixen per aquest ordre en la classificació anual, que té en compte els ingressos, esperança de vida i nivell de l’educació a cada país, ique ha presentat el Programa de les Nacions Unidesper al Desenvolupament (PNUD) a Copenhaguen. A la llista, que inclou 187 països –18 més que l’anypassat–, Espanya apareix en el lloc 23, davant d’Itàlia i del Regne Unit. Els 10 països que ocupen els últimsllocs pertanyen a l’Àfrica subsahariana: Guinea, República Centreafricana, Sierra Leone, Burkina Faso, Libèria, el Txad, Moçambic, Burundi, Níger i el Congo. La comparació de l’últim lustre revela que Cuba, amb 10, i Veneçuela i Tanzània, amb set, són els que més llocs han pujat, mentre que els que més hanretrocedit a la llista són Kuwait i Finlàndia, que n’hanperdut vuit i set, respectivament.

Noruega és el país on es viu més bé i el Congo,el pitjor

El mapa del món 17DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

echtenstein

9. Alemanya

10. Suècia

2. Austràlia

5.Nova Zelanda

Els 10 primers

Desenvolupament Humà Alt

Desenvolupament Humà Mitjà

Desenvolupament Humà Baix

12. Japó56. Aràbia Saudita

92. Turquia

50. Romania

76. Ucraïna

39. Polònia

95. Jordània

101. Xina

112. Filipines

Egipte

123. Sudàfrica

124. Indonèsia

134. Índia

143. Kenya

144. Pakistan157. Nepal

174. Etiopia

18 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011EMPRESA / Finances

nològiques per l’anàlisi, segui-ment i control de despeses.Actualment, Optima amb dele-gació a Itàlia, continua amb elprocés d’internacionalitzaciói la seva estratègia és obrir-sea nous mercats. L’empresa téprevist poder gestionar aquestany un volum de despesa de60 milions d’euros, 20 milions d’euros més que el 2010.

REDACCIÓ

Optima Consulting porta més de 15 anys ajudant les empre-ses. Concretament, els ofe-reix solucions perquè puguin optimitzar i millorar la gestiódels seus costos, reduir les se-ves despeses no productives i augmentar la seva competi-tivitat. La firma ha gestionatmés de 200 milions d’euros des de l’any 1996 i ha acon-seguit que els seus clients ob-tinguin estalvis de més de 40 millons d’euros. Actualment, Optima està en ple procés de creixement i aquest mes desetembre ha ampliat la seva cartera de serveis amb un nou producte orientat a la petita i

mitjana empresa.L’aplicació d’aquests procedi-ments d’optimització permet “estalvis que poden arribar als 500.000 euros a l’any i quevarien en funció de la gran-dària i de les característiques de les empreses”, segons ha comentat Fernando Mercé, soci d’Optima. En aquest sen-tit, Mercé ha puntualitzat que“en una companyia hi ha dostipus de despeses: les que sónpròpies de la mateixa activitati les generals o indirectes quesón aquelles que qualsevol pot tenir i que normalment són lesque menys es controlen i esdisparen”. Aquestes despeses acostumen

a ser en concepte de trans-port, assegurances, viatges,missatgeria, material gràfic,neteja, electricitat, telecomu-nicacions o material d’oficina,entre d’altres, i suposen prop d’un 15% dels costos de la ma-joria de negocis tal i com asse-nyala un estudi d’Optima.La companyia té una dilatada trajectòria i ha treballat per diferents sectors com: assegu-rances, banca, ensenyament,indústria, sanitat i retail. Al-guns dels seus clients sónSiemens, Panrico, Nintendo,Desigual, Vueling, Creu Roja Telepizza, Médicos sin Fron-teras etc. Segons Mercé, “sónmolts els que han confiat en

nosaltres perquè som professi-onals, coneixem aquest sector i sobretot treballem enfocats als resultats”La consultora ha constatatcom la crisis ha augmentat el nombre d’empreses que bus-quen solucions per millorar la seva rendibilitat i poder afron-tar amb garanties la situació econòmica actual.La firma està present a Bar-celona, Madrid, Saragossa i Sevilla, compta amb unequip de més de 25 personesi treballa en tres grans àrees:l’optimització de costos, l’ex-ternalització de la gestió decompres no productives i el desenvolupament d’eines tec-

Assessorament de primernivell per a pimes

MILLORAR LA RENDIBILITAT

Existeixen productes per a pimes. / ARXIU

guíaguíaguíamastersRevista Trimestral de Masters, Postgrados y Cursos de Especialización

www.guiamasters.com

..

N.25 // 4º trimestre 2011 // 5

¿Lo ves tan CLAROCOMO CUANDO

ERAS NIÑO?

LA REVISTA QUE DESVELA

QUÉ HAY DESPUÉS DE LA UNIVERSIDAD.

¡A la venta

en tu quiosco!

La reducció de les despeses i l’augment de la competitivitat figura entre els principals objectius de qualse-vol empresa. La consultora Optima Consulting ofereix assessorament en aquest sentit i, precisament, acaba de presentar un nou producte adreçat a les pimes.

Finances / ECONOMIA 19DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

NÚRIA CABRERA

Segons dades del V Estudi Inter-nacional sobre Jubilació d’AXA, publicat a finals de 2010, “el 51% dels treballadors espanyols assumeix que la seva paga de jubilació no serà suficient per viure”, una inquietud compar-tida per molts altres països on també es va realitzar l’enquesta amb la finalitat de captar aquest tipus de percepció. Seguint amb aquest estudi, “només un 5% dels enquestats a Espanya assegura que la seva principal font d’ingressos procedeix de plans de pensions”, el percen-tatge més baix juntament amb França (4%) i Luxemburg (4%), lluny de Filipines (68%), Estats Units (46%) i Suïssa (40%).Amb aquestes dades sobre la taula, és important recor-dar la funció clau que pot te-nir el pla de pensions a l’hora d’aconseguir un suplement a la pensió de jubilació. Els plans de pensions són un tipus de producte financer d’estalvi a llarg termini, amb la finalitat de complementar la pensió per jubilació del siste-ma públic. Un dels principals atractius de contractar aquest tipus de fons són els avantatges fiscals que ofereix, beneficiant, en gran part, a les rendes que més hi aporten. Així, tota apor-tació al pla de pensions desgra-va sobre la base imposable del beneficiari, de forma que tota l’aportació anual es resta de forma íntegra de la base impo-sable del titular en l’IRPF, que es tradueix en el reintegrament, per part d’Hisenda, d’un alt per-centatge de l’aportació en el se-güent any fiscal.

Aspectes a tenir en compteHi ha diversos plans de pensio-ns per triar, segons el risc que es vulgui assumir en funció del rendiment esperat. Un altre as-pecte que cal considerar és el lí-mit anual màxim d’aportacions

i contribucions empresarials per fer en el conjunt dels plans de pensions dels quals se sigui titular, que és de 10.000 euros l’any per a partícips de fins a 49 anys inclosos, i de 12.500 euros a partir dels 50 anys. En el cas de partícips discapacitats, l’aportació anual màxima indi-cada per fer en el conjunt dels plans de pensions dels quals se sigui titular és de 24.250 euros.

Riscos i rendibilitatPel que fa a la contractació del pla de pensions, cal posar espe-cial atenció a l’hora d’escollir el tipus de risc. D’acord amb això, existeixen tres graus de risc: alt, mitjà i elevat. Si es decanta per un risc elevat, la rendibili-

tat serà més significativa, però també augmenta la possibilitat d’obtenir un rendiment negatiu. El risc alt es correspon a una renda variable, plans que inver-teixen més del 75% de la carte-ra en actius de renda variable. El risc mitjà comporta escollir entre dues opcions, la renda va-riable mixta (quan és entre el 30 i el 75% de la cartera en actius de renda variable) i la renda fixa mixta (s’inverteix per sota del 30% de la cartera d’actius de renda variable). Finalment, el risc baix fa referència a la renda fixa a curt termini (no inclouen actius de renda variable ni deri-vats el subjacent dels quals no sigui la renda fixa, i una durada de la cartera màxima de dos anys), la renda fixa a llarg ter-mini (similar a l’anterior, però amb una durada superior als dos anys) i els plans garantits (garantia externa).Pel que fa a la rendibilitat, se-gons dades de la patronal In-verco, publicades el passat mes d’octubre, la rendibilitat mitjana anual dels plans de pensions en llargs períodes “continua sent molt positiva”.

No tot són avantatgesCal recordar que en els plans de pensions, la rendibilitat no està assegurada. Aquest fet depen-drà de la gestió realitzada per l’entitat gestora del fons. A més, s’ha de tenir en compte que els plans de pensions porten, de forma associada, unes comis-sions elevades, de fins al 2%, en matèria de gestió i dipòsit.Un aspecte a no oblidar és que el pla de pensions no és un pro-ducte líquid, és a dir, que no es pot rescatar excepte casos molt puntuals: jubilació, inca-pacitat (d’acord amb el règim corresponent de la Seguretat Social), mort (el saldo acumu-lat el cobraran el cònjuge, els fills o qualsevol altra persona que hagi designat el titular), malaltia greu (acreditada amb un certificat mèdic de la Segu-retat Social o d’una entitat con-certada) i atur de llarga durada (durant un període continuat de com a mínim 12 mesos, sempre que estigui inscrit en l’INEM o l’organisme competent i no percebi prestacions contributi-ves).

Formes de cobrament Existeixen tres formes de co-brar un pla de pensions: en forma de capital, en forma de renda financera i en forma mix-ta (de capital i renda financera). En el primer cas, es cobren tots els drets consolidats (el valor del capital invertit i els rendi-ments que hagi generat en el període) acumulats en forma de capital únic. Si el titular o beneficiari opta per la forma de renda financera, l’import i la periodicitat (mensual, tri-mestral, semestral) de la qual queden decidits pel titular o beneficiari, i que s’abonarà fins a l’acabament del saldo acumu-lat. La tercera opció consisteix en cobrar una part en forma de capital i una altra part en forma de renda financera.

Estalviar a llarg termini: els plans de pensions

UN PRODUCTE FINANCER PENSAT PER A L’ETAPA DE LA JUBILACIÓ

Una de les opcions més populars a l’hora d’assegurar una bona jubilació són els plans de pensions. Són moltes les opcions que ofereix el mercat. A continuació oferim alguns aspectes a tenir en compte a l’hora d’escollir quin producte financer és més adient per a cada situació.

Hi ha diversos plans, segons el risc que es vulgui assumir en funció del rendiment esperat

LA TAXA D’ESTALVICATALANA BAIXAUN 5% EN DEU ANYSSegons les dades del darrer informe publicat per la Fun-dació de les Caixes d’Estalvi(FUNCAS), la taxa d’estalvi a Catalunya ha baixat un 5% en els últims deu anys, un des-cens que es relaciona amb la reducció de l’estalvi familiar.L’estalvi de les famílies cata-lanes en relació a la seva renda també va caure més de tres punts entre l’any 2000 i el 2010 i es va situar en 2.316 euros per persona en aquest últim any. En concret, la quota d’estalvi familiar brut del 2010 respecte a la renda va ser de l’11,86% al 2010, mentre que al 2000 era del 14,63%. Per demarcacions, l’estalvi per família a Lleida destaca amb una quota del 16,99% al 2010 malgrat que també se situa per sota la del 2000, que va ser del 18,97%. Són cinc punts per sobre la mitjana de Catalunya. A Barcelona, al 2010, va ser de l’11,19%, mentre que l’any 2000 era del 14,55%. ATarragona se situa al 12,95% al 2010 mentre que al 2000 era del 13,56%. A Girona, al 2010, va ser del 12,86% mentre que al 2000 era del 13,85%.Tot i que el 2010 va superar àmpliament el 20% de mitjana estatal de quota d’estalvi, Catalunya se situa com la tercera comunitat amb més capacitat d’estalviar després de les Illes i de Madrid. Fa una dècada era la segona. L’es-talvi s’ha reduït a les quatre províncies catalanes.Els responsables de l’estudi alerten també que la falta de capacitat d’estalvi de les comunitats autònomes podria impedir que l’Estat assolís l’objectiu del 6% de reducció del dèficit pel 2011.

Es tracta d’un tipus de producte financer d’estalvi a llarg termini. / CEDIDA

20 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011EMPRESA / Decàleg

ENERGIA RSC RECURSOS HUMANS INNOVACIÓ VENDES

JOSEP LLUÍS PÉREZCOMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’COMISSIÓ D’INTANGIBLES DE L’AACCCCIDID

COL·LEGI OFICIAL D’AGENTS

COMERCOMERCCIALS DE IALS DE BBARARCCELONAELONA

Tornar a la microeconomia

En un moment en què estempatint els efectes dels mercatsfinancers, cal reflexionar sobre el focus dels models de negoci.La macroeconomia s’ha apode-rat del primer pla de la nostra atenció i ens fa oblidar que ésa l’àmbit microeconòmic onpodem, cadascun de nosaltres,començar a posar fi a aquesta situació. Els actius financers, ila seva comercialització a esca-aala global en mans d’uns pocs, ha tingut efectes negatius per a la majoria. Cal dissenyar nousmodels econòmics immunes a una dependència exclusiva dels mercats financers. No és possible un model econòmicen el que la proposta central de valor no estigui afectada per l’estabilitat dels mercats finan-cers? Com si es tractés d’una malaltia infecciosa que ens blo-queja tot l’organisme, la solució està en atacar i eliminar cadas-cun dels microbis. No hi ha tractament global, sinó accions locals a petita escala. Passar de l’anàlisi macro al nivell microens farà més forts i resistents a futures infeccions.

JORDI MASTECNOCAMPUS MATARÓ

Intangibles i crisi

Els actius intangibles són drets sobre beneficis futurs i estan molt directament vin-culats a l’activitat de les per-rrsones a l’empresa. La cartera de clients, la innovació, la creativitat, la capacitat or-rrganitzativa, etc, són actiusmolt valorats per l’economia productiva i una de les prin-cipals fonts de valor per a l’empresa.Aquests beneficis, a més a més de ser el resultat de les bones pràctiques a l’empresa,s’assoleixen amb el pas de molt de temps, motiu pel que es impossible la incorpora-ció d’aquests als balanços de l’empresa en el curt termini.Per això, les societats han de prendre la decisió de re-soldre un conflicte en què l’economia financera, regida pel curt termini, està ofegant l’economia real per la via dela restricció del crèdit a les empreses productives, amb tan dolorosos resultats comla tancada de centres produc-tius i els treballadors a l’atur.

El modelenergètic

El canvi de model energètic,amb un replantejament delsprocessos de la nostra socie-tat, es fa inqüestionable. L’energia l’obtenim a partir decombustibles fòssils, de re-accions nuclears i de fontsrenovables, amb costos eco-nòmics i ambientals diferents.Per altra banda, les principalsvies de consum d’energia, tanten format fòssil com elèctric,són la mobilitat i el transport,l’activitat econòmica i l’activi-tat residencial. Ens cal doncsestalviar i millorar en eficièn-cia, ja que el 36% del potenci-al de disminució de CO2 prové d’aquestes dues vies: l’estalvi i l’eficiència energètica. Amb la voluntat d’aprofundir en el tema, al Cercle per al Co-neixement ha iniciat un cicle sobre eficiència energètica,en el que convidarem expertsdel sector perquè ens exposinel seu punt de vista i, un copfinalitzat, poder fer públiquesles conclusions i propostes. Trobareu la informació actua-litzada a www.cperc.net

Més presència de dones

El Col·legi Oficial d’AgentsComercials de Barcelona (COACB) ha presentat un estu-di on es desprèn que als darrers anys ha augmentat la presència de dones emprenedores en la professió comercial. De fet, un13% dels agents comercials col-legiats a Barcelona són dones, que es dediquen principalment als sectors d’Articles per a la Llar i Oci (23%) i Serveis (14%).L’informe reflecteix un perfilde dona entre 35 i 40 anys, quedestina temps a la formació,disposa d’estudis secundaris iidiomes. L’estudi també cons-tata que la crisi econòmica ésel principal problema de la pro-fessió per a la dona, segons un38% de les enquestades, seguitde la falta de credibilitat en se-gons quins sectors (14%).La majoria d’enquestades va-aaloren aquesta professió perquè els permet compaginar la seva vida personal i laboral, ja queal ser autònomes poden admi-nistrar-rr se elles mateixes la seva jornada i ritme de treball.

RAMON PALAPP CIOVIVICCEPRESIDENT DEL CEREPRESIDENT DEL CERCCLE PER ALLE PER AL

CONEIXEMENT – BARCELONA BREAKFAST

Un 13% dels agents comercials col·legiats són dones

Cal dissenyar models econòmics immunes als mercats financers

Els actius intangibles estan molt vinculats a les persones

Les principals vies de consum d’energia són la mobilitat i el transport

Tot i que se’n parli amb na-turalitat, no deixa de sor-prendre que una institució esportiva instal·lada en l’èxit vulgui donar-rr se a conèixer amb el lema ‘el valor de tenir valors’. La finalitat de compe-tir és fonamentalment vèn-cer, i més quan en joc hi ha tant. El que amb aquest lema vol donar a entendre, doncs, és que més enllà del indub-table valor del triomf, el seu tret diferencial rau en la for-rrma en què ho fa.De forma anàloga, les inicia-tives empresarials estan per triomfar en la seva competi-ció. Però com en l’esport, el fi no justifica els mitjans; hi ha un plus, un valor afegit, en la manera en com aquest és as-solit. En efecte, no provoca elmateix reconeixement assolir les fites procurant respectar les regles del joc i la dignitat i noblesa de les persones, queno fer-rr ho. I doncs: per què ha calgut que una institució es-portiva popularitzés el valor, positiu, d’apostar per quelcommés que el mer triomf?

MIQUEL SEGURÓCÀTEDRA ETHOS

El fi no justifica els mitjans; hi ha un plus, un valor agefit

El valor de tenir valors

Decàleg / EMPRESA 21DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

La raó és per tots coneguda.S’ha acabat l’energia que feia girar la sínia (noria). L’efecte amultiplicador de la xarxa, sol-licitant a les marques coherèn-cia amb la seva responsabilitatsocial corporativa, ha estat el detonant perquè el programa es quedés sense anunciants. Però, no ens enganyem, tot ique la mobilització col·lectiva a través de l’activisme digital hagi tocat el cor de les mar-rrques, el poder de decisió el te-nen els anunciants. No obstant,és un precedent que canviarà la relació entre anunciant, agèn-cia de mitjans i cadenes de televisió. Si els mercats fossinmarques amb nom propi podrí-ííem intentar utilitzar la mateixa estratègia digital per denunciar els abusos d’un ferotge siste-ma financer que està destruint la política (al capdavant de Grècia i Itàlia, sense votació, han col·locat un tecnòcrata),l’economia, els somnis i l’es-perança de la majoria. No sé si deixarà de girar la sínia (noria( ),aperò els mercats poden fer quedeixi de girar el món.

Pals a la Noria

AMADEO BERGÉSCREATIU AUDIOVISUAL

ARGELIA GARCIADIREDIRECCTORA D’EXTERNALTORA D’EXTERNAL

FINANCIAL MANAGEMENT

CREATIVITAT AJUDESLEGAL FINANCES

ERT ST ANTAMARIA I PA EYSSOOCCI DE FINANI DE FINANCCESES CCORPORATIVES IORPORATIVES I

EMPRESA FAMILIAR D’AUREN

Compravenda d’empreses

De vegades les empreses fra-aacassen no per falta de viabi-litat econòmica, sinó perquèno es considera la seva trans-missió com una alternativa decontinuïtat. Les operacions de compravenda poden evitar la pèrdua de capital, de conei-xement especialitzat i d’actiusintangibles, com la posició de mercat. També poden evitar la pèrdua de llocs de treball i de creixement econòmic, fac-tors que avui convé protegir de manera especial. Tot allò que fa referència a operacionsde compravenda d’empresesconstitueix un aspecte impor-rrtant en l’estratègia de qualsevolsocietat. Les fases més signi-ficatives d’una operació de compravenda són: l’anàlisi deles alternatives, la preparació del quadern de venda, l’estudi de valoració, la identificació decandidats, el procés de negoci-ació, el procés de due diligencei el tancament de l’operació. Probablement en la darrera fase de l’operació és on es pro-dueixen més fracassos per la manca de preparació.

EMPRENEDORIA

Si definíssim l’actitud empre-nedora com aquella que ens porta a fer realitat els nostres somnis i que aplicada a l’em-presa determina com convertir les idees en negocis rendibles,tindríem la clau per resoldre moltes de les qüestions queen aquests temps ens preocu-pen. Hi ha també una accepcióque diu que emprenedor és el que assumeix, amb resolució, accions difícils i en el campeconòmic és aquell que identi-fica una oportunitat de negocii organitza els recursos neces-saris per posar-rr la en marxa, assumint-ne el risc inherent. Ser emprenedor seria una qua-aalitat imprescindible de qualse-vol empresari juntament ambla innovació i la capacitat d’or-rrganització i gestió. Es així comenfoquem les empreses avui,a finals de 2011? Si la respos-ta és positiva, hem de pensar que tot anirà bé, es trobarà la forma de superar els inconve-nients i les adversitats del mer-rrcat. En cas negatiu, pensem sihem oblidat el que vol dir ser empresari.

Actitud emprenedora

EMMA OLIVERODEPARTAMENT DE COMUNICACIÓ CINC

Al 2012: 1 Dia,1 Empresa

Espanya és un dels països onexisteixen més barreres per emprendre un negoci, segonsl’informe Doing Business 2012.Contràriament al que hauria de ser, per superar les dificul-tats econòmiques que traves-sa el país. En aquest context,l’emprenedor és considerat un suïcida en un entorn on els funcionaris i l’atur guanyen dellarg al nombre de professio-nals que volen crear la seva empresa. Des de les entitats públiques i empreses privades, ara es comencen a sumar esfor-rrços per combatre la mancança de cultura emprenedora. En aquesta línia, es posa en marxa el projecte 1D1E (www.1d1e.com), 1Dia 1Empresa, ambl’objectiu de constituir cada dia una societat sense cost durant l’any 2012. L’1D1E s’adreça tanta emprenedors com a padrins,empresaris consolidats que desitgen apadrinar un projec-te i recolzar-rr ho. Així que si ets emprenedor, l’1D1E és la teva oportunitat per donar el salt iconvertir la teva idea en reali-tat. A què esperes?

L’1D1E té l’objectiu de constituir cada dia una societat sense cost durant el 2012

MARCOS BOCOSAADVODVOCCATAT SSOGEMARKOGEMARK PPROPIEDADROPIEDAD

INDUSTRIAL, SL

Els drets d’autor

Recentment hem tingut l’oca-aasió de veure una notícia, queha adquirit certa publicitat, en confiscar la Guàrdia Civil prop de 2.000 mones de Pasqua,que reproduïen a futbolistesi personatges de dibuixos animats. Aquesta actuació ha vingut promoguda per la denúncia dels representants dels drets d’autor, qui legiti-mats per ser llicenciatarisde la corresponent llicència d’explotació han vist com s’han anat prodigant en totes les pastisseries reproduccions de les seves llicències sensela seva autorització. El certés que la Llei és clara i intenta salvaguardar els interessosdels representants del drets d’autor. En aquest sentit és lògic que qui paga per una llicència d’explotació tingui la protecció especial detots els operadors jurídicsper salvaguardar aquesta llicència, sense que tercers no beneficiats per aquestdret obtinguin sense la seva corresponent autorització un aprofitament il·lícit.

Salvaguarden els interessos dels representants del drets d’autor

Ser emprenedor seria una qualitat imprescindible de qualsevol empresari

No sé si deixarà de girar la sínia, però els mercats poden fer que pari el món

Hi ha empreses que no fracassen per falta de viabilitat econòmica

22 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011ECONOMIA / Expert

En resum, les empreses catala-nes han augmentat les vendes, han millorat la seva eficiència i han aconseguit uns nivells de rendibilitat força acceptables. Es tracta de dades que perme-ten pensar que moltes empre-ses estan aconseguint superar les males dades dels anys 2008 i 2009. De tota manera, tampoc podem deixar de banda que a finals del 2011 s’està produint un deteriorament dels resul-tats. Per això, caldrà veure com acabem l’any.

tades. Aquesta ha estat sempre una de les nostres assignatures pendents, però encara queda molt per fer.- Seguir millorant l’eficiència en la gestió dels actius i dels recur-sos humans en línia amb el que s’ha aconseguit en el 2010. En el cas dels recursos humans, el repte està en aconseguir la millora de l’eficiència per la via de la productivitat més que per la via de la reducció de sala-ris reals o de la reducció del nombre d’ocupats.

2010: any de millores en el teixit empresarial

PERFIL DE LES EMPRESES CATALANES

Aquest informe presenta l’anà-lisi econòmico-financera de l’empresa catalana per als anys 2009 i 2010. L’anàlisi es fona-menta en les bases de dades de la Central de Balanços del Banc d’Espanya (CBBE), que aquest remet regularment a la Cambra de Comerç de Barcelona. En uns moments en els que estem aclaparats per les informacions econòmi-ques negatives de tota mena, sembla oportú exposar algu-nes de les conclusions princi-pals d’aquest informe ja que posa de relleu dades positives.Durant l’any 2010 s’ha pro-duït un canvi de tendència en el nivell d’ingressos de les empreses. Com es pot com-provar a la figura 1, les vendes, que havien caigut en els anys anteriors, varen créixer. Entre els principals motius estarien les exportacions que varen augmentar quasi en un 30%. Es tracta d’una millora que afecta a les empreses que en els anys anteriors varen apostar per la internacionalització ja que la intensitat exportadora ha pujat amb força. Això, ha contribuït a una millora de la balança comercial, com a conseqüèn-cia del fet que els països als quals Catalunya exporta s’es-tan recuperant més ràpida-ment de la crisi. El resultat farà reduir el dèficit exterior. Aquest dèficit és, precisament, un dels desequilibris principals que té el patró de creixement de l’economia catalana, igual que l’espanyola.

El Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya i la Cambra de Comerç de Barcelona, en col·laboració amb l’ACCID, acaben de publicar l’Informe Anual de l’Empresa Catalana 2010.

Malgrat les bones dades ante-riors, el 2010 es va produir un decreixement important del nombre de treballadors com a conseqüència de la recessió. Un altre aspecte rellevant és la productivitat laboral que el 2010 va evolucionar favora-blement per a les empreses. El motiu principal és la reducció dels salaris en termes reals. També s’estan produint millo-res en l’estructura financera de les empreses, ja que el finançament està prioritzant els fons propis. En general, es tracta d’una estratègia finan-cera raonable ja que, a causa de les restriccions en el crèdit, és desitjable que les empreses redueixin el seu endeutament per tal de mantenir un nivell adequat d’independència finan-cera. Això explica que el cost financer també s’hagi reduït.La reducció de costos finan-cers i laborals, conjuntament amb una millora de la gestió dels actius explica que el 2010 s’hagin produït increments significatius de la rendibilitat financera i del rendiment dels actius. A la figura 2 es pot com-provar que el rendiment dels actius es va situar en un 7% i la rendibilitat financera va aug-

mentar fins l’11%. Es tracta de dades molt favorables.En línia amb els anys anteri-ors, les empreses catalanes tenen en els anys analitzats un perfil econòmic similar al de les empreses de la resta d’Espanya, encara que hi ha diferències. Així, els resultats financers han estat més favora-bles en les empreses catalanes, el que els ha permès tenir un millor resultat. Per altra banda, les empreses espanyoles també estan més endeutades. De cara al futur, convé que les empreses s’enforteixin finance-rament per tal d’enfrontar amb millors condicions els propers anys. Per això, convé seguir aplicant mesures com:- Augment dels fons propis, augmentant el capital o reduint el pagament de dividends per tal d’incrementar l’autofinan-çament. La reducció del deute hauria de ser una prio-ritat ja que, en cas contrari, poden tenir problemes financers importants en un entorn de restric-cions creditícies i incre-ment de la morositat. - Revisar els models de negoci per millorar la competitivitat, sobretot l’exterior per tal de resoldre el dèficit estructural de la balança comercial. Per això, cal apostar per la inversió en R+D i, per tant, per la inno-vació en productes i en proces-sos, i per la qualitat.- Seguir prioritzant la internaci-onalització de les empreses. En aquest punt tenim bons exem-ples d’empreses catalanes que han fet del món el seu mercat objectiu. No podem oblidar que a nivell mundial l’econo-mia està creixent amb taxes properes al 4% anual, espe-cialment a països emergents com Brasil, Xina, Índia i molts d’altres. En aquest apartat hi pot ajudar que està creixent de manera significativa el nombre de recents graduats universita-ris disposats a viatjar i treballar a l’estranger. A més, el nivell d’anglès entre els nostres joves està millorant a passes agegan-

Durant l’any 2010 s’ha produït un canvi de tendència en el nivell d’ingressos de les empreses

ORIOL AMAT, CATEDRÀTIC DE LA UPF,

ECONOMISTA I VICEPRESIDENT DE L’ACCID

Font: Informe Anual de l’Empresa Catalana 2010.

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

16

12

8

4

0

FIGURA 2: RENDIMENT I PALANQUEJAMENT

Rendibilitat dels fons propis Rendibilitat de l’actiu net Palanquejament real

Nota: L’actiu net i els fons propis estan valorats a preus corrents.

Cal apostar per la inversió en R+D i, per tant, per la innovació en productes i en processos

1999 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010

322824201612840

-4-8

-12-16-20

FIGURA 1: VENDES I INTENSITAT EXPORTADORA (EN PERCENTATGE)

Vendes a Espanya (a) Vendes a l-estranger (a) Intensitat exportadora (b)

(a) % de variació anual.

(b) Vendes a l’estranger sobre vendes totals.

Nota: en tots es gràfics, la dada corresponent al 2009 s’ha estimat a partir de la base trimestral.

DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL 23

Especial: Dones Emprenedores

GERARD ARIAS

Des del 1997 a Fidem, doneu suport a les dones empresàries, com ha estat el camí fins avui? Gens fàcil, ser empresària és una petita aventura per a moltes dones, no sobren les vocacions, la tramitació és molt burocràtica i les ajudes en aquests temps són escasses. Hi ha molta por a emprendre i poca gent està disposada a arriscar-se, però ens movem gràcies a la il·lusió, la respon-sabilitat i sortirem endavant perquè la societat necessita treballar, tothom necessita gent que doni feina, és a dir, empresàries.

Hi ha hagut un canvi de per-cepció del paper de la dona en molts àmbits. En quins aspectes s’ha millorat?Al marge de les quotes de representativitat, que seguei-xen estant sota mínims, el món empresarial ha “escoltat” i ha “comprovat” cada cop amb resultats més concrets, que les dones no ens conformem simplement amb l’equiparació salarial que és obvia, sinó que assumim perfectament funci-ons directives, perquè estem preparades per fer-ho.

De què està més orgullosa com a presidenta del Fidem?Del suport i la confiança de moltes empresàries i col-legues, especialment aquelles amb qui van iniciar el patronat de la fundació, invertint temps i el seu propi capital, a fi d’ava-lar microcrèdits, de provocar que moltes dones empresà-ries practiquin benchmarking, d’aconseguir que les noves empresàries es coneguin i aprenguin les unes de les altres, i també de la nostra experiència empresarial. També estic orgullosa que els Premis Fidem, tingut el suport

“Les dones directives volem el respecte pel treball que realitzem”

Maria Ángeles Tejada és la presidenta de la Fundació Internacional de la Dona Emprenedora, i també la Directora General de Professi-onals de Randstad –empresa de sel·lecció de personal-, a Espanya.

ENTREVISTA A MARIA ÁNGELES TEJADA, PRESIDENTA DE LA FIDEM

Mai m’han agradat les quotes, jo preferiria el sentit comú, la lògica dels números, el prag-matisme dels resultats finals, ja siguin humans en la forma de gestionar el treball de les persones o econòmics. No obstant, entenc que en una societat en la que tradicio-nalment les grans decisions econòmiques han vingut dels homes, i amb poques dones en els centres de decisió de l’Ad-ministració, s’ha hagut d’ad-metre un sistema de quotes que confio que desapareixerà amb els anys. Les dones direc-tives assumeixen les mateixes responsabilitat que els homes, només volem el respecte pel treball que realitzem. Homes i dones hem d’unir els nostres esforços per aconseguir que el país generi treball, riquesa, units ho aconseguirem

En l’àmbit dels RRHH, per què creu que hi ha més dones que homes?Probablement pel compo-nent de sociabilitat, empatia, comunicació, intuïció i emo-cionabilitat que posem en allò que fem. A nosaltres ens pre-ocupa molt més que les coses funcionin, que no pas el mèrit individual. La dona sacrifica el seu propi ego en benefici del grup i d’aquesta òptica podem acompanyar i entendre millor la feina de les perso-nes, el seu desenvolupament

i disposició en valor dels seus coneixements per beneficiar l’empresa. No obstant, conec a grans i molt bons professionals en l’àmbit masculí, de fet, ells van inventar aquesta posició.

Seguint en l’àmbit dels RRHH, què busquen les empreses en el treballadors i treballadores d’avui dia?Doncs aptituds, actitud, com-promís i emocions, les empre-ses necessiten el contracte emocional, vincular als equips amb el projecte, i per això, la comunicació empresa-tre-ballador és fonamental. Les empreses demanden perfils que vulguin formar part dels projectes, avui dia, les perso-nes amb aquestes actituds són les que busquen les empreses.

A quines dificultats s’enfronta avui dia una dona emprenedora?La pitjor és la incomprensió social, les poques ajudes per part de l’administració, i a vegades la falta de formació en emprenedoria. Per sort, existeixen corporacions com la Fidem en les que les “noves” empresàries poden comptar amb mentores empresàries que disposen d’experiència i volen compartir-la i ensenyar-la a aquelles dones que comencin i vulguin aprendre.

En aquests moments, quin consell donaria a una dona que volgués emprendre?Que emprengui sense dubtar, que no té res a perdre, que els somnis estan per complir-los i que no importa equivocar-se, segurament a través dels errors s’acaba descobrint l’autèntic camí. La dona és empresària per naturalesa, només ens fa falta l’oportunitat per demos-trar que ho sabem fer, i si no et donen l’oportunitat te l’has de guanyar tu mateixa.

i el reconeixement empresa-rial, especialment el d’aquelles dones que els han obtingut, i sobretot, del reconeixement d’aquelles empresàries que van aprendre alguna cosa nova, simplement estant amb altres empresàries com elles.

Quins avantatges i inconve-nients ha suposat ser dona per a la seva carrera professional?La veritat es que avantatges de gènere, poques. Ja sabem el que hi ha, però, inconveni-ents tampoc en excés; sempre he confiat en mi mateixa i en el meu treball, ja que al cap i a la fi, el món de l’empresa, el que de veritat importa són els resultat. Si el resultat de la teva gestió contribueix a millorar l’eficiència de l’entitat en la que treballes, ningú qüestionarà el sexe del o de la responsable.

Hi ha diferencies entre el paper de la dona en l’àmbit públic i la dona en el món empresarial? Quines són?Doncs sí que existeixen dife-rències. La primera és que les dones, especialment quan ocupem càrrecs de responsa-bilitat, no podem permetre’ns la mediocritat. Normalment en l’àmbit públic, els càrrecs són elegits i el resultat final de la gestió depèn molt de qüestions polítiques i d’un sistema esta-blert en el que difícilment s’hi pot incidir. En canvi en el món empresarial, es té en compte el resultat final, que sempre està a la vista de tot el món. No s’ad-meten excuses quan al final no es compleixen els objectius.

Què en pensa de les quotes que, encara avui, les empreses fixen pels homes i per les dones?

“A les dones, ens preocupa més que les coses funcionin que no pas el mèrit individual”

Els Premis Fidem tenen un gran reconeixement dins el món empresarial. / CEDIDA

24 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011 ESPECIAL / Dones Emprenedores

A.S.

Les dones ocupen a Espanya el 22% dels càrrecs directius en les empreses, un 3% més que la mitjana mundial que és del 19%, segons l’estudi Inter-national Business Report ela-borat per la companyia Grant Thornton. L’informe, basat en una anàli-si de 39 països, destaca l’aug-ment de la presència de les dones en càrrecs directius a Espanya, ja que si bé la da-da només s’ha incrementat un punt respecte al 2009, és un “avanç considerable” res-pecte al 2007 i el 2004, quan la presència femenina es re-duïa a un 17% i 14%, respec-tivament.Per la sòcia de Grant Thorn-ton, María José Lázaro, “en-cara queda molt per fer”, ja que, al seu parer, “si les do-nes respresenten el 43% de la població ocupada a Espa-nya i el 54% dels universita-ris, amb un 22% de directives

no quadren els comptes de la igualtat real”, explica.En aquest sentit, l’informe si-tua els països del sud-est asi-àtic a dalt del rànquing de

presència femenina en les cú-pules empresarials, amb una mitjana del 35%; seguit de Llatinoamèrica, amb un 23%; la Unió Europea, un 20%, i Estats Units, un 15%.Aquestes dades “desafien la percepció que Occident està al capdavant en la igualtat la-boral entre homes i dones”, segons Lázaro.Una particularitat assenya-lada per l’informe és que en-tre les empreses que ocupen dones en càrrecs directius, el 22% estan associades a posi-cions financeres. Un 20% tre-balla dins del departament de recursos humans mentre que en una proporció menor, del 9%, se les troba en càrrecs de màrqueting o directora de Vendes.A nivell mundial només el 8% de les empreses tenen una dona com a directora execu-tiva o CEO.

Les dones catalanesSobre la presència femenina en càrrecs directius a empre-ses catalanes no hi ha estu-

dis recents, tot i que finals de 2007 la Cambra de Comerç de Barcelona va realitzar una enquesta que va arribar a la conclusió que el percentat-ge de dones directives era del 26,1%. Un estudi posterior, re-

alitzat per la mateixa institu-ció l’any 2008, constatava que a Catalunya hi havia més do-nes presents en els òrgans de govern de les empreses que a la resta de l’Estat, si bé la se-va presència és molt reduïda.

LA TRISTE REALIDADHay 1,6 millones niños de la calle en Filipinas. De ellos, 60,000

En Filipinas hay 6 millones de niños

Alrededor de 28

hora.

SOLAMENTE EN NEGROS OCCIDENTAL, UNA MEDIA DE 3 NIÑOS SON RESCATADOS DIARIAMENTE.

KALIPAY ESPAÑA FUNDACION

2100 0548 110200304129

NUESTRA VISIÓN

NUESTRA MISIÓN

TÚ POTS DONAR UNA NOVA VIDA A UN NEN!

Les dones perden pes dins dels llocs directius

RADIOGRAFIA SOBRE LA PRESÈNCIA DE LA DONA DINS EL MERCAT DE TREBALL

Un 20% dels llocs directius a nivell mundial són ocupats per dones, el que representa un descens de 4 punts respecte al 2009. Tenint en compte això, podem afirmar que Espanya es troba lleugerament per sobre respecte a la mitjana mundial pel que fa a la presència de dones en càrrecs directius. Sembla,però, que la crisi està dificultant una millora de les posicions femenines a nivell mundial.

1. Teyco 6

2. Grups Shers 5

3. Editorial Prensa Ibérica 4

4. Invercaixa Gestión 4

5. Tous 4

6. Supsa Supermercats Pujol 4

7. Criteria Caixacorp 3

8. Sara Lee Southern Europe 3

9. Grupo Indukern 3

10. Casa Tarradellas 3

11. Freixenet 3

12. 2000 Holding Farinera Vilafranquina 3

13. Conei Corporación 3

14. Renta Corporació Real Estate 3

15. STEN 3

RÀNQUING DE LES 15 EMPRESESCATALANES AMB MÉS DONES EN ALTS CÀRRECS

La crisi ha afectat negativament a la presència de dones en càrrecs directius. / CEDIDA

Les empreses familiars són les que compten amb una major representació femenina en els seus consells

A nivell mundial només el 8% de les empreses tenen una dona com a directora executiva o CEO

Font: Cambra de Comerç de Barcelona. Base de Dades SABI

Dones Emprenedores / ESPECIAL 25DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

De fet, només el 8,8% dels càr-recs estan ocupats per dones. Aquest mateix estudi tam-bé revelava que el 70% de les 400 principals empreses ca-talanes no tenien, l’any 2008, cap dona en els seus màxims càrrecs de govern, alhora que concloïa que les empreses fa-miliars són les que compten amb una major representació femenina en els seus consells, fet que indica que la principal via d’accés per a la dona als òrgans de govern de l’empre-sa són els llaços familiars.

Les dones directives la crisi Les diferències retributives entre homes i dones es man-tenen en els darrers anys. De fet, la consultora ICSA ha constatat, fins i tot, un lleu-ger retrocés a partir del 2008, just després que comencés l’empitjorament econòmic. Segons un estudi realitzat re-centment per aquesta empre-sa juntament amb ESADE,

les directives espanyoles co-bren un 17% menys que els directius. En canvi, a França la diferència és només del 9% i, a Itàlia, del 6%. La major di-ferència salarial es produeix justament en l’àmbit directiu, mentre que les categories de comandaments, d’empleats i d’operaris les diferències bai-xen fins a l’11% en el primer cas, i el 15% en els altres dos. Finalment l’informe d’ICSA-ESADE assenyala que durant els darrers mesos s’ha conso-lidat la caiguda en el percen-tatge de presència directiva de la dona, que es va iniciar el 2008.

PARLAMENT DE CATAÑUNYA

1995-1999

1992-1995

2003-2006

1999-2003

2010-2014

2003-2010

Legislatura

Dones

1995-1999

1992-1995

2003-2006

1999-2003

2010-2014

2003-2010

Legislatura

DonesALCADESSES A CATALUNYA

PRES

ÈNCI

AD

ELE

SD

ON

ESA

LAPO

LÍTI

CA

Les directives espanyoles cobren un 17% menys que els directius, segons un estudi

%

%

%

%

%

%

20 22

3743

48

56

3649

65

96

118135%

%

%

%

%

%

26 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011ESPECIAL / Dones Emprenedores

Amparo Díaz Llairó és socia-directora de Glo-ba l Human Capi ta l Group, consultoria in-ternacional que ofereix solucions estratègiques dirigides al capital humà de les organitzacions, i amb representació en els 5 continents: Selec-ció, Formació, Consul-toria integral de RRHH i Conferencies.A més, està considera-da una de las 10 millors professionals de Recur-sos Humans a Espanya segons la Top Ten Bu-siness Experts. A tota la seva experiència hi hem d’afegir els llibres que ha publicat com “El Talento está en la red” LID, “Talent 2.0” LID , més de ser coautora de “Los 10 mitos de Silvia” de l’editorial Libros de Cabecera.Segons la seva experièn-cia personal ens explica estar molt convençu-da que “els èxits perso-nals i professionals són directament proporcio-nals a RIE (Resistència, Il·lusió i Esforç)”. Ens aconsella obrir la ment i “saber valorar l’esforç i marcar-se uns objec-tius personals i profes-sionals” que són els que ens ajudaran “a materi-alitzar nous reptes i a seguir motivant-te per aconseguir noves me-tes i ser millor persona ajudant a altres a com-

plir els seus somnis”. Es mostra optimista amb el paper que desenvolupa la dona al món laboral, tot i això ens explica que “avui dia, la dona emprenedora s’enfronta a diverses dificultats”. Per ella “el fet de com-paginar estudis i treball m’ha ajudat al llarg de la vida a valorar el temps com un recurs escàs i ser, per tant, més efec-tiva. Sempre he apli-cat el principi de Pareto 20/80 per aconseguir ser més efectiva en l’àm-bit professional i poder dedicar més temps a la meva vida personal”. Per últim, ens diu que “el meu consell a aque-lles dones que vulguin emprendre és que s’en-volti dels millors: ‘els líders de primera s’en-volten de directius de primera, i els líders de segona s’envolten de lí-ders de tercera per ells semblar de primera’”.

El rol de la dona professional a partir de 4 punts de vista

“Valorar el temps com un recurs escàs m’ha fet ser més efectiva”

Elena Faba és la pre-sidenta del Círculo de Mujeres de Negocios. Llicenciada en Psico-logia per la Universitat de Barcelona, també és Tècnic Superior en Re-lacions Públiques, Co-municació i Publicitat per la UB, i va cursar un Màster en e-busi-ness. A més de diversos postgraus especialitzats en màrqueting i tecno-logias de la informació i la comunicació.Empresària e xperta en solucions estratègiques, desenvolupament de ne-gocis i implantació de les noves tecnologies en l’àmbit empresarial, la seva carrera profes-sional s’ha desenvolu-pat fonamentalment a Espanya i a EEUU. En l’actualitat també és la Directora General de l’empresa DEIMOS, del sector de les TIC. Ens explica que el fet de ser dona no ha afec-tat en la seva carre-ra professionals, “els avantatges i inconveni-ents poden ser de ve-gades la mateixa cosa”. Creu que “les dones en-cara s’han d’enfrontar en el món dels nego-cis a un entorn dominat per patrons i estereo-tips masculins, la qual cosa suposa alhora un inconvenient i un avan-tatge. Inconvenient per-

què és un patró, en part, aliè als desitjos, quali-tats i objectius de les dones. Però aquesta mateixa raó permet a les dones professionals disposar de visions di-ferents respecte als pro-blemes, les oportunitats i la forma de fer les co-ses” afegeix. Tot i això, sentencia dient que “la-mentablement la dificul-tat més greu és comuna per a tots els gèneres, en aquests moments, i és la crisi econòmica. Es pot argumentar que a més dels problemes i dificultats que suposa la crisi econòmica les do-nes s’han d’enfrontar a problemes addicionals però també és veritat que les dones disposen d’una mentalitat més flexible i imaginativa en els negocis, la qual co-sa en un moment com aquest pot ser, també, un avantatge”. Per aca-bar conclou animant a totes aquelles dones emprenedores que vul-guin iniciar un projecte de zero, ja que “sempre és un bon moment per a emprendre. I empren-dre pot ser una respos-ta i una alternativa en temps de crisi”.

Tot seguit recollim l’experiència de quatre dones que representen perfils diferents d’emprenedoria. En alguns casos es tracta de directives i empresàries, i d’altres de professionals liberals. Algunes d’elles, a més, combinen la seva tasca professional amb la participació activa en alguna associació.

AMPARO DÍAZ LLAIRÓGLOBAL HUMAN

QUATRE DONES D’ÈXIT

ELENA FABACIRCULO DE MUJERES DE NEGOCIOS

“Les dones disposen d’una mentalitat més flexible i imaginativa en els negocis”

“El meu consell a aquelles dones que vulguin emprendre és que s’envoltin dels millors”

“Sempre és un bon moment per emprendre, ja que pot ser una resposta i una alternativa a la crisi”

Dones Emprenedores / ESPECIAL 27DESEMBRE 2011 MÓN EMPRESARIAL

Susana Gutiérrez és lli-cenciada en Psicologia Industrial per la UB, i va cursar un Màster en Desenvolupament Or-ganitzacional i PDD per IESE. Ha col·laborat com a docent en la Di-plomatura de RRLL de la UAB i després de vuit anys com a Presidenta d’AEDIPE. A més tam-bé ocupa el càrrec de Directora de RRHH de General Óptica a Espa-nya i Portugal.La Susana Gutiérrez ens comenta que no és la primera vegada que li demanen pels avan-tatges o inconvenients de ser dona per la se-va carrera professional, i ens assegura que “no he percebut que ser do-na m’hagi beneficiat o m’hagi perjudicat espe-cialment”. Tot i això, “si hagués d’escollir neces-sariament diria que ser dona m’ha obligat a es-forçar-me més perquè “altres” no veiessin in-convenients on no n’hi havia”, afegeix. Segons ella, aquesta actitud l’ha portat a “preparar-me millor i participar en projectes apassionants i poder col·laborar amb empreses on hi havia molt per fer i apren-dre”.Avui dia, en uns temps força complicats, creu

que les dones “hem sor-tit perdent en una socie-tat com la nostra, ja que encara hi ha entitats que prefereixen contractar homes que no pas a do-nes”, lamenta. I afegeix que “la dona emprene-dora és més lliure i de-pèn més dels seus plans i idees empresarials que d’un tercer que decidei-xi per ella. En tot cas, la falta de suport econò-mica seria el més crític que podria passar, tot i que avui dia això afecta a homes i dones”.Per acabar anima a to-tes les dones que vul-guin emprendre a “no posar-se barreres, que confiïn en el seu poten-cial i en les seves ca-pacitat i que no tinguin por a equivocar-se. Ah, i que no es rendeixin!”, i acaba citant una fra-se de Madre Teresa de Calcuta “detrás de cada logro, hay otro desafío. Mientras estés vivo, si-éntete vivo” i “ no dejes que se oxide el hierro que hay en tí”.

SUSANA GUTIÉRREZ AEDIPE / GENERAL ÓPTICA

“Encara hi ha entitats que prefereixen contractar homes que no pas a dones”

Una vida que va en paral-lela a la història d’una empresa. La Judith Via-der ens reconeix que “des de la infantessa he es-tat estretament lligada al negoci familiar”, però “ofi-cialment em vaig incor-porar al departament de màrqueting després de fi-nalitzar la Llicenciatura en Administració i Direc-ció d’Empreses i fer un Màster in Business Ad-ministration (Lic&MBA 1986-1991), i intensificació en Màrqueting per ESA-DE. Posteriorment, i sen-se abandonar el lideratge d’aquest departament “vaig anar, a poc a poc, as-sumint diverses funcions en altres departaments, fins que en 1995 vaig as-sumir la Direcció Gene-ral”. L’any passat va rebre el Premi a la Comercialit-zació per part de FIDEM (Fundació Internacional de la Dona Emprenedo-ra), fet que “em va fer mol-ta il·lusió per ser de dones per a dones.Segons ella, els princi-pals inconvenients amb què s’ha trobat per ser do-na són “les dificultats per compatibilitzar el desen-volupament professio-nal amb la vida personal”. Mentre que un avantatge fonamental és “que les do-nes aporten una altra vi-sió, facilitant el treball en equip i la comunicació”,

afegeix. A més, afirma es-tar “convençuda que els equips mixtes són més efi-caços, ja que uns ens po-dem enriquir als altres i fer millor a l’equip”. D’al-tra banda, quan li pregun-tem per les dificultats a les que ha de fer front una do-na emprenedora ens expli-ca que “les mateixes que tots els emprenedors, afe-gint-hi la lluita per la igual-tat. Lluitar-hi dependrà de la profunditat i solidesa del nostre convenciment, tant individual com col-lectivament, així com de l’esforç per transmetre efi-caçment aquesta certesa, a les Administracions i a la resta de la societat”. A més, creu que “això impli-ca que les dones ens hem d’esforçar per ressaltar la nostra vàlua i actuar col-lectivament amb aquesta finalitat. És molt impor-tant que el paper de la dona emprenedora es vi-sualitzi i sigui un exemple per les noves generacions de noies i nois”. I per aca-bar, com a consell a to-tes les dones que volen emprendre els transmet “molta il·lusió i passió en el seu projecte”, ja que el més important és “creure en si mateixa, en les seves aptituds i la seva intuïció, envoltant-se de gent com-petent, i per sobre de tot, treballar, treballar molt”.

JUDITH VIADERFRIT RAVICH

“La dona emprenedora ha de ser un exemple per les novesgeneracions”

“Les dones hem de confiar en el nostre potencial i capacitat, i no tenir por a equivocar-nos”

“Les dones aporten una altra visió, facilitant el treball en equip i la comunicació”

28 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011

d’homes i dones que són alum-nes de Cesma? En el còmput global no, però si per programes. Aquest va ser un dels motius pels que vam decidir preparar aquests pro-grames per dones. En els Pro-grames de Direcció General com Executiu MBA o el Pro-grama de Desenvolupament Directiu hi ha molt poques dones. Tot i això, en altres com el Màster en Direcció i Gestió de Recursos Humans o el de Comunicació, el nombre de dones és superior al d’ho-mes.

Sigui home o dona, quines qualitats principals destacaria d’un bon directiu?La primera i penso que la més important, és dedicar molt de temps a les persones. Conei-xes un mateix i conèixer als demés, ja que només allò que es coneix es pot dirigir i gesti-onar sense por, amb confiança. En resum, s’ha de ser útil, ser fiable i ser visible.

El 98% opinen que homes i dones estan igualment formats per ocupar aquests llocs de directius, però la seva presència no és la mateixa. És un problema de les polítiques de les empre-ses? Les dones som el 50% de la societat, dels recursos i el talent, i a més tenim un enorme poder de compra. El que seria lògic és que també ocupéssim llocs en les direcci-ons de les empreses, però no és així. La diferència bàsica és que el procés d’accés als llocs de treball de l’alta direcció és diferent és informal, per rela-cions, i les dones fem mala-ment el networking. La falta d’autoestima és un problema important, la autopercepció de la dona és molt inferior a la de l’home. Les dones no ens valorem a nosaltres mateixes, i això dificulta que la resta ens valorin. Perquè les dones arri-bem als alts càrrecs fan falta dues coses: la primera és que ens ho ofereixin, que confiïn en nosaltres; i l’altra és que acceptem, i totes dues són una barrera.

En molts casos, les empreses reclamen un perfil de treballador

GERARD ARIAS

Es pot parlar de masclisme entre els directius a Espanya?Si ens fixem en el nombre de dones directives, podríem dir que sí, però cal preguntar-nos per què, i al mateix temps veure l’increment de dones que s’ha produït en llocs de treball relle-vants en els últims anys. S’ha evolucionat moltíssim, i homes i dones hem de felicitar-nos per això. En quant al per què, les dones hem de preparar-nos per conèixer les habilitats necessà-ries per arribar a aquests llocs de decisió i poder. Que esti-guem preparades tècnicament no es discuteix, però potser fa falta alguna cosa més.

Tot i que el 70% de les empre-ses incorporen dones als llocs directius, el 59% dels professio-nals està en contra d’imposar uns percentatges mínims de presèn-cia femenina. Com es resol aquest conflicte? O només és qüestió de temps?Bé, si aquesta és una dada extreta del nostre estudi, m’agradaria puntualitzar que en realitat l’estudi mostrava que un 59% està en contra de les quotes, però un 76% d’aquest 59% està en contra perquè creuen que els criteris de selecció han de ser la capa-citat i el talent. Criteri amb el que estic totalment d’acord, jo crec que si el criteri de les seleccions fos el talent no hi hauria cap tipus de discrimi-nació. Per un costat, consi-dero que l’avanç efectiu de la incorporació de la dona als òrgans de decisió i poder no pot garantir-se a través de la regulació legal sobre igualtat, fa falta un canvi de mentalitat. Però al mateix temps, si no es produeixen les condicions necessàries per l’incorporació d’aquest talent, s’hauran de propiciar. Considero que les polítiques de paritat poden ser positives però sempre emmar-cades en un horitzó temporal predeterminat.

“L’autopercepció de la dona és molt inferior a la de l’home”En una societat on els càrrecs directius els ocupen majoritàriament homes, el centre Cesma ofereix programes de formació específics per formar i faci-litar-ne l’accés a les dones.

jove, que hagi rebut formació d’alta qualitat, i que a més tingui experiència, i això avui dia és difícil. El problema resideix en la percepció del treballador model que tenen les empreses?No crec que sigui una petició d’avui dia. Si recordo i penso en la meva incorporació al mercat laboral, demanaven el mateix. I crec que els joves han de preparar-se bé, tant en aspectes tècnics com en habi-litats, i sortir al mercat a oferir i adaptar-se al que les empre-ses necessiten, no a allò que ells saben fer. La situació és molt complicada, no ho nega-rem, però de situacions com-plicades només se’n surt amb il·lusió i amb ganes.

Quin paper juga Cesma en la incorporació de la dona a llocs d’alta direcció? A Cesma creiem que la soci-etat, i més en els moments actuals, no pot permetre’s el luxe de prescindir de la meitat del talent. El nostre objectiu

ENTREVISTA A Mª ANTONIA RIVILLA, DIRECTORA DE PLANIFICACIÓ I DESENVOLUPAMENT DE NEGOCI DE CESMA

“Les dones no ens valorem a nosaltres mateixes, i això dificulta que la resta ens valorin”

“Al sortir al mercat, els joves han de preparar-se bé, tant en aspectes tècnics com en habilitats”

Si el criteri de selecció fos el talent, no hi hauria cap tipus de discriminació., segons Rivilla. / CEDIDA

és que la dona se senti orgu-llosa de ser dona, que cregui en les seves capacitat i que deixi de pensar que s’ha de moure en un món empresa-rial amb normes masculines. S’ha de mantenir el rol femení, som complementaris i en això radica el nostre valor, en la diferència.

Quin percentatge d’inserció laboral han aconseguit les alum-nes del programa “Dona: Poder i Influència? La majoria de les nostres alumnes d’aquest programa i d’un altre que es denomina “Programa d’Alta Direcció per Directives i Empresàries”, està treballant; el que hem aconse-guit és augmentar la seva xarxa de networking i l’autoconfi-ança, i demostrar-los que elles són les guionistes, productores i protagonistes de la seva vida, personal i professional.

A nivell de formació, hi ha diferencia en el percentatge

ESPECIAL / Dones Emprenedores

30 MÓN EMPRESARIAL DESEMBRE 2011ESTILS DE VIDA / Entre mes i mes

REDACCIÓ

Photographic Social Vi-sion presenta per setena vegada consecutiva l’ex-posició World Press Photoal públic barceloní. La mostra itinerant, que en l’edició anterior va arri-bar als 35.400 visitants, esconsidera mundialmentcom la més important en l’àmbit del fotoperiodismeper la qualitat de les seves fotografies, així com peldebat i la crítica que gene-ren cada un dels treballspresentats. Una cita ambels esdeveniments socials,polítics, culturals i espor-rrtius del darrer any que també és un aparador pelsmillors fotoreporters del moment, oferint l’oportu-nitat de presentar un tre-ball en moltes ocasionscensurat pels governs i elsmitjans.Sota el lema “Veure per creure”, Photographic

Social Vision convida elsvisitants a reflexionar sobre la importància i elrol de la fotografia docu-mental a l’actualitat. Elscontinguts de la mostra World Press Photo són un termòmetre del context social mundial, necessarisper matisar la nostra cons-ciència pública i memòria històrica.

Els premiatsLa fotografia guanyadora d’aquesta edició, de la sudafricana Jodi Bieber,immortalitza Bibi Aisha,una noia afgana de 18 anysque va ser mutilada com a càstig per fugir de la casa del seu marit a la provín-cia d’Oruzgan, al centre de l’Afganistan.Alguns dels premis han recaigut en 3 fotògrafse s p a n y o l s : G u s t a v oCuevas, Fernando Mole-res i Guillem Valle. Gustavo Cuevas és el guanyador del 2n premiEsports per la fotografia de l’accident del toreroJulio Aparicio, que va patir una greu cornada desprésd’ensopegar en una corre-guda de toros a Madrid. Fernando Moleres ha rebut el 2n premi Vida Quotidiana per la foto

“Menors darrere les rei-xes de Sierra Leone”, queretrata la situació dels menors presos a la presó de Padema Road d’aquestpaís africà.El 3r premi Retrats ha recaigut en l’espanyol Gui-llem Valle per la fotografia d’un home de la tribu dels Dinka al sud del Sudan, recentment independit-zada.

Les noves realitatsAdaptant-se a l’entorn i les noves realitats, World Press Photo inclou nove-tats als treballs guanya-dors d’aquesta edició. Per primer cop, s’ha distin-git un projecte d’un web documental, emfatitzantels nous mitjans en què espubliquen les fotografies i no només els mitjansescrits. A més, s’ha ator-rrgat una menció especial d’honor i un segon premia treballs relacionats amb Internet i les xarxes soci-als. Així, per exemple, Michael Wolf presenta “Una sèrie de desafortu-nats esdeveniments”, on utilitza la nova tecnologia Google Street View per captar accidents, incen-dis i baralles, entre altres incidents.

CulturaCITA CÈLEBRE: “La política és l’art de buscar problemes, trobar-los, fer un diagnòstic fals i aplicar després els remeis equivocats.” Groucho Marx (1890-1977).

La empresa en la web 2.0Autor: Javier CelayaEditorial: Gestión 2000Pàgines: 320

Twitter, Facebook, LinkedIn, Tuenti... han entrat amb força dinsla societat. Aquest llibre ha estat qualificat com una immillorable guia per a qualsevol persona que vulgui entendre les implicacionsde l’impacte d’internet en el món empresarial. Estem sent testimo-nis de la creació de noves dinà-miques de treball, de noves inte-raccions socials que no nomésens aporten informació sinóque fins i tot motiven decisionsde compra. Escoltar i, sobretot,conversar i relacionar-se ambels clients a través de les tecno-logies socials suposa una trans-formació total de la cultura cor-rrporativa de l’empresa. Aquesta nova edició de La empresa en la web 2.0, ampliada i actualitzada,0ens submergeix i aprofundeix encara més en el concepte de web social.

Inteligencia comercialAutor: Lluís BassatEditorial: PlataformaPàgines: 192

Van Gogh i Picasso estan presentsa tots els museus del món, però la seva principal diferència és que Van Gogh només va vendre un quadreal llarg de la seva vida, mentre quePicasso els va vendre tots i es va fer ric i famós. Aquest és un clar exem-ple del que Lluís Bassat anomena intel·ligència comercial i intenta explicar en aquest llibre. Per què la necessitem, com la usem i la de-senvolupem, són algunes de les pre-guntes que es van responent al llarg del llibre. A més, per això compta amb testimonis de grans expo-nents de la intel·ligència emocionaldel nostre temps com Isak Andic (Mango), Emilio Botín (Santander) o Shelly Lazarus (Ogilvy), entre d’altres. Al final, ens adonem que la intel·ligència comercial no és untruc per vendre més, sinó per gene-rar confiança i intentar convèncer a algú d’alguna cosa.

WorldPressPhoto2011La Fundació Photogra-phic Social Vision orga-nitza per setè any con-secutiu l’exposició in-ternacional World Press Photo. La mostra recullles 170 fotografies gua-nyadores del prestigiós premi internacional de fotoperiodisme. Es potveure al Centre de Cul-tura Contemporània deBarcelona (CCCB) fins al 18 de desembre.

Grease, el musicalEl nou muntatge de l’espectacle Greasetorna a la cartellera teatral barcelonina, sota la direcció artística i coreografiade Coco Comín i la direcció musical de Manu Guix.A la Cúpula Las Arenas. Nou espai!.

Splenda del Mag LariAquesta artista català ens torna asorprendre amb una superproducciómàgica. Dirigida a un públic familiar iadult, s’inspira en l’imaginari de MichaelJackson, en la seva música, el vesturari iles espectaculars coreografies.Al Teatre Tívoli, a partir del 6/12.

Futbol: Catalunya-Tunísia La selecció catalana, amb jugadors del Barça i l’Espanyol, s’enfrontarà a laselecció tunisiana, l’actual campiona de les nacions d’Àfrica.A l’Estadi Lluís Companys, el 30/12 a les 19h.

Concert de RosanaLa cantant presenta el seu setè disc sotael títol ¡Buenos días, mundo! Segonsexplica ella mateixa, ha escollit aquest nom “perquè porto temps volent que elmón somiï despert”.Al Palau de la Música, el 28/12 a les 21h.

La foto guanyadora de l’edició d’enguany. / CEDIDA

AGENDA CULTURAL