Monogr fic 4 - La coresponsabilitat

download Monogr fic 4 - La coresponsabilitat

of 18

  • date post

    24-Jul-2016
  • Category

    Documents

  • view

    217
  • download

    1

Embed Size (px)

description

A continuació us presentem el quart monogràfic RScat sobre el desenvolupament d'iniciatives de foment de la coresponsabilitat

Transcript of Monogr fic 4 - La coresponsabilitat

  • MONOGRFIC 4La coresponsabilitat

    Responsabilitat Social a Catalunya rscat.gencat.cat

  • rscat.gencat.cat

    INTRODUCCI

    La conciliaci entre la vida personal i laboral s un dels reptes ms importants de la nostra societat. En el present monogrfic RSCAT volem analitzar com aquesta conciliaci es pot fer de forma igualitria per a homes i dones, o dit duna altra manera: com es pot fomentar la coresponsabilitat des de la cultura del treball.

    La coresponsabilitat s la distribuci equilibrada dins de la llar de les tasques domstiques, la seva organitzaci i la cura, leducaci i lafecte de les persones dependents amb la finalitat de distribuir justament els temps de vida de dones i homes. s compartir en igualtat no tan sols les tasques domstiques sin tamb les responsabilitat familiars, entre els membres de la llar: parella, fills i filles, o altres persones amb qui es convisqui.

    Incorporar mesures de conciliaci en el s de les empreses comporta avantatges com latracci i retenci de personal qualificat, un major comproms de les persones treballadores amb lempresa, la millora de la productivitat i la satisfacci laboral, la reducci de lestrs i de labsentisme per factors psicolgics i la millora de la qualitat de servei de lempresa i de la seva imatge en el mercat.

    En les segents pgines presentem els punts de vista de persones expertes, agents socials i de les prpies empreses, que ens expliquen de primera m quines sn les principals dificultats i avantatges dapostar per una gesti que faciliti la coresponsabilitat i la conciliaci.

  • rscat.gencat.cat

    1. Teresa Torns. Sociloga. Professora jubilada de la UAB. Llegir

    2. Mar Gaya. Experta en poltiques digualtat doportunitats en lmbit laboral. Llegir

    3. M.ngelsPujolsMuntada.Secretria general de Consell de Relacions Laborals. Llegir

    4. JordiMiriMeix.Director general de Relacions Laborals i Qualitat en el Treball. Llegir

    5. MaraMansoiMoreno.Tcnica de responsabilitat social de CCOO de Catalunya. Llegir

    6. EvaGajardoiRodrguez. Secretria nacional de la UGT de Catalunya. Llegir

    7. MireiaRecioiOrtega. Tcnica del Departament de Relacions Laborals i Afers Socials. Foment del Treball Nacional. Llegir

    8. MontseFalqusiSala. Representant de PIMEC i membre de la Comissi Directiva de la Fundaci PIMEC. Llegir

    9. JoanaAmatiAmig. Codirectora general dAmat Immobiliaris. Llegir

    10. CarolinaBlancoiGallego.Psicloga organitzacional. Direcci de Persones a Prefabricats Planas. Llegir

    SUMARI

    Teniu a les mans el quart monogrfic Rscat sobre coresponsabilitat

  • Monogrfic 4. Coresponsabilitat

    POLTIQUES DE CONCILIACI I CORESPONSABILITAT

    Les poltiques de conciliaci tracten de fer compatible la vida laboral i familiar. A hores dara, ning no nega les poltiques de conciliaci. Per el problema sorgeix quan sassumeix que la conciliaci noms la necessiten les dones. I quan es presenta com si aix fos natural. Lafer no t res de natural, malgrat que les dades de les enquestes de ls del temps mostren com les dones suporten una major crrega total diria de treball (suma de temps de treball pagat i de treball no pagat) que els homes, a les societats del benestar contempornies. Les dificultats de la conciliaci fan evident el difcil equilibri entre el temps de treball i el temps familiar i personal, i la necessitat dafrontar-lo amb nous plantejaments. En concret, cal fer pals la coresponsabilitat de totes les parts interessades. s a dir, dels homes i les dones en el seu entorn quotidi i familiar, i de les empreses i la poblaci ocupada, en el seu conjunt.

    Aix vol dir apellar, tamb, a la responsabilitat social de les organitzacions empresarials i sindicals i dels responsables de les poltiques pbliques de treball i benestar. El marc legislatiu espanyol i catal sobre la conciliaci regula permisos laborals de maternitat i

    de paternitat (pendent dampliaci). I oblida la recomanaci europea sobre els serveis datenci a la vida diria (SAD), noms tinguts en compte mnimament des de la fracassada Llei de dependncia. La crisi actual no permet entreveure un horitz amable, donats els estralls soferts pel mercat de treball i laugment de les desigualtats socials. Per les necessitats de compatibilitzar la vida

    laboral, familiar i personal, hi sn. La cura quotidiana provocada per laugment de lenvelliment ns un exemple, poc esmentat. Per tant, cal recopilar i expandir les bones prctiques ja existents i aconseguir que la societat sen senti cmplice i coresponsable.

    Teresa TornsSociloga. Professora jubilada de la UAB

    les dones suporten una major crrega

    total diria de treball que els homes, a les societats del benestar

    contempornies

    La visi de les persones expertes

  • rscat.gencat.cat

    Que la cura segueix sent coses de dones s una creena generalitzada. Parlem de conciliaci com una necessitat perqu les dones puguin desenvolupar carreres professionals normalitzades.

    Des duna perspectiva de gnere, s cert que el col.lectiu femen s qui es beneficia de les poltiques de conciliaci, mentre que ells no fan s dels permisos amb aquesta finalitat.

    Per si la conciliaci no s coresponsable difcilment avanarem cap a un mercat de treball equitatiu entre dones i homes. Algunes dades: lEnquesta de ls del temps evidencia que els homes destinen ms temps al treball remunerat que les dones, mentre que elles dediquen ms hores a la cura de la llar i la famlia.

    Sembla un problema de dones, per no ho s:

    s un problema amb causes socials: Les dades de lEurobarmetre apunten que ms de la meitat dels europeus considera que lhome s menys competent que la dona per realitzar tasques domstiques.

    LEstat espanyol t lhonor docupar un lloc entre els que aquesta creena est ms arrelada.

    Tamb s un problema dorigen laboral: Les empreses tenen un model que dna ms importncia a la presncia que als objectius assolits. La bretxa

    salarial entre dones i homes a la UE-28 s del 16,4%, i la presncia de dones en llocs de direcci s noms del 21%.

    I a lltim, qestions personals: Un estudi de la Harvard Business School evidencia que les dones dalt potencial professional no estan desenvolupant-lo perqu els seus companys/marits no estan

    compromesos amb la igualtat.

    Tot plegat, el perfecte brou de cultiu que fa que la carrera professional de les dones esdevingui una carrera dobstacles. Aix contrasta amb la paradoxa que sn precisament elles el 60% de lalumnat que finalitza una carrera universitria, s a dir, ms i millor formades, per subocupades, i sn el principal origen de la prdua de talent a les organitzacions.

    FER-NOS CONSCIENTS DEL NOSTRE BIAIX DE GNERE

    Mar GayaExperta en poltiques digualtat doportunitats en lmbit laboral

    La bretxa salarial entre dones i homes

    a la UE-28 s del 16,4%, i la presncia de dones en llocs de direcci s noms

    del 21%

  • Monogrfic 4. Coresponsabilitat

    Problema social, laboral? S, s clar, per la societat i les empreses les formem les persones, per tant, comencem per nosaltres!

    Us convido a fer-vos conscients del vostre biaix de gnere totes les persones en tenim, encara que siguem polticament correctes mitjanant aquest test dassociaci implcita impulsat per la universitat de Harvard.

    Com ha anat? Us han sorprs els resultats? I ara qu podeu fer? Com a empresari o empresria, com a membre dun comit directiu, com a persona

    treballadora, com a dona, com a home, com a pare, com a mare

    La responsabilitat desdevenir una societat ms justa, de gestionar meritocrticament les empreses, de conviure, deducar s nostra.

    Tenim un problema social, per cal que assumim personalment la nostra responsabilitat. Cal avanar cap a un model que equilibri les diferents esferes de la vida, per de manera coresponsable.

    La cura no s cosa de dones

    Tenim un problema social, per cal que

    assumim personalment la nostra responsabilitat.

    Cal avanar cap a un model que equilibri les diferents esferes de la vida, per de manera

    coresponsable.

  • rscat.gencat.cat

    AVANCEM EN LA CORESPONSABILITAT A TRAVS DEL DILEG SOCIAL

    La tasca que porta a terme any rere any la Comissi de Responsabilitat Social del Consell de Relacions Laborals constitueix una evidncia del comproms de dileg en matria de responsabilitat social entre les organitzacions sindicals i empresarials ms representatives de Catalunya i lAdministraci de la Generalitat. La Secretaria General del Consell ns s el seu instrument gestor.

    Els successius plans de treball de la Comissi es basen en lobjectiu fonamental dimpulsar el desenvolupament a Catalunya dun model dempresa i dorganitzaci excel.lent que cre valor econmic i social en la mateixa mesura.

    Per a assolir-lo, aquest 2015 es va decidir focalitzar lesfor en el sector laboral de la sostenibilitat, com a mbit ms natural i propi del Consell, i, en concret, es va plantejar portar a terme una primera reflexi conjunta sobre les tendncies de la gesti responsable en el foment de

    la coresponsabilitat.

    Amb la participaci de persones expertes en la matria i diverses empreses, es va analitzar la coresponsabilitat com a contribuci voluntria de les empreses en la implantaci de sistemes i estratgies de conciliaci, per tal que dones i homes puguin desenvolupar les seves tasques, tant les

    professionals com les personals, equilibradament.

    Sistemes flexibles de gesti del temps de treball, la negociaci col.lectiva com a instrument ms adient per a regular i adaptar les mesures a les realitats concretes de sectors, empreses i poblaci treballadora i la formaci han estat identificats, entre altres, com a elements que poden

    ajudar a construir un model dempresa basat en valors de responsabilitat s