Monogr fic Ciutat, Esport i Educaci³

download Monogr fic Ciutat, Esport i Educaci³

of 66

  • date post

    22-Mar-2016
  • Category

    Documents

  • view

    228
  • download

    13

Embed Size (px)

description

Aquesta publicació, coordinada per Juli Pernas, Director de la Fundació Barcelona Olímpica, pretén abordar l'esport des de múltiples vessants. Per a això, s'han realitzat diverses entrevistes i articles i s'ha inclòs una selecció d'experiències que il·lustren la manera com diferents ciutats apliquen polítiques en aquest àmbit. A través de les entrevistes s'aborden temes com ara la importància de l'exercici físic per a la salut, l'aplicació dels principis mediambientals en els esdeveniments esportius, el llegat que genera per a una ciutat l'organització dels Jocs Olímpics o com fomentar la pau mitjançant l'esport. Els articles, d'altra banda, presenten diferents aspectes de la pràctica esportiva amb l'objectiu de fer-la més inclusiva. Per últim, les sis experiències de diverses ciutats que pertanyen a l'AICE, mostren expressions diferents del compromís amb la Carta de Ciutats Educadores.

Transcript of Monogr fic Ciutat, Esport i Educaci³

  • MONOGRFIC

    ASSOCIACI INTE

    RNACIONAL DE

    CIUTATS EDUCAD

    ORES2010

    CIU

    TAT,

    ESP

    ORT

    I ED

    UCA

    CI

    20

    10

    2

    CIUTAT,

    ESPORT I

    EDUCACI

    ...Els Jocs van fo

    rmar part de les n

    ostres vides i

    crec que el conce

    pte Ciutat Educa

    dora

    va ser present en

    lorganitzaci i ce

    lebraci

    dels Jocs. A ms,

    a banda de lorgan

    itzaci de

    lesdeveniment, va

    m invertir en la cr

    eaci

    de noves estructu

    res i programes di

    rigits a donar

    suport a lesport p

    er a persones de t

    otes les edats

    i a promouren els

    seus valors i ava

    ntatges.

    Sergio Chiamparin

    o, alcalde de Tor

  • CIUTAT, ESPORT I

    EDUCACI

  • ndex

  • Entr

    evis

    tes

    Sergio Chiamparino

    6

    Steven N. Blair

    10

    Christina Ramberg

    14

    Johann Olav Koss

    18

    Lesport minspiraPedro Peres, Ajuntament de Lisboa

    Consulta ciutadana sobre lestat general de lesportNicole Dreyer i Serge Oehler, Ajuntament dEstrasburg

    Campanya Mou-te i posat en forma, lexperincia de la Ciutat de MxicSonia Aguirre Garcs, Jos Luis Navarro Paredes i Mnica Hurtado Gonzlez, Govern

    Municipal de la Ciutat de Mxic

    Esport i igualtat de gnereGertrud P ster

    La Granollers Cup, lhandbol que fa ciutatJosep Maria Junqueras Pujadas, Ajuntament de Granollers

    Esport i accessibilitat per a tothom. Una necessitat de les ciutatsEnrique Rovira-Beleta Cuys

    Montevideo, ciutat saludableGonzalo Halty, Ajuntament de Montevideo

    Adji i v: dos jocs que formen per a la vidaDakp Sossou, Ajuntament de Lokossa

    40

    47

    53

    55

    57

    60

    50

    30

    El paper social de lesport. Repercussions en la poltica esportiva municipalPaul De Knop i Marc Theeboom

    24

    Editorial4

    CIUTAT, ESPORT I EDUCACI

    MONOGRFIC

    Enric Tru i Lagares

    Art

    icle

    sE

    xper

    inci

    es

  • Amb motiu de la celebraci a Guadalajara (Mxic) de lXI Congrs Internacional de Ciutats Educadores amb el tema Esport, Poltiques Pbliques i Ciutadania. Reptes duna Ciutat Educadora, lAICE ha considerat convenient lelaboraci daquest monogr c sobre Ciutat, Esport i Educaci. A la Carta de Ciutats Educadores safirma el dret de

    viure la ciutat educadora, que sha dentendre com una extensi efectiva del dret fonamental a leducaci. La ciutat disposa dincomptables possibilitats educadores a partir dels seus recursos i facilita en la seva dinmica ciutadana la incorporaci de persones de totes les edats a la formaci al llarg de tota la vida.

    Les ciutats han de plantejar-se una poltica educativa mplia, de carcter transversal i innovador, que inclogui totes les modalitats deducaci formal, no formal i infor-mal i les diverses manifestacions culturals, fonts dinfor-maci i vies de descoberta de la realitat que es produei-xen a la ciutat, creant el marc per al desenvolupament i leducaci plena de les persones.

    La Carta expressa el comproms de les ciutats que la subscriuen amb tots els valors i principis que en ella shi manifesten. Es defineix com a oberta a la seva prpia reforma i haur de ser ampliada amb els aspectes que la rpida evoluci social requereixi. Aix, sembla convenient i oport aprofundir lptica de lactivitat fsica, el joc i les-port com a instruments educatius. El Congrs de Guadala-jara i aquest monogrfic s el que plantegen.

    Es dna una mplia coincidncia terica a escala mundi-al del paper de lesport, en un sentit ampli. Aix doncs, a la 63ena sessi de lAssemblea General de lONU, celebrada lany 2008, es va aprovar una resoluci que fomenta ls de lesport com a instrument per a la promoci de ledu-caci, la salut, el desenvolupament i la pau. Els mateixos objectius del Millenni per a eradicar la pobresa destaquen aquesta funci de lesport.

    En aquest marc, aquest monogrfic recull diverses entre-vistes que incideixen en diferents aspectes i valors de la prctica esportiva que van de la salut al llegat que genera per a una ciutat lorganitzaci dels Jocs Olmpics.

    Lalcalde de Tor, Sergio Chiamparino, reflexiona sobre limpacte i el llegat a la seva ciutat que ha deixat la celebraci dels Jocs Olmpics dHivern de 2006 i mostra que el significat del concepte Ciutat Educadora ha estat present en lorganitzaci i celebraci dels Jocs. A ms, recorda que, alhora que es duia a terme lorganitzaci de lesdeveniment, la ciutat va invertir en noves infraestructures i programes amb lobjectiu de donar suport a lesport per a persones de totes les edats,

    aix com de promouren el coneixement i fomentar els valors que aquest comporta.

    Steven N. Blair, doctor expert en esport i activitat fsica, des de Carolina del Sud, aprofundeix en la relaci entre esport, activitat fsica i salut. Creu que s imprescindible en el futur un canvi en lestil de vida per a incidir en conductes i actituds que millorin la salut dels habitants de la ciutat, adaptant la ciutat a les necessitats dels vianants i ciclistes i desincentivant ls del cotxe, aix com a travs daccions dorientaci alimentria i de foment de lactivitat fsica.

    Daltra banda, Christina Ramberg, responsable de medi ambient a Gteborg, ens recorda la importncia daplicar principis sostenibles en lorganitzaci de competicions esportives: la necessitat de conscienciar els organitzadors sobre ls dun transport ecolgic tant per als esportistes com per als espectadors, ls de fonts denergia renovables a les installacions esportives i la necessitat de disminuir la producci de residus i de disposar de contenidors per a separar-los i reciclar-los posteriorment. El seu criteri s que cal comptar amb un pla ambiental relacionat amb el procs organitzatiu de la competici esportiva, tant si es tracta dun gran esdeveniment o duna competici de menys envergadura.

    El medallista olmpic i president de lONGD Dret a Jugar (Right to Play), Johann Koss, apunta diferents criteris que cal tenir en compte perqu les poltiques esportives locals de cooperaci esdevinguin un vehicle per a la pau i presen-ta distintes experincies en llocs on hi ha conflictes.

    Daltra banda, shan preparat tres aportacions de fons que presenten diferents aspectes de la prctica esportiva amb lobjectiu de fer-la ms inclusiva:

    El paper social de lesport, article elaborat per Paul de Knop i Marc Theeboom.

    Esport i igualtat de gnere, per Gertrud Pfister. Esport i accessibilitat per a tothom. Una necessitat de

    les ciutats, per Enrique Rovira-Beleta.Els autors coincideixen que s necessari democratitzar

    laccs als diferents beneficis que comporta la prctica de lactivitat fsica i lesport, vinculant-ho amb un projecte de societat ms participativa i solidria. En particular, Paul de Knop i Marc Theeboom, des de Flandes, destaquen que lesport pot ser un mitj per a millorar la participaci i la integraci de grups vulnerables socialment i per a reduir la delinqncia entre joves en risc i ens presenten lexperin-cia Lesport de barri (Neighbourhood sports).

    Gertrud Pfister, des de Copenhagen, ens recorda les diferncies en la prctica esportiva segons el gnere, ja que, en general, les noies i les dones sn ms sedentries que els nois i els homes, i que entre elles existeixen grans

    Editorial

  • diferncies depenent de diferents circumstncies com ara la classe social, lorigen tnic, la religi, la cultura a la qual pertanyen i el lloc on viuen, cosa que genera diferents oportunitats daccs a la prctica esportiva.

    Enrique Rovira-Beleta, des de la seva atalaia de Barce-lona, desenvolupa la proposta de propiciar centres espor-tius a les ciutats i al medi rural com a centres danimaci sociocultural i esportiva, garantint laccessibilitat de les persones amb diferents tipus de discapacitats, fomentant la interrelaci social i ampliant la seva funci de ser un lloc on es coneixen persones de totes les edats i es concilia la vida familiar.

    Finalment, es presenten sis experincies de diverses ciutats, que tenen el com denominador de ser propostes concretes arrelades en el municipi respectiu i que generen dinmiques de participaci en activitats de jocs i esports amb la finalitat de promoure la participaci comunitria, la salut i la cohesi social.

    Les ciutats de Mxic D.F.: Mou-te i posat en forma; Grano-llers (Espanya): La Granollers CUP, lhandbol que fa ciutat; Lokossa (Benn): Adji i v, dos jocs que formen per a la vida; Estrasburg (Frana): Consulta ciutadana sobre lestat general de lesport; Montevideo (Uruguai): Montevideo, ciutat saludable, i Lisboa (Portugal): Lesport minspira, ens presenten els seus criteris, motivacions i realitats, entre les quals destacaria lestratgia dexecuci daccions amb la comunitat i amb amplis moviments de voluntaris.

    Magradaria assenyalar alguns elements comuns a totes les aportacions que coincideixen amb els meus propis plantejaments:

    Existeix el convenciment que lesport ha esdevingut un fenomen social i cultural de mxima importncia per als habitants de totes les edats, especialment a causa dels valors educatius que transmet. Tamb sabem que de vegades no sen fa un s correcte quan es fan trampes a les competicions amb lobjectiu daconseguir la victria a qualsevol preu o quan es generen episodis de violn-cia entre esportistes o els seus acompanyants o entre els espectadors.

    Quan es parla desport es fa en un sentit molt ampli, de vegades amb matisos conceptuals diferenciats entre Europa i Amrica del Nord, per hem volgut englobar-hi tota mena dactivitats fsiques, jocs i disciplines espor-tives amb lobjectiu de fomentar lesport per a totes les persones.

    La prctica esportiva, les activitats fsiques i els jocs estan presents a totes les cultures, a tots els pasos i a totes les classes socia