Monogr fic Ciutat, Inclusi³ Social i Educaci³

download Monogr fic Ciutat, Inclusi³ Social i Educaci³

of 92

  • date post

    06-Apr-2016
  • Category

    Documents

  • view

    229
  • download

    4

Embed Size (px)

description

Els presentem el cinquè volum Monogràfic: "Ciutat, Inclusió Social i Educació". La publicació ha estat editada amb vista a fomentar la reflexió al voltant de les transformacions que viuen avui dia les ciutats, així com al paper dels governs locals en el foment de la inclusió social.

Transcript of Monogr fic Ciutat, Inclusi³ Social i Educaci³

  • MONOGRFIC

    ASSOCIACI INTE

    RNACIONAL DE

    CIUTATS EDUCAD

    ORES2014

    CIUTAT, IN

    CLUSI SOCIAL I E

    DUCA

    CI 2014

    5

    CIUTAT,

    INCLUSI SOCIAL

    I EDUCACI

    Si volem construi

    r societats inclusi

    ves i justes,

    hem de ser capa

    os de fer-ho conju

    ntament,

    des del dileg dem

    ocrtic. I, per aco

    nseguir-ho,

    cal articular aques

    ta dimensi demo

    crtica amb

    els altres dos angl

    es dun triangle im

    aginari:

    leducaci i la ciut

    adania. Democrc

    ia, ciutadania i

    educaci apareixe

    n com les bases so

    bre les quals

    construir una form

    a de vida que, par

    afrasejant

    Aristtil, valgui la

    pena ser viscuda.

    Quim Brugu

  • CIUTAT, INCLUSI SOCIAL

    I EDUCACI

  • ndex

  • Entrevistes

    Josep Roig

    Marcio Araujo de Lacerda

    Michel Destot

    Camilla Croso

    Yannis Vardakastanis

    6 10 20 26 30

    Participaci ciutadana per a construir ciutadania i cohesionar la societatQuim Brugu

    50

    Inclusi i dret a la ciutat. Lexercici dels drets ciutadans de les donesAna Fal

    58

    La cultura com a mecanisme dintegraci social: lexperincia de la Fbrica dArts i Oficis dOrientAgustn Estrada Ortz i Jos Luis Galicia Espern, Govern de la Ciutat de Mxic

    73

    El CoTRE, una comissi participativa al servei de la poblaci estrangera provinent de pasos no comunitarisAjuntament de Tolosa

    76

    La formaci permanent a GunsanMoon Dong Shin, Ajuntament de Gunsan

    79

    Orquestra Creativa de Santa Maria da FeiraEmdio Sousa, Ajuntament de Santa Maria da Feira

    83

    Bolonya: entre la histria i la innovaci. El projecte Cases ZanardiInti Bertocchi, Ajuntament de Bolonya

    69

    Guetos i antiguetos: la nova marginalitat urbana del segle XXILoc Wacquant

    44

    La ciutat, t veu?Saskia Sassen

    36

    Editorial4

    CIUTAT, INCLUSI SOCIAL I EDUC

    ACI

    MONOGRFIC

    Xavier Bonal

    Articles

    Experincies

  • Les ciutats del segle XXI sn lespai on es condensen les contradiccions de la globalitzaci. Han esdevingut, com ens recorda Saskia Sassen, el centre doperacions dunes relacions econmiques cada cop ms globalitzades. Sn gaireb lnica part visiblement localitzada duna economia fortament deslocalitzada i amb ms projecci virtual que fsica. Alhora, la ciutat s tamb lespai on sevidencia la mxima fragmentaci, la polaritzaci social i les desiguals condicions de vida dels ciutadans que aconsegueixen ser dins del sistema i els que sen queden fora. Avui no hi ha dubte que aquesta segona expressi pren unes dimensions extremes. Com assenyala encertadament el controvertit llibre de Thomas Piketty sobre la distribuci de la renda i la riquesa en les economies capitalistes al llarg dels darrers cent anys, les desigualtats han experimentat (amb lexcepci del perode dentreguerres) una tendncia creixent, fins al punt de situar-se a nivells dels inicis del capitalisme. A les ciutats, com enlloc, es palpa la traducci daquesta

    desigualtat en exclusi i en un creixent afebliment dels mecanismes que en altres moments podien generar cohesi social. Les desigualtats es projecten en les estadstiques, i tamb sobserven en la vida quotidiana als barris, en lallament fsic i relacional de les perifries respecte al centre, en les dinmiques de generaci del que Loc Wacquant anomena hiperguetos o antiguetos, espais de concentraci de grups tnicament homogenis o heterogenis, per que ja no sn ni tan sols exrcit de reserva i que concentren un gran nombre de problemes socials.La segregaci urbana s, aix, molt ms que lexpressi

    de la separaci fsica. Esdev la imatge dels mltiples descosits provocats per un model de creixement econmic que s capa de continuar generant bosses dexclusi i que, en lloc de canviar de rumb, busca constantment frmules discursives, poltiques o policials per a frenar el desengany i el descontentament social. Aquestes frmules combinen de vegades la dispersi i la concentraci, per no aconsegueixen mai impedir les alteracions socials quan la precarietat i la pauperitzaci sn extremes.Per la ciutat s tamb lespai de les paradoxes

    poltiques. Hi poden conviure mecanismes de control social i destat demergncia amb les millors experincies dinclusi social. s precisament en lmbit de la ciutat on podem observar les millors experincies inclusives, datenci a collectius desafavorits i marginats, des de la formaci, la integraci i la creaci doportunitats. Aix, de la mateixa manera que la ciutat s escenari de mltiples fragmentacions, s tamb un espai de rescat, de generaci de mecanismes de solidaritat i

    dintelligncia collectiva. Independentment de qui fa les poltiques, de si sn institucionalitzades o no ho sn, la ciutat s un espai de generaci de capacitat urbana i de parla, com ens diu Sassen. Genera prou intersticis per a fer visibles els despossets de poder i per a evidenciar altres formes dinclusi. Les ciutats sn tamb, doncs, un escenari de producci educativa per a la inclusi, un espai daprenentatge sobre com potencialment es poden assegurar els drets daccs, de reconeixement i de participaci. s, paradoxalment, lespai de manifestaci mxima de les mltiples expulsions i de condensaci dexperincies que ens recorden que s perfectament possible una altra manera de viure, des de la justcia social.El present monogrfic, Ciutat, inclusi social i educaci,

    s un reflex daquestes pulsions contradictries que conviuen a la ciutat. Combina anlisis acurades de com funciona la fragmentaci social i reflexions sobre les direccions de canvi. Visibilitza la tasca que fan diverses organitzacions a favor de la inclusi ciutadana i aporta valuoses experincies de ciutat caracteritzades per atendre, des de diferents aproximacions, les necessitats dels ms desafavorits.La primera part recull cinc entrevistes a representants

    destacats dorganitzacions amb una clara vocaci de treball en benefici de la inclusi educativa i els drets de ciutadania. Josep Roig, secretari general de Ciutats i Governs Locals Units (CGLU), descriu en qu consisteix el dret a la ciutat i les iniciatives que aquesta organitzaci duu a terme a favor de la inclusi amb els governs locals a escala global. Marcio Araujo de Lacerda, alcalde de Belo Horizonte (Brasil), exposa les iniciatives durbanisme integrador desenvolupades a la seva ciutat, les quals inclouen poltiques dinfraestructures i transport, com tamb poltiques socials dirigides a les bosses de pobresa situades a la perifria. Michel Destot, ex-alcalde de Grenoble, relata lexperincia daquesta ciutat francesa en la lluita contra el racisme i la xenofbia, la qual inclou accions a diferents nivells, incloent-hi la sensibilitzaci de la ciutadania i dels mateixos funcionaris de ladministraci local. Camilla Croso ens explica la tasca de la Campanya Mundial per lEducaci (CME) i les diverses accions per assegurar el compliment del dret a leducaci per part dels estats naci i per a comprometres amb els objectius de desenvolupament educatiu (i, en especial, amb lagenda post-2015). Finalment, tanca aquest bloc lentrevista a Yannis Vardakastanis, president del Frum Europeu de les Persones amb Discapacitat (EDF), en la qual es destaca la tasca daquesta organitzaci en la defensa dels drets de les persones amb discapacitat, especialment pel que fa a la seva inclusi en les diferents poltiques i lleis europees.

    Editorial

  • El segon bloc inclou quatre articles de reflexi. Un primer text de Saskia Sassen, sobre la ja esmentada capacitat de parla de les ciutats, proporciona un interessant marc analtic per a descobrir les mancances del sistema que permeten donar poder i visibilitat als sectors ms desafavorits. Sassen ens mostra com a la ciutat sempre resten espais fsics i simblics per a respondre a la necessitat de fer front a les forces de desurbanitzaci, cada vegada ms fortes en lanomenada ciutat global. En el segon article, Loc Wacquant ens proporciona eines per a entendre les noves dinmiques de generaci de pobresa urbana, els mecanismes de fragmentaci i les noves formes destigmatitzaci territorial derivades duna imparable segregaci urbana. Lcidament, Wacquant ens ajuda a entendre els nexes entre la marginalitat econmica, fsica i simblica que condemna amplis sectors de la poblaci. Daltra banda, el text de Quim Brugu refora el nexe entre ciutadania, participaci i democrcia per a reivindicar canvis cap a una democrcia ms deliberativa que superi les evidents limitacions actuals de la democrcia representativa. Es tracta duna proposta gens utpica, sin clarament possibilista des de la reivindicaci de la poltica entesa com a espai de debat compartit i de generaci dintelligncia collectiva. Finalment, el bloc es tanca amb un article dAna Fal. Partint del concepte de dret a la ciutat dHenri Lefebvre, lautora mostra les persistents desigualtats de gnere que encara avui limiten la veritable inclusi de les dones i que vulneren tota mena de drets de ciutadania. Fal aporta experincies que demostren un possible canvi de paradigma fonamentat en la incorporaci de la dona com a subjecte de ple dret.Lltim bloc del monogrfic recull diverses experincies

    dutes a terme amb xit en diferents ciutats en lmbit de la inclusi social i educativa de diferents collectius. La primera experincia correspon al projecte Cases Zanardi de Bolonya. Inspirat en un model de lluita contra la fam i la pobresa en la postguerra de la Primera Guerra Mundial, aquesta iniciativa coordina lacci collectiva ciutadana per a optimitzar oportunitats docupaci i alimentries i per a enfortir el capital social de la ciutat. Lajuntament collabora aix amb les organitzacions locals per a possibilitar el desplegament de projectes compartits amb

    una elevada rendibilitat social. Lexperincia de la Fbrica dArts i Oficis dOrient, a Mxic D