Monogràfic TIC: Diagnòsi

105
LES TIC: COMPETITIVITAT, SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT

description

Monogràfic del COEIC sobre l'evolució de les TIC al nostres país.

Transcript of Monogràfic TIC: Diagnòsi

Page 1: Monogràfic TIC: Diagnòsi

LES TIC: COMPETITIVITAT,SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT

LES

TIC:

COM

PETI

TIVI

TAT,

SUPE

RVIV

ÈNCI

A I O

PORT

UNIT

AT

Page 2: Monogràfic TIC: Diagnòsi

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 4

Page 3: Monogràfic TIC: Diagnòsi

LES TIC: COMPETITIVITAT,

SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT

Miquel ObradorsJosep M. Vilà

Joan AguilàFrancesc Banchs

Joan Munt

Membres de la Comissió de TICGinés Alarcón, Josep Amat, Alejandro García,

Josep Garriga, Joan Giró, Silvia González Ehlers,

Andreu Manich, Xavier Pi.

Altres col·laboradorsCarlos Belmonte, Jordi Busquets, Cristina Caballero,

Joan Canal, Jaume Colomer, Alfred Escala, Josep Forcadell,

Iván García, Isabel Gallejo, Francesc Manyà, Àlex Mateu,

Miquel Teixidor, Penteo.

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 3

Page 4: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

4

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 4

Page 5: Monogràfic TIC: Diagnòsi

ÍNDEX1. Introducció i resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .7

1.1. Introducció . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .71.2. Resum executiu . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .8

2. Innovació, competitivitat i ús de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .11

3. Estructura del sector de les TIC a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .19

4. Infraestructures de comunicacions a Catalunya . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .234.1. Xarxes de telecomunicacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .234.2. Infraestructures d’accés . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .244.3. Infraestructures troncals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .264.4. Nodes, punts d’interconnexió i data centers . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .28

5. Centres tecnològics i d’innovació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .315.1. Barcelona Digital Centre Tecnològic . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .315.2. Barcelona Activa. Conveni amb el COEIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .325.3. Centre Microsoft d’Innovació en Productivitat. Manresa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .325.4. Fundació i2CAT . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .335.5. Citilab. Cornellà . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .34

6. Plans de foment de l’ús de les TIC . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .37

7. Talent i excel·lència . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .39

8. Principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials, mètodes i estàndards . .438.1. Tendències tecnològiques i organitzatives . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .43

8.1.1. Cloud Computing . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .438.1.2. Green IT (o tecnologies verdes) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .468.1.3. Gestió de la informació . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .498.1.4. CRM: Catalitzador d’estratègies comercials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .528.1.5. Telecomunicacions: necessitats dels usuaris i evolució tecnològica . . . . . . . . . . . .55

8.1.5.1. Serveis Universals . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .568.1.5.2. Evolució tecnologica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .57

8.1.6. Sistemes de posicionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .578.1.7. Mobilitat . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .618.1.8. Xarxes socials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .628.1.9. Informació geoespacial a la web . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .658.1.10. Seguretat a Internet . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .67

8.2. Solucions industrials . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .698.2.1. Robòtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .698.2.2. Fàbrica virtual: com simular processos productius . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .718.2.3. Domòtica . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .738.2.4. Embedded systems . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .748.2.5. Aplicacions industrials dels sistemes de posicionament . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .77

8.2.5.1. Per satèl·lit . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .778.2.5.2. Per comunicacions terrestres sense fil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .80

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

5

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 5

Page 6: Monogràfic TIC: Diagnòsi

8.3. Mètodes i estàndards . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .818.3.1. Justificacions de solucions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .818.3.2. Enginyeria de serveis. Cap a una economia de serveis . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .838.3.3. Arquitectura orientada a serveis (SOA) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .858.3.4. Diàleg usuaris i sistemes . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .888.3.5. Qualitat i seguretat dels productes industrials que inclouen components de software . .90

9. Febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .93

10. Conclusions i recomanacions . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .95

11. Referències bibliogràfiques . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .101

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

6

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 6

Page 7: Monogràfic TIC: Diagnòsi

1. Introducció i resum executiu

1.1. Introducció

Ara fa cinquanta anys, els enginyers industrials van ser els pioners en el desenvolupament i laintroducció de les tecnologies de la informació al nostre país. Segurament per la seva sòlida formaciótècnica, l’esperit innovador i la posició directiva a les empreses.

Avui, la convergència tecnològica de les telecomunicacions i les tecnologies de la informació handonat pas a les anomenades tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), convertides en unrecurs bàsic per al funcionament de les empreses i en una eina fonamental per a la millora de laproductivitat i la competitivitat de totes les activitats empresarials.

S’ha cregut important fer una anàlisi i un diagnòstic de l’ús de les TIC en el teixit industrialcatalà, fets des del punt de vista dels enginyers industrials, que són els coneixedors delsproductes, els processos, l’organització i la gestió en la indústria, i per tant de les possibilitatsde millora a través de l’ús de les TIC.

Aquesta diagnosi està centrada a Catalunya i té com a eix l’ús de les TIC a les empreses per a lamillora de la competitivitat. El teixit industrial català està format majoritàriament per pimes ambuna llarga tradició d’innovació en les quals l’ús intensiu de les TIC pot ser una oportunitatfonamental per aconseguir situar-se al nivell dels nostres competidors europeus en la necessàriaespecialització i internalització.

En aquest document s’analitza l’ús que es fa de les TIC a les empreses, per comparació al dels païsosde la Unió Europea, i es passa revista de les principals tendències tecnològiques i organitzatives,solucions industrials i mètodes que poden ajudar a incrementar eficientment l’ús d’aquestestecnologies i millorar la competitivitat.

S’analitza també la situació de les infraestructures de telecomunicacions i l’accés que hi tenen lesempreses, els plans de foment de l’ús de les TIC, el paper dels centres tecnològics i la disponibilitatde talent en aquestes àrees.

Finalment, es fa un resum de conclusions i es proposen una sèrie de recomanacions per al’Administració, com a impulsora d’aquestes tecnologies; per als centres universitaris, com a garantsdel coneixement necessari; per a les empreses, com a receptores de les millores; i per als enginyers,com a responsables i directius dels processos industrials corresponents.

L’ànim que ens ha impulsat a fer aquesta publicació és el de cridar l’atenció sobre l’impacte deles TIC per aconseguir un model d’economia productiva més eficient i competitiu, que no nomésés clau per sortir de la crisi actual sinó, especialment, per construir un model econòmic dedesenvolupament sostenible. Model que a Catalunya ha de tenir un component fortamentindustrial, ja que més de la meitat del PIB i dels recursos emprats corresponen a l’activitat deproducció industrial i dels serveis que s’hi relacionen.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

7

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 7

Page 8: Monogràfic TIC: Diagnòsi

1.2. Resum executiu

Les principals conclusions que s’extreuen d’aquest treball pel que fa a l’ús de les TIC a les empresesde Catalunya, es poden agrupar en els cinc apartats següents.

a) Competitivitat i innovacióSi bé hi ha coincidència en el fet que les TIC són un element fonamental per a la millora de lacompetitivitat de les empreses, perquè afavoreixen la transformació dels seus processosproductius o els integren en el desenvolupament de nous productes i serveis, es constata que laposició d’Espanya en el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial (World Economic Forum), quemesura la competitivitat dels països, se situa en la número 33, i a més s’han perdut quatreposicions en els últims tres anys.

A Catalunya, més del 50% del PIB està relacionat amb la indústria i els serveis que s’hi associen. Lallarga tradició de cultura i d’innovació industrial de què disposa s’hauria d’aprofitar per aplicar les TICa les diferents fases de la cadena de valor del negoci específic, com ja fan alguns sectors com arael de l’automoció, les entitats financeres, l’audiovisual… El necessari estalvi energètic i la sevasostenibilitat també crearan oportunitats de negoci per a les TIC.

b) Talent i excel·lènciaEn un entorn de gran competitivitat empresarial, tant de caràcter nacional com internacional, lesempreses necessiten disposar de més talent; és a dir, capital intel·lectual, coneixement i habilitats,especialment en l’àmbit relacionat amb les TIC.

Es constata una reducció de les vocacions tècniques, especialment a la universitat, en les quals esva produir una reducció global d’un terç en la demanda d’estudis tècnics, en primera preferència,en les diferents branques de l’enginyeria durant el període 2000-2008. Que és el mateix decrementde matriculació en el batxillerat de modalitat tecnològica.

És necessari realitzar més projectes conjunts entre empreses i universitats per aconseguir una visiócompartida de la tecnologia i la seva aplicació industrial.

Són vitals per al futur del nostre país instruments col·laboratius per millorar l’eficiència del teixitindustrial. Projectes com l’Anella Industrial, impulsada pel Col·legi d’Enginyers Industrials deCatalunya (COEIC), junt amb altres organitzacions en el sector de l’automoció, són unparadigma a seguir.

c) Ús de les TIC a CatalunyaDe manera general, es pot dir que les empreses catalanes, especialment les pimes, no utilitzen tanintensament les TIC com ho fan les empreses dels principals països europeus competidors. Ladiferència és deguda a l’ús que se’n fa, més que a l’equipament. En aquest sentit, s’utilitzen menysper a aplicacions de més valor afegit (comerç electrònic, workflow o cicle de treball, etc.), mentreque és similar per a aplicacions administratives (comptabilitat, nòmines, facturació, etc.).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

8

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 8

Page 9: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Hem inclòs algunes de les principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrialsi mètodes que considerem rellevants en l’ús eficient de les TIC, una breu referència dels centrestecnològics i d’innovació que poden ajudar a implantar-les, i alguns dels plans institucionals públicsi privats de foment de l’ús de les TIC.

Un aspecte cada vegada més rellevant de les TIC és la seva incorporació en els productes i serveis.Això comporta que en el seu disseny conceptual i tècnic, així com en la producció, es necessitin lesmillors tècniques i bones pràctiques actuals coordinades amb la gestió del coneixement, el treball engrup i l’enginyeria concurrent, que permetin establir traçabilitats entre les parts materials i lesimmaterials (software) dels productes industrials moderns.

d) Les pimes i les TICÉs necessari que les empreses considerin els projectes basats en les TIC com una inversió peraugmentar la productivitat, en lloc de com una despesa que cal minimitzar. Això comporta avaluartots els costos externs i interns i els beneficis induïts al llarg del temps. Però a la majoria de pimesels costa molt seleccionar, implantar i mantenir les solucions tecnològiques més adequades a lesseves necessitats, a causa de l’amplíssim ventall d’alternatives del mercat i de la dificultat d’entendreles seves diferències tècniques i funcionals.

Els projectes que incorporen tecnologies de la informació i la comunicació a les pimes requereixenestàndards de rigor i qualitat, i els enginyers poden contribuir-hi fent que s’apliqui més disciplinaa tot el cicle de vida, des de la definició de requeriments fins a les proves d’acceptació i laimplantació organitzativa.

e) Infraestructures de telecomunicacionsCatalunya té unes bones infraestructures de telecomunicacions, tant mòbils com fixes, però una granpart de les fixes es basen en el cablejat de la telefonia tradicional. Això, que ha estat molt positiu peraconseguir una gran penetració de la banda ampla (de les més altes d’Espanya amb un 60,1%),representa potencialment un problema per al futur, ja que aquestes infraestructures han arribat allímit de les seves capacitats.

Respecte a les connexions mòbils, Catalunya gaudeix d’unes infraestructures de qualitat i grancapacitat. No obstant, això no és suficient, ja que la qualitat del servei ofert als usuaris és desigual iencara són freqüents els talls de connexió (pèrdua de cobertura per zones d’ombra) o saturació (peralta concentració de demanda), així com àrees geogràfiques no cobertes o amb baix senyal.

Les administracions públiques han posat en marxa iniciatives per desplegar diversos tipusd’infraestructures que poden complementar les actuacions del sector privat en aquelles àrees en quèla demanda del mercat no és suficient per justificar les inversions privades.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

9

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 9

Page 10: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

10

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 10

Page 11: Monogràfic TIC: Diagnòsi

2. Innovació, competitivitat i ús de les TIC

La proliferació i l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació ha estat un fenomengeneralitzat a totes les societats avançades els últims anys, particularment en les dues últimesdècades. L’augment de la potència de càlcul i de la capacitat d’emmagatzematge dels ordinadors,unit a la disponibilitat de xarxes de telecomunicacions de més amplada de banda, juntament amb elcontinu abaratiment dels equips, entre altres factors, han fet possible una difusió massiva de les TICen la majoria de sectors i activitats econòmiques.

Aquest procés de difusió de les TIC a gran escala ha tingut com a conseqüència un impacte moltsignificatiu en la societat, tant en termes de creixement econòmic, com en la capacitat d’innovació,productivitat i nivell de competitivitat dels països desenvolupats, segons es constata en nombrosostreballs d’investigació de caire empíric realitzats sobre aquesta matèria els darrers anys1.

En efecte, la introducció i generalització de l’ús de les tecnologies de la informació a lesempreses i organitzacions pot donar lloc a importants increments de la seva eficiència operativai, com a conseqüència, a guanys notables en la seva productivitat. Però perquè això sigui aixís’han de donar un conjunt de requisits, com els que volem destacar mitjançant el modelconceptual d’introducció i ús de les TIC en una organització, que es mostra a la figura 1. Enaquesta figura es pot veure que la introducció i l’ús de les TIC en una organització comporta larealització d’un seguit de processos necessaris per al seu desenvolupament.

Un d’aquests processos consisteix en la implantació de les tecnologiesde la informació, pròpiament dita, la qual es materialitza en el momentrealitzar una inversió en TIC. Això dóna com a resultat l’acumulació decapital tecnològic dins de l’organització.

Un cop implantades aquestes tecnologies, seguidament es procedeix al seuús, per a la qual cosa cal dur a terme la formació del personal i, en paral·lel,els canvis organitzatius necessaris. En el primer cas resulta imprescindiblerealitzar una inversió en formació, la qual donarà lloc a una acumulació decapital humà. I en el segon cas cal fer un canvi en els processos operatius,cosa que alhora comportarà una acumulació de capital organitzatiu.

Com a outputs dels processos esmentats abans cal esperar uns resultats en forma d’una millora del’eficiència de l’organització, així com uns guanys en termes de productivitat.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

11

L’ÚS DE LES TECNOLOGIESDE LA INFORMACIÓ A LESEMPRESES IORGANITZACIONS POTDONAR LLOC A IMPORTANTSINCREMENTS DE LA SEVAEFICIÈNCIA OPERATIVA

1. Vegi’s alguns exemples en les referències indicades a la bibliografia. La majoria d’elles tracten de respondre a

l’anomenada paradoxa de la productivitat, popularitzada pel Premi Nobel d’Economia Robert Solow l’any 1987, quan va

pronunciar la cèlebre frase: “Trobem ordinadors per tot arreu, excepte en les estadístiques de productivitat”.

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 11

Page 12: Monogràfic TIC: Diagnòsi

El model anterior representa, de manera resumida i esquemàtica, el procés de canvi tecnològicexperimentat per una empresa o organització amb la introducció i l’ús de les TIC. Però la pràcticademostra que, a més de les inversions inicials, amb el temps cal efectuar regularment altresinversions de manteniment, així com millores contínues en els tres processos indicats, per tald’aconseguir uns bons resultats de les inversions realitzades. Aquests requisits ja van quedarexpressats, d’una manera semblant, en un informe sobre competitivitat de la Unió Europea.

“Les inversions en les TIC comporten elevats retorns en termes de guanys de productivitat,sempre que vagin acompanyades dels canvis organitzacionals i culturals apropiats, aixícom d’inversions en habilitats del personal, que assegurin que les TIC es fan servir demanera eficient.”

European Competitiveness Report 2007

D’altra banda, la implantació i l’ús de les TIC en una empresa o organització pot comportar, sis’apliquen de manera apropiada, el desenvolupament d’interessants innovacions de producte, deprocés o bé de model de negoci, que incrementin la seva capacitat innovadora i el seu nivell decompetitivitat en el mercat.

En aquest sentit, el quadre 1 mostra, sense afany de voler ser exhaustius, alguns exemples depossibles usos i innovacions a què pot donar lloc la introducció de les TIC en una empresa, en lesdiferents parts de la cadena de valor i també en algunes de les seves àrees i funcions principals.

Quadre 1. Exemples de possibles usos i innovacions a què pot donar lloc la introducció de les TIC en una empresa (Font:elaboració pròpia).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

12

Possibles usos de les TIC i tipus d’innovacions que poden generar

Disseny assistit per ordinador (CAD), simulació i test de productes o processos...

Automatització de la producció, reducció de costos, augment de la fiabilitat...

Millora de l’atenció als clients, reducció del temps de resposta, increment delsíndexs de satisfacció, augment de la fidelització dels clients...

Simulació d’opcions o escenaris financers, seguiment de l’evolució dels mercats,factura electrònica, gestió comptable...

Agilització de les comandes, compres a través de comerç electrònic, controld’inventaris en temps real, automatització de magatzems...

Accés immediat a la informació, disponibilitat d’informació per a la presa dedecisions, quadre de comandament integral...

Millora de la comunicació interna amb el personal, millora de la comunicacióexterna amb les parts interessades, resolució de queixes...

Facilitació del treball en grup, increment de la productivitat, reducció del tempsde resposta, millora de l’eficiència i la qualitat...

Àrees de l’empresa

Disseny idesenvolupament de producte

Fabricació

Comercialització

Finances

Compres

Funcions transversals

Management

Comunicació

Treball col·laboratiu

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 12

Page 13: Monogràfic TIC: Diagnòsi

El fet de contribuir a la millora de la productivitat i al desenvolupament d’innovacions comporta queles tecnologies de la informació i la comunicació tinguin una incidència de primera magnitud sobre lacompetitivitat d’un territori. Aquest fenomen es constata tant en l’àmbit micro (empresa) com macro(país), segons es desprèn dels resultats d’alguns estudis empírics realitzats en l’última dècada2.

Així, per exemple, en l’àmbit macro es pot comprovar que existeix unacorrelació directa entre les inversions en tecnologies de la informació ila comunicació realitzades per un país determinat i el seu nivell decompetitivitat global, tal com posa de manifest la figura 2. En efecte,aquesta figura mostra quin és el nivell de competitivitat dels països mésdesenvolupats, expressat en termes d’un índex extret de The GlobalCompetitiveness Report 3, en funció d’un altre índex que expressa quinés el seu grau de preparació per aprofitar plenament les possibilitats ioportunitats derivades de la societat en xarxa, extret a la vegada de TheGlobal Information Technology Report 4, o, el que resulta equivalent, elseu grau de difusió i ús de les TIC.

En aquesta figura es pot observar que Espanya –i, per extensió, Catalunya– ocupa una posicióintermèdia-baixa, força allunyada dels països de capçalera (els EUA i països nòrdics, entre d’altres),contràriament al que li correspondria segons el seu pes dins de l’economia mundial (novena potènciaglobal, segons el Fons Monetari Internacional, FMI). Per tant, aquestes dades obliguen a esmerçaresforços entre tots els agents econòmics i socials de l’Estat espanyol –i també de Catalunya– per tald’avançar posicions i reduir l’important diferencial que ens separa encara dels països més avançatsen la implantació i l’ús de les TIC.

Figura 2. Correlació entre el nivell de competitivitat d’un país i el seu grau de preparació per aprofitar les oportunitats derivades dela societat en xarxa (Fonts: The Global Competitiveness Report 2008-2009 i The Global Information Technology Report 2008-2009).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

13

EXISTEIX UNA CORRELACIÓDIRECTA ENTRE LESINVERSIONS ENTECNOLOGIES DE LAINFORMACIÓ I LACOMUNICACIÓ REALITZADESPER UN PAÍS DETERMINAT IEL SEU NIVELL DECOMPETITIVITAT GLOBAL

2. Vegi’s novament algunes referències de la bibliografia.

3. Informe elaborat pel Fòrum Econòmic Mundial.

4. Ídem.

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 13

Page 14: Monogràfic TIC: Diagnòsi

D’altra banda, si s’analitzen les posicions ocupades per Espanya en el rànquing de competitivitatglobal i en el de preparació per a la societat en xarxa, s’observa que la seva evolució ha estat negativaels darrers anys, com es pot constatar de les dades indicades al quadre 2.

Així doncs, segons les mateixes fonts i en el període comprès entre els anys 2003 i 2009, Espanyava recular set posicions (de la 22 a la 29) en el rànquing de competitivitat global, i fins a nouposicions (de la 25 a la 34) en el rànquing de preparació per a la societat en xarxa. Com en el casanterior, aquestes dades obliguen a reflexionar sobre aquells elements que constitueixen punts feblesde la nostra economia i a plantejar possibles accions de millora, tant d’aspectes que incideixen sobrela nostra competitivitat en els mercats exteriors, com d’actuacions tendents a aconseguir majordifusió i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació dins de la nostra societat.

Quadre 2. Evolució de la posició d’Espanya en el rànquing de competitivitat global i de preparació per a la societat en xarxasegons els dos informes esmentats.

The Global The Global Information Edició/Anys Competitiveness Technology Report

Report 2008-2009 2008-2009

2002-2003 22 25

2003-2004 23 29

2004-2005 23 29

2005-2006 29 31

2006-2007 28 32

2007-2008 29 31

2008-2009 29 34

Els macroindicadors anteriors són conseqüència, juntament amb molts altres factors, d’unainsuficient inversió en TIC a l’Estat espanyol i, per extensió, també a Catalunya. En efecte, si esconsidera la despesa en TIC (desglossada en dos conceptes: tecnologies de la informació –TI– itelecomunicacions) respecte al producte interior brut (PIB) a la Unió Europea, es troba que aquesta

despesa va ser del 4,9% del PIB l’any 2008 (1,7% corresponent a TI, i3,2% corresponent a telecomunicacions). Això representa dos puntsper sota del Regne Unit, que va ser el país capdavanter en el rànquingde despesa el mateix any, com es pot observar a la figura 3, o, el queés equivalent, una diferència del 40% per sota d’ell.

La posició intermèdia-baixa d’Espanya en aquest rànquing confirma, uncop més, una insuficient inversió en TIC a l’Estat espanyol, i enparticular en tecnologies de la informació, la qual representa el 35% de

la despesa total en TIC. Això contrasta amb la situació de països més avançats, els quals, a partd’invertir més diners en l’important capítol de les TIC, presenten una distribució similar entre despesaen TI (50%) i despesa en telecomunicacions (50%), aproximadament.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

14

LA POSICIÓ INTERMÈDIA-BAIXA D’ESPANYA EN

AQUEST RÀNQUINGCONFIRMA, UN COP MÉS,

UNA INSUFICIENT INVERSIÓEN TIC A L’ESTAT ESPANYOL

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 14

Page 15: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Figura 3. Rànquing de la despesa en TIC respecte al PIB, per països, a la Unió Europea l’any 2008 (Font: Eurostat).

Un cop vistos els macroindicadors esmentats abans, a continuació es mostra un conjunt demicroindicadors, els quals serviran per valorar de manera més concreta i detallada quina és la nostrasituació en termes d’implantació i ús de les TIC a les empreses a Catalunya.

En aquest sentit, el quadre 3 mostra d’un cop d’ull quin era el nivell de difusió i ús de les TIC a lesempreses de més de deu treballadors a Catalunya l’any 2009, per comparació a la situació existenta la resta d’Espanya, la millor Comunitat Autònoma de l’Estat espanyol i la Unió Europea,respectivament. Les dades indicades estan extretes de la Fundació Observatori per a la Societat dela Informació a Catalunya (FOBSIC), l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), l’Instituto Nacionalde Estadística (INE), l’Eurostat i l’AETIC-Everis.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

15

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 15

Page 16: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Quadre 3. Indicadors del nivell de difusió i ús de les TIC a les empreses de més de deu treballadors a Catalunya, Espanya, la millorComunitat Autònoma i la Unió Europea l’any 2009. Xifres arrodonides (Fonts: FOBSIC, Idescat, INE, Eurostat i AETIC-Everis (*)).

Conceptes relatius a la difusió Catalunya Espanya Millor CA UE-15 UE-27o l’ús de les TIC a les empreses

Empreses amb ordinador 99% 99% 100% Illes Balears 97% 96%

Empreses amb xarxa d’àrea local (LAN) 87% 83% 89% Illes Balears 76% 72%

Empreses amb LAN sense fils 35% 35% 41%Madrid 32% 30%

Empreses amb Intranet 27% 23% 33%Madrid 30% 30%

Empreses amb Extranet 17% 15% 22%Madrid 19% 18%

Empreses amb connexió a Internet 98% 96% 99% Illes Balears 95% 93%

Empreses amb connexió a Internet mitjançant banda ampla 99% 98% 100%Cantàbria 92% 98%

Empreses amb connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil 40% 34% 42%Madrid 30% 30%

Empreses amb pàgina web 64% 59% 70%País Basc 70% 68%

Empreses amb correu electrònic 97% 95% 99%Navarra ---- ----

Personal que utilitza ordinadors (almenys una vegada a la setmana) 55% 51% 61%Madrid 54% 50%

Personal que utilitza ordinadors connectats a Internet (com a mínim una vegada a la setmana) 45% 42% 51%Madrid 43% 40%

Empreses que realitzen compres mitjançant comerç electrònic (2008) 24% 20% 23%Illes Balears 32% 28%

Empreses que realitzen vendes mitjançant comerç electrònic (2008) 13% 11% 12%Illes Balears 18% 16%

Ús d’eines del tipus ERP (Enterprise Resource Planning) 24% 19% ---- ---- ----

Ús d’eines del tipus CRM (Customer Relationship Management) 27% 25% ---- ---- ----

Recepció de factures electròniques (*) 31% 28% 33%País Basc ---- ----

Ús de publicitat per Internet (*) (2008) 20% 19% 22%Madrid ---- ----

Empreses que utilitzen Internet per interaccionar amb les administracions públiques 69% 68% 80%La Rioja 76% 75%

Pel que fa als indicadors del nivell d’equipament i penetració de les TIC a les empreses, les dadesdel quadre anterior posen de manifest que aquesta difusió és majoritària en el que fa referència aimplantació d’ordinadors, xarxes d’àrea local (LAN), connexió a Internet, disponibilitat de bandaampla, pàgina web i correu electrònic. Per contra, el nivell de penetració és minoritari pel que fa adisponibilitat d’extranets, intranets, LAN sense fils i connexió a Internet mitjançant telèfon mòbil.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

16

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 16

Page 17: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Quant als usos de les TIC a les empreses, es constata que la utilització d’ordinadors és encaramoderada –tret de la interacció amb les administracions públiques com ara Hisenda, SeguretatSocial, ajuntaments, etc.–, i força baixa pel que fa a la realització d’operacions de compra i venda através de comerç electrònic, ús d’eines del tipus ERP i CRM, i ús de la publicitat per Internet.

En el cas de les microempreses, és a dir, en aquelles empreses que disposen de menys de deutreballadors, cal destacar que els indicadors de nivell i ús de les TIC esmentats abans són sensiblementmés baixos: presenten diferències de prop de trenta punts percentuals o més respecte a les empresesde més grandària. Per tant, la implantació i l’ús generalitzat de les TIC constitueix encara una assignaturapendent –i, alhora, una oportunitat de millora_ per part d’aquest important col·lectiu empresarial.

D’altra banda, les valoracions anteriors cal matisar-les depenent del sector i de l’activitat econòmicade què es tracti. Així, per exemple, els sectors intensius en informació i tractament de dades, comés el cas de les entitats financeres, assegurances, i companyies de serveis, són usuàries de les TICamb una major intensitat que no pas altres sectors, com per exemple la mateixa indústria, o bé elssectors més tradicionals i el comerç.

A més dels indicadors de penetració i ús, analitzats fins ara, resulta interessant també conèixer quina ésla influència de les TIC sobre la productivitat empresarial. En aquest sentit, la figura 4 mostra quin era elposicionament de les diferents comunitats autònomes de l’Estat espanyol l’any 2008 en funció del seu PIBper càpita i d’un indicador sintètic5, que mesura el grau de penetració de les TIC a les empresesespanyoles. En aquesta figura es pot comprovar que Madrid, Catalunya, el País Basc i Navarra destaquensobre la resta de comunitats per un major grau d’implantació i ús de les TIC a les seves empreses.

Figura 4. Posicionament de les diferents comunitats espanyoles en funció del seu PIB per càpita i de l’indicador Everis del graude penetració de les TIC a les empreses. La grandària dels cercles és proporcional al nombre d’empreses existents a cadacomunitat autònoma (Font: AETIC-Everis).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

17

5. Elaborat per la companyia de serveis informàtics Everis.

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 17

Page 18: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Del conjunt de microindicadors assenyalats anteriorment es poden extreure, a grans trets, algunesconclusions. Així, amb referència a la disponibilitat d’equipament en TIC i connexió a Internet,Catalunya es troba situada en una posició semblant a la mitjana espanyola i europea. Mentre que pelque fa a l’ús de les TIC, es constata que a mesura que se sofistiquen les aplicacions la Unió Europeaes va separant cada cop més del conjunt de l’Estat espanyol, i Catalunya se situa en una posicióintermèdia. Per últim, en productivitat per empleat, es comprova que aquesta és més alta en aquellescomunitats que disposen de les TIC i en fan un ús més gran, com és el cas de Madrid, Catalunya,el País Basc i Navarra, entre d’altres.

Les dades anteriors semblen dibuixar un panorama en el qual es podria pensar que les empreses deCatalunya no estan mal posicionades en termes d’equipament i ús de les TIC. Això és així d’unamanera objectiva. Però, alhora, cal ser conscients que les comparacions realitzades han estat enrelació amb les mitjanes espanyola i europea. Això no ha de fer perdre de vista, per tant, que existeixencara un considerable gap6 entre Catalunya i els països europeus capdavanters en la implantació iús de les TIC, en particular amb la situació existent als països nòrdics.

Aquest fet, unit a les conclusions que es desprenen dels macroindicadors mostrats abans, ofereix unargument addicional per convèncer-se de la necessitat de redoblar els esforços que es fan a Catalunyaen el capítol d’inversions i ús de les TIC a tots nivells –empreses, administracions públiques iciutadans–, per tal de no perdre el tren de les noves tecnologies i poder situar-se en una posició delideratge pel que fa a la difusió i ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a casa nostra.Si no es fa, amb el temps Catalunya es pot anar acostant perillosament a les posicions del furgó decua de la Unió Europea, amb el risc d’anar perdent competitivitat progressivament i quedar-sedespenjada del progrés econòmic i social assolit pels països més avançats en aquesta matèria.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

18

6. Que en alguns casos pot arribar a ser de fins a vint punts percentuals.

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 18

Page 19: Monogràfic TIC: Diagnòsi

3. Estructura del sector de les TIC a Catalunya

Les tecnologies de la informació i la comunicació estan cada cop més íntimament relacionadesamb les activitats diàries de les persones i amb els processos de les empreses i lesadministracions. La informació en format digital ja forma part del nostre dia a dia fins al punt deser imprescindible en multitud de situacions. És per això que l’estudi dels agents que participenen la generació de béns i serveis relatius a les TIC és important perconèixer la societat d’avui i la seva evolució, perquè són les empresesdel sector de les TIC les que donen resposta a aquestes necessitats.

Les dades de producció del sector de les TIC són, per la seva naturalesa,complicades d’aconseguir de manera directa, a diferència de les dadesde facturació, que són les utilitzades més habitualment, per la qual cosacal recórrer a avaluacions indirectes i tenir en compte la balançacomercial amb l’exterior de molts dels seus components. La dificultat ésencara més gran quan es tracta d’obtenir dades desagregades per aCatalunya, ja que a més s’hi ajunta la manca d’informació regionalitzadaper part de les companyies amb seu fora de Catalunya.

Tenint en compte les consideracions anteriors, es pot dir que l’evolució de la producció del sectorcatalà de les TIC ha seguit les pautes econòmiques del país. Segons els darrers estudis publicats, laproducció de les empreses del sector de les TIC a Catalunya ha experimentat un creixement entorndel 8% durant el període del 2005 al 2007, fins a arribar a la xifra de 10.675 milions d’euros l’any2007. Aquest creixement és lleugerament superior al del PIB català, que se situa al 7,5% en elmateix període de temps.

L’any 2008 el ritme de creixement es va frenar sensiblement, entorn del 4%, i va arribar a unaproducció una mica superior als 11.000 milions d’euros. L’any passat ha estat el primer en què elsector de les TIC ha patit una recessió, amb un decreixement d’entre el 2% i el 3%, que ha fet tornara les xifres de producció del 2007. Les previsions per a l’any 2010 són d’un creixement pla o bélleugerament positiu, que pot estar prop de l’1%, gràcies a la incipient estimulació de la demanda.

Considerant la producció del sector de les TIC per subsectors, i com s’observa a la figura 5, més dela meitat de la producció de les TIC catalana correspon als serveis de telecomunicacions. La sevaproducció ha presentat en els darrers anys un creixement menor que la mitjana del sector, però estàsuportant els embats de la crisi econòmica amb més fortalesa que altres activitats. El subsector deldesenvolupament de software informàtic (programari), que inclou la producció de software estàndardi a mida i el desenvolupament de pàgines web, entre altres activitats, també representa una proporciósignificativa amb un 26% de la producció. Val a dir que el desenvolupament de software és unaactivitat tecnològica amb molt potencial a Catalunya, gràcies a la presència de grans empreses, tantd’àmbit local com internacionals. Aquest subsector ha experimentat ràtios de creixement superiorsa les del sector en els darrers anys. Un altre subsector és el del hardware (maquinari), que inclou lafabricació i assemblatge d’equips informàtics, la fabricació de components electrònics, hardwared’oficina, etc. Aquesta branca produeix el 13,4% del sector de les TIC. Aquest subsector presentaunes xifres de creixement més discretes, i és el que pateix més acusadament l’actual crisieconòmica. I si bé les altres àrees recuperaran el seu ritme de creixement positiu durant el present

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

19

LA PRODUCCIÓ DE LESEMPRESES DEL SECTOR DELES TIC A CATALUNYA HAEXPERIMENTAT UNCREIXEMENT ENTORN DEL8% DURANT EL PERÍODEDEL 2005 AL 2007

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 19

Page 20: Monogràfic TIC: Diagnòsi

any 2010, el subsector del hardware no sembla que torni a créixer fins a l’any vinent, i amb xifresfrancament discretes. La forta competència dels països asiàtics, la davallada dels preus i la contencióen la despesa de les empreses en la compra d’equips informàtics han afectat en alt grau els resultatsd’aquest subsector. Per últim, la prestació de serveis relacionats amb les tecnologies de lainformació, com ara la consultoria, l’allotjament de servidors i pàgines web, etc., representa el 9,2%de la producció de les TIC. Aquests serveis, malgrat que contribueixen en menor grau a la produccióque d’altres, aporten un gran valor afegit a les empreses i representen la millor oportunitat per al’expansió internacional del sector català de les TIC a llarg termini. El ritme de creixement de laproducció en tecnologies de la informació previst per als pròxims anys és el més gran de tots elssubsectors, i s’espera que el 2011 tingui un creixement positiu del 3%, especialment pel que fa alsserveis de consultoria en TI. La tendència actual a l’externalització dels serveis en TI per estalviarcostos i reduir riscos afavorirà aquesta recuperació.

Figura 5. Distribució de la producció de les TIC per subsectors (Font: Penteo).

Respecte a la contribució de Catalunya al sector de les TIC de tot l’Estat espanyol, les empresescatalanes produeixen entorn del 18% dels prop de 61.000 milions d’euros que suposa, concretamentun 17,6% l’any 2007. Aquesta xifra és una mica inferior a la contribució de Catalunya al PIB de l’Estatespanyol, que és del 18,7%. Malgrat aquest petit desequilibri, la proporció de producció catalana enel sector espanyol de les TIC experimenta un ritme creixent, tal com s’aprecia a la figura 6.

Figura 6. Quota de la producció del sector de les TIC a Catalunya respecte al total d’Espanya, 2005-2007 (Font: Penteo).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

20

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 20

Page 21: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Si bé la producció del sector ha tingut històricament una evolució positiva, la balança comercial nosegueix la mateixa tendència. Les importacions han crescut a un ritme mitjà del 8% en els darrers anys,mentre que les exportacions han crescut a un ritme mitjà del 4,5%. El balanç de les importacions iexportacions suposa un dèficit per al sector català de les TIC de prop de 2.000 milions d’euros anuals,i la principal font per a aquest desajust de la balança comercial és la importació de hardware.

Pel que fa al nombre d’empreses, a Catalunya el 2009 n’hi havia 3.864 distribuïdes, tal coms’observa a la figura 7, majoritàriament entre empreses de serveis (49,7%) i empreses dedesenvolupament de hardware (33%).

Figura 7. Distribució de les empreses del sector de les TIC per subsectors (Font: INE, Directorio Central de Empresas).

El teixit empresarial català està format majoritàriament per petites empreses de menys de deuempleats (prop del 90%). En aquest sentit, el sector de les TIC no representa una excepció, i té un85% d’empreses amb menys de deu empleats. En canvi, només l’1% de les empreses del sectorpoden ser considerades com a grans empreses (250 empleats o més). (Figura 8)

Figura 8. Distribució del nombre d’empreses dedicades a les TIC a Catalunya per nombre d’empleats (Font: INE, Directorio Central de Empresas).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

21

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 21

Page 22: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Per últim, si es té en compte la distribució territorial segons la producció i el nombre d’empreses,el desequilibri és molt clar (figura 9). El 85% de les empreses són a la demarcació de Barcelona,el 7,6% a Girona, el 4,3% a Tarragona i el 2,9% a Lleida. Aquest desequilibri és més acusat queen altres sectors empresarials. Pel que fa a la producció, el 87% de les TIC es generen a lademarcació de Barcelona.

Figura 9. Distribució de les empreses dedicades a les TIC per demarcacions (Font: Penteo).

Aquestes xifres revelen que el sector de les TIC a Catalunya té molta rellevància per a l’economiacatalana, i pot suposar un motor per superar la complicada situació econòmica actual per a lesempreses, que han de saber trobar en les TIC un instrument eficaç que els permeti augmentar laseva eficiència empresarial, especialment en el cas de les petites i mitjanes empreses.

L’existència de sectors empresarials sòlids al nostre país, com ara l’automoció, la indústriafarmacèutica, les activitats d’investigació o la indústria de mitjans i continguts, suposa un estímulimportant per al sector de les TIC, el qual, mitjançant activitats d’R+D+i, aporta les solucions queaquestes indústries específiques sol·liciten. L’apreciació de la qualitat dels serveis i de l’aportació alnegoci de les TIC per part de l’empresa catalana, juntament amb la valoració de la proximitat delsproveïdors, mostra que el sector de les tecnologies a Catalunya està, en general, ben valorat.

Altres factors com són l’excessiva concentració de les empreses dedicades a les TIC a les comarquesde Barcelona, la balança comercial negativa, la manca de grans companyies del sector a Catalunyao la deslocalització de l’activitat productiva, suposen actualment un handicap per al sector de les TIC.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

22

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 22

Page 23: Monogràfic TIC: Diagnòsi

4. Infraestructures de comunicacions a Catalunya

Catalunya ha estat, des de l’època de la Revolució Industrial, una de les regions més actives i avançadestecnològicament de tot l’Estat pel que fa a les infraestructures productives, amb el primer ferrocarril, lesprimeres autopistes i els primers grans nuclis industrials, químics i logístics. Convé, però, preguntar-sesi també ha estat capaç de seguir el ritme en la darrera gran revolució: les telecomunicacions.

El sector de les telecomunicacions no només és una indústria pròpiament dita, sinó que a més ésel suport que habilita noves formes de fer negoci, i millora la productivitat i l’eficiència de lamajoria dels altres sectors.

En aquest apartat es presenta una visió global de les infraestructures de les telecomunicacions quehi ha a Catalunya. També explica quines són les tendències actuals, tant pel que fa als operadors,com a l’ús que en fan els ciutadans i les empreses, i finalment quina és l’evolució que es preveu enaquesta industria pels propers anys.

4.1. Xarxes de telecomunicacions

L’estructura, topologia i arquitectura de les xarxes de telecomunicacionsdepenen de la seva finalitat, del públic objectiu i de la maduresa dedesplegament. Però, en general, es poden identificar tres grans capesque defineixen l’equipament i les tecnologies més adients perdesplegar-les: xarxa local, xarxa d’accés i xarxa troncal.

Figura 10. Exemple d’arquitectura de xarxa.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

23

CATALUNYA HA ESTAT UNA DE LES REGIONS MÉS ACTIVES I AVANÇADESTECNOLÒGICAMENT DE TOT L’ESTAT PEL QUE FA ALES INFRAESTRUCTURESPRODUCTIVES

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 23

Page 24: Monogràfic TIC: Diagnòsi

D’una banda, la xarxa local és el tram a l’interior d’una llar o empresa, allò que queda al darrere delpunt de terminació de xarxa i que delimita la responsabilitat de l’usuari i la del proveïdor del serveide telecomunicacions. Normalment les xarxes locals (LAN) estaven basades en cablejat estructurato estrella, sobretot Ethernet, ara és més habitual la utilització de connexions sense fil (Wi-Fi). Aquestúltim tram permet connectar els diferents dispositius presents en una ubicació d’usuari: ordinadors,impressores, telèfons, servidors, etc.

D’altra banda, la xarxa d’accés és el segment que connecta el punt de terminació de l’usuari amb laxarxa troncal. Es caracteritza per una gran capil·laritat per arribar fins a la llar o l’empresa del client.Es coneix també com l’última milla. El cost de desplegament de la xarxa d’accés és molt rellevant.

Per últim, encara, la xarxa troncal és la columna vertebral del sistema. Ofereix transport de capacitatmolt alta en un entorn de redundant i alta disponibilitat, ja que el seu correcte funcionament impactaen la qualitat dels serveis cursats per la xarxa de telecomunicacions.

És important destacar que els nivells de xarxa que s’han descrit són totalment independents del tipusde tecnologia que es faci servir per implementar-los: fixa, mòbil i sense fil. No obstant això, algunestecnologies s’adapten millor a una capa que a una altra.

Les xarxes de telecomunicacions per si mateixes no donen cap valor afegit als usuaris finals, sinóque són les plataformes i els serveis que ofereixen els que finalment són visibles per aquests. Elsnodes, els centres de dades i els punts d’intercanvi de trànsit són on s’ubiquen aquestes plataformes,que proveeixen els serveis als usuaris finals.

4.2. Infraestructures d’accés

Com s’ha indicat anteriorment, la infraestructura d’accés de la xarxa enllaça la troncal de transportamb els usuaris finals, els domicilis, les oficines i les empreses; i és la capa més extensa de la xarxai, habitualment, la que compta amb més dispersió tecnològica per tal de permetre arribar al màximnombre d’usuaris finals. Pot ser fixa (fibra òptica, cable coaxial, parell de coure), mòbil (GSM/GPRS,UMTS/HSPA, LTE) i sense fil (Wi-Fi, WiMAX, LMDS).

En primer lloc, cal fer referència a les infraestructures fixes. En aquest sentit, a mitjans dels anys 90,els operadors de cable van iniciar el desplegament de xarxes hibrides HFC (fibra i cable coaxial) quepermet donar serveis de telefonia, Internet i televisió. Però l’aparició de les tecnologies xDSL sobre elparell de coure, existents a quasi totes les llars i que requereixen una inversió menor, van frenar eldesplegament de les xarxes HFC. Actualment, l’oferta de banda ampla es dóna sobre ADSL (74,9%de les llars connectades), que utilitza el fil de coure tradicional d’accés fins a les llars o les empreses.Aquestes infraestructures, però, han arribat al seu límit de capacitat, i no poden donar resposta al’increment d’ample de banda necessari per oferir de manera generalitzada serveis com ara televisióen alta definició, vídeo sota demanda d’alta qualitat i altres tipus de continguts. El següent pas enaquest tipus d’infraestructura fixa és el que s’anomena NGN (New Generation Network), del quals’està iniciant el desplegament.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

24

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 24

Page 25: Monogràfic TIC: Diagnòsi

En el sector empresarial existeix una variada oferta en l’accés d’alta capacitat i fiabilitat. Els principalsoperadors de telecomunicacions (Telefónica, Colt, Orange, BT, etc.) ofereixen connexions per fibraamb tecnologia punt a punt (figura 11). També és habitual el desplegament d’anells de fibra òpticaper oferir redundància, o connexions addicionals de backup. Aquestes permeten una excel·lentqualitat de servei. En l’àmbit estatal, Ono disposa d’una xarxa de fibra òptica de tipus FTTC (fibra finsal node), i connecta els usuaris fins a les llars mitjançant cable coaxial. Telefónica també estàrealitzant des de fa més d’un any desplegaments de FTTB (fibra òptica fins als edificis). I des demitjans del 2009 ofereix comercialment aquesta nova modalitat de connexió, encara amb unacobertura molt limitada. Telefónica ha comunicat els seus plans de connectar-hi, fins al 2010, unmàxim del 20% de les llars. Però a Catalunya hi ha prop de tres milions d’habitatges, segons dadesde l’Idescat, i connectar cada llar suposa un cost aproximat de mil euros. Altres grans operadors detelecomunicacions, com ara Orange o Vodafone, també han comunicat intencions d’oferirconnexions per fibra òptica però encara no han presentat cap pla global de desplegament.

Figura 11. Xarxes d’accés òptiques que segueixen l’arquitectura híbrida fibra-coaxial o fibra-parell trenat.

En segon lloc, dins de les infraestructures mòbils destaca la telefonia mòbil, que va ser creadainicialment amb l’única finalitat de transmetre veu, però que actualment permet enviar o rebreimatges, vídeos o qualsevol servei basat en Internet. Els terminals mòbils tenen ja capacitat similar,o superior, al de la banda ampla fixa. Per tant, és una de les alternatives més clares com ainfraestructura d’accés. Segons alguns indicadors, Espanya és el país europeu amb méspenetració de la banda ampla mòbil.

A banda, els quatre operadors amb llicència radioelèctrica (Telefónica, Vodafone, Orange i Yoigo)han fet desplegaments de les tecnologies de telefonia mòbil més avançades a Europa. En aquestalínia, actualment està en marxa el desplegament de HSPA+, també coneguda com a 3,75G, i jas’han realitzat diverses proves de caràcter estatal de la quarta generació de les xarxes mòbils,coneguda com a LTE (Long Term Evolution). Aquestes tecnologies permetran, cap al 2011,velocitats de fins a 100 Mbps.

Actualment s’ofereix una bona cobertura a la pràctica totalitat de la població, i cada cop hi ha menyszones d’ombra. La figura 12 mostra la cobertura de les tecnologies mòbils al territori. En aquestsentit, les 7.083 estacions GSM ofereixen gairebé connectivitat total des de qualsevol punt de lageografia catalana. La cobertura de tercera generació (3G), en canvi, no cobreix algunes zones debaixa densitat de població, tot i que a finals del 2008 ja s’havien desplegat 4.256 estacions. Les fitesmés importants que es produiran properament i que donaran més possibilitats al desenvolupamentde la cobertura mòbil són el refarming i el dividend digital. El refarming permetrà utilitzar totes lesfreqüències disponibles per a totes les tecnologies, amb un impacte molt positiu en la banda amplamòbil. I el dividend digital alliberarà freqüències que estaven ocupades per la televisió analògica pera l’ús del mòbil. Aquestes accions estan previstes a la Llei d’economia sostenible.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

25

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 25

Page 26: Monogràfic TIC: Diagnòsi

En tercer lloc, i com a alternativa a l’ús detecnologies mòbils en àmbits més reduïtsgeogràficament, és possible utilitzar xarxes sensefil per a l’accés. Les tecnologies més habituals enaquest àmbit són WiMAX, Wi-Fi i LMDS. D’unabanda, WiMAX és la tecnologia de referència per aldesplegament del servei d’ample de banda rural aCatalunya. Gestionada per l’empresa Iberbanda,actualment permet que el 91,7% dels municipisde Catalunya (és a dir, 848 dels 924 municipis)tinguin accés a les xarxes sense fil. Les velocitatsmàximes teòriques són de 70 Mbps (20 Mbpsreals), amb cèl·lules de sis quilòmetres de radi.Altres operadors que fan servir aquesta tecnologiaa Catalunya són Ono, NeoSky i ClearWire. D’altrabanda, la tecnologia d’accés LMDS té algunessemblances amb WiMAX, amb la diferencia deque els amples de banda i distàncies que es

poden assolir són menors. Per últim, la tecnologia Wi-Fi està agafant força amb iniciatives públiques iprivades. En l’àmbit públic, els ajuntaments de Barcelona i Girona han instal·lat xarxes Wi-Fi per a úsciutadà. I Barcelona també disposa d’una xarxa Wi-Fi que ofereix connectivitat a serveis municipals. Enl’àmbit privat també proliferen punts d’accés a restaurants, cafeteries, biblioteques, etc.

4.3. Infraestructures troncals

Aquestes infraestructures són el nucli de la xarxa i fan arribar les dades que recullen lesinfraestructures d’accés cap als centres on s’ubiquen les plataformes de servei. Aquest paperd’element de transport de trànsit agregat les converteix en infraestructures molt sensibles i crítiques,ja que qualsevol afectació a aquest nivell es tradueix en un impacte a un nombre significatiu o, finsi tot, a la totalitat dels usuaris de la xarxa. Per tant, s’estableixen criteris molt exigents de qualitat quen’assegurin el servei: a) disponibilitat (han de donar servei ininterromput sense afectacions al trànsitcursat); b) redundància (en cas que es produeixin problemes en parts concretes de la xarxa, ha deser possible que el trànsit cursat sigui enviat per un altre camí); c) escalabilitat (han de tenir capacitat

per absorbir el trànsit de les xarxes d’accés, i en cas de necessitat decreixement han de poder fer-ho sense modificar la infraestructurasubjacent); d) Future-proof (s’hi han de poder introduir nous serveis oequips sense que això afecti l’estructura bàsica de la xarxa).

Les infraestructures troncals poden estar basades en ràdio o ser fixes. Sibé habitualment les xarxes troncals es basen en desplegament de fibres,també es poden desplegar mitjançant infraestructures sense fil. És el casde les xarxes basades en ràdio, com per exemple els enllaços de

microones a torres de radiofreqüència, connexions via satèl·lit o una combinació d’aquestes amb lesdiferents alternatives de xarxes fixes presents al territori. Catalunya disposa de xarxes de comunicacionsràdio troncals denses i de bona qualitat. La xarxa de torres de radiodifusió, fonamentalment provinentde l’herència de l’antiga entitat pública Retevisión, i que actualment opera Abertis, comptaaproximadament amb 350 torres distribuïdes per tot el territori com s’indica a la figura 13.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

26

Figura 12. Dades de cobertura 2G i 3G dels diversos operadors(GSMA, gener del 2009).

CATALUNYA DISPOSA DE XARXES DE

COMUNICACIONS RÀDIOTRONCALS DENSES I DE

BONA QUALITAT

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 26

Page 27: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Aquest tipus d’infraestructura ofereix una àmpliagamma de serveis, entre els quals destaquen: ladifusió de contingut audiovisual, senyal de ràdio itelevisió, tant analògic com digital; la ubicaciód’equips per a operadors mòbils i de xarxes delscossos de seguretat; i la creació d’enllaços privats,especialment per a xarxes empresarials privades.

Les primeres torres d’aquesta xarxa es vandesplegar durant la segona meitat del seglepassat per tal de permetre l’emissió analògica deTelevisió Espanyola i de Radio Nacional. Des del’any 2001, amb el Pla d’Ordenament Ambientald’Infraestructures de Radiocomunicacions, iespecialment des del maig de 2008 gràcies alPla Catalunya Connecta de la Generalitat deCatalunya, la xarxa de torres ha rebut un fortimpuls per modernitzar i optimitzar lesinfraestructures existents i per construir nous

emplaçaments. Aquest Pla defineix les actuacions que s’han de dur a terme en les infraestructuresper tal que no hi hagi cap nucli de població de més de cinquanta habitants, ni cap polígon industrial,ni zones d’especial interès econòmic, comercial, turístic o cultural, que no disposin d’accés a la xarxade telefonia mòbil, Internet de banda ampla i TDT. Entre les actuacions d’aquest Pla hi ha l’adaptacióde totes les torres per a la redifusió dels senyals de ràdio i de televisió i ràdio digital, i l’augment dela densitat i millora de la distribució de les torres per permetre que cada cop més municipis rebincorrectament els senyals audiovisuals i de telefonia. A més, en molts casos, aquestes torres tambépermetran proveir serveis de banda ampla rural a aquells indrets on actualment cap operador privatté infraestructura fixa desplegada.

Fent referència a les xarxes troncals fixes, durant els darrers anys tots els operadors detelecomunicacions (Telefónica, Ono, Orange, Vodafone, etc.) han desplegat centenars dequilòmetres de fibra òptica que han donat lloc a les xarxes troncals fixes d’alta capacitat, les qualssuporten el gran augment de trànsit dels serveis de veu, televisió, Internet i mòbil. Els operadorsfocalitzats en el segment empresarial (Colt, BT...) també han realitzat grans desplegaments, per tald’arribar a aquelles àrees on es troben les grans corporacions i empreses.

Han desplegat infraestructures troncals empreses de serveis com Abertis, Red Eléctrica Española,Ferrocarrils de la Generalitat i ADIF. En general, aquestes empreses aprofiten el desplegamentgeogràfic de les infraestructures sobre les quals ofereixen els seus serveis per desplegar també fibraque després revenen o lloguen a tercers. A principis del 2000 es va desplegar una troncal queenllaçava Catalunya amb Europa a través de la Jonquera i Irún. Generalment, el desplegamentd’aquestes infraestructures troncals s’ha fet amb criteris de demanda; per tant, han quedat fora decobertura les àrees geogràfiques on la demanda no ha justificat la inversió privada. Per aquest motiu,les administracions públiques han fet o planifiquen fer desplegament de xarxes de fibra òptica per aautoprestació, que facilita l’arribada dels serveis de telecomunicacions més avançats a zones que,d’una altra manera, difícilment gaudirien d’aquestes possibilitats. En aquest línia, la Secretaria deTelecomunicacions i Societat de la Informació, a través del Centre de Telecomunicacions i

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

27

Figura 13. Ubicació de les torres de difusió de TDT deCatalunya (Gencat, octubre del 2009).

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 27

Page 28: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Tecnologies de la Informació (CTTI), ha iniciat el projecte de Xarxa Oberta que té com a objectiu creari explotar una xarxa de telecomunicacions pròpia basada en fibra òptica, per a autoprestació, queofereixi connectivitat als edificis públics dels principals nuclis de població d’arreu de Catalunya, talcom es mostra a la figura 14.

Figura 14. Esquemes de Xarxa Oberta segons la consulta pública llançada pel Departament de Governació i Administracions Públiques.

Xarxa troncal prevista Municipis on es connectaran seus de la Generalitat

4.4. Nodes, punts d’interconnexió i data centers

Els nodes són aquells punts de la xarxa de telecomunicacions on es concentra el trànsit provinentdels usuaris a través de les capes d’accés i troncal, i es lliura a les plataformes que finalmentofereixen els serveis als usuaris de la xarxa (accés a Internet, telefonia, videoconferència, etc.). Sónels centres neuràlgics de les xarxes de telecomunicacions, i del seu correcte dimensionament i de laseva gestió depèn en gran mesura la qualitat del servei ofert als usuaris.

Aquests centres d’intercanvi sovint s’anomenen carrier hotels ja que, per la seva pròpia natura, elsprincipals usuaris són operadors de telecomunicacions (carriers) que aprofiten les condicions queofereixen aquests punts per establir acords d’interconnexió amb altres operadors que els permetinestendre els seus serveis a usuaris connectats mitjançant les xarxes d’altres operadors. Dinsd’aquesta denominació està el punt neutre, on els operadors intercanvien trànsit d’Internet.Catalunya té un dels principals punts neutres d’Espanya, el CATNix, ubicat al Centre deSupercomputació de Catalunya (CESCA).

Els centres de processament de dades (data centers) són aquells nodes on les plataformes deservei que s’hi ubiquen ofereixen, fonamentalment, capacitat de computació o serveisinformàtics, allotjament (hosting, servidors dedicats, servidors virtuals privats i altres serveisavançats o addicionals), correu electrònic, gestió de bases de dades, control de xarxes i sistemes,etc., i tots els serveis complementaris que s’hi associen, com ara mecanismes de seguretat,controls d’accés, tallafocs, gestió de còpies de suport, etc. La figura 15 resumeix la situació delsdiferents tipus de centres.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

28

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 28

Page 29: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Figura 15. Centres de dades classificats segons la seva funció i característiques.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

29

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 29

Page 30: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

30

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 30

Page 31: Monogràfic TIC: Diagnòsi

5. Centres tecnològics i d’innovació

Els centres tecnològics constitueixen una de les principals estructures d’intermediació entre larecerca i l’empresa, i són un element imprescindible de suport a la innovació, tant per a les pimescom per a les gran empreses. Per això, a continuació s’inclouen alguns dels més coneguts com areferència de tots els que hi ha a Catalunya.

5.1. Barcelona Digital Centre Tecnològic

És un centre tecnològic d’R+D, transferència tecnològica i promoció de la innovació, especialitzat enel camp de les tecnologies de la informació i la comunicació. Les seves àrees d’especialització sónla seguretat, la mobilitat i la salut, que per la seva transversalitat sónd’aplicació a sectors tan diferents com els serveis, l’agroalimentari,l’hospitalari, el financer, l’educatiu o el de l’automoció. L’objectiu finalde Barcelona Digital és augmentar la capacitat de millora de laproductivitat i competitivitat de les empreses a través de la transferènciatecnològica i la innovació en les TIC.

En l’àmbit de l’R+D, el centre compta amb un personal investigadorpropi altament especialitzat que, en col·laboració amb equips derecerca nacionals i internacionals, treballa conjuntament amb elsdiferents agents en la investigació aplicada i en el desenvolupament denous prototipus de productes o serveis en les diferents àreesd’especialització. Aquest departament realitza projectes de recerca idesenvolupament tecnològic sota demanda empresarial, o amb fonspúblics (locals, estatals i internacionals), i assessora en la presentació de projectes d’R+D nacionalsi internacionals. Actualment Barcelona Digital compta amb divuit projectes d’R+D actius.

Pel que fa als serveis de promoció a la innovació, Barcelona Digital ajuda les empreses i elsprofessionals a portar a terme els seus projectes d’innovació tecnològica i a comprendre lespossibilitats que les TIC ofereixen per al seu desenvolupament i productivitat mitjançant, entred’altres, l’assessorament en la implementació i l’ús de les TIC en qualsevol sector d’activitat, en laprotecció de la propietat intel·lectual i industrial, i en la creació de noves empreses de basetecnològica; i mitjançant la formació especialitzada i la promoció i divulgació de les TIC ambl’organització d’esdeveniments.

Tanmateix, Barcelona Digital impulsa el clúster TIC, una agrupació empresarial innovadora (AEI) quereuneix prop de cinquanta empreses i es crea per impulsar la competitivitat del sector de les TICcatalà, tot potenciant una nova cultura empresarial basada en la col·laboració i la innovació oberta.Barcelona Digital forma part de la xarxa TECNIO.

Per a informació addicional es pot consultar el web www.bdigital.com.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

31

ELS CENTRES TECNOLÒGICSCONSTITUEIXEN UNA DELES PRINCIPALSESTRUCTURESD’INTERMEDIACIÓ ENTRELA RECERCA I L’EMPRESA, ISÓN UN ELEMENTIMPRESCINDIBLE DESUPORT A LA INNOVACIÓ

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 31

Page 32: Monogràfic TIC: Diagnòsi

5.2. Barcelona Activa. Conveni amb el COEIC

La missió de Barcelona Activa és acompanyar la transformació de Barcelona en clau d’iniciativaemprenedora, creixement empresarial, innovació, capital humà i qualitat de l’ocupació. Té com aeixos d’intervenció la creació d’empreses, el creixement empresarial, l’accés a l’ocupació de qualitat,la gestió del capital humà, la promoció de la innovació i la cultura digital.

L’ecosistema accelerador del creixement empresarial i de la innovació té com a components elselements següents: Incubadora, Parc Tecnològic Barcelona Nord, Business Cooperation, Itinerarisde Creixement, Xarxa d’Experts.

El Parc Tecnològic Barcelona Nord és un centre d’empreses de base tecnològica que ofereixserveis logístics i empresarials de valor afegit disponibles per a les empreses instal·lades al Parcaixí com per a altres empreses innovadores de la ciutat. S’ha iniciat el projecte de convertir l’actualParc Tecnològic Barcelona Nord en el Parc Tecnològic de les Enginyeries, que forma part delconveni signat entre Barcelona Activa i el Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC).Aquest conveni té com a objectiu establir el marc de col·laboració estable entre les duesinstitucions per tal de vincular-les en la realització d’objectius comuns amb relació a: l’ajut per dura terme la consolidació i el creixement d’empreses innovadores tecnològiques; el suport en lacreació d’empreses innovadores tecnològiques i el foment de la cultura emprenedora entre elsenginyers; el foment del desenvolupament del capital humà i de les noves oportunitats de treballi activitat en l’àmbit de les enginyeries; la col·laboració en la divulgació tecnològica als ciutadans,i la realització d’altres activitats o iniciatives que sorgeixin en el futur vinculades a aquests àmbits.També es vol desenvolupar una especialització de l’enginyeria del city management, disciplina enquè Barcelona vol ser un referent mundial.

Més endavant, la vocació de Barcelona Activa és la de fomentar convenis amb altres col·legis iafavorint les activitats d’intersecció del diversos col·legis professionals de Catalunya en el futur.

Per a informació addicional es pot consultar el web www.bcnactiva.cat.

5.3. Centre Microsoft d’Innovació en Productivitat. Manresa

El Centre d’Innovació en Productivitat (CIP) pertany a la xarxa mundial de centres d’innovació deMicrosoft i té com a objectiu ajudar les empreses a incrementar la productivitat dels seustreballadors, promovent la innovació en els seus processos de negoci mitjançant l’ús de tecnologiesque augmentin el potencial del seus empleats.

Les tecnologies en què es focalitza el CIP són aquelles eines, plataformes i solucions que estanorientades a millorar la productivitat dels professionals en els àmbits de la comunicació, el treball enequip, la col·laboració, i la cerca, l’emmagatzematge i la gestió de la informació, principalment.Aquestes tecnologies, que s’anomenen tecnologies de la iProductivitat (els espais de col·laboració,la missatgeria instantània, les solucions de mobilitat o les eines de cerca d’informació, entre d’altres),han demostrat el seu impacte en el compte de resultats de les empreses i en la seva capacitatd’innovar i ser més competitives.

El CIP duu a terme projectes d’innovació, formació a empreses del sector de les TIC i serveis deconsultoria en productivitat orientada a empreses, que són realitzats pel seu equip d’assessors, amb

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

32

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 32

Page 33: Monogràfic TIC: Diagnòsi

una elevada experiència professional, i amb un bagatge professional multidisciplinari (enginyers eninformàtica, telecomunicacions, llicenciats en Ciències Econòmiques i Belles Arts...). Els seus serveisprincipals són: taller de productivitat, diagnòstic de productivitat, assessorament en productivitat,càlcul de valor de negoci de les tecnologies (ROI), programa de millora de la productivitat,acompanyament de projectes i gestió del canvi, i formació per rols.

Les instal·lacions principals del CIP estan ubicades a Manresa, al Centre Tecnològic de Manresa(CTM), on disposa de dues sales de demostració de les tecnologies de la iProductivitat (Sala Innova iSala Inspira), així com d’una altra sala de demostració (Sala EMO), a Madrid, on les empreses podenexperimentar el potencial de la plataforma de productivitat. El CIP forma part de la xarxa TECNIO.

Per a més informació es pot consultar el web www.productivitycenter.org.

5.4. Fundació i2CAT

La Fundació i2CAT és un centre de recerca i innovació que té com a finalitat impulsar la investigaciói la innovació en l’àmbit d’Internet de segona generació, i el desplegament d’infraestructures, serveisi aplicacions de banda ampla innovadores, així com potenciar la transferència tecnològica al teixitindustrial català per tal de millorar-ne la competitivitat.

La clau del model de la Fundació i2CAT rau en la col·laboració entre l’Administració, el sectorempresarial i el món acadèmic, mitjançant el model d’innovació de la Triple Hèlix (Loet Leydesdorff)en el terreny de les tecnologies de la informació i la comunicació.

Des del seus inicis, i2CAT ha estat liderada per la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de laInformació i, actualment, en el seu patronat participen tres universitats (Universitat Politècnica deCatalunya, Universitat Ramon Llull i Universitat Pompeu Fabra), diferents organismes públics i dotzeempreses privades del sector de les telecomunicacions i l’audiovisual.

i2CAT té com a objectiu esdevenir un centre tecnològic de referència en l’àmbit dels serveis i de lesaplicacions d’Internet avançades dins dels principals sectors estratègics de Catalunya (sanitat,educació, cultura, indústria, etc.), com a mitjà per aconseguir millorar la productivitat i lacompetitivitat de l’economia catalana i el benestar de les persones.

Les principals línies de recerca i d’innovació impulsades per i2CAT se centren en els àmbits següents:• Tecnologies de xarxa: desenvolupament de sistemes avançats de gestió i virtualització

d’infraestructures (IaaS), tecnologies de transmissió òptica i xarxes de sensors sense fil (WSN).• E-Health i e-Dependència: desenvolupament de plataformes per a aplicacions de telemedicina,

telerehabilitació i teledependència.• Audiovisual: desenvolupament de sistemes per a la transmissió de continguts d’alta definició sobre

xarxes IP i sistemes de distribució de continguts broadcast (P2P).• Educació: aplicació de les noves eines basades en les TIC dins dels procediments educatius.• Clústers sectorials: desplegament d’infraestructures i aplicacions compartides entre empreses

d’una mateix sector econòmic (per exemple, Anella Industrial i Anella Cultural).• Metodologia Living Labs: foment de la participació dels usuaris en totes les fases de desenvolupament

de projectes d’innovació (user-driven innovation).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

33

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 33

Page 34: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Les plataformes de la Fundació i2CAT ofereixen als diferents clústers/àrees d’i2CAT una based’infraestructura de xarxa i serveis necessaris per al desenvolupament dels diferents projectes derecerca i innovació. Existeixen dues plataformes tecnològiques a i2CAT. D’una banda, la NetCat,que consisteix en una xarxa experimental d’alta velocitat. Aquesta xarxa proporciona laconnectivitat entre els diferents laboratoris i grups de treball de la Fundació, així com als diferentscol·laboradors participants en projectes. Així mateix, proporciona als projectes de la Fundació elbanc de proves experimental necessari per al seu desenvolupament i validació en un entornrealista. NetCAT està connectada a les principals xarxes de recerca del món amb les quals esparticipa en diferents projectes internacionals, com ara l’Anella Científica, RedIris, Geant2, Glif iInternet2. D’altra banda, MediaCAT constitueix una plataforma tecnològica per aldesenvolupament de projectes en l’àmbit audiovisual. Aquesta està especialitzada en serveis desoftware, serveis multimèdia i administració de servidors.

Per a més informació es pot consultar el web de la Fundació: www.i2cat.net.

5.5. Citilab. Cornellà

Citilab és un model fractal d’innovació ciutadana pioner a Europa. Els models clàssics de recerca idesenvolupament reconeixen cada cop més el valor que aporten els ciutadans al procés d’innovació.És per això que els laboratoris ciutadans comencen a ser vistos pel món empresarial com unaalternativa de futur, un entorn que paradoxalment cedeix el protagonisme a l’extrem ignorat de lacadena de producció: l’usuari.

Fer l’exercici de dissenyar un espai experimental on es produeixin les condicions òptimes perpotenciar la capacitat innovadora de les persones comporta, amb tota probabilitat, dibuixar un espaiparticipatiu de coneixement obert en què la tecnologia actua com a component accelerador delprocés. Però tots aquests elements, per si sols, no generen propostes de valor per a les empresessense una metodologia que permeti replicar aquestes condicions. Aquest és un dels grans reptesque va acceptar Citilab des de la seva creació ara fa deu anys, primer com a model conceptual delaboratori d’innovació social aplicada i, des del 2007, com una realitat física a Cornellà.

Citilab és un projecte que té com a objectiu explotar i difondre l’impacte digital en el pensamentcreatiu, el disseny i la innovació que sorgeixen de la cultura digital. Aquest model és una mesclaentre un centre de formació, un centre de recerca i una incubadora d’iniciatives empresarials isocials, que parteix de la idea que les tecnologies digitals, i de manera específica Internet,constitueixen un mitjà d’innovació si es manté enfocat en els ciutadans. En els seus dos anys detrajectòria, Citilab ha estat impulsant una intensa activitat com a centre digital d’innovacióciutadana per a la difusió i el foment de la societat del coneixement. Com a entitat sense ànim delucre, la seva activitat està regulada per una fundació mixta de la qual formen part administracionspúbliques, universitats i empreses, i compta amb un important suport per part del Ministerid’Indústria, Turisme i Comerç.

El treball que Citilab realitza comporta una gran implicació social per part de les empreses queparticipen en cadascuna de les línies d’investigació. Així, com a incubadora empresarial, el centreallotja durant un temps limitat prop d’una vintena d’iniciatives tecnològiques de nova creació, queintegren la seva activitat en el marc de les seves grans línies de recerca. L’activitat divulgativa de la

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

34

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 34

Page 35: Monogràfic TIC: Diagnòsi

cultura digital i d’aprenentatge de la tecnologia crea un important vincle col·laboratiu en el teixit sociali ciutadà del seu entorn més immediat que permet realitzar estudis de gran abast. De la mateixamanera, la recerca s’entén aquí com un procés obert que parteix d’un model d’educació i entornsd’aprenentatge, d’impacte social i econòmic, de disseny i processos d’innovació, i Social Media Lab.

Entorn de la ciutat són moltes les oportunitats que s’obren per a la recerca en contextos reals com, perexemple, l’ús de sensors per monitoritzar fluxos urbans de mobilitat, optimitzar recursos hídrics en elmanteniment dels parcs o visualitzar dades de servei que millorin la qualitat de vida dels ciutadans.

Quant a impacte social i econòmic, també s’investiga com el teixit empresarial i la ciutadaniapoden aprofitar els nous models de relació que el Citilab crea, tant en la introducció dels nousactors en la vida de l’empresa, com en l’ús de les TIC en la creació de nous productes i serveisque aporten més valor a la vida quotidiana. En aquest àmbit també s’exploren noves pautes ipossibilitats de treball i emprenedoria.

Un dels objectius principals del projecte és explorar quines formes organitzatives poden donar millorsuport a la innovació social en l’era del coneixement. Aquesta metodologia és la que permetràavenços substancials en l’àrea del disseny vinculat als processos d’innovació. Aquí rau la capacitatde Citilab de replicar el seu model a altres ciutats, com si es tractés d’una estructura fractal, en quècadascuna de les seves parts, per petita que sigui, conté tota la informació per reproduir el modelsencer, fer-lo créixer i evolucionar.

Per obtenir més informació sobre el Citilab es pot consultar el web www.citilab.eu.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

35

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 35

Page 36: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

36

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 36

Page 37: Monogràfic TIC: Diagnòsi

6. Plans de foment de l’ús de les TICDiferents entitats públiques i associacions empresarials disposen de serveis, o fins i tot de plansespecífics, per promoure l’ús de les TIC a les empreses catalanes. En aquest apartat s’han recopilatalgunes de les principals iniciatives existents i s’han ordenat segons l’entitat que les impulsa.

a) Generalitat de Catalunya

D’una banda, Pimestic és el pla d’actuació impulsat per la Secretaria de Telecomunicacions i Societatde la Informació de la Generalitat de Catalunya i per ACC1Ó. El seu objectiu final és la millora de lacompetitivitat de les empreses catalanes, en concret de les pimes, mitjançant la introducció i lautilització eficient de les TIC. Pimestic s’estructura entorn de tres eixos d’actuació: la difusió i lasensibilització (conèixer); l’assessorament i l’orientació (pensar); la implementació i el finançamentde les TIC (fer). Per a més informació sobre Pimestic es pot consultar el web www.pimestic.cat.

D’altra banda, ACC1Ó és l’agència de suport a la competitivitat de l’empresa catalana, especialitzadaen el foment de la innovació i la internacionalització. Ofereix a les empreses assessorament isubvencions per potenciar l’ús d’Internet com a canal de promoció i per desenvolupar projectes webalineats amb l’estratègia d’expansió internacional de l’empresa. Actua en dues línies proncipalment:el Servei d’Assessorament Digital (SAD), que analitza, gratuïtament, la pàgina web de les empresesinteressades per millorar-ne el rendiment, i el Programa 2Bdigital, que afavoreix la promoció i lacomercialització internacional de les empreses catalanes i dels seus productes i serveis a travésd’Internet. Per a més informació es pot visitar el seu portal web www.acc10.cat.

A part, ACC1Ó ha creat la marca Tecnio, que aglutina i dinamitza els principals agents experts eninvestigació aplicada i transferència tecnològica de Catalunya (www.tecnio.cat). Tecnio té, com amissions, consolidar i potenciar el model de transferència tecnològica per generar un mercattecnològic català que aporti competitivitat a l’empresa, i dotar de tecnologia les empreses per aportarvalor afegit als seus projectes i esdevenir un trampolí de projecció exterior.

La Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya iACC1Ó també impulsa una altra iniciativa per millorar la competitivitat de les empreses catalanes delsector de les TIC: és el programa TIC.cat. El Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya (COEIC) hiparticipa juntament amb altres institucions públiques i privades de l’àmbit empresarial, associacionsprofessionals, universitats, centres tecnològics i entitas facilitadores.

b) Cambra de Comerç de Barcelona

La Cambra de Comerç estimula el desenvolupament de les TIC a les pimes catalanes a través dedues línies d’actuació que proposen, d’una banda, consolidar la incorporació de les TIC al teixitempresarial i institucional organitzant accions informatives i tot una oferta de serveis i eines quesiguin adients per ajudar les empreses en aquest procés, i, d’altra banda, defensar els interessos del

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

37

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 37

Page 38: Monogràfic TIC: Diagnòsi

sector en el sentit de vetllar, dinamitzar i acompanyar les empreses de les tecnologies de lainformació com a sector empresarial clau en el nou model industrial de Catalunya. Per a mésinformació es pot consultar la pàgina web de la Cambra: www.cambrabcn.org.

c) Foment del Treball Nacional

Aquesta entitat facilita la implantació de les TIC a les empreses a través de dues vies principalment.La primera és a través de Xarxa Innovació (www.xarxainnovaccio.net), una eina a l’abast de lesempreses que integren la patronal i que té com a missió fomentar i vehicular les diverses iniciativesque siguin d’interès per tal de desenvolupar-hi la innovació com a factor crític d’èxit. La segona ésfirmant acords de col·laboració entre companyies o entitats del món de les TIC i les empresesassociades a la patronal. Es pot ampliar la informació al web www.foment.com.

d) PIMEC

La patronal que dóna suport a les micro, petites i mitjanes empreses de Catalunya, ofereix diferentsserveis als seus associats per tal que implementin les TIC al seu negoci. I ho fa en tres líniesd’actuació: en primer lloc, participant en el pla Pimestic a través de serveis d’orientació iassessorament; en segon lloc, impulsant l’ús de la factura i la firma electrònica i els certificatsdigitals; i, en tercer lloc, facilitant que les empreses tinguin presència a Internet, ajudant-les en elprocés de creació i manteniment d’un portal web. Per a més informació es pot consultar el webwww.pimec.org.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

38

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 38

Page 39: Monogràfic TIC: Diagnòsi

7. Talent i excel·lènciaL’ús efectiu de les TIC per part de la indústria i les empreses està supeditat a la disponibilitat delconeixement i a l’accés a la tecnologia corresponent. Cal remarcar que a Catalunya no hi haproblemes ni de disponibilitat ni d’accés ja que el sector de les TIC està prou desenvolupat i té unalt grau d’internalització, la qual cosa garanteix que el coneixement i la tecnologia de tot el món estàdisponible a Catalunya. El paper de les companyies multinacionals, estrangeres i espanyoles,arrelades al país, així com l’existència d’un teixit local innovador i amb vocació internacional,garanteixen la disponibilitat de la tecnologia mundial.

De totes maneres, el procés d’introducció de les tecnologies a les empreses requereix professionalsamb la capacitat adient; és a dir, amb talent en les TIC. Aquests professionals es troben tant dins delsector subministrador de sistemes i serveis tecnològics com a les empreses que utilitzen aquesteseines, i es distribueixen en parts pràcticament iguals tant en un àmbit com en l’altre segons un estudirealitzat a Catalunya (Estudi de necessitats de recursos humans especialitzat en les TIC, FOBSIC). Peròamb una incidència diferent: els professionals de les TIC es concentren en un 14,8% de les empresesutilitzadores, majoritàriament les més grans, mentre que les pimes tracten directament amb lesempreses subministradores del sector.

En tot cas, l’increment de l’ús de les TIC a les indústries, empreses iorganitzacions en general, necessari per a la millora de la competitivitaten un món global, passa per la disponibilitat de talent de qualitat iquantitat adequades. L’adequació entre aquesta disponibilitat, l’ofertade talent i la demanda per part de les empreses i institucions, no es fàcild’aconseguir. Sigui per la joventut d’aquesta professió o per l’enormetaxa d’evolució de la tecnologia que fan necessari un replantejament permanent de les competènciesprofessionals i de la manera d’introduir les innovacions tecnològiques a les empreses.

En els últims deu anys, s’ha passat d’una manca de professionals deguda als increments d’activitatper la introducció de les TIC a les empreses en un moment en què havien d’adequar els seussistemes a l’euro, sense oblidar l’efecte de l’anomenada bombolla tecnològica, a una reducciódràstica de la demanda dels professionals d’aquest sector a principis de la dècada del 2000. Aratorna a haver-hi falta de professionals (amagada per l’actual crisi però que continuarà els propersanys) deguda fonamentalment a la manca de vocacions tècniques i a l’increment d’ús de les TIC,necessari per situar les empreses catalanes en el mateix nivell de competitivitat que les europees.

Si es considera el volum de professionals en les TIC amb relació al total d’ocupació del país,Espanya ocupa la posició 18 entre 28 països de l’OCDE (Information Technology Outlook, 2008,OCDE) i Catalunya ocupa la posició 11. És a dir, que està en el segon terç de la llista de països ino en les posicions davanteres com correspondria al seu nivell econòmic. Aquest és el primerelement que indica que l’economia del país ha estat basada en sectors poc utilitzadors de les TIC.Si es tenen en compte les dades del Fòrum Econòmic Mundial pel que fa a la disponibilitat decientífics i enginyers (The Global Information Technology Report 2008), Espanya ocupa la posició38 i Catalunya una lleugerament millor, però per sota de França, el Regna Unit o Alemanya. Detot això es pot concloure que hi ha un dèficit estructural de recursos tecnològics que cal poderrecuperar al més ràpidament possible.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

39

L’INCREMENT DE L’ÚS DE LES TIC A LESINDÚSTRIES PASSA PERLA DISPONIBILITAT DETALENT DE QUALITAT

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 39

Page 40: Monogràfic TIC: Diagnòsi

La incorporació al procés productiu de professionals de les tecnologies de la informació i lacomunicació s’ha nodrit, quant a titulacions universitàries, de les enginyeries superiors itècniques, i quant a cicles formatius, de les especialitzacions de grau superior i mitjà. Però elnombre de titulats universitaris s’ha anat reduint des de l’any 2005 fins ara, segons dades delDepartament d’Innovació, Universitat i Empresa de la Generalitat de Catalunya. No obstant això,les dades del curs 2009-2010 són esperançadores ja que sembla que s’hagi trencat la tendènciaanterior, no només pel que fa als estudis que se centren en les TIC sinó també a totes lesenginyeries. Cal, però, esperar els pròxims anys per veure si és un canvi de tendència o si es tractad’un moviment conjuntural fruit de la crisi actual. Pel que fa als cicles formatius, les graduacionsen estudis sobre les TIC, després d’un espectacular creixement, també s’han estancat. En aquestsentit, les dades de Catalunya no són molt diferents de les que presenta la resta de l’Estat espanyolo els països de la Unió Europea, la qual cosa demostra que es tracta d’un fenomen d’arrelsculturals i conseqüències globals com es veurà més endavant. A les estadístiques també s’hi potobservar una certa “defeminització” de les vocacions tecnològiques en els últims anys, cosa querepresenta una pèrdua notable de l’obtenció de talent per al futur.

A més d’aquest problema quantitatiu, es dóna també un problema qualitatiu pel que fa a aquestsprofessionals. Segons les dades facilitades per l’estudi esmentat anteriorment, els professionals deles TIC es distribueixen de la manera següent: un 40% són enginyers superiors, un 31,4% sónenginyers tècnics i un 26,6% són graduats en cicles formatius o d’altres. Aquestes diferències en elspercentatges creen certes disfuncions en el mercat de treball.

Aprofundint una mica més en el que fa referència a l’ajust entre l’oferta i la demanda, es pot dirque no hi ha un equilibri a curt termini en els professionals de les TIC. Però si es consideral’evolució durant un llarg període de temps es poden observar comportaments diferents. Pel quefa a l’oferta, els graduats universitaris i de cicles formatius van créixer d’una manera acceleradafins al començament de la dècada dels 90 del segle XX. A partir d’aleshores ho van fer de maneralineal, i s’ha produït un estancament i una caiguda en els últims quatre anys. En canvi, l’evolucióde la demanda de titulats universitaris per part de les empreses ha estat diferent. Després d’uncreixement també accelerat fins a la dècada dels 90, es va enfonsar dràsticament durant la crisieconòmica viscuda entre 1991 i 1994. A partir de llavors el creixement va ser més que accelerat,com ho estava sent també l’economia en aquells moments de sortida de la crisi, amb ladenominada bombolla tecnològica. La demanda de professionals es va disparar amb taxes del15% anual. Però amb l’esclat de la bombolla la demanda va tornar a caure, encara que de manerano tan forta, des del 2001 al 2003. La situació es va tornar a redreçar, però l’any 2008 vacomençar a aflorar una nova crisi econòmica.

En conjunt, i malgrat els estira-i-arronses, la demanda ha estat per sobre de l’oferta. Això és aixíprincipalment perquè és un sector amb una rotació elevada i amb una proporció de professionalsestrangers més alta que en altres sectors.

Però, actualment, el desajust entre l’oferta i la demanda és més preocupant donada la substancialbaixada d’inscripcions de nous alumnes a les universitats amb estudis tecnològics que hi ha haguten els últims anys, com s’ha comentat anteriorment. Aquest descens es notarà en el mercat de

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

40

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 40

Page 41: Monogràfic TIC: Diagnòsi

treball dels pròxims quatre o cinc anys, quan comencin a sortir els nous graduats. I pot ser pitjor sino canvia la tendència. L’efecte que aquest fet té sobre les empreses és preocupant, tenint encompte la necessitat que tindran d’introduir noves tecnologies per poder acostar-se als estàndardseuropeus i poder competir en un món globalitzat.

A continuació s’apunten les causes que donen lloc a aquesta problemàtica. Abans d’entrar enaltres raons, però, s’ha de dir que el sistema universitari és ineficient ja que té un 40%d’abandonament pel que fa als estudis relacionats amb les TIC (EnginyCat). La xifra és prouindicativa que quelcom s’ha de canviar, no només per mantenir les minvants vocacions, sinótambé per reduir les despeses de formació que no donaran fruit a la societat. Probablement,aquesta alta taxa d’abandonament té molt a veure amb el cercle viciós següent: la manca devocacions fa disminuir les inscripcions d’accés a la universitat, i la manca de flexibilitat de launiversitat per adaptar-se a aquesta baixada de la demanda provoca la reducció de les notes detall, la qual cosa fa que entrin en els estudis de les TIC alumnes poc preparats i poc motivats,tenint en compte que resulten ser estudis escollits com a segona opció.

En el fons, el problema de la manca de vocacions tècniques en general, i de les TIC en particular, tédiverses causes: culturals, socials i laborals. Una part important rau en l’ensenyament secundari, ons’ha produït una reducció del 35% en les inscripcions al batxillerat de modalitat tecnològica durantels darrers sis anys, segons el Departament d’Educació. Les raonssocials tenen a veure amb la disminució de la imatge social del’enginyer. En especial la de l’informàtic, que, per desconeixement,s’associa a una persona esquerpa, poc sociable i una mica freaky, ambgrans coneixements però que resulten de poc interès fora del seuambient. Aquesta imatge, que caracteritza la professió relacionada ambles TIC un tant deshumanitzada, és la que també justifica la disminucióde les vocacions femenines, que són més sensibles a les professionsamb més contingut de cooperació social, més compromis i méshumanes. En aquest sentit, s’ha de fer un gran esforç per tractar demillorar la divulgació d’una feina com és la dels professionals de les TIC, i per demostrar els vessantssocials d’aquesta professió, enfocada en part a la millora del benestar de les persones. I s’espera queiniciatives com la que està fent EnginyCat en els centres de secundària puguin donar bons resultats,encara que seran visibles només a llarg termini.

Les causes culturals tenen a veure amb la cultura del poc esforç instal·lada a les societats occidentals,i en particular a casa nostra. Es poden veure anuncis d’aprendre anglès sense esforç, d’aprimar-sesense esforç, de pagar sense esforç, etc., quan la realitat és tot el contrari. I aquesta condició delmínim esforç no lliga amb les professions tècniques, les quals requereixen un reciclatge permanent alcostat del gran esforç que suposa haver aconseguit la titulació. Un altre punt que desvaloritza lescarreres tècniques és el fet de creure que aquests estudis no tenen diferències salarials moltdiferencials respecte a d’altres. Però això no és així, perquè segons demostra un estudi sobre elssalaris dels professionals després de quatre anys d’haver acabat la carrera (Informe Flash. La mancad’enginyers en el sector de les TIC, Everis), els enginyers industrials, els metges i els enginyers detelecomunicacions i informàtics són els que tenen, de mitjana, les retribucions més altes.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

41

EL SISTEMA UNIVERSITARIÉS INEFICIENT JA QUE TÉ UN 40%D’ABANDONAMENT PELQUE FA ALS ESTUDISRELACIONATS AMB LES TIC

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 41

Page 42: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Però al darrere de la manca de vocacions tècniques també hi ha raons laborals en el sentit que, pelfet d’haver-hi més titulats superiors que de grau mitjà i de cicles formatius, molts professionals degrau superior han de cobrir les feines que corresponen a titulacions inferiors (que no omplen el buitdel mercat laboral) amb el conseqüent desencant que això suposa, ja que els salaris i lesresponsabilitats són inferiors als que podrien aspirar.

Davant d’aquesta situació, es pot concloure que la potenciació dels cicles formatius és la clau pernormalitzar el funcionament d’aquest sector. Reforçant la formació professional no només pel quefa a la qualitat sinó també a la imatge social que s’hi associa, es redreçaran en un futur elsdesequilibris del sector. Però això no serà possible sense la col·laboració de tots els agentsimplicats. En aquest sentit, cal que les empreses valorin els professionals provinents de laformació professional i que els donin els llocs i les responsabilitats que els pertoca en eldesenvolupament de les TIC. Tanmateix, les empreses també han d’apostar pels titulatsuniversitaris facilitant-los les seves carreres professionals i valorant les seves capacitats delideratge en projectes tecnològics complexos i en la innovació de productes i processos mitjançantl’ús intensiu de les TIC. Paral·lelament, les universitats han de preparar aquests professionals ambconeixements tecnològics profunds però també amb habilitats com la capacitat de lideratge i detreball amb equip necessàries per dur a terme la seva funció a les empreses. Aquí pot jugar unpaper molt important la formació de postgrau feta en col·laboració estreta amb les empreses. Lamillora de la qualitat dels professionals estarà marcada també per una especialització més grande les universitats en lloc de competir per donar els mateixos estudis a tot arreu.

La innovació a l’empresa basada en l’ús de les TIC necessita també una bona entesa entre elsprofessionals de les TIC i els gestors empresarials. I per tal de facilitar el diàleg entre aquestes duesparts cal incloure, d’una banda, coneixements de gestió empresarial en els estudis dedicats a les TIC,i, d’altra banda, formació en sistemes i solucions TIC en les carreres universitàries d’enginyeria,ciències econòmiques i administració d’empreses.

Com s’ha dit anteriorment, també s’ha de fer un esforç important percanviar la imatge social del professional en TIC en els centres docentsde secundària i als pares, tant pel que fa a la potenciació de la formacióprofessional com del batxillerat tecnològic. Aquest aspecte també es pottreballar a l’educació primària i aprofitar els ordinadors i aplicacions ales aules per explicar, a més dels continguts pedagògics corresponents,en què consisteix la feina dels professionals. Tots aquests factors podenfer incrementar les vocacions en les TIC o, si més no, conèixer milloraquesta professió per part dels futurs usuaris.

A curt termini, la crisi actual reduirà temporalment les necessitats de professionals d’aquest sector,però la tendència a la baixa de les matriculacions en els estudis tècnics, i de les TIC en concret,augura una reducció substancial de la disponibilitat de professionals d’aquest àmbit els pròximsanys, la qual cosa provocarà l’entrada de professionals de fora. Però la situació semblant en altrespaïsos farà més complicada aquesta opció i, a més, serà més cara.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

42

LA INNOVACIÓ A L’EMPRESABASADA EN L’ÚS DE LES

TIC NECESSITA TAMBÉ UNABONA ENTESA ENTRE ELS

PROFESSIONALS DE LESTIC I ELS GESTORS

EMPRESARIALS

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 42

Page 43: Monogràfic TIC: Diagnòsi

8. Principals tendències tecnològiques i organitzatives, solucions industrials,mètodes i estàndards

8.1. Tendències tecnològiques i organitzatives

8.1.1. Cloud ComputingÉs necessari parlar de l’anomenat Cloud Computing i explicar per què i de quina manera aquestatecnologia pot ajudar a totes les empreses –però molt especialment a les més petites– a assolirguanys de competitivitat mitjançant un ús molt més senzill i econòmic de les TIC. Assolir els guanysen competitivitat avui en dia vol dir, entre moltes altres coses, no dedicar recursos ni temps a tot allòque no aporta valor afegit als productes i serveis que l’empresa fabrica/comercialitza. Pel seu dissenyi tecnologia, el Cloud Computing és una eina indispensable per aconseguir-ho.

El terme cloud computing està íntimament lligat a una evolució tècnica iniciada ja fa molts anys,anomenada ASP (Application Service Provider, proveïdor de serveis d’aplicació), i que va ser moltreforçada per totes les aportacions tecnològiques que es van assolir en el desenvolupament de laanomenada nova economia. Amb aquesta tècnica ja es pretenia que l’accés a les aplicacions espogués fer d’una manera molt senzilla, i sobretot que els usuaris no es veiessin forçats a adquirir imantenir uns coneixements tècnics i inversions complementàries. ASP estableix un model en què al’usuari només li calia contractar un servei, regulat per un contracte i amb unes determinadescondicions de qualitat i facturació, per utilitzar l’aplicació desitjada.Certament, des de la perspectiva d’un usuari, la proposta de valor ésforça interessant ja que, finalment, es fan les primeres passes: utilitzaruna aplicació no vol dir assumir també altres despeses i coneixements.

Posteriorment, la tecnologia ASP va evolucionar i van anar apareixentnous models, també amb les corresponents abreviacions: SaaS(abreviació de Software as a Service), que fonamentalment és unacontinuació del model ASP en què el software es pot oferir com unservei on l’usuari paga per aquest servei segons el consum que en faci.En el cas d’aplicacions complexes com ERP, aplicació dissenyada per fer la gestió integral de totesles àrees d’una empresa, les àrees comercial, logística, de finances, de producció i CRM són lesprincipals i habitualment les més implantades. Els models de SaaS, ASP o Cloud Computing, sónigualment adequats per a aquests software complexos, sempre que permetin fer a l’empresa lespersonalitzacions necessàries per obtenir el màxim benefici de la implantació d’un sistema ERP.

SaaS ja té un grau d’adopció molt important per la indústria proveïdora de serveis i aplicacions finsal punt que es defineixen submodels que caracteritzen el col·lectiu de proveïdors, serveis iespecialitzacions que tenen. D’aquesta manera, es parla d’IaaS (Infraestructure as a Service) per ferreferència als proveïdors que ofereixen serveis d’infraestructures com xarxes, data centers, etc. Elsseus productes s’adrecen fonamentalment a altres proveïdors de serveis SaaS que basen la sevaoferta en productes propis integrats amb serveis IaaS. També es parla de PaaS (Platform as a

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

43

AQUESTA TECNOLOGIA POT AJUDAR A TOTES LES EMPRESES A ASSOLIRGUANYS DE COMPETITIVITATMITJANÇANT UN ÚS MOLTMÉS SENZILL I ECONÒMICDE LES TIC

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 43

Page 44: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Service), que fa referència a tots els proveïdors que ofereixen software de base per a la creaciód’aplicacions sota el model SaaS o Cloud Computing. Exemples d’aquest tipus de serveis sónWindows Azure de Microsoft o les plataformes d’Amazon i Google, entre d’altres, que ofereixen lapossibilitat que dissenyadors d’aplicacions les utilitzin per a la seva oferta de serveis cloud (en xarxa).Els serveis PaaS són una bona solució per al desenvolupament d’aplicacions, ja que simplifiquen l’úsde la tecnologia cloud i la posen a l’abast de qualsevol empresa que desenvolupi aplicacions. CloudComputing és la tercera evolució d’aquesta tendència a simplificar l’ús de les TIC per a totes lesempreses, ja iniciada amb les tecnologies ASP i continuada per SaaS. El Cloud Computing es basaen un model en què tant les aplicacions com les dades resideixen a la xarxa (la xarxa Internet, thecloud) i els usuaris hi accedeixen mitjançant dispositius finals com un ordinador, una PDA, un telèfonmòbil, etc. L’usuari no requereix més coneixements que els necessaris per a l’aplicació objecte delcontracte. El servei Cloud Computing, que es regula per unes normes de qualitat anomenades SLA(Service Level Agreement), ja inclou tots els programes i elements hardware associats per al correctefuncionament del servei contractat. Dit d’una altra manera, el proveïdor del servei es responsabilitzade totes les infraestructures necessàries per al bon funcionament de l’aplicació contractada. Aquestaresponsabilitat es manté mentre el contracte signat tingui vigència.

La tecnologia Cloud Computing ofereix implementa la capacitat on-demand, que garanteix elcreixement de les infraestructures necessàries en funció de la demanda dels usuaris; ofereixrapidesa en la provisió del servei, ja què és freqüent que totes les passes necessàries per a donar-se d’alta al servei es puguin realitzar via web; permet l’accés des de qualsevol lloc i a qualsevolhora, tret característic de la xarxa Internet; i ofereix qualitat del servei mesurable amb el seucorresponent contracte.

És la continuació d’un camí iniciat per aplicacions senzilles com el correu electrònic, per al qual avuimolt poques empreses es plantegen instal·lar el hardware i les aplicacions necessàries per fer-ne unaexplotació directa. Pràcticament totes tenen el servei de correu electrònic externalitzat, igual que fanamb el transport, la neteja, etc. Això permet dedicar més temps i més inversions al negoci propi, i eljust i mínim a les infraestructures operatives de l’empresa encara que, com en el cas de les TIC,siguin molt importants per a la productivitat global de les empreses.

Els avantatges que un model com el de Cloud Computing ofereix són molts i importants,especialment per a les petites i mitjanes empreses, sovint amb pocs recursos i coneixements perdedicar-los a les TIC, però amb les mateixes necessitats que les grans pel que fa a la utilitzaciód’aplicacions de gestió avançades, mobilitat, evolució, etc. Cal destacar-ne els avantatges següents:A) Servei sense interrupcions, 24x7. Un servei Cloud es basa en la utilització d’elements de hardwareredundants, que en cas de fallida entren automàticament en servei. De manera constant esmonitoritzen les infraestructures i es realitza un seguiment per tal d’evitar i preveure problemes quepuguin afectar la disponibilitat del servei, incloent-hi alimentació elèctrica, refrigeració, seguretatfísica, etc. B) Ràpida reacció. Procediments i mitjans per restaurar un servei o un equip en el menortemps possible amb personal permanentment format i sense que el servei quedi afectat ointerromput. C) Comunicacions. Accés a la xarxa Internet i d’altres amb cabals suficients i ambredundància de les interconnexions. El servei estarà disponible qualsevol hora i des de qualsevol lloc.D) Gestió del creixement. El servi Cloud es responsabilitza de la gestió de tot el hardware i sempreassegurarà la capacitat suficient per absorbir totes les peticions del usuaris. Aquesta gestió es fa de

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

44

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 44

Page 45: Monogràfic TIC: Diagnòsi

manera contínua i sense que tingui implicacions en la disponibilitat del servei. E) Seguretat. CloudComputing fa una gestió interna de tots els elements amb la finalitat de garantir la seguretat de lesdades i dels processos que les aplicacions realitzin. La gestió feta per personal altament qualificataconsegueix uns nivells de seguretat molt més alts que els habituals quan la seguretat estàdissenyada i gestionada directament per la pròpia empresa. F) Gestió de les dades. Íntimamentrelacionada amb el punt anterior. Un servei de Cloud Computing es responsabilitza de fer les còpiesde seguretat necessàries per tal de garantir l’accés a les dades i l’eventual recuperació de les dedates anteriors. Donat el volum de dades que ha de tractar, un servei d’aquest tipus pot utilitzarhardware especialitzat i amb alta capacitat sense que es penalitzi el servei amb un cost elevat. G)Provisió del servei. Tota la instal·lació està preparada perquè el fet de donar d’alta nous serveis ousuaris sigui un procés fàcil i ràpid. L’empresa obté una reducció significativa del temps necessariper posar en marxa un nou sistema, afegir-hi nous usuaris, canvis en la seva configuració, etc. H)Gestió de les aplicacions. Personal especialitzat i exclusivament dedicat a aquesta tasca realitza totesles gestions relacionades amb el dia a dia de l’aplicació oferta en servei Cloud: canvis de versió,canvis en els paràmetres de funcionament, gestió de la base de dades, etc. Així s’aconsegueix quela qualitat en el servei sigui molt alta. I) Actualització constant. Cloud Computing és un servei i esgestiona com a tal, fet que implica que tot el hardware que s’utilitza es renovarà periòdicament perles versions més actualitzades i modernes. El proveïdor del servei s’encarregarà d’obtenir la millorqualitat/preu, estalvis energètics, etc. J) Rapidesa en la contractació. El proveïdor té automatitzatstots el processos per donar d’alta una nova companyia amb els seus usuaris. És un procéspràcticament immediat. K) Sense inversions. És un servei que es paga mitjançant una quota mensualrelacionada amb el consum del servei, per exemple: quantitat d’usuaris que utilitzen l’aplicació,quantitat de nòmines calculades, etc. L) Creixement sense límits. El servei donarà resposta a lesnecessitats de creixement que tingui l’empresa de manera gairebé immediata. Forma part de lagestió assumida pel proveïdor del servei Cloud. M) Global. És un servei que estarà disponible des dequalsevol lloc i a qualsevol hora. Obre unes possibilitats noves per estar més a prop del nostresclients, i atendre’ls de manera més àgil i ràpida. N) Despeses conegudes. La quota del servei és fixai coneguda, i inclou tots els elements necessaris per al servei contractat. No hi ha despesesaddicionals. O) Gestionat. No serà necessari personal qualificat en TIC, ja què tota la gestió està fetapel proveïdor i està inclosa en el preu del servei. Els usuaris només han de conèixer l’ús de l’aplicacióamb relació al seu negoci. P) Acord contractual de nivell de servei. El servei disposa d’un contracteque regula i defineix la qualitat del servei, drets i obligacions dels usuaris. Q) Contractació senzilla.Es contracta un nombre d’usuaris que accediran al servei amb el seu cost mensual fix.

Encara que el sistema Cloud Computing és de propòsit general i no està concebut per a un tipusd’empresa determinat (el pot utilitzar qualsevol empresa tant per volum com per sector d’activitat),sí que hi ha un col·lectiu en què els avantatges del sistema poden ser més importants. Són lessegüents: A) Empreses amb delegacions o punts operacionals distribuïts. En aquest cas tenim accésa una aplicació centralitzada i comuna, sense necessitat de costos addicionals ni estructures decomunicacions complexes. B) Empreses petites i mitjanes, en les quals la dificultat per gestionar lesTIC i seguir-ne l’evolució és més evident. Cloud Computing dóna la possibilitat d’utilitzar aplicacionsavançades sense haver d’adquirir i mantenir les infraestructures i els coneixements necessaris. C)Empreses que vulguin millorar la gestió de les seves inversions. Cloud Computing converteix lesinversions en una despesa mensual coneguda i que varia en funció del consum que se’n fa. D)Empreses de nova creació, en què les inversions s’han de dedicar al desenvolupament del nou

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

45

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 45

Page 46: Monogràfic TIC: Diagnòsi

negoci, o en què la capacitat d’endeutament estigui limitada. E) Empreses en què la rapidesad’instal·lació d’una nova aplicació sigui important. Cloud Computing és avui el sistema més simple iràpid per començar a utilitzar una aplicació. F) Empreses que tinguin moltes variacions en l’ús quefan de l’aplicació. G) Empreses que vulguin dedicar-se a gestionar el seu negoci, sense perdre lapossibilitat d’utilitzar les TIC per guanyar en competitivitat.

En la contractació d’un servei en Cloud Computing, un dels punts importants és assegurar elcompliment de la Llei de protecció de dades (LOPD), que en definitiva complementa els temesde seguritat que s’han comentat anteriorment. Així, amb relació a la LOPD, el Cloud Computingimplica la gestió per un tercer com a encarregat del tractament de les dades personals d’un client(responsable dels fitxers) en virtut de l’article 12 de la Llei orgànica 15/1999, de 13 de desembre,de protecció de dades de caràcter personal. En aquest sentit, sempre s’haurà de redactar uncontracte de prestació de serveis entre el client (responsable del fitxer i qui haurà de registrar elsseus fitxers a l’Agència de Protecció de Dades) i l’empresa que dóna el servei de CloudComputing (encarregat del tractament de les dades de caràcter personal del client i qui haurà detractar-les amb compliment de les mesures de seguretat establertes en el Real decret1720/2007, de 21 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de desenvolupament de la Lleide protecció de dades personals).

Els serveis de Cloud Computing complementen i faciliten l’ús de l’aplicació. Això vol dir que la tria dequina és l’aplicació que l’empresa necessita continua sent vigent i té la mateixa importància que encas d’una explotació tradicional (instal·lada en servidors propis i gestionada internament). Ésnecessari que l’aplicació estigui tècnicament adaptada al model Cloud Computing, en què el primerrequeriment és l’accés via Internet, la seguretat de les dades i la capacitat de fer les personalitzacionsque l’empresa requereixi.

Centrant-nos en aplicacions de gestió empresarial, ERP, CRM, etc., el punt de les personalitzacionsés molt important ja que l’adequació d’aquestes aplicacions a les necessitats de l’empresa és un puntfonamental per garantir que l’aplicació reforça la competitivitat de l’empresa i li permet evolucionar iimplantar nous processos de negoci quan siguin necessaris. Tot això es diu perquè si l’aplicació noha estat preparada per un model Cloud Computing difícilment serà operativa en termes de costos enel model Cloud sense perdre’n la flexibilitat.

Cloud Computing és avui una eina molt valuosa perquè els empresaris i directius d’empreses latinguin en compte en les seves decisions de planificació estratègica. Simplifica l’ús de les TIC in’allibera de la gestió i això significa temps per guanyar, estalvis en inversions, etc. Amb una seleccióde l’aplicació adequada a les necessitats de cadascú, es faran realitat els guanys en competitivitatque s’espera de les TIC.

8.1.2. Green IT (o tecnologies verdes)Per definició, green IT o green computing es refereix al seguit de pràctiques, tecnologies i estàndardsque milloren l’eficiència dels recursos computacionals alhora que redueixen els impactesmediambientals.

La problemàtica d’ineficiències en les TIC i el seu gran impacte mediambiental no han aparegutdel no res. Fa molt de temps que existeixen, però no ha estat fins a l’aparició d’aquesta gran crisieconòmica global i de l’anunci de futures regulacions entorn de les emissions de CO2, que lesempreses s’ho comencen a prendre seriosament. En el moment en què s’ha començat a reduir elpressupost anual de molts departaments de TIC, aquests han vist impossible continuar amb el

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

46

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 46

Page 47: Monogràfic TIC: Diagnòsi

ritme d’aprovisionament de recursos de computació dels darrers anys, sense que s’hagi frenat lademanda creixent d’aquests per part de la majoria de departaments usuaris. Com es potproporcionar a l’empresa la infraestructura tecnològica necessària amb un pressupost retallat i,addicionalment, reduir el cost de manteniment? I és aquí on es comencen a plantejar algunesqüestions, com les que es plantegen a continuació.

Es pot treure un major profit dels recursos basats en les TIC existents? Per descomptat. Lamitjana d’utilització dels recursos de procés (servidors) és del 21%. D’aquí les tecnologies devirtualització. La mitjana d’utilització dels recursos d’emmagatzematge de l’empresa és del 35%.D’aquí tecnologies com thin-provisioning. Si s’extrapola a termes econòmics, s’observa que del100% de la inversió de capital efectuada, realment l’empresa n’aprofita menys de la meitat, i quea banda d’aquest malbaratament de recursos, s’ha de tenir en compte la despesa generada permantenir-los en funcionament.

Un sol centre de procés de dades de mida mitjana consumeix entorn de 177.000.000 kWhd’electricitat i 227 milions de litres d’aigua en deu anys. Això representa un cost d’uns 3 milionsd’euros en aquests deu anys. Aquest cost es podria reduir un 50% amb una barreja de bonespràctiques i la implementació de les tecnologies adequades en cada cas.

Com es pot saber si la infraestructura actual és ineficient? No es pot millorar el que no es coneix,i la primera passa que han de donar les organitzacions és la de monitoritzar degudament les sevesinfraestructures. Com més valors de paràmetres es coneguin, millor capacitat per decidir quinessón les àrees de les TIC que es poden millorar. Darrerament hi ha un parell de mètriques quecomencen a agafar embranzida dins del sector: la PUE (Power Usage Effectiveness) i la DCiE(Data Center Infraestructure Efficiency). Aquestes dues mètriques van ser definides perl’organisme nord-americà Green Grid amb l’objectiu de disposar d’un valor numèric del nivelld’eficiència energètica dels data centers (o centres de procés de dades), i que sembla que s’estancomençant a convertir en un estàndard. Tot seguit es descriu un exemple basat en aquestesmètriques per entendre’n el valor. Cal imaginar que una empresa especialitzada implementa lamètrica a un data center i li comunica que la seva PUE mitjana d’un any és de 2,3. Aquesta xifrasignifica que per cada kW que la seva infraestructura de computació aprofita operativament, el seusistema en necessita 1,3 kW més. Per què? Aquest aspecte és el que s’ha d’estudiar. De moment,el que indica aquest valor és que s’està consumint més del doble de l’electricitat que realment esnecessita. Motius? Solen ser una barreja de molts factors, però bàsicament són ineficiències en elsistema de refrigeració del centre de procés de dades, mal dimensionament dels sistemesd’alimentació ininterrompuda o del cablejat estructurat de la infraestructura, etc. Ara ja es té unpunt de partida per millorar i reduir els costos dels sistemes. Com es deia anteriorment, esnecessita un indicador de l’eficiència, i aquest és un bon punt de partida.

Amb green IT es parla molt de la reducció de consum elèctric. Però, és realment important això?Entre el 30% i el 40% del consum d’energia elèctrica de les empreses es produeix en lesinfraestructures basades en les TIC, siguin centres de procés de dades o llocs de treball. És lamitjana de tot tipus d’empresa, perquè lògicament aquest percentatge és molt menor a lesempreses de producció. Hi ha casos en què, tot i disposar del pressupost necessari per fer gransinversions en hardware, l’empresa no pot executar els projectes perquè no disposa de suficientenergia elèctrica i el seu proveïdor no és capaç de proveir-li’n. En aquestes circumstàncies ésquan la millora de l’eficiència en el consum elèctric es converteix en un imperatiu, ja que elrecurs es converteix en limitat, i quan això passa les tornes es canvien. Ja no és una qüestió dereducció de costos, sinó de supervivència.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

47

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 47

Page 48: Monogràfic TIC: Diagnòsi

És realment important tenir en compte l’impacte mediambiental de la infraestructura tecnològicade l’empresa? Cada vegada és te més en compte l’impacte mediambiental de les empreses. Hi haestadístiques del World Business Council for Sustainable Development (WBCSD) que mostrendades molt interessants, com la disposició que tenen els compradors per a l’adquisició deproductes produïts per empreses que demostren la seva ètica mediambiental per davant d’altresque no ho tenen en compte, tot i que això suposi un sobrecost en el producte. Dit d’una altramanera, la gent comença a preferir comprar productes d’empreses que s’identifiquin com arespectuoses amb el medi ambient encara que aquest producte sigui lleugerament més car queel de la competència menys “verda”.

Pel fet que cada vegada hi ha més informació de l’impacte mediambiental de les empreses, elsresponsables dels departaments de medi ambient i/o sostenibilitat d’aquestes han d’intentar reduirels impactes que la seva empresa té en la natura, perquè saben que, a banda d’actuar èticament,aquest fet els pot ajudar a vendre més. Aquesta és la realitat.

Com s’ha dit anteriorment, entre un 30% i un 40% de la despesa d’electricitat de l’empresa provéde les TIC. En el procés de generació d’energia s’ha emès CO2, del qual és indirectamentresponsable l’empresa que la consumeix. Un sol servidor és responsable de l’emissió de 5,3 tonesde CO2 en un any. La indústria de les TIC és la responsable del 6% de les emissions de gasosd’efecte hivernacle al món. Es necessita un bosc ple d’arbres amb una superfície com tresvegades Catalunya per poder absorbir aquesta quantitat de CO2. Cada quatre anys, de mitjana, esprodueix una renovació total de la infraestructura de PC i servidors de les empreses, cosa quegenera tones de deixalla electrònica, de la qual bona part no serà realment reciclada. Totesaquestes dades segurament no tindrien la importància que tenen actualment si no fos perquè espoden reduir aquestes xifres a la meitat, amb el benefici mediambiental que això suposa, peròpotser és més important per a les empreses l’estalvi de diners que pot comportar. En alguns casosen forma de reducció d’impostos i en d’altres en forma de reducció de costos com a conseqüènciade les bones pràctiques. Sigui com sigui, el que està clar és que amb les TIC les empreses higuanyen tenint en compte l’aspecte mediambiental, sigui directament o indirectament.

Així doncs, per on cal començar? Es proposen una sèrie de passes que poden ajudar a obtenir unsràpids beneficis (econòmics i mediambientals): A) Eliminar el hardware en “estat de coma”.Implementar tecnologies de virtualització de sistemes i servidors que compleixin amb els estàndardsEnergy Star d’eficiència energètica. B) Monitoritzar i controlar el rendiment del centre deprocessament de dades en temps real (més de la meitat de les organitzacions no saben nil’electricitat que es consumeix al data center). C) Implementar les mètriques PUE i DCiE. Estudiar-ne els valors en un termini prou llarg de temps (es recomana un any) i establir objectius clars demillora. D) Optimitzar el control de la temperatura del data center i la distribució dels fluxos d’aire.Veure els paràmetres de l’American Society of Heating, Refrigerating and Air-Conditioning Engineers(ASHRAE) de temperatura òptima per a data centers. Pot haver-hi una gran diferència. E) Utilitzarles funcionalitats d’estalvi energètic dels llocs de treball (PC) a tota l’empresa. Que l’equip entri ensuspensió al cap d’una hora de no fer-se servir, ja és un bon començament.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

48

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 48

Page 49: Monogràfic TIC: Diagnòsi

8.1.3. Gestió de la informacióUna de les característiques clau per entendre la nova societat digital és la quantitat d’informació quees genera i que es pot capturar i emmagatzemar en cada un dels processos de negoci o de lesinteraccions entre els diferents components de la societat. Segons una estimació d’IDC, la societatdigital va generar 150 exabytes (milers de milions de gigabytes) l’any 2005 i s’espera que generi uns1.200 exabytes l’any 2010. Això significa que la quantitat d’informació que es genera s’ha multiplicatper 8 en cinc anys, la qual cosa suposa una taxa de creixement anual superior al 60%. De fet, la IDSconsidera que la capacitat d’emmagatzematge creixerà a un ritme inferior a la quantitat d’informaciógenerada i això suposarà un repte específic per a les tecnologies de la informació.

Més del 80% de la informació que es genera i que és clau per analitzar i entendre els processos denegoci, és informació no estructurada i en formats diversos com ara àudio, vídeo, correu electrònic,etc. La necessitat de capturar, emmagatzemar i convertir aquesta ingent quantitat de dades eninformació útil per a la presa de decisions és el nou repte a què s’enfronten les tecnologies de lainformació. No es tracta només que a cada nanosegon es genera molta més informació rellevant pera l’empresa sinó que, a més, la volatilitat d’alguns mercats ha augmentat considerablement (tal coms’ha posat de manifest en l’última crisi econòmica) i, per tant, és necessari poder capturar i processaraquesta informació amb més rapidesa amb l’objectiu que puguem prendre les decisions adequadesen cada moment. En aquest sentit, si les TIC s’enfrontaven fa quaranta anys a la necessitatd’automatitzar i mecanitzar els processos de negoci, en l’actualitat el nou repte de les tecnologies dela informació és la capacitat de capturar la informació disponible amb l’objectiu de poder gestionar-la i facilitar la predicció i la presa de decisions.

Igual que hi havia una proposta de valor relacionada amb la implantació de sistemes d’ERP(bàsicament relacionada amb l’automatització dels treballs a l’empresa i la integració dels processosd’aquesta), hi ha tres grans àrees en què es concreta la proposta de valor de la gestió de lainformació per part de les TIC.

La primera àrea és la que fa referència al creixement rendible iintel·ligent del negoci. L’apropiat ús de la informació obre mésoportunitats per optimitzar la cartera de clients, millorar les relacionsamb ells, identificar nous mercats o desenvolupar nous productes iserveis que permetin a l’empresa garantir el creixement rendible iintel·ligent de la seva línia d’ingressos. Per posar un exemple, elsfabricants d’automòbils podrien monitoritzar el comportament delsconductors mitjançant sensors d’informació ubicats al tauler decomandaments, de manera que analitzant aquest comportamentpoguessin llançar al mercat noves opcions que poguessin tenir mésèxit en els diferents segments de clients.

La segona és la reducció de costos i la millora de l’eficiència. L’anàlisi de la informació disponible ila implantació de models predictius permet a les empreses optimitzar l’assignació de recursos i decapital, de manera que es redueixin els costos i es millori l’eficiència. Per posar un exemple, la RoyalShakespeare Company va millorar en un 70% la seva campanya de captació d’abonats en l’últimatemporada mitjançant l’anàlisi detallada de les dades dels clients en els últims anys i l’establimentde patrons de preferència i de perfils de diferents grups de clients. Així, la seva campanya per a lacaptació d’abonaments va ser molt més específica i estava molt més ben dirigida a aquells clientsque tenia major propensió a adquirir els diferents abonaments.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

49

MÉS DEL 80% DE LAINFORMACIÓ QUE ESGENERA I QUE ÉS CLAUPER ANALITZAR IENTENDRE ELSPROCESSOS DE NEGOCI,ÉS INFORMACIÓ NOESTRUCTURADA I ENFORMATS DIVERSOS

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 49

Page 50: Monogràfic TIC: Diagnòsi

I la tercera és la gestió proactiva del risc. En aquest sentit, la gestió analítica de la informació permetpredir i identificar amb més certesa aquells riscos que poden afectar, i al mateix temps permetenpreparar-se per neutralitzar o respondre-hi més eficaçment. Exemples d’aquesta gestió proactiva deriscos estan en totes les indústries. Per exemple, els processadors de pagaments per targeta decrèdit monitoritzen els milers de milions de transaccions que processen i són capaços d’identificarcomportaments fraudulents amb un alt percentatge d’èxit. Una cosa semblant passa amb lesempreses d’assegurances, que saben amb certesa que les reclamacions fraudulentes ocorren ambmés freqüència els dilluns que qualsevol altre dia de la setmana, ja que és durant el cap de setmanaquan els potencials defraudadors han preparat les seves peticions i, si de cas, han demanat el suporti ajuda d’amics i tercers per realitzar les seves peticions fraudulentes.

Aquest desenvolupament de les capacitats analítiques de les TIC, enteses com la capacitatd’emmagatzemar dades i extreure’n models que permetin predir esdeveniments i millorar el procés depresa de decisions, ha generat la necessitat de disposar d’aquest tipus d’habilitats dins de les àrees detecnologia de les empreses. Com ha descrit magistralment Hal Varian, l’economista en cap de Google,“les dades estan disponibles en gran mesura; el que ens falta és la capacitat d’extreure’n coneixement”.

En el procés necessari per implantar una solució de gestió de la informació, hi ha una sèrie d’aspectesque cal resoldre i que, en la majoria dels casos, no ho estan. Un d’ells és el model de govern de lainformació o Data Governance. El model de govern de la informació és un conjunt de processos iresponsabilitats que permet definir i actualitzar correctament la informació dins de l’organització. Ésimpossible avançar en la gestió de la informació sense un consens sobre el significat d’aquesta. No tésentit avançar en el que és el món de l’analítica de clients si el significat de client no està compartit através de tots els departaments de l’empresa, i si no existeixen unes normes molt clares sobre com esdóna d’alta un nou client, com s’actualitza la seva informació i qui és el propietari d’aquesta informació.

Un altre dels aspectes clau en la gestió de la informació és l’adequada implantació de les einesnecessàries a diferents nivells. Segons un estudi realitzat per l’IBM - Institute for Business Valuesobre 400 empreses en l’àmbit mundial, hi ha una gran diferència en l’ús de les diferents eines entreles empreses que estan més avançades en el món de la gestió de la informació i aquelles empresesque són incipients en aquesta àrea.

Figura 16

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

50

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 50

Page 51: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Com es pot veure a la figura 16, hi ha dos grans grups d’eines de gestió de la informació. D’unabanda, les eines que ajuden en la gestió del negoci i que inclouen: quadres de comandament igeneradors d’informes; eines analítiques i predictives que permeten processos de mineria de dadesi generació de models predictius; i eines de gestió de regles de negoci. D’altra banda, hi ha les einesde gestió de la informació, que inclouen: eines de gestió de continguts; eines d’extracció, neteja iintegració de dades (ETL); i eines de gestió de dades mestres. El nivell de maduresa i d’ús querealitzen les empreses varia sensiblement, com es pot veure a la figura. Les empreses mésavançades en l’àmbit de la gestió de la informació arriben a utilitzar fins a 4,4 vegades més algunesd’aquestes eines que les empreses que encara són incipients en aquest àmbit de les TIC.

Es poden distingir cinc estadis distints de maduresa en l’ús de la gestió de la informació en lesempreses, tal com mostra la figura 17.

Figura 17

Per últim, els diferents nivells de maduresa de l’empresa en la gestió de la informació estanrelacionats amb la implantació de les diferents eines de gestió de dades així com d’eines predictivesi de mineria de dades (és a dir, gestionar les dades i aprendre’n), i amb la maduresa en lacanalització i l’ús d’aquesta informació i coneixement en els propis processos de negoci. Aquest últimaspecte, el fet de poder canalitzar la gestió de la informació en els processos de negoci és el principalrepte per obtenir el valor d’aquests processos.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

51

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 51

Page 52: Monogràfic TIC: Diagnòsi

8.1.4. CRM: Catalitzador d’estratègies comercialsAcabo de rebre una trucada del meu cap. Em demana que contacti urgentment amb elnostre millor client i salvi una situació de crisi. El delegat comercial que portava el seucompte ens ha deixat. El nostre client “està cansat del nostre nivell de servei i vol deixar-nos”.És migdia. Encara em donaria temps per fer-li una visita i calmar la situació, però abans hede tenir una foto de la situació del client. Per això necessito saber quina és la relació de lesdarreres visites o contactes mantinguts amb el client, quins temes es van tractar, quinesaccions tenim en curs amb ell, la facturació que ens genera, la situació de les comandespendents, quins terminis de lliurament li estem donant, quines incidències i reclamacionsens té reportades i quantes resoltes, estat de cobraments... Molt probablement no arribaré atemps per visitar-lo si vull recopilar tota aquesta informació. He de consultar multitud desistemes, la qual cosa em farà perdre molt de temps i, per tant, prefereixo anar a veure elclient encara que sigui amb informació parcial. En aquest cas, les probabilitats de reconduirla situació són molt més baixes que si es disposa de tota la informació. Només amb unsistema que em donés una visió completa del client podria ser capaç d’arribar a visitar-loamb una visió completa de la situació, i fins i tot em donaria temps a pensar estratègies perreconduir la crisi.

Tot i que aquesta situació és figurada, segurament a més d’un li pugui resultar familiar per leshistòries explicades per un company o amic. En aquests dies també pot resultar familiar parlar ambprofessionals de diferents sectors que estan pensant com superar la situació actual i sortir de la millormanera. És normal veure bancs que ofereixen pòlisses d’assegurances, botigues d’electrodomèsticsque venen pòlisses d’assegurança per al televisor o PC, operadors de telecomunicacions queofereixen desfibril·ladors, empreses d’assegurances ofereixen telefonia mòbil... Tothom, almenys elsatrevits, intenten obrir nous fronts en el mercat, atacar de manera diferent de com ho han fethabitualment, per treure el màxim partit d’aquelles àrees de coneixement intern adquirit i que veuenque poden oferir al mercat. Però, com es troben o es descobreixen on són les oportunitats per allòque es vol oferir? O bé, mirant-ho des d’una altra perspectiva, com es poden descobrir aquellesnecessitats que té el mercat per poder desenvolupar el producte o servei que demana? Perrespondre aquestes dues preguntes és necessari que tota la informació que arriba del mercat perdiferents canals a l’empresa, sigui recollida de manera més o menys estructurada en un úniccontenidor. Només així, la informació que poden capturar els diferents delegats comercials, caps devenda i altres ens de l’empresa, serà possible analitzar-la i que doni com a resultat informació vàlidaper a la presa de decisions de negoci.

El binomi format per una oferta atractiva i els clients que desitgen adquirir-la constitueix la fórmulabàsica perquè les empreses no morin de manera irremeiable. Però, com es pot fer arribar l’oferta allàon es necessita?, com es pot aconseguir conèixer els clients reals i els potencials?, com es potdesenvolupar una relació estable i duradora? Amb l’únic objectiu que l’adquireixi, la faci créixer, lamaduri i la millori amb la nostra oferta. Conèixer millor el mercat, conèixer millor el client, establir-hiuna relació i mantenir-la de manera duradora passa, entre altres coses, per gestionar de maneraadequada tota la informació que ens arriba. L’únic mecanisme perquè la informació no quedi a migcamí, sinó que circuli i arribi allà on es necessita, és posant-hi un sistema que ho permeti. En aquestcas el sistema és el CRM (Customer Relationship Management).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

52

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 52

Page 53: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Si s’hagués de definir d’alguna manera el que és un CRM, es podria dir que és el catalitzador queajuda l’expansió comercial de l’empresa, o bé el punt de suport a través del qual l’organitzaciópot prémer la palanca per moure les pedres més pesades que obstaculitzen o paralitzen el canvid’estratègia comercial. El CRM és l’aliat que canalitza la informació cap als clients i des delsclients, i que aporta coneixement i agilitat en els processos en què el client és el punt central. ElCRM ajuda a ser competitius i a diferenciar-se en un entorn en el qual és necessari captar nousclients, identificar noves oportunitats i mantenir el que ja es té. Facilita i dóna rapidesa en lagestió de la informació del client, permet dur a terme un major nombre d’accions, determinaramb més precisió el públic objectiu, realitzar un seguiment precís de les accions i manejar larelació del client en la seva totalitat, gràcies al fet de tenir una fitxa clara i completa del client.

La llista de casos en què l’ús d’un CRM ha portat a les empreses aresultats positius és llarga. Probablement aquest és el principal motiupel qual, segons una enquesta recent de caràcter europeu realitzadaper Gartner, els ingressos procedents de la comercialització del softwarede CRM durant el 2010 no decreixeran, sinó que es mantindran o béexperimentaran un lleuger creixement respecte al 2009.

Quan se cita un cas d’èxit d’implantació de CRM en una empresa, coneguda o no, es corre el riscd’esmentar els punts clau que han fet que la implantació del CRM hagi estat un èxit en el cas enqüestió, però es deixen d’esmentar factors d’igual o major rellevància. Quins són aquests factors méscomuns que contribueixen a fer que la implantació d’un CRM sigui un èxit?

El primer factor és saber arriscar. Els moments adversos són també els moments de grans oportunitatsper a aquells que els saben aprofitar. Saber arriscar amb noves idees i donar-hi suport amb les einesadequades, pot fer agilitzar la posada en marxa de noves estratègies i ser capaços d’ocupar aquellsespais que allibera la competència en retrocedir o desaparèixer en el mercat, o bé ocupar aquellsespais que encara són verges. Aquest primer factor és el que farà que quan els conservadorsdecideixin el moment de començar, els visionaris i atrevits estaran plenament operatius.

El segon factor és tenir aliats interns. Implantar un CRM no és un projecte del departament desistemes d’informació. Ho pot impulsar, però per això cal tenir bons aliats dins de l’empresa,començant per la direcció general i continuant pels departaments comercials, atenció al client imàrqueting. L’error més comú és pensar que el CRM és un projecte del departament de sistemesd’informació i que aquest tot sol ja se les arreglarà.

El tercer factor és no oblidar els processos en què el client és el punt central o apareix amb més omenys intensitat. Sovint es perd aquesta visió i el projecte acaba centrant-se només en la informaciódel client, i s’oblida per complet els processos pels quals arriba, flueix i se’n va aquesta informació.Pensar en els processos permetrà al final utilitzar de manera intel·ligent la informació per teniraquesta visió completa del client i prestar-li l’atenció personalitzada que espera quan interactua ambels diferents departaments de l’empresa.

El quart factor és la qualitat de la informació. Segons un estudi realitzat per IDC i SAS, la manca dequalitat de les dades provoca pèrdues de productivitat i s’estima en un 30% del cost de l’empleat.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

53

UN CRM, ES PODRIA DIRQUE ÉS EL CATALITZADORQUE AJUDA L’EXPANSIÓCOMERCIAL DEL’EMPRESA

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 53

Page 54: Monogràfic TIC: Diagnòsi

La qualitat de la informació pot fer que el sistema més fantàstic experimenti el desastre més rotund.No és l’únic factor d’èxit, però si és el principal factor de fracàs. Cal assegurar-se que la informacióde les dades mestres hagi estat depurada prèviament i no s’estigui carregant informació caducada,duplicada, desactualitzada... Cal definir pautes o estàndards de normalització per introduir lainformació en el sistema. És bàsic vèncer les resistències dels diferents usuaris perquè aportin alsistema la informació clau (informe de la visita al client, oportunitats identificades, segmentació,oferta presentada, reclamació...). Si es vol que el sistema tingui el nivell de credibilitat adequat i demanera progressiva s’esvaeixin les resistències que hi pugui haver per part dels usuaris, és necessariidentificar la figura del supervisor de la qualitat de la informació. Aquest supervisor ajuda a mantenirles pautes sobre què s’ha d’informar, com, on, quan..., i assegura que la informació sigui d’utilitatper a l’organització. Si es posa informació de qualitat i amb qualitat, s’obtindrà informació creïble ide gran ajuda a l’organització. Qualsevol esforç que es faci en aquest sentit mai serà poc.

El cinquè factor és la integració. Si el CRM s’ha de convertir en l’única porta d’accés a qualsevolinformació relacionada amb el client, o en aquesta visió de 360 graus que volem tenir-ne, cal integrarel CRM en aquells sistemes que proporcionen algunes de les informacions: plataforma de correu,plataforma del centre, estadístiques comercials, sistema de cobraments, sistema d’expedicions...Una de les partides de cost d’implantació que cal tenir present en els projectes és la relacionada ambels treballs d’integració de sistemes. Productes d’arquitectura oberta i de fàcil integració en altressistemes poden ajudar a reduir el cost d’aquesta partida econòmica.

El sisè factor d’èxit és l’ergonomia de l’eina. El fet que el CRM passi a ser l’única finestra d’accés ala informació del client és un factor de simplificació operativa per a certs recursos de l’empresa. Noobstant això, la interacció amb el sistema final ha de ser intuïtiu i àgil. Aquesta facilitat d’ús farà quela interacció del client amb l’empresa es converteixi en comunicació àgil i en una experiènciaagradable. Només així, la persona que atén el client pot prestar més atenció al client que no pas al’eina. L’eina passa a ser transparent per al client. Un sistema fàcil d’ús permetrà que les personesque han d’aportar informació al sistema tinguin menys excuses per no fer-ho.

El setè factor és gestionar el canvi. La implantació d’un CRM és, en molts casos, el mecanismeper produir canvis a l’empresa. Aquests canvis s’han de gestionar. Per evitar un rebuig frontald’inici, o trencar amb la resistència natural que qualsevol organització pot experimentar al canvi,és recomanable acompanyar la implantació amb participació d’usuaris clau de les diferents àreesde l’empresa en moments diferents del projecte, i organitzar accions de training en els nousprocessos operatius. La formació específica de l’ús de l’eina passa a ser un apartat més i no l’eixprincipal. Una implantació progressiva de funcionalitat del CRM pot ajudar a aquest canviprogressiu, en què la introducció de noves funcionalitats està sincronitzada amb la capacitatd’assimilar-les per part de l’organització.

El vuitè factor és la ubiqüitat. És clau fer present el CRM allà on es genera la informació i allà on esnecessita. Si es vol tenir informació actualitzada i puntual del que passa en el mercat o dels clients,cal que la informació es registri en el sistema sense demora. Sigui quin sigui el moment, el lloc o lasituació de la persona que ha d’establir interacció amb el client, ha de ser capaç de poder obtenir iactualitzar visió completa del client. La tecnologia ja ofereix multitud de solucions perquè aquestanecessitat sigui una realitat: Blackberrys, PDA, netbooks o portàtils amb accés 3G...

El novè factor és l’adaptabilitat i l’evolució. Cal tenir present que el CRM pot estar sotmès a lespressions que procedeixen dels canvis que experimenta el mercat. Dit d’una altra manera, els canvisdel mercat faran necessaris certs ajustaments en el sistema. De vegades seran els clients interns

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

54

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 54

Page 55: Monogràfic TIC: Diagnòsi

mateixos qui proposin canvis o millores en el sistema. És important remarcar que de vegades elsprojectes de CRM en què s’implanta tota la funcionalitat possible acaben sent un gran fracàs, ja queel cost del projecte davant de la funcionalitat que s’utilitza ésdesproporcionat, i no acaba apareixent per enlloc el retorn de lainversió. És més recomanable mirar d’assegurar que el 100% de lafuncionalitat que s’implanta s’utilitzarà. El ritme de creixement enfuncionalitat hauria de ser el que permet la pròpia gestió del canvi.

El desè factor és pensar en el futur. Implantar un sistema pensant en elfutur farà tenir en compte aspectes tan importants com l’escalabilitatdel sistema. Si el pes del sistema dins de l’organització en volumd’informació i nombre d’usuaris creix, serà necessari disposar d’un sistema que pugui absorbiraquests creixements. Pensar en el futur farà tenir en compte els aspectes que es puguin derivard’una expansió internacional, divisions o empreses. En aquest cas caldrà que el sistema puguigestionar més d’una moneda, permeti la gestió multisocietat i tingui multiidioma. No es poden oblidarles situacions de fusions, compres, escissions o vendes de divisions o empreses, en què hi ha unanecessitat de fusionar o dividir la informació continguda a les bases de dades del CRM.

Cada empresa ha de trobar l’oportunitat i l’excusa per fer el primer pas, i implantar un sistema CRM.El més important és donar el primer pas. Els recursos econòmics no han de ser un impediment.Actualment en el mercat hi ha multitud d’opcions: desenvolupament a mida, compra de llicències ipagament per ús. Qualsevol d’aquestes opcions permet que, des d’una petita empresa a una granmultinacional, es pugui disposar d’aquestes eines. Només cal convèncer-se i donar el primer pas.

8.1.5. Telecomunicacions: necessitats dels usuaris i evolució tecnològicaEl darrer informe de l’Observatorio Nacional de las Telecomunicaciones y Sociedad de la Informaciçón(ONTSI) indica que el 51% de les llars a Espanya té accés a Internet. Catalunya i Madrid destaquenamb un percentatge d’un 60,1% i un 62,3%, respectivament. La mitjana de la Unió Europea és d’un51%. Aquest és un bon indicador i, millor encara: de les llars connectades a Catalunya, un 87% tenenconnexió de banda ampla. És important indicar, com una dada negativa,que la majoria d’aquesta connexió per banda ampla és a través d’ADSL(78,9%) i només un 4,6% a través de cable. Això contrasta amb unacomunitat com el Principat d’Astúries on les llars connectades a través decable és d’un 41,7%, a causa de la implantació d’un operador local,Telecable, que té una gran penetració a les llars. Aquesta situació éssimilar a altres regions on hi ha un operador local consolidat: País Basc(Euskaltel), Galícia (R), Llevant (Ono).

Destaca que encara hi ha una important escletxa digital, ja que un terçdels catalans no ha fet servir Internet el darrer any, segons dades delCentre d’Investigacions Sociològiques (CIS). Alguns estudis posen derelleu que el fet que la majoria de les llars no accedeixi a Internet no ésper l’absència d’oferta sinó, en primer lloc, per la falta d’interès del ciutadà (entre 30 i el 60%); ensegon lloc, pel preu elevat (un 39%); i, en tercer i darrer lloc, per la manca d’infraestructures (10%).

A pesar que la velocitat de les connexions actuals no és molt alta, els usos que fan els usuaris de laxarxa són molt intensius: accés a vídeos a través d’Internet, descàrregues de continguts a través de

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

55

CADA EMPRESA HA DETROBAR L’OPORTUNITAT IL’EXCUSA PER FER ELPRIMER PAS, I IMPLANTARUN SISTEMA CRM

ENCARA HI HA UNAIMPORTANT ESCLETXADIGITAL, JA QUE UN TERÇDELS CATALANS NO HAFET SERVIR INTERNET ELDARRER ANY, SEGONSDADES DEL CENTRED’INVESTIGACIONSSOCIOLÒGIQUES (CIS)

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 55

Page 56: Monogràfic TIC: Diagnòsi

programes P2P (de les més elevades d’Europa), accés a correu electrònic, cerca de béns i serveis através de cercadors, suport als estudis, etc.

D’altra banda, l’accés a Internet utilitzant el mòbil comença a ser bastant habitual ja que la majoriade terminals disponibles en el mercat ja incorpora aquesta funcionalitat i l’oferta de tarifes planesd’alta velocitat són atractives. Això, afegit a la connexió dels ordinadors portàtils a través de la targetade mòbil, i fins i tot l’oferta de connectivitat mòbil a les llars, ha fet que el creixement de la bandaampla mòbil sigui molt rellevant, i aquesta tendència continuarà en els pròxims anys.

L’ús de la banda ampla mòbil té una gran aplicació també en l’entorn empresarial, i produeix elfenomen d’estar “sempre connectat”. Per a les empreses, la necessitat de les telecomunicacions éscada cop més rellevant, i varia en funció de la tipologia de negoci, la dimensió de l’empresa i lapresència geogràfica. Respecte a les infraestructures requerides per cobrir aquestes necessitats, espot dir que per a moltes empreses són les mateixes que per els particulars. Com a exemple, es potindicar que la connectivitat més habitual per a les empreses és el xDSL i les connexions mòbils.

Evidentment, els nivells de qualitat i el tipus de serveis que requereixen les empreses sóndiferents, però, en molt casos, prestats sobre la mateixa infraestructura. Els aspectesdiferenciadors més importants són: A) La simetria. Els usuaris domèstics reben més informacióque la que envien, i una connexió asimètrica com l’ADSL (“A” d’asimètric) és adequada, mentreque una empresa pot necessitar enviar i rebre cabals similars; en aquest cas, la connexió seriaSDLS (“S” de simètric). B) La latència. Poc retard en la xarxa que permeti fer videoconferència,veu sobre IP, etc. C) La privacitat. La possibilitat de crear xarxes privades virtuals a les quals noméstinguin accés els usuaris autoritzats, i des de la xarxa o des de les diferents seus de l’empresaarreu del món. D) La redundància. Les comunicacions són per a moltes empreses tan rellevantsque no poden perdre la connexió ni un sol instant. En aquests casos, les infraestructures d’accéshan de ser redundants perquè en cas de fallida d’un dels camins, sempre sigui possible continuarla connexió per un camí alternatiu.

Depenent del tipus d’empresa i dels serveis i del nombre d’usuaris en cada un dels punts deconnexió (delegacions, oficines, fàbrica, magatzem, etc.), pot ser necessari disposar de connectivitatd’accés basada en fibra òptica. En aquest sentit, la competència del mercat ha marcat ladisponibilitat d’aquestes infraestructures de fibra a les zones on la demanda ha justificat lesinversions necessàries.

8.1.5.1. Serveis Universals

La vigent Llei general de telecomunicacions defineix que tots els espanyols tenen dret a un accésfuncional a Internet com a part del servei universal, que és el conjunt de serveis que cal garantir atots els ciutadans, a un preu assequible, i independentment de la seva ubicació geogràfica. L’any2003, quan es va incloure l’accés a Internet com a part del servei universal, es va definir el límit dela velocitat de connexió a 33 kbps. L’evolució tecnològica dels darrers anys ha estat tan importantque el límit “funcional” establert ha quedat obsolet. Als grans municipis i nuclis de poblacióimportants, la competència entre operadors ha permès que l’oferta de serveis s’ajustés ambconnexions de bona qualitat i alt cabal a preus assumibles, però als petits nuclis de població o àreesde difícil accés no ha estat així. El Ministeri d’Indústria, Turisme i Comerç ha anunciat unaactualització de la normativa que inclourà a partir del 2011 la banda ampla d’1 Mbps com a serveiuniversal. Amb velocitats de menys de 0,5 Mbps un usuari pot navegar a qualsevol pàgina i accedira text o enviar correus electrònics sense problemes de capacitat. Un usuari intermedi, però, realitzatasques que necessiten un ample de banda molt més elevat. Segons el darrer informe de l’ONTSI,més del 80% dels internautes a Espanya són usuaris de serveis de vídeo online, i cada vegadas’utilitza més serveis de telefonia per Internet, que requereix d’alta velocitat i molt baixa latència.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

56

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 56

Page 57: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Per tal d’assegurar la connexió a què obliga el servei universal, l’Estat subvenciona diversesempreses per als plans de banda ampla rural, que ofereixen accés a la xarxa a través de diferentstecnologies, tant ADSL rural, com satèl·lit, LMDS o WiMAX. Des de l’any 2004 la Generalitat deCatalunya ha treballat per garantir la connectivitat de tots els ciutadans, primer amb un projecte debanda ampla rural que inicialment estava destinat a oferir connexió a les entitats de poblacions demés de cent habitants, i que ara s’ha ampliat amb el Pla Catalunya Connecta.

8.1.5.2. Evolució tecnologica

Els països que tradicionalment han estat a l’avantguarda de les telecomunicacions han avançat, enels darrers anys, dues línies: la banda ampla mòbil i la fibra fins a la llar (FTTH).

Pel que fa a la banda ampla mòbil, recentment s’han llançat comercialment les versions mésavançades de 3G, concretament les xarxes HSPA, que permeten velocitats de 21 Mbps endescàrrega. Catalunya gaudeix d’unes infraestructures mòbils de qualitat i gran capacitat. No obstantaixò, la qualitat del servei ofert als usuaris és desigual i encara és freqüent incidències com ara tallsde connexió (pèrdua de cobertura per zones d’ombra), saturació (per alta concentració de demanda)i àrees geogràfiques no cobertes o amb baix senyal.

S’estan realitzant proves urbanes de la propera generació de telefonia, anomenada LTE (Long TermEvolution), o 4G. Aquesta tecnologia oferirà un servei mòbil de banda molt ampla. Tot i que encaraes trigarà uns anys a iniciar-se’n el desplegament massiu, cal tenir en compte que per tal depermetre el gran ample de banda que oferiran aquestes xarxes és necessari connectar les estacionsbase amb enllaços d’alta capacitat, sobretot amb fibra òptica. Actualment ja hi ha estacions GSM i3G connectades per fibra en entorns urbans, però la majoria utilitzen enllaços ràdio que difícilmentpodran suportar l’augment de cabal de les noves xarxes.

Pel que fa a les xarxes fixes, la majoria dels països de l’OCDE disposen de plans que suposen gransinversions per al desplegament de xarxes de fibra òptica de nova generació (New Generation AccessNetworks, NGAN). Als països capdavanters, com el Japó i Corea del Sud, les connexions amb fibrafins a la llar o FTTH ja han superat en número les connexions ADSL. Un 48% de les llars del Japója disposen de fibra òptica; a Corea del Sud és el 43%; a Suècia, el 20%, i a Dinamarca, el 10%. AEuropa Occidental i als Estats Units, un dels principals reptes pendents de resoldre és de tipusnormatiu i fa referència, fonamentalment, a les obligacions de compartir les infraestructuresdesplegades pels operadors dominants.

El debat més recent sobre el futur de les xarxes se situa sobre si els operadors de telecomunicacionshan de filtrar o prioritzar el trànsit que circula per les seves xarxes, o únicament han de ser proveïdorspassius de conducte. Aquest debat està relacionat també amb la manera de rendibilitzar lesinversions que realitzen els operadors. Tant la FCC dels Estats Units com la Comissió Europea estanen processos d’estudi per determinar cap a on cal avançar la normativa.

8.1.6. Sistemes de posicionamentEntenem per sistema de posicionament el conjunt de tecnologies i infraestructures que permetendeterminar la posició on es troba una persona, vehicle o objecte. Els sistemes de posicionamentdisponibles en l’actualitat es poden classificar en espacials, terrestres, inercials i híbrids.

Els sistemes espacials, també coneguts com a GNSS (Global Navigation Satellite System), tenen part dela seva infraestructura a l’espai (satèl·lits de navegació) i part a la Terra (centre de control). Els sistemesterrestres basen la seva infraestructura a terra, i aprofiten les xarxes d’infraestructures de comunicacions.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

57

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 57

Page 58: Monogràfic TIC: Diagnòsi

És el cas de la telefonia mòbil, la ràdio, la televisió o les xarxes WLAN. Els sistemes inercials són sistemesque integren en el mateix equip un conjunt de sensors (acceleròmetres, giroscopis i odòmetres) quecalculen la posició mentre estan en moviment. S’utilitzen quan no és possible utilitzar els sistemesespacials o terrestres. Finalment, els sistemes híbrids combinen els altres tres sistemes per obtenir unasolució de posicionament completa (anywhere-anyhow-anytime).(Figura 18)

Des dels inicis dels anys 90, amb la posada enservei del sistema GPS per part de la Força Aèriaamericana, s’han anat introduint els receptors deposicionament per satèl·lit com a eina oinstrument bàsic en una gran varietat de sectors,principalment en el del transport aeri, terrestre omarítim, i la logística. El fet és que tenir lapossibilitat d’obtenir amb un petit receptor laposició geogràfica d’on es troba algú amb unerror de pocs metres i a qualsevol punt de lasuperfície del planeta, combinat amb ladisponibilitat d’infraestructures de

comunicacions mòbils terrestres i espacials que permeten comunicar els equips de camp ambl’oficina en temps real, ha obert la porta a empreses i organitzacions, les quals han creat productesi serveis que ajuden a optimitzar la gestió dels recursos mòbils damunt del territori, serveisimpensables fa només dues dècades.

Al quadre 4 es poden comparar les característiques principals dels tres sistemes de navegació persatèl·lit actuals; dos estan operatius (GPS i GLONASS) i un està en projecte (Galileo).

Quadre 4. Sistemes de navegació per satèl·lit actuals.

GPS GLONASS GALILEO(operatiu) (operatiu) (en desenvolupament)

Nacionalitat EUA Rus Comunitat Europea(US Air Force) (Militar) (Aplicacions civils)

Nombre de satèl·lits 24+3 24 30

Satèl·lits operatius 24 21 27

Satèl·lits en reserva 3 3 3

Altura de l’òrbita (km) 20.182 19.140 23.222

Període d’òrbita (minuts) 718 676 845

Plans orbitals 6 3 3

Satèl·lits per pla 4 8 9

Inclinació del pla orbital 55 64,8 56

Freqüència de senyal L1 1.575,42 MHz 1.602 + 9k/16 GHz (*) 1.164-1.240 MHz

Freqüència de senyal L2 1.227,6 MHz 1.246 + 9k/16 GHz(*) 1.563-1.591 MHz

(*) Indica el número de satèl·lit.

Per calcular la posició sobre el territori (latitud, longitud i altura), els receptors GPS han de rebre elsenyal que transmeten com a mínim quatre d’aquests satèl·lits. Els satèl·lits transmetencontínuament i en els mateixos instants de temps un senyal que conté la seva posició, el temps enel moment de la transmissió i diferents paràmetres propis de cada satèl·lit: el codi pseudoaleatori, lesseves efemèrides i un almanac actualitzat amb la seva òrbita i la de la resta de satèl·lits de la

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

58

Figura 18. Font: GPS-World.

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 58

Page 59: Monogràfic TIC: Diagnòsi

constel·lació. El receptor calcula la distància a cada satèl·lit, i amb aquesta dada i les dades orbitalsproporcionades per cada satèl·lit el receptor obté la posició on es troba.

Però no tot és tan senzill com sembla. El senyal transmès pertany a la banda de les microones (~1,5GHz) i fins a arribar a la superfície de la terra on es troba el receptor travessa la ionosfera, latroposfera (amb tots els seus meteors) i cristalls, plàstics o roba (en funció d’on estigui instal·ladal’antena), i això afecta el senyal elèctric transmès atenuant-lo, distorsionant-lo i introduint retardstemporals aleatoris que afecten el càlcul de la posició i provoquen errors de fins a 20 metres.

Els sistemes d’augmentació corregeixen els senyals GNSS distorsionats rebuts pels receptorsmitjançant una xarxa d’estacions terrestres de referència. Aquestes estacions coneixen la sevaposició amb molta precisió i mesuren l’error de posicionament quan calculen la posició amb elsenyal que reben dels satèl·lits GNSS i la comparen amb el valor real. Aquests errors esparametritzen i es fan arribar als receptors dels usuaris per tal que millorin la seva posicióintroduint en el càlcul els errors calculats per les estacions de referència. Pel fet que la ionosferano és un mitjà homogeni, les dades de cada estació de referència tenen una àrea de validesalimitada que és en funció de la precisió que es vulgui tenir; com més precisió, més a prop s’had’estar d’una d’aquestes estacions de referència. Per tant, per cobrir un territori com el continenteuropeu cal una xarxa d’estacions de referència.

Hi ha dos tipus de sistemes d’augmentació en funció de la localització de la infraestructura queels componen. D’una banda, sistemes basats en satèl·lits, anomenats SBAS (Satellite BasedAugmentation System), que fan servir satèl·lits geostacionaris per transmetre les correccions alsreceptors, que cobreixen grans extensions de territori. D’altra banda, sistemes basats en estacionsterrestres, anomenats GBAS (Ground Based Augmentation System), que fan servirinfraestructures a terra amb senyals de ràdio a la banda VHF i UHF i cobreixen àrees molt petitessi es compara amb els SBAS.

Actualment hi ha tres sistemes SBAS operatius, que són els següents (figura 19). Als Estats Units ial Canadà, el sistema WAAS (Wide Area Augmentation System). Operat pel Departament deDefensa, el segment espacial està format per tres satèl·lits geostacionaris i el segment terrè per 38estacions de referència, 2 estacions mestres i 4 estacions de telemetria. A Europa hi ha el sistemaEGNOS (European Geostationary Navigation Overlay Service), desenvolupat per l’Agència EspacialEuropea (ESA) i la Comissió Europea i operat per un consorci, i que es troba en aquests momentsen funcionament però sense servei d’integritat. La fase de certificació es preveu que finalitzi a finalsdel 2010. Compta amb tres satèl·lits geostacionaris, 34 estacions de referència i 4 de control.Entitats de l’Estat espanyol han participat en el seu disseny i desplegament; entre d’altres, laUniversitat Politècnica de Catalunya i Indra Espacio. Finalment, el Japó compta amb el sistemaMSAS (Multi-Functional Satellite Augmentation System), que consta de dos satèl·lits geostacionaris:MTSAT-1 i MTSAT-2. Aquest sistema està orientat al sector aeronàutic i proporciona un serveiaddicional de comunicacions de veu. El Japó també està preparant un sistema complementari al’MSAS anomenat QZSS (Quasi Zenith Satellite System) per tenir les 24 hores damunt zenitalmentdel Japó un satèl·lit SBAS. Tots tres són interoperable; és a dir, qualsevol receptor preparat per rebreaugmentació per satèl·lit pot rebre els senyals que emeten aquests tres sistemes SBAS. A banda,l’Índia també està preparant el seu propi sistema SBAS, que s’anomenarà GAGAN (GPS and GeoAugmented Navigation). La Xina també té el seu en desenvolupament, i s’anomena Beidou. Aixímateix, el Canadà, els països de Centreamèrica i Sud-amèrica i Sud-àfrica també estudien laviabilitat de desenvolupar el seu propi sistema.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

59

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 59

Page 60: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Figura 19. Sistemes SBAS operatius.

Mentre que els sistemes SBAS tenen abast continental, els sistemes GBAS tenen abast nacional,regional o local. Hi ha diferents tecnologies per posar a punt un sistema GBAS, en funció de lasolució escollida. Així són habituals els sistemes següents: els sistemes de ràdio VHF/UHF, elssistemes de ràdio FM/DAB i Internet. Els sistemes de ràdio VHF/UHF són de curt abast, en tempsreal i per a la utilització en zones molt localitzades com ports, aeroports, grans magatzems oinstal·lacions, etc. Els sistemes de ràdio FM/DAB fan servir un canal de dades amb el sistema RDS(Radio Data System) per transmetre les correccions en temps real, i l’abast pot ser regional onacional. Aquest és el cas del servei RASANT emès a Catalunya a través de l’emissora CatalunyaMúsica. Un servei equivalent està disponible amb caràcter estatal via RNE-Clásica. I els serveis viaInternet poden ser per a utilització en postprocés o en temps real. En postprocés existeixensistemes de distribució de dades via FTP amb arxius de dades en diferents formats. També éspossible obtenir les dades per estacions virtuals a partir de les estacions de la xarxa de referència.En temps real, l’accés a Internet es pot realitzar des de telèfons mòbils i amb tecnologiaGSM/GPRS o 3G. És possible accedir a diferents tipus de serveis/servidors de dades (CasterNTRIP, CODCAT, DGPS...) i permeten assolir una precisió centimètrica.

Pel que fa al futur a curt i mitjà termini delssistemes de posicionament per satèl·lit, la UnióEuropea va apostar l’any 1999 pel disseny iposada en marxa d’un sistema GNSS propi pera aplicacions civils i comercials: el projecteGalileo. Des de llavors el projecte s’ha anatdefinint i construint. Actualment hi ha en òrbitados satèl·lits demostradors d’equipaments itecnologies: els GIOVE A i B (figura 20). I afinals del 2011, amb la posada en òrbita dequatre satèl·lits més, finalitzarà la fase dedemostració i validació de les prestacions delsistema. Aquesta fase compta també amb

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

60

Figura 20. Font: GPS-World.

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 60

Page 61: Monogràfic TIC: Diagnòsi

l’establiment d’un centre de control i d’un conjunt d’estacions de seguiment. Passada aquesta fases’espera posar en òrbita 23 satèl·lits més fins a finals del 2013 i tenir el sistema operatiu al llargde l’any 2014. La inversió en el projecte durant el període 1999-2013 serà de 5.600 milionsd’euros. D’aquesta inversió s’espera, en el pitjor dels casos, uns retorns industrials d’uns 60.000milions d’euros i 20.000 llocs de treball d’alta qualificació fins al 2030.

Un estudi de la GSA (autoritat europea dels sistemes GNSS) estima un creixement anual delmercat d’aquestes aplicacions i serveis del 24% per al període 2009-2013, fins a arribar a unaprevisió mundial de 236.000 milions d’euros el 2025. Aquestes previsions es basen en tres fetsclau: la bona disposició dels usuaris per adoptar noves tecnologies, la disponibilitat de personalqualificat i format en aquestes tecnologies, i finalment l’existència d’emprenedors amb recursosdisposats a invertir en les possibilitats que ofereix la tecnologia GNSS. Un prometedor futur teninten compte la situació general del sector de les TIC.

8.1.7. Mobilitat En l’actualitat, s’està vivint un moment de canvi important amb relació a tot el que gira entorn de latelefonia mòbil. D’aquí a uns anys, quan es miri enrere, s’identificarà un abans i un després de l’any2010, un veritable canvi de paradigma en l’apassionat món dels mòbils. Aquest canvi de paradigmaestà determinat per l’ampli ventall de possibilitats que ofereix la tecnologia, però, sobretot, estàinfluenciat per les tendències de la societat sobre les noves formes de comunicar-se, que canalitzenels usuaris a través de les seves noves demandes.

Aquest nou paradigma comportarà canvis radicals en l’oferta i en la demanda que afectaran a totsper igual sota el paraigua de la globalitat, però els canvis més rupturistes es produiranfonamentalment en els quatre dominis següents: els usuaris, els terminals mòbils, la cadena de valori els models de negoci.

Les tendències de la telefonia mòbil les defineixen els usuaris, siguin consumidors professionals oparticulars. L’usuari final demana immediatesa i un únic dispositiu des del qual poder fer qualsevolcosa en temps real, a qualsevol lloc i en qualsevol moment. Internet ha canviat el nostre estil de vidai els usuaris demanen poder estar permanentment connectats a les seves “xarxes” sense cap menade barrera, sigui tecnològica, de temps o de cost. Dit això, cada usuari definirà, en funció del seuperfil, quines són les seves necessitats, i la indústria posarà al seu abast les eines i els serveispertinents que el mantinguin satisfet.

De terminals mòbils n’hi haurà molts i molt diferents, adaptats a les necessitats i perfils de cadausuari. Una primera segmentació diferenciarà entre terminals de consum i terminals professionals.Els primers incorporaran funcionalitats i serveis d’oci i entreteniment i comunicadors avançatsrelacionats amb les nostres xarxes de contactes o xarxes socials (persones, entitats financeres,serveis d’Internet…). Els segons, els terminals professionals, incorporaran eines de millora de laproductivitat o de l’eficiència basades en aplicacions i serveis del tipus cloud com la geolocalització,gestió d’incidències, presència, comunicacions de veu i gravació a grups, etc. Tots els terminalsseran petits grans ordinadors, personalitzats amb elements diferencials en funció de les necessitatsde cadascú, grans o petits, robustos o de disseny, amb pantalla gran o petita, amb teclat o pantallatàctil, etc. Avui en dia, dispositius PC ja incorporen una targeta SIM 3G addicional a la del cotxe o ala del telèfon mòbil de casa o de la feina.

L’oferta s’haurà d’adaptar a aquesta demanda tan variada o segmentada, i això comportarà canvisimportants en la cadena de valor i en els models de negoci. Tots els serveis funcionaran sobre IP i

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

61

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 61

Page 62: Monogràfic TIC: Diagnòsi

residiran a qualsevol cloud (núvol en el sentit d’espai virtual) arreu del món. En conseqüència, lesxarxes del futur seran 100% de dades perquè la veu també viatjarà sobre IP. Això implicarà haver dedimensionar les xarxes dels operadors en forma de grans autopistes de dades que puguin suportartot el trànsit mundial en temps real i a una velocitat raonable, que els usuaris exigiran que sigui cadacop més alta. La gran majoria d’operadors mòbils hauran d’invertir en la construcció d’aquestes

infraestructures del futur, que es començaran a veure a partir del 2011i que s’anomenaran LTE (Long Term Evolution) o 4G, tal com s’haesmentat en apartats anteriors.

Apareixeran nous “actors”, comunitats de desenvolupadorsd’aplicacions i serveis que s’oferiran de manera remota i directamentals usuaris des de botigues online, algunes propietat de fabricants i

altres grans magatzems de consum virtual. Totes les operacions seran automàtiques i online, la qualcosa exigirà l’existència de noves figures de control, bancs virtuals, policia virtual i tota una sèrie denous “actors” globals i en xarxa. Els fabricants hauran de recrear-se en la innovació per diferenciar-se, en la construcció de xarxes més ecològiques de gran capacitat, en la fabricació de bateries méspetites i de més llarga durada o de xips intel·ligents més petits i més potents, tot plegat per suportaruna demanda que requerirà molts milions de transaccions per segon, que ja faran servir 4,5 milmilions d’usuaris l’any 2011 i possiblement més de 10 mil milions els terminals a la pròxima dècada.

Per poder dur tot això a terme es necessitarà introduir nous models de negoci que reemplacin elsactuals, adaptats a l’oferta, a la demanda dels usuaris i a tots els actors de la nova cadena de valor.Hauran de ser molt imaginatius per poder conviure, competir en preu i en valor, i adaptar-se a lesnecessitats particulars de tots els usuaris. Avui en dia les tarifes planes de dades ja són una realitat,i en un futur pròxim hi haurà diferents tipus de tarifes en funció dels tipus de serveis que esconsumeixin i que la tecnologia s’encarregarà d’identificar i de discriminar.

Enguany ja es comença a veure l’inici de tota aquesta revolució. Els potents terminals smart phones(o telèfons intel·ligents), les tarifes planes de dades i les pantalles tàctils ja són una realitat i unaprioritat per a la majoria de consumidors. Els operadors de telefonia mòbil invertiran cada cop menysen el dimensionament de la xarxa de veu i l’any 2011 hauran de treballar de valent per evitarcol·lapses en les seves xarxes de dades.

Grans marques provinents del món d’Internet com Google o Apple es menjaran una bona partdel mercat que les marques tradicionals com Nokia havien dominat durant més de duesdècades, i d’altres provinents d’orient que a dia d’avui són gairebé desconegudes faran bullirl’olla del gran negoci de la mobilitat en la qual tothom voldrà ser-hi present, perquè el mòbil jaés el primer producte de consum mundial. Tot i així, petites empreses continuaran innovant idesenvolupant serveis i aplicacions compatibles amb les tecnologies de base que continuaranestan en mans de les més grans.

8.1.8. Xarxes socialsLes xarxes socials sorgeixen el 1995 com a resultat de desenvolupar la teoria dels Sis Graus deSeparació, segons la qual tota la gent del planeta està connectada a través de no més de sispersones. Són llocs de trobada en què la interacció es basa en l’intercanvi dinàmic d’informacióentre persones, grups, empreses i institucions amb interessos o necessitats similars ques’organitzen per potenciar els seus recursos. Cada membre crea la seva xarxa personal mitjançantl’agregació dels anomenats amics, mitjançant la pertinença a grups d’interès o fent-se seguidor ofan d’alguna marca, empresa, associació, etc.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

62

LES XARXES DEL FUTURSERAN 100% DE DADESPERQUÈ LA VEU TAMBÉ

VIATJARÀ SOBRE IP

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 62

Page 63: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Els fonaments tecnològics per a aquests intercanvis d’informació estan basats en aplicacions d’úscomú, com el correu electrònic amb els seus protocols, HTTP per facilitar les opcions de pujar obaixar fotografies o vídeos sobre el perfil, missatgeria instantània, sales de xat per a trobades d’un aun instantàniament i altres protocols d’ús comú en altres webs.

Els usos principals de les xarxes socials són fins personals; els fins laborals o professionals sónel quart motiu d’ús.

La xarxa social amb més usuaris és Messenger, tot i que no es potconsiderar una xarxa social pura. De les anomenades pures, la queconsta amb més usuaris en aquests moments és Facebook, amb mésde 300 milions d’usuaris en el món, seguida de Youtube i Tuenti.Encara lluny estan les xarxes de networking empresarial, de les qualsLinkedIn és la que presenta més usuaris amb 60 milions, seguida deXing amb 13 milions d’usuaris.

Espanya és el setè país del món amb més quantitat d’usuaris de xarxes socials. Un 64% d’usuarisconsulta cada dia les xarxes socials i un 84% les consulta diverses vegades a la setmana, segonsl’Informe de resultados. Observatorio Redes Sociales. 2a oleada. En vista d’aquestes dades, esdedueix que són molts els usuaris que han incorporat l’ús de les xarxes en el seu dia a dia, iprincipalment des de les llars. Molts d’aquests, un 76%, també han fet compres per Internet en eldarrer any (principalment viatges, material informàtic i electrònic, roba i complements).

Des del punt de vista evolutiu dels usos d’Internet, els creixements més notables són els de les xarxessocials. Els fòrums continuen mantenint la seva penetració tot i que perden el seu lideratge, i elsblocs perden penetració. També ha canviat la percepció que es té del correu electrònic; ara se li dónaun ús més oficial, més professional, i les relacions personals queden emplaçades a les opcions iaplicacions que presenten les xarxes.

Amb relació a les empreses, les xarxes socials són un complement a les pàgines web corporativesque n’incrementen notòriament la visibilitat. Però, quines possibilitats presenten les xarxes en lagestió de les empreses? Per l’entorn en què s’emmarquen, la informació és el centre de les accions.Les xarxes socials permeten gestionar la marca, la imatge i la comunicació general de les empreses;obtenir informació dels usuaris per fer estudis de mercat i tests d’idees i per conèixer les sevespercepcions i preferències; mantenir les relacions amb els clients o amb clients potencials; gestionarel màrqueting i els recursos humans; promoure la responsabilitat social corporativa (RSC);motivar eltreballador i crear equips. En aquest entorn és molt interessant la cerca dels anomenatsinfluenciadors o prescriptors, que són aquells membres que, per la quantitat d’amics que tenen, perla seva notorietat o pel seu grau d’introductors de novetats, permeten que els missatges o les accions(un vídeo o imatge, una causa atractiva, un personatge) que agreguen al seu perfil arribin a moltsusuaris que es poden convertir en possibles membres d’interès.

Cal tenir present que totes les empreses tenen coses per explicar. El secret per treballar en aquestsentorns és buscar allò que pugui interessar al públic i presentar-ho d’una manera atractiva, ambl’objectiu que els anomenats amics ho vagin recomanant i d’aquesta manera escampin el missatgede l’empresa. Una altra opció recau a crear grups o el registre de l’empresa com un usuari més, pertal de crear una nova xarxa. Un cop creada, a l’empresa li pot servir de plataforma per presentarnovetats i generar notícies i tests de productes o de campanyes publicitàries, sense oblidar queestem en entorns bidireccionals de comunicació. Cal remarcar que és l’usuari de la xarxa o membre

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

63

LES XARXES SOCIALSPERMETEN GESTIONAR LAMARCA, LA IMATGE I LACOMUNICACIÓ GENERALDE LES EMPRESES

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 63

Page 64: Monogràfic TIC: Diagnòsi

qui tria les persones amb qui vol una relació “d’amistat” o els grups a què vol pertànyer. Aixògaranteix que, en certa manera, hi ha un cert interès per aquell concepte que s’ha acceptat.

Així com des de Facebook o Tuenti, per exemple, s’anima a la creació d’aplicacions, com serien elsjocs, els tests o les enquestes, que no necessàriament han de fer referència a la marca o alsproductes, LinkedIn o Xing presenta més freqüentment fòrums de discussió, convocatòries decongressos o esdeveniments d’un sector empresarial, sense oblidar l’opció Cercar respostes, que vapermetre a Procter&Gamble, ara fa uns anys, presentar un problema d’R+D en el qual duien tempstreballant i que va resoldre un home des d’Alemanya.

D’aquesta manera, mitjançant les xarxes es poden percebre noves tendències, necessitats oinquietuds, o trobar idees innovadores procedents d’entorns externs a les empreses.

Pel que fa al màrqueting i a la publicitat indirecta de l’empresa, xarxes com Youtube, Facebook,Tuenti, etc., permeten pujar continguts com anuncis, vídeos d’empresa, actes realitzats... que, sisón presentats d’una manera atractiva, poden captar l’atenció de la figura dels influenciadors elsquals ajuden a difondre el missatge de manera significativa i, en conseqüència, augmental’impacte de la campanya. Per això és clau plantejar bé els objectius de la campanya i la sevanaturalesa, fent-la molt innovadora o provocativa i tenint en compte el punt de vista “interès del’internauta”; de vegades, presentacions molt tècniques i costoses poden passar totalmentdesapercebudes. Cal remarcar que els visualitzadors d’un vídeo a través de Youtube, perexemple, són persones més interessades pel contingut del que volen veure que un telespectadortradicional ja que l’internauta ha anat a buscar aquella informació, mentre que al telespectadorli ha estat donada. És per aquest motiu que l’esforç pel canvi de format publicitari pot ser mésrendible que treballar els canals tradicionals. A més, els missatges i les campanyes a través deles xarxes socials són recordats i reconeguts.

Cal no oblidar que moltes d’aquestes plataformes socials permeten la inserció de publicitatseleccionant segments molt concrets de la totalitat dels seus usuaris, cosa que fa que la publicitatvagi dirigida a aquelles persones concretes que responen al perfil i que s’obtinguin així impactes demés qualitat que a través de bàners o de qualsevol altra modalitat que ofereixen els programesd’afiliats. Un exemple típic és quan algú canvia el seu estat civil en el perfil; aleshores apareixen alslaterals publicitat coincidents amb aquests canvis. O si algú s’interessa per realitzar un “test” d’unatemàtica concreta, apareix posteriorment publicitat relacionada amb aquesta temàtica.

D’altra banda, les xarxes socials més professionals, com LinkedIn i Xing, promouen la cerca depersones i d’oportunitats professionals, mitjançant la publicació d’ofertes laborals a grupsespecífics o d’interès. Però també permeten accedir a una part dels perfils professionals dels seusmembres, així com indicar a quants graus d’un mateix es troba un contacte que pot serinteressant. Com a conseqüència, és del tot possible demanar a aquesta persona dels nostrescontactes que enllaça amb qui ens interessa contactar, que ens pugui presentar o simplementdemanar informació o una recomanació.

Altres opcions que també ofereixen les xarxes, especialment les de networking professionals, és lade cerca de col·laboradors o partners a per projectes concrets, sigui mitjançant la introducció d’una“cerca de respostes” o mitjançant els cercadors que les xarxes ofereixen.

És possible o viable crear una xarxa social interna a l’empresa? La resposta és clarament que sí. Lesxarxes permeten crear grups corporatius. Aquests grups serveixen per integrar els treballadors o

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

64

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 64

Page 65: Monogràfic TIC: Diagnòsi

membres d’una organització en una comunitat virtual oberta. Entre els possibles avantatgesd’aquesta acció estaria que: a) facilita la interacció d’idees i de networking dins de l’organització,entre els clients o en un grup objectiu; b) fa una bona gestió del talent dins de l’empresa i pot crearvincles amb possibles candidats; c) presenta la marca o l’organització en espais professionalsfreqüentats diàriament per executius, directors i persones de diferents negocis; d) organitzaesdeveniments, seminaris i reunions per al grup a través de la xarxa. En aquest apartat es podriarecordar les possibilitats de gestionar la marca, la creació de missatges homogenis, l’opció dedifondre missatges o valors corporatius, etc.

Si bé és cert que alguns experts temen un futur desgast de les xarxes socials com Facebook, talcom va succeir amb altres iniciatives com Second Life, les xifres que aquestes plataformespresenten preveuen altres escenaris. Es parla de 300 milions de Facebook dels quals quasi 200milions es connecten diàriament, o del temps mitjà de connexió de Messenger i Tuenti que superal’hora diària. Opcions per guanyar vendes a Facebook es podrien trobar en el que abanss’anunciava com a desenvolupament d’aplicacions, en què són freqüents els tests sobre qüestionstan naïfs com “quin tipus de cotxe va amb tu?” o “quin tipus de treball va més amb tu” o “quintipus de sabata ets?”. En moltes ocasions, darrere d’aquestes enquestes es troba una empresaque, després de finalitzar el test i demanar que ho enviïs a vint amics per ensenyar el resultat,ofereix descomptes per la compra d’un producte concret o un petit enllaç a la pàgina web del’empresa. Cal dir que Facebook no percep ingressos per aquesta activitat ja que per a ells és undels reclams per fer atractiva la seva plataforma.

8.1.9. Informació geoespacial a la webGeolocalitzar és dotar de referències geogràfiques un punt, sigui una adreça postal, una cota..., icol·locar aquest punt en un mapa amb la informació necessària.

Fins fa relativament poc temps les empreses s’acontentaven a obtenir informació d’adreces dels seusclients, serveis, punts d’assistència, oficines, etc.; i quan algú els preguntava peralguna d’aquestes adreces, en el millor dels casos proporcionaven una llista detotes les que complien amb algun criteri, per exemple estar en una mateixapoblació, província, o oferir un servei determinat.

En l’actualitat, cada vegada augmenta més l’exigència dels clients: volen unservei millor i demanen que la informació que es proporcioni sigui completa.Les preguntes del client d’un servei han passat a ser més complexes,formades per un conjunt de condicions de les més comunes com ara “quinaés l’adreça més propera?” o “com hi arribo?”, fins a les molt especialitzadescom “en quina zona hauria de posar un punt de venda?, “com es classifiquenels meus clients en un mapa?”, etc.

Quan es decideix implantar un sistema de geolocalització sempre s’ha depensar què es desitja obtenir i proporcionar una solució flexible que puguidonar servei a tots els projectes que es preveuen i els que puguin venir enun futur. Això implica una anàlisi acurada de les eines existents en el mercatque faciliten la geolocalització i analitzar si és adequat introduir-les en la nostra organització.

Per donar resposta a aquestes necessitats s’han de construir una sèrie de serveis complementarisque proporcionin la infraestructura necessària: A) Infraestructura d’administració de la informació.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

65

QUAN ES DECIDEIXIMPLANTAR UN SISTEMADE GEOLOCALITZACIÓSEMPRE S’HA DE PENSARQUÈ ES DESITJA OBTENIRI PROPORCIONAR UNASOLUCIÓ FLEXIBLE QUEPUGUI DONAR SERVEI ATOTS ELS PROJECTES QUEES PREVEUEN I ELS QUEPUGUIN VENIR EN UNFUTUR

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 65

Page 66: Monogràfic TIC: Diagnòsi

S’ha d’incorporar informació geogràfica en les bases de dades d’adreces de la companyia. Per a aixòs’ha de construir un sistema de consulta i manteniment dels valors geogràfics dels punts que esvulguin representar. És important decidir el nivell de precisió que es vol tenir i normalitzar lainformació d’adreces d’acord amb aquest nivell desitjat (en l’actualitat hi ha molts serveis tant depagament com gratuïts que donen aquesta informació com un servei des d’Internet amb informacióde fiabilitat del punt trobat.). És possible guardar aquesta informació geogràfica en les bases dedades de les companyies o en bases de dades especialitzades. Per a preguntes especialitzades hiha bases de dades especialitzades en informació geogràfica que responen directament a preguntescom ara “punts situats a menys de 10 km?”. B) Infraestructura de cerca. S’ha de construir unsistema de consulta amb els paràmetres de selecció que es vulguin tenir en compte (característiquesdel punt, distàncies a un punt assenyalat, punts situats dins d’unes coordenades d’un mapa). C)Infraestructura de presentació. Un cop seleccionats els punts que cal representar s’ha de comptaramb un proveïdor de mapes geoespacials adequat a les necessitats (a Internet hi ha en l’actualitatmolts serveis tant de pagament com gratuïts que s’adapten a totes les necessitats) que permeti laintegració dels punts amb una representació adequada a les necessitats dels clients. En la seleccióde proveïdor de mapes s’ha de tenir en compte totes les necessitats de presentació necessàries peral negoci, per ordinador, impressió i en sistemes mòbils (telèfons, sistemes GPS, etc.).

En definitiva, les cerques es realitzen directament a les bases de dades corporatives d’adreces. Ambels resultats de la cerca, es demanaran al servei de mapes necessaris. L’aplicació fusionarà les duesinformacions per mostrar adequadament els punts d’interès geolocalitzats.

A la figura 21 es presenta un exemple de sistema de consultes i presentació de dades. El servei deconsultes consta de dos criteris de cerca: segons paràmetres (cerca de tallers) i per proximitat(serveis de tallers pròxims). Per a la presentació de les dades s’utilitza un programa estàndard d’unproveïdor d’Internet i s’emplena amb informació del lloc representat (dades) i en una altra pestanyainformació de com arribar (itineraris).

Figura 21. Exemple de sistema de consultes i presentació de dades.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

66

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 66

Page 67: Monogràfic TIC: Diagnòsi

En la implantació d’un projecte de geolocalització s’identifiquen una sèrie de factors crítics: A)Disponibilitat de dades espacials. Geocodificador assistit, adquisició de cartografia de referència,optimització de back-office (processos de tractament, extracció, correcció de dades...). B)Rendiment. Dimensionament d’usuaris/peticions, anàlisi d’operativitat de serveis externs, definiciód’arquitectura tecnològica (ús de memòria de mapes, maneig de tablespace, indexat espacial, etc.).C) Aspectes tecnològics. Integració de tecnologies lliures i comercials, minimització de costos dellicències, maximització de l’abast, assegurament de la qualitat/viabilitat, escalabilitat i projecciófutura. D) Aspectes econòmics. Enfocament en fases amb retorn d’inversió, ocupació de tecnologiescontrastades basades en software lliure amb tecnologies propietàries, integració (sinergies) ambsistemes corporatius. E) Aspectes organitzatius. Context dels sistemes d’informació i la sevaexplotació, capacitat d’acollida dels sistemes a noves tecnologies.

Pel que fa a l’entorn tecnològic de què s’ha de proveir la geolocalització, cal esmentar elsnavegadors web compatibles amb les aplicacions (seran les aplicacions contenidores de lapàgina web corporativa i de l’aplicació que mostrarà els mapes que incloguin la informaciócartogràfica); el contenidor de serveis web (per exemple: Apache Tomcat Websphere); llibreriesgràfiques i llenguatges de programació, per dotar el client web de les funcionalitats necessàries(per exemple: Java Script, llibreria EXT, llibreria GeoExt); servei de consulta cartogràficaproporcionat per un proveïdor, que inclogui utilitats que permeti l’ús de serveis com el càlcul derutes i la geolocalització d’adreces (per exemple: Google Maps); i bases de dades que poden serles pròpies de l’organització i/o especialitzades.

Addicionalment a aquests serveis de geolocalització simples, les empreses han començat aadonar-se que la informació geoespacial facilita molt la resposta a preguntes cada vegada méselaborades i complexes com “on tinc concentrats els meus clients?”, “on tinc els punts devenda?”, “estan alineats els punts de venda amb la localització dels meus clients?”, “on puc situarun nou punt de venda?”, i moltes més. Per poder donar resposta a aquest tipus de preguntes hansorgit noves aplicacions i serveis en el mercat basats en geolocalització i models predictius. Einesque permeten donar una representació dels consumidors en profunditat geoespacial, mapes decalor, mapes estadístics, etc., per poder contestar preguntes com ara on viuen i quin és el canalmés adequat per comunicar-se amb ells, o fins i tot entendre què motiva les seves compres.Forces socials, econòmiques, tecnològiques, culturals i polítiques, influeixen i donen forma a lanostra societat, als mercats i als individus. I eines que realitzen anàlisis microterritorials, quefaciliten la detecció de nínxols (o escletxes) de mercat, determinació d’àrees d’expansió ocreixement o la realització d’accions comercials i de màrqueting diferenciades i adaptades a lescaracterístiques específiques de cada àrea.

8.1.10. Seguretat a InternetLa implantació de la seguretat informàtica en el teixit empresarial del nostre país encara és moltincipient. Les empreses són conscients de la importància de la seguretat de les seves dades i delsequips informàtics, i per aquesta raó disposen d’algunes solucions, normalment basades en antivirus,programes de protecció de correu no desitjat (anti-spam), tallafocs, còpies de seguretat o controld’accés. Aquestes mesures de seguretat són necessàries però clarament insuficients si es vol garantirestar protegit davant de possibles incidents de seguretat. Hi ha el perill que aquestes mesures mésbàsiques de protecció donin la falsa percepció d’estar fora de perill davant d’un atac de seguretat. Aixího demostren alguns estudis recents com el realitzat per Fundetec, que ha enquestat més de 4.000microempreses de tota Espanya (El trabajador autónomo y la sociedad de la información, 2009), isegons els quals els sistemes de protecció més utilitzats per les petites i mitjanes empreses són elsantivirus (85%), els anti-spam (47,1%), els tallafocs (27,5%) i les còpies de seguretat (26,7%).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

67

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 67

Page 68: Monogràfic TIC: Diagnòsi

En aquest moment, les associacions empresarials i sobretot les administracions públiques són elmotor de la implantació de la seguretat en les transaccions electròniques. Un bon exemple d’això ésla implantació del DNI electrònic a tot l’Estat que representarà un impuls molt important en lautilització dels serveis més avançats de seguretat basats en la certificació electrònica.

Segons l’estudi de Fundetec, la majoria de microempreses coneixen el certificat digital (68,3%) però,en canvi, només el 20% l’utilitzen bàsicament per realitzar tràmits amb la banca o l’Administració.La factura electrònica la fan servir només el 21,7% de les empreses enquestades i només el 10%

emeten i reben factures en format digital. Encara que la majoria de lesempreses enquestades declaren que coneixen aquests dosmecanismes de seguretat, no els utilitzen habitualment com un factorde millora a les seves empreses.

Pel que fa a la utilització que fan les empreses enquestades delcomerç electrònic, es pot distingir entre la compra i la vendamitjançant Internet. La compra per Internet no és una activitat gaireutilitzada entre les microempreses (17%); però, en canvi, la majoriaque l’utilitzen (56,8%) creuen que ha contribuït a augmentar la seva

productivitat i competitivitat. La venda per Internet, a més de ser molt minoritària (6,5%), és tambémolt recent. Tanmateix, el 34,4% de les empreses que venen els seus productes per Internetafirmen que han augmentat les vendes amb relació a l’any anterior. El realment preocupant és queentre les empreses enquestades que actualment no realitzen comerç electrònic només tenenplans de començar a fer-ho en els pròxims dos anys una part molt petita. En aquest sentit, nomésel 6,5% pensen començar a comprar per Internet i només el 6,8% tenen intenció de començar acomercialitzar els seus productes per aquest canal.

És necessari crear un clima de confiança en les TIC, el que alguns anomenen la e-confiança, iaixò passa necessàriament per la introducció dels diferents serveis avançats de seguretat. Si nose supera adequadament aquest repte, es pot convertir en un fre per al desenvolupament de lafutura societat de la informació i les comunicacions. Cal no oblidar que la e-confiança delsciutadans és la base de l’anomenada e-economia que constituirà la societat del coneixement delfutur. És molt important que tots els agents afectats col·laborin per tal que la seguretat noconstitueixi un fre per al seu desenvolupament.

Un estudi realitzat per l’Observatori de la Seguretat de la Informació de l’Institut Nacional deTecnologies de la Comunicació, INTECO (Estudio sobre la seguridad y e-confianza en las pequeñas ymicroempresas españolas, 2009) analitza la confiança de les petites i mitjanes empreses envers lesTIC i la implantació de mesures de seguretat en els seus equips i instal·lacions. INTECO ha realitzatuna enquesta a 2.206 empreses en què ha diferenciat microempreses (menys de 10 empleats) depetites empreses (entre 10 i 49 empleats). Per mesurar el grau d’e-confiança a les empreses, l’estudiha utilitzat tres indicadors que són: el nivell d’utilització dels serveis de seguretat més comuns enl’entorn empresarial, l’índex de confiança en els serveis que utilitzen i, finalment, els motius dedesconfiança entre les empreses que no utilitzen els serveis de seguretat triats a l’enquesta. El resultatd’aquest estudi mostra que el servei de seguretat més utilitzat és la banca electrònica (84,2%) i elmenys utilitzat, la factura electrònica (8%). La utilització de la signatura electrònica es troba entorn del50% (50,2%). Es pot afirmar que el nivell d’e-confiança de les petites i mitjanes empreses espanyolesés alt (73,2%). L’indicador global de seguretat és acceptable (54,4%) i mostra una relació inversaentre els indicadors de mesures de protecció i els factors de risc.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

68

LA IMPLANTACIÓ DE LES TIC “SEGURES” ÉS UN ELEMENT CLAU

PER MILLORAR LAPRODUCTIVITAT IL’EFICIÈNCIA DE LES EMPRESES

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 68

Page 69: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Si es compara amb la Unió Europea, la situació de la utilització dels serveis de seguretat de lesempreses espanyoles és millor en serveis com la banca electrònica o sobretot la signatura electrònica.En canvi, les empreses de la UE superen les espanyoles en la utilització de la factura electrònica.

Existeix el perill que el ritme d’implantació de la e-confiança en el nostre país sigui excessivamentlent, i en aquest cas pot arribar a afectar la competitivitat de les empreses. La implantació de les TIC“segures” és un element clau per millorar la productivitat i l’eficiència de les empreses en un mercatcada vegada més competitiu i global. Les petites i mitjanes empreses no poden mantenir-se al marged’incorporar les noves oportunitats de negoci que ofereix la xarxa en un mercat cada vegada mésajustat en què les millores de la productivitat que poden oferir les TIC són crítiques.

8.2. Solucions industrials

8.2.1. RobòticaUn robot, actualment, no pot ser concebut únicament com un braç poliarticulat programable capaçde fer tasques molt variades, com es defineix usualment, sinó que pel fet de ser controlat per unordinador, que cada vegada disposa de més potència de càlcul i que pot operar en xarxa de manerapràcticament il·limitada, fa que esdevingui un recurs productiu estratègic per assolir competitivitat.

La capacitat de la robòtica d’incorporar en un mateix sistema, a més de les capacitats operatives d’unamàquina (el braç robòtic), totes les possibilitats que ofereixen les tecnologies de la informació i tambéles telecomunicacions, fa que sigui possible poder superar alguns factors limitatius usuals, com podenser les limitacions pròpies dels sistemes mecànics, de l’espai físic i, fins i tot, de temps. Limitacionsmecàniques com la precisió d’un mecanitzat pot ser millorada, perexemple, aplicant tècniques estadístiques d’agrupament de pecesdurant el procés d’assemblatge per les seves toleràncies. Aquest procés,que millora la qualitat de producció, però, no pot ser realitzat senseassociar a cada peça, per petita que sigui, totes les sevescaracterístiques; moltes vegades això resulta viable si s’utilitza la robòticacom a element manipulador. La robòtica permet associar a cada peçatota la informació acumulada sobre la seva producció, perquè lesdiposita en un contenidor estructurat, que en conserva la ubicació itambé la seva informació. Les limitacions que pot imposar l’espai físic iles derivades de la grandària, poden també superar-se, per exemple, per cooperació d’un cert nombrede robots; o les derivades de la distància, mitjançant la telerobòtica, que permet la teleoperació i latelepresència. Les limitacions temporals, normalment derivades de la llunyania i el temps detransmissió de la informació, poden també compensar-se mitjançant les tècniques de predicció.

La diferent implantació de la robòtica en els diferents països és el reflex de la seva diferentpotencialitat productiva, i les estadístiques sobre el nombre de robots al món, que actualment jasuperen els 10 milions, són utilitzades com un dels indicadors del nivell d’industrialització decada país. En aquest sentit, aquestes dades reflecteixen la situació predominant del Japó i en elsdarrers anys també de Corea del Sud i Taiwan. Aquests països actualment disposen del 51% delsrobots del món, enfront del 26% d’Europa i del 15% de EUA. I considerant la diferent distribuciódels robots als diferents països d’Europa, Alemanya, que en concentra un 43%, representa elmateix que el Japó respecte a la resta del món.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

69

LA DIFERENT IMPLANTACIÓDE LA ROBÒTICA EN ELSDIFERENTS PAÏSOS ÉS ELREFLEX DE LA SEVADIFERENT POTENCIALITATPRODUCTIVA

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 69

Page 70: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Però així com la incorporació de sistemes automàtics de producció similars en general permetobtenir també capacitats productives similars entre diferents competidors, amb la robòtica ja no ésaixí, ja que la utilització d’uns mateixos robots no garanteix iguals rendiments, ni amb qualitat ni enproductivitat. Això és així pels diferents nivells d’operativitat i fiabilitat que s’aconsegueixen ambl’aplicació a la robòtica d’algunes especialitats de les tecnologies de la informació, com l’algorítmica,l’aprenentatge i la intel·ligència artificial, que converteixen el robot industrial convencional en unelement productiu intel·ligent capaç d’adaptar-se a l’entorn, de detectar i corregir errors, i capaçd’acumular experiència que permet millorar la qualitat de la producció.

La robòtica esdevé, doncs, un recurs diferenciador de la competitivitat, més lligat a la incorporaciódel factor coneixement que al factor tecnologia. Així com la incorporació de tecnologia representa lacorresponent inversió econòmica, la incorporació del coneixement no requereix únicament unainversió econòmica, sinó que requereix també la disponibilitat de tècnics qualificats en les TIC. Lamanca de suficients tècnics qualificats en aquestes especialitats representa actualment unaimportant limitació en el desenvolupament econòmic, no únicament del nostre país, sinó que és unfet que es produeix també en l’àmbit europeu.

Aquesta mancança de suficients tècnics qualificats actua de fre en l’aplicació de la robotització aaltres sectors industrials, com l’agricultura o l’obra pública; en el camp de la medicina o en el delsserveis. Actualment, el desenvolupament de la robòtica fa possible poder aplicar-la amb avantatge amoltes tasques agrícoles, com sembrar, empeltar, esporgar; o en recol·lecció de fruita, verdura o flor.En el camp de la medicina s’ha aplicat ja la robòtica de manera molt favorable, tant en teràpia, enrehabilitació, i especialment en el camp quirúrgic, per aconseguir una millor precisió i seguretat peral pacient. En el camp dels serveis, especialment en la neteja, la vigilància o el manteniment, larobòtica experimentarà en els pròxims anys una forta implantació.

Per compensar el fet que els joves majoritàriament tendeixen a cursar estudis d’humanitats o enciències de la vida i la salut, molts països europeus han pres iniciatives orientades a impulsar l’interèsdels joves cap als estudis de titulacions tecnològiques, especialment de les TIC. S’han fet actuacionsen forma de campanyes informatives, algunes de les quals orientades especialment a les noies,menys atretes encara que els nois per les carreres tecnològiques, i s’ha fet una dotació d’un majornombre de beques per poder disposar en el futur de més tècnics especialitzats.

L’actual crisi ha posat de manifest la fragilitat d’una economia basada en una moltsobredimensionada indústria de la construcció. Aquesta indústria, pel fet d’utilitzar en general màd’obra poc qualificada, en el moment d’haver de reduir l’activitat no ha facilitat que aquesta màd’obra excedent pugui assolir altres llocs de treball. L’estratègia seguida en el pla espanyol de lluitacontra la crisi, que ha canalitzat la major part dels recursos addicionals aportats a la realitzaciód’obres per part dels ajuntaments per continuar donant ocupació al sector de la construcció, haimpedit dotar de més recursos el foment de la formació tecnològica, com s’ha fet en altres països, ique facilita reduir el dèficit de tècnics en les TIC que es necessiten per potenciar una indústriaproductiva més generadora d’una riquesa, més estable i resistent a la crisi.

En moltes de les aplicacions emergents de la robòtica, especialment en els camps de la medicina iels serveis, a Catalunya es donen les condicions de no només trobar la capacitat tècnica necessàriaper poder utilitzar eficientment aquestes tecnologies, sinó que també és disposa de l’entorn derecerca i l’entorn industrial que permeten estar al front del desenvolupament tecnològic en aquestscamps. Cal fomentar, doncs, la generació d’iniciatives empresarials en uns sectors que són d’unelevat valor afegit i dinamitzadores de les nostres capacitats industrials.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

70

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 70

Page 71: Monogràfic TIC: Diagnòsi

8.2.2. Fàbrica virtual: com simular processos productiusLa competència del mercat en els darrers temps ha fet que els grans fabricants tinguin la necessitatde llançar nous productes al mercat en temps de desenvolupament més curts, o que aquestsproductes puguin ser modificats en noves versions reutilitzant els mitjans productius existents. Perpoder-se adaptar a aquestes necessitats, el disseny de processos productius ha experimentat unagran evolució en la darrera dècada creant tota una sèrie d’eines tecnològiques per buscar l’eficiènciamàxima en el procés final però amb un temps de desenvolupament molt curt. El conjunt d’aquesteseines formen l’anomenada fàbrica virtual.

El cas que s’explica per il·lustrar com simular processos productius és dins del marc de l’automoció,sector amb gran dinamisme evolutiu i una competitivitat extraordinària que ha estat el motor de lacreació d’aquestes eines.

En la primera etapa del projecte, el client defineix uns objectius bàsics com producció, superfície,grau d’automatització, eficiència... Partint d’un producte en plena fase de desenvolupament (semprees treballa en enginyeria simultània procés-producte), es comença a dissenyar el procés mitjançanteines de disseny de processos, en aquest cas s’utilitza el Process Designer de Tecnomatix, en quès’omplen les operacions de treball i els recursos necessaris i es realitzen les seqüències de temps;fins i tot es poden realitzar layouts 3D per veure possibles col·lisions d’objectes (figura 22).

Figura 22. Disseny de processos.

a) Layout 3D d’una cèl·lula robotitzada. b) Diagrama de temps d’una operació.

Un cop el procés base és definit, s’ha de comprovar d’una manera virtual que aquest procés es vàlid,que se n’obtingui la producció desitjada; per això s’utilitzen eines de simulació de processos. D’aquísurt la producció diària tenint en compte les ineficiències dels recursos utilitzats (aquestes es treuena partir d’una base de dades estadística), a més de poder dimensionar els pulmons intermedis ieliminar els anomenats colls d’ampolla. L’eina utilitzada és el Plant Simulation de Tecnomatix o elDelmia Quest de Dassault (figura 23 a i b).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

71

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 71

Page 72: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Figura 23

a) Model virtual d’una fàbrica amb Delmia. b) Grau d’utilització dels recursos (coll d’ampolla).

Dins d’aquesta fase de disseny de procés, es realitza la validació d’assemblatge del productemitjançant eines de simulació de robots. L’objectiu és veure que el producte que dissenyal’enginyeria de producte es pot industrialitzar. En el cas de fabricació de carrosseries, es verifica lapossibilitat que les diferents peces es puguin soldar i muntar entre elles.

En les següents fases de desenvolupament del projecte, es realitza ja el disseny en detall delsutillatges mitjançant software de disseny 3D (Catia V5 de Dassault); en fase simultània, aquestsdissenys se simulen amb les eines comentades anteriorment i el procés pensat originalment s’afinafins a arribar al nivell que la programació de les trajectòries dels robots es realitzen offline des del’oficina (figura 24 a i b).

Figura 24

a) Estació robotitzada amb RobCad. b) Anàlisi d’accés de pinça de soldadura amb RobCad.

El resultat és doble. D’una banda, s’obté una base de dades que s’anomenarà fàbrica virtual en quèes podran assajar noves variants de producció, així com simular la inserció de nous models deproducte sense pertorbar la producció real a la fàbrica. D’altra banda, quan es realitza la implantacióreal de les instal·lacions, es té una confiança 100% del resultat, per la qual cosa la muntada encadència i el temps de presèries es pot reduir de manera considerable, que és un dels objectiusprincipals dels clients.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

72

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 72

Page 73: Monogràfic TIC: Diagnòsi

8.2.3. DomòticaNo cal retrocedir molts anys per sorprendre’s de coses que actualment són, la majoria d’elles,normals o familiars. A principi dels noranta no era molt normal rebre una trucada a un telèfon fix imenys en un mòbil que avisés d’una fuita d’aigua o gas o de la presència de persones desconegudesa casa. Tampoc resultava molt normal accedir des d’un telèfon a la casa del cap de setmana perposar en marxa la calefacció o bé l’aire condicionat. Per descomptat, resultava impensableconnectar-se a casa per veure si tot estava en ordre o bé si hi havia un intrús no identificat, o veurequi estava trucant a la porta de casa. Qui s’hagués pensat que el propietari d’una cadena de botiguespodria tenir un control perfecte de les seves botigues: si la persiana del local està pujada, si hi hamolta presència de clients, quina temperatura ambiental té la botiga, a quina hora s’ha tancatl’establiment i si hi ha o no intrusos a la botiga en horari de tancament. Es podria continuarenumerant una infinitat de fets que al final tots fan referència a seguretat, confort, control iaccessibilitat.

Doncs bé, tots aquests sistemes que proporcionen solucions a les necessitats de seguretat, confort,control, automatització, accessibilitat i gestió energètica en els diferents àmbits és el que constitueixla domòtica si l’àmbit és el domèstic, o bé la immòtica si l’àmbit d’aplicació és el d’edificis d’ústerciari o industrial (oficines, hotels, hospitals, escoles, edificis públics...).

Tots aquests sistemes es caracteritzen per estar formats sempre per quatre tipus d’elements: elsistema de control, els detectors/sensors/entrades, els actuadors i el mitjà transmissor d’informacióentre els tres elements anteriors. D’aquests quatre elements, el mitjà de transmissió resulta ser unfactor determinant per a la solució que es pot aplicar i la tipologia final (estrella, anell, bus) que esnecessiti o es vulgui aplicar. Són diferents els mitjans de transmissió disponibles i el seu grau demaduresa: corrent portador, cablejats específics (coure o fibra) i sense fil (infrarojos oradiofreqüència).

El corrent portador utilitza la instal·lació elèctrica existent per transmetre la informació. El volumd’informació i la velocitat de transmissió són limitats, però suficients per a certes aplicacions decontrol i automatització. Les solucions que tenen com a base aquest mitjà de transmissió són les quemenys molèsties d’instal·lació suposa per a entorns que només es volen automatitzar i no remodelar,ja que aprofita el cablejat ja existent. La qualitat de la instal·lació elèctrica, però, és un factor de risc.

Si s’utilitza cablejat específic com a mitjà de transmissió d’informació resulta un sistema més fiablei permet transmetre grans volums d’informació, però com a contrapartida té les molèsties que generala instal·lació. És la millor elecció per a espais (edificis, habitatges, oficines...) de nova construcció obé remodelació, i la millor opció si es vol fiabilitat i seguretat en la transmissió de la informació, aixícom diferents tipus d’informació. No obstant això, és la que resulta més costosa.

Finalment, hi ha els senyals sense fil que inclouen els senyals d’infraroig, en què l’aplicació és moltlimitada, i la radiofreqüència, que actualment està tenint un bon desenvolupament. Laradiofreqüència dóna gran flexibilitat i facilita la instal·lació; és a dir, la implantació comporta poquesmolèsties, però en canvi és sensible a interferències electromagnètiques. Per tant, cal instal·lar-la enentorns on s’estigui segur de l’absència d’interferències.

En algunes solucions domòtiques no s’utilitza un sol tipus de mitjà de transmissió, sinó que hi pothaver escenaris mixtos. De tota manera, en el 75% de les instal·lacions s’utilitza cablejat propi, en el55% dels casos s’utilitza mitjans sense fil, en el 24% els corrents portadors, en el 14% cable UTP ien el 5% dels casos es fa ús de fibra òptica.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

73

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 73

Page 74: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Actualment, es poden trobar al mercat solucions basades en protocols de comunicació propietaris.Aquests representen el 43% dels sistemes instal·lats. Tot i això, cada vegada més hi ha solucionsbasades en protocols oberts; els més representatius són els de tipus X10, TCP/IP, Contact ID,KNX/EIB, LonWorks. Aquests dos últims es desenvolupen a les normes europees EN50090 iEN14908 respectivament. D’altra banda, en l’àmbit de la Unió Europea està actiu el projecteSmartHouse, en què participen experts, associacions professionals i empreses de 28 països, perestablir un marc de referència comú que sigui la base per al disseny, la instal lació i el mantenimentd’un habitatge automatitzat. En aquest marc de referència s’identifiquen les tecnologies i tècniquesaplicades, així com els agents implicats. També hi ha iniciatives de desenvolupament d’aplicacionsde codi obert. Una mostra d’aquestes iniciatives pot ser Domotiga (http://www.domotiga.nl), aplicacióque integra dispositius de diferents fabricants disponibles en el mercat. També és habitual trobar llarsamb sistemes domòtics accessibles pel públic com a demostració de solució a necessitats reals iconcretes amb tecnologies disponibles ja en el mercat. Exemples d’això poden serhttp://www.bwired.nl/ i http://www.hekkers.net/.

8.2.4. Embedded systemsUn embedded system, o sistema incrustat, s’associa a un sistema basat en un ordinador orientata suportar un reduït conjunt de funcions, sovint amb capacitats de procés en temps real i integraten un sistema més gran. Aquesta diferència en el nombre de funcions entre aquests sistemes iun sistema de propòsit general s’anomena gap funcional. S’observa un decalatge de vint anysentre les capacitats dels ordinadors de propòsit general i les dels ordinadors que utilitzen elssistemes embedded. Els primers ordinadors de la dècada dels quaranta es dedicaven a una solatasca. Amb el pas del temps van evolucionar cap a la multitasca. L’AGC (Apollo GuidanceComputer) és considerat el primer sistema embedded de la història. Desenvolupat per l’Institutde Tecnologia de Massachusetts (MIT) a la dècada dels seixanta, es va muntar integrat en elspanells de control dels coets Apollo protagonistes de missions de viatges a la Lluna. Cada coetportava dues unitats AGC de 2 Kb de memòria RAM i per primera vegada un dispositiu de controlestava format al 100% per circuits integrats.

La referència actual dels sistemes embedded per a aplicacions industrials són els estàndards delPC/104 Consortium. Fundat els anys noranta, aquest consorci defineix les especificacions tècniquesde PC de petites dimensions: indica la mida de les plaques i les característiques del bus i elsconnectors. La llista de sistemes operatius per sistemes embedded és molt àmplia, però a mesuraque passa el temps el debat tendeix a bipolaritzar-se entre sistemes basats en Linux i sistemes basatsen Windows Embedded. A la meitat dels 90 Microsoft va irrompre a escena amb la primera versió deWindows CE. Microsoft ha seguit una estratègia lenta però segura d’anar creixent en quota demercat. Amb bones capacitats per gestionar temps real, els sistemes embedded són actualmentautèntics PC amb entorns gràfics i amb comunicacions pròpies d’un PC.

Un dels sistemes de més prestigi és el VxWorks, de Windriver. Inspirat en una filosofia UNIX, la casaWindriver ha estat finalment absorbit per Intel. Per diversos analistes es tracta d’una jugada doble.D’una banda, es tracta d’aprofitar un desenvolupament de software molt sòlid com VxWorks; d’unaaltra, la jugada és implementar directament en silici aquests mòduls de software. Un dels clients dereferència és Kuka, un dels fabricants de grans robots més importants. Els responsables d’Intel hanfet una forta aposta en un mercat en el qual podran oferir solucions embedded de la màxima

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

74

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 74

Page 75: Monogràfic TIC: Diagnòsi

sofisticació i potència. A part d’Intel, en el projecte de Kuka també hi participa Microsoft aportant elsistema de presentació, el control de perifèrics i la comunicació home-màquina. Amb el temps, lescapacitats de gestió de temps real i robustesa van augmentant per part dels sistemes embedded deMicrosoft, que disposa a Mondragon del Centre d’Innovació d’aquest tipus de tecnologia encol·laboració amb diverses empreses i institucions. La línia de treball és promocionar la plataformaCompact .Net Framework i fer desenvolupaments amb el paradigma de l’orientació a objectesconvergint amb altres tipus de desenvolupaments. L’equivalent al .Net en ambients Linux és laplataforma Java. En l’àmbit del codi lliure hi ha les solucions Linux, que no tenen cost de llicènciaperò requereixen una potència d’enginyeria superior a les basades en Windows Embedded en quèel fabricant procura facilitar les coses als enginyers de desenvolupament del producte final. Noobstant això, l’opció Linux atorga la possibilitat de tenir llibertat i control total sobre el producte. Ambrelació a les comunicacions, l’estàndard Ethernet, junt amb l’adaptació industrial Ethernet, és elprotagonista principal dels sistemes de comunicació dels sistemes esmentats fins ara.

El futur immediat del món embedded apunta cap als SoC (System on a chip) i els SiP (System inpackage). Els SoC integren tot el sistema en un sol xip i aquest porta un encapsulat; en canvi, elsSiP munten diversos xips en un mateix encapsulat. Les mides exteriors són similars i les duesvariants tenen encara força recorregut per endavant. La Fundació OPTI (Observatori de ProspectivaTecnològica Industrial), amb la col·laboració d’ASCAMM, ha elaborat un exhaustiu informe titulatTendencias y aplicaciones de los sistemas embebidos en España. El document íntegre es potdescarregar de www.opti.org en format PDF. Les àrees d’aplicació dels embedded systemsidentificades en l’informe són els mitjans de transport (ferroviari, automoció, aeroespacial), salut,automatització industrial, infraestructura pública i serveis, energia, béns de consum, medi ambient iforces de seguretat. Artemis (www.artemis-ju.eu) és una JTI (Joint Technology Initiative) de la UnióEuropea que consisteix en un projecte europeu en què participen empreses i centres de recerca.Està dotat amb 2.700 milions d’euros fins a l’any 2017. Segons els seus estudis, el mercat global ésde 60.000 milions d’euros.

La informàtica de l’automatització industrial ha tingut el PLC (Programmable Logic Controller) com aprotagonista principal. Igual que els sistemes embedded, els PLC neixen a la dècada dels seixanta.El primer PLC va ser el Modicon (actualment Schneider Electric) en un projecte de la casa Bedford& Associates per a la General Motors. Els PLC han incorporat històricament la cultura de programaciódels diagrames de relés, també anomenats diagrames Ladder. Actualment la naturalesa dels PLCestà recollida en la norma UNE-EN 61131 que descriu els llenguatges coneguts com CodeSys, quea més del mencionat Ladder inclou el Sequential Function Chart (Grafcet), el qual descriu elsautomatismes gràficament influenciats per les xarxes de Petri. També s’inclou un llenguatged’assemblador anomenat Instruction List i un llenguatge de programació estructurada tipuspseudocodi. Tradicionalment, els PLC han buscat ser molt robustos, consumir pocs recursos i tenircapacitats per a aplicacions en temps real, entenent que el temps real estricte es dóna quan elscicles de control estan per sota del mil·lisegon. A finals dels 80 es van desenvolupar els busos decamp, els quals defineixen la capa física (nivells de senyal i connectors) i la capa d’enllaç percomunicar els PLC amb altres elements com sensors, vàlvules, etc. Estàndards com ProfiBus,Modbus, CanBus, BITBUS (RS-485) han dominat l’escena dels busos de camp industrial fins ara. Atots ells se’ls ha incorporat l’Industrial Ethernet. Un dels PLC mítics és el SIMATIC de Siemens. Lagamma actual de SIMATIC es compon de tres línies: la gamma baixa anomenada línia clàssica, que

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

75

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 75

Page 76: Monogràfic TIC: Diagnòsi

sol ser d’arquitectura propietària; la línia mitjana anomenada embedded automation; i la línia degamma alta SIMATIC PC-based controllers. Aquesta divisió en tres gammes es dóna en moltsfabricants. S’observa un procés de substitució de la gamma baixa típicament propietària per lagamma baixa de Windows Embedded.

Cadascun dels escenaris descrits fins ara han generat el seu propi col·lectiu de desenvolupadors.D’una banda hi ha els programadors d’informàtica convencional que generalment utilitzenllenguatges d’alt nivell. D’una altra banda hi ha els programadors de sistemes embedded acostumatsa treballar a baix nivell amb llenguatges com C i assemblador. Finalment hi ha els programadors dePLC orientats a automatismes de processos industrials que utilitzen CodeSys. Aquests col·lectius hananat tradicionalment per separat i fins fa poc hi havia un fort debat entre els partidaris de lessolucions PLC i els defensors de les solucions embedded per a aplicacions industrials. Començant

pel món acadèmic global i observant l’evolució de l’oferta delsfabricants, es constata un procés de convergència fonamentalment capa models orientats a objectes basats en estàndards com UML (ISO/IEC19501) i variants com el Real Time UML. Aquest procés es caracteritzapels fets següents: A) Els sistemes operatius per sistemes embeddedcada cop incorporen funcions pròpies d’un ordinador de propòsitgeneral, coincidint amb l’expansió de Windows Embedded i de LinuxEmbedded. B) Les funcions que ja es demanen en sistemes embedded

inclouen anàlisi/disseny de software, interfícies d’usuari, bases de dades i comunicacions. C) Elssistemes embedded són molt més potents i complexos que els PLC i actualment estan en condicionsd’ocupar el seu espai per la via de l’emulació. D) Els fabricants de sistemes embedded ja ofereixenla possibilitat de fer desenvolupaments amb CodeSys emulant els PLC i convertint-los en un casparticular de sistema embedded (cas SIMATIC). E) El xocs culturals dels diversos col·lectius deprogramadors van a la baixa. F) S’està detectant un increment de demanda de tècniques de softwaretesting i marcs de qualitat tant per a l’homologació de sistemes com per al seu propi procés defabricació en totes les etapes del cicle de vida.

L’any 2004 es va publicar el SWEBOK (Software Engineering Body Of Knowledge) que es potconsultar i obtenir a www.swebok.org. Es tracta del llibre de referència que defineix amb precisiól’àmbit de coneixement de l’enginyeria del software. Bàsicament es divideix en blocs quecorresponen al cicle de vida clàssic del desenvolupament de software, que són anàlisi irequeriments, disseny, codificació, testing i manteniment. Actualment, un sistema embedded potrequerir tot el coneixement del SWEBOK per la riquesa creixent de funcionalitats que se’ls demana,des de control de mecanismes amb inèrcia (motion) i comunicacions avançades fins a solucionsmultimèdia. El gap funcional obert a la dècada dels setanta s’ha tancat.

Un exemple que evidencia la convergència indicada anteriorment respecte a les àrees deconeixement requerides en projectes d’enginyeria es posa de manifest en la norma UNE-EN 50128:“Aplicaciones ferroviarias. Sistemas de comunicación, software para sistemas de control y proteccióndel ferrocarril”. La terminologia de gran part de la norma correspon plenament a la del SWEBOK, fentèmfasi en tot allò relacionat amb el software testing. Això fins ara no havia succeït ja que en els inicisla informàtica industrial vivia en un món a part de les altres informàtiques i la seva presència estavafocalitzada en projectes específics. Segons les previsions actuals, als sistemes embedded els esperaun futur de forts creixements fins al punt de convertir-se en omnipresents. L’estudi de la FundacióOPTI preveu que la gran majoria d’enginys de les pròximes dècades incorporaran almenys unsistema SoC o SiP. L’informe també alerta de la necessitat d’incloure en els plans d’educació formacióespecífica en sistemes embedded, ja que actualment aquesta formació no s’imparteix fora delsseminaris i cursos dels fabricants. No s’inclouen en els plans d’estudis.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

76

ALS SISTEMES EMBEDDEDELS ESPERA UN FUTUR DEFORTS CREIXEMENTS FINS

AL PUNT DE CONVERTIR-SEEN OMNIPRESENTS

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 76

Page 77: Monogràfic TIC: Diagnòsi

8.2.5. Aplicacions industrials dels sistemes de posicionament8.2.5.1. Per satèl·lit

Pel fet que els sistemes GNSS són una tecnologia de propòsit general, són moltes les aplicacions ques’han derivat de la disponibilitat del sistema GNSS GPS. A continuació se’n descriuen un petitsubconjunt que són les més pròximes als camps d’aplicació de l’enginyer industrial.

En primer lloc, la gestió de recursos mòbils (vehicles, persones i equips mòbils) és una de lesaplicacions més freqüents dels sistemes GNSS i més sectorialment transversals; és a dir, el mateixconcepte de solució es pot aplicar al sector terrestre, marítim i aeri. Consisteix a equipar els elementsmòbils amb terminals més o menys sofisticats que integren bàsicament un receptor GPS i un mòdulde comunicacions GSM/GPRS/3G/Tetra... Opcionalment poden tenir pantalles gràfiques o textuals,cartografia i sensors. En un centre de control es rep periòdicament la posició de cada element i eslocalitza damunt d’una cartografia vectorial. El centre de control gestiona els recursos mòbilsplanificant rutes i feines amb l’objectiu d’augmentar el rendiment d’aquests recursos. A través d’uncanal de comunicació que pot ser de veu, textual, gràfic o de vídeo, s’estableix la comunicació ambels recursos mòbils. Els canals de comunicació poden permetre diversos serveis commulticonferències, missatges selectius o difusió simultània d’informacions.

En segon lloc, i si bé és un mercat de volum reduït, la importància econòmica de la sincronitzacióde sistemes és molt significativa. En aquest sentit, els rellotges de màser d’hidrogen que faran servirels satèl·lits Galileo seran els més precisos posats mai en òrbita i són cabdals per garantir les altesprestacions de posicionament i sincronització que oferirà Galileo.

La mesura precisa de voltatges i corrents presents a la xarxa de distribució (amplituds i angles defase) és molt important per controlar el factor de potència de la xarxa i per minimitzar els efectes decaigudes de subministrament d’electricitat en diferents regions de la xarxa de distribució. Lautilització d’instruments de mesura sincronitzats amb GPS i d’una xarxa de comunicacions fiable iamb retard predictible juntament amb una aplicació central que reculli en temps real totes les dadesi prengui les mesures correctives automàticament, són els factors clau d’aquest tipus d’aplicació. Laconnexió a la xarxa de noves estacions o la inserció d’energia provinent de xarxes veïnes requereixentambé el control d’amplituds i fases per tal de realitzar la connexió de manera adequada.

D’altra banda, les modernes xarxes de comunicacions digitals per paquets requereixen que lesestacions que processen els paquets estiguin sincronitzades per poder fer l’intercanvi de dadessense pèrdues d’informació. Els sistemes GNSS tornen a tenir un paper fonamental per resoldreaquesta problemàtica.

I per temes de seguretat, sincronitzar els centres de processament de dades de les entitats bancàriesés primordial per tractar les transferències interbancàries amb total seguretat i com a prevenciócontra accions fraudulentes. Disposar d’una mateixa referència de temps a milers de quilòmetres dedistància és senzill si es fa servir la constel·lació GPS.

En tercer lloc, els sistemes GNSS també són de gran utilitat per a la gestió i l’explotació eficient de gransinstal·lacions a l’aire lliure en les quals coexisteixen recursos mòbils i elements susceptibles de serlocalitzats. Aquest és el cas d’un port o moll de càrrega en el qual s’emmagatzemen contenidors durant

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

77

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 77

Page 78: Monogràfic TIC: Diagnòsi

mesos i que s’han de bellugar periòdicament pertal d’accedir a contenidors pròxims, reorganitzarespais, etc. Aquesta rutina moltes vegadesredunda en una pèrdua de contenidors pel fet queés perd la traçabilitat de la seva posició. L’ús desistemes GNSS pot ser de gran ajuda en lestasques de localització i d’inventari de contenidorsdins del port (figura 25).

Els aeroports són una altra de les gransinstal·lacions candidates a aplicar les solucionsbasades en GNSS. El moviment constant devehicles al voltant dels avions que arriben os’enlairen per proveir-los tot tipus de serveis, esgestionaria d’una manera més eficient aplicantles solucions ofertes per la tecnologia GNSS.

Aquesta tecnologia també és molt útil dins del’àmbit de l’agricultura (figura 26). Lesaplicacions bàsiques són l’aixecament de mapesdel terreny, l’obtenció de mapes de rendiment decultius i el guiatge automàtic de maquinària. Ambsistemes SBAS es poden obtenir precisions defins a 1 metre, i amb sistemes RTK (Real-timekinematic) la precisió pot arribar a ser de fins a 2centímetres. D’aquesta manera, els granslatifundis poden ser treballats dia i nit permaquinària guiada per sistemes GNSS sensegairebé atenció humana.

En quart lloc, el camp d’aplicació de la robòtica iautomatització de maquinària també està perdescobrir la tecnologia GNSS. Robots quetreballin a l’exterior amb posicionament precísGNSS realitzant tasques rutinàries, perilloses, encondicions difícils de suportar per les persones ode llarga durada, són algunes de les possiblesaplicacions dins d’aquest camp.

La construcció de grans infraestructures demanala utilització de maquinària especialitzada deconstrucció, automatitzada i autònoma quepermeti enllestir les obres en terminis més curtsperquè es pot treballar ininterrompudament les24 hores del dia (figura 27).

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

78

Figura 25

Figura 26

Figura 27

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 78

Page 79: Monogràfic TIC: Diagnòsi

En cinquè lloc, anomenem sistemes intel·ligents detransport (ITS) el conjunt d’aplicacions orientadesa millorar les condicions de conducció de tot tipusde vehicles perquè difonen informacions de la viaper on circulen amb suficient antelació perprevenir el conductor del vehicle de les condicionsen què es trobarà la via (figura 28). A les vies s’hihan d’instal·lar prèviament elements d’adquisicióde dades mitjançant sensors, càmeres, etc. Calcomptar amb l’existència d’un o diversos centresd’adquisició i procés de dades en temps real ambunes aplicacions bàsiques que transmeten, entemps real a un terminal específic que disposa elconductor del vehicle, un conjunt d’informacionsreferents a la via per la qual transita el vehicle, com per exemple, senyalització de la via, estat de la via(congestionada, fluida, tallada per obres...), estat dels propers semàfors, etc. Els objectius quepersegueixen els sistemes ITS són múltiples: primer de tot, fer el monitoratge de les vies; segon, facilitarel trànsit dels vehicles per la via; tercer, generar estalvi de temps i de combustible en elsdesplaçaments, amb el conseqüent impacte econòmic i mediambiental; i, com a conseqüència,disminuir els accidents de trànsit i augmentar la seguretat a les vies.

A diferents països europeus les aplicacions ITS s’estan introduint des de fa uns anys, començantpel telepeatge en autopistes basat en GNSS. El sistema s’anomena Free Flow, ja que elcobrament és electrònic sense necessitat que els vehicles s’aturin en una cabina o alenteixin lamarxa, com és el cas del sistema Via-T.

Actualment s’estan portant a terme recerca en sistemes ITS avançatsen els quals un sistema autònom de conducció fa servir càmeres devídeo i marques a la calçada com a elements de guiatgecomplementàriament als sistemes GNSS integrats en els sistemes.

Per tot això es pot concloure que els sistemes GNSS estandisponibles a Catalunya i a Espanya amb un grau de precisió demetres, suficientment apta per implantar-los en moltes aplicacionsque requereixen poca precisió. Els sistemes d’augmentació tantSBAS com GBAS també estan disponibles a fi de proveir solucionsde posicionament dinàmic amb precisions centimètriques, aptes pera aplicacions d’alt valor afegit en sectors de la indústria, laconstrucció i l’agricultura.

La manca d’integritat dels sistemes GNSS actuals és un problema quan s’aplica al guiatge devehicles autònoms. El futur sistema Galileo donarà solució a aquesta problemàtica amb el seuservei Safety of Life. Els sistemes i les aplicacions GNSS poden tenir també un impacte social dedifícil valoració econòmica, però no per aquest motiu menyspreables, com poden ser la reducciód’embussos de trànsit, la reducció de les emissions de diòxid de carboni i l’augment de laseguretat en carretera amb relació als accidents que podrien ser evitats, amb menys danys tantpersonals com materials.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

79

Figura 28

LES APLICACIONS GNSS,MALGRAT QUE ESTANDISPONIBLES, NECESSITENTEMPS PER IMPLANTAR-SEDE MANERA MASSIVA. ALNOSTRE PAÍS PODEN SERUNA EINA MOLT VALUOSAEN AQUEST PERÍODE DEREVISIÓ IREESTRUCTURACIÓ DELSPROCESSOS PRODUCTIUSEN QUÈ ESTEM IMMERSOS

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 79

Page 80: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Com s’ha demostrat en aplicacions operatives arreu del món, és possible obtenir increments moltnotables de productivitat i d’eficiència en processos en què el punt clau és la programació i la gestióde les tasques dels recursos mòbils que es desplacen, s’emmagatzemen, treballen, i han d’estardisponibles per al seu ús damunt del territori. I no es fa referència només a processos industrials,sinó també a productes i serveis per al gran públic.

Les aplicacions GNSS, malgrat que estan disponibles (cada vegada es disposen de més dispositiuselectrònics amb GPS integrat: PDA, telèfons, càmeres, etc.), necessiten temps per implantar-se demanera massiva. Al nostre país poden ser una eina molt valuosa en aquest període de revisió ireestructuració dels processos productius en què estem immersos.

Enllaços a pàgines web relacionades amb GNSS:Informació de GPS: http://gps.faa.govInformació de GLONASS: http://www.glonassianc.rsa.ruInformació de Galileo: http://ec.europa.eu/transport/galileo/WAAS: http://www.nstb.tc.faa.govEGNOS: http://ec.europa.eu/transport/egnos

8.2.5.2. Per comunicacions terrestres sense fil

Les tecnologies sense fil actuals permeten realitzar sistemes de posicionament terrestres enàmbits reduïts, com per exemple plantes de fabricació, ports, hangars, magatzems, pàrquings,etc. En general són de curt abast (100 metres), encara que amb el seu desplegament en xarxaes pot estendre tant com es requereixi. Hi ha disponibles diverses tipologies d’aquesta tecnologia,que es comenten tot seguit.

Les WLAN o Wi-Fi fan referència a un sistema de comunicacions sense fil per a xarxes d’ordinadors(compleix l’estàndard IEEE 802.11), però que mitjançant algorismes específics permeten calcular laposició d’un equip que es mou dins d’una xarxa o conjunt de nodes WLAN. La posició es calculaanalitzant les característiques de propagació del senyal, en concret la intensitat del senyal rebut.També es poden aplicar per calcular la posició de mètodes basats en l’angle d’arribada del senyal ila mesura de retards en la propagació del senyal.

RFID és un sistema d’identificació automàtica i de baix cost comparable, en funcionalitat, als codisde barres però amb la particularitat que el missatge es transmet via ràdio i poden contenir moltesmés dades i funcionalitats que els codis de barres (fins a desenes de Kbytes de capacitat). Elssistemes RFID no permeten posicionament a causa del seu curt abast (desenes de centímetres),però sí que permeten fer un seguiment de l’element mòbil emmagatzemant la data i l’hora dels puntsde pas que l’equip RFID travessa en el seu recorregut. Aquest sistema és de provada utilitat enmagatzems logístics i a poc a poc es va introduint en les grans superfícies.

Una altra tecnologia de comunicació sense fil és el Bluetooth. És un sistema de comunicacions demolt curt abast ideat per substituir els cables tant dels sistemes informàtics com de sistemes d’àudio,vídeo i de telefonia mòbil. De la mateixa manera que amb WLAN, es poden constituir nodes d’uns100 metres de cobertura i establir-hi xarxes de comunicacions. Fan falta una gran quantitat de nodesper tenir una precisió acceptable. L’ample de banda pot arribar a 3 Mbps.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

80

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 80

Page 81: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Per últim, cal esmentar el Zigbee. Aquesta nova tecnologia basada en l’estàndard IEE 802.15.4, quecorrespon a les xarxes sense fil d’àrea personal, utilitza, com la WLAN, la banda de 2,4 MHz. Aquestsequips s’utilitzen en ràdios digitals autònomes de baix consum que han d’enviar de maneraesporàdica una petita quantitat d’informació (tenen un ample de banda màxim de 250 Kbps).Entorns logístics, hospitalaris i domòtics poden ser el seu camp d’aplicació habitual.

8.3. Mètodes i estàndards

8.3.1. Justificacions de solucionsEn un entorn tecnològic tant dinàmic i de gran diversitat de solucions en TIC, no és fàcil per a unapime identificar les alternatives més adequades que li permetin millorar la seva productivitat icompetitivitat i veure quina o quines són interessants econòmicament. Algun dels problemes són: A)Saber entendre i plantejar adequadament els requeriments basats en TIC derivats dels problemes,oportunitats i objectius que té l’empresa. B) Disposar d’un insuficient coneixement del mercat desolucions. Difícilment una empresa que no sigui gran té personal especialitzat amb aquestconeixement, i normalment s’ha de recolzar en experts externs i en bones referències dins del propisector industrial. C) Estar mancats d’una metodologia per analitzar econòmicament les solucions enTIC identificades, ja que massa sovint es dóna excessiva importància al preu de la inversió inicial ino s’analitzen prou bé els costos recurrents, els beneficis i els riscos.

Cal fer algunes reflexions sobre aquest darrer punt. El motiu d’una mala avaluació dels projectesbasats en TIC a moltes pimes es pot deure també a alguns dels següents factors: a) les mancancesen el sistema de gestió general de l’empresa (no emprar quadres de comandament, indicadorsclau de rendiment, sistemes de control de projectes…); b) la dificultat en el diàleg entreresponsables de negoci i els de les TIC (usuaris sense gaires coneixements de sistemesd’informació i responsables TIC sense prou orientació al negoci); c) la dificultat per avaluar elsbeneficis i els riscos de les solucions TIC, ja que no tots són fàcilment quantificables i de vegadess’ha d’aplicar una certa subjectivitat.

Abans de resumir com s’hauria d’enfocar l’anàlisi econòmica de qualsevol inversió en TIC, pot sertambé oportú fer un parell de reflexions prèvies. D’una banda, cal fer esment a la importànciacreixent de l’externalització. De manera constant van guanyant presència en el mercat solucionscom l’outsourcing, el Cloud Computing o el SaaS (Software as a Service). En aquest sentit,actualment les empreses no han de descartar en absolut considerar solucions gestionades pertercers, a través de servidors remots, que poden donar a l’empresa una millor funcionalitat,disponibilitat i flexibilitat a un menor cost. D’altra banda, a part de considerar les solucionsbasades en TIC per aconseguir una millor productivitat, flexibilitat i capacitat de gestió, calanalitzar també de manera prioritària la necessitat de relacionar-se més eficaçment i fer negociamb clients i proveïdors, actuals o futurs amb caràcter global, és a dir, amb tota la cadena de valor.Això ho faciliten les arquitectures obertes i els estàndards. També cal fer intel·ligència competitiva,per no quedar enrere en serveis de base TIC respecte als competidors directes.

Tornant als aspectes econòmics, cal tenir clars els objectius del projecte en TIC: els beneficis, iformalitzar-los. A part d’aspectes qualitatius s’han d’explicitar, sempre que es pugui, els objectius

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

81

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 81

Page 82: Monogràfic TIC: Diagnòsi

quantitatius, associats necessàriament a l’eliminació o el desplaçament de costos existents (inclouels d’improductivitat i no-qualitat) i a l’increment d’ingressos que l’empresa pot assolir gràcies a laimplantació del nou sistema (o a la disminució de la pèrdua d’ingressos motivada per noproporcionar al client uns productes o un nivell de servei prou competitius).

És molt freqüent que l’atenció de l’usuari se centri quasi exclusivament en els costos més explícits ivisibles, com són els inicials: software, hardware i serveis externs necessaris per a la posada enmarxa, i que no presti tanta atenció als costos operatius recurrents per mantenir la solució funcionantsatisfactòriament de manera continuada en el temps, que a la llarga solen ser més importants queels inicials. A la meitat dels 80 la consultora Gartner Group va introduir el concepte TCO (Total Costof Ownership). És aquest cost global el que s’ha d’integrar a l’anàlisi financera per justificar el valoreconòmic de la inversió. A part de la inversió inicial del projecte, inclou costos com ara mantenimentanual del hardware i de les llicències de software, cost d’operació contínua de la solució,infraestructura necessària de locals i serveis, consum energètic, assegurances, costos interns induïtsper possibles errors i/o mal rendiment del sistema que afectaran la productivitat dels usuaris i/o laqualitat de servei al client, costos de seguretat i backup, manteniment correctiu i evolutiu,potenciació dels equips i renovació tecnològica, i un llarg etcètera.

La vida útil d’una solució informàtica acostuma a ser relativament llarga: cal fixar-se en un períodede temps prou gran per calcular el retorn de la inversió. Els costos sempre són més fàcils dedeterminar que els beneficis i, en general, es fa un ús massa escàs de tècniques quantitatives enl’estimació d’aquests. El nou sistema facilita tenir abans dades fiables i/o comunicar-se millor ambclients i proveïdors o simplifica la manera de treballar del personal (producció, administració, vendes,atenció al client, direcció…). Això permet canviar procediments i regles de gestió que redueixin elsinventaris, l’obra en curs, els temps morts o d’espera, les necessitats de tresoreria, el nombre detransports, que augmenti l’eficàcia de l’acció comercial i de direcció, la satisfacció dels clients, etc.Aquests beneficis s’han d’identificar i valorar adequadament.

És molt convenient que els responsables de prendre decisions d’inversió en TIC emprin algunsmètodes que els ajudin a realitzar l’anàlisi econòmica de les alternatives considerades, encara que

sigui de manera simplificada. Un és el que proposa la consultoraForrester i s’anomena TEI (Total Economic Impact), que fa estudiarl’efecte potencial de les solucions en quatre dimensions: cost,benefici, flexibilitat i risc.

A part d’avaluar a priori els beneficis que la solució proporciona al’empresa (el paper ho aguanta tot), un cop implantada s’ha de fer unseguiment rigorós per veure quins són els costos i guanys reals i aixípoder gestionar les possibles (o quasi segures) desviacions. El puntimportant aquí és el de la responsabilitat: els directius que han proposatel projecte han de comprometre’s amb els beneficis o millores que hanplantejat per justificar el cas. Compromís vol dir que el benefici que s’ha

avaluat s’hauria de reflectir automàticament en els pressupostos de la funció o funcions usuàries dela solució. Per exemple, si un objectiu era disminuir el personal necessari per executar unsdeterminats processos, el departament de recursos humans hauria de reclamar quines són lespersones disponibles un cop implantat el sistema. Si l’objectiu era millorar les vendes, els objectiuscomercials s’han d’incrementar en conseqüència.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

82

LA VIDA ÚTIL D’UNASOLUCIÓ INFORMÀTICA

ACOSTUMA A SERRELATIVAMENT LLARGA: CAL

FIXAR-SE EN UN PERÍODEDE TEMPS PROU GRAN PER

CALCULAR EL RETORN DELA INVERSIÓ

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 82

Page 83: Monogràfic TIC: Diagnòsi

En resum, objectius, requeriments, alternatives, estudi d’impacte econòmic, selecció,desenvolupament i implantació, manteniment, seguiment sistemàtic de resultats i, per sobre de tot,això: compromís organitzatiu. En el cas de les TIC no és diferent. Augmentar el rigor en aquest procésindica bones pràctiques de gestió i permet millorar significativament la competitivitat empresarial.

8.3.2. Enginyeria de serveis. Cap a una economia de serveisPer què els serveis necessiten una ciència, una disciplina o un enfocament especial? Per poderenfrontar-nos als reptes d’innovar en serveis i millorar la seva productivitat és necessari partir de laseva especificitat i reconèixer que potser el paradigma dominant del món industrial (o del producte),imperant des de la Revolució Industrial, no és el més adequat per tractar els problemes i reptes quepresenten els serveis. Les disciplines acadèmiques clàssiques orientades a les àrees funcionals deles empreses (màrqueting, recursos humans, operacions, finances, etc.) i estudiades com a sitgesindependents necessiten revisitar-se segons el paradigma dels serveis, ja que aquests tenenelements essencials que els diferencien dels productes. El que caracteritza els serveis respecte alsproductes són els elements següents.

Primer, la cocreació de valor. Efectivament, en un servei, a diferència d’un producte, el destinatariparticipa activament en la prestació d’aquest servei. En tots els casos, la creació del servei, és a dirdel valor de la transformació d’un client en un client servit, implica la involucració (més o menysactiva) del client.

Segon, la centralitat del client i de l’experiència de l’usuari. Tenint en compte que el servei és unaexperiència única per a cada client, la vivència del procés transformador del servei és un componentessencial de la satisfacció del client. Davant d’un mateix servei, la satisfacció d’un client pot variarsignificativament (i, per tant, la propensió a fidelitzar-lo o a recomanar-lo) en funció de l’experiènciai el context en què s’ha desenvolupat.

Tercer, la dicotomia front-stage / back-stage. Tot i que l’experiència d’usuari és crítica als serveis, caltenir en compte que els serveis normalment tenen dos aspectes o dos espais. El front-stage seria ons’atendria el client i on l’experiència d’usuari és, com s’ha comentat, crítica. Però també és necessariun back-stage on es desenvolupa tota la logística necessària per poder oferir el servei. Tot i queambdues funcions són necessàries, de fet cal esperar tensions entre el front-stage i el back-stage.Un servei d’èxit és el que combina adequadament les dues funcions.

Quart, la tendència a la “servitització” dels productes. És un patró habitual que les empreses iorganitzacions que fabriquen productes desenvolupin línies de serveis complementàries queproporcionin valor afegit entorn dels seus productes o complements. De fet, la tendència és tanintensa que hi ha empreses com ara Rolls-Royce, Xerox o IBM, entre d’altres, en què els serveis hanpassat a ser la seva font principal de facturació, per davant de les línies de productes.

Cinquè, la mass customization. En línia amb la “servitització” i la rellevància de l’experiència d’usuari,aquesta tendència és la que intenta proporcionar una producte (normalment físic) personalitzat i, pertant, amb connotació de servei personal.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

83

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 83

Page 84: Monogràfic TIC: Diagnòsi

I, sisè, els serveis com a sistemes de serveis i sistemes complexos. Els serveis, entesos de maneraàmplia com a configuracions de recursos i organitzations relacionades per proposicions de valor,esdevenen xarxes complexes d’interrelacions amb diversos actors. Cap a un enginyer de serveis. Elssistemes de serveis són sistemes complexos i, per natura, multidisciplinaris. Difícilment es podràinnovar o millorar els serveis sense una visió multidisciplinària que integri diverses disciplines.Alhora, tampoc es poden concebre els serveis com una disciplina aïllada.

En qualsevol cas, seria potser exigir massa (i no realista) a un professional dels serveis (perfil quecaldria diferenciar d’un estudiós o científic dels serveis, habitualment un acadèmic o investigador)un coneixement profund de totes les disciplines, però sí que hi ha un cert consens pel que fa a les

categories de coneixements que haurien de forma part del perfil d’unprofessional dels serveis. Aquestes s’agrupen en tres grans eixos:tecnologia (capacitats per construir, “componentitzar”, modelar i aplicartècniques enginyerils, sistemes d’informació i elements tecnològics);negoci (coneixements d’economia i empresa, legals, gestió, finances,màrqueting...); socioorganizatius (capacitats per a la coordinació,comunicació, motivació i govern d’equips de treball amb especial

èmfasi en aspectes multiculturals). Dit d’una altra manera, i amb gran simplificació, es parlaria d’unperfil mixt entre l’enginyer tradicional i l’economista o gestor d’empreses, al qual se li afegeixenhabilitats interpersonals. Entre aquestes disciplines caldria, en tot cas, remarcar la importància de latecnologia, també anomenada disciplina cientificotècnica o STEM (per les seves sigles en anglès:Scientific, Technical, Engineering and Mathematics). Els nous avenços tecnològics seran necessarisper entendre, gestionar i crear valor en nous sistemes complexos. Respecte a això, The Royal Society,l’acadèmia de ciències anglesa i de la Commonwealth, ha publicat recentment un informe(http://royalsociety.org/Hidden-wealth-The-contribution-of-science-to-service-sector-innovation)sobre la contribució i el valor de les disciplines STEM en el sector dels serveis, en el qual incideix enel fet que aquesta contribució és clau i essencial i no suficientment reconeguda. Segons l’informe,al Regne Unit el 82% de graduats en disciplines STEM acaben treballant en el sector dels serveis,cosa que ajuda a injectar innovació a serveis com finances, negocis o sanitat.

Així doncs, no podria ser considerat aquest perfil de professional amb especialització tecnològica iconeixements transversals de negoci i socioorganitzatius com a nou tipus d’enginyer?, de l’enginyerde serveis?, de l’enginyer responsable de convertir els serveis en un entorn tan fiable, modelitzable ipredible com l’arquitectura o les telecomunicacions? I quines funcions tindria aquest nou enginyer?En general es podria pensar que l’enginyer de serveis seria un usuari d’eines de modelització isimulació de serveis i els seus processos. Capaç de dissenyar amb aquestes eines serveis òptims id’assegurar-ne la seva viabilitat i el rendiment, incloent prototipus, liderant la seva construcció isupervisant el seu desplegament. Treballant en equip amb professionals d’altres disciplines. No gairemés diferent que el que fa avui en dia un enginyer industrial o un arquitecte, per exemple, però enun àmbit més intangible com acostuma a ser el dels serveis. I com ja han fet diverses universitatsque ja han començat a oferir programes (des d’assignatures, intensificacions, màsters o graus) enaquesta línia de formar professionals dels serveis.

Les fases típiques del cicle de vida dels serveis serien la innovació, la planificació estratègica, eldisseny, l’enginyeria, el desenvolupament, la gestió de projectes, el màrqueting, l’entrega, lesoperacions, la qualitat, l’anàlisi i l’avaluació. Per a totes aquestes ja hi ha un corpus de coneixements(sempre ampliable, òbviament) existent i immediatament aplicable a la formació dels nous enginyers.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

84

EL REPTE PER A LESUNIVERSITATS RAU EN LA

INTEGRACIÓ ÒPTIMAD’AQUESTS CONEIXEMENTS

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 84

Page 85: Monogràfic TIC: Diagnòsi

El repte per a les universitats rau en la integració òptima d’aquests coneixements sota el context delparadigma dels serveis (per contraposició del paradigma industrial) en un currículum orientat aformar un enginyer que aporti valor a la societat i a les empreses i, sense dubte, que motivi el futurenginyer a emprendre camins nous que li aportin valor. I no hi ha una recepta única.

I val a dir que a casa nostra hi ha una gran activitat pionera en aquest sentit. Moltes de les referènciesque circulen en els cercles del Service Science, Management, and Engineering (SSME) corresponena universitats i escoles estrangeres, però a Catalunya hi ha diverses iniciatives ja en marxa coml’oferta de cursos de postgrau de la UOC, el màster en service management de La Salle, laparticipació en la confecció d’un màster europeu per part de la UPC i la UOC, la recerca i els cursosde formació en serveis a ESADE, un nou Grau en Informàtica, Serveis i Multimèdia de l’Escola TomàsCerdà (adscrita a la UAB), projectes de recerca interdisciplinària en serveis a la UAB, un noudepartament a la UPC orientat a la recerca i futura docència en l’àmbit dels sistemes d’informació iels serveis, i segurament moltes iniciatives més.

8.3.3. Arquitectura orientada a serveis (SOA)L’arquitectura orientada a serveis (SOA) és una tècnica de l’estructura interna de les aplicacions quepermet que la funcionalitat del sistema d’informació pugui ser subministrada i consumida com unconjunt de funcions unitàries anomenades serveis. Els serveis són funcionalitats abstractes amb unagranularitat rellevant per als consumidors, que estan explicitats i publicats formalment amb unesinterfícies definides mitjançant especificacions estàndard i que són completament independents dela tecnologia que s’utilitza per implementar la funcionalitat.

Però a més d’aquesta dimensió tècnica, SOA també és una visió de negoci per al disseny i la gestiódel sistema d’informació que permet a les empreses potenciar els actius de software existents i crear-ne de nous, facilitant la interoperativitat entre components propis i aliens i configurant un sistemaalineat amb el negoci, menys complex, basat amb estàndards i que permeti l’adaptació àgil i flexibleals canvis continus que exigeix el suport del negoci. A continuació s’estudien els principals aspectesrelacionats amb el concepte SOA.

En el sentit més estricte, SOA es pot considerar fonamentalment com un estil d’arquitecturatècnica d’aplicacions, evolució del model client/servidor tradicional. El servei és entès com unafuncionalitat que els components d’aplicació posen a disposició d’altres aplicacions del propisistema o de sistemes externs. Els serveis són funcions unitàries, independents que es publiquende manera formal i explícitament. SOA també són components proveïdors de serveis en el sentitde components de software d’aplicació responsables de la implementació de la funcionalitat delservei. Així mateix, són consumidors de serveis: usuaris, sistemes externs o components desoftware que accedeixen als serveis per fer-ne ús (també dits clients). I, finalment, són interfícied’accés com a especificació explícita i formal de les característiques de l’accés al servei:contingut, format i estructura de les dades de petició i de les dades de resposta. La interfície delsserveis és la clau de l’arquitectura SOA que proporciona la base de l’acoblament feble, de laflexibilitat i de la interoperativitat entre components.

Servei de negoci és tota funció rellevant per al negoci que el sistema d’informació posa a disposicióde persones i organitzacions, tant de l’empresa com de fora.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

85

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 85

Page 86: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Els processos de negoci han estat suportats pels sistemes de TI des de molt abans de SOA, inicialmentamb productes de workflow i darrerament amb la gestió de processos de negoci (BPM). Les tècniquesBPM han proporcionat un elevat grau d’independència entre el negoci (els procediments) i latecnologia, cosa que ha permès l’explicitació i optimització dels processos amb un bon desacoblamentde les aplicacions i components tecnològics que proporcionen les funcions de negoci individuals. Totcombinat BPM amb SOA aconsegueix un pas endavant en el grau d’independència de la tecnologia,incrementa notablement la flexibilitat i millora l’alineament amb el negoci.

L’alineament del negoci amb la tecnologia de la informació és la capacitat de les empreses d’utilitzarefectivament els sistemes d’informació per assolir els seus objectius de negoci, com ara l’eficiènciaoperacional, els resultats financers o la competitivitat al seu mercat.

L’adopció dels principis bàsics de SOA a l’estructura tècnica del sistema d’informació té com aconseqüència un sistema organitzat conceptualment en tres grans blocs o dominis lògics principals,explícits i relativament desacoblats.

El domini d’accés és la façana del sistema d’informació i conté les capacitats necessàries persuportar l’accés als usuaris i sistemes externs suportats. És on s’ubiquen les diferents aplicacions osolucions de canal.

El principal paper del domini d’integració és el de proporcionar l’abstracció, en forma de serveis, dela funcionalitat de les múltiples aplicacions dels sistemes del nucli. Conté el mecanisme queproporciona la intercomunicació general entre totes les capes del sistema.

El domini del nucli conté les dades corporatives (dades operacionals,dades informacionals i informació no estructurada) així com lesaplicacions que proporcionen la funcionalitat fonamental de negoci.

SOA no està lligat amb cap tecnologia ni model de programació enparticular, però en la pràctica presenta importants implicacionstecnològiques, especialment la seva forta afinitat amb la tecnologiaestàndard Web Services.

SOA és independent dels llenguatges de programació que es puguinutilitzar per construir els components d’aplicació, tant els queconsumeixen els serveis com els que els subministren.

En el pla d’execució, l’arquitectura SOA es recolza en una plataforma formada per un conjunt decomponents de middleware específics i de funcionalitat molt avançada.

SOA és, per la seva pròpia natura, independent de la implementació dels components d’aplicació i,en conseqüència, és independent de les plataformes bàsiques de hardware i sistema operatiu ons’executen.

El repte de la gestió SOA és tractar els serveis com a recursos gestionables i mantenir el control dela correspondència entre els serveis i els recursos tècnics de TI que els proporcionen i suporten.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

86

L’ALINEAMENT DEL NEGOCIAMB LA TECNOLOGIA DE

LA INFORMACIÓ ÉS LACAPACITAT DE LES

EMPRESES D’UTILITZAREFECTIVAMENT ELS

SISTEMES D’INFORMACIÓPER ASSOLIR ELS SEUSOBJECTIUS DE NEGOCI

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 86

Page 87: Monogràfic TIC: Diagnòsi

La gestió de serveis és el conjunt de regles i activitats entorn de l’establiment i el control dels acordsde nivell de servei. És una disciplina que implica la monitorització contínua del subministrament delservei, la comparació del seu comportament respecte als compromisos predefinits, l’anàlisi de lespossibles diferències i la determinació de les accions correctives apropiades.

En un sistema SOA els tradicionals requeriments de seguretat (integritat, confidencialitat,identificació i autenticació, etc.) es focalitzen entorn de la seguretat de l’accés i l’ús dels serveis.

En el pla de desenvolupament (cicle de vida), l’orientació a serveis és el conjunt de processos ipràctiques que guien el desenvolupament, la implantació i el desplegament dels serveis de negoci.

A SOA, el cicle de vida per al desenvolupament està centrat en la gestió dels serveis de negoci coma elements primordials (identificació, especificació i gestió posterior). Per a la realització(construcció) dels components proveïdors que han de subministrar els serveis s’aplica el cicle devida tradicional per al desenvolupament de components de software.

Per suportar adequadament l’orientació a serveis en el desenvolupament s’han definit noves metodologiesque posen èmfasi especial en la identificació dels serveis amb un enfocament de “dalt a baix”.

El govern dels sistemes TI (governance) estableix les cadenes de responsabilitat, autoritat icomunicació per assignar els nivells de poder de les persones (drets de decisió) i, també, definir lesmesures, mecanismes i polítiques que s’han d’emprar per habilitar les persones a realitzar els seurol i responsabilitats.

El Centre d’Excel·lència per a SOA (COE) és l’autoritat màxima per al govern SOA. És el que promoula visió SOA dins de l’organització; és qui gestiona, dirigeix i controla l’execució de les activitats delfull de ruta (roadmap) de transformació cap a un sistema i organització plenament SOA. El COEassumeix dos rols principals: el de supervisió i el de decisió.

Pel que fa a l’avaluació i les conclusions, l’adopció de SOA representa un canvi profund en el sistemad’informació que afecta a molts dels seus aspectes. Els seus principals beneficis directes per alnegoci, derivats fonamentalment de la gestió dels serveis són l’alineament amb el negoci, l’agilitat ila flexibilitat, i l’extensibilitat. Com a beneficis tècnics, que provenen de l’efecte sobre l’arquitecturade les aplicacions i de l’adopció de l’estàndard de la indústria, hi ha l’acoblament feble entrecomponents, la reutilització, l’adopció d’estàndards i el desenvolupament declaratiu basat en models(Model Driven Development). Els inconvenients són conseqüència d’una major sofisticació delsistema i de la necessitat d’introduir canvis, i són l’increment de la complexitat estructural del sistematècnic, l’empitjorament del temps de desposta, el cost d’adquisició i propietat de la novainfraestructura de suport SOA, i els canvis en els models de desenvolupament, gestió de l’explotaciódels serveis, organització i govern.

En un entorn econòmic difícil i canviant, els sistemes d’informació estan rebent fortes exigències dereducció o optimització de costos i d’agilitat i flexibilitat. És en aquest context en què les promesesde les propietats SOA han tingut un gran impacte en el sector de les TIC i han rebut els últims anysun fort suport per part de tots els actors del món de les TIC, inclosos els principals fabricants desoftware que han posat al mercat els productes necessaris per implantar les infraestructures. El SOA

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

87

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 87

Page 88: Monogràfic TIC: Diagnòsi

representa un avenç considerable per a la construcció i gestió de sistemes d’aplicacions de negoci.Proporciona millores molt significatives en l’alineament dels sistemes d’informació amb el negoci imillora l’agilitat i la flexibilitat d’aquests sistemes.

Com que SOA comporta un canvi estructural profund, s’espera que tingui una adopció gradual enels sistemes d’informació existents, que donarà lloc a períodes de coexistència i farà necessari definirprogrames de transformació a mitjà o llarg termini.

8.3.4. Diàleg usuaris i sistemesL’àmbit d’actuació tradicional dels enginyers industrials s’ha vist enriquit amb uns avançats sistemesinformàtics i una potència de càlcul abans només assequible a les grans organitzacions. Els recursoshumans i les màquines eina, fent tàndem amb les tecnologies de la informació i la comunicació,poden assolir uns objectius impensables fins fa uns anys. Com s’han de gestionar aquests nousrecursos perquè afegeixin el màxim valor a les organitzacions?

El rol que cal adoptar en el procés de “modernització” dut a terme en el si de les organitzacions esbasa en tres aspectes: les decisions compartides entre l’àrea tècnica i l’àrea de negoci; l’enginyercom a usuari de les TIC; i l’àrea de negoci amb relació als processos.

En primer lloc, cal fer referència a les decisions que es prenen des de l’àrea tècnica i l’àrea de negociconjuntament a l’hora de decidir implantar noves tecnologies a les empreses. La capacitat de lespersones i les màquines eina ha estat modificada gràcies a la introducció de les TIC. A més, amb laincorporació d’aquestes noves tecnologies, les expectatives amb relació als recursos tradicionalstambé han canviat. Es demanarà més com més tecnologia hi hagi implicada.

Com a responsable d’una feina feta en equip, és necessari saber què cal esperar de l’equip i prendreel temps necessari per definir i seleccionar els sistemes i les tecnologies que caldrà incorporar enl’àmbit de responsabilitat. Obviar aquest esforç tindrà com a conseqüència que fer complir lesplanificacions pot tenir un cost social o econòmic considerable, ja sigui perquè són massaambicioses, cosa que fa patir persones i màquines, o perquè malbaratem recursos planificant ambmassa folgança.

La norma UNE-ISO/TEC 14598 descriu què cal tenir en compte a l’hora d’avaluar un producte desoftware i assegurar-ne la qualitat. D’aquest compendi de reflexió en destaca un aspecte important:la base per avaluar una eina de software que es vol comprar o desenvolupar és tenir absolutamentclar quins són els objectius que es volen assolir i com es vol treballar amb la nova eina, tant des delpunt de vista del negoci com des del punt de vista tècnic. És només a partir d’aquest coneixementque es podrà començar un procés més sistemàtic d’avaluació que descriu la norma.

En moltes organitzacions hi ha departaments d’informàtica i sovint es pensa que és responsabilitatexclusivament seva donar solució “informàtica” a un problema o millorar un procés existent amb unanova eina; o a l’inrevés, potser hi ha àrees de negoci que pensen que no cal destorbar el departamentd’informàtica per implantar una “senzilla” eina. L’àrea de negoci ha de col·laborar molt estretamentamb el departament d’informàtica per obtenir el resultat desitjat.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

88

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 88

Page 89: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Quan una organització identifica un problema o una oportunitat, el camí per aconseguir una situaciómillor pot no ser trivial. Quan, per exemple, es pensa que la solució a un problema la donarà unsoftware comercial de simulació, de càlcul, etc., es donen les dificultats següents a l’hora d’implantaraquest software: el fabricant del producte no coneix el negoci en què es vol implantar l’aplicació, quivol adquirir el software encara no coneix el producte, i el software sol ser una solució estàndard iflexible que permet suportar qualsevol procés futur en què hom pugui pensar. És a dir, que elsoftware no és necessàriament el fruit de triar les millors maneres de fer possibles. Tot plegataugmenta les oportunitats de venda d’aquest software però, pel fet de ser més obert, dificulta la sevaimplantació.

Hi ha, doncs, un client (cap de fàbrica, cap del departament d’enginyeria, etc.) que intueix que unnou software li permetria abordar noves disciplines i assolir nous objectius, però no coneix lespossibilitats reals de les noves tecnologies i li costa definir sobre el paper una manera nova i millorde funcionar. Li falten dades per resoldre el trencaclosques. El proveïdor de software, en canvi,coneix l’eina però desconeix el procés actual del client. Normalment això comporta iniciar un procésde prova i error, molt enginyeril, però poc apreciat per qui ha de suportar les ineficièncieseconòmiques i els resultats no optimitzats que es produeixen a curt termini.

En segon lloc, cal esmentar el paper que adquireix l’enginyer com a usuari de les TIC. Hi ha àmbitscapdavanters en què la limitació per obtenir resultats no és la imaginació humana sinó la limitaciódel hardware existent. Aquí el software fa que el hardware arribi al límit,i per això el programa informàtic ha d’estar molt en sintonia ambl’objectiu de l’usuari i la màquina sobre la qual funcionarà. En aquestsàmbits els usuaris treballen normalment molt pròxims alsdesenvolupadors de software i amb les persones que administren elhardware. El professional viu clarament el fet de que les TIC són unaeina de feina que cal fer evolucionar i mantenir de la mateixa maneraque ho fa un artesà. La indústria de les TIC proporciona una majoria d’eines que treballenamb absoluta transparència per l’usuari; és a dir, sense que aquestsigui conscient de l’esforç de càlcul que suposa una ordre donada. Però que la màquina treballisense que l’usuari sàpiga exactament quins processos o càlculs està fent, té dos riscos claríssims.D’una banda, en el cas d’un software de cálcul tècnic, és ben possible que gràcies a unaespectacular interfície gràfica qualsevol usuari sigui capaç de plantejar un càlcul. Però si no esconeix realment la disciplina i la teoria del càlcul no es pot assegurar que s’hagi donat l’input bo ique se n’interpretarà correctament el resultat. D’altra banda, la senzillesa d’ús d’un software ésagradable, però també constitueix un petit parany ja que pot fer oblidar que la tecnologia només ésuna ajuda que permet fer d’una manera “ultraaccelerada” uns cálculs que no es podrien fermanualment, però que s’haurien d’entendre en profunditat.

En tercer i darrer lloc, l’àrea de negoci pot desconèixer els seus processos. Sembla estrany de dir,però no ho és si es pensa en sistemes informàtics que automatitzen certes operacions que abanseren manuals dins de l’organització. Posem per cas l’exemple d’una empresa que durant quinzeanys va estar fent un procés manualment, en paper; llavors es va implantar un sistema queautomatitzava el procés amb les seves regles i excepcions conegudes pels afectats. El procés per alsusuaris actuals està lligat a l’ús de l’eina i eventualment desconeixen els passos de procés queaquesta automatitza. En el moment de voler emprendre una renovació tecnològica, les úniquespersones que poden contribuir són les que coneixien el procés d’abans, les que van programar l’einao les que saben interpretar el codi de programació.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

89

LA SENZILLESA D’ÚS D’UNSOFTWARE CONSTITUEIXUN PETIT PARANY JA QUEPOT FER OBLIDAR QUE LATECNOLOGIA NOMÉS ÉSUNA AJUDA

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 89

Page 90: Monogràfic TIC: Diagnòsi

En conclusió:• Tothom involucrat en la gestió de recursos ha de conèixer de primera mà en què consisteix

exactament la feina real que es duu a terme amb les noves tecnologies per tal de fer estimacionsprecises i realistes dels resultats que cal esperar i no provocar costos ni malbarataments socials oeconòmics.

• Per assolir un resultat satisfactori en la implantació de les TIC és necessari que existeixi una estretacol·laboració entre el departament de sistemes i la unitat de negoci afectada.

• El procés de prova i error que s’inicia quan es vol implantar una nova eina estàndard ha de serplanificat i acotat per tal que el resultat sigui el més refinat possible amb els mitjans que l’empresaestigui disposada a dedicar.

• Els usuaris que fan servir una gran potència de càlcul han de tenir present que les TIC són einesi que és imprescindible que les coneguin, les mantinguin i les facin evolucionar com a tal a fi deser capaços d’interpretar adequadament els resultats obtinguts.

• Els responsables d’un procés de treball han de tenir molta cura de mantenir una documentació delveritable procés, amb les seves regles i excepcions, encara que part o tot ell hagi estat automatitzat.

8.3.5. Qualitat i seguretat dels productes industrials que inclouen components de softwareLa nostra vida diària està envoltada d’equipaments que contenen elements informatitzats que ensexposen al risc de patir malfuncionaments i que no es deuen a avaries físiques sinó a errors en elsoftware de control, molt difícils de detectar, caracteritzar i resoldre. Sorprenentment, els productesque han patit aquests tipus d’incidents, tot i la manca de qualitat que evidencien, no incompleixennormes tècniques, legals o reglamentacions sobre qualitat o seguretat com ara les directives de laUnió Europea referents a ferrocarrils, automòbils, màquines, etc., perquè no es disposa de normesharmonitzades per a les fases de disseny i de fabricació de components de seguretat i de controlbasats en software.

A la Unió Europea, per poder comercialitzar un producte, cal que es compleixin les exigències delmarcatge CE i, en particular, que s’hagi seguit el procediment per a l’Avaluació de la Conformitat quees basa en les anomenades directives de “nou enfocament” i que estableix un sistema “mòduls”,que segons el cas inclouen prescripcions de control de la qualitat en el disseny (examen de model),en la producció o en les proves.

Cal tenir en compte que són productes que tenen dues parts diferenciades, una de sòlida (elproducte físic més el hardware) i una altra d’immaterial (el software). Les directives europeesrecomanen que en aquells casos en què el producte es pugui descompondre en components dediferents tipus, s’avaluï la conformitat de cada component per separat amb el procediment que lisigui més adient a cadascun.

Per al cas dels components electrònics i/o informatitzats complexos, el mòdul recomanat és l’H1,però no és aplicable ja que no existeix cap norma harmonitzada (que en aplicar-se pressuposa laconformitat) adient al software. Per això el que es fa és usar altres “mòduls” (mòduls B+D o mòdulsB+F), que basen la garantia de qualitat en l’examen del disseny més la certificació del procés deproducció i les proves, amb proves de “caixa negra” que verifiquen directament la totalitat delproducte, la qual cosa fa que sigui molt complex trobar un error i discriminar en quina part delsoftware es troba. Un error afegit en el cas dels productes que obtenen l’avaluació de la conformitatper aquest camí, és el de canviar la versió del software (canviar les EEEPROM) d’un producte sense

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

90

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 90

Page 91: Monogràfic TIC: Diagnòsi

repetir el procés d’avaluació de la conformitat. La realitat és que s’hauria de fer, perquè un coprenovat el software el producte és, de fet, diferent. Què cal fer? Els enginyers industrials han de considerar els sistemes de software relatius alsproductes d’enginyeria industrial com un producte que usa una tecnologia particular, però que no ésmés diferent que d’altres en ús habitual. Ha d’aplicar els models, les normes i les bones pràctiquesque ja usen altres sectors en el desenvolupament de projectes de software: models per al’assegurament de la qualitat en la producció de software o la gestió del procés; normes ISO, UNE iEN especialitzades en el software, de seguretat, fiabilitat i mantenibilitat (RMS), i d’altresd’assegurament de la qualitat. En el cicle de vida del disseny i el desenvolupament, el model per al’assegurament de la qualitat dels productes software és el CMMI (Capacity Maturity ModelIntegration) en la versió per a software (Software Engineering Institute de la Universitat CarnegieMellon). En el cicle de gestió del projecte és l’ITIL (Information Technology Infrastructure Library),suportat per la norma ISO-20000, derivada la norma britànica BSI-15000. A més, les principalsnormes a tenir en compte són: ISO 61508-3, ISO 27001 i 27002, ISO/IEC 90003, ISO/IEC 14598, iUNE ISO/IEC 9126-1.

Per poder aplicar totes aquestes normes, models, certificacions i bones pràctiques, ésimprescindible usar eines informàtiques d’ajuda a la concepció, el disseny, el desenvolupament i eltest (cicle de vida del software), de treball d’enginyeria concurrent en grup, de gestió de laconfiguració (SCM), de gestió del projecte, de la disponibilitat, etc. Aquestes eines poden ser opensource (de codi obert) o productes propietaris com el paquet Rational d’IBM basat en l’ús intensiud’UML (Unified Modeling Language). Aquestes eines són, aproximadament, els sistemes CAD-CAMamb què es fan els “plànols” del software, i que són objecte d’un article específic (“UML, els plànolsdel software”).

Es pot concloure aquest apartat fent un resum del que s’hi ha dit. Que sovint es produeixen incidentsi accidents que es poden atribuir a errors en el software de control d’elements crítics de productesindustrials. Que per raons de seguretat, és necessari assegurar la qualitat i la fiabilitat delscomponents de software de productes industrials. Que les normes harmonitzades en l’avaluació deproductes industrials a la Unió Europea no serveixen per al software. Que el món de les TIC disposade normes, bones pràctiques, recomanacions i certificacions que poden ajudar a assegurar laqualitat dels components de software i la seva integració amb els productes, però cap en cobreixtotes les necessitats. I cal que els enginyers industrials les adoptin (normes, etc.), però per usar-lescal suportar-les amb metodologies basades en eines com el paquet Rational d’IBM que vindrien aser com els sistemes CAD-CAM amb què es farien els “plànols” del software. I, per últim, que ésfonamental assumir com a pròpies aquestes tècniques en tots aquells nivells del disseny idesenvolupament descendent dels components software dels productes que es basen en el knowhow (saber fer) de la tecnologia industrial i/o que són estratègics per a l’assegurament de la qualitat,la seguretat, la fiabilitat i la mantenibilitat (RMS), i que deleguen a altres professionals només lescapes del procés del cicle de vida relatives a l’arquitectura computacional tècnica, com ara laprogramació dels components elementals, però reservant les parts estratègiques (seguretat itraçabilitat) com la planificació de l’estructura d’integració i de reutilització dels components.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

91

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 91

Page 92: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

92

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 92

Page 93: Monogràfic TIC: Diagnòsi

9. Febleses, amenaces, fortaleses i oportunitats

L’anàlisi següent s’ha fet més des de la perspectiva dels usuaris de les TIC (és a dir, la pràcticatotalitat d’empreses i organitzacions), que des del sector de les TIC, encara que també se’n facialguna referència. S’enumeren els aspectes més genèrics i rellevants. A la resta del document espoden trobar punts addicionals o informació més detallada.

Febleses• Hi ha poca presència de grans empreses dedicades a les TIC amb seu central a Catalunya. Hi ha massa

petits proveïdors de TIC amb fortes limitacions de capacitat, coneixement i abast de la seva oferta.• Moltes pimes segueixen sense veure les TIC com una inversió estratègica que permet millorar la

competitivitat.• La petita dimensió de la majoria d’empreses locals dificulta la seva capacitat per seleccionar i

implantar les solucions tecnològiques més adients a les seves necessitats.• Manca personal tècnic qualificat. A més, les professions lligades al món de les TIC no estan prou

valorades socialment.• Hi ha zones amb forta implantació industrial on no es disposa encara d’infraestructures TIC d’altes

prestacions.• Moltes pimes i petits proveïdors dedicats a les TIC desconeixen o no usen metodologies

formalitzades per analitzar projectes, plantejar requeriments o documentar solucions implantades.Aquesta manca de rigor i disciplina acaba generant problemes econòmics i de qualitat.

• L’insuficient coneixement que tenen de les TIC molts directius d’empresa, especialment a lespimes, en bona part per l’escassa o nul·la formació que han rebut en els seus estudis, dificultaidentificar més oportunitats de millora en les diverses àrees de les organitzacions i mantenir undiàleg més clar amb professionals i proveïdors d’aquest sector.

Amenaces• El dèficit de vocacions tècniques posa en perill la futura disponibilitat de talent local en les

àrees de les TIC.• La crisi i les restriccions creditícies poden ser inhibidores per no dedicar prou recursos a invertir

en projectes TIC per tal d’aconseguir un millor posicionament competitiu.• Hi ha empreses de fora que guanyen quota de mercat en el nostre país mitjançant una atractiva

oferta dels seus productes i serveis a través de canals amb forta base de les TIC.• Es produeix una adopció tardana de solucions avançades en TIC per part de sectors industrials que

els situen en desavantatge per competir bé en els mercats globals i fan perillar la seva continuïtat.

Fortaleses• El sector de les TIC és important a Catalunya, ha crescut sostingudament i crea ocupació de qualitat.• A Catalunya hi ha sectors industrials amb vocació global i nivell tecnològic avançat que fan ús

intensiu de les TIC, així com molts casos d’èxit en l’ús de les TIC que poden convertir-se enreferents per a la resta de sectors i empreses.

• Existeixen centres tecnològics en l’àrea de les TIC que poden contribuir a l’R+D+i i a fer que lesempreses facin un ús més intensiu i eficaç de les TIC.

• La qualitat de vida i la cultura industrial fan de Catalunya un bon país per radicar empresesinternacionals dedicades a les TIC i atreure professionals del sector.

• Hi ha una bona infraestructura de serveis de formació i professionalització en les TIC.• Catalunya ja disposa d’un potent teixit industrial en el qual s’apliquin solucions tecnològiques que

facilitin la seva presència global i el seu creixement.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

93

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 93

Page 94: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Oportunitats• La creixent incorporació de les TIC és imprescindible per donar solucions als nous reptes

empresarials. El enginyers industrials hi juguen un rol important.• Hi ha camps amb un enorme potencial de millora mitjançant les TIC, com poden ser la salut,

l’educació, la justícia, etc. Millora que tindrà una repercussió molt positiva en el ciutadà.• La crisi i l’amenaça de canvi climàtic obre moltes oportunitats de negoci per a les indústries

catalanes en camps com la sostenibilitat i l’estalvi energètic, on les TIC tenen un paper important. • Projectes com el de l’Anella Industrial, impulsada pels enginyers industrials, i altres iniciatives

col·laboratives entre empreses i amb el món acadèmic i científic, poden millorar l’eficiència delteixit industrial i afavorir la transferència tecnològica.

• Es pot millorar la competitivitat de les empreses incrementant l’ús del comerç electrònic, encaramassa baix amb relació a països més avançats, així com potenciar l’eficàcia comercial a través desistemes CRM, business intelligence o xarxes socials.

• Actualment, les pimes poden implantar bones solucions TIC mitjançant l’externalització, per tald’aconseguir una funcionalitat avançada d’una manera més ràpida, assequible econòmicament,flexible i segura.

• Els sistemes de localització i mobilitat permeten a moltes empreses fer una gestió diferent i méseficaç dels seus recursos materials i humans, i donar un millor servei als seus clients.

• L’existència de centres avançats, com poden ser el sincrotró Alba, l’lTER, el BSC, i d’altres, generenclares oportunitats per a la indústria de les TIC local.

• Una major robotització i automatització de processos industrials ha de comportar una productivitati competitivitat més alta de les plantes de producció.

• Cada cop hi ha més components electrònics programats dins dels productes: sistemes embedded,“Internet de les coses”, etc. És una àrea creixent que requereix molt desenvolupament i que es potaplicar per transformar sectors tradicionals, com pot ser el tèxtil.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

94

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 94

Page 95: Monogràfic TIC: Diagnòsi

10. Conclusions i recomanacions

Conclusions

COMPETITIVITAT I INNOVACIÓ• Les tecnologies de la informació i la comunicació són una peça fonamental per millorar la

competitivitat de les empreses i afavorir la innovació, tant per a la millora dels processos productiuscom per a la seva incorporació als nous productes i serveis. Els països i regions amb un ús mésintensiu de les TIC són també les que tenen un índex de competitivitat més elevat.

• En el rànquing de la competitivitat del Fòrum Econòmic Mundial, Espanya ocupa la posició 33,però ha perdut quatre posicions els últims tres anys. Hi ha una forta correlació entre competitivitati l’ús de les TIC.

• Catalunya té una llarga tradició de cultura i d’innovació industrial.Això és una oportunitat que s’hauria d’aprofitar per aconseguirmillores de productivitat amb un ús més eficient de les TIC. Més d’un50% del PIB i dels recursos a Catalunya estan lligats a la indústria ials serveis que s’hi relacionen.

• A Catalunya hi ha sectors amb vocació global i nivell tecnològicavançats com el de les entitats financeres, l’automoció, la salut ol’audiovisual, que fan un ús intensiu de les TIC i poden convertir-seamb referents per a la resta del teixit industrial.

• Amb la crisi i l’amenaça del canvi climàtic, les TIC tindran un paperrellevant en la millora dels processos i en la seva eficiència isostenibilitat. Cal aprofitar les oportunitats de negoci en aquestsdiversos camps.

TALENT I EXCEL·LÈNCIA• L’esforç col·lectiu com a cultura i l’esforç personal són necessaris per impulsar la creativitat, base

de la innovació, i accedir a nivells d’excel·lència.

• En un entorn de gran competitivitat empresarial, tant nacional com internacional, les empresesnecessiten disposar de més talent; és a dir, de capital intel·lectual, de coneixement i d’habilitats,especialment en l’àmbit relacionat amb les TIC, a causa del seu gran impacte a tots els processos.

• Es constata una reducció de les vocacions tècniques, especialment a la universitat, on es vaproduir una reducció global d’un terç en la demanda d’estudis tècnics en primera preferència enles diferents branques d’enginyeria durant el període 2000-2008. Que és la mateixa proporció dematriculats al batxillerat de modalitat tecnològica. Cal assegurar la disponibilitat de talent en el

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

95

CATALUNYA TÉ UNALLARGA TRADICIÓ DECULTURA I D’INNOVACIÓINDUSTRIAL. AIXÒ ÉS UNAOPORTUNITAT QUES’HAURIA D’APROFITARPER ACONSEGUIRMILLORES DEPRODUCTIVITAT AMB UN ÚS MÉS EFICIENT DE LES TIC

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 95

Page 96: Monogràfic TIC: Diagnòsi

futur, especialment en la formació tècnica relacionada amb les TIC a tots els nivells professionals.Programes com EnginyCat enfocats a l’escola poden ser de molta utilitat.

• La col·laboració entre el sector empresarial i el món acadèmic ésrellevant per la realització de projectes conjunts, i per aconseguir unavisió compartida de la tecnologia i de la seva aplicació industrial. Xarxesde coneixement, específiques per a sectors industrials, i ambconnexions internacionals, produeixen reduccions del cicle defabricació i distribució dels productes, així com una millora de laqualitat dels serveis. La utilització de les TIC contribueix a facilitaraquesta col·laboració.

• Són vitals per al futur del nostre país instruments col·laboratius per millorar l’eficiència del teixitindustrial, així com la participació dels centres tecnològics. S’hauria d’afavorir la connexió de lespimes a les xarxes sectorials. Projectes com l’Anella Industrial impulsada pels enginyers industrialsjunt amb altres organitzacions del sector de l’automoció, són un paradigma que s’ha de seguir.

ÚS DE LES TIC A CATALUNYA• En general, es pot dir que les empreses catalanes no utilitzen tan intensament les TIC com ho fan

les empreses dels principals països europeus competidors. Aquesta diferència és més acusadaquan es considera la comparació amb les pimes que constitueixen la base del teixit industrial aCatalunya. Això no impedeix que hi hagi referències de gran èxit, pel que fa a l’ús de les TIC, endeterminats sectors per part d’empreses líders.

• Més que en l’equipament, que és molt similar, la diferència es dóna en l’ús que es fa de les TIC.Són similars els nivells d’utilització d’aplicacions de caire administratiu (comptabilitat, nòmines,facturació, etc.), però les diferències són notables en les aplicacions de més valor afegit (workflow,e-business, comerç electrònic, etc.). Per exemple, pel que fa a l’ús d’Internet en les activitatsempresarials, en el rànquing del Fòrum Econòmic Mundial Espanya està a la posició 70, ambnomés Itàlia i Grècia darrere seu d’entre els països europeus.

• L’ús d’eines de productivitat personal (correu electrònic, mòbils, gestió documental, veu IP,videoconferència, etc.) permeten incrementar l’eficiència del personal, especialment de la gent que fafeines de més valor afegit. S’hauria de racionalitzar i sistematitzar la seva utilització per augmentar laproductivitat i fer més eficients les relacions internes i amb clients i proveïdors. Això té més relació ambaspectes culturals i de disciplina que amb els d’inversió o manca d’accés a la tecnologia.

• En aquesta diagnosi s’han dedicat seccions a exposar tant tendènciestecnològiques i organitzatives principals, com també solucionsindustrials i mètodes que es consideren rellevants en l’ús eficient de lesTIC, una breu referència dels centres tecnològics d’innovació i algunsdels plans institucionals que fomenten l’ús de les TIC en el sectorempresarial.

• Les TIC i les noves tecnologies estan cada vegada més integrades enels sistemes industrials (sistemes de control, robòtica, nanotecnologia,etc.). Es necessiten eines més potents d’avaluació, informació iformació contínua, per a tots els agents de creació de sistemesindustrials a fi que els permetin aconseguir una posició entre elscapdavanters en el mercat.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

96

LES EMPRESES CATALANESNO UTILITZEN TAN

INTENSAMENT LES TICCOM HO FAN LESEMPRESES DELS

PRINCIPALS PAÏSOSEUROPEUS COMPETIDORS

ES NECESSITEN EINES MÉSPOTENTS D’AVALUACIÓ,

INFORMACIÓ I FORMACIÓCONTÍNUA, PER A TOTS

ELS AGENTS DE CREACIÓDE SISTEMES INDUSTRIALS

A FI QUE ELS PERMETINACONSEGUIR UNA POSICIÓENTRE ELS CAPDAVANTERS

EN EL MERCAT

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 96

Page 97: Monogràfic TIC: Diagnòsi

PIMES I LES TIC• Catalunya disposa d’un extens teixit industrial on poder aplicar solucions TIC que facilitin la

transformació i el desenvolupament de la nova indústria (*) per a una millor competitivitat en unentorn global.(*) Nova indústria: A més de les activitats productives pròpiament industrials, inclou també lesrelatives als serveis de suport a la producció industrial, com ara la logística, la distribució, lesactivitats externalitzades, etc.

• És necessari que les empreses considerin els projectes TIC com una inversió per augmentar laproductivitat, en lloc de com una despesa que cal minimitzar. Això comporta avaluar tots els costosexterns i interns i els beneficis induïts al llarg del temps. Solucionsamb costos inicials baixos poden acabar sent poc rendibles icomprometre la qualitat del servei.

• A la majoria de pimes els costa molt seleccionar, implantar i mantenirles solucions TIC més adequades a les seves necessitats, a causa del’amplíssim ventall d’alternatives del mercat i de la dificultatd’entendre les seves diferències tècniques i funcionals.

• Un percentatge alt de projectes TIC a les pimes no s’executen ambels estàndards de rigor i qualitat requerits. Els enginyers industrialspoden contribuir, tant en el rol d’usuaris com en el de directiusresponsables, a millorar aquesta situació fent que s’apliqui més disciplina a tot el cicle de vida, desde la definició de requeriments fins a les proves d’acceptació i la implantació organitzativa.

INFRAESTRUCTURES DE TELECOMUNICACIONS• Catalunya té unes bones infraestructures de telecomunicacions, tant mòbils com fixes, però una

gran part de les fixes es basen en el cablejat de la telefonia tradicional. Això, que ha estat moltpositiu per aconseguir una gran penetració de la banda ampla (de les més altes d’Espanya ambun 60,1%), representa potencialment un problema en el futur, ja que aquestes infraestructureshan arribat al límit de les seves capacitats.

• Altres comunitats autònomes, que han consolidat la presència d’unoperador de telecomunicacions regional, tenen una cobertura de llarsamb cable propera al 50%, quan a Catalunya és d’un 4,6%. Elspaïsos més avançats en el desplegament de fibra fins a la llar són elJapó (48%), Corea del Sud (43%) i Suècia (20%).

• Les necessitats de connectivitat de les pimes poden ser cobertes perles mateixes infraestructures que la demanda domèstica, i fins i totper a determinades delegacions de grans empreses també éssuficient la connexió a través de xDSL.

• Les empreses més exigents en qualitat i serveis de connectivitatgaudeixen d’una oferta competitiva en les zones geogràfiques on elmercat és suficient per justificar les inversions en infraestructura(generalment de fibra òptica) per part dels operadors privats.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

97

ÉS NECESSARI QUE LESEMPRESES CONSIDERINELS PROJECTES TIC COMUNA INVERSIÓ PERAUGMENTAR LAPRODUCTIVITAT, EN LLOCDE COM UNA DESPESA QUE CAL MINIMITZAR

CATALUNYA TÉ UNES BONESINFRAESTRUCTURES DETELECOMUNICACIONS,TANT MÒBILS COM FIXES,NO OBSTANT, AIXÒ NO ÉSSUFICIENT, JA QUE LAQUALITAT DEL SERVEIOFERT ALS USUARIS ÉSDESIGUAL I ENCARA SÓNFREQÜENTS ELS TALLS DE CONNEXIÓ

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 97

Page 98: Monogràfic TIC: Diagnòsi

• Respecte a les connexions mòbils, Catalunya gaudeix d’unes infraestructures de qualitat i grancapacitat. No obstant, això no és suficient, ja que la qualitat del servei ofert als usuaris és desiguali encara són freqüents els talls de connexió (pèrdua de cobertura per zones d’ombra) o saturació(per alta concentració de demanda), així com àrees geogràfiques no cobertes o amb baix senyal.

• Les administracions públiques han posat en marxa iniciatives per desplegar diversos tipusd’infraestructures que poden complementar les actuacions del sector privat en aquelles zones onla demanda del mercat no és suficient per justificar les inversions privades.

Recomanacions

Per aconseguir l’ús eficient de les TIC a la majoria d’empreses catalanes i augmentar-ne lacompetitivitat, amb especial atenció a les pimes, es recomana potenciar accions que ho afavoreixin,entre les quals destaquen les següents.

1. Fomentar un major ús de les TIC per part d’empreses, administracionspúbliques i ciutadansCal que les administracions catalanes siguin punteres en l’ús de les TIC. Es proposa la generalitzacióde “contractes de risc compartit” que posin en valor solucions innovadores del sector privat perafrontar necessitats concretes de les administracions; i on el sector privat aporta una part de l’esforçeconòmic i pot explotar, en les condicions que s’acordi, les solucions assolides.

Cal impulsar fortament la utilització d’eines TIC a l’administració en la sevarelació amb els ciutadans i les empreses (finestreta única, facturaelectrònica, DNI digital, sanitat, etc.), perquè a més d’incrementar la qualitatdels serveis, permet difondre i impulsar l’ús i el coneixement d’aquesteseines a tot el teixit social i empresarial. Això també ajuda a afavorir lareducció del risc de les TIC com a possible causa de fractura social.

Cal incorporar les noves tendències tecnològiques, especialment en el camp de l’automatitzacióindustrial, els embedded systems, els sistemes de posicionament, etc., així com avançar en lautilització d’eines de business intelligence i l’ús de serveis d’autorealització a fi de millorar lacompetitivitat de les empreses en l’àmbit internacional.

Cal assegurar la utilització de les millors tècniques actuals en el disseny i la producció dels productesindustrials moderns, que inclouen les TIC com a part del producte, per establir la traçabilitat entreles parts materials i les immaterials (software), i aconseguir els necessaris nivells de qualitat.

2. Potenciar les infraestructures de telecomunicacions a tot el territoriCal impulsar iniciatives, com el Pacte Nacional per a les Infraestructures, que ens portin a elaborarplans d’infraestructures a curt i llarg termini per cobrir a bastament el territori i facilitar les iniciativesde desenvolupament tecnològic, especialment les xarxes ultraràpides de fibra òptica, i de la bandaampla mòbil.Algunes de les prioritats que cal destacar per al futur, i la seva situació actual, són les següents: a) El desplegament de xarxes de nova generació, per fer arribar la fibra òptica als polígons industrials,als edificis i a les llars.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

98

CAL QUE LESADMINISTRACIONSCATALANES SIGUINPUNTERES EN L’ÚS

DE LES TIC

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 98

Page 99: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Aquesta mesura té un gran impacte en la inversió per als operadors detelecomunicacions així com en els aspectes regulatoris, però éspossiblement un dels reptes clau per al futur desenvolupament de lacompetitivitat del país. En aquest punt, l’endarreriment és molt importanti no hi ha suficients iniciatives en marxa per considerar que ja està benenfocat.

b) El desplegament de la telefonia mòbil de tercera i quarta generació,que ha de permetre el desenvolupament de la banda ampla mòbil. Enaquesta línia estan ja treballant els principals operadors de telefonia.

c) La universalització de l’accés als serveis de telecomunicacions: ràdio,televisió, telefonia (fixa i mòbil) i Internet de banda ampla, com a elementrellevant per minimitzar l’escletxa digital. És aquí on es concentral’actuació de les administracions públiques.

Un altre aspecte que cal tenir present és el fet que no és suficient ladisponibilitat de les infraestructures, sinó que fins i tot és més necessariel nivell de qualitat dels serveis que es presten sobre aquestesinfraestructures. Les enquestes de satisfacció dels usuaris indiquen quea Catalunya les principals queixes són degudes, en general, a la mancade qualitat en aspectes com la facturació, l’atenció al client, la claredaten les tarifes, les modificacions en altes i baixes, etc.

3. Impulsar la cooperació entre agents econòmics isocials mitjançant projectes basats en les TICCal impulsar la creació de xarxes sectorials, semblants a l’AnellaIndustrial, que permetin el treball col·laboratiu entre empreses i entreempreses i universitats i centres tecnològics i de recerca, i afavoreixinla necessària transferència tecnològica i el desenvolupament del’R+D+i en l’àmbit de país.

S’ha de fomentar la integració, a través de les corresponents eines TIC,de tots els processos de la cadena de valor de les empreses i del seuentorn, que inclou proveïdors i clients, perquè és on hi ha els majorsguanys de competitivitat a les empreses industrials.

També és important valorar el factor positiu de proximitat. En aquestsentit, s’ha de donar suport a la potenciació i eficiència dels proveïdorsde TIC locals per tal que impulsin la correcta introducció d’aquestatecnologia, especialment a les pimes.

4. Potenciar els ajuts i incentius disponibles per al’R+D i la innovació dels agents del sector de les TICCal posar un èmfasi especial sobre els projectes que integrin les TIC enels productes i sistemes industrials, donada la gran demanda actual ifutura de solucions d’aquest tipus.

S’han d’afavorir les noves oportunitats de negoci que apareixen en elcamp de la sostenibilitat i l’estalvi energètic, totes elles intensives enl’ús de les TIC.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

99

CAL IMPULSAR INICIATIVES,COM EL PACTE NACIONALPER A LESINFRAESTRUCTURES, QUE ENS PORTIN AELABORAR PLANSD’INFRAESTRUCTURES ACURT I LLARG TERMINI PERCOBRIR A BASTAMENT ELTERRITORI I FACILITAR LESINICIATIVES DEDESENVOLUPAMENTTECNOLÒGIC

S’HA DE FOMENTAR LAINTEGRACIÓ, A TRAVÉS DELES CORRESPONENTSEINES TIC, DE TOTS ELSPROCESSOS DE LA CADENADE VALOR DE LESEMPRESES I DEL SEUENTORN

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 99

Page 100: Monogràfic TIC: Diagnòsi

5. Promoure la formació i disponibilitat de talent enel camp de les TICÉs necessari assegurar la sostenibilitat de la disposició de talent en elfutur; per tant, cal fomentar les vocacions tècniques en general, i en lesTIC en particular. Es proposa que s’aprofitin les dotacions de PC i lesaplicacions a les aules per explicar, a més dels continguts pedagògicscorresponents, en què consisteix la feina dels professionals de les TIC.

Cal fomentar l’excel·lència en la formació universitària en sectorsconcrets de les TIC, i també donar més importància a la formació ensolucions de software empresarial a les carreres universitàries,especialment a les d’enginyeria, ciències econòmiques i administraciód’empreses, molt relacionades amb l’economia productiva.

S’han de reforçar les matèries formatives a la carrera d’enginyeria quetenen relació amb les noves tendències tecnològiques de les TIC(embedded systems, robòtica, simulació de processos, “Internet de lescoses”, etc.).

En l’àmbit de la formació professional en TIC, és clau invertir enrecursos per assegurar-ne la qualitat.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

100

CAL FOMENTARL’EXCEL·LÈNCIA EN LA

FORMACIÓUNIVERSITÀRIA EN

SECTORS CONCRETS DELES TIC, I TAMBÉ DONARMÉS IMPORTÀNCIA A LA

FORMACIÓ ENSOLUCIONS DE

SOFTWARE EMPRESARIALA LES CARRERESUNIVERSITÀRIES

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 100

Page 101: Monogràfic TIC: Diagnòsi

11. Referències bibliogràfiques

AETIC-EVERIS. Las TIC en la empresa española 2009. Madrid, 2009.

BRYNJOLFSSON, E.; HITT, L. Beyond the Productivity Paradox: Computers are the Catalyst forBigger Changes. Communications of the ACM, agost 1998.

BRYNJOLFSSON, E. The Productivity Paradox of Information Technology. Communications of theACM, desembre 1993.

EBCENTER. Efectos de la adopción de innovaciones en la organización de la empresa y en lasprácticas del trabajo. Barcelona: E-business Center PricewaterhouseCoopers & IESE, 2007.

EUROPEAN COMMISSION. European Competitiveness Report 2007 i edicions anteriors. Luxemburg, 2008.

EUROPEAN COMMISSION. The Economic Impact of ICT: Evidence and Questions. i2010 HighLevel Group, 2006.

EUROSTAT. Information Society Statistics. Luxemburg, 2009.

FOBSIC. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i del comerçelectrònic a les empreses. Catalunya, Espanya i Unió Europea. Resum evolució 2005-2009.Barcelona: Fundació Observatori per a la Societat de la Informació de Catalunya, 2010.

FOBSIC. Enquesta sobre l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i del comerçelectrònic a les empreses de Catalunya (2008-2009). Barcelona: Fundació Observatori per a laSocietat de la Informació de Catalunya, 2010.

FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL. The Global Competitiveness Report 2009-2010 i edicions anteriors.Ginebra (Suïssa), 2009.

FÒRUM ECONÒMIC MUNDIAL. The Global Information Technology Report 2008-2009 i edicionsanteriors. Ginebra (Suïssa), 2009.

FUNDACIÓN ORANGE. e-España 2009. Informe anual sobre el Desarrollo de la Sociedad de laInformación en España i edicions anteriors. Madrid, 2009.

GAPTEL. Productividad, crecimiento económico y TIC. Madrid: Grupo de Análisis y Prospectiva delSector de las Telecomunicaciones. Red.es, 2004.

GARCÍA, E.; RIALP, A.; RIALP, J. Inversiones en TIC y estrategias de crecimiento empresarial. Dinsde: “Document d’Economia Industrial”, núm. 29. Bellaterra (Barcelona): Centre d’EconomiaIndustrial (CEI-UAB), 2007.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

101

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 101

Page 102: Monogràfic TIC: Diagnòsi

IDESCAT. Indicadors d’estructura econòmica. Equipament i ús de les TIC a l’empresa catalana.Barcelona, 2009.

INE. Encuesta sobre el uso de las TIC y del comercio electrónico en las empresas 2008-09. Madrid, 2009.

JORGENSON, D. W.; STIROH, K. J. Information Technology and the American Growth Resurgence.Boston (USA): The MIT Press, 2005.

LANDAUER, T. K. The trouble with computers: Usefulness, usability and productivity. Cambridge,MA: MIT Press, 1995.

OCDE. ICT and Economic Growth: Evidence from OECD countries, industries and firms. París(França), 2003.

OCDE. Productivity Growth in ICT-Producing and ICT-Using Industries. A Source of GrowthDifferentials in the OCDE?. Per Pilat, D. i Lee, F.C. París (França), 2001.

OCDE. The Impact of Information and Communications Technologies on Output Growth: Issues andPreliminary Findings. Per Colecchia, A. París (França), 2001.SOLOW, R. New York Review of Books. NYT, 1987.TELEFÓNICA. La Sociedad de la Información en España 2009 i edicions anteriors. Madrid, 2009.

TORRENT, J. TIC, productivitat i creixement econòmic: la contribució empírica de Jorgensson, Ho iStiroh. Barcelona: UOC Papers, 2006.

TORRENT, J. Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona:Edicions del Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), 2004.TRIPLETT, J. E. The Solow productivity paradox: what do computers do to productivity. CanadianJournal of Economics (1999), vol. 32.

VAN ARK, B.; MELKA, J.; MULDER, N.; TIMMER, M.; YPMA, G. ICT Investment and Growth Accountsfor the European Union, 1980-2000. Informe final sobre Les TIC i el càlcul del creixement per a laDirecció General d’Economia i Finances de la Commissió Europea. Brussel·les (Bèlgica), 2002.

VILASECA, J.; TORRENT, J. Cap a l’empresa xarxa. Les TIC i les transformacions de l’empresacatalana. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), 2005.

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

102

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 102

Page 103: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

103

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 103

Page 104: Monogràfic TIC: Diagnòsi

Enginyers Industrials de Catalunya - Les TIC: competitivitat, supervivència i oportunitat

104

diagnosi_11.qxd 12/5/10 09:14 Page 104

Page 105: Monogràfic TIC: Diagnòsi

LES TIC: COMPETITIVITAT,SUPERVIVÈNCIA I OPORTUNITAT

LES

TIC:

COM

PETI

TIVI

TAT,

SUPE

RVIV

ÈNCI

A I O

PORT

UNIT

AT