El renovat certamen es reafirma com la cita firal de referència del sector de la construcció

CATALUNYA CONSTRUEIXEl saló se sustenta en quatre eixos temàtics: la innovació, el disseny, la sostenibilitat i la rehabilitació

El mercat del Ninot reobre avui les seves portes amb més capacitat i millors instal·lacions i serveis

MONOGRÀFIC. BEYOND BUILDING BARCELONA-CONSTRUMAT el Periódico 19 de maig del 2015

www.catalunyaconstruye.com

Edificis més intel·ligents

FOTO CEDIDA POR ULMA ARCHITECTURAL

el Periódico el Periódico 3Pàgines especialsPàgines especialsDIMARTS

19 DE MAIG DEL 20152DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Assistència. Visitants durant l’última edició del saló.

D. R. II MONOGRÀFICS

Després de superar la profun-

da crisi en la qual s’ha vist

sumit en els últims anys,

el sector de la construcció

aborda un nou cicle de creixement,

no sense abans redefinir el seu propi

model. Segons l’informe Dissenyant

un nou cicle de valor en la construcció

–elaborat pel catedràtic d’Economia

Aplicada José María O’Kean– i en

el marc del desenvolupament de les

smart cities, d’ara endavant els edifi-

cis i les vivendes també hauran de ser

intel·ligents, tant en la seva concepció

com en la seva interconnexió i sistemes

constructius, i a això hi contribuiran

tecnologies com les impressores 3D,

les comunicacions Machine to Machine

(M2M) o la internet de les coses (IoT).

A més, les construccions hauran

de donar resposta a l’evolució de la

població i al seu envelliment. Així és

com naixeran –segons l’esmentat in-

forme– quatre tipus de vivenda: els

simple buildings, edificis austers amb

costos de construcció reduïts desti-

nats a persones amb baix nivell de

renda o amb alta mobilitat laboral;

els wealth buildings, edificis saluda-

bles construïts en entorns naturals i

amb tecnologia aplicada per mesurar i

controlar les condicions d’habitabilitat;

els efficient buildings, dissenyats amb

les tecnologies més actives en l’estalvi

i eficiència energètica; i els connected

buildings, vivendes de disseny futuris-

ta vinculades a la IoT. Paral·lelament,

aquest mateix treball atorga un pa-

per protagonista a les administracions

públiques per liderar aquest canvi de

paradigma: hauran de simplificar la

burocràcia administrativa i crear plata-

formes publicoprivades per a l’impuls

de les ciutats intel·ligents.

Aquestes línies –a les quals haurà

de respondre la construcció a partir

d’ara mateix– tindran el seu reflex

en la pròxima edició (la número 19)

del saló de la construcció de Fira de

Barcelona. El rebatejat com a Beyond

Building Barcelona-Construmat torna

al pavelló 2 del recinte de la Gran Via

del 19 al 23 de maig.

EXPOSITORS. En aquesta ocasió,

hi participaran 300 expositors (de 15

països), que ocuparan 11.000 metres

quadrats de superfície. Roca, Apavisa,

Basf, Ciments Molins, Consentino, Fi-

gueras, Knauf, Mapei, Sika, Sorigué,

Somfy o Texsa seran algunes de les

firmes participants.

“Des de l’organització, hem fet

un esforç per intentar entendre la

realitat actual del sector i ajustar

l’oferta a les seves necessitats, ja

que és evident que ha sorgit un

nou escenari en què operen nous

agents, noves relacions econòmi-

ques i nous mercats”, explica Josep

Miarnau, president del comitè organit-

zador de la fira.

“Hem volgut anar més enllà d’un

saló clàssic obrint una finestra a

un futur ja molt pròxim, atraient les

últimes innovacions en construcció

per mostrar les tendències del futur

en smart buildings, nous conceptes

de vivenda i els últims materials i

sistemes de construcció”, diu Jau-

me Domènech, director del saló. “Així

mateix, hem treballat per convertir-

nos en un pont entre les empreses i

els projectes internacionals i nacio-

nals, per generar oportunitats reals

de negoci”, afegeix Domènech.

Així ho justifica el Fòrum Contract,

un altre dels grans atractius de la fira.

Es tracta d’un market place on les em-

preses expositores podran conèixer

tota mena de projectes que s’estan

portant a terme en diverses comu-

nitats autònomes espanyoles i en

països amb una gran projecció com

Xile, Mèxic o el Brasil, entre altres.

Un total de 217 projectes construc-

tius (145 projectes internacionals i 72

nacionals) seran donats a conèixer en

el certamen.

Aquest espai business to business

es revela com una gran oportunitat

per als expositors del saló, que poden

oferir els seus materials i solucions

pràctiques a aquests projectes.

Ja han confirmat la seva assistència

al Fòrum Contract una representació

del Ministeri de la Vivenda del Brasil i

una altra del Ministeri de la Construc-

ció de Cuba, juntament amb membres

de l’Oficina del Restaurador de La Ha-

bana Vieja, així com delegacions de la

Cambra Xilena de la Construcció, de

l’Associació d’Oficines d’Arquitectura

de Xile o del Col·legi d’Arquitectes

del Marroc. Entre els projectes in-

ternacionals que es presentaran al

Fòrum Contract, destaquen diversos

plans de desenvolupament urbà a di-

verses ciutats de Mèxic o l’edificació

d’apartaments a Lima (Perú).

En el vessant nacional, el Fòrum

Contract ja té confirmats 72 projec-

tes que s’estan desenvolupant en di-

verses comunitats autònomes espa-

nyoles, entre els quals hi ha diverses

iniciatives d’obra nova o de rehabili-

tació de vivendes, edificis d’oficines,

instal·lacions municipals i hotels.

ALTRES PUNTS FORTS. Les

àgores i l’speakers’ corner de BBB-

Construmat –situats als dos extrems

del pavelló– acolliran durant tots els

dies del saló ponències i presenta-

cions en què s’abordaran qüestions

com l’arquitectura com a model de

progrés, el living concept davant la

tecnologia, els canvis socials i la se-

va influència en l’hàbitat, les relacions

entre les empreses, els professionals i

els estudiants i les prestacions futures

per als usuaris.

A més, el 21 de maig s’entregaran,

en el marc del saló, els habituals

premis Beyond Building Barcelona-

Construmat. En aquesta ocasió, a la

categoria Edificació d’obra nova i Re-

habilitació i Enginyeria Civil i Urbanis-

me i a la categoria Producte-Servei s’hi

afegeixen dues noves modalitats. Són

les de Projecte Innovador i Projecte So-

cial. A la primera hi poden optar tots

els projectes i idees que formin part de

l’oferta expositiva del saló en les zones

d’innovació, sostenibilitat o rehabilita-

ció, així com els projectes d’edificació

presentats al Fòrum Contract. A la

segona hi poden optar tota mena de

projectes, obres i idees d’àmbit social

relacionats amb l’edificació, els serveis,

la gestió dels recursos en l’àmbit de la

cooperació i del desenvolupament, que

comportin uns beneficis socials relle-

vants tant en els aspectes d’innovació

com de sostenibilitat.

RECUPERACIÓ. Segons l’estudi

esmentat al començament de l’article,

hi ha dades esperançadores per a la

indústria de la construcció del nostre

país. Per José María O’Kean –autor de

l’estudi–, l’ajust ja s’ha acabat i el 2015

espera un creixement del 5,1% (3,3%

en la construcció residencial i 6,4% en

la no residencial) i del 4,5% el 2016

(4,8% residencial, 4,3% no residen-

cial). La internacionalització, amb una

cartera de les empreses espanyoles

a l’exterior que ja supera els 74.000

milions d’euros, hi tindrà un paper im-

portant.

El treball conclou que “la construc-

ció seguirà sent una peça clau en

l’economia espanyola, com ho ha

sigut durant els últims 30 anys”.M

bAl voltant de 300 expositors ocuparan una superfície d’11.000 metres quadrats

L’ORGANITZACIÓ

bAl mateix pavelló 2 del recinte fi ral de la Gran Via hi haurà ponències d’experts

bEn el Fòrum Contract les empreses podran conèixer grans projectes internacionals

AVENÇOS TECNOLÒGICS EN L’EDIFICACIÓ

En el futur, les vivendes seran cada vegada més intel·ligents i s’hauran d’adaptar als nous perfils dels consumidors

La construcció fa front a un nou paradigma

Després de més de 30 anys d’existència, el Saló Internacional de la Construcció de Fira de Barcelona inicia una nova etapa. Neix Beyond Building Barcelona-Construmat, fira sustentada en quatre pilars temàtics (la innovació, el disseny, la sostenibilitat i la rehabilitació), que s’adapta al nou sector de la construcció. El seu objectiu és reafirmar-se com a cita firal de referència de la indústria de la construcció i transformar-se en un hub internacional de relacions comercials, on fabricants, distribuïdors, promotors, constructors i arquitectes tanquin negocis in situ.

Cita firal de referència

dEl nou BBB-Construmat s’orga-

nitza al voltant de quatre eixos te-

màtics: innovació, disseny, sosteni-

bilitat i rehabilitació. L’eix innovació

mostrarà, en col·laboració amb

l’Institut d’Arquitectura Avançada

de Catalunya i el FabLab, les últi-

mes novetats tant en nous mate-

rials com en innovadors proces-

sos constructius, que van des de

la construcció de cases amb im-

pressores 3D fi ns a l’ús de robots

per construir edifi cis. L’objectiu de

l’organització és mostrar que el fu-

Sostenibilitat, disseny, innovació i rehabilitació

CONTINGUTS DESTACATS

tur passa per aplicar la tecnologia

per a la construcció d’espais sos-

tenibles i intel·ligents.

Entre els ponents hi participaran

Skylar Tibbits, professor del depar-

tament d’Arquitectura de l’Institut

Tecnològic de Massachusetts, i

l’arquitecte britànic Alastair Par-

vin, cofundador del projecte Wiki-

house, un sistema de construcció

de codi obert que permet que qual-

sevol persona pugui compartir lliu-

rement els seus arxius per imprimir-

los en tres dimensions.

En segon lloc, l’eix del disseny

se centrarà en les prestacions

que les vivendes han d’oferir per

aconseguir el màxim confort per

als usuaris. Els nous espais han

de respondre a aquestes premis-

ses: ser segurs perquè les per-

sones que hi visquin s’hi sentin

segures; confortables per pro-

duir un estat de benestar físic i

mental; sans per no perjudicar la

salut; accessibles perquè tots els

usuaris hi puguin desenvolupar

les seves activitats independen-

tment de les seves habilitats; de

qualitat perquè generin emocions

positives; útils i adaptables als

nous usos perquè siguin funcio-

nals; també han de contribuir a la

sensació de pertinença i han de

permetre optimitzar els recursos

energètics de manera efi cient i

autosufi cient.

Pel que fa a la sostenibilitat, es

presentaran diverses accions que

s’estan implementant a nivell lo-

cal, nacional i internacional com a

exemples d’una construcció més

sostenible en termes d’efi ciència

energètica.

Per últim, la rehabilitació serà un

altre dels grans atractius, pel que

representa per a la recuperació de

la indústria de la construcció: amb

un 60% de vivendes construïdes

abans de 1980, a Espa nya s’obre

un escenari immillorable per al

creixement de l’activitat rehabili-

tadora. Així, el saló destinarà una

destacada part del seu espai ex-

positiu a les empreses rehabilita-

dores, que portaran a terme de-

mostracions per donar a conèixer

les aplicacions dels seus produc-

tes o com es reparen determina-

des patologies.

el PeriódicoPàgines especials4DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Les tribunes. Opiniób

V ivim un moment convuls en

els àmbits productius i de

gestió, amb canvis continus

que desafien la nostra manera de

pensar i que ens obliguen a ser àgils i

assumir riscos per adaptar-nos amb

celeritat i eficàcia.

L’intercanvi de coneixement,

la flexibilitat en la propietat de les

idees i els continguts, les noves

fórmules de participació col·lectiva,

la comunicació entre objectes

i infraestructures són alguns

exemples d’aquest canvi disruptiu,

conceptual, que compromet tant

el model de producció com el de

transmissió de know-how.

Els productes es transformen

en serveis i això afecta també el

món de les infraestructures i la

construcció, ja que obre un univers

d’oportunitats només a l’abast dels

més inquiets. El moment és històric

La construcció està mostrant

els seus primers senyals

d’aproximació a la recuperació

amb exemples com l’augment de

les compravendes i el de l’inici de

nous desenvolupaments en aquells

llocs on la demanda empeny el

mercat i l’estoc s’ha reduït. Tot

convida a pensar que el 2015 es

vendran més pisos, es concediran

més hipoteques i es construirà més,

però tot encara en nivells baixos,

encara no sostenibles per equiparar

la construcció a la demanda de

vivenda. En altres paraules, que el

sector en el seu conjunt tornarà a

créixer novament, i es podrà afirmar

per tant que l’any 2015 serà millor

que l’anterior.

El que sí que pot apuntalar

l’inici d’aquesta embranzida és

la millora de l’activitat econòmica

que es comença a encomanar

al sector més castigat per la

i els professionals hem d’estar a

l’altura per aprofitar-ho.

Hem d’apostar per la innovació

i la sostenibilitat per transformar la

societat i el territori amb l’objectiu

final de millorar la qualitat de vida

recessió acompanyada d’un factor

importantíssim com és la recuperació

de la concessió de crèdit nou,

essencial per potenciar la demanda

de vivenda. L’anhelat finançament

hipotecari sembla que ha arribat. I

esperem que sigui per quedar-se.M

PER LIDERAR ELS CANVIS S’HA DE SER INQUIET

de les persones. Hem de posar

el benestar humà en el centre

de tot, com ho van fer Ildefons

Cerdà i Garcia Fària, amb una visió

transversal i integradora, a llarg

termini, inquieta i de servei.M

OriolAltisench DEGÀ DEL COL·LEGI D’ENGINYERS DE CAMINS, CANALS I PORTS

LluísMarsàPRESIDENTDE L’APCE

EL CRÈDIT ES REACTIVA

El Brasil encara conserva l’atractiuEl país continua oferint oportunitats a les empreses catalanes, tot i la parada econòmica

b Una jornada organitzada per Construmat revela bones expectatives en construcció, energia i ‘smart cities’

b

Grans esdeveniments. Obres a l’Arena Corinthians, que va ser seu de l’obertura del Mundial de futbol del 2014.

Víctor Fúser II MONOGRÀFICS

El Brasil està experimentant una

certa sensació de muntanya

russa en l’última dècada. El país

carioca va ser assenyalat primer com

una gran potència emergent en què

s’obrien grans expectatives de negoci

per a la construcció i les infraestructu-

res de la mà del Mundial de futbol i dels

Jocs Olímpics de Rio de Janeiro del

2016. Després hi va haver un cert re-

fredament de les previsions a causa de

l’estancament de la seva economia. No

obstant, els experts i coneixedors de

la potència sud-americana asse nyalen

que continua oferint verdaderes opor-

tunitats per a les empreses espa nyoles,

tal com va quedar reflectit en una jor-

nada organitzada per Beyond Building

Barcelona-Construmat i la Cambra de

Comerç Brasil-Catalunya.

La jornada Brasil 2015; any d’ajustos

i oportunitats va presentar als assis-

tents les possibil itats de negoci i

d’inversió que el país ofereix actual-

ment, sobretot en sectors com la ges-

tió energètica, la construcció, la sanitat

o les smart cities.

El director de l’oficina exterior de

comerç i d’inversions d’ACCIÓ a São

Paulo, Josep Maria Buades, va portar

a terme una exhaustiva radiografia de

l’actual context socioeconòmic brasi-

ler. Va destacar la gran transformació

experimentada pel Brasil, que en 10

anys s’ha convertit en la setena eco-

nomia mundial. Buades va explicar que

l’èxit brasiler s’ha centrat en “un model

econòmic basat en l’existència de

superàvit” amb l’aplicació de mesu-

res per part del Govern amb l’objectiu

d’augmentar tant la producció com el

consum. En aquest sentit, va advertir

als assistents a la jornada que el Bra-

sil és “un mercat molt protegit, amb

aranzels molt alts i amb processos

d’homologació propis”.

El Brasil, això sí, està passant un

moment complicat, per l’existència

de dèficit en els comptes públics per

primera vegada en l’última dècada, la

desacceleració de l’economia xinesa i

l’alt endeutament de les famílies. Se-

gons el representant d’ACCIÓ a São

Paulo, “s’ha passat de l’eufòria al

desànim”, però es va mostrar confiat

en les mesures aplicades pel Govern

de Dilma Rousseff, que tenen com a

objectiu tornar a generar superàvit.

“Tot això obre un ampli ventall de

possibilitats per a les empreses

catalanes, i per això s’ha de seguir

creient en el Brasil”, va assegurar.

ESFORÇ. Pe r l a seva banda ,

l’ambaixador José Lindgren, actual

cònsol general del Brasil a Barcelona

i el president de la Cambra de Co-

merç Brasil-Catalunya, va ressaltar

“el seriós esforç” que està portant a

terme el Govern brasiler per “tornar

a la situació anterior”. Finalment, el

director de BBB-Construmat, Jaume

Domènech, va recordar que el Brasil

necessita 27,5 milions de vivendes i

va destacar que en l’edició del 2013 el

Brasil ja va ser un dels països estrella

del saló, i que aquest any serà un dels

atractius del Fòrum Contract amb la

presentació de diversos projectes de

construcció.M

bEl Govern de Roussef ha iniciat mesures per tornar al superàvit

Pàgines especialsDIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015el Periódico 5

María Páez IIMONOGRÀFICS

Per a aquesta edició del saló

Construmat, està prevista la

participació de Grupo Co-

pisa. ¿Quina serà la seva

aportació a la trobada professional del

sector de la construcció més important

d’Espanya?.

–Participarem en alguns dels fòrums

que es desenvoluparan en el certamen

per presentar els nostres últims pro-

jectes de construcció que hem portat

a terme en el mercat nacional i inter-

nacional.

–Amb la situació que ha viscut i,

d’alguna manera, continua vivint la

construcció a Espanya, ¿la internacio-

nalització s’ha convertit en una de les

grans sortides per continuar mantenint

uns bons resultats?

–La tendència de moltes de les empre-

ses del sector de la construcció al nostre

país ha sigut la internacionalització. En

el nostre cas, tenim la sort de comptar

amb una divisió industrial que ja havia

començat la internacionalització abans

que fos, per dir-ho d’alguna manera, ne-

cessari i això ens ha permès anar un pas

endavant.

–Grupo Copisa té projectes repartits

per un gran nombre de països, ¿quin

ha sigut el criteri pel qual s’han definit

les línies d’actuació a nivell interna-

cional?

–Per a nosaltres, l’expansió interna-

cional ha arribat a través de dues vies

d’acció. Per un costat, estem partici-

pant en projectes puntuals en països

que, d’entrada, no ens havíem marcat

com a objectiu, per exemple, una planta

d’enriquiment de ferro que estem des-

envolupant a Mauritània –un projecte

que hem aconseguit gràcies a la nostra

experiència i especialització industrial– o

una obra portuària, una terminal de con-

tenidors, que estem portant a terme a

Guatemala. En altres ocasions, hem sigut

nos altres els que hem realitzat prospec-

cions en determinats països emergents

en els quals hem detectat oportunitats de

negoci. És el cas de països com el Perú,

Costa Rica, Mèxic, Romania o el Marroc

on, al final, hem acabat constituint dele-

gacions pròpies.

–¿I quins són els projectes que

s’estan desenvolupant en aquests

ter ritoris fora de les nostres fronteres?

–Actualment, estem executant pro-

jectes a Llatinoamèrica entre els quals

podem destacar un projecte hidroelèc-

tric a Costa Rica, la construcció d’un

hospital al Perú, diverses infraestructu-

res a Mèxic i un complex residencial i

d’oficines a Panamà. Al continent africà,

concretament al Marroc, hem executat

obres com l’ampliació d’un tercer carril

de l’autopista de Casablanca i la co-

bertura del bulevard Al Mouqaouama,

totes dues ja finalitzades. Pel que fa a

Europa de l’Est, hem consolidat la nos-

tra presència a Romania amb importants

adjudicacions com les variants de Stei

i Targu Mures.

–Tenint en compte el context econò-

mic actual i el ritme de creixement a

l’exterior, ¿els mercats estrangers

s’han convertit en prioritaris respecte

als projectes que es puguin desenvo-

lupar a Espanya?

–Per a Grupo Copisa, el mercat espa-

nyol continua sent prioritari si bé, i com ha

passat en molts sectors, l’activitat econò-

mica i empresarial s’ha reduït de manera

considerable. Penso que a Espanya, en

aquests moments, les constructores ja

hem arribat al punt de començar nova-

ment a créixer de manera sostinguda,

si bé difícilment tornarem als nivells del

2007 o 2008.

–¿Eren uns nivells que, potser, no

s’ajustaven a la realitat del país?

–Sens dubte, es va fer una inversió

molt important, a part de tot el desen-

volupament que es va produir a nivell

immobil iari. No podem oblidar que

aquest grau tan fort de construcció

que hi va haver a Espanya ens ha per-

mès poder mostrar al món que sabem

construir molt bé. Com a col·lectiu, en

la meva opinió, crec que les empreses

espanyoles podem sentir-nos orgullo-

ses del nostre alt know-how sectorial i

de comptar amb enginyers i personal

humà altament qualificat per treballar en

obres de gran magnitud. La veritat és

que som un sector amb un alt grau de

competitivitat.

–¿Com aposta Grupo Copisa per la

innovació com a eina per al futur de

l’empresa?

–La innovació és una part molt impor-

tant per a nosaltres. En aquest sentit,

l’últim que hem llançat al mercat és un

servei d’inspecció amb drones com a

aplicació a un desenvolupament de R+D.

Creiem que aquests equips tindran grans

aplicacions en el nostre sector. A Grupo

Copisa disposem d’una divisió molt im-

portant de manteniment, en què tenim

una especialització dedicada al manteni-

ment d’edificis i, d’altra banda, tenim una

empresa del grup que es dedica a la res-

tauració historicoartística, Natur System.

Aquesta nova tecnologia d’inspecció pot

oferir grans possibilitats en aquestes ac-

tivitats. En aquest context, arran de la

necessitat de saber quines patologies

tenia un edifici, va sorgir el projecte IRIS

(Industrial Recognition & Inspection Sys-

tem). Els drones són el suport que ens

permet escanejar quines són les pos-

sibles patologies que té la façana d’un

edifici o ens deixen arribar, per exemple,

a una instal·lació industrial de difícil accés

i veure en quin estat es troba l’estructura.

A més a més estem utilitzant IRIS durant

alguns processos constructius en obra

civil, com el pont sobre el riu Llobregat,

al Prat de Llobregat, que s’ha inaugurat

recentment.

–¿La innovació i la internacionalitza-

ció són indispensables per mantenir-se

en bona forma econòmica?

–Sens dubte, la innovació i la interna-

cionalització són un tàndem clau.M

L’OPINIÓ

“Ha arribat el moment que el sector de la construcció torni a créixer d’una manera sostinguda”

ORLANDO DE PORRATA-DORIACONSELLER DELEGAT DE COPISA I CPI COPISA INDUSTRIAL

“Apostem fermament pels projectes internacionals, però mantenint sempre els locals””

dDesprés d’entreveure els primers signes de recuperació de la crisi econòmica, Grupo Copisa mira amb optimisme cap al futur i opta per expandir el seu negoci més enllà de les nostres fronteres i, també, per l’aposta decidida per la innovació. En aquesta nova edició del saló Construmat, l’empresa participa en fòrums per

presentar alguns dels seus projectes al món. El grup empresarial, amb més de 50 anys d’activitat, obre camí amb la incorporació del disseny i el desenvolupament d’una aplicació informàtica aplicada a drones que permet la inspecció tècnica dels seus projectes. Un avanç que pot marcar un abans i un després en el sector.

PROJECCIÓ GLOBAL

Després de consolidar-se en l’àmbit espanyol, la companyia opera amb força fora del país

El mercat estranger i la innovació, peces clau

Lideratge. Orlando de Porrata-Doria, a les oficines centrals de Grupo Copisa, a l’Hospitalet de Llobregat.

MARTA JORDI

el PeriódicoPàgines especials6DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Prevenció d’esquerdes. Exemple de desperfecte en una via, que quedaria solucionat amb un material autoreparable.

Xavi Datzira II MONOGRÀFICS

Pot sonar a c iènc ia- f ic-

ció, però hi ha projectes

d’investigació ja avançats

que estan obtenint bons

resultats en la creació de materials

capaços de regenerar les seves

propietats inicials sense necessitat

d’intervenció externa. És a dir, que

s’autoreparen. Acciona Infraestruc-

turas participa en dues d’aquestes

iniciatives de desenvolupament tec-

nològic, els projectes Shine i Heal-

con, que estan finançades pel Setè

Programa Marc de la Unió Europea.

La implementació d’aquesta mena

de materials suposaria tota una sèrie

d’avantatges, com l’augment de la

vida útil dels productes, la disminució

dels costos de manteniment i de les

obres de rehabilitació, la millora de

la seguretat i la reducció d’emissions

contaminants.

Shine (Self Healing Innovative

Elastomers) se centra en l’aplicació

de materials plàstics autorepara-

bles a les barreges asfàltiques uti-

litzades a les carreteres, capaces

d’autoreparar-se a temperatura am-

bient. La investigació, que reuneix

12 empreses, universitats i centres

tecnològics de diverses especialitats

procedents de sis països europeus,

ha permès crear un poliuretà en què

s’han introduït enllaços químics re-

versibles, que, després de patir un

dany o fractura, en dues hores acon-

segueixen autoreparar-se i recuperar

el 80% de les seves propietats ini-

cials, i pràcticament el 100% passat

tot un dia. I tot això sense que sigui

necessària la intervenció humana.

Acciona Infraestructuras, en el

marc d’aquest projecte, se centra a

investigar l’aplicació d’aquests mate-

rials a les barreges asfàltiques, si bé

el nou material també es podrà fer

servir en juntes dinàmiques, amor-

tidors i sistemes antivibracions utilit-

zats en maquinària, vehicles, ponts,

vies fèrries…. L’aplicació d’aquesta

mena de materials en l’asfalt de car-

reteres i autopistes, a més de reduir

els costos de manteniment, també

podria suposar una millora de la se-

guretat dels conductors mitjançant

la reducció dels accidents de trànsit,

els embussos i la congestió viària.

Les investigacions s’acabaran, se-

gons les previsions, l’any 2017.

EN LA CONSTRUCCIÓ. Per la seva

banda, el projecte Healcon analitza

la incorporació d’aquesta mena de

materials en el sector de l’edificació.

En aquest cas, es tracta del desen-

volupament de formigons autorepa-

rables capaços de segellar autòno-

mament les petites fissures que es

produeixen en els materials i que po-

den implicar danys més importants

amb el pas del temps en l’ús conti-

nuat, els impactes o les condicions

ambientals. Les estructures fetes de

formigó autoreparable incorporaran

un mecanisme d’autoreparació que

s’activarà a l’aparèixer aquestes mi-

crofissures abans que es converteixin

en esquerdes.

A Healcon, Acciona està portant

a terme tres vies d’investigació. Per

una banda, s’està provant amb bons

resultats l’ús de càpsules que, al

trencar-se quan es produeixen mi-

crofissures, desprenen un líquid se-

gellador. Per una altra banda, s’ha

avançat en l’ús de polímers capaços

d’absorbir fins a 500 vegades el seu

pes en aigua, que poden ajudar a

segellar les esquerdes o estimular

la seva reparació si s’incorporen al

formigó autoreparable.

Finalment, la companyia investiga

en l’ús de bacteris que s’introdueixen

en el formigó encapsulats en estat

latent, però que quan es produeix

una esquerda i l’aigua hi penetra,

ACCIONA PARTICIPA EN DOS PROJECTES D’INVESTIGACIÓ EUROPEUS

Materials que es reparen per si mateixos sense intervenció humana

La iniciativa Shine se centra a aplicar un nou poliuretà a l’asfalt utilitzat a les carreteres

b Healcon, per la seva banda, aplica aquesta innovació als formigons utilitzats en l’edificació

b

s’activen i comencen a produir car-

bonat de calci amb l’objectiu d’omplir

l’esquerda.

INTERNACIONAL. A més d’Ac-

ciona, en aquest projecte hi partici-

pen empreses, universitats i instituts

tecnològics d’Alemanya, Bèlgica,

Holanda, Finlàndia i Portugal. La se-

güent fase del projecte, prevista per

al 2016, serà la realització de proves

a escala real, en què Acciona parti-

ciparà amb la fabricació de tres so-

leres al Demopark d’Algete (Madrid),

en una de les quals s’incorporaran

bacteris autoreparadors, en una altra

s’hi afegiran hidrogels, i la tercera,

sense cap agent autoreparador, ser-

virà de control comparatiu amb les

altres dues.

En aquest sentit, després d’obtenir

bons resultats al laboratori, l’objectiu

primordial dels integrants dels dos

projectes d’investigació consisteix

en el desenvolupament a mitjà ter-

mini de materials comercialitzables i

competitius per a aplicacions en in-

fraestructures i edificacions a escala

industrial.M

dAcciona aposta fermament per fer un esforç innovador, tal com de-

mostra la seva inversió en R+D. Les últimes dades disponibles, corres-

ponents al 2013, indiquen que el pressupost va pujar als 173,2 milions

d’euros, un 5% més que l’any anterior, i això ha posicionat la compa nyia

en el lloc 447 del rànquing mundial de les 1.000 empreses cotitzades

a la borsa amb més xifra de R+D+I, segons la metodologia de la fi rma

global de consultoria Booz & Company. Al mateix temps, aquesta inver-

sió ha permès passar de 94 a 111 patents concedides o en tramitació

el 2013.

Acciona, a més d’operar en infraestructures, opera en energia, aigua i

serveis a més de 30 països, amb el lema Pioners en desenvolupament i

sostenibilitat. Cotitza a l’índex Ibex-35, compta amb una plantilla d’uns

33.000 professionals i ha obtingut un benefi ci net de 42 milions d’euros

en el primer trimestre del 2015, quantitat que suposa un 28,5% més que

en el mateix període del 2014, sobretot pel bon comportament del seu

sector d’energia eòlica.

El seu volum de negoci consolidat va augmentar un 9%, fi ns a 1.528 mi-

lions d’euros, a causa sobretot de la contribució d’Acciona Windpower, que

va duplicar el seu volum de negoci respecte al primer trimestre del 2014. La

xifra de l’àrea d’Infraestructures –que inclou les activitats de construcció,

aigua i serveis– es va mantenir estable i es va situar en 789 milions d’euros.

Aposta ferma per la R+D

FILOSOFIA

el PeriódicoPàgines especials 7DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Agenda. Fira de Barcelona, del 19 al 23 de maig del 2015b

El Llibre Blanc de la Rehabilitació. En-

ric Mir, arquitecte i membre del Col·legi

d’Arquitectes de Catalunya, participa en

aquesta edició de Construmat en un acte

dedicat a dibuixar el panorama actual

del sector de la rehabilitació i els agents

que hi participen, que se celebrarà a

l’speakers’ corner del recinte fi ral de la

Gran Via de Barcelona.

Dimarts 19 Dimecres 20 Dijous 21 Divendres 22 Dissabte 23Formació i BIM. Diverses universi-

tats, entre elles la Universitat Inter-

nacional de Catalunya, la Universitat

Politècnica de Catalunya, la Univer-

sitat de Madrid, i el BIM Campus Li-

ving Lab, participen en aquesta jorna-

da sobre el modelat d’informació de

construcció (BIM), que fi nalitzarà amb

una taula rodona.

Simposi d’Innovació. Els ponents

internacionals presentaran les seves

idees i innovacions en breus sessions.

L’acte se centrarà en la impressió 4D,

la fabricació digital, els edifi cis autosu-

fi cients i la fabricació distribuïda, en-

tre altres. Enric Ruiz Geli, arquitecte

de l’edifi ci Media-TIC de Barcelona, hi

serà present.

Millora de l’Efi ciència Energètica als

Edifi cis Existents. Mercè Rius i Mar-

ta Gudiol, de l’Institut Català d’Energia

(Icaen), Àlex Ciurana (PGI Energy & Main-

tenance), Enric Ros (ARCbcn), Vicente

Catalán (Schako), Marina Díaz (Siover)

i Ralph Thüment (Bosch) parlaran so-

bre les tendències actuals en efi ciència

energètica.

Estratègies Governamentals de Re-

vitalització Urbana. Miquel Àngel Díaz,

de l’Associació de Sostenibilitat i Arqui-

tectura; Ángela de la Cruz, del Ministeri

de Foment, i Juan Manuel Fernández, de

la Universitat Europea de Madrid, prota-

gonitzaran aquest debat sobre les estra-

tègies que els governs estan portant a

terme en el sector.

Premis. A dalt, viaducte de l’AVE a Galícia i amarratges al port de Rosario. A sota, l’avinguda de Salvador Allende de Cornellà i carretera condicionada a Vila-seca (Tarragona).

Anna Carrió II MONOGRÀFICS

Construmat, el Saló Interna-

cional de la Construcció de

Fira de Barcelona, es rein-

venta per acostar-se a les

empreses del sector de la construcció

i poder-se ajustar a les seves necessi-

tats i demandes. Aquesta edició, re-

batejada amb el nom Beyond Building

Barcelona, dóna el tret de sortida amb

un clar objectiu: aconseguir que la in-

dústria de la construcció faci un pas

cap a la recuperació sobre la base

de quatre pilars: innovació, sosteni-

bilitat-rehabilitació, disseny i el mar-

ket place. La construcció intel·ligent i

l’arquitectura seran alguns dels pro-

tagonistes del saló.

‘NETWORKING’. L’Agència per

a la Competit ivitat de l’Empresa,

ACCIÓ, en col · laboració amb la

xarxa Enterprise Europe Network

(EEN), comptarà amb un espai al

BBB-Construmat 2015. El Brokerage

Event neix per convertir-se en un

espai de networking per a empreses

i professionals del sector de la cons-

trucció en format d’entrevistes bila-

terals de 30 minuts que se succeiran

al llarg de dos dies, el 20 i el 21 de

maig.

En aquesta mate ixa l ín ia , les

càpsules de tendències (del 19 al

22 de maig) suposaran un fòrum

d’intercanvi de reflexions sobre ten-

dències i innovació del sector, on

s’exposarà i analitzarà el més nou

en productes, materials, tecnologies

i serveis en el camp de la industria-

lització, l’energia, la sostenibilitat i

l’aïllament, entre altres.

En aquesta edició i durant tots els

dies que dura el saló, els visitants

comptaran amb una àrea amb pro-

ductes exclusius de finançament i un

servei d’assessorament per a la in-

ternacionalització, que consisteix en

reunions de 45 minuts amb assessors

especialitzats. A més, amb l’objectiu

de fomentar la participació en mercats

internacionals, l’Associació Espanyola

d’Equipament Bany / Cuina i Materials

per a la Construcció (Amec Ascon)

ofereix als visitants i expositors diver-

ses sessions per facilitar informació

directa sobre els mercats emergents

com el Perú, la República Dominicana

i Cuba.

El 22 de maig tindrà lloc el Job

Market Place, una oportunitat per

buscar feina en el sector de la cons-

trucció, organitzat per Barcelona Ac-

tiva i amb la col·laboració de Constru-

mat. Els interessats podran accedir a

diverses ofertes prèviament i es con-

vocarà els seleccionats a l’espai Job

Market Place.

RECORREGUTS. Tots els pro-

fessionals acreditats al saló poden

disfrutar de les visites guiades per

Barcelona de la mà d’arquitectes es-

pecialistes. El Barcelona Experience

proposa nou rutes per conèixer de

primera mà els atractius arquitectò-

nics amb què compta la ciutat. Entre

els més sol·licitats, s’hi inclou una vi-

sita tècnica als edificis modernistes

de l’Hospital de Sant Pau, una visita a

les obres del mercat de Sant Antoni,

i una visita al palau modernista del

Palau de la Música.

El BBB-Construmat, a més de

l’oferta comercial i de negoci, ofe-

reix també una àmplia panoràmica

del sector a través d’exposicions i

mostres, entre les quals en destaca

una dels projectes presentats per a

la iniciativa Illa Eficient d’Edificis de

Catalunya, un conjunt de 75 entitats

públiques i privades que treballen per

impulsar la reforma energètica dels

edificis de tot Catalunya; i també

l’exposició Torre Baró, un prototip

desenvolupat per construir un edifici

autosuficient al barri de Torre Baró de

Barcelona.M

Cinc dies a Construmat 2015La construcció intel·ligent i la sostenibilitat, clares protagonistes en el programa

b Les activitats previstes ofereixen una àmplia panoràmica del sector

b

bEl saló comptarà amb diversos espais per a empreses i professionals

LA FIRA

bNou rutes mostren l’arquitectura de la capital catalana

dLa 16a edició dels premis

Beyond Building Barcelona-

Construmat ja té fi nalistes, i en

aquesta ocasió, a més de les

categories d’Obra i Producte-

Servei, s’han seleccionat les mi-

llors propostes en Projecte In-

novador i Projecte Social. Els

guanyadors es presentaran du-

rant l’acte d’entrega dels guar-

dons, que se celebrarà el 21 de

maig al Roca Gallery de Barce-

lona. Les propostes escollides

en la categoria Projecte o Idea

Innovadora recullen iniciatives

com Wallinvent-Taller Innova-

ció, un sistema de construcció

d’envans desmuntables; i en la

categoria Projecte Social, una

construcció d’un pou desenvo-

lupat per l’Associació d’Ajuda a

l’Immigrant de Catalunya.

Idees innovadores

PREMIS

el PeriódicoPàgines especials8DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Estil propi. L’equip de Som-hi Construccions i diversos exemples dels seus treballs de reforma.

Xavi Datzira II MONOGRÀFICS

La celebració a partir d’avui de

Construmat ha d’evidenciar

el que ja s’està reflectint en

les dades: que el sector de

la construcció comença el camí de la

recuperació de forma prudent però

sostinguda. No obstant, si alguna co-

sa ha quedat clara en els últims anys

és que no es pot actuar de la mateixa

manera que abans. El saló, que afe-

geix al seu nom clàssic el de Beyond

Building Barcelona, posa l’atenció en

conceptes com disseny, innovació i

empresa. De la mateixa manera, les

empreses de nova generació plan-

tegen un nou enfocament construc-

tiu, en què més que la rendibilitat a

curt termini, importen aspectes com

l’eficiència energètica, la satisfacció

del client, la personalització de cada

projecte i el compliment dels terminis

i el pressupost. És el cas de Som-

hi Construccions, que està present

en la fira per primera vegada aquest

any, concretament a l’estand 36 del

palau P2.

L’empresa està especialitzada en la

reforma de vivendes, oficines, locals

i naus –tant a nivell d’interiors com

de façanes i elements comuns– i en

la construcció d’edificis residencials

i industrials. El seu equip, format

per un conjunt d’arquitectes, apare-

lladors i tècnics, té més de 20 anys

d’experiència en el sector de la cons-

trucció. “Tots els que formem part

de l’empresa procedim del sector

de la construcció i hem passat per

diferents promotores i construc-

tores. Gràcies a això, sabem per-

fectament quins són els errors i les

virtuts de la indústria”, explica Manel

Real, fundador i director executiu de

Som-hi Construccions (www.somhi-

construccions.com).

CREIXEMENT. En aquest sentit,

l’empresa posa especial atenció a

la rehabilitació, una especialitat que

havia sigut una mica oblidada en els

anys del boom de la construcció i que

ara està sent l’encarregada de dina-

mitzar de nou el sector. “Hem notat un

important creixement en la demanda

de pressupostos per a la rehabilita-

ció de façanes, la millora d’elements

comuns i la reforma de pisos”, deta-

lla Real. De fet, Espanya està encara

molt lluny de l’activitat rehabilitadora

d’altres països europeus, com França

o Alemanya, on es destina entre el 70%

i el 80% del pressupost total a aquesta

activitat, mentre que aquí només és el

20%. A més, l’entrada en vigor defini-

tiva de la inspecció tècnica d’edificis

(ITE) generarà més demanda, i a això

s’hi afegeixen tota una sèrie d’avanços

que permeten millorar l’eficiència ener-

gètica dels edificis, encara que sigui

amb intervencions senzilles.

Un altre aspecte clau del nou enfo-

cament d’una empresa constructora és

el tracte amb el client. Per això, una de

les senyes d’identitat de Som-hi és la

personalització de cada projecte, amb

el repte de satisfer les demandes de

cada persona. Per exemple, els clients

reben l’assessorament tant d’un arqui-

tecte com d’un interiorista per acabar

de definir el projecte, per veure “qui-

nes idees poden portar-se a terme i

com aprofitar al màxim els espais”,

però sempre adaptant-se a les seves

necessitats. “Les nostres obres pre-

tenen crear espais de comunica-

ció, convivència, treball i oci entre

les persones que les utilitzaran. Si

aconseguim que se sentin còmodes

Aposta per la personalització i l’eficiència de cada projecte

Som-hi Construccions posa l’accent en la rehabilitació tant de pisos com de façanes

b El seu enfocament es basa a assessorar el client, a més d’adaptar-se a les seves necessitats

b

bEls diferents membres de l’empresa tenen una àmplia experiència en el sector

i a gust amb el nostre treball, aquest

serà el nostre èxit més gran”, apun-

ten des de Som-hi.

Al mateix temps, l’empresa es marca

el repte de portar a terme les obres de

reforma o de construcció de la mane-

ra més eficaç possible i també amb el

menor temps possible. “Garantim el

termini d’execució i el compliment

del pressupost, i fins i tot oferim el

lloguer d’una altra vivenda mentre

dura el projecte. També sempre in-

tentem fer totes les anàlisis prèvies

necessàries per evitar imprevistos”,

comenta Manel Real. Tot per aconse-

guir clients satisfets que són, al cap-

davall, una porta oberta a nous clients

gràcies al boca-orella.M

93 419 25 54 • Villarroel 216-218 5º 4ª – Barcelona • màrqueting@somhiconstruccions.com

el PeriódicoPàgines especialsDIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015 9

A l’aula. Assistents a un curs formatiu impartit per la Fundació Laboral a Barcelona.

J. M. II MONOGRÀFICS

A les 10.30 hores d’avui, la Fundació Laboral de la Construcció (FLC) cele-

bra, en l’àmbit de Beyond Buil-ding Barcelona-Construmat, una jornada sobre els Nous reptes

del sector de la construcció en la

qual i f icació dels seus professio-

nals, en què hi haurà interessants

ponències sobre assumptes tan

innovadors com BIM i Lean, entre

altres. La sessió, d’accés gratuït,

començarà a les 10.30 hores, a

l’espai de l’Àgora 1, al pavelló 2 del

recinte Gran Via de Fira de Barce-

lona. L’acte serà inaugurat pel pre-

sident de BBB-Construmat, Josep

Miarnau, i el director general de la

Fundació Laboral de la Construcció,

Enrique Corral Álvarez.

Al finalitzar la jornada, cap a les 12.30

hores, començarà al mateix espai un

altre acte organitzat per la Fundació La-

boral de reconeixement a la trajectòria

professional d’alguns treballadors del

sector de la construcció.

A continuació, el president de la Fun-

dació Laboral de la Construcció i de la

Confederació Nacional de la Construc-

ció (CNC), Juan Lazcano, i del secretari

d’Habitatge i Millora Urbana de la Gene-

ralitat de Catalunya, Carles Sala, clausu-

raran els actes del matí, acompanyats

pel president de l’entitat paritària a Ca-

talunya, Joan Santaulària, i els secretaris

generals de MCA-UGT Catalunya i de

CCOO de Construcció i Serveis Cata-

lunya, José García Fernández i Alfredo

Cabeza Bertoa, respectivament.

NOVA SEU. A més de la jornada, du-

rant els dies de la fira, la fundació també

realitzarà al seu estand demostracions

pràctiques de treballs verticals en altura,

i portarà a terme diversos cursos in situ

relacionats amb la prevenció de riscos

laborals. També exposarà una maqueta

de la nova seu i centre de formació que

la Fundació Laboral obrirà pròximament

a Badalona.

Des del nou centre de formació, de

més de 4.000 metres quadrats edifi-

cats sobre una parcel·la de 16.000,

es pretenen potenciar els aspectes

més innovadors als quals el sector

de la construcció s’està enfrontant,

com l’aplicació de la tecnologia BIM

(Building Information Modeling) o la for-

mació en nous productes i tècniques

constructives, gràcies als acords amb

fabricants.M

La Fundació Laboral de la Construcció premia la trajectòria d’alguns treballadors del sector

Una sessió debat la qualificació dels professionals

bL’entitat exposa a BBB-Construmat la maqueta del nou centre formatiu amb seu a Badalona

PRESENTACIÓ

dLa Fundació Laboral de la

Construcció (www.fundacion-

laboral.org) és una entitat pari-

tària, creada a instàncies del ma-

teix sector de la construcció, en

concret, per la patronal i els sin-

dicats: la Confederació Nacional

de la Construcció (CNC), CCOO

de Construcció i Serveis, i Metall,

Construcció i Afi ns de la Unió Ge-

neral de Treballadors, Federació

d’Indústria (MCA-UGT).

El 2014 va formar més de

75.000 treballadors de la cons-

trucció i va impartir més de tres

milions d’hores de formació, xi-

fres que superen les de la majoria

de les entitats i centres educatius

del nostre país. Disposa de 45

centres de formació propis distri-

buïts per les diferents comunitats

autònomes, ofereix més de 400

accions formatives i compta amb

la col·laboració de més de 1.500

professors a tot Espanya.

Entre les eines de difusió de les

seves activitats, destaca el But-

lletí Digital de la fundació, gra-

tuït i de periodicitat setmanal,

que compta amb més de 80.000

subscriptors.

400 accions formatives

L’ENTITAT

el Periódico el PeriódicoPàgines especialsPàgines especials 11DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015DIMARTS

19 DE MAIG DEL 201510

ESPECIAL MERCAT DEL NINOT

El procés de renovació. Algunes de les fases constructives que ha viscut el mercat del Ninot.

Anna Carrió II MONOGRÀFICS

Després de cinc anys i mig

d’obres, i una inversió de

20,6 mil ions d’euros, el

mercat del Ninot, situat al

carrer de Mallorca entre Villarroel i Ca-

sanovas, reobre avui les seves portes

amb una imatge renovada. La remo-

delació que ha experimentat l’edifici,

tant interior com exterior, li ha retor-

nat la seva funció com a centre bàsic

de serveis i com a punt de trobada

per als habitants d’aquesta àrea de

l’Eixample barceloní.

Com en molts barris de Barcelona

on els mercats ja s’han rehabilitat de

la mateixa manera, els veïns de la part

esquerra de l’Eixample tindran al seu

abast una àmplia oferta de productes

frescos, la possibilitat de comprar tot

el que és necessari per al dia a dia en

un autoservei situat al mateix edifici,

un punt verd de recollida de residus,

un restaurant, una zona d’aparcament

amb capacitat per a 105 vehicles i al-

tres serveis d’ús freqüent que millo-

raran la vida dels veïns i reactivaran

la zona.

RENOVACIÓ. Les obres es van ini-

ciar durant el mes d’octubre de l’any

2009, després que el projecte de re-

modelació del mercat s’adjudiqués en

concurs públic a l’estudi MAP Arqui-

tectes-Mur Garganté Arquitectes, lide-

rat per Josep Lluís Mateo. Abans de

començar amb les actuacions previs-

tes, els paradistes van ser traslladats a

un mercat provisional situat a la plaça

del Doctor Ferrer i Cajigal.

L’actuació arquitectònica que s’ha

dut a terme a la façana de l’edifici del

mercat del Ninot és segurament la més

destacada. El revestiment exterior fa

que l’edifici sigui molt més visible i, a

la vegada, que llueixi una imatge més

moderna. Les gelosies a les façanes de

vidre exerceixen de pantalla solar per

impedir la radiació directa dels rajos del

sol als productes exposats.

Amb la remodelació, les parades

exteriors s’han integrat a la façana

de l’edifici. D’aquesta manera s’ha

guanyat espai a les voreres i els dos

patis tancats que hi havia a la façana

del carrer de Mallorca s’han recuperat

com a espais públics.

DISTRIBUCIÓ. La superfície desti-

nada a la venda ocupa finalment uns

4.000 metres quadrats. Les parades

s’han distribuït en una gran sala que

compta amb més passadissos i més

amples per facilitar l’anar i venir de

tots els visitants. Gràcies a aquesta

distribució, els comerços es con-

centren en diversos punts segons

l’especialització del producte fresc. Al

seu torn, els comerciants disposen de

parades més grans i còmodes per a

una millor mobilitat per a la logística

dels productes.

A més de les actuacions arquitec-

tòniques a la façana i als interiors, el

mercat compta des d’avui amb una

coberta de zinc, un sistema de clima-

tització i noves instal·lacions de ser-

GUANYA EN SERVEIS I AMPLIA ELS HORARIS

L’edifici s’ha renovat al complet i ha reorganitzat l’activitat comercial per assegurar la seva viabilitat

El mercat del Ninot estrena instal·lacions

A partir d’avui, el nou espai del mercat del Ninot compta amb 83 comerços, dels quals 48 són parades de productes frescos i 33 són comerços no alimentaris que se situaran a l’exterior. El mercat guanya en instal·lacions, horaris, serveis, dimensió i capacitat logística, i fins i tot inclou instal·lacions que asseguren més eficiència energètica de l’edifici, encara que amb la reforma s’han perdut una quinzena de parades alimentàries.

veis orientats a fer un ús més eficient

de l’energia.

L’entrada principal situada al carrer

de Mallorca ha adoptat la funció de

rebedor: una vegada allà, els visitants

poden accedir, mitjançant escales me-

càniques i accessos a peu, a la zona

del mercat o bé al nou supermercat,

ubicat a la planta semienterrada. En

aquestes plantes, i accedint des del

carrer de Villarroel, també hi ha els

magatzems, l’espai destinat al tracta-

ment de residus i els molls de càrrega

i descàrrega.

SERVEIS. El model de reforma dels

mercats de Barcelona destaca pel seu

objectiu de millorar i introduir nous

serveis. Amb aquesta remodelació, el

mercat del Ninot obre les seves por-

tes amb una ampliació dels horaris, i

per adaptar-se a les necessitats dels

clients i no quedar-se enrere a causa

de la competència d’altres establi-

ments pròxims, les seves instal·lacions

estaran obertes matí i tarda. Entre els

nous serveis, destaca un espai de

cuina molt equipat per a demostra-

cions i cursos sempre vinculats al

producte que s’ofereix al mercat. El

Ninot també s’estrena amb un servei

de repartiment a domicili gestionat per

una empresa social, una xarxa wi-fi i

un punt d’informació.

Des de fa uns dies, els comerciants

han estat treballant per reprendre la

seva activitat comercial al mercat del

Ninot. A partir d’avui, comença una

nova etapa.M

el Periódico el PeriódicoPàgines especials Pàgines especials 13DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015DIMARTS

19 DE MAIG DEL 201512

ESPECIAL MERCAT DEL NINOT

Anna Carrió II MONOGRÀFICS

El mercat, des dels seus

orígens, és una gran plaça

coberta”, explica Josep Lluís

Mateo, l’arquitecte responsa-

ble de la rehabilitació del mercat del

Ninot, un projecte en què s’ha mantin-

gut ferm en el seu objectiu de conser-

var els elements estructurals originals

i combinar-los amb els nous elements

més moderns.

La Unió Temporal d’Empreses MAP -

MUR Gargante ha sigut l’encarregada

de desenvolupar totes les actuacions

arquitectòniques. “Hem conservat i

reparat l’estructura que la suporta,

que és d’una gran bellesa. A sota,

hem buidat el terreny per introduir-

hi els nous serveis complementaris

a la venda: la logística pel que fa a

magatzems, moll de càrrega i des-

càrrega, l’aparcament per a clients

i les instal·lacions”, detalla Mateo.

L’interior del mercat ha canviat to-

talment i els paradistes compten des

d’avui amb parades molt més moder-

nes, eficients i espaioses. Fins i tot

alguns tenen la possibilitat de tenir una

part d’obrador. “L’interior és com

una ciutat”, comenta l’arquitecte.

“Sobre un traçat de dos eixos orto-

gonals (nord-sud i aquest-oest), les

parades de vendes es despleguen

accentuant la seva individualitat”.

És un gran espai amb un hall obert,

al qual s’accedeix des del carrer de

Mallorca i que rep el visitant mostrant

tots els espais. “Una plaça d’accés a

aquesta ciutat virtual del comerç”,

descriu Josep Lluís Mateo per referir-

se al mercat del Ninot de l’Esquerra

de l’Eixample.

EXCEL·LÈNCIA. Una vegada aca-

bades les dues primeres fases del pro-

jecte de remodelació del mercat del

Ninot, Mercats de Barcelona va adju-

dicar la tercera i última fase a la Unió

Temporal d’Empreses Vias, Rubau i

Calaf per un import de 12,8 milions

d’euros. Quan es van acabar les obres

per a la remodelació dels fonaments i

els murs de contenció, la tercera fa-

se s’ha centrat en la construcció de

les dues plantes subterrànies amb

l’objectiu de donar servei al mercat, i

en la renovació de l’edifici que fins ara

havia acollit l’activitat del Ninot.

Durant els gairebé 23 mesos que

ha durat l’obra, l’emblemàtic edifi-

ci del mercat del Ninot ha vist com

se li ha renovat tota la coberta, com

se li han rehabilitat les façanes i com

s’han integrat les parades comercials

exteriors, que en aquesta nova etapa

queden adossades a la façana en els

trams del carrer de Villarroel i de Ca-

sanova. En aquesta obra també s’han

fet els acabats tant interns com ex-

terns, la construcció dels noves pa-

rades de venda, a més de totes les

instal·lacions del servei del mercat.

De totes les actuacions que s’han

portat a terme, les principals han sigut

“l’estructura de formigó sota rasant,

l’execució de la coberta, els tan-

caments, les noves instal·lacions i

els acabats”, descriu Francisco Her-

nando López, cap d’obra de la UTE

Vias, Rubau i Calaf, responsable de

la rehabilitació.

“En aquests moments de crisi,

hem posat el millor de cada empre-

sa al servei d’una obra bastant em-

blemàtica”, assegura Mónica Jimé-

nez Carro, gerent de la UTE formada

per les empreses Vias, Rubau i Calaf.

Aquest conglomerat d’empreses ha

aconseguit tenir un equip compacte

i de qualitat implicat al màxim en el

projecte. “Hem escollit els que per

currículum acumulaven més expe-

riència en aquest tipus d’obres de

rehabilitació, i fins i tot formació en

aquest àmbit, ja que es tracta d’una

manera diferent de construir”, afe-

geix la gerent.

EDIFICI HISTÒRIC. Afrontar un

projecte de remodelació d’aquestes

característiques, d’un espai tan em-

blemàtic com el mercat del Ninot,

requereix “el màxim respecte”, ex-

plica Mónica Jiménez, i afegeix “que

es tracta d’un edifici històric i s’ha

d’anar molt amb compte”. Durant

la rehabilitació, van descobrir que les

pilastres d’origen, que aparentaven

ser de pedra, eren d’un material pre-

fabricat que no oferia bons resultats i

no suportava bé el pes. “Vam haver

de reforçar-les amb metall perquè si

no no s’aguantaven”, explica Jimé-

nez. Els pilars metàl·lics, no obstant,

encara que a primera vista semblaven

més delicats, estaven millor.

ESPAI. L’equip d’arquitectes ha

focalitzat els seus esforços a evitar

canviar el volum que es percep de

l’espai. “Hem canviat les superfí-

cies que el tanquen, per millorar

les condicions d’ús i espacials”,

explica l’arquitecte Josep Lluís Mateo.

Era important “controlar l’entrada de

llum i organitzar l’espai urbà adja-

cent”, i això ho han aconseguit amb

la presència integrada de les parades

exteriors. Amb això han obert dues

noves places al voltant del mercat, al

carrer de Mallorca.

“El més delicat ha sigut mantenir

l’estructura actual i executar pràc-

ticament tres nivells sota rasant”,

afirmava Francisco Hernando. La gran

estructura metàl·lica, molt ben execu-

tada segons els responsables de la

UTE constructora, ha sigut tractada

amb una gran cura per evitar tocar

els pilars i els cops. En aquest sentit,

Francisco Hernando no dubta a afirmar

que després dels 23 mesos de reha-

bilitació, la transició entre els elements

tradicionals i la inclusió d’aspectes més

moderns ha sigut perfecta.

L’eficiència energètica ha jugat un

paper important en aquesta rehabi-

litació, i el projecte ha contemplat la

instal·lació de plaques fotovoltaiques

per produir energia elèctrica i aigua ca-

lenta sanitària, a més dels sistemes de

recuperació de l’energia en el sistema

de ventilació, l’aprofitament del màxim

de llum natural i la gestió eficient de

la llum artificial de l’aparcament, entre

altres mesures adoptades.M

bPel que fa a la construcció, la coberta és l’actuació més important de la remodelació

LES CLAUS

bLes empreses participants han afrontat el projecte amb el màxim respecte

NOUS USOS I INSTAL·LACIONS

La Unió Temporal d’Empreses MAP-MUR Gargante i la UTE Vias, Rubau i Calaf finalitzen les obres del mercat

Un exemple d’excel·lència arquitectònica i constructiva

dAntigament, a l’espai que ocupa

el mercat del Ninot, hi havia una

taverna molt popular de l’època

que lluïa al seu interior la talla d’un

vell mascaró de proa, record d’un

viatge dels propietaris. Tot i que

el mercat, fundat l’any 1892, que

va entrar en funcionament dos

anys més tard, portava el nom del

Porvenir, tothom el coneixia com

el mercat del Ninot. Amb el temps

i després de diverses rehabilita-

cions, el Ninot va cedir el seu nom

definitivament i de forma oficial a

l’espai. Actualment, aquest mas-

caró de proa està exposat al Museu

Marítim de les Drassanes de Bar-

celona. “Una holografia del Ninot,

Un homenatge al Ninot

HISTÒRIA

el símbol que dóna nom al mercat,

flota sobre l’espai”, explica Josep

Lluís Mateo, l’arquitecte respon-

sable de la renovació arquitectò-

nica de l’espai.

La història d’aquest mercat

va lligada a la seva emblemàti-

ca estructura metàl·lica. L’any

1933 es va portar a terme una

gran re modelació. Aleshores, el

Ninot s’havia consolidat com un

centre dinàmic social i comer-

cial d’aquesta zona de Barcelo-

na. Era un mercat a l’aire lliure,

però després d’aquesta rehabi-

litació, l’estructura el va recobrir

completament, encara que es va

con servar els elements arquitec-

tònics antics. Aquest projecte

dels anys 30 ja contemplava la

combinació d’elements històrics

amb elements més moderns, de

la mateixa manera que la rehabi-

litació actual.

bLes mesures d’efi ciència energètica atorguen valor afegit al conjunt

LES MILLORES

bS’han obert dues noves places al voltant de l’edifi ci, al carrer de Mallorca

Preparat per al futur. Diverses imatges interiors i exteriors del nou mercat del Ninot.

MARTA JORDI

el PeriódicoPàgines especials14DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

ESPECIAL MERCAT DEL NINOT

Pla complert. La gerent de la UTE encarregada de la rehabilitació del Mercat del Ninot, Mónica Jiménez Carro, i el cap d’obra,

Francisco Hernando, repassen els plànols de la remodelació.

Anna Carrió II MONOGRÀFICS

L’any 1892 el mercat del

Ninot va veure la llum per

primera vegada com a ini-

ciativa de l’Ajuntament de

les Corts, que aleshores no estava unit

a la ciutat. El 1993 va arribar la gran

remodelació. El mercat, que s’havia

consolidat com un gran centre social

i comercial de l’Eixample de Barcelo-

na, va canviar completament d’imatge.

Fins a la dècada dels anys 30, el Ninot

va ser un mercat a l’aire lliure, però

amb aquesta gran renovació es van

modernitzar totes les instal·lacions.

L’espai, que va conservar l’estructura

arquitectònica tan característica, va

adquirir nous establiments, espais més

amplis, operadors professionals, una

oferta equilibrada i serveis addicionals.

En un principi, el mercat va adoptar

el nom del Porvenir, però amb el pas

dels anys es va aferrar al nom pel qual

era més conegut. El Ninot va passar

a dir-se com el mascaró de proa que

històricament s’ubicava a la façana del

carrer Mallorca.

L’any 2009 es van iniciar les obres

dels murs de contenció i dels fona-

ments de l’edifici, que corresponien a

la primera i la segona fase del projecte

de renovació. Quatre anys més tard

es va posar en marxa la tercera fase,

relativa a la construcció de les dues

plantes soterrades que donarien ser-

vei al mercat i també la renovació de

l’edifici.

La finalització de les obres de re-

modelació del mercat ha suposat una

glopada d’aire fresc per als paradis-

tes, que estrenen mercat i parades

després de passar cinc anys i mig en

unes carpes improvisades amb tots

els inconvenients que això comporta.

I al mateix temps, una oportunitat per

reurbanitzar els Jardins del Doctor

Duran i Reynals, que fins ara havien

acollit el mercat provisional. Així, els

pròxims mesos està prevista la demo-

lició d’aquest espai alternatiu.

ACTUACIONS. Durant tot el temps

que han durat les obres de rehabili-

tació, les principals actuacions que

s’han desenvolupat s’han centrat en

la recuperació de tot l’edifici, fins i tot

de la coberta. A les façanes s’hi ha

aplicat un revestiment per rentar la

cara a l’antic mercat.

Les parades exteriors que envolta-

ven el mercat s’han integrat a la façana

de l’edifici, de manera que s’ha gua-

nyat espai a les voreres i al seu torn

s’han recuperat dos patis que fins ara

estaven tancats.

A l’interior, s’han redistribuït els

comer ços segons l’especialitat del

producte. S’ha guanyat en dimensió

i capacitat logística i s’ha excavat un

doble nivell per poder construir un

pàrquing per als clients i per delimitar

una zona de càrrega i descàrrega de

mercaderies.

EFICIENT. Una de les prioritats

del projecte ha sigut enfocar les ac-

tuacions cap a un ús més eficient de

l’energia. Entre altres intervencions,

s’han instal·lat plaques fotovoltaiques

per al consum elèctric i plaques solars

per a l’escalfament d’aigua. Al seu torn

s’han renovat totes les instal·lacions

de serveis d’aigua, llum i il·luminació.

Els sistemes de regulació i control

dels aparells de climatització s’han

millorat; la il·luminació del mercat

funciona amb bombetes de baix con-

sum i l’ús de leds s’ha incrementat,

per contribuir així a l’estalvi energètic.

En aquesta línia, s’han renovat les fi-

nestres i els finestrals i s’han instal·lat

components amb un millor comporta-

ment tèrmic.

URBANITZAR. La remodelació del

mercat del Ninot també ha suposat

una millora urbanística d’uns 2.800

metres quadrats. L’entorn del mercat

ha millorat per tornar a ser un centre

de serveis de referència del barri i fins

i tot de la ciutat de Barcelona. A les

cantonades del carrer de Mallorca amb

Casanova i Villarroel s’han recuperat

dues places. Tota l’activitat relacionada

amb la logística de mercaderies i el

tractament de residus s’ha traslladat

a la planta subterrània. Aquest accés,

pel carrer Casanova i Villarroel, s’ha

urbanitzat segons criteris de semizona

de vianants, amb una calçada al ma-

teix nivell que la vorera.

D’altra banda, d’aquí a uns mesos

aquesta prevista la redacció del pro-

jecte de reurbanització de l’espai que

fins ara ha sigut el mercat del Ninot. A

través d’un procés participatiu, s’han

recollit un total de 50 suggeriments

amb l’objectiu de recuperar un espai

verd del barri.M

Un espai sostenible i renovatL’última gran remodelació va ser l’any 1993 i va suposar un pas endavant cap a la modernitat

b L’eficiència energètica de les instal·lacions era una assignatura pendent per fi realitzada

b

bL’interior s’ha redistribuït per guanyar espai i capacitat logística

MILLORES

bLa nova façana ha permès incrementar la il·luminació natural

dEl repte de la remodelació

del mercat del Ninot ha sigut

sens dubte modernitzar unes

instal·lacions que havien de con-

servar la seva essència històrica,

és a dir, mantenir la memòria del

mercat intacta i recuperar aquest

espai per a l’ús contemporani.

El projecte de renovació

d’aquest emblemàtic edifi -

ci també ha inclòs la millora en

els accessos, la recuperació

d’aquest espai i l’aprofi tament

del subsòl, que amb les noves

instal·lacions inclou una superfí-

cie d’autoservei, un centenar de

places d’aparcament de vehi-

cles, magatzems i una millora en

la logística.

L’essència d’un mercat

ARQUITECTURA

el PeriódicoPàgines especials 15DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Anna Carrió II MONOGRÀFICS

L’Institut Municipal de Mercats

de Barcelona (IMMB) va adju-

dicar el desenvolupament de

la tercera fase del projecte de reno-

vació del mercat barceloní del Ninot

a la Unió Temporal d’Empreses (UTE)

Vias, Rubau i Calaf, que es van sumar

d’aquesta manera a la UTE composta

per MAP Arquitectos i Mur Garganté,

els responsables del projecte arqui-

tectònic i la gestió de la remodelació.

RENOVACIÓ. Les obres de rehabi-

litació del mercat del Ninot han durat

unas 23 mesos i s’ha comptat amb

un pressupost de 12 milions d’euros.

Durant tot aquest temps s’han por-

tat a terme diferents actuacions en

els més de 16.000 m2 disponibles

basades en la recuperació i la reha-

bilitació de tot l’edifici, incloent-hi la

coberta i les façanes, que han sigut

recobertes amb un revestiment que

a més de permetre l’entrada de llum

natural i protegir de la radiació so-

lar, dóna una imatge molt més mo-

derna al mercat. El projecte també

s’ha centrat en la integració de les

parets exteriors a la façana, la creació

d’un nou accés principal al carrer de

Mallorca, i l’excavació i construcció

d’un doble nivell per als nous serveis,

com un aparcament per als clients o

un moll de càrrega i descàrrega de

mercaderies.

Per la seva banda, la Unió Temporal

d’Empreses MAP - MUR Gargante ha

sigut l’encarregada, a través de BAC

(BOMA), de totes les actuacions en

les instal·lacions, l’estudi de valoració

de costos, la seguretat i la salubritat.

L’emplaçament del mercat del Ninot,

situat al carrer de Mallorca número 135

de Barcelona, comença des d’avui a

recuperar el seu dinamisme, després

de cinc anys de remodelacions que

han suposat un punt i part en la his-

tòria d’aquest espai comercial.M

La tercera fase de la reforma ha requerit quasi 23 mesos d’obres i 20 milions d’euros de pressupost

Rehabilitació constructiva

ESPECIAL MERCAT DEL NINOT

dArquitectura: MAP Arquitectos – UTE

MAP / MUR GARGANTE

Project Management: MUR GARGANTE

– UTE MAP / MUR GARGANTE

dClient: IMMB-Institut Municipal de

Mercats de Barcelona

dUbicació: Carrer de Mallorca, 135

Barcelona

dConcurs: 2008

dConstrucció: 2010-2015

dSuperfície: 16.184 m2

dPressupost: 20.209.000 euros

Instal·lacions /concepte energètic /

estudi de valoració de costos /

seguretat i salubritat: Mur Gargante

Enginyeria Estructura: BAC (BOMA) –

UTE MAP / MUR GARGANTE

dCoordinador de Seguretat i Salut:

Grupo MGO SA – UTE MAP / MUR

GARGANTE

dConstructora 3a fase 2013-2015: UTE

VIAS / RUBAU / CALAF

dGeotècnia: Centre Català de

Geotècnia

dTopografi a: Costa Gabinet

Topogràfi c, SLP

dDemolicions parades interiors:

Delta Punt

dDepartament de Sanejament:

Clapsa

dEnllumenat: Rubatec SA

dOcultació: BCN INFraestructures

dExplotació placa fotovoltaica IMMB:

Tersa

FITXA TÈCNICA

el PeriódicoPàgines especials16DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Nou esquelet. Vista de l’estructura metàl·lica del mercat del Ninot, clau de la reforma,

Anna Carrió II MONOGRÀFICS

Ja des dels seus inicis, el mer-

cat del Ninot tenia una loca-

lització estratègica, central, i

ràpidament es va consolidar

com un element clau en la xarxa ur-

bana de distribució d’aliments a Bar-

celona. La intervenció arquitectònica

que s’ha dut a terme gràcies a la Unió

Temporal d’Empreses entre MAP Ar-

quitectos i UTE MAP/MUR Gargante i

les solucions constructives aplicades

per part de la UTE composta per Vias,

Rubau i Calaf s’ha desenvolupat amb

un sol objectiu: mantenir l’equipament

existent i alhora dotar-lo dels serveis

més actuals i renovats, destacant

com a factors clau la presència urba-

na d’aquest mercat, el seu emplaça-

ment, la volumetria i la seva imponent

estructura metàl·lica.

PUNT DE PARTIDA. El mercat

del Ninot ocupava un solar al lar-

gat comprès entre els carrers de

Villarroel, Casanova i Mallorca. La

planta s’organitzava en forma de T i

proporcionava dos patis laterals i un

passatge a la part posterior per on

entrava llum i ventilació, que era usat

com a aparcament per als clients. La

gran estructura metàl·lica, formada

per tres cossos, permetia l’entrada

de la llum natural.

La proposta de l’arquitecte Josep

Lluís Mateo, de MAP Arquitectos,

ha suposat unes millores urbanes i

formals, com el manteniment inte-

gral de l’estructura, la intervenció

en els accessos, principalment al

del carrer de Mallorca, que estava

elevat 1,5 metres respecte al nivell

del carrer; la recuperació de les pells

de l’edifici a través del redisseny de

façanes i cobertes, i l’aprofitament

del subsòl, amb la construcció d’un

apar cament, un supermercat i diver-

sos magatzems.

EL PROJECTE. La gran estruc-

tura del mercat, d’encaval lades

metàl·liques, és l’element més ca-

racterístic de l’equipament. Les se-

ves grans dimensions donen lloc a

interpretar-lo com una gran plaça

coberta d’ús social, a partir de la qual

es va anar construint tot el mercat.

La remodelació ha mantingut aquesta

estructura i ha substituït el tancament

per millorar les condicions d’aïllament

tèrmiques i acústiques.

Tots els accessos de vehicles han

sigut renovats per facilitar el trànsit

i el moviment de les mercaderies.

Aquesta actuació principalment ha

sigut plantejada per solucionar l’accés

a les noves plantes subterrànies per

part dels turismes dels clients, que

ara hi accedeixen des del carrer de

Casanova; i per organitzar el trànsit

de mercaderies des del carrer de Vi-

llarroel fins al moll de càrrega i des-

càrrega dels magatzems.

Els visitants a peu accedien al mercat

a través d’una escalinata d’1,5 me-

tres situada a l’accés del carrer de

Mallorca. La rehabilitació ha eliminat

aquesta escala i ha possibilitat que

l’accés sigui a nivell de carrer.

Una vegada a dins, un còmode dis-

tribuïdor ens permet una visió gene-

ral del mercat i de tots els accessos

disponibles, tant si es vol anar a les

diferents parades com a l’autoservei,

situat a la planta inferior.

La renovació ha mantingut la con-

figuració i la proporció de la façana i

del tancament amb un sòcol, i del cos

de les vidrieres; ha afegit una gelosia

i ha respectat les viseres de coberta.

L’alliberament de les voreres ha su-

posat la creació d’unes parades es-

pecials, no dedicades a l’alimentació,

que s’han encastat a les façanes la-

terals del mercat. Per fer-ho, ha sigut

ESPECIAL MERCAT DEL NINOT

Una estructura metàl·lica imponent, la clau del projecte

Les solucions constructives aplicades milloren els accessos a vehicles i persones

b L’objectiu de la rehabilitació era conservar l’equipament i incloure-hi serveis renovats

b

necessari retallar el sòcol en el qual

s’assentaven anteriorment. Aquest

nou disseny de parada exterior orde-

na l’aspecte del mercat, on uns ele-

ments basculants limiten la parada i

exerceixen de para-sol quan han de

ser coberts.

Totes les parades han sigut re-

distribuïdes a la planta dedicada al

mercat, i les oficines, els serveis i les

instal·lacions s’ubiquen ara en el límit

sud interior sobre el passatge.

SOTERRANI. Un dels grans punts

d’aquest projecte ha sigut l’ocupació

i l’aprofitament del subsòl. Per poder

recol·locar tots els serveis i donar ca-

buda als nous espais, s’han creat dos

nivells subterranis. Aquí s’hi ubica una

gran superfície de 1.600 m2 destinada

a l’autoservei, que permetrà que un

client pugui obtenir productes frescos

i productes d’ús quotidià en un sol

espai; una zona destinada a un cen-

tenar de places d’aparcament per als

clients de l’àrea comercial; un moll de

càrrega i descàrrega de mercaderies

de 1.000 m2 que facilitarà la logística,

i diversos magatzems.M

dEl mercat del Ninot ha renovat completament la façana de l’edifi ci però

sense perdre l’essència que el caracteritza. Un revestiment exterior li

dóna més visibilitat i confereix una imatge més moderna a tot el complex.

Les façanes de vidre incorporen una gelosia, com una segona pell, amb

l’objectiu de tamisar la llum solar que arriba a l’interior del mercat. Aquest

disseny impedeix que la radiació solar vagi directa als productes exposats

a les diferents parades del mercat i suposa una mesura per a la segure-

tat alimentària. La proposta del projecte recupera l’entrada de llum natural

mitjan çant aquesta gelosia, que permet la incursió matisada dels rajos so-

lars. Al mateix temps, les viseres, que provenen de la coberta, es mantenen

i es converteixen en elements necessaris en la confi guració de la façana

com a remat i protecció de radiació, o de les zones de la façana on es lo-

calitzen els exutoris de ventilació.

Protecció solarLLUM NATURAL

el PeriódicoPublicitat 17DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

UTE el Mercat del NinotSi alguna cosa bona hem aconseguit amb la crisi

és que els professionals que ens dediquem a aquest dur sector ens hem unit més que mai per sumar esforços, amb col·laboració, il·lusió i moltes hores de feina. El resultat és que un gran equip de persones i empreses fan possible que el Mercat del Ninot sigui des d’avui una realitat amb ànima, amb activitat i amb un profund respecte al passat de l’edifi ci i a la tradició dels mercats de Barcelona

el PeriódicoPàgines especials18DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

Òptim resultat. Edifici particular restaurat per C. Casadevall-Estucs 1881.

Julio Maya II MONOGRÀFICS

L’empresa C. Casadevall-Es-

tucs 1881, fundada fa més

d’un segle, desenvolupa

diferents tècniques amb el

propòsit de tornar tota la seva esplen-

dor a edificis emblemàtics i històrics.

Recuperar, consolidar i protegir tant

com sigui possible les edificacions amb

garanties de durabilitat és l’objectiu pri-

mordial del professional de la restaura-

ció. En el cas de C. Casadevall-Estucs

1881, la firma catalana s’encarrega de

tractar esgrafiats, estucs, elements ar-

quitectònics, pintures, frescos, etcète-

ra. “No es tracta de repicar i tirar,

sinó d’utilitzar procediments no in-

vasius per restaurar de manera res-

pectuosa el nostre patrimoni arqui-

tectònic”, expliquen els responsables

de la companyia.

A C. Casadevall-Estucs 1881 tenen

molt clar que la seva feina consisteix

primordialment a conservar abans que

restaurar. “És millor intentar frenar

la degradació, examinar al detall els

diferents procediments i solucions

de recuperació que agafar el cisell i

el martell sense solta ni volta. S’ha

de restaurar amb seny”, sostenen els

especialistes de la firma.

ESPECIALITZACIÓ. La conserva-

ció de façanes i escales, la restauració

d’estucs, planxats al foc, esgrafiats,

reposició de ceràmiques, rehabilitació

de balcons i ornaments de pedra na-

tural o artificial, creació de rèpliques

d’escultures o ornaments, restauració

de mosaics, conservació d’obres d’art i

del patrimoni cultural, reforços estructu-

rals, entre altres actuacions, configuren

l’ampli catàleg de treballs que desen-

volupen a C. Casadevall-Estucs 1881.

Per realitzar els seus projectes,

l’empresa es recolza en un equip

d’artesans especialitzats i en les no-

ves tecnologies. En aquest apartat,

compta amb un aparell làser tridimen-

sional que porta a terme un seguiment

arqueològic, un aixecament planimètric

o fotografies virtuals, entre altres fun-

cions, cosa que permet agilitzar l’obra

i reduir costos.

C. Casadevall-Estucs 1881 atresora

una llarga i fructífera trajectòria. Pro-

jectes de gran valor arquitectònic por-

ten la firma de la companyia catalana.

Alguns exemples són el Parlament de

Catalunya, la Casa Ametller o el Palau

Marc. També és la responsable d’altres

actuacions en edificis emblemàtics de

Catalunya, com la Casa Duran (Cerve-

ra), o la Casa Negre (Sant Joan Despí).

L’empresa, a més, ha portat a terme

intervencions de rellevància en centres

comercials, com és el cas de La Roca

Village, a la Roca del Vallès. Per últim,

ha deixat la seva empremta en altres

obres importants com la Casa dels Ve-

lers, la joieria Joaquín Berao, el Gran

Hotel La Florida al Tibidabo o el Palau

de la Justícia de Barcelona.M

Residència Vigatans. Restauració realitzada per l’arquitecta Carla Habif i l’empresa Groc.

Els especialistes de Groc estudien al detallla solució més adequada per a cada projecte

Ser fidel a l’ànima i l’esperit de l’obra

J. M. II MONOGRÀFICS

Groc, especialista a conservar

el patrimoni arquitectònic de

les ciutats en òptim estat,

afronta cada una de les se-

ves actuacions “amb la delicadesa i

l’atenció als detalls necessàries per

estar a l’altura del treball original”.

L’empresa catalana dóna cobertura a

totes les necessitats del projecte de res-

tauració tant des del punt de vista de

la infraestructura com des de l’aspecte

tècnic. “Hem restaurat multitud

d’edificis monumentals procurant

mantenir en tot moment el respecte

màxim per l’obra que intentem reviu-

re”, afirmen els responsables de Groc.

Per mantenir en perfecte estat el

patrimoni arquitectònic d’una ciutat o

recuperar un edifici emblemàtic és ne-

cessari “aplicar una tècnica depurada

i comptar amb la col·laboració d’un

equip de professionals multidiscipli-

nari que estudiï en profunditat la so-

lució més adequada”, expliquen des

de la firma, el principal repte de la qual

és “aconseguir els millors resultats”

en totes les seves actuacions.

Per complir aquest objectiu, Groc

basa la seva estratègia a respectar al

peu de la lletra les velles tècniques de

restauració, les mateixes que es van

utilitzar per construir l’edifici en qües-

tió. “Hem de ser molt prudents en

l’elecció de les tècniques i els ma-

terials que s’han d’utilitzar en els

treballs de restauració per ser fidels

al seu aspecte original”, declaren els

especialistes de l’empresa catalana.

EXPERIÈNCIA. En una disciplina

tan exigent com la restauració, la ca-

pacitat i l’experiència de Groc es va-

lora per la qualitat dels seus treballs,

entre els quals destaquen, pel seu

especial significat, la restauració de la

catedral de Barcelona i la recuperació

de l’antiga plaça de toros de Les Are-

nes, reconvertida en centre comercial

i d’oci. La majoria de les actuacions

de la companyia catalana es desenvo-

lupen a Barcelona, com en els casos

de la Fundació Tàpies, la Casa Vicens

de Gaudí, la Pia Almoina o l’edifici de

CaixaForum, per citar alguns exemples,

encara que Groc també treballa en la

rehabilitació dels edificis tradicionals de

la ciutat on aplica tota la seva experièn-

cia i savoir faire.M

C. Casadevall-Estucs 1881 recupera de manera respectuosa el patrimoni arquitectònic mitjançant la utilització de procediments no invasius

Fa falta experiència i seny per restaurar edificis emblemàtics

bL’empresa respecta les velles tècniques de restauració en tots els seus treballsbLa fi rma catalana

es recolza en les noves tecnologies i en un equip d’experts artesans

ESTRATÈGIA

el PeriódicoPàgines especials 19DIMARTS

19 DE MAIG DEL 2015

ELS TERMINIS

“Podem desenvolupar tot el projecte en dues setmanes”

Equip. Josep i Xavier Roch, amb els professionals de La Cristalería de Barcelona.

JOSEP ROCH I XAVIER ROCHRESPONSABLES DE LA CRISTALERÍA DE BARCELONA” Alguns dels clients de La Cristalería de Barcelona són l’Hospital General

de Catalunya, Munich, Mango, HM, Sanitas, Tecnocasa, Hewlett Packard, l’antiga seu de Caja Madrid a la Diagonal o l’Hospital Sagrat Cor.

“Les mampares mantenen la intimitat i l’aïllament desitjat sense perdre lluminositat”

“Les separacions de vidre ofereixen una imatge moderna”

J. M II MONOGRÀFICS

Què és La Cristalería de Bar-

celona? ¿A què es dedica?

-Som una empresa fundada

el 1977 especialitzada en la instal·lació

de vidres d’alta gamma, ja sigui per a

empreses o particulars. Instal·lem por-

tes, finestres i mampares de vidre en

pisos, vivendes, locals, botigues, ofici-

nes, centres comercials, restaurants,

etcètera. També fabriquem i instal·lem

vidres de seguretat, vidres blindats,

portes corredisses de vidre, panells de

vidre a mida, mampares de dutxa, mi-

ralls, vinils, tancaments per a terrassa,

etcètera.

-¿Què hi guanya una oficina amb

les seves mampares de vidre?

-El primer, una imatge d’empresa més

moderna i de més categoria. Si el que

hem fet és tirar una paret d’obra i posar-

hi vidre, l’espai guanya en lluminositat i

és més diàfan. Si és un espai comú hi

col·loquem una mampara de vidre, així

els professionals estaran menys expo-

sats al so i al soroll que generin els seus

companys i guanyaran privacitat sense

perdre lluminositat. Depenent de cada

cas, en dues setmanes podem desenvo-

lupar tot el projecte des del mesurament

a la instal·lació de les mampares.

-A La Cristalería de Barcelona tam-

bé treballen per a locals, restaurants

i botigues.

-Per encàrrec de decoradors i arqui-

tectes fabriquem i col·loquem els vidres

d’aquests locals (portes corredisses

d’entrada, aparadors, miralls, etcètera).

En l’actualitat estem treballant a la boti-

ga de mascotes més gran de Barcelona

amb prop de 1.000 metres quadrats.

Per un altre costat, la normativa fa que

les portes siguin corredisses i de vidre

per facilitar l’accés a persones amb mo-

bilitat reduïda.

-¿Per què es produeix aquesta gran

utilització del vidre en els últims anys?

-El vidre ha evolucionat moltíssim

des de fa 20 anys. A La Cristalería de

Barcelona (www.lacristaleriadebarce-

lona.es) treballem amb vidres que són

gairebé materials nobles d’alta tecno-

logia i que han rebut tractament de

nanotecnologia resistents als grafits,

al baf i a la calç. I a més a més d’això,

les ferramentes, que també han evo-

lucionat molt.M

El sistema de conductes no metàl·lics que revoluciona el mercat de les instal·lacions

-Què és Spiralite aplicat a siste-mes d’aïllament i conductes?Spiralite és un sistema patentat a nivell mundial de conductes cir-culars i ovals d’alta qualitat que es tallen digitalment per adaptar-se a la mida requerida. Aquest procés és l’únic que proporciona la secció d’un tancament hermètic, no metàl-lics, un 85% més lleugers que els conductes tradicionals d’acer gal-vanitzat aïllat. És apte per a tots els conductes d’aire condicionat i remodelacions d’instal·lacions.

www.spiralite.esTel. 930 107 791

També és el substitut del típic ca-lorifugatge. A més a més és resis-tent a l’aigua, i per això es pot fer servir tant en instal·lacions interi-ors com exteriors.

-De què estan fets?Els conductes circulars i ovals es fa-briquen amb taulers fenòlics i PIR d’alta densitat de cèl·lula tancada i un folrat internament amb un la-minat antivapor criogènic de fulla contínua, que reduint la incrusta-ció de bacteris, el que els fa hermè-

Desenvolupat i fabricat al Regne Unit, Spiralite és un sistema innovador patentat d’aïllament i conductes més lleuger, competitiu i ecològic fabricat amb taulers fenòlics, infraestructures PIR, com l’aeroport de Palma ja l’han instal·lat.

Millora mediambiental

El 2011 Spiralite va resultar escollit com un dels 10 productes euro-peus innovadors dins del programa Green Dragons de la Unió Euro-pea. Suposa un gran avenç mediambiental: no estan construïts con CFC/HCFC, els conductes són totalment reciclables i es poden reu-�������������� ����������������������������2������������������������������������ �����������!"#��$�

tics, resistents a la pressió i amb més capacitat de desplaçament del flux d’aire.

-Com més lleugeresa, millor instal·lació?Por descomptat. Més rapidesa im-plica reducció del temps de mun-tatge i menys riscos per a l’operari. A més a més es presenta en una so-lució “tot en un” (conducte i aï-llament) fàcil d’instal·lar. Tot són avantatges en la instal·lació. Es poden subministrar en planxes i

realitzar els conductes in situ, i es-talviar així costos en transport i logística.

-Què passa amb les pèrdues?Es redueixen en un 40% com a mí-nim davant dels conductes tradici-onals d’acer galvanitzat aïllat que, a més a més de pesants, són difí-cils d’instal·lar i necessiten ser aï-llats a posteriori. Amb Spiralite les planxes estan doblegades i interca-lades entre els laminats criogènics interns que es converteixen als con-ductes. Això crea una barrera con-tínua d’antivapor, que garanteix fugues mínimes d’aire o pèrdues de

calor. El nostre producte està classi-ficat com a classe C de fugues d’aire a 2.500 Pa classificats a les proves BSRIA.

Entrevista amb Jordi Barril García, director comercial de Spiralite Espanya

EFICIÈNCIA ENERGÈTICAPublirreportatge