Montse Casas Sala - Repetició · per postres, els dilluns a mercat a vendre ous, aviram i fruita,...

Mon

tse

Cas

as S

ala -

Rep

etic

ió

2020

3MANLLEU 2020

Banderers 2020

Llindar

Retalls de pregó

Sant Antoni pica la porta

Quina sort

No tindràs prou gent

La festa dels Tonis de Manlleu declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional

Banderers Tonis Manlleu

Programa d'actes

Passant dels Traginers i dels Tres Tombs

Diuen, diuen, diuen...

Teatre "Perfectes desconeguts"

Fotos premiades Concurs fotogràfic 2019

XXXIX Concurs fotogràfic

VII Concurs fotogràfic #TonisMN20

Col·laboradors

Sumari

4

5

6

11

12

16

18

20

22

24

26

28

30

32

34

35

2020

4 FESTES DELS TONIS

Imatges dels Banderers de l'any passat

Banderers 2020 Bandereres i cordonistes any 2020

Banderera: Berta Bosch Cirera

Cordonistes: Sergi Estrada Palomar

Roger Rifà Arumí

Banderera infantil: Nina Torra Codina

Cordonistes: Ariadna Espinal Bueno

Martina Fernández Pujol

Enric Domènech

Josep Casellas

5MANLLEU 2020

10 anys de presidència, sigui la que sigui, donen per molt. Si aquesta presidència és la de l’Associació Sant Antoni Abat - Tonis de Manlleu, per algú vinculat a la pagesia i manlleuenc al 100% encara donen per més.

Sonarà a tòpic, però m’agradaria dir que aquest no és un escrit de comiat, és un escrit de continuem! Per què des d’aquestes línies vull agrair al passat, però sobretot, encoratjar al futur.

Agrair els qui m’han acompanyat aquests 10 anys: en Quim, en Toni, en Pep, la Judit… i tots els i les membres de la junta, hem treballat molt i crec que la declaració de la Festa dels Tonis com a Festa Tradicional d’Interès Nacional, ha estat un premi a la constància i a la voluntat de fer créixer l’entitat i la festa. Al llarg d’aquests anys hem fet un llibre, hem continuat ballant el Ball del Ciri, tenim banderes noves, hem celebrat la festa en la seva vessant religiosa i també en la lúdica i fins i tot ens hem disfressat i ens hem convertit en actors i actrius per un dia. M’agrada pensar que els Tonis i les Tònies són això, un grup de persones diverses treballant per objectius comuns i compartits i que tenen la sort de gaudir fent-ho.

A la nova junta dir-los que endavant! Que gestionar una entitat com la nostra és un plaer, i que saben que, malgrat ara alguns tanquem una etapa, sempre ens hi trobaran! ajudant o senzillament assistint.

Imm

acul

ada

Tuba

u

Al llarg d’aquests 10 anys hem discutit algunes coses, hem intentat innovar en d’altres, hem gaudit treballant projectes amb el Museu del Ter que ens han permès donar visibilitat a l’entitat i a la festa i ens hem fet uns tips de riure en reunions, assemblees o àpats varis. En definitiva, hem treballat molt i a gust. Hem treballat també per trencar algun tòpic, perquè allò que els Tonis “son teca i cuixa” ni ens agrada, ni és cert. Per això estem contents d’augmentar la representació femenina en aquesta nova junta i estem contents també de tenir per primera vegada una dona banderera. Des dels Tonis posem també el nostre granet de sorra perquè les dones deixin de ser les protagonistes invisibles de la història.

Ja per acabar, un record per en Pep del Mas Roca, en Joan Muntada i tots els presidents que m’han precedit, m’agradaria nombrar-los a tots, doncs tots ells han deixat la seva empremta d’una manera o altra en aquesta entitat.

I ara si: cavalls, mules i carros guarnits amb les millors gales, abrics i barrets posats…”Habitants de la vila de Manlleu, qui de burro amunt no celebri la festa de Sant Antoni, pagarà un bot de vi d’Alella; dic a la una. Dic a les dues. Dic a les tres”.

Lluci Pujadas

Llindar

6 FESTES DELS TONIS

Recordo que a casa sempre hi havia tràfec de gent que anava i venia:

Els mossos que vivien amb nosaltres.

Els familiars que venien a la casa pairal per celebrar les festes: Sant Antoni, St. Josep (el sant del pare, de l’avi i el meu), la Festa Major i Nadal.

La Salut, la Castanyera, gran amiga, que venia un dia a la setmana per ajudar a rentar els pilots de roba al safareig de la font, a mà, evidentment no teníem màquina.

La Palmira que cosia, recosia i apedaçava les saques usades per omplir-les de nou de la collita, en aquell temps tot es reciclava.

El matalasser que estovava la llana a cops de bastons i refeia els matalassos un cop a l’any. Era tot un espectacle visual.

Els sanadors dels godalls... us imagineu els xiscles?

Sant

i Ter

ricab

ras

Manlleu, 11 de gener de 2019

...

Jo vaig néixer a l’habitació dels meus pares, a pagès, i no a sota una col com ens deien.

A pagès era un no parar. L’avi que controlava, com a bon patriarca, tots els assumptes de la casa i col·laborava guardant les vaques. El pare i els mossos tenien cura de les vaques i els vedells, els porcs i les truges, els cavalls i les eugues, els bous i els burros de remunta, els camps de conreu i l’hort. La feinada de la mare, a l’ombra, i que sovint no es valorava: els conills i els pollastres, els ànecs i els colomins, els àpats a taula i les “begudes” dels homes que portàvem al camp; ah! i pujar-me a mi i a les meves germanes. I, per postres, els dilluns a mercat a vendre ous, aviram i fruita, quan en collíem a dojo; recordo les balances amb dos plats, en un hi posava la fruita i en l’altre les peses. Un cop feta la venda solia anar a comprar els queviures necessaris per la setmana i que no podíem tirar del tros (pa, confitura, torró,...)

Retalls de pregó

7MANLLEU 2020

Sant

i Ter

ricab

ras

Les visites de l’amo, per Tots Sants, per passar comptes i cobrar els parcers.

El rector que, per Pasqua, beneïa la casa el dia del Salpàs i a qui fèiem l’amistat que, per cert, ens feia molta vergonya.

Les visites de la guàrdia civil: “¿Qué tal, cómo va eso?” I nosaltres, que ràpidament, trèiem la llonganissa i el porró.

Quina eufòria la matança del porc i quina por els crits que feien quan els mataven. Ens tapàvem les orelles i ens amagàvem fins que sentíem l’olor del fum dels esbarzers quan els socarrimaven, així sabíem que ja era mort. Aquell dia evidentment no anàvem a l’escola.

Viure a pagès tenia les seves particularitats:

Els àpats els fèiem tots junts grans i pe-tits, a la taula, la mare però, no hi seia mai: servia el menjar. Els petits escoltà-vem les converses dels grans i tot sovint recordo la frase del pare que deia: d’ai-xò no se’n parla que hi ha roba estesa.

Als vespres d’hivern sèiem a l’escó, ex-plicant històries a la vora del foc, tot esperant l’hora d’anar a dormir.

A pagès teníem l’àngel de la guarda molt enfeinat. Un dia que estàvem cuidant la meva germana petita, vam guarnir el seu cotxet amb lilà i, després, vam provar de llençar-lo rostos avall per comprovar si feia la corba i seguia el camí. Va ser un fracàs. Sort que tot es va acabar en un ensurt i uns quants plors.

Al costat de la mare vaig aprendre de tot una mica, des de cuinar a escor-xar conills o plomar pollastres, ànecs, oques, així com fugir corrents quan l’oca o el gall ens empaitava.

Quan no hi havia escola o els diumen-ges sempre fèiem vida a fora. Jugàvem a amagar-nos pel mig dels camps de blat de moro, corríem pels camps de rostolls amb sandàlies i acabàvem amb les ca-mes ben esgarrinxades, ens amagàvem a les garberes, pujàvem a la cabanya on es guardava el farratge, ens enfilàvem pels serrats, anàvem a pescar peixos a la bassa, ens banyàvem en un gran sa-

L’apicultor que es vestia adequadament per treure les bresques dels ruscos d’abelles i recollir la mel.

I tota la gent que venia a berenar a l’ombra dels frondosos plàtans de la font del Paré.

Hi havia èpoques d’enrenou en què tothom havia de col·laborar:

Quines assolellades i quin mal d’esquena quan collíem les patates!

Quin atabalament l’època del segar i batre a l’era!

Quines vesprades més atrafegades quan espellofàvem el blat de moro!

Eva

Man

chad

o

8 FESTES DELS TONIS

fareig d’aigua gelada i anàvem al reg de la font a caçar capgrossos.

A l’hora de berenar, alguns dies, menjà-vem suca-mulla (pa amb vi i sucre) que pronunciàvem suca-muia per la iodit-zació tan típica de la plana en aquella època.

I fèiem festa grossa quan anàvem a Manlleu amb la tartana i l’haca i ens estalviàvem una bona caminada.

Viure a pagès era viure submergits a la natura i frec a frec amb el temps. Es vivia mirant el cel i la gent gran només amb una ullada ja endevinaven quin oratge faria aquell dia. Apreníem a adaptar-nos buscant el moment propici per a fer qualsevol feina, a protegir-nos de les seves inclemències, a aprofitar els beneficis i avantatges que ens oferia i, al final, arribàvem a congeniar.

José

Pér

ez

Als estius, a les hores del sol alt, els homes es protegien el cap amb barrets o mocadors de butxaca nuats a les quatre puntes i havent dinat solien fer una bona migdiada sota d’algun roure o alzina.

Quan es preveia una tempesta la canalla no sortíem a fora i ens quedàvem a jugar al porxo, però si malgrat això ens arreplegava un xàfec havíem de córrer per buscar aixopluc i quan tronava i llampegava, si teníem por, dèiem: “Sant Marc, Santa Creu, Santa Bàrbara no ens deixeu”, d’aquesta manera ens sentíem protegides.

Quan ens llevàvem a l’hivern, a fora podia haver-hi una glaçada que ho embolcallava tot, o una boira que no deixava veure un burro a quatre passes, o que estigués plovent; de totes maneres era hora d’anar a l’escola a peu. Si plovia ens calçàvem “catiusques”, si feia fred ens abrigàvem amb bufandes de llana cosides amb forma de caputxa, embolicades al cap i al coll i subjectades amb una agulla imperdible.

Joan

Cam

p

9MANLLEU 2020

A la cabanya del gos de casa la Salut, a l’entrada de Manlleu, ens hi deixàvem un drap per fregar-nos les sabates i no arribar a l’escola ben enfangades, però no era gens fàcil de fer quan teníem piulots a les mans.

Després d’una tempesta d’estiu, quan tornava la calma, anàvem a collir cargols i fèiem la gran festa de la cargolada.

A la tardor, també aprofitàvem per anar a collir pollancrons o rourons que després afegíem al rostit o menjàvem amb botifarra.

Encara ara sembla que m’arribin les bafarades de les olors tan familiars que envoltaven la casa: la dolçor dels fruiters, dels lilàs, l’olor dels camps de blat segats, la pols de la palla batuda a l’era, la terra mullada, la fortor dels fems per abonar la terra, la pudor de vaca enganxada a la roba...

A fora era un espai silenciós i tranquil, esquerdat pels fidels gossos d’atura que bordaven, quan ens avisaven d’alguna novetat, o pels crits esporàdics de les vaques, o per algú feinejant. Als matins se sentien els ocells i al vespre els grills i les cigales i es podien comptar per centenars les cuques de llum.

Era un món sense cap de les noves tecnologies i on es procurava tirar endavant amb el què teníem. Es menjava el què tocava, conill, pollastre o ànec cuinat amb cebes, alls i tomàquets i les verdures de l’hort. Es procurava tenir un rebost ben assortit inclòs l’oli i el vi. Recollíem l’abundant fruita dels arbres i confitàvem els tomàquets sobrers de la temporada.

---

Eva

Man

chad

o

Anto

ni B

oixa

dos

Fina Sala

També recordo la càlida escalfor dels llençols, quan ens ficàvem al llit a l’hivern després d’haver-hi hagut el burro ple de brases durant una bona estona.

10 FESTES DELS TONIS

GIL

www.bigmatgil.com

Plaça Fra Bernadí, 23 - Manlleu

Mas Horta del Rossell - GURB (Barcelona)Tel. 93 851 24 02 - 676 95 94 25

[email protected]

Pol. Ind. La CorominaAvinguda Bellmunt, 3908560 MANLLEU

T. 93 850 62 28 673 83 56 58 F. 93 850 71 69@ [email protected] www.sistemat.cat

l material i consumibles d’oficina l

11MANLLEU 2020

Després de les festes de NadalI quan l’escola ha començat

Sant Antoni pica la porta Sant Antoni ja ha arribat.

Tots amb el barret, grans, petits,amb sivella o de color

que no falti aquesta peçaés la nostra distinció.

Mare meva això dels Tonisporta una feinada de mil dimonis!

Buscar cavalls, carros, bous i esquelles

I per si no n’hi ha prou aquest any estrenem banderes.

Preparar l’obra de teatre, buscar pregoner,

llibrets, carnets, músics i banderer.

I no ens deixem el ball del ciri que com cada any hem de ballar

i si cal amb més entusiasmedoncs aquets any l’hem de brodar.

Tot es posa en marxatothom sap el que ha de ferningú hi escatima esforços

la festa anirà molt bé.

Vinga Tonis que això ja comença,que gaudim tots d’aquesta

gran festa!

I com diu la nostra proclama:

Habitants de la Vila de ManlleuQui de burro en amunt no celebri la

festa de Sant AntoniPagarà un bot de vi d’Alella.

Sant Antoni pica la porta

VISCA ELS TONIS! (Mariona Molist, Adrià Gay

i Georgina Molist)


Casat amb una bona manlleuenca, jo no m’havia perdut mai, un passant dels Tonis de Manlleu.

La sort va començar quan els meus fills varen ballar el Ball del Ciri, l’Aleix amb la Gemma i la Júlia, en Roger amb la Berta i l’Anna amb en Dídac.

Quina sort quan a l’any 2006 la Berta va ser la banderera infantil i va triar al meu fill Roger i a en Sergi com a cordonistes. Ja estàvem ficant el cap mica en mica en aquesta gran família dels Tonis.

Quina sort, quan a l’any 2009 en Toni Delamo com a banderer de la festa, em va demanar ser el seu cordonista juntament amb l’Imma Palomar. Quina il·lusió!, quin

Quina sortgoig pujar sobre aquells grans perxerons negres al capdavant del passant!

Quina sort estar al costat del Tonis de Manlleu, amb una gent magnífica que treballa de valent amb esforç i il·lusió, disfrutant i gaudint de debò per aconseguir una festa ben lluïda.

Quina sort vaig tenir l’any passat quan em varen proposar ser el banderer . No m’ho creia, quina joia. Em va omplir d’alegria. Vaig demanar a l’Eudald Alberch i a la Rosa Sala per ser els cordonistes.

Quina sort tenir com a parelles la Teresa, la Lurdes i l’Enric. Tots junts vam formar un magnífic equip de Banders per la Festa del Tonis 2019.

Pere

Par

ladé

13MANLLEU 2020

Quina sort poder comptar amb la Fina Sala, que ens va fer gaudir d’un pregó molt emotiu, ple de records.

Però es va girar feina. Sort de tenir aquestes persones de l’associació que formen un TONIS TEAM, que va fer que tot anés com una bassa d’oli. Un equip treballador, tenaç, que sap congeniar la feina i la gresca, per fer d’aquesta, una gran festa.

Aquest any es varen canviar les banderes dels Tonis per unes de noves.

Miquel Rifà Banderer 2019

d’aquesta Associació i també encoratjar més si es pot a la nova junta formada per en Pep, la Laia, en Jordi i la Judit.

Quina sort, que aquest any les dues jun-tes decidissin (com ja pregonava el meu anterior banderer i es definia en l’obra de teatre del Tonis) que s’escollís la Ber-ta com a Banderera d’aquest any 2020. Canvi de gènere i canvi generacional dins de la Família dels Tonis.

Quina sort que la Berta escollís com a cordonistes als mateixos de quan ella va ser banderera infantil: en Sergi i en Roger, que estic segur que portaran una empenta a aquesta gran festa dels Tonis de Manlleu 2020.

Quina sort ser Toni!!!!!

Visca els Tonis i visca Catalunya.

Mar

c Se

llés

Enric

Dom

ènec

h

Quina sort de que aquest any la Gene-ralitat de Catalunya declarés la festa del Tonis de Manlleu, “Festa Tradicional d’interès Nacional”. Gràcies al treball de molta gent, que incansablement ha fet possible aconseguir ho.

I per cel·lebrar-ho, oh quina sort vàrem fer un altre passat dels Tonis, a la pri-mavera i varen tornar a ballar el Ball del Ciri. Això sí , és molt diferent ballar-lo a 30º de temperatura, que fer-ho al Gener.

Aquest any s’ha canviat la Junta de l’As-sociació i voldria donar el meu agraïment a en Lluci, a en Pep,a en Quim i a l’Anto-nio per la seva gran tasca al davant de la


Formigons, àrids, excavacions i construccions

Eudald Valdivieso

C

M

Y

CM

MY

CY

CMY

K

Generica_AF_2_Reverso.pdf 1 20/09/16 12:56

www.quelvia.cat

15MANLLEU 2020

Eudald Valdivieso

C. Ramon de Terrades, 6– baixos08500 VicT 93 881 49 [email protected]

Més espai, més Bosch.

Som un equip de 15 persones, advocats, economistes, graduats socials, comptables i tècnics de gestió. Després de 22 anys seguim creixent i ampliant l ’espai per oferir-vos el millor servei. Gràcies per con�ar en nosaltres.


No tindràs prou gentJejejejejeje... “no tindràs prou gent”, això m’ho va dir un destacat membre de la jun-ta després de proposar que els Tonis haurí-em de protagonitzar el teatre de cada any -no diré el nom, perquè així no l’insultareu quan el trobeu per el carrer-.

Deixeu-me que us expliqui com va anar tot.

Corria l’any... bé, ja no se quin any era..., quan després d’un sopar per celebrar la ballada del ball del ciri a Barcelona i des-prés de passar compte a uns destil·lats, quan de cop i volta vaig tenir com una revelació divina, HAURIEM DE FER TEA-TRE!!!! Encara en trànsit em vaig apropar a en Miquel Torrents i l’hi vaig explicar el què pensava, en Miquel (home centrat com pocs) hem va dir:

- Això seria collonut.

A partir d’aquí, el cap va anar a mil per hora i ja l’hi vaig estampir el nom de la companyia.

- Miquel, la companyia es dirà El Nodu i quan s’obri el teló, la primera imatge que veurà la gent serà la de dos paios: un to-talment blanc i l’altre totalment negre, o sigui amb blanc i negre com el Nodo.

El primer pas ja el teníem donat, ara no-més faltava transmetre l’idea als membres de la Junta. Com ho farem? Tenia clar que a un servidor ni cas, però si tenia en Mi-quel al costat la cosa seria més fàcil, així que varem acordar de demanar-ho a la Junta i ho faríem al vermut que es cele-braria dies més tard a Can Puget. El dia escollit va arribar i ens vam adreçar al nu-cli dur de la Junta.

- Nois, creiem que el teatre de cada any l’hauríem de fer nosaltres mateixos, els Tonis.

- “NO TINDRÀS PROU GENT”

- Si trobem la gent, ho fem?

- Si trobes la gent endavant.

A partir d’aquí, trucades i xerrades amb gent que més o menys ja sabíem que vol-drien donar el pas per sortir en un escenari.

Els primers herois varen ser:

Montse Piella, Carles Estrada, Carme Valls, Miquel Rifà, Llucià Pujades, Pep Bosch, Pere Riera i un servidor, tots dirigits per Jaume Collell i Joan Roura. La idea inici-al de Jaume Collell era la d’un vodevil de

17MANLLEU 2020

curta durada i que mica en mica varem anar vestint, no cal recordar que l’èxit va ser espatarrant, però no tot estava fet... faltava el pas definitiu que era protago-nitzar una obra de més durada.

Enric Nadeu

Dies després i quan ja havíem descompri-mit em va passar pel cap la idea d’escriure una obra de teatre on, en clau d’humor, expliquéssim les interioritats dels Tonis.

Dit i fet. En tres dies l’obra ja estava es-crita . El pas següent va ser la de presen-tar-la a en Pep Dalmau i a en Joan Valdi (els que serien director i realitzador). Com us podeu imaginar els sopars per acabar de vestir l’obra van ser divertits i carre-gats, com no, de destil·lats. Ja només ens quedava convocar els artistes i començar assajos. Tampoc cal que us digui que els assajos començaven amb un sopar i algun que altre destil·lat.

Perquè us feu una idea de com anava la cosa, un dia se’ns acosta la Carme Valls i ens comenta que el seu home, en Toni De-lamo també li faria gràcia sortir a l’obra...

- Ara pla!!! si tots els papers ja estant donats!

-Tranquils refem una part de l’argu-ment i hi afegim un altre variant.

Així va néixer la figura del mossèn. Però això no és tot, en Pep Dalmau es va emmarranar que hauríem de fer un cor de ball perquè les dones dels Tonis, les que volien manar, poguessin convèncer

als homes de la Junta. Doncs vinga, ara les dones haurien de tenir un extra i fer assajos dels balls que elles mateixes es varen empescar.

Un cop més o menys envestat vàrem passar a fer els assajos a l’Espai Rusiñol i aquí és on va aparèixer la figura d’en Pep Colomer que ens va anar guiant i marcant. En Colomer ens marcava amb la interpretació i en Dalmau ens marcava amb el text. Només quan faltaven quatre dies per l’estrena varem poder dir..... ja ho tenim !!! TONI’S STORY es una realitat i la companyia Teatral El Nodu es ben viva.

I ves per on! L’obra de teatre acabava amb una Banderera i aquest any tenim Banderera.

Llàstima que no ens varen demanar d’es-collir el número de loteria d’aquest any.

I com molt bé diu el començament de l’obra:

COPA DE VI, COPA DE XAMPANY, COPA DE VI, COPA DE XAMPANY, ..... Visca els Tonis!


Aquest any Manlleu està de celebració, no únicament per què les manlleuenques i manlleuencs poden gaudir una vegada més de la Festa dels Tonis, sinó especial-ment per què el govern de la Generalitat de Catalunya la va declarar, ara farà quasi un any, Festa Tradicional d’Interès Nacio-nal, una distinció que poques festes i ele-ments del país poden obtenir.

Aquesta distinció vol destacar la Festa dels Tonis particularment per la seva tra-jectòria i els seus elements festius singu-lars, que la converteixen en una celebració única del patrimoni festiu de Catalunya.

La declaració arriba també com a reco-neixement per la rellevància que té la Festa dels Tonis de Manlleu en la comu-nitat que la sustenta, una tradició arre-lada al poble des de finals del segle XIX i celebrada en honor a Sant Antoni. Molt

La festa dels Tonis de Manlleu declarada Festa Tradicional d’Interès Nacional

lligada al llegat històric de la població i a la comarca d’Osona, aquesta festa vet-lla per la pervivència d’una tradició que enllaça amb un món i amb unes deter-minades formes de vida que han desapa-regut gairebé del tot, però que a Manlleu continuen honorant. Ja quan als anys 60 i 70 es van mecanitzar les tasques agrí-coles i ramaderes, i disminuí el nombre d’exemplars d’animals de càrrega, mol-tes poblacions deixaren de celebrar Sant Antoni, però Manlleu continuà amb la tradició fins a dia d’avui. Ens trobem da-vant una festa ben viva, especialment per què els organitzadors han sabut renovar i adaptar-la als temps actuals; aquesta és una característica important de les mani-festacions festives actuals, les quals, par-tint d’un concepte tradicional i de llegat històric, amb uns elements festius pre-fi-xats, saben fer-les evolucionar i adaptar a la societat.

Imm

acul

ada

Tuba

u

19MANLLEU 2020

En el cas de Manlleu i del patrimoni fes-tiu català es tracta d’una transformació progressiva i molt vinculada a la incor-poració, per part de la societat, de nous valors essencials.

Malgrat la seva llarga trajectòria, la Fes-ta dels Tonis ha sabut mantenir aquells elements propis i singulars que la con-verteixen en una festa identitària per als que la viuen i l’impulsen, com el passant dels Tres Tombs, el Ball del Ciri, amb la inclusió de balladors infantils, el cant dels Goigs a Sant Antoni, així com també les figures del Banderer i els Cordonistes, grans protagonistes de la festa.

Amb la declaració de la Festa dels Tonis com a festa tradicional d’interès nacio-nal queda palès que aquesta és, per sobre de tot, una festa que mereix un reconei-xement especial pel fet que les manlle-uenques i manlleuencs difonen i celebren una manera de viure i de treballar a pa-gès, honorant el seu llegat i identitat.

M. Àngels Blasco i Rovira Directora General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural de la Generalitat de Catalunya

Imm

acul

ada

Tuba

u

Fotos d'Immaculada Tubau


Banderers Tonis Manlleu 1969-2019

21MANLLEU 2020Enric Domènech


Programad'actes

23MANLLEU 2020 Santi Terricabras


PASSANTCarrer Montseny BenediccióCarerr Alta Cortada Carrer Doctor OliverasCarrer VilamirosaCarrer AmistatCarrer d’Arnald de Corcó 1a parada Cordonista infantil Ariadna EspinalCarrer d’Albert de BenetAvinguda de RomaCarrer Pep VenturaAvinguda Diputació (en doble sentit)Carrer VilamirosaCarrer Santiago RusiñolCarrer Sant JaumeCarrer Fedanci

RECORREGUTPlaça Fra BernadíCarrer Mossèn GuardietCarrer Enric Delaris convida: Xarcuteria CampsCarrer FedanciPlaça Fra. Bernadí convida: Ajuntament de ManlleuVolta a la Plaça convida: Cordonista Sergi EstradaCarrer Sant JordiPasseig de Sant Joan Carrer de la Passió convida: Forn de Sant RocCarrer Sant JosepCarrer Jacint VerdaguerCtra. d’OlotAvinguda PuigmalPlaça de la SardanaAvinguda BellmuntCarrer FontcubertaCarrer Bellfort convida: Banderera infantil Nina Torra

FI DE PASSANT AMB ROM CREMAT A BLUE REED

Passant dels Traginers

Passant dels Tres Tombs

Lloc de trobada: Plaça Fra Bernadí a les 8 del vespre

Esmorzar de traginers al MAS ROCA. De 8 a 10 h del matí.

Divendres, 17 de gener

Diumenge, 19 de gener

25MANLLEU 2020

Plaça Fra. Bernadí 1r tomb - 2a parada Cordonista Roger RifàCarrer Bisbe Morgades Carrer Sant Ferran Carrer Enric Delaris Passeig del Ter (interior vora riu)Es passa per sota el pontCarrer Sant Martí 3a parada - Cordonista infantil Martina FernándezCarrer de la Passió 4a parada - Banderera Berta Bosch Forn de Sant RocCarrer Sant JordiPlaça Fra-Benardí 2n tombCarrer Mossèn GuardietCarrer Baixa CortadaCarrer VendrellCarrer Sant JaumeCarrer FedanciPlaça Fra-Benardí 3r tomb i entrega d’obsequisFOTO PARTICIPANTS A LA PLAÇA - INICI DEL BALL DEL CIRI

Parcde l’Erm


Dic a les dues!

Diuen que les històries han de ser escrites per no ser oblidades. Diuen que les tradicions passen de pares a fills, i també d’avis a néts.

A casa sempre hem set tonis; de fet, el nostre avi, en Francisco Domènech Sala, ho és des de sempre. Són tantes les vivències com a toni, que com un tresor ens les hem anat guardant en la memòria mentre hem anat creixent. Ens agradaria compartir-ne algunes, perquè valen molt la pena de conèixer.

Pels volts del 1960 es va crear una junta permanent, la qual va tirar la festa dels tonis endavant després que la junta que hi havia es dissolgués. Aquesta junta, al cap de dos o tres anys, va proposar a en Joan Muntada de ser president, qui va acceptar de bon grat el càrrec amb la condició que l’avi Francisco també hi fos.

Diuen, diuen, diuen...Amb la junta permanent feien sopars a la cantina del pont, i la mestressa els preparava plats de botifarra amb mongetes. Recorda aquests sopars entre rialles!

Amb els anys la junta es va anar ampliant i feien sopars a Can Xaran. Diu que era tradició, un cop acabada la festa de Sant Antoni, celebrar-ho fent la ‘conga’ pels carrers de Manlleu.

Les curses eren sempre un bon espectacle, doncs hi havien cavalls molt bons. Una vegada, van donar-li a un cavall llet de vaca per beure. El cavall era d’un negociant d’Olost, que va venir de part del senyor Jofre de Manlleu.

També recorda que hi va haver una cursa amb moltes mules, i que sols hi havia una euga. Per això van demanar al seu

Jose

p C

asel

las

27MANLLEU 2020

pare si podia treure l’euga que tenia, que era de tartana. Li oferien 25 pessetes perquè participés a la cursa, però no li va semblar bona oferta! Després n’hi van oferir 50, i va acceptar de bon grat! A casa van estar tan contents que, per celebrar-ho, la mare de l’avi va posar graciosa al vi del porró!

Els tonis sempre s’ho passaven molt bé. Un any recorda que van fer una ‘sarsuela’ i van contractar per cantar a Marcos Redondo, molt famós en aquella època. Els tonis el van portar a sopar a Can Xaran, i li va agradar tant el menjar, que va quedar ben tip! Tan tip, que es va trobar malament i tot. Abans de sopar li van pagar els diners de l’actuació que faria. Però es trobava tan malament que creien que no podria actuar. Sort del metge que a correcuita el va visitar, perquè sinó, hagués marxat sense actuar, i amb els diners a la butxaca!

Per Sant Antoni rifaven un cavall, i amb en Joan Muntada, i altres membres de la junta i dels tonis anaven a vendre números per tota la comarca! Aquests números també es venien al bar Parramon i al forn Sant Roc-Can Wences.

Les carreres de burros a la plaça Fra Bernadí, en les que participava sovint. No va quedar mai el primer però tampoc l’últim, en canvi el seu germà, que al cel sia, en va guanyar dues de seguides!

I n’hi ha tantes i tantes d’anècdotes, que no acabaria mai d’explicar-les totes!

Diuen que qui és toni ho és per sempre. I és cert, avi, és tanta la passió que ens has transmès i hem viscut a casa, que les teves besnétes ja tenen el barret a punt per la propera festa. Diuen i diem que això no s’acabarà mai! Visca els tonis!

Laura i Marc Casas Domènech

C. Doctor Fleming, 19Manlleu

Telèfon: 93 851 15 83

JM P

ecci


Divendres 24 i dissabte 25 de gener a les 21.30 hEspai Rusiñol - Associació Teatre Centre

Teatre: Perfectes desconeguts

Divendres 24 i dissabte 25 de gener a les 21.30 hEspai Rusiñol - Associació Teatre Centre 2020


ÚniC

OPOSATS

REPETiCiÓ

Premi col·lecció. Autor: Joan Carles Rovira

Fotos premiades al CONCURS FOTOGRÀFIC TONIS 2019

31MANLLEU 2020

1r premi - ÚnicAutora: Montse Casas Sala

1r premi - RepeticióAutor: Santi Terricabres

Premi Local (Únic)Autor: Marc Sellés

1r premi - OposatsAutor: Juan Tejero Gómez

Premi millor fotografia: @santi_tc1975

Premi foto més original: @rodriguezperez.claudia

Premi foto jove: @abrilgarod

VI Concurs Fotogràfic a través de xarxes socials

Fotos premiades #TonisMN2019


XXXIX CONCURS FOTOGRÀFIC

19 de generJo

an C

amp

BASES


VII Concurs Fotogràfic per Instagram#TonisMN20 i #TonisjoveMN20· 1r Premi:

Panera de can Cerilles

· 2n Premi:

1 àpat per a 2 persones al Manlleuet

· Premi a la millor foto jove (participants menors de 18 anys):

auriculars inalàmbrics

L'entrega de premis es farà el diumenge dia 9 de febrer de 2020 a les 12 del migdia al Museu del Ter.

Consulteu les bases a www.tonismanlleu.cat

Diumenge, 19 de gener fins a les 7 de la tarda

Camí del Mas, s/n - Manlleu Tel. 9 3850 63 18

[email protected]

www.mecanicaanglada.com

35MANLLEU 2020

Col·laboradors:

BEGUDES CIRERA, S.L.

CARNS JOSEP

ULLASTRE Avda.Roma, 115Tel. 93 851 58 90


GARATGE TER

ASSESSORAMENT I GESTIÓ EMPRESARIALS

GESTORIA DELMUNS

Compra d'or, plata i brillants.Venda de lingots.

PAPERERIA - REGALS - DETALLS

MENUTS MAITE i RICARD

CRESPIELECTRICAUTO

37MANLLEU 2020

TALLERS CARALT TARRÉS, SL

CONCESSIONARI OFICIAL

TALLERS SANT PAU, SL

TALLERSCOROMINA


AMB LA CIUTAT,LES PERSONESI ELS VALORS.

Telèfon 93 851 72 38 - www.parkingsmanlleu.com

COMPROMÍS

39MANLLEU 2020

Si ets toni o tònia, l'has de tenir!

Per Nadal, per Sant Antoni o per Sant Jordi...

Qualsevol dia és un bon moment per regalar el llibre “Els Tonis de Manlleu. A cavall

de la devoció i la festa”de Joan Arimany i Juvanteny

Un llibre que narra els orígens, la tradició i amb un valuós recull fotogràfic històric i actual amb més de 100 imatges que expliquen la història dels Tonis.

El podeu trobar a la Llibreria Contijoch.

Montse Casas Sala - Repetició · per postres, els dilluns a mercat a vendre ous, aviram i fruita,...

Documents

Transcript of Montse Casas Sala - Repetició · per postres, els dilluns a mercat a vendre ous, aviram i fruita,...