www.lacomi.org

La Comissió informa: Activitats de primaveraAbril-Juny 2017 // Núm. 82 // Any XXII

MONTSERRAT i CANOVELLES23a marxa a peu de Canovelles a MontserratLa visita del Pare Abat a l’exposició de l’Aplec

2

PortadaPublicitat

SumariPublicitatEditorial

PublicitatLa Comissió Informa

PublicitatNotícies de Canovelles

PublicitatCanovelles és notícia

PublicitatCoses del camp

PublicitatAstronomia a l’abast

PublicitatEspurnes d’una vida

Publicitat Secció d’estudis

MeteorologiaPublicitat

PlantesPublicitat

CuriositatsPublicitat

Fisioteràpia al teu abastPublicitat

Natura i bellesaPublicitat

Poesia a l’abastPublicitat

La cuina de l’àviaPublicitat

Moments dolçosPublicitat

Calaix de la CiènciaPublicitat

Seccions de l’entitatPublicitat

AgendaPublicitat

1 2 345 6 7-1112131415 16 1718192021222324-252627282930-323334 35 363738 39 40 41 42 43 44 4546 47 48

Comissió sant antoni abat Junta DireCtiva

sunsión ayats

Pere Julià

JorDi rubio

anna aguayo

Xavier alonso

marina Castellà

laia CalDeron

toni CalDeron

GLÒRIA Cot gemma Duran

eulàlia gisPert

teresa gomà

rosa grataCós JorDi lloreDa

anita miralles

m.glÒria Puig

Xavier PuJaDas

maria sánChez

eriC resina

anna fonoyet

EditaDirector

Publicitat

Col.laboradors

Disseny gràfic

Sumari 3

Si deSitja donar a conèixerel Seu comerç o la Seva empreSa:

GENT de Canovelles tel. publicitat: 696 21 69 22

apartat correuS 196 - 08420 canovelleSgent.lacomi@gmail.com

diStribució gratuïta a SociS i anunciantS Dipòsit Legal: B-5365/96

GENT de Canovelles i la Comissió Sant Antoni Abat no es fa responsable del contingut dels articles, opinions o missatges comercials inclosos en la revista.

4

Ja estem a meitat d’any i el desenvolupament de les activitats durant aquest període és el previst.

Les seccions del centre excursionista, teatre, ball de bastons i ball de gitanes han tingut més activitat que mai. En aquest últim trimestre hem fet més de 25 activitats diferents i per tant la nostra entitat és ben viva.

Per altra banda, vàrem assistir el passat 1 de maig a la Trobada Nacional dels Tres Tombs a l’Ampolla (Tarragona). Vàrem convidar a l’alcalde i regidors de l’ajuntament, doncs la nostra intenció és poder celebrar aquest esdeveniment al nostre poble i era del tot necessari que les nostres autoritats tinguessin coneixement de la magnitud d’aquesta festivitat.

Hem fet les gestions amb la federació per oferir la nostra proposta de poder-ho organitzar el proper any. En aquest últims dies hem tingut constància, que hi han hagut altres propostes sobre la taula i la decisió que ha pres la Federació és d’organitzar-la en un altre població.

Per tant, només queda seguir treballant per intentar que algun any es pugui fer al nostre poble. També cal buscar els aspectes positius de les gestions realitzades, doncs ara la nostra entitat és considerada com una possible població a organitzar aquesta trobada nacional en els propers anys.

Per acabar, volem agrair a la parròquia de Sant Feliu la visita que ens va fer el Pare Abat de Montserrat, quan va venir a veure l’exposició que va fer l’entitat per l’Aplec. Per nosaltres va ser tot un honor que visités la nostra mostra.

HEM REALITZAT MÉS DE 25 ACTIVITATS DIFERENTS EN

L’ÚLTIM TRIMESTRE

https://twitter.com/gentlacomi

5Editorial

6

Exposició de l’Aplec

“El magnetisme de Montserrat en el gravat”, va ser el títol de l’exposició d’enguany a l’Aplec. Una mostra que va ser realitzada amb motiu de la visita que per primer cop ens visita a Canovelles el Pare Abat de Montserrat.

La varem inaugurar el diumenge a la tarda del dia 16 d’Abril, amb la presencia del alcalde de Canovelles i el president de l’entitat. Seguidament es va fer una visita guiada per l’exposició, explicant detingudament tot el material exposat.

L’endemà, dilluns de pasqua, va visitar l’exposició el Pare Abat de Montserrat en Josep M. Soler juntament amb el seu secretari, el rector de Canovelles i diferents rectors de diverses parròquies de la comarca. Aquesta visita es va prolongar mes d’una hora, la qual s’interessà per tot el material exposat i fent comentaris i apreciacions de tot el material exposat. Va ser una visita molt enriquidora, donat el seu coneixement de la muntanya i alhora interessant-se per aquesta relació que vàrem exposa de la muntanya de Montserrat amb la ciutat de Barcelona. Seguidament fou obsequiat amb un record de l’entitat i una postal que va fer l’entitat amb commemoració de l’exposició i la seva visita.

Trobada Nacional dels tres Tombs

La nostra entitat va assistir com fa els últims anys, a la passada i trobada

7La Comissió informa || Text: Junta Directiva Imatges: Jaume Coll

8

nacional que es va celebrar a l’Ampolla (Tarragona).

Aquest any ens va acompanyar l’alcalde, regidors i tècnics de l’ajuntament en aquest important esdeveniment del nostre país.

Assistiren mes d’un centenar de carruatges i a prop de 400 cavalls en tot el recorregut que es va fer per el passeig marítim.

Finalment, despres d’un mati caluros, i de disfrutar de una passada molt lluida, es va fer un dinar de germanor entre tots els assistents, gaudint de la conversa amb diferents pobles d’una jornada memorable.

Teatre

El grup “L’Aplec”, ha realitzat diverses actuacions de la obra de teatre “Bang”. Una d’elles va ser a la Fira de teatre de Pineda de Mar el passat dia 30 d’Abril amb repercusio important en els mitjans de comunicació del país, posteriorment

el dia 21 de maig al Casal d’avis de de Canovelles i el 28 de maig al Fiveller Teatre de Mollet del Vallès.

Ball de Gitanes

Aquest trimestre és la temporada forta del grup i l’activitat de les actuacions arreu del país, donat les diverses festivitats que es realitzen.

Vam començar el 2 d’Abril a Mollet del Vallès, amb una ballada a la plaça de l’ajuntament plena de gom a gom. Seguidament, pel 23 d’Abril en la diada de Sant Jordi ens vam desplaçar a La Llagosta, on vam fer diversos balls, un d’ells per poder obsequiar amb una rosa a la parella, i hi vam fer una variant.

La Comissió informa

En el mes de maig, el dia 9 vàrem anar a fer la Trobada de Gitanes de Llinars del Vallès, amb una actuació prou destacada de la nostra colla, i el passat dia 14 la trobada la vàrem fer a Parets del Vallès.

Per tancar aquest mes de Maig, el dia 25 s’actuà a l’escola 4 vents de Canovelles dintre de la festa multicultural, i posteriorment una petita representació de la nostra colla participà a la Trobada Nacional a Montserrat el passat dia 28.

L’ultima actuació realitzada va ser el passat dia 3 de juny dins dels actes del Firautentic a la Plaça de la Joventut de Canovelles.

Ball de Bastons

La nostra colla va agafant experiència, i ja comença a actuar de forma assídua.

A Canovelles vam ballar per l’Aplec, amb motiu de la presència del Pare Abat de Montserrat. Vam actuar per Sant Jordi a la plaça de la Joventut. I també es va col·laborar a la Firautentic del passat 3 de juny.

I el 6 de maig vam assistir a la trobada bastonera de Sabadell. I seguim.

Secció Excursionista

Després dels primers entrenaments al Corredor i a Cànoves, vam continuar amb la preparació de Montserrat amb les matinals de Centelles, els Cingles de Bertí i Bellmunt on els nous caminaires i als veterants van acabar d’enfortir les cames i de preparar el cap per a la nit més esperada.

El bon ambient que es respirava, la il·lusió i els nervis de viure aquesta experiència ja es compsaven en la recollida de samarretes del dia anterior. Últims consells i a descansar per l’endemà.

La Comissió informa 9

10

23a marxa Canovelles-Montserrat

I per fi va arribar el dia 28 d’abril a quarts de set de la tarda. El pati de l’església Sant Feliu de Canovelles es començava a omplir de marxadors, familiars i amics. Els parlaments, la benedicció i els dos trons que a les 7 en punt donaven pas a la marea taronja de 110 caminadors que durant 15 hores van anar iluminant camins, camps, boscos i pobles.

El ritme de sortida, com cada any, va ser molt bo i ja de nit vam sopar a la plaça de la Font de Lleó a Caldes de Montbui. I com molt bé sabem tots el que hem fet aquesta marxa algun any, aquí ja comença la veritable caminada.

La nit negre, sense lluna i amb un pas agrupat les hores anaven passant ràpidament creuant Sentmenat, Caldes de Montbui i Sant Feliu del Racó. Però entrant al Parc de Sant Llorenç del Munt les cames ja van començar a pesar, van començar les pujades dures i suades i l’asfalt. Arribar a la Casa Nova de l’Obac sempre és una eternitat, però també sabem que en el proper avituallament serà de dia, i aquesta parada que,

La Comissió informa

La Comissió informa

volent, estirem una miqueta més és un punt d’inflexió. Vam engegar de nou, amb alguna baixa i alguna recuperació seguint ja les marques de la Matagalls-Montserrat i amb els primers pensaments de l’esmorzar.

Ràpidament les primers llums del dia ens van deixar veure el perfil de la muntanya màgica davant nostre. L’objectiu era cada vegada més aprop.

I per fi l’esmorzar, la butifarra amb seques i el pa amb tomàquet amb que somiàvem de feia estona, ja erem a Vacarisses.

Amb l’estómac ple, els somriures dissimulaven el cansament i la son acumulats durant tantes hores i ens encomanàvem l’energia necessària per afrontar el tram final.

Monistrol ens esperava amb els familiars i amics que ens acompanyarien en l’ofrena del ciri.

I reagrupats al camí de la cova vam arribar junts a Montserrat on la Núria López va fer un emotiu i personal parlament abans de fer l’encesa del ciri.

Un any més entre tots ho hem fet possible. Qui ho dubta que repetirem.

11

12

A continuació teniu el recull de notícies de Canovelles del darrer trimestre que han estat publicades als mitjans de comunicació més destacats de la nostra comarca.

El 9 nou (el9nou.cat)

19/06/17 ““Canovelles talarà vuit pins del carrer del Pi”

Un informe confirma que els arbres estan malmesos i són un perill per als vianants. També s’esporgaran els pins de la Plaça de la Joventut

13/06/17 “Escena grAn creix amb la incorporació del teatre Can Palots de Canovelles”

16/05/17 “El conseller d’Interior destaca la reducció dels delictes a Canovelles”

Vallès Oriental Televisió (votv.cat)

08/06/17 “Èxit a la primera edició del Joc del Comerç de Canovelles”

06/06/17 “Canovelles fa més accessible el parc de Can Carrencà”

02/06/17 “KH7 llança al mercat una línia de productes ecològics”

Revista Digital Vallès (revistadelvalles.es)

02/06/17 “La presión policial reduce en un 20% el top manta en el mercado de Canovelles”

02/05/17 “Cortada completamente la C-17 en Canovelles por el accidente de un camión cargado de tierra”

27/03/17 “Saplex refuerza este año su factoría de Canovelles con más inversiones y personal”

Notícies de Canovelles || Gemma Duran

QUÈ HAN DIT DE NOSALTRES13

14

El dia que l’avi va cridar els tres fills que tenia i els va fer seure a fora, al pedrís, la Maria va tenir un pressentiment: se n’anirien del poble, deixarien la muntanya, la Cerdanya, i bastirien una nova casa lluny d’allí, al pla...

La Maria no havia sortit mai del poble, i d’això ja feia nou anys, els que tenia. La seva vida transcorria entre el camp, l’escola i la parròquia. El camp, perquè de ben petits, els germans i ella, sabien poc de jocs i de joguines però sí de farratges, de cugula i de terrossos.

Ella era la petita de la família. Coneixia els animals del bosc, els petits insectes, els que s’arrossegaven i el cant de molts ocells. A cap, a cap, no li hauria fet mal. Potser pecava de bleda, és clar, potser sols tenia nou anys. El cas és que quan l’avi li deia que anés a portar els ànecs, els aneguets a pasturar, a ella no li feia cap gràcia. Obert de bat a bat, els cargolins anaven passant un darrere l’altre per aquell bec, coll avall. Les perletes amb què la rosada havia amorosit les fulles tendres de la trepadella, aviat ja no hi eren. I a la Maria l’entristia. No hi podia fer més. Quan no anava al camp, no es perdia l’escola. La tenia a tocar de casa. El poble era tan petit que entre nens i nenes, petits i grans, no passaven de mitja dotzena gairebé mai, set o vuit a tot estirar. La mestra tenia molta paciència amb aquella mainada que sovint mostrava poca predisposició i a l’estudi i a res. Heretaven un xicot sí, una mosseta també, aquella desgana per gairebé tot. Sols els brillaven els ulls i el cor els bategava més de pressa quan el vicari se’ls enduia d’excursió per la muntanya o bé a la fira de cavalls i eugues del poble veí. S’emportava els més grans, que els altres no seguien. Als pares no

els semblava ni bé ni malament, prou feina tenien a tirar endavant aquella terra eixuta i aspra que els havia tocat en sort i poc temps perdien a tenir cura del benestar dels nois.

Feia dies que la Maria notava que a casa hi havia mala maror. Per res saltaven i es donaven les culpes els uns als altres, fins i tot l’oncle conco, que abans no es ficava en cap embolic. Discutien asseguts a la vora del foc, mentre els tres petits de la casa, “dormien” al “quarto” del costat, sobre un matalàs de llana, que no s’havia refet mai, i tapats amb una màrfega, que pesava més que no abrigava li que ofenia els narius per l’olor de càmfora que desprenia.

I a la tercera nit de sentir pare, mare i oncle discutir acaloradament, la Maria ho entengué tot: cada cop costava més tirar endavant aquella família. La terra que conreaven, pedregosa i silícia, no donava per a més, i el bestiar, escàs de farratge, es criava escardalenc, eixut de carns. Així les coses, quan arribés el bon temps, carregarien les quatre pertinences i, de fonda en fonda, deixarien la Cerdanya i temptarien la sort molt lluny, al Vallès, on havien anat a raure uns veïns de Bolvir i d’on baixaven ells també.

Amb penes i treballs, amb gana, set i febre, després de molts i molts dies les tres criatures i el pare i la mare arribaren a destí. Els primers temps no foren difícils, ho foren els primers i els segons i els tercers... Amb còdols duts a les alforges, l’ase se’n féu un tip de fer viatges del riu a una petita esplanada, no lluny de la petita església romànica, a tocar d’una font i amb una corona d’alzines que resguardarien la petita casa de la inclemència del temps. Del temps potser sí, dels homes, no.

Calaix de sastre || Eulàlia Gispert

MÉS QUE UN SOSTRE15

16

El llibreter Joan Llorens va fundar la Casa Llorens el 1842 al carrer de la Palma de Santa Caterina núm. 5 de Barcelona, al costat de l’actual mercat de Santa Caterina. Durant el regnat de Ferran VII l’edició d’almanacs havia estat monopolitzada pel règim absolutista. Posteriorment, sota el regnat d’Isabel II d’Espanya, i amb l’entrada dels liberals, l’any 1855 es va promulgar una llei que permetia la lliure edició d’almanacs per al 1856.

L’Institut Agrícola de Sant Isidre de Barcelona va editar un Calendari del Pagès, imprès per Antoni Brusi i Ferrer, que posteriorment no va tenir continuïtat. Joan Llorens va posar una impremta el 1860 en el seu establiment i va publicar el primer Calendari dels Pagesos, per al 1861, amb portada del gravador Celestí Sadurní.

L’any 1864 es produeix un primer canvi de portada, amb una imatge orlada de Josep Noguera amb estris i eines de pagès i escenes costumistes. El 1874 es va canviar aquesta portada per l’actual, amb una Roda Perpètua adaptada del Llibre Secrets de Agricultura Casa Rústica i Pastoril de Fra Miquel Agustí.

Els hereus de la Casa Llorens van vendre l’any 1907 els drets del Calendari dels Pagesos a la llibreria Camí, del Carrer Joaquim Costa, 64 de Barcelona.

El 1936, a causa de la situació revolucionària del moment, el Calendari dels Pagesos per a 1937 no va publicar el santoral i en canvi es va imprimir una llista de dites i consells per la pagesia. Acabada la guerra civil espanyola, les autoritats franquistes no veien amb bons ulls una publicació en català i sembla que la Casa Llorens va argumentar davant dels censors que es tractava d’un almanac dirigit a pagesos que no dominaven el castellà. Finalment es va publicar el Calendari per al 1940, encara en català però en unes condicions força precàries. Les mancances de la postguerra van fer que aquesta edició aprofités paper ja imprès amb els cupons de racionament de l’Ajuntament de Barcelona, per sobreimprimir-hi el Calendari. El 1941 ja va publicar-se completament en castellà com a Calendario de los Payeses. El 1961 va publicar-se una edició especial amb motiu del seu centenari.

El 1975 la Llibreria Camí va tancar el negoci i va vendre els drets del Calendari dels Pagesos a Estanislau Tomàs i Morera, el qual ja tenia cura de l’edició del calendari de El Ermitaño de los Pirineos creat el 1875 pel seu besavi Antoni Maria Morera i Colom. Amb l’inici de la democràcia el Calendari dels Pagesos va tornar a publicar-se en català i es recuperaren les vendes.

EL CALENDARI DEL PAGÈS

Font: Viquipèdia

17Coses del camp || Xavier Pujadas

18

LES NITS D’ESTIU

En totes les cultures, antigues o actuals, la Lluna ha tingut un paper especial.

La seva proximitat a la Terra i el seu cicle mensual que combina la Lluna creixent, plena, minvant i nova, han contribuït a nombrosos mites i creences. També ha servit d’inspiració a molts artistes. En el 1650, en la seva “Història còmica dels estats e imperis de la Lluna, Cyrano de Bergerac, es va posar a la pell d’un viatger que anava a trobar-se amb els selenites. El nom dels hipotètics habitants del nostre satèl·lit te origen en Selene, la deessa i personificació de la Lluna en la mitologia grega. Les aspiracions de Cyrano d’arribar a la Lluna es van materialitzar en els anys 60 i 70 del segle XX, amb els programes Apol·lo, dissenyats amb fins polítics i científics. Els astronautes d’aquelles expedicions van portar centenars de Kg. de mostres de la Lluna. Testimonis de la història geològica del satèl·lit, aquestes roques han permès reconstruir les principals etapes de la formació de la Lluna. En els últims anys, però, noves dades ens ensenyen noves sorpreses, fins i tot abans d’aquestes noves dades, els investigadors sabien que la Lluna era un objecte únic en la seva categoria. La relació entre la seva grandària i la de la Terra és la més elevada

de totes les parelles satèl·lit-planeta del sistema solar. A més a més, presenta una densitat relativament baixa per les seves dimensions. El sistema solar es va formar fa uns 4.600 milions d’anys del col·lapse d’un núvol molecular gegant, el que va provocar el naixement del sol i els planetes. Però algunes anàlisis ens diuen que la Lluna no es va crear fins 100 milions d’anys més tard. I com podríem explicar aquesta diferència? Avui la hipòtesis més acceptada, diu que la Lluna es va formar fa uns 4.500 milions d’anys com a conseqüència d’una col·lisió entre la Terra i Tea, un antic astre d’unes dimensions similars a Mart. La gran semblança entre les composicions de la Terra i la Lluna avalen aquesta hipòtesi, de tota manera, encara hi ha molts dubtes per aclarir. Algunes troballes recents senyalen una història complicada, entre elles, la diferent composició de les cares del satèl·lit, la visible i l’amagada; l’existència d’un camp magnètic global passat o signes d’un episodi de vulcanisme tardà. Veurem quines sorpreses ens proporcionarà en un futur la Lluna. Encara que la Lluna durant molt de temps ha sigut considerada com un astre mort i amb una història sense interès, actualment sens presenta com un cos actiu i amb moltes incògnites.

Astronomia a l’abast || Jordi Lloreda 19

20

CARLES CAPDEVILA ESCRIPTOR. PERIODISTA.

Una professora (monja) de filosofia va catalogar-me de lloca si fos animal, gira-sol si fos flor. En Carles desperta en mi estendre les ales, acubillar-lo mentre estic pendent del que diu o escriu. Quan en Carles inicia el monòleg, m’adono com la persona forjada a la ment coincideix amb la de carn i os, un tàndem perfecte. Sincronitzo, augmenta l’admiració lectora-autor. Quelcom m’empeny a alçar la mà en els precs i preguntes. Què dic? Què pregunto? La ment en blanc incapaç de coordinar idees, ni raonar conceptes, tot i així disposada a parlar. Tremolo de cap a peus, el micro recull la veu intermitent, palesa el neguit. De sobte com rajolí d’aigua la paraula flueix, gaudeixo de cridar la seva atenció, mostrar-li l’estima. Sort, sort dels cabells blancs, de l’edat, d’anar amb cadira de rodes, d’haver-me operat dues vegades de càncer, de no frenar sentiments. Tot plegat em permet acostar-me al personatge i dir-li: “Tens sort que tinc 82 anys; si en tingués 28 em trobaries a les sopes”. Albiro el rostre de mirada humil, somriu tímidament: el moment és màgic. L’autoestima pels núvols, no són els aplaudiments importants, o és l’abraçada entranyable, les paraules adreçades a mi. Gaudeixo, dubto que l’eufòria em deixi tancar les parpelles. A la tornada a casa bombardeixo al fill: “Jordi, m’ha abraçat”; “Jordi, et llegeixo la dedicatòria”: “Ai si no tinguessis 82 anys! Salut. Bon humor. Petons, Capde.”

“Jordi, conec, he conversat amb en Capdevila”; “Jordi, creus que em recordarà?”. I continuo repetint-me, pobre fill meu. Els lectors de l’Ara ens sentim orfes un temps. Preguntada la redacció del diari, informa: per raons de salut, Carles Capdevila no escriu. Em preocupa. Els dies passen, comença de nou a haver-

hi col·laboració els dissabtes i diumenges. Vol dir que el periodista ha millorat. Respiro tranquil·la. Tres setmanes després de la trobada a l’auditori AXA, una amiga, Pilar Lluça, m’assabenta, ve a Granollers, a la llibreria La Gralla, el mateix dia i hora que tinc reunió d’escola de pares. No hi puc assistir. A la nit em desperta la solució: endarrerir l’encontre. Avisats, em surt rodó, els tertulians accepten la rectificació horària . Contenta com unes pasqües em presento a la llibreria molt abans de l’hora indicada. Seré la primera, quan arriba en Carles m’acompanyen Pilar Lluça i Esperança  Vila. Han comprat el llibre La vida que aprenc. L’escriptor dilueix la por que m’embolcalla estona ha. Em mira i exclama “No pot ser!”. De nou agraeixo la invalidesa, ella no li va passar desapercebuda. L’abraçada emotiva, un bé de Déu, i em convida: “la setmana que ve sóc a Girona, vindràs?”. Toco el cel amb la punta dels dits. Conec el calvari passat i el que queda, el bé que fa sentir-se volgut, valorat, estimat, antídot que revifa i millora d’una manera miraculosa, com pluja al jardí, com sol després de la tempesta, com l’aire infla veles. Torno a casa. La bruixa ha fet servir la poció amb fi benèfic. La Harley balla, se li ha encomanat  la joia. Segura, crido d’alegria. Carles Capdevila, la victòria és teva! Un ciri crema damunt la taula, el roser ha florit, l’ocell canta. És primavera tot és vida. LA TRISTESA M’ACLAPARA, NO HE ENCERTAT: ENS HAS DEIXAT.

Espurnes d’una vida || Glòria Puig 21

22

23

MISTERIS DE LA HISTÒRIA “LA MORT DE TUTANKHAMON”

Tutankhamon va ser l’últim faraó de la dinastia de l’Imperi Nou Egipci, que va regnar al país del Nil entre els anys 1336-1327 a.C. aproximadament. Va arribar al tro molt jove, entre els 10 i els 12 anys –no se sap amb certesa-, just després de la mort del seu pare. La seva mare, Nefertiti no va ser la dona oficial del faraó, sinó una de les concubines, però va ser la única que li va donar un fill baró.

Tutankhamon es va casar amb la seva germanastra y el primer que va fer al cap de poc d’arribar al tro, tot pressionat pels poderosos sacerdots del temple d’Amon de Tebes, va ser restaurar el culte a aquest déu que el seu pare havia prohibit a favor d’un monoteisme cap al disc solar, a qui va donar el nom d’Aton. Tanmateix, la desgràcia arriba al recent estrenat faraó, i en menys d’una dècada aproximadament, li vingué la mort.

Des de les expedicions dels anys vint, quan es va descobrir la seva tomba –l’única que ha arribat intacta als nostres dies- a la Vall dels Reis, es va començar a especular amb les circumstàncies de la seva mort. Es va estendre la creença de que una mort en aquella edat no havia pogut ser altra causa que un assassinat. Els partidaris d’aquella postura es basaven en una fractura cranial que s’apreciava a la nuca de la mòmia, ocasionada, segons es creia, per un fort cop que hauria resultat mortal.

No obstant, l’any 2010, un treball científic publicat al Journal of the American Medical Association pel qual es van utilitzar anàlisis genètics i radiològics va establir que, per un costat, a l’edat aproximada de la mort del faraó les sutures del crani encara no s’havien tancat i que els ossos de les extremitats tampoc estaven del tot soldats. I per altra banda, les causes reals de la mort: una infecció de malària juntament amb una malaltia crònica (necrosis òssia vascular) produïda per la deficient irrigació sanguínia en una fractura de fèmur.

Així doncs, el despreniment ossi que mostraven les restes a la part posterior del cap, va poder ser ocasionat durant el procés de momificació o haver-se produït quan els exploradors dels anys 20 (Carter i Callender) van extreure la mòmia del taüt, causant també el trencament d’algunes costelles a l’arrencar les joies i la màscara d’or del cadàver.

De totes maneres, la llegenda sobre la maledicció que va perseguir els descobridors –profanadors- de la seva tomba ha donat molt de què parlar. Prop d’una trentena de morts relatives a les famílies d’aquests arqueòlegs han tingut lloc, totes de forma estranya, degudes a malalties exòtiques o prematures.

Fragments extrets de: TARANILLA DE LA VARGA, C. J. Grandes enigmas y misterios de la historia (Primera Edició) Ed. Almuzara; Madrid, 2017.

Secció d’estudis || Marina Castellà

24

Primavera meteorològica 2017 Març, abril i maig

MARÇ PLUJÓS (102 mm) i CÀLID (1,23ºC)

En línies generals el març va estar dominat pel vent de ponent i això va causar un mes càlid i plujós a casa nostra. Aquest tipus de configuració provoca una bloqueig dels fluxos freds del nord, que no permet una baixada de la temperatura, i el pas de pertorbacions atlàntiques, algunes d’elles desenganxades del corrent general i amb un recorregut molt meridional, provocant fluxos càlids i humits. Conseqüència d’això aquest març va estar el tercer més plujós dels que tenim registrats.

L’episodi més destacable de pluja el vam tenir els dies 24 i 25, com a conseqüència d’una baixa atlàntica que va deixar-nos la quantitat de pluja més important d’aquesta primavera, amb un acumulat de 75 mm.

En definitiva un bon més que ens ha servit per fer reserves i garantir l’aigua per tot el que resta d’any.

ABRIL SEC (37 mm) i TEMPERATURES FRED (-0,53 ºC)

La meteorologia de l’abril va estar marcada per una dorsal anticiclònica ubicada en un principi a l’Atlàntic que va traslladar-se cap al sud del continent europeu al llarg del mes fins a dissipar-se durant l’últim terç per passar a una situació de ponent. Aquest fet va provocar a finals de mes l’episodi de precipitació més destacat entre els dies 25 i 27, amb precipitació de 23 mm, baixada de

a pluja ha estat un 0,6% superior a la mitjana històrica i l’anomalia tèrmica ha estat de 0,47 ºC. Aquestes magnituds ens diuen que hem viscut una primavera normal, però gràcies a les pluges del març i la fresca de l’abril.

Si observem les dades acumulades de l’any, cal assenyalar que a finals de maig hem tingut un superàvit hídric d’un 4% i les temperatures mitjanes han estat 0,45 ºC superiors al mateix període històric (7è any més càlid). Per tant el 2017, per ara, manifesta normalitat. Veurem els propers mesos.

LA PLUJA DEL MARÇ SALVA LA PRIMAVERA

AIGUA DE PRIMAVERA, SI NO ÉS TORRENCIAL, OMPLE LA PANERA

Meteorologia || Toni Calderon

25

la temperatura amb una glaçada tardana el dia 28, la qual va fer perillar els fruiters en flor. 

Tot i aquest episodi de pluja, a finals de mes, hem de parlar d’un abril sec, un 30% inferior als registres normals.

MAIG SEC (18 mm) i CÀLID (0,66ºC)

La meteorologia del maig va estar marcada per un flux zonal (vent de l’oest en altura) durant els dos primers terços del mes, i una dorsal anticiclònica que va afectar Catalunya l’últim terç de maig. Les configuracions ciclòniques arribaven

molt desgastades, especialment al Vallès, mentre que la situació anticiclònica va provocar un episodi de calor entre els dies 24 i 26 de maig, on vam assolir la màxima del maig, 31,7ºC.  Aquest panorama meteorològic ha causat un maig càlid i sec. Per entendre aquesta situació seca, cal saber que la pluja del maig ha estat un 70% inferior a la mitjana històrica.

Veurem els propers mesos si s’aguditza aquesta tendència a la manca de pluja i a l’alça de les temperatures.

Meteorologia || Toni Calderon (Observatori meteorològic de Can Pastor)

26 Publireportatge

I ARA TOCA, la CAMPANYA DEFINITIVA per GUANYAR EL REFERÈNDUM APUNTA’T A: canovelles@assemblea.cat

Segueix-nos a: Blog: http://anccanovelles.wordpress.com/ Facebook: https://www.facebook.com/pages/ANC-Canovelles/494512950594640 Twitter: https://twitter.com/ANCCanovelles

Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?, la pregunta del referèndum de l'1 d'octubre 2017

Plantes || Rosa Gratacòs

SURFÍNIES O PETÚNIES DE PENJAR

Són dues de les flors protagonistes del estiu, els agrada molt el sol, quant arriben les petúnies o les surfínies, vol dir que l’estiu ja està amb nosaltres són unes plantes senzilles, d’una floració molt intensa, són plantes per gaudir-les a balcons i jardins entrada la tardor, quant arriba l’hivern, deixen de florir i s’assequen les fulles, són plantes anuals.

Les surfínies s’assemblen a les petúnies, encara que no és la mateixa planta, el manteniment és semblant per a les dues.

El manteniment bàsic es fonamenta en tenir un espai per poder créixer correctament, el primer que hem de fe, un cop la tinguem a casa, és canviar-les a un test bastant gran o bé a una jardinera; els agrada una terra molt ben adobada rica

amb nutrients, és important que estiguin sempre humides del contrari es queden ràpidament pansides encara que en regar-les de forma abundant es recuperen força ràpid, sempre humides però que no quedi aigua sota el test. És important posar fertilitzant, a l’aigua de rec cada 8 o 10 dies, durant la floració; en florir tant també necessiten ser més abonades, d’aquesta forma podreu tenir uns balcons tot l’estiu plens de flors, també és important encara que sembli una tonteria, treure totes les flors que ja estiguin seques, això ajuda a les plantes a tenir mes força.

Si trieu petúnies seran més altes, si escolliu surfínies penjaran, de totes maneres segur que les cuidareu perfectament..

27

28

Curiositats || Glòria Cot

ASFALT QUE S’AUTOREPARA APLICANT CALOR AMB UN CORRENT ELECTRIC

Des de 2010, una dotzena de carreteres als Països Baixos utilitza un tipus de formigó asfàltic lleugerament diferent del que s’utilitza arreu del món. Ha estat desenvolupat per la Universitat de Tecnologia de Delft. Aquest compost té la capacitat, en teoria, de ser reparat per si mateix mitjançant la calor del sol, si és prou forta, o amb l’ajuda d’una màquina d’inducció que utilitza un gran electroimant per escalfar l’asfalt.

“En teoria”, perquè encara és aviat per saber exactament quina és la capacitat d’autocuració i durabilitat d’aquest asfalt desenvolupat per l’enginyer civil Erik Schlangen. L’asfalt convencional

es manté en bon estat entre set i deu anys, així que encara ha de passar algun temps fins que sigui possible conèixer les diferències entre asfalt convencional i Schlangen.

L’enginyer estima que el seu asfalt auto-reparable tindrà una vida útil d’entre quinze i vint anys si es revisa cada quatre anys amb una màquina d’inducció. Schlangen admet que serà un 25% més car, però creu que, en conjunt i si s’utilitza en totes les rutes del país, permetria que l’estat holandès gairebé estalviés uns cent milions d’euros en el manteniment de les carreteres.

Font : tecnologia.elpais.com

29

30

Toc d’humor || Xavier Alonso

LA CREDIBILITAT A LES NOVES TECNOLOGIES

31

32

Tal i com vaig explicar en l’article anterior, els estiraments són un conjunt d’exercicis que s’aconsella realitzar després d’una activitat física, amb l’objectiu de reduïr la tensió muscular i mental, millorar la coordinació i l’equilibri i, així disminuïr el risc de lesions i millorar el rendiment físic.

- Cal estirar fins notar una tensió suau (no dolorosa) i mantenir-la sense fer rebots.

Hem de mantenir una posició correcta, per tal d’estirar el múscul o grup muscular que ens interessa.

Respirar suaument durant l’estirament (no fer apnees).

Per obtenir resultats òptims, cal mantenir l’estirament entre 15 i 20 segons.

En aquest número us anomenaré la

músculatura que constitueix el TREN SUPERIOR:

Trapezis Escalens Pectorals Deltoides Dorsal ample Paravertebrals dorsals Abdominal superior Bíceps braquial Tríceps Flexors del canell

ESTIIIIIRA’T (2A PART)Fisioteràpia al teu abast || Maria Sánchez (Fisioterapeuta acupuntora) 33

34

LA PRESSIÓ ARTERIAL ALTA O HIPERTENSIÓ I ELS SEUS SÍMPTOMES

Natura i Bellesa || Glòria Cot

La pressió arterial és com el termòmetre de la salut. Tenir la pressió arterial alta significa que el seu cor està treballant més del compte per bombejar la sang. Això és perillós ja que pot causar un infart de miocardi, trombosi cerebral o un trastorn renal greu. Per tant, és molt important fer un seguiment de la pressió.

La pressió arterial alta pot ser causada per malalties dels ronyons, diabetis, estrès, problemes de sobrepès, etc.

A la pressió alta l’anomenen a vegades “l’assassí silenciós” ja que habitualment no produeix símptomes. No obstant, consulti el metge si pateix alguns d’aquests símptomes:

Mals de cap, marejos, hemorràgies nasals, soroll a l’oïda, galtes vermelles,

suors sense explicació, nerviosisme, cansanci, falta de son, debilitat, palpitacions…

No hi ha cap edat determinada per la pressió alta, però generalment apareix després dels 30 anys i pot passar molt temps sense ser descoberta. La pressió alta va fent malbé els òrgans de manera molt perillosa i silenciosa, per això és tan important controlar-se la pressió arterial amb freqüència.

Recomanacions importants:

Cal mencionar sempre al metge qualsevol suplement o remei natural que es prengui a banda d’altres medicaments per controlar els possibles efectes.

Font: mis-remedios-caseros.com

35

36

Enguany es celebra el centenari del naixement de l’autor. Poeta i crític d’art, té una gran producció teatral, narrativa breu i assaig. Especialista en l’obra del pintor Pablo Picasso.

Va fer els estudis de filosofia a la Universitat de Bcn, temps compromès a activitats literàries i culturals en llengua catalana.

Conegué a Carles Riba, Josep Mª de Segarra i Salvador Espriu.

Durant la postguerra va aprofundir i va escriure vers els successos externs que l’envoltaven.

Fundà la revista “Poesia”, “Ariel” i l’editorial “La Sirena”.

El govern francès li concedí una beca, va anar a París a on va tenir contacte amb Albert Camus, Octavio Paz, Pablo Picasso i d’altres. A l’analisi i comentaris de’n Picasso va dedicar més de quinze volums.

Al 1971 retornà a Catalunya i es va instal.lar a Llançà.

Al 2000 rebé la Medalla d’or de l’Ajuntament de Bcn i el títol d’Officer de l’Orde des Arts et des Lettres del govern francès.

Al 2003 s’inaugurà la Fundació Palau a Caldes d’Estrac.

Al 2005 fou nomenat Doctor Honoris Causa per la Universitat de les Illes Balears.

Té una obra molt extensa: “Balades amargues”,” L’aprenent de poeta”, “Poemes de l’alquimista”, “Contes despullats”, “Amb noms de dona”, “Vides de Picasso”, “Lorca i Picasso”….

Us escric un de tants poemes:

JO EM DONARIA A QUI EM VOLGUÉS

Jo em donaria a qui em volgués com si ni jo me n’adonés d’aquest donar-me: com si ho fes un jo de mi que m’ignorés.

Jo em donaria a qui es donés a canvi meu per sempre més: que res de meu no me’n quedés en el no meu que jo en rebés.

Jo em donaria per un bes, per un de sol, prô que besés i del besat em desbesés.

Jo em donaría a qui em volgués com si ni jo me n’adonés: com una almoina que se’m fes.

JOSEP PALAU I FABRE ( Bcn, 21 Abril 1917 – 23 Febrer 2008 )

Poesia de ma terra || Anna Aguayo (Voluntària per la llengua) 37

38

AMANIDA ALEMANYA

Ingredients per a 4 persones:· 3 salsitxes de Frankfurt · 3 cogombrets en vinagre· 3 patates bullides amb pell· 1 fulla de llorer· 1 ceba tendra · trossets d’olives negre· 1 tomàquet fet a daus · 1 ou dur ben picat

Per a la salsa maionesa:· Oli d’oliva · 1 ou· 1 all· 1 culleradeta de mostassa · sal· pebre

Elaboració:

Primer de tot posem a bullir les patates

amb pell i el llorer. Mentre bull la patata, preparem la resta d’ingredients.

Ho anirem tallant tot petit.

Els cogombres que siguin en vinagre, les salsitxes a trossets que prèviament haurem fet bullir 2 minuts, la ceba tendra picada, els trossets de les olives, el tomàquet fet a daus i l’ou dur també picat.

Un cop bullida la patata, refredada i pelada la tallarem a daus mitjans i la posarem en un bol i anirem afegint la resta d’ingredients.

Afegirem la maionesa barrejada amb la culleradeta de mostassa.,

Un altre opció per amanir-ho pot ser una vinagreta, de totes maneres queda molt bona.

I ho guardarem a la nevera fins l’hora de servir-ho ben fresquet.

És un plat molt adequat per quan fa calor.

Bon profit!

La cuina de l’àvia || Teresa Gomà 39

40

CANELONS DE PASTA DE FULL I CREMA

Ingredients: (És aconsellable que els ingredients estiguin a temperatura ambient)

· 1 massa de pasta de full· 250ml de llet· 3 rovells d’ou· 1 beina de vainilla· 60g de sucre· Sucre glaç per empolsar · Paper d’alumini · Màniga pastissera ( es pot fer amb

una bossa de plàstic petita)· Bol · Vareta· Safata forn

Elaboració:Agafem la pasta de full i l’estirem per tal que quedi homogènia, és indiferent que la massa sigui rodona o quadrada, mentre quedi amb el mateix gruix, no hi ha problema. Un cop la tenim estirada realitzem tires, de dalt a baix, les tallem amb un ganivet, aproximadament d’un centímetre d’ample. Ha de quedar la pasta de full com si fos una cortina.

Agafem el paper d’alumini i fem petits rul·los, aproximadament uns dotze, de cinc o sis centímetres de llargada cadascun. Tot seguit agafem una tira i la cargolem en un dels rul·los de paper d’alumini, fins que el paper quedi cobert. Així ho realitzaré fins acabar les tires de pasta de full. Col·loquem tots els canelons a la plata del forn, abans de posar-los al forn, pintem cada caneló amb el rovell, llavors els posem al forn a 180º uns 20min, anem controlant que no se’ns cremin.

Mentrestant, anem preparant la crema pastissera (si no la volem preparar, també és bona opció comprar-la feta o d’aquests preparats que venen als supermercats). Elaboració de la crema: diluïm la farina a la llet removent amb unes varetes, batem lleugerament els ous i ho afegim a la mescla anterior. Posem a foc suau sense deixar de remoure, quan aquest està tot ben unit afegim el sucre i removem contínuament perquè no s’enganxi, quan comenci a agafar el bull baixem el foc al mínim i esperem 5 minuts sense deixar de remoure, ja que en cas contrari se’ns enganxaria. Deixem refredar.

Un cop tenim els canelons fets, esperem que se’ns refredin i comencem a retir el rul·lo de paper d’alumini que hem posat a dins, amb molt de cura, ja que a vegades es trenca. Un cop tinguem els rul·los amb el forat al mig, agafem la crema pastissera i la posem en una màniga pastissera (bossa de plàstic) i introduïm la crema dins el caneló. Un cop tinguem tots els canelons farcits de crema, escampem amb el sucre glacé, per tal que tinguin millor presència.

Bon profit!

Moments dolços || Laia Calderón 41

42

43

ROLDORCalaix de la ciència || Anita Miralles

Català: Roldor o Emborraxacabres

Castellà: Roldón o Hierba zapatera

Científic: Coriaria myrvtifolia

FAMÍLIA: Coriàcies

ECOSISTEMA: Pineda

ASPECTES FÍSICS

És un arbust semi-caducifoli (depenent del fred que fa a l’hivern), molt ramificat (inclús l’arrel) i fullós que pot arribar a 2 o més m. d´alçada.

Tija: Tenen moltes tiges que neixen a la base que estan formades per quatre cantells ben marcats. Les branques són tetràgones.

Fulles: Són petites, glabres (sense pèls), lanceolades, enteres i oposades a un cert desnivell amb un pecíol molt curt, presenten tres nervis principals i són semblants a les de la murtra (més grans i sense aroma). Tenen un sabor aspre perquè contenen taní.

Flors: Les flors són petites verdoses i poc vistoses, s’agrupen en raïms axil·lars o terminals. Floreix a la primavera a partir del mes d’abril.

Fruit: El fruit apareix a l’estiu. Està format per 5 aquenis (una sola llavor), negres i lluents, embolcallats pels pètals i sèpals, que esdevenen carnosos i de color purpuri negrós. És molt verinós, provocant greus intoxicacions, fins i tot, pot ocasionar la mort de qui en menja. Aquest fruit es pot confondre amb el de les móres (color fosc) per això els nens són molt sensibles a aquesta planta.

UTILITAT

Indústria: L’escorça i les fulles (assecades i mòltes) s’han utilitzat

tradicionalment per tractar el cuir (adobar les pells) d’aquí el nom de “hierba zapatera”

Amb els fruits triturats es pot preparar insecticides.

La roldorassa (sobralles, residus del roldor) és emprada com a adob en agricultura.

Farmacèutica: És un activador de la circulació sanguínia (preparació de laboratori).

CURIOSITATS

Tota la planta és tòxica en especial els fruits; les fulles provoquen un efecte semblant a la embriaguesa en les cabres. D’aquí ve el nom d’emborratxacabres.

La seva toxicitat varia molt d’uns animals a altres. Un gos pot morir-se en 1 hora, a les cabres només les emborratxa.

El seu nom ve del llatí CORIARIUS i ”Corium” ve del llatí “cuir”.

A la Cançó dels bolets de Emília Civit de Font i Quer hi trobem aquests versos:

“Com negres moretes del roldor enganyís”

44

www.lacomi.org comissiosantantoniabat@gmail.com

facebook.com/comissiosantantoniabattwitter.com/lacomi

ball de gitanes

LA DANSA DEL VALLÈS, TAMBÉ ÉS LA DE CANOVELLES

VOLEM REOBRIR LA COLLA INFANTIL (ENTRE 8 I 12 ANYS)

info: balldegitanes.lacomi@gmail.com

relacions ciutadanes

ET NECESSITEM PER TREBALLAR AMB EL MOVIMENT ASSOCIATIU DE

CANOVELLES, PERQUÈ TAMBÉ ÉS EL NOSTRE OBJECTIU

VINE AMB NOSALTRES...info: rc.lacomi@gmail.com

teatre

El teatre amateur, amb direcció professional

GRUP CUMULONIMBUSGRUP L’APLEC

info: teatre.lacomi@gmail.com

secció d’estudis

WWW.FACEBOOK.COM/SECCIOEXCURSIONISTA2002SEGUEIX-NOS VIA: TWITTER.COM/CEXCURSIONISTA

info: centreexcursionista.lacomi@gmail.com

SI T’AGRADA LA NOSTRA HISTÒRIA, EL NOSTRE PATRIMONI I TENS VOCACIÓ D’HISTORIADOR,

TENS UN LLOC AMB NOSALTRES

info: seccioestudis.lacomi@gmail.com

el ball de bastons es recuPera

VOLS FORMAR PART DE LA COLLA? CAMINAR MÉS ENLLÀ DE MONTSERRAT

info: balldebastons.lacomi@gmail.com

secció excursionista

45Seccions de l’entitat

46

Dilluns 21-22.30Dimecres 21-22

Assaig BALL de GITANES

Dimarts 20-21 Assaig Gralla (Colla Bastonera)

Dimarts 21-22 Assaig BALL de BASTONS

Dijous 21-23 Assaig grup teatre L’Aplec

Diumenge 16-19 Assaig grup teatre Cumulonimbus

Tota la informació a:

www.lacomi.org www.facebook.com/comissiosantantoniabat twitter.com/lacomi

SECCIONS

ACTIVITATS

Us hi esperem ! D’aquestes i d’altres activitats rebreu puntual informació.

MAIPA PERRUQUERS 93 846 64 31 c/Centelles 3

MARCHAN JOYERIA RELOGERIA 93 846 54 77 c/Riera 18

DISSENY GRÀFIC I CREACIÓ WEB 635 80 65 38 annafonoyet@gmail.com

ANUNCIA’T AQUÍ gent.lacomi@gmail.com

Comerços col·laboradors02/07 · 6h · Caminada al castell de Colltort (Garrotxa)

02/07 · Tot el dia · Mercat Medieval de Canovelles

22/07 · Ballada de Bastons

22/07 · Vermut Solidari de Festa Major

28/07 · 21.30h · Caminada familiar noctura per la Garriga

11/09 · Ofrena floral per la Diada de Catalunya

Setembre · Exposició “La Guerra de Succesió i l’11/09” a Sta.Eulàlia R.

47Agenda