Monument a antonio lópez i lópez un mut testimoni de com el peix gran sempre es menja el petit

1
Monument a Antonio López i López, un mut testimoni de com el peix gran sempre es menja el petit. Antonio López i López va ser un ric empresari en la Barcelona del S. XIX que va aconseguir la seva fortuna, entre altres coses, traficant amb esclaus a l’illa de Cuba. Entre els seus múltiples negocis es troba la Compañía Transatlántica Española, els Tabacs de Filipines i l’obertura del Banc Hispà Colonial, que va finançar l’apertura de la Via Laietana. A l’esquerra: retrat d’Antonio López. A la dreta: monument a Antonio López Barcelona. A Barcelona trobem un monument fet en el seu honor, anomenada “El Negro Domingo”. Tanmateix, aquesta no és originària de 1884, sinó que és una reproducció de Frederic Marés recol·locada en època franquista desprès de la seva retirada, en 1936, pels anarquistes. En les inscripcions del seu pedestal destacant uns versos del poeta Mossèn Cinto Verdaguer i el text del telegrama que va fer el rei Alfons XII quan va saber de la seva mort.

Transcript of Monument a antonio lópez i lópez un mut testimoni de com el peix gran sempre es menja el petit

Page 1: Monument a antonio lópez i lópez un mut testimoni de com el peix gran sempre es menja el petit

Monument a Antonio López i López, un mut testimoni de com

el peix gran sempre es menja el petit.

Antonio López i López va ser un ric empresari en la Barcelona del S. XIX

que va aconseguir la seva fortuna, entre altres coses, traficant amb

esclaus a l’illa de Cuba. Entre els seus múltiples negocis es troba la

Compañía Transatlántica Española, els Tabacs de Filipines i l’obertura

del Banc Hispà Colonial, que va finançar l’apertura de la Via Laietana.

A l’esquerra: retrat d’Antonio López. A la dreta: monument a Antonio López Barcelona.

A Barcelona trobem un monument fet en el seu honor, anomenada “El

Negro Domingo”. Tanmateix, aquesta no és originària de 1884, sinó que

és una reproducció de Frederic Marés recol·locada en època franquista

desprès de la seva retirada, en 1936, pels anarquistes. En les inscripcions

del seu pedestal destacant uns versos del poeta Mossèn Cinto

Verdaguer i el text del telegrama que va fer el rei Alfons XII quan va

saber de la seva mort.