Homer Mort de Cebrió́

Dit això, Apol·lo es llancà a la batalla i ràpidament l’il·lustre Hèctor ordena a Cebrió que fustigui els corsers i els meni de nou al combat. Apol·lo, que s’havia ficat per entre les falanges1, causava estralls en les files aquees, preparant la glòria per a Hèctor i els seus homes. Hèctor, sense preocupar-se dels altres dànaos, dirigeix els seus corsers vigorosos contra Patrocle. Aquest, en veure’l venir, salta del carro; a la mà esquerra du la llanç a i a la dreta, una pedra blanca i enorme que ha agafat, i la tira amb forç a contra els que li venien a sobre, i no en va, perquè la pedra va tocar de ple el front de Cebrió, auriga d’Hèctor i fill bastard de Príam, i li trencà les celles i l’os; els seus ulls, en caure a la pols, van venir als seus peus. Semblant a un bus, cau de cap del seu carro i l’ànima li abandona el cos. Llavors, irònic i burleta, el brau Patrocle exclamà: “Oh, déus! Quin home tan àgil! Quina habilitat per bussejar! Ah!, de trobar-se en un mar abundant en peixos, segur que podria alimentar un gran nombre de convidats, llanç ant-se des de la seva embarcació i buscant ostres, encara que

una tempesta esvalotés el mar. Amb quina facilitat s’ha precipitat ara de cap contra el terra! És ben cert que a Troia hi ha titellaires.” Havent parlat així, es precipita sobre Cebrió amb la impetuositat d’un lleó que devasta un estable i és ferit en el pit, per la qual cosa el seu valor l’ha perdut; d’aquesta manera, Patrocle es llanç a amb furor sobre ell. Hèctor, per la seva part, salta a terra des del carro; els dos es troben junt a Cebrió i es posen a lluitar, com dos famolencs lleons es disputen amb igual coratge en un cim el cos ja mort d’una cérvola; així es comportaven aquests dos paladins de la lluita: Patrocle, fill de Meneti, i l’il·lustre Hèctor, els quals desitjaven ferir-se l’un a l’altre amb el cruel bronze. Hèctor agafa el cadàver pel cap, sense deixar-lo, i Patrocle, per un peu; i aleshores grecs i troians al seu voltant sostenen un acarnissat combat. [...] Al voltant del cos exànime de Cebrió, tot el terreny es trobava cobert de llances i fletxes clavades en ell que anaven caient de tots costats; i són moltes les pedres que colpegen els cascos dels que estan

combatent al costat del cadàver. Aquest es troba estès en un remolí de pols, ocupant una gran extensió, i no es recorda ja de la destresa de menar un carro.

L'autor i la seva obra

Homer va viure a Quios, Grècia, durant el segle VIII a.C. És, es creu, l'autor de la Ilíada, de l'Odissea i d'una sèrie d'obres conegudes com a Homer menor. El tema de la Ilíada és la lluita dels grecs contra la ciutat minorasiàtica de Troia, un episodi desenvolupat a partir d'un plantejament personal de la figura de l'heroi Aquil·les. Hèctor, el gran heroi dels troians, apareix en el poema més humanitzat (espòs i

pare). Hèctor és més modern que Aquil·les i, un cop mort, sembla convertir-se en l'heroi del poema; tanmateix, en realitat és Aquil·les, inflexible i afavorit pels déus, però mortal, l'heroi indiscutible i qui dóna la mesura de la grandesa èpica dels grecs. Homer veu l'home semblant a la generació de les fulles, i d'aquesta consideració no escapen ni els grans herois. Només la poesia, la memòria poètica, els salva de la mort, que els diferencia radicalment d'uns déus feliç os i immortals.

Comprensió 1) Qui són, els aqueus? A qui ataquen? 2) Què és, Hèctor: grec o troià? I Patrocle? 3) A qui mata Patrocle d'una pedrada? Qui era, aquest? 4) Com se'n burla, Patrocle, de l'enemic mort? 5) Qui són, els que disputen el cadàver?                                    

Homer. La Ilíada. El fragment reproduït és una traducció lliure de l’edició feta per Editorial Ramon Sopena, S. A. Barcelona, 1973.  Alfred Sala Carbonell. Cent cinquanta fragments de la literatura universal. Llicència d’estudis retribuïda. Departament d’ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Barcelona, 2007.