|

Índex

Introducció......................................................................................................................................4

Objectiu general del projecte.........................................................................................................4

Objectius específics........................................................................................................................4

Imatge 3. Visió general de la parcel·la, mostra de mosaic agro-forestal........................................4

Localització de la finca....................................................................................................................5

Característiques de la finca del Castell de Jinquer.........................................................................5

Fotos de la parcel·la....................................................................................................................6

Idea general de gestió de la finca...................................................................................................6

Etapes del procés i actuacions previstes........................................................................................7

Actuació 1 - Implicació i recerca de sinergies amb els actors locals...........................................7

Actuació 2- Transició cap un cultiu ecològic de l’ametler...........................................................7

Actuació 3. Creació de zones de cultius herbacis de secà..........................................................8

Actuació 4. Creació de zones amb plantes aromàtiques i mel·líferes........................................8

Actuació 5- Creació de bancals forestals ...................................................................................9

Actuació 6. Reforestació de marges amb espècies autòctones de matollar per evitar l’erosió.9

Actuació 7. Activitats divulgatives i formatives paral·leles.......................................................10

7.1. Testings fotogràfics de Biodiversitat..............................................................................10

7.2 Cursos de temàtica ambiental i agroecològica...............................................................11

7.3 Voluntariats agroambientals i activitats amb xiquetes i xiquets....................................11

7.4 Turisme i visites guiades.................................................................................................11

Bibliografia....................................................................................................................................12

Anex 1- Objectius i actuacions per al període 2016-2017 en la finca del Castell de Jinquer.......13

Objectius:..................................................................................................................................13

Objectiu 1: Difondre el projecte als actors locals i buscar sinergies....................................13

Actuació 1- Eliminació total de l’ús d’agroquímics (Pesticides, fertilitzants químics de

síntesi i herbicides) en la finca..............................................................................................14

Actuació 2- Gestió alternativa de la flora arvense (“males herbes”): ................................14

Introducció d’altres arbres fruiters adaptats a les condicions del secà (cirerers, pruneres,

garrofera, entre d’altres).......................................................................................................15

Actuacio 1- Testings fotogràfics de Biodiversitat.................................................................15

Introducció

Els paisatges de la conca Mediterrània han estat modelats per la coevolució entre

l’ésser humà i la natura al llarg de la història (Blondel, 2006). Aquesta interacció va

generar un paisatge tradicional

caracteritzat per l’estructura en mosaic,

en el que hi havia una coexistència de

zones agrícoles, forestals i ramaderes.

Aquesta estructura a més de proveir una

gran quantitat de beneficis per a l’ésser

humà (proporciona menjar, materials de

construcció, medicaments, té un gran valor estètic, cultural i patrimonial), constitueix

una peça clau per a la biodiversitat. La coexistència dels diferents usos del territori és

fonamental per a la regulació de fluxos, dispersió de les espècies silvestres i

manteniment del conjunt de funcions de l’ecosistema (Loinaz, 2004).

Des del començament del període de la industrialització, la intensificació de

l’agricultura i ramaderia, i l’abandonament de la vida rural, van promoure

l'homogeneïtzació de l'estructura dels nostres paisatges i la fragmentació dels hàbitats,

que han tingut greus conseqüències

sobre la biodiversitat, els

ecosistemes i els serveis que

proporcionen (Rescia, et al., 2010). A

més, la intensificació de l’activitat

agrícola i ramadera i el seu

desacoblament de l’entorn està

generant greus problemes de contaminació ambiental al lloc on es desenvolupen.

Per aquests motius, cada vegada es reconeix més que la conservació i manteniment de

la biodiversitat només és possible mitjançant el restabliment d’un paisatge amb

estructura de mosaic (Loinaz, 2004). La integració de l’agricultura i ramaderia ecològica

en aquests paisatges, a més de generar beneficis per a la salut i la reducció de la

contaminació derivada en el lloc on es desenvolupa, s’estableix com una forma de

gestió que permet i promou la biodiversitat (Bengtsson, et al., 2005).

Davant la desaparició d’aquests paisatges tradicionals en les terres Valencianes, el

projecte Mosaics de vida de l’associació Connecta Natura, naix com una experiència

que tracta de mantenir i fomentar el paisatge en mosaic típic de les nostres terres,

mitjançant acords de custòdia del territori amb propietaris i introduint la gestió

ecològica planificada de l'activitat agrícola i ramadera.

Objectiu general del projecte

Crear una xarxa d’àrees agrícoles-ramaderes ecològiques, mitjançant acords de

custòdia del territori, que permeten gestionar, protegir i afavorir el paisatge en mosaic

(agrícola, forestal i ramader) tradicional de les terres valencianes, per garantir que es

conserven els beneficis que aporta aquest paisatge, tant a l’ésser humà com a la

biodiversitat.

Objectius específics

1- Gestionar o assessorar en la gestió ecològica les finques en custodia o aquells

propietaris/es que es vulguen adherir al projecte.

2- Afavorir el paisatge en mosaic dins de les finques.

3- Fomentar l'ús de varietats autòctones, per tal de valorar i conservar la biodiversitat

cultivada de la zona on es desenvolupe el projecte.

4- Crear zones de vegetacio forestal dins de la finca.

5- Fer un seguiment dels efectes de la gestió en la biodiversitat i sostenibilitat agrícola.

6- Difondre la importància del paisatge en mosaic per a la biodiversitat.

Finca del Castell de Jinquer

Imatge 3. Visió general de la parcel·la, mostra de mosaic agro-forestal

Localització de la finca

El Parc Natural de la Serra d’Espadà, es troba a la província de Castelló i forma part del

Sistema Ibèric. Va ser declarat espai protegit l'any 1998 i comprèn una superfície total

protegida de 31.180 hectàrees.

Es caracteritza pel seu clima mediterrani amb una època de sequera estival i una tardor

humida. La barrera que crea la serra afavoreix la penetració de corrents d’aire humit,

creant d’aquesta manera unes condicions especials per a mantenir uns recursos

botànics de gran valor.

Entre aquests recursos botànics la protagonista és la surera, formant ací una de les

poblacions que més al nord es situen. Junt amb les carrasques i els pins formen una

massa boscosa amb un molt bon estat de conservació. El Parc compta amb una llista de

més de 1000 espècies de plantes, de les quals 72 són endèmiques.

També cal recalcar la presència de 172 espècies de vertebrats, fent especial menció a

les aus rapinyaires i al rat penat mediterrani de ferradura, aquest últim en perill

d’extinció.

Característiques de la finca del Castell de Jinquer

La Finca del Castell de Jinquer està situada en el cor del Parc Natural (Mapa 1), a

escassos quilòmetres de la població d’Alcúdia de Veo, formant part del terme municipal

d’aquesta.

Mapa 1. Localització de la finca del castell de Jinquer dins del Parc Natural de la Serra d'Espadà.

Es tracta d’una parcel·la situada en un turó, amb orientació de solana. La parcel·la té un

ús agrícola de cultiu d’ametllers en secà. La finca està constituïda per bancals a

diferents altures, sostinguts per murs de pedra, formant el típic paisatge de cultiu

mediterrani. En el cim es troba la ruïna del Castell de Jinquer, monument que li dóna

nom a la finca.

Fotos de la parcel·la

Idea general de gestió de la finca

La idea general de gestió per a aquesta finca es podria resumir en:

1- Gestió ecològica dels ametllers.

2- Introducció de cultius herbacis de secà.

3- Reforestar amb espècies autòctones forestals per dins de la finca.

4- Difondre els beneficis del paisatge en mosaic per a la biodiversitat i per l’ésser

humà.

5- Difondre la gestió agroecològica d’aquest projecte.

Etapes del procés i actuacions previstes

Actuació 1 - Implicació i recerca de sinèrgies amb els actors locals

Reunions amb els agents locals i altres agents externs, per implicar-los en el projecte i

buscar sinèrgies (cooperació):

1. Antic gestor de la finca. Buscar acord d’intercanvi d'ametlles per feines del camp

(poda, desbrossadora, tractor, etc.).

2. Ramader veí. Oferir les terres com a zona de pastura.

3. Ajuntament d’Alcúdia de Veo. Informar sobre el projecte i informar-se sobre les

infraestructures disponibles del poble, possibilitat de realitzar cursos en el poble, etc.

4. Caçadors. Buscar cooperació per a l’establiment de zones de cultius herbacis

extensius.

5. Avinença. Assessorament en la cerca d’ajudes a la custòdia, subvencions, etc.

6. Biodiversidad Virtual. Cooperació per a la monitorització de l'evolució de la

biodiversitat en la finca. Testings fotogràfics (s’especifica posteriorment).

7. Llavors d’ací. Establiment d'acords de custòdia de varietats tradicionals de cultius.

Actuació 2- Transició cap un cultiu ecològic de l’ametller

Es realitzarà la transició cap al cultiu ecològic de l’ametller, seguint els següents passos:

1- Eliminació total de l’ús d’agroquímics (pesticides, fertilitzants químics de síntesi i

herbicides) en la finca.

2- Gestió alternativa de la flora arvense (“males herbes”):

a- Sembra de cultius de cobertura (sègol, ordi, espelta, veça, etc.). Aquesta

actuació es durà a terme a les zones on puga entrar maquinària (s’especifica

posteriorment).

b- Desbrossar mitjançant ramat del veí. Es farà una gestió conjunta amb el ramat

del veí en aquells bancals que es dissenyen per aquest fi.

c- Desbrossadora manual de fil.

3- Aportació de fem als camps (sense sobrepassar la quantitat màxima establerta pel

reglament d’agricultura ecològica- 170 Kg Nitrogen / ha any)

4-Diversificació de la finca d’ametllers. Introducció d’altres arbres fruiters adaptats a les

condicions del secà (cirerers, pruneres, presseguers, garrofera, albercoquers, vinya,

entre d’altres).

Actuació 3. Creació de zones de cultius herbacis de secà.

En aquells bancals on les dimensions permeten el pas d'un tractor es plantaran cultius

herbacis extensius de secà (sègol, ordi, espelta, veça, etc.). A més del control de la flora

arvense, aquests cultius permetran crear l'ecosistema idoni per a gran quantitat

d'animals i plantes que viuen en aquests tipus d'agroecosistemes.

La rotació es planificarà en vista a 4 anys, la sembra es realitzarà a la tardor. Es tractarà

de buscar sinèrgies amb l’associació Llavors d’ací, per tal d’utilitzar varietats

antigues/tradicionals.

Una part dels cultius herbacis extensius es recol·lectaran/trituraran i la resta es deixarà

per a la fauna silvestre de la zona.

Actuació 4. Creació de zones amb plantes aromàtiques i mel·líferes.

Alguns bancals seleccionats tant per la seua orientació com per la seua amplària, es

destinaran al cultiu de plantes aromàtiques i medicinals, i plantes mel·líferes.

Per a complir el següent propòsit del projecte (fomentar la biodiversitat i fixar i

mantenir la fauna útil i silvestre) hem de fomentar mitjançant sembra i/o

trasplantament una sèrie de plantes herbàcies de les següents característiques: plantes

mel·líferes, aromàtiques i medicinals. Aquestes plantes formaran part de l'estrat més

baix del sotabosc i també en xicotetes illes o franges al llarg de tota la parcel·la en les

zones que presenten les condicions més òptimes per al seu desenvolupament (zones

humides, zones protegides pels murs, etc.…)

Mel·líferes:

Cistus salviifolius, Lavandula latifolia, Lavandula stoechas, Onobrychis viciifolia,

Origanum vulgare, Rosmarinus officinalis, Satureja innota, Thymus vulgaris, Hypericum

perforatum, Melissa officinalis, Salvia lavandulifolia.

Medicinals:

Calendula officinalis, Taraxacum spp., Chamaemelum nobile, Matricaria chamomilla,

Papaver rhoeas.

Donat que l’espai és limitat i la intenció es assegurar els talussos, no es plantaran totes

aquestes espècies citades, sols és una guia. Aquestes es seleccionaran en funció de la

seua presència en la zona i de la disponibilitat de llavor en els corresponents vivers.

Un altre factor a tenir en compte és que cada vegada els hiverns són més calorosos, i

les abelles, per tant, hi romanen actives tot l’any. Per a que no patisquen per falta

d’aliment, serà de vital importància disposar d’un conjunt d’espècies mel·líferes que

florisquen tot l’any (algunes en primavera, d’altres en estiu, i així successivament). Es

donarà més importància a aquelles que puguen florir durant un període més ampli.

Actuació 5- Creació de bancals forestals

Es localitzaran els bancals d’escassa amplària per a les tasques de sembra de cereal.

Aquests es convertiran en zones forestals on els ametllers conviuran amb carrasques,

roures, aurons, etc.

1. Planificació dels bancals seleccionats per a una plantació forestal ordenada,

amb les espècies arbòries seleccionades (Carrasca (Quercus rotundifolia),

Gal·ler (Quercus faginea) i Auró (Acer monspessulanum), principalment).

2. Aclarides i podes de arbres de especies forestals ja presents per afavorir un port

arbori.

3. Plantació d'espècies de matollar als marges dels bancals per afavorir el control

de la erosió y potenciar la biodiversitat forestal i refugi per a la fauna. Es

promouran espècies considerades alimentàries com l’arbocer (Arbutus unedo),

la servera (Sorbus domestica), el marfull (Viburnum tinus), l'arç blanc

(Crataegus monogyna).

Actuació 6. Reforestació de marges amb espècies autòctones dematollar per evitar l’erosió

Un dels principals problemes a què

s’enfronta un cultiu de secà situat en àrees

de gran pendent (encara que estiga

abancalat) és l’erosió. Aquesta produeix

una pèrdua de sòl que repercuteix

negativament i de manera gairebé

permanent a la productivitat del citat

cultiu.

Però, d’aquest problema, se’n poden traure beneficis, sobretot en un projecte com

aquest que vol potenciar el mosaic agro-forestal.

La solució radica en la plantació d’espècies forestals als marges i als talussos, que

ajuden a prevenir l’erosió i a retenir el sòl que es puga perdre. Una bona cobertura de

matollar, tant d’espècies pioneres com d’intermèdies en la successió, és el millor

assegurament per evitar l’erosió del sòl, aconseguir la regeneració natural dels boscos i

millorar l’èxit de les reforestacions, donat que afavoreixen la progressió cap a

comunitats més madures (Regino Zamora et al). Es pot dir que, fins i tot, els matollars

són el nínxol de regeneració d’espècies arbòries llenyoses.

Ara bé, en cada zona s’haurà de triar quin tipus de matollar s’adapta millor a les

circumstàncies existents. En aquest cas, es triaran espècies autòctones, de ràpid

creixement i no piròfiles, que puguen créixer en orientació a la solana. Aquestes poden

ser:

- Coscolla (Quercus coccifera)

- Llentiscle (Pistacia lentiscus)

- Petorrera (Erica multiflora)

- Aladern de fulla ampla (Phillyrea latifolia)

- Alborç (Arbutus unedo)

- Ginebre o càdec (Juniperus oxycedrus)

- Noguerola o terebint (Pistacia terebinthus, ja present)

- Aladern (Rhamnus alaternus)

- Cirerer de Santa Llúcia (Prunus mahaleb, ja present)

- Amb menor incidència també es podran inserir les espècies mel·líferes

esmentades anteriorment.

Els beneficis seran immediats, amb una ràpida disminució de l’erosió i amb un augment

significatiu de la biodiversitat de la zona. Seran un nínxol ideal per a nombroses

espècies que puguen ajudar al control d’insectes plaga.

Un cop assentades i madures, a la seua ombra es podran plantar espècies forestals. Es

farà a posteriori perquè solen ser més delicades a l’hora de créixer, així que el matollar

els proporcionarà l’ombra i humitat que hi necessiten. A més a més, el matollar creix

molt més ràpid, i per tant la seua acció retentiva es farà notar de seguida.

Actuació 7. Activitats divulgatives i formatives paral·leles

7.1. Testings fotogràfics de Biodiversitat.

Atès que un dels objectius d'aquest projecte

és la recuperació dels paisatges en mosaic

que afavoreixen la biodiversitat, es plantegen

una sèrie d'activitats per al monitoratge de la

biodiversitat que servirà per identificar

l’efecte del projecte a mesura que avança.

Amb la col·laboració de la Plataforma ciutadana Biodiversidad Virtual es pretén

realitzar diferents testings, establint un Punto BV (Punto de Biodiversidad Virtual) on es

registren totes les espècies trobades per a l'avaluació dels índexs de biodiversitat en el

transcurs del projecte.

Aquest mètode és un dels més ben considerats, donat el respecte a la biodiversitat,

seguint un codi ètic fotogràfic i sense manipulació de cap tipus que pugui influir en el

seu correcte desenvolupament. A més, té una infinitat de possibilitats didàctiques, ja

siguin concursos per a adults o nens, exposicions de la biodiversitat local, tallers i

cursos de fotografia de natura o el simple fet de donar a conèixer als participants la

biodiversitat que alberguen els boscos del nostre territori.

7.2 Cursos de temàtica ambiental i agroecològica

Un dels objectius del projecte és la difusió i conscienciació ambiental i agroecològica.

Per aquest motiu es realitzaran diversos cursos al llarg dels anys que incidisquen en

aquestes temàtiques. Els cursos poden modificar-se cada any depenent de l’acollida

que tinguen i la disponibilitat de les persones que el realitzen. Atenent a les

característiques de la finca i del projecte els cursos que es proposen són els següents:

I. Cursos de temàtica ambiental:

• Curs de realització de caixes nius.

• Curs de flora.

• Cursos de fauna.

• Cursos de gestió del paisatge amb una estructura de mosaics.

II. Cursos de temàtica agroecològica:

• Cultiu de l’ametller ecològic.

• Poda de l’ametller.

7.3 Voluntariats agroambientals i activitats amb xiquetes i xiquets

Una de les millors formes de donar a conèixer i al mateix temps posar en funcionament

el Projecte Mosaics de Vida és mitjançant el voluntariat agroambiental.

En aquest tipus de voluntariat, les persones assistents passen uns dies envoltades de

natura i treballen per dur endavant aquest projecte. Encara que d’entrada pot semblar

difícil aconseguir l’atenció d’un públic que “treballa debades”, la realitat és totalment

diferent. És cert que es treballa, però a canvi s’ofereix allotjament, menjar,

experiències, contacte amb la natura, desconnexió dels quefers diaris, contacte amb

noves persones, i a més a més, el voluntariat és una forma barata i directa d’obtenir

nous coneixements i pràctica en temes d’interés, en aquest cas, en tècniques

d’agricultura, del medi forestal i del medi ambient.

Si a açò li sumem l’escassa oferta al País Valencià d’aquest tipus d’activitat, és ben segur

que és una aposta de futur segura, que a més ajuda a crear consciència.

D’altra banda, és ben sabut que el futur del planeta passa per les mans dels i les més

menuts i menudes. Per tant, encara que moltes vegades no poden desenvolupar totes

les tasques d’un voluntariat, sí que en poden realitzar algunes (com la plantació

d’espècies d’interés) i es poden complementar amb altres.

Les activitats relacionades amb el medi ambient per a xiquets i xiquetes estimulen la

seua curiositat i augmenten la seua sensibilitat cap a temàtiques que d’altra banda

quedarien oblidades, és més, fins i tot poden aportar inquietuds als seus pares.

Poden complementar-se amb el voluntariat, de manera que es creen jornades aptes

per a tota la família; també es podrien integrar en les escoles de la zona, ajudant així a

valoritzar un patrimoni que, moltes vegades, pot resultar oblidat encara que es té al

costat de casa.

7.4 Turisme i visites guiades

La Serra d’Espadà és estimada per nombrosos/es senderistes, que gaudeixen cap de

setmana rere cap de setmana de les seues rutes meravelloses, els seus paisatges únics i

la quietud dels seus pobles.

Aprofitar aquest tiró turístic pot ser una aposta de futur per al projecte Mosaics de

Vida.

Es pot tractar de recuperar, o crear de noves, algunes rutes que passen pel projecte i el

done a conèixer als caminants. Donat que venen de tot arreu, la difusió serà ampla,

ràpida i efectiva. La zona té molt de potencial, i es poden fer visites guiades: parlant

dels ametlers i de l’agricultura tradicional, dels aprofitaments forestals de les suredes

que l’envolten, es pot visitar el castell... El despoblat que envolta l’indret li dóna un

punt màgic que també es pot aprofitar.

Fins i tot, es pot plantejar fer un turisme de producció: quan l’ametlla es puga recollir,

es poden organitzar jornades de recol•lecció i preparació manual de l’ametlla, amb el

“premi” de poder dur a casa l’ametlla.

Com es veu, el nombre de possibilitats és molt elevat; simplement cal començar per la

recuperació de camins.

Bibliografia

Bengtsson, J., Ahnström, J. & Weibull, A. C., 2005. The effects of organic agriculture on

biodiversity and abundance: a meta-analysis. Journal of applied ecology, Volumen

42(2), pp. 261-269.

Blondel, J., 2006. The ‘design’of Mediterranean landscapes: a millennial story of

humans and ecological systems during the historic period. Human Ecology, Volumen

34(5), pp. 713-729.

Loinaz, G. R., 2004. Biodiversidad y Paisaje: una estrecha relación. Sustrai: revista

agropesquera, (68), pp. 49-52..

Rescia, A. J., Willaarts, B. A., Schmitz, M. F. & Aguilera, P. A., 2010. Changes in land uses

and management in two Nature Reserves in Spain: Evaluating the social–ecological

resilience of cultural landscapes. Landscape and Urban Planning, Volumen 98(1), pp.

26-35.

Recursos WEB

http://www.citma.gva.es/ca/web/medio-natural/el-territorio-forestal-de-la-comunitat-

valenciana

http://www.ugr.es/~rnm220/ingles/PDF/CamGlBosque13.pdf

Anex 1- Objectius i actuacions per al període 2016-2017 en lafinca del Castell de Jinquer.

Objectius:

1- Difondre el projecte als actors locals i buscar sinergies.

2- Començar la transició del cultiu del ametller a una gestió agroecològica.

3- Començar amb la reforestació d’espècies forestals autòctones.

4- Començar la diversificació de la finca d’ametllers.

5- Difusió de la biodiversitat de la finca.

6- Voluntariat agro-ambiental

7- Anàlisis de la situació de partida de la finca (biodiversitat i sostenibilitat de la

producció agrària).

Actuacions per a cada objectiu

Objectiu 1: Difondre el projecte als actors locals i buscar sinergies.

Actuació 1 - Implicació i recerca de sinergies amb els actors locals

Reunions amb els agents locals i altres agents externs, per implicar-los en el projecte i buscar

sinergies (cooperació):

1. Antic gestor de la finca. Buscar acord d’intercanvi d'ametles per feines del camp (poda,

desbrossadora, tractor, etc.).

2. Ramader veí. Oferir les terres com a zona de pastura.

3. Ajuntament d’Alcúdia de Veo. Informar sobre el projecte i informar-se sobre les

infraestructures disponibles del poble, possibilitat de realitzar cursos en el poble, etc.

4. Caçadors. Buscar cooperació per a l’establiment de zones de cultius herbacis extensius.

5. Avinença. Assessorament en la cerca d’ajudes a la custòdia, subvencions, etc.

6. Biodiversitat Virtual. Cooperació per a la monitoratge de l'evolució de la biodiversitat en la

finca. Testings fotogràfics (s’especifica posteriorment).

Objectiu 2: Començar la transició del cultiu del atmeller a una gestió

agroecològica.

Actuació 1- Eliminació total de l’ús d’agroquímics (Pesticides, fertilitzants químics

de síntesi i herbicides) en la finca.

Actuació 2- Gestió alternativa de la flora arvense (“males herbes”):

a- Desbrossar mitjançant ramat del veí. Es farà una gestió conjunta amb el ramat del veí

en aquells bancals que es dissenyen per aquest fi.

c- Desbrossadora manual de fil.

Actuació 3- Poda dels ametller mitjançant curs de poda.

Objectiu 3: Començar amb la reforestació d’espècies forestals autóctones.

Actuació 1- Plantació de Espècies forestals d’alt valor ecològic (carrasques, aurons o

roures) en els bancals que no siguin òptims per al cultiu del atmeller (bancals

estrets).

Actuació 2- Reforestació de marges amb espècies autòctones de matollar i arbres

forestals per evitar l’erosió.

Objectiu 4: Començar la diversificació de la finca d’atmetllers.

Actuació 1- Diversificació de la finca d’ametlers amb altres arbres fruiters.

Introducció d’altres arbres fruiters adaptats a les condicions del secà (cirerers, pruneres,

garrofera, entre d’altres).

Actuació 2- Creació de zones amb plantes aromàtiques i mel•líferes

Objectiu 5: Difusió de la biodiversitat de la finca.

Actuacio 1- Testings fotogràfics de Biodiversitat.

Amb la col·laboració de la Plataforma ciutadana Biodiversitat Virtual es pretén realitzar

diferents testings, establint un punt BV (punt de Biodiversitat) on es registren totes les espècies

trobades per a l'avaluació dels índexs de biodiversitat al transcurs del projecte.

Aquest mètode és un dels més ben considerats, donat el respecte a la biodiversitat, seguint un

codi ètic fotogràfic i sense manipulació de cap tipus que pugui influir en el seu correcte

desenvolupament. A més, té una infinitat de possibilitats didàctiques, ja siguin concursos per a

adults o nens, exposicions de la biodiversitat local, tallers i cursos de fotografia de natura o el

simple fet de donar a conèixer als participants la biodiversitat que alberguen els boscos del

nostre territori .

Objectiu 6: Voluntariat agro-ambiental

Actuacio 1-Voluntaritat agro-ambiental.

Es realitzarà un voluntariat agro-ambiental per a avançar en les activitats propostes per a la

gestió de la finca.

Objectiu 7: Anàlisis de la situació de partida de la finca.

Actuacio 1- Estudi de la flora de la finca.

Actuació 2- Estudi de l’avifauna de la finca.

Actuació 3- Anàlisi de la sostenibilitat de les pràctiques agrícoles utilitzades fins al

moment.