TOTS ELS CAMINS DE ROND

COSTA COSTA Xavier Blancafort Pujols

DA DE LA

BRAVABRAVADE PORTBOU A BLANES

20 RUTES

Per a totes

les edatsTE

XT DE

MOSTR

A

C

Aquest llibre

CAMINS

e no podrà ser

Del dissen

C

DE RON

Xavier

reproduït, ni t

Tot

ny, text i fotog

Carrer Lleida

www.xavie

xavier

Prime

Dipòsi

NDA DE L

Blancafo

totalment ni pa

ts els drets rese

------------

rafies: ©Xavie

15, 08552 Tar

erblancafort.ne

r.blancafort@y

era versió: Ab

it Legal: B-146

LA COST

ort Pujols

arcialment, sen

ervats.

er Blancafort P

adell (Catalun

et/ebooks.htm

yahoo.es

ril 2012.

682-2012.

TA BRAV

nse el previ per

Pujols, 2012.

nya)

VA

rmís de l’autorr.

TEXT

DE MOS

TRA

NOTA DE L’AUTOR

La intenció d’aquest llibre és facilitar la descoberta dels racons més bonics de la Costa Brava, tot

passejant pels seus Camins de Ronda, proposant una vintena d’excursions aptes per a tothom. Totes

estan ben senyalitzades o, en el cas que no sigui així, no tenen pèrdua possible. És per aquest motiu

que les ressenyes són més aviat breus, però sempre amb totes les indicacions bàsiques necessàries.

Pels més caminadors, que no en tinguin prou amb la caminada descrita, o els que, com vaig fer jo al

seu dia, vulguin fer tota la Costa Brava de nord a sud (o de sud a nord), en l’apartat “Per allargar

l’excursió”, també trobaran la manera de fer-ho.

Les caminades les vaig fer entre el 2009 i el 2011, si bé, a principis del 2012 vaig tornar a recórrer o

revisar els punts que podien ser conflictius o que podrien haver canviat, per tal que la informació fos

del tot actualitzada i real.

La meva motivació gairebé mai és la d'arribar enlloc, sinó la de gaudir del camí, parant, si convé, ara

a contemplar una papallona, ara una flor, ara una vista especialment bonica... una cosa que, al meu

parer, molts obliden, obsessionats a pujar sempre més amunt o més ràpid o arribar sempre més lluny.

Es per aquest motiu que enlloc s’indica la durada aproximada de les excursions. El que si no canvia

mai, però, és la distància i la pujada acumulada, i a partir d’aquí, com faig jo, cadascú pot calcular el

que pot tardar a fer-les d’una manera molt més efectiva.

A l’apartat “Amb nens” s’indica quines de les sortides poden ser més adequades, a vegades amb

algun consell pràctic. Aprofito, però, per demanar disculpes als pares si m’he pogut deixar alguna

cosa, d’entrada perquè no tinc fills, no he fet les caminades amb nens i quan vaig començar a

caminar pels Camins de Ronda poc m’imaginava que acabaria escrivint aquest llibre.

M’ha semblat oportú, també, incloure un apartat “D’interès” en què es recomana la visita d’alguns

llocs, per complementar les rutes proposades i conèixer una mica millor la història, la cultura i el

patrimoni de la Costa Brava, si més no en part. Sóc conscient que són pocs punts i que me n’he

deixat molts, segurament igual d’interessants (o més, segons els gustos particulars de cadascú).

Sigui com sigui, espero que amb l’ajuda d’aquest llibre, com vaig fer jo, tothom pugui gaudir d’uns

paisatges espectaculars, que sovint tenen res o poc a envejar a d’altres grans paisatges del món.

Finalment, vull agrair a l’Isa i en Salvi els seus comentaris i apreciacions que han servit, sense cap

mena de dubte, a millorar aquest llibre. Tot i que si hi ha algun error és exclusivament meu.

Bones caminades!!!

Xevi

TEXT

DE MOS

TRA

INTRODUCCIÓ

2

1

2

Els camins de ronda deuen el seu nom a les rondes o guàrdies que han fet, tradicionalment, les

patrulles, resseguint la línia de la costa per a vigilar el contraban i el trànsit d’embarcacions.

Malgrat això, molts d’aquests camins ja existien anteriorment, sent els camins que usaven els

pescadors per anar a pescar, tornar a casa en cas d’haver-se de refugiar per la mala mar o en cas

de naufragi. Actualment molts d’ells s’han recuperat o s’intenten recuperar, potenciant-ne,

també, el seu ús com a recurs turístic i recreatiu. Sigui com sigui, els Camins de Ronda

permeten descobrir no una, sinó quatre Costa Braves ben diferents, cadascuna amb les seves

particularitats, però totes d’una gran bellesa:

Entre Portbou i Roses els Pirineus moren al mar, sent el cap de Creus el seu

extrem més oriental. A grans trets, en aquesta zona hi predominen les roques

metamòrfiques, com els marbres del Cap Norfeu, les pissarres, llicorelles i

esquistos de Cadaqués o els gneis del Port de la Selva. Aquí el litoral és extremadament abrupte,

d'aigües profundes, amb abundants illots, altíssims penya-segats i cales amagades, a vegades

només accessibles des del mar. Al Cap de Creus, dotat d’una configuració geològica singular i

amb estructures i afloraments que formen un conjunt únic al món, l’efecte de la tramuntana ha

fet que hi apareguin formes d’erosió capricioses i ha transformat el paisatge d’una manera molt

especial, sovint donant a les seves roques formes ben curioses i boniques.

La seva geologia i el fet que hagi estat, també, una zona tradicionalment castigada pels incendis,

ja que els pastors la cremaven periòdicament per a obtenir millors pastures, ha fet que el seu

paisatge predominant hi siguin les màquies i brolles (matollars) de brucs i estepes, sovint amb

ben pocs arbres. Les espècies arbustives més freqüents en aquest paisatge són el llentiscle

(Pistacia lentiscus), el càdec (Juniperus oxycedrus), el bruc boal (Erica arborea), el bruc

d’escombra (Erica scoparia), l’estepa negra (Cistus monspeliensis), l’estepa borrera (Cistus

salviifolius), l’estepa blanca (Cistus albidus) i l’argelaga negra (Calicotome spinosa).

Les rutes 1 a 7 recorren aquest tram de costa.

De l’Escala a l’Estartit és el massís del Montgrí qui entra en contacte amb la

Mediterrània. Aquest massís càrstic és un aflorament de roca calcària elevat per

una falla que es va formar al mateix temps que els Pirineus, durant l’orogènia

alpina. A ran de mar hi predominen els penya-segats, amb algunes cales de mides modestes

(com cala Calella, cala Pedrosa o cala Ferriol), amb l’única excepció de cala Montgó, al nord.

La singularitat de la seva la morfologia càrstica (amb sòls bàsics, en contraposició al més àcids

que trobem a nord i sud), conjuntament amb les particularitats del seu relleu i un sòl magre i

pedregós, fan que el massís del Montgrí presenti unes característiques florístiques peculiars ben

TEXT

DE MOS

TRA

INTRODUCCIÓ

3

3

4

diferents a les de la resta de la Costa Brava. Aquí hi predominen les garrigues de garric

(Quercus coccífera), a vegades sota repoblacions de pinedes de pi blanc (Pinus halepensis),

sovint acompanyades amb altres espècies, com les gatoses (Ulex parviflorus), les argelagues

(Calycotome spinosa), l’estepa blanca (Cistus albidus), la farigola (Thymus vulgaris), el romaní

(Rosmarinus officinalis) o l’espígol (Lavandula latifolia), entre altres.

Les rutes 9 i 10 recorren aquest tram de costa.

Entre Pals i Blanes hi trobem diversos massissos de poca alçada i aïllats entre

ells: l’Ardenya, encaixada entre els rius Tordera i Ridaura, les Gavarres, entre el

Ridaura i el Ter, i les muntanyes de Begur, separades de les Gavarres per la vall

de l’Aubi. Tots ells formen part de la serralada Litoral Catalana i tenen en comú un mateix

origen geològic. Formen part de l’aflorament de roques granítiques més important del país i el

seu relleu actual es degut a les distensions del terreny que van tenir lloc després de l’orogènia

alpina, quan es van formar els Pirineus.

Les roques granítiques, que solen donar sòls sorrencs de sauló, fan que la vegetació

predominant en aquestes serralades sigui la de les brolles amb suros (Quercus suber), pi blanc

(Pinus halepensis), pi pinyoner (Pinus pinea ) i pi pinastre (Pinus pinaster). Les espècies més

abundants dels seus sotaboscos són el bruc boal (Erica arborea), el bruc d’escombra (Erica

scoparia), el cirerer d'arboç (Arbutus unedo), la gatosa (Ulex parviflorus), l'aladern de fulla

estreta (Phyllirea angustifolia) o el cap d'ase (Lavandula stoechas), entre altres.

Les rutes 13 a 20 recorren aquest tram de costa.

Entre tots aquest massissos hi desemboquen diversos rius que donen lloc a

amples planes fluvials (com les de la Muga i el Fluvià, entre el Cap de Creus i el

Montgrí, la del Ter, entre el Montgrí i les Gavarres, la del Ridaura, entre les

Gavarres i l’Ardenya, i la de la Tordera, entre l’Ardenya i el Montnegre).

És en aquests punts on la presència humana ha estat tradicionalment més intensa i el paisatge ha

estat més modificat, principalment convertint les fèrtils planes en camps de cultiu. Abans

d’aquesta transformació, però, en aquestes zones hi predominaven aiguamolls i llacunes,

especialment al costat del mar. Molts han desaparegut o han vist reduïda considerablement la

seva extensió, afortunadament, però, encara en queden algunes mostres prou importants o

destacables, com són els Aiguamolls de l’Empordà, el Ter Vell i els aiguamolls de Pals.

Les rutes 8, 11 i 12 recorren aquestes planes.

TEXT

DE MOS

TRA

INTRODUCCIÓ

4

CALA SA SABOLLA 

TEXT

DE MOS

TRA

INTRODUCCIÓ

5

Com usar aquesta guia?

Totes les rutes que es proposen en aquesta guia no tenen pèrdua possible. Amb les indicacions

que s’hi donen, i amb l’ajuda del petit mapa que les acompanya, doncs, n’hi hauria d’haver prou

per fer-les sense cap mena de complicació.

Els punts d’inici i final de la ruta, si no coincideixen, sempre estan a llocs fàcilment

accessibles en cotxe o autocar, amb aparcaments més o menys propers. Quan aquests

punts estan al centre de les poblacions, en general, també, estan més o menys a prop

de terminals d’autobusos i/o de parades de transport públic.

Pràcticament totes les rutes proposades en aquesta guia estan senyalitzades, ja que la majoria

formen part de xarxes de camins més grans. Seguint els criteris europeus, les marques que hi

trobarem, en general de pintura, seran:

Marques blanques i vermelles, que corresponen a

GRs, sigles que designen els senders de Gran

Recorregut, és a dir, senders senyalitzats de més de 50

km i utilitzat principalment per excursionistes.

Marques blanques i grogues, que corresponen a PRs,

sigles que designen un sender de Petit Recorregut, és a

dir, un sender senyalitzat d'entre 10 i 50 km i utilitzat

principalment per excursionistes.

Marques blanques i verdes, que corresponen a SLs,

sigles que designen un Sender Local, és a dir, un

sender senyalitzat de no més de 10 km, ubicat

preferentment sobre camins tradicionals, que sol ser circular i és utilitzat principalment per

excursionistes i públic en general.

Tots aquests senders són mantinguts per les federacions excursionistes locals de cada tram, amb

el que sovint es poden trobar-ne alguns de molt ben marcats, amb d’altres en què les marques hi

són més escasses o estan una mica més esborrades (encara que, val a dir, en general solen estan

ben senyalitzats).

TEXT

DE MOS

TRA

6

Sovin

n

vega

estar

cami

pode

desa

solen

Cons

referè

Els cr

- Mol

- Fàc

meny

- Mitj

de 30

Final

belles

però:

A

camin

vegades r

Sigui qui

els tra

vorere

urbans

nt trobarem,

o esmentar-l

ades, per le

tombats o es

ins poc marc

en ser de gran

avantatge que

n ser útils a n

cients que la

ència a punts

riteris per de

lt fàcil: excu

il: excursió m

ys de 300 m)

tjana: excurs

00 m).

lment, en cad

sa del tram,

- Cor

- So

casti

- Tra

IN

A vegades, ta

ns de ronda,

reforçades p

in sigui el tip

ams de send

es i carretere

.

també, carte

los quan hem

s inclemènc

sborrats. En

cats, podem t

n ajuda, espe

e poden desa

no ser que es

a majoria de

s cardinals, in

efinir el grau

ursió curta (al

més aviat cu

.

sió més llarg

da caminada

malgrat que

rresponen a t

olen correspo

igats però am

ams força o m

NTRO

ambé, podem

, en general,

er fites.

pus de marqu

er més natur

es, o, fins i

ells o senyals

m pogut, ja q

cies del temp

altres casos,

trobar-los sen

ecialment a l

aparèixer fàc

tingui molt c

e gent no su

ndicant els c

de dificultat

l voltant de 5

urta (menys d

a (més de 10

a s’hi trobar

e això respo

trams poc o

ondre a tram

mb elements d

molt castigat

ODU

m trobar altr

, solen ser m

ues, generalm

rals, i sobre

tot, alguns m

s verticals, to

que, tot i que

ps o el van

especialmen

nyalitzats am

l’hora de trob

cilment i en e

clar el camí a

urt a caminar

canvis de dire

t de les excur

5 Km) i molt

de 10 Km) i/

0 Km) i/o am

an unes estr

on a un crite

gens castigat

ms més o me

de gran inter

ts per les urb

UCCI

res tipus de

marques de p

ment les trob

senyals de t

murs o paret

ot i que hem

e no és habit

ndalisme, pod

nt si decidim

mb fites de p

bar camins p

el cas de cre

a seguir.

r amb una b

ecció fent ref

rsions propo

t planera (am

o més o men

mb desnivell

relles que vo

eri totalment

ts per les urb

enys castiga

rès històric, c

anitzacions.

IÓ

marques, qu

pintura grog

arem sobre a

transit, farol

ts en els tra

m preferit

tual, a

den

m allargar la r

edra. Aquest

poc fresats, p

euaments de

brúixola, tam

ferència a dr

sades han es

mb desnivells

nys planera (

ls més o men

olen indicar

subjectiu. E

banitzacions.

ats per urban

cultural o nat

ue al voltan

gues o blanqu

arbres o pedr

es, al terra d

ams més

ruta proposad

tes fites a ve

però tenen la

camins, no

mbé s’ha evit

eta i esquerr

stat els següe

s poc importa

(amb desnive

nys grans (d

la major o m

En línies gen

.

nitzacions, o

tural.

nt dels

ues, a

res, en

de les

da per

egades

a

tat fer

a.

ents:

ants).

ells de

de més

menor

nerals,

o molt

TEXT

DE MOS

TRA

INTRODUCCIÓ

7

Llegenda dels mapes:

TEXT

DE MOS

TRA

ÍNDEX

8

RU

TA

COLERA – LLANÇA

FÀCIL

7 Km (només anada)

250 m de desnivell

RU

TA

LLANÇA – PORT DE LA SELVA

FÀCIL

9 Km (només anada)

170 m de desnivell

RU

TA

PORT DE LA SELVA -AIGUADOLÇ

MOLT FÀCIL

5.6 Km (anar i tornar)

360 m de desnivell

RU

TA

CALES DEL CAP DE CREUS

FÀCIL

8.6 Km (anar i tornar)

225 m de desnivell

RU

TA

CAP DE CREUS - CADAQUÉS

FÀCIL

9 Km (només anada)

170 m de desnivell

RU

TA

CADAQUÉS – CALA NANS

MOLT FÀCIL

7.7 Km (anar i tornar)

140 m de desnivell

RU

TA

CALA JÓNCOLS - ROSES

MITJANA

14 Km (només anada)

450 m de desnivell

RU

TA

AIGUAMOLLS DE L’EMPORDÀ

FÀCIL

8.7 Km (anar i tornar)

Desnivell inapreciable

RU

TA

SANT MARTÍ – CALA MONTGÓ

FÀCIL

10.8 Km (només anada)

250 m de desnivell

RU

TA

CALA MONTGÓ – L’ESTARTIT

MITJANA

11.6 Km (només anada)

550 m de desnivell

2

1

3

4

5

6

7

8

9

10

TEXT

DE MOS

TRA

ÍNDEX

9

RU

TA

EL TER VELL

MOLT FÀCIL

6.9 Km (circular)

Desnivell inapreciable

RU

TA

DUNES I AIGUAMOLLS DE PALS

MOLT FÀCIL

5.7 Km (només anada)

Desnivell inapreciable 1

RU

TA

PALS - SES NEGRES

MOLT FÀCIL

4.8 Km (anar i tornar)

170 m de desnivell

RU

TA

TAMARIU - CALELLA

MITJANA

7.5 Km (només anada)

525 m de desnivell

RU

TA

CALELLA - PALAMÓS

MITJANA

8.8 Km (només anada)

400 m de desnivell

RU

TA

CALONGE – PLATJA D’ARO

MOLT FÀCIL

3.5 Km (només anada)

180 m de desnivell

RU

TA

PLATJA D’ARO – SANT FELIU

FÀCIL

9.4 Km (només anada)

410 m de desnivell

RU

TA

TOSSA – CALA POLA

FÀCIL

5 Km (anar i tornar)

175 m de desnivell 1

RU

TA

TOSSA – LLORET

MITJANA

13.1 Km (només anada)

750 m de desnivell

RU

TA

LLORET - BLANES

MITJANA

10 Km (només anada)

525 m de desnivell

11

12

13

14

15

16

17

18

19

20

TEXT

DE MOS

TRA

Ruta 1 C

10

El camí.

Col

pont groc, ju

el sender s’

desnivell re

senyalitzat a

Port de Joa

construcció

Plat

altre cartell

l’esquerra, s

Cal

sempre a to

Cal

vermelles d

bàsicament

La tornada

Pel mateix

(en total uns

Entre les 2

que la freqü

Per allarga

- Es pot en

desnivell de

- Fins a cala

Amb nens.

Ideal, sense

vigilar que n

1 COL

Tra

Platges i cal

Kilòmetre

lera – Platja

ust a l’altra b

’enfila fins a

elativament im

amb marque

an, passada

ens haurem

tja de Garbe

l d’on surt u

seguint més

a del Borró G

car del mar,

a Bramant -

del GR-92, q

urbà (sovint

a.

camí, si bé l

s 2 km meny

localitats (i

üència és més

ar l’excursió

nllaçar amb e

e 300 metres

a Rovellada,

e complicaci

no es mullin

LER

m curt, però

les freqüent

es: 7.0 (nom

de Garbet. A

banda del po

a la punta de

mportant del

es grogues (m

una tanca i

de desviar a

t – Cala del

un corriol qu

o menys pel

Gran – Cala

que ressegue

Llança. Poc

que ja no d

t passant per

la podrem es

ys, tot i que a

Portbou) hi

s aviat baixa

ó.

el tram segü

més, només

pels carrers

ions. Només

els peus a la

RA -

ò molt bonic

tades a l’esti

més anada). P

Al final del p

ort, diferents

els Frares, p

l camí. En to

més aviat esc

entrant en u

a la dreta, cap

Borró Gran

ue s’enfila u

costat del m

Bramant. A

eixen el Cap

c després de

deixarem fins

carrers o pel

scurçar segu

amb 25 metre

ha servei d

a.

üent, o come

s anada. Nom

de Colera, to

haurem de

a zona de Por

- LLA

c i poc castig

iu, però sens

Pujada acum

passeig de C

cartells indiq

er anar baix

ot cas, cal seg

cadusseres). N

una pineda p

p al mar.

n. Passat el re

una mica, ca

mar. Senyalitz

la cala del B

Ras, amb un

e la bonica c

s a Llança,

l costat de la

uint el GR-92

es més de pu

’autobusos (

ençar-la a Po

més cal seguir

ot i que no v

vigilar una

rt de Joan...

AN

gat per les u

se les aglom

mulada: 250 m

Colera (miran

quen l’inici d

xant després

guir sempre

Només haur

per un camí

estaurant, ca

ap a la carr

zat amb marq

Borró deixem

n mirador am

cala Bramant

en un tram

a carretera).

2, que “retall

ujada acumul

(www.sarfa.c

ortbou (de P

r les marque

al massa la p

mica en els

o no.

NÇA

urbanitzacio

eracions d’a

m. Dificulta

nt el mar a la

del Camí de

fins a la cal

el camí que

em de fer at

í de carro: a

ap al final de

etera, per de

ques blanque

m el GR i seg

mb bones vist

t, retrobem l

que de seg

la” el Cap R

lada).

com) i tren (

Portbou a Co

s del GR-92)

pena.

penya-segat

A

ons.

altres llocs.

at: Fàcil.

a dreta), pass

Ronda. A pa

la de Garbet

va més a pro

enció abans

a l’alçada d

e la platja, tr

esviar-se de

es i vermelle

guim els corri

tes. Marques

les marques

guida es con

Ras i la Punta

(www.renfe.

olera són 4.0

).

ts de punta

sat un petit

artir d’aquí

t, en l’únic

op del mar,

d’arribar a

’una petita

robarem un

seguida a

s (GR-92).

iols, també

s grogues.

blanques i

nverteix en

a del Frare

com), tot i

0 Km i un

del Frare i

TEXT

DE MOS

TRA

COLERA - LLANÇA

11

Port de Joan

Cap Ras i Cala Rastell

Punta del Frare

TEXT

DE MOS

TRA

50

també

Brava

plujo

300 d

totes

i plat

platg

practi

Cal te

on so

ens p

Cal te

exem

casa.

avisa

C

é a les de G

a, i Figueres,

é

sos els de la

dies a l’any d

tenen les sev

tges desertes

es, però tam

icar altres es

enir en comp

ovint bufa la

pot arruïnar a

enir present,

mple, no costa

Durant aqu

ar als bomber

Te

Bo

Em

CON

Com arr

Dels aero

cap a les

www.sarf

El Tren a

Girona, on hi

, amb enllaço

Millor è

El clima

uns hiv

agradable

és relativam

a primavera i

de mitjana).

ves avantatg

, sense la ge

mbé ho podem

sports aquàtic

pte, també, e

tramuntana (

alguna excurs

també, que a

Foc

Val la pe

risc d’inc

sinó aban

bosc. Qu

a res assegur

est mesos, ta

rs, sovint una

elèfon d’em

ombers (focs

mergències m

NSEL

ibar-hi

oports i/o les

principals c

fa.com).

arriba a les p

i ha enllaços

os a la major

època

a de la Costa

verns suaus

es gràcies a

ment baixa, de

i la tardor (e

Així doncs,

es i desavan

entada de l’e

m aprofitar p

cs.

specialment

(vent del nor

sió.

algunes excu

ena recordar

cendi és alt,

ns si és any

alsevol gusp

rar-nos que h

ambé, si vei

a ràpida actu

mergències

s i rescats)

mèdiques

LS P

s ciutats de G

ciutats de la

poblacions d

s en bus amb

ria de poblac

a Brava és tí

i uns estiu

les marinad

e 500 a 800

encara que la

qualsevol èp

tatges. A l’h

stiu. A l’esti

per banyar-no

a l’hivern i a

rd, fred i sec)

ursions no le

r que ens pa

especialme

de sequera,

pira pot origin

hem apagat

iem algun fo

uació és la mi

1

RÀC

Girona o Bar

costa catala

de Blanes, L

b gairebé tot

cions del nord

ípicament m

us caloroso

es, vent del

mm segons

a majoria de

poca és bona

hivern tindrem

iu, en canvi,

os, fer snork

a l’Alt Empo

), amb una fo

s podrem fer

ssejarem per

nt els mesos

està prohibit

nar un incen

bé la cigarre

oc o alguna c

illor manera

12

CTIC

rcelona surte

ana (www.ba

Llança, Coler

tes les pobla

d.

editerrani i e

os (sovint a

mar). La plu

s la zona, sen

dies són sol

a per fer les r

m l’oportuni

trobarem m

kel, alguna ex

ordà (al nord

orça fins al p

r en dies de m

r una zona m

s d’estiu. De

t fer qualsev

di tràgic, si s

eta i endur-n

columna de

que el foc no

S

en autocars o

arcelonabus.

ra i Portbou

acions de la

es caracteritz

amb temper

uviositat tam

nts els meso

lejats, amb m

rutes proposa

itat descobrir

és gent a cam

xcursió en c

d), que és una

punt que a ve

mala mar.

mediterrània

e març a oc

vol mena de

som fumador

nos la burilla

fum sospito

o s’escampi.

o trens

com i

, però

Costa

za per

ratures

mbé hi

os més

més de

ades, i

r cales

mins i

aiac o

a zona

egades

on el

ctubre,

foc al

rs, per

cap a

osa cal

TEXT

DE MOS

TRA

Caste

(Toss

les i

Princ

Mare

altern

platja

(Pals)

Plane

Vallp

cala B

(www

hi ha

de la

Torro

Tossa

C

ell (Palamós)

sa de Mar), C

illes Medes

cesa entre P

esme, Blanes

nativa, podem

Nu

B

B

(

a del Cortal

), platja de l'

es (Sant Anto

presona, (San

Boadella (Llo

w.aquadiver.

a centres de b

a Selva, Ca

oella de Mon

a de Mar, Llo

CON

), Sant Pol i

Canyelles (Ll

Creuers

Una altra m

tot retornar

creuers que

i Cadaqué

alafrugell i

s i Tossa d

m provar Tel

udisme

En general

rava, a més,

Borró (Llançà

Cadaqués), c

de la Vila

'Illa Roja (Pa

oni de Calon

nt Feliu de G

oret de Mar)

Parc aquàt

A l’estiu n

aquàtics. A

AquaBrava

com) i Wate

Submarini

Els fons ma

si bé el seu

busseig distr

adaqués, Ro

ntgrí, Begur,

oret de Mar i

NSEL

de Can Crist

loret) i Blane

manera de co

r al punt de s

e operen a la

és (www.cre

Empúries (w

de Mar (ww

la Marinera d

l està tolerat

hi ha una v

à), cales Tav

cala Murtra

(Sant Pere

als), cala Ro

nge), cala Can

Guíxols - San

),

tics

nens, i no ta

A la Costa

a a Roses

er World a Ll

isme

arins de la C

u destí estrell

ribuïts per pr

oses, Empur

Tamariu, L

i Blanes (llis

LS P

tos (Platja d’

es.

ompletar la n

sortida, pot s

a zona. Mare

euers-mareno

www.marina

ww.dofijetboa

de Palamós (

t a cales i ra

vintena de pl

vallera, Fredo

(Roses), pla

Pescador), p

oca Bona o C

nyers (Platja

nta Cristina d

an nens, s’h

Brava en tr

(www.aqua

loret de Mar

Costa Brava s

la són les ill

ràcticament t

riabrava (C

Llafranc, Cale

stat dels cent

RÀC

’Aro), Sant F

nostra excurs

ser usant alg

e Nostrum i

ostrum.com

aprincess.com

ats.com). Si

(www.telama

acons més o

atges recone

osa, Jugadora

atja de Can C

platja del Ri

Cap de Plane

a d'Aro), cala

d'Aro), platja

ho passaran

robarem tres

abrava.com),

(www.water

són ideals pe

les Medes, si

totes les sev

astelló d’Em

ella de Palaf

res a www.c

CTIC

Feliu de Guíx

sió i/o, en al

guna de les e

Nautilus fan

i www.nau

m), i Dofí J

volem algu

arinera.es).

o menys tran

egudes: cala

a, s’Alqueria

Comes (Cas

iuet (L'Escal

s (Calella), c

a del Senyor

a d'En Carles

molt bé en

s, repartits “

Aquadiver

rworld.es).

er a la pràctic

ituades a l’E

ves poblacion

mpúries), l’

frugell, Palam

costabrava.or

S

xols, Mar M

lguns casos,

empreses de

n excursions

utilus.es), M

Jet Boats en

una excursió

nquils. A la

Pi (Portbou)

a, sa Conca i

stelló d'Empú

la), platja de

cala de les R

Ramon i pla

s (Tossa de M

algun dels

“estratègicam

r a Platja

ca d’aquest e

Estartit. Tot i

ns: Llançà, e

Escala, l’Es

mós, Platja d

rg).

53

enuda

fins i

mini-

s entre

Marine

ntre el

ó més

Costa

), cala

i Nans

úries),

e Pals

Roques

atja de

Mar) i

parcs

ment”:

d'Aro

esport,

i això,

el Port

startit,

d’Aro,

3

TEXT

DE MOS

TRA

20 excursions per descobrir

Costa Brava, tot passejant

els racons més bonics de la

pels seus camins de ronda

TEXT

DE MOS

TRA