Motricidad

MANIFESTACIONS BÀSIQUES DE LA MOTRICITAT

CAPÍTOL 1. DE LA HISTORIA A LA ACTUALITAT. -L’activitat física com tota manifestació motriu orientada a la seva exercitació, optimització i perfeccionament. -La educació física com el tractament pedagògic de les conductes motrius.-L’esport com una configuració social que adquereixen determinades manifestacions motrius. -Motricitat tota manifestació de la dimensió corporal humana de caràcter cinètic, simbòlic i cognoscitiu.

Cinètic: unitat bàsica de la motricitat Simbòlic: expressió corporal del pensaments i coneixements. Cognoscitiu: la motricitat es subjacent a tot tipus de desenvolupament cognoscitiu i

d’aprenentatge. -Si pretenem considerar que la motricitat permet un encadenament harmonitzat de manifestacions y accions motrius estructurades i significatives, hem d’estar disposats a:

-3 grans camps d’aplicació Educatiu (sentit formatiu), Reeducatiu (sense implicacions psicològiques), terapèutic (amb implicacions psicològiques).

-Motricitat, la peça clau de tot aprenentatge, segons Piaget.

-

El tàndem cognoscitiu-motriu TEORIA DE LA EQUILIBRACIÓ COGNOSCITIVA (Piaget)

Assimilació procés d’incorporar noves accions de bagatge motor que ja es té. Acomodació procés d’adequar a una nova situació les situacions i accions que ja

es posseeixen. Es molt important potencia el gateix per

optimitzar la locomoció, el ambidextrisme i una major mielinització de les vies cortico-espinals del sistema nerviós central.

-Aspectes neurològics que fonamenten

Observar, comprendre i valorarEn lloc de:

Veure, justificar i utilitzarla


la motricitat humana.

-El cervell és l’òrgan més organitzat de l’organisme humà.

De la sensoriomotricidad a la perceptivomotricitat

De la medul·la al còrtex. Els moviments reflexes als

automatismes motrius.-Accions reflexes dotació filogenètica de la nostra espècie, que predisposa a una bona motricitat. -Accions motrius voluntàries son les que generem gracies a la capacitat de pensar i projectar les nostres intencions.-Automatismes motrius son els que ens permeten dur a terme habilitats o accions motrius de manera eficaç sense pensar-les-Estereotips motrius predisposen al individu cap a una resposta determinada.

-Assaig-Error i èxit.1. El pas de l’acció a les sensacions que circumden i que la mateix acció genera, implica un procés de exploració de la motricitat.

2. El pas de la sensació a la percepció es dona gràcies a la capacitat de selecció i de discriminació que els humans podem fer del cúmul de sensacions que es reben.


CAPÍTOL 2. ENFOCAMENT GLOBAL-SISTÈMIC

-Sistemàtica implica classificar, taxonomitzar, jerarquitzar. Es pot caure en el risc d’ordenar per ordenar, sense cap sentit. Però es una fase necessària, ja que afavoreix la capacitat d’anàlisis. Dóna peu a una classificació inicial.-Holística implica una visió global. Es tenir una visió de conjunt sense veure les singularitats dels elements que ho composen-Al igual que la sistemàtica, la visió holística també es necessària, ja que afavoreix a una capacitat de síntesis. -Sistèmic conjunt coherent d’elements, es la opció que es considera més òptima per l’estudi de la motricitat. Permet fer ús de les dues grans capacitats, tant de síntesi (no perdre la visió del conjunt) com d’anàlisi (aprofundir en cada component).-Manifestacions motrius les grans tipologies culturalment consensuades d’activitat física (esport, dansa, paraesport i joc)-Perfils motrius les funcions que s’assignen a les diverses manifestacions (educativa, utilitària, agonística i terapèutica).-Tendències motrius segons l’ús que es confereix a les pràctiques, entre les que es distingeixen: pedagògica, recreativa, expressiva i agonística.-Cinema unitat bàsica de moviment. -Acció motriu referit a les formes verbals (caminar, córrer, llençar).-Perfil motriu conjunt organitzat de manifestacions (activitat física i esport).

-Capacitat motriu referida al potencial de la motricitat que nodreix a les habilitats motrius. -Habilitat motriu referida a l’acció sempre observable que es denominen baix formes verbals. -Qualitat física l’estat més o menys òptim en el que es mostra tota capacitat en cada edat o moment evolutiu.


-Esfera de les capacitats perceptivomotrius. De la combinació entre: corporalitat, espaialitat i temporalitat. S’interseccionen les capacitats de: lateralitat, ritme, estructura i organització

(espai-temps) Totes incideixen sobre: l’equilibri i la coordinació.

-Esfera de les capacitats fisicomotrius 4 eixos: múscul-esquelètic, cardio-respiratori, tono-elàstic, neuro-muscular. Capacitats: força, resistència, velocitat i flexibilitat. S’interseccionen en: potencia, agilitat, resistència muscular, estirament

muscular.-Esfera de les capacitats sociomotrius.

Capacitats: interacció, comunicació, introjecció i projecció. S’interseccionen en: imaginació-fantasia, creació-expressió, identificació-

contrastació, col·laboració-oposició.

LOCO

MO

CIÓ


CAPÍTOL 3. HABILITATS MOTRIUS

-Habilitat motriu nivell de competència adquirit per un practicant a l’abast d’un objectiu particular. És l’acció que es sol indicar mitjançant formes verbals.-Habilitats segons la forma.

Habilitats d’estabilitat són aquelles que ajuden a mantenir l’equilibri, movent el cos al voltant dels seus eixos. Resideix en ser accions centrades en els eixos i plànols del propi cos sense que hi hagi un excés de locomoció. 1. Accions motrius axials són aquelles que permeten equilibri corporal en relació als eixos i plànols corporals des d’un punt fixe i sense produir locomoció (pivotar, caure, balancejar)2. Accions motrius de suspensió són aquelles que permeten projectar el cos en l’espai. Es perd el punt de fixació inicial del cos per tornar a reprendre el mateix o un altre després d’uns instants de suspensió. (propulsar-se, llençar-se, saltar, voltejar en l’aire).3.Accions motrius de suport són aquelles que es realitzen al mantenir l’equilibri corporal sobre un o varis punts de suport del cos. Està relacionat amb la posturalitat i el gest format per micropostures.

Habilitats de locomoció aquelles accions motrius en les que la totalitat del cos es desplaça de una ubicació espacial a una altra, en qualsevol direcció i sentit.1. Accions d’impuls i parada es donen al principi i final de una habilitat locomotriu que sempre implica un recorregut espacial. (carrera de velocitat, salt de trampolí, patinar, llençar javelina).2. Accions de reequilibri seqüenciat es dóna quan existeixen varies subaccions que requereixen un encadenament harmònic i una lluita contra la força de gravetat, lo que demanda un reequilibri corporal constant (carrera de balles)3. Accions de coordinació simultània son les que ocorren en un mateix instant. (quadrupèdia, gatejar).

Habilitats de manipulació son les accions corporals capaces d’imprimir força als objectes i de rebre la pròpia dels objectes amb els que s’interactua. 1. Accions d’impacte es refereixen a les habilitats en les que determinades zones corporals contacten amb objectes mòbils de manera breu, i en general de manera enèrgica. (llençar, xutar)2. Accions de conducció se refereix a les habilitats de manipulació de mitja o llarga duració en les que determinats segments manejen objectes o persones en acció durant un temps. (conduir, rotar, traslladar).

La òptima ejecució de les habilitats de manipulació depenen dels següents aspectes: TACTE-CONTACTE, ECONOMIA-DIRECCIÓ, AJUST-PRECISSIÓ.

-Habilitats motrius segons l’evolució Holocinesi concepció global i no analítica de la pràctica motriu. Correspon a

l’etapa evolutiva de la infància (0-6 anys). Duran aquesta etapa es van adquirint les habilitats bàsiques mitjançant la gran capacitat d’exploració de la primera infància.

Ideocinesi ejecució de la pràctica motriu des d’un punt de vista més intel·lectualitzat i analític. Correspon a l’etapa evolutiva de la infància (6-12 anys). És una etapa d’adquirir les habilitats específiques.

Morfocinesi formalització de la pràctica motriu quan la persona adquireix determinades formes d’exercir la seva motricitat. Correspon a l’etapa evolutiva de l’adolescència. En aquesta etapa es consoliden les habilitats apreses i s’especialitzen.


CAPÍTOL 4. CAPACITATS PERCEPTIVOMOTRIUS

-La percepció es la porta del coneixement.-Somatognòsia coneixement del conjunt dels aspectes morfològics, sensorials i funcionals del propi cos.-Exterognòsia coneixement dels elements espai-temporals externs i contextuals en els que el propi cos s’inhibeix.

-Corporalitat: 1. Dimensió introjectiva implica la idea d’un cos adjectivat que es genera a partir de la interacció amb un mateix (món personal). 2. Dimensió extensiva implica la idea d’un cos situat en les coordenades de l’espai i de temps i es genera a partir de una interacció amb els materials i objectes circumdants. (món objectual). 3. Dimensió projectiva tradueix un cos adjectivat, a partir de les interaccions continuades que establim amb els demés i altres éssers

animats (món social). Esquema corporal (nivell quantitatiu). Relatiu al morfotip i al conjunt d’estructures

òssies i musculars que conformen el cos de casa persona. Això fa possible la percepció global i segmentaria del cos.

Imatge corporal (nivell qualitatiu). Referida al conjunt d’idees i concepcions que poden girar en torn al nostre cos.

1. Objectives: la real, la que ens diuen que tenim. 2. Subjectives: la imatge que veiem, la ideal, la que desitgem, la que creiem que els demés tenen del nostre cos i la que volguéssim que tinguéssim d’ell.

Consciència corporal consisteix en la combinació i contrast continuat entre la imatge i l’esquema corporal.

-Activitat tónico-postural-Ortoestática (APTO) Ortoestàtic manteniment del cos, propi de l’ésser humà, sobre l’eix vertical amb

base reduïda al polígon de sustentació que marquen els dos peus.


APTO conjunt de capacitats inherents a qualsevol conducta motriu, que s’ha d’entendre i tractar com capacitats de indole més perceptivomotriu que fisicomotriu.

TO MUSCULAR To de repòs relatiu al estat de contracció mínima del múscul en repòs, que es pot

modificar en funció de diversos condicionants com la fatiga, la relaxació, nutrició, edat, emoció,...

To de preacció o postural to d’actitud o manteniment que s’ajusta a la força de la gravetat just abans de realitzar una acció motriu.

To d’acció és el que acompanya a l’activitat muscular durant l’acció. Va associat a la força muscular. El seu grau d’activació varia en funció de les forces que s’han de vèncer.

Postura es refereix al caràcter estàtic que pot adoptar el cos. Hi ha una relació entre la morfologia i la mecànica del cos. Implica estatisme

Gest es refereix al caràcter dinàmic que s’assimila en cada gest i que es conforma en múltiples micropostures. Implica dinamisme

Actitud fa referencia a la significació que cada grup social otroga a la manera emotiva i expressiva d’emprar les postures i els gestos. Implica significat

Principals insuficiències o alteracions de la APTO.

Hipertonicitat Excés de to muscular generalitat a tot l’organisme

Hipotonicitat Baix nivell de to muscular generalitzat a tot l’organisme

Paratonia Excés de to muscular en un grup concret de músculs

Sincinesia Moviment innecessari per a l’òptima execució de una acció motriu.

Sincinesia tònica Moviment innecessari que es dona en un segment corporal situat en el mateix eix vertical del segment que executa una acció motriu.

Sincinèsia imitació

Moviment innecessari d’un segment corporal que sol imitar a l’acció que executa un altre segment corporal situat en el mateix eix horitzontal.

Laxitut articular Poca capacitat de tensió en els lligaments que fixen la musculatura a l’articulació. Propicia a les dislocacions articulars.

Tics Relacionats amb alguna implicació psíquica o emocional. Es sol identificar la tricotil·lomania (remoure el cabell amb els dits) i la onicofàgia (mossegar-se les ungles).

El bon funcionament tònic implica la consecució d’una sinergia muscular adequada, que es caracteritza per la manifestació de moviments precisos i econòmics donats en la seva justa mesura, es quan llavors es parla de

fluïdesa de moviment.


-La respiració i relaxació s’han de contemplar com components essencials en l’activitat tónico-postural de l’organisme. -La respiració respon a un fenomen reflex que regula l’oxigen i el diòxid de carboni en la sang en relació a les necessitats de treball muscular de l’organisme. -Caixa toràcica delimitada per: 1. Columna dorsal.

2. Estern. 3. Costelles.

-Tipus de respiració: 1. Respiració alta o clavicular (dones).2. Respiració intermitja o toràcica (homes).3. Respiració baixa o diafragmàtica (nins).

-Fases d’un cicle respiratori: -Inspiració: 1. Toma d’aire.

2. Dues vies d’accés: boca i nas. 3. Els pulmons s’obren com un paraigües des de la seva base (diafragma) pujant cap el seu vèrtex superior.4. La caixa toràcica i costelles s’obren.

-Espiració: 1. Sortida de l’aire.2. Dues vies de sortida: boca i nas. 3. Es tanca el paraigües (pulmons) des de el vèrtex superior fins a la base. 4. Les costelles s’enfonsen: es tanca la caixa toràcica.

-Apnea manteniment de l’aire en el moment de màxima inspiració -Disnea manteniment sense aire en el moment de màxima espiració. -Relaxació entrenament autògen proposat per Shultz i relaxació progressiva de Jacobson.


CAPÍTOL 5. CAPACITATS PERCEPTIVOMOTRIUS

-Espacialitat. -Proxèmia (Hall) es centra en l’ús que els éssers vius fan de l’espai:

Espai íntim (0-50cm) Espai personal (1-2m) Espai social (situació d’una classe) Espai públic (concert)

-Estructura espacial.-Relacions topològiques són les relacions elementals existents entre els objectes. (separació, ordre, successió)-Relacions projectives es fonamenten sobre les topològiques i responen a la necessitat de situar, en funció de una perspectiva donada, els objectes amb relació als demés. -Relacions euclidianes o mètriques denoten la capacitat de coordinar els objectes entre sí en relació amb un sistema o unes coordenades de referencia. (longitud, volum y superfície)-Organització espacial: 1. Espai figuratiu de tipus de percepció, es presenta en els

períodes evolutius sensomotors, de 0-2 anys, i preoperatoris o intuïtius, de 2-7 anys 2. Espai representatiu apareix en el període operatori, a partir dels 7-8 anys, quan s’adquireix de forma progressiva la capacitat d’analitzar les dades perceptives immediates i elaborar relacions espacials de major complexitat.

-Lateralitat la responsable per excel·lència de la capacitat d’orientació en l’espai. -Es defineix com la direccionalitat que li donem al nostre cos i acció motriu amb relació a l’espai circumdant

-Etapes evolutives de la lateralitat.

Diverses hipòtesis en quan a: Major disponibilitat hemàtica en un dels hemisferis. Posició del cos en el període fetal. Predominança de la tonicitat en grups musculars.

Factors constatables: Determinació hereditària. Condicionants socioculturals.

-Tipus de lateralització:1. Lateralitat integral: predominança absoluta de un costat corporal. 2. Lateralitat no integral: -Creuada no hi ha uniformitat de un costat corporal. És a

dir, que poden variar entre les capacitats manuals, podals, auditives i oculars. -Contrariada quan la lateralitat innata del individu ha estat contrariada per determinats aprenentatges socioculturals.

3. Ambidextrisme: quan hi ha dominància molt equitativa dels dos costats.

Desenvolupament del procés de lateralització.10 mesos: certa predominança manual. 3 anys: certa predominança de peu.4-5 anys: es va establint (ocular, auditiva, podal i manual)7 anys: es consolida (ocular, auditiva, podal i manual)11 anys: es completa (ocular, auditiva, podal i manual)


-Temporalitat.-Estructura temporal es intangible en el sentit que no és visible. I deriva de:

Ordre es la distribució successiva dels fets i situacions que esdevenen. Duració es la mesura de la separació entre referents temporals (segons, minuts,

pulsacions etc.. -Organització temporal

Noció de seqüencialitat: dels tempos que e es donen un rere l’altre, de manera lineal. A nivell musical es coneix com a melodia.

Noció de simultaneïtat: dels tempos que es poden donar a la vegada, de manera combinada. A nivell musical es coneix com harmonia.

-Ritme capacitat perceptivomotriu que desenvolupa un rol fonamental per ala millora dels automatismes de la execució motriu localitzats a nivell sub-cortical.

Introducció rítmica permet la reacció i anticipació a un estímul sonor, una melodia o ritme concret.

Discriminació cognoscitiva de les diverses formes rítmiques en funció del coneixement de les dades temporals passades i futures que és capaç de fer cada persona.

Execució motriu és l’últim nivell de la capacitació rítmica que permet efectuar l’acció motriu en consonància amb el ritme.

-Equilibri i la coordinació (capacitats que sostenen tota acció motriu)-Equilibri capacitat de controlar el propi cos en l’espai davant la intervenció de factors de desestabilització motriu. -Equilibri reflex intervenen els factors de la ATPO.-Equilibri voluntari s’aplica de manera conscient cap a l’acció motriu programada. -Equilibri automàtic ajust en les activitats rutinàries de la vida quotidiana o la pràctica esportiva. -Equilibri estàtic responsable del ajust postural anti-gravitatoria en situacions no locomotrius que no impliquen desplaçament enter el centre de gravetat del cos i la base de sustentació. -Equilibri dinàmic quan el centre de gravetat surt de la base de sustentació del cos, i després d’una acció desequilibrant, torna sobre ella. -Coordinació capacitat de regular de forma precisa i eficaç la intervenció del propi cos en la execució de tota habilitat motriu.

-Factors: 1. Precisió en la velocitat i direccionalitat de la acció.


2. Eficacia en els resultats intermedis i finals de l’acció. 3. Economia en l’ús de l’energia nerviosa i muscular requerida. 4. Sinergia dels nivells i canvis de tonicitat muscular necessàries.

-Tipus: 1. Dinàmica general responsable del ajust de la globalitat de tots els segments del cos tant en situacions que requereixin locomoció com les que no. 2. Dinàmica segmentaria referida al ajust de unes determinades zones corporals o segments concrets. És de vital importància per a l’obtenció de un bon control i ajust de l’acte motor, posat que coajuda a la consolidació de la lateralitat. 3. Específica segons es refereixi a un tipus d’habilitats bàsiques i al maneig dels materials afins a una determinada modalitat esportiva. 4. Especialitzada que supera a l’anterior en el nivell de dificultat de les habilitats, tècniques i maneig de material requerits en una modalitat esportiva.

Motricidad

Documents

Transcript of Motricidad