EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EN LA POBLACIÓ I EN LES CIUTATS

La revolució industrial , les màquines van comportar canvis en les formes de vida sobretot a les ciutats.

Els canvis:1. ACCELERAT CREIXEMENT DEMOGRÀFIC

provocat per: Descens de la mortalitat : (avenços mèdics, higiènics i millora de l’alimentació). INCREMENT DE LA FECUNDIDAT (Les expectatives de treball provoquen que les parelles es casessin més joves)

2. LES MIGRACIONS A LES CIUTATS Intens procés d’urbanització a Europa Èxode rural Construcció de nous barris que albergaven, uns les classes burgeses

(ELS EXAMPLES) i altres les classes treballadores

LES MIGRACIONS INTERCONTINENTALS I INTERNACIONALS

Emigrants arribant a l’illa d’Elis (USA)

I.Elis. Museu de la immigració

EFECTES DE LA INDUSTRIALITZACIÓ EN LA POBLACIÓ I EN LES CIUTATS

La societat es polaritza al voltant de dues classes socials:1. La burgesia capitalista : posseïdora dels mitjans de producció i2. Els proletaris o obrers: han de vendre la seva força de treball a canvi

d’un salari

La càrrega II de Casas

Fàbrica Bonaplata

Les fàbriques

IMPORTÀNCIA DE LA MÀ D’OBRA INFANTIL I FEMENINA

No existia legislació. laboral ni assegurances per malaltia, ni vacances pagades , et.

D’aquesta situació neix eren els sindicats i el moviment obrer, que ho definirem com la lluita dels treballadors per defensar els seus drets laboral i la dignitat de vida

L’aparició de la màquina comporta una nova organització del treball. Ladona i el nen rivalitzen amb l’home per al lloc de treball, doncs no cal unaforça corporal important ni habilitats especials aconseguides després d’unllarg aprenentatge. Si abans l’artesà feia la feina servint-se d’eines, aral’obrer serveix a la màquina.

Destaquen tres formes d’organització i lluita obreres:

LUDISME: Moviment que adquireix gran empenta a Anglaterra a partirde 1811 consistent a destruir màquines, ja que aquestes deixen l’obrer al’atur. El nom prové d’un imaginari Ned Ludd. En estendre’s el fenomen elgovern intenta aturar-lo aplicant la pena de mort.

SINDICALISME: Als anys vint sorgeixen les primeres unions d’ofici osindicats (Trade Unions), que reclamen augments salarials, reducció de lajornada laboral i drets associatius. El 1833 es crea la Great Trade Union oGran Sindicat, que, davant el seu èxit esclatant, acaba il·legalitzada.

CARTISME: Moviment nascut els anys trenta que reclama ja dretspolítics, com el sufragi universal. El nom prové d’un document, la People’sCharter (1838), adreçada al Parlament. Perdurarà fins al 1848.

Quan apareix el terme socialisme té un significat poc clar, en gran mesura oposat a individualisme. Hi ha 3 tipus bàsics de socialisme:

Socialisme utòpic: anterior al 1848, presenta doctrines dereforma social. Entre els seus representants destaquen:- Robert OWEN, el Comte de SAINT-SIMON, CharlesFOURIER, Étienne CABET, Pierre-Joseph PROUDHON, LouisBLANC o Louis-Auguste BLANQUI. Socialisme científic o MARXISME: parteix sempre del’experiència humana amb una anàlisi escrupolosa del passat.Eliminarà pràcticament del tot l’anterior. Destacats representants:- Karl MARX, Friedrich ENGELS, Karl KAUTSKY, Rosa LUXEMBURG… Socialisme llibertari o ANARQUISME: d’escassa coherènciadoctrinal i molt heterogeni, mira amb nostàlgia cap a un món agraride petits nuclis de població, lluny del procés d’industrialització enmarxa. Hi destaquen:- Mikhail BAKUNIN i Piotr KROPOTKIN.

OWEN

MARX

BAKUNIN

Obté un cert èxit en medis populars i cercles intel·lectuals a l’últim terç del s.XIX. S’oposa al procés d’industrialització, mira amb nostàlgia cap al món agraride petits nuclis de població i nega tot principi de poder o autoritat.

Un clar precursor és PROUDHON (“La propietat és un robatori”), i els principalsrepresentants: Mikhail BAKUNIN i Piotr KROPOTKIN.

La ideologia anarquista se sintetitza en:

una afirmació: “anarquia és llibertat”, i

tres negacions: “ni Déu, ni Estat, ni amo”.

Cal diferenciar entre:

Anarco-col·lectivisme (Bakunin): defensa la col·lectivització de la terra, delcapital i dels instruments de treball, però no dels fruits.

Anarco-comunisme (Kropotkin): col·lectivització també dels productes.

Kropotkin Bakunin

El 28 de setembre de 1864, al St. Martin’s Hall de Londres, neix l’AIT(Associació Internacional de Treballadors) o Iª Internacional, fruit de lacol·laboració francobritànica i del lideratge de MARX, qui redacta el Manifestinaugural (“Memorial a la classe obrera”), el Preàmbul i els Estatuts.

Del Preàmbul, un dels més importants documents del moviment obrer, caldestacar dues idees bàsiques:

L’emancipació de la classe obrera ha de ser obradels propis treballadors.

La classe obrera no pot restar indiferent a laconquesta del poder polític.

Dirigida des de Londres per un Consell Generalpresidit per Marx, l’AIT tindrà gran força entre elsobrers europeus fins a la Comuna de París de 1871.

Fundació de l’AIT

DEURES: Fer el dossier que entregaré sobre la burgesia i les classestreballadores en el segle XIX i principis del XX.

IMATGES EXTRETES DE GOOGLE