MOVIMENTS ARÍSTICS

S. XX – LES PRIMERES AVANTGUARDES

Cristina Pueyo

4t. ESO B

ÍNDEX

1. Les primeres avantguardes.

2. Primera obra.

2.1. Característiques: cubisme.

2.2. Biografia: Pablo Ruiz Picasso.

2.3. Obra: Les senyoretes del carrer d'Avinyó.

3. Segona obra.

3.1. Característiques: expressionisme.

3.2. Biografia: Wassily Kandinsky.

3.3. Obra: Composició VIII.

4. Tercera obra.

4.1. Característiques: neoplasticisme.

4.2. Biografia: Piet Mondrian.

4.3. Obra: Composició amb vermell, groc i blau.

5. Quarta obra.

5.1. Característiques: surrealisme.

5.2. Biografia: Joan Miró.

5.3. Obra: Home i dona davant d'un munt d'excrements.

1. LES PRIMERES AVANTGUARDES

Durant el període que va des del començament del segle XX fins a l'inici de la segona

guerra mundial (1945) es desenvolupen, a Europa, diversos moviments artístics que

tindran una gran importància en l'evolució de l'art més tard.

El fauvisme, l'expressionisme i el cubisme són els primers moviments innovadors que

obren el pas a totes les renovacions posteriors. Els seus nous plantejaments revisen els

conceptes, no tant acadèmics, sinó sensorialistes, i desenvolupen un nou sentit de la

idea plàstica, valorant per sobre de tot el subjectivisme, en relació amb el món

objectual i la llibertat expressiva.

En els anys transcorreguts entre les dues guerres mundials (1918-1945) sorgeixen nous

moviments com el dadaisme i el surrealisme, que donen al concepte de vanguardisme

un nou sentit, més enllà de la mera idea d'innovació, a l'intentar trencar el status

burgès de l'obra d'art autònoma i intentar la unificació de l'art i la vida, concepció

aquesta que arribarà a exercir una influència decisiva en artistes posteriors.

També, es desenvolupen altres moviments artístics ja insinuats en els anys precedents

com el neoplasticisme i l'orfisme, en els quals s'adverteix el triomf d'un estil concebut

sobre la comprensió de la bellesa de les formes pures, esquemàtiques i geomètriques.

Les avantguardes van veure en l'art "primitiu" una alternativa a l'art europeu, al que

trobaven desvitalitzat i incapaç d'innovar. En canvi, el futurisme, tenia la intenció de

trencar absolutament amb l'art del passat.

Una de les característiques del segle XX és la importància de l'aparició i difusió de la

fotografia, com a mitjà de reproducció; l’art perd part d’aquesta funció, els artistes no

necessiten mostrar la realitat tal com és.

Segons els moviments artístics anomenats anteriorment, podem destacar:

Moviment fauvista: Henri Matisse, André Derain i Maurice Vlamink.

Moviment expressionista: Dresden, Die Brüke, Kandinsky i Marc.

Moviment cubista: Picasso, Braque i Juan Gris.

Moviment dadaista: Francis Picabia, Marcel Duchamp i Hannah Höch.

Moviment surrealista: Salvador Dalí I Joan Miró.

Moviment neoplasticisme: Piet Mondrian, Theo Van Doesburg i Wilmos Huszár.

Moviments orfista: Robert Delaunay i Sònia Delaunay.

Moviment futurista: Emilio Pettoruti, Gino Severini, Carlo Carrà i Giacomo Balla.

2. PRIMERA OBRA

La primera obra que vaig triar va ser “Les senyoretes del carrer d'Avinyó” de Pablo Ruiz

Picasso (1907).

2.1. CARACTERÍSTIQUES DEL CUBISME Pablo Ruiz Picasso va formar part del moviment cubista. Les característiques d’aquest

moviment són les següents:

El cubisme tractava les formes de la naturalesa per mitjà de figures

geomètriques, representant totes les parts d'un objecte en un mateix pla. No

volen imitar la realitat, sinó la idea de realitat que posseïx l'artista.

Aconsegueixen el volum gràcies al color i a les formes definides i geomètriques,

sense ajuda de la perspectiva.

El cubisme és una reflexió intel·lectual i visual sobre la forma. Malgrat l'aspecte

d'alguns quadres cubistes, la forma sempre va ser respectada, no creuant mai

el llindar de l'abstracte.

Els grans volums es trenquen en altres més petits. Així, queda trencada també

la línia de contorn, s'interromp el traç lineal. Per això, es compara el resultat

d'aquest procés amb el reflex en un mirall trencat.

Perspectiva múltiple: Ve donada per l'estudi de cada plànol en la seva

autonomia. Es multipliquen els angles de visió d'un mateix objecte. Així

s'ofereix una visió complexa del mateix, es pot presentar al mateix temps de

cara, de perfil o des de qualsevol altre angle significatiu.

Desaparició de gradacions d'ombra i llum: això ve donat per la descomposició

del volum.

El color, en general, s'aplicava per petits tocs. El color és apte per a tots els

objectes, però no és el veritable color de cap d'ells. En el cubisme analític,

sobretot, els colors transmeten sensació d’austeritat: ocres, verds i grisos.

Les formes geomètriques envaeixen les composicions, dibuixen els objectes des

de tres punts de vista al mateix temps, per exemple: del davant, del darrere i

de sobre. És impossible tenir aquesta visió de la realitat, a no ser que els

objectes siguin transparents. Les formes observades en la naturalesa, són

traduïdes en cilindres, cons, esferes i cubs. La retina capta les formes i la ment

del pintor les simplifica.

Els temes més freqüents són: retrats, naturaleses mortes urbanes: arbres,

cases, ampolles, fruiters, gots, guitarres i altres instruments musicals, i altres

objectes senzills.

2.2. BIOGRAFIA: PABLO RUIZ PICASSO

Pablo Ruiz Picasso, va nèixer a Màlaga l’any 1881. Aquest artista espanyol, fill també

de l’artista José Ruiz Blasco, que en 1895 es va traslladar amb la seva família a

Barcelona, on el jove pintor es va envoltar d’un grup d’artistes i literaris.

Entre l’any 1901 i el 1904, Pablo Picasso va alternar la seva residència entre Madrid,

Barcelona i París, mentres les seves pintures entraven en una etapa denominada

periòde blau, fortament influída per el simbolísme.

Es va adentrar en una revisió de bona part de l’herència plàstica vigent desde el

Renaixament, especialment en el hàmbit de la representació pictórica del volum: va

ser l’inici del cubisme.

Entre l’any 1915 i mitjans de la dècada del 1920 Picasso va avandonar el cubisme per

adentrar-se en una nova etapa figurativísta. Casat des del 1919 amb la ballarina russa

Olga Koklova i pare ja de un fill, Paulo, Pablo Picasso va començar a interesar-se per

l’escultura a arrel del seu retrovament al 1928 amb l’artista català Julio Gonzàlez; entre

ells dos van introduir importants innovacions, com el treball de ferro forjat.

El 1935 naxeria la seva filla, Maya, d’una nova relació sentimental, Marie-Therèse, amb

qui Picasso va convertir obertament tot hi seguir casat amb l’Olga Koklova; a partir del

1936, les dues hauríen compartit el pintor amb una tercera dona, la fotógrafa Dora

Maar.

Quan va esclatar la guerra civil espanyola el va emputxar a la major concienciació

política, fruit del qual va sortir una de les seves obres més conegudes, el mural de gran

tamany Gernika. El 1943 va conèixer a Françoise Gilot, amb la que va tenir dos fills,

Claude i Paloma.

El 1961 Pablo Picasso va tenir unes segones noces amb Jacqueline Roque; sería la seva

última relació sentimental de importància. Convertit ja en una llegenda, l’artista i

Jacqueline es van retirar al castell de Vouvenargues, on el creador va continuar

treballant incansablement fins el 1973 a Moulins, França, el dia de la seva mort.

2.3. LES SENYORETES DEL CARRER D’AVINYÓ

El 1907, després d’uns quants mesos d’estudis, Picasso va donar a conèixer Les

Senyoretes d’Avinyó als seus amics més propers. Les reaccions van ser diverses, però

sobretot va destacar la sorpresa davant d’una obra d’art que trencava amb tota la

tradició pictòrica anterior. Les convencions que tant s’havien desenvolupat en la

història de l’art des del Renaixement eren totalment transgredides aquí.

Picasso va realitzar una sèrie d'esbossos abans de treballar de ple en l'obra final. En el

cas de Les Senyoretes d'Avinyó va realitzar més de 800 estudis preparatoris, que

incloïen dibuixos apurats de cada personatge, els seus caps, cossos, etc.

Hi ha dos esbossos que criden especialment l'atenció i ens demostren com Picasso va

canviar la seva idea inicial, fent que la pintura adquirís un sentit més confús. La

distribució de les dones despullades, així com la presència dels homes (en esbossos),

suggerien que es tractava d'una escena de bordell. Però al quadre final, desapareixen

les figures masculines, i la posició de les "senyoretes" és una mica diferent. Aquest

canvi significatiu ha provocat que la temàtica hagi estat font de discussió en moltes

ocasions, com també el tractament tan radical que Picasso li dóna al despullat femení,

molt diferent al tradicional, tant per les formes com per l'espai on s'emmarca.

Si tenim en compte que Avinyó era un carrer de Barcelona on hi havia diversos

bordells, llavors s'intueix que l'escena representa un prostíbul, tot i no estar els homes

presents. A més, el bodegó de fruites que hi ha a l'inferior del quadre s'ha interpretat

moltes vegades com a símbol de la sexualitat femenina. En qualsevol cas, aquesta obra

ens presenta cinc dones que miren sense dissimular a un espectador sorprès.

3. SEGONA OBRA

La segona obra que vaig triar va ser “Composició VIII” de Wassily Kandinsky (1923).

3.1. CARACTERÍSTIQUES DE L’EXPRESSIONISME

Wassily Kandinsky va pertànyer al moviment expressionista, caracteritzat per:

És més important el contingut que la forma. L'objectiu és expressar l’interior de

l’ésser humà.

No es requereix una bona tècnica pictòrica ni un resultat estèticament correcte.

La importància està en transmetre el sentiment i la subjectivitat. La fi és que

l'espectador que contempla, se senti atabalat, espantat o deprimit, segons

l'estat que es vulgui transmetre.

Potencien l'impacte emocional a l'espectador a través del color, les formes

retorçades, la composició agressiva, etc. Intentaven modelar la realitat per a

potenciar l'emoció interior.

L'expressionisme és un moviment artístic sorgit a Alemanya a principis del segle XX.

S'entén com una accentuació o deformació de la realitat per a aconseguir expressar

adequadament els valors que es pretén posar en evidència, i es va manifestar com una

reacció parcial a l’impressionisme.

3.2. BIOGRAFIA: WASSILY KANDINSKY

Va néixer el 5 de desembre de 1866 a Moscou (Rússia). Va cursar estudis de pintura i

dibuix en Odessa, i de Dret i Economia en la Universitat de Moscou. Quan va complir

30 anys es va traslladar a Munic. Encara que les seves primeres obres s'emmarquen

dintre d'una línia naturalista, a partir de 1909, després d'un viatge a París en el qual va

quedar profundament impressionat per les obres dels fauvistes i dels

postimpressionistes, la seva pintura es va fer més colorista.

En 1911, va formar, juntament amb Franz Marc i altres expressionistes alemanys, el

grup Der Blaue Reiter (el genet blau). La seva influència en el desenvolupament de l'art

del segle XX es va fer encara major a través de les seves activitats com teòric i

professor. En l'any 1912, va publicar “De la part espiritual en l'art”, primer tractat

teòric sobre l'abstracció.

Cap a 1913, va començar a treballar en les que serien considerades com les primeres

obres totalment abstractes dintre de l'art modern: no feien cap referència a objectes

del món físic i s'inspiraven en el món de la música, del que prenia els títols.

Va treballar com professor en l'Acadèmia de Belles Arts de Moscou entre 1918 i 1921, i

entre 1922 i 1933 de la Bauhaus a Alemanya. Les seves abstraccions es van tornar

cada vegada més geomètriques, són un conjunt de línies, cercles, arcs i altres formes

geomètriques. En obres molt posteriors, assoleix un bellíssim equilibri.

Va morir el 13 de desembre de 1944 en Neuilly-sud-Seine, als afores de París.

3.3. COMPOSICIÓ VIII

En el quadre hi podem diferenciar diferents detalls:

La música: Kandinsky utilitza en les seves composicions equivalències musicals,

ja que per a ell és part de la seva imaginació i llibertat creativa. D’aquí al nom

de “Composicions”, que van ser influides pels colors fauvistes i

postimpressionistes, que tan li havien impressionat.

La abstracción: a l’autor li agrada l’abstracció, a més, dóna teories atrístiques

que més tard prenen una gran importància en altres moviments. Utilitza figures

simplificades. La realitat està amagada darrere les apariències del que

defensen.

Els colors: en la seva obra ens proporciona una àmplia gamma de colors,

sempre relacionats amb l’ànima, i que tots tenen un específic significat. Posa

molt entusiasme en aquesta idea, com es pot veure en tots els seus quadres, la

gran varietat de colors.

Cercles: va ser profesor de la Bauhaus en la seva estapa per Weimar, on va

influenciar en les seves composicions més tard i molt més ben estructurades.

Després va haver-hi una época on els cercles van ser protagonistas en moltes

de les seves obres.

4. TERCERA OBRA

La tercera obra que vaig triar va ser “Composició amb vermell, groc i blau” de Piet

Mondrain (1921).

4.1. CARACTERÍSTIQUES DEL NEOPLASTICISME

Recerca de la renovació estètica i de la configuració d'un nou ordre harmònic

de valor universal.

Depuració de les formes fins a arribar als seus components fonamentals: línies i

plans.

Plantejament totalment racionalista.

Estructuració a força d'una harmonia de línies i masses acolorides rectangulars

de diversa proporció, sempre verticals, horitzontals o formant angles rectes.

Creació de ritmes asimètrics, però amb gran sentit de l'equilibri.

Colors plans, de caràcter saturat (primaris: groc, blau, vermell) o tonal (blanc,

negre i grisos).

Ocupació de fons clars.

4.2. BIOGRAFIA: PIET MONDRAIN Va néixer en Amersfoort, Holanda, el 7 de març de 1872, el seu nom veritable era

Pieter Cornelis Mondrian, va néixer en una família calvinista conservadora. El seu pare,

mestre d'escola, pretenia que el fill li succeís en l'ofici. Només a contracor va admetre

que Piet es formés en la tècnica del dibuix, amb la condició que després es dediqués a

ensenyar-lo.

És un dels autors més importants de la revista "De Stijl", fundada en 1917 per Theo van

Doesburg. A part de tractats teòrics sobre l'art nou, publica també dues obres de

teatre sobre la pintura en aquesta revista.

Mondrian ha estat un dels artistes de major repercussió en el segle XX. Les seves

teories sobre l'abstracció i la simplicitat no només van alterar el curs de la pintura, sinó

que van tenir una profunda influència en l'arquitectura, el disseny industrial i les arts

gràfiques.

Va morir el 1 de febrer de 1944 a Nova York, d'una pulmonia, deixant sense acabar la

seva última obra "Victory Boogie Woogie".

4.3. OBRA: COMPOSICIÓ EN VERMELL, GROC I BLAU

Es tracta d’una obra molt representativa dels inicis del període 1921 - 1940, considerat

el període madur de Mondrian. Es veu com Mondrian ha suprimit tota referència a la

realitat visual per construir la seva pintura amb els elements mínims necessaris per a

l’expressió plàstica. Aquests elements són:

Les línies en negre que formen una retícula de verticals i horitzontals, tallades en angle

recte. Responen a les dos dimensions bàsiques que expliquen el món segons les

teories del neoplasticime: la vertical de la llum del sol sobre la terra i l’ horitzontal del

moviment de la Terra entorn del Sol; Mondrian suprimí les diagonals i les línies corbes

perquè considerava que eren massa naturalistes, massa properes a les percepcions

visuals, en canvi la línia recta pura no existeix com a tal en la natura)

Els colors primaris o colors bàsics a partir dels quals podem obtenir tots els colors de la

paleta: groc, vermell, blau. Omplen de manera homogènia la quadrícula formada per

les línies negres sense barrejar-se ni formar taques irregulars

Els "no colors" blanc, negre i gris, que defineixen els extrems i el centre de l’espectre

del color llum: el blanc és la suma de tots els colors, el negre és l’absència de llum,i el

gris és el punt intermedi.

Les relacions entre aquests elements, i especialment entre els colors, no s’estableixen

pel seu contingut emocional sinó per la seva qualitat física: els colors no es valoren a

través dels sentits sinó de la ment. Els colors varien segons la seva superfície i la forma

que adopten. El mateix color dins un rectangle canvia si aquest rectangle està disposat

verticalment o horitzontalment.

El color groc irradia, el blau retrocedeix i el vermell s’expandeix: cadascuna de les

figures del quadre tendeix a dilatar-se o a contreure’s, a emergir o a submergir-se i

influència les altres de manera que el conjunt ha de formar un tot homogeni de plans

geomètrics. Les línies rectes negres estan traçades amb regle i tenen totes el mateix

gruix.

El pintor s’ha esforçat a crear la màxima variabilitat de formes amb un mínim

d’elements per tal d’observar les correspondències i les relacions que s’estableixen

entre aquestes formes.

5. QUARTA OBRA

La quarta obra que vaig triar va ser “Home i dona davant d'un munt d'excrements” de

Joan Miró (1935).

5.1. CARACTERÍSTIQUES DEL SURREALISME

Les característiques del moviment que pertany Joan Miró són les següents:

Pur automatisme psíquic, per mitjà del qual s'intenta expressar, verbalment o

per escrit, o de qualsevol altra manera, el procés real del pensament. El dictat

del pensament, lliure de qualsevol control de la raó, independent de

preocupacions morals o estètiques.

Utilitzen la part irracional i inconscient com a elements essencials de l'art.

Proposa traslladar les imatges de l’inconscient a l'esfera de l'art per mitjà d'un

exercici mental lliure, sense la participació de la consciencia. Tècniques

surrealistes: L'art surrealista va investigar noves tècniques, com el frottage, la

decalcomania, el grattage, el cadàver exquisit o la pintura automática. Van

estendre a la tècnica del collage, afegir objectes incongruents, etc. Una altra de

les noves activitats creades pel surrealisme va ser la cridada cadàver exquisit,

en la qual diversos artistes dibuixaven les diferents parts d'una figura o d'un

text sense veure el que l'anterior havia fet passant-se el paper doblegat.

Temes: van anar buscant en les fonts de la repressió psicològica : somnis,

sexualitat,... i social. Dalí utilitzava imatges preses dels somnis

L'art dels pobles primitius, l'art infantil, dels malalts mentals va ser revaloritzats

des de llavors.

El surrealisme va prendre del dadaisme algunes tècniques de fotografia i

cinematografia, així com la fabricació d'objectes.

5.2. BIOGRAFIA: JOAN MIRÓ

Va néixer el 20 d'abril de 1893 a Barcelona. Va cursar estudis en l'Escola de Belles Arts i

en l'Acadèmia Gali de la seva ciutat natal. Va realitzar la seva primera mostra individual

en les Galeries Dalmau (1918).

En els seus treballs anteriors a 1920 apareixen influències fauvistes, del cubisme i dels

frescos romànics catalans. En l'any 1920, viatja a París on fa amistat amb Pablo Picasso,

coneix a Tzara i Max Jacob i assisteix a esdeveniments dadaistes. En 1921, exposa en

solitari en la Galerie La Licorne. Un any després, forma part del "Grup de la rue

Blomet" al costat de André Masson, Artaud i altres

Miró parteix de la memòria i de l'irracional per a crear obres que són transposicions

visuals de la poesia surrealista com en El camperol català de la guitarra, El carnaval de

l’arlequí, 1925 o Interior holandès, 1928.

La composició de les seves obres s'organitza sobre fons plans de to neutre i estan

pintades en una gamma curta de colors vius, especialment blau, vermell, groc, verd i

negre. En elles es disposen siluetes amorfes alternant amb línies accentuades, punts,

rínxols o plomes. Posteriorment, va produir obres més etèries en les quals les formes i

figures orgàniques es redueixen a punts, línies i explosions de color.

Encara que identificat amb la causa republicana, va tornar a Espanya en 1940 després

de l'inici de la II Guerra Mundial. Va experimentar amb altres mitjans, com gravats i

litografies, als quals es va dedicar especialment en la dècada de 1950. També va

realitzar aquarel·les, pastissos, collages, pintura sobre coure, escultura, escenografies

teatrals i cartrons per a tapissos.

No obstant això, les creacions que han tingut major transcendència, juntament amb la

seva obra pictòrica, són les seves escultures ceràmiques, entre les quals destaquen els

grans murals ceràmics La paret de la Lluna i La paret del Sol (1957-1959) per a l'edifici

de la UNESCO a París i el mural del Palau de Congressos i Exposicions de Madrid. La

Fundació Miró de Barcelona va ser inaugurada en 1975.

Va morir a Mallorca al 1983 i va ser enterrat al cementiri de Montjuïc de Barcelona.

5.3. OBRA: HOME I DONA DAVANT D’UN MUNT D’EXCREMENTS

Aquesta obra constitueix un dels exemples més significatius de les anomenades

pintures salvatges. L'angoixa que l'artista sent i materialitza és un presagi de la

tragèdia de la guerra civil espanyola. L'orientació i les gesticulacions que acompanyen

els cossos desllorigats semblen al.ludir a una abraçada impossible. L'expressivitat del

color, oposat a la negror d'un cel apocalíptic, el clar-obscur que accentua la flonjor dels

membres i el paisatge desèrtic i l'excrement que presideix l'escena, donen forma al

sentiment profundament pessimista de Miró.