Moviments migratoris

64
SAX SALA CENTRE DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ DEL BAIX MONTSENY ESCOLA D’ADULTS GESO NIVELL 2 CC.SS II i moviments migratoris CURS 2012/2013 Nom: ________________________________________________________________________

description

MM.MM. Dossier GES

Transcript of Moviments migratoris

Page 1: Moviments migratoris

SAX SALA CENTRE DE FORMACIÓ I OCUPACIÓ DEL BAIX MONTSENY

ESCOLA D’ADULTS

GESO NIVELL 2

CC.SS II i moviments

migratoris

CURS 2012/2013

Nom: ________________________________________________________________________

Page 2: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

2

A Corunha, 1925

Page 3: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

3

Abans de començar, benvingut al curs!

Aquest pretén ser un mòdul on hi puguem participar totes i tots, sobre el

fet migratori, de ben segur, tothom té coses a dir, s’espera doncs que sigui un

curs de caire participatiu i on puguem reflexionar i aprendre sobre un fet

inherent a la condició humana: el fet migratori. L’esperit humà és un esperit

nòmade.

Els detalls sobre les dinàmiques de les sessions s’explicaran i pactaran al seu

moment a l’aula i de ben segur l’avaluació –de tipus contínua- girarà entorn a la

participació, i ganes de contribuir a l’aula, les entregues, exercicis a l’aula i, per

descomptat, assistència.

El mòdul vol aproximar-se al fet migratori, estudiar-ne aspectes conceptuals;

treballar-ne casos històrics i actuals; i conèixer-ne les conseqüències del

fenomen. (3 blocs)

Saps la diferència entre emigrar i immigrar? Quins tipus de migracions hi ha?

Quina és la regió del planeta que més ha experimentat el procés emigratori de la història moderna?

Saps què vol dir “diàspora”? I “deportació”?

Coneixes la convenció de Ginebra sobre l’estatut dels refugiats?

Si parlem d’expulsions de comunitats humanes, què va passar a la península el 1492?

Quines són les raons principals que empenyen a emigrar? Què és el Drain brain?

Què vol dir saldo migratori? Quina és la història dels arma?

Qui era Francesc Candel? Hi ha diferents models de gestió de la immigració?

Què és un CIE? Sabries interpretar un diagrama de fluxos?

Page 4: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

4

Exili reupublicà. 1939

Page 5: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

5

ÍNDEX

0. On vivim?

1. Dades i conceptes bàsics

1.1 Les migracions o el nomadisme ancestral

1.2 Definicions

1.3 Algunes dades. La globalització de les migracions

1.3.1 Tipus de migracions.

1.4 Polítiques de gestió de les migracions.

2. Històries migratòries

2.1. La Diàspora del poble hebreu.

2.2. Els arma de Tumbuctú.

2.3. Emigració europea cap a Amèrica, segles XIX i XX. Immigració a

Catalunya,

segleS XX i XXI.

2.4. El mite d’El Dorado o l’èxit obligat.

2.5. Dran Brain (fuga de cervells).

2.6. Migracions forçades

2.6.1. Història del refugi. Història d’un refugiat.

2.6.2. Tràfic de persones. Noves formes de l’esclavatge al segle XXI.

2.6.3. L’esclavitud com a precedent.

3. Conseqüències de les migracions

3.1. Les migracions del saber: Les biblioteques de Tumbuctú.

3.2. La música gnawa, música mestissa.

3.3. Codesenvolupament.

3.4. La síndrome d’Ulisses.

Page 6: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

6

0. On vivim?

Page 7: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

7

0. On vivim?

La població es distribueix a la terra de manera desigual. En general, es concentra en

indrets amb característiques físiques favorables.

Densitat de la població mundial

• Els llocs on hi abunda l'aigua , necessària per a la vida i el desenvolupament de les

activitats econòmiques, com ara les àrees costaneres de mars, rius i llacs.

• Les zones de climes temperats . De fet, més del 70% de la població mundial hi viu.

• Les valls i les planes , on el sòl acostuma a ser fèrtil per a l'agricultura i la suavitat del

relleu hi facilita les comunicacions.

• Les zones riques en recursos minerals i energètics .

Els factors físics no són els únics. Se n'hi sumen d'altres de relacionats amb la

tradició, l'economia i la política.

• Normalment, les zones poblades des de l'antiguitat , com Europa i el sud-est de

l'Àsia, mantenen una població elevada.

• Les zones amb molta activitat econòmica estan molt poblades.

Page 8: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

8

• De vegades, els governs han obligat la població a traslladar-se a una regió o han

afavorit el repoblament d'una zona amb l'impuls de l'economia i l'oferiment de terres o

diners a canvi.

ACTIVITATS:

1. Com es distribueix la població a la Terra?

a) Proporcional

b) Igual

c) Desigual

d) Indiferent

2. En general, on hi ha més densitat de població, a les zones costaneres o a l’interior?

a) A les zones costaneres, per la disponibilitat de l’aigua i la situació més

favorable per a les comunicacions i el comerç. (Cert / Fals)

b) A les zones interiors, perquè tenen condicions climàtiques més favorables i

són més segures per a la població. (Cert / Fals)

Page 9: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

9

3. Quins factors creus que influeixen més perquè es produeixin els buits demogràfics?

Marca la resposta correcta.

a) Els factors culturals

b) La bellesa dels llocs

c) Els factors climàtics

e) Els factors espirituals

f) Els factors religiosos

4. Creus que als països empobrits i als rics els factors físics condicionen en la mateixa

mesura l’assentament de la població?

a) Sí. Els factors físics condicionen en la mateixa l’assentament de la població

perquè la capacitat d’enfrontar-s’hi és la mateixa en tots els llocs

b) No. Els països empobrits depenen molt més dels factors físics, ja que els

seus recursos econòmics i tecnològics no són els mateixos.

Page 10: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

10

1. Dades i conceptes bàsics

Page 11: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

11

1. Dades i conceptes bàsics 1.1. LES MIGRACIONS O EL NOMADISME ANCESTRAL

La història entre el primer primat que va baixar dels arbres, ara fa sis milions d’anys, i

els primers humanoides sedentaris (Homo sapiens sapiens), és la història d’una

errància que defuig el fred, la sequera, els animals salvatges i la incertesa. Les

úniques espècies que van poder sobreviure en les albades de la humanitat van ser les

que més van saber adaptar-se al viatge continu, al nomadisme, desenvolupant al

mateix temps les tècniques de caça i recol·lecció. Les creences que acompanyaven

els esperits dels homes i dones d’aquell temps estaven totalment determinades per

una manera de viure, pel viatge com a centre neuràlgic d’una visió del món i d’un

mateix . Podríem dir que en aquells temps, els primers (i únics) sedentaris, van ser els

morts. L’espècie humana doncs neix totalmente inscrita en la lògica de l’errància i el

nomadisme, l’homo sapiens s’ha distingit més per les seves migracions que pels seus

assentaments. Van ser les cultures nòmades de caçadors recol·lectors les que van

donar origen a cultures sedentàries i agrícoles, enmig de grans pugnes i conflictes

entre elles.

Nòmades a Mauritània

En la història de la humanitat, el sedentarisme no és més que un petit capítol, un

parèntesi. L’esperit humà és un esperit nòmade .

Més de mil milions de persones viatgen cada any en el món, per plaer o per obligació.

Page 12: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

12

1.2. DEFINICIONS

MIGRAR: Anar d’un lloc a un altre, especialment d’una regió a una altra per residir-hi.

Pels animals, especialment els ocells, desplaçament cíclic per passar d’una regió o

clima a un altre.

EMIGRAR: Deixar el propi país per anar a viure en un altre. L’emigrant és doncs el que

se’n va.

IMMIGRAR: Venir a establir-se a un país que no és el propi. L’immigrant és doncs la

persona que arriba.

FLUX MIGRATORI: Moviment de persones que surt del seu lloc d’origen per instal·lar-

se a un altre lloc, de manera definitiva, estacional o definitiva. Per parlar de flux

migratori cal que es tracti d’un itinerari més o menys estable i massificat. Per exemple,

els fluxos migratoris del nord d’Àfrica a l’Europa mediterrània.

REFUGIAT: Són refugiats els estrangers que han abandonat el seu país d’origen

degut a pors fundades de persecució per raons de raça, religió, nacionalitat, pertinença

a un cert grup social o per opinions polítiques.

ASIL: És la facultat que tenen els estats de reconèixer l’estatut de refugiat d’una

persona. Quan un estat dóna “asil”, vol dir que es compromet a vetllar per la seguretat

de la persona refugiada i que no se l’expulsarà.

1.3. ALGUNES DADES. LA GLOBALITZACIÓ DE LES MIGRACI ONS

Vivim avui en el món 6.500 milions de persones. Les marcades diferències entre els

països rics (països occidentals majoritàriament), que no suposen més que un 15% de

la humanitat, i la resta del món, són cada vegada més evidents degut a la proliferació

de les telecomunicacions i l’augment de les desigualtats.

Aquestes dades fan rellevants, una vegada més, algunes de les diferències més

significatives entre el “nord” i el “sud”:

Page 13: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

13

Malgrat la presència mediàtica dels fenòmens migratoris, sobretot els il·legals o

clandestins, el volum dels fluxos migratoris és avui, proporcion alment, inferior al

que existia fa un segle . Per exemple, els Estats Units van rebre, l’any 1907, en època

de la forta emigración europea, 1.700.000 persones. Aquest rècord històric, mai ha

tornat a ser superat. Avui, amb una població quatre vegades més gran, rarament els

EE.UU. reben més d’un milió d’immigrants per any.

La gran diferència entre les migracions d’abans i les d’ara és la seva mundialització ,

emigrants d’arreu del món cerquen una vida millor en països d’arreu del món. Hi ha

una gran diversificació d’orígens i de destins. Les quatre grans regions mundials on es

rep més immigració internacional són:

- Amèrica del nord

- Europa occidental

- La regió del golf pèrsic

- El Pacífic occidental

Alguns països que no formen part d’aquestes regions també reben un gran nombre

d’immigrants cada any, com Israel, Líbia, Costa Rica i Sud-àfrica. No hem però

d’oblidar, que les migracions més nombroses són proporcionalment sempre les que

tenen lloc dins del propi país (per exemple, anar del camp a la ciutat), o regió (per

exemple, els espanyols que als anys 50 anaven a treballar a Alemanya, o els bolivians

i peruans que emigren avui a Xile.

Un 80% dels emigrants africans s’estableixen en un altre país d’Àfrica, majoritàriament

Líbia,

Sud-àfrica, Gabon i Kenya).

Actualment es considera que 190.634.000 persones són immigrants . És a dir,

residents i treballadores a un país que no és el seu. D’aquests immigrants, un 33,6%

són d’origen europeu, un 26,8% americà, un 28% asiàtic i només un 9% africà.

Aquests són els països amb més proporció d’immigrants en relació a la població

autòctona:

Page 14: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

14

• Emirats Àrabs Units: 71,4% de la població és immigrant

• Israel i Jordània: 39% de la població és immigrant

• Aràbia Saudita: 25 %

• Austràlia: 20,3%

• El país europeu amb més proporció d’immigrants és Alemanya, amb un 12,3 %

de la

població.

• A Espanya, la proporció és de l’11% i, a Catalunya, del 13%

Les causes que porten les persones a deixar casa seva per establir-se en un altre lloc

són molt diverses.

• La majoria de les migracions es produeixen per raons econòmiques :

existència d'un índex d'atur molt elevat, esperança d'un salari i un nivell de vida

més alts, etc.

• Moltes persones emigren per causes polítiques . Fugen de guerres o

persecucions per motius ideològics, religiosos i ètnics.

• De vegades, una catàstrofe natural , com ara un terratrèmol o una inundació,

pot motivar que persones que ho han perdut tot iniciïn una nova vida en un

altre indret.

1.3.1 TIPUS DE MIGRACIONS

Podem diferenciar diversos tipus de migracions en funció del caràcter, del temps que

els emigrants s'estableixen al lloc de destinació i de l'espai on es fan els

desplaçaments.

• En funció del caràcter o la naturalesa de les migracions, diferenciem entre

migracions forçades , és a dir, no desitjades, i migracions voluntàries . Al llarg

de la història hi ha hagut nombroses migracions forçades, com per exemple el

trasllat d'esclaus africans a Amèrica entre els segles XVI i XIX o els exilis i les

deportacions. Per contra, les migracions per motius econòmics, personals o

familiars es consideren voluntàries.

Page 15: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

15

• En funció del temps que duren, els desplaçaments poden ser temporals (per

estudis, per una feina amb una durada determinada, etc.) o definitius , si la

persona no torna al seu lloc d'origen.

• En funció de l'espai on tenen lloc els moviments migratoris, distingim entre

migracions interiors o nacionals i migracions externes o internacionals . Les

migracions interiors són les que fa la població d'un país dins les seves

fronteres. Les migracions externes, en canvi, tenen com a destinació un país

estranger.

1.4. POLÍTIQUES DE GESTIÓ DE LES MIGRACIONS

Actualment, hi ha tres models que funcionen segons les característiques de cada país

per gestionar el nombre de persones immigrants que arriben per treballar-hi.

Model 1: Admissió regulada

Canadà, Austràlia, Nova Zelanda i Estats Units (països construïts a partir de la

immigració) admeten regularment un gran nombre d’immigrants i promocionen la seva

integració i la seva nacionalització. Per això, les persones interessades han de

presentar un dossier de sol·licitud molt exhaustiu, i les autoritats decideixen si aquesta

persona pot entrar al país com immigrant. Una vegada allí, el sistema l’ajuda a

aprendre la llengua del país, trobar feina, una casa, etc. Els països que apliquen

aquesta política rebutgen de manera dràstica la immigració il·legal.

Page 16: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

16

Model 2: Política restrictiva

És bàsicament la política aplicada a Europa. No existeix una voluntat de fer entrar

immigrants al país, les restriccions són molt grans i es fa molt difícil entrar com

immigrant regular. En països com França ja no s’accepten els immigrants per raons

laborals, només els sol·licitants d’asil polític, els refugiats i els familiars dels ja

residents (i regularitzats) a França. Això fa que hi hagi un gran nombre d’immigrants en

situació irregular i “sense papers”.

Model 3: Política dels treballadors temporals o contract labor

Es dóna sobretot als països del golf Pèrsic i alguns països asiàtics com Tailàndia.

Només s’accepten treballadors temporals. Els únics drets que tenen aquests

immigrants estan recollits en el seu contracte de treball, i són gairebé inexistents. Això

dóna lloc a violacions dels drets del treballador i situacions de gran duresa laboral. És

com si, de fet, els treballadors no fossin considerats persones.

Fins no fa gaire temps, la política d’immigració d’Alemanya estava organitzada entorn

de la rotació de treballadors temporals. Aquest model, allí, mai va ser real i, tots

aquells immigrants que havien arribat “temporalment” van acabar quedant-se. Un

filòsof alemany, Max Frisch, va treure aleshores una frase que ha esdevingut cèlebre

fent referència a la incomoditat enfront aquells “nous alemanys” : “Volíem mà d’obra i

van arribar persones ”

Page 17: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

17

ACTIVITATS:

1. Què vol dir “migrar”. Quina diferència hi ha entre “emigrar” i “immigrar”?

2. Quina és la raó principal dels moviments migratoris que es fan actualment?

3. Digueu altres raons principals per als moviments migratoris que hi ha en l’actualitat.

4. Si acceptes una beca per estudiar un any a Londres, quin tipus de migració serà?

Marca les respostes correctes.

a) Voluntària

b) Obligatòria

c) Temporal

d) De llarga durada

e) Nacional

f) Internacional

5. Si has emigrat algun cop, explica per què has hagut d’emigrar, què has deixat

enrere i què has sentit quan ho feies. Si no has emigrat mai, imagina’t què sentiries.

(7-8 línees aprox.)

6. Classifica els següents tipus de migracions com a forçades o voluntàries.

Exilis; Per motius familiars; Per motius econòmics; Deportacions; Per motius

personals

Forçades Voluntàries

Page 18: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

18

7. Quin és, segons la vostra opinió, el model més eficaç per gestionar les migracions i

potenciar la integració dels nous arribats a la societat d’acollida? Existeix UN model

exemplar? Quin seria el model ideal?

8. Digues a quin model de gestió de les migracions pertanys:

- No existeix una voluntat de fer entrar immigrants al país, les restriccions són molt

grans i es fa molt difícil entrar com immigrant regular. Això fa que hi hagi un gran

nombre d’immigrants en situació irregular i “sense papers”.

- Admet regularment un gran nombre d’immigrants i promocionen la seva integració i la

seva nacionalització. Per això, les persones interessades han de presentar un dossier

de sol·licitud molt exhaustiu, i les autoritats decideixen si aquesta persona pot entrar al

país com immigrant. Una vegada allí, el sistema l’ajuda a aprendre la llengua del país,

trobar feina, una casa, etc. Els països que apliquen aquesta política rebutgen de

manera dràstica la immigració il·legal.

- Els únics drets que tenen aquests immigrants estan recollits en el seu contracte de

treball, i són gairebé inexistents. Això dóna lloc a violacions dels drets del treballador i

situacions de gran duresa laboral.

8. Què et sembla la frase de Max Frisch? Encara és actual?

Page 19: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

19

2. Històries migratòries

Page 20: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

20

Page 21: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

21

ACTIVITATS:

1. Què vol dir “diàspora”? Busca’n la resposta.

2. Quines similituds té la història migratòria dels jueus que acabeu de llegir amb el

recorregut migratori de, per exemple, un lampista polonès que treballa de

paleta a casa nostra? Els empenyen els mateixos motius? El desig de millorar,

inherent a l’impuls migratori, quins matisos té, en el seu cas?

3. Saps què va passar amb el poble jueu el 1492?

4. Què és un “progrom”? Busca’n la desposta.

5. Saps quina va ser la sort dels jueus durant la II Guerra mundial?

6. Sabries localitzar l’estat d’Israel i explicar-ne, a grans trets, perquè és sovint

notícia?

Page 22: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

22

Page 23: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

23

ACTIVITATS:

1) Qui era Djuder Patxá?

2) On és Tombuctú?

3) La història dels arma és una història de migracions nord-sud. Primer, d’Espanya

al sultanat del Marroc i, després, del Marroc a la conca del riu Níger, a

l’Àfricasubsahariana. Es tracta d’un itinerari nord-sud. Avui dia, quines

característiques tenen els itineraris nord-sud? Encara hi ha emigració europea

a l’Àfrica? De quina manera els europeus i occidentals van avui a l’Àfrica

subsahariana?

Page 24: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

24

Page 25: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

25

Page 26: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

26

Page 27: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

27

Entrevista:FRANCISCO CANDEL (Entrevista de Juan Cruz, 11 de setembre de 2005 . “El País”)

El escritor del proletariado

Si tú llegas al barrio de Candel, Francisco Candel, en la Zona Franca de Barcelona, y lo haces con tiempo suficiente como para entrar en un bar a pedir agua o café o cerveza o vino y le preguntas al camarero si por casualidad ha oído hablar de Candel, de Francisco Candel, probablemente te responderá como le respondía a Candel cualquiera de los personas de sus libros más célebres,(...) Te responderá el camarero: "¿El Candel? Por ahí anda ése, por ahí debe de andar".

En sus libros se adivina hostil la primera parte de su vida, ¿Cómo eran sus padres?

Dos excelentes personas. Mi padre era picapedrero en la cantera; tenía las manos llenas de callosidades; no era de gran estatura, como yo, pero era narigudo. Mi madre era dulce, bondadosa. Murió cuando yo tenía 18 años, y mi padre a los 74 o 75, así que estuve más tiempo con él. Para él, las personas tenían que ser honradas, honestas. Mis tíos también eran de ese calibre. Nosotros nos vinimos a Barcelona, desde Casas Altas, en Valencia, cuando yo tenía dos años, y aquí nació una hermana mía que luego murió de tuberculosis, en aquellos tiempos en que ya iba mermando esta enfermedad. Yo recuerdo a mi madre, luchando, y yo luché como un gallo de pelea, en el barrio, en la vida…

¿Se metían con usted?

Se metía conmigo el cura, que llevaba un anillo y tenía mal genio. Un día le dijo a mi madre: "Ese chico un día acabará en el calabozo". Y a mi madre eso le sentó fatal.

¿Y a usted?

Me dio igual. Pero a mi madre… Ella pensaba que su hijo era muy buena persona.

Usted llega a Barcelona, ¿tiene un recuerdo de esa Barcelona? ¿Recuerda cómo se da cuenta de que es usted un transterrado?

Fui a parar a las casas baratas de Can Tunis, donde estaba la emigración procedente de Andalucía. Entonces en la barriada todo el mundo hablaba castellano, y todos estábamos siempre juntos, todos, los niños y las niñas, en la escuela y en todas partes. La maestra nos hacía aprender cosas de memoria, pero también te encargaba trabajos que había que hacer en casa, te enseñaba jugando. Un día me encontré con la mujer que dirigía entonces la escuela y le pregunté qué método usaba, y me respondió: "Usábamos el método de las personas". ¿Cómo me iba a sentir? Muy bien, otra cosa era la realidad; pero aquella escuela, los niños, la maestra, parecía un paraíso… Mi padre ganaba un buen sueldo, que nos permitía vivir mejor que los vecinos. Pero después vino la Guerra Civil. Las cosas cambiaron, dejó de funcionar la escuela por los bombardeos, empezó a imperar el hambre, y siguió en la posguerra.

¿Qué enseña pasar hambre?

Page 28: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

28

Como enseñanza creo que no te deja nada. Te agarrabas a un clavo ardiendo. En la posguerra fui monaguillo de la parroquia del Born, y ahí aprendí a beberme el vino del cura, a comerme las hostias aún no consagradas. Y cuando venían las señoritas de las conferencias y de las cosas cristianas, aquellas esclavas de Cristo, traían bollos y los repartían. Así se fue pasando.

¿Y cuándo dejó de estudiar?

Para lo que solía pasar con la clase trabajadora entonces, yo fui bastante a la escuela, porque mis amigos empezaban a trabajar a los catorce años. Y yo, a los dieciséis. Mis padres no tenían prisa, pensaban que cuanto más tiempo estuviera en la escuela mejor sería mi porvenir.

¿Y qué es lo que más le interesaba de lo que aprendía en la escuela?

La escuela en la que estuve antes de la guerra era de la Generalitat, gratuita. Entonces las clases eran para chicos y chicas, pero luego eso se prohibió. La recuerdo con nostalgia, no me costaba ir, lo pasaba bien. Y durante la guerra, estabas en clase y sonaban las sirenas, y te tenías que ir al patio. Pasaba el peligro, entrabas y al rato otra vez las bombas, y así hasta que las escuelas cerraron: ya vendrán tiempos mejores. Y después vino la escuela parroquial: te hacían rezar mucho; al entrar tenías que cantar el himno nacional, el Gloria y no sé qué de la Patria. Y aunque los métodos eran antipedagógicos, tuve un maestro muy bueno. Por eso he creído muchas veces que las cosas las hacen los hombres y no los sistemas, y se notaba que los niños eran la vocación de ese maestro, llegué a quererle mucho. La primera sorpresa que nos dio fue que al entrar en clase nos daba la mano a todos los alumnos. Se llamaba José María Cabo. Excepcional. Un día firmaba yo libros en los almacenes Jorba y oí que un hombre le decía a su mujer: "A ver si me conoce". Y miré y era el señor Jaume Soler, que también lo tuve de maestro. Lo pude recordar muy bien; era como entonces, tenía gafas de concha, y era de abundante cabellera, pero se quitó la boina y me dijo: "Mira, ahora estoy calvo".

¿Cómo supo en la guerra quiénes eran los buenos y los malos?

Te lo decían rápido: los fascistas, nosotros decíamos fachistas, eran los nacionales, eran los malos; los republicanos, a los que los fascistas llamaban rojos, los buenos. Era evidente, te lo decían, y sabíamos que era así porque en la escuela estaban los republicanos y eran ejemplares.

O sea, que para usted la escuela era un oasis dentro de la guerra…

Hay que tener en cuenta cómo son los niños. La guerra me resultaba divertida, menos cuando pasaba hambre. Pero eso de que nos bombardearan…, que vieras al natural lo que habías visto en los tebeos. Vivíamos en esta misma montaña de Montjuïc; había refugios, aquí trabajaban mi padre y mis tíos, de picapedreros, y ellos mismos hicieron galerías en las que vivíamos. Y cuando no bombardeaban jugábamos en la montaña, correteábamos.

¿Y qué piensa cuando acaba la guerra y bombardean Barcelona, y llegan aquellos cantando el 'Cara al sol', levantando el brazo en compañía de los obispos…?

Page 29: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

29

Uno no pensaba nada entonces. Desde la montaña de Montjuïc vimos avanzar las tropas hacia Barcelona, por el río Llobregat; primero pasaron los republicanos, huyendo, y después vinieron los nacionales. Entraron pacíficos, eran soldados normales y corrientes. Por la noche encendían fogatas y calentaban café con leche, y nos decían a los chiquillos: "Mira, chaval, café con leche". Es curioso cómo el chiquillo se adapta y le saca sustancia a todo.

¿Y cómo vivió usted el franquismo?

Con Alfonso Sastre, yo fui, dicen, el escritor más censurado. En una novela donde hablaba de artistas me quitaron el nombre supuesto de Francisco Rabalo y pusieron Jorjo Mistralo; entiendo que no quisieran que se insinuara el nombre de Paco Rabal, ¿pero por qué sustituirlo por Jorjo Mistralo? De una novela envió la censura la siguiente recomendación: "Suprímase de la página una a la doscientas". ¡Y la novela tenía 200 páginas…!

En 1964 publicó 'Els altres catalans', sobre los que, como usted, vinieron de fuera…

Me lo pidieron los de Edicions 62. Habían publicado Els altres valencians, de Joan Fuster, y se les ocurrió pedirme un libro, y a mí se me encendió la bombilla. ¡Els altres catalans! Es que yo había escrito un artículo sobre la Cataluña de la inmigración. Hoy, aquellos altres serían los magrebíes; entonces éramos andaluces, murcianos… He tenido suerte con los títulos, porque Donde la ciudad cambia su nombre también tiene gancho, ¿no te parece?

¿Cómo eran considerados entonces los otros catalanes?

Con su castellano y todo, se sentían catalanes. Yo tenía miedo de escribirlo: siempre me pasaba algo cada vez que publicaba, y esta vez me dije: verás, se van a enfadar todos. Y en un año se publicaron seis ediciones, esto, en catalán, es mucho.

Hoy se dice que aquí se discrimina al que no es catalán, o al que no habla el idioma.

Me parece que eso de la discriminación es relativo. El catalán es como el gallego, muy sentimental; si estás aquí y le hablas en catalán, aunque sea mal, se lleva una alegría enorme. Hubo un tiempo en que los catalanes se sintieron amenazados por la inmigración, pero luego se dieron cuenta de que, aunque no quieran, son catalanes todos los que viven aquí. Y ahora viene otra emigración; ante la anterior puede que hubiera reticencias, pero ahora no tiene por qué haberlas, ¡si no es ni el 3%! Una cosa tengo clara: catalán es aquel que vive en Cataluña y se aposenta en Cataluña…

¿Usted sigue siendo 'un altre català'?

Yo soy catalán y soy valenciano porque nací en un lugar de la provincia de Valencia, y soy de las Casas Baratas y soy de la Zona Franca. Yo no pertenezco a la literatura catalana; mejor dicho, a la literatura en catalán, y a veces, como ahora, aparece una publicación que se titula Grandes escritores valencianos, y ahí aparezco yo. Pues muy bien, soy "un gran escritor valenciano". Y soy catalán, claro que sí. Aquí tengo a mi

Page 30: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

30

gente enterrada. Soy valenciano de nacimiento, catalán de adopción, ya con tanto tiempo aquí, y creo que, modestia aparte, algo he hecho por Cataluña.

¿Y le preocupa España?

No en un tono patriotero. Si Cataluña se separa de España, pues a mí me da igual, como si se separa el País Vasco. La unidad de naciones es una teoría muy franquista.

¿Sale usted, va por sus barrios?

Todo aquello pertenece ahora al olvido. Ya ni los que viven en ellos conocen los barrios. Son una amalgama.

¿Cuál sería hoy su autorretrato?

Francisco Candel Tortajada. No me gusta piropearme. Sencillo. Hago amistad en seguida. Trato bien a los que vienen por casa. Me gusta ser así.

Candel, ¿cómo se encuentra usted ahora?

Tengo como una afección pulmonar, me encuentro con molestias de vez en cuando. Mi compañera, Joana, me vigila. Pero si no te encuentras bien no estás para otras cosas. Por lo demás, la cosa va marchando.

Le hacen muchos homenajes.

Porque he cumplido 80 años. El año que viene, se acabaron.

(Francisco candel va morir el 23 de novembre de 2007 a Barcelona)

Page 31: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

31

El testimoni de dos barraquistes | VEÏNA DE LES BARRAQUES DEL CARMEL ENTRE EL 1947 I EL

1972

CUSTÒDIA MORENO: "Estudiava a les nits, amb una espelma"

Dimarts, 12 de octubre del 2010

Parlar de Custòdia Moreno és parlar de lluita veïnal. La seva història i la del Carmel van de la mà des que aquesta lluitadora va arribar a la ciutat, amb només quatre anys, en el cèlebre Sevillano l'1 de novembre de 1947. «Vam venir perquè uns amics ens van dir que ens havien llogat un pis. A l'arribar, aquell mateix pis l'havien llogat a quatre famílies més», recorda Moreno. Davant el panorama, van acabar reallotjats a casa d'aquests amics: una barraca al Carmel, on la Custòdia va viure fins al 1972 sense aigua, llum ni clavegueram -no van arribar fins al 1974, gràcies a la lluita veïnal encapçalada per la mateixa Custòdia- i on es va treure una carrera universitària, estudiant a les nits a la llum d'una espelma. Va ser l'única del barri que va estudiar una carrera universitària.

«Tan bon punt va aterrar aquí, la meva mare es va posar a servir per intentar tirar endavant, però no estava feta per a això, i de seguida va muntar una petita botiga a la barraca on venia una mica de tot. ¡Vam ser els precursors d'El Corte Inglés!», fa broma aquesta dona, que de seguida va liderar les mobilitzacions per a la millora del barri, una de les zones de barraquisme que més anys va resistir i on van arribar a aixecar-se 550 barraques, que van ser les últimes que van resistir fins al 1990.

«Em posava malalta la doble moral d'algunes senyores que venien els diumenges a fer

caritat, a portar menjar als pobres barraquistes, mentre que a les seves cases tenien treballant dones del barri pagant-los poquíssim i tractant-les fatal», s'encén la Custòdia, que destaca la importància del paper de les dones en la vida a les barraques. «Amb els pocs recursos que tenien, feien tot el possible per tirar endavant les seves famílies. Les cases estaven sempre impecables dins del possible. No hi faltava mai un tapet ni un detall», relata.

En el capítol dels aspectes positius, la Custòdia destaca la germandat entre els veïns. «Érem com una família. Fèiem una pinya increïble. El primer Nadal que vam passar fora de les barraques encara el vam celebrar tots junts», recorda. En el dels negatius -molt més ampli- assenyala la falta d'intimitat. «Pensa que molts matrimonis no van poder tenir mai una habitació on estar sols», conclou.

Font: elperiodico.cat

Page 32: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

32

ACTIVITATS

1) Observa el diagrama de fluxos de la pàgina 26 i comenta’l.

2) Què era el barraquisme? Què és una barraca? Quines eren (són) les

condicions de vida? Penses que encara n’hi ha?

3) Qui eren fonamentalment els barraquistes de Barcelona i rodalies a mitjans del

s.XX?

4) Compara els processos migratoris del poble andalús entre els anys 50 i 70 amb

els de les comunitats africanes d’avui.

5) Llegeix l’entrevista que van fer a l’escriptor Francisco Candel. Quin és l’aspecte

que has trobat més interessant? T’ha sobtat alguna cosa?

6) Llegeix la notícia sobre la senyora custodia Moreno. Qui és? Quina és la seva

història? Quins aspectes negatius i positius hi assenyala?

7) Confecciona un petit treball amb les indicacions que se’t donaran a l’aula.

Les històries de les comunitats humanes, famílies i individus sovint es forgen sota

processos migratoris, n’existeixen en la teva biografia i/o la de la teva família?

-Fes un arbre genealògic de la teva família (pares i avis) explicant-ne la data (si cal

aproximada) i lloc de naixement dels membres i l’actual lloc de residència o

defunció.

-En un mapa fes fletxes assenyalant-ne els recorreguts.

-Explica amb les teves paraules el que observes al mapa amb històries o

anècdotes que coneguis o t’hagin explicat.

-Elabora una entrevista a algun membre de la teva família amb les preguntes

acordades a l’aula.

Page 33: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

33

-Extreu-ne conclusions o fes un petit comentari sobre la feina que has duta terme

(si t’ha semblat interessant; allò que més t’ha agradat i allò que menys; dificultats;

coses que abans no sabies; anècdotes, etc.)

Page 34: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

34

España tiene por primera vez en dos décadas un saldo migratorio negativo Catalunya es la comunidad que más población perdió, el 72% del total La crisis hizo que en el 2011 dejarán el país 50.09 0 personas más de las que llegaron Martes, 17 de enero del 2012

MANUEL VILASERÓ

MADRID

Lo que no pasaba de ser una percepción basada en datos parciales, que la crisis económica estaba provocando un éxodo, ha saltado ya a las estadísticas oficiales. Por vez primera desde principios de los años 90 del pasado siglo han emigrado de España durante el 2011 más personas de las que han venido a vivir. Exactamente, 50.090. La gran mayoría de ese saldo migratorio negativo, el 72%, se ha registrado en Catalunya, según las estimaciones hechas públicas ayer por el Instituto Nacional de Estadística

(INE) .

Si Catalunya fue durante años la comunidad

que más inmigrantes extranjeros atrajo,

ahora la situación es radicalmente inversa.

Una parte importante de estos regresan a

sus países de origen. Durante el 2011

salieron de Catalunya 157.159 personas, de

las que 151.159 eran extranjeras. Sólo 6.208

eran de nacionalidad española.

Descontadas las 121.055 que llegaron, el

saldo migratorio negativo de Catalunya fue

en el 2011 de 36.313 personas, ese 72% del

total de España. La Comunidad de Madrid,

con una caída de 21.952 personas, es la que

más se acerca al éxodo catalán, mientras

que Canarias, por ejemplo ganó 10.490. El

balance entre comunidades es insignificante.

De Catalunya se fueron a otras autonomías tan solo 345 personas.

LOS AÑOS ANTERIORES / Las cifras negativas no son aún de grandes dimensiones pero

contrastan fuertemente con las registradas en años anteriores. Aunque ya había estallado

la crisis, el saldo migratorio fue positivo en el 2009. Llegaron a España 47.000 personas

más de las que se fueron. Un año después, en el 2010, con la recesión llegando a su

apogeo, arribaron 67.000 personas más de las que se fueron. Catalunya, sin embargo, ya

Page 35: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

35

registró un saldo negativo de 11.550 personas en el 2009. Fue la primera comunidad en

traducir la crisis en emigración.

Si la vista atrás se echa un poco más allá, en los años anteriores a la crisis, las diferencias

son abismales. Entre el 2002 y el 2006, por ejemplo, los saldos migratorios incrementaron

la población española en una media anual de 600.000 habitantes. El 2007 batió todos los

récords con un aumento de 716.257 personas. La primera caída se registró en el 2008,

con la crisis en ciernes, pero aún llegaron a España 443.930 personas más de las que se

fueron.

MENOS NIÑOS Y FALLECIDOS / Además de reflejar las migraciones, la estimación del

INE revela también que cada vez nacen menos niños. De los 497.365 bebés del 2010 se

pasó a 479.676 en el 2011. También se muere menos gente. Si en el 2010 se registraron

395.612 fallecidos, el año pasado fueron 386.234. El crecimiento vegetativo sigue siendo

positivo. Aún nacen más niños que personas fallecen, pero la diferencia es cada vez más

pequeña. Y la población está cada vez más envejecida.

A ello contribuyen tres factores: el número de hijos por mujer sigue bajando (1,4, tres

décimas menos que el año anterior) mientras que la edad media de acceso a la

maternidad sigue subiendo. El año pasado estaba en 31,17 años, frente a los 30,98 del

2010. Y la esperanza de vida también aumenta, sobre todo en los varones. Ha pasado de

78,37 años a 79,06. En las mujeres se situó en los 84,98 años, tres décimas más que en el

año anterior.

ACTIVITAT

Què vol dir saldo migratori? Què passa si és negatiu?

Page 36: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

36

Page 37: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

37

1. Què penses que es pensa sobre Catalunya i Espanya a l’estranger? El què s’hi diu,

es correspon amb la realitat?

2. Sobre el documental: Sabies que l’han vist més de dos milions de persones a

l’Àfrica Occidental? Què t’ha fet pensar?

3. Pensem en els EE.UU. Què en saps? Quines són les notícies recents que s'hi

relacionen?Ara anomena dos escriptors nord-americans, dos rius o muntanyes dels

EE.UU. El que coneixem, és real? A través de quin mitjà ens és transmès? Rebem

informació contrastada d'allí?

Page 38: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

38

ACTIVITAT:

1. Intenta esbrinar quina és la situació dels joves científics i investigadors al

nostre país. Existeix aquí també la fuga de cervells?

Page 39: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

39

Page 40: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

40

Page 41: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

41

Page 42: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

42

ACTIVITATS: 1. Aneu a la pàgina web d’Amnistia Internacional o de Human Rights Watch i busqueu exemples de violació dels drets dels refugiats en el món. 2. Dibuixeu en un mapa la ruta que va fer aquest refugiat (Entrevista de la contra de “La vanguardia) des de Congo Kinsasha a Girona. 3. Pregunteu a casa vostra (avis, pares) si coneixen històries sobre “l’exili”, com ara el dels republicans a França i Amèrica llatina. Esbrineu si hi ha hagut persones, en algun moment, que s’hagin vist obligades a fugir per por a morir o patir represàlies. 4. Llegeix el document que tens a continuació del “Grup de recerca i acció sobre fronteres i controls” del gener de 2013. Què és un CIE? Quants n’hia ha a l’estat espanyol? Què t’ha fet pensar el vídeo passat a classe “CIE’s, sobren raons”?

Page 43: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

43

Què és un CIE? (Extret del “Grup de recerca i acció sobre fronteres i controls”)

Page 44: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

44

Page 45: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

45

Page 46: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

46

Page 47: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

47

Page 48: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

48

Cartes des del CIE de la Zona Franca

"En el EXTREMO, ha llegado la hora, el momento de un mundo con leyes de

locura, pensado y escrito por personalidades ricas y machistas. Pensando en tenerlo

todo bien no se dan cuenta de los demás en cualquier situación que estén. Los ricos

más ricos y los pobres más pobres. Se hacen amigos entre ellos y se ayudan poque

tienen la misma mentalidad.

La lágrimas de los pobres riegan el jardín de los ricos, llenan el reservado de sus

coches, calientan o refrescan sus despachos, pagan sus restaurantes de lujo,

vacaciones de lujo y hoteles de alto coste.

Y tú que estás en libertad de cuerpo, de mente y de salud, si eres consciente

levántate ahora mismo y quiero que sientas que existen rincones cerca o lejos

conocidos o quizá desconocidos donde están personas pobres y sin poder ni

defensa maltratadas y tratadas como en el tiempo de los esclavos o aún peor.

Aquí estamos aburridos, llevamos tiempo pensando cuándo y cómo será tu destino.

Nos duchamos con agua fría que llega hasta los huesos, comida fría e insuficiente,

con riesgo de recibir un palo en la cara por el mínimo gesto de quejarte por tus

derechos.

Y lástima que todo eso no tiene testigo ni algo que lo pueda demostrar porque está

la mano de una fuerza que se llama Gobierno, policía y juez.

Aunque no perderemos, no bajaremos los brazos y sabemos que vivir es luchar.

También habrá personas de buenos corazones como E., A. y sus grupos que

representan el verdadero sentido de la palabra “humanista”. Os llevaré en mi

corazón donde esté y os recordaré por siempre por todo lo que habéis hecho por

nosotros sin mirarnos como a simples inmigrantes sin papeles y sin defensa. Os

agradezco mucho. Sois diferentes.

Gracias, gracias, muchísimas gracias."

M. L.S*.

(*preso en el CIE de Zona Franca y deportado el 15/12/11 en el avión de la vergüenza)

Page 49: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

49

"Lo que ocurre aquí, en el centro de internamiento de extranjeros:

Están tratando muy mal a las personas que no hacen nada malo, sólo les faltan los

documentos, y aunque lleves muchos años aquí, si no tienes documentos puedes

entrar al CIE cualquier día. Aquí estamos viviendo como animales. Muchas personas

no se duchan porque hace mucho frío y no hay agua caliente, y la comida, no sólo

es poca, sino también malísima. Por la noche cuando estamos en la habitación para

dormir nadie puede salir hasta las 8h, aunque necesites ir al baño o te sientas

algún dolor. Estas cosas las digo porque las vivo, llevo aquí 32 días y puedo estar

hasta 60 días y un día de aquí es como un año de sufrimiento de verdad. Quiero

salirme de aquí aunque me lleven a mi país con fuerza.

Soy un chico senegalés*. Barcelona 9/12/11"

(*preso en el CIE de Zona Franca y deportado el 15/12/11 en el avión de la vergüenza)

Page 50: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

50

5. Llegeix les següents notícies i contesta les preguntes:

Francia inicia la deportación de 700 gitanos rumanos y búlgaros Voces de la derecha se suman a las críticas a la po lítica de desalojos Los primeros 79 afectados salen hoy tras cobrar 300 euros de ayuda al retorno Jueves, 19 de agosto del 2010

VICENÇ BATALLA. PARÍS

Los primeros 79 gitanos de la Europa del Este comunitaria parten hoy en un avión regular hacia su país después de haber aceptado la ayuda al retorno de 300 euros propuesta por el Ministerio de Inmigración e Identidad Nacional francés. Este vuelo irá seguido de varios más hasta fin de mes hacia Rumanía y Bulgaria, también mediante aerolíneas privadas y aeropuertos públicos, hasta completar un total de 700 personas expulsadas, según el ministro del Interior, Brice Hortefeux, quien prevé continuar con esta operación en septiembre. El titular de Inmigración, Éric Besson, sin embargo, recordó que el de hoy será el vuelo número 25 de su ministerio con el mismo objetivo.

Agentes de policía franceses censan a los habitantes de un campamento gitano en los alrededores de Lille, en el norte del país. reuters / pascal Rossignol

De hecho, en todo el 2009 las autoridades francesas ya expulsaron a alrededor de 10.000

rumanos y búlgaros en 44 vuelos. Para evitar que las mismas personas vuelvan a

instalarse en territorio francés, porque como ciudadanos de la UE tienen derecho a la libre

circulación, el Ministerio de Inmigración prevé introducir la biometría en su fichero Oscar,

que controla a quienes se benefician de las ayudas al retorno.

Tras el desalojo ya de medio centenar de poblados de chabolas y casas ocupadas, la

práctica está levantando inquietud incluso en cargos de la Unión por un Movimiento

Popular (UMP, derecha), el partido del presidente Nicolas Sarkozy. El miembro del

Gobierno que ha ido más lejos en sus declaraciones ha sido el ministro de Industria y

alcalde de Niza, Christian Estrosi, quien propuso castigar con multas a los ayuntamientos

que no cumplan con ciertas tareas de seguridad.

PALOS POR TODOS LADOS / Esta propuesta ha recibido no solo el rechazo de los

alcaldes de izquierda, quienes soportan mayoritariamente el problema de las chabolas en

Page 51: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

51

los suburbios, sino incluso de representantes de la derecha. El presidente de la Asociación

de Alcaldes de Francia, Jacques Pélissard, de la UMP, considera que esta idea «no es ni

realista ni aplicable». El propio alcalde de Burdeos, Alain Juppé, exmiembro del Gobierno

de Sarkozy, alerta en su blog contra «las exageraciones». Juppé, además, vive un

conflicto en su municipio porque 140 familias nómadas, de nacionalidad francesa, no

aceptan el terreno que les propone para sus caravanas. Burdeos, como la mitad de las

comunas de más de 5.000 habitantes, todavía no ha habilitado áreas especiales tal como

obliga una ley desde el año 2000.

Varios diputados de la UMP cercanos al exprimer ministro Dominique de Villepin, por otra

parte, se han manifestado en contra de la asimilación que el Gobierno está haciendo entre

inmigración y delincuencia y de las prácticas policiales para el desmantelamiento de

campamentos. Finalmente, el presidente de un área metropolitana en la periferia noroeste

de París, Pierre Cardo (también de la UMP), ironizaba en el diario Libération con que

alcaldes como el de Niza deberían cambiarse con los de poblaciones como la suya para

gestionar los temas de seguridad. Font. elpais.es

Francia sigue expulsando gitanos

El Gobierno de Hollande mantiene la política de desmantelar campamentos

ANA TERUEL París 9 agosto 2012

La policía evacua un asentamiento ilegal de gitanos en Villeneuve d'Ascq, en el norte de Francia. / PASCAL

ROSSIGNOL (REUTERS)

Las autoridades francesas evacuaron ayer a unas 200 personas de dos campamentos gitanos en las afueras de Lille, en el norte de Francia, mientras que unos 250 rumanos tomaron un vuelo chárter a su país desde Lyon, en lo que las asociaciones humanitarias denuncian como expulsiones disfrazadas. El nuevo Gobierno socialista, bajo la autoridad del presidente François Hollande, da así continuidad a la polémica política impulsada hace dos años por el exmandatario Nicolas Sarkozy, que fue muy criticada por

Page 52: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

52

la entonces oposición socialista. El Ministerio del Interior alega motivos sanitarios y busca un cambio de tono al insistir en la necesidad de buscar alternativas para los desalojados.

Unos 150 agentes supervisaron la evacuación ayer de madrugada de los campamentos de las afueras de Lille, amparada por una decisión judicial tras la demanda de una asociación de vecinos. Los poblados estaban instalados en terrenos públicos, propiedad del Ayuntamiento de Lille, cuya alcaldesa es la primera secretaria socialista, Martine Aubry. Cerca de Lyon, la policía también evacuó ayer a un grupo de unos 60 gitanos, que habían sido expulsados tres días antes de una casa ocupada.

El ministro del Interior, Manuel Valls, ya había anunciado el miércoles en un comunicado que seguiría desmantelando los campamentos “en consideración de las circunstancias y dificultades locales, y en particular de los riesgos sanitarios”. En el mismo texto destacaba que estos pueblos chabolistas son también “un verdadero desafío a la convivencia”. El mensaje de firmeza iba sin embargo acompañado por un llamamiento a la concertación con las ONG y la búsqueda de soluciones alternativas para los evacuados, algo que el presidente François Hollande había prometido durante la campaña presidencial, pero que en el caso de los desmantelamientos de ayer no se cumplió.

Sobre todo, el Ministerio del Interior contempla “una reflexión más global” sobre la situación de los ciudadanos búlgaros y rumanos. En concreto, propone un “examen objetivo” de las medidas transitorias que limitan el acceso al mercado laboral a los rumanos y búlgaros (ciudadanos europeos desde 2007), prolongadas hasta finales de 2013. Las ONG las denuncian como el principal freno a la integración de estos ciudadanos. Una resolución para poner fin a esta limitación ha sido presentada ya por la senadora ecologista Aline Archimbaud y será examinada a mediados de octubre en el Senado, pero el Gobierno podría adelantarse y hacer un anuncio al respecto.

Mientras tanto, los desmantelamientos de campamentos se suceden en los últimos días en ciudades como Lille, París o Lyon, desde donde despegó ayer rumbo a Bucarest un chárter con unos 250 rumanos que han aceptado retornar a su país. Se trata de ciudadanos que se benefician de la denominada Ayuda al Regreso Voluntario (reciben 300 euros por adulto y 150 por niño). El incentivo fue instaurado en 2007, pero en la práctica no impide a quienes se benefician volver de nuevo a Francia. Las asociaciones humanitarias estiman así que el número de gitanos del Este de Europa se mantiene estable desde hace años (en torno a los 15.000) a pesar de las miles de expulsiones anuales, voluntarias o forzadas.

Font: elpais.es

-Quina diferència de dates hi ha entre una i altra notícia? Observa-les. Totes dues són a França. És sota els mateixos governs? -Què vol dir “deportació”? -Quin és el principal problema amb què es troba l’administració francesa amb els gitanos romanesos i búlgars? -A la segona notícia, quin és el principal fre que denuncien les ONG per a la integració dels ciutadans que es pretenen expulsar?

Page 53: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

53

Page 54: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

54

Page 55: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

55

3. Conseqüències de les migracions

Page 56: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

56

Page 57: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

57

Page 58: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

58

Page 59: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

59

Page 60: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

60

ACTIVITATS:

1- Podries posar altres exemples musicals que tinguis aspectes en comú amb la música gnawa? Música mestissa, de fusió... Sabries dir-ne alguna de casa nostra?

Page 61: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

61

Una música que sovint s’ha fet ressó en les seves lletres sobre els processos migratoris (multiculturalitat i, reivindicació i fusió) ha estat per exemple l’hip hop.

“Que quedi clar, una cosa si, jo no he nascut aquí, però quan vaig venir em van acollir

de puta mare i el que importa xavalillu no és d'on ets ni d'on véns, el que importa desgraciat és

el que fas, ho entens?”

(El Nota. “KNY”)

-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-.-

José Antonio Abril Fornieles , artísticament conegut com "Payo Malo" és un MC granadí de Terrassa.

DE DONDE VENGO (Payo Malo)

[Payo Malo & Ojos De Brujo]

Ayer fue el sur... Hoy Cataluña

Si no te enseña mama, la calle te enseñará

Ayer fue el sur... Hoy Cataluña

Si no te enseña mama, la calle te enseñará

[Payo Malo]

Soy de Graná, casi na

Nací en la Chana

En Barcelona pan pa hoy es hambre pa mañana

No veas que ganas tengo de ver, volver a ver

El atardecer bajo el sol que me vio nacer

Atrás dejé, deshojé una alma partida

¿Dónde estaba yo cuando la vida te castiga?

Digan lo que digan, no es cuestión de suerte

El niño fue creciendo y en la calle se hizo fuerte

No tuve caprichos, los que tuve lo sudé

Si no tenía juguetes por las noches los soñé

También pensé en robar, tener más que los

demás

Construyendo puentes, entre el bien y el mal

Pude cruzar y me gustó, no me costó volver

Otros que atrás quedaron, no les volveré a ver

No le eches bronca, mujer, que en la vida no

hay nada

Como la pena de vivir, lejos de Granada

Aguas pasadas, tierras soñadas

Aventuras, desventuras de familias separadas

Dueños de nada que nadan en tierras extrañas

Un emigrante más soy sin salir de España

[Payo Malo & Ojos De Brujo]

Ayer fue el sur... Hoy Cataluña

Si no te enseña mama, la calle te enseñará

Ayer fue el sur... Hoy Cataluña

Si no te enseña mama, la calle te enseñará

[Ojos De Brujo]

Sé de donde vengo, de donde hace calor

Vengo del mestizaje, y mi sangre es de un color

Hijo del sol del sur, y de la luna (y de la luna)

Mi casa es la Alhambra, hay en mi mesa dos

culturas

[Payo Malo]

Juro buenas habidas, habidas y por haber

La vida es agua turbia y sabes que debes beber

No he de perder mis principios ni mis

costumbres

Yo soy el hombre que vive en la madre tierra

Vivo en un mundo de tropiezos y piedras

Para tener suerte he de pisar muchas mierdas

Cuerdas, muros, fronteras como el muro

A trabajar muy duro para ahorrar cuatro

pesetas

Por un camino de chinchetas ando descalzo

Buscando metas concretas, escalando cimas,

Haciendo rimas

De mi mas se me olvida lo que es verdad

cantando el ------- ¿?

Vida de calidad no encuentras

¿Ahora qué pasa?

El tiempo avanza no canta

La pasta es la esperanza

Me cansa el malvivir, el sufrimiento,

Y nunca es lengo

Con mi acento represento

Al emigrante que llevo dentro

[Ojos De Brujo]

Tierra lejana, callejuelas de aquí y de allá

Van tejiendo los destinos y los caminos al andar

Tierra lejana, callejuelas de aquí y de allá

Van tejiendo los destinos y los caminos al andar

Tierra lejana, callejuelas de aquí y de allá

Van tejiendo los destinos y los caminos...

(Payo Malo, Payo Malo,

como en el keli, como en el keli,

ojos de brujo y el palliko malo están aquí,

haciendo una canción pa mi tierra Graná

Casi na barrio la chana, aqui lo ve

Ojos de brujo y Payo Malo tan como en el keli

la fiesta ¡hay está!

Page 62: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

62

Page 63: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

63

ACTIVITAT: 1- Qui era Ulisses? Explica per què s’ha agafat aquest personatge de la literatura clàssica grega per donar nom a la síndrome post-traumàtica d’alguns immigrants. 2- Busca exemples (a la premsa, al teu voltant) d’històries de clandestins.

Page 64: Moviments migratoris

GESO Nivell 2 CC.SS II i Moviments migratoris. CFA. Sax Sala (Sant Celoni)

64

Quina ironia, oi?!