MÀSTER EN AQÜICULTURAconeixements en aqüicultura basats en la producció, la sostenibilitat i la...

MÀSTER EN AQÜICULTURA Interuniversitari (UB, UAB, UPC) 1. MÒDUL: Fisiologia de les espècies d’interès en aqüicultura (UB) 1.1 Metodologia d’ensenyament i aprenentatge:

Ensenyament presencial: Classes teòriques i ensenyament pràctic. A partir de problemàtiques actuals i d’interès i donant les bases per la capacitació en el treball en aquests camps. Eines: presentacions en power point, videos.

Activitats no presencials: Tasques a desenvolupar: realització treballs individual o en grup, estudi de l’alumne, recerca bibliogràfica.

1.2.Criteris i procediments d’avaluació

Es valorarà - Assistència - Participació en classe, en sessions de discussió (taules rodones) i en

conferències invitades - Adquisició de coneixements teòrics, pràctics i les competències generals

assolides. Procediments: Coneixements teòrics de la matèria (proves escrites), qüestions i problemes a resoldre durant el curs, realització i treball de pràctiques, redacció de treballs escrits, realització, presentació i defensa treball en grup.

1.3. Bibliografia rellevant i actualitzada

• Barnabé, G. Acuicultura ; Gilbert Barnabé ; prefacio: Maurice Fontaine : Barcelona : Omega, cop. 1991.

• Buddington R.K., Krogdahl Å., Bakke-Mckellep A.M. The intestine of carnivorous fish: structure and functions and the relations with diet. Acta Physiol. Scand. 161, Suppl 638: 67-80 (1997).

• Chhorn Lim, C.D. Webster (editors) Nutrition and fish health. New York : Food Products Press, 2001.

• R.H. Devlin, Y. Nagahama (2002). Sex determination and sex differentiation in fish:an overview of genetic, physiological, and environmental influences Review article. Aquaculture 208, 191–364.

• Guillaume, Kaushik, Bergot y Métailler (eds.) Nutrición y alimentación de peces y crustáceos. Madrid: Mundi-Prensa, 2004.

• Halver, John Fish nutrition. 2a ed. Acad Press, 1989. • Hoar and Randall. Fish Physiology, XI. The physiology of Developing Fish. Part

B Viviparity and Posthatching juveniles. Academic Press, 1988. • Hoar and Randall. Fish Physiology, XI. The physiology of Developing Fish. Part

A Eggs and larvae. Academic Press, 1988. • Jobling, Malcolm Environmental biology of fishes (Fish and fisheries series).

MChapman & Hall, 1996.

• Johnston, I. Fish Physiology, XVIII. Muscle Development and Growth. Ed. Ian Johnston, William Hoar, Anthony Farrell, Academic Press 2001.

• R.E. Peter and K.L. Yu. (1997). Neuroendocrine regulation of ovulation in fishes: basic and applied aspects Reviews in Fish Biology and Fisheries 7, 173–197 (1997).

• Pillay, T. V. R. Aquaculture : principles and practices / T.V.R. Pillay Oxford Fishing News Books, 1990.

• J. Cliff Rankin and Frank B. Jensen (editors). Fish ecophysiology. (Fish and fisheries series), Chapman & Hall (1993).

• Shadwinck, R.E. and Lauder G.V. Fish Physiology, XXIII. Fish Biomechanics. Academic Press, 2006

• Steffens, Werner Principles of fish nutrition. New York: Halsted Press, 1989

1.4 Fitxes de les assignatures del mòdul 1.4.1. Assignatura: Energètica i nutrició de peixos

ASPECTES GENERALS I. Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura Energètica i Nutrició de Peixos Any acadèmic 2006-2007 Titulació Codi Tipus d’assignatura Obligatoria Impartició (semestre/curs) 3r Semestre Coordinador/respons Jaume Fernández Borrás Departament/s Fisiologia Professor/s J. Blasco; J. Fernández; MA. Gallardo; A. Ibarz; I.

Navarro; R. Sala II. Crèdits ECTS i temps d’aprenentatge

N. total de crédits 5 Hores ECTS 125 (5cr.*25) H presencials 37,5 H d’activitats dirigides 12,5 H d’aprenentatge autònom 21 H d’estudi personal 54 H totals dedicació del estudiant 125

III. Horaris

Classes presencials 18h - 19:30h Tutories 18h – 19:30h Altres activitats -----

IV. Descriptors V. L’assignatura dins la titulació Justificació de l’assignatura Pre-requisits o coneixements previs

El perfil de les persones a les que s’adreça és ampli, ja que es pot arribar des de diferents formacions en funció del camp en que l’estudiant/a després es voldrà dedicar. Així, tant hi poden accedir des de l’àmbit de Ciències, de l’Enginyeria i d’Economia. Les actuals llicenciatures de Biologia, Biotecnologia, Bioquímica, Ciències Ambientals, Geologia, Ciències del Mar, Ciència i Tecnologia d’aliments, Enginyeria agrònoma i Enginyeria Tècnica agrícola serien la procedència mes

habitual. Lògicament, la diferent formació inicial obligarà a una important labor de tutorització dels estudiants/tes durant el primer any per què es puguin assolir les mancances conceptuals. Atès la diversitat dels alumnes es prefereix realitzar aquesta tasca a nivell de tutoria que a nivell de crèdits de homogeneització o anivellament, a més es dissenyaran els criteris d’admissió de tal forma que això sigui possible.

Competències a desenvolupar (referides exclusivament a les competències recollides a la proposta oficial del màster)

Competències generals:

1. Comunicar-se oral i per escrit a. Utilitzar les terminologies científiques adequades b. Defensar i argumentar oralment les seves posicions

2. Analitzar i sintetitzar documents 3. Interpretar protocols 4. Treballar en equip 5. Trobar les fonts d’informació, consultar-les i seleccionar

informació necessària per temes concrets 6. Iniciar un procés de recerca

Competències específiques

• Escollir els paràmetres de nutrició, alimentació i maneig adequats per obtenir un producte de qualitat. Formular un pinso adequat als requeriments.

DESENVOLUPAMENT CURRICULAR I. Objectius Conceptuals Generals

• Proporcionar a l’estudiant els elements per adquirir coneixements en aqüicultura basats en la producció, la sostenibilitat i la responsabilitat.

Específics

• Proporcionar a l'alumne els avanços en energètica, nutrició, digestió i metabolisme en espècies aqüícoles, fent èmfasi tant en els coneixements teòrics com en les possibles aplicacions en la millora de la qualitat del producte.

Procedimentals (habilitats) Actitudinals (Actituds) II. Continguts / temari presencial Continguts de les sessions teòriques

Ingesta i requeriments d’energia i nutrients. Factors que influencien en la ingesta;

opcions d’alimentació; índexs d’utilització de l’aliment. Balanç energètic i els seus components en peixos. Interès de determinar costos

energètics. Taxa metabòlica: tipus (mínima; estàndar; rutina. d’activitat; SDA aparent o Acció Dinàmica Específica dels aliments o Heat Increment). Factors que afecten a les necessitats energètiques.

Tracte gastrointestinal: anatomia i fisiologia de l’aparell digestiu. Digestió i processos d’assimilació de nutrients. Digestibilitat dels components de la dieta. Adaptacions a la dieta.

Metabolisme intermediari: components i importància en organismes aquàtics. Metabolisme proteic: Balanç entre síntesi proteica i degradació: model general i

pertorbacions. Tècniques de mesura. Cost energètic de la síntesi proteica i relació amb el SDA. Determinació del “recanvi” proteic: funció dels aminoàcids lliures.

Metabolisme dels hidrats de carboni: transport i destí. Mesura de la captació i metabolització. Efecte d’estalvi de la proteïna de la dieta.

Metabolisme lipídic: transport i deposició. Lípids en dieta i composició del producte. Àcids grassos essencials: requeriments. Relacions amb antioxidants i estrès oxidatiu.

Regulació endocrina del metabolisme: les hormones pancreàtiques; el cortisol i altres hormones. Control d’ingesta, digestió i assimilació: hormones i sistema nerviós. Influències de cicles diaris i estacionals.

Fabricació de pinsos compostos en piscicultura. Matèries primeres. Bases de la formulació i de la fabricació.

El programa es desenvoluparan a partir de problemes d’interès actual en l’aqüicultura, (com a exemples s’indiquen els següents):

-bioenergètica i valoració de les necessitats -fonts alternatives i factors anti-nutricionals -substitució de materials de la dieta: afectació de la digestibilitat segons les espècies. -canvis en l’excreció i reducció de l’impacte ambiental -greixos i canvi en la composició del producte

Conferències

S’invitarà a experts en l’àmbit de la nutrició i el metabolisme Continguts de les sessions pràctiques presencials III. Activitats

• Realització, presentació (després d’un període de consulta de les fonts d’informació) i debat en grup d’un treball teòric-pràctic sobre algun dels temes d’interès de la matèria.

IV. Avaluació Criteris Es valorarà l’adquisició dels coneixements teòrics i les competències generals assolides Procediments

Elements que seran objecte d’avaluació Valoració sobre 100

Coneixement teòric dels diferents blocs de la matèria impartida

40

Plantejament inicial del treball teòric-pràctic 5 Cerca bibliogràfica del tema a desenvolupar 5 Presentació i debat en grup del treball realitzat 50

V. Recursos d’aprenentatge i mètodes d’ensenyament Ensenyament presencial Classes teòriques

1r, a partir de problemàtiques actuals i d’interès, 2n, donant les bases per la capacitació en el treball en aquests camps.

Ensenyament pràctic Activitats no presencials Tasques a desenvolupar Estudi de l’alumne VI. Tutories VII. Bibliografia 1) Steffens, Werner Principles of fish nutrition. New York: Halsted Press, 1989 2) Halver, John Fish nutrition. 2a ed. Acad Press, 1989 3) Chhorn Lim, C.D. Webster (editors) Nutrition and fish health. New York : Food Products Press, 2001 4) Guillaume, Kaushik, Bergot y Métailler (eds.) Nutrición y alimentación de peces y crustáceos. Madrid: Mundi-Prensa, 2004 5) Jobling, Malcolm Environmental biology of fishes (Fish and fisheries series). MChapman & Hall, 1996 6) J. Cliff Rankin and Frank B. Jensen (editors). Fish ecophysiology. (Fish and fisheries series), Chapman & Hall (1993). 7) Buddington R.K., Krogdahl Å., Bakke-Mckellep A.M. The intestine of carnivorous fish: structure and functions and the relations with diet. Acta Physiol. Scand. 161, Suppl 638: 67-80 (1997).

1.4.2. Assignatura: Fisiologia del creixement de les espècies en cultiu


Nom de l’assignatura Fisiologia del creixement de les espècies en cultiu

Any acadèmic 2006-2007 Titulació Codi Tipus d’assignatura Obligatòria Impartició (semestre/curs) 1era part del 1er Semestre Coordinador/respons Joaquim Gutiérrez Fruitós Departament/s Fisiologia Professor/s Castelló, F., Gisbert, E., Gutiérrez, J., Estévez, A.,

Johnston, I., Mancera, J.M., Navarro, I., Soengas, J.L.

II. Crèdits ECTS i temps d’aprenentatge

N. total de crédits 5 ECTS Hores ECTS 125 H presencials 39 H d’activitats dirigides 11 H d’aprenentatge autònom 20 H d’estudi personal 55 H totals dedicació del estudiant 125

III. Horaris

Classes presencials 16:30-18:00 h Tutories 16:30-18:00 h Altres activitats

IV. Descriptors V. L’assignatura dins la titulació Justificació de l’assignatura Pre-requisits o coneixements previs

L’assignatura s’adreça a alumnes de procedències força diferents, des de les àrees més tecnològiques a les de caire científic. Les llicenciatures d’origen més habitual seran les de Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals, Ciències del Mar, Bioquímica, Ciència i Tecnologia dels aliments, Enginyeria Tècnica Agrícola i Veterinària. Són necessaris un mínims coneixements de Biologia i Fisiologia Animal. Mitjançant la labor de tutorització es compensaran les diferències de coneixements que es pugin detectar en els titulats de diferent formació.

Competències a desenvolupar (referides exclusivament a les competències recollides a la proposta oficial del màster) Competències generals:


8. Analitzar i sintetitzar documents 9. Interpretar protocols 10. Treballar en equip 11. Trobar les fonts d’informació, consultar-les i seleccionar

informació necessària per temes concrets 12. Iniciar un procés de recerca

Competències específiques:

Bases Fisiològiques del desenvolupament i creixement dels peixos i fonaments per obtenir un bon creixement i bona qualitat de la carn en Aqüicultura.


Proporcionar a l’alumne coneixements sobre desenvolupament i creixement dels peixos per una Aqüicultura sostenible i de qualitat.

Específics Donar coneixements sobre desenvolupament i creixement d’espècies de peixos

d’interès en Aqüicultura. Principals esdeveniments en el creixement embrionari i larval. Composició del múscul i qualitat de la carn. Regulació endocrina del desenvolupament i creixement. Aspectes tecnologics del creixement.

Procedimentals (habilitats) Actitudinals (Actituds) II. Continguts / temari presencial Continguts de les sessions teòriques - Etapes del creixement en peixos. Desenvolupament embrionari en peixos. Nomenclatura. Tipus: holoblàstic (esturions) i meroblàstic (teleosts moderns); divisió cel·lular, gastrulació, morfogènesi i organogènesi; fisiologia de l'embrió (respiració,

excreció; absorció de nutrients i utilització de les reserves vitelines); efectes dels paràmetres ambientals sobre el desenvolupament; etapes crítiques. - Desenvolupament larval en peixos. Eclosió: mecanismes, sincronisme de l'eclosió. Organogènesi i fisiologia dels diferents sistemes de l'organisme. Sistema digestiu de larves: nutrició endògena y exògena, inici de l’alimentació exògena, ontogènesis del sistema digestiu; fisiologia digestiva, nutrició i requeriments nutricionals en larves. Efecte de diferents nutrients en el desenvolupament larval i aparició de deformacions esquelètiques i problemes pigmentaris. Efectes dels paràmetres ambientals sobre el desenvolupament. Metamorfosi en peixos simètrics i plans; esmoltificació en salmònidos; control de la metamorfosi. - Creixement muscular. Tipus de fibres musculars: funcions, estructura, organització. Característiques i marcadors de fibres Desenvolupament del múscul. El creixement en peixos: cicles de creixement; creixement continuo. Hipertrofia i hiperplasia;. Factors reguladors del múscul. - Factors ambientals i creixement; estacionalitat. Efectes de diversos paràmetres sobre el creixement en peixos. Osmoregulació i factors de creixement. Metabolisme i creixement. Qualitat de la carn de peix. Paràmetres de referència. Marcadors de qualitat de la carn. - Regulació endocrina. Hormona de creixement: nivells circulants i receptors en teixits. Factors de creixement. IGF-I i IGF-II: funcions, nivells circulants, proteïnes transportadores, i receptors d’IGF-I i IGF-II. Hormones tiroidees: regulació del desenvolupament. Altres factors endocrins: insulina; cortisol; esteroids gonadals. - Producció en Aqüicultura de peixos. Tipus i sistemes de producció en aqüicultura marina. Manipulació d’animals: reproductors i larves. Pre-engreix, engreix. Instal·lacions i tipus de producció. Paràmetres físics i químics. Impacte ambiental. Paràmetres ambientals sobre el creixement. Instal·lacions i economia en piscicultura marina. Conferències Esta previst la participació de professorat convidat de renom nacional i internacional dins de les hores presencials. Continguts de les sessions pràctiques presencials Es realitzaran dues sessions de pràctiques 1) Identificació dels diferents estadis de desenvolupament embrionari i larval en peixos amb desenvolupament holoblàstic (esturió) i meroblàstic(orada i llenguado). Metamorfosis en peixos plans. Observació de preparacions histològiques del sistema digestiu de larves de peixos: identificació de tipus d'epitelis i estructures digestives. Avaluació de diferents situacions nutricionals sobre l'organització del tub digestiu i musculatura 2) Observació de preparacions histològiques de múscul: organització de múscul; tipus de fibres. Cultiu cèl·lules musculars. Reconeixement dels diferents estadis de desenvolupament (cèl·lules satèl·lit, miocits i miotubs). Composició del múscul i qualitat de la carn: color; textura i principals índexs.

III. Activitats Realització d’un treball en grup sobre un tema relacionat amb l’assignatura: recerca en fonts d’informació, elaboració de memòria i presentació i debat públic. IV. Avaluació Criteris Es valorarà l’adquisició de coneixements teòrics, pràctics i les competències generals assolides. Procediments

Elements que seran objecte d’avaluació Valoració sobre 100 Coneixements teòrics de la matèria (prova escrita) 70 Realització i treball de pràctiques 10 Realització, presentació i defensa treball en grup 20

V. Recursos d’aprenentatge i mètodes d’ensenyament Ensenyament presencial Classes teòriques Ensenyament pràctic Activitats no presencials Tasques a desenvolupar: realització treball Estudi de l’alumne VI. Tutories Es realitzaran tutories individuals o pels grups en preparació del treball. VII. Bibliografia 1) Johnston, I. Fish Physiology, XVIII. Muscle Development and Growth. Ed. Ian Johnston, William Hoar, Anthony Farrell, Academic Press 2001. 2) Hoar and Randall. Fish Physiology, XI. The physiology of Developing Fish. Part A Eggs and larvae. Academic Press, 1988. 3) Hoar and Randall. Fish Physiology, XI. The physiology of Developing Fish. Part B Viviparity and Posthatching juveniles. Academic Press, 1988. 4) Shadwinck, R.E. and Lauder G.V. Fish Physiology, XXIII. Fish Biomechanics. Academic Press, 2006.

1.4.3. Assignatura: Biologia de la reproducció de peixos, crustacis i mol·luscs


Nom de l’assignatura Biologia de la reproducció de peixos, crustacis i mol·luscs

Any acadèmic 2006 Titulació Master en Acuicultura Codi Tipus d’assignatura Obligatoria Impartició (semestre/curs)

Primer

Coordinador/respons Josep Planas Departament/s Fisiologia/Biologia Cel.lular Professor/s Josep Planas, Mercè Durfort,


N. total de crédits 5 Hores ECTS 60 H presencials 50 H d’activitats dirigides 10 H d’aprenentatge autònom 5 H d’estudi personal 10 H totals dedicació del

estudiant 75

III. Horaris

Classes presencials Dilluns a divendres de 15 a 16:30 Tutories Dilluns de 14 a 15 Altres activitats

IV. Descriptors Biologia de la reproducció de peixos Biologia de la reproducció de crustacis Biologia de la reproducció de mol·luscs V. L’assignatura dins la titulació Justificació de l’assignatura La biologia de la reproducció d’espècies d’interès en l’acuicultura es un aspecte fonamental en el cultiu d’una espècie en captivitat. Pel cultiu d’espècies s’enten la capacitat de reproduir-se amb exit en captivitat, aportant gamets viables que donguin lloc a descendents també viables. Per moltes espècies, la reproducció està bloquejada o inhibida en captivitat i estudiar els mecanismes bàsics d’aquest procès aporta informació qujare es utilitzada per a manipular la reproducció, ja sigui per induïr-la com per bloquejar-la. Pre-requisits o coneixements previs Biología general, Histología-Citología.

Competències a desenvolupar (referides exclusivament a les competències recollides a la proposta oficial del màster) Competències generals: Coneixements sobre aspectes basics i aplicats de la biologia de la reproducció en peixos, moluscs i crustacis. Competències específiques: Coneixements sobre les estratègies reproductives en peixos, moluscs i crustacis; sobre l’estructura a nivel histològic i citològic de les gònades; sobre el procès de gametogènesi i l’alliberació de gamets; sobre el paper de l’ambient sobre la reproducció, sobre la regulació endocrina de la reproducció i sobre la manipulació del sexe i del cicle reproductor principalment en peixos d’interes en acuicultura.

DESENVOLUPAMENT CURRICULAR I. Objectius Conceptuals Generals L’objectiu general d’aquesta assignatura es descriure els procesos bàsics rel.lacionats amb la reproducció en peixos, moluscs i crustacis i aspectes aplicats rel.lacionats amb el seu cultiu en situacions d’acuicultura. Específics Els objetius específics son, en primer lloc, la descripció de l’enorme varietat de estratègies reproductives que es troben en aquests animals aquàtics. En segon lloc, la descripció anatòmica, histològica i citològica dels organs reproductors: les gònades. En tercer lloc, la descripció del procès de producció de gamets o gametogènesi i el de alliberació de gamets. En quart lloc, la descripció de l’efecte de les condicions ambientals o externes (incluint contaminants i agents patogènics) sobre la reproducció. En cinquè lloc, la descripció de la regulació endocrina de la reproducció y la producció d’hormones gonadals. En sisè lloc, la manipulació de la reproducció y la seva aplicació en acuicultura. Procedimentals (habilitats). En primer lloc, estimular i convencer a l’estudiant per que participi activamente en la discussió dels temes presentats. Aquesta participació consisteix tant en la formulació de preguntes al llarg de les sessions teòriques com en la participació activa en les discussions en les taules rodones sobre temes específics d’interés bàsic i aplicat. En segon lloc, instruïr als estudiants a presentar de forma individual temes preparats en front del seu curs. Es possarà enfasis en la claritat de les exposicions i la qualitat del material gràfic presentat. L’objectiu d’aquest procediment es habituar a l’estudiant a parlar i expossar un tema de manera coherent i interessant devant d’un public. Actitudinals (Actituds). Estimular l’interes de l’estudiant pel curs i estimular-lo(a) a escollir aspectes i àrees del seu interès per el seu desenvolupament posterior, ja sigui a nivell profesional com a la seva continuació en un doctorat. II. Continguts / temari presencial Continguts de les sessions teòriques Estratègies reproductives Les gònades: estructura i funció. La gametogènesi: oogènesi i espermatogènesi. Efectes ambientals sobre la reproducció.

Efectes antropogènics sobre la reproducció en espècies acuicoles. Regulació endocrina de la reproducció: hormones hipofisàries i gonadals. Control del sexe. Manipulació cromosòmica. Conferències Dr. Francesc Piferrer: Determinació i diferenciació sexual en peixos Dr. Joan Cerdà: Maduració oocitaria en peixos. Dr. Julien Bobe: Egg quality in fish Dr. Aleksei Krasnov: Development and application of genomic tools to the study of reproductive physiology Continguts de les sessions pràctiques presencials III. Activitats IV. Avaluació Criteris Els recollits en les normes reguladores del pla docent Procediments

Elements que seran objecte d’avaluació Valoració sobre 100 Asistència 10 Participació en classe 10 Participació en sessions de discussio (Taules rodones)

10

Participació en conferències invitades 10 Presentació de treballs a classe 30 Redacció de treballs escrits 30

V. Recursos d’aprenentatge i mètodes d’ensenyament Ensenyament presencial Classes teòriques Presentacions amb PowerPoint Videos Ensenyament pràctic Activitats no presencials Tasques a desenvolupar Recerca bibliografica Redacció de treball Estudi de l’alumne Treballs a propossar de manera individualitzada VI. Tutories VII. Bibliografia Pillay, T. V. R. Aquaculture : principles and practices / T.V.R. Pillay Oxford Fishing

News Books, 1990

Barnabé, G. Acuicultura ; Gilbert Barnabé ; prefacio: Maurice Fontaine : Barcelona : Omega, cop. 1991

R.E. Peter and K.L. Yu. (1997). Neuroendocrine regulation of ovulation in fishes: basic and applied aspects Reviews in Fish Biology and Fisheries 7, 173–197 (1997).

R.H. Devlin, Y. Nagahama (2002). Sex determination and sex differentiation in fish:an overview of genetic, physiological, and environmental influences Review article. Aquaculture 208, 191–364.

2. MÒDUL: Salut i Benestar d’Animals Aquàtics (UAB)

Nom del Màster AQÜICULTURA

Mòdul 40151 Salut i Benestar d’Animals Aquàtics

DADES ESPECÍFIQUES DEL MÒDUL

Objectius Formatius del Mòdul

Al finalitzar el mòdul, l’estudiant serà capaç de: - Utilitzar les eines necessàries per al diagnòstic, el tractament i la

prevenció de la malaltia, donat l’estat actual del coneixement immunològic i la patologia en espècies d’interès en aqüicultura.

- Identificar els factors de risc i les fonts d’estrès en la pràctica aqüícola que afectin potencialment l’estat sanitari dels peixos.

- Conèixer l’especifitat dels sitemes de defensa immune de les espècie aqüícoles i els mecanismes d’activació i depressió.

- Analitzar i identificar la interacció de l’aqüicultura i el medi ambient, tant pel que fa a l’impacte ambiental de les activitats aqüícoles com als efectes del medi ambient sobre el benestar animal, així com la qualitat del producte.

Competència Descripció

Comunicació oral i escrita (transversal)

a) utilitzar les terminologies científiques adequades; b) redactar informes professionals; c) escriure publicacions; d) defensar i argumentar oralment les seves aportacions; e) expressa-se en anglès i en llenguatge científic

Resolució de problemes i habilitats pràctiques

Valorar i interpretar els paràmetres productius i sanitaris dels animals cultivats, considerant els aspectes de benestar. Mantenir la salut i el benestar dels animals prioritzant l’estratègia de prevenció i no de teràpia.

Anàlisi i síntesi Detectar els principals símptomes de malalties i poder-ne fer un diagnòstic. Identificar les bases de funcionament dels sistemes de producció aqüícola i avaluar les repercussions d’aquests sobre el medi ambient i el benestar dels animals.

Competències específiques del Mòdul

Desenvolupament de l’autoaprenentatge

(transversal)

Gestió eficient de la informació: trobar les fonts d’informació, consultar-les i seleccionar la informació necessària per a temes concrets. Organització del treball i del temps: analitzar i sintetitzar documents i interpretar protocols. Millora del propi aprenentatge.

Estructura i Continguts del Mòdul

Bloc 1. Estrès i prevenció de patologies en animals aquàtics: - Definició i fisiologia de l’estrès. Estrès i connexió neuroendocrina. - Agents estressants en aqüicultura. - Respostes endocrines i metabòliques. - Respostes immunològiques.

- Respostes de rendiment (creixement i reproducció). - Prevenció de l’estrès: gestió dels cultius. - Prevenció de l’estrès: la via nutricional, indicadors d’estrès.

Bloc 2. Immunologia d’espècies aqüícoles: - Immunologia I: els peixos (aspectes bàsics). - Immunologia 2: altres espècies. - Citoquines i altres molècules reguladores. - Complement. - Immunoteràpies 1: immunoestimulants. - Immunoteràpies 2: vacunació. - Noves tecnologies. - State of the Art.

Bloc 3. Patologia terapèutica i immunoprofilaxi en piscicultura: - Elements d’anatomopatologia (brànquia, tegument, sistemes de

suport, circulatori, digestiu, nerviós, òrgans dels sentits: estructura normal i resposta a la lesió)

- Patologia etiològica (malalties parasitàries, bacterianes, víriques; patologia no infecciosa)

- Diagnosi, prevenció i tractament Bloc 4. Aqüicultura i medi ambient:

- Residus orgànics generats per una piscifactoria. - Sistemes de control i eliminació de residus. - Efluents potencialment tòxics: la problemàtica de la utilització de

fàrmacs en aqüicultura. - La problemàtica de la dispersió d’ agents patògens i la interacció

medi natural/cultiu. - Algues tòxiques i aqüicultura. - Pinsos adequats per a una aqüicultura sostenible.

2.1. Metodologia docent

La metodologia de treball combinarà les classes presencials (classes expositives, pràctiques de laboratori (11 %), pràctiques de problemes, activitats de seguiment de petit i gran grup) (25 %), amb el treball autònom de l’estudiant, la realització i presentació, individualment i/o en equip, de treballs escrits (comentaris d’articles científics, casos pràctics) i d’exposició de projectes de curs.

2.2.Avaluació

L’avaluació del mòdul es farà a partir de: - l’assistència i participació a classe, les pràctiques de laboratori i

problemes (10 %), - els treballs de curs i la seva presentació i defensa (65 %), - la prova escrita d’una part (Bloc 3) (25 %).

2.3. Bibliografia i enllaços web mes importants

Ashley, P.J. (2006). Fish welfare: Current issues in aquaculture. Applied Animal Behaviour Science,

Brown, L. 1993. Aquaculture for Veterinarians. Pergamon Press, Oxford. U.K.

Conte, F.S. (2004). Stress and the welfare of cultured fish, Applied Animal Behaviour Science, 86, 205-223

Ferguson, H.W. 1989. Systemic pathology of fish: a text and atlas of comparative tissue responses in diseases of teleosts. Iowa State Univ.Press. Ames. Iowa. USA.

González Serrano, J.L. et al. 1999. Estudio sobre repercusiones de los factores medio ambientales en las empresas de acuicultura continental. Ministerio de Agricultura, Pesca y alimentación, Madrid.

Hites, R.A., Foran, J.A., Carpenter, D.O., Hamilton, M.C., Knuth, B.A. y Schwager, S.J. 2004. Global assessment of organic contaminants in farmed salmon. Science, 303: 226-229.

Iwama,G. and Nakanishi, T 1996. The fish immune system. Academic Press. Fish Physiology series, 15. London

LeRoy Creswell, R. y Flos, R. 2002. Perspectives on responsible aquaculture for the new millennium (reviewed presentations). EAS publications-162, Oostende.

Noga, E.J. 1996. Fish Disease. Diagnosis and treatment. Iowa State University Press, Ames. Iowa. USA

Schreck, C., Moyle, P.B. 1990. Methods for fish Biology. Amer. Fish Soc. Bethesda

Stickney, R.R. y McVey, J.P. 2002. Responsible Marine Aquaculture. CABI Plubishing, New York.

Treves-Brown, K.M. 2000. Applied Fish Pharmacology. Kluwer Academic Publishers. Dordrecht. The Netherlands.

Uriarte, A, y Basurco, B. 2001. Environmental impact assessment of Mediterranean aquaculture farms. Cahiers Options Méditerranéennes. Vol. 55. Zaragoza.

Woo, P.T.K., Bruno, D.W., Lim, L.H.S., 2002. Diseases and disorders of finfish in cage culture. Cabi Plublishing, U.K

Webs: www.mispeces.com www.observatorio-acuicultura.org www.aquatt.ie www.aquamedia.com www.dipnet.info www.aquabyproducts.com www.scotland.gov.uk/cru/kd01/green/reia-00.asp www.dipnet.info www.cefas.co.uk

2.4. Fitxes de les assignatures del mòdul 2.4.1. Assignatura : Estrès i prevenció de patologies en animals aquàtics


Nom de l’assignatura Estrès i prevenció de patologies en animals aquàtics:

Any acadèmic 2006-2007 Titulació Codi Tipus d’assignatura Obligatòria Impartició (semestre/curs)

2a part del 1er Semestre

Coordinador/respons Lluís Tort Departament/s B.Cel.lular, Fisiologia, Immunologia Professor/s Tort, L., Flik, G., Rotllant, J, Montero, D.


N. total de crédits 4 ECTS Hores ECTS 100 H presencials 25 H d’activitats dirigides 15 H d’aprenentatge

autònom 20

H d’estudi personal 40 H totals dedicació del

estudiant 100

III. Horaris


IV. Descriptors

- Definició i fisiologia de l’estrès. - Agents estressants en aqüicultura. - Respostes endocrines, metabòliques i immunes. - Estrès i rendiment biològic - Prevenció de l’estrès.

V. L’assignatura dins la titulació Justificació de l’assignatura

L’assignatura es justifica pel seu interès bàsic (entendre les respostes bàsiques d’estrès i els fenòmens d’adaptació) i pel seu interès aplicat (prevenció dels estats que porten a que els peixos siguin més susceptibles a les enfermetats o dels estats de baix rendiment)

Pre-requisits o coneixements previs



1) Comunicació oral i escrita 2) Resolució de problemes i habilitats pràctiques 3) Capacitat d’anàlisi i síntesi 4) Desenvolupament de l’autoaprenentatge

Competències específiques: Bases fisiològiques de la fisiologia de l’estrès en els peixos, la seva prevenció i fonaments del benestar animal aplicat a peixos


Proporcionar a l’alumne coneixements sobre l’estrès dels peixos i la seva prevenció en aqüicultura

Específics Donar coneixements sobre la fisiologia de l’estrès en les respostes neuroendocrines, metabòliques i de comportament. Donar coneixements sobre criteris de benestar animal en peixos i la seva aplicació a l’aqüicultura. Estudi i coneixement dels mètodes de prevenció de l’estrès aplicat a la piscicultura.

Procedimentals (habilitats) Utilitzar les terminologies científiques adequades;

Redactar informes professionals; Escriure publicacions; ; Expressa-se en anglès i en llenguatge científic Identificar les bases de funcionament dels sistemes de producció aqüícola i avaluar les repercussions d’aquests sobre el medi ambient i el benestar dels animals.

Actitudinals (Actituds)

Valorar i interpretar els paràmetres productius i sanitaris dels animals cultivats, considerant els aspectes de benestar. Defensar i argumentar oralment les aportacions Gestió eficient de la informació: trobar les fonts d’informació, consultar-les i seleccionar la informació necessària per a temes concrets. Organització del treball i del temps: analitzar i sintetitzar documents i interpretar protocols. Millora del propi aprenentatge.

II. Continguts / temari presencial Continguts de les sessions teòriques

- Definició i fisiologia de l’estrès. Estrès i connexió neuroendocrina. - Agents estressants en aqüicultura. - Respostes endocrines i metabòliques a l’estrès. - Respostes immunològiques. - Respostes de rendiment (creixement i reproducció). - Prevenció de l’estrès: gestió dels cultius. - Prevenció de l’estrès: la via nutricional, indicadors d’estrès.

Conferències Esta previst la participació de professorat convidat de renom nacional i internacional dins de les hores presencials. Continguts de les sessions pràctiques presencials Es realitzaran les següents pràctiques: 1) Avaluació d’indicadors d’estrès 2) Avaluació d’indicadors de benestar animal 3) Disseny d’un protocol de manipulació de peixos (vacunació, transport...) III. Activitats Realització d’un treball en grup sobre un tema relacionat amb l’assignatura: recerca en fonts d’informació, elaboració de memòria i presentació i debat públic. IV. Avaluació Criteris

Es valorarà l’adquisició de coneixements teòrics, pràctics i les competències generals assolides. Procediments

Elements que seran objecte d’avaluació Valoració sobre 100 Coneixements de la matèria (prova escrita) 50 Realització i treball de pràctiques 10 Realització, presentació i defensa treball 40

V. Recursos d’aprenentatge i mètodes d’ensenyament Ensenyament presencial Classes teòriques Ensenyament pràctic Activitats no presencials Tasques a desenvolupar: realització treball o seminari Estudi de l’alumne VI. Tutories Es realitzaran tutories individuals o pels grups en preparació del treball. VII. Bibliografia Ashley, P.J. (2006). Fish welfare: Current issues in aquaculture. Applied Animal

Behaviour Science, Conte, F.S. (2004). Stress and the welfare of cultured fish, Applied Animal Behaviour

Science, 86, 205-223 Iwama,G. and Nakanishi, T 1996. The fish immune system. Academic Press. Fish

Physiology series, 15. London Schreck, C., Moyle, P.B. 1990. Methods for fish Biology. Amer. Fish Soc. Bethesda Tort (2005). Patología inducida por estrés. En: Inmunología e inmunopatología en piscicultura. Ed: E. Chaves, A. García, J. Meseguer. Univ. Int. Del Mar. pp: 225-239 Tort,L. Balasch, J.C. and Mackenzie, S. (2004). Fish health challenge after stres. Indicators of immunocompetence. Contributions to Science. 2(4): 443-454. Woo, P.T.K., Bruno, D.W., Lim, L.H.S., 2002. Diseases and disorders of finfish in cage

culture. Cabi Plublishing, U.K

2.4.2. Assignatura: Immunologia d’espècies aqüícoles


Nom de l’assignatura Immunologia d’espècies aqüícoles Any acadèmic 2006-2007 Titulació Codi Tipus d’assignatura Obligatòria Impartició (semestre/curs)

2a part del 1er Semestre

Coordinador/respons Simon MacKenzie Departament/s B.Cel.lular, Fisiologia, Immunologia Professor/s MacKenzie, S., Balasch, J.C., Iliev, D., Doñate, C.


N. total de crédits 4 ECTS Hores ECTS 100 H presencials 25 H d’activitats dirigides 10 H d’aprenentatge

autònom 15

H d’estudi personal 50 H totals dedicació del

estudiant 100

III. Horaris


IV. Descriptors

- Immunologia I: els peixos (aspectes bàsics). - Immunologia 2: altres espècies. - Citoquines i altres molècules reguladores. - Complement. - Immunoteràpies 1: immunoestimulants. - Immunoteràpies 2: vacunació. - Noves tecnologies. - State of the Art.

V. L’assignatura dins la titulació Justificació de l’assignatura

L’assignatura es justifica pel seu interès bàsic (entendre les respostes bàsiques del sistema immune i les interaccions amb patrons moleculars provinent dels patògens (PAMPs) d’interès comercial) i pel seu interès aplicat (prevenció dels estats que porten a que els peixos siguin més susceptibles a les enfermetats o dels estats de baix rendiment)

Pre-requisits o coneixements previs



5) Comunicació oral i escrita 6) Resolució de problemes i habilitats pràctiques 7) Capacitat d’anàlisi i síntesi 8) Desenvolupament de l’autoaprenentatge

Competències específiques: Bases immunològiques en els peixos, bases de la immunoestimulació, metodologia i disseny de vacunes.


Proporcionar a l’alumne coneixements sobre la immunologia dels peixos i la seva applicació en aqüicultura

Específics Donar coneixements sobre el sistema immune i les seves respostes en els peixos. Donar coneixements sobre la immunostimulació i la seva aplicació a l’aqüicultura. Donar coneixements sobre el disseny i aplicació de vacunes en l’aqüicultura.

Procedimentals (habilitats) Utilitzar les terminologies científiques adequades;

Redactar informes professionals; Escriure publicacions; Expressar-se en anglès i en llenguatge científic Identificar les bases de funcionament del sistema immune en els peixos i l’aplicació biotecnològica de la immunologia en l’aqüicultura.

Actitudinals (Actituds)

Valorar i interpretar els paràmetres sanitaris dels animals cultivats, considerant els aspectes de l’estimulació immune. Defensar i argumentar oralment les aportacions Gestió eficient de la informació: trobar les fonts d’informació, consultar-les i seleccionar la informació necessària per a temes concrets. Organització del treball i del temps: analitzar i sintetitzar documents i interpretar protocols. Millora del propi aprenentatge.

II. Continguts / temari presencial Continguts de les sessions teòriques

- Immunologia I: els peixos (aspectes bàsics). - Immunologia 2: altres espècies. - Citoquines i altres molècules reguladores. - Complement. - Immunoteràpies 1: immunoestimulants. - Immunoteràpies 2: vacunació. - Noves tecnologies. - State of the Art.

Conferències Esta previst la participació de professorat convidat de renom nacional i internacional dins de les hores presencials. Continguts de les sessions pràctiques presencials Es realitzaran les següents pràctiques 1) Realització d’una recerca bibliogràfica especifica d’un aspecte d’immunologia relevant a l’aqüicultura. 2) Disseny experimental d’un treball d’investigació. III. Activitats Realització d’un treball en grup sobre un tema relacionat amb l’assignatura: recerca en fonts d’informació i elaboració d’una memòria. IV. Avaluació Criteris

Es valorarà l’adquisició de coneixements teòrics, pràctics i les competències generals assolides. Procediments

Elements que seran objecte d’avaluació Valoració sobre 100 Coneixements de la matèria (prova escrita) 50

Realització i treball de pràctiques 10 Realització, presentació i defensa treball 40

V. Recursos d’aprenentatge i mètodes d’ensenyament Ensenyament presencial Classes teòriques Ensenyament pràctic Activitats no presencials Tasques a desenvolupar: realització treball Estudi de l’alumne VI. Tutories Es realitzaran tutories individuals o pels grups en preparació del treball. VII. Bibliografia Iwama,G. and Nakanishi, T (1996). The fish immune system. Academic Press. Fish

Physiology series, 15. London Tort (2005). Patología inducida por estrés. En: Inmunología e inmunopatología en piscicultura. Ed: E. Chaves, A. García, J. Meseguer. Univ. Int. Del Mar. pp: 225-239 Tort,L. Balasch, J.C. and Mackenzie, S. (2004). Fish health challenge after stress. Indicators of immunocompetence. Contributions to Science. 2(4): 443-454. Ellis AE. Innate host defense mechanisms of fish against viruses and bacteria. Dev Comp Immunol. 2001 Oct-Dec;25(8-9):827-39. Nakao M, Kato-Unoki Y, Nakahara M, Mutsuro J, Somamoto T. Diversified components of the bony fish complement system: more genes for robuster innate defense? Adv Exp Med Biol. 2006;586:121-38. Review. Carrington AC, Secombes CJ. A review of CpGs and their relevance to aquaculture. Vet Immunol Immunopathol. 2006 Aug 15;112(3-4):87-101. Epub 2006 Jun 5. Review. Pancer Z, Cooper MD. The evolution of adaptive immunity. Annu Rev Immunol. 2006;24:497-518. Review. Magnadottir B. Innate immunity of fish (overview). Fish Shellfish Immunol. 2006 Feb;20(2):137-51. Robertsen B. The interferon system of teleost fish. Fish Shellfish Immunol. 2006 Feb;20(2):172-91. Fischer U, Utke K, Somamoto T, Kollner B, Ototake M, Nakanishi T. Cytotoxic activities of fish leucocytes. Fish Shellfish Immunol. 2006 Feb;20(2):209-26.

2.4.3. Assignatura: Patologia, terapèutica i immunoprofilaxi en piscicultura


Nom de l’assignatura Patologia, terapèutica i immunoprofilaxi en piscicultura

Any acadèmic 2007-2008 Titulació Codi Tipus d’assignatura Obligatòria Impartició (semestre/curs) 2ª part del 1er Semestre Coordinador/respons Sílvia Crespo Giménez Departament/s Biologia Animal, Biologia Vegetal i Ecologia,

UAB Professor/s Crespo, S., Cuadrado, M., Montero, F. E., Padrós,

F., Zarza, C.


N. total de crédits 4 ECTS Hores ECTS 100 H presencials teoria 30 H presencials pràctiques 12 H d’aprenentatge autònom 10 H d’estudi personal 48 H totals dedicació del estudiant 100

III. Horaris

Classes presencials 15:00-17:00 h Aprenentatge autònom i tutories

15:00-19:00 h

Altres activitats IV. Descriptors V. L’assignatura dins la titulació Justificació de l’assignatura Pre-requisits o coneixements previs

L’assignatura s’adreça a alumnes de procedències força diferents, des de les àrees més tecnològiques a les de caire científic. Les llicenciatures d’origen més habitual seran les de Biologia, Biotecnologia, Ciències Ambientals, Ciències del Mar, Bioquímica, Ciència i Tecnologia dels aliments, Enginyeria Tècnica Agrícola i Veterinària. Són necessaris un mínims coneixements de Biologia. Mitjançant la labor de tutorització es compensaran les diferències de coneixements que es pugin detectar en els titulats de diferent formació.



14. Analitzar i sintetitzar documents 15. Interpretar protocols 16. Trobar les fonts d’informació, consultar-les i seleccionar

informació necessària per temes concrets Competències específiques:

Detectar els principals símptomes de malalties i poder-ne fer un diagnòstic. Mantenir la salut i el benestar dels animals prioritzant l’estratègia de prevenció i no de teràpia.


Proporcionar a l’alumne coneixements bàsics sobre l’ anatomia patològica i les malalties dels peixos, i aportar les eïnes necessàries per al diagnòstic, tractament i prevenció de les patologies de les espècies d’ interés per a la piscicultura a Espanya.

Específics Donar coneixements sobre malalties infeccioses (qualitat de l’aigua i maneig) i infeccioses (parasitàries, fúngiques, bacterianes i víriques) en peixos i del seu tractament i prevenció, així com sobre la situació sanitària de la piscicultura a Espanya

Procedimentals (habilitats) Proporcionar a l’alumne les eïnes de diagnòstic necessàries per identificar les Les malalties del peixos II. Continguts / temari presencial Continguts de les sessions teòriques - Elements d’histologia i histopatologia de peixos I: la brànquia, estructura normal i resposta a la lesió. Morfologia de la brànquia. Tipus cel·lulars. Diferències entre peixos marins i d’aigua dolça. Alteracions post-mortem i tècniques de mostreig. Influència de la qualitat de l’aigua. Lesions branquials en infeccions parasitàries i bacterianes. - Elements d’histologia i histopatologia de peixos II: pell i múscul, tracte digestiu i òrgans annexes, òrgans limfoids. La pell, estructura normal. Diversitat. Canvis patològics. Múscul blanc i múscul roig. Malalties que tenen com a òrgan diana el cor i

la musculatura esquelètica. Tracte digestiu, fetge i pàncrees. Alteracions patològiques. Timus, ronyó i melsa. Els melanomacròfags. Resposta a la lesió. - Malalties no infeccioses. Qualitat de l’aigua. Influència de paràmetres físics com a inductors i moduladors de malalties: temperatura, pH, salinitat, gasos dissolts (oxigen, diòxid de carboni, nitrògen), duresa total i parcial, amoni, nitrits, altres substàncies. Xenobiòtics. Monitorització i control - Malalties infeccioses. Malalties víriques més importants: ISA, IHN, VHS, IPN, US, Alphavirus, Nodavirus, Limfocistis. Altres virus. Diagnosi i control. Malalties Bacterianes: Furoncolosi, Malalties per altres Aeromonas, Vibriosi, Pasteurel.losi, Malalties per bactèries filametoses, Yersiniosis, Edwarsiellosis, Lactococosis, BKD. Diagnòstic i control. Malalties fúngiques més importants. - Malalties parasitàries. Parasitisme i mecanismes lesionals. Principals grups de paràsits i tractament de les parasitosis. Fongs. Protozous: sarcomastigòfors, apicomplexa, microsporidis, ciliats. Paràsits metazous: mixozous, cestodes, trematodes digenis, monogenis, nematodes, branquiurs, copèpodes.

- Situació sanitària actual de la piscicultura a Espanya. Principals problemes patològics en el cultiu d’orada, llobarro, peixos plans i truita de riu. Variació estacional de les malalties. Patologies emergents en piscicultura mediterrània. Prevenció i tractament. Immunoestimulants, vacunació. Us de medicaments en piscicultura.

Continguts de les sessions pràctiques presencials Es realitzaran 4 sessions de pràctiques

1. Tècniques de diagnòstic. Anestèsia, tècniques bàsiques de diagnòstic i necròpsia.

2. Estudi parasitològic en peixos: diversitat i tècniques de diagnòstic. Observació de preparacions fixades: identificació dels principals grups de paràsits. Estudis parasitològics aplicats: dissecció de Micromesistius poutassou i anàlisi parasitològic; Anisakis spp. com a marcadors biològics; estudi de supervivència de l’Anisakis simplex després de manipulació (congelació i cocció)

3. Observació de preparacions histològiques de peixos d’ interès comercial. Observació de talls seriats de larves de rèmol. Estudi comparat de diversos òrgans (tracte digestiu, fetge i pàncrees, bufeta natatòria, òrgans limfoids, pell i múscul, cor, brànquia, gònades, òrgans endocrins) de truita, llobarro, orada, anguila i llisa.

4. Histopatologia de peixos d’interès comercial. Observació de prepa racions histològiques i estudi de diversos casos clínics (vibriosi, pasteurel·losi, malaltia bacteriana del ronyó, flexibacteriosi, limfocistis, microsporidiosi, enteromixosi, costiasi, malaltia proliferativa de la brànquia, nefrocalcinosi, ictiofoniasi, etc. )

III. Avaluació Criteris Es valorarà l’adquisició de coneixements teòrics, pràctics i les competències generals assolides.

Procediments

Elements que seran objecte d’avaluació Valoració sobre 100 Coneixements teòrics de la matèria (prova escrita) 60 Realització i treball de pràctiques 10 Coneixements pràctics (identificació de diverses estructures, patologies, paràsits, etc. a partir d’imatges corresponent a casos clínics estudiats a pràctiques; prova escrita)

30

IV. Recursos d’aprenentatge i mètodes d’ensenyament Ensenyament presencial Classes teòriques Ensenyament pràctic Activitats no presencials Aprenentatge autònom Estudi de l’alumne V. Bibliografia Brown L. 1993. Aquaculture for Veterinarians. Pergamon Press, Oxford Bruno, D., Poppe, T.T. 1996. A colour Atlas of Salmonid Diseases. Academic Press. London Ferguson, H.W. 2006. Systemic pathology of fish: a text and atlas of comparative tissue

responses in diseases of teleosts. Scotian Press, UK. Kinkelin, P., Michel, Ch., Ghittino, P. 1991. Tratado de las enfermedades de los peces.

Acribia, Zaragoza. Noga, E.J. 2000. Fish Disease. Diagnosis and treatment. Iowa State University Press,

Ames. Iowa. USA Ostrander, G. K. 2000. The Handbook of experimental animals. The Laboratory Fish.

Academic Press, London Roberts, R.J. 2001. Fish Pathology. 3rd ed. Churchill Livingston. London Stoskopf, M.K. 1993. Fish Medicine. W.B. Saunders Company, Philadelphia Treves-Brown, K.M. 2000. Applied Fish Pharmacology. Kluwer Academic Publishers.

Dordrecht. The Netherlands. Woo, P. T. K. 1999. Fish Diseases and Disorders. Vol.1. Protozoan and Metazoan

Infections. Cabi Publishing, CAB International, Wallingford, UK Woo, P.T.K., Bruno, D.W. 1999. Fish Diseases and Disorders. Vol.3. Viral bacterial

and Fungal Infections. Cabi Publishung, CAB International, Wallingford, UK Woo, P.T.K., Bruno, D.W., Lim, L.H.S., 2002. Diseases and disorders of finfish in cage

culture. Cabi Plublishing, U.K.

2.4.4. Asignatura: Acuicultura y medio ambiente Año académico: 2007/08 Titulación: Master en Acuicultura. Módulo: Salud y bienestar de animales acuáticos. Tipo de asignatura: Obligatoria. Impartición (semestre/curso): 2ª pare del 1er semestre. Profesoras responsables: Maite Carrassón: [email protected] Sílvia Crespo: [email protected] Otros profesores: Dolors Furones: [email protected] Roser Sala: [email protected] Créditos ECTS y tiempo de aprendizaje

N. total de créditos 3 ECTS Hores ECTS 75 H presenciales 18 H de activitades dirigidas 4 H de aprendizaje autónomo 28 H de estudio personal 25 H totales dedicación del

estudiante 75

Horarios

Clases presenciales Lunes/miercoles 15-17 h Tutorias Viernes 15-17 h Otras actividades

Objetivos: La asignatura “Acuicultura y medio ambiente” pretende proporcionar al estudiante una información globalizada sobre la interacción de la acuicultura y el medio ambiente, tanto en lo que se refiere al impacto ambiental de la acuicultura (incluyendo la problemática de la seguridad alimentaria de los productos acuícolas) como a los efectos del ambiente (contaminación, patologías, etc.) sobre la producción, seguridad alimentaria y bienestar de los animales acuáticos. Al finalizar la asignatura el estudiante será capaz de analizar e identificar la interacción de la acuicultura y el medio ambiente, tanto en relación al impacto ambiental de las actividades acuícolas como a los efectos del medio ambiente sobre el bienestar animal y la calidad del producto. Competencias: Comunicación oral y escrita (transversal):

- Utilizar las terminologías científicas adecuadas. - Redactar informes. - Defender y argumentar oralmente sus aportaciones. - Expresarse en lenguaje científico.

Resolución de problemas y habilidades prácticas:

- Mantener la salud y bienestar del medio, priorizando unas buenas prácticas de cultivo.

Análisis y síntesis:

- Identificar las bases de funcionamiento de los sistemas de producción acuícola y evaluar las repercusiones de estos sobre el medio ambiente y el bienestar de los animales.

Desarrollo del autoaprendizaje (transversal):

- Gestión eficiente de la información: encontrar las fuentes de información, consultarlas y seleccionar la información necesaria para temas concretos.

- Organización del trabajo y del tiempo: analizar y sintetizar documentos e interpretar protocolos.

- Mejora del propio aprendizaje. Programa: 1. Introducción (fuentes de impacto). 2. Residuos orgánicos generados en una piscifactoría:

2.1. Tipos: 2.1.1. Materia orgánica, nitrógeno y fósforo

a) Pienso no consumido b) Pienso no digerido (pseudoheces) c) Productos de deshecho derivados del metabolismo (heces, excreción)

2.1.2. Peces muertos y restos de eviscerados 2.2. Efectos de los residuos en el medio 2.3. Medida del impacto (evaluación del impacto ambiental)

CONFERENCIA: Introducción al conocimiento de los sistemas costeros del litoral catalán

3. Sistemas de control y eliminación de residuos

3.1. Estrategias para la reducción de la formación de residuos (buenas prácticas). 3.2. Sistemas para eliminar residuos. 3.3. Protección de las aguas. Directivas comunitarias.

4. Piensos adecuados para una acuicultura sostenible. 4.1. Estado recursos acuáticos en alimentación en acuicultura. 4.2. Estrategias futuras. 5. Efluentes potencialmente tóxicos: la problemática de la utilización de fármacos en acuicultura 5.1. Limpieza, desinfección y productos “antifouling” 5.2. Antibióticos y antiparasitarios. Directrices europeas 6. Dispersión de agentes patógenos e intercambio de patógenos entre poblaciones de animales salvajes y de cultivo

6.1. Infección versus enfermedad. Transmisión de la infección. Dificultad del estudio en poblaciones salvajes 6.2. Interacción de patógenos medio natural/cultivo 6.3. El problema de las introducciones. Legislación.

7. Algas tóxicas y acuicultura 7.1. Programa de monitorización para la seguridad alimentaria del marisco. 7.2. Marco legislativo europeo a) componente ambiental b) seguridad alimentaria Metodología: Se utilizarán diferentes metodologías. En las clases se utilizará el método expositivo acompañado de materiales multimedia que refuercen la comprensión, combinado con técnicas dialógicas que permitan dinamizar el método expositivo e implicar de forma más participativa al alumnado. Los alumnos realizarán dos trabajos tutorizados enfocados al análisis y la comprensión de bibliografía específica (directamente relacionada con el curso, que se pondrá a disposición de los estudiantes), a la elaboración de un documento de discusión, y a la exposición oral de un trabajo. Los trabajos a realizar son:

1. Lectura y comentario sobre un artículo científico: se presentará por escrito (4 folios como máximo., incluida la bibliografía consultada) organizado en 3 apartados:

- resumen de las conclusiones de los autores, - discusión sobre los aspectos más críticos del trabajo, - ¿cómo podría solventarse la problemática que los autores presentan?;

2. Exposición oral (15 min.) de un trabajo relacionado con la asignatura. Deberá entregarse la bibliografía consultada.

El seguimiento de la elaboración de los distintos trabajos se hará mediante sesiones de discusión convenientemente programadas:

- Sesión de presentación de: i. el artículo científico a comentar y criticar,

ii. posibles temas para el trabajo de presentación oral. Reparto de grupos y temas, orientación sobre la metodología a seguir.

- Sesión de corrección del comentario del artículo. - Entrega del trabajo del comentario del artículo. Sesión de corrección del

trabajo para la presentación oral. - 2 Sesiones de exposición de trabajos.

Evaluación de los aprendizajes: La evaluación para detectar el nivel de logro de los objetivos propuestos en la asignatura se realizará a partir de la asistencia a les sesiones de clase y de su aprovechamiento (10 %), del trabajo escrito realizado (30 %) y de la exposición oral del documento bibliográfico que acredita la comprensión de la bibliografía específica analizada (60 %). Bibliografía:

FAO, 2003. Agro-acuicultura integrada: manual básico. FAO Documento Técnico de Pesca No 407. Roma, FAO. 159 p. (ftp://ftp.fao.org/docrep/fao/005/y1187s/y1187s00.pdf)

Bromage, N.R. y Shepherd, C.J. 1999. Piscicultura intensiva. Acribia, Zaragoza. González Serrano, J.L. et al. 1999. Estudio sobre repercusiones de los factores medio ambientales en las empresas de acuicultura continental. Ministerio de Agricultura, Pesca y alimentación, Madrid.

Hites, R.A., Foran, J.A., Carpenter, D.O., Hamilton, M.C., Knuth, B.A. y Schwager, S.J. 2004. Global assessment of organic contaminants in farmed salmon. Science, 303: 226-229.

LeRoy Creswell, R. y Flos, R. 2002. Pond Aquaculture in central and eastern Europe in the 21st Century. EAS Special Publication-31, Oostende.

LeRoy Creswell, R. y Flos, R. 2002. Perspectives on responsible aquaculture for the new millennium (reviewed presentations). EAS publications-162, Oostende.

Midelen, A. y Readin, T.A. 1998. Environmental management for aquaculture. Chapman and Hall, London.

Pillay, T.V.R. 1992. Aquaculture and the Environment. John Wiley & Sons, New York.

Polanco, E. 2000. La acuicultura: biología, regulación, fomento, nuevas tendencias y estrategia comercial. Tomo I y II. Mundi-Prensa, Madrid.

Steele, J.H., Turekian, K.K. y Thorpe, S.A. 2001. Encyclopedia of ocean sciences. Academic Press, London.

Stickney, R.R. 2000. Encyclopedia of Aquaculture. John Wiley & Sons, New York. Stickney, R.R. y McVey, J.P. 2002. Responsible Marine Aquaculture. CABI Plubishing, New York.

Uriarte, A, y Basurco, B. 2001. Environmental impact assessment of Mediterranean aquaculture farms. Cahiers Options Méditerranéennes. Vol. 55. Zaragoza.

Webs de interés

- http://www.aquabyproducts.com (waste management in Aquaculture) - http://www.agf.gov.bc.ca/fisheries/faq.htm

(fisheries & aquaculture-frequently asked questions) - htpp://www.scotland.gov.uk/cru/kd01/green/reia-00.asp

(Review and synthesis of the Environmental Impacts of Aquaculture) - http://www.csa.com/discoveryguides/aquacult/overview.php

(Aquaculture impacts on the Environment) - http://www.europanda.net/ (Proyecto europeo coordinado: “Permanent

network to strengthen expertise on infectious diseases of aquaculture species and scientific advice to EU policy (Acronym: PANDA)”.

- http:/www.dipnet.info/ (Disease interactions and pathogens exchange between farmed and wild animal populations)

- http://europa.eu.int/comm/fisheries/doc_et_publ/factsheets/legal_texts/aqua/index_en.htm

- http://www.oie.int/esp/normes/es_acode.htm - http:// www.iffo.org.uk - http://www.cefas.co.uk/

3. MÒDUL: L’aqüicultura com a sector productiu (UPC) 3.1.Metodologia d’ensenyament i aprenentatge:

En tot el mòdul es manté la mateixa planificació horaria que consisteix a concentrar cada assignatura en una tarda. Dins d’aquell bloc horari el coordinador de cada assignatura distribueix els continguts depenent de les necessitats docents i garantint l’adequada combinació d’activitats que permeti el seguiment amb eficiència per part dels estudiants. Aquest mètode dona llibertat al coordinador per organitzar classes teòriques, pràctiques, xerrades de convidats externs o sortides, i permet a l’estudiant concentrar-se en una temàtica determinada.

3.2.Criteris i procediments d’avaluació A dins del mòdul s’imparteixen tres assignatures molt orientades al sector productiu de l’aqüicultura, com son la Gestió econòmica i financera en l’empresa Aqüícola, l’Enginyeria de les Instal·lacions Aqüícoles i la Producció en Aqüicultura, i es planteja un treball de curs del qual participen les tres assignatures. Aquest treball que es du a terme en grups de 2-3 estudiants, s’inicia definint un model de piscifactoria del qual es desenvolupa el procés productiu, es calculen les entrades i sortides de recursos necessaris per la producció i se’n fa una estimació de viabilitat econòmica. Al llarg del treball es presenten activitats que formen part de la nota final i, en finalitzar el mòdul, es fa una defensa del treball desenvolupat davant d’un tribunal constituït per professors de les tres assignatures. El pes que aquesta defensa té en la nota final de l’assignatura varia depenent de la resta d’activitats d’avaluació que s’hagin dut a terme. En aquest treball es valora la capacitat de treball autònom i en equip, la capacitat d’anàlisi, comprensió i aplicació de coneixements, l’habilitat en la cerca de informació necessària pel treball així com l’habilitat oral per l’exposició del treball i la capacitat de raonament davant una situació real. En les diverses activitats que es proposen dins de cada assignatura que es lliuren per escrit, es valora la utilització correcta dels conceptes adquirits i l’habilitat per la comunicació escrita. Finalment, els professors coordinadors de les diferents assignatures del curs, constituint una comissió d’avaluació, realitzen una avaluació conjunta de cada estudiant i una valoració de grup de cara al desenvolupament del curs següent.

3.3.Bibliografia rellevant i actualitzada

INGENIERÍA DE INSTALACIONES ACUÍCOLAS

Boyd C., Tucker C. 1998. Pond aquaculture water quality management. Kluwer Academic Publishers. Massachusetts

Huguenin, J.E & J. Colt (1989) DESIGN AND OPERATING GUIDE FOR

AQUACULTURE SEAWATER SYSTEMS. Development in Aquaculture

and Fisheries Science, n.20. Elsevier Science Publishers B.V. The

Netherlands.

Pillay T.V.R. 1992. Aquaculture and the Environment. Fishing News Books. Oxford

Timmons M., Losordo T. 1994. Aquaculture Water Reuse Systems: Engineering Design and Management. Elsevier. Amsterdam

Lawson T. 1995. Fundamentals of Aquacultural Engineering. Chapman & Hall. New York

PRODUCCIÓN EN ACUICULTURA

Belaud, A. (1995) OXYGÉNATION DE L’EAU EN AQUACULTURE

INTENSIVE. Cépaduès-Éditions. France.

Jobling, M. (1994) FISH BIONERGETICS. Chapman and Hall. Fish and Fisheries

Series 13. London, UK.

Midlen A., Redding T. 1998. Environmental Management for Aquaculture. Chapman & Hall. London

Pillay, T.V.R. (2005) Aquaculture: principles and practices. 2n edition. Blackwell Publishing.

Wedemeyer, G.A. (1996) PHYSIOLOGY OF FISH IN INTENSIVE CULTURE SYSTEMS. Chapman and Hall. USA.

GESTIÓN ECONÓMICA Y FINANCIERA DE LA EMPRESA ACUÍCOLA

Amat, A. 2000. Análisis de Estados Financieros. Gestión.

Bueno Campos, E. 2005. Curso Básico de economía de la empresa. Eduardo Bueno Campos. Ed. Pirámide

Pérez Gorostegui, E. 2002. Introducción a la economía de la empresa.Centro de Estudios Ramón Areces. Madrid

Solnik, B. 2000. Gestion financière. Fernand Nathan, Paris.

Plan General Contable. Ley.

Base de datos SABI

3.4. Fitxes de les assignatures del mòdul 3.4.1. Assignatura : Producció en aqüicultura

Nom: PRODUCCIÓ EN AQÜICULTURA

Tipus: Obligatòria Semestre: Tercer

ECTS: 5 Punts de docència:

Periodicitat de l’oferta: Anual

Unitat bàsica responsable: DEAB (UPC)

PDI responsable: Lourdes Reig

Idioma d’impartició: català/ castellà

Prerequisits: cap

Objectius: En finalitzar l’assignatura l’estudiantat disposarà dels coneixements necessaris per gestionar amb èxit una explotació aqüícola, en els seus diversos estadis de creixement. Tanmateix serà capaç de: Comprendre el sector productiu de l’aqüicultura i la seva evolució i decidir sobre la tria d’una nova

espècie de cultiu Gestionar tècnicament la reproducció, la incubació de les postes i les fases larvàries per tal d’aconseguir

alevins viables i rendibles Gestionar una explotació d’engreix de peixos, avaluant aquells factors que afecten el creixement i la

supervivència que garanteixen l’èxit de l’explotació Comprendre les interaccions entre aqüicultura i ambient i saber-les aplicar per tal d’aconseguir una

producció sostenible Comprendre les singularitats de cultius d’altres espècies de peixos menys coneguts, com crustacis com

mol·luscs per tal de gestionar-ne la producció Continguts: Bloc 1: Consideracions generals Caracterització del sector. Situació actual. Evolució i perspectives Diversificació d’espècies: Interès i criteris per l’elecció de noves espècies.

Bloc 2: Inici de la producció: Reproducció: control del cicle reproductor. Gestió dels reproductors. Tècniques de control de sexe. Incubació: Fases del desenvolupament embrionari, paràmetres de mesura de l’èxit reproductiu. Cultius auxiliars: cultiu de fitoplàncton, rotífers i Artemia. Maneig de larves. Indicadors de qualitat

larvària. Càlcul de necessitats de cultius auxiliars. Bloc 3: Gestió de l’estoc Maneig de la població: Estrès. Anestèsia. Recompte, mostreig, control de la mortalitat. Classificació.

Transport. Operacions de neteja.

Alimentació: Formulació de pinsos. Alimentació: estratègies d’alimentació. Taxes d’alimentació. Mètodes de distribució de l’aliment. Freqüència i horari d’alimentació

Gestió sanitària: Concepte. Interaccions amb la producció. Bloc 4: Interacció aqüicultura i ambient Identificació dels tipus de impacte ambiental que genera l’aqüicultura Alternatives per reduir la generació de impacte ambiental Alternatives per reduir l’efecte de l’impacte generat. Legislació ambiental

Bloc 5: Altres produccions Producció d’altres espècies de peixos: peixos plans, peixos anàdroms (salmó) i catàdroms (anguila),

tilapia, espècies en fase inicial de producció o en fase de recerca avançada (esturió, bacallà, lluç) Producció de crustacis: espècies, característiques biològiques i implicacions per la producció Producció de mol·luscs: espècies, característiques biològiques i implicacions per la producció.

Enfocament de la metodologia docent: Es pretén utilitzar una metodologia docent versàtil que es pugui adaptar a les característiques de l’assignatura i del grup en cada moment. Amb aquest objectiu es plantegen diverses activitats que es combinaran per tal d’assolir els objectius formatius plantejats i també l’adquisició de competències tranversals. L’assignatura es fonamenta en el desenvolupament del procés productiu o de bioprogramació d’una explotació definida prèviament per l’alumne. Les classes expositives aporten la informació teòrica necessària per cada fase del treball. Finalment el treball s’exposa davant de la resta del grup i es sotmet a debat: Treball tutorat: desenvolupament del procés productiu o bioprogramació d’una explotació aqüícola

(35%) Classes expositives (35%) Pràctiques de laboratori o d’aula informàtica per tal que l’estudiantat pugui aplicar els coneixements

teòrics assolits a les sessions expositives (25%) Avaluació (5%)

Mètode d’avaluació: Els mètodes d’avaluació s’adaptaran a la metodologia docent emprada. S’utilitzaran els següents mètodes combinats per tal d’aconseguir una avaluació justa i completa: Proves escrites per avaluar la utilització correcta dels conceptes adquirits i la capacitat de raonament

davant una situació real. Treball tutorat on s’avaluarà la capacitat d’anàlisi, comprensió i aplicació de coneixements així com

l’habilitat oral per l’exposició del treball. Treballs de pràctiques per tal d’avaluar la capacitat d’aplicar el mètode científic i saber exposar una

metodologia, descriure i analitzar uns resultats i extreure conclusions.

Recursos per a l’aprenentatge: Bibliografia general i especialitzada sobre la matèria Bases de dades i webs de interès Aules informàtiques amb software bàsic i específic Laboratoris Instal·lacions de circuit tancat amb peixos vius

Bibliografia Belaud, A. (1995) OXYGÉNATION DE L’EAU EN AQUACULTURE INTENSIVE. Cépaduès-

Éditions. France.

Jobling, M. (1994) FISH BIONERGETICS. Chapman and Hall. Fish and Fisheries Series 13. London, UK.

Midlen A., Redding T. 1998. Environmental Management for Aquaculture. Chapman & Hall. London

Pillay, T.V.R. (2005) Aquaculture: principles and practices. 2n edition. Blackwell Publishing.

Wedemeyer, G.A. (1996) PHYSIOLOGY OF FISH IN INTENSIVE CULTURE SYSTEMS. Chapman and Hall. USA.

3.4.2. Assignatura: Enginyeria de les instal·lacions aqüícoles

Nom: ENGINYERIA DE LES INSTAL·LACIONS AQÜÍCOLES





PDI responsable: Joan Oca

Idioma d’impartició: català/castellà

Prerequisits: cap

Objectius: L’objectiu general és capacitar als estudiants per dissenyar instal·lacions per aqüicultura i programes de maneig que optimitzin la utilització de recursos i minimitzin la producció de residus i el seu impacte en el medi ambient. Els objectius específics son: Descriure les diferents tecnologies utilitzades en aqüicultura Analitzar els paràmetres físics, químics i biològics que condicionen un projecte d’aqüicultura Identificar els criteris de disseny i les restriccions mediambientals que cal tenir en compte a l’hora de

posar en marxa una explotació aqüícola Desenvolupar els fonaments d’enginyeria necessaris per al disseny i maneig dels diferents tipus

d’instal·lacions aqüícoles. Identificar els criteris de disseny i maneig dels sistemes de tractament d’aigües en sistemes de

recirculació

Continguts: Bloc 1: Sistemes de producció aqüícola: Classificació i descripció dels principals sistemes de producció aqüícola. Identificació de les seves limitacions productives i mediambientals.

Bloc 2: Requeriments de qualitat de l’aigua: Efecte de les variables mediambientals en la fisiologia dels peixos. Temperatura. pH. Salinitat. Oxigen

dissolt. Diòxid de carboni. Supersaturació de gasos. Amoni. Nitrits. Nitrats. Turbidesa. Toxicologia aquàtica.

Bloc 3: Capacitat de càrrega de les instal·lacions: Estimació de la capacitat de càrrega dels sistemes en funció de la disponibilitat d’oxigen i de les

concentracions de metabolits. Bloc 4: Disseny d’instal·lacions Instal·lacions a mar: Emplaçament. Ancoratge. Tipus de gàbies. Instal·lacions i equipament de les

explotacions. Instal·lacions en terra: Captació i bombament d’aigua. Control de cabals. Tipus de tancs. Control del

fouling. Tractament dels efluents. Bloc 5: Tractament d’aigües en sistemes de recirculació:

Principis de la filtració mecànica, filtració biològica i sedimentació. Mètodes de disseny de filtres biològics

xigenació Aireació i O Desinfecció Operació i maneig dels sistemes de recirculació

Enfocament de la metodologia docent: Es pretén utilitzar una metodologia docent versàtil que es pugui adaptar a les característiques de l’assignatura i del grup en cada moment. Amb aquest objectiu es plantegen diverses activitats que es combinaran per tal d’assolir els objectius formatius plantejats i també l’adquisició de competències tranversals: Classes expositives per aportar els fonaments teòrics essencials de l’enginyeria aplicada a les

instal·lacions (35%) Pràctiques de problemes o d’aula informàtica per tal que l’estudiantat pugui aplicar els coneixements

teòrics assolits a les sessions expositives (30%) Treball tutorat en el qual l’alumne ha de desenvolupar les seves habilitats pel treball autònom (30%) Avaluació (5%)

Mètode d’avaluació: Els mètodes d’avaluació s’adaptaran a la metodologia docent emprada. S’utilitzaran els següents mètodes combinats per tal d’aconseguir una avaluació justa i completa: Proves escrites per avaluar la utilització correcta dels conceptes adquirits i la capacitat de raonament

davant una situació real. Treball tutorat on s’avaluarà la capacitat d’anàlisi, comprensió i aplicació de coneixements així com

l’habilitat oral per l’exposició del treball. Treballs de pràctiques per tal d’avaluar la capacitat d’aplicar el mètode científic i saber exposar una

metodologia, descriure i analitzar uns resultats i extreure conclusions

ecursos per a l’aprenentatge: R

Bibliografia general i especialitzada sobre la matèria Bases de dades i webs de interès Aules informàtiques amb software bàsic i específic Laboratoris Instal·lacions de circuit tancat amb peixos vius

Bibliografia

er C. 1998. Pond aquaculture water quality management. Kluwer Academic

Huguen IGN AND OPERATING GUIDE FOR AQUACULTURE

Pillay T News Books. Oxford

sign and

oyd C., TuckB

Publishers. Massachusetts

in, J.E & J. Colt (1989) DESSEAWATER SYSTEMS. Development in Aquaculture and Fisheries Science, n.20.Elsevier Science Publishers B.V. The Netherlands.

.V.R. 1992. Aquaculture and the Environment. Fishing

Timmons M., Losordo T. 1994. Aquaculture Water Reuse Systems: Engineering DeManagement. Elsevier. Amsterdam

3.4.3. Assignatura: Gestió econòmica i financera de l’empresa aqüícola Nom: GESTIÓ ECONÒMICA I FINANCERA DE L'EMPRESA AQÜÍCOLA





PDI responsable: Chema Gil

Idioma d’impartició: Castellà

Prerequisits: Cap

Objectius: L’objectiu del Curs es centra en transmetre als alumnes els aspectes bàsics de la gestió econòmica d’empreses aqüícoles. El punt de partida és la satisfacció de les demandes dels nous consumidors d’aliments, tant les referides a productes i preus, com dels punts de venda. L’empresa ha d’adaptar la seva estructura organitzativa a les noves necessitats del mercat. Per això, s’introdueix el concepte d’empresa com sistema i s’analitzen els diferents subsistemes existents: els dels fluxos físics (departaments de producció i marketing), els dels fluxos financers (departament de finances) i els dels fluxos de informació (funció de direcció i gerència). Així mateix, se introdueix el concepte de decisió i es repassen les diferents eines que es poden utilitzar en la presa de decisions empresarials.

Continguts: Bloc 1. L’empresa aqüícola com sistema Bloc 2. La direcció d’empreses aqüícoles 2.1. La funció de planificació 2.2. La funció d’organització 2.3. La funció de gestió 2.4. La funció de control 2.5, La direcció de Recursos Humans Bloc 3. La decisió empresarial 3.1. Ambients de decisió 3.2. Eines d’anàlisi: anàlisi de regressió i programació lineal 3.3. Criteris de decisió en ambients de incertesa 3.4. Probabilitat i risc 3.5 Mètode Pert i diagrames Gantt Bloc 4. Els recursos financers 4.1. Memòria i comptes anuals 4.2. Les fonts de finançament: pròpies i alienes 4.3. L’autofinançament. Amortitzacions i política de dividends 4.4. Període mitja de maduració: econòmic i financer 4.5. El Fons de maniobra

Bloc 5. La dinàmica de les ràtios financeres 5.1. Les ràtios a curt termini 5.2. Les ràtios a llarg termini Bloc 6. Estudi de les rendibilitats i del creixement 6.1. Rendibilitat econòmica 6.2. Rendibilitat financera 6.3. Models de creixement. Capacitat de creixement autosostingut Bloc 7. Anàlisi d’inversions 7.1. Conceptes i classificació de les inversions 7.2. Variables rellevants d’un pla de inversions 7.3. Anàlisi temporal dels projectes de inversió 7.4. Mètode estàtic. Període de recuperació o pay-back 7.5. Mètodes dinàmics. Criteris del VAN i del TIR Bloc 8. El sistema de producció de l’empresa 8.1. Concepte i estructura 8.2. Classes de processos de producció 8.3. Mètodes de planificació de la producció 8.4. Costos de producció: índexs tècnics i productivitats 8.5. Gestió i control de la qualitat. Qualitat total Bloc 9. La direcció de marketing 9.1. La nova orientació de l’empresa al client 9.2 El marketing mix 9.3. El pressupost de marketing 9.4. La previsió de la demanda Bloc 10. Investigació de mercats i comportament del consumidor 10.1. Teories de comportament del consumidor 10.2. Investigació de mercats 10.3. L’enquesta 10.4. El mostratge 10.5. Tècniques d’anàlisi en la investigació de mercats

Enfocament de la metodologia docent: El curs consta de 40 hores lectives, organitzades en 20 sessions de dues hores. A cada tema es dedicaran dues sessions. Així mateix, els alumnes hauran de realitzar un treball empíric sobre la temàtica del curs, que es defensarà públicament en l’última sessió. Cada sessió consistirà en una exposició teòrica - pràctica per part del professor i d’una discussió amb els alumnes. En algunes de les classes teòriques - pràctiques s’adoptarà la metodologia del cas; uns seran resolts a classe, altres es proposaran com exercicis.

Mètode d’avaluació: L’avaluació de l’alumne consta de tres parts. Un 40% de la nota final es determina mitjançant una prova escrita en la que es valorarà l’utilització correcta dels conceptes adquirits i la capacitat de raonament front al plantejament d’una situació real. Altra 40% corresponent al treball final del curs. El 20% restant s’obté de l’avaluació dels estudis de casos lliurats als alumnes per la seva resolució en grup.

Recursos per a l’aprenentatge:

Els alumnes disposaran d’una bibliografia bàsica al començament del curs. També es tindrà una llista de referències en internet sobre mercats pesquers situats en l’entorn de influència de Barcelona i la seva àrea metropolitana, necessaris per la realització del treball empíric. Finalment, es disposarà de l’accés a l’ordenador i al software adequat per poder posar en pràctica les eines d’anàlisi assolides durant el curs.

Bibliografia Amat, A. 2000. Análisis de Estados Financieros. Gestión.

Bueno Campos, E. 2005. Curso Básico de economía de la empresa. Eduardo Bueno Campos. Ed. Pirámide

Pérez Gorostegui, E. 2002. Introducción a la economía de la empresa.Centro de Estudios Ramón Areces. Madrid

Solnik, B. 2000. Gestion financière. Fernand Nathan, Paris.

Plan General Contable. Ley.

4. Relació de directors de tesis doctorals UAB: LL. Tort S. Mackenzie S. Crespo, M. Carrassón F. Padrós R. Sala F.E. Montero J.E. Cartes UB: J. Fernández J. Blasco A. Ibarz M.A. Gallardo J. Gutiérrez I. Navarro F. Castelló A. Estevez E. Gisbert C. Porte J. Perez-Sánchez J. Planas F. Piferrer M. Blázquez J. Cerdá M. Durfort M. Poquet E. Ribes E. Sagristà MG Bozzo MJ Amor H. Salvadó P. Maillo M. Ballesteros UPC: R. Flos L. Reig J. Oca JM Gil 5. Relació de tutors de treballs d’investigació UAB: LL. Tort

S. Mackenzie S. Crespo, M. Carrassón F. Padrós R. Sala FE. Montero UB: J. Fernández J. Blasco A. Ibarz M.A. Gallardo J. Gutiérrez I. Navarro F. Castelló A. Estevez E. Gisbert C. Porte J. Perez-Sánchez J. Planas F. Piferrer M. Blázquez J. Cerdá M. Durfort M. Poquet E. Ribes E. Sagristà MG Bozzo MJ Amor H. Salvadó P. Maillo M. Ballesteros UPC: R. Flos L. Reig J. Oca JM Gil MC. Barco

MÀSTER EN AQÜICULTURAconeixements en aqüicultura basats en la producció, la sostenibilitat i la...

Documents

Transcript of MÀSTER EN AQÜICULTURAconeixements en aqüicultura basats en la producció, la sostenibilitat i la...