Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals

Màster en Diplomàcia i

Organitzacions

Internacionals

PLANS DOCENTS CURS 2019-2020

2

Dret diplomàtic i consular. Política jurídica

exterior. Paradiplomàcia

Assignatura: Dret diplomàtic i consular. Política jurídica exterior.

Paradiplomàcia

Idioma: Castellà (67%) i anglès (33%)

Crèdits: 3 ECTS

1. OBJECTIUS DEL CURS:

Conèixer el marc jurídic internacional que regula les relacions diplomàtiques i

consulars, així com altres formes de diplomàcia tradicional i contemporània

Comparar aquest marc legal amb la pràctica nacional i internacional en la

matèria.

Conèixer les normes jurídiques que a Espanya regulen les relacions exteriors.

2. COMPETÈNCIES:

Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics relatius a les relacions

diplomàtiques, consulars i a la paradiplomàcia

3. SISTEMA D’AVALUACIÓ:

La qualificació final de l'assignatura inclou:

- Participació activa en classe: 20% de la qualificació final.

- Presentació oral d'un cas assignat pel professorat: 50% de la qualificació final.

- Informe/dictamen escrit: 30% de la qualificació final.

3

4. METODOLOGIA

La metodologia combina sessions teòriques, en les quals es desenvolupen

conceptes i aspectes normatius de les relacions diplomàtiques i consulars, i

sessions pràctiques, en les quals els/les estudiants participen en debats i

realitzen presentacions orals, entre altres activitats. Així mateix, els/as

alumnes/as hauran de preparar individualment un dictamen o informe a partir

d'un supòsit de fet complex plantejat pel professorat.

5. PROGRAMA I PROGRAMACIÓ

TEMA 1: La diplomàcia contemporània i les noves formes de diplomàcia.

Noció de diplomàcia. Evolució històrica de les relacions diplomàtiques: la seva

codificació. Noves formes de diplomàcia. Classificació dels òrgans per a les

relacions diplomàtiques.

TEMA 2: Relacions diplomàtiques I

Introducció. L'establiment de relacions diplomàtics i el “dret de legació”.

Funcions de la missió diplomàtica. El Cap de la missió diplomàtica:

nomenament, inici de les funcions i tipus. Acreditació múltiple. Chargé d’affairs

ad Interim.

TEMA 3: Relacions diplomàtiques II

Introducció. La missió diplomàtica: membres, localització i oficines. La

declaració de Persona Senar Grata. Activitats comercials o professionals.

Deures de la missió cap a l'Estat receptor. La terminació de les funcions

diplomàtiques. La ruptura de relacions diplomàtiques.

TEMA 4: Relacions diplomàtiques III

Privilegis i immunitats diplomàtiques: fonament i titularitat. Prerrogatives

personals i orgàniques. No-discriminació i reciprocitat.

4

TEMA 5: Protecció diplomàtica

Concepte i diferències de figures similars. Regles substantives i de procediment.

(En anglès).

TEMA 6: Relacions consulars I

Antecedents històrics. Establiment d'una oficina consular. Funcions consulars.

Personal en l'Oficina Consular. (En anglès)

TEMA 7: Relacions consulars II

Privilegis i immunitats consulars. La fi de les funcions consulars.

(En anglès)

TEMA 8: Assistència al detingut en l'àmbit consular

TEMA 9: Other Forms of Diplomacy

Concepte i tipus de diplomàcia ad hoc. Missions especials: característiques i

funcions. Privilegis i immunitats d'una missió especial. Prevenció i repressió

contra els delictes contra persones i llocs que gaudeixen d'un estatus

internacional. (En anglès)

TEMA 10: Paradiplomàcia

Qüestions conceptuals. Causes estructurals i lògiques d'acció. Modalitats i

àmbits d'actuació característics en l'experiència internacional comparada.

L'establiment de delegacions en l'exterior. El multilateralisme. La cooperació

bilateral amb múltiples interlocutors públics i privats. Les activitats de promoció

internacional i altres accions unilaterals. Controvèrsies jurídiques i polítiques. La

protodiplomàcia.

SESSIÓ 11: Seminari sobre Dret diplomàtic i consular

Establiment de relacions diplomàtiques. Deures de la missió cap a l'Estat

receptor. Deures de l'Estat receptor. Privilegis i immunitats

SESSIÓ 12: Visita al Consolat General dels Estats Units d'Amèrica.

5

6. BIBLIOGRAFIA BÀSICA

DENZA, E., Diplomatic Law: a commentary on the Vienna Convention on

Diplomatic Relations, Oxford, Clarendon Press, Oxford University Press, 2016, 4th

Ed.

LEE, Luke T., Consular Law and Practice, Oxford University Press, 2008, 2nd. Ed.

LEWIS, Charles. J., State and Diplomatic Immunity, London, Lloyd’s of London,

1990.

McCLANAHAN, G. V., Diplomatic Immunity: Principles, Practices, Problems, New

York, St. Martin’s Press, 1989.

MURTY, B.S., The International Law of Diplomacy. The Diplomatic Instrument and

the World Public Order, New Haven, Martinus Nijhoff, 1989.

PRZETACZNIK, F., Protection of Officials of Foreign States according to

International Law, The Hague, Martinus Nijhoff, 1983.

SEN, B., A Diplomat’s Handbook of International Law and Practice, Dordrecht,

Martinus Nijhoff, 1988. 3rd. Ed.

SHAW, M. N., International Law, Cambridge University Press, Cambridge. 5th Ed.

2003.

VILARIÑO PINTOS, E.: Curso de Derecho Diplomático y Consular (Parte General y

Derecho Diplomático), Ed. Tecnos, 6ª edición, Madrid, 2018.

7. BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL

ACEVES, W.: “Case concerning the Vienna Convention on Consular Relations

(Federal Republic of Germany v. United States)”, American Journal of

International Law, 93/4, October 1999, p. 924-928

ACEVES, W.: “The Right to Information on Consular Assistance in the Framework

of the Guarantees of the Due Process of Law”, American Journal of

International Law, 94/3, July 2000, p. 550-563

BJOLA, C. y HOLMES, M. (eds) Digitial Diplomacy: Theory and Practice,

Abingdon: Routledge, 2015.

CORNAGO, N.: ‘On the Normalization of Sub-State Diplomacy’, The Hague

Journal of Diplomacy, vol. 5, nº1, 2010, pp. 11-36.

6

CRIEKEMANS, D. (ed), Regional Sub-State Diplomacy Today, Leiden: Martinus-

Nijhoff/Brill, 2010.

GÓMEZ MAMPASO, V. – SÁENZ DE SANTAMARÍA, B.: Una aproximación histórica

a las relaciones diplomáticas, Universidad Pontificia de Comillas, Madrid, 2001.

GONZÁLEZ VEGA, Javier A.: "Nota sobre la STC 18/1997 de 10 de febrero de

1997", Revista Española de Derecho Internacional, 1998. 1. Vol. L. Págs. 207-217.

GONZÁLEZ VEGA, Javier A.: "Nota sobre la STJ del País Vasco de 30 de

noviembre de 1999, auto del Juzgado de lo Social número 30 de Madrid, de 15

de febrero del 2000 y STJ de Madrid de 27 de octubre de 1997", Revista

Española de Derecho Internacional, 2001. 1 y 2. Vol. LIII. Págs. 353-363.

HOCKING, N. & J. MELISSEN: Diplomacy in the Digital Age, The Hague:

Clingendael, 2015.

KUZNETSOV, A. Paradiplomacy: Theory and Practice, Abingdon: Routledge,

2014.

MANFREDI, J.L. y C. FEMENÍA (eds) La diplomacia española ante el reto digital,

Madrid: MAEC.

MARTÍ MARTÍ, X.: “La actividad consular de España en el extranjero”, Revista

Electrónica de Estudios Internacionales, nº 21, junio de 2011.

PAQUIN, S., Paradiplomatie et relations internationales: Théorie des stratégies

internationales des régions face á la mondialisation, Bruselas: Peter Lang), 2004.

PÉREZ-DESOY, C.: “La ruptura de las relaciones diplomáticas: Una aproximación

sistemática con una referencia especial a las consecuencias de la entrada

envvigor del Tratado de Lisboa en la praxis diplomática”, 26, Revista

Electrónica de Estudios Internacionales (2013), p. 1-19.

LECOURS, A., “Paradiplomacy: Reflections on the Foreign Policy and

International Relations of Regions”, International Negotiation, vol.7, pp. 91-114.

LECOURS, A., “Paradiplomacy: Reflections on the Foreign Policy and

International Relations of Regions”, International Negotiation, vol.7, pp. 91-114.

ROBERT, E.: “La protection consulaire des nationaux en péril? Les ordonnances

en indication de mésures conservatoires rendues para la Cour International de

Justice dans les affaires Breard (Paraguay v. États Unis) et Lagrand (Allemagne

v. États Unis), Revue Belge de Droit International, vol. XXI, 1998-2, p. 413-449.

TAVARES, R. Paradiplomacy, Oxford: Oxford University Press, 2016.

7

Dret Internacional Institucional. La Funció

Pública Internacional

Assignatura: Dret Internacional Institucional. La Funció Pública Internacional.

Idioma: Castellà

Crèdits: 3 ECTS.

1. OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA:

Conèixer a fons les normes que regeixen les Organitzacions internacionals i el

funcionament intern d'aquestes, a partir de la Teoria de les Organitzacions

internacionals, de la realització de seminaris i de l'estudi de casos pràctics. Es

donarà especial èmfasi en l'adquisició del llenguatge tècnic i de les nocions

jurídiques bàsiques específiques en aquest àmbit.

Conèixer a fons el règim jurídic de la funció pública internacional i l'estatut dels

funcionaris internacionals i dels altres agents de les Organitzacions

internacionals, a partir de la Teoria de les Organitzacions internacionals i de

l'estudi de casos pràctics.

Conèixer les formes d'accés a la funció pública internacional, destacant les

formes d'accés a les Organitzacions del Sistema de les Nacions Unides.

2. COMPETÈNCIES:

• Conèixer els mecanismes d'accés a la funció pública nacional i

internacional, així com a empreses, i formar-se per a treballar en aquests

àmbits en matèries internacionals generals i específiques.

• Conèixer i saber aplicar els principis bàsics relatius a les Organitzacions

Internacionals.


L'avaluació de l'assignatura es basa en les activitats pràctiques i teòriques:

- Participació activa en classe: 10% de la nota final

- Qualificació del Seminari 1: 25% de la nota final

8

- Qualificació del Seminari 2: 25% de la nota final

- Presentació oral en classe sobre un cas o decisió internacional: 40% de la

nota final.

4. METODOLOGIA:

Ha d'assistir-se al 80% de les sessions per a poder ser objecte d'avaluació.

El mètode d'aproximació a la matèria combina la impartició de coneixements

teòrics bàsics amb l'anàlisi de casos pràctics que el/la estudiant haurà de

preparar amb antelació a la sessió i es discutiran en comú en classe.

Atès el caràcter jurídic de l'assignatura, a tots/as els/les estudiants se'ls podrà

sol·licitar la resposta de casos pràctics en classe (seminaris) i la preparació, en

grups de tres o quatre persones, d'un cas substanciat per la Cort internacional

de justícia o una altra instància judicial internacional i realitzar una exposició en

classe per a discussió amb ajuda d'una presentació visual. En els casos en què

correspongui, les exposicions s'aniran distribuint al llarg del curs.

5. PROGRAMA I PROGRAMACIÓ:

TEMA 1: Les Organitzacions internacionals: aspectes generals

La cooperació institucionalitzada: qüestions introductòries. Noció i elements

constitutius de les Organitzacions internacionals. Criteris de classificació.

Estructura orgànica. Estats membres i altres formes de participació.

Finançament.

Lectura:

Díez de Velasco, M., Las organizaciones internacionales, 16ª Ed., Tecnos, 2010,

pp. 37-55, 88-99.

TEMA 2: Funcions i competències. La personalitat jurídica de les organitzacions

internacionals.

9

Funcions de les Organitzacions internacionals. Les competències de les

Organitzacions internacionals. Actes ultres viris. La personalitat jurídica de les

Organitzacions internacionals.

Lectura:

Klabbers, J., An Introduction to International Institutional Law (2nd edition,

Cambridge University Press 2009), pàg. 38-51.

Fry, J. D., “Rights, Functions, and International Legal Personality of International

Organizations”, Boston University International Law Journal, 2018, Vol. 36 (2),

pàg. 221-248.

TEMA 3: L'Acte constitutiu de les organitzacions internacionals i el Dret dels

Tractats.

Introducció. Reserves. Revisió. Retirada i terminació. Interpretació.

Lectura:



TEMA 4: La competència normativa. La celebració de tractats internacionals.

Com es forma el dret en el si de l'estructura institucional de les Organitzacions

Internacionals?. Quines institucions i òrgans participen en la formació, aplicació

i control del dret de les Organitzacions Internacionals?. La base jurídica de la

capacitat normativa de les Organitzacions Internacionals. A través de quins

actes jurídics es plasma la voluntat autònoma de les Organitzacions

Internacionals?. Quina incidència té l'activitat de les Organitzacions

internacionals en la formació d'altres normes internacionals? La recepció dels

actes normatius de les Organitzacions Internacionals en els ordenaments

nacionals. La celebració de tractats internacionals

Lectura:

Wouters, J. and De Man, Ph., ‘International Organizations as Law-Makers’ in J.

Klabbers and A. Wallendahl (eds), Research Handbook on International

10

Organizations Law: Between Functionalism and Constitutionalism (Edward

Elgars 2011), pàg. 190-224.

https://ghum.kuleuven.be/ggs/publications/working_papers/new_series/wp21-

30/wp21.pdf

TEMA 5: La responsabilitat internacional de les Organitzacions internacionals.

Les Organitzacions internacionals com a subjecte actiu de responsabilitat. Les

Organitzacions internacionals com a subjecte passiu de responsabilitat.

Lectura:



TEMA 6: El Dret de legació actiu i passiu. Privilegis i immunitats de les

Organitzacions internacionals.

El dret de legació de les Organitzacions internacionals: origen, evolució i abast.

Fonament dels privilegis i immunitats de les Organitzacions internacionals. Les

fonts normatives dels privilegis i immunitats. Abast material i subjectiu dels

privilegis i immunitats.

Lectura:

Reinisch, A., “Transnational Judicial Conversations on the Personality, Privileges,

and Immunities of International Organizations-An Introduction” en Reinisch, A

The Privileges and Immunities of International Organizations in Domestic Courts,

Oxford University Press, 2013, pàg. 1-16. Disponible en:

http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2245830

SESSIÓ 7: Seminari I: Cas pràctic.

Repàs de tots els temes.

Lectura:

Shaw, M. N., International Law (7th Edition), Cambridge: Cambridge University

Press, 2016, pàg. 931-955

11

TEMA 8: La funció pública internacional: aspectes generals.

La formació històrica de la funció pública internacional. El dret de la funció

pública internacional: a) característiques pròpies; b) fonts i jerarquia normativa.

Els agents internacionals i les tipologies de personal internacional: a) Els

funcionaris internacionals; b) Els experts en missió; c) Els altres agents: virtualitat

del concepte de personal associat.

Lectura:

Pons Rafols, X., Las garantías jurisdiccionales de los funcionarios de las Naciones

Unidas, ed. Publicacions UB, Barcelona 1999, pàg. 17-42.

TEMA 9: L'exercici de les funcions del personal internacional i el règim

disciplinari.

L'exercici de funcions oficials per compte d'una Organització internacional. Els

drets del personal internacional. Les obligacions del personal internacional. El

règim disciplinari.

Lectura:

Amerasinghe, C.F., The Law of the International Civil Service, 1ª ed., Clarendon

Press, Oxford 1988, vol. II, pàg. 811-842

TEMA 10: La competència relativa als mitjans d'arranjament pacífic de

controvèrsies; la competència jurisdiccional.

Diferències susceptibles de solució en les organitzacions internacionals.

L'adaptació dels mitjans de solució de controvèrsies. La solució institucional. La

solució en què és part una organització internacional. El cas particular de la

Unió Europea. Consideracions finals.

Lectura:


Cambridge University Press 2009), 229-250.

12

TEMA 11: Les garanties del personal internacional i els tribunals administratius.

Garanties del personal internacional. Recursos interns. Els tribunals

administratius.

Lectures:

Pons Rafols, X., Las garantías jurisdiccionales de los funcionarios de las Naciones

Unidas, ed. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona 1999, pàg. 67-90.

Vargiu, P., “From Advisory Opinions to Binding Decisions: The New Appeal

Mechanism of the UN System of Administration of Justice”, International

Organizations Law Review, Vol. 7, 2010, pàg. 261-275

SESSIÓ 12: Seminari II: Cas pràctic

Repàs de tots els temes.

6. BIBLIOGRAFIA GENERAL BÀSICA:

-AMERASINGHE, C.F., Principles of the Institutional Law of International

Organizations, 2ª edición, Cambridge 2005.

- AMERASINGHE, C.F., The Law of the International Civil Service, 2ª edición,

Clarendon Press, Oxford 1994, 2 vols.

- DIEZ DE VELASCO, M., Las Organizaciones internacionales, 19ª edición, ed.

Tecnos, Madrid 2017.

- DUPUY, R.J., Manuel sur les Organisations internationales, A Handbook on

International Organization, Martinus Nijhoff, 2ª edición, Dordrecht 1998.

- KLABBERS, J., An Introduction to International Institutional Law (2nd edition,

Cambridge University Press 2009)

- PEASE, KELLY-KATE S., International Organizations (5th Edition), London:

Routledge, 2012.

- SCHERMERS, H.G, BLOKKER, N., International Institutional Law, Martinus Nijhoff

Publishers, Leiden 2011, 5ª edición.

- PONS RAFOLS, X., Las garantías jurisdiccionales de los funcionarios de las

Naciones Unidas, ed. Publicacions Universitat de Barcelona, Barcelona 1999.

13

Dret penal internacional i Dret internacional

humanitari

Assignatura: Dret penal internacional i Dret internacional humanitari.

Idioma: Castellà (83%) i anglès (17%).

Crèdits: 3 ECTS.

OBJECTIUS DE L’ASSIGNATURA:

L'assignatura té com a objectiu general proporcionar a l'alumnat una visió dels

temes centrals del dret internacional humanitari i del dret penal internacional,

així com de l'abast i el contingut de les respostes legals que ofereix el dret

contemporani a la comissió de crims de guerra, crims de lesa humanitat,

genocidi i agressió. Per a això, el curs posa especial èmfasi en la comprensió

àmplia i profunda dels problemes rellevants, a través de l'anàlisi de tals

problemes teòricament i en la pràctica.

Examinar els aspectes conceptuals, doctrinals i institucionals dels crims

de dret internacional, centrant-se en els "crims principals".

Avaluar críticament l'evolució de la noció de crims en virtut del dret

internacional, establint els vincles entre diversos camps del dret que

informen el desenvolupament de crims internacionals: dret penal

internacional, dret humanitari, dret penal intern i dret internacional

públic.

Examinar la delimitació entre els crims internacionals, els crims domèstics

i la lluita per a erradicar la impunitat a través de la interacció de les

institucions internacionals i nacionals.

Explorar el “Dret de Ginebra”" sobre les persones fora de combat, el

“Dret de la Haia" sobre els mitjans i mètodes de combat i el complex

equilibri entre la protecció humanitària i la necessitat militar en els

conflictes armats.

14

Conèixer la base de la jurisdicció dels tribunals ad hoc, l'establiment de

tribunals "híbrids" a Sierra Leone i Cambodja, i la Cort penal

internacional, amb un enfocament centrat en les distincions entre

"primari" i "complementari" com a base de la jurisdicció internacional.

7. COMPETÈNCIES:

• Conèixer el dret internacional humanitari i el dret internacional penal.


A) Anàlisi d'un cas / situació: 30%

B) Quatre activitats avaluables (15% cadascuna): 60% en total

C) Participació activa en classe: 10%

9. METODOLOGIA:

Les sessions s'imparteixen, en la seva majoria, en format de seminari, combinant

l'exposició teòrica amb lectures preparatòries per al debat en classe, a més de

l'anàlisi de la pràctica a través de les activitats setmanals programades. Tot

això requereix necessàriament la participació activa de l'alumne.


TEMA 1: Marc teòric: el reconeixement de crims en dret internacional

Distinció entre dret penal internacional, dret internacional humanitari i

protecció internacional dels drets humans; Distinció entre crims internacionals,

crims transnacionals i crims domèstics; Distinció entre l'enjudiciament de crims

internacionals i la cooperació per a combatre el crim organitzat.

TEMA 2: L'origen dels crims internacionals: els judicis de Nuremberg.

Antecedents dels judicis de Nuremberg; El context sociopolític de 1940; La

Carta de Londres de 1945 i la seva conciliació amb el principi de legalitat; Els

judicis i el seu llegat: el dret penal internacional.

15

• Activitat 1: exemples de crims internacionals, crims transnacionals i crims

domèstics relacionats amb la violació de drets humans.

TEMA 3: El dret durant un conflicte armat: quan el seu incompliment es

converteix en crim.

Què és i què no és un crim de guerra: l'evolució dels Convenis de Ginebra als

protocols i més enllà; Tipologia de crims de guerra.

• Activitat 2: La persecució dels crims de guerra.

TEMA 4: El dret internacional humanitari avui, a través d'exemples

Acció de simulació (en anglès).

TEMA 5: Les dificultats entorn del crim de genocidi

El concepte de genocidi: la Convenció de 1948; L'especificitat del delicte de

genocidi; L'evolució: el paper exercit per la pràctica de la jurisprudència (en

anglès).

TEMA 6: El cas especial dels crims de lesa humanitat.

L'origen i la naturalesa del crim de lesa humanitat; El concepte de crim de lesa

humanitat: característiques generals i evolució dels seus subtipus específics; El

crim de lesa humanitat en la pràctica: la importància de la jurisprudència.

• Activitat 3: exemples de possibles genocidis (segles XX-XXI)

TEMA 7: La persecució dels crims internacionals pels tribunals ad hoc i híbrids.

La importància del marc sociopolític per a la creació de tribunals ad hoc i

híbrids; Característiques generals dels tribunals ad hoc; La distinció entre

tribunals ad hoc i tribunals híbrids.

TEMA 8: La persecució dels crims internacionals per la Cort Penal Internacional.

Origen, naturalesa i estructura de la CPI; La determinació de la jurisdicció de la

CPI; El procediment davant la CPI.

16

TEMA 9: La Cort Penal Internacional en la pràctica: des dels seus inicis fins avui.

Activitat en classe: Presentacions de els/as estudiants sobre casos i situacions

davant la CPI.

TEMA 10: La CPI per “dins”

TEMA 11: Justícia transicional i Dret penal internacional: sinergies.

Concepte de justícia transicional; Principis d'impunitat; Pilars de la justícia

transicional.

• Activitat 4: Anàlisi d'exemples de justiciar transicional

TEMA 12: La jurisdicció universal: el cas d'Espanya

L'acció d'Espanya en la lluita contra els crims internacionals i el seu conflicte

amb el principi de legalitat: del cas Pinochet al judici de Baltasar Garzón i

l'última reforma de la jurisdicció universal.

11. BIBLIOGRAFIA:

- Ambos, Kai. La Parte general de del derecho Penal internacional, ed.

Temis, 2005.

- Antonio Cassese, International Criminal Law, 3rd ed., Oxford University

Press, 2013.

- William A. Schabas, An Introduction to the International Criminal Court,

4rd ed., Cambridge University Press, 2011

- Richard Overy, “The Nuremberg Trials: international criminal law in the

making”, in P Sands (ed.), From Nuremberg to the Hague: The Future of

International Criminal Justice, Cambridge University Press, 2003, pàg. 1-29

- Payam Akhavan, “The core elements of international crimes” in

Reducing Genocide to Law: Definition, Meaning and the Ultimate Crime,

Cambridge University Press, 2012, pàg. 27-55.

- Sandesh Sivakumaran, “Identifying an armed conflict not of an

international character” in The Emerging Practice of the International

17

- Criminal Court, C. Stahn and G. Sluiter (ed.), Martinus Nijhoff, 2009, pàg.

363-380

- William A. Schabas, “Judicial Activism and the Crime of Genocide” in

Darcy and Powderly (ed.), Judicial Creativity at the International

Criminal Tribunals, Oxford University Press, 2010, pàg. 63-79

- Daphna Sharga, “The Second Generation UN-Based Tribunals: A Diversity

of Mixed Jurisdictions” in C. Romano, A. Nollkaemper, J. Kleffner (ed.),

Internationalized Criminal Courts, Oxford University Press, 2004, pàg. 15-

38.

- Roger O’Keefe, “State Immunity and Human Rights: Heads and Walls,

Hearts and Minds”, Vaderbilt Journal of Transnational Law, 2011, Vol 45,

pàg. 999-1045.

12. LEGISLACIÓ GENERAL:

Statute of the International Criminal Tribunal for the Former Yugoslavia

(ICTY-Statute) UN Doc. S/RES/827 (1993)

Statute of the International Criminal Tribunal for Rwanda (ICTR-Statute),

UN Doc. S/RES/955 (1994)

Rome Statute of the International Criminal Court. Adopted by the United

Nations Diplomatic Conference of Plenipotentiaries on the Establishment

of an International Criminal Court on 17 July 1998, UN-Dok. A/Conf.

183/9.

UNTAET (United Nations Transitional Administration for East Timor)

Regulation 15/2000 http://www.un.org/peace/etimor/untaetR/r-

2000.htm

Special Court Statute for the Special Court for Sierra Leone (22, January,

2002) <http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html.

Coalition Provisional Authority, Statute of the Iraqi Special Tribunal, 10

December 2003, <www.cpa-

iraq.org/audio/20031210_Dec10_Special_Tribunal.htm

Convencions de Ginebra, 12 d'agost de1949

http://www.un.org/peace/etimor/untaetR/r-2000.htm

http://www.un.org/peace/etimor/untaetR/r-2000.htm

http://www.specialcourt.org/documents/Statute.html

http://www.cpa-iraq.org/audio/20031210_Dec10_Special_Tribunal.htm

http://www.cpa-iraq.org/audio/20031210_Dec10_Special_Tribunal.htm

18

Protocols I i II addicionals a les Convencions de Ginebra, 8 de juny de

1977

Protocol II addicional a la Convenció de Ginebra de, 2005

Convenció sobre la prevenció i el càstig del delicte de genocidi, 9 de

desembre de 1948

19

L'ordenament jurídic de la comunitat

internacional

Assignatura: L'ordenament jurídic de la comunitat internacional

Idioma: Castellà

Crèdits: 3 ECTS.


L'objectiu del curs és examinar les característiques, normes i institucions més

destacades del Dret internacional públic actual. L'enfocament que s'utilitzarà

destacarà el caràcter públic de l'ordenament jurídic internacional actual que

es manifesta, entre altres aspectes, en l'existència d'interessos i valors col·lectius

i generals de la Comunitat internacional.

Per això, el punt de partida és que el Dret internacional públic és l'ordenament

jurídic de la Comunitat internacional. Aquesta perspectiva d'anàlisi permet

explicar, a més de les normes i institucions tradicionals que regulen les relacions

entre Estats, els principis, regles i institucions que estan contribuint a la

constitucionalització de la Comunitat internacional i del Dret internacional i les

que integren l'estructura comunitària de l'ordenament jurídic internacional.

El curs pretén posar un major èmfasi en les conseqüències jurídiques que

aquest procés de constitucionalització i les normes corresponents tenen sobre

algunes de les institucions fonamentals del sistema jurídic internacional: les

fonts, els subjectes, les competències estatals, la regulació i gestió d'espais,

recursos, interessos i valors que són d'interès general de la Comunitat

internacional i sobre els mecanismes d'aplicació de tals normes jurídiques.

COMPETÈNCIES


Internacionals i a la comunitat internacional.

• Conèixer i saber aplicar els principis bàsics de l'Ordenament jurídic

internacional en els àmbits de la pau, els drets humans i el

desenvolupament.

20

SISTEMA D’AVALUACIÓ:

Els/les alumnes/as seran avaluats/as en funció de la seva participació

en els seminaris, dels treballs escrits encarregats pel professorat i de

l'examen final de l'assignatura.

La qualificació final de l'assignatura serà el resultat de la participació

d'els/les alumnes/as en les classes, en els seminaris, dels treballs escrits

presentats (40%) i de l'examen sobre el contingut teòric de l'assignatura

(60%).

La participació en les classes, en els seminaris i la realització dels treballs

serà avaluada de manera contínua i global i quedarà concretada en

una nota final del trimestre que tindrà un valor del 40% de la qualificació

final de l'assignatura.

L'avaluació del contingut teòric de l'assignatura es farà mitjançant una

prova final. Aquesta prova consistirà en l'anàlisi i comentari d'un text

normatiu en el qual els/les alumnes/as hauran d'identificar, descriure i

aplicar alguns dels coneixements examinats al llarg del curs.

PROGRAMA I PROGRAMACIÓ:

TEMA 1: La Comunitat internacional.

Introducció. Formació històrica i evolució de la comunitat internacional.

Naturalesa i estructura de la comunitat internacional. La comunitat

internacional com una comunitat constitucional global.

Lectures:

Ángel J. Rodrigo, "Entre Westfalia y Worldfalia: La Comunidad internacional

como comunidad social, política y jurídica", en C. García (ed.), La tensión

cosmopolita. Avances y límites en la institucionalización del cosmopolitismo,

Madrid, Tecnos, 2016, pàg. 23-63.

M. Hakimi, "Constructing an International Community", American Journal of

International Law, 2017, pàg. 1-40

TEMA 2: La constitucionalització del Dret Internacional Públic.

Introducció. El constitucionalisme internacional. Contingut del Dret

internacional. Classificació de les obligacions internacionals. La constitució de

la comunitat internacional.

Lectura:

A. Peters, "El constitucionalismo como conquista global", en: Constitución:

norma y realidad. Teoria constitucional para Antonio López Pina, J. Alguacil e I.

Gutiérrez (Coords.), 2014, pàg. 247-256.

21

A.J. Rodrigo, “El pluralismo del constitucionalismo internacional”, Anuario

Español de Derecho Internacional, 2013, vol. 29, pàg. 61-109.

--- "La constitución invisible de la comunidad internacional", Anuario Español de

Derecho Internacional, 2018, vol. 34, pàg. 51-85.

TEMA 3: Les normes jurídiques internacionals.

Introducció. Els tractats internacionals. Les normes consuetudinàries. Els efectes

sistèmics de la constitucionalització del Dret internacional:

a) Ampliació qualitativa dels tipus de normes i obligacions internacionals; b) Els

principis constitucionals; c) La cerca d'universalitat; i d) Una progressiva i

parcial gradació en les normes.

Lecturas:

R. Huesa Vinaixa, “La protección del interés público global: Una nueva

dimensión para las normas y obligaciones internacionales”, en N. Bouza, C.

García y A.J. Rodrigo (Dirs.), La gobernanza del interés público global, Madrid,

Tecnos, 2015, pàg. 253-286.

S. Villalpando, "The Legal Dimension of the International Community: How

Community Interest Are Protected in International Law", EJIL, 2010, Vol. 21, Nº 2,

pàg. 398-419.

TEMA 4: Els tractats internacionals multilaterals de protecció d'interessos

generals.

Introducció. La noció d'interessos generals de la comunitat internacional. Les

normes d'interès públic. Noció i característiques dels tractats internacionals

multilaterals de protecció d'interessos generals.

Lecturas:

Rodrigo, A.J. y Abegón, M., “Concepto y efectos de los tratados de protección

de intereses generales de la comunidad internacional”, Revista Española de

Derecho Internacional, 2017, Vol. 69, Nº 1, pàg. 167-193.

B. Simma, "From Bilateralism to Community Interest", R. des C., 1994, pàg. 322-

376.

TEMA 5: Membres i subjectivitat en la Comunitat internacional i en el Dret

internacional.

Introducció. El pluralisme dels membres i de la subjectivitat internacional. Les

noves dimensions de la subjectivitat internacional en la comunitat

constitucional global: a) Els individus; b) L'Estat com a agent de la comunitat

internacional; c) Les organitzacions internacionals; d) Altres membres de la

comunitat internacional.

Lectura:

22

J. Ibañez, "Actores, autoridades y sujetos: El pluralismo de la política mundial y

su incidencia sobre el ordenamiento jurídico internacional", en A.J. Rodrigo y C.

García (eds)., Unidad y pluralismo en la comunidad internacional y en el

Derecho internacional público, Madrid, Tecnos, 2011, pàg. 107-128.

R. McCorquodale, "An Inclusive International Legal System", Leiden Journal of

International Law, 2004, vol. 17, pàg. 477-504.

A. Peters, "Humanity as the A and Ω of Sovereignty", EJIL, 2009, Vol. 20, Nº 3,

pàg. 513-544.

TEMA 6: Les competències estatals (I): El territori.

Introducció. Poders i competències de l'Estat. El territori de l'Estat: a) les

fronteres; b) maneres d'adquisició del territori; c) delimitació i atribució de

territoris. Els cursos d'aigua internacionals. L'espai aeri i el règim de la

navegació aèria.

Lectura:

O. Casanovas y A.J. Rodrigo, Compendio de Derecho internacional público, 7ª

ed., Madrid, Tecnos, 2018, pàg. 255-268.

TEMA 7: Les competències estatals (II): Els espais marins.

Introducció. La mar territorial. Les aigües arxipelàgiques. La zona contigua. La

plataforma continental. La zona econòmica exclusiva. Problemes actuals

relatius als espais marins

Lectura:



TEMA 8: Els règims internacionals relatius als espais i recursos més enllà de la

jurisdicció nacional.

Introducció. El règim de l'alta mar. La Zona internacional dels fons marins i

oceànics. El règim de l'Antàrtida. El règim de l'espai ultra-terrestre.

Lectura:



• Seminari sobre les competències estatals.

TEMA 9: Els règims internacionals de protecció d'interessos generals.

Introducció. Els règims internacionals: Noció, característiques i classes. El règim

internacional del medi ambient. El règim internacional relatiu al manteniment

de la pau i seguretat internacionals. El règim internacional de protecció dels

drets humans.

23

Lecturas:

O. Casanovas, “Aproximación a una teoría de los regímenes internacionales”,

en A.J. Rodrigo y C. García, (eds.), Unidad y pluralismo en el Derecho

internacional público y en la comunidad internacional, Madrid, Tecnos, 2015,

pàg. 41-60.

• Seminari sobre les relacions entre règims internacionals.

TEMA 10: L'aplicació de les normes jurídiques internacionals.

Introducció. Els mecanismes existents en els règims internacionals: a) Les

tècniques per a reforçar el compliment voluntari; b) Les sancions

internacionals; c) Els tribunals penals. Els mecanismes existents en el Dret

internacional general: a) La protecció diplomàtica; b) La responsabilitat per la

violació d'obligacions d'estructura integral; c) Les contramesures en interès

general o col·lectiu.

• Seminari sobre aplicació de les normes jurídiques internacionals

TEMA 11: La responsabilitat internacional de l'Estat.

Introducció. El fet internacionalment il·lícit d'un Estat: a) Elements; b)

Circumstàncies que exclouen la il·licitud; c) Invocació; d) Contingut. La

violació de les normes que regulen interessos col·lectius. Les violacions greus

d'obligacions derivades de normes imperatives de dret internacional general.

Lectura:



TEMA 12: La responsabilitat internacional dels individus.

Introducció. Els crims contra la pau i la seguretat internacionals. a) agressió; b)

genocidi; c) crims contra la humanitat; d) crims de guerra. Els tribunals penals

ad hoc. La Cort Penal Internacional.

Lectura:




- Casanovas, O. y Rodrigo, Ángel J., Compendio de Derecho

internacional público, 7ª ed. Madrid, Tecnos, 2018.

24

- Andrés Sáenz de Santa María, P., Sistema de Derecho internacional

público, Madrid, 5ª ed., Civitas/Thompson Reuters, 2018.

- Díez de Velasco, M., Instituciones de Derecho internacional público, 19 ª

ed., Madrid, Tecnos, 2017.

- Fernández Tomás, A. et al., Lecciones de Derecho internacional público,

Valencia, Tirant lo blanch, 2011.

- Klabbers, J., Peters, A. y Ulfstein, U., The Constitutionalization of

International Law, Oxford, Oxford University Press, 2009.

- Remiro Brotons, A. et al., Derecho internacional. Curso general,


6. BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL:

- Casanovas, O y Rodrigo, Á.J., Casos y textos de Derecho internacional

público, 7ª ed., Madrid, Tecnos, 2016.

25

L'ordenament jurídic de la comunitat

internacional

Assignatura: L'ordenament jurídic de la comunitat internacional

Idioma: Castellà

Crèdits: 3 ECTS.


L'objectiu del curs és examinar les característiques, normes i institucions més

destacades del Dret internacional públic actual. L'enfocament que s'utilitzarà

destacarà el caràcter públic de l'ordenament jurídic internacional actual que

es manifesta, entre altres aspectes, en l'existència d'interessos i valors col·lectius

i generals de la Comunitat internacional.

Per això, el punt de partida és que el Dret internacional públic és l'ordenament

jurídic de la Comunitat internacional. Aquesta perspectiva d'anàlisi permet

explicar, a més de les normes i institucions tradicionals que regulen les relacions

entre Estats, els principis, regles i institucions que estan contribuint a la

constitucionalització de la Comunitat internacional i del Dret internacional i les

que integren l'estructura comunitària de l'ordenament jurídic internacional.

El curs pretén posar un major èmfasi en les conseqüències jurídiques que

aquest procés de constitucionalització i les normes corresponents tenen sobre

algunes de les institucions fonamentals del sistema jurídic internacional: les

fonts, els subjectes, les competències estatals, la regulació i gestió d'espais,

recursos, interessos i valors que són d'interès general de la Comunitat

internacional i sobre els mecanismes d'aplicació de tals normes jurídiques.

COMPETÈNCIES


Internacionals i a la comunitat internacional.

• Conèixer i saber aplicar els principis bàsics de l'Ordenament jurídic

internacional en els àmbits de la pau, els drets humans i el

desenvolupament.

26

SISTEMA D’AVALUACIÓ:

Els/les alumnes/as seran avaluats/as en funció de la seva participació

en els seminaris, dels treballs escrits encarregats pel professorat i de

l'examen final de l'assignatura.

La qualificació final de l'assignatura serà el resultat de la participació

d'els/les alumnes/as en les classes, en els seminaris, dels treballs escrits

presentats (40%) i de l'examen sobre el contingut teòric de l'assignatura

(60%).

La participació en les classes, en els seminaris i la realització dels treballs

serà avaluada de manera contínua i global i quedarà concretada en

una nota final del trimestre que tindrà un valor del 40% de la qualificació

final de l'assignatura.

L'avaluació del contingut teòric de l'assignatura es farà mitjançant una

prova final. Aquesta prova consistirà en l'anàlisi i comentari d'un text

normatiu en el qual els/les alumnes/as hauran d'identificar, descriure i

aplicar alguns dels coneixements examinats al llarg del curs.


TEMA 1: La Comunitat internacional.

Introducció. Formació històrica i evolució de la comunitat internacional.

Naturalesa i estructura de la comunitat internacional. La comunitat

internacional com una comunitat constitucional global.

Lectures:

Ángel J. Rodrigo, "Entre Westfalia y Worldfalia: La Comunidad internacional

como comunidad social, política y jurídica", en C. García (ed.), La tensión



M. Hakimi, "Constructing an International Community", American Journal of

International Law, 2017, pàg. 1-40

TEMA 2: La constitucionalització del Dret Internacional Públic.

Introducció. El constitucionalisme internacional. Contingut del Dret

internacional. Classificació de les obligacions internacionals. La constitució de

la comunitat internacional.

Lectura:

A. Peters, "El constitucionalismo como conquista global", en: Constitución:

norma y realidad. Teoria constitucional para Antonio López Pina, J. Alguacil e I.

Gutiérrez (Coords.), 2014, pàg. 247-256.

27

A.J. Rodrigo, “El pluralismo del constitucionalismo internacional”, Anuario

Español de Derecho Internacional, 2013, vol. 29, pàg. 61-109.

--- "La constitución invisible de la comunidad internacional", Anuario Español de

Derecho Internacional, 2018, vol. 34, pàg. 51-85.

TEMA 3: Les normes jurídiques internacionals.

Introducció. Els tractats internacionals. Les normes consuetudinàries. Els efectes

sistèmics de la constitucionalització del Dret internacional:

a) Ampliació qualitativa dels tipus de normes i obligacions internacionals; b) Els

principis constitucionals; c) La cerca d'universalitat; i d) Una progressiva i

parcial gradació en les normes.

Lecturas:

R. Huesa Vinaixa, “La protección del interés público global: Una nueva

dimensión para las normas y obligaciones internacionales”, en N. Bouza, C.

García y A.J. Rodrigo (Dirs.), La gobernanza del interés público global, Madrid,

Tecnos, 2015, pàg. 253-286.

S. Villalpando, "The Legal Dimension of the International Community: How

Community Interest Are Protected in International Law", EJIL, 2010, Vol. 21, Nº 2,

pàg. 398-419.

TEMA 4: Els tractats internacionals multilaterals de protecció d'interessos

generals.

Introducció. La noció d'interessos generals de la comunitat internacional. Les

normes d'interès públic. Noció i característiques dels tractats internacionals

multilaterals de protecció d'interessos generals.

Lecturas:

Rodrigo, A.J. y Abegón, M., “Concepto y efectos de los tratados de protección

de intereses generales de la comunidad internacional”, Revista Española de

Derecho Internacional, 2017, Vol. 69, Nº 1, pàg. 167-193.

B. Simma, "From Bilateralism to Community Interest", R. des C., 1994, pàg. 322-

376.

TEMA 5: Membres i subjectivitat en la Comunitat internacional i en el Dret

internacional.

Introducció. El pluralisme dels membres i de la subjectivitat internacional. Les

noves dimensions de la subjectivitat internacional en la comunitat

constitucional global: a) Els individus; b) L'Estat com a agent de la comunitat

internacional; c) Les organitzacions internacionals; d) Altres membres de la

comunitat internacional.

28

Lectura:

J. Ibañez, "Actores, autoridades y sujetos: El pluralismo de la política mundial y

su incidencia sobre el ordenamiento jurídico internacional", en A.J. Rodrigo y C.

García (eds)., Unidad y pluralismo en la comunidad internacional y en el

Derecho internacional público, Madrid, Tecnos, 2011, pàg. 107-128.

R. McCorquodale, "An Inclusive International Legal System", Leiden Journal of

International Law, 2004, vol. 17, pàg. 477-504.

A. Peters, "Humanity as the A and Ω of Sovereignty", EJIL, 2009, Vol. 20, Nº 3,

pàg. 513-544.

TEMA 6: Les competències estatals (I): El territori.

Introducció. Poders i competències de l'Estat. El territori de l'Estat: a) les

fronteres; b) maneres d'adquisició del territori; c) delimitació i atribució de

territoris. Els cursos d'aigua internacionals. L'espai aeri i el règim de la

navegació aèria.

Lectura:



TEMA 7: Les competències estatals (II): Els espais marins.

Introducció. La mar territorial. Les aigües arxipelàgiques. La zona contigua. La

plataforma continental. La zona econòmica exclusiva. Problemes actuals

relatius als espais marins

Lectura:



TEMA 8: Els règims internacionals relatius als espais i recursos més enllà de la


Introducció. El règim de l'alta mar. La Zona internacional dels fons marins i

oceànics. El règim de l'Antàrtida. El règim de l'espai ultra-terrestre.

Lectura:



• Seminari sobre les competències estatals.

TEMA 9: Els règims internacionals de protecció d'interessos generals.

Introducció. Els règims internacionals: Noció, característiques i classes. El règim

internacional del medi ambient. El règim internacional relatiu al manteniment

29

de la pau i seguretat internacionals. El règim internacional de protecció dels

drets humans.

Lecturas:

O. Casanovas, “Aproximación a una teoría de los regímenes internacionales”,

en A.J. Rodrigo y C. García, (eds.), Unidad y pluralismo en el Derecho

internacional público y en la comunidad internacional, Madrid, Tecnos, 2015,

pàg. 41-60.

• Seminari sobre les relacions entre règims internacionals.

TEMA 10: L'aplicació de les normes jurídiques internacionals.

Introducció. Els mecanismes existents en els règims internacionals: a) Les

tècniques per a reforçar el compliment voluntari; b) Les sancions

internacionals; c) Els tribunals penals. Els mecanismes existents en el Dret

internacional general: a) La protecció diplomàtica; b) La responsabilitat per la

violació d'obligacions d'estructura integral; c) Les contramesures en interès

general o col·lectiu.

• Seminari sobre aplicació de les normes jurídiques internacionals

TEMA 11: La responsabilitat internacional de l'Estat.

Introducció. El fet internacionalment il·lícit d'un Estat: a) Elements; b)

Circumstàncies que exclouen la il·licitud; c) Invocació; d) Contingut. La

violació de les normes que regulen interessos col·lectius. Les violacions greus

d'obligacions derivades de normes imperatives de dret internacional general.

Lectura:



TEMA 12: La responsabilitat internacional dels individus.

Introducció. Els crims contra la pau i la seguretat internacionals. a) agressió; b)

genocidi; c) crims contra la humanitat; d) crims de guerra. Els tribunals penals

ad hoc. La Cort Penal Internacional.

Lectura:



30

BIBLIOGRAFIA GENERAL BÀSICA:

- Casanovas, O. y Rodrigo, Ángel J., Compendio de Derecho

internacional público, 7ª ed. Madrid, Tecnos, 2018.

- Andrés Sáenz de Santa María, P., Sistema de Derecho internacional

público, Madrid, 5ª ed., Civitas/Thompson Reuters, 2018.

- Díez de Velasco, M., Instituciones de Derecho internacional público, 19 ª

ed., Madrid, Tecnos, 2017.

- Fernández Tomás, A. et al., Lecciones de Derecho internacional público,


- Klabbers, J., Peters, A. y Ulfstein, U., The Constitutionalization of

International Law, Oxford, Oxford University Press, 2009.

- Remiro Brotons, A. et al., Derecho internacional. Curso general,


BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL:

- Casanovas, O y Rodrigo, Á.J., Casos y textos de Derecho internacional

público, 7ª ed., Madrid, Tecnos, 2016.

31

Assignatura: Desenvolupament sostenible: marc legal i desafiaments

actuals

Idioma: castellà (algunes sessions en anglès)

Crèdits: 3 ECTS.

OBJECTIUS DE L'ASSIGNATURA:

El desenvolupament sostenible és un dels principals objectius polítics de la

Comunitat internacional, un concepte jurídic el valor normatiu del qual pot

tenir una pluralitat de dimensions i un marc metodològic per a la creació i

aplicació de polítiques públiques i de normes jurídiques internacionals.

L'objectiu d'aquest curs és examinar el seu contingut i abast en el pla

internacional i els principis, regles i institucions del Dret internacional que poden

contribuir a aconseguir el desenvolupament sostenible. Per a això, s'estudiaran

algunes tècniques que faciliten la convergència dels tres pilars del

desenvolupament sostenible (el desenvolupament econòmic, el

desenvolupament social i la protecció del medi ambient) en el Dret

internacional públic. En particular, s'analitzaran els mecanismes de

compliment, els reptes de governança global, els vincles entre el

desenvolupament sostenible amb diferents branques del dret internacional, el

règim del canvi climàtic, i altres temes transversals com la seguretat

alimentària.

COMPETÈNCIES:

• Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics la gestió del medi

ambient i recursos energètics.

• Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics relatius a les

institucions internacionals pel desenvolupament sostenible.

32

SISTEMA D'AVALUACIÓ:

L'avaluació es basa en les següents activitats pràctiques i teòriques:

- La participació activa i informada en classe: 10% de la nota final;

- Acompliment en el Seminari 1: 20% de la nota final;

- Acompliment en el Seminari 2: 20% de la nota final;

- Prova final: 50% de la nota final.

METODOLOGIA:

L'assignatura es desenvolupa en sessions presencials, amb una primera part en

la qual el professor o professora farà una introducció teòrica i una segona part

que es desenvoluparà entorn de la discussió d'una lectura obligatòria. La

participació en classe, a més de les intervencions dels estudiants durant les

classes, podrà consistir, si els professors ho consideren oportú, en l'exposició

oral, discussió o anàlisi escrita en classe per part dels estudiants de textos

relacionats amb el contingut teòric de l'assignatura.

Tant les lectures bàsiques com els textos basi per a les presentacions orals

poden referir-se a bibliografia o articles especialitzats, documents

internacionals, jurisprudència tant nacional com internacional que han estat

seleccionats individualment pels professors encarregats d'impartir l'assignatura.

Els idiomes d'impartició de l'assignatura són el castellà i l'anglès. Quan una

sessió es vaig realitzar en anglès, serà indicat en el programa. La durada de les

sessions teòriques és de dues hores. La durada total en del curs presencial és

de vint-i-quatre hores.


Tema 1: “Introducció al desenvolupament sostenible”.

I. Introducció. II. El Dret internacional i el medi ambient. III. El concepte de

desenvolupament sostenible.

33

Lectura obligatòria:

- V. Barral, “Sustainable development in international law: Nature and

operation of an evolutive legal norm”, European Journal of International Law,

Volume 23, Issue 2, 2012, p. 377.

Tema 2: “Els principis del desenvolupament sostenible en el Dret internacional”

I. Introducció. II. El principi d'ús sostenible dels recursos naturals. III. El principi

d'equitat intergeneracional i intrageneracional. IV. El principi de responsabilitats

comunes però diferenciades”. V. El principi de precaució. VI. El principi de

participació pública i accés a la informació i a la justícia. VII. El principi de

bona governança. VIII. El principi d'integració.


‐Á. J. Rodrigo, “El principio de integración de los aspectos económicos,

sociales y medioambientales del desarrollo sostenible”, Revista Española de

Derecho Internacional, 2012, vol. LXIV, pàg. 133‐161.

Lectura complementària:

‐Á. J. Rodrigo, El desafío del desarrollo sostenible. Los principios de Derecho

internacional relativos al desarrollo sostenible, Madrid, Marcial Pons, 2015, pàg.

91‐178.

Tema 3: “La protecció del medi ambient en el sistema legal internacional”.

I. Introducció. II. Dret Ambiental internacional i drets humans. III. Dret Ambiental

internacional i Dret Humanitari internacional.


- S. Borràs, "New transitions from human rights to the environment to the rights of

nature", Transnational Environmental Law, 5.1 (2016): 113-143.

Lectures complementàries:

- A. Boyle, “Human Rights or Environmental Rights? A Reassessment”, Fordham

Environmental Law Review, Vol. XVIII (2007), pàg. 471-511.

- UNEP, Protecting the environment during armed conflict: An inventory of

international law, Nairobi: UNEP (2009).

http://www.unep.org/PDF/dmb/ProtectEnvDuringConflict_en.pdf

http://www.unep.org/PDF/dmb/ProtectEnvDuringConflict_en.pdf

34

Tema 4: “El desenvolupament sostenible i el règim del comerç internacional”

(en anglès).

I. Introduction. II. The Trade and Environment Debat. III. Basic rules of the World

Trading System. IV. Links between Multilateral Environmental Agreements and

the World Trading System.


- Miguel A. Elizalde, “MEAs with Trade Measures and the WTO: Aiming Toward

Sustainable Development?, Buffalo Environmental Law Journal, Vol. 15, 2007-

2008, pàg. 43-95.

Tema 5: Seminari: “Tensions i reforç mutu entre la protecció dels drets humans i

el medi ambient”

Lectures obligatòries:

- J. Knox, Special Rapporteur on Human Rights and the Environment,

“Framework principles on human rights and the environment. The main human

rights obligations relating to the enjoyment 2018 of a safe, clean, healthy and

sustainable environment”, UN (2018).

- M. Nilsson, D Griggs y M. Visbeck, “Policy: map the interactions between

Sustainable Development Goals”, Nature News 534.7607 (2016): 320.


- ODI, “The Sustainable Development Goals and their trade-offs”, Case Study

Report, February 2017.

Tema 6: “Crisi climàtica i desenvolupament sostenible”

I. Probables efectes del canvi climàtic en la vida en el planeta. II. L'imperatiu

de l'estabilització de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle. III. L'acció

internacional sobre la crisi climàtica. IV. La dimensió Nord-Sud del debat:

mitigació i adaptació. V. Desafiaments actuals i futurs.

https://www.ohchr.org/EN/Issues/Environment/SREnvironment/Pages/FrameworkPrinciplesReport.aspx



https://www.nature.com/news/polopoly_fs/1.20075!/menu/main/topColumns/topLeftColumn/pdf/534320a.pdf

https://www.nature.com/news/polopoly_fs/1.20075!/menu/main/topColumns/topLeftColumn/pdf/534320a.pdf

https://www.odi.org/sites/odi.org.uk/files/long-form-downloads/the_sdgs_and_their_trade-offs.pdf

35


- D. Schlosberg i L. B. Collins, “From Environmental to Climate *Justice: Climate

Change and the Discourse of Environmental Justice”, Wiley Interdisciplinary

Reviews: Climate Change, 2014, vol. 5, no 3, pàg. 359-374.


- D. Bodansky & L. Rajamani, L., “The Evolution and Governance Architecture of

the Climate Change Regime” (enero 2015), en Detlef Sprinz & Urs Luterbacher

(eds.), International Law and International Relations, MIT Press, 2nd ed. 2016,

disponible online en SSRN: http://ssrn.com/abstract=2168859, pàg. 1-34.

- L. Rajamani, “Ambition and Differentiation in the 2015 Paris Agreement:

Interpretative Possibilities and Underlying Politics”, International and

Comparative Law Quaterly, 65 (2016) pàg. 493-514.

- J. A. Rodrigo Hernández, “La gobernanza global del desarrollo sostenible: El

Foro Político de Alto Nivel sobre el desarrollo sostenible”, en Desarrollo

sostenible y Derecho internacional: VI Encuentro luso-español de Profesores de

Derecho Internacional y Relaciones Internacionales, Tirant lo Blanc (2018): pàg.

139-160.

Tema 7: “El paper de la Unió Europea en el context del desenvolupament

sostenible".

Introducció. II. Política de desenvolupament sostenible de la UE i documents de

programes estratègics. III. Política de la UE i desenvolupament sostenible.

Lectures bàsiques:

- S.R.W van Hees, “Sustainable Development in the EU: Redefining and

Operationalizing the Concept”, Utrecht Law Review, Volume 10, Issue 2 (May)

2014.

- Communication from the Commission A Sustainable Europe for a Better World:

A European Union Strategy for Sustainable Development, COM/2001/0264 final

- Communication from the European Commission: Next steps for a sustainable

European future European action for sustainability, COM (2016) 739 final

36

Tema 8: “Els drets dels ciutadans en el context del desenvolupament

sostenible” (En anglès).

I. Introduction. II. Access to information, participation in decision-making and

access to justice in environmental matters. III. UNECE’s Aarhus Convention. IV.

Other participatory tools.

Basic readings:

- Aarhus Convention

The full text is provided at:

http://www.unece.org/env/pp/contentofaarhus.html

Tema 9: “El desenvolupament sostenible i la Seguretat Alimentària”.

I. Introducció. II. Seguretat alimentària: a) Concepte; b) Governança global; c)

el Dret Humà a l'Alimentació. III. L'impacte de l'agricultura en el medi ambient.

IV. Reforç mutu entre protecció ambiental i seguretat alimentària.


- O. De Schutter, “*The political economy of food systems reform”, European

Review of Agricultural Economics, 44(4) (2017), pàg. 705-731.

Lectura complementària:

- Pons Rafols, X. (ed.), Alimentación y Derecho internacional. Normas,

instituciones y procesos, Madrid: Marcial Pons, 2013 (en particular capítulos I, II,

III).

Tema 10: “La governança del desenvolupament sostenible”

I. Introducció. II. La governança del desenvolupament sostenible: el concepte.

III. Els assoliments i desafiaments de la governança del desenvolupament

sostenible. IV. La governança del desenvolupament sostenible: models de

reforma.

http://www.unece.org/env/pp/contentofaarhus.html

37


- H. Stoddart (ed.), A Pocket Guide to Sustainable Development Governance,

2012 (2nd ed.), pàg. 6-49.

Tema 11: “La propietat intel·lectual i el Desenvolupament sostenible” (en

anglès)

I. Introduction. II. Intellectual property and sustainable development”. III.

Intellectual property and health. IV. Intellectual property and agriculture.

Lectura obligatoria:

- Seuba, X. (2010), La protección de la salud ante la regulación internacional

de los productos farmacéuticos, Madrid: Marcial Pons, pp. 227-244; 259-292.

Lecturas complementarias:

- OMPI (2015), Propiedad intelectual y recursos genéticos, conocimientos

tradicionales y expresiones culturales tradicionales. Disponible en:

www.wipo.int/edocs/pubdocs/es/tk/933/wipo_pub_933.pdf

Tema 12: Seminari “Litigi nacional i internacional en matèria de canvi climàtic”


Programa de les Nacions Unides per al Medi Ambient (2017), El estado del litigio

en materia de cambio climático: una revisión global.


- Boyle, A. y Freestone, D. (eds.), International Law and Sustainable

Development. Past Achievements and Future Challenges, Oxford, Oxford

University Press, 1999.

- Arbour, J. M., Lavallée, S., Trudeau, H., Droit international de l'environnement,

Yvon Blais - Bruylant, Québec, 2012 (2ª éd.)

https://www.circleofblue.org/wp-content/uploads/2012/07/PocketGuidetoSDGEdition2webfinal%E2%80%93Stakeholder-Forum.pdf

http://www.wipo.int/edocs/pubdocs/es/tk/933/wipo_pub_933.pdf

https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/20767/The%20Status%20of%20Climate%20Change%20Litigation%20-%20A%20Global%20Review%20-%20UN%20Environment%20-%20May%202017%20-%20ES.pdf?sequence=7&isAllowed=y

https://wedocs.unep.org/bitstream/handle/20.500.11822/20767/The%20Status%20of%20Climate%20Change%20Litigation%20-%20A%20Global%20Review%20-%20UN%20Environment%20-%20May%202017%20-%20ES.pdf?sequence=7&isAllowed=y

38

- Birnie, PW-Boyle y A.E. Redgwell, C., International Law and Environment, 3a ed.

Oxford University Press, 2009

- Cordonier, M-C. y Kalfhan, A., Sustainable Development Law. Principles,

Practices and Prospects, Oxford, Oxford University Press, 2004.

- French, D., International Law and Policy of Sustainable Development,

Manchester, Manchester University Press, 2005.

- Kramer, L., EU Environmental Law, London, 7th edition Sweet and Maxwell, 2012

- Sánchez Moreno, M.: "Marcos de acción en la lucha contra el hambre", Revista

de Fomento Social, octubre-diciembre 2010, n. 260, vol. 65, p. 619-655.

- Redclift, M., y D. Springett (eds.), Routledge international handbook of

sustainable development, Routledge, 2015.

- Sands, P.; Peel, J.; MacKenzie, R., Principles of International Environmental Law,

3rd Edition, Cambridge University Press, 2012.

- Schrijver, N., "The Evolution of Sustainable Development in International Law:

Inception, Meaning and Status", R. des C., 2007, T. 329, pàg. 217-412.

- WCED, Our Common Future: Report of the Commission, Oxford, Oxford


BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL

- Abellan, V., “La cooperación internacional en la solución de los problemas de

carácter económico y social”, en M. Diez de Velasco, Las Organizaciones

Internacionales, Tecnos, Madrid, 2008 (15ª edición), pàg. 317-354.

- Adachi, K., Meyer, H., Seuba, X., Vivas-Eugui, D., The Convention on Biological

Diversity and the Nagoya Protocol: Intellectual Property Implications, Geneva:

UNCTAD-GTZ, 2014.

- Adlung, R., Carzaniga, A., “Health services under the General Agreement on

Trade in Services”, Bulletin of the World Health Organization, vol. 79, nº 4, 2001,

pàg. 352-364.

39

- Aginam, O., “International law and communicable diseases”, Bulletin of the

World Health Organization, vol. 80, nº 12, 2002, pàg. 946-951.

- Barral, V., “Sustainable development in international law: Nature and

operation of an evolutive legal norm”, European Journal of International Law,,

Volume 23, Issue 2, 2012, p. 377.

- Bruce, S., “International Law and Renewable Energy : Facilitating Sustainable

Energy for All?”, Melbourne Journal of International Law, Vol 14/2013, pàg. 1-36,

en http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2327090.

- Burci, G. L., “Shifting Norms in International Health Law”, ASIL Proceedings, vol.

16, 2004, pàg. 16-18.

- Cardesa Salzmann, A., “Constitutionalising Secondary Rules in Global

Environmental Regimes: Non-Compliance Procedures and the Enforcement of

Multilateral Environmental Agreements.”, Journal of environmental law, Vol. 24,

Nº. 1, 2012, pàg. 103-132

- Carrizosa, S. et al (eds.) Accessing Biodiversity and Sharing the Benefits:

Lessons from Implementation of the Convention on Biological Diversity,

International Union for the Conservation of Nature, Gland-Cambridge, 2004.

- Gómez Isa, F.: El derecho al desarrollo como derecho humano en el ámbito

jurídico internacional, Universidad de Deusto, Bilbao, 1999.

- Fatouros. A.A., "An international legal framework for energy”. Collected

Courses of the Hague Academy of International Law, Martinus Nijhoff Publishers,

2008, p. 332

- Gómez Isa, F.: “La Conferencia Internacional sobre la Financiación para el

Desarrollo (Monterrey, marzo de 2002)”, Revista Española de Derecho

Internacional, Vol. LIV, nº 2, 2002, pàg. 1028-1034

- Gostin, L., “International Infectious Disease Law. Revision of the World Health

Organization’s International Health Regulations”, Journal of the American

Medical Association, vol. 291, nº 21, 2004, pàg. 2623-2627.

- Martín Y Pérez De Nanclares, J. (Coord.): Estados y Organizaciones

Internacionales ante las nuevas crisis globales, Iustel, Madrid, 2010.

- Pallemaerts, M., “International Law and Sustainable Development: Any

progress in Johanesburg?”, RECIEL 12 (1) 2003, p. 1

http://www-scopus-com.sire.ub.edu/source/sourceInfo.url?sourceId=145598&origin=recordpage

http://papers.ssrn.com/sol3/papers.cfm?abstract_id=2327090

http://dialnet.unirioja.es/servlet/revista?codigo=8441

http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=298653

http://dialnet.unirioja.es/servlet/ejemplar?codigo=298653

40

- Rajamani, L., “The Durban Platform for Enhanced Action and the Future of the

Climate Regime”, International and Comparative Law Quarterly, Vol.61/2012,

p. 501.

- Rodrigo Hernández, A., “Nuevas técnicas jurídicas para la aplicación de los

tratados internacionales de medio ambiente”, en: Cursos de Derecho

internacional y Relaciones internacionales de Vitoria-Gasteiz 2001, Bilbao,

Servicio editorial de la Universidad del País Vasco, 2002, pàg. 155-210.

- Schrijver, N., “The Evolution of Sustainable Development in International Law:

Inception, Meaning and Status”, Collected Courses of the Hague Academy of

International Law, Martinus Nijhoff Publishers, 2008, p. 329.

- Vivas Eugui D, Bridging the Gap on Intellectual Property, Genetic Resources in

WIPO’s Intergovernmental Committee (IGC), Issue Paper No. 34, Geneva:

International Centre for Trade and Sustainable Development Project on

Genetic Resources, 2012.

- WerksmanJ.- Hubertson, K., “Aftermath of Copenhagen: Does International

Law have a Role to Play in a Global Response to Climate Change?”, 25

Maryland Journal of International Law, Vol. 25/2012, p. 109

- World Bank, World Development Report 2010: Climate Change and

Development, World Bank, Washington, DC., 2010.

41

Governança Econòmica de la Globalització

Assignatura: Governança Econòmica de la Globalització.

Idioma: Anglès (80%) i Espanyol (20%).

Crèdits: 3 ECTS


La globalització ha suposat uns ràpids i profunds canvis en les realitats

econòmiques i en les “regles del joc”, amb implicacions que van molt més allà

dels aspectes econòmics, empresarials o financers, per a aconseguir les

dimensions socials i polítiques. Els mecanismes de governança global van

gairebé sempre per darrere dels canvis en les dimensions econòmiques de la

globalització, reconfigurant les relacions entre mercats i poders públics. En

aquesta matèria es passa revista a les noves realitats globals, a les formes en

què organismes internacionals i mecanismes de coordinació tracten d'afrontar

els nous reptes, així com als nous escenaris que sorgeixen amb la reaparició de

tensions proteccionistes.


El sistema d'avaluació inclourà, a més de la rellevància de la participació en

les sessions del curs, una avaluació de les presentacions en classe dels casos

pràctics previstos (veure metodologia), deixant fora de perill la possibilitat de

realitzar un examen final.

METODOLOGIA:

En cada sessió la presentació del professor destacarà els aspectes bàsics de

cada problemàtica, les seves explicacions i implicacions més rellevants,

combinant els aspectes analítics amb l'aplicació a casos pràctics d'actualitat.

42

A partir de la quarta sessió els estudiants presentaran, per grups, casos aplicats

sobre matèries tractades en sessions anteriors (última part de la classe)


TEMA 1: Economia política de la globalització

- Internacionalització i globalització.

- Noves realitats i noves regles.

- L'articulació entre mecanismes econòmic-empresarials i els soci-polítics.

- Una aplicació: Redistribució del potencial econòmic i financer a escala

global.

TEMA 2: Interdependència econòmica global

- Impulsors de la interdependència macroeconòmica.

- Els desafiaments de la cooperació econòmica internacional.

- Una visió històrica dels sistemes monetaris internacionals.

TEMA 3: El comerç internacional

- Teoria del comerç internacional.

- Beneficis del comerç internacional.

- L'impacte del comerç en la distribució de l'ingrés.

TEMA 4: Proteccionisme

- Lliure comerç vs proteccionisme.

- Polítiques comercials proteccionistes.

- El règim comercial global: l'Organització Mundial del Comerç (OMC).

Multilateralisme versus regionalisme?

TEMA 5: Competitivitat

- Competitivitat: concepte i implicacions polítiques.

- Tipus de canvi i competitivitat.

43

- Competitivitat i creixement. L'Informe de Competitivitat Global, l'Informe

Doing Business, ...

TEMA 6: Balança de pagaments i desequilibris globals

- Balança de pagaments: definició i comptes.

- Causes i conseqüències dels desequilibris mundials.

- Abordar els desequilibris mundials: el paper del G20.

TEMA 7: Mercat financer internacional

- Mercat internacional de capitals: actors i instruments.

- Fragilitat bancària i regulació financera.

- Crisi financera mundial 2007-2009. Noves regulacions

TEMA 8: Integració monetària: l’Eurozona.

- L'adopció de l'euro: una visió històrica.

- Un enfocament teòric: àrees monetàries òptimes

- La crisi del deute europeu: inventari i camí a seguir.

TEMA 9: L'organització multinacional de la producció: cadenes globals de

valor.

- Les cadenes globals de valor (GVC).

- Participació i posicionament en les GVC.

- Implicacions.

- Aplicació: competitivitat en un món de GVC.

TEMA 10: Els "trilemes de la globalització"”.

- El trilema monetari de l'economia oberta.

- El trilema polític de la globalització.

- Globalització i sobirania.

TEMA 11: Perspectives de l'economia global.

- La visió d'un destacat analista de les realitats econòmiques globals i les

seves implicacions sociopolítiques.

44

TEMA 12: El futur de l'economia global.

- Una vista integrada dels continguts del curs.

- Tendències emergents en l'economia global.

- Problemes globals: solucions globals?


Un text de referència per al conjunt de la matèria és:

- J. Tugores, Economía internacional: conceptos e indicadores, 2019 (se

pondrá a disposición de los estudiantes en el campus virtual)

Una visió més àmplia:

- D. Rodrik, The Globalization paradox: democracy and the future of the

World economy, W.W. Norton, 2011 (edición en español, Antoni Bosch

editor, 2012).

15. BIBLIOGRAFÍA ADDICIONAL:

Les referències (textos i Internet) específiques es proporcionaran a cada sessió.

45

Dret Internacional del Comerç i les

Inversions Estrangeres (DICIE)

Assignatura: Dret Internacional del Comerç i les Inversions

Estrangeres (DICIE)

Idioma: Castellà (2 sessions seran en anglès).

Crèdits: 3 ECTS.


L'assignatura es proposa presentar i analitzar les principals institucions i normes

jurídiques internacionals que regulen el comerç i les inversions estrangeres a

escala mundial. L'assignatura se centrarà, principalment, en l'estudi de les

normes sobre comerç internacional de mercaderies, serveis i propietat

intel·lectual de l'Organització Mundial del Comerç (OMC) i en els diversos tipus

de tractats internacionals (bilaterals i multilaterals) que regeixen les inversions

estrangeres i l'arranjament de controvèrsies inversor-Estat.

17. COMPETÈNCIES:

• Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics del comerç

internacional.

• Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics de les inversions

estrangeres, la contractació i l'arbitratge internacional.

18. SISTEMA D'AVALUACIÓ:

Participació activa i informada en classe (20% de la nota final)

Acompliment en els seminaris I i II (40% de la nota final, 20% cada seminari)

46

Presentació oral (40% de la nota final): Cada participant haurà de realitzar una

exposició oral sobre un tema comprès en el pla d'estudis. Aquestes

presentacions es realitzaran en grup.

4. METODOLOGIA:

En cada sessió es presentaran els conceptes i elements clau de cada tema,

analitzant qüestions o casos d'especial rellevància o actualitat. El professorat

liderarà cada sessió, animant àmpliament al debat i la reflexió conjunta.


TEMA 1: Aspectes institucionals de l'OMC

Antecedents de l'OMC. – Naturalesa jurídica. – Membres. – Estructura

orgànica: òrgans intergovernamentals; òrgans jurisdiccionals; Secretaria. –

Funcions de l'OMC. – Valoracions de l'OMC.

TEMA 2: L'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT) de 1994: principis

bàsics

Admissió condicionada dels aranzels duaners. – Tracte general de la nació més

afavorida. – Eliminació general de restriccions quantitatives. – Tracte nacional

en matèria de reglamentació i tributació interiors. – Transparència.

TEMA 3: L'Acord General sobre Aranzels i Comerç (GATT) de 1994: excepcions

Les excepcions generals contemplades en l'article XX del GATT. – Restriccions

per a protegir la balança de pagaments. – Mesures de salvaguarda. –

Excepcions relatives a la seguretat. – Acords comercials regionals o

preferencials. – Exempcions. – La Clàusula d'Habilitació i els Sistemes

Generalitzats de Preferències (SGP) aranzelàries.

47

TEMA 4: Altres acords multilaterals sobre el comerç de mercaderies

L'Acord Antidúmping. – L'Acord sobre Subvencions i Mesures Compensatòries

(SMC). – L'Acord sobre Obstacles Tècnics al Comerç. Altres acords.

TEMA 5: L'Acord General sobre Comerç de Serveis (AGCS-GATS) i l'Acord sobre

els Aspectes dels Drets de Propietat Intel·lectual relacionats amb el Comerç

(ADPIC-TRIPs)

Introducció. – Estructura i abast del AGCS: maneres de subministrament dels

serveis. – Obligacions generals i obligacions específiques. – Excepcions.

Introducció. – Drets de Propietat Intel·lectual contemplats en el ADPIC. –

Excepcions.

TEMA 6: El sistema de solució de diferències de l'OMC

Antecedents. – Principals previsions de l'Enteniment sobre Solució de

Diferències (ESD). – Fases del procediment. – La participació dels països en

desenvolupament (PED) en el sistema. – El Advisory Centri on WTO Law (ACWL).

TEMA 7: Acords d'integració econòmica regional en el marc del sistema

multilateral del comerç

Introducció.- Història i bases econòmics dels acords d'integració econòmica

regional-. Criteris de legalitat. – La clàusula d'habilitació.- Requisits

procedimentals i relatius a la transparència.

TEMA 8: Seminari del règim internacional de comerç.

TEMA 9: Regulació internacional de les inversions estrangeres

Noció i regulació de les inversions estrangeres. – Evolució històrica de la

regulació internacional de les inversions estrangeres. El principi de sobirania

permanent sobre els recursos naturals: l'expropiació i la nacionalització de béns

estrangers.

48

TEMA 10: Els tractats en matèria d'inversions.

Introducció. – Admissió i promoció de les inversions estrangeres. Els estàndards

de tracte i protecció de les inversions. Altres normes sobre la matèria.

TEMA 11: Solució de diferències sobre inversions estrangeres

Recursos interns en l'Estat receptor i protecció diplomàtica. – L'arbitratge

internacional inversor-Estat – El Centre Internacional per a l'Arranjament de

Diferències sobre Inversions (CIADI).

TEMA 12: Seminari sobre inversions estrangeres


Com a bibliografia general bàsica per al seguiment de l'assignatura es pot

emprar qualsevol de les tres següents obres:

- FERNÁNDEZ ROZAS, J. C.: Sistema de Derecho Económico Internacional,

Pamplona, Civitas – Thomson Reuters, 2010.

- HINOJOSA MARTÍNEZ, L. M.; ROLDÁN BARBERO, J. (Coords.): Derecho

Internacional Económico, Madrid, Marcial Pons, 2010.

- TREBILCOCK, M. J.: Understanding Trade Law, Cheltenham, Edward Elgar, 2011.

7. BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL:

A més de la bibliografia específica inclosa en la plataforma Moodle i que el

professorat pugui indicar per a concretes sessions, altres obres d'interès són:

- FERNÁNDEZ PONS, X.; LAVOPA, F.: Comentarios a los principales artículos del GATT

de 1994, Barcelona, UNCTAD – Virtual Institute – UB – Fundación CEDDET, 2012.

- GUZMÁN, A. T.; SYKES, A. O. (Eds.): Research Handbook in International Economic

Law, Cheltenham, Edward Elgar, 2007.

49

- LOWENFELD, A. F.: International Economic Law, New York, Oxford University Press,

2nd edition, 2008.

- SORNARAJAH, M.: The International Law on Foreign Investment, Cambridge,

Cambridge University Press, 2004.

- SUBEDI, S. Y.: International Investment Law – Reconciling Policy and Principle,

Oxford, Hart Publishing, 3rd edition, 2016.

- VAN DEN BOSSCHE, P.: The Law and Policy of the World Trade Organization. Texts,

Cases and Materials, Cambridge, Cambridge University Press, 3rd edition, 2013.

- VAN DEN BOSSCHE, P.; PRÉVOST, D.: Essentials of WTO Law, Cambridge,

Cambridge University Press, 2016.

50

Institucions per a la Protecció Internacional

dels Drets Humans

Assignatura: Institucions per a la Protecció Internacional dels Drets

Humans.

Idioma: espanyol (algunes sessions en anglès).

Crèdits: 3 ECTS.


El procés de promoció i protecció internacional dels drets humans ha anat

evolucionant en diverses etapes fins a arribar a la cristal·lització del Principi

estructural del Dret i de la societat internacionals: el principi del respecte de la

dignitat humana. Aquest principi és el pilar d'un sector normatiu específic de

l'ordenament jurídic internacional: el Dret internacional dels drets humans. Un

sector, certament, molt condicionat per diversos problemes ideològics

(diferents concepcions en matèria de drets humans) i polítics (utilització dels

drets humans com a arma política enfront de la resta d'Estats, arbitrarietat

selectiva en el moment de formular denúncies per violacions dels drets

humans).

Amb aquesta aproximació a aquesta realitat multidisciplinària, aquesta

assignatura aborda aquesta temàtica partint de les principals Organitzacions

Internacionals que exerceixen funcions de promoció i protecció dels drets

humans: l'ONU i els seus Organismes especialitzats en la matèria, així com els

diferents mecanismes regionals (el sistema europeu, el sistema americà i el

sistema africà).

51

2. COMPETÈNCIES:

• Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics relatius a les institucions

internacionals de protecció dels drets humans.


-Participació activa i informada en classe (10% de la nota final)

-Acompliment en el seminari (20% de la nota finaI)

-Presentació oral (50% de la nota final): Cada participant haurà de realitzar

una exposició oral sobre un tema comprès en el pla d'estudis. Aquestes

presentacions es realitzaran en grup.

-Assaig curt (20% de la nota final): Assaig de 3-5 pàgines d'un tema de

l'assignatura.

9. PROGRAMA I PROGRAMACIÓN:

TEMA 1: Fonaments de la Protecció Internacional dels Drets Humans.

I.- Introducció. II.- Origen i evolució dels Drets Humans en la Societat

Internacional. III. Justificació i Universalitat dels Drets Humans.

Lectura:

-DONNELLY, JACK, “The relative universality of human rights”, Human rights

quarterly, 2007, pàg. 281-306.

TEMA 2: Aspectes normatius i d'aplicació dels Drets Humans.

I.- Introducció. II.- Fonts. III.- Naturalesa de les obligacions. IV.- Àmbit subjectiu

d'aplicació. V.- Classificació dels Sistemes d'Aplicació: Universal, Regional i

Intern.

Lectura:

-MOECKLI, DANIEL; SHAH, SANGEETA; SIVAKUMARAN, SANDESH (eds.),

International Human Rights Law (3rd Edition), Oxford University Press, 2018, pàg.

63-131.

52

TEMA 3: Una aproximació crítica a la protecció dels drets humans.

I.- Introducció. II.- Assoliments del Sistema Internacional de Protecció dels Drets

Humans. III.- Ombres del Sistema Internacional de Protecció. IV. Desafiaments

actuals

TEMA 4: El sistema de protecció dels Drets Humans en el Consell d'Europa.

I.- Introducció. II.- El Conveni Europeu de Drets Humans. III.- El Tribunal Europeu

de Drets Humans: composició, funcionament i competències. IV.- El

procediment davant el Tribunal Europeu de Drets Humans. V.- Els efectes de les

sentències del Tribunal Europeu de Drets Humans.

Lectura:

-QUERALT JIMÉNEZ, ARGELIA, “La protección de los derechos y libertades en

Europa tras la entrada en vigor del Protocolo núm. 14 al CEDH”, REDE, núm.

36.1, 2010, pàg. 487-519.

TEMA 5: Aproximació a la reglamentació jurídica dels Drets Econòmics Socials i

Culturals.

I.- Introducció. II.- La Dimensió DESC en el Conveni Europeu de Drets Humans.

III.- Les Obligacions positives. IV.- El Protocol 12. V.- L'aplicabilitat de la doctrina

de la protecció indirecta. VI.- Les principals conseqüències jurídiques.

Lectures:

- Art. 20 de la Carta Social Europea.

-Sentències i decisions del TEDH: Sentencia Assumpte García Mateos c.

Espanya (19/02/2013).

TEMA 6: El sistema de les Nacions Unides (I): Aspectes Institucionals.

I.- Introducció. II.- El Consell de Drets Humans de les Nacions Unides. III.- L'Alt

Comissionat de les Nacions Unides sobre Drets Humans. IV.- El Paper del Consell

de Seguretat.

Lectura:

-ALSTON, PHILIP; GOODMAN, RYAN, International Human Rights. The Successor

to International Human Rights in Context: Law, Politics, and Morals, Oxford

University Press, 2013, pàg. 685-759.

53

TEMA 7: El sistema de les Nacions Unides (II): La protecció convencional dels

Drets Humans.

I.- Introducció. II.- La Declaració Universal dels Drets Humans de les Nacions

Unides. III Els Pactes de les Nacions Unides de 1966. IV.- Altres tractats de les

Nacions Unides sobre Drets Humans. IV.- Els òrgans de monitoratge creats pels

tractats.

Lectures:

-SMITH, K.M. RHONA, Textbook on International Human Rights (7th Edition),

Oxford University Press, 2016, pàg. 38-50.

-MOECKLI, DANIEL; SHAH, SANGEETA; SIVAKUMARAN, SANDESH (eds.),

International Human Rights Law (3rd Edition), Oxford University Press, 2018, pàg.

387-399.

TEMA 8: El sistema de les Nacions Unides (III): Els procediments especials.

I.- Mandate Holders: Individual and Collegiate Mandates. II.- Thematic

Mandates. III.- Country Mandates. IV.- Reports. V. Urgent appeals. VI.- Press

Releases. VII.- Country Visits. VIII.- Standard Setting

-Case Study: Consideration of the Mission Report of the Working Group on

Arbitrary Detention to Australia and Visit of Special Rapporteur on the Question

of Torture to Spain, E/CN.4/2004/56/Add.2, E/CN.4/2003/8/Add.2.

TEMA 9: El sistema de les Nacions Unides (IV): El mecanisme de l'Informe

periòdic universal.

I.- First Circle. II.- Second Circle. III.- National Reports. IV.- Compilation of

Information. V.- Stakeholders Information. VI.- Outcome of the Review

-Case Study: Consideration of Australia; A/HRC/WG.6/10/AUS/2,

A/HRC/WG.6/10/AUS/1, A/HRC/17/10/Add.1, A/HRC/17/10

Case Study: Consideration of Spain: A/HRC/WG.6/8/ESP/2,

A/HRC/WG.6/8/ESP/, A/HRC/15/6, A/HRC/15/6/Add.1

TEMA 10: Seminari sobre la protecció internacional dels Drets Humans.

Cas Pràctic en classe.

TEMA 11: Els Drets Fonamentals i la seva protecció a la Unió Europea.

I.- Introducció II.- Els Drets Fonamentals a Europa: Estàndards de protecció i

limitacions. III. La Carta de Drets Fonamentals: Drets, principis i limitacions. IV.-

54

Les influències externes en el marc de protecció dels Drets Humans a la Unió

Europea.

Lectura:

- BUTLER, ISRAEL, A Fundamental Rights Strategy for the European Union, Policy

brief, 2014.

TEMA 12: Altres sistemes regionals de protecció dels Drets Humans.

I. Introducció. II.- La protecció dels Drets Humans en l'àmbit americà. III. La

protecció dels Drets Humans en l'àmbit africà. IV.- Altres regions.

Lectures:

-MUGWANYA, GEORGE WILLIAM, “Realizing universal human rights norms

through regional human rights mechanisms: reinvigorating the African system”,

Ind. Int'l & Comp. L. Rev., 1999, vol. 10, pàg. 35-52.

-RODRÍGUEZ-PINZÓN, DIEGO; MARTIN, CLAUDIA, “The Inter-American human

rights system: selected examples of its supervisory work”, en JOSEPH, SARAH;

McBETH, ADAM (eds.), Research Handbook on International Human Rights Law,

Cheltenham, UK: Edward Elgar, 2010, pàg. 353-388.


- ABELLÁN HONRUBIA, V., "Internacionalización del concepto y contenido de

los derechos humanos". En: Facultad de Derecho de la Universidad de

Barcelona: Tres lecciones magistrales. Inauguración de los cursos 1995-1996,

1996-1997 y 1997-1998, Universidad de Barcelona/Marcial Pons, Ediciones

Jurídicas y Sociales, S.A., Madrid, 1998, pàg. 33-51.

- ABRAMOVICH, V., “De las violaciones masivas a los patrones estructurales:

Nuevos enfoques y clásicas tensiones en el sistema interamericano de

derechos humanos”, Sur Revista Internacional de Derechos Humanos, núm. 11,

diciembre 2009, pàg. 7-39.

- CARRILLO SALCEDO, J.A., Soberanía de los Estados y Derechos Humanos en

Derecho internacional contemporáneo, 2ª ed., Tecnos, Madrid, 2002.

- Faúndez Ledesma, H., El sistema interamericano de protección de los

derechos humanos. Aspectos institucionales y procesales, 3ª edición, Instituto

Interamericano de Derechos Humanos, San José de Costa Rica, 2004.

https://www.opensocietyfoundations.org/uploads/917c26c1-75e7-4fc0-b373-e7f936b9ee25/fundamental-rights-EU-20140530_0.pdf

55

- QUERALT JIMÉNEZ, A., “La protección de los derechos y libertades en Europa

tras la entrada en vigor del Protocolo núm. 14 al CEDH”, REDE, núm. 36.1, pàg.

487-519.

- SAAVEDRA ÁLVAREZ, Y., "El sistema africano de derechos humanos y de los

pueblos. Prolegómenos”, Instituto de Investigaciones Jurídicas, UNAM, Anuario

Mexicano de Derecho Internacional, vol VIII, 2008, pàg. 671-712.

56

La Governança Política de la Globalització

Assignatura: La Governança Política de la Globalització.

Idioma: Anglès (84%) i Castellà (16%)

Crèdits: 3 ECTS.


La globalització contemporània ha transformat la societat internacional a un

ritme, amb una intensitat i en un abast sense precedents històrics. Les relacions

internacionals han deixat de ser un àmbit de relació interestatal per a

convertir-se en un espai polític les activitats i els reptes del qual han adquirit

una dimensió global, tant en la seva naturalesa material com en la seva

extensió geogràfica. Les necessitats i formes de governació en aquest nou

espai polític emergent han donat lloc a la governança global. L'estudi dels

seus actors, institucions, funcions i implicacions és l'objectiu de l'assignatura,

que s'estructura en tres parts.

En la primera part es presenta una conceptualització de la globalització,

s'analitzen les perspectives teòriques sobre la governança global i s'incideix en

l'estudi del factor tecnològic i de la transformació de les normes internacionals

per a la gestió de l'interès públic global.

La segona part de l'assignatura està dedicada a les principals transformacions

normatives i institucionals de la governança global. En ella s'estudia el

multilateralisme i la funció de les institucions internacionals, i s'analitzen les

transformacions experimentades durant les últimes dècades per algunes de les

més rellevants (Nacions Unides, Bretton Woods i sistema multilateral de

comerç).

57

En la tercera part de l'assignatura són estudiats alguns dels reptes

contemporanis als quals ha d'enfrontar-se la governança global en quatre

grans àmbits materials: pobresa i desigualtats econòmiques globals, noves

guerres i proliferació armamentista, degradació mediambiental i

autoritarismes, extremismes i violacions dels drets humans.


L'avaluació de l'assignatura combinarà mecanismes d'avaluació contínua i un

treball final. Les notes obtingudes en aquests dos conceptes constituiran la

nota final. L'avaluació contínua estarà conformada a partir d'activitats i proves

realitzades al llarg del curs, seguint les indicacions dels professors de

l'assignatura. Entre elles es trobarà una presentació oral sobre un repte de la

governança global. Les notes obtingudes en aquest concepte d'avaluació

contínua constituiran el 50% de la nota final. El treball final desenvoluparà per

escrit el tema triat per a la presentació oral. La nota obtinguda en aquest

concepte constituirà el 50% de la nota final.

3. METODOLOGIA:

L'adquisició de competències i l'aprenentatge dels continguts de l'assignatura

es planteja a partir de la combinació d'activitats presencials i no presencials.

Les activitats presencials comportaran classes magistrals (de caràcter més

teòric) i activitats de seminari (de caràcter aplicat i participatiu). Totes elles,

però especialment aquestes últimes, requeriran de la preparació prèvia

d'exercicis, presentacions i proves que es desenvoluparan a l'aula.

58


PART I. TEORIA I PRÀCTICA DE LA GOVERNANÇA GLOBAL

TEMA 1: La globalització i la necessitat de governança global

-John G. Ruggie, “Reconstituting the Global Public Domain – Issues,

Actors, and Practices”, European Journal of International Relations, vol. 10,

nº 4, 2004, pp. 499-531.

Deborah D. Avant; Martha Finnemore; Susan K. Sell, “Who governs the

globe”, in Deborah D. Avant; Martha Finnemore; Susan K. Sell (eds.), Who

Governs the Globe?, Cambridge: Cambridge University Press, 2010, pàg.

1-31.

-Alice D. Ba & Matthew J. Hoffmann, “Contending perspectives on Global

Governance. Dialogue and debate”, en Alice D. Ba y Matthew J.

Hoffmann (eds.), Contending perspectives on Global Governance,

Londres: Routledge, 2005, pàg. 249-267.

TEMA 2: Actors i agents de la governança global

-Ruth W. Grant & Robert O. Keohane, “Accountability and Abuses of

Power in World Politics”, American Political Science Review, vol. 99, nº 1,

2005, pàg. 29-43.

-Nico Krisch, "Global Governance as Public Authority: An Introduction",

International Journal of Constitutional Law, Vol. 10, no. 4, 2012, pàg. 614-

626.

TEMA 3: La governança de l'Àrtic

-Charles K. Ebinger & Evie Zambetakis, "The Geopolitics of Arctic Melt",

International Affairs, vol. 85, no. 6, 2009, pàg. 1215-1232.

-Njord Wegge, "The political order in the Arctic: power structures, regimes

and influence", Polard Record, vol. 47, no. 2 / April 2011, pàg 165-176.

PART II. TRANSFORMACIONS NORMATIVES I INSTITUCIONALS

DE LA GOVERNANÇA GLOBAL

TEMA 4: La transformació de les institucions internacionals: multilateralisme i

altres aproximacions

-Mark Raymond & Laura DeNardis, “Multi-stakeholderism: anatomy of an

inchoate global institution”, International Theory, Vol. 7, No. 3, 2015, pàg.

572–616.

TEMA 6: La transformació de les Institucions econòmiques internacionals

-Ngaire Woods, “Making the IMF and the World Bank More Accountable”,

International Affairs, vol. 77, nº 1, 2001, pàg. 83-100.

59

-Penelope Simons & Audrey Macklin, "Introduction", The Governance Gap:

Extractive Industries, Human Rights, and the Home State Advantage,

London: Routledge, 2014, pàg. 1-21

TEMA 5: La transformació de l'ONU

-Sven Bernhard Gareis & Johannes Varwick, “Reforms for the Twenty-first

Century” & “Conclusions”, The United Nations. An Introduction, New York:

Palgrave Macmillan, 2005, pàg. 213-254.

TEMA 7: Normes i institucions de la governança global

-Kenneth W. Abbott & Duncan Snidal, “The Governance Triangle:

Regulatory Standards Institutions and the Shadow of the State”, in Walter

Mattli & Ngaire Woods (eds.), The Politics of Global Regulation, Princeton,

NJ: Princeton University Press, 2009, pàg. 44-88.

-Joost Pauwelyn; Ramses A. Wessel; Jan Wouters, "When Structures

Become Shackles: Stagnation and Dynamics in International Lawmaking",

The European Journal of International Law, vol. 25, no. 3, 2014, pàg. 733-

763.

TEMA 8: La governança tècnica d'internet

-Milton L. Mueller, “Introduction: The Problem of the Root” & “The Internet

Name and Address Spaces”, Ruling the Root. Internet governance and

the taming of cyberspace, Cambridge, MA: MIT Press, 2002, pàg. 1-11 &

31-56.

-Lennard G. Kruger, The Future of Internet Governance: Should the United

States Relinquish Its Authority over ICANN?, CRS Report R44022, September

1st, 2016.

PART III. REPTES CONTEMPORANIS DE LA GOVERNANÇA GLOBAL

TEMA 9: Reptes socioeconòmics de la governança global.

-Jean-Philippe Thérien, “Beyond the North-South Divide: The Two Tales of

World Poverty” (1999), in Rorden Wilkinson (ed.), The Global Governance

Reader, London: Routledge, 2005, pp. 218-238.

TEMA 10: Reptes militars de la governança global

-Peter Warren Singer, “An Era of Corporate Warriors?” & “Why Security Has

Been Privatized?”, in Corporate Warriors: The Rise of the Privatized Military

Industry, New York: Cornell University Press, 2003, pàg. 3-18 & 49-71.

60

TEMA 11: Reptes ambientals de la governança global

-Christopher C. Joyner, “Rethinking International Environmental Regimes:

What Role for Partnership Coalitions?”, Journal of International Law and

International Relations, vol. 1, nº 1-2, 2005, pàg. 89-119.

TEMA 12: Reptes polítics de la governança global

-Jan Aart Scholte, “Reinventing global democracy”, European Journal of

International Relations, 2012. Online print: 1354066111436237.

5. BIBLIOGRAFIA GENERAL BÀSICA

Deborah Avant; Martha Finnemore; Susan K. Sell (eds.), Who Governs the

Globe?, Cambridge: Cambridge University Press, 2010.

Alice D. Ba & Matthew J. Hoffmann (eds.), Contending Perspectives on Global

Governance. Coherence, Contestation and World Order, London:

Routledge, 2005.

Michael Barnett & Raymond Duvall (eds.), Power in Global Governance,

Cambridge: Cambridge University Press, 2005.

A. C. Bianculli; X. Fernández-Marín; J. Jordana (eds.), Accountability and

Regulatory Governance. Audiences, Controls and Responsibilities in the

Politics of Regulation, Palgrave Macmillan, 2015.

J. Best & A. Gheciu (eds.), The Return of the Public in Global Governance, New

York: Cambridge University Press, 2014.

Tim Büthe and Walter Mattli, The New Global Rulers: The Privatization of

Regulation in the World Economy. Princeton: Princeton University Press,

2011.

Paul F. Diehl & Brian Frederking (eds.), The Politics of Global Governance:

International Organizations in an Interdependent World, Boulder, CO:

Lynne Rienner Publishers, 5ª ed., 2015.

Klaus Dingwerth, The New Transnationalism: Private Transnational Governance

and its Democratic Legitimacy, New York: Palgrave Macmillan, 2007.

Marie-Laure Djelic & Kerstin Sahlin-Andersson (eds.), Transnational Governance.

Institutional Dynamics of Regulation, Cambridge: Cambridge University Press,

2006.

Daniel W. Drezner, All Politics Is Global. Explaining International Regulatory

Regimes, Princeton: Princeton University Press, 2007.

J. L. Dunoff & J. P. Trachtman (eds.), Ruling the World? Constitutionalism,

Internacional Law and Global Governance, Cambridge: Cambridge


http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/102-9645471-6938514?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=Michael%20Barnett

http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/102-9645471-6938514?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=Michael%20Barnett

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_1?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Paul%20F.%20Diehl

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_2?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Brian%20Frederking

61

Eva Erman & Anders Uhlin (eds.), Legitimacy Beyond the State?: Re-examining the

Democratic Credentials of Transnational Actors, New York: Palgrave

Macmillan, 2010.

Doris Fuchs, Understanding business power in global governance, Baden-

Baden: NOMOS, 2005.

Jean-Christophe Graz & Andreas Nolke, Transnational Private Governance and

Its Limits, London: Routledge, 2007.

S. Guzzini & I. Neumann (eds.), The Diffusion of Power in Global Governance.

Palgrave Macmillan, 2012.

Rodney Bruce Hall & Thomas J. Biersteker (eds.), The Emergence of Private

Authority in Global Governance, Cambridge: Cambridge University Press,

2002.

Sophie Harman & David Williams (eds.), Governing the World? Cases in Global

Governance, London: Routledge, 2013.

Virginia Haufler, A Public Role for the Private Sector: Industry Self-Regulation in a

Global Economy, Washington, DC: Carnegie Endowment for International

Peace, 2001.

David Held & Anthony McGrew (eds.), Governing Globalization: Power,

Authority and Global Governance, Cambridge: Polity Press, 2002.

David Held & Mathias Koenig-Archibugi (eds.), Global Governance and

Accountability, Cambridge: Polity Press, 2005.

David Held & Charles Roger (eds.), Global Governance at Risk, London: Polity

Press, 2013.

Martin Hewson & Timothy J. Sinclair (eds.), Approaches to Global Governance

Theory, New York: State University of New York Press, 1999.

Miles Kahler (ed.), Networked Politics: Agency, Power, and Governance, New

York: Cornell University Press, 2009.

Nico Krisch, Beyond Constitutionalism: The Pluralist Structure of Postnational Law.

Oxford: Oxford University Press, 2010.

Henry Lamb, The Rise of Global Governance, National Center for Constitutional

Studies, 2008.

D. Levi-Faur (ed.), Oxford Handbook of Governance, Oxford: OUP, 2012.

Terry Macdonald, Global Stakeholder Democracy: Power and Representation

Beyond Liberal States, Oxford: Oxford University Press, 2008.

Walter Mattli & Ngaire Woods (eds.), The Politics of Global Regulation,

Princeton, NJ: Princeton University Press, 2009.

Christopher May (ed.), Global Corporate Power, Boulder: Lynne Rienner, 2006.

Robert O’Brien, Anne Marie Goetz, Jan Aart Scholte & Marc Williams,

Contesting Global Governance. Multilateral Economic Institutions and

Global Social Movements, Cambridge: Cambridge University Press, 2000.

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_1?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Eva%20Erman

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_2?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Anders%20Uhlin

http://www.routledge.co.uk/shopping_cart/products/product_detail.asp?sku=&isbn=9780415414357

http://www.routledge.co.uk/shopping_cart/products/product_detail.asp?sku=&isbn=9780415414357

http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/ref=ntt_athr_dp_sr_1?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=David%20Held

http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/ref=ntt_athr_dp_sr_2?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=Mathias%20Koenig-Archibugi

http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/ref=ntt_athr_dp_sr_1?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=David%20Held

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_1?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Miles%20Kahler

http://www.amazon.com/exec/obidos/search-handle-url/ref=ntt_athr_dp_sr_1?%5Fencoding=UTF8&search-type=ss&index=books&field-author=Terry%20Macdonald

62

Joost Pauwelyn, Ramses A Wessel & Jan Wouters, Informal International

Lawmaking, Oxford: Oxford University Press, 2012.

Wolfgang H. Reinicke, Global Public Policy: Governing Without Government?,

Washington, D.C.: Brookings Institution Press, 1998.

James N. Rosenau & E. O. Czempiel (eds.), Governance Without Government:

Order and Change in World Politics, Cambridge: Cambridge University

Press, 1992.

Penelope Simons & Audrey Macklin, The Governance Gap: Extractive Industries,

Human Rights, and the Home State Advantage, London: Routledge, 2014.

Timothy J. Sinclair (ed.), Global Governance. Critical Concepts in Political

Science (4 vols.), London: Routledge, 2004.

Timothy J. Sinclair, Global Governance, Cambridge: Polity Press, 2012.

Susan Stern and Elisabeth Seligmann (eds.), The Partnership Principle. New forms

of governance in the 21st century, London: Archetype Publishers, 2004.

Thomas G. Weiss & Ramesh Thakur, Global Governance and the UN: An

Unfinished Journey, Bloomington, IN: Indiana University Press, 2010.

Thomas G. Weiss & Rorden Wilkinson (eds.), International Organization and

Global Governance, New York: Routledge, 2013.

Rorden Wilkinson (ed.), The Global Governance Reader, New York: Routledge,

2005.

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_1?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Thomas%20G.%20Weiss

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_2?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Ramesh%20Thakur

http://www.amazon.com/s/ref=ntt_athr_dp_sr_1?_encoding=UTF8&sort=relevancerank&search-alias=books&field-author=Thomas%20G.%20Weiss

63

Mercat Interior i Competència

a la Unió Europea

Assignatura: Mercat Interior i Competència a la Unió Europea.

Idioma: Castellà.

Crèdits: 3 ECTS.

OBJECTIUS DE L’ASSGINATURA:

Proporcionar les bases de la regulació legal del mercat interior europeu. D'una

banda, s'analitzarà el règim de les anomenades "llibertats de circulació"

(persones, mercaderies, serveis i capitals) i, per un altre, la política de protecció

de la lliure competència a la UE. També es tractaran aspectes d'actualitat

relatius a la regulació de la protecció de dades a la UE.

COMPETÈNCIES:

• Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics del funcionament

de la UE.


de les relacions exteriors de la UE


de la política comercial comuna, de la funció pública europea, de la política

comercial comuna, el mercat interior i competència, de la lliure circulació de

persones.

64


L'avaluació de l'assignatura es durà a terme en part mitjançant un examen

final i en part mitjançant avaluació contínua.

La part relativa al Dret de la competència serà objecte d'avaluació contínua,

mitjançant la realització dels treballs que indicarà el professor. Aquesta part

suposarà un 25% de la nota de l'assignatura.

La resta de les matèries de l'assignatura s'avaluaran a través d'un examen final,

que es durà a terme en la data establerta pel CEI. Aquest examen, que

suposarà el 75% de la nota de l'assignatura, estarà compost per tres preguntes.

METODOLOGIA:

En aquesta assignatura intervenen diversos professors, en funció de les

especialitzacions respectives. Els professors explicaran els aspectes bàsics o

més rellevants del tema, i l'alumnat podrà complementar i aprofundir en els

coneixements adquirits a través de la bibliografia i materials recomanats (bé

siguin els títols recomanats en els apartats següents o les recomanacions

específiques que pugui fer cada professor).


TEMA 1: Introducció general al mercat interior

- Conceptes bàsics i esquema general. La lliure circulació de mercaderies:

obstacles fiscals i d'un altre tipus. - La lliure circulació de persones: ciutadans

econòmicament actius i ciutadans inactius. - Les llibertats econòmiques de les

empreses (persones físiques i jurídiques): drets d'establiment i prestació de

serveis. - La lliure circulació de capitals i la llibertat de pagaments. - El Dret de

la competència a la UE.

65

TEMA 2: Lliure circulació de mercaderies: els obstacles de tipus aranzelari i

fiscal. Introducció a les mesures d'efecte equivalent a les restriccions

quantitatives.

- La unió duanera. Mercaderies a les quals s'aplica la lliure circulació. – La

prohibició de drets de duana i exaccions d'efecte equivalent (art. 30 TFUE). Les

exaccions o taxes exigides per l'entrada en (o sortida de) una part del territori

d'un Estat membre. – La prohibició de tributs discriminatoris i de tributs

protectors de la producció nacional (art. 110 TFUE). – Remeis enfront dels tributs

o exaccions contraris al Dret de la UE.

- Introducció general a la prohibició de restriccions quantitatives i mesures

d'efecte equivalent (arts. 34 a 36 TFUE).

TEMA 3: Lliure circulació de mercaderies: restriccions quantitatives i mesures

d'efecte equivalent (desenvolupament).

- Concepte de mesura d'efecte equivalent segons la jurisprudència del TJUE. -

El principi de reconeixement mutu en el mercat interior. -Restriccions a la lliure

circulació de mercaderies. - Eliminació de determinats obstacles als intercanvis

(mecanisme d'intervenció ràpida). - Notificació de mesures nacionals que

estableixen excepcions al principi de la lliure circulació de mercaderies. -

Sistema de resolució de conflictes en el mercat interior (Xarxa SOLVIT). - Normes

tècniques nacionals i lliure circulació de mercaderies.

TEMA 4: Dret de desplaçament i residencia

- Requisits per a l'exercici efectiu del dret de desplaçament i residència. - La

normativa adoptada per les institucions comunitàries i la seva interpretació

jurisprudencial pel TJUE. - Beneficiaris del dret de desplaçament i residència. -

Contingut jurídic. - Excepcions: el concepte d'ordre públic, seguretat i salut

pública. Aplicació de les excepcions: límits materials. Garanties processals.

66

TEMA 5: Lliure circulació de treballadors

Delimitació respecte a la política social. Àmbit d'aplicació: el concepte de

treballador assalariat i la noció de treball assalariat. Evolució jurisprudencial. La

delimitació de l'àmbit d'aplicació: l'exclusió de les ocupacions en

l'administració pública.

Contingut jurídic: principi de no discriminació per raó de la nacionalitat.

Coordinació de les mesures sobre seguretat social.

TEMA 6: Establiment i lliure prestació de serveis: aspectes generals.

Delimitació de les nocions d'establiment i serveis. Àmbit d'aplicació: les

persones físiques i les societats. El concepte d'exercici d'una activitat

econòmica no assalariada. L'exclusió de les activitats que impliquin l'exercici

d'una autoritat pública. Contingut jurídic: principi de no discriminació i

d'equivalència en les condicions d'exercici d'una activitat econòmica.

TEMA 7: Dret d'establiment i Dret de societats

- Dret d'establiment i dret de societats: la jurisprudència del TJUE i el Dret

derivat. -Principals problemes en l'àmbit de l'harmonització. – La transferència

de seu. – Les societat anònima europea i altres persones jurídiques sotmeses al

Dret de la UE.

TEMA 8: Circulació de nacionals de tercers Estats

Marc institucional i els instruments de base. El control de les persones en

l'encreuament de les fronteres exteriors. La política de visats. L'absència de

controls a les fronteres interiors. Les condicions d'admissió de nacionals de

tercers Estats a la Unió Europea. L'adopció de directives que regulen sectors

específics. L'estatut de resident de llarga durada: requisits i contingut jurídic.

67

TEMA 9: Lliure circulació de capitals

- Evolució històrica: lliure circulació de capitals i funcionament del mercat

interior. Lliure circulació de capitals com a llibertat autònoma. – Contingut:

lliure moviment de capitals. Llibertat de pagaments. - Lliure circulació

intraeuropea i lliure circulació respecte a tercers països. - Règim de la lliure

circulació de capitals: principis. Excepcions i restriccions justificades. Infraccions

i sancions. Règim de pagaments.

TEMES 10 i 11: Dret europeu de la competència

- Finalitat, història i marc normatiu. – Àmbit d'aplicació de les normes europees

de competència. – Els acords restrictius de competència. – L'abús de posició

dominant. – El control de les operacions de concentració. – El control de les

ajudes públiques. – Aspectes de procediment.

TEMA 12: El reglament general de protecció de dades a la Unió Europea

-Àmbits d'aplicació del Reglament. - Definicions. - Principis relatius al

tractament: licitud del tractament. - Condicions per al consentiment. -

Categories especials de dades personals. - Drets de l'interessat: informació i

accés a les dades personals, rectificació i supressió; dret d'oposició i decisions

individuals automatitzades; limitacions. - Responsable del tractament i

encarregat del tractament: protecció de dades des del disseny (by design) i

per defecte (by default); el delegat de protecció de dades. - Codis de

conducta i certificació. - Transferències de dades personals a tercers països o

organitzacions internacionals. - Autoritats de control independents. - Recursos,

responsabilitat i sancions.

68


- Abellán Honrubia, V. y Vilà Costa, B. (dir.); Olesti Rayo, A. (coord..), Lecciones

de Derecho comunitario europeo, Barcelona, Ariel, 2011 (reimpresión en 2012),

temas VIII a XI.

- Sánchez, V.M. (dir.), Derecho de la Unión Europea, Barcelona, Huygens, 2010

(temas 23 a 26).

7. BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL ESPECIALITZADA

- Agencia de los Derechos Fundamentales de la Unión Europea / Consejo de

Europa, Manual de Derecho europeo sobre asilo, fronteras e inmigración,

Luxemburgo, Oficina de Publicaciones de la UE, 2014.

- Autores varios: número monográfico de la Revista Aranzadi de Unión Europea

(número 10, de octubre de 2012) dedicado a la conmemoración de los veinte

años del mercado interior europeo.

- Barnard, C., The Substantive Law of the EU: The Four Freedoms, Oxford

University Press, 5ª ed., 2016.

- Beneyto, J.M., Maíllo, J. (dirs.), Corti, J., Milla, P. (coords.), Fostering Growth in

Europe: Reinforcing the Internal Market, Madrid, CEU Ediciones, 2014.

http://hdl.handle.net/10637/7106

- De Grove-Valdeyron, N., Droit du marché intérieur européen, Paris, LGDJ, 5ª

ed, 2017.

- Dirección General de Empresa e Industria, Comisión de la UE, Libre circulación

de mercancías. Guía para la aplicación de las disposiciones del tratado que

rigen la libre circulación de mercancías, Luxemburgo, Oficina de Publicaciones

de la Unión Europea, 2010.

- Dubois, L. y Blumann, C., Droit matériel de l’Union Européenne, Paris,

Montchrestien, 7ª ed., 2015.

- Fernández Navarrete, D., Fundamentos económicos y políticas de la Unión

Europea, Madrid, Delta, 2014.

69

- García Cruces, J.A., Tratado de Derecho de la competencia y de la

publicidad, tomo I, Valencia, Tirant lo Blanch, 2014.

- Gardeñes Santiago, M., “Mercado interior: sobre la noción de medida de

efecto equivalente a una restricción cuantitativa. ¿A la tercera va la

vencida?”, en Bourges, L.A. (coord..), UE: Sociología y Derecho Alimentarios.

Estudios jurídicos en honor de Luís González Vaqué, Cizur Menor (Navarra),

aranzadi, 2013, pàg. 213-226.

- González Vaqué, “Libre circulación de mercancías: no todo es perfecto”,

Revista Aranzadi de la Unión Europea, núm. 10, octubre de 2012, pàg. 31-56.

- Grynfogel, C., Droit européen de la concurrence, Paris, L.G.D.J., 2016.

- López Escudero, M. y Martín y Pérez de Nanclares, J. (coords.), Derecho

comunitario material, Madrid, McGraw-Hill, 2000.

- Maillo González-Orús, J. (coord.), Tratado de Derecho y políticas de la Unión

Europea (tomo VI: mercado único europeo y unión económica y monetaria),

Aranzadi, 2013.

- Martos García, J.J., “Las exacciones de efecto equivalente a los derechos de

aduana en la Unión Europea. Análisis jurisprudencial”, Crónica Tributaria, núm.

144, 2012, pàg. 55-87.

- Oliva, A.M., Leçons de droit matériel de l’Union Européenne, Paris, Ellipses,

2013.

- Oliver, P., « L’article 34 TFUE peut-il avoir un effet direct horizontal ? Réflexions

sur l’arrêt Fra.bo », Cahiers de Droit Européen, nº 1, 2014, pàg. 77-96.

- Ortiz Blanco, L. y otros, Manual de Derecho de la Competencia, Madrid,

Tecnos, 2008.

- Pérez de las Heras, B. El mercado interior europeo. Las libertades económicas:

mercancías, personas, servicios y capitales, Universidad de Deusto, 2ª ed., 2008.

- Reich, N. et al., Understanding EU Internal Market, Intersentia , 3ª ed., 2015.

- Signes de Mesa, J. I., Fernández Torres, I., Fuentes Naharro, M., Derecho de la

competencia, Cizur Menor (Navarra), Civitas / Thomson-Reuters, 2013.

70

8. ALTRES FONTS D’INFORMACIÓ

Revistes especialitzades

Cahiers de Droit Européen

Civitas. Revista Española de Derecho Europeo

Common Market Law Review

Cuadernos Europeos de Deusto

European Law Review

Gaceta Jurídica de la Unión Europea y de la Competencia

Europe

Noticias de la Unión Europea (anteriormente Noticias CEE)

Revista Aranzadi de Unión Europea

Revista de Derecho Comunitario Europeo (anteriormente Revista de

Instituciones Europeas)

Revista de Derecho de la Unión Europea

Revista de Estudios Europeos

Revista Electrónica de Estudios Internacionales

Revista Española de Derecho Europeo

Revista Española de Derecho Internacional

Revista General de Derecho Europeo (portal jurídico “Iustel”, en

http://www.iustel.com)

Revista Jurídica La Ley (suplemento “Unión Europea”, de aparición mensual)

Revue du Droit de l’Union Européenne (anteriormente Revue du Marché

Unique Européen)

Revue du Marché Commun et de l’Union Européenne (anteriormente Revue

du Marché Commun)

Revue Trimestrielle de Droit Européen

Adreces d’Internet

- Unió Europea:

http://www.europa.eu/

http://www.eu.int/

71

- Tribunal de Justícia de la Unió Europea:

http://curia.europa.eu/

- Xarxa SOLVIT: http://ec.europa.eu/solvit/index_es.htm

-Adreça d’Internet de la UE amb informació general sobre el mercat interior:

https://europa.eu/european-union/topics/single-market_es

- Internal Market Information System:

http://ec.europa.eu/internal_market/imi-net/index_es.htm

- Lloc web de la Comissió Europea sobre la política en matèria de

competència:

http://ec.europa.eu/competition/

http://curia.europa.eu/

http://ec.europa.eu/solvit/index_es.htm

http://ec.europa.eu/internal_market/imi-net/index_es.htm

72

Relacions Exteriors i Política Exterior de la

Unió Europea

Assignatura: Relacions Exteriors i Política Exterior de la Unió Europea

Idioma: Anglès (92%) i castellà (8%).

Crèdits: 3 ECTS.


- Situar a la Unió Europea en el context internacional des d'una

perspectiva jurídic-política.

- Conèixer les capacitats i instruments de la UE per a actuar en l'escena

internacional.

- Examinar des d'una perspectiva pràctica les potencialitats i els límits de

l'arquitectura institucional en l'àmbit exterior.

- Anàlisi de la Política exterior de la UE.

- Anàlisi de la Política Europea de Seguretat.

- Analitzar les principals dimensions de l'acció exterior de les UE, tant en la

seva dimensió tradicional com estratègica.

- Reflexionar sobre els límits i les potencialitats de la UE en l'àmbit

internacional.

COMPETÈNCIES:


de la UE, de les seves relacions exteriors, de la funció pública europea, de la

política comercial comuna, el mercat interior i competència, de la lliure

circulació de persones

73


Prova final: data a determinar per la coordinació. Per a superar l'assignatura els

alumnes hauran de participar activament en classe, realitzar dos casos

pràctics i lliurar les fitxes de lectura. L'avaluació total es desglossa de la

següent manera:

Fitxes de lectura i participació en classe: 10%

Casos pràctics (40%)

Prova final global: 50%.

METODOLOGIA:

Les sessions combinaran una presentació de tipus magistral amb la

participació activa per part dels estudiants. Per a això s'indicaran els

documents que hauran de ser preparats prèviament per a cada sessió i

hauran de realitzar-se casos pràctics que seran lliurats i discutits en classe. És

obligatori lliurar-los personalment.


TEMA 1: La Unió Europea com a subjecte internacional. Delimitació conceptual

- La subjectivitat de la Unió Europea i dels seus Estats membres.

- Distinció conceptual entre "acció externa" i "Política Exterior i de Seguretat

Comuna"

- Manifestacions de subjectivitat: alguns exemples.

TEMA 2: Valors i objectius: política de condicionalitat democràtica de la UE.

- Els objectius de l'acció exterior de la UE. Respecte als drets fonamentals:

condicionalitat democràtica.

- Flexibilitat en l'acció exterior de la UE: l'impacte d'una cooperació reforçada i

una cooperació estructurada

74

- Coherència en l'acció exterior.

- La clàusula de solidaritat entre els Estats membres.

TEMA 3: Competències de l'acció exterior de la UE

- El principi d'atribució.

- Les competències explícites. Les competències externes deduïdes de les

competències internes: el principi del paral·lelisme de competències. Les

competències externes deduïdes de les finalitats de la UE: l'article 352 TFUE.

- La delimitació de les competències externes entre la Unió i els Estats

membres: competències exclusives i competències concurrents.

- Problemes de delimitació: exemples

TEMA 4: Arquitectura institucional de l'acció exterior de la UE (I).

- El paper de les institucions en la representació i concepció de l'acció

exterior: interaccions entre el President de la UE, la Presidència del Consell, l'Alt

Representant per a Afers exteriors i Política de Seguretat i el President del

Parlament Europeu

- El procediment de celebració d'acords internacionals.

- El debat institucional després dels nous equilibris establerts pel Tractat de

Lisboa.

TEMA 5: Instruments of the EU’s external action.

- La comunitat unilateral actua amb projecció externa.

- L'acord internacional com a instrument privilegiat. Tipologia.

Implementació d'acords internacionals.

- Instruments financers: sistematització segons la reforma i la naturalesa de

la intervenció financera.

- Avaluació de l'impacte de la reforma.

TEMA 6: La UE i la política de cooperació al desenvolupament: dimensió tradicional.

- Evolució històrica

- objectius

- Instruments

75

TEMA 7: La UE i Amèrica Llatina: dimensió geogràfica.

- Perspectiva històrica

- objectius

- Marcos geogràfics

- Reptes principals

TEMA 8: The EU’s Common Foreign and Security Policy

- Precursors

- Delimitació de material i principals assoliments.

- Instruments normatius

- Estructura orgànica

- Marc operatiu: preparació, adopció i execució de decisions.

- Finançament

TEMA 9: La Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE (I)

- Precursors i limitants de la PCSD

- Delimitació de materials

- Implementació de la PCSD

TEMA 10: La Política Comuna de Seguretat i Defensa de la UE (II)

- Enfocament estratègic de la *PCSD

- Relacions amb les altres institucions que emmarquen l'arquitectura

europea de seguretat i defensa: atenció especial a les relacions amb l'OTAN

TEMA 11: Arquitectura institucional de l'acció exterior de la UE (II).

- L'aplicació de l'acció exterior: el paper del Servei Europeu d'Accions

Exteriors i el paper de la Comissió.

TEMA 12: Anàlisi d'un cas transversal: la dimensió externa de la política d'asil i

immigració.

- Identificació dels objectius.

- Anàlisi dels instruments d'execució.

- Avaluació de la situació actual des d'una perspectiva jurídica.

76


- Barbé, E., La Unión Europea en las relaciones Internacionales, 1 ed.

Tecnos, Madrid, 2014.

- Hill, C.; Smith, M., International Relations and the EU, 2nd ed. 2011, Ed.

Oxford

- Cardwell, J.P., EU external Relations Law and Policy in the Post-Lisbon Era,

T.M.C. Asser Press, Springer, 2012.

- Koutrakos, P., (Ed), The European Union’s external relations: a year after

Lisbon Treaty, CLEER Working Papers, 2011/3.

- FRASER, Cameron: An Introduction to European Foreign Policy, 2nd. ed.,

Routledge, New York, 2012.

- Cremona, M., Developments in EU external Relations Law, Oxford

Scholarship Online, 2009.

- Grevi, G., et alii (eds.), European Security Defence Policy: the firts ten

years (1999-2009), Institute for Security Studies, European Union, Paris,

2009.

BIBLIOGRAFIA ADDICIONAL:

Per a cadascuna de les sessions s'indicaran lectures i documents específics. En

relació a la Política Exterior de la UE, vegin-se:

- Koutrakos, Panos: The EU Common Security and Defence Policy, Oxford

European Union Law Library, Oxford, 2013.

- Roberge, Ian (dir.): Europe et sécurité après le Traité de Lisbonne,

Bruxelles, Bruylant, 2013.

- BERMEJO GARCÍA, Romualdo: “La Política Común de Seguridad y

Defensa de la Unión Europea y sus relaciones con las Naciones Unidas:

-

77

¿continuidad o cambio tras el Tratado de Lisboa?”, Revista de Derecho

Comunitario Europeo, número 44, Enero/Abril 2013, pàg. 13-62.

Recursos d’internet

http://europa.eu

http://ec.europa.eu/world/index_es.htm

http://www.bertelsmann-stiftung.de

http://www.ceps.be

http://www.theepc.be

http://www.notre-europe.asso.fr

http://www.euractiv.com

http://www.realinstitutoelcano.org

http://www.ifri.fr

http://europa.eu.int/

http://www.bertelsmann-stiftung.de/

http://www.ceps.be/

http://www.theepc.be/

http://www.notre-europe.asso.fr/

http://www.euractiv.com/

http://www.realinstitutoelcano.org/

http://www.ifri.fr/

78

Institucions i Presa de decisions a la Unió

Europea. La Funció Pública Europea

Assignatura: Institucions i Presa de decisions a la Unió Europea. La Funció

Pública Europea.

Idioma: Castellà (2 sessions en anglès).

Crèdits: 3 ECTS.


- Objectiu general: aproximar a l'alumne al coneixement de la Unió

Europea i, en concret, al seu sistema institucional i a la funció pública europea.

- Objectius específics:

• Quant al sistema institucional, l'assignatura pretén endinsar a l'alumne en

la vida institucional de la Unió Europea, posant l'accent en les prerrogatives de

les institucions polítiques, en les relacions de poder interinstitucionals i en

l'anomenat mètode comunitari.

• Així mateix, l'assignatura tracta altres dues institucions clau en el procés

de construcció europea: el Tribunal de Justícia i el Banc Central Europeu.

• Quant a la funció pública europea, l'assignatura pretén que l'alumne

conegui en profunditat la funció pública europea: l'accés a la carrera, l'estatut

de drets i deures del funcionari europeu, la promoció i, d'altra banda, el

contenciós que tracta de litigis plantejats per funcionaris públics europeus

contra les institucions de la Unió.

• Finalment, l'assignatura també pretén introduir als alumnes en els

principals debats que afronta en l'actualitat el procés de construcció europea,

79

en concret el desafiament del Brexit i el qüestionament, per part de diversos

Estats de la Unió, del model europeu de democràcia i Estat de Dret.

COMPETÈNCIES:


de la UE, de les seves relacions exteriors, de la funció pública europea, de la

política comercial comuna, el mercat interior i competència, de la lliure

circulació de persones.


L'avaluació de l'assignatura combinarà dos mecanismes d'avaluació:

- Contínua (50% de la nota): aquesta nota estarà formada per la

realització de dos casos pràctics, que es realitzaran en les sessions

corresponents als temes 5 i 9, i que puntuaran el 40% de la nota (un 20%

cadascun). La participació en les classes teòriques i pràctiques es valorarà en

el 10% restant de la nota d'avaluació contínua.

- Prova final (50% de la nota).

METODOLOGIA:

La docència s'impartirà en format seminari, que combinarà l'exposició teòrica

amb la participació dels i les estudiants. Per a cada sessió, s'assignarà una

lectura obligatòria. Així mateix, es realitzaran dos casos pràctics al llarg del curs

com a activitat avaluable.


TEMA 1: La Unió Europea. Aspectes generals.


80

- H. ZIMMERMANN y A. DÜR, “The European Union: Success of Failure”, en H.

ZIMMERMANN y A. DÜR ZIMMERMANN, Key controversies in European

integration, 2nd ed., London: Palgrave Macmillan, 2016.

TEMA 2: El Parlament Europeu.


- S. HIX y B. HØYLAND, “Legislative Politics”, en S. HIX y B. HØYLAND, The Political

System of the European Union, 3rd ed., London: Palgrave Macmillan, 2011.

TEMA 3: El Consell Europeu i el Consell.


- S. HIX y B. HØYLAND, “Executive Politics”, en S. HIX y B. HØYLAND, The Political

System of the European Union, 3rd ed., London: Palgrave Macmillan, 2011, pàg.

23-34.

TEMA 4: La Comissió Europea


- S. HIX y B. HØYLAND, “Executive Politics”, en S. HIX y B. HØYLAND, The Political

System of the European Union, 3rd ed., London: Palgrave Macmillan, 2011, pàg.

34-48.

TEMA 5: Sessió pràctica: El procés d'adopció de decisions.

TEMA 6: The European Central Bank and the economic government of the

Union. (en anglès).

TEMA 7: L'ordenament jurídic de la Unió Europea.

Lectura obligatòria: J. BAQUERO CRUZ, “Law after Auschwitz”, en J. BAQUERO

CRUZ, What's left of the law of integration?: Decay and resistance in European

Union, 1st ed., Oxford: Oxford University Press, 2018.

81

TEMA 8: El Tribunal de Justícia de la Unió Europea.


- S. HIX y B. HØYLAND, “Judicial Politics and the European Court of Justice”, en

S. HIX y B. HØYLAND, The Political System of the European Union, 3rd ed.,

London: Palgrave Macmillan, 2011.

TEMA 9: Sessió pràctica: L'aplicació del dret de la Unió.

TEMA 10: L'Administració de la Unió i l'Estatut i el contenciós de la Funció

Pública europea (en anglès).

TEMA 11: Els desafiaments actuals al futur de la Unió (1): el respecte a l'Estat de

Dret i la democràcia en els Estats membres.


- J. W. Müller, “Should the EU Protect Democracy and the Rule of Law inside

Member States?”, European Law Journal, Vol. 21, No. 2, March 2015, pàg. 141–

160.

TEMA 12: Els desafiaments actuals al futur de la Unió (2): el Brexit i l'horitzó

d'ampliació.


- B. ROSAMOND, "Brexit and the problem of European disintegration", Journal of

Contemporary European Research, 2016, vol. 12, no. 4.


- ALCAIDE FERNANDEZ, J. (coord.), Curso de Derecho de la Unión

Europea, Tecnos, Madrid, 2014

- ABELLÁN HONRUBIA, V.; VILÀ COSTA, B. (dir): Lecciones de Derecho

Comunitario Europeo, Ariel Derecho, Barcelona, 6 ª ed., 2011.

82

- BORCHARDT, K., El ABC del Derecho de la Unión Europea, Bruselas:

OPOCE, 2018.

- HIX, S. and HØYLAND, B., The Political System of the European Union, 3rd

ed., London: Palgrave Macmillan, 2011.

- MANGAS MARTÍN, A.; LIÑÁN NOGUERAS, D.J., Instituciones y Derecho de

la Unión Europea, Tecnos, Madrid, 2016.

- ORTEGA GÓMEZ, M., La Comisión Europea y el gobierno de la Unión,

Marcial Pons, 2013.

- SARMIENTO, D., Derecho de la Unión Europea, Madrid, Marcial Pons,

2018.

- ZIMMERMANN, H. and DÜR, A. Key controversies in European integration,

2nd ed., London: Palgrave Macmillan, 2016.

- Textos: Tratado de la Unión europea, Tratado de Funcionamiento y otros

actos básicos de la Unión europea, Ed. Tecnos, 2016.

https://publications.europa.eu/es/publication-detail/-/publication/5d4f8cde-de25-11e7-a506-01aa75ed71a1

83

Institucions per al Manteniment de la Pau i la

Seguretat

Assignatura: Institucions per al Manteniment de la Pau i la Seguretat.

Idioma: Castellà.

Crèdits: 3 ECTS.

OBJECTIUS DE LOBJETIVOS DE LA ASIGNATURA:

La pau i la seguretat són valors fonamentals de la Comunitat internacional. El

seu progressiu reconeixement i protecció jurídica han modificat

qualitativament el propi Dret internacional. L'objectiu del curs és examinar el

conjunt de principis, regles i institucions que existeixen en l'ordenament jurídic

internacional actual per a aconseguir aquest objectiu i per a donar resposta a

les noves necessitats en matèria de seguretat que existeixen en la Comunitat

internacional.

Per a això s'examinen, en primer lloc, les normes i institucions que tenen per

objecte prevenir i evitar la possibilitat de situacions que posen en perill la pau i

seguretat internacionals: els mitjans de solució de diferències i les normes

relatives a la limitació i reducció d'armaments.

En segon lloc, s'analitzen també la norma general de prohibició de l'ús de la

força i les seves excepcions, el sistema de seguretat col·lectiva de les Nacions

Unides i la seva evolució en la postguerra freda, el paper de les Operacions de

Manteniment de la Pau i dels organismes regionals de seguretat.

En tercer lloc, és aborda l'estudi de nous problemes i perspectives que es

plantegen en aquest àmbit derivats de noves necessitats en matèria de

manteniment de la pau i de protecció d'altres valors fonamentals de la

84

Comunitat internacional, de les noves amenaces com el terrorisme i els actors

no estatals o bé de la utilització de nous tipus de conflictes (els híbrids, els

electrònics) o d'armes (com els drons armats), i de nous enfocaments al tema,

com és el cas de la perspectiva de gènere.

COMPETÈNCIES:

• Conèixer i saber aplicar les nocions i principis bàsics relatius a les

institucions internacionals pel manteniment de la pau i la seguretat

internacional

• Capacitació en l'àmbit de la sostenibilitat, de la responsabilitat

individual i el lideratge, dels valors i drets fonamentals, especialment la igualtat

entre homes i dones, la cultura de la pau i de l'Estat de Dret i la democràcia.


Els alumnes seran avaluats en funció de la seva participació en els seminaris,

dels treballs escrits i de l'examen final de l'assignatura.

La qualificació final de l'assignatura serà el resultat de la participació dels

alumnes en les classes (10%), de les presentacions realitzades en els seminaris i

els treballs escrits presentats (40%) i d'un examen final (50%).

La participació dels alumnes en les classes, en els seminaris i la realització dels

treballs seran avaluats de manera contínua i global i quedarà concretada en

una nota final del trimestre que tindrà un valor del 50% de la qualificació final

de l'assignatura.

L'avaluació del contingut teòric de l'assignatura es farà mitjançant una prova

final.

85

METODOLOGIA:

Aquesta assignatura s'estructura principalment a través d'activitats presencials

organitzades sobre sessions teòriques i seminaris.

Les sessions teòriques s'imparteixen a través de l'explicació del professor sobre

el contingut del tema, oferint també orientacions metodològiques per al

desenvolupament dels continguts per part dels alumnes.

Les sessions de seminari serviran per a aprofundir en aspectes concrets dels

temes tractats a través del debat i la resolució de qüestions suscitades pels

textos que s'indiquen en el programa i que els alumnes hauran d'haver

preparat amb anterioritat a cada sessió.


TEMA 1: El principi de prohibició de l'amenaça i l'ús de la força.

Introducció. La solució pacífica de les controvèrsies internacionals. La

prohibició de l'amenaça i de l'ús de la força: a) Contingut; b) Naturalesa de la

norma. Les excepcions a la prohibició de l'ús de la força: la legítima defensa:

a) Noció d'atac armat; b) Requisits; c) Legítima defensa col·lectiva.

Lectures:

- O. CASANOVAS y Á. J. RODRIGO, “El mantenimiento de la paz" en:

Compendio de Derecho internacional público, 7ª ed. Madrid, Tecnos, 2018,

pàg. 413-432.

- D. BETHELEHEM, “Self-DefenseAgainst an Imminent or Actual Armed Attack by

Non-state Actors”, AJIL, 2012, vol. 106, pàg. 770-777.

- Á. J. RODRIGO, "Between traditional rules and new practices: Spanish practice

with regard the use of armed force (1990-2015)", Spanish Yearbook of

International Law, (2015), Vol. 19, pàg. 329-345.

86

Tema 2: El sistema de seguretat col·lectiva de les Nacions Unides

La centralització de l'ús de la força en les relacions internacionals. La seguretat

col·lectiva i les Nacions Unides. L'acció de les Nacions Unides en casos

d'amenaces a la pau, de trencaments de la pau i d'actes d'agressió: a)

Mesures que pot adoptar el Consell de Seguretat; b) L'aplicació de les mesures

coercitives; c) L'evolució del sistema de seguretat col·lectiva per mitjà de la

pràctica institucional.


- S. Torrecuadrada, “La expansión de las funciones del Consejo De Seguridad

de Naciones Unidas. Problemas y posibles soluciones”. Anuario Mexicano de

Derecho Internacional, 2012, Vol. XII, pàg 365-406.

Lectures optatives:

- O. CASANOVAS y Á. J. RODRIGO, “La seguridad colectiva" en: Compendio

de Derecho internacional público, 7ª ed. Madrid, Tecnos, 2018, pàg. 433-456.

Tema 3: Les Operacions de Manteniment de la Pau

Introducció. Evolució històrica de les Operacions de Manteniment de la Pau. El

consentiment de l'Estat receptor. La imparcialitat. El no recurs per força

armada.


- J. CARDONA, “Las Operaciones de Mantenimiento de la Paz de las Naciones

Unidas: ¿hacia una revisión de sus principios fundamentales?, Cursos

Euromediterráneos Bancaja de Derecho Internacional, 2002, Vol. VI, pàg. 759-

851.

Tema 4: Els sistemes regionals de seguretat: l'OTAN

Introducció. Els acords regionals de seguretat. L'OTAN


http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1870-46542012000100011

http://www.scielo.org.mx/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S1870-46542012000100011

87

- R. A. FALK, "Kosovo, world order, and the future of international law”,

American Journal of International Law 93.4 (1999): 847-857.

Lectures optatives:

- S. M. WALT, “NATO Isn’t What You Think It Is”, Foreign Policy, July 26 (2018).

-M. PARDO, "Política de Seguridad y Defensa de la UE: relaciones con la OTAN."

Política (2018).

Tema 5: Sessió pràctica. Les sancions del Consell de Seguretat i la protecció

dels drets humans

Introducció. Les sancions del Consell de Seguretat. Les sancions selectives i els

drets humans.


- L. HINOJOSA, “Las sanciones del Consejo de Seguridad contra Al-Qaida y los

talibanes: ¿son realmente inteligentes?, REDI, vol. LVIII, Nº 2, 2006, pàg. 737-770.

Tema 6: El Dret internacional humanitari

Noció, naturalesa, codificació i àmbit d'aplicació del DIH. Els principis del DIH.

La distinció entre objectius militars i béns de caràcter civil. Els mètodes i mitjans

de combat prohibits. Noció de combatent. L'estatut jurídic de presoner de

guerra. Noció de població civil. Normes de protecció general i normes de

protecció especial. El desafiament dels actors no estatals.


- D. GARCIA, "Humanitarian security regimes", International Affairs, 91, no. 1

(2015): 55-75.

88

Lectures optatives:

- O. CASANOVAS y Á. J. RODRIGO, Compendio de Derecho internacional

público, 7ª ed., Madrid, Tecnos, 2018, pàg. 484-501.

- Opinión consultiva de la CIJ sobre la legalidad del uso de las armas

nucleares, de 8 de julio 1996.

- L. AXWORTHY, “Human security and global governance: putting people first”,

Global governance, 7, (2001): 19-32.

Tema 7: La responsabilitat de protegir

Introducció. La responsabilitat de protegir com un component de la

transformació de l'ordre internacional. Evolució i definicions. La regulació

actual en el Dret internacional. Implicacions normatives i pràctiques.


- C. GARCÍA y P. PAREJA, "La inspiración cosmopolita de la responsabilidad de

proteger: Construcción normativa y disensos", en C. García (ed.), La tensión



Lectures optatives:

-Informe de la Comissió Internacional sobre Sobirania i no intervenció, La

responsabilitat de protegir (http://www.iciss.ca/pdf/commission-Report.pdf)

- M. ZENKO, “Responsibility to Protect?”, Foreign Policy, 17 de septiembre (2013).

Tema 8: Ús de la força i els actors no estatals

Introducció. Les guerres híbrides. L'ús de la força contra els actors no estatals:

a) La concepció tradicional de la legítima defensa; b) L'Estat hoste; c) El test

'unwillingorunable'. L'ús de la força pels actors no estatals.


- E. LÓPEZ-JACOISTE, "Las guerras híbridas y a la luz del Derecho internacional",

IEEE, Documento de trabajo 3/2015, pàg. 1-26.

http://www.iciss.ca/pdf/commission-Report.pdf

89

Lectures optatives:

- P. STARSKI, "Right to self-defence, attribution and the non-state actor- Birth of

the 'unable or unwilling' standard?", Heidelberg Journal of International Law,

2015, Vol. 75, Nº 3, pàg. 455-501.

- O. CORTEN, "The 'Unwilling or Unable' Test: Has it Been, and Could it be,

Accepted", Leiden Journal of International Law, 2016, Nº 2, pàg. 777-799.

Tema 9: La perspectiva de gènere en el manteniment de la pau i seguretat

internacional

Introducció. La resolució 1325 del Consell de Seguretat sobre dones, pau i

seguretat. La participació femenina en la intervenció post-conflicte. La

transversalització de la perspectiva de gènere en l'àmbit de la seguretat.


- R. VANYÓ, El horizonte 1325 en Derecho internacional: Cartografía del

postconflicto en perspectiva de género, Pamplona, Aranzadi, 2016.

Tema 10: El terrorisme internacional

Introducció. El terrorisme en el marc del Dret Internacional: a) La noció de

terrorisme internacional; b) Terrorisme i Dret Internacional Humanitari; c) El

terrorisme com a crim de lesa humanitat i crim de guerra.


- P. PAREJA, "El nuevo terrorismo internacional: Características, factores

explicativos y exigencias", en C. García y Á.J. Rodrigo (eds.), La seguridad

comprometida. Nuevos desafíos, amenazas y conflictos armados, Madrid,

Tecnos, 2008, pàg. 57-69.

Lectures optatives:

- H. OWADA, Terrorismo internacional y Estado de Derecho, Real Instituto

Elcano, 7 de julio de 2009.

- A. MARTINI, "Terrorismo: un enfoque crítico", Relaciones Internacionales,

Número 28, Febrero 2015 - Mayo 2015 (2015).

https://www.zaoerv.de/75_2015/75_2015_3_a_455_502.pdf

https://www.zaoerv.de/75_2015/75_2015_3_a_455_502.pdf

http://cdi.ulb.ac.be/wp-content/uploads/2012/12/OC-Leiden.pdf

http://cdi.ulb.ac.be/wp-content/uploads/2012/12/OC-Leiden.pdf

http://www.realinstitutoelcano.org/wps/portal/rielcano/Imprimir?WCM_GLOBAL_CONTEXT=/elcano/Elcano_es/Zonas_es/00040

https://repositorio.uam.es/bitstream/handle/10486/677185/RI_28_11.pdf?sequence=1

90

Tema 11: Els Sistemes de Defensa contra UAS (unmanned aerial systems), en

particular drons, a la llum del Dret Internacional

Introducció. Els drons armats: Conseqüències. El marc jurídic aplicable als drons

armats. Els drons armats en el ius ad bellum i en el ius in bell.


- O. CASANOVAS, "El empleo de drones armados: una encrucijada normativa",

Anuario Español de Derecho Internacional, 2018, vol. 34, pàg. 463-480.

Lectura optativa:

- C. GUTIÉRREZ y M. J. CERVELL. “Sistema de armas autónomas, drones y

Derecho internacional”, Revista del IEEE, 2013, nº 2, pàg. 27-57

Tema 12: La ciberseguretat global

Introducció. Els reptes de la ciberseguretat global. El ius ad bellum

electronicum: La ciberguerra. Els desafiaments de la ciberguerra a les normes

tradicionals sobre l'ús de la força.


- M. FINNEMORE y D. H. HOLLIS, "Constructing Norms for Global Cybersecurity",

American Journal of International Law, 2016, vol. 110, Nº 3, pàg. 425-479.

Lectura optativa:

- J. DÖGE, "Cyber Warfare. Challenges for the Applicability of the Traditional

Laws of War Regime", Archiv des Völkerrechts, 2010, vol. 48, Nº 4, pàg. 486-501.


- CASANOVAS, O; RODRIGO Á. J. Compendio de Derecho Internacional

Público, 8ª ed., Madrid, Tecnos, 2019.

- DETTER. I; The Law of War. 3ª edición, Oxford University Press, 2014.

- Franck, Th., Recourse to Force. State Action against Threats and Armed

Attacks. Hersch Lauterpacht Memorial Lectures, Cambridge, Cambridge


- GARCÍA, C. y RODRIGO, Á.J. (eds.), La seguridad comprometida.

Nuevos desafíos, amenazas y conflictos armados, Madrid, Tecnos, 2008.

https://www.iilj.org/wp-content/uploads/2017/01/Finnemore-Hollis-Constructing-Norms-for-Global-Cybersecurity.pdf

91

- GRAY, C., International Law and the Use of Force (Foundations of Public

International Law), 3º ed., Oxford University Press, 2008.

- ORAKHELASHVILI, O, Collective Security, Oxford, Oxford University Press,

2011.

- WELLER. M (ed.), The Oxford Handbook of Use of Force in International

Law, Oxford, Oxford University Press, 2015.

TEXTOS LEGALS

- CASANOVAS, Oriol – RODRIGO, Ángel J., Casos y textos de Derecho

internacional público, 7ª ed., Tecnos, Madrid, 2016.

- - Conveni de la Haia per a l'arranjament pacífic dels conflictes

internacionals 1907.

- - I. Conveni de Ginebra per a alleujar la sort que corren els ferits i els

malalts de les forces armades en campanya, 1949.

- - II. Conveni de Ginebra per a alleujar la sort que corren els ferits,

els malalts i els nàufrags de les forces armades en la mar, 1949.

- - III. Conveni de Ginebra relatiu al tracte degut als presoners de

guerra, 1949IV. Conveni de Ginebra relatiu a la protecció deguda a les

persones civils en temps de guerra, 1949.

- - Protocol I addicional als Convenis de Ginebra de 1949 relatiu a la

protecció de les víctimes dels conflictes armats internacionals, 1977.

- - Protocol II addicional als Convenis de Ginebra de 1949 relatiu a la

protecció de les víctimes dels conflictes armats sense caràcter

internacional, 1977.

92

Skills I i II Assignatura: Skills I i II

Idioma: castellà (75%) i anglès (25%).

Crèdits: 6 ECTS.

OBJECTIUS DE L’ASSGINATURA:

Reforçar les habilitats de negociació, argumentació i oratòria, així com de

lideratge a fi de complementar els coneixements acadèmics del Màster. Fer

front als diferents desafiaments laborals i personals que es troben en la vida

professional, requereix d'una preparació en capacitats personals que no solen

ensenyar-se avui dia en els primers cicles universitaris. Cada vegada és més

necessari formar professionals amb aquestes habilitats, capaces de manejar

situacions de conflicte, de negociar acords de tota mena, d'expressar-se de

manera correcta tant oralment com per escrit, de comunicar idees i saber

convèncer i al seu torn escoltar a l'altre, etc. Es pretén oferir una sèrie de

matèries impartides per especialistes destacats, que aportaran sempre una

visió pràctica i participativa de l'assignatura.

En el context d'aquesta assignatura, a més, tindran lloc dues simulacions

l'objectiu de les quals és conformar un espai de treball en el qual els estudiants

puguin posar en pràctica els coneixements i habilitats adquirits al llarg de

Màster, en particular aquells referits a la negociació, l'argumentació, l'oratòria,

el lideratge i el treball cooperatiu.

COMPETÈNCIES:

• Aconseguir eines de lideratge i gestió pública.

• Conèixer i aplicar tècniques de responsabilitat individual.

93

• Conèixer i aplicar tècniques de negociació internacional en l'àmbit

públic i privat.

• Conèixer i aplicar tècniques d'exposició i defensa d'arguments en els

diferents idiomes de docència.


L'avaluació d'aquesta assignatura comprendrà la participació en classe, els

casos pràctics (en cas que n'hi hagi), la simulació consistent en una

negociació i la simulació d'un judici.

L'avaluació de la simulació – negociació es realitzarà sobre la base del treball i

les activitats desenvolupades al llarg de les sessions previstes, incloent exercicis

proposats pel professor, documents escrits, presentacions orals i interacció amb

la resta dels participants. Específicament, s'utilitzaran com a criteris orientatius:

la preparació adequada dels rols assumits i les posicions defensades; la

pertinència i rellevància dels documents elaborats per a cada fase de la

simulació; la qualitat oratòria i argumentativa de les presentacions orals

realitzades; la coordinació del treball en grup, tant en el pla estratègic com

tàctic; i l'habilitat negociadora desplegada en cadascuna de les sessions.

L'avaluació de la simulació – judici es realitzarà sobre la base del treball i les

activitats desenvolupades al llarg de les quatre sessions previstes, incloent els

documents escrits, presentacions orals i interacció amb la resta de participants.

Específicament, s'utilitzaran com a criteris orientatius: la preparació adequada

dels rols assumits i les posicions defensades; la pertinència i rellevància dels

documents elaborats per a cada simulació; la qualitat oratòria i argumentativa

de les presentacions orals realitzades; la coordinació del treball en grup.

Concretament, els percentatges de l'avaluació es distribueixen de la següent

manera:

- Simulació negociació (45%)

- Simulació judici (45%)

- Participació/assistència a classe i casos pràctics (10%)

94

METODOLOGIA:

Aquesta assignatura combinarà classes teòriques amb conferències i tallers

més pràctics, complementat amb una simulació sobre el contingut de la

totalitat del Màster. Seguint les indicacions del professor, la simulació

s'articularà a partir de l'assumpció de rols per part dels estudiants, que

desenvoluparan negociacions encaminades a consensuar un instrument jurídic

vinculant per a la protecció i ús sostenible de la diversitat biològica marina en

àrees fora de la jurisdicció nacional. La preparació de cadascuna de les

sessions de la simulació requerirà una preparació prèvia consistent en la

lectura de materials, en la cerca d'informació que permeti assumir i defensar

els rols assignats, així com en la planificació detallada de la següent sessió de

simulació prevista.


SESSIÓ sobre “Eines per al Treball Final de Màster (TFM)”

A) ACCÉS Al MÓN LABORAL

SESSIÓ sobre “Curriculum vitae i carta de motivació”

SESSIÓ sobre “Diplomàcia Digital: Eines

SESSIÓ sobre “Access to International Organizations: Panell Interviews”

SESSIÓ sobre “Com preparar un aplicatiu i els processos de selecció per a

Nacions Unides”

SESSIÓ sobre “Interview for the private sector”

95

B) LIDERATGE

SESSIONS sobre “Lideratge”

1. La direcció de persones, per què és important dirigir persones?

Aproximacions possibles a l'exercici de la direcció de persones i l'acció

directiva.

2. La rellevància de la gestió de persones per a l'obtenció de resultats

organitzatius.

3. L'aportació de les persones i els processos de vinculació formal i emocional a

l'organització. Competències, compromís i resultats.

4. Gestió de l'aportació de les persones, avaluació de l'aportació i estratègies

de reconeixement i compensació.

5. La visió estratègica de la gestió de persones. Síntesi i recapitulació.

C) ORATÒRIA

SESSIÓ sobre “Argumentació Jurídica”

SESSIONS sobre “English languagediscourse techniques for effective diplomatic

communication”

D) NEGOCIACIÓ

SESSIONS sobre “Negotiation of peace agreements”

E) SIMULACIÓ “Negociació d'un instrument jurídic vinculant per a la protecció i

ús sostenible de la diversitat biològica marina en àrees fora de la jurisdicció

nacional”:

96

El 18 de gener de 2018, l'Assemblea General va convocar a una conferència

intergovernamental (A/CAP DE BESTIAR/72/249), sota els auspicis de les Nacions

Unides, a fi d'examinar les recomanacions del Comitè Preparatori (A/CAP DE

BESTIAR/69/292) sobre els elements del text d'un instrument internacional

jurídicament vinculant en el marc de la CNUDM relatiu a la conservació i l'ús

sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la


L'objectiu de la conferència és redactar l'esborrany d'una convenció, amb la

intenció de que pugui ser adoptada com a instrument vinculant al més aviat

possible. En les negociacions es tractaran temes relatius a la conservació i l'ús

sostenible de la diversitat biològica marina de les zones situades fora de la

jurisdicció nacional, la creació de capacitat i la transferència de tecnologia

marina.

Sessió 1: Presentació, assignació de rols i condicions bàsiques per al

desenvolupament de la simulació.

Sessió 2: Sessió inaugural (oficialment segona sessió), ronda de negociacions

sobre temes 1 i 2.

Sessió 3: Sessió de negociació sobre temes 2(continuació) i 3.

Sessió 4: Sessió de negociacions finals, clausura de la conferència i balanç de

la simulació.

F) SIMULACIÓ de procediments judicials internacionals:

Sessió 1 (2 hores). Presentació, assignació de rols i condicions bàsiques per al

desenvolupament de la simulació.

Sessió 2 (4 hores). Sessió inaugural i ronda 1 de simulacions.

Sessió 3 (4 hores) Ronda 2 de simulacions

Sessió 4 (4 hores): Ronda 3 de simulacions.

97

BIBLIOGRAFIA INTRODUCTÒRIA PER A LA SIMULACIÓ:

United Nations, The Conservation and Sustainable Use of Marine Biological

Diversity of Areas Beyond National Jurisdiction: A Technical Abstract of The

First Global Integrated Marine Assessment, 2017.

Division for Ocean Affairs and the Law of the Sea, Marine biological diversity

of areas beyond national jurisdiction: Legal and policy framework

Jeff A. Ardron; Rosemary Rayfuse; Kristina Gjerde, RobinWarner, “The

sustainable use and conservation of biodiversity in ABNJ: What can be

achieved using existing international agreements?” Marine Policy, Vol 49,

2014), pàg. 98–108

Identifying new pathways for ocean governance: The role of legal principles

in areas beyond national jurisdiction, Marine Policy, Vol 49, 2014), pàg. 118-

126.

Robert Blasiak; Jeremy Pittman; Nobuyuki Yagi, and Hiroaki Sugino,

“Negotiating the Use of Biodiversity in Marine Areas beyond National

Jurisdiction”, Frontiers in Marine Science, 11 November 2016.

Kristina M. Gjerde; et. Alt., “Protecting Earth’s last conservation frontier:

scientific, management and legal priorities for MPAs beyond national

boundaries”, Aquatic Conservation: Marine and Freshwater Ecosystems, Vol

26 (Suppl. 2), 2016, pàg. 45-60.

Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals

Documents

Transcript of Màster en Diplomàcia i Organitzacions Internacionals