Màster Universitari en Gestió i Valoració Urbana

Màster Universitari en Gestió i Valoració Urbana

T e s i

L’ l ió bi t l d l l di t b í ti d L’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques: aportacions per a un urbanisme més sostenible a Catalunya

Josep Maria Torrents Abad, arquitecte

Director: Xavier Carceller Roqué, Dr. Arquitecte

Barcelona, 16 de setembre de 2009

Màster Universitari en Gestió i Valoració Urbana

T e s i

O B J E C T I U S I M E T O D O L O G I A

M A R C D E R E F E R È N C I A

A R E I S O S T E N I B I L I T A T

E S T U D I D E C A S O S

E N Q U E S T AE N Q U E S T A

C O N C L U S I O N S

L’avaluació ambiental dels plans directors urbanístics de les àrees residencials estratègiques: aportacions per a un urbanisme més sostenible a Catalunya


Objectius i metodologia Estudi de casosMarc de referència Enquesta ConclusionsARE i sostenibilitat

Objectiu principal:

Identificar i sintetitzar les aportacions dels plans directors urbanístics de les à è éàrees residencials estratègiques per a un urbanisme ambientalment més sostenible a Catalunya.

Objectius específics:

a) Identificar i analitzar els aspectes clau de context que condicionen el a) Identificar i analitzar els aspectes clau de context que condicionen el planejament de les ARE des del punt de vista de la sostenibilitat.

b) Analitzar i valorar el procés d’avaluació ambiental seguit pels plans di t d l AREdirectors de les ARE.

c) Recollir i analitzar el know-how en sostenibilitat aplicada al planejament urbanístic en el cas de les ARE.

d) Sintetitzar els criteris i mesures ambientals aplicables a tots els nous desenvolupaments urbanístics residencials, i identificar aquelles pràctiques urbanístiques que més s’adiuen a processos de planificació sostenible.q q p p



Objectiu Tasca Font informació

a A. Anàlisi del marc de referènciai. teòric i conceptual:

- Bibliografia- Legislació

ó- Desenvolupament sostenible- Urbanisme i sostenibilitat- Avaluació de la sostenibilitat de la planificació- Avaluació ambiental estratègica

- Documentació de les ARE (INCASOL i DPTOP)

Avaluació ambiental estratègicaii. socioeconòmic:

- Pacte nacional per a l’habitatge (2007-2016)- Pla territorial sectorial d’Habitatge- L’actual crisi econòmica

iii. legal:- Legislació en matèria de sòl- Legislació urbanísticaLegislació urbanística- Legislació en matèria d’habitatge- Legislació en matèria d’avaluació ambiental

B. Síntesi de la gestació i planificació de les ARE:i. tramitació i desenvolupamentii. continguts dels plans directors urbanísticsiii elaboració de resum de dades significativesiii. elaboració de resum de dades significatives



Objectiu Tasca Font informació

b C. Anàlisi i valoració del procés d’avaluació ambiental seguit en els plans directors urbanístics de les ARE i comparativa amb processos d’avaluació d’altre planejament urbanístic general

-Documents relatius a l’avaluació d altre planejament urbanístic general l avaluació ambiental dels PDU de les ARE -Informes diversos inclosos als

c D. Anàlisi de l’experiència d’aplicació de criteris de sostenibilitat en els plans directors urbanístics de les ARE: estudi de casos inclosos als

expedients dels plans- Planejament urbanístic (RPUC)

- PDU de les ARE del Baix Llobregat- Inundabilitat: ARE de Les- Riscos químics: PDU de les ARE del Camp de Tarragona

Q lit t ú ti PDU d l ARE d l B l è urbanístic (RPUC)- Qualitat acústica: PDU de les ARE del Barcelonès- Visió integrada de la sostenibilitat: ARE de Vallbona

b i c E Enquesta als responsables de l’avaluació ambiental de les ARE (redactors -Responsables b i c E. Enquesta als responsables de l avaluació ambiental de les ARE (redactors dels plans i consultors ambientals dels plans)

-Responsables dels PDU de les ARE- Consultors ambientalsambientals

d F. Identificació i síntesi de les aportacions de l’experiència de planificació de les ARE. Elaboració de proposta de pràctiques urbanístiques per a un urbanisme més sostenible a Catalunya



Sarriguren (Pamplona)Valdespartera (Saragossa)Santa Bárbara (Sevilla)Trinitat Nova (Barcelona)

El cas particular dels “ECO-TOWNS”

(Anglaterra)Trinitat Nova (Barcelona)...

Krongsberg (Hannover)Vauban (Freiburg)Südstadt (Tübingen)Südstadt (Tübingen)Bo-01 (Malmö)Viikki (Helsinki)...

Experiències de planificacióresidencial “sostenible”,

“ecobarris”, “ecociutats”...


Criteris ambientals i de sostenibilitat per a la planificació urbanística (I)


Criteris ambientals i de sostenibilitat per a la planificació urbanística (I)

“Un Vitruvio ecológico. Principios y práctica del proyecto arquitectónico sostenible” (2007)

“Try it this way: Checklist on Sustainable Urban Development”, European Council of Spatial Planners(2003)

Proyecto ECOCITY.

Manual para el diseño de ecociudades en Europa (2008)


Criteris ambientals i de sostenibilitat per a la planificació urbanística (II)


Estudi de criteris ambientals pera la redacció del planejament

urbanístic

Criteris ambientals i de sostenibilitat per a la planificació urbanística (II)

“Construir Ciudad en la periferia. Criterios de diseño para áreas residenciales sostenibles” (2007),

R. López de Lucio

Abril 2003

“Directrius per al desenvolupament urbanístic sostenible” (2004), encarregades pel DPTOP

“Manual para la redacción de planeamiento urbanístico con criterios de sostenibilidad” (2005), encarregat pel Govern del País Basc

Treballs desenvolupats pel CPSV, 2003-2006

p p ( ) g p


Avaluació de la sostenibilitat de la planificació


“Plan Especial de Indicadores de Sostenibilidad Ambiental de la Actividad Urbanística de Sevilla” (2007), elaborat per l’Agència d’Ecologia Urbana de Barcelona

Avaluació de la sostenibilitat de la planificació

l Agència d Ecologia Urbana de Barcelona

Sustainability Value Map (Chris Butters, NABU – Associació d’arquitectes noruecs per a la sostenibilitat)


Avaluació ambiental estratègica


Avaluació ambiental estratègica

Avaluació ambiental a Catalunya:

Directiva 2001/42/CE del Parlament Europeu i del Consell, de 27 de juny de 2001, relativa a l’avaluació dels efectes de

determinats plans i programes en el medi ambient

Llei 9/2006 de 28 d’abril sobre avaluació dels efectesLlei 9/2006, de 28 d abril, sobre avaluació dels efectes

de determinats plans i programes en el medi ambient

Llei 6/2009, de 28 d’abril,

d’avaluació ambiental de plans i programes

Introducció en la legislació urbanística catalana:

- Llei d’urbanisme (Decret legislatiu 1/2005)

- Reglament de la Llei (Decret 305/2006)


Objectius i metodologia Estudi de casosMarc de referència Enquesta Conclusions

E t tè i d l

ARE i sostenibilitat

Estratègies del

PLA TERRITORIAL SECTORIAL D’HABITATGE:

1- Actuacions sobre el parc d'habitatges

2- Actuacions sobre el sòl urbanitzat2 Actuacions sobre el sòl urbanitzat

3- Actuacions en sòls urbanitzables

4- Accions singulars

4.1 Programa de les Àrees Residencials E t tè iEstratègiques

4.2 Programa de formació i ampliació de Patrimonis Públics de Sòl i Habitatge



Decret Llei 1/2007

Acord d’inici dels plans directors urbanístics

+

Document d’Objectius i propòsits generals

(febrer 2008)

Plans directors urbanístics



Característiques principals:

• Integració urbana: les ARE s’hauran d’emplaçar en municipis amb capacitat per a constituir-se en nuclis vertebradors del territori, en continuïtat amb el teixit urbà existent o previst, amb una bona accessibilitat a la xarxa de transport públic i el subministrament d’aigua garantit.p p g g

• Densitat i protecció pública: la densitat mitjana mínima del sector serà de 50 habitatges per hectàrea, dels quals un mínim del 50% seran de protecció pública.

• Equipaments i serveis: es preveurà una dotació suficient de sòl per a espais lliures i equipaments, així com la prestació idònia dels serveis necessària per a la població que hi residirà.

• Sostenibilitat: es garantirà la integració en el medi, l’eficiència energètica, l’estalvi en el consum d’aigua i el tractament de residus, amb especial atenció a la utilització d’energies renovables.

ó ó• Planificació detallada: amb la redacció dels PDU de les ARE es delimitaran els sectors urbanitzables sobre els quals es desenvoluparan els respectius plans parcials arribant al detall de projectar les obres d’urbanització bàsica.

• Cessió de l’aprofitament: la formulació de les ARE permetrà la cessió per part dels propietaris de fins a un 15% de p p p p p p %l’aprofitament urbanístic del sòl que podrà ser destinat a la construcció dels equipaments necessaris que, en tot cas, s’hauran de dur a terme simultàniament amb la urbanització de l’àrea i la construcció dels habitatges.

• Participació municipal: el desenvolupament d’aquests sectors serà impulsat a través de consorcis integrats per • Participació municipal: el desenvolupament d aquests sectors serà impulsat a través de consorcis integrats per l’Institut Català del Sòl i els mateixos ajuntaments. Els consorcis podran impulsar directament la urbanització dels sectors o bé conveniar la seva gestió amb privats, cooperatives o altres.



Principis bàsics recollits en el Plec de recomanacions per a l’ordenació de les ARE:

• Diversitat: en els usos i activitats,

en els habitatges,

en la definició i tipologia de la xarxa de carrers,

en les illes i les arquitectures,q

en els equipaments i dotacions públics,

en la composició social.

• Identitat: en la definició d’un espai central o de referència,

en la qualitat del carrer,

en la integració del paisatge i el patrimonien la integració del paisatge i el patrimoni.

• Sostenibilitat: en la mobilitat,

en la gestió del cicle de l’aiguaen la gestió del cicle de l’aigua,

en la gestió i producció de l’energia,

en la gestió del tractament de residus urbans,

en la qualitat ambiental i atmosfèrica.


[ Pl Di t U b í ti ARE ( l i l/ l ill b ) P j t U b it ió ]


[ Pla Director Urbanístic + ARE ( pla parcial/pla millora urbana) + Projecte Urbanització ]

Resultat:

integració dels aspectes ambientals

en memòria, plànols, bases econòmiques, Instrument:

avaluació ambiental en memòria, plànols, bases econòmiques, normativa, estudis, projectes d’urbanització...

avaluació ambiental



Continguts destacats:Continguts destacats:

Anàlisi de sensibilitat ambiental

Programa energètic de les ARE

Indicadors i paràmetres d’avaluació

Programa de seguiment ambientalg g

Normativa ambiental



SÒL URBÀ 24 % de les ARE = 10,73 % superfície

SÒL URBANITZABLE 61 % de les ARE = 63,33 % superfície

SÒL NO URBANITZABLE 15 % de les ARE = 22,93 % superfície

ARE Front Riu Besòs 1,15 ha 120 habitatges

^ ^ ^

ARE Passeig Nord (Reus) 105,84 ha 5.769 habitatges, p g ( ) , g



ARE La Façana

ARE Eixample Sud ARE Eixample Sud



ARE “Gua I i II” – LES(aprovació inicial)



ARE “Gua I i II” – LES(aprovació provisional)



ARE “La Canaleta” – VILA-SECA(aprovació provisional)



ARE “Sant Crist” BADALONAARE “Sant Crist” – BADALONA

ARE “Eixample Sud” – EL PRAT DE LLOBREGAT



ARE “Vallbona” – BARCELONAECOBARRI (aprovació inicial)

Ajuntament de Barcelona



─ Creieu que el cas de les ARE suposa, en general, un avanç en la integració dels criteris ambientals en el planejament urbanístic? En quin sentit?

Objectiu:

Recollir l’opinió crítica directament dels responsables de l’avaluació ambiental dels PDU de les ARE

─ En relació a la participació dels diferents agents implicats en el procés (òrgan ambiental, promotor, redactors, consultors, administracions públiques afectades i públic interessat) quins creieu que han estat els punts forts i els

Destinataris:

12 Redactors de PDUinteressat), quins creieu que han estat els punts forts i els punts dèbils?

─ Creieu que l’avaluació ambiental duta a terme suposa un

12 Consultors ambientals

Resultat:─ Creieu que l avaluació ambiental duta a terme suposa un avanç en la mesura del grau de sostenibilitat de les propostes urbanístiques? Per què?

9 enquestes rebudes

─ Quins aspectes ambientals considereu que han estat els més integrats en les ARE i quins altres creieu que són els menys integrats en el pla aprovat? Per què creieu que és així?

─ Quines mesures i/o criteris concrets integrats o aplicats en les ARE destacaries per considerar-los una “novetat” que podria aplicar-se a nous plans urbanístics?



─ Des del punt de vista professional, aquesta experiència ha suposat una nova manera de treballar i d’elaborar la planificació urbanística? Què ha suposat concretament a nivell conceptual, tècnic, metodològic, organitzatiu...? Com ho valoreu?

─ En general, coneixent tot el procés de redacció i avaluació bi t l d l l l l l t ambiental del pla, com valoreu el pla aprovat

definitivament?

Pensant en el desenvolupament del pla i des del punt de ─ Pensant en el desenvolupament del pla i des del punt de vista de l’acompliment dels objectius de sostenibilitat, se us plantegen dubtes o incògnites? En cas afirmatiu, quins?

─ Si haguéssiu de repetir l’experiència d’elaboració i avaluació ambiental d’un nou pla director urbanístic d’àrees residencials estratègiques, què canviaríeu d àrees residencials estratègiques, què canviaríeu respecte al treball realitzat en aquesta ocasió?

─ Altres observacions



P t f t d l é d’ l ió bi t l iPunts forts del procés d’avaluació ambiental i

del propi desenvolupament de les ARE des de la perspectiva de la sostenibilitat (I)

1. La professionalitat i el grau d’expertesa dels redactors i consultors ambientals implicats.

2. La complicitat existent entre els consultors ambientals i l’òrgan ambiental, i el fort paper desenvolupat per cadascun en el seu àmbit d’acció o competènciadesenvolupat per cadascun en el seu àmbit d acció o competència.

3. La coordinació de les administracions ambiental i urbanística, i el caràcter exemplificador del procés d’avaluació ambiental seguit.

4. L’increment de la qualitat global dels plans, particularment, pel major desenvolupament dels aspectes ambientals en els continguts dels plans i pel nivell d’exigència assolit durant l’avaluació ambiental.

5. La integració dels equips ambientals com a membres “substantius” en els equips redactors de planejament.

6. L’anàlisi de sensibilitat ambiental del territori com a base per a la proposta d’alternatives d’ d iód’ordenació.

7. L’ambientalització de la normativa urbanística i dels projectes d’urbanització.

8. La integració de criteris i mesures de control sobre el cicle de l’aigua i l’optimització en l’ús 8. La integració de criteris i mesures de control sobre el cicle de l aigua i l optimització en l ús dels recursos hídrics ha estat molt satisfactòria, en general, a totes les ARE.



P t f t d l é d’ l ió bi t l iPunts forts del procés d’avaluació ambiental i

del propi desenvolupament de les ARE des de la perspectiva de la sostenibilitat (II)

9 L i t ió i l ió i d l t èti l’ b i l t l 9. La integració i valoració progressiva dels aspectes energètics en l’urbanisme: malgrat les deficiències, l’exemple del programa energètic de les ARE és clau.

10. La definició d’un seguiment ambiental clarament estructurat per a les fases de desen ol pament de les ARE q e ha de permetre s perar l’habit al oblit del seg iment desenvolupament de les ARE, que ha de permetre superar l’habitual oblit del seguiment dels plans (pràcticament inexistent o de poca rellevància).

11. Els beneficis relacionats amb l’habitabilitat (qualitat ambiental) i la vitalitat (qualitat social) urbanes dels nous barris més enllà de l’assoliment d’objectius de protecció oficial dels urbanes dels nous barris, més enllà de l assoliment d objectius de protecció oficial dels habitatges.

12. Els beneficis relacionats amb els costos (els d’inversions, els de funcionament i manteniment, els associats al cicle de vida i els associats al conjunt de l’economia)els associats al cicle de vida, i els associats al conjunt de l economia).

13. El recolzament polític al desenvolupament sostenible en general, així com als mètodes i plantejaments nous i poc convencionals.

14. L’oportunitat de desenvolupar ARE en sòls de propietat pública, cosa que facilita la seva viabilitat.

15. Una proposta d’ARE ben resolta que es faci realitat amb èxit no només pot augmentar l’atractiu del nucli urbà on s’ubica i conferir un cert prestigi a la corporació local, sinó esdevenir exemplar per al desenvolupament dels municipis veïns.



P t f bl d l é d’ l ió bi t l iPunts febles del procés d’avaluació ambiental i

del propi desenvolupament de les ARE des de la perspectiva de la sostenibilitat (I)

1. Un procés de planificació amb limitacions de temps i amb mancances de reflexió o estudi.

2. La manca d’anàlisi inicial d’alternatives de localització en el marc de l’avaluació ambientalambiental.

3. La integració de les diverses escales de treball i l’exhaustivitat amb tots els inputs de projecte han suposat dificultats en alguna ARE.

4. La poca difusió dels seus beneficis i la poca participació del públic interessat en les fases inicials.

5. La poca consolidació de mesures per a una mobilitat més sostenible i de mesures estructurals per a l’estalvi energètic dels nous barris.

6. Alguns aspectes dels quals encara no es té prou coneixement o cal tenir present per millorar el grau de sostenibilitat del planejament urbanístic: la sostenibilitat econòmica de les

t i t i t t l t d l j t d bi t l li l actuacions tenint en compte el cost del conjunt de mesures ambientals a aplicar en els sectors i la seva repercussió en els preus de l’habitatge de protecció pública; la concreció de mesures energètiques viables a escala de barri; el desenvolupament dels espais lliures o verds urbans dels sectors; el seguiment de l’aplicació de les mesures ambientals en la fase verds urbans dels sectors; el seguiment de l aplicació de les mesures ambientals en la fase d’edificació.



Punts febles del procés d’avaluació ambiental i

del propi desenvolupament de les ARE des de la perspectiva de la sostenibilitat (II)

7. El desenvolupament de les ARE està vinculat a models alternatius de presa de decisions, l’aplicació de tècniques innovadores (com pot ser la depuració d’aigües grises) i noves solucions l aplicació de tècniques innovadores (com pot ser la depuració d aigües grises) i noves solucions organitzatives (per exemple, la mescla d’usos); això comporta un temor enfront els possibles costos addicionals i a la pròpia viabilitat d’implementació de mesures d’ecoeficiència previstes als plans.

8. El dubte sobre la futura aplicació real i efectiva del Pla de vigilància ambiental i els indicadors de 8. El dubte sobre la futura aplicació real i efectiva del Pla de vigilància ambiental i els indicadors de seguiment proposats a les memòries ambientals.

9. En molts casos, el paper secundari de l’Administració local, que intervé poc en el procés i participa poc de les decisions. Sovint s’ha trobat amb Administracions fragmentades, rivalitats polítiques i una certa indiferència davant el bagatge de coneixements dels ciutadans. Algunes ARE han fracassat per la falta de compromís i cooperació, o bé per la incapacitat per entendre els assumptes en qüestió o la importància de la participació d’altres sectors implicats.

10 La percepció de la iniciativa d’algunes ARE com un projecte de gran envergadura ha pogut 10. La percepció de la iniciativa d algunes ARE com un projecte de gran envergadura ha pogut provocar una reacció de rebuig entre la població local.

11. La necessitat de finançament inicial és normalment més gran que en un procés urbanitzador convencional. A més, el llindar de rentabilitat s’assoleix a mitjà o llarg termini. Beneficis com les convencional. A més, el llindar de rentabilitat s assoleix a mitjà o llarg termini. Beneficis com les baixes emissions contaminants o la millor qualitat de vida, són conceptes de difícil quantificació i sovint són ignorats pels experts en economia i finances.

12. Molts dels beneficis dels desenvolupaments urbans de les ARE només seran reconeixibles a mitjà o llarg termini. Al principi, els costos ecològics segurament seran similars als que es produirien seguint la pràctica comú (per exemple, en relació a l’ús del sòl, els materials de construcció o la necessitat d’energia extra)



A t i b i é t ibl (I)Aportacions per a un urbanisme més sostenible (I)

1. No perdre de vista els referents de sostenibilitat tradicionals apresos de la història així com de les propostes d’èxit recents en l’aplicació la història, així com de les propostes d èxit recents en l aplicació d’aspectes ambientals.

2. Evitar perdre l’oportunitat d’innovació per a l’avanç cap a desenvolupaments urbanístics més sostenibles.

3. Integrar ponderadament tots els aspectes de la sostenibilitat: ambientals, econòmics i socials, per tal d’aconseguir ordenacions diverses i amb identitat.

4. Garantir la màxima coordinació entre els agents i administracions que participen en la planificació, i la màxima implicació social de la participen en la planificació, i la màxima implicació social de la ciutadania afectada pel pla.

5 G ti l à i fi à i i t è i l d 5. Garantir la màxima eficàcia i transparència en els processos de planificació.



A t i b i é t ibl (II)Aportacions per a un urbanisme més sostenible (II)

6. Iniciar sempre l’avaluació ambiental del pla simultàniament als actes preparatoris del pla i mantenir la integrada (no condicionada) a tot el preparatoris del pla i mantenir-la integrada (no condicionada) a tot el procés d’elaboració del pla.

7. Plantejar objectius i criteris ambientals assumibles, sense oblidar cap dels aspectes rellevants en l’àmbit d’actuació.

8. Plantejar les alternatives d’ordenació mantenint sempre els criteris estratègics inicialment adoptats des de l’avaluació ambiental.

9. Integrar en els documents normatius del pla els aspectes ambientals necessaris per a l’acompliment de tots els objectius adoptats.

10. Garantir l’eficàcia del seguiment ambiental i l’aplicació de totes les mesures o directrius ambientals per al desenvolupament del pla

d t d tadoptades per aquest.

Màster Universitari en Gestió i Valoració Urbana

Documents

Transcript of Màster Universitari en Gestió i Valoració Urbana