Musica i Poble N. 181/2016

www.fsmcv.org

2016. Nº 181La revista de lamúsica valenciana

La Jove Banda Simfònica de la FSMCV triomfa al Palau de les ArtsLes Corts incrementen per unanimitat 1,3 milions a les escoles de música

5

Música i poble Sumari

MÚSICA I POBLELa Revista de la Música ValencianaNúm. 181 / 2016Edita: FSMCV

President FSMCV:Pedro Rodríguez Navarro

Comité de redacció:Pedro Rodríguez NavarroSara Sanjuán Ortis

Redacció i maquetació:FSMCV

Corresponsals comarcals:Maribel Vicedo (Alcoià-Comtat)José A. García (Foia de Castalla)Anna López (Horta Sud)Francisco Alberola (L’Alacantí)Xavi Pérez (Ribera Alta)Pelaio Máñez (Ribera Baixa)Lluís M. Segrelles (Vall d’Albaida)Salvador Fos (Vall de Càrcer)

Fotografies: Arxiu FSMCV.

Redacció i administració: Sorní, 22 - 1ª.46004 ValènciaE-mail: [email protected]èfons: 96 353 19 43 / Fax: 96 351 57 88Imprimeix: Gráficas NASVE, S.L. www,nasve.comDipòsit legal: V-1.919-1975ISSN: 1887-133X

La FSMCV no es fa responsable de les opinions vertides pels seus col·laboradors.

SumariActivitat federal08 El públic abarrotà Les Arts en el concert de la Jove

Banda Simfònica de la FSMCV11 Placido Domingo, elogia la qualitat de la Jove Banda

Simfònica i s’oferix a dirigir-la en un futur12 Les Corts Valencianes incrementen per unanimitat 1,3

milions a les escoles de música en 2016 14 La FSMCV presenta al Clinic de Chicago el seu projecte

social, educatiu i cultural18 Les societats musicals reben el suport de tots els partits

polítics per a ser declarades BIC

Actualitat52 Seleccionades les bandes que participaran en el

Certamen de la Diputació de València 201655 El Palau de la Música de València inicia un nou projecte

social i educatiu57 La Banda Municipal de Música de Bilbao i Musikene

signen un conveni de col·laboració

Opinió60 Músicas para la reflexión, per José Ramón Pascual Vilaplana Por José R. Pascual-Vilaplana63 Omnia Sunt Communia?, per Joaquín Soler Cataluña.

Comarques69 Broche final a la celebración del 110 aniversario de la

Sociedad Musical de Segorbe75 La Societat Musical de Bonrepós i Mirambell

commemora el seu 25 aniversari amb una llarga agenda d’actes

Partitures, discos, llibres...91 Últimes novetats a les edtorials musicals

Convocatòries92 a 93 Cursos, concursos, premis...

Agenda94 Concerts per als pròxims mesos

Amb el patrocini de la Generalitat Valenciana:Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport

CONSOLAT DE MARBenaguasil (València)[email protected]. 962737375RIVERA MÚSICAValè[email protected]. 902 361 892AITANA MÚSICAAlmoradí (Alacant)[email protected]. 966 782 360PALAU ALTEAAltea (Alacant)[email protected]. 966881924AUDITORI DE CASTELLÓCastellówww.culturalcas.com/[email protected]. 964 23 14 40 XÀTIVA MUSICAL LINCEXàtiva (València)[email protected]. 962281772BOSCOValènciaTel. 963414422INSTITUTOS ODONTOLÓGICOSValè[email protected]. 963517350NOSTRAMÚSICAValènciaTel. [email protected] MUSICALValència i TorrentTel. 963843623

CASA LLUÍSValè[email protected]. 655618615MUSICAL GRANADOSBenaguasil (València)[email protected]. 962738179PALAU DE CONGRESSOS DE PENÍSCOLAPeníscola (Castelló)[email protected]. 964 727533CLEMENTE PIANOSValència i Castelló[email protected]. 963408650TOT PER L’AIREAlmàssera (València)www.totperlaire.comTel/Fax. 961860523MUSICAL CAMPOSSegorbe (Castelló)www.musicalcampos.comTel. 964710052MUNDIMÚSICA GARIJOMadridwww.mundimusica-garijo.comTel. 915481794/50/51ALHAJA VIAJESValenciawww.circuitosculturales.comviajes@circuitosculturales.comTel. 963514151QUIRÓN GRUPO HOSPITALARIOValenciawww.quiron.esTel. 963690600Fax. 963931706ALVI ASESORESTel. 96 091 36 61 [email protected] www.alviasesores.es

LEVANTE [email protected]. 965200157EDITORIAL PILESValè[email protected]. 963704027VIAJES TRANSVIAValè[email protected]. 963423888RODRIGO MUSICALBurjassot (València)[email protected]. 963639329SANGANXA MUSIC STORECanals (València)[email protected]. 962247010LA FENICE MÚSICAXàtiva (València)[email protected]. 962274537UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLAValè[email protected]. 963473392MUSICAL GUALCOValè[email protected]. 963575926MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 [email protected] www.mapfre.com UMIVALE PrevenciónMª José Boyero [email protected] www.umivale-prevencion.es

LEVANTE [email protected]. 965200157EDITORIAL PILESValè[email protected]. 963704027VIAJES TRANSVIAValè[email protected]. 963423888RODRIGO MUSICALBurjassot (València)[email protected]. 963639329SANGANXA MUSIC STORECanals (València)[email protected]. 962247010LA FENICE MÚSICAXàtiva (València)[email protected]. 962274537UNIÓN MUSICAL ESPAÑOLAValè[email protected]. 963473392MUSICAL GUALCOValè[email protected]. 963575926MAPFRE Servicio de prevención Tel. 964 727006 [email protected] www.mapfre.com UMIVALE PrevenciónMª José Boyero [email protected] www.umivale-prevencion.es

Amb la FSMCV, tens més avantatgesSi eres músic d’una societat musical federada, obtin-dràs importants descomptes a les següents botigues de música i auditoris:

7

Música i poble Breus

Breus

Les nostres Bandes com a valor integrant de la candidatura de les falles a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO

No es conceben les Falles sense música i estem orgullosos que les nos-

tres bandes siguen part indissoluble d’aquestes emblemàtiques festes.

Per açò, enguany volem, des de la Federació de Societats Musicals de la

Comunitat Valenciana, com a valor integrant d’aquestes festes, donar suport a la

seua candidatura per a ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO.

A més, en aquestes Falles 2016, l’Ajuntament de València ha creat una nova línia

d’ajuda de 30.000 euros perquè totes les comissions puguen accedir a la contrac-

tació d’una agrupació musical. Ajuda que segurament es repetirà i incrementarà

per a les pròximes Falles 2017.

Amb ella, es vol “recolzar la labor de les bandes de música com a element molt im-

portant de la candidatura de les Falles a Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO”

va assegurar el regidor de cultura, Pere Fuset.

Les nostres bandes són un element molt important de valor cultural i patrimonial de

les festes valencianes, i ens unim al suport de la candidatura de les Falles com a

Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO, orgullosos de ser part d’elles juntament

amb els altres valors patrimonials, com són els monuments fallers, la rica i tradi-

cional indumentària que vesteixen les valencianes en aquestes festes, la pólvora i

els artistes pirotècnics d’aquesta terra, entre uns altres.

La Diputació d´Alacant convoca una nova edició de la campanya Música als Pobles

La Diputació Provincial

d’Alacant ha convocat

la XXI campanya Mú-

sica als Pobles, dirigida a les

societats musicals d’Alacant

pertanyents a la FSMCV.

En aquesta convocatòria, la

data del concert a celebrar

durant l’any 2016 no podrà

ser anterior a la de la publi-

cació de la convocatòria en el

Butlletí Oficial de la Província,

ni posterior al 15 d’octubre

de 2016.

La informació ja s’ha enviat a totes les societats musicals de la província que podran

rebre una quantitat econòmica entre 1200 y 2500 euros per l’actuació de la seua

banda de música.

Una foto de La Lira de Corbera guanya el concurs de fotos de #SantaCecília2015

Esta imatge envi-

ada per La Lira

de Corbera va re-

sultar la guanyadora del

concurs de fotografies de

#SantaCecília2015 orga-

nitzat per primera vegada

des de la pàgina de Face-

book de la FSMCV.

La foto del passacarrer de la banda de Corbera, amb un total de “1314 M’agrada

“es va imposar a les altres 164 fotografies remeses per les societats musicals

federades.

Com a premi La Lira de Corbera ha rebut una col·lecció completa de CDs de la

Jove Banda Simfònica de la #FSMCV i podrà disfrutar també de dues entrades

per a una òpera d’aquesta temporada de Les Arts, gràcies a la col·laboració del

coliseu valencià.

Des de la FSMCV volem agrair a tots la seua participació.

Pablo Marqués Mestre, nou director titular de la Jove Banda Simfònica de la FSMCV temporada 2016

Pablo Marqués Mestre és el nou director titular de la Jove Banda Simfò-

nica de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana

per a la temporada de 2016. Marqués, natural d’Altura, és titulat supe-

rior pel Conservatori Salvador Seguí, de Castelló en l’especialitat de Trompeta.

També té estudis de Direcció d’Orquestra i Cor amb els mestres Juan Luis

Martínez, Salvador Sebastià i Rafael Sánchez Mombiedro, a més de realitzar

diferents cursos i masterclass de Direcció d’Orquestral amb els mestres Yaron

Traub i Cristóbal Soler, entre uns altres.

Molts han sigut els directors que van enviar les seues candidatures per a for-

mar part d’aquest projecte, on vam triar d’entre molts músics de les nostres

societats musicals que comparteixen la seua passió per la música i tenen pos-

sibilitat d’interpretar obres de gran envergadura.

El pròxim 7 de maig es realitzaran les audicions de la secció de corda de la

Jove Orquestra Simfònica de la FSMCV, unitat artística creada en 2014, sota la

direcció musical de Cristóbal Soler.

8

Música i poble Editorial

Edi

tori

al

WhatsApp, Facebook, Twitter,... Poder llegir els titulars de set pe-riòdics alhora mentre desdejunem a un sol clic. “Parlar” amb el nostre cap o company de treball abans d’eixir de casa, ador-

nant amb alguna emoticona la “conversa”. Posar alguns “m’agrada” en els comentaris dels nostres amics durant l’embossament matutí. Tot açò són algunes de les accions que, de segur, molts de nosaltres realitzem a primera hora del matí, abans d’entrar a treballar. I quasi sense esforç, ja que la informació, hui en dia, més que cercar-la, ve a nosaltres.

I és que Internet i la comunicació digital han canviat la nostra vida sense quasi adonar-nos. Hi ha estudis que asseguren que el 99,9% de la infor-mació generada és en format digital, és a dir, que només el 0,1% de la informació del Planeta està realitzada en paper.

No podem obviar que la forma de comunicar-nos, de rebre informació o de

compartir-la, ha evolucionat dràsticament mitjançant de la tecnologia, in-troduint-se en els nostres hàbits silenciosament. I ja no podem prescindir d’ella, ni deixar-la de costat.

Gràcies a Internet, els nostres projectes, la nostra música o qui som es pot llegir, escoltar o arribar a donar-nos a conèixer en qualsevol part del món. Només en estar enfront de l’ordinador o tenir un telèfon mòbil en la mà pots informar-te de totes les bandes de música que hi ha a Boston o les activitats o projectes que realitzen, per posar un exemple. O al contrari: qualsevol que visca a l’altre costat de l’Atlàntic pot accedir a la pàgina web de la nostra Societat Musical, escoltar els nostres concerts en YouTube i conèixer als membres de la nostra banda a través de Facebook.

Els assajos de les nostres bandes, el concert del cap de setmana, les au-dicions de l’escola musical,... tot està en la Xarxa. I si no ho compartim

9

Música i poble Editorial

nosaltres com a Societat Musical, sempre hi haurà algú que ho compar-tisca, difuminant-se així la informació en l’immens món digital. D’ací la importància de realitzar una comunicació unida, on tots participem i inte-ractuem. Una comunicació forta, que les nostres bandes siguen escoltades amb un missatge comú: la Música.

Hui en dia és important cuidar la imatge digital, la informació que com-partim, la nostra web i les nostres xarxes socials, ja que són l’aparador al món de la teua Societat Musical. Moltes vegades podem pensar que pu-bliquem en les xarxes socials per als nostres músics, els nostres alumnes o professors, però la realitat és que generem informació i la compartim dins de l’il·limitat i infinit món digital, on les fronteres es dilueixen fins a desaparèixer.

Des de la Federació de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana vo-

lem apostar per la comunicació digital. Que siga la nostra aliada per a donar a conèixer el treball realitzat, el que som i representem.

Per açò, posem a la vostra disposició el Gabinet de Comunicació, tant per a difondre els vostres projectes, com per a resoldre qualsevol dub-te en relació a la comunicació en xarxes socials, imatge corporativa o aconsellar-vos sobre com el vostre missatge pot arribar a les persones desitjades.

I que així, aconseguim entre tots que els dos grans universos, el digital i el musical, s’unisquen, i puguem portar a les nostres bandes i a la nostra música a qualsevol racó del Planeta.

Des de la FSMCV apostem per la Comunicació. Comptem amb tu.

Edi

tori

al

10

Música i poble Activitat federal

L’Auditori del Palau de les Arts es va omplir diu-

menge 20 de desembre de gom a gom per al

concert que va oferir la Jove Banda Simfòni-

ca de la FSMCV. Es tractava d’un concert patrocinat

per Bankia amb el qual es va retre homenatge a les

escoles de música de la Federació de Societats Mu-

sicals de la Comunitat Valenciana.

Dirigida per Beatriz Fernández Aucejo, la formació

va interpretar un programa integrat per compositors

valencians. El concert va iniciar-se amb el pasdoble

El olmo de Martínez Gallego i va continuar amb De

Causis “The order of the caos” (Premi Euterpe Mú-

sica Simfònica 2011) de Francisco Zacarés i la suite

Pinocchio de Ferrer Ferran. Per tancar esta primera

part, els 112 músics que integren la formació van

interpretat el pasdoble Amparito Roca, en el 90 ani-

versari de la seua estrena al Teatro del Siglo per la

Banda Primitiva de Carlet en 1925.

Després del descans es va poder escoltar El Olimpo

de los Dioses, d’Òscar Navarro i la marxa mora de

Paco Esteve Juanjo (Premi Euterpe a la producció

musical 2015).

Per a agrair els aplaudiments del públic, la directora

Beatriz Fernández, va oferir un regal a tots els assis-

tents: Quatre nadalenques de Pablo Sánchez Torrella.

Martínez Gallego, Francisco Zacarés i Ferrer Ferran,

compositors de tres de les obres interpretades, van

estar present al concert i van poder sentir l’estima

de músics i oients.

També la família d’Amparito Roca, concretament el

seu fill, va assistir al concert i van manifestar la seua

emoció davant la interpretació del pasdoble de Jau-

me Teixidor.

Amb aquest concert Beatriz Fernández s’acomiada-

va de la Jove Banda en una temporada durant la qual

s’han oferit concerts a Catarroja i Sueca.

Activitat federal

El públic abarrotà Les Arts en el concert de la Jove Banda Simfònica de la FSMCVEl concert, patrocinat per Bankia, va ser un homenatge a les escoles de música i els seus 60.000 alumnes.

11


El concert de la Jove Banda Simfònica de la FS-

MCV va organitzar-se dins del cicle Les ban-

des a les Arts i el seu objectiu va ser homenat-

jar la tasca de les escoles de música de la Federació.

El vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant, va diri-

gir unes paraules a l’auditori en les quals va posar en

valor la tasca que han desenvolupat i desenvolupen

les escoles de música per a la formació musical i la

sociabilització.

Marina Navarro López, de la SUAM de Navajas,

va parlar en nom dels alumnes becats per Bankia

agraint el suport del banc i el treball de les societats

musicals.

Per la seua banda, Jaime Casas, director territorial

de Bankia, va reiterar el compromís de l’entitat amb

l’educació musical.

Finalment, Leonardo Marqués, sotsdirector gene-

ral de música de CulturArts, va agrair el treball de

Bankia i de la FSMCV.

Així, tots van defendre el treball de les nostres es-

coles de música i van reiterar la seua disposició a

continuar recolzant un projecte, el de les societats

musicals valencianes, únic en el món.

El concert va estar presentat pel vocal de la Junta Di-

rectiva de la FSMCV i responsable de la Jove Banda

Simfònica, Manolo Muñoz.

CulturArts, Bankia i la FSMCV posen en valor la tasca de les nostres escoles de músicaAlumnes de les escoles de música, estudiants becats per Bankia, societats musicals i públic en general van gaudir d’un programa amb música de compositors valencians baix la batuta de Beatriz Fernández.

12


Moments inoblidables d’una vesprada de música

13


Plácido Domingo va poder assistir a un mo-

ment de l’assaig de la Jove Banda Simfòni-

ca a la que va felicitar per la seua “qualitat

extraordinària”, va declarar la “gran admiració” que

sent per la música valenciana afirmant que “jo dic

per tot el món que els vents i metalls que hi han a

València no els poden trobar en molts llocs” i va ma-

nifestar el seu desig de “poder dirigir” la formació.

Així mateix, Domingo va elogiar el treball de Beatriz

Fernández, va recomanar “seriositat i disciplina” i va

assegurar que alguns dels joves que havia escoltat

formarien part d’alguna prestigiosa filharmònica,

manifestant que “açò no és impossible amb la quali-

tat que he escoltat”.

Manuel Muñoz, responsable de l’agrupació en la FS-

MCV, li va explicar al prestigiós tenor i director que el

concert es dedicava a l’escoles de música, on estan

els futurs músics de la Comunitat Valenciana.

Els components de la Jove Banda Simfònica abor-

daren després amb molta més il·lusió aquest primer

concert en el prestigiós coliseu valencià que suposa,

malgrat el recorregut de la formació d’alt rendiment

des de 2000, una gran experiència en la vessant ar-

tística i personal per als 112 intèrprets de 18 a 28

anys provinents de totes les comarques d’Alacant,

Castelló i València.

Plácido Domingo elogia la qualitat de la Banda i s’ofereix a dirigir la formació en un futurEl tenor va assistir per sorpresa a l’assaig general que la Jove Banda Simfònica de la FSMCV feia el diumenge al Palau de les Arts Reina Sofia, poc abans del concert.

14


altre suport unànime que se suma a la declaració de

Bé d’Interès Cultural (BIC) de les societats musicals

per la comissió d’Educació i Cultura de les Corts Va-

lencianes a partir d’una Proposició No de Llei (PNL)

d’aquest grup parlamentari recolzada per totes les

formacions polítiques el 17 d’octubre passat.

Avanç important

Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, ha agraït

el seu suport a responsables del PSPV, Compromís,

Podem, PP i Ciutadans amb els qui ha vingut mante-

nint diversos contactes i espera que “este consens,

al que sempre apel·lem, supose un avanç important

per a aconseguir una dotació de 20 milions i co-

herent amb el suport mostrat a les reivindicacions

pressupostàries del principal agent cultural de la Co-

munitat Valenciana que ara s’han actualitzat”.

La FSMCV considera que en aquest tràmit s’ha-

gueren pogut incloure diverses propostes i com-

promisos pendents que no precisen modificacions

pressupostàries directes com l’assignació d’una seu

per a l’entitat, la creació i desenvolupament d’una

plataforma tecnològica, la declaració BIC de les soci-

etats musicals en un marc legislatiu i competencial

eficaç, la Declaració d’Utilitat Pública Valenciana de

les societats musicals i una Llei de Mecenatge, entre

unes altres. No obstant açò, confia que tots aquests

assumptes siguen abordats pel Consell en breu.

Esmenes de PP i C’s

Les principals propostes presentades per la FSMCV

van ser incorporades pel PP en una esmena, signada

per la diputada i síndica Isabel Bonig i promoguda

per Maria José Català, actual diputada i exconselle-

ra d’Educació, Cultura i Esport, que instava a dotar

pressupostàriament aquests conceptes “en la línia

que reivindica la FSMCV” i que exposa que “la Ge-

neralitat Valenciana promocionarà i protegirà a les

associacions musicals” mitjançant un “conveni de

col·laboració”.

Per la seua banda, Ciutadans en una iniciativa

promoguda pel seu responsable en la comissió

d’Educació i Cultura, Mercedes Ventura, va propo-

sar incrementar 300.000 euros en infraestructures

(100.000), concerts d’intercanvi (100.000) i adquisi-

ció d’instruments (100.000).

Les Corts Valencianes van aprovar el 22 de

desembre per unanimitat l’increment d’1,3

milions per al finançament de les escoles de

música de la Federació de Societats Musicals de la

Comunitat Valenciana (FSMCV) en els pressupostos

de la Generalitat Valenciana 2016 i destinar 50.000

euros “en accions per a implantar el model con-

templat en el decret” que regula aquests centres,

segons assegurava Antonio Montiel, diputat i síndic

de Podem.

La dotació d’aquests centres educatius és la prin-

cipal línia pressupostària i veuran incrementats els

5,5 milions que inicialment se’ls assignava fins als

6,8, la qual cosa suposa un augment del 23,6%, i el

finançament total de la FSMCV passarà de 7,3 mili-

ons a 8,6 ( 19,5%) en els pressupostos definitius del

Consell per al proper any.

Josep Francesc Almeria, diputat de Podem, va acon-

seguir el consens, que va sol·licitar la FSMCV, amb

el PSPV, Compromís, PP i Ciutadans entorn de les

escoles de música a partir de dues esmenes d’apro-

ximació que van rebaixar la proposta inicial d’aques-

ta formació política que demanava una modificació

que incrementara el finançament en 2,35 milions

d’euros.

Almeria, president de la FSMCV de 2006 a 2014,

ha mostrat la seua “satisfacció per la unanimitat

aconseguida” però assegura que “Podem esperava

aconseguir més suport del Consell per al projecte

educatiu que desenvolupen les escoles de música,

d’acord amb el compromís de Ximo Puig, secretari

general del PSPV, en 2014” i subratlla que “tornarem

a treballar per a aconseguir una cobertura adequa-

da en 2017”. Montiel, en el seu discurs en les Corts

Valencianes, afirmava que la dotació es destina a la

“tradició arrelada” que suposen les societats musi-

cals a la Comunitat Valenciana.

Amb el consens aconseguit, Podem aconsegueix un

Josep Francesc Almeria, diputat de Podem, aconsegueix el consens de tots els partits entorn de la prin-cipal línia pressupostària de la FSMCV a partir de dues esmenes d’aproximació

Les Corts Valencianes incrementen per unanimitat 1,3 milions a les escoles de música en 2016

15


l’educació musical, beques per a alumnes d’escoles

de música, postgrau i tutorització de carreres, Cen-

tre d’Estudis, Jove Banda Simfònica, Jove Orquestra

Simfònica i Circuit Concerts de la FSMCV.

Mobilitat nacional i internacional

Per a l’apartat de mobilitat nacional i internacional

d’agrupacions musicals s’assignarien 3,5 milions el

que suposa un 17,6% del total. Amb aquest finança-

ment s’impulsarien concerts d’intercanvi entre grups

artístics, gires, la participació en projectes europeus,

cerca de xarxes de contractació i plans d’internacio-

nalització per a músics i societats musicals.

Cal ressaltar dins d’aquestes propostes, la presen-

tació conjunta amb la Federació de Folklore de la

Comunitat Valenciana (FFCV), Federació de Cors de

la Comunitat Valenciana (Fecocova) i la Federació

Valenciana de Dolçainers i Tabaleters (FVDiT) d’un

projecte per a la realització d’intercanvis entre grups

artístics de les quatre federacions.

En infraestructures, dotacions i altres actius hi hauria

un major suport a les societats musicals per a la cons-

trucció i remodelació de seus socials, auditoris i esco-

les de música, adquisició i reparació d’instruments i

compra de mobiliari, equips i programes informàtics

per al que caldria destinar 2,48 milions (12,3%).

Compromisos pendents

La FSMCV també va incloure en la seua proposta

diverses reivindicacions, compromisos pendents

i altres propostes que no precisen modificacions

pressupostàries directes com l’assignació d’una seu

per a l’entitat, la creació i desenvolupament d’una

plataforma tecnològica per a la gestió integral d’es-

coles de música i societats musicals i la declaració

d’aquestes associacions com a BIC en un marc le-

gislatiu i competencial eficaç.

Així mateix, insta a recolzar i impulsar una Decla-

ració d’Utilitat Pública Valenciana de les societats

musicals i una Llei de Mecenatge, arbitrar noves i

millors vies de finançament públic i privat, un ca-

lendari fixat per a convocatòries i resolucions, ma-

jor presència institucional en els consells d’entitats

i institucions culturals i consultives com CulturArts,

Consell Valencià de Cultura, Palau de la Música, Pa-

lau de les Arts i impulsar i recolzar la candidatura

per als Premis Fundació Premi Princesa d’Astúries

i perquè siguen declarades per la Unesco Patrimoni

Cultural Immaterial de la Humanitat pels mèrits que

concorren en el moviment associatiu.

La FSMCV traslladava en el mes de novembre

als partits polítics de les Corts Valencianes

onze propostes d’esmenes parlamentàries per

un import de 20.167.000 euros al projecte de llei de

pressupostos de la Generalitat Valenciana 2016 que

assignava, en principi, 7,3 milions al finançament del

moviment associatiu igualant la dotació de 2015.

Les demandes de la FSMCV s’agrupen entorn de cinc

línies transversals: empleabilitat (46,1%), sostenibi-

litat (38,5%), identitat (10,8%), internacionalització

(2,6%) i innovació (2%). Així mateix, les línies d’acti-

vitat s’amplien i diversifiquen al voltant de huit eixos

estratègics: educació (11,7 milions); gestió, agrupa-

cions artístiques i investigació (870.000); divulgació

i internacionalització (262.000); infraestructures, do-

tacions i altres actius (2,4 milions); circulació nacio-

nal i internacional (3,5 milions); emprendedurisme i

creació (210.000); salut i serveis socials (75.000); i

festes tradicionals (1 milió).

El finançament inicial de 7,3 milions per a 2016 era

un 63,7% inferior al que va demanar la Federació i

estava molt per baix dels 15,7 milions que la Federa-

ció va sol·licitar per als pressupostos de l’any 2010.

Per a Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, “el

projecte i la projecció d’un moviment associatiu únic

en el món hauria de tenir reflex en els pressupostos

autonòmics i nacionals. Les societats musicals tenen

esperances en la sensibilitat de totes les formacions

polítiques pels reconeixements, iniciatives i suports

que han vingut rebent en els últims anys”.

Escoles de música

Per capítols, les escoles de música suposen el 58%

de la proposta: 11,7 milions amb els quals s’implan-

taria un model que estaria d’acord amb el decret,

aprovat per la Generalitat Valenciana en 2013, que

les regula i que té com a objectiu que siguen cen-

tres educatius normalitzats. El capítol educatiu es

completaria amb ajudes a projectes d’innovació

pedagògica i per al rendiment educatiu a través de

La Federació va considerar insuficient els 7,3 milions assignats inicialment en els pressupostos del Consell i que finalment han pujat als 8,6 després de l’increment de 1,3 milions a les escoles de música.

Les esmenes presentades per la FSMCV a tots els grups parlamentaris demanaven 20,16 milions

16


Pedro Rodríguez, president de la FSMCV considera

que “el Govern espanyol i el Consell haurien de re-

colzar aquestes iniciatives que projecten internacio-

nalment la imatge d’Espanya i la Comunitat Valenci-

ana a través de les societats musicals”.

La FSMCV ha donat a conèixer a Chicago la llarga

experiència de les seues escoles de música, els con-

venis de col·laboració signats amb els Ministeris de

Cultura de Colòmbia i República Dominicana en els

quals es desenvolupen des de fa anys projectes que

contemplen la consolidació d’escoles i bandes de

música, activitats d’investigació, assistència tècnica

i gestió, organització de certàmens, intercanvi de

material didàctic, tallers de formació de líders comu-

nitaris, instruments i direcció.

Promoció de músics

La presència en la Midwest Clinic de Chicago s’em-

marca en les diverses accions de la Federació que

persegueixen la difusió i promoció de la música i

músics valencians i espanyols, cercar noves opor-

tunitats d’empleabilitat, educació, investigació i am-

pliar horitzons per a la indústria musical i els seus

professionals.

La FSMCV considera molt positiva la seua participa-

ció en aquesta mostra que ha servit per a difondre la

cultura espanyola i la labor duta a terme per un col-

lectiu amb associats amb més de 200 anys d’histò-

ria i ha constatat de nou la importància i necessitat

de seguir desenvolupant aquest tipus d’iniciatives

per a donar visibilitat i impulsar la seua presència

en el panorama internacional d’acord amb la relle-

vància que té.

La FSMCV ha presentat el seu projecte social,

educatiu i cultural en la 69ª edició de la Mi-

dwest Clinic de Chicago, la fira internacional

de bandes i orquestres més important del món, que

es va celebrar del 16 al 19 de desembre en aquesta

ciutat d’Illinois (EUA).

Un any més, Chicago ha reunit a 400 expositors i

17.000 professionals dels 50 estats d’EUA i de més

de 30 països relacionats amb bandes, orquestres,

educació musical, direcció, composició, gestió, in-

dústria musical i universitats. S’han realitzat 40

concerts i 90 conferències en un esdeveniment que

ocupa 7.000 m2 d’exposició. Músics, directors, ins-

titucions i entitats assistents van mostrar la seua

admiració per com aborden les societats musicals

l’ensenyament en les seues escoles de música i la

seua dilatada història, per la Jove Banda Simfònica,

la Jove Orquestra Simfònica, enregistraments, publi-

cacions...

En una intensa agenda, la FSMCV ha mantingut

reunions amb prestigioses universitats d’EUA, amb

membres de l’Associació Mundial de Bandes Simfò-

niques i Ensembles (WASBE), el prestigiós certamen

internacional World Music Contest (WMC) de Kerkra-

de (Holanda), Berklee College of Music (amb seus

a Boston i València), operadors turístics, editorials

i nombroses agrupacions artístiques de tot el món

que serviran, posteriorment, per a desenvolupar pro-

jectes, iniciatives i intercanvis en els pròxims mesos.

L’objectiu d’aquesta cita és impulsar la internacio-

nalització i promocionar a EUA el fenomen musical

únic que conforma aquest col·lectiu. La FSMCV, que

compta per a aquesta fira amb el suport de l’Insti-

tut Nacional de les Arts Escèniques i de la Música

(Inaem) del Ministeri de Cultura, insta al Govern es-

panyol a “recolzar amb més decisió i recursos” al

nostre moviment.

Recolzar la internacionalització

La delegació encapçalada pel president Pedro Rodríguez, va aprofitar la seua participació per a fer contactes que es traduiran en una millora de la internacionalització de les societats musicals.

La FSMCV presenta al Clinic de Chicago el seu projecte social, educatiu i cultural

17


El nombre de beques concedides per províncies és

de 295 per a alumnes d’escoles de música d’Ala-

cant, 172 de Castelló, i 822 de València pel que

experimenten un augment del 28% respecte a les

1.007 atorgades l’any passat. L’import individual su-

posarà com a màxim el 90% del total abonat per la

matrícula, quotes i classes de llenguatge musical i

instrument en el present any amb un límit de 500

euros per persona.

El projecte assigna ajudes a estudiants de 236 so-

cietats musicals, la qual cosa suposa el 43,14% de

les 547 de la Comunitat Valenciana. D’aquestes, 44

(18,64%) són alacantines, 31 (13,13%) castellonen-

ques i 161 (68,22%) valencianes.

Bankia i la FSMCV han habilitat enguany una platafor-

ma informàtica que ha permès el seguiment i consulta

del procés pel qual les societats musicals i les seues

escoles de música han pogut visualitzar els alumnes

que van tramitar la sol·licitud i les seues valoracions

Bankia i la Federació de Societats Musicals de

la Comunitat Valenciana (FSMCV) han con-

cedit 1.289 beques a alumnes d’escoles de

música en la segona edició d’una convocatòria a la

qual l’entitat financera destina 531.900,87 euros per

al curs 2015-16, segons la resolució definitiva del

passat 10 de novembre. Aquest import incrementa

en un 32% la dotació (402.716,61) que es va desti-

nar l’any passat a les ajudes.

Els estudiants d’Alacant percebran 113.360,38 eu-

ros (22,89%), els de Castelló 64.155,33 (13,34%), i

els de València 354.385,16 (63,77%), una distribució

que és reflex percentual de les societats musicals en

les tres províncies. El projecte “Bankia escolta Va-

lència” beneficia a alumnes de totes les comarques

d’Alacant, Castelló i València, la qual cosa suposa

una gran capil·laritat geogràfica de les ajudes que

tenen com a destinatàries a famílies amb menys

recursos.

L’import de les beques concedides per províncies és de 113.360,38 euros per a alumnes d’Alacant, 64.155,33 de Castelló, i 354.385,16 de València

Bankia destina 532.000 euros a 1.289 beques per a alumnes d’escoles de 236 societats musicals

en els diferents apartats. La informació relativa a les

beques, criteris i resultats es pot consultar en la pàgi-

na web www.bankiaescoltavalencia.es.

La convocatòria va rebre, inicialment, un total de

3.511 sol·licituds per a l’ajuda tramitades per 284

societats musicals de totes les comarques de la Co-

munitat Valenciana, de les quals 236 (83%) tenen

alumnes becats. El 29% (1.013) de les peticions

presentades provenien d’estudiants de la província

d’Alacant, el 10% (354) a la de Castelló i el 61%

(2.144) a València.

Becats per comarques

A Alacant, les comarques de la FSMCV que més

alumnes han aconseguit ajudes són El Vinalopó Mitjà

(99), La Vega Baixa-El Baix Vinalopó (63) i L’Alcoià-El

Comtat (52); a Castelló, El Baix Maestrat (80) i L’Alt

Palancia (42); i a València han destacat La Safor

(125), La Vall d’Albaida (104), L’Horta Nord (87), la

ciutat de València (70) i L’Horta Sud (69).

18


càsser tindrà lloc el curs “Recursos i estratègies per

a la vivència de la música (fins a 4 anys)” del 30

d’abril al 28 de maig.

El calendari d’activitats continuarà del 4 al 26 de

juny amb el curs “Formació en musicoteràpia per

a professorat d’escoles de música”. Un curs que

es realitzarà a les instal·lacions de la Universitat de

València.

L’any 2016 s’inicia amb noves propostes for-

matives per part del Centre d’Estudis de la

FSMCV. El primer d’este nou any porta per títol

“Millorem la competència TIC a la xarxa d’escoles de

música” i tindrà lloc de l’11 de gener al 15 de març.

A continuació tindrà lloc un curs que ja s’ha realitzat

anteriorment i que es tornarà a repetir donat el seu

èxit de participació. Es tracta de “Recursos i estratè-

gies per a l’ensenyament de la música (5 a 7 anys)”,

que es farà a l’Aula de música del CEIP 9 d’octubre

d’Alcàsser del 13 de febrer al 12 de març.

Les “Jornades de formació del professorat en peda-

gogia de grup” se celebraran a la província de Caste-

lló en una localitat encara per determinar el 2 d’abril.

Una setmana més tard, el dia 9, tindran lloc les “Jor-

nades de creació musical col·laborativa” en l’escola

de música del Centre Instructiu Musical Benimaclet.

També a l’Aula de música del CEIP 9 d’octubre d’Al-

El periode d’inscripció a cadascun dels cursos programats per als pròxims mesos s’anunciarà a través de la web de la FSMCV.

El Centre d’Estudis de la FSMCV inicia el nou any amb noves propostes formatives

En la reunió Intercomarcal del passat dia 16 d’abril, que va tindre lloc en el municipi de Sogorb, es van

revisar els acords presos per la Junta Directiva i es va informar de les gestions sobre els diferents

projectes futurs.

Així, el president de la FSMCV, Pedro Rodríguez, va compartir amb els presidents comarcals presents les

imminents reunions amb els diferents organismes i grups polítics de l’Administració en qüestió de Cultura i

Educació de la Comunitat Valenciana, per a assentar propostes ja en marxa i parlar sobre futures.

En la reunió es va aprovar que la FSMCV participe com a impulsora en una Plataforma sobre igualtat en la

cultura que es presentarà el pròxim 25 d’abril. També es va aprovar el llançament de la campanya d’inter-

canvis i d’activitats comarcals després de l’aprovació divendres passat pel Consell dels dos convenis que

manté la Generalitat amb la FSMCV.

Remigi Morant, vicepresident primer de la Federació i Responsable de l’Àrea d’Escoles de Música va exposar

el pla de formació de directius, directors i professors, que té com a objectiu ser palanca de canvi del model

educatiu que la FSMCV planteja al costat de la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport per a les

Escoles de Música.

Segona reunió Intercomarcal de la FSMCV d’enguany 2016, en el municipi de Sogorb

19


El projecte té com a objectiu abordar l’educació mu-

sical des d’una perspectiva creativa, col·laborativa i

d’acord amb les possibilitats i tecnologia del segle

XXI.

En representació de la xarxa d’escoles de música de

la FSMCV participen centres pilots de l’experiència

de Benimaclet i Canet.

Coincidint amb la reunió del grup de treball en les

oficines de la FSMCV a València, els assistents van

poder assistir a l’assaig que la Jove Banda Simfònica

de la FSMCV realitzava en el Palau de les Arts Reina

Sofia per a preparar el concert del diumenge 20 de

desembre.

Presentació del projecte a Carcaixent

Coincidint amb l’estada dels socis europeus, el pro-

jecte es va presentar en l’IES Arabista Ribera de

Carcaixent. L’acte va comptar amb la participació de

Jorge Sastre, professor de la UPV, responsable del

projecte, la regidora d’educació, el director de l’IES i

mitjans de premsa comarcals.

La seu de la FSMCV va acollir durant el mes

de desembre la primera reunió del projecte

europeu Erasmus sobre educació musical en

el qual participa la FSMCV al costat d’associacions

estratègiques de cooperació escolar en innovació i

intercanvis.

Representants de Portugal, Romania i Itàlia es van

reunir amb el vicepresident de la FSMCV i represen-

tant en el projecte, Remigi Morant, Elizabeth Carras-

cosa (coordinadora del projecte) i Adolf Murillo (co-

ordinador pedagògic) per a començar a treballar en

aquesta iniciativa que porta per títol “Tecnologia al

servei de l’aprenentatge i la creativitat: teixint xarxes

europees a través de la creació musical col·labora-

tiva”.

Al costat de la FSMCV, per part espanyola participen

en la iniciativa altres dos socis valencians: el CEIP 9

d’octubre de Alcàsser i l’IES Arabista Ribera de Car-

caixent.

La Federació treballa amb quatre socis europeus de Portugal, Romania i Itàlia. Per part valenciana participen el CEIP 9 d’octubre de Alcàsser i l’IES Arabista Ribera de Carcaixent.

València acull la primera reunió del projecte Erasmus + en el qual participa la Federació

20


la iniciativa i el consens aconseguit que “fa justícia

a un col·lectiu que ja treballa en les mesures que

s’han de desenvolupar en la declaració BIC per a

aconseguir un marc legislatiu i competencial cohe-

rent i eficaç”.

Almeria va exposar que la FSMCV ve sensibilitzant

sobre la necessitat de la iniciativa per la “continua

contribució a la conservació i potenciació del patri-

moni cultural valencià” i subratlla la seua “deter-

minant contribució” en l’educació musical, que la

Federació defensa pels seus beneficis pedagògics

en el rendiment educatiu i contra el fracàs escolar,

i “eringint-se com a eixos vertebradors i de cohesió

social”. El diputat va fonamentar en la Llei Valenci-

ana de la Música el que s’atorgue a la Federació el

títol d’entitat “protectora del patrimoni cultural va-

lencià” per distingir-se en “activitats de conservació

i enriquiment” del mateix.

Unanimitat política

En una comissió cordial i d’acord polític, Miguel

Ángel Mulet (PP) va destacar la gran “implantació

territorial” del col·lectiu, “l’impacte social” i la seua

“aportació al patrimoni” i Mercedes Ventura (Ciu-

tadans) va afirmar que en el programa de la seua

formació es proposava declarar “entitats d’interès

públic” a les societats musicals i va instar a “aprofi-

tar el potencial” d’aquestes associacions a les quals

cal “protegir i potenciar al màxim”.

Així mateix, Josep Nadal (Compromís) va elogiar

la labor de cohesió social i va emplaçar al fet que

el moviment associatiu siga la “punta de llança”

per a “projectar-nos cap al futur” com “indústria

cultural valenciana” i “potència europea a nivell

musical”.

Finalment, Fernando Delgado (PSPV) va felicitar-se

per la unanimitat i que es comence parlar de cul-

tura “positivament” recolzant iniciatives destinades

a aquest fenomen musical “singular i indiscutible”

que suposa un “fet únic en el món”. Els diputats van

aplaudir després de la votació.

La FSMCV ha vist com cristal·litza la seua as-

piració de que el moviment associatiu haja

comptat amb el consens polític per a la seua

declaració de Bé d’Interès Cultural (BIC), en la seua

tipologia de bé immaterial, i que la mateixa Fede-

ració siga protectora del patrimoni cultural valencià

gràcies a una Proposta No de Llei (PNL) del grup par-

lamentari Podem abordada el passat 27 d’octubre

en la Comissió de Cultura de les Corts Valencianes.

Josep Francesc Almeria, diputat per Podem i expresi-

dent de la FSMCV, va impulsar la PNL que va rebre

el suport del PSPV, Compromís, PP i Ciutadans i que

haurà de confirmar el ple de les Corts Valencianes en

el tràmit de l’expedient que inclourà les mesures i el

marc legal que implica aquesta declaració BIC i que

suposarien una protecció eficaç i promoció de la di-

versitat de les expressions culturals tal com promou

la Unesco i va ratificar Espanya en 2006.

La FSMCV considera que aquesta unanimitat posa

de manifest la importància del projecte social, edu-

catiu i cultural d’un moviment associatiu que con-

formen 547 societats musicals amb 40.000 músics

(el 50% del total espanyol), 60.000 alumnes de les

escoles de música i més de 200.000 socis; i que és

fonamental elaborar un expedient que done respos-

ta als objectius del col·lectiu, des que s’iniciaren les

accions per a ser BIC en 2008, “per la seua con-

tínua contribució a la conservació i potenciació del

patrimoni cultural valencià” i per les seues “accions

d’enriquiment, foment, protecció, coordinació, difu-

sió i promoció de la música en els nostres pobles

i ciutats”.

El que suposarà ser BIC per a cada societat musical i

la seua Federació dependrà de les mesures d’acom-

panyament que hauran de treballar-se entre la con-

selleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport i la

FSMCV, un diàleg que haurà d’iniciar-se en breu.

Marc legislatiu eficaç

Pedro Rodríguez, president de la FSMCV, va agrair

La proposta haurà de ser confirmada pel Ple de les Corts Valencianes.

Les societats musicals reben el suport de tots els partits polítics per a ser declarades BIC

21


L’objectiu de la convocatòria és promocionar la composició d’obres per als conjunts instrumentals de les escoles de música des d’una perspectiva pedagògica

La FSMCV i la Diputació d’Alacant premien a Santiago Quinto en el I Concurs de Composició

Municipal d’Alacant), José Manuel González Pove-

da (professor de música) i Juan V. Mateu, secretari

general de la FSMCV, que va actuar com a secretari

del jurat.

Tots ells van qualificar el projecte guanyador de

“molt interessant, que permet la possibilitat de tre-

ballar amb els xiquets sense que els nivells d’estudis

siguen un problema important. Musicalment té una

qualitat que atrau en assajar-se i els motiva per a la

seua posada en escena. A nivell didàctic, la proposta

és completa i senzilla en la seua execució”.

Des de la FSMCV es valora molt positivament l’alt

nivell de participació, que ve a confirmar la neces-

sitat de promocionar aquest tipus d’obres dirigides

a les formacions en les quals desenvolupen la seua

activitat musical milers d’alumnes de les escoles de

música.

Santiago Quinto Serna

Santiago Quinto Serna inicia la seua formació musi-

cal en la Societat Unió Musical l’Aurora en la seua lo-

calitat natal, Albatera (Alacant). Posteriorment pros-

segueix els seus estudis en el Conservatori Superior

de Múrcia. Està en possessió del títol de professor de

bombardí i dels títols de Professor Superior de piano,

violoncel, direcció d’orquestra (matrícula d’honor) i

composició (premi extraordinari de final de carrera).

Entre la seua producció musical, amb un catàleg de

més de 80 obres, ocupen un lloc destacat les de-

dicades a la banda simfònica, algunes de les quals

s’han interpretat en diversos certàmens. Les seues

obres s’han interpretat a Colòmbia, Estats Units,

Holanda, Alemanya, Àustria, Itàlia, Portugal, etc. Ha

gravat diversos CDs i algunes de les seues composi-

cions estan publicades per les editorials espanyoles

Omnes Bands, Piles, Rivera, Denes, Tot Per l’Aire,

Brotons i Mercadalt i l’holandesa Molenaar Editions.

És habitualment requerit com a jurat en Concursos

de Composició i Interpretació. Ha col·laborat amb

diverses formacions i ha dirigit a nombroses agru-

pacions musicals.

En l’actualitat és professor d’harmonia, orques-

tra, anàlisi i informàtica musical en el Conservatori

Professional d’Orihuela i director de la Unió Musical

L’Aurora d’Albatera.

El compositor d’Albatera Santiago Quinto Serna

ha resultat el guanyador de la primera edició

del I Concurs de composició de la província

d’Alacant per a banda de música amb finalitat peda-

gògica convocat per la FSMCV amb el patrocini de la

Diputació d’Alacant. L’obra, presentada sota el lema

Pequeña música, porta per títol Pequeña música,

grandes talentos.

El lliurament del premi, dotat amb 4.000 euros, va

tindre lloc a la Diputació d’Alacant el passat 7 de

gener per part de César Augusto Asencio, diputat de

Cultura, i Ramón Mas, membre de la junta directiva

de la Federació. La composició premiada s’interpre-

tarà en el Festival Música i Família, organitzat per la

FSMCV amb la col·laboració de la Diputació d’Ala-

cant, s’editarà i es lliurarà un exemplar de la matei-

xa a cadascuna de les 139 societats musicals de la

província d’Alacant.

Sobre l’obra guanyadora, Quinto Serna ha explicat

que es va plantejar la creació com “una peça senzi-

lla, agradable i flexible, donat el seu caràcter peda-

gògic. Es tracta d’una obra dividida en quatre movi-

ments, que es pot dur a terme amb o sense narrador

i que, entre altres coses, inclou una adaptació del joc

de les cadires musicals”.

En total s’havien presentat 18 obres. Totes elles diri-

gides als grups instrumentals de vent que funcionen

en la majoria d’escoles de música de les societats

musicals (banda de l’escola, banda d’educands,

banda juvenil, etc) i que tenen en comú el caràc-

ter formatiu dels seus components i un nivell tècnic

comprès aproximadament entre 3º i 4º d’Ensenya-

ments Elementals, tal com s’establia en les bases

del concurs.

El jurat ha estat compost per Ramón Mas, en repre-

sentació de la FSMCV i que va actuar com a presi-

dent, i pels vocals Susana Miralles Quiles (represen-

tant del CEFIRE), Ramón García i Soler (compositor),

José Vicente Díaz Alcaina (director de la Banda

22


posteriorment oferiria la Jove Banda Simfònica dins

del mateix cicle Les Bandes a les Arts al mes de de-

sembre.

Els concerts van ser gratuïts, arreplegant amb an-

telació les invitacions en el Palau de Les Arts i els

dos van comptar amb l’assistència del president de

la FSMCV, Pedro Rodríguez, i altres membres de la

Junta Directiva federal.

El cantaor valencià Pep Gimeno Botifarra va

actuar en el Palau de les Arts el dissabte 28

de novembre al costat de quasi cent músics

pertanyents a la Societat Unió Musical d’Alcoi, la

Banda Santa Cecília d’Atzeneta del Maestrat i la Unió

Musical Santa Cecília de Canals, a més dels músics

de la seua rondalla: Paco Lucas (llaüt), Juan Ramón

Martí (bandurria), Néstor Mont (guitarra) i Vicent Car-

rasco (guitarró).

Un concert que va resultar un èxit entre el públic, que

va omplir l’Auditori i durant el qual es va interpretar

el seu conegut treball Botifarra a banda (2012) amb

temes com Granaina del tio Palero, El casament de

Maria la Xapa, Malaguenya de Barxeta... Aquest tre-

ball fusiona dos elements genuïnament valencians,

la música de banda i la música tradicional, amb els

quals traspassa fronteres.

El músic xativí, amb els arranjaments de Ramon Lo-

rente i Pere Ródenas, ha oferit concerts amb prop

de 100 societats musicals que l’han acompanyat en

nombrosos municipis.

Un concert de llegenda

Per la seua banda, la Societat Musical Instructiva

Santa Cecília de Cullera, dirigida per Carlos Garcés,

oferia un dia després un gran concert amb 130 mú-

sics en el mateix escenari, per ser la guanyadora del

primer premi de la secció d’honor del 129 Certamen

Internacional de Bandes de Música Ciutat de Valèn-

cia, celebrat el juliol passat.

En el programa, que van batejar els músics de Culle-

ra com “Un concert de llegenda”, es van interpretar

Las Arenas de Manuel Morales, Saga Candida de

Bert Appermont i Pilatus: Mountain of Dragons de

Steven Reineke, en la primera part. En la segona

part, Ireland: Of Legend & Lore de Robert W. Smith i

l’estrena mundial d’El Jardín de Hera de José Suñer.

Col·laboració amb les Arts i CulturArts

La FSMCV va treballar al costat de les Arts i Cultu-

rArts per a programar aquests dos concerts i el que

Van oferir dos concerts dins del cicle Les bandes a les Arts dies abans que la Jove Banda Simfònica de la FSMCV el clausurara.

Pep Gimeno Botifarra i la SMI Santa Cecília de Cullera, protagonistes a Les Arts

23


conclouen que la música reporta múltiples beneficis

pedagògics en el rendiment educatiu i contra el fra-

càs escolar.

En aquesta reconeguda labor, premiada per l’Orfeó

Donostiarra i la Universitat del País Basc i el Consell

Nacional d’Educació del PSPV-PSOE en 2014, ha col-

laborat i difós estudis d’universitats espanyoles, euro-

pees i d’EUA. En ells ha proposat incloure l’educació

musical i els ensenyaments artístics en la Constitució

espanyola tenint com a referent l’experiència a Suïs-

sa, que la va incloure en 2012, i va instar als governs

autonòmics i als centres a incloure la música en l’en-

senyament tal com recomana la Unesco.

La Federació va reiterar la seua aposta per la in-

clusió dels estudis musicals superiors en facul-

tats de música del sistema universitari en una

reunió sol·licitada per representants de l’Assemblea

d’Alumnes del Conservatori Superior de Música de

València que durant el mes de desembre van mantenir

una vaga indefinida amb tancaments en el centre dins

del que han denominat “Primavera musical”.

Els estudiants van plantejar la seua preocupació

i oposició al sistema d’accés a les càtedres dels

conservatoris superiors “per les poques garanties

de transparència i equitat en un procés injust” i per

“l’excessiu i incomprensible nombre de places con-

vocades”, situació amb la qual es mostren en total

desacord.

Pedro Rodríguez i Remigi Morant, president i vice-

president de la FSMCV, van manifestar als alumnes

que creuen que és necessària “la publicació d’un

mapa d’ensenyaments musicals per part de l’admi-

nistració com a element imprescindible per a plani-

ficar de manera coherent i eficaç una estratègia de

millora contínua en tots els nivells d’educació”, as-

sumpte que ve sol·licitant la Federació des de fa anys

i per al qual s’ha oferit a col·laborar. A més, consi-

deren que “l’element més important en l’educació és

l’alumnat i tots els esforços han d’anar encaminats

a la millora del sistema educatiu musical que ha de

plantejar-se de manera concorde al segle XXI”.

La FSMCV traslladarà les reivindicacions de l’Assem-

blea d’Alumnes del Conservatori Superior de Música

de València a la resta d’organitzacions de l’Estat a

través de la Confederació Espanyola de Societats

Musicals (CESM).

Educació musical en la Constitució

Rodríguez i Morant, van recordar als estudiants que

la FSMCV s’ha destacat pel seu compromís i defensa

de l’educació musical en el sistema educatiu amb

iniciatives en les quals s’ha aportat i donat a conèi-

xer nombroses i prestigioses investigacions que

Els estudiants del Conservatori de València van protagonitzar una vaga durant el mes de desembre.

La FSMCV aposta per la inclusió de la música en la Universitat en una reunió amb alumnes

24


vicepresident segon i s’ha modificat el límit d’endeu-

tament que pot ser aprovat per la Junta Directiva.

Quant als acords assemblearis, les societats musi-

cals van aprovar una sèrie de canvis sobre els re-

La FSMCV va concloure el passat 18 d’octubre

la seua 47ª assemblea general, en un intens

cap de setmana en el qual va celebrar també

els XVI Premis Euterpe a Benicàssim (Castelló).

Durant la seua intervenció final, el president de la Fe-

deració, Pedro Rodríguez, va donar un suport explícit

del principal agent cultural a la reivindicació d’un

finançament just per a la Comunitat Valenciana i el

reconeixement del deute històric, acord subscrit per

les principals formacions polítiques, representants

sindicals, empresarials i les universitats valencianes.

Era el punt i final a una Assemblea, l’acte d’aper-

tura de la qual va comptar amb la presència de

l’alcaldessa de Benicàssim, Susana Marqués, que

ha recolzat a la societat musical amfitriona, la Unió

Musical Santa Cecília de Benicàssim que presideix

Marián Durán, en este any de treball

El Teatre Municipal de Benicàssim va ser el lloc tri-

at per a celebrar este esdeveniment que anualment

congrega als representants de les 547 societats mu-

sicals que actualment formen part de la FSMCV.

A este auditori també va tindre lloc la inauguració

del curs acadèmic, les conferències i intervencions

del dissabte per la vesprada i l’exposició de panells

en els quals es feia un repàs a diferents projectes

federal.

Adaptació dels estatuts

A més dels temes habituals que s’inclouen en l’Ordre

del Dia de l’Assemblea federal, entre els nombrosos

assumptes que es van abordar, es van sotmetre a

votació diferents qüestions relatives als estatuts de

la Federació i a altres qüestions.

Entre les reformes aprovades referents als estatuts,

s’ha incorporat entre les finalitats de la FSMCV el

de la “formació contínua del professorat”. Així ma-

teix, s’ha aprovat la possibilitat de realitzar diverses

assemblees ordinàries anuals, la possibilitat que di-

verses societats musicals presenten conjuntament

una candidatura a ser seu assembleària, la figura del

La FSMCV recolza la reivindicació d’un finançament just per a la Comunitat Valenciana

quisits d’entrada per a nous associats i les seues

obligacions, l’aportació de dades a la base de dades

federal i un acord sobre l’assistència als actes orga-

nitzats per la FSMCV.

Durant la seua Assemblea General celebrada a Benicàssim els dies 17 i 18 d’octubre.

L’acte d’inauguració de l’Assemblea va comptar amb la presÈncia de l’alcaldessa, Susana Marqués.

El Teatre Municipal de Benicàssim es va omplir en esta cita federal.

25


Pedro Rodríguez i la seua junta directiva van

aconseguir en el seu primer any de gestió

un fort suport per part dels associats de la

FSMCV que van aprovar, sense cap vot en contra,

l’acta corresponent a l’anterior assemblea general,

els comptes, la gestió de 2015 i el pressupost de

2016. Cal recordar que la Junta Directiva va obtenir

el suport de pràcticament la totalitat dels assistents

quant a la seua gestió i als pressupostos. En cap de

les votacions es va produir un vot en contra, una cir-

cumstància històrica que mai s’havia produït ante-

riorment. A més a més, Pedro Rodríguez va mostrar

la seua satisfacció amb el treball desenvolupat per

la seua Junta Directiva, havent-se complit ja el 40%

dels compromisos adquirits l’any passat a Villena.

En cap de les votacions es va produir un vot en contra, una circumstància històrica que mai s’havia produït anteriorment.

Les societats musicals mostren el seu suport a Pedro Rodríguez en el seu primer any de gestió

26


Davide Livermore, intendent del Palau de Les

Arts Reina Sofia, va intervindre en la 47ª As-

semblea General de la FSMCV per a informar

de la programació del coliseu valencià en 2015-16

i dels projectes de col·laboració amb la Federació.

Va ser el dissabte de vesprada. Davant el públic que

omplia la sala, Livermore va presentar l’agenda mu-

sical del coliseu valencià de la pròxima temporada

i va reiterar la seua convicció per a que la societat

valenciana en general, i les societats musicals en

particular, participen activament de l’espai cultural

i artístic que és el Palau de les Arts Reina Sofia. De

fet, ja va anunciar les actuacions que, dins del cicle

Les bandes a Les Arts, oferirien setmanes després

Pep Gimeno Botifarra amb músics d’Alcoi, Atzaneta

i Canals, la banda simfònica de la Societat Musical

Instructiva Musical Santa Cecília de Cullera i el pro-

tagonitzat per la Jove Banda Simfònica de la FSMCV.

L’intendent del coliseu valencià va fer una intervenció que va captivar el públic.

Davide Livermore apropa l’activitat de Les Arts a les societats musicals presents a Benicàssim

L’assessoria jurídica que la FSMCV va posar

en marxa poc després d’assumir Pedro Rodrí-

guez la seua presidència, va ser un dels temes

abordats en esta Assemblea General.

El mateix responsable d’esta assessoria, Ximo So-

ler, advocat amb una llarga experiència en el món

de les societats musicals i de la pròpia Federació,

va ser l’encarregat d’aclarir alguns dubtes i expli-

car el funcionament d’este nou servei que té com

a objectiu facilitar la gestió a les societats musicals

federades i assessorar-les en assumptes jurídics i

legals referents als temes que dia a dia sorgeixen en

les societats musicals: contractes, convenis, ajudes,

subvencions, problemes de pagaments, etc. Un ser-

vei que és ja molt utilitzat pels associats.

L’advocat Ximo Soler detalla el funcionament de l’assessoria jurídica de la FSMCV

27


Abans de l’Assemblea, va tenir lloc una confe-

rència sobre les Tecnologies de la Informació

i la Comunicació (TICs) aplicades a les esco-

les de música a càrrec dels professors Remigi Mo-

rant, Manuel Pérez Gil i Jesús Tejada Giménez.

La xerrada va fer-se al Teatre Municipal de Beni-

càssim i va comptar amb important presència de

públic procedent de les societats musicals que va

voler participar en esta conferència al voltant d’un

tema tan interessant com és l’aplicació de les noves

tecnologies a l’ensenyament musical en les escoles

de música i d’educands de les societats musicals

federades.

La conferència va registrat un alt nivell d’assistència, la qual cosa demostra l’interès del tema.

Les escoles de música, protagonistes de l’acte d’inauguració del curs acadèmic

El nou servei d’assessorament per a escoles de

música de la FSMCV es va presentar diumen-

ge en l’Assemblea General de la Federació

celebrada a Benicàssim.

Tal com van explicar els seus responsables, la vocal

de la Junta Directiva federal José Mira i el vicepresi-

dent Remigi Morant, es tracta d’assessorar a les es-

coles de música en diversos àmbits amb la finalitat

de millorar aquests centres a nivell de gestió, forma-

ció, innovació, etc.

Per a completar aquest servei, en breu es posarà en

funcionament un portal web exclusiu per als cen-

tres d’ensenyament musical pertanyents a la Xarxa

d’Escoles de Música de la Federació al qual tindran

accés les societats musicals i escoles de música així

com professors i alumnes de les mateixes.

És pròxima la posada en funcionament d’un portal web exclusiu per als centres d’ensenyament musical pertanyents a la Xarxa d’Escoles de Música de la Federació.

Es presenta el servei d’assessorament d’escoles de música de la FSMCV

28


Cullera serà la seu de l’assemblea general de

la FSMCV 2016 després d’obtenir per unani-

mitat el suport dels associats. Aquesta ciutat

era l’única que es presentava per a organitzar l’es-

deveniment amb el suport de les dues societats mu-

sicals, la Societat Musical Santa Cecília i la Societat

Ateneu Musical, que treballaran conjuntament en la

iniciativa amb l’Ajuntament de Cullera.

D’altra banda, l’Assemblea va ser el marc per a re-

conèixer a les societats musicals més antigues de la

Federació que van rebre la medalla d’or, de planta o

de bronze pel seu 100, 75 i 50 aniversari, respecti-

vament.

L’Ateneu de Cullera i la SMI Santa Cecília acolliran l’Assemblea de 2016Un video va mostrar la tradició musical de la ciutat de la Ribera Baixa.

Les bandes omplen de música Benicàssim

29


30


La FSMCV va lliurar a Benicàssim els XVI Pre-

mis Euterpe després de seleccionar entre 42

candidatures presentades, als 24 nominats

que van optar a aquests guardons que reten home-

natge a persones, institucions i empreses públiques

o privades destacades en l’impuls i desenvolupa-

ment de la música.

Enguany els premis extraordinaris van recaure en

Josep F. Almeria, expresident de la Federació i actual

diputat de Podem, pel seu gran treball i dedicació

com a cap visible del col·lectiu durant huit anys

(2006-2014); els exdiputats Juan Soto (PSPV), Jo-

sep Maria Pañella (Compromís) i Lluís Torró (EUPV)

per les seues nombroses iniciatives parlamentàries,

sensibilitat amb les societats musicals i el suport

dels seus respectius partits polítics a les propostes i

accions de la Federació; i en l’exsecretari d’Educació

i Formació Manuel Tomás, per la seua tasca en favor

de la música valenciana des de la Conselleria d’Edu-

cació, Cultura i Esport de l’anterior Consell.

En la nova categoria de projecció internacional, el

premiat va ser Vicente Ortiz, compositor, director i

clarinetista de l’Ateneu Musical Schola Cantorum

de la Vall d’Uixó (Castelló). Amb aquest premi es re-

coneix a músics, pertanyents a societats musicals

federades, que estan desenvolupant de manera

destacada la seua carrera professional, total o par-

cialment, en l’estranger i posa en valor l’excel·lència

d’artistes de la Comunitat Valenciana que estan pre-

sents en les principals formacions del món ben com

a intèrprets, directors o compositors que exerceixen

d’ambaixadors d’un moviment associatiu únic en el

món.

Música simfònica i per a la festa

En l’apartat de creació de música simfònica es va

premiar l’obra Lament de Francisco Tamarit i en la de

música per a la festa L’Aragonés perfecte de Vicent

Pérez “Coleto”; el músic guardonat per al premi a la

trajectòria acadèmica va ser Elena Biosca, clarinetis-

ta del Conservatori Superior de Música de València i

membre de La Primitiva de Rafelbunyol (València).

El Premi Euterpe a la investigació, desenvolupament

i innovació va recaure en el projecte Tenim una cadi-

ra per a tu de la Banda Simfònica de la Unió Musical

d’Alaquàs (València); el de publicació d’investigació

musical al llibre Rigoberto Cortina Gallego (1843-

1920) de Robert Ferrer; i el d’enregistrament i pro-

ducció musical en Homenatge, Paco Esteve 1915-

2015, de la Unió Musical de Muro (Alacant).

L’Ajuntament d’Alaquàs va rebre el premi a la insti-

tució; la Societat Unió Musical de Crevillent (Alacant)

el de la participació federal i Francisco Marzal (1931)

va recollir el premi per la seua dedicació a la seua

societat musical durant 70 anys

Els XVI Premis Euterpe, presentats per l’actriu Pilar

Almeria, van comptar amb la presència de diverses

personalitats de la política i la cultura valenciana

com Enric Morera, president de les Corts Valencia-

nes i Maria José Català, diputada del PP en l’anterior

legislatura del Consell, entre unes altres.

La FSMCV va lliurar els seus Premis Euterpe en una Gala celebrada també a BenicàssimPer primera vegada, la Gala de la Música va coincidir amb la celebració de l’Assemblea General.

31


Premi Euterpe a la investigació musicalRigoberto Cortina Gallego (1843-1920).Robert Ferrer.

Premi Euterpe a la producció musicalHomenatge Paco Esteve 1915-2015,Unió Musical de Muro.

32


Premi Euterpe a la creació musical: música simfònicaLament, de Francesc Tamarit.Editorial Piles.

Premi Euterpe a la creació musical: música per a la festaL’Aragonés perfecte, de Vicent Pérez “Coleto”Omnes Bands.

33


Premi Euterpe a la trajectòria acadèmicaElena Biosca, clarinetista del Conservatori Superior de Música de València i membre de la Societat Musical La Primitiva de Rafelbunyol (València)

Premi Euterpe a la projecció internacionalVicent Ortiz, compositor, director i clarinetista i membre de l’Ateneu Musical Schola Cantorum de la Vall d’Uixó (Castelló).

34


Premi Euterpe a la investigació, desenvolupament i innovacióProjecte Tenim una cadira per a tú.Unió Musical d’Alaquàs.

Premi Euterpe a la participació federalUnió Musical de Crevillent.

35


Premi Euterpe a la dedicació a la seua societat musicalFrancisco Marzal.Societat Musical La Nova de Xàtiva.

Premi Euterpe a la institució o empresa pública o privadaAjuntament d’Alaquàs.

36


Premi Euterpe extraordinariExdiputats Lluís Torró (EUPV), Josep Maria Pañella (Compromís) i Juan Soto (PSPV).

Premi Euterpe extraordinariManuel Tomás Ludeña, exsecretari d’Educació i Formació.

37


Premi Euterpe extraordinariJosep F. Almería, diputat de Podem i expresident de la FSMCV.

38


39


40


41


42


43


44


No sols de jazz viu el jazz. Esta sentència marcarà

l’esdevindre dels estudis jazzístics en el futur va-

lencià, a la vista del convuls fi d’any en què estan

immerses els ensenyaments musicals en el Con-

servatori Superior de València: la Música reclama el

seu ingrés a la Universitat. En este marc repassem

la figura del clarinetista de jazz, investigador i pro-

fessor de la Universitat Jaume I de Castelló: Jose

María Peñalver. Analitzant les seues nombroses pu-

blicacions i investigacions i contrastant-les amb la

seua obra jazzística, podem arribar a una sorprenent

conclusió: La discografia del clarinetista de jazz va-

lencià Chema Peñalver, es documenta i justifica en

treballs universitaris, molt abans que existira el Grau

de Jazz en el Conservatori Superior de València l’any

2009, i abans de que el Màster en Música de la UPV

promoguera la Investigació Performativa en el 2010.

Abstract:

Not only jazz lives jazz. This ruling will mark the evo-

lution of jazz studies in the Valencian’s future, in view

of the turbulent end of year in which are immersed

music studies at the “Conservatorio Superior de Va-

lencia”: music claims membership in the University.

In this framework we reviewed the figure of the jazz

clarinetist, researcher and Professor at the Univer-

sidad Jaime I in Castellón: Jose María Peñalver.

Analyzing his numerous publications and research

and contrasting them with his jazz work, we can re-

ach a surprising conclusion: Discography the Chema

Peñalver Valencian’s jazz clarinetist, is documented

and justified in undergraduate research works, befo-

re there was the degree of Jazz in the “Conservatorio

Superior de Valencia” in 2009, and until the master’s

degree in music from the University promote the per-

formative research in 2010.

Va ser el Dr. Álvaro Zaldívar Gràcia (Conservatori

Superior de Música de Múrcia) qui va plantejar per

primera vegada en el Màster de Música de la Univer-

sitat Politècnica de València 2010 la necessitat de la

investigació performativa com a suport teòric en les

arts, encara que este evident procés ja havia sigut

iniciat amb anterioritat en l’àmbit nacional:

Por invitación de mi colega y amigo el Dr. José

Ignacio Palacios, de la Universidad de Valladolid,

escribí, hace aún no mucho, un descriptivo artícu-

lo, “Las enseñanzas musicales y el nuevo Espacio

Europeo de Educación Superior...”, publicado en el

volumen 19, nº 1, de la Revista Interuniversitaria

de Formación del Profesorado, en el que, después

de trazar una sintética historia del proceso de Bo-

lonia, y tras resumir la singular trayectoria de las

enseñanzas superiores artísticas no universitarias

en España (desde la Ley Moyano de 1857 hasta

las actuales leyes postconstitucionales), centraba

mi exposición en las más recientes actuaciones,

tanto del Ministerio de Educación y Ciencia como

de las demás administraciones educativas, así

como otras relevantes iniciativas de universida-

des y asociaciones de centros en relación con

esta docencia. Finalmente proponía algunas de las

posibles vías de desarrollo futuro –integradas o no

en el marco universitario-, y cerraba mi modesta

contribución con una primera aproximación al reto

de la necesaria acogida de lo creativo y lo “perfor-

mativo” como legítima y evaluable investigación:

aspecto sustancial e inseparable de una auténtica

y eficaz docencia superior artística. 1

Entenent la investigació performativa com: “Investi-

gación basada en les Artes” (ANAVA) (Arts-based re-

search- ABR) , i definint-la com: “l’intent de vincular

el que es diu amb el com es diu, la manera de donar

compte d’este propòsit es du a terme per mitjà de

l’assaig de formes narratives que tenen a veure amb

esta perspectiva d’investigació” (Hernández 2008).

De moment el departament de jazz encara no s’ha

pronunciat al respecte d’això, per estar encara im-

mers en la lluita per la seua independència i igualtat

laboral. Però este moment arribarà, i necessàriament

la investigació performativa jugarà un paper fona-

mental en este procés.

No sabem si els “Doctorados Honoris Causa” plou-

ran del cel, però serà necessari un cos de doctors

en “música de jazz” capaç de normalitzar este pro-

cés. Però ara bé: qui seran els encarregats de dirigir

i avaluar les tesis que legitimen l’accés del jazz a

la universitat? La Universitat Politècnica de València,

impulsora de la tesi performativa que documente el

procés de creació artística i la justificació de l’obra,

es mira el melic immersa en els seus departaments

de tecnologia i música, art sonor, electroacústica i

vídeo creació, que estan potenciant que este tipus de

treballs siguen creats abans des de Belles Arts que

des del Conservatori.

Arrels del Jazz i Investigació Performativa a València: Chema PeñalverPer José Pruñonosa. Doctorat UPV (DCADHA)

1 Zaldívar Gracia, Álvaro. “El reto de la investigación creativa y performativa”. Eufonía, nº 38 (07.2006)2 Peñalver Vilar, José María, (y otros autores). “La Musicología y la música moderna: propuesta y diseño de modelos para la investigación en el jazz”. Quadrivium Nº4. 14/02/2014. http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/83590/58354.pdf?sequence=1

JazzTK - Revista digital de jazz

45


La Universitat de València ja va fer un intent de le-

gitimar la investigació jazzística en el I Congrés In-

ternacional: el Jazz a Espanya 2013, però a dates

de hui encara continuem esperant la publicació de

les actes del Congrés en el que seria el primer llibre

universitari dedicat al Jazz a Espanya. Des del Con-

servatori pareix encara una utopia la creació d’un

Màster en Jazz.

Així, doncs, mentre som molts els que encara pre-

sentem les nostres tesis en la UPV, emparats per la

incòmoda figura del director extern, pareix que és la

Universitat Jaume I de Castelló qui està prenent la

davantera en este assumpte.

La UJI, té una potent big band dirigida per Ramón

Cardo, i la UJI té el doctor en música Chema Peñal-

ver.

José María Peñalver. Doctor per la Universitat de Va-

lència, Màster en Estètica i Creativitat Musical, Pro-

fessor Superior de Clarinet pel Conservatori Superior

de València, Llicencia’t Associated Board Royal Sc-

hools of Music del Regne Unit.

Com a jazzman, lidera la gravació de 3 Cd´s: “Chema

Peñalver tribut a Benny Goodman (Sedajazz Rècords,

2008) “, “Struttin´in the front line (Snibor Rècords,

2010) “ i “Old and New Gypsy Jazz (Lemonsongs,

2011) “. Ha sigut solista de la UJI Big Band, dirigida

per Ramón Cardo i col·labora amb els grups: Sedaja-

zz Big Band, València hot five i Nova Dixieland Band.

Actualment és Professor de la Universitat Jaume I

de Castelló en el Departament d’Educació Àrea de

Música. La tesi de Chema Peñalver: “La aplica-

ción pedagógica de la improvisación musical y

su didáctica en la enseñanza de la música en la

educación obligatoria”, defesa en la Facultat de

FiloFilosofia i Ciències de l’Educació. Universitat de

València en 2005, versa sobre l’anàlisi dels elements

de la improvisació musical, l’estudi dels distints mè-

todes pedagogicomusicals i l’aplicació pedagògica

de la improvisació.

Articles:

-La Musicologia i la música moderna: propos-

ta i disseny de models per a la investigació en

el jazz.

La investigació en processos artístics es realitza

des de la pràctica musical i ens permet conéixer

l’activitat íntima de l’intèrpret en relació amb la

seua pròpia experiència considerada com una

totalitat independent d’altres fonts. Esta proposta

suggerix models bàsics d’anàlisi i oferix recursos,

ferramentes, tècniques i criteris de catalogació

del repertori jazzístic basats en la nostra pròpia

activitat musical. 2

-Què és el jazz? Adaptació, modificació i

transformació dels elements musicals per a la

improvisació.

Este article pretén aclarir alguns conceptes erro-

nis que s’han difós entorn de la definició i a l’apor-

tació del jazz a la història de la música. Al mateix

temps, es realitza una síntesi dels aspectes mu-

sicals més nous que van sorgir de la fusió cultu-

ral originada entre la tradició musical europea i

l’africana. L’article consta de dos parts: una rela-

ció i reflexió crítica de les definicions publicades

sobre el terme jazz i una anàlisi formal de l’estil.

Els resultats vénen determinats per la concreció

d’aquells aspectes musicals que aporten originali-

tat a la pràctica de la improvisació derivats del xoc

d’ambdues cultures. 3

-Què és el swing?: un model bàsic del fraseig

en el jazz.

Què és el swing?, què significa eixa paraula que

ha fet córrer rius de tinta des que a principis del

segle XX uns negres van començar a ballar i a to-

car eixa música? En l’argot dels músics de jazz

espanyols denominen, despectivament en alguns

casos, “gallego” al músic que intenta tocar jazz

però a causa de la falta de criteri, coneixement

o pràctica no toca amb swing. Malgrat que tant

l’administració educativa com els conservatoris

comencen a implantar, molt lentament en alguns

casos, els estudis de jazz com a especialitat de

grau superior, existix encara una falta d’enteni-

ment entre ambdós mons, el dels músics de for-

mació clàssica i els de jazz.

Este article té caràcter didàctic, és fruit de la meua

pròpia experiència i pretén aclarir els aspectes

tècnics més rellevants relacionats amb el fraseig

més típic del jazz, el swing. 4

-Per què els músics de formació clàssica no

volen tocar jazz?: Anàlisi i propostes per a la

reflexió.

Molts dels músics de formació clàssica que conec,

tant estudiants com professionals, no estan inte-

ressats en tocar jazz. Els crida l’atenció el mode

tan diferent de tocar, la producció i emissió del

so, el frasege típic basat en les desviacions del

pols regular representades pel swing i els ritmes

additius, la instrumentació i els efectes que acon-

seguix la big band, etc., no obstant això, no solen

aconseguir un nivell d’interés més enllà del ca-

sual o anecdòtic. Demostren una certa inquietud

per conéixer les bases que regixen esta música

però quan descobrixen que el seu aprenentatge

té el mateix rigor tècnic i metòdic que la pedago-

gia de la música tradicional, no continuen la seua

formació.

Esta situació es produeix perquè no s’ha donat la

suficient publicitat o suport a esta música tant en

els mitjans de comunicació com en els conserva-

toris? ¿ Al nostre país la música jazz mai ha arribat

a calar tant en la societat com ho ha pogut fer

en EE.UU.? És el jazz una música d’origen popular

nascuda dels negres afroamericans que no pot

competir amb la denominada música culta euro-

pea d’origen aristocràtic? Està el jazz infravalorat

per les institucions o el públic en general? 5

-El llenguatge del clarinetista Benny Goodman

a través de la transcripció i l’anàlisi dels seus

sols.

Benny Goodman representa el clarinetista més

Chema Peñalver

3 Peñalver Vilar, José María. ”¿Qué es el jazz? Adaptación, modificación y transformación de los elementos musicales para la improvisación”. Revista Electr. de LEEME (Lista Europea Electrónica de Música en la Educación) Nº 27 (Junio, 2011). http://musica.rediris.es/leeme/revista/penalver11.pdf4 Peñalver Vilar, José María.”¿Qué es el swing?: un modelo básico del fraseo en el jazz”. Sinfonía Virtual. Nº18. Enero 2011. http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/handle/10234/36823/46873.pdf?sequence=1

46


important que ha donat el jazz clàssic i sobre el

qual s’han basat tots els seus col·legues contem-

poranis com Buddy De Franco, Ken Peplowski o

Eddie Daniels. En esta investigació ens proposem

aprofundir en el seu llenguatge a través de la

transcripció i l’anàlisi dels seus sols alhora que

desenvolupa una proposta metodològica d’anàli-

si per al tipus d’improvisació melodicoharmòni-

ca sobre estructures harmonicoformals. L’article

consta de dos parts que integren: la justificació

de la metodologia emprada i la seua aplicació a

l’anàlisi de les improvisacions de Benny Goodman

com resultat de la investigació. 6

Justament esta última investigació amb motiu del

100 aniversari (1909-2009) del genial clarinetista

Benny Goodman, és el resultat de la primera de les

seues gravacions com a líder i de 4 articles previs

relacionats amb esta investigació:

-José María Peñalver Vilar. MUSICA Y PUEBLO. 100

años de Benny Goodman 1909-2009. Num. 154. pp.

34-36. 2009 Nacional (científic). MUSICA Y PUEBLO.

-José María Peñalver Vilar. BOLETIN SEM-EE. Cen-

tenario del nacimiento de Benny Goodman, 1909-

2009. Num. 23. pp. 7-11. 2009 Nacional (científic).

BOLETIN SEM-EE.

-José María Peñalver Vilar. OPUSMUSICA. Centena-

rio del nacimiento de Benny Goodman, 1909-2009.

Num. 37. pp. 1-3. 2009 Nacional (científic). OPUS-

MUSICA.

-José María Peñalver Vilar. ENHARMONIA. 100 años

de Benny Goodman, 1909-2009. Num. 21. pp. 22-

23. 2009 Nacional (científic). ENHARMONIA.

Gravacions:

“Chema Peñalver tributo a Benny Goodman”

20/03/2008. Indigo Records, Sedajazz, Depòsit Le-

gal: V-1558-2008.

Interpretació, transcripció i producció del Cd a càr-

rec de Jose María Peñalver. El repertori està format

per estàndards de la dècada dels 30- 40´s, mostrant

una recopilació que recupera el repertori del primer

quartet interracial en la història del jazz, el format

per dos músics negres: Teddy Wilson, Lionel Hamp-

ton i dos blancs: Gen Krupa i Benny Goodman.

Este projecte no es limita a una revisió dels vells te-

mes de l’Era del Swing. En ell s’ha aconseguit un

equilibri entre la tradició i les noves maneres de fer.

Les influències de cada un dels músics i el tracta-

ment dels temes a través d’arranjaments originals

donen lloc a un nou enfocament de l’estil. Este tre-

ball va ser considerat com el primer CD liderat per un

clarinetista espanyol. Chema Peñalver Vilar (clarinet)

, Jeff Jerolamon (bateria) , Fabián Barraza (guitarra) ,

Julio Fuster (contrabaix) . Posteriorment en el fecund

any del 2011, Chema Peñalver llança dos discos més

com a líder pràcticament de manera simultània:

“Chema Peñalver Old and New Gypsy Jazz.”

12/04/2011. Depòsit legal: CS 260-2011.

En este treball Jose María Peñalver, que exercix com

a compositor, arranjador, director, intèrpret i produc-

tor musical, recupera el so i la tradició del denominat

gypsy jazz o manouche, estil emmarcat en l’Era del

swing i la seua difusió a Europa durant les dècades

de 1930-40. Presa com a model el Quintette du Hot

Club de France, fundat a França en 1934 pel guitar-

rista Django Reinhardt i el violinista Stéphane Gra-

ppelli. Combina temes clàssics com Nuages o Pe-

tite fleur amb la composició de temes originals que

aporten continuïtat i renoven l’enfocament d’aquest

estil.

Chema Peñalver Vilar (clarinet) , Raúl Márquez (vio-

lí) , Fabián Barraza (guitarra solista) , Diego Barberá

(contrabaix) , Enrique Gil (guitarra rítmica) . Final-

ment, encara que gravat amb un mes d’anterioritat,

el següent Cd ens mereix una especial atenció, ja

que ha sigut un dels plats forts del XII Festival Inter-

nacional de Jazz de Peníscola i de la XIV edició del

cicle “Jazz a Castelló”.

“Chema Peñalver New Orleans Jazz Band. Struttin´in

the front line”.

12/03/2011. Depósito legal: A 648-2011

En este treball Jose María Peñalver, que exercix com

a intèrpret, arranjador, director i productor musical,

interpreta estàndards de l’estil New Orleans-dixie-

land, junt a Jeff Jerolamon, drums; Eo Simon, piano;

Julio Fuster, bass; Paco Soler, trombone i Paul Evans,

trumpet.

Chema Peñalver New Orleans Jazz Band és un grup

consolidat que intenta recuperar el vell estil del jazz

de la ciutat del delta del Mississippi. Es caracterit-

za pel clàssic trio d’instruments de vent format per

trompeta, trombó i clarinet i una secció rítmica in-

tegrada per contrabaix, piano i bateria. Sorgit de la

idea de recuperar el so genuí de les dècades dels

anys 20-30 del segle XX incorporen en el seu re-Tributo a Benny Goodman

Jazz a Castelló 2016

New Orleans Jazz Band

Old & New Gypsy Jazz

5 Peñalver Vilar, José María. “¿Por qué los músicos de formación clásica no quieren tocar jazz?: análisis y propuestas para la reflexión”. Sul Ponticello. Musikontext / II Época, N° 12, julio 2010. http://2epoca.sulponticello.com/wp-content/uploads/2010/07/20100722_musicos-formacion-clasica-jazz_JMPenalver.pdf6 Peñalver Vilar, José María. “El lenguaje del clarinetista Benny Goodman a través de la transcripción y el análisis de sus solos”. Revista eletrônica de musicologia. Volume XIV Setembro de 2010. http://www.rem.ufpr.br/_REM/REMv14/05/El_lenguaje_del.html

47


pertori versions de temes clàssics interpretats amb

un nou enfocament modern i actual sense perdre la

fidelitat ni l’estètica de l’època. Sens dubte, esta és

una de les formacions de jazz clàssic amb major pro-

jecció en l’escena del jazz europeu actual.

“Chema Peñalver’s impeccable technical domination

of his instrument, as well as his wild and wonderful

solos that pay tribute to tradition while sounding ut-

terly contemporary. Chema Peñalver is without doubt

one of Europe’s most accomplished and exciting jazz

musicians.”Terry Berne, formerly of Billboard and

Music & Media Magazines.

Conclusions:

Inevitablement, el jazz del s. XXI és una música eru-

dita, si bé és cert que el propi procés d’aprenentatge

i interpretació jazzística implica en si mateix un pro-

cés d’investigació musical, que en l’àmbit del jazz,

tradicionalment ha sigut autodidacta i independent,

no menys cert és el fet de que si el jazz vol entrar en

la universitat ha d’aprendre necessàriament a docu-

mentar els seus processos, no sols a investigar-los

en un àmbit privat, ja que justament este és l’objecte

de la investigació universitària: crear precedents que

assentixen línies d’investigació científica i compar-

tir-los amb la comunitat.

En este procés i en el cas concret de la comunitat

valenciana, sens dubte trobem un interessant prece-

dent en l’obra del clarinetista de jazz valencià José

María Peñalver, no sols posseïx un interés musical-

ment intrínsec, sinó que ens mostra un model de

documentació i investigació a tindre en compte per

als nous treballs que hauran de realitzar els músics

de jazz en este procés d’integració en la universitat.

Crítica:

FEDERICO GARCÍA HERRÁIZ

“Lo he escuchado atentamente y me parece una

propuesta interesante, que se aleja de las tendenci-

as dominantes dentro del jazz valenciano. Y recupera

una época fundamental en el desarrollo del jazz que,

lamentablemente, no conoce demasiada gente. Y, sin

embargo, es muy gratificante”

JORGE GARCÍA (Culturarts)

“Peñalver es uno de los pocos músicos españoles

especialistas del clarinete en jazz clásico y tradici-

onal…”

“…el clarinetista castellonense Chema Peñalver,

uno de los mejores intérpretes de clarinete clásico

en el jazz español, que se presenta al frente de su

sexteto estilo New Orleans”

RAMÓN CARDO

“…el disco está de puta madre [sic.], superconse-

guido el estilo y el sonido, felicidades”

FRANCISCO BLANCO “LATINO”

“...cuando escuché tu cd me pareció muy bueno,

sabes que yo soy un fan tuyo y los arreglos esta-

ban muy bien hechos, tenía algo fresco y especial,

no me sonó añejo... el Jeff también daba una mag-

nitud diferente por su groove no tan dixielander y

más swinguer, los solos de Paul tampoco suenan

tan tradicionales... y el Paco tocando muy bonito y

tremendo sonido...”

TONI BELENGUER

“Pocos instrumentistas hay como Chema. Cuando

él toca, nos transmite el lenguaje autóctono de su

instrumento de manera sólida y creativa a través de

la interpretación de sus notas y de su feeling en el

tempo. Con su música, consigue atraparnos en un

ambiente propio de aquellos años llenos de Swing y

solera musical de los míticos Clubs de Jazz de aque-

lla época dorada del Swing”

PAUL EVANS

“Spain’s answer to Benny Goodman. One in a miilion”

JULIO FUSTER

“Mi buen amigo Chema consigue con su energético

swing un ambiente festivo, auténtico y sumamente

divertido; tocar con él significa un continuo estado

de complicidad pues consigue ese sonido único y

tan atractivo que te implica al máximo, consiguiendo

plena atención de todo aquel que pueda estar tanto

entre la audiencia como entre quienes estén sonan-

do junto a él. ¿Será esto aquello que entendemos

por magia?”

Referències:

Hernández Hernández, Fernando. “La investigación

basada en las artes. Propuestas para repensar la in-

vestigación en educación”. Educatio Siglo XXI, n. º 26

· 2008, pp. 85-118

Peñalver Vilar, José María. “¿Por qué los músicos de

formación clásica no quieren tocar jazz?: análisis y

propuestas para la reflexión”. Sul Ponticello. Mu-

sikontext / II Época, N° 12, 07/2010.

http://2epoca.sulponticello.com/wp-content/uplo-

ads/2010/07/20100722_musicos-formacion-clasi-

ca-jazz_JMPenalver.pdf

Peñalver Vilar, José María. “El lenguaje del clarinetis-

ta Benny Goodman a través de la transcripción y el

análisis de sus solos”. Revista eletrônica de musico-

logia. Volume XIV. 09/ 2010. http://www.rem.ufpr.

br/_REM/REMv14/05/El_lenguaje_del.html

Peñalver Vilar, José María.”¿Qué es el swing?: un

modelo básico del fraseo en el jazz”. Sinfonía Vir-

tual. Nº18. Enero 2011. http://repositori.uji.es/xmlui/

bitstream/handle/10234/36823/46873.pdf?sequen-

ce=1

Peñalver Vilar, José María. ” ¿Qué es el jazz? Adapta-

ción, modificación y transformación de los elemen-

tos musicales para la improvisación”. Revista Electr.

de LEEME (Lista Europea Electrónica de Música en la

Educación) Nº 27 (Junio, 2011). http://musica.rediris.

es/leeme/revista/penalver11.pdf

Peñalver Vilar, José María, (y otros). “La Musicología

y la música moderna: propuesta y diseño de modelos

para la investigación en el jazz”. Quadrivium nº4.

14/02/2014. http://repositori.uji.es/xmlui/bitstream/

handle/10234/83590/58354.pdf?sequence=1

Zaldívar Gracia, Álvaro. “El reto de la investigación

creativa y performativa”. Eufonía, nº 38 (07.2006)

48


En 2016 es complixen 130 anys de la fundació d’un dels certàmens internacionals per a bandes de mú-sica més importants del món. El nostre Certamen

“Ciudad de Valencia”, s’ha convertit en un esdeveniment cultural i artístic de gran rellevància per a la nostra ciutat, al-hora que ha sigut escenari de nombrosos músics, directors i compositors. Entre els diversos artistes que han treballat en este esdeveniment musical de primer orde, cal destacar la figura de Bernardo Adam Ferrero, músic versàtil i polifacètic que ha contribuït com ningú a la dignificació de les bandes de música, ja no sols com a director o compositor, també com a escriptor i divulgador. En este article es repassen tots els vessants artístics, didàctiques i públiques d’un músic i la tasca que ha realitzat en el món de les agrupacions musi-cals, especialment, al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”.

Bernardo Adam Ferrero, nascut a Algemesí en 1942, inicia a molt primerenca edat els seus estudis musicals a la Banda de la seua localitat, continuant-los al Conservatori de Mú-sica de València i més tard, al Conservatori de Madrid. La seua formació es completa a Itàlia i França amb prestigiosos compositors i directors del panorama internacional: Luigi Dallapiccola, Olivier Messiaen, Goffredo Petrassi, etc.

Esta sòlida preparació, no sols musical, sinó també huma-nística, serà aprofitada en la seua vida professional, sempre lligada al món de les agrupacions de vent i percussió, com a director musicomilitar i també al capdavant de diverses

agrupacions civils.

Com a director titular, Bernardo Adam ha conduït dos impor-tants bandes civils amateurs -l’Ateneu Musical de Cullera, 1 i la Primitiva de Llíria-, i tres formacions militars: Música de la Divisió d’Infanteria “Maestrazgo” núm. 3 de València, Mú-sica del Govern Militar de Sant Sebastià, i Banda Simfònica d’Infanteria de Marina de Madrid. En totes elles, el mestre va deixar la seua empremta, exercint una influència que va més enllà de l’aspecte purament tecnicomusical. Adam Ferrero va ser l’impulsor d’interessants iniciatives -cicle de concerts, festivals, mostres, etc.-, a més de realitzar una im-portant tasca educativa i divulgativa a través dels diversos concerts, cursos i gravacions.

Però si el seu treball en el pódium és rellevant, no menys ho és en el camp de la composició. Bernardo Adam, que ha abordat pràcticament tots els gèneres - excepte el tea-tre líric-, ha desenvolupat una magna tasca en la renovació del repertori per a agrupacions de vent i percussió, amb la creació d’un gran nombre d’obres impregnades de rigor i modernitat estilística.

Fins a l’últim terç del segle XX, el repertori de banda s’havia nodrit bàsicament de transcripcions -tant d’obres orques-trals com del teatre líric-, i encara que estes encara serien molt recurrents a principis dels anys setanta de l’anterior centúria, gradualment se n’aniran incorporant obres escri-tes expressament per a agrupacions de vent i percussió.

En este sentit, el Certamen Internacional de Bandes “Ciudad de Valencia” és, segurament, el millor exponent de l’evolució que han experimentat les nostres bandes, i el compositor Adam Ferrero, una de les figures clau en esta transforma-ció. La seua obra Danzas Valencianas, -triada en 1979 com a obra obligada en el Certamen Julià de València, dins de la Primera Secció-, es convertix en tot un referent. Des de l’any 1972, -en que l’obra per a la Tercera Secció va ser Co-plas de mi tierra, de Manuel Palau- no s’havia triat cap altra peça d’autor valencià per a banda. La partitura del Mestre d’Algemesí marca, per tant, un canvi de tendència en este aspecte. A partir d’eixe moment, serà cada vegada més ha-bitual la presència de compositors, sobretot valencians, que escriuen música simfònica destinada a banda: Rafael Talens (obra obligada en la Secció Especial B de 1981) , Salvador Chuliá (Secció Tercera de l’any 1982), etc. A més, Danzas Valencianas és la primera obra editada per la Diputació de València dins de la campanya “Retrobem la nostra música”, en 1981.

A esta obra li seguiran unes altres, compostes per Bernardo Adam expressament per al Certamen Internacional de Mú-

sica de València com a peça obligada: Danzas alicantinas -1983 (1a Secció) -, Homenaje a Joaquín Sorolla -1988 (Secció d’Honor) -, Tierra Mítica -2000 (Secció d’Honor) - i, més recentment, Estructuras Sinfónicas -2012 (Secció d’Honor) -. Com a obres de lliure elecció figuren, a més: Sagunto -1989 (Secció Especial) - i Músicos sin fronteras -2012 (Primera Secció) . En general, són partitures arris-cades i allunyades de la tradició tonal, encara que sense donar-se una ruptura total amb el passat. El compositor fa gala d’una harmonia compacta, colorista i brillant aconse-guida a través dels cromatismes i agregacions sonores. Al mateix temps, l’estudi del timbre i l’interés pel folklore es convertixen en elements vertebradors en la concepció de les seues obres.

Però la relació del nostre músic amb el Certamen Interna-cional de Bandes “Ciudad de Valencia” no se circumscriu només al camp de la creativitat. L’any 1982, Adam Ferrero és anomenat el seu Director Tècnic, creant en paral·lel un concurs Internacional de Composició amb el nom de “Ma-estro Serrano”, i la una secció Juvenil del dit certamen. La seua idea va ser ampliar el repertori de les agrupacions, encara escàs de composicions pròpies, animant els jóvens creadors en esta tasca. L’obra guanyadora seria “l’obligada” en la Secció Especial.

Al mateix temps, a través dels seus diversos articles i escrits, Bernardo Adam ha donat a conéixer el públic en general el prolix univers i la realitat d’estes entitats. A banda dels seus dos llibres sobre esta temàtica -Las bandas de música en el mundo y Banda Sinfónica de la Agrupación de Infantería de Marina de Madrid. Cronología histórica (1950-2000) - el compositor ha escrit nombrosos articles on -amb una clara intenció didàctica i pedagògica-, mostra, explica i reflexiona, els problemes i realitats de les nostres bandes de música. N’hi ha dedicats als certàmens musicals, i per descomptat, al Certamen Internacional “Ciudad de Valencia”. 2

Així mateix, la faceta divulgativa de Bernardo Adam també s’ha manifestat a través dels diversos cursos, conferències, congressos i programes de radiotelevisió, que han tingut com a eix central les agrupacions de vent i percussió, així com els instruments que les formen.

El nostre Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciudad de Valencia” va començar el seu camí al juliol de 1886. Des de llavors, nombrosos intèrprets, compositors i directors han mostrat l’art d’unes agrupacions, l’evolució i desenrotllament del qual deuen molt a figures com Bernar-do Adam Ferrero. Sens dubte, el músic que més ha contri-buït per la dignificació de les bandes de música valencianes.

Bernardo Adam Ferrero i el Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”Per Raquel Mínguez Bargues. Professora d’Harmonia i Contrapunt del Conservatori Superior de Música “Salvador Seguí” de Castelló”

El compositor, ja en la seua maduresa, en un concert a Lisboa amb l’Orquestra de les Joventuts Musicals Euro-pees (1998) . Arxiu familiar de Bernardo Adam Ferrero.

1 Amb la que es va presentar en 1975 al Certamen Internacional de Bandes de Música “Ciutat de València”.2 La majoria d’eixos articles van ser publicats durant la dècada de 1980 pels dos diaris de més tirada de la nostra Comunitat: Las provincias i Levante.

49


La FSMCV presenta Cantus a la Universidad de Londres

El congrés internacional sempreMET2016 (Music,

Education & Technology: Research and Practice)

celebrat els dies 15 i 16 de març en la Universitat

de Londres ha acollit la presentació de Cantus, progra-

mari informàtic per a la millora en l’entonació desen-

rotllat per la FSMCV i la Universitat de València, amb el

patrocini de Bankia i Culturarts.

Este esdeveniment és convocat per Sempre (Society for

Education, Music and Psychology Research) , prestigi-

osa societat de la que FSMCV forma part, i representa

una de les cites anuals de major prestigi a nivell inter-

nacional, on la tecnologia aplicada a l’educació mu-

sical mostra els seus últims avanços i investigacions.

Els professors Manuel Pérez Gil, Jesús Tejada i Remigi

Morant de la Universitat de València i Alejandro Pérez

de la Universitat Politècnica de València, van mostrar el

disseny, la implementació i l’avaluació inicial de Cantus.

Cantus és un nou programa informàtic dissenyat ex-

pressament per a la formació en línia i l’avaluació de

l’entonació vocal en les etapes inicials de l’educació

musical. Ha sigut dissenyat com una ferramenta d’ava-

luació i diagnòstic dels processos relacionats amb els

patrons d’entonació tonal. Arreplega les últimes inves-

tigacions sobre esta temàtica tant en temps real, com

en l’ús tardà d’una resposta immediata, la qual cosa

permet al professorat personalitzar la formació musical

a través de la gravació dels patrons i inclús la possibi-

litat d’afegir noves propostes al programa. Està desen-

volupat per mitjà del llenguatge HTML5, la qual cosa li

proporciona suport multiplataforma. S’ha implementat

en un llenguatge de programació compatible (una com-

binació de JavaScript, HTML i CSS) i es basa en un na-

vegador web, encara que també s’ha desenrotllat una

versió portable del programa per a evitar els problemes

associats a la cobertura d’Internet.

Cantus està disponible en: http://www.cantus.es

50

Música i poble Actualitat

Godelleta, Llombai, Sinarques i Algimia guanyen la 37ª edició del Certamen autonòmic de Bandes

El certamen va començar el dissabte amb l’ac-

tuació de les bandes de la secció quarta en la

qual l’obra obligada va ser Fénix de Pere Sanz

Alcover. Les bandes participants van ser la Societat

Unió Musical de San Isidro, la Unió Musical Valldu-

xense de la Vall d’Uixó i la Unió Musical d’Algímia.

En aquesta quarta secció va resultar guanyadora la

Unió Musical d’Algímia dirigida per Xesco Guillem i

Escobar, seguida per la Unió Musical Valluxense de

La Vall d’Uixó i la Societat Unió Musical de San Isidro,

dirigides, respectivament, per Angel Martínez Cruz i

Gabriel Rocamora Marhuenda.

A continuació va ser el torn de les bandes de la

secció tercera en la qual l’obra obligada que s’in-

terpretava amb caràcter d’estrena absoluta, va ser

April Witch de Jesús Santandreu. Van actuar la Unió

Musical de Polop de la Marina, la Banda de Música

de Font d’En Segures de Benassal i la Unió Musical

CulturArts Música va celebrar els dies 7 i 8 de novembre, en el Palau de les Arts Reina Sofia, la 37ª edició del Certamen de Bandes de Música de la Comunitat Valenciana.

Actualitat

Godelleta va guanyar en primera secció i Jesús Perelló va obtindre el premi al millor director.

En la secció segona es va imposar la Unió Protectora Musical de Llombai.

51


L’Art de Sinarques, quedant en primer lloc la Unió

Musical L’Art de Sinarques baix la direcció de Mar-

tínez Gallego, seguida de la Unió Musical de Polop

de la Marina, dirigida per Ramon Garcia i Soler i, en

tercera posició, la banda de Música de Font d’En Se-

gures de Benassal, que va actuar baix la direcció de

Ricard Fortea Marco.

El diumenge, en la seua segona i última jornada del

Certamen, van intervenir les agrupacions guanyado-

res dels seus respectius certàmens provincials de

les seccions primera i segona.

Per a obrir la jornada van actuar les bandes de la

secció segona: Societat Unió Protectora Musical de

Llombai, Agrupació Musical Artística Santa Cecília

de la Vilavella i el Centre Artístic Cultural Verge de la

Pau d’Agost que van interpretar com a obra obligada

la peça La Bastida de les Alcusses, del compositor

David Penadés Fassanar.

Va resultar guanyadora en aquesta secció amb Pri-

mer Premi i Menció d’Honor la Societat Unió Protec-

tora Musical de Llombai que va actuar dirigida per

Miguel Roig Ortega.

Va ser distingida amb un primer premi el Centre

Artístic Cultural Verge de la Pau d’Agost dirigit per

José Vicente Algado Climent i amb un segon premi

l’Agrupació Musical Artística Santa Cecília de la Vi-

lavella, que va actuar baix la batuta de José Daniel

Moliner Meliá.

En la sessió vespertina va ser el torn de les formaci-

ons de la primera secció, que van interpretar com a

obra obligada Drácula, del compositor valencià Fran-

cisco Andreu Comos.

El primer premi i Menció d’Honor d’aquesta secció

va recaure en la banda simfònica de la Unió Musi-

cal de Godelleta, dirigida per Jesús Perelló Fuster,

seguida d’un primer premi per a Societat Art Música

La Filharmònica de Callosa de Segura que va estar

dirigida per Gabriel García Gutiérrez. El segon premi

ho va obtenir la Unió Musical de Soneja i el seu mes-

tre Juan Francisco Plasencia Civera.

A més a més, Jesús Perelló Fuster, director de la

Martínez Gallego va obtindre el màxim guardó en la secció tercera amb l’Art de Sinarques.

Els músics d’Algímia van aconseguir el primer premi de la secció quarta del certamen.

Unió Musical de Godelleta, va ser guardonat amb el

premi al millor director amb menció d’Honor.

Jurat de renom

El jurat que enguany ha segut l’encarregat de valorar

les interpretacions de les bandes que van arribar a la

final del Certamen de Bandes de la Comunitat Valen-

ciana va estar format per diverses personalitats del

món de la música valenciana. A més de José Luis Mo-

reno Maicas i Pere Manuel Aragó, representants de

CulturArts, el van integrar Pascual Martínez Martínez,

Beatriz Fernández Aucejo, Francisco Andreu Comos,

Vicent Soler Soriano i Francisco Pérez Rodríguez.

52


L’Associació Musical Canalense gana el primer premi en el LXIX Certamen Nacional de Bandes de Música Ciutat de Cullera

El premi a la millor desfilada ha sigut per a l’Associació

Banda de Música d’Alcàsser de Sant Joan.

Així, els premis i la seua puntuació a les bandes partici-

pants han quedat de la següent forma:

- El Primer premi especial del jurat i dotat amb 6.000

euros ha sigut per a l’Associació Musical Canalense amb

una puntuació de 173.

- En segon lloc, i amb 170 punts, l’Associació Banda de

Música d’Alcàsser de Sant Joan.

- En tercer lloc, la Banda Municipal de Villena amb 160

punts.

El fermall d’or ho van posar els concerts, tant de la Banda

de la Societat Musical Instructiva de Santa Cecilia com la

de l’Ateneu de Cullera, les dues anara de concurs, que

van clausurar el Certamen.

El jurat

Els tres membres del tribunal qualificador designats per

La Societat Musical Canalense ha sigut la guanyadora quasi absoluta del LXIX Certamen Nacional de Bandes de Música “Ciudad de Culle-ra”, ja que també, José Martínez Colomina, director de l’Associació, ha sigut guardonat amb el primer premi a millor director.

l’Ajuntament de Cullera han estat presidits pel composi-

tor valencià José Vicente Egea, autor de l’obra obligada

d’aquesta edició del certamen, Athenea, qui en l’actua-

litat compagina la composició musical per a banda, or-

questra i cor per la qual ha rebut nombrosos premis, amb

la direcció de la Banda Municipal de Pamplona i l’ense-

nyament com a professor del Conservatori Superior

de Música de Navarra i del Musikene (Escola Superior

de Música del País Basc), col·laborant a més com

a director convidat amb moltes bandes i orquestres

nacionals i internacionals.

Com a vocal formarà part del tribunal Juan Bautista Me-

seguer Llopis, també reconegut director i compositor

valencià de música per a banda, orquestra i cambra,

que forma part com a director de l’escala del cos

de Músiques Militars i ha sigut director titular de la

Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona i de la

Unitat de Música de la Caserna General de Barcelona.

És membre de la SGAE i de COSICOVA (Associació de

compositors simfònics de la Comunitat Valenciana),

membre numerari de la M.I. Acadèmia de la Música

Valenciana i director de música del CGTAD, i les seues

obres han sigut interpretades per nombroses bandes

simfòniques com les de Madrid, València, Alacant, Al-

bacete, Castelló, etc.., estant en possessió de diverses

condecoracions militars i guardons obtinguts en diferents

premis nacionals i internacionals de composició.

El tercer membre del tribunal serà José d’Eusebio,

prestigiós director i musicòleg nascut a Madrid conside-

rat com un dels principals especialistes en la música

d’Isaac Albéniz. En 2001 obté un Grammy al millor enre-

gistrament clàssic per l’estrena mundial de Merlin i el

seu enregistrament de Pepita Jiménez és nominada en

2007 com a millor enregistrament d’òpera en aquests

premis. Ha dirigit pràcticament totes les orquestres

espanyoles així com a Alemanya, EUA, Àustria, Canadà,

Bulgària, França, Rússia, Regne Unit, Polònia, República

Txeca, Taiwan i Suècia i destaca d’ell el seu ferm

compromís amb la música contemporanea estrenant

obres de compositors com Tomás Marco, Carmelo Ber-

naola, Luis de Pablo, José M. Sánchez-Verdú i Zulema

de la Cruz entre uns altres.

53


La banda Unió Musical de Torrent, dirigida per

Frank de Vuyst, va ser la vencedora absoluta

del 42 Certamen Internacional de Bandes de

Música Vila d’Altea amb una puntuació de 572,90

sobre un màxim de 600 punts, aconseguint la Men-

ció d’Honor, el Trofeu Societat Filharmònica Altea-

nense i el Premi Vila d’Altea dotat amb 6.000 euros.

D’altra banda, el trompeta de la banda de Xàtiva,

Francisco J. Barberà, va rebre el premi al millor so-

lista del certamen.

El certamen, organitzat per la Societat Filharmònica

Alteanense i patrocinat per l’Ajuntament d’Altea i el

Palau Altea, es va celebrar en doble sessió, matutina

i vespertina, diumenge 6 de desembre en l’Audito-

ri alteà, que va veure passar pel seu escenari a les

bandes de l’Associació Musical i Cultural de Puerto-

llano (Ciudad Real), La Primitiva Setabense de Xàtiva

La Unió Musical de Torrent obté el 1er premi i menció d’honor en el Certamen Vila d’Altea El trompeta de la banda de Xàtiva, Fco J. Barberà, va rebre el premi al millor solista del certamen.

(València), Unió Musical de Crevillent (Alacant) i a

la Unió Musical de Torrent (València) que van haver

d’interpretar com a obra obligada la Fantasia per a

Banda Simfònica Oryza, del compositor valencià (At-

zeneta d’Albaida) Ramón García i Soler, a més d’un

pasdoble de presentació i una obra de lliure elecció.

La competició arrancava a les 10:30 hores del diu-

menge. Per l’escenari de Palau Altea passaven, una

després d’una altra, les bandes participants fins a

sobrepassar els 600 músics. Durant la sessió mati-

nal van actuar les bandes de Puertollano i Xàtiva que

van interpretar respectivament les obres de lliure

elecció The year of Dragon, de Sparke, i Pinocchio,

de Ferrer Ferran. La sessió vespertina es va iniciar a

les 16.30 hores amb l’actuació de la banda de Cre-

villent que va interpretar com a obra de lliure elecció

Polifem i Galatea, de Valero Castells. La banda de

Torrent va oferir com a obra lliure The lost labyrinth,

de Kevin Houben.

Com a colofó a l’esdeveniment, i ja fora de concurs,

va actuar la banda simfònica de la Societat Filharmò-

nica Alteanense sota la direcció de Jaume F. Ripoll

Martins, mentre el jurat, presidit pel portuguès Paulo

Martins i compost per l’espanyol Manuel Godoy i el

britànic Tim Reynish com a vocals, deliberaven per a

determinar el resultat.

Un any més, Altea i la SFA han demostrat gran capa-

citat d’organització en grans cites, un Certamen que

s’elabora gràcies al bon fer dels músics i socis de

la Filharmònica, i gràcies a la desinteressada col-

laboració de l’Ajuntament d’Altea i dels nombrosos

patrocinadors, que any rere any confien en aquest

projecte d’índole internacional i que torna a consoli-

dar-se en el panorama musical.

54


La Diputació de València ha acollit el sorteig

anual per a establir l’ordre intervenció de les

bandes en el certamen que organitza la Di-

putació de València des de fa 40 anys, en presència

dels representants de les bandes concursants.

En la secció especial prendrà part en solitari la ban-

da simfònica de la Societat Musical Santa Cecília de

Requena. En la primera, les tres bandes participants

són les del Centre Instructiu Musical de Benimaclet

de València, Unió Musical de Carlet i Societat Unió

Artística Musical d’Ontinyent. La Unió Musical Lira

Realense de Real té plaça reservada per a 2017,

mentre que la Societat Joventut Musical de Faura es

va quedar exclosa.

La secció segona la composaran l’Associació Musi-

cal la Filharmònica Alcudiana de L’Alcúdia, Societat

Renaixement Musical de Vinalesa, Societat Artístic

Musical La Vall de Càrcer, Societat Musical Unió de

Pescadors de València i Unió Musical de Picanya. En

la tercera categoria competiran la Societat Unió Mu-

Seleccionades les bandes que participaran en el Certamen de la Diputació de València 2016Un total de 15 agrupacions prendran part en l’edició de 2016.

sical de Catadau, l’Agrupació Musical Carrera Fuen-

te de San Luis de València i l’Agrupació Musical de

Beneixida.

Per finalitzar, tres bandes participaran en la quarta

secció: Societat Joventut Musical de Quart de les

L’ajuntament de València ha publicat les bases

del Certamen Internacional de Bandes (CIBM)

Ciutat de València de 2016.

Les bandes interessades a participar hauran d’ins-

criure’s entre l’11 i el 21 de gener, tots dos inclu-

sivament.

El CIBM 2016 se celebrarà en el Palau de la Música

del 21 al 24 de juliol.

Com en anteriors edicions, es mantenen les quatre

seccions del certamen: secció d’honor (màxim 5

bandes), secció primera (màxim 5 bandes), secció

Publicades les bases del Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València 2016

segona (màxim 6 bandes) i secció tercera (màxim

6 bandes).

En la d’honor participaran agrupacions des de 111 a

140 músics, en la primera de 81 a 110, en la segona

bandes entre 51 i 80 músics i, finalment, en la terce-

ra, plantilles d’entre 40 fins a 50 músics.

Pròximament es donaran conéixer les obres obli-

gades en cadascuna de les categories en les quals

s’estructura el certamen.

Tots els detalls de la convocatòria es poden consultar

a la web del Certamen: www.cibm-valencia.com

Valls, Societat Musical Amics de la Música de Beni-

faraig i Lira Musical de Salem.

El Certamen de la Diputació de València se celebrarà

els dies 28 i 29 de maig de 2016 en el Palau de la

Música de València.

Les bandes interessades a participar en esta nova edició hauran d’inscriure’s entre l’11 i el 21 de gener, tots dos inclusivament.

55


La Sociedad Musical La Amistat de Villafranqueza

amb 335,50 punts ha sigut la guanyadora del Primer

Premi i Menció d’Honor en la Secció Primera del XLV

Certamen Provincial de Bandes. La Societat Musical

Nova d’Alcoi: 325,80 punts Primer Premi.

La Unión Musical de Bigastro, va ser la guanyadora

del Primer Premi i Menció d’Honor amb 338,5 punts

Secció Segona. El Centre Artístic Musical de Xàbia

Primer Premi amb 325,1 punts. La Societat Musical

“Ruperto Chapí” de Villena, Segon Premi amb 298

punts i la Societat Unió Musical de Beniarrés, Segon

Premi amb 291,3 punts.

En la categoria de Tercera Secció, La Unió Musical

de Redovan va ser Primer Premi i Menció d’Honor

amb 336,5. La Unió Musical de Dolores va obtenir

el Primer Premi amb 336 punts. La Societat Musical

El XLV Certamen Provincial de Bandes de Música d’Alacant va posar de manifest la bona música de banda de la provínciaEl 5 de març va començar el XLV Certamen Provincial de Bandes de Música d’Alacant en la categoria Secció 1a i 2a en l’Auditori Municipal d’Alacant. El diumenge 12 de març, al Centre Cultural d’Altea la Vella, li va tocar el torn a les bandes alacantines de 3a i 4a Secció.

El dissabte 23 d’abril a la vesprada va comen-

çar el XXXIX Certamen de Bandes de Música

Provincial de Castelló, en l’Auditori i Palau de

Congressos de la localitat, amb les audicions de l’As-

sociació Musical Sant Jordi, única banda a compe-

tir en la categoria de 4a Secció, que va obtenir 323

punts i el Primer Premi i Menció d’Honor.

Seguidament va ser el torn de les bandes de la 3a

Secció, que correspon a societats de fins a 50 mem-

bres. Així, la Unió Musical Santa Cecília de Xilxes

Gran nivell musical en el XXXIX Certamen Provincial de Bandes de la Diputació Castelló celebrat a la fi d’abril

Santa María Magdalena de Novelda amb 315 punts,

la Banda de la Unión Musical el Pilar de la Horadada

amb 301 punts i la Banda de la Societat Instructiva

Musical Romanense amb 288 punts, segon premi

respectivament.

La Societat Musical “El Delirio” de Gorga, ha sigut la

guanyadora de la Quarta Secció, única banda parti-

cipant en la mateixa.

Finalment, l’Agrupació Musical El Deliri de Gorga

serà l’única banda participant en la quarta secció,

que se celebrarà el 13 de març en el centre cultural

d’Altea la Vella.

va obtenir el Primer Premi i Menció d’Honor amb

341,50 punts; l’Associació Musical Santa Cecília

d’Almenara Primer Premi amb 322 punts. I l’Associa-

ció Musical Santa Cecília d’Albocàsser, Segon Premi

amb 302 punts.

La Societat Musical de Sogorb va ser la guanyado-

ra de la 1a Secció del XXIX Certamen Provincial de

Bandes de Música de la Diputació de Castelló, que va

obtenir 359,5 punts, Primer Premi i Menció d’Honor,

i reconeixement també a la millor interpretació de

l’obra lliure, amb la peça “Miticaventura” del com-

positor valencià Ferrer Ferrán i el pasdoble de Fran-

cisco Signes “Isabel Vilar”.

Respecte a les bandes participants en la categoria

de la 2a Secció d’aquest Certamen es va alçar amb

el guardó la Unió Musical de Vilafranca, que va obte-

nir el Primer Premi i Menció d’Honor amb 357 punts.

El Segon Premi amb 275,5 punts va ser per a l’Asso-

ciació Musical Filharmònica Rosellana, del municipi

de Rossell.

56


La VYWE serà una formació bandística de “for-

mat reduït” integrada per un màxim de 40-45

components en escenari i interpretarà exclusi-

vament repertori tradicional original de concert dels

grans autors així com repertori original actual directa-

ment de la mà dels millors compositors del moment.

Es tracta d’una formació acadèmica en la qual es

pretén oferir una sèrie d’activitats musicals, i alhora

pedagògiques, molt importants per a la formació in-

tegral del músic actual de vent i percussió, ajudant a

complementar d’aquesta manera als necessaris estu-

dis en el Conservatori.

L’edat mínima per a formar part d’aquesta formació és

16 anys i la màxima 22 anys (o estar estudiant instru-

ment en el Conservatori Superior si se supera aquesta

edat), però en qualsevol cas es requereix un nivell

mínim de 4t d’ensenyaments professionals superat,

i les places estan oferides a qui poguera interessar-li

aquest projecte.

Naix la València Youth Wind Ensemble (VYWE)

Per a aquesta primera temporada s’han convidat ja

als reconeguts compositors i directors Otto Schwarz,

Jacob d’Haan i Bert Appermont que visitaran la seu

del projecte a València durant els mesos de febrer,

maig i novembre, respectivament, els quals oferiran

diversos assajos, una classe oberta i concert final de

la trobada. Prèviament el Director Artístic de la VYWE,

Borja Martínez Alegre, haurà realitzat diverses sessi-

ons preparatòries.

Aquest projecte és possible gràcies a l’Associació

Música Jove de València, pertanyent a la FSMCV, i als

projectes d’innovació pedagògica aprovats pel seu

equip directiu.

Més informació:

http: / / ta l lerdemusica jove.es/ joomla/ index.

php/historico/noticias-tmj/566-nace-la-valen-

cia-youth-wind-ensemble-vywe

57


El Palau de la Música de València inicia un nou projecte social i educatiu

El Palau de la Música de València presentava a

finals de 2015 un nou projecte social i educa-

tiu que inclou l’acostament de l’Orquestra de

València als col·lectius més desfavorits i “Menut Pa-

lau!”, activitats pedagògiques musicals destinades a

les famílies, bebés i escolars.

El projecte, iniciat ja durant el mes de desembre,

consta de 97 activitats que destaquen pel seu mar-

cat caràcter participatiu i interactiu, per generar en

els xiquets i les xiquetes un hàbit primerenc a la mú-

sica. Respecte a edicions passades l’auditori s’allu-

nyat dels espectacles centrats en els contes Disney i

els musicals, i han volgut donar-li un aire més fresc,

que destaque principalment per la interacció i par-

ticipació, i per la novetat d’adaptar estos especta-

cles a altres col·lectius. Així, en esta edició es podrà

gaudir entre altres, d’un violinista espectacular com

és Ara Malikian, que debuta en el Palau, d’un taller

interactiu amb música dels Beatles en què participen

les famílies, o del món del circ del Gran Fele.

Respecte al nou projecte social d’acostament de

Destaquen l’acostament de l’Orquestra de València als col·lectius més desfavorits i el projecte “Menut Palau!” per a famílies i escolars.

l’Orquestra de València als col·lectius més desfa-

vorits, la formació orquestral va actuar per primera

vegada en la seua història al centre penitenciari de

Picassent, i a l’Hospital La Fe, amb un gran èxit.

L’Orquestra tornarà a gener a Picassent amb motiu

de l’aniversari de la presó i, la direcció del Palau ulti-

ma un concert per a refugiats possiblement al febrer.

Així mateix, continua el projecte educatiu de l’or-

questra “Romeu i Julieta”, que és la continuació del

treball amb adolescents que s’està fent des de fa ja

4 anys. Per al director de l’Orquestra, Yaron Traub, “el

més important d’estos concerts és la interacció dels

jóvens amb la música”.

Menut Palau!

El cicle “Música en Família” està pensat perquè els

més menuts aprenguen a gaudir de la música entre

amics i familiars.

Entre les actuacions previstes en el programa figu-

ren “Les meues primeres 4 estacions”, interpretat

per l’espectacular violinista Ara Malikian; “Ma, me,

mi…Mozart”; “Les bodes de Fígaro” de Mozart;

“Vine a cantar amb Trau, cançons dels Beatles”, etc.

El 10 d’abril la companyia del Circ Gran Fele posarà

en escena “Músic mestre please”, en un espectacle

ideat per al Palau, i interpretat per set músics.

Conclourà el cicle el divendres 15 d’abril, amb l’Or-

questra de València, dirigida pel seu titular Yaron

Traub. Amb posada en escena d’Arrop Barendsma,

interpretaran “Romeu i Julieta” de Serguéi Prokófiev.

Continuen també els cicles “Música per a Bebés”i

“Palau infantil”.

L’Orquestra de València i la Banda Municipal torna-

ran a oferir les habituals “Audicions per a Escolars”,

dirigides a alumnes de Primària i ESO. Les audicions

es realitzaran en la Sala Iturbi i esta temporada es-

taran compostes per l’esmentat espectacle “Romeu

i Julieta” de Serguéi Prokófiev. També participarà la

Banda Municipal de València.

Completen les activitats el veterà cicle “Creixent amb

la música” dirigit a alumnes de primària i d’educació

infantil.

www.palauvalencia.com

58


y Consejos.

Sobre Bécquer, Álvarez compuso ¡No volverán!, so-

bre la famosa rima de Las golondrinas (1873) y El

último sueño, romanza con barítono.

De Isidoro Hernández sabemos que fue compositor

y director. No así el año de su nacimiento, dentro del

siglo XIX. Falleció en Sevilla el año 1888.

Escribió gran cantidad de zarzuelas. Su primer éxito

lo consiguió en el Teatro Romea de Madrid el año

1876, y Hernández gozó de la popularidad con su

trabajo y habilidad para ser uno de los músicos más

notables de la época. El afán con el que puso el título

de Una aventura en Siam, concitó de los diarios ma-

drileños alabanzas y adhesiones.

Como si fuese un aluvión se prodigaban los títulos

(además del anterior) que serían prolíficos. Enume-

ramos los siguientes: Espiridión en Vulcano, El ma-

nicomio del Norte, De Madrid a la Luna, Efectos de

la Gran Vía (con libreto del valenciano Rafael María

Liern), Un sevillano en la Habana, Un fresco del Jor-

dán, El sargento Boquerones, Ánimo, valor y miedo,

La sevillana, Caer en la trampa, Las criadas…

Su aportación a la llamada “música de salón” es

todavía mayor que la zarzuelística; comprende El

cancionero popular para piano y letra. Con doce can-

Nacido en Zaragoza (1833) y fallecido en Bar-

celona (1898), Fermín Álvarez Mediavilla

fue “descubierto” por Felipe Pedrell, quien

admiraba las “melodías de Álvarez” (1). Este se acli-

mató y estudiaba con entusiasmo. Estuvo en Cuba y

recaló en Madrid. En su casa ofrecía conciertos de

mucha calidad.

Su imaginación contactaba con la de Bécquer. Por

ejemplo, la romanza titulada Yo, tú.

La querencia de tiempo que estuvo en Cuba crista-

lizó en una canción criolla titulada la hija del Yamurí

o la Manlancera. Yamurí, que también le dio como

ópera Eduardo Sánchez de Fuentes, igualmente tuvo

el mérito de ser el iniciador del movimiento musical

moderno de dicha nación.

La música de salón tuvo, en Fermín Álvarez, uno de

los creadores con más fama a tenor entre el anda-

lucismo y la romanza referida a la composición ins-

trumental.

Más de cien canciones salieron de su cerebro, algu-

nas con piano, armonium y violoncello y otras con

guitarra.

Ave María, con acompañamiento (p., a. y v.); A Gra-

nada, con acompañamiento de guitarra e igualmente

Los ojos negros; La partida, El canto del presidiario

Compositores españoles “becquerianos”Por Francisco Díaz Ferrer

ciones cada serie; total, veinticuatro; El cancionero

cubano (seis melodías); Ecos andaluces (Álbum de

siete canciones nuevas); El flamenco (siete can-

ciones); Flores de España (Álbum de cantos y aires

populares de este país (sic), antiguos como moder-

nos…).

No le faltó la inspiración. Sus temas eran enjundio-

sos. El público aplaudía con entusiasmo…

Fue “becqueriano”. ¡Faltaba más!. Y, en su haber,

compuso los recitados con las poesías instrumenta-

das por él, es decir, por Hernández, en plan románti-

co y cuyos títulos son: Un sueño, Insensibilidad, y La

mujer de piedra.

También los acordes adornan el Álbum de Bécquer

a propósito del destino que fue la dedicatoria al con-

de Morphy: Yo lo sé, Su visión, Éxtasis, Angustia, Los

ojos verdes, ¡Felicidad!, ¡Cuándo! y ¡Dímelo!.

Isidoro Hernández es autor de dos pasodobles:

Guante y coleta y Guerrita, que identifica todavía a

un andaluz de pro.

NOTAS:

(1) En verdad es Fermín María Álvarez. No confun-

dir con Antonio Álvarez Alonso, autor de Suspiros de

España.

59


La Banda Municipal de Música de Bilbao i Musikene signen un conveni de col·laboració

BilbaoMusika i Musikene han signat un conveni

de col·laboració. Les dues entitats sumen així

les seues forces, unides per un interès comú

per la promoció educativa i professional de la música

i pel foment del repertori original per a banda.

Aquest conveni, que es considera renovable anu-

alment, naix amb vocació de permanència. Aquest

acord té com a objectiu obrir les portes de la Banda

Municipal de Música de Bilbao als estudiants de Mu-

sikene perquè aquests puguen realitzar pràctiques,

participant en les diferents activitats que realitza

l’agrupació dins de la seua programació. D’aquesta

forma, l’alumnat dels últims cursos de Musikene po-

drà enfrontar-se a l’experiència real de treballar dins

d’una banda simfònica, la qual cosa els va a aportar

un coneixement pràctic per al desenvolupament de

la seua activitat professional.

La Banda Municipal de Bilbao està actualment dirigi-

da pel valencià José R. Pascual Vilaplana.

La formació musical municipal està dirigida pel valencià José R. Pascual Vilaplana.

El clarinetista valencià José María Santandreu

ha sigut doblement guardonat en els Global

Music Awards 2015. D’una banda, ha guanyat

la Medalla de Plata Mundial com a Instrumentista/

Clarinet i per una altra, la Medalla de Plata Mundial

per segon treball discogràfic “Sounds of the Clarinet”.

Aquesta plataforma mundial avalua de manera anò-

nima i independent, les trajectòries i projectes de

músics, en les seues diferents categories. Els premis

s’atorguen sobre més de 20.000 inscripcions, ha-

vent-se lliurat en aquesta edició de desembre unes

cinquanta medalles, en or, plata i bronze.

José María Santandreu desenvolupa la seua carrera

amb diferents orquestres, amb l’Ensemble d’Arts, i

també com a concertista. Entre les seues últimes ac-

tuacions destaquen el concert com a solista al costat

de Wenzel Fuchs (solista l’Orquestra Filharmònica de

Berlín) o el concert a sol en la Fundació BBVA de

Madrid. És també professor del Conservatori Profes-

sional d’Utiel (València) i del Centre d’Estudis MC a

Sogorb (Castelló).

El clarinetista José María Santandreu, guardonat en els Global Music Awards 2015El valencià ha sigut premiat com a instrumentista i pel seu segon treball discogràfic: “Sounds of the Clarinet”.

61


La ‘Gitanería en un acto y dos cuadros’, escrita

expresamente para Pastora Imperio, con libre-

to de los Martínez Sierra y decorados de Nés-

tor de la Torre, vio la luz en el Teatro Lara de Madrid

el 15 de abril de 1915. La música del gaditano fue lo

que más gustó al respetable. En los años siguientes,

Falla realizó varias versiones orquestales de El amor

brujo, interpretadas dentro y fuera de España con in-

dudable éxito, especialmente de la mano de Enrique

Fernández Arbós. El estreno de la versión definitiva,

ballet en un acto, tuvo lugar en París en 1925, con

Argentina, Wague y Escudero a la cabeza de la re-

presentación.

Durante más de diez años, Antonia Mercé, Argentina,

tuvo en esta obra (Candelas) su gran éxito, volcán-

dose en ella “con la fuerza irresistible de un primer

amor”. Sin embargo, nunca consiguió de su amigo

Falla la exclusiva que pretendía:

Para mí, la mayor garantía de que no decaiga

su interés por El amor brujo me la ofrece, pre-

cisamente, la inexistencia de esa exclusiva. La

experiencia propia y ajena me hace creer que la

posesión absoluta de un derecho hace disminuir

el interés por el objeto de la posesión. Siendo así,

usted misma iría sintiendo desaparecer ese cariño

con que tanto honra la obra y que tanta alegría me

da. Piense también, admirada amiga, que usted y

El amor brujo son, virtualmente, una misma cosa.

¿Qué mejor exclusiva que esta?

El ballet conserva la estructura en dos bloques origi-

nal. La popular “Danza Ritual del Fuego” es el frag-

El parsifalillo de don ManuelPor Josep Lluís Almendros Sepulcre. Profesor de Música del IES La Mola de Novelda

mento más importante, pues contribuye al clímax

central de la pieza. Tras la “Introducción” descrip-

tiva comienza la historia con la “Canción del amor

dolido”, que tiene, tras la breve escena de las alu-

cinaciones, su perfecta reciprocidad en la “Canción

del fuego fatuo”. El maravilloso “Círculo Mágico,

Romance del Pescador”, es un remanso central que

forma un perfecto eje constructivo con el episodio

lento de la “Pantomima”: tema gaditano del amor

popular.

Ambas partes terminan con sendas danzas: la “Dan-

za ritual del fuego” y la “Danza del juego del amor”.

Esta última enlaza con el “Final”, el cual viene a ser

una especie de coda. Solo queda sin clara reciproci-

dad la “Danza del terror”, aunque puede trazarse un

leve y no muy convincente paralelismo estructural

con la primera parte de la “Pantomima”: en ambos

episodios la figura del espectro tiene sus momentos

más amenazadores.

Mucho antes del triunfo definitivo de El amor brujo, al

“maestro Falla” se le humedecieron los ojos ante la

misiva de su joven discípulo Ernesto Halffter:

Hoy hemos dado la primera lectura al Amor Brujo.

Todos, todos hemos puesto nuestra vida en esa

obra. Yo, muy emocionado, recordaba a los demás

las horas en que usted y yo la preparábamos y

la fotografía que nos hizo el célebre Vilches con

la partitura de piano. ¿La vio Ud.?, ¿salió bien?

Nunca he sentido al dirigir su obra tanta felicidad

como hoy. La quiero tanto, me produce una emo-

ción tan grande y me llega tan adentro, que me

ilusiono pensando que la obra es mía. Perdóneme,

pero en ella veo mi espíritu y, claramente, el ca-

mino que debo seguir. No se lo tome a mal, pues

no quiero ofenderle. Le hablo con la nobleza que

sólo utilizo con Ud.

La obra es eminentemente gitana. En ella empleé ideas de carácter popular, algunas tomadas de la propia Pastora Imperio, quien las canta por tradición, y a las que no se les puede negar la autenti-

cidad. En los cuarenta minutos que aproximadamente dura, he procurado vivirla en gitano, sentirla hondamente. Por ello, utilicé sólo los elementos que, creo, expresan el alma de la raza.

(Manuel de Falla)

62


El passat mes de abril va ser un gran dia per a la

Unió Musical d’Alaquàs. El president de la Societat

Musical, Lute Fernández i el seu director, Enric

Parreño van fer efectiva la signatura d’un convenni

de col.laboració entre el Ministeri d’Educació de Pa-

namá i la Unió Musical d’Alaquàs.

Això comportarà la creació de la “Orquesta pana-

meña de vientos” i una sèrie d’accions dins d’aquest

convenni marc.

Aquest convenni va começar a gestar-se de la mà

del director de la Banda de la Unió Musical d’Ala-

quàs, Enric Parreño, que ha realitzat diferents col-

laboracions amb projectes similars en Colòmbia i

República Dominicana, dirigint en diferents ocasions

les agrupacions dels mateixos.

Al mes de febrer una delegació del Ministeri d’Edu-

cació de Panamà va visitar les instalacions de la

UMA per conéixer de primera mà el funcionament

d’una societat musical valenciana, ja que estaven in-

teresats en el ampli moviment bandístic de la nostra

comunitat que és referent mundial.

La Unió Musical de Alaquàs signa un conveni de col·laborarció amb el Ministeri d’Educació de PanamàEl conveni comportarà la creació de la “Orquesta panameña de vientos” i una sèrie d’accions dins d’aquest convenni marc.

63


Aquesta visita va coincidir amb la gravació per part

de la banda simfònica d’un CD de música del com-

positor i amic de la UMA J. Salvador González More-

no amb solistes de la talla de Philippe Cuper.

A més de les agrupacions, la delegació panamenya

va estar molt interesada en l’escola i el conserva-

tori de la nostra societat, ja que la seua intenció és

impulsar la formació musical al seu país amb una

estreta col·laboració amb la UMA, motiu pel qual

s’ha signat aquest convenni marc que després es

dotarà d’accions més concretes per aconseguir el

seus objectius.

Com a remat d’aquest convenni el ministeri vol que

es materialitze la creació de la “Orquesta panameña

de vientos” per fer visible aquest projecte pel qual el

seu ministeri aposta de manera tan ambiciosa.

64

Música i poble Opinió

Llegué a hora al Aeropuerto de El Dorado, en

Bogotá. Las ocho y media de la tarde, sin em-

bargo, es hora ya tardía para los colombianos

que suelen empezar sus tareas muy temprano. Me

estaban esperando para acompañarme al hotel en

donde descansaría la noche del viernes. Nada más

aterrizar, y tras conectar el teléfono móvil, mi familia

me alertaba de los atentados de París, una muestra

más de lo que es capaz la ignorancia, la mayor plaga

del universo, la más cruel, la más asesina. Conster-

nado por la noticia que se había producido mientras

volábamos entre Madrid y Bogotá, pedí escuchar la

radio en el taxi que me llevaba al hotel para conocer

más noticias sobre el brutal suceso. La humanidad

sigue sumida en la pobreza más absoluta, en el

estancamiento entre acciones que se repiten sin el

más mínimo escrúpulo fruto de conspiraciones eco-

nómicas de aquellos que aun siguen enriqueciéndo-

se con las guerras y de aquellos que maleducan a

jóvenes débiles de criterio sucumbidos al engaño de

bestias inmundas sin más razón que la sinrazón.

El sábado debía madrugar, pero no hizo falta el

despertador, pues el jet lag me hizo estar despierto

desde las 3 de la mañana, hora local, es decir, las 9

de la mañana en España. Puntual y siempre atenta,

mi amiga Marysabel Tolosa, asesora del Plan Nacio-

nal de Música para la Convivencia del Ministerio de

Cultura, me esperaba en el hall del Hotel Cosmos a

primera hora para acompañarme a ver el Teatro Co-

lón en donde actuaría nueve días más tarde con la

Banda Sinfónica Juvenil de Colombia, formación que

en la edición del presente año cuenta con noventa y

cuatro jóvenes entre trece y diecisiete años prove-

nientes de distintos departamentos colombianos, de

Nariño a Cartagena de Indias, del Amazonas hasta la

zona costera del Pacífico.

El Teatro Colón de Bogotá, situado en el bellísimo

barrio de La Candelaria, en pleno centro histórico de

la ciudad, cercano a la Catedral y a la Plaza Bolívar,

se reinauguró el pasado año 2014 y cuenta con unas

bellísimas instalaciones cuya platea de estilo italia-

no recuerda los años de colonia. Un preparadísimo

equipo técnico nos esperaba para atendernos en

todas nuestras necesidades y abierto a nuestras su-

gerencias. Concluida la visita, un cordial y simpático

chófer nos esperaba para acompañarnos a Paipa, la

ciudad del Departamento de Boyacá en donde íba-

mos a pasar los siguientes nueve días, en las ins-

talaciones del Hotel Sochagota, a orillas del lago del

mismo nombre y con unos alrededores de una belle-

za paisajística impresionante. El viaje entre Bogotá

y Paipa se hizo largo: las comunicaciones y vías de

transporte no son precisamente el fuerte de Colom-

bia. Los famosos trancones (atascos) y el estado de

las carreteras te hace tardar un poco más de tres ho-

ras en el recorrido de ciento noventa kilómetros. Eso

sí, te permite disfrutar los maravillosos paisajes de la

sabana de Cundinamarca, de Sopó o el monumento

del Puente de Boyacá (en donde Bolívar empezó la

liberación de Colombia contra los españoles). A los

lados de la carretera, centenares de tenderetes y pe-

queños bares te ofrecen almojábenas, arepas, pan

de yuka, caldo de costilla o fruta fresca (un auténtico

manjar por estos lares).

Instalados ya en Sochagota, los autobuses de músi-

cos empezaban a llegar. La región de Paipa es muy

conocida por sus aguas termales, no en vano a las

afueras del casco urbano se encuentra un cráter

volcánico del que emanan aguas de gran utilidad

en los múltiples balnearios y spas de la zona. La si-

tuación del hotel sobre una colina cercana al lago

le confiere una de las perspectivas más bellas del

entorno natural de Paipa. Un lugar muy apropiado

para el estudio y la concentración. Esa misma tarde,

empezamos los ensayos del concierto del día 22 de

noviembre de 2015, el día de Santa Cecília y la jorna-

da escogida por el Ministerio de Cultura colombiano

para organizar el macro proyecto Celebra la Música,

la más grande movilización musical que se realiza

en todo el territorio colombiano en una misma fe-

cha y que este año reunió 955 municipios, con más

OpinióMúsicas para la reflexiónPor José R. Pascual-Vilaplana.

65


fundamental del repertorio bandístico del siglo XIX,

nos adentrábamos en el XX de la mano de uno de los

más insignes y renovadores del lenguaje bandístico:

el australiano Percy Aldridge Grainger (1882-1961),

cuya Children’s March (1919) nos ofrece todo un de-

rroche de color instrumental para reflejar un tema

popular para niños en donde la frescura, el humor, la

magia y la ternura conviven a partes iguales. De los

años noventa del siglo XX, un reconocidísimo autor

norteamericano, Dana Wilson (1946) nos propone

todo un ejercicio jazzístico que combina la destre-

za instrumental con la vocal. Sang! nos propone un

tema con variaciones donde los ostinatos del jazz

combinan con ciertos tintes minimalistas. Toda una

declaración de intenciones que conecta con la obra

del año 2000, October. Esta composición escrita en

los últimos momentos del siglo XX, nos invita a una

alegoría para banda de la música coral, de la cual su

autor, el norteamericano Eric Whitacre (1970) es sin

duda uno de los máximos exponentes de los últimos

veinte años. El color del otoño se dejará entrever

entre una depurada y sensible orquestación. Este

colorismo instrumental es también característica

de Chinese Children’s Songs Symphonic Invention

(2014), una partitura escrita para la Dunshan Sym-

phonic Wind Orchestra de China durante la estan-

cia del maestro español Jesús Santandreu (1970)

como compositor residente de la misma. De nuevo

la música popular y tradicional, de nuevo el mundo

de los niños y de nuevo el canto sirven de base a

esta preciosista composición para banda. Después

interpretaríamos la obra que el Ministerio de Cultura

de Colombia encargó especialmente para esta for-

mación juvenil en conmemoración del Año José Ba-

rros. Se trata de Los cantos de Pedro Albundia (2015)

cuyas notas evocan distintas canciones del maestro

Barros, en concreto La Piragua o Momposina. El

compositor de este encargo pasa por ser uno de los

autores musicales colombianos más prestigiosos:

Francisco Zumaqué (1945) fue alumno de compo-

sición de la prestigiosa Nadia Boulanger en París

(otra vez la triste e involuntaria coincidencia) y ganó,

entre otros, el Premio Lili Boulanger en 1971. Toda

esta gran experiencia se hace patente en una parti-

tura de ricos contrastes coloristas con el ritmo como

base creadora. Y para finalizar nada mejor que otro

estreno conectado con el mundo de la música con-

temporánea más novedosa, renovadora y por qué no,

atrevida. Ya son varias las ocasiones en las que he

tenido la oportunidad de estrenar obras del maestro

español José Miguel Fayos Jordán (1980) uno de los

representantes más notorios de la nueva generación

de compositores de vanguardia. Su generosidad con

el proyecto hizo entregarnos el estreno mundial de

su obra Multaqa. Deconstruction I, toda una pro-

puesta de fusión que toma prestados elementos de

la música árabe, la sefardí y la cristiana que llegaron

a cohabitar en el siglo XIII en la Península Ibérica.

de 88.000 artistas en 1.128 conciertos. Además, en

2015 se conmemora en Colombia el primer centena-

rio del nacimiento del compositor de música popular

José Barros (1915-2007), una figura fundamental

del folklore colombiano del siglo XX con temas tan

populares como las cumbias La Piragua y Navidad

Negra, o el bellísimo pasillo Pesares. Cuando el pa-

sado año recibí el encargo del Ministerio de Cultura

para dirigir la Banda Sinfónica Juvenil de Colombia

en este evento tan especial, pensé que sería bueno

diseñar un programa que acercara a los jóvenes mú-

sicos colombianos y a los millones de espectadores

que iban a vernos por televisión o internet, una ima-

gen histórica, ecléctica, diversificada y moderna de

la banda de música. Bajo el título de Las bandas: de

la tradición a lo contemporáneo propuse un progra-

ma con obras del siglo XIX, XX y XXI que estuviesen

enlazadas por un acercamiento al conocimiento de

la cultura y al propio desarrollo de la orquesta de

vientos y percusión. Empezaríamos con el gran ofi-

cio creativo de un francés universal, Camille Saint

Saëns (1835-1921), quien con Orient et Occident

(1869) nos conduce entre pentagramas de gran de-

sarrollo técnico y de claras influencias de la música

turca interpretada por la Banda de los Jenízaros tur-

cos que marcó a tantos compositores en las últimas

décadas del XIX. Una obra que por infortunio cobraba

especial relevancia tras los sucesos de París en don-

de nació el compositor de la misma. Tras esta obra

66


Si empezábamos con la fusión entre el oriente y el

occidente, de la misma forma acabamos el progra-

ma con toda una intencionalidad: demostrar que con

la música la convivencia es posible, que cada uno

puede rezar a su Dios, pero que podemos crear arte

con la más absoluta coexistencia y con el respeto

más auténtico. Toda una enseñanza para las jóvenes

generaciones de músicos. Eso sí, tras el programa

oficial, el concierto debía acabar con la música del

maestro Barros. De tal modo, seleccionamos dos

arreglos de temas muy conocidos, el pasillo Pesa-

res, con orquestación del gran maestro colombiano

Ruben Darío Gómez y la cumbia Navidad Negra, con

instrumentación del prestigioso maestro Victoriano

Valencia. Tener como amigos a Rubén y a Victoriano

es de esos tesoros que la vida te regala. Su música

refleja no solo su inteligencia y su sabiduría musical,

sino su humanidad y belleza de alma.

Con semejante programa me enfrentaba a un arduo

trabajo, pues el grupo de músicos seleccionados no

eran una banda, la banda se hace con el tiempo y

éste jugaba en nuestra contra. Debíamos equilibrar

de forma ordenada y funcional la ecuación objeti-

vos-tiempo. Para ello, el Ministerio de Cultura había

organizado un equipo artístico formado por quince

profesores de todas las especialidades instrumenta-

les más dos directores asistentes que me ayudarían

en el proceso. Todos estos profesionales, la mayoría

de los cuales conocía por primera vez, me demos-

traron sus cualidades musicales y humanas, creando

un grupo de trabajo eficiente y cordial con los que

compartí momentos artísticos y personales de gran

altura vital y por los que siempre les estaré agradeci-

do. Durante la semana de duros ensayos, los jóvenes

contaban además con un grupo de once monitores

de un equipo de logística destinado al control y se-

guridad de los muchachos y de la organización de

actividades lúdicas alrededor del encuentro: yoga,

fisioterapia, ejercicios de calentamiento, taller de

salsa, películas, juegos… hicieron que nuestra es-

tancia fuera de lo más llevadera y que nuestro tra-

bajo fluyera entre grandes dosis de ternura. Pocas

veces uno encuentra una organización tan detallista

con todos los aspectos que engloban un proyecto de

semejante envergadura.

El día antes del concierto y tras un nutrido desayu-

no a base de frutas, arepas boyacenses y tamales

viajamos de nuevo a Bogotá para realizar el ensayo

general en el Teatro Colón. Todo estaba preparado,

técnicos, luces, escenario… Los chicos tuvieron mo-

mentos de gran nerviosismo: muchos de ellos nunca

habían estado en la capital colombiana, pues habi-

tan a gran distancia de la misma, para la mayoría

era la primera actuación en un gran teatro, ante las

cámaras de televisión…. Todo ello hizo mella en un

ensayo general un tanto desangelado debido al can-

sancio del grupo y a su inquietud. Pero no era más

que una antesala del gran día que íbamos a vivir.

El domingo 22 de noviembre, día de Santa Cecília,

estábamos sobre el escenario desde las nueve de

la mañana. Hicimos un breve ensayo en el cual se

percibió ya una banda distinta, los muchachos es-

taban más confiados con la acústica y el descanso

les hizo mejorar su atención. Los momentos previos

al concierto fueron de gran impaciencia y nervio-

sismo: la banda, vestida con los polos de distintos

colores que la organización había previsto, consumía

el último refrigerio antes de la actuación anhelada. El

teatro estaba completo, incluso más de doscientas

personas se quedaron en la calle protestando por no

haber ya entradas.

Finalmente los técnicos de realización de televisión

me daban la entrada al escenario, y a partir de ese

momento, un ambiente de gozo y de euforia impreg-

nó cada esquina del teatro bogotano. Sin duda, uno

de los momentos más apasionantes de mi carrera

como director, no solo por el resultado final, sino por

todo aquel trabajo realizado durante los diez días

previos y que nos llevaba a estar saboreando la ma-

gia de la música y lo más importante, a compartirla

con millones de personas a través de las emisiones

en directo de televisión e internet. El público así lo

entendió regalándonos un entusiasta y prolongado

aplauso que quisimos compartir con los maestros

talleristas y los directores asistentes invitados todos

ellos a subir al escenario. Marysabel Tolosa, coordi-

nadora de Celebra la Música, me regalaba un ramo

de rosas amarillas y nos sumíamos en un emocio-

nado abrazo.

Este texto nace de la emoción, el agradecimiento y la

inmensa fortuna que he tenido al ser partícipe de un

proyecto como la Banda Sinfónica Juvenil de Colom-

bia 2015. Desde esta Europa sumida en el temor te-

rrorista no puedo dejar de expresar mi total decepción

ante la realidad que nos rodea, en mitad de una crisis

económica que ha relegado nuestras manifestaciones

culturales a un plano discriminatorio alimentado por

aquellos que no consideran el arte como un bien de

primera necesidad. El dinero del primer mundo no

ha servido para frenar el horror de la guerra, todas

las investigaciones y esfuerzos por mejorar la vida de

unos pocos no ha solucionado el principal problema

del hombre: la falta de humanidad. Ejemplos como

esta experiencia en Colombia me reafirman en la con-

fianza en el ser humano, aquel que sabe que su única

salida se basa en la formación y en la educación de

sus gentes. Con ello se nutre la libertad del individuo

y se desarrolla su generosidad ante el mundo que le

rodea. Ojalá algún día en nuestro país la música y los

músicos sepamos reivindicar nuestra potencialidad

por construir una sociedad mejor. No perdamos las

fuerzas ni la humildad para hacerlo. Entre todos es

posible. Gracias Colombia por darnos ejemplo.

67


Históricamente observamos cómo las diferen-

tes opiniones y tendencias existentes en tor-

no a los derechos de autor ya resultaban de

interés para los estudiosos: doctrina utilitarista del

interés público versus doctrina iusnaturalista de los

derechos de autor.

Para los utilitaristas, el beneficio o provecho de la

mayoría se antepone a cualquier derecho, situando

el interés social como bien protegido, ya que según

dicha doctrina, “las ideas, en tanto que creaciones

sociales, colectivas, no podían estar sujetas a la pro-

piedad de nadie, y la concesión de derechos legales

a los autores sólo podía justificarse como un expe-

diente para estimular la producción y transmisión

de nuevas ideas, lo cual resulta evidentemente de

utilidad pública.”

A partir del axioma del derecho natural, se justifica-

ría esa otra propiedad inmaterial sobre los derechos

de autor, siempre que provengan del esfuerzo y el

trabajo de cada uno. La cuestión se convirtió en una

discusión filosófica en el siglo de la Ilustración (de

Diderot a Condorcet, de Lessing a Fichte y Jefferson).

La corriente iusnaturalista establecía la primacía de

los derechos naturales de los autores, defendiendo

que la propiedad no se limita sólo a objetos físicos

y tangibles sino que se extiende también a las ideas

y otras creaciones intangibles.”. También siguiendo

a Lysan Spooner dos siglos después “para defender

la propiedad intelectual, sólo si a los intelectuales se

les reconocen sus derechos de autor, podrán estos

vivir libremente de su propio oficio y no depender

menesterosos del favor o la tiranía de los magnates

o de los políticos.”

El propio sistema y concepción de la propiedad inte-

lectual ayudan a fomentar la creación y la invención

y por ende el desarrollo, siendo los pilares básicos

del avance de cualquier civilización, por lo tanto

entiendo que no debe dificultar el acceso al conoci-

miento de los países en vías de desarrollo, otra cues-

tión distinta será la dependencia tecnológica de los

países más pobres respecto de los países ricos, en

la que se deberían imponer pactos y tratados inter-

nacionales para evitar excesos y situaciones injustas

y perseguibles en pleno S. XXI.

La legislación sobre Propiedad Intelectual del S. XIX

fue fruto “de la búsqueda del equilibrio entre los de-

rechos de autor y el interés público, así ya los au-

tores y editores podían beneficiarse del fruto de su

trabajo intelectual y de sus ideas, pero sólo durante

un tiempo determinado. “

Entiendo que la tardanza de la regulación jurídica de

la propiedad intelectual a nivel mundial viene deter-

minada por el devenir histórico que ha desarrollado

el derecho de autor desde la Ilustración a nuestros

días. Se conformaban corrientes de opinión, princi-

palmente entre los utilitaristas y los iusnaturalistas,

pero además en cada Estado se desarrollaban de

distinta forma los acontecimientos, inicialmente en

forma de privilegios y licencias a los impresores y

editores, para posteriormente ir incorporando la figu-

ra del propio autor y creador (inicialmente excluidos

de los privilegios y licencias) La gran amalgama de

usos internos en cada uno de los Estados, evidente-

mente dificultaba una correcta y/o mínima legisla-

ción internacional, la cual encontramos finalmente

en 1893 con el primer tratado internacional sobre

propiedad intelectual en la llamada Convención de

Berna, que fue completada en 1996 por los llamados

“Tratados de Internet” acordados por la Organización

Mundial de la Propiedad Intelectual. Dichos tratados

actualizan y complementan el Convenio de Berna e

introducen elementos de la sociedad digital.

La propiedad intelectual constituye precisamente la

base del desarrollo cultural, científico y técnico. Los

autores y creadores deben ser respetados y tratados

como tales, debiendo inculcar en la ciudadanía que

uno de los pilares del sistema se basa no solo en el

puro reconocimiento de la autoría y el derecho mo-

ral de autor, sino también en la correcta aplicación

de las facultades patrimoniales, en los derechos de

explotación, persiguiendo la justa y adecuada remu-

neración de los mismos.

El derecho de acceso a la cultura de los ciudadanos

es un derecho fundamental consagrado en la carta

magna española, y adverado por la numerosa nor-

mativa conformadora de los Tratados Internacionales

Introducción al régimen jurídico de los artistas intérpretes o ejecutantes (II)

Omnia sunt communia?Por Joaquín Soler Cataluña. Asesor Jurídico FSMCV.

68


historia con la progresiva proliferación de normati-

vas tanto locales como internacionales. Las regula-

ciones y progresivos reconocimientos realizados por

los distintos países han sido la causa fundamental

de la protección otorgada a los derechos de autor

que evidentemente han provocado la incentivación

de la invención y a que la libre circulación de ideas

y conocimientos y opiniones hayan forjado la “gran

conversación” entre personas de diversas épocas,

generando el progreso y el avance. La búsqueda

del equilibrio, asimismo ha supuesto el resultado de

esos avatares históricos del propio concepto de pro-

piedad intelectual, resultado de la conjunción entre

los distintos sectores y opiniones que han existido.

El derecho de autor considerado como una forma

de propiedad, es un derecho sui generis en el que

queda limitado su disfrute. El derecho moral de autor

lo es tanto a título inter vivos como mortis causa, y

permanecerá antes y después de la muerte del autor,

sin embargo los derechos de explotación, patrimo-

niales o económicos tendrán una duración determi-

nada (70 años después de la muerte del autor para

sus herederos), para posteriormente pasar al domi-

nio público. Ese límite temporal es precisamente el

paradigma de la conjunción entre ese equilibrio de

los derechos de autor y el derecho consagrado cons-

titucionalmente de acceso a la cultura de los ciuda-

danos. Así, podemos encontrar un supuesto extremo

de protección del derecho de acceso a la cultura en

el texto de la LPI, en su artículo 15.1 y 2 en rela-

ción con el artículo 44 de la Constitución Española,

precisamente en defensa del consagrado derecho de

acceso a la cultura.

Siguiendo a Oreste Montalvo “es evidente la impor-

tancia de la protección de los derechos de propiedad

intelectual. Son los artistas, los escritores, los inven-

tores, el progreso de la humanidad se bloquearía y

habría una peligrosa involución. La investigación es

fuente de progreso, desarrollo, empleo y bienestar

para el país. Es obligación de nuestros Estados crear

las condiciones para favorecerla, utilizando los ins-

trumentos a su disposición, entre los cuales están

la concesión de ayudas y desgravaciones fiscales,

la promoción de la cooperación internacional y una

mejora sensible del nivel de las universidades y cen-

tros de investigación.”

en materia de derechos fundamentales y esencial-

mente en sede cultural. No obstante debemos re-

conducir nuestros esfuerzos en la búsqueda de ese

punto de encuentro definido por los estudiosos como

el otro lugar o el nuevo espacio en el que encontrar

el equilibrio necesario entre este derecho fundamen-

tal capitalizador de las elementales garantías de los

ciudadanos de acceder a los bienes culturales, tanto

en su vertiente material como cualitativa, y el dere-

cho de los creadores a poder disponer y explotar su

obra dentro de los límites establecidos en el ordena-

miento jurídico.

La propiedad intelectual es un estímulo para la inno-

vación, para la creación, para el desarrollo cultural,

científico y técnico, como lo demuestra el simple

pero trascendente dato histórico del desarrollo de las

civilizaciones en los últimos 300 años y el gran avan-

ce del conocimiento que se ha producido, con las

tres revoluciones, la científica del S. XVII, la industrial

del S. XIX, la informática del S. XX y la digital del S.

XXI. El gran avance producido ha sido posible por el

reconocimiento y protección del que han sido objeto

los derechos de autor en los últimos tres siglos de

69


Mantenerse en pie ante la destrucción

“Recoged las rosas mientras podáis, largos son los

días de vino y rosas, de un nebuloso sueño, surge

nuestro sendero. Y se pierde en otro sueño.”

Los profundos cambios sociales que estamos

experimentando desde el inicio de la década

de los 90 han transformado sensiblemente

nuestras sociedades musicales. Los procesos de glo-

balización económica, la irrupción de las tecnologías

y otros cambios sociales han tenido un impacto muy

potente. Poco queda del modelo de sociedad musical

tal como lo conocimos durante las sociedades agra-

rias e industriales. Aunque no nos demos cuenta, pues

estas transformaciones son paulatinas y sutiles, acon-

tecen sin que los sujetos se percaten, solo el análisis

en perspectiva nos permite visualizar los cambios.

Las SS.MM. son un fenómeno social generado en el

ámbito rural, se mantuvo sin grandes alteraciones

durante los procesos de modernización que nuestro

país experimentó durante la década de los años se-

Quo Vadis?La sociedad actual ha experimentado profundas transformaciones. Las sociedades musicales fueron

inventadas en un contexto totalmente distinto al que vivimos hoy, sus contornos fueron pensados para personas con intereses y motivaciones muy diferentes a los actuales. Sin embargo, todavía apreciamos los rasgos de aquel invento. ¿Podremos actualizar estos proyectos a esta nueva realidad social o, por el contrario, sucumbirán fruto de su inutilidad? Los próximos años serán cruciales, pero la fortaleza y adaptabilidad del movimiento parecen indicar que una vez más así será. Seguiremos hablando de

proyectos de éxito social, artístico y educativo.

senta y después más tarde en los 80. Sin embargo, la

aparición de lo que los sociólogos denominan como

Postmodernismo dio inicio a una transformación pro-

funda que también ha acabado modificando estas

estructuras. Unas estructuras que siempre resisten y

que se adaptan demostrando la fortaleza y vigencia

de su utilidad.

Y mucho más si las contemplamos poderosas y emer-

gentes sobre las ruinas del modelo cultural español

y valenciano post-crisis, basado en la aportación de

grandes recursos públicos, organización de grandes

eventos, profusión de infraestructuras ahora semia-

bandonadas y la desatención a las auténticas deman-

das de consumo cultural de la ciudadanía.

El valor intemporal de esta propuesta basada en la

austeridad, la vigencia de un proyecto colectivo com-

partido y transversal han sido las armas más eficaces

para sobrevivir a la hecatombe que se llevó por de-

lante el modelo cultural valenciano. Como afirma el

profesor Pau Rausell, “ninguna sociedad musical ha

desaparecido durante la crisis, es más su número si-

gue aumentando.” Así pues, después de los días de

vino y rosas, ¿qué elementos diferenciadores de la

cultura valenciana quedan en pie? ¿Qué elementos

simbólicos nos quedan de los que nos podamos sen-

tir orgullosos? Sin duda, uno de los pocos, aunque no

el único, el movimiento asociativo musical valenciano.

Así y todo, nuestras sociedades musicales han sido

demasiadas veces denigradas y minusvaloradas por

las élites culturales que, en un alarde de arrogancia,

las han considerado un producto cultural de orden

70


menor. ¡Qué pocas veces hemos escuchado poner

en valor la calidad y cantidad de nuestros músicos

aficionados, cuántos intelectuales han despreciado la

música de banda comparándola con la música de or-

questa, esta sí, heredera de la gran tradición europea!

Una visión maniquea que negaba el derecho de ser

músico a quien no fuera profesional. Una usurpación

sutil pero en toda regla imbuida de un profundo ca-

rácter reaccionario: la música clásica es propiedad

de los profesionales que realmente la interpretan y la

entienden.

¡Cuánta injusticia y cuánta incultura! Y ahora, sobre

el campo de batalla cultural, la crisis nos muestra el

auténtico rostro de lo verdadero. Solo perdura lo au-

téntico. Todo saltó por los aires. Pero, ¿qué nos depara

el futuro?

La sociedad líquida: la amenaza silenciosa

Queridos hijos, ésta es la hora final, y así como us-

tedes oyeron que el anticristo vendría, muchos son

los anticristos que han surgido ya. Por eso nos damos

cuenta de que ésta es la hora final.

Juan 2: 18-22

Instalados en una sociedad líquida, sin certezas de

ningún tipo, inmersos en cambios que amenazan ser

perpetuos y continuos, ¿cómo sobrevivirán nuestras

sociedades musicales fruto de la solidez de antaño a

estos tiempos? ¿Qué transformaciones necesitarán

para mantenerse en pie y vigentes? ¿O, por el con-

trario, acabarán siendo abandonadas y deshabitadas?

De momento han resistido a la crisis, a un mundo que

se derrumbó a su lado pero que nunca fue el suyo.

Pero ahora desprovisto de cualquier envoltorio se nos

muestra la más cruda realidad ante nosotros. Una te-

rrible duda que amenaza en convertirse en certeza.

Otra vez más, ¿seremos capaces de transformarnos?

¿Se puede hacer algo para que esto sea así? O por el

contrario, ¿nada puede detener el proceso?

Algunos elementos fundacionales ya no sirven. No

podemos apelar a la tradición ni al sentido de perte-

nencia. Estos resortes garantizan un evento, que pue-

de ser participar en un certamen, celebrar un aniver-

sario pero no garantizan el funcionamiento diario de

la institución. Sirven para movilizar, para agitar, para

rememorar pero no es algo sostenible. A diferencia de

décadas anteriores, no supone una fuerza consisten-

te. Algunos se desgañitan apelando a estos resortes

pero son el último canto del cisne.

El espacio común de ocio y relación también está en

peligro. El contacto personal no está de moda, la gente

se relaciona en las redes sociales, las comunidades

virtuales ofrecen mucha satisfacción, más que nada.

Se eligen los amigos, los contactos y las historias que

nos interesan. Hasta se busca pareja en plataformas

asépticas que evitan el contacto directo. Cada vez

más hay pereza y comodidad. Renunciar a los telé-

fonos móviles las dos horas que dura el ensayo de

la banda es un reto titánico. Los jóvenes son incapa-

ces de asumir esta obligación, ausentes en el ensayo

se entretienen enviando wasaps o consultando los

mensajes en la red social, deseosos de que termine la

tortura que les impide volver a la libertad, regresar a

la conexión con su universo. Hay que volver a ofrecer

satisfacción.

71


Y otras renuncias que ya acontecieron. No se nece-

sitan los recursos que antes fueron exclusivos y de-

terminantes: instrumentos musicales, profesorado,

oportunidades para interpretar en un grupo, etc. Las

sociedades musicales tuvieron durante mucho tiempo

la exclusividad sobre ciertos recursos. Los individuos

los necesitaban, fueron la tabla de salvación para nu-

merosas capas de población. Marcaron la diferencia,

ahora no. La sociedad del bienestar y la fortaleza de

los servicios públicos orillaron su valía. La prolifera-

ción de conservatorios públicos y la calidad de estos

proyectos educativos difuminaron su labor. Ahora, sin

aquella ventaja derivada de una sociedad invertebra-

da, es más difícil mantener la vigencia.

Y otros cambios.

El resurgir del Ave Fénix

En toda historia de amor siempre hay algo que nos

acerca a la eternidad y a la esencia de la vida, porque

las historias de amor encierran en sí todos los secre-

tos del mundo.

Paulo Coelho

Se muere para renacer con toda la gloria. El Ave Fénix

estaba provista de una fuerza descomunal, poseía do-

nes extraordinarios, sus lágrimas curaban y controla-

ba el fuego, Cada quinientos años volvía iniciando un

ciclo de renovación y esperanza.

Y así de nuevo renacerán. Sin certezas, sin seguridad,

navegando en un mar de dudas, vagando unas veces

por la oscuridad, otras por la luminosidad, pero siem-

pre hacia delante.

Las sociedades musicales se mantienen fuertes.

Fuerte es su determinación y fuerte es su voluntad. Y

encontramos muchos elementos que garantizan este

optimismo. Nunca se tuvo tanto prestigio, nunca los

poderes públicos y las élites políticas entendieron su

indiscutible necesidad. A veces a golpe de protestas

otras por propio convencimiento, pero la FSMCV ha

conseguido convertirse en uno de los interlocutores

sociales más potentes, su voz se oye a veces atro-

nadoramente, otras en la soledad de los despachos

y muros de los habitáculos del poder. Y allí decide,

interviene e influye. Y lo mismo en el ámbito del poder

municipal.

Música y poder, una pasarela cada vez frecuentada:

directores generales y secretarios autonómicos y con-

sellers músicos, alcaldes y concejales que se iniciaron

en la gestión en las sociedades musicales, expresi-

dentes de la FSMCV ahora diputados autonómicos…

Y el prestigio suma. En una sociedad sin referentes,

el prestigio es un valor intangible pero muy eleva-

do al que se acercan aquellos que quieren crecer y

mejorar. Esto permite tejer alianzas, conseguir recur-

sos extraordinarios, algunas entidades se acercan

a las sociedades musicales para mejorar negocio e

imagen. Se genera un discurso, a veces demasiado

contemplativo, otras veces más significativo y con ello

llega la presencia en la sociedad, en los medios de

comunicación, en las redes sociales… La presencia

es lo contrario a la invisibilidad.

La originalidad, la exclusividad de la propuesta, el

72


posicionamiento singular, ocupar un espacio propio,

ahí está una de las claves. Y esto parece bastante

evidente en el proyecto educativo: convertir las es-

cuelas de música en lugares para formar aficionados

a la música, huyendo de construir sucedáneos de los

conservatorios. Esto se tardó en ver, pero ya se nos

revela como imprescindible. Nadie lo hace, solo las

sociedades musicales que han encontrado un “nicho”

de negocio y de identidad que han de transitar inexcu-

sablemente. Más dificultades presenta la originalidad

en el proyecto artístico y social. Estos dos proyectos

que toda sociedad musical comparte se crearon en

aquellas sociedades agrarias e industriales, cuando

eran sólidas. Actualizar estos proyectos en un mun-

do líquido es más difícil pero no imposible, ya hemos

identificado antes estos problemas. La gente no acude

a los ensayos, el nivel de contratación de las bandas

de música ha caído brutalmente, para qué mantener

este proyecto que siempre fue el nuclear. No es fácil

contestar. De igual manera el casino, el local social fue

un espacio de identidad, de convivencia, de relación.

Ahora ya no cumple esa función.

La innovación se hace necesaria, actualizar los pro-

yectos en un nuevo contexto no será fácil pero sí

necesario. Los discursos lacrimógenos no servirán;

apelar a un pasado glorioso que nunca volverá, toda-

vía menos. Es lo que hay. Identificamos experiencias,

“buenas prácticas” que están dando resultados, una

vez más, las sociedades musicales se mueven, se

están transformando. Nueva gestión más profesional,

nuevas políticas de incentivos y captación de indivi-

duos. El campo es ahora inimaginable, pero sobre los

esquemas rotos se deben reinventar los proyectos sin

renunciar a nada. Todo es válido y posible. Y las posi-

bilidades, infinitas.

Epílogo

Quo vadis? La frase está vinculada a la tradición cris-

tina que gira en torno a san Pedro. Éste abandonaba

Roma, huyendo de la persecución a los cristianos

cuando se encontró con Jesucristo que se acercaba

a la urbe cargado con la cruz. Quo Vadis, Domine? Le

preguntó Pedro. “Voy a Roma a ser crucificado”, res-

pondió Jesucristo. Avergonzado de su actitud, Pedro

agachó la cabeza y regresó también para padecer el

martirio y en aquel lugar se levantó la basílica de San

Pedro del Vaticano, uno de los templos más impresio-

nantes que la civilización ha creado y que perduran

todavía en la actualidad.

Puede ser que las reformas que se acometan cambien

el modelo de sociedad musical que todos conocimos,

pero seguro que en su lugar se construirá un templo

del que nos sentiremos orgullosos siempre, tal cual

hicieron nuestros antepasados. Huyendo o negando la

realidad, no, mirándola de cara y comprendiéndola, sí.

Es nuestro reto, es nuestra obligación.

Manuel Tomás Ludeña

73

Música i poble Comarques

Alto Palancia

Broche final a la celebración del 110 aniversario de la Sociedad Musical de SegorbeA lo largo de 2015, la Sociedad Musical de Segorbe ha celebrado el 110 Aniversario de su fundación con diversos actos protagonizados en su mayoría por las distintas agrupaciones que la componen.

Cabe destacar el concierto conmemorativo de

la Banda Sinfónica celebrado en Segorbe en

el mes de mayo, al que asistió el presidente

de la FSMCV, Pedro Rodríguez y otros miembros de

la estructura federal, y en el que bajo la batuta del

director Josep M. Martínez Giménez, se interpretaron

obras de L. Magenti, M. Asins Arbó, J.M. Izquierdo, J.

Palanca, H. Chinesta y J.M. Martínez.

La Orquesta “José Perpiñán” también protagonizó

un concierto conmemorativo en mayo, coincidiendo

con el décimo aniversario de su fundación. Dirigida

por el maestro Daniel Gómez Asensio, interpretó el

Réquiem de Mozart, acompañada por las voces del

Orfeón Gregorio Gea de Benimaclet, Coral Polifónica

de la Lírica de Silla y Coro de Cámara Contrapunto

de Valencia, concierto que se celebró en el auditorio

municipal de Segorbe y en la Iglesia San Juan y San

Pedro de Valencia.

En el mes de julio se celebraron la Trobada de Ban-

des Comarcal del Alto Palancia, con la participación

de las bandas de la comarca y el I Festival de Ban-

das Juveniles de Segorbe, con la participación de las

Bandas Juveniles de la Lira Saguntina, de Sarrión y

de Segorbe.

En agosto, la Joven Orquesta de la FSMCV, estuvo

concentrada en la ciudad de Segorbe, y ofreció en el

auditorio “Salvador Seguí” de la ciudad un magnífico

concierto bajo la batuta del maestro Cristóbal Soler,

que dirigió en los inicios de su carrera como directo

a la Sociedad Musical de Segorbe.

Y, como broche final a la conmemoración del 110

aniversario, a petición de los músicos de la sociedad

musical, y gracias a la colaboración de Culturarts,

Musical Campos y el Ayuntamiento de Segorbe, el

quinteto de metales Spanish Brass, protagonizó en

Segorbe un magnífico concierto el pasado 29 de

noviembre. En la primera parte actuó este especta-

cular grupo de metales en solitario, y en la segunda

actuaron junto a la banda sinfónica de la sociedad

musical, estrenando la obra Cool Brass Five com-

puesta por el maestro Ferrer Ferran para quinteto de

metales y banda, bajo la dirección de Josep. M. Mar-

tínez. Sin duda, una experiencia única para nuestros

músicos que compartieron escenario con el quinteto

de renombre internacional, un hito en la trayectoria

musical de nuestra sociedad musical.

Según la presidenta de la entidad, Mari Pepa Colo-

mina, “ha sido un año intenso de trabajo para todos

los músicos y educandos de la Sociedad Musical de

Segorbe, cuyo activo intangible que como en toda

organización distingue, diferencia y da valor, es el

capital humano, el conocimiento y la marca. Nuestra

marca es la Sociedad Musical de Segorbe, vigente

durante 110 años; nuestro conocimiento, el conti-

nuo estudio, interpretación y disfrute de la música;

nuestro capital humano, los músicos. La Sociedad

Musical de Segorbe, se siente orgullosa del talento

humano de sus músicos, ese capital intangible, que

otorga valor a nuestra asociación, e impulsa con su

potencial todas las actividades que realizamos. A los

músicos que han formado parte de esta Sociedad

durante 110 años, a los músicos actuales que han

protagonizado en primera persona los actos de este

110 aniversario y a los educandos que empujan des-

de la Escuela de Música y que liderarán el futuro de

esta asociación, nuestro reconocimiento por estos

110 primeros años de música en Segorbe”.

74


Plana AltaLes bandes de la Plana Alta reconeixen a Vall d’Alba l’esforç i la dedicació dels seus músicsEl president comarcal de la FSMCV-Plana Alta, Jorge Gil, va obrir l’acte amb un discurs en el que va posar en valor el treball de les bandes

Vall d’Alba va acollir el dissabte 24 d’octubre

la gala dels II Premis So de la Plana, que les

bandes de la Plana Alta van organitzar per a

reconèixer la dedicació i l’esforç dels músics de les

societats musicals de la comarca. Vora 400 persones

es van reunir en el restaurant La Pelejaneta de Vall

d’Alba, entre músics, representants de la Federació

de Societats Musicals de la Comunitat Valenciana i

alcaldes i regidors. El president de la FSMCV-Plana

Alta Jorge Gil va obrir l’acte amb un discurs en el que

va posar en valor el treball de les bandes.

La gala va començar amb els guardons institucio-

nals. Televisió de Castelló es va emportar el premi

al mitjà de comunicació per la seua difusió de les

bandes de música, l’Ajuntament de Sant Joan de

Moró va ser reconegut per la seua col·laboració amb

la banda del municipi i l’Ajuntament de Castelló va

rebre un guardó per organitzar el cicle de concerts al

Templet del Parc Ribalta.

Els premis per l’expedient acadèmic van ser per a

Jorge Pallarés Soler i Inés Andreu Gil (AC Amics de la

Música de Sant Joan de Moró), Dionís Tena Pallarés

(UM La Pobla), Arnau Aixa Siurana (UM Torreblanca),

María Bellido Mesa, Celia Rueda Navarro i Damián

Rueda Navarro (UM Santa Cecília de Benicàssim) i

Fátima Messeguer Fabregat, Fernando Messeguer

Fabregat, Víctor Ros Bouché i Belén Ahís Balaguer

(UM Lira Borriolenca).

Cada banda va lliurar un reconeixement a una per-

sona per la dedicació a la seua societat. Els premiats

van ser Marc Aixa Siurana (UM Torreblanca), Pepe

Castaño Marzá (UM Santa Cecília de Benicàssim),

Adrián Pérez Saborit (AM Vall d’Albense), Pepe Gui-

merà Grifo (UM Santa Cecília de Cabanes), Teresa

Casanova Valero (AC La Roca de Vilafamés), Vicente

Ramos Andreu (UM Lira Borriolenca), Francisco Re-

nau Vicente (AC Amics de la Música de Sant Joan

de Moró), Juan José Blasco Moreno (UM Orpesa) i

Josep Sancho Sancho (UM Amor a l’Art de Benlloch).

El premi per a la participació federal va ser per a

la UM Santa Cecília de Benicàsim, per l’organització

de la XLVII Assemblea General de la FSMCV, els XVI

Premis Euterpe i la XXII Trobada de Bandes de la Pla-

na Alta. Les societats de la comarca van reconèixer

també la trajectòria del músic castellonenc José

Gargori Vicent, fundador de la Unió Musical del Grau

de Castelló i de la Unió Musical Castellonenca, de la

que també és el director.

L’acte va comptar amb la presència de la vocal de

la FSMCV Daniela González, el president provincial,

Juan Bautista Monroig, i el president de FMSCV-Els

Ports i Alt Maestrat, Iván Escorihuela. La gala va ser

presentada pel periodista Raul Puchol. La tenda Per-

músic de Borriol va sortejar diversos premis.

75


La SaforLes societats musicals de la Safor van lliurar els seus Premis Hermes de la músicaEntre els guardonats d’enguany va figurar el vicepresident de la FSMCV, Remigi Morant.

Després de 4 anys, la comarca La Safor-Vall-

digna va reprendre la Gala de la Música i els

Premis Hermes, amb la finalitat de fer visible

el treball social i musical de les societats musicals

de la comarca, així com els seus valors d’esforç, ex-

periència i saber fer. La Gala de la Música va tindre

lloc dissabte 24 d’octubre en el Palau Miramar.

Entre els premis extraordinaris enguany s’ha reco-

negut la figura de l’actual vicepresident de la FSMCV,

Remigi Morant, per la seua trajectòria com a músic,

director de banda, director d’escola, directiu i presi-

dent comarcal.

Així mateix, també van rebre el premi extraordinari el

Convent de Sant Jeroni de Cotalba, l’Associació Mu-

sical Amics de la Música de Palma de Gandia i Ferran

Pelegrí Gómez, músic, director de banda i docent.

A més a més, les distintes societats musicals de la

comarca van atorgar els seus respectius premis ex-

traordinaris.

Conxa Germán Llácer, presidenta de l’Agrupació Ar-

tístico Musical Ausiàs March de Beniarjó va rebre el

premi Hermes al president; José Luis Carreres Belda,

de l’Associació Musical de Guardamar de la Safor,

el premi Hermes al director; Ramon Garcia i Soler,

el premi al compositor i el consistori de Xeresa, el

premi Hermes a l’Ajuntament.

El grup Ràdio Gandia, Tele 7 Safor-Gandia, va rebre

el premi Hermes al mitjà de comunicació i La Caixa,

el premi a l’entitat privada.

Finalment, cadascuna de les societats musicals van

premiar als músics veterans i també als titulats su-

periors pel seu esforç.

L’acte es va emmarcar en la campanya d’Activitats

Comarcals de la FSMCV.

76


la Unió amb la gran quantitat de jòvens músics que

garanteixen el futur d’esta Societat.

Els músics que participaren en el concert el vis-

queren amb molta intensitat, a l’igual que en els

assajos amb Ros Marbà dels dies previs, i saberen

transmetre a l’auditori la musicalitat d’unes obres

de gran dificultat tècnica. El públic que assistí al

concert gaudí d’estes magnífiques interpretacions

i de la direcció d’un mestre amb tanta personali-

tat com Ros Marbà; i acabà oferint uns calorosos i

extensos aplaudiments que foren premiats amb un

bis, l’intermedi de La boda de Luís Alonso, de Ge-

rónimo Giménez, una de les obres més estimades

pels unioners i que solen tancar el programa de les

grans actuacions de la Unió. En finalitzar el concert,

tot el públic que omplia el teatre s’alçà dempeus i

oferí a la Banda Simfònica i al mestre Ros Marbà una

llarguíssima ovació.

Camp de Túria

La nit del dissabte 28 de novembre fou viscuda

pels unioners i simpatitzants, que ompliren la

Sala de Concerts de la Unió Musical de Llí-

ria, com un dels grans dies que marquen els fets

importants d’esta centenària Societat. En una nit

repleta de molta emotivitat tingué lloc el concert ex-

traordinari de la Banda Simfònica que comptà amb la

participació del prestigiós mestre Antoni Ros Marbà

(Director d’Honor de la Unió), en el transcurs del qual

se li va oferir un homenatge al benvolgut mestre pels

50 anys d’amistat, de col·laboracions i d’assessora-

ments musicals amb la nostra Societat.

La Banda Simfònica, constituïda en esta ocasió per

una plantilla de 105 músics, oferí un programa co-

rresponent al repertori clàssic de les grans obres

orquestrals. S’interpretaren peces d’una gran com-

plexitat tècnica i que no és habitual que formen part

del repertori de les bandes de música. En la primera

part, la Banda Simfònica fou dirigida pel mestre titu-

lar, Enrique Artiga Francés, que interpretà el pasdo-

ble Cielo Andaluz, de Pasqual Marquina i la Simfonia

Sevillana, de Joaquín Turina. La segona part fou diri-

gida pel mestre invitat, Antoni Ros Marbà, que dirigí

l’obertura de La Força del Destí, de Guiseppe Verdi

i la suite Romeu i Julieta de Serguéi Prokófiev. Cal

destacar el bon treball fet durant mesos pel mestre

titular Enrique Artiga, i l’entrega i dedicació dels mú-

sics de la Unió preparant les obres d’este concert.

La segona part del concert s’inicià amb una gran

expectació del públic per veure dirigir al mestre Ros

Marbà, que en la seua llarga trajectòria musical com

a director de grans orquestres sols ha dirigit a una

banda de música: la Unió Musical de Llíria. És el ma-

teix cas que va ocórrer amb el prestigiós mestre

Zubin Mehta, quan l’any 2013 dirigí per primera ve-

gada una banda en un concert públic i este honor li

correspongué a la nostra Banda Simfònica.

Concert històric d’Antoni Ros Marbá amb la banda simfònica Unió Musical de Llíria

Prèviament a la interpretació de les grans obres se-

leccionades per al concert, se li va fer un homenatge

al mestre Ros Marbà pels 50 anys d’amistat. El dis-

curs estigué a càrrec del soci Manuel Cantó Planas

(fill del qui fou president d’esta Societat, Julian Can-

tó) que a més és íntim amic de Ros Marbà i fou el qui

el portà a la Unió per primera vegada l’any 1965. Les

seues paraules foren molt emotives i plenes d’anèc-

dotes que emocionaren a tots els presents. Manuel

Cantó ens comptà la història d’una amistat musical

amb la Unió que ha perdurat tants anys. A continua-

ció, el mestre Ros Marbà agraí estes mostres d’es-

tima amb unes paraules pronunciades amb la natu-

ralitat i el bagatge cultural que el caracteritza, on

destacà la relació tan personal que ha mantés amb

la Unió. El mestre destacà la sonoritat tan especial

de la Banda Simfònica, la gran labor musical, edu-

cativa i social que desenvolupa esta activa Societat i

quedà sorprés pel futur tan esperançador que tindrà

El prestigiós mestre reconeix que en la seua llarga trajectòria com a director de grans orquestres, sols ha dirigit una banda de música: la Unió Musical de Llíria

77


L’auditori del Conservatori Professional de Mú-

sica de Llíria va acollir l’acte de presentació

del curs acadèmic 2015-2016. La ponència

d’inauguració oficial del nou any docent va estar a

càrrec de Remigi Morant, director del Departament

de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Cor-

poral de la Universitat de València i vicepresident de

la FSMCV.

L’acte va comptar també amb la presència de l’al-

calde de la ciutat, Manolo Civera, el sotssecretari de

El Conservatori de Llíria presenta el seu nou curs acadèmicEl ponent inaugural d’enguany va ser Remigi Morant, vicepresident de la FSMCV.

El tradicional concert de Nadal que oferí la

Banda Simfònica Unió Musical de Llíria al seu

teatre el 23 de desembre, fou viscut per tots

els unioners, músics i simpatitzants amb molta emo-

tivitat, ja que el d’enguany tenia unes connotacions

molt especials: era el concert d’acomiadament del

que durant 6 anys ha sigut el director titular de la

Banda Simfònica, Enrique Artiga Francés.

En este concert es va fer l’entrada de 24 nous mú-

sics de la Banda Simfònica, constituïda en esta oca-

sió per una plantilla de 140 músics que tingueren un

destacat protagonisme en les obres seleccionades

per a esta nit. D’entre les peces que s’interpretaren,

cal ressaltar la primera audició del poema simfònic

Alhambra, el último reino, compost per Raquel Sán-

chez, violoncel de la nostra Banda; i el vals simfònic,

Pluja de llàgrimes, compost pel jove músic unioner,

de 14 anys, Carlos Miguel Pascual Górriz. També

s’interpretà el Concert en Mib per a trompeta, de J.

N.Hummel, actuant com a solista el nostre músic,

José Real Cintero. Una altra peça fou el concert per

a quintet de metall i banda simfònica, Excursions,

de Gregory Fritze, amb la participació dels músics

Andreu Moros Escrig (trompeta de la Unió), Jorge

Villanueva Román, Miguel Jorge Vidagany, Manuel

Gómez Gimeno i Josep Colom Gimeno. Altres peces

que s’interpretaren foren els pasdobles Las Arenas

i Cielo Andaluz, la Simfonia Sevillana, de Turina, la

Marxa Radetzky i una selecció de nadalenques.

En la segona part del concert es va oferir un home-

natge al mestre i director titular, Enrique Artiga. En

primer lloc es projectà un audiovisual amb imatges

de les vivències i trajectòria d’Enrique durant els úl-

tims sis anys al front de la Banda Simfònica. Des-

prés, Davinia Moyano, li dirigí unes paraules molt

sentides d’estima en nom de tots els músics. A con-

tinuació, el soci i col·laborador de la Unió, Francesc

Rozalén Igual, féu el discurs d’agraïment al mestre

pel treball que ha portat endavant i que podem va-

lorar com una de les millors etapes artístiques en la

llarga i intensa història de la Unió, amb moments cul-

minants com els Primers Premis i Mencions d’Honor

aconseguits en els certàmens d’Altea en el 2011 i el

de València en el 2013. També es destacà el concert

històric i únic de Zubin Mehta en novembre de 2013

i els concerts inoblidables amb Enrique Garcia Asen-

sio i Antoni Ros Marbà. Així com els oferits a Limoux

(França), Baeza i Albacete.

Emotiu concert de despedida d’Enrique Artiga, director titular de la Banda Simfònica Unió Musical de Llíria

la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Es-

port, Josep Joan Vidal, i el director del centre, César

García. La presentació del nou curs va servir també

per a fer entrega dels Premis Professionals 2015 als

alumnes distingits.

La jornada va finalitzar amb les actuacions que van

oferir la Big Band del Conservatori, dirigida per José

Vicente Catalá i la Banda de 3r i 4t curs, amb la di-

recció de Carlos Díaz.

78


Horta Nord

El passat 21 de novembre, l’Orquestra simfòni-

ca del CMI Santa Cecília de Puçol va oferir un

concert molt especial. Es tracta d’un concert

de rock simfònic. Un projecte gestat pel seu director

Javier Teruel que tractava no sols de fer música de

rock amb l’orquestra, sinó de involucrar a la màxima

quantitat de col·lectius musicals de la localitat.

El resultat va ser aconseguir ajuntar a l’escenari a

l’orquestra simfònica, al Cor i a la coral de l’escola

de música del CMI Santa Cecília amb grups i músics

de l’AMPLI (Associació de músics independents de

Puçol) com ara “Come back karma” o “Acid coo-

kies”, i fer un espectacle digne dels millors auditoris.

Tots els arranjaments es van fer expressament per

a l’ocasió. Va ser el propi director, Javier Teruel, amb

l’ajuda d’un dels membres de la orquestra, el vio-

loncel·lista Nicolás Romero, qui va dedicar mesos de

dur treball per a aconseguir l’equilibri perfecte entre

la sonoritat simfònica i les guitarres, baixos i veus

dels grups de Rock.

El repertori va incloure autèntiques joies del rock

com ara Stairway to heaven i Kashmir (Led Zeppe-

lin), Knocking on heaven’s door i Sweet child o’ mine

(Guns N’ Roses), The House of the rising sun (The

animals), Nothing else matters (Metallica), Living on

a prayer (Bon Jovi), Another brick in the wall i Com-

fortably numb (Pink Floyd), Paranoid (Black Sabbath),

Highway to Hell i Thunderstruck (AC/DC), o la potent

Smells like teen spirit (Nirvana), que van fer vibrar un

auditori ple de gom a gom.

El cor infantil va fer a la perfecció la part correspo-

nent en la coneguda peça de Pink Floyd: Another

brick in the wall, mentre que el cor d’adults feia

unes impressionants contestacions al final de Knoc-

king on heaven’s door de Guns N’ Roses.

La resta, va ser preparar l’escenari per a una actua-

ció molt visual, amb llums de color i focus estratè-

gicament disposades per tot a reu i una microfonia

molt acurada per a equilibrar el potent so dels ampli-

ficadors i la bateria amb la resta de l’orquestra i cors.

Un concert històric que va superar totes les expec-

tatives i del qual es parlarà durant molt de temps.

Aquest va ser la fitxa tècnica de l’esdeveniment:

DIRECTOR d’Orquestra: Javier Teruel Orts

DIRECTOR de Cor i Cor infantil: Alex Díaz Gil

VEUS: Jordi Sánchez Navarro i Tiko Esteve Subies

GUITARRES: Pedro Ponce Sáez, Pablo Saborit Roig i

Jordi Sánchez Navarro

BAIXOS: Cristobal Chaves Domínguez i Daniel Rodrí-

guez Puello

BATERISTES: Carles Salvador Almenara, Samuel Bra-

zález Alcalá i Álvaro Esteve Civera

SO I LLUMS: Nicolás Romero Almela i Josep Picó

Verdú.

El CMI Santa Cecília de Puçol va oferir un concert de rock simfònicEl resultat va ser aconseguir ajuntar a l’escenari a l’orquestra simfònica, al Cor i a la coral de l’esco-la de música del CMI Santa Cecília amb grups i músics de l’AMPLI

79


Com cada mes de novembre, la Societat Mu-

sical de Bonrepòs i Mirambell ha celebrat la

festivitat de Santa Cecília, encara que aquest

any amb més força i il·lusió si cap, ja que l’entitat

conmemora el seu 25 aniversari.

Entre les activitats portades a terme el divendres

13 de novembre va tindre lloc una ponència sobre

Música i Festa a càrrec d’Antoni Aliaga (FSMCV).

A continuació es va projectar «La caixa negra», un

documental elaborat per la Unió Musical de Muro al

voltant de la figura del compositor de música festera

Paco Esteve i dirigit per José Carlos Díaz.

Els actes van continuar amb recital de solistes i grups

de cambra de músics de la societat musical, mentres

que el concert de Santa Cecília es va celebrar dis-

sabte 21 a La Llar Parroquial amb la participació del

Conjunt instrumental de l’escola de música, la banda

juvenil i la banda simfònica (monogràfic música clàs-

sica: obres de Rossini i Beethoven).

Cicle de ponències, taules redones i cine fòrum

La commemoració del 25 aniversari de la Societat

Musical, que es va iniciar en novembre de 2015 i

durarà fins juliol de 2016, abasta una programació

diversa que combina activitats lúdiques i musicals.

A més a més, han programat un cicle de ponències

i taules redones temàtiques (la música i la festa, la

música tradicional i les bandes, l’ensenyament mu-

sical, l’associacionisme, etc.)

Este cicle té una intencionalitat molt clara que és la

d’aprofitar la celebració del 25é aniversari per a obrir

un espai de reflexió col·lectiva que servisca de punt

de partida per a projectar-nos cap al futur i millorar,

si cap, la nostra societat.

Després de cada ponència hi haurà un sopar d’en-

trepà i a continuació està programat una sessió de

Cine fòrum.

Calendari del cicle

La pròxima cita serà el pròxim 29 de gener quan tin-

ga lloc una ponència en la que baix el títol Passat,

present i futur de les bandes de música, participaran

Elvira Asensi (Universitat de València) i Pedro Rodrí-

guez (president FSMCV).

El 26 de febrer s’abordaran els Beneficis i reptes de

l’estudi de la música, en una taula redona en la qual

exposaran les seues idees Àngels Fenollosa (fisiote-

rapeuta), Ismael Díez (Universitat de València) i Re-

migi Morant (FSMCV).

Els ensenyaments musicals a la Comunitat Valen-

ciana serà l’objecte de la ponència del 22 d’abril,

a càrrec de Raül Juncos (cap de servei d’ensenya-

ments de règim especial de la Conselleria d’Educa-

ció, Investigació, Cultura i Esport).

Finalment, el 27 de maig es parlarà sobre Potencia-

litats de les societats musicals com a associacions

juvenils i el 10 de juny sobre La música tradicional

valenciana i les bandes de música, una ponència a

càrrec de Josep Vicent Frechina (crític musical).

La Societat Musical de Bonrepós i Mirambell commemora el seu 25 aniversari amb una llarga agenda d’actesAntoni Aliaga, president comarcal de la Ribera Alta i responsable del projecte de música i falles de la FSMCV, va oferir una ponència sobre Música i Festa.

La UAM d’Almàssera va presentar a la nova

Musa de la Música 2015, Sara Torrero del Río

durant els actes en honor a la patrona. Els ac-

tes van concloure aquest cap de setmana del 28 de

novembre amb el concert de Santa Cecília. Un acte

que va tindre lloc en el Centre Cultural d’Almàssera

i durant el qual es van incorporar a la banda de mú-

sica els nous músics: Irene Campos Julián i Joel Si-

món Zanón amb el clarinet i Iván Jesús Biot Jiménez

com a percussionista.

La comarca celebra Santa Cecília i el Nadal amb músicaPer la seua banda, l’Associació de Comerciants de

Moncada i la Unió Musical de Moncada van organit-

zar el IX Concert Notes Solidàries, el diumenge 13

de desembre en el saló d’actes del centre cultural

Blasco Ibáñez de Moncada. En el concert participa-

ran l’Escola de Dansa Coppelius de Moncada, el grup

de ball de l’Associació Rociera Andalusa de Moncada

i la Banda Simfònica de la Unió Musical de Moncada.

La recaptació del concert va anar destinada a finali-

tats solidàries, al Projecte AYUCA-Càrites Moncada.

La Banda Simfònica de l’Agrupació Musical de Rocafort

va oferir el Concert de Gala de Nadal el dissabte 19 de

desembre. La Banda Simfònica de l’AMR, dirigida des de

2006 pel mestre Juan José Catalá Borrás, es va vestir

de gala per a interpretar obres de diversos estils i com-

positors. Així mateix, la Banda Simfònica va comptar

amb la col·laboració de la jove soprano lírica Belén Roig

Martínez en un concert que va tindre la seua vessant

solidària amb l’Associació Espanyola Contra el Càncer

(AECC) a través de la seua Junta Local de Rocafort.

80


La Societat Musical organitza tots els anys el seu

tradicional concert de Nadal, on cada vegada

es reinterpreten i aconsegueixen que tan adults

com a xiquets xicotets es queden fascinats entre co-

reografies, balls, disfresses i molta música.

Enguany, la banda de la SMA ha basat el seu concert en

la part educativa, mentre un narrador anava explicant,

d’una a una les obres, al costat de la seua companya

que vestia unes tecles com a faldilla, el públic reia i inte-

ractuava amb ells.

Baix de l’escenari estaven situats els músics que s’ha-

vien caracteritzat com els grans compositors de la músi-

ca, així doncs, en l’Auditori Municipal es va poder gaudir

de la presència de Bach, Mozart i fins i tot de Tchaikovsky

Les peces de música que es van interpretar sota l’atenta

batuta del director, Eduardo Nogueroles, van ser; Así ha-

bló Zaratrusta, la Sinfonía de los Juguetes, El Lago de los

Cisnes, Marcha de los Toreadores, La gruta del Rey de la

Montaña, En un Mercado Persa, Orfeo en los Infiernos,

West Side Story i les nadales; ‘Noche de Paz’, ‘campana

sobre campana’ i ‘Feliz Navidad’.

Aquest repertori va donar motiu a escenes tan diverti-

des com la presència en l’escenari de diversos xiquets

majors tocant uns joguets en l’escenari; els xicotets

en qüestió eren els músics que enguany celebraven

els 50 anys de permanència en la banda: Francisco

Estellés, Miguel Chavarria, Martín Chulvi, Justo Aguilar

i Vicent Carbonell.

Per altra part, mentre la banda interpretava cadas-

cuna de les peces, més de 20 músics van canviar

per una vesprada l’instrument pel ball, i van crear

unes coreografies amb figures inesperades i que van

sorprendre a tot el públic.

Sens dubte, cada Nadal el concert de la Societat Musical

es converteix en l’esdeveniment més esperat de tot l’any

i en el qual tota la banda participa amb molta il·lusió.

El gran ‘Conciertazo’ de Nadal de la Societat Musical dÁlboraia

El temporal i sobretot les ratxes fortíssimes

de vent que es van produir a primers de no-

vembre en Massarrojos, van provocar grans

destrosses en la població, entre elles en el cinema,

local que utilitza habitualment la banda per a desen-

volupar les seues activitats.

Fins a aquest moment, el local d’assaig de la banda

de Massarrojos era el cinema de Massarrojos, deno-

minat saló parroquial per ser propietat de l’església

local i arquebisbat de València, un edifici emblemàtic

del poble construït l’any 1953 pels propis veïns de

Massarrojos.

L’Agrupació Musical de Massarrojos ha utilitzat

aquesta instal·lació des de 1992, en els seus assa-

jos, concerts i per la seua escola de música oferint

així recitals, concursos i també per a algunes dels

seus ensenyaments, com a percussió, conjunts ins-

trumentals i altres especialitats. El dilluns, desgra-

ciadament, el cinema va tenir grans danys en la seua

estructura, en major part a causa de l’ensulsiada

d’una fàbrica veïna, en aquests moments en desús.

Per sort, no cal parlar de danys personals.

La banda va haver de resituar tot el material que te-

nia fins a aqueix moment en propietats de músics i

també en una habitació que gratament els va cedir

l’alcaldia per a allotjar tot l’arxiu.

Malgrat açò, des de la banda asseguren que “no ens

anem a quedar quiets. Anem a reprendre els nostres

assajos gràcies a l’Associació Cultural de Massarro-

jos que ens ha deixat el seu local, cridat pels veïns

“El Casino”. Un bar-restaurant on també fan exposi-

cions de pintura entre unes altres”.

I afegeixen que “ens dona molta pena haver d’anar-

nos del cinema, és un xoc emocional per a tots els

músics, doncs allí s’han viscut moltes coses i espe-

rem que les reparacions vagen de pressa i tornar al-

gun dia. I amb la data pròxima a Santa Cecília i unes

activitats programades per a aquesta festivitat, entre

elles l’entrada de nous músics, estem fent malabars

per a poder dur a terme sobretot aquest concert de

presentació. Però aconseguirem fer-ho i els nostres

nous músics tindran el seu primer concert”.

Les fortes pluges deixen sense local dássajos i concerts a lÁgrupació Musical de Massarrojos

81


El 15 de noviembre en el Salón de Plenos del

Ayuntamiento de Chelva tuvo lugar un acto en

el que se quiso reconocer la labor y dedica-

ción del anterior presidente comarcal de la FSMCV,

Miguel Serral, al frente y en representación de los

intereses de las sociedades musicales de Los Se-

rranos. Los asistentes quisieron valorar los 12 años

de servicio y trabajo desinteresado a la Federación

y a la comarca de Los Serranos por parte de Serral.

El reconocimiento contó con la presencia del actual

presidente comarcal y los miembros de las socieda-

des musicales. En la imagen, de izquierda a derecha,

Fermín Cañete (presidente comarcal), Miguel Serral,

y Manuel Sáez (secretario comarcal).

Homenaje en Chelva al expresidente comarcal, Miguel Serral

El pasado 27 de diciembre, la Sociedad Musical

La Lira de Chulilla celebró el concierto de Na-

vidad. Esta ocasión fue muy especial, porque

por primera vez se celebró en el ansiado Auditorio.

Los vecinos de Chulilla acudieron a esta cita emocio-

nados, y consiguieron abarrotar el auditorio.

Durante la primera parte se realizó la audición de los

alumnos de la Escuela, que ha aumentado en nú-

mero de educandos en los últimos meses, de forma

Los Serranos

La Lira de Chulilla celebra por primera vez el concierto de Navidad en el nuevo Auditorio

considerable. Además, la recién creada “Bandeta”,

compuesta por los educandos y con tan sólo 3 me-

ses de vida, realizó su primera actuación, con gran

acogida por parte del público.

La presidenta de la Sociedad Musical, Pilar Igual,

agradeció a las distintas corporaciones municipales

y juntas directivas de la banda, su gran esfuerzo y

dedicación a lo largo de todos estos años, para con-

seguir que a partir de ahora, la banda y todo el pue-

blo de Chulilla disfrute de este magnífico auditorio.

82


Plana Baixa

El passat dissabte 21 de novembre, en el saló

cooperatiu de Caixalqueries, es va celebrar el

tradicional concert de Santa Cecília.

Previ al concert, els músics al ritme de pasdobles van

anar a recollir a la musa de la banda del 2013/2014,

Marina Úbeda, a la musa del 2015, Ana Llorca, i a la

nova integrant de la Unió Musical Alqueriense, Paula

Personat.

Una vegada tots al saló cooperatiu, la celebració

va iniciar amb l’acomiadament de l’anterior musa i

l’emotiva presentació d’Ana, musa d’aquest any.

Seguidament, i com és habitual en aquest acte, es

va fer el lliurament d’instruments a quinze alumnes

de l’Escola de Música de les Alqueries. Així mateix es

van presentar oficialment els membres que passen

a formar part tant de la banda jove com de la Unió

Musical Alqueriense.

Finalitzades les presentacions, es va iniciar el con-

cert a càrrec de la banda jove. The Tempest de Robert

Smith, la Marcha de Toreadores de Bizet i Ultimatum

d’Smith van ser les peces que van interpretar, diri-

gides cada una d’elles per músics d’aquesta ban-

da: Vega Bertolín, Marina González i Unax Garrido,

respectivament. Previ al concert i durant els assajos,

els tres joves havien treballat amb la directora titular,

Lidón Valer, aprenent així les normes bàsiques de la

direcció.

L’esdeveniment va seguir amb el concert per part de

la Unió Musical Alqueriense, qui va interpretar, baix

la batuta de Lidón Valer Cabaleiro, el Concert per a

Marimba de Ramón García Soler, on el percussionis-

ta Enric Pizà va fer una magnífica interpretació com

a solista de l’obra i Gotzila eats Las Vegas, una peça

d’Eric Whitacre inspirada en el llegendari monstre de

ficció.

El concepte musical de la peça narra la història

d’una visita de Godzilla a la ciutat de Las Vegas, i

al llarg de la seua interpretació els músics no sols

interpreten les notes de la partitura, sinó també ac-

La Unió Musical Alqueriense celebra Santa Cecília

tuen en determinats moments, posant en situació el

transcórrer de la història fictícia que es conta.

Un sopar a les instal·lacions de la Casa de la Música

i la Dansa va posar el punt final a la jornada musical.

La celebració va continuar el matí següent amb una

missa en honor a la patrona dels músics, seguida

d’un dinar de germanor on músics, familiars, socis,

simpatitzants i amants de la música van gaudir del

plaer i l’alegria de compartir aquests moments i

comprovar un any més la importància que té la mú-

sica en la vida dels ciutadans i en la localitat.

Eva Sifre

Després del tradicional concert va tindre lloc una cercavila, missa i dinar de germanor.

83


Les celebracions per Santa Cecília 2015 en el

CIAC es van allargar fins al dissabte 5 de des-

embre, quan els membres de la Banda Simfò-

nica van organitzar una jornada campera durant tot

el dia. Va ser el punt i final a unes celebracions que

van començar el passat 14 de novembre i que han

tingut audicions, jocs i diverses activitats infantils,

concerts, festa de disfresses i dinars i sopars de ger-

manor.

Una de les novetats d’enguany l’hem pogut veure

en el concert de la Banda Simfònica. Aprofitant la

interpretació de Hannover Festival (Philip Sparke), la

banda va introduir el concepte de sinestèsia. Vindria

a ser l’assimilació conjunta de diversos tipus de sen-

sacions però en un mateix acte perceptiu.

Això va ser possible gràcies a un software d’or-

dinador que va preparar un dels músics del CIAC,

Ivan Romero. “La idea naix d’una peça en viu per

a saxòfon i electrònica que vaig escriure per a una

ponència sobre la sinestèsia, on l’ordinador detecta

les altures del so per traduir-les en colors. I vam pen-

sar, per què no utilitzar la part d’electrònica amb la

banda?”, comenta Ivan Romero.

“La veritat és que ha donat bon resultat i ha sigut

tota una experiència poder veure l’efecte amb tota la

banda que, de segur, no ha deixat indiferent ningú”,

Els membres de la Coral Polifònica de la Unió

Musical Alqueriense van oferir un concert de

Nadal a l’església de la localitat.

Concert nadalenc que va comptar amb la presència

d’un nombrós públic que va omplir el temple i es va

entusiasmar amb la interpretació dels temes musi-

cals.

Sílvia Queralt, directora de l’agrupació, va conduir

el concert que va incloure varietat de peces, entre

Excel·lent concert de Nadal per part de la Coral Polifònica de les Alqueries

elles nadales com Nit de Pau, on es va fer una crida

a aquest sentit positiu, la pau. Així mateix, en el bis

de la peça El Trineu, el Pare Noel va repartir per l’es-

glésia caramels i llepolies per a tots els assistents.

El rector de les Alqueries, Eduardo García, va agrair

l’esforç realitzat pels components de la coral, feli-

citant-los pel resultat obtingut i desitjant-los unes

bones festes de Nadal.

Eva Sifre

La Santa Cecília més sinestèsica del CIAC

afegix el saxofonista del CIAC.

La Banda Simfònica també va interpretar Dolores

Pedro (A. Sánchez Pedro) i La alegria de la huerta (F.

Chueca), mentre que la Banda de l’Escola de Música

va posar al seu repertori La Vereda (O. Navarro), Pla-

yas de Rio (K. Vlak) i Into the storm (Robert W. Smith).

El següent compromís que va afrontar la Banda Sim-

fònica del Centre Instructiu d’Art i Cultura del CIAC

seria el dissabte 26 de desembre, quan va oferir el

tradicional Concert de Nadal en el Teatre Municipal

de la Vall d’Uixó.

Marta Garcia

84


tinyent i es va presentar en el transcurs del concert

de Santa Cecília, amb la participació en el mateix del

Nou Orfeó d’Ontinyent

La Vall d’Albaida

La Societat Musical Vila de Bocairent ha viscut

uns dies de molta activitat en estes dates na-

dalenques. Així, el dissabte dia 19, els alum-

nes de conjunt instrumental van oferir un recital de

nadales a la Residencia del Sagrado Corazón. Amb

esta iniciativa es pretén que els alumnes adquiris-

quen experiència tocant fora de la sala d’assaig, al

mateix temps que fan passar un matí agradable als

usuaris de la residència. El programa del recital va

estar format per clàssiques nadales que van animar

el matí a la residència.

Eixe mateix matí, un grup de cambra de la banda va

oferir una actuació al mercat municipal, per dinamit-

zar les compres al mercat.

I per la vesprada, també el mateix dia 19, en l’esglè-

sia Sant Josep de Calasanç, a València, el grup de

cambra de la SM Vila de Bocairent va oferir un mag-

nífic concert, que tenia dos parts ben diferenciades.

Amb el títol Cantando la Navidad, a la primera d’elles

van interpretar nadales d’autors com Tomás Luis de

Vitoria, Bach, Haendel i altres, mentre que ja en la

segon part va ser el moment en el que es van repartir

instruments de percussió al públic, que va acompan-

yar i cantar nadales populars com La nit de Nadal,

Adeste fideles, Fum, fum, fum, Noche de paz, etc.

Sense temps per al descans, el dia 22 va ser l’au-

dició dels alumnes de l’escola al local d’assaig de

la banda.

El dissabte dia 26, el grup de cambra va repetir el

concert Cantando la Navidad, però en esta ocasió,

en l’església parroquial de Bocairent.

Les activitats nadalenques van continuar amb la par-

ticipació de la banda en la Cavalcada de Reis, on van

tindre l’honor de poder acompanyar el rei Gaspar.

Tota esta intensa activitat s’ha combinat amb els as-

sajos per a preparar les pròximes Festes de Moros i

Cristians on, per primera vegada, la Societat Musical

Vila de Bocairent participarà en la Publicació de Fes-

tes, un acte que està preparant amb molta il·lusió.

Intensa activitat nadalenca de la SM Vila de Bocairent

La Societat Unió Artística Musical d’Ontinyent

va celebrar del 17 al 22 de novembre la fes-

tivitat de Santa Cecília, patrona de la música.

Entre els concerts realitzats figuren el de guitarra i

saxòfon a càrrec de David Castelló Silvestre, el con-

cert de trombó i piano a càrrec de Luís Belda Cerdà i

Rubén Penadés Silvestre, el concert de Santa Cecília

de la Banda Juvenil i el concert de Santa Cecília de

la Banda de Música, en el qual a més es va realitzar

l’acte simbòlic del lliurament de l’instrument als 8

músics que es van incorporar en aquesta ocasió a la

plantilla de la Banda de Música.

La programació de Santa Cecília a més va comptar

La SUAM d’Ontinyent va celebrar del 17 al 22 de novembre la festivitat de Santa Cecília

amb una desfilada de Santa Cecília, vi d’honor, missa

en honor a Santa Cecília i dinar de germanor.

Presentació del disc Veus i sentiments d’Ontin-

yent

Dins dels projectes que al llarg de 2015 s’han des-

envolupat, el diumenge 22 va veure la llum un dels

més esperats, doncs era la presentació de l’enre-

gistrament dels Himnes de la Ciutat d’Ontinyent, del

Santíssim Crist de l’Agonia i de la Inmaculada Con-

cepció que fa quasi 100 anys escriguera el músic

d’Ontinyent, Rafael Martínez Valls.

L’enregistrament ha sigut interpretat pel Nou Orfeó

d’Ontinyent i la Banda de Música de la SUAM d’On-

85


L’Agrupació Musical Ontinyent va celebrar el

seu concert de Santa Cecília el dissabte 12 de

desembre. Abans del concert es va fer un pas-

sacarrer encapçalat pels 6 nous músics que a partir

d’ara ja són membres de la banda. Els nous músics

són: Paula Garcia, Miguel Ordiñana i Agustí Barto-

lomé amb el saxo, Maria Pla amb el clarinet, Àlex

López amb la trompeta i Carmen Rodríguez amb la

flauta. Després de l’entrega d’instruments als nous

músics va començar el concert.

La primera peça en sonar va ser Flourist for wind

band, Obertura de Vaughan Williams. Després, es va

interpretar T-bone Concerto de Johan de Meij, amb

el trombó solista César Roig. La segona part va estar

dedicada a bandes sonores de pel·lícules: Gladiator,

Hook i i un recopilatori de la música de les millors

pel·lícules de Chaplin, totes elles acompanyades

amb projeccions de les pel·licules.

Per finalitzar el concert, es van afegir a l’escenari els

músics de l’escola de l’Agrupació Musical Ontinyent

i tots junts van interpretar una nadala per desitjar un

bon nadal a tots els assistents al concert.

Com porta fent-se des de fa anys, l’entrada va ser

solidària, ja que a les portes del teatre van estar els

voluntaris de Creu Roja rebent els aliments que vo-

luntàriament van dur els assistents.

El concert va ser presentat per Sergio Pomar, gerent d’

INEL, qui va parlar de les seues dos passions: la músi-

ca i l’electricitat. Va aprofitar la ocasió per reivindicar

la necessitat d’apostar per l’energia renovable.

En acabar el concert es va celebrar el tradicional

sopar de germanor amb tots els músics, socis i con-

vidats que van voler assistir.

L’Agrupació Musical Ontinyent va oferir el concert de Santa Cecília

La Unió Musical Benicadell de Castelló de Ru-

gat i el compositor Enrique Alborch Tarrasó

van presentar el dissabte 9 de gener de 2016

el CD monogràfic de Música Festera d’Enrique Al-

borch.

Aquesta presentació va ser el primer acte de les ce-

lebracions que la banda té previst realitzar al llarg de

l’any per commemorar el seu 150 Aniversari.

El CD ha sigut enregistrat el passat octubre de 2015

baix la direcció de Jordi Soler Carbó. El treball ha

comptat amb els tècnics d’Audioart Rafa Monllor i

Pau Colomer i l’assessorament musical del propi En-

rique Alborch i Carlos Pellicer. El disseny gràfic ha

La Unió Musical Benicadell de Castelló de Rugat presenta el CD monogràfic de Música Festera d’Enrique Alborch

sigut obra de Patricia Bataller.

Les peces que formen el CD són Amadaràs (Música

per a una Presentació, 2011/2015), Athênaeum (PD,

2004), La victòria (MC, 2001), Guillem (MM, 2008),

21 contrabandistes (PD, 2009), Terra nostra (MC,

1999), Ses bayrak (MM, 2015), Agrupats (PD, 2010),

Júlia (MC, 2014), Nit del riu (MM, 2011), Miguel Cres-

po (PD, 2015), Sibila de Fortià (MC, 2006), Alíh-Gas-

bà (MM, 2011) i Romualdo Soler (PD, 2013).

L’acte de presentació del CD es va fer en un concert

de la banda que va tindre lloc el dissabte dia 9 de

gener a l’Auditori Municipal de Castelló de Rugat en

dos sessions.

86


El sábado 28 de noviembre, en el Palau de la

Música de Valencia, la Banda Sinfónica de la

S.M. La Armónica de San Antonio interpretó

un ambicioso programa de concierto, bajo la direc-

ción de Raúl Martínez. Durante la primera parte se

escuchó el pasodoble Caixalmassora, de Martínez

Gallego. A continuación, de este mismo compositor

natural de San Antonio (Requena), Aromas apagados,

obra compuesta para voz soprano, y banda sinfóni-

ca. Intervino en esta obra la soprano Luca Espinosa.

Concluyó la primera parte con el poema descriptivo

Las aventuras del principito de Ferrer Ferran.

En la segunda, se interpretó el segundo y tercer mo-

vimiento de Planet Hearth de Johan de Meij. Obra en

la que colaboraron voces femeninas pertenecientes

a la Nova Coral de la Unió Musical d’Alaquàs, Coral

Polifónica Santa Cecília de Chelva, Orfeó Veus Juntes

de Quart de Poblet y la Coral Santa María del Mar

de Valencia.

Tierra del Vino

San Antonio de Requena ofreció un concierto en el Palau de la Música de Valencia

Després del cicle de concerts on s’ha treballat amb

diferents directors convidats i la posterior votació dels

músics, ha sigut el director i compositor Ferrer Ferran el

triat per a dirigir a l’Ateneu Musical de Cullera.

L’anterior director de l’Ateneu Musical de Cullera, Vicen-

te Soler, va plantejar a la Societat la possibilitat de no

seguir en el càrrec. La nova Junta Directiva, encapçala-

da per Juan Palomares, es va plantejar la possibilitat de

realitzar una substitució i, es va decidir que, aprofitant el

cicle de concerts d’hivern que es celebren en la ciutat,

es podrien provar diferents directors amb tal de poder

triar a la persona més adequada per a dirigir a l’entitat.

Ribera BaixaFerrer Ferran triat per a dirigir a l’Ateneu Musical de Cullera

Després dels concerts en què van participar direc-

tors com Fernando Parrilla, Bram Sniekers, Miquel

Vidagany, Vicente Chulià i Ferrer Ferran, els músics

junt amb la junta directiva van prendre una decisió.

Finalment s’ha decidit que ocupe el lloc el compo-

sitor i Director Ferrer Ferran. El mateix president de

l’entitat, Juan Palomares, ha volgut deixar constàn-

cia de “la importància que hagen sigut els mateixos

integrants de la banda simfònica els que hagen fet

l’elecció”. Palomares ha destacat també la il·lusió

amb què el mateix Ferrer Ferran afronta este pro-

jecte. Entre els desitjos del nou director figura “la

intenció d’internacionalitzar la banda perquè puga

ampliar els seus horitzons artístics”; en definitiva,

donar un gran pas.

87


El 19 de desembre Ramón Ramírez va debu-

tar com a director en la banda de música

de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la

Ribera. Va començar els seus estudis en el CIM de

Benimaclet, localitat valenciana on va nàixer. Més

tard els va ampliar en els Conservatoris Superiors de

València i Alacant.

Va estudiar direcció d’orquestra i cor amb Eduardo

Cifre, José Ferríz i Manuel Galduf; interpretació de la

música barroca amb Hespèrion XX en la Seu d’Urgell

i cant gregorià en l’abadia benedictina de Santo Do-

mingo de Silos. Becat per la Fundació Santiago Lope

de la Diputació de València va cursar estudis de Pe-

dagogia Musical Kodály en la universitat Dunakanyar

d’Esztergom (Hongria). És Doctor en Música per la

Universitat de València on també va realitzar el Mas-

ter en Estètica i Creativitat Musical.

Ribera Alta

Ramón Ramírez Beneito, nou director titular de l’Ateneu Musical i Cultural d’Albalat de la Ribera

En la seua època d’estudiant va formar part de l’Or-

feó Universitari de València, del que va ser sotsdi-

rector durant huit anys i va estar al capdavant de di-

versos cors vocacionals de la Comunitat Valenciana.

Ha dirigit diverses bandes de música i va ser director

titular de la societat musical La Primitiva Setaben-

se de Xàtiva durant més de deu anys, al capdavant

de la qual va aconseguir nombrosos premis. Des de

1994 fins al 2000 va ser director titular de la Jove

Orquestra i de la Banda Primitiva de l’Ateneu Musical

i d’Ensenyament Banda Primitiva de Llíria.

Va ser fundador de l’orquestra Henry Purcell i del

grup professional de solistes Pro-Música Instrumen-

tali ensemble. Ha dirigit l’Orquestra de cambra de

Castelló, Orquestra i Cor del Conservatori Superior

de Música de València, Cor Kodály, Coral Tomás Luis

de Victoria, etc.

Professor col·laborador en el Conservatori Superior

de Música de les Illes Balears, professor agregat de

la Universitat Catòlica de València i Professor en el

Conservatori Superior de Música de València, on di-

rigeix des de la seua fundació la Banda de Concerts

i el taller d’òpera.

El diumenge 20 de desembre va tindre lloc al

Teatre-Auditori de la Vila Joiosa el tradicional

concert de Nadal. Una cita musical que l’Ate-

neu de la Vila Joiosa va aprofitar per a col·laborar

amb Cáritas. L’entitat va habil·litar un punt de recolli-

da d’aliments i productes de primera necessitat i va

animar a tots els assistents al concert, socis, músics

i familiars a actuar de manera solidària i participar

en aquesta campanya.

Presentació de l’OCA

Quant al concert, va suposar la presentació pública de

l’Orquestra de Corda de l’Ateneu (l’OCA).

Per a aquesta primera aparició, el director de l’OCA i

professor de de violí i viola a l’Escola de Música, Josep

A. Martínez i Valero, va preparar la Suite Abdelazar de

Marina Baixa

L’Ateneu de la Vila mostra la seua vessant més solidària en el concert de Nadal

Henry Purcell i Palladio de Karl Jenkins.

A la segona part va actuar la Banda Simfònica de la

mà del seu director titular, José Ignacio Baeza Blasco.

En aquesta ocasió, el programa triat per al concert

va estar composat pel Concert d’Amore de Jacob de

Haan, Coffee Serenade de Ted Huggens i Mary Pop-

pins de R. Shermann.

A continuació es va afegir a la banda el cor de l’Escola

de 1r a 4t i es va poder escoltar Lluna mediterrània

de Teo Aparicio Barberán i Celtic Child de Bert Apper-

mont.

Finalment, van pujar a l’escenari els alumnes de

l’Escola de Música i van cantar junt a la banda Ro-

dolfo el Reno de Johnny Marks i Feliz Navidad de

José Feliciano.

88


tableix un premi de 50 euros per a la millor fotografia

realitzada per un soci o músic de la Societat.

La Foia de Castalla

L’AMSC de Castalla ha viscut una festa de San-

ta Cecília plena d’activitats que van començar

divendres 20 de novembre amb un assaig ge-

neral de la banda obert al públic. Una experiència

on els assistents van poder veure com treballa i es

prepara la banda per al seu concert més important

i, alhora, disfrutar de les explicacions que el director

va fer de cadascuna de les obres.

L’Auditori va acollir el dia 21 el Concert Extraordinari

Santa Cecília 2015, el que està considerat com “el

més important que celebra la banda durant l’any”.

En ell es prepara un repertori de major dificultat i es

treballa de valent per a oferir una actuació de gran

nivell musical.

Com sempre, en aquest concert es van presentar

Intensa activitat de l’AMSC de Castalla amb motiu de la celebració de Santa Cecília

de forma oficial als nous integrants de la banda i

se’ls va fer entrega d’un diploma commemoratiu.

Enguany han sigut un total de 5 xiquets i xiquetes els

que han entrat a formar part de l’Agrupació.

Cal destacar que al concert es va interpretar Andrò-

meda una de les obres més espectaculars del pro-

grama i que està composada pel director de la banda

Saül Gómez Soler.

La festivitat va continuar el diumenge pel matí amb

la recollida dels nous integrants de la AMSC Castalla,

a la qual va seguir una Misa en honor a Santa Cecília

amb intervencions musicals de la banda.

En acabar la missa, la banda va desfilar en cercavila

des de l’església fins la seu on es va celebrar el tradi-

cional vi d’honor per a tots els socis i amics de la banda.

La Costera

La Societat Musical “La Primitiva Setabense”

ha convocat el XII Saló Monogràfic de Foto-

grafia amb temàtica musical, amb motiu de la

festivitat de Santa Cecília. El dilluns 23 de novembre

es va procedir a la inauguració de l’exposició i al lliu-

rament de premis.

El primer premi va ser per al fotògraf Javier Alcá-

zar Tomás per l’obra Contraluz; el segon premi per

a Vicent Garrido Sanjuán per Dueto; i el tercer premi

per a Josep Ricard Soler Murillo, per La muixeranga.

El premi a la millor fotografia de soci o músic de la

Societat va recaure en Francesc Barberà Mejías per

Psicodelia.

El jurat va estar format per Miquel Mollà, Jose Ma-

nuel García Serrano i Xavier Company Sanchis.

El saló fotogràfic compta amb una dotació en premis

Javier Alcázar guanya el concurs de fotografia amb temàtica musical

de 275 euros. Els tres primers premis estan dotats

amb 100, 75 i 50 euros, respectivament. A més s’es-

89


El 28 de novembre, la Societat Musical L’Har-

monia va commemorar el dia de Santa Cecí-

lia amb un concert solidari en l’ADDA, de la

mà d’ADACEA (Associació del dany cerebral adquirit

d’Alacant), sent aquest el quart any que la Societat

col·labora amb ells.

A les 7 en punt de la vesprada, amb l’auditori pràc-

ticament ple, van fer acte de presència els músics

de l’agrupació titular a els qui va dirigir José Tomás

Moñinos Baeza. Després de l’intermedi, va fer ús de

la paraula el president de L’Harmonia per a donar la

benvinguda als músics que durant l’any s’han incor-

porat a la banda titular: Sofia Canoura i María Cantos

(flautes); María José García (oboé); Israel Córdoba,

Belén de Nero, Paqui Medina i Cristina Golf (clari-

nets); María Consuelo Buades, Laura Gil, Manel For-

cada i Juanjo Ballesta (saxos); Carlos de Nero (trom-

peta); Luis Amat (trombó) i Carlos Sempere (tuba).

La segona part va concloure amb la interpretació de

L’Alacantí

L’Harmonia va celebrar el dia de la música amb un concert solidari

Star Wars Saga, apareixent en l’escenari, procedents

del pati de butaques, Darth Vader i diversos perso-

natges de la Saga, tots ells de l’Associació Star Wars

Alacant, els qui prèviament al concert, van estar en

el hall fotografiant-se amb molts dels assistents.

Conclosa aquesta peça, molt aplaudida com totes,

va venir el discurs d’agraïment per part d’ADACEA i

el corresponent bis per a tancar el concert, després

del qual, els músics i directius es van reunir en un

sopar de germanor, celebrat en el Real Liceu Casino

d’Alacant. Allí, els vocals de banda, mitjançant una

original cerimònia iniciàtica, van donar la benedicció

als nous membres de la banda.

Després de la posterior festa, que es perllongue fins

a la matinada, va concloure aquesta celebració de

Santa Cecília en el desè aniversari de la Societat Mu-

sical, brindant per la prosperitat durant els pròxims

anys.

Els actes de l’Agrupació Musical de Teulada es

van iniciar amb una masterclass de trompeta

a càrrec d’Adán Delgado, solista de l’ONE.

Divendres 13 de novembre va tindre lloc un taller de

música infantil i una presentació d’instruments per

als xiquets de jardí musical i iniciació. El dissabte

14 es va celebrar un concert de música de cambra i

solistes i el diumenge 15 es van arreplegar als nous

músics i a la Madrina de l’entitat, per a continuar

amb una missa en honor a Santa Cecília i, ja a la

vesprada, celebrar el Concurs de Joves Intèrprets.

La programació va continuar el divendres 20 amb

el concert de la Banda Juvenil i el dissabte 21 amb

Marina Alta

La comarca celebra amb música i activitats lúdiques i socials la festivitat de Santa Cecília

el concert de Santa Cecília a càrrec de la banda de

l’Agrupació Musical Cultural de Teulada.

Per la seua banda, l’Associació Musical El Verger va

celebrar la festa de la música del 4 al 8 de desem-

bre. En el programa, concerts i audicions i el tradi-

cional “putxero” gegant. A més, enguany els propis

músics de l’Associació van oferir un sainet interpre-

tant l’obra El solo de flauta.

L’Agrupació Artística Musical de Dénia va celebrar el

concert de Santa Cecília el dissabte 12 de desembre

en el Teatre Auditori del Centre Social. Dirigida per

Frank De Vuyst, s’interpretaran obres de Joan Enric

Canet, André Waignein, Frank TIcheli i Alfred Reed.

90


Musical Ciutat de Benicarló amb el concert que va

oferir la seua banda el passat 29 de desembre al

Palau de Congressos de Peníscola. Com ja va essent

tradicional per aquestes dates, l’agrupació benicar-

landa es trasllada fins a la ciutat veïna de Peníscola

per a celebrar el Nadal, acomiadar-se i donar la ben-

vinguda a un nou any amb un extraordinari concert.

Dirigida per Pablo Anglés, la banda va interpretar un

dinàmic, exigent i variat programa amb entre d’al-

tres, obres de caire clàssic, pasdobles o fins i tot

amb la selecció de les nadales més benicarlandes

de l’Estel del Collet; un repertori que va fer gaudir al

públic assistent, posant-ho de manifest amb nom-

brosos aplaudiments.

Baix Maestrat

Els actes de Santa Cecília que programa l’As-

sociació Musical “Ciutat de Benicarló” dona-

ven el tret de sortida amb la recollida dels

nous músics.

Els músics de l’agrupació, director, Musa 2015 i pre-

sident, familiars i amics es van apropar a cadascun

dels domicilis dels nous músics per a rebre’ls com a

nous integrants després d’un recorregut pels carrers

de Benicarló en la que va ser una vesprada molt

emotiva i carregada de forts sentiments. Els músics

que es van incorporar segons l’ordre en el recorre-

gut van ser: Jordi Pitarch (clarinet), Noemí Marqués

i Francesc Torres (saxo alt), Isabel Tone (flauta), Ana

Senar (saxo alt) i Lucía Anglés (violoncel).

L’acte va finalitzar en el local fins a altes hores de la

matinada, i és que l’ocasió ho mereixia, ja que amb

aquest planter es garanteix de bon tros la continuïtat

de la Banda de Benicarló.

Concert de Nadal

D’altra banda, l’any musical finalitzava a l’Associació

Nous músics a la banda de Benicarló

Els Ports

Frank Sinatra (1915 - 2015) Happy 100th

Anniversary. Amb aquest títol i per a coin-

cidir amb l’efemèride, la Unió Musical de

Vilafranca presentava el seu Concert de Nadal el

dissabte dia 12 de desembre al parador de festes

de Vilafranca.

La formació que dirigeix Pau Monfort va oferir un

monogràfic de cançons que en el seu dia va popula-

ritzar Frank Sinatra.

Fins disset temes incloïen els arranjaments que

s’interpretaren, obra dels compositors Jerry Nowak

(1936 - ) USA, Norbert Studnitzky (1936 - ) Repúbli-

ca Txeca, Stephen Bulla (1953 - ) USA, Naohiro Iwai

La banda de Vilafranca va dedicar el seu concert de Nadal a Frank Sinatra

(1923 - 2014) Japó i Rieks van der Velde (1961 - )

Països Baixos.

Concert de Santa Cecília

Dies abans, la societat musical d’Els Ports va cele-

brar el tradicional Concert Extraordinari de Santa Ce-

cília, concretament el dissabte dia 21 de novembre,

també al parador de festes de Vilafranca.

Per a esta ocasió, la Unió Musical de Vilafranca que

dirigeix Pau Monfort va interpretar les següents obres:

Obertura festiva op. 96 de Dmitri Shostakovich, Con-

cert per a clarinet i orquestra en La major K622 de

Wolfgang Amadeus Mozart i Simfonia “Maties el pin-

tor” de Paul Hindemith.

91


Chiva-Hoya de Buñol

La Societat Musical “La Artística” de Buñol va

oferir el dissabte dia 2 de gener a les 19:30

hores en el Teatre Montecarlo el seu tradicio-

nal Concert d’Any Nou sota la batuta del seu director,

Henrie Adams.

Durant aquest concert es va commemorar els 400

anys de la mort de William Shakespeare, i per tant,

les obres van girar entorn del geni anglés. En la pri-

mera part, la Banda Simfònica de la Societat Mu-

sical “La Artística” de Buñol va interpretar Obertura

Richard III de P. Gilson i Obertura Fantasia Romeo i

Julieta de P.I. Tchailkosvky. En la segona part, la for-

mació va executar Othello d’A. Reed, amb els seus

cinc temps I. Preludi, II. Aubade Cyprus, III. Othello

and Desdemona, IV. Entrada de la Cort i V. La mort

de Desdemona -epilogue-. També, Praise Jerusalem

d’A. Reed. I finalment, el Himno de los Feos d’A. Pe-

ris.

La Societat Musical “La Artística” de Buñol va apro-

fitar l’ocasió per a desitjar a tots Bones festes i Pròs-

per Any Nou 2016.

Per la seua banda, el diumenge dia 3 de gener a les

Les dos bandes de Buñol celebren el concert d’Any Nou“La Artística” va dedicar el concert a William Shakespeare, mentres que La Armónica va encomanar aquesta cita musical a la seua banda juvenil i la seua orquestra.

19:00 hores i en el Palau de la Música, va tindre lloc

el Concert d’Any Nou que enguany va estar a càrrec

de l’Orquestra i la Banda Juvenil del C.I.M. La Ar-

mónica.

En la primera part va actuar l’Orquestra dirigida per

José Guerrero Moliner i va interpretar obres de Tchai-

kovsky, Fucik, Offenbach i Shostakovich.

La Banda Juvenil va actuar en la segona part amb

obres de Pérez Monllor, Mateu, Suñer Oriola, Donen

Arend, Kerner, Vizcaíno Cambra i Ferrer Ferran. A més

van actuar com a solistes Carla Aguilar Solá a l’oboè,

Carla Mª Criat Rehués i Esther Furriol Ochea amb el

clarinet i Andrés Carrascosa Pérez amb el bombardí.

El concert va acabar amb el Himne Litrero de Mas-

mano i Díaz, tot açò dirigit per Pedro Criado Valero.

Real va acollir el 12 de desembre de 2015 un

festival juvenil de bandes de la Vall dels Alca-

lans en el qual van participar les agrupacions

de Catadau, Llombai, Alfarb, Montserrat, Torís, L’Har-

monia de Montroi, la UAM de Montroi i Real.

Després d’una desfilada de les bandes participants

la Casa de la Cultura va acollir un concert a partir de

les 18 hores.

Real va acollir un festival de bandes juvenils

Vall dels Alcalans

92


Horta Sud

En l’acte, celebrat el passat divendres 18 de

desembre, a l’escola de música, van actuar

els alumnes de Jardí Musical, de Preparatori,

de Ballet i d’Iniciació a la Percussió, dirigits pels pro-

fessors Susi Belda, Javier Bezares, Henar Llidó i Dori

Martínez, respectivament.

Per una altra part, l’orquestra simfònica i la banda

simfònica de la societat van oferir el tradicional Con-

cert de Nadal el dissabte, 19 de desembre. I el proper

3 de gener, l’orquestra juvenil i la banda juvenil cele-

braran el Concert de Reis.

L’Amistat de Quart celebra amb èxit el Festival de Nadal

Vint nous músics s’han incorporat enguany a

l’Agrupació Musical L’Amistat de Quart de Po-

blet, dinou a la banda i un a l’orquestra. L’en-

trada oficial es va realitzar dissabte 28 de novembre,

durant el concert de Santa Cecília.

David Penadés estrena la Fantasia espanyola

En l’acte es va estrenar la Fantasia espanyola, per a

piano i banda, del compositor de Canals David Pena-

dés, interpretada pel pianista Andrés Expósito i per la

banda simfònica, dirigida per José Onofre Díez. Les

violinistes María Ajenjo i Cristina Álvaro van tocar

el Concert per a dos violins de Bach, al costat de

l’orquestra dirigida per Isidro Coll. I els trompetistes

Diego Hernández i Adrián Martínez van ser els prota-

gonistes en el Concert per a dues trompetes d’Anto-

nio Vivaldi. Durant el concert, es va lliurar la insígnia

de plata al clarinetista Jorge Martínez, pels seus 25

anys de dedicació a la societat.

Dinar de Germanor

L’endemà, la societat va celebrar el tradicional Dinar

de Germanor, organitzat per les Clavarieses de San-

ta Cecília, al que van assistir més de 400 persones,

entre músics, clavarieses, socis i simpatitzants. Prè-

viament, es va realitzar la cercavila per a arreplegar

a les clavarieses, la missa i la mascletà. Els actes del

diumenge van posar fi a les festes de Santa Cecília

L’Amistat presenta 20 nous músics en Santa Cecília

del 2015, que s’han desenvolupat durant tot el mes

de novembre.

Els nous músics

Els nous components de L’Amistat són els següents:

Violí: Irene Barroso; Flauta: María Catena, Carlota

Frontera; Fagot: Germán Martín; Clarinet: Sheila Díaz,

Jessica García, María Martínez; Saxòfon: Alejandro

Alfaro, Martín Fabra, Andreu Lorente, Javier Mon-

teagudo; Trompa: Germán Mestre, Paula Salvador;

Trompeta: Pablo Barbancho, Jorge Matas; Trombó:

Javier Alcover, Mario Navarro, Pablo Vázquez; Tuba:

Miguel Rodríguez; Percussió: Lea Sadou.

93


Finalizado el concierto una paella gigante que fue

degustada con gran ambiente festivo, esperaba a los

asistentes en la calle Guillermo de Osma.

Luis Montesinos García

Comentamos últimamente cuánto movimiento

se notaba ya en la Sociedad Musical La Artís-

tica Manisense y ello porque noviembre es el

mes de Santa Cecília (patrona de la música). La se-

mana final del mes, un dulce acontecimiento reunió

a los educandos en el local social donde las señoras

servían una buen chocolate con ensaimadas.

Sin tiempo para descansar se presentó el concierto

de la patrona que estuvo a cargo de la orquesta y

las bandas juveniles el domingo día 29. En la pri-

mera parte, la orquesta ofrecía el Concierto para mi

orquesta de cuerda de Shella Nelson, con el que se

lució el jovencísimo grupo que forman este conjunto

al frente del cual se encuentra Vicente Enguídanos

Barca. El público reconoció la estupenda ejecución

que los jóvenes músicos llevaron a cabo y les obse-

quió con un largo y caluroso aplauso.

Un breve intermedio fue aprovechado por la pre-

sidenta de las clavariesas de la Música, Amparo

Miquel, que dio lectura al acta que aprobaron de

homenajear como todos los años a la persona que

contribuye altruistamente en la sociedad, eligiendo a

dos personas merecedoras de tan importante méri-

to: José Daniel Zaragoza Sampere y Antonio Gómez

Gómez .

Mucha actividad de La Artística Manisense en noviembre

Tanto a la orquesta como a la banda hicieron su in-

corporación los neófitos que superaron el periodo

requerido para disfrutar de tan grato ascenso.

La segunda parte estuvo a cargo de la Banda Juve-

nil, bajo la batuta de Jesús Manuel Jareño Gonzá-

lez. Interpretaron El castellet de Miguel Torrens, The

promise land de Carlos de la Fuente, Murthemney

de Mario Landete, Duendes de Juan Daniel Jover y

Pacific de Jacob de Haan. Tras el pasodoble, la na-

rración de cada obra con su partitura a cargo de la

música, que el narrador expresó de forma muy clara

y motivó el premio merecido del aplauso público.

En la sala pudimos saludar a una amplia represen-

tación de la Corporación Municipal al igual que una

numerosa representación de La Artística Manisense.

sar la maravillosa decoración del pequeño mercadi-

llo medieval así como el típico conjunto de gallarde-

tes de la época, y sin felicitar a organizadores, coros

y a Cristian Cavero, que no pudo elegir para el acto

mejor obra que Carmina Burana.

Luis Montesinos García

Los días 10 y 11 de octubre, La Artística Mani-

sense nos sorprendió con un delicioso acto en

el local social, bellamente decorado al estilo

de la época perteneciente al tema musical; y así, ya

empezando por el vestíbulo de entrada tropezamos

con el ambiente medieval apropiado. En el programa

se pudo escuchar el Codex Buranus, siglos XI-XIII,

de la mano del director del programa Cristian Ca-

vero García y Cor del Collegium Vocale, el Polifònic

de L’Artística Manisense, el Cor Ciutat de Burjassot,

acompañados todos ellos del grupo de percusión de

La Artística Manisense y con la participación del gru-

po de teatro de Moncada.

Todos ellos lograron que cuantos ocupaban el bello

Poesía lírica y teatro musical en La Artística Manisense

patio de lo que antiguamente fuera la Escuela de Ce-

rámica mantuvieran un sepulcral silencio, solamente

roto con el merecido aplauso general y parcial cuan-

do Cavero presentó individualmente a cada grupo

actuante.

Finalizado el acto, no podía uno ausentarse sin revi-

95

Música i poble Partitures, Discos, Llibres...

Partitures, Discos, Llibres...

Concert Pour Grande Orchestre d’HarmonieBanda Simfònica Portuguesa

Director: José Rafael Pascual-Vi-

laplana

Edita: Molenaar

L’editorial holandesa Molenaar acaba de

traure al mercat un nou CD amb títols

clàssics i actuals del seu catàleg. En

aquesta ocasió es tracta d’un enregis-

trament efectuat en la Sala Suggia de la

Casa da Música de Porto amb la Banda

Simfònica Portuguesa dirigida per un

dels seus principals directors convidats,

José R. Pascual-Vilaplana. El CD porta

per nom Concerto pour gran Orchestre

d’Harmonie, títol mític del repertori ban-

dístic de tots els temps corresponent a

un dels temes inclosos en l’obra de la

mestra russa-francesa Ida Gotkovsky.

A més s’inclouen Duat de l’holandès

Alex Poelman, Fragments de l’austríac

Alfred Stevenson, Evocazioni del suís

Paul Huber i el concert per a clarinet i

banda Contradança del mestre lusità

Telmo Marques, en la interpretació del

qual col·labora el prestigiós clarinetista

Nuno Pinto com a solista.

Krisis con K Autor: G. Taylor

Edita: Amazon libros

El autor fue educado desde los 7 años

como clarinetista (luego saxo tenor) y

como persona, en la Sociedad Nueva

Unión Musical de Granja de Rocamora,

de la que fue su primer secretario fun-

dador en 1986. “En diferentes capítu-

los, muchos relatos breves y microrre-

latos de este trabajo, se evoca y elogia

la loable y ejemplar labor realizadas

durante décadas, desde hace más de

un siglo, por las bandas de música en

los pueblos y ciudades valencianas,

alicantinas y castellonenses. Ya en la

segunda mitad del siglo XIX, así como

durante décadas del pasado siglo XX,

la única actividad de formación cultu-

ral en la mayoría de localidades fue el

aprendizaje del lenguaje musical del

solfeo y la interpretación instrumental,

como formación cultural y humana, a

través de los instrumentos en nuestras

queridas bandas”, dice el autor.

Mambo de la Big, Big, Big (Banda sinfónica)

Autor: Víctor Hugo Berrocal Montoya

Edita: Piles, Editorial de Música

Comenta el autor:

“En San José Costa Rica existe la

Big Band de Costa Rica gracias a la

tenacidad y el empeño de su direc-

tor Humberto Vaglio y Rocío Mairena.

En algunas ocasiones he participado

como trompeta en esta orquesta y

he disfrutado mucho tocando música

norteamericana tal como la inolvidable

Pennsylvania de Glenn Miller. Pero un

día alguien dijo de tocar algo latino, y

fue entonces cuando me decidí a com-

poner este mambo. Con el apoyo ins-

trumental de las congas, los bongos,

timbales, cencerros y el sabor caribe-

ño surgió esta sabrosa y sugestiva pie-

za musical, aquí en arreglo para banda

sinfónica. ¡Que la disfruten!”

Sinfonietta (banda sinfónica)

Autor: Leoš Janácek / Más Quiles,

Juan Vicente

Edita: Piles, Editorial de Música

La Sinfonietta es una obra para gran or-

questa, expresiva y festiva, escrita por el

compositor moravo Leoš Janácek.

Está dedicada a las fuerzas armadas

checoslovacas y el autor dijo que pre-

tendía evocar la imagen del hombre

libre, su belleza espiritual y alegría, su

fuerza, coraje y determinación para lu-

char por la victoria.

Su origen se encuentra cuando Janá-

cek escuchó una banda y se inspiró en

escribir fanfarrias él mismo. Y ahora la

obra vuelve a ser exclusivamente para

vientos gracias al arreglo del autor Juan

Vicente Más Quiles.

96

Música i poble Convocatòries

Convocatòries

12 Concurs de Música Festera Francesc Cerdá

L’Olleria, febrer de 2016. Modalitat: marxa cristiana. Termini d’admissió d’originals: 8 de ge-ner de 2016.

Més informació:962200866 [email protected]

La investigació en educació musical des de la base i la interdisciplinaritat com a projecte

Llíria, 22 i 23 d’abril de 2016. II Seminari de Treball SEM-EE. Organitzat per la Societat per a l’Educa-ció Musical de l’Estat en la Unió Musical de Llíria.

Més informació i inscripcions:[email protected]

Festival Brassurround Torrent 2016

Torrent, del 26 al 28 de febrer de 2016.Ja està obert el termini d’inscripció per als cursos del Festival Brassurround 2016, que se celebrarà a Torrent (Valèn-cia) del 26 al 28 de febrer. Els professors del curs són: Trompeta Vicent Campos. Director i catedràtic de trompeta del Conservatori Superior de Castelló. A més, és solista del Grup Ins-trumental, de l’Orquestra Simfònica de València, del grup de metalls Valencia Brass i col·laborador habitual del Colle-gium Instrumentale. Pierre Badel (França). Solista internaci-onal. Javier Barberá. Trompeta solista de l’Or-questra de València. Juanjo Serna. Membre de Spanish Brass. Carlos Benetó. Membre de Spanish Brass. Trompa Wolfgang Gaag (Alemanya). Membre de German Brass, professor de trompa i de música de cambra en l’Hochschule für Musik de Munich i en l’Hochschule für Musik de Würzburg. María Rubio. Trompa solista de l’Orques-tra de València. Manolo Pérez. Membre de Spanish Brass. Trombó David Rejano. Trombó solista de la Münchner Philharmoniker. De 2002 a 2007 va ser trombó solista de l’Orques-tra Simfònica de Navarra i de 2007 a 2010 va ser també trombó solista de l’Orquestra Simfònica del Gran Teatre del Liceu de Barcelona. Carlos Gil. Professor del Conservatori de Música José Iturbi de València.

III Concurs Internacional de Bandes de Música Armónico

Toro (Zamora), del 29 al 31 de juliol de 2016. El termini d’inscripció finalitzarà el 31 de març del 2016. El certamen està estructurat en tres ca-tegories.

Més informació:http://www.cibmzamora.com

Inda Bonet. Membre de Spanish Brass. Tuba i bombardí Stefan Ambrosius (Alemanya). És mem-bre de la Bayerische Staatsoper de Mu-nich des de 2005 i membre de German Brass 2007. Ha impartit classes en la Musikhochschule de Stuttgart des de 2006 a 2015. Sergio Finca. Membre de Spanish Brass.

Més informació i matrícules:www.brassurround.com [email protected] Tel. 963312412

VII Concurs de Música de cambra d´Alzira

Alzira, 20 de febrer de 2016. El termini d’inscripció finalitzarà a les 24 hores del dia 10 de febrer de 2016. Podran participar en aquest concurs els intèrprets que no hagen complit encara els 30 anys d’edat el dia en què finalitze el concurs, amb una mitjana d’edat del grup màxima de 27 anys. Els conjunts hauran d’estar formats per un mínim de 2 components i un màxim de 5. Cap component del grup podrà formar part d’un altre grup participant.

Més informació:www.fallaelmercat.com www.smalzira.org [email protected]

Cursos d’improvisació, tecnologia aplicada a la música, percussió corporal i anàlisi auditiu

Xeraco, a partir de gener de 2016.L’Escola de Música de la Unió Musical Xeraco (UMX) ha organitzat diferents cursos que es desenvoluparan a partir de gener de 2016.Curs d’improvisació Curs de tecnologia aplicada a la música Curs de percussió corporal Anàl·lisi auditiu

Més informació:[email protected]

97

Música i poble Convocatòries

Sedajazz: Taller permanent de composició i orquestració per a formacions de vents

La Torre (València), curs 2015-2016. Impartit per Jesús Santandreu.Classes col·lectives on s’estudien dife-rents enfocaments en la composició i orquestració per a formacions bandís-tiques.Objectius: Domini o coneixement de l’ús de les eines essencials per a la creació de treballs simfònics. Potenciar la sensi-bilitat del compositor en el balanç har-mònic-melòdic.

Més informació: http://www.sedajazz.es/formacion_ta-lleres.

Campionat Europeu d’orquestres de vent (ECWO) 2016

Utrecht (Holanda), 21 de maig de 2015. Inscripcions fins a mitjans gener de 2016. Les orquestres hauran d’interpretar un programa de 45 minuts, inclosa la peça obligada Cerebral Vortex de Oyvind Moe.

Més informació:+316 5326 3524 [email protected] www.ecwo.eua

Festivals Internacionals

Espanya i Europa, 2016.Festivals Internacionals de Bandes de Música, Grups Corals i Grups FolklòricsOrganitzats per la’agència Ruga Travel Groups. • Del 11/06/2016 al 25/06/2016 10º Festival Internacional “Ciudad de Cale-lla” (España). • Del 24/08/2016 al 29/08/2016: 5º Festival Internacional de Praga (Repú-blica Checa). • Del 03/09/2016 al 10/09/2016: 3er Festival Internacional Musical de Crikve-nica (Croacia). • Del 24/09/2016 al 01/10/2016: 7º Festival Internacional de música en Pineda de Mar (España).

En tots estos festivals podran participar bandes de música, grups corals, grups folclòrics…

Més informació: [email protected] Teléfono: 932 428 965 Móvil: 639 107 991. http://www.rugatravelgroups.net

9º Concurs de Joves Intèrprets Vila de Castellnovo

Castellnovo, març de 2016.La Regidoria d’Educació, Cultura i Es-ports al costat de l’Agència d’Ocupació i Desenvolupament Local emprenen aquesta novena edició esperant acollir una vegada més a joves i talentosos músics que, al llarg de cinc caps de set-mana, faran gaudir amb les seues inter-pretacions a tots els afeccionats. El concurs es divideix en quatre catego-ries i està destinat a instrumentistes de Vent-Fusta i Vent-Metall. Es realitzarà en dues fases: una elimi-natòria, en la qual seran triats tres fina-listes per categoria, i una fase final, en la qual participaran el dia 12 de març de 2016. El termini d’inscripció finalitzarà el 3 de febrer de 2016. Per a açò, cal emplenar la sol·licitud i enviar-al al costat de la fo-tocòpia del DNI o NIE (si escau) i al res-guard de l’ingrés de drets d’inscripció.

Més informació i inscripcions:http://castellnovo.es

IV Concurs de composició de música festera “Compositor Manuel Carrascosa”

Villena, 2016.Modalitat de Pasdoble. Les obres deuran ser inèdites i originals, i igual que en anys anteriors, les obres finalistes seran interpretades el 12 de març de 2016 durant el concert amb motiu de l’Equador Fester, que se cele-brarà en el Teatre Chapí de Villena.

El termini màxim per a presentar les obres serà el 16 de gener de 2016.

Més informació:http://www.juntacentral.com/noticia.as-p?idnoticia=171552

Festival Internacional de Bandes de Música Fem banda 2016

Lleida, del 30 de juny al 3 de juliol de 2016. Organitzat per la Banda Municipal de Lleida. Dins del marc del Fem Banda, les ban-des poden optar per: Concurs de Ban-des Simfòniques i Concurs de Bandes de Marching.

Més informació i bases del festival:www.bandadelleida.es [email protected] [email protected]

Certamen Internacional de Bandes Ciutat de València 2016

València, juliol de 2016.L’ajuntament de València ha publicat les bases del Certamen Internacional de Bandes (CIBM) Ciutat de València de 2016. Les bandes interessades a participar hauran d’inscriure’s entre l’11 i el 21 de gener, tots dos inclusivament. El CIBM 2016 se celebrarà en el Palau de la Música del 21 al 24 de juliol.

Veure bases:http://www.cibm-valencia.com

98

Música i poble Agenda

Los Serranos

Ciutat deValència

Diumenge 17 de generConcert de la Banda Municipal de Va-lència al Palau de la Música de València.

Dimarts 19 de gener XXVII Trobada de Compositors Simfònics de la Comunitat Valenciana (COSICOVA) al Palau de la Música de València.

Dijous 21 de generConcert de l’Orquestra Municipal de Va-lència al Palau de la Música de València.

Dimarts 9 de febrerConcert de la Banda Municipal de Va-lència al Palau de la Música de València.

Diumenge 6 de marçConcert de la banda de la Societat Musi-cal La Tropical de Benigànim al Palau de la Música de València.

València

HortaSud

Villar del ArzobispoDissabte 23 de generConcert líric a favor de la coordinadora de discapacitats de Villar i comarca.

Del 26 al 28 de febrerFestival Brassurround 2016 amb clas-ses, concerts, exposicions, etc.

Torrent

PlanaBaixa

Dissabte 30 de generConcert de la Schola Cantorum de la Vall d’Uixò al cicle de concerts Amposta de banda a banda.

La Vall d’Uixó

RiberaBaixa

Diumenge 31 de generConcert de la banda de l’Ateneu Musical de Cullera dins del Cicle d’Hivern.

Diumenge 7 de febrerConcert de la banda de l’Ateneu Musical de Cullera dins del Cicle d’Hivern.

Diumenge 14 de febrerConcert de la banda juvenil de la SMI Santa Cecília de Cullera dins del Cicle d’Hivern.

Diumenge 21 de febrerConcert de la banda de l’Ateneu Musical de Cullera dins del Cicle d’Hivern.

Diumenge 29 de febrerConcert de la banda simfònica de la SMI Santa Cecília de de Cullera dins del Cicle d’Hivern.

Cullera

L’AlacantíAlacantDiumenge 10 de generConcert de música festera de la Societat Musical L’Harmonia d’Alacant.

Diumenge 24 de generXX Festival de bandes d’Alacant a l’Au-ditori de la Diputació d’Alacant (ADDA) amb la participació de Unió Musical Ciu-tat d’Asís, L’Harmonia Societat Musical d’Alacant, Banda Jove de les societats musicals, Banda de la SCD Carolines, S.M. La Amistad de Villafranqueza i Ban-da Municipal d’Alacant.

MarinaAlta

Diumenge 31 de generConcert de la Banda Juvenil de l’Agru-pació Artística Musical de Dénia dins del cicle Activitas en família.

Dénia

Musica i Poble N. 181/2016

Documents

Transcript of Musica i Poble N. 181/2016