Mussol 46 (La dinàmica de grups-test sociomètric)

8

5è.- En Ramon i la Maria tenen una relació amistosa compartida. La Judit i l’Esteve tenen una relació incompatible. Quasibé sempre passa així. ELS POPULARS S’ENTENEN BÉ ENTRE ELLS I ELS IMPOPULARS ES BARALLEN. 6è.- HI HA MÉS RELACIONS NO COMPARTIDES QUE COMPARTIDES. Normalment no passen del 25 per cent. 7è.- HI HA POQUES ELECCIONS DESFAVORABLES. Això pot dependre de la sinceritat, però, en general, aquestes acostumen a ser d’un 30 per cent del total de favorables i desfavorables juntes. 10è.- JA SABEM FER EL TEST SOCIOMÈTRIC! Sí, però, què en fem? Això dependrà molt de cada cas particular. Però algunes normes d’aplicació creiem que podrien ser: 1. Si es descobreix un EXCESSIU CENTRALISME (pocs individus acaparen totes les eleccions i hi ha molts marginats), cal responsabilitzar i donar prevalència als que formen la “majoria silenciosa”. LA COHESIÓ AUGMENTA AMB UNA MAJOR DISTRIBUCIÓ DE LA POPULARITAT. 2. Si es descobreix un “grupet” (2-3-4 o més) que està tancat o té relacions conflictives amb la resta, cal afavorir els vincles entre els membres del “grupet” i els altres. Un “grupet” és sempre un conflicte per a la unitat del conjunt. 3. Si s’observa un individu marginat, pel motiu que sigui, cal afavorir la INTEGRACIÓ, informant-lo i sostenint-lo. 4. Els membres que només tenen RELACIONS CONFLICTIVES O INCOMPATIBLES, han de ser tractats amb tacte, estimulant el seu CONTROL EMOCIONAL. 11è.- CONCLUSIÓ Un bon mètode d’anàlisi permet saber (de veritat) el que passa i com solucionar-ho, en línies generals. L’aplicació pràctica del test sociomètric té dificultats, però pot ser útil en cas de: -grups que comencen -grups amb molts individus nous -grups amb conflictes emocionals -grups coeducatius

(Extret d’una fitxa de Minyons Escoltes i Guies Sant Jordi) 1

Educació Núm. 4

LA DINÀMICA DELS GRUPS

El test sociomètric Els caps acostumen a tenir maldecaps amb els nois i noies per “assumptes emocionals”. Els costa d’aconseguir que hi hagi UNITAT, BONES RELACIONS AMISTOSES, ENTUSIASME, CREATIVITAT. És desagradable trobar-se un grup on la gent perd el temps en discussions estèrils, només perquè l’un té MANIA a l’altre. Aquestes dificultats es fan més petites a mesura que el cap va coneixent els nois i el funcionament del grup. És per això que us parlarem del TEST SOCIOMÈTRIC. És una bona ajuda per conèixer l’ESTRUCTURA DEL GRUP i els LLIGAMS AFECTIUS entre els seus membres, encara que té algunes “pegues” que fan delicada la seva utilització, creiem que és un instrument eficaç en molts de casos. 1r.- SÍ, PERÒ, QUÈ ÉS EL FAMÓS “TEST SOCIOMÈTRIC”? És una descripció de les relacions amistoses dels components del grup, que poden ser SATISFACTÒRIES, CONFLICTIVES I , FINS I TOT, INCOMPATIBLES. 2n.- I QUÈ MÉS? És una mesura de la POPULARITAT, SIMPATIA, AÏLLAMENT O DEL REBUIG de cada individu.

Associació Diocesana

d’Escoltisme Menorca ——————

Gener 1999

��

��

��

46

2

També serveix per saber si hi ha “GRUPETS” que fan camarilla al marge dels altres. 3r.- I AIXÒ COM ES MENJA? Voleu dir, com es fa’. És molt fàcil, si se saben fer certes preguntes de manera diplomàtica, tenint en compte alguns factors importants. 4rt.- QUINES PREGUNTES’ Cal explicar, en principi, una situació com ara (cal buscar una situació apropiada): “Imaginau-vos que hem fet un raid en petits grups de quatre persones com a màxim (és millor limitar el nombre d’eleccions). 1a. pregunta: QUINS VOLDRIES QUE FOSSIN ELS TEUS COMPANYS? 2a. pregunta: QUINS PREFERIRIES QUE NO HO FOSSIN? 5è.- S’HI POT POSAR QUALSEVOL PERSONA? No, només els companys del grup. Per tal que ningú no se’n descuidi cap, cal fer-ne una llista que tothom pugui llegir. 6è.- I SI NO VOLEN CONTESTAR-LES? Aquests és el problema. Resulta difícil dir NOMÉS tres companys (“Algú es podria sentir ofès si s’assebentés que no l’he escollit”). Però encara és més difícil per al noi escriure el nom de companys seus QUE NO LI AGRADEN; (es pot dir que hi posin tots els que vulguin, per ordre de preferència i agafarem només els tres primers). Alguns psicòlegs recomanen fer només la primera pregunta. Però el resultat és mancat. La veritat és (tant si el noi n’és conscient, com si no n’és) que LES RELACIONS D’ANTIPATIA EXISTEIXEN, I QUE SÓN LES MÉS IMPORTANTS DE CONÈIXER. 7è.- COM HO ARRENJAREM, DONCS? Si es tenen en compte algunes normes, no sol haver-hi grans problemes i els nois contesten amb SINCERITAT (ja que si no, no tindria cap valor). 1r. Respostes confidencials: el cap es compromet a no fer-ho

7

(Els números que hi ha sota els noms corresponen als nivells de

popularitat i de rebuig. Donen una idea ràpida de la situació de l’individu). Si aconseguim aclarir-nos observarem que: 1r.- L’Esteve és un MARGINAT. Ningú no l’escull per bé ni per mal (el toleren) 2n.- La Judit és una REBUTJADA, amb 3 eleccions desfavorables, que són dues relacions incompatibles i una de conflictiva. 3r.- En Pere, en Joan i la Rosa no són molt acceptats, però tenen alguna elecció favorable i alguna de compartida. 4t.- En Ramon i na Maria són les persones més acceptades i POPULARS. Si són dominadores, probablement seran LÍDERS. (Ser líder depèn de la popularitat i de la dominació).

6

Veiem que en Joan té: 1r. RELACIÓ AMISTOSA COMPARTIDA amb en Ramon. 2n. RELACIÓ CONFLICTIVA am la Maria (el menysprea). 3r. RELACIÓ NO COMPARTIDA amb la Carme (ni li fa cas). 4t. RELACIÓ D’ANTIPATA NO COMPARTIDA amb la Rosa i en Pere. 5è. RELACIÓ INCOMPATIBLE amb la Judit. El cas d’en Joan és difícil. Si el posem, no és per desanimar-nos. Només volíem relacionar les principals FORMES DE RELACIÓ (tal com s’analitzen en el test sociomètric), fent servir un cas pràctic suposat. Una altra cosa que es pot fer és SUMAR EL NOMBRE D’ELECCIONS FAVORABLES I DESFAVORABLES EN CADA COLUMNA (vertical) i COMPARAR ELS RESULTATS QUE SURTIN AMB EL PROMIG D’ELECCIONS TOTALS. En Joan, quasi segur, sortiria poc acceptat i bastant rebutjat. Podem dir que té un NIVELL DE POPULARITAT baix i un NIVELL DE REBUIG alt. Aquests dos nivells, per si sols, són molt útils i han de ser coneguts pel cap. 9è.- I EL “SOCIOGRAMA”? És una mica complicat de fer i de vegades no surt a la primera. Primerament es poden fer 3 cercles concèntrics, que delimiten les “classes sociomètriques”

1. Classe baixa: impopulars 2. Classe mitja: intermitjos 3. Classe alta: populars Comencem per situar els més populars al centre. Després els

relacionem amb les fletxes contínues i discontínues corresponents. Després hi posem els altres, i per acabar els de “classe baixa”. Suposem que el nostre test sociomètric ha sortit així:

3

conèixer a ningú més que a l’equip de caps (si els/les nois/noies tenen antipatia a l’equip de caps, no hi ha res a fer). Mai no s’utilitzarà a favor o en contra de ningú. 2n. Objectiu pràctic: facilitar la formació d’equips (en el cas que el cap participi en l’organització) o ajudar a la reflexió de l’equip de caps sobre els problemes del grup. Cal que els nois vegin que no es tracta de cap xafarderia. 3r. Assegurar el secret: s’acostuma a donar una quartilla, plegada per la meitat. Se’ls diu que posin les respostes a la part de dintre, i així poden tapar-les de manera que no les vegi el del costat. 4t. Ha de fer les preguntes una persona amb bones relacions humanes amb el grup. La persona de l’equip de caps que reuneixi més simpaties. 8è.- UNA VEGADA ES TENEN LES RESPOSTES, QUÈ FEM? UN QUADRE SINÒPTIC

4

Si en Joan escull en Ramon, la Maria i la Carme, cal posar un NÚMERO 1 als quadrats corresponents:

S i en Joan rebutja la Rosa, en Pere i la Judit, cap posar UN 2, d’aquesta manera:

S’hi posen les respostes de tothom. Al final se sumen les

5

favorables i les desfavorables. Imaginem que en Joan l’ha escollit només en Ramon. I que el rebutgen la Maria i la Judit. Això ho sabrem si ens fixem en la columna (vertical) d’en Joan: Només amb això, ja sabem moltes coses.

Però això es veu més clar gràficament. En la següent figura LES RATLLES CONTÍNUES VOLEN DIR RELACIÓ FAVORABLE I LES DISCONTINUES, DESFAVORABLES. D’això se’n diu “estrella sociomètrica”.

Mussol 46 (La dinàmica de grups-test sociomètric)

Documents

Transcript of Mussol 46 (La dinàmica de grups-test sociomètric)