És que com que la Nàzia és la meva amiga i des deNadal viu amb el papa i amb mi perquè és millor,ara és la meva germana d’acollida, que és com sifos una germana de veritat però sense transfusió,i això vol dir que ens ho hem d’explicar tot,els secrets també. Així que al final m’ha explicatel seu secret més gros.

De seguida he encreuat els dits per darrere l’esquena,com em va ensenyar la mama, i quan la Nàzia noem veia, he dit molt fluixet:

«Supercalifragilisticoespialidós».

Aleshores ella m’ha agafat la mà, ha obertla porta del soterrani i ha dit:

—Aquí viu la Ventafocs.Guillem

@fanbookscat

@fanbooks_

@fanbooks

fanbooks.cat

Fantàstic, fanbooks, fan de tu. Un segell actual i atent a les noves tendències.

10235446

A C A B A D O S

D i S E Ñ A D O R

E D I T O R

C O R R E C T O R

E S P E C I F I C A C I O N E S

nombre: Silvia

nombre: Patrizia i Iolanda

nombre:

Nº de TINTAS: 4/0

TINTAS DIRECTAS:

LAMINADO:

PLASTIFICADO:

brillo mate

uvi brillo uvi mate

relieve

falso relieve

purpurina:

estampación:

troquel

título: Un secret

encuadernación: Rústica con solapas

medidas tripa: 14 x 21,5 mm

medidas frontal cubierta: 142 x 215

medidas contra cubierta: 142 x 215

medidas solapas: 85 mm

ancho lomo definitivo: 14,5 mm

OBSERVACIONES:

UN SECRET

AL

EJA N D R O PAL OM

AS

UN

SE

CR

ET

ALE

JAN

DR

O P

ALO

MA

S

Il·lustració de la coberta: © Catrin Welz-Stein.Fotografia de l’autor: © Xavier Torres-Bacchetta

ALEJANDRO PALOMAS(Barcelona, 1967). És llicenciat en Fi-lologia Anglesa i Master in Poetics pel New College de San Francisco. Ha compaginat les seves incursions en el món del periodisme amb la traducció d’autors importants. Entre d’altres, ha publicat les novel·les El secret dels Hoffman, Una mare, Un gos, Un amor i El temps que ens uneix. El 2014 va guanyar el Premi Joaquim Ruyra amb Un fill, la seva primera novel·la juvenil i Premi Nacional de Literatura Infantil i Juvenil 2016.

alejandropalomas @AlePalomas_cat Avenidadeladesazon11

Aquesta és la història d’una veritat.Potser també és la teva.Si ho és, què en faràs?Silenciar-la? Compartir-la?Tu tries.

Alejandro Palomas

UN SECRET

AL

EJA N D R O PAL OM

AS

UN SECRET

AL

EJA N D R O PAL OM

AS

SECRET.indd 3 14/2/19 17:32

Fanbooks

Títol original: Un secreto© del text i de les il·lustracions d’interior: Alejandro Palomas, 2019

Il·lustració de la coberta: © Catrin Welz-SteinFotografia de l’autor: © Xavier Torres-Bacchetta

© d’aquesta edició: Edicions 62, S.A,Fanbooks, Av. Diagonal, 662-664, 08034 Barcelona

www.fanbooks.cat

Primera edició: març del 2019

Fotocomposició: Realització PlanetaISBN: 978-84-17515-24-9Dipòsit legal: B. 3.277-2019

Imprès a Catalunya

Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra,

que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu

fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.

SECRET.indd 4 14/2/19 17:32

I

EL PRINCIPI D’ALGUNES COSES

SECRET.indd 9 14/2/19 17:32

11

Guillem

tot va començar amb la redacció de la Nàzia.Quan la senyoreta Sònia va entrar a última hora i va

veure que el Miquel Escobar i la Laura Salas s’estaven ba-rallant perquè tots dos volien seure al costat de la finestra, es va posar molt seriosa i va treure una mica d’aire pel nas.

— Com que és el primer dia de classe, dedicareu l’hora a explicar-me què heu fet durant les vacances de Nadal — va dir molt seriosa. També va aixecar la mà i el dit molt ràpid, així, apuntant al cel — . Per escrit. Vull la redacció per escrit. I amb boli.

— Ostres, senyo, sempre el mateix. És que com que són tan curtes no tenim temps de fer res — van dir els bessons Rosón, que moltes vegades parlen alhora, i la Gemma Piñol es va ficar la mà per sota la faldilla, va estirar la goma de les calces i es va sentir «txas», i ja està.

A mi les redaccions no m’agraden gaire perquè no em surten gaire bé, però aquest any les vacances de Nadal han sigut una mica estranyes i tenia moltes coses per explicar. El primer és que ara la Nàzia viu amb nosaltres. És com si els reis m’haguessin portat una germana, però millor, per-què no és una germaneta petita d’aquelles que arriben al

SECRET.indd 11 14/2/19 17:32

12

cap d’uns anys i ploren tota la nit perquè tenen caca i gana i són bebès. La Nàzia té nou anys com jo i és la meva amiga, i quan la setmana passada vam estar sopant a la pizzeria, el tiet Enric, que és el germà del papa, va dir que això no pas-sava mai, que era com guanyar la loteria, perquè «germans que de grans es fan amics, pot ser, però amics que es fan germans, això sí que no. Mai».

— Acabarem deu minuts abans que soni el timbre per-què algú surti a llegir la redacció a la pissarra — va dir la senyo. Després es va acostar a la seva taula, que està posada sobre la tarima de fusta perquè així és més important — . I comptarà per a la nota, així que estigueu atents.

Vaig agafar la llibreta de seguida i em vaig posar a es-criure. M’havia de recordar de tantes coses que segur que me n’oblidaria alguna i després ja no podria corregir-ho. És que si són amb boli, la senyoreta Sònia no ens deixa ratllar, però si és un dictat, sí. I vaig acabar gairebé el primer per-què quan vaig posar «FI» les úniques que ja no escrivien eren la Nàzia i la nena nova que no deia res perquè com que era nova s’asseia a primera fila i, esclar, no coneixia ningú. És que potser era tímida.

Mentre esperava que els altres acabessin, em vaig ador-mir una mica. A última hora em toca el sol a l’esquena, i com que m’assec al costat del radiador, s’hi està calentet i m’agafa son, però quan ja havia abaixat el cap perquè no se’m notés, la senyoreta Sònia es va aixecar de la cadira gran.

— Molt bé, nens. — Va agafar la llista de la classe amb els

SECRET.indd 12 14/2/19 17:32

13

noms on posa les notes i va dir — : Guillem, pots sortir a la pissarra i llegir-nos la teva redacció?

I bé. És que quan la senyo diu «pots» és sempre que sí, perquè si és que no has de sortir igualment.

I hi vaig anar.

REDACCIÓ: Les meves vacances de Nadal

El papa diu que quan menys t’ho esperes passen coses, algu-

nes de bones i altres així així, i que el millor és entomar-les com

venen. I també diu: «Al mal temps bona cara», que és com dir

«Plou, però què hi farem», però en persona gran. El dia de Nadal

vam menjar junts el papa, la Nàzia i jo, i quan va arribar l’hora del

torró ell es va posar molt seriós i va dir alguna cosa important

però de seguida se li va quedar la veu ronca, es va aixecar molt

ràpid i es va ficar a la cuina. Va tornar al cap d’una estona amb

els ulls vermells i els cabells una mica mullats. Després va enge-

gar la tele i ja no va tornar a parlar. Jo crec que es posa així,

com estrany però en trist, per tot el que va passar amb la mama

abans de les vacances, i em sembla que encara no està curat,

tot i que potser sí. Tant de bo.

El que va passar el trimestre passat és que jo cada dijous

anava a la caseta que és al costat de la reixa de l’escola per

veure la Maria, que és l’orientadora de l’escola i s’assembla molt

a la Mary Poppins però sense cantar i sense sabatotes dures, i

que fa una cosa que es diu teràpia per curar perquè és maga. La

Maria em feia dibuixar i em preguntava coses sobre el papa i la

mama i sobre casa meva, com de detectius de la sèrie america-

SECRET.indd 13 14/2/19 17:32

14

na dels morts de Miami que fan a la tele, i bé, jo no sé com s’ho

va fer, però al final ja no em faig pipí al llit i al papa li és igual si no

jugo a rugbi i fins i tot m’ha apuntat a l’acadèmia de la plaça on

tot són nenes perquè aprengui a ballar com el Billy Elliot però

d’aquí. Jo sé que la Maria és la Mary Poppins encara que no ho

digui. Però és que la Mary Poppins no ho diu mai, si no ja no seria la

Mary Poppins i no podria fer conjurs, per això no diu res. El millor

de tot és que el papa ja no plora a la nit quan creu que no el veig

i de vegades fins i tot riu una mica i diu que començarà a buscar

feina per no estar tan trist. És que fa un any la mama va desapa-

rèixer al mar quan l’avió on treballava va caure a l’aigua perquè

era hostessa i ara viu amb els sirens i per això no em pot enviar

cartes ni correus de l’ordinador.

Trobo molt a faltar la mama. Fins a l’infinit i l’inframón, que és

tota l’estona.

Però el papa més, més que ningú que jo conegui, perquè es-

taven casats encara que no portessin anells.

Abans de Nadal també van passar altres coses grosses: la

Nàzia, que és la meva amiga i seu al meu costat a classe, va es-

tar a punt d’anar-se’n al seu país amb els seus pares i el seu ger-

mà Rafiq. Crec que anaven a fer alguna cosa molt dolenta, més

o menys com d’espies i lladres, però no sé què és perquè no

m’ho han explicat. El seu país es diu Pakistan i la Nàzia diu que és

molt gran perquè allà són molts i si no no hi cabrien. Al final, quan

ja anaven cap a l’aeroport, la policia va arribar al supermercat

on vivien, que és a sota de casa meva, i se’ls va emportar en dos

cotxes amb sirena i tot i els va ficar a la presó perquè vagin a

veure el jutge. I ara estan tancats en unes masmorres i potser ja

SECRET.indd 14 14/2/19 17:32

15

no en surten mai perquè han d’anar a Alcatraz i bé. Però la Nàzia

no. Ella els ha d’esperar a fora, per això ara viu amb el papa i amb

mi. El papa em va explicar que seria per un temps, o sigui que ara

la Nàzia és quasi com la meva germana, però no per sempre,

només fins que el jutge es posi la perruca blanca de tirabuixons i

piqui amb la maça i digui «oooordre a la sala». El papa m’ha dit

que la Nàzia està en una cosa que es diu «acollida», que és com

dir que amb nosaltres no li pot passar res, perquè si estàs acollit

no passes fred ni gana i ja està.

Doncs resulta que hem passat les vacances tots tres junts a

casa i de vegades és estrany, perquè abans hi havia la mama i

era diferent. És que la Nàzia és una nena i no està casada amb el

papa, i dorm a l’estudi de l’ordinador que ara és la seva habita-

ció, i com que quan va venir no portava maleta, perquè se l’ha-

vien quedat a la caserna, vam haver d’anar amb la Maria a com-

prar-li roba i sabates i un raspall de dents i més coses que ara no

recordo.

I em sembla que ja està. Bé, no: el primer dia que la Nàzia va

dormir a casa, quan anàvem al llit, em va demanar que la pen-

tinés, tot i que també va dir que no sabia si es podia, perquè

abans ho feia la seva mare, però com que la seva mare no hi era

i amb el papa li feia vergonya, doncs potser no passava res si la

pentinava jo. Llavors es va treure el mocador i tenia una cabe-

llera negra tan llarga que li arribava fins als pantalons, com la

nena bruixa presonera del conte de la madrastra que la tanca a

la torre perquè no es casi mai, però en fosc i sense bosc. I com

que tenia tant de cabell, al final va haver d’enfilar-se a un tam-

boret una estona perquè jo no arribava a la part de baix. I des-

SECRET.indd 15 14/2/19 17:32

16

prés va dir: «Potser també em pots fer una trena o dues? És que,

si no, no puc dormir».

Ara sí que ja està.

FI

— Molt bé, Guillem — va dir la senyo, i va somriure així, sense ensenyar les dents ni res, perquè potser té càries i per això porta els ferros com de cavall — . Deixa-la aquí, da-munt la taula. — Després va tornar a agafar la llista de les notes i va dir molt fluixet «mm, mm» i llavors va mirar una estona llarga com si hagués perdut alguna cosa i la busqués per la classe fins que al final va tancar els ulls — . Nàzia — va dir — . Ens pots llegir la teva?

La Nàzia es va aixecar molt a poc a poc, va arribar a la pissarra, va obrir la llibreta i llavors va abaixar el cap. Quan semblava que començava a llegir, va tancar la llibreta i em va mirar així, com quan vol dir alguna cosa però també no vol dir-la perquè potser és un secret i llavors millor que no.

La senyo, que estava asseguda a la seva taula gran, va posar les celles juntes i també va fer «xxt, xxt» amb la llen-gua, com si tingués un tros de pernil ficat al forat del quei-xal petit.

— Nàzia, passa res? — va preguntar, tornant a separar les celles.

La Nàzia la va mirar a poc a poquet. Després també va mirar a terra i va dir:

SECRET.indd 16 14/2/19 17:32

17

— És que… no puc.La senyo va posar una cella així, cap amunt, i després

l’altra. — No pots?La Nàzia va fer que no amb el cap, però com que la se-

nyo potser no l’havia vist bé, també ho va dir en veu alta. — No. — Per què?L’Elena Ros es va tapar la boca amb les mans i va riure

una mica, però no gaire perquè en aquell moment va sonar el timbre i llavors els bessons Rosón es van aixecar de cop, arrossegant les cadires, i li van enganxar els dits a l’angle de la taula a l’Anna Márquez, que va deixar anar un crit i tam-bé l’estoig de llauna de Hello Kitty, i la senyo de seguida va aixecar la mà molt amunt i també el dit, i va dir molt seriosa:

— Nens, que ningú se’n vagi sense deixar-me la llibreta, sisplau. — Després va mirar la Nàzia — : La pots deixar aquí, Nàzia.

I ja està.

SECRET.indd 17 14/2/19 17:32