DIJOUS · 3 de setembre del 2020. Any XLV. Núm. 15471 - AVUI / Any XLII. Núm. 14341 - EL PUNT

1,20€

Escoles tancades només en confinamentBargalló, ahir durant la seva visita a l’institut Miquel Martí i Pol de Cornellà de Llobregat ■ EL PUNT AVUI

NACIONAL. Plana 12

Educació mirarà cas per cas on no es garanteixi una ràtio de 20 alumnes

NACIONAL P6-9

Onze de Setembrevirtual i presencial

L’ANC distribueix la mobilització d’aquest any en més de 80 municipisA cada concentració es limitarà el nombre d’assistents entre 200 i 300

Paluzie defensa el dret de manifestació i garanteix el distanciament

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

--------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------NACIONAL. Planes 18 i 19

Protagonistes Glòria Ribera Actriu i creadora teatral

Junqueras diu quevoler la confrontacióara “és perdre”Demana a Puigdemont queconcreti la proposta, si bé jaavisa que cal preparar millorun embat per assegurar“resultats diferents”

NACIONAL. Plana 8

Comencena declarar elsinvestigatspels tallsdel TsunamiProp de 150 personeses concentren al jutjatde Girona en suportdels encausatsNACIONAL. Plana 7

La famíliaFranco hauràde tornarel Pazode MeirásL’immoble es varegalar al dictadorperquè era el capd’estat, diu la jutgessaEUROPA-MÓN. Plana 22

Trobadasense acordentre el parede Messii BartomeuDesprés de quasidues hores de reunióal club, cap de lesparts mou fitxa

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 20202 |

El Punt Avui expressa la seva opinió únicamenten els editorials. Els articles firmats exposen lesopinions dels seus autors.

Conselldelectors:Feu-nos arribar les opinions, els suggeriments i les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editoriali els nostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots els contactes rebran resposta de la direcció.PUNT DE VISTA

s veu que algunsdels condemnats

per l’assalt a la delega-ció de la Generalitat aMadrid amb motiu dela Diada del 2013 no

només no tenen plans per anar a complirles seves penes de presó, sinó que hantrobat un forat a la seva agenda per tor-nar a celebrar l’Onze de Setembre davantel lloc dels fets amb el lema Contra el se-paratismo per reclamar la seva total ab-solució.

Cal recordar que els assaltants van en-trar per la força, es van apoderar de la seuamb violència verbal i física, fins i tot con-tra un membre del Senat espanyol, vanviolentar la senyera que presidia l’acte ivan exhibir simbologia feixista i banderesespanyoles. Tres anys després, l’AudiènciaProvincial de Madrid va condemnar 14dels assaltants a entre sis i vuit mesos depresó per desordres públics. Ja el 2017, elSuprem va estimar el recurs i va elevar lespenes a entre dos i quatre anys de presó,afegint-hi un delicte de discriminacióideològica. La sentència no es va complirperquè el Tribunal Constitucional la vasuspendre cautelarment primer i la vaanul·lar després, tornant el cas al Suprem,que tres anys després, el juliol del 2020,ha rebaixat les penes a entre dos anys iset mesos i entre dos anys i nou mesosper desordres públics i violentar el dret dereunió. Del delicte ideològic, les miradesd’odi, la guerra de banderes i la violènciapolítica, no n’ha quedat res de res. I delcompliment d’aquestes penes a la presó,de moment, tampoc.

En canvi, els presos polítics catalans,per uns presumptes delictes comesos elsetembre i octubre del 2017, ja han supe-rat o estan a punt de fer-ho els mil dies ala presó i l’únic recurs possible reposa en-cara al fons d’un calaix del Tribunal Cons-titucional. No és justícia, ni és igual per atothom. És pura tirania.

E

Keep calmToni Brosa

Tirania pura França reviu aquests dies elstràgics atemptats del gener

de 2015, quan van morir 17 personesen tres atacs, al setmanari satíric‘Charlie Hebdo’, a una policia munici-pal a Montrouge i al supermercatjueu Hyper Cacher de París, uns fetsque van trasbalsar tot el país perquèels autors eren de nacionalitat fran-cesa però demostraven ser total-ment contraris a les idees de la so-cietat que els havia educat i vist créi-xer. El macrojudici del cas va comen-çar ahir amb un total d’onze perso-nes al banc dels acusats, i tres mésen rebel·lia, als quals s’acusa d’orga-nització terrorista i de complicitat.Unes acusacions no menors, perquè,com va recordar ahir una de les lle-

trades del cas, sense la seva col·la-boració amb els autors, seguramentels atemptats no haurien tingutl’abast que van tenir.

França farà aquests dies un procésde catarsi recordant aquells fets,que vam commoure la societat fran-cesa i el món, perquè l’atac havia es-tat al cor de la llibertat d’expressió,de la llibertat de consciència i, comha recordat aquests dies el presi-dent Macron, a la llibertat de blasfe-mar. És a dir, a un dels pilars d’unasocietat democràtica i avançadacom és la francesa, l’antítesi delspostulats de repressió i foscor de-fensats per Estat Islàmic, l’organit-zació islamista que va celebrar els

atacs d’aquell gener i els que hi hau-ria, encara més sagnants, el novem-bre següent a la sala Bataclan, tam-bé a París.

L’excusa feta servir pels terroristesva ser la publicació per part de‘Charlie Hebdo’ d’unes caricaturesde Mahoma que, justament, la revis-ta, persistent, ha tornat a reproduiren el seu últim número. Però, com esva demostrar mesos després, alsterroristes islamistes el que els im-portava més era fer tant de mal comfos possible, atacant gent innocentpel simple fet que no pensava comells. La qüestió és saber també si elsserveis secrets haurien pogut fer al-guna cosa per evitar-ho. ■

El judici de ‘Charlie Hebdo’EDITORIAL

La vinyeta. FerLa frase del dia

“Si iniciem unaconfrontació amb l’Estaten les condicionsactuals, anirem aperdre, i nosaltres elque volem és guanyar”

OriolJunquerasPRESIDENT D’ESQUERRA REPUBLICANADE CATALUNYA (ERC)

l protagonista d’aquest conte ésun nen que sempre, a l’hora dedinar, es trobava un plat de llen-

ties a taula. Un bon dia, cansat de tanpaupèrrima oferta, va decidir plantar-se, desobeir la mare i negar-se a devo-rar aquells llegums. Tot solet va resol-dre que no acataria l’ordre de menjar-se les llenties, en considerar-la injustai desproporcionada. La mare, davantl’atac d’insubmissió, va reaccionar ofe-rint-li llenties també per sopar. El nenes va rebel·lar amb un reguitzelld’amenaces verbals, tot assegurantque d’ara en endavant no es faria elllit, no despararia la taula i es negariaa fer els deures de l’escola. La mare,

E demostrant qui té la paella pel mànec,li va imposar un càstig exemplar i el vatancar 23 hores al dia a la seva habita-ció. La notícia va circular, però eraèpoca de vacances i va enganxar a tot-hom fent la becaina. Algun tuiter mo-tivat es va solidaritzar amb el nen, quia poc a poc va entendre que la desobe-diència només tenia sentit si era exer-cida en massa. Va convèncer primerels seus amics, que també es van ne-gar a ingerir llenties. Després s’hi vasumar bona part del veïnat, i l’afinitata la causa es va anar estenent entreles famílies del poble, que van declararla guerra als plats de llenties.

La lluita a favor d’una dieta variada

va arribar a l’alcaldessa, que la va es-tendre a tots els batlles de la demarca-ció. Fins i tot l’Associació d’Amics deles Llenties va entendre, sense aban-donar la croada a favor del consum dellegums, que la causa del nen era jus-ta. La plantada es va estendre a tal ni-vell que els productors de llenties vancontactar amb la mare del protagonis-ta per demanar-li que activés una viade diàleg amb el seu fill que desenca-llés el bloqueig. Finalment, cedint a lapressió, la mare va haver d’oferir almenor la possibilitat de votar el menúde la setmana i triar entre diferentsopcions de manduca. També, evident-ment, llenties.

De set en set

Sara Muñoz

El conte deles llenties

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 2020

HERMES COMUNICACIONS SAPresident Editor:Joan Vall Clara. Comercial: Eva Negre, Maria Àngels Taulats, EduardVillacé i Josep Sánchez. Webs i Sistemes: Josep Madrenas. Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Comunicació: Albert París.

Edita: Hermes Comunicacions SAhttp://www.elpuntavui.cat972 18 64 00. Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Joan Rueda, Miquel Riera i Xevi Sala. Caps de secció: ToniBrosa (Opinió), Carles Sabaté i David Brugué (Nacional), Anna Puig i Núria Astorch (Comarques Gironines), Pilar Esteban (Europa-Món), Xavier Castillón(Cultura i Espectacles), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Necrològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Manel Lladó (Fotografia), Jordi Molins(Disseny), Ramon Buch (Disseny web), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau (Tancament).

es de fa temps, al costat de lameva taula del diari –des delconfinament, a la de casa– hi

tinc penjada, memòria històrica obliga,una reproducció del decret signat pelrei de França Lluís XIV el 2 d’abril de1700 en què es prohibeix la llengua ca-talana als comtats del Rosselló, del Con-flent i part del de la Cerdanya, ceditsdes del 1659 per la corona espanyola“gratie et amore”. Els arguments delRei Sol per prohibir el català són con-tundents, tot i que, a ulls profans, po-dria semblar que el monarca feia un fa-vor als seus súbdits rossellonesos. Comque es continua “instruint els infantsen llengua catalana” i, fins i tot, peraquest motiu, “se’ls envia en terra dedominació espanyola”; tot plegat, ve adir el rei, fa que llavors no puguin inter-venir en la judicatura, la qual cosa “cau-sa un greu prejudici”. “Per arreglaraquests inconvenients” i també perquè

D “Lluís XIV vaprohibir el català perafavorir els súbdits.La Xina vetlla pelsmongols i també elsprohibeix la llengua

el costum d’usar el català “repugna i éscontrari a la Nostra Autoritat i a l’ho-nor de la Nació Francesa”, Lluís XIV, ja-cobí abans d’hora, prohibeix el català.

Durant els anys següents, el català,per influència també del Rei Sol vers elseu net Felip V, seria també prohibit atots els Països Catalans. Els Borbons hotenien clar. No cal que fem memòria deles penúries de la nostra llengua passa-

des des de llavors i de tots els intents, alnord i al sud, que hi ha hagut per anor-rear-la. Sense èxit.

La prohibició de la llengua pròpia enun territori conquerit ha estat una einaque els conqueridors no han dubtat enutilitzar al llarg de la història. Són in-comptables les llengües que han des-aparegut i les víctimes de la repressióque hi ha hagut arreu pel simple fet devoler parlar i usar la llengua dels pares ide la pròpia comunitat.

L’últim intent el pateixen els mon-gols sota dominació xinesa. Pequín aca-ba de prohibir que el mongol es conti-nuï ensenyant a les escoles de MongòliaInterior. Podem imaginar que el governde Xi Jinping deu esgrimir argumentssimilars als de Lluís XIV, que són tan la-mentables com els que es poden llegirtot sovint a les xarxes socials per partde la caterva unionista espanyola i quenomés responen a l’odi. Literalment.

Prohibir llengüesMiquel Riera / mriera@elpuntavui.cat / @mrieraplaA la tres.

La burilla i lesdeixallesb No fumo i no tinc res en contra delsfumadors. Però el que no puc accep-tar és veure des del meu cotxe que,davant meu, algú llenci una burilla a lacarretera sense apagar! Perdoneu,però per a mi no hi ha cap excusa enel fet de no apagar una burilla. Llavors,mentre segueixo el viatge, espero queno hi hagi cap incendi darrere meu,però no puc entendre el fumador queha fet aquest acte tan cruel. Què lipassa pel cap? No ha pensat en apa-gar-la? No m’ho crec. Vivim unstemps en què la natura s’aguanta perun fil! Més incendis són terribles. Tot-hom ho sap! Un tècnic em deia que laburilla encesa, al caure a la carretera,s’apaga... “I què?”, li vaig dir jo! Tantcosta apagar-la? No cal arriscar-se.Tampoc entenc les deixalles que emtrobo a les platges i a les roques. Enaquest cas, els autors deuen pensarque el mar ja se les “menjarà”... quansom nosaltres que finalment ho fa-rem quan consumim peix o marisc!Està demostrat. Tot plegat em deixamolt trist. Si no ens espavilem, acaba-rem malament. No entenc que enca-ra avui hagi d’escriure aquesta carta...ALBERT ALTÉS SEGURALlançà (Alt Empordà)

Missió acomplerta

b No entenc gaire en futbol, tan poc,que m’admira tot el que els que ensaben són capaços de veure en unasola jugada. Com a tanta gent, en elseu moment em va enamorar aquellBarça que jugava fent caure la bavaperquè allò era, anàlisis tècniques abanda, una cosa molt bonica. Als quesom del país i ens l’estimem, ens en-cantava veure que la majoria de vega-des pràcticament tots els jugadorsque eren damunt la gespa eren cata-lans o com a mínim s’havien criat a laMasia; ah!, i a més les samarreteslluïen “Unicef” al pit! Si no ho recordomalament, aquesta època es va ini-ciar amb en Joan Laporta com a pre-sident. Des que va marxar, l’equip vaagafar un pendent que cada vegadas’accentua més: joc insofrible; moltsforans a l’equip, gent que no quadraamb allò de l’“ADN Barça”; gent queper acabar-ho d’adobar s’ha compratcaríssima i s’ha venut a baix preu.Amb els entrenadors, cap ha arribatni tan sols a la sola de la sabata d’enGuardiola. I es va canviar “Unicef” peruna dictadura del Golf! Rosell i Barto-meu, especialment aquest darrer, jaquasi que pot dir aquella frase de lespel·lis de guerra: “Missió complerta”,o sigui, “Barça destruït”. O gairebé.Era l’objectiu. Lamentable.AGUSTÍ VILELLACambrils (Baix Camp)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dadespersonals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número detelèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix,cal que no superin els mil caràcters d’extensió. El Punt Avui esreserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicarancartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textoss’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

SísifJordiSoler

Les cares de la notícia

L’expresident espanyol ha signat, juntament amb al-tres expresidents, exsindicalistes i ex-alts càrrecs es-panyols, un escrit de suport a l’exministre franquista ide la UCD Rodolfo Martín Villa, acusat de diferentscrims durant la transició política. Una vergonya.

DIRECTOR DE TEMPORADA ALTA

Suport a un franquista

La pandèmia de la Covid-19 ha obligat a replantejarmolts dels esdeveniments culturals del país i el Festi-val Temporada Alta de Girona i Salt no en serà en-guany l’excepció. Tot i això, s’hi podran veure 69 es-pectacles, la gran majoria de producció catalana.

-+=

-+=

Fermesa per la DiadaElisenda Paluzie

Aposta pel paísSalvador Sunyer

-+=

José Luis Rodríguez Zapatero

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) no s’arronsadavant les dificultats imposades per la pandèmia delcoronavirus i ha previst una Diada Nacional adaptadaa les circumstàncies actuals, arreu del país i amb res-triccions en el nombre de participants.

PRESIDENTA DE L’ANC

EXPRESIDENT DEL GOVERN ESPANYOL

De reüll.Anna Balcells

Dins del pou

oncs ja la tenim aquí, la rentrée, atípica, calenta imalhumorada com mai. Tornem a la (nova)

normalitat amb el motor de la nostra economia, elturisme, sense oli; una situació sanitària –diguem-hoaixí– encara no controlada; un retorn neguitós a lesaules per la manera com s’aplicaran les mesures contrala Covid-19; baixes o permisos sense definir per alspares amb fills a casa per la quarantena; treballadors iautònoms pendents de cobrar atur i altres ajudes;

petites i mitjanes empreses penjantd’un fil... Fins i tot l’anunciadafugida de Messi per acabard’enfonsar la moral col·lectiva.Tan reals com aquests elementsobjectius per a la crispació, empreocupa el clima de desànim ques’ha instal·lat a casa nostra. Unasensació de derrotisme, de fi decicle, fins i tot de decadència, que

augura una llarga i penosa travessa del desert. Ens calreaccionar per sortir del pou aplicant visió i intel·ligènciaa l’altura dels reptes. Toca canviar models econòmicsfallits sense deixar ningú enrere; desbloquejar unasituació política marcada per la miopia i els odisparalitzants. Toca consciència del moment i, per què nodir-ho, determinació i confiança en les pròpiescapacitats. Se’m dirà que tot és retòrica buida, manuald’autoajuda. Molt bé, quina és, doncs, l’alternativa?

D

Un clima dedesànim s’hainstal·lat acasa nostra,de derrota,de fi de cicle

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 20204 |

Els centres noméses tancaran en casde confinament imés desgavell pelsnens confinats

Comencen adeclarar elsmanifestants cridatsper Tsunami quevan tallar l’autopista

Continua lapressiójudicial alsobiranisme

Novetats iincertesa enl’estrena delcurs escolarNacional

POLÍTICA 11-S

L’Assemblea Nacional Ca-talana (ANC) continua en-davant amb els seus plansde mobilització excepcio-nal per a la Diada d’aquestany davant la incertesa dequina serà la decisió finaldel govern català tenint encompte que la màxima au-toritat sanitària de la Ge-neralitat ja ha desaconse-llat les concentracions alcarrer. L’entitat presenta-va ahir el mapa provisionalde punts de concentració iel sistema d’inscripcióobligatòria dels partici-pants per defensar, un copmés, que la mobilitzacióha estat pensada amb to-tes les mesures de preven-ció i seguretat per evitarels contagis.

Dret a manifestacióLa presidenta de l’entitat,Elisenda Paluzie, reafir-mava que l’organització haanat adaptant el programaa les mesures de seguretatque el Departament de Sa-lut recomana al Departa-ment d’Interior i a les con-dicions que els responsa-bles de Protecció Civil(Procicat) els han posat enles diverses reunions pre-paratòries. “La idea quecontinuem defensant ésque hem d’exercir el dretde manifestació amb ple-nes garanties per a la salutpública”, defensava Palu-zie en la roda de premsad’ahir.

La líder de l’Assembleareiterava que s’han anatafegint mesures adapta-des a la situació actual depandèmia, que són cada

cop més restrictives res-pecte del que es preveiainicialment. Amb el retorna la normalitat, la dismi-nució de positius i la rela-xació de restriccions go-vernamentals, l’ANC es vaplantejar descentralitzar idispersar en molts puntsdel país la manifestació,però no tenia pensades ini-cialment mesures estric-tes i excepcionals de sepa-ració i distància entre lespersones.

Mesures addicionalsAmb l’augment general decontagis des del juliol i lesnoves restriccions a les“trobades socials” i ara ja al’aforament de bars i ter-rasses adoptades pel go-vern, l’entitat ha afegit la li-mitació d’aforament, l’es-tabliment d’un perímetre iel control d’accés a les me-sures adoptades inicial-ment de distància i con-centració estàtica en elsmúltiples punts. “Garanti-rem que només hi hauràuna persona cada quatremetres quadrats i dona-rem un missatge molt clarque només els inscrits po-dran venir”, insistia ahirPaluzie.

La presidenta de l’enti-tat defensa que, amb la tor-nada de vacances, es ga-rantirà “el dret a l’educaciói al treball” i es faran “com-patibles amb el dret a la sa-lut” i hi afegeix que “el dretfonamental de manifesta-ció” no pot ser tractat demanera diferent, però almateix temps conclou quefer compatible les concen-tracions amb la salut públi-ca “és el repte” que s’ha im-posat l’ANC i es mostra

confiada en la seva organit-zació: “L’independentismecatalà s’ha caracteritzatper ser exemplar a l’horad’organitzar manifesta-cions.”

El responsable de comu-nicació, Adrià Alsina, laqualificava ahir de “la mo-bilització adaptada a la Co-vid-19 més gran d’Europa”

i destacava l’esforç de vo-luntaris i assemblees terri-torials per organitzar lesplantades. Ja s’han progra-mat 107 punts diferentsen 82 municipis i el nom-bre podria créixer els prò-xims dies. Tenint en comp-te que el nombre mitjà departicipants anirà dels 200als 300, en conjunt es ma-

nifestaran al carrer unes48.000 persones i aquestno és, aquest any, un nom-bre inicial, sinó un límit es-tricte. Si s’afegeixen méspunts els pròxims dies espodria arribar a les 50.000persones, però des del’ANC es deixa clar que elnombre final no se supera-rà perquè cada participants’haurà d’inscriure a tra-vés del web, se li assignaràuna identificació que hau-rà de presentar als volun-taris que controlaran l’ac-cés a cada punt i no es per-metrà l’entrada a ningúmés.

La secretària nacionalque coordina les mobilitza-cions, Sònia Urpí, explica-va els canvis que s’han

adoptat i com funcionaràla mobilització. En primerlloc, es demana als partici-pants que s’inscriguin alpunt més proper al seu do-micili. A través de la plata-forma Inscriu-me, queaquesta vegada l’ANC haencarregat a una empresa,a cada participant li apa-reixeran les mesures de se-guretat en el momentd’apuntar-se i també al cor-reu posterior que rebrà deconfirmació.

Els participants haurande passar un control a càr-rec dels voluntaris alspunts de concentració, ons’hauran d’identificar ambel número que se’ls assig-narà a la inscripció. Cadapersona s’haurà de situar

La Diada més descen

Xavier MiróBARCELONA

DISPERSIÓ · L’ANC distribueix lamobilització d’aquest any en més de100 punts de 82 municipis per evitarl’aglomeració LIMITACIÓ · L’aforamentmitjà de les concentracions es limitaràa 200 o 300 participants

AgènciaAgènciatributàriatributàriaespanyolaespanyola

Instituto NacionalInstituto Nacionalde la Seguridad Social de la Seguridad Social (INSS)(INSS)

Tesoreria General de laTesoreria General de laSeguretat Social (TGSS)Seguretat Social (TGSS)

UBUBServei PúblicServei Públic

d'Ocupació Estatal (SEPE)d'Ocupació Estatal (SEPE)

Agènciatributàriaespanyola

Instituto Nacionalde la Seguridad Social (INSS)

Tesoreria General de laSeguretat Social (TGSS)

UBServei Públic

d'Ocupació Estatal (SEPE)

*En municipis on no hi hagi seus d’aquests organismes, o si les condicions sanitàries així ho aconsellen, les concentracions es faran en carrers o places

GR

ÀFI

C: E

L PU

NT

AV

UI

Punts on es faran les concentracions a Barcelona

Com serà la Diada del 2020

“S’han canviatconcentracions que nocomplien prou mesures.Es faran en gransavingudes i places”Sònia UrpíCOORDINADORA DE MOBILITZACIÓ

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Continuem defensantque hem d’exercir eldret de manifestaciói garantir plenamentla salut”Elisenda PaluziePRESIDENTA DE L’ANC

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 2020 | Nacional | 5

Una nova prova defoc per a l’ANC

L’APUNT dret a la manifestació però limiten els assistents a48.000, descentralitzen actes però Berga ja ha renun-ciat a organitzar la seva concentració, els partits uni-onistes posen el crit al cel i aniran amb lupa per de-nunciar la convocatòria, hi ha polèmica amb la UB i fadies que el president del Col·legi de Metges, JaumePadrós, demana que s’evitin concentracions.Emma Ansola

La commemoració enguany de l’Onze de Setembre se-rà una nova prova de foc per a l’independentisme, pe-rò mentre els partits mesuraran les seves forces en lespròximes eleccions autonòmiques, l’ANC ho farà en laconvocatòria d’uns actes que continuen apel·lant a lesmanifestacions massives i a etiquetes com “la mésgran d’Europa” en temps de pandèmia. Defensen el

en l’emplaçament corres-ponent de 4 m², que la se-pararà d’altres partici-pants, haurà d’anar ambmascareta i netejar-se lesmans amb gel hidroalcohò-lic a l’entrada al perímetrede concentració, que esta-rà senyalitzat amb cinta.

La distància entre parti-cipants es garantirà dedues maneres, segons ex-plicava Paluzie. En unsllocs els emplaçaments es-taran marcats amb se-nyals hidrosolubles i en al-tres seran les cadires lesque determinaran els es-pais. Els aforaments, quevan des de només dotzeparticipants a la plaça deSant Climent de Taüll finsa un màxim de 1.500 per-sones previstes a Badalo-na, han estat decidits autò-nomament per les assem-blees territorials segons lagrandària de l’espai triat.

Berga suspèn la sevaPreguntats els responsa-bles de l’entitat per si noconsideraven “irresponsa-ble” mantenir les concen-tracions en la situació ac-tual de positius per SARS-CoV-2, Urpí responia que“igual d’irresponsable ésfer aquesta concentraciócom agafar el metro peranar a treballar”. La porta-veu de Cs, Lorena Roldán,insistia ahir en la pressió algovern, al qual ha sol·lici-tat conèixer les mesuresde seguretat que s’han re-querit a l’Assemblea.

I ahir mateix l’ANC deBerga decidia suspendre laconcentració prevista a lacapital comarcal “per res-ponsabilitat amb la salutpública”, segons informa-va l’Agència Catalana deNotícies. Després de deba-tre i votar la “convenièn-cia” de fer la concentració,la comissió organitzadorava decidir suspendre l’ac-te, que estava previst ferde cinc a set de la tarda del’11 de setembre a la plaçaTarascon i al carrer de laSardana. ■

ntralitzadaDistància de 2 metres entre assistents, equivalent a un espai mínim de 4 m² per assistent.

Desenvolupament en espai públic, no tancat, prèviament notificat de manera específica per l’organització, amb una superfície lliure equivalent a 1,5 vegades els metres quadrats resultants del càlcul d’assistents previst i l’espai per assistent.

L’espai públic no podrà incloure carrers d’una amplada inferior a 20 metres ni la presència a menys de 500 metres de centres de caràcter social o sanitari, inclosos els hotels declarats d’interès de l’autoritat sanitària o altres de similars.

Delimitació perimetral de l’espai amb control d’accessos i d’ocupació per garantir que no se superi el nombre d’assistents previst (garantir l’espai de 4 m² per persona).

Ús obligatori de mascareta.

Foment de la higiene de mans amb gels hidroalcohòlics oferts per l’organització als principals accessos al perímetre de la concentració.

Concentració estàtica sense desplaçament de la capçalera ni de la resta del gros dels assistents.

No es permet l’ús de pancartes o altres objectes compartits, excepte que siguin d’ús individual.

No es permet el consum d’aliments durant la concentració.

No es permet l’ús de mobiliari urbà.

Reserva de carril lliure de 2 metres per a accés net dels veïns de la zona.

Tancament dels accessos al transport públic més propers des de 2 hores abans i fins a 2 hores després de la concentració per evitar saturació.

Els accessos a l’espai de concentració s’hauran de fer respectant les limitacions de mobilitat establertes en cada territori. Aquests requeriments seran aplicables en el territori afectat mentre les mesures acordades per contenir la pandèmia mantinguin la vigència.

Mesures sanitàries d’obligat compliment en els actes de la Diada

2 m

20 m

2 m

El disseny inicial de la mobi-lització era protestar nomésdavant de seus estatals de laSeguretat Social, l’AgènciaTributària o el Servei Públicd’Ocupació (SEPE) “per re-cordar on és el poder que as-pirem a reemplaçar per exer-cir-lo en benefici de la ciuta-dania de Catalunya” s’explicades de l’ANC. Però la voluntatde mobilitzar-se de diversesassemblees territorials va su-posar el primer canvi. Comque en moltes comarques omunicipis no hi ha delega-cions d’aquests organismesestatals, l’organització va de-cidir afegir estacions de Ren-

fe o jutjats com a punts deconcentració. Quan ha arri-bat el moment de triar em-plaçaments amb les novesmesures restrictives s’hanhagut de fer més canvis.“S’han canviat algunes con-centracions perquè no com-plien les mesures. Ara algu-nes es faran en places i gransavingudes on no hi haurà edi-ficis de la Tresoreria de la Se-guretat Social, el SEPE ol’Agència Tributària”, explica-va Urpí. L’ANC també reco-mana a la “població vulnera-ble” que no s’inscrigui: “Hihaurà gent que aquest anys’haurà de quedar a casa”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Canvis en grans places i avingudes

L’edició de la Diada mésexcepcional, fruit d’unescircumstàncies absoluta-ment insòlites, es traduiràen una ingent quantitatd’imatges singulars. Ca-dascun dels 107 actes fí-sics que en el dia d’avui es-tan programats al territo-ri tindrà personalitat prò-pia, i alhora tots exigiranun ingent esforç organit-zatiu per poder complir lesexigències sanitàries.

En les múltiples pro-postes que ja hi ha sobre lataula, una de les més cri-daneres és la que han fetles agrupacions de base del’Assemblea al Maresme, ique planteja fer un rema-ke de la Via Catalana queressegueixi el traçat del’N-II per la comarca. Enaquest cas, però, els parti-cipants no es donaran lesmans per precaució ni cal-drà tallar el trànsit a la car-retera, ja que la concen-tració es farà als vorals. Ala Conca de Barberà tam-

poc han quedat curts al’hora de posar-hi imagina-ció, i ompliran la plaçaSant Francesc de Mont-blanc no de manifestants,sinó de sabates. El lema dela crida és prou explícit–“físicament no hi serem,però deixarem petjada”– itot el calçat que es recullies destinarà, després, a fi-nalitats socials.

Independentment dequin sigui el format i la po-sada en escena dels actes,l’Assemblea s’ha fixat coma línia vermella que no po-den ser multitudinaris. Esparla d’entre 200 i 300 as-sistents de mitjana a ca-dascun dels actes. De tots,el menys concorregut seràla concentració que es faràdavant l’església de SantCliment de Taüll, en quètot just participaran 12persones. Per contra, aBadalona es farà l’acte ons’espera més gent, uns1.700 participants, a laplaça de la Plana, indreticònic de celebració de lesdiades a la ciutat. És a Bar-celona ciutat, però, on

s’espera que la mobilitza-ció sigui més nombrosa, alvoltant d’unes 10.000 per-sones que es distribuiranen una desena de convoca-tòries. Per evitar riscos, enmoltes d’aquestes accionses marcarà a terra el llocon s’haurà d’estar cada as-sistent, en una imatge querecordarà, i molt, la mani-festació contra Netanya-hu que es va fer a Tel-Avivel 19 d’abril passat, i queha servit d’inspiració al’hora de gestar aquest On-ze de Setembre inèdit.Allà on es pugui per volum,també s’hi posaran cadi-res, que en cap cas no espodran moure de lloc.

Els voluntaris tindranun paper fonamental entota aquesta logística, jaque seran els encarregatsde vetllar pel complimentde les mesures de segure-tat i higiene. I en caldranmolts ja que, per posar unexemple, l’acte central dela plaça Letamendi, ambun aforament màxim de150 assistents, n’exigeixentre 35 i 40. ■

a A Badalona es farà l’acte més concorregut d’un 11-S deformats heterogenis a El rol dels voluntaris serà crucial

Cadenes humanes ipiles de sabates peracolorir la jornada

F. EspigaBARCELONA

Un tram de la Via Catalana de la Diada del 2013, al pas per Arenys de Mar ■ EPA

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 20206 | Nacional |

Un mínim d’un fotògrafvoluntari per cada con-centració, en alguns casosacompanyat per un càme-ra de vídeo, asseguraranque tots els actes descen-tralitzats que es faran ar-reu del territori durant laDiada puguin ser vistos através de les xarxes socialsi tinguin ressò internacio-nal emetent el senyal endirecte per a tots els asso-ciats de l’agència de notí-

cies Reuters.El tecnològic serà tam-

bé un dels principals rep-tes de l’ANC enguany perdonar visibilitat als actesde manera que “sigui tanimportant el més petit,que es farà a Taüll”, comels més participatius, quees faran a les capitals i a lesgrans ciutats. Ho explica-va el responsable de Co-municació, Adrià Alsina,que va assegurar que, amés, hi haurà quatrepunts de connexió en di-recte que encara no s’han

definit i que seran sorpre-sa fins al darrer momentque acompanyaran el del’acte central que es farà ala plaça Letamendi de Bar-celona, on hi haurà els par-laments.

Centres de realitzacióA la seu nacional de l’enti-tat del carrer Marina esgestionaran tots els equi-ps de voluntaris que servi-ran les imatges repartitspel territori i és on se selec-cionaran les fotografies iels vídeos per crear els “fal-

sos directes” amb un deca-latge de pocs minuts res-pecte del temps real. L’al-tre gran centre de realitza-ció serà a Letamendi, on es

llançaran les connexionsen directe de les interven-cions i els de les imatges ivídeos que vagin arribant.Alsina explica que es gene-

raran dos streaming a par-tir de les cinc de la tarda ifins que s’acabin els actescap a quarts de vuit delvespre; un primer que esveurà només a la pantallade la plaça Letamendi du-rant l’acte central, amb elsdiscursos i les imatgesd’altres concentracions.Però hi haurà un segoncontingut que es generaràamb imatges i vídeos delsdiferents actes que s’eme-trà per les diferents panta-lles que hi haurà als actesterritorials on sigui possi-ble i tinguin els permisosd’ocupació de l’espai pú-blic corresponents, i querebran els mitjans de co-municació i totes les per-sones que es connectin alsdiferents perfils de les xar-xes socials de l’ANC, és adir a Twitter, Facebook,Instagram i Youtube.Aquest senyal és el quetambé servirà Reuters alsseus associats d’arreu delmón. ■

Un directe amb imatges ivídeos de 100 voluntarisa L’ANC farà connexions dels actes a les diferents seus territorials que es podran seguir a les xarxesi en pantalles arreu del territoria S’assegura el ressò internacional servint un senyal a Reuters

Jordi AlemanyBARCELONA

150minuts, de les cinc a quartsde vuit de la tarda, duraranles connexions en ‘streaming’amb imatges i vídeos.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

“Serà tot un repte decomunicació perquètindrem unamobilització moltdescentralitzada”Adrià AlsinaRESPONSABLE DE COMUNICACIÓ DEL’ANC

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La frase

Sònia Urpí, Elisenda Paluzie i Adrià Alsina, de l’ANC, expliquen, ahir, els detalls organitzatius dels actes de l’Onze de Setembre d’enguany ■ EPA

A ningú esca-pa que hi hahagut, i enca-ra hi ha, undebat obertsobre la con-

veniència de convocar actes alcarrer per la Diada atesa la críti-ca situació sanitària del país. Elmateix secretari de Salut Públi-ca, Josep Maria Argimon, una

figura que està assolint cadacop més projecció i ascendènciapública amb la gestió de la crisi,venia a dir fa pocs dies que talcom estan les coses el més pru-dent ara mateix seria evitarconcentracions i riscos. I, enaquesta tessitura, tant hi fa quel’Assemblea multipliqui esfor-ços per explicar que s’han prestotes les mesures sanitàries de

control exigibles. En un mo-ment on s’insta els ciutadans arestringir drets com el del movi-ment pel bé de tots, ja s’ha ins-tal·lat una narrativa abstracteque pregona que la commemo-ració d’aquest Onze de Setem-bre és un perill innecessari pera la salut col·lectiva. I davantd’aquest relat, l’oposició ja litreu punta al llapis i en els pro-

pers dies, o hores, encadenaràles demandes a l’executiu catalàperquè no autoritzi segons què.I aquest brogit polític, i tambémediàtic, previsiblement aniràa més. Per tant, alerta a l’evolu-ció més immediata de la pandè-mia i a les decisions que puguiprendre, o no, l’executiu de Tor-ra. El trencacolls al qual s’en-fronta no és pas fútil.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

El debat sobre la idoneïtat de la Diada sobrevola l’esfera política

El president Torra i el secretari deSalut Pública ■ ACN

LesclausF. ESPIGA

POLÍTICA 11-S

| Nacional | 7EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 2020

Unes 150 persones vanconcentrar-se ahir a la tar-da davant els jutjats de Gi-rona per donar suport alsprimers citats a declarardavant un jutge per supo-sadament haver participaten la mobilització del Tsu-nami Democràtic que vatallar l’AP-7 a l’altura deSalt la tardor de l’any pas-sat en motiu de la sentèn-cia del judici del procés. Estracta de 24 persones –dot-ze citades per ahir i dotzemés de citades per avui– ales quals se’ls podria acusarde desordres públics –ambpenes que van dels sis me-sos als sis anys de presó– sila causa judicial tira enda-vant. Divendres al matítambé passaran pels jut-jats de Figueres unes altresde les 196 persones identi-ficades pel tall a l’AP-7, pe-rò aquest cop a la Jonque-ra.

El jutjat d’instrucció nú-mero 3 de Girona va co-mençar ahir a la tarda aprendre declaració a partde la seixantena de perso-nes que els cossos policials

van investigar pel tall a Salta partir, sobretot, de foto-grafies extretes de les xar-xes socials i de les càmeresde l’autopista. “Alguns vanser identificats, altres no”,explicava ahir l’advocatdels citats a declarar, Be-net Salellas, que hi va afegirque alguns d’ells declara-rien, altres no i altres ni espresentarien davant el jut-ge. De fet, Salellas va apro-fitar per criticar que les in-vestigacions pel tall a Salt ia la Jonquera eren un “ex-emple perfecte” de la co-operació entre cossos poli-cials per perseguir l’inde-pendentisme. .

A més de qüestionarcom s’havien fet les identi-ficacions, “en aquest camphi ha molt a discutir”, va dirSalellas, la defensa se cen-tra sobretot en la legitimi-tat del dret a la protesta i detallar carreteres com a dretlegítim.

Cap càrrec a FrançaEn aquest mateix sentit,l’advocat va recordar quepels mateixos fets a l’Estatfrancès –Tsunami Demo-cràtic també va tallar l’au-topista a la Catalunya del

Nord– el fiscal no ha for-mulat cap càrrec ni s’haobert procediment judiciala cap persona de les quevan ser inicialment identi-ficades. “Es tracta d’unmateix fet amb una res-posta totalment diferent al’Estat francès”, HI va afe-

gir. “És un mirall que de-mostra que el sistema judi-cial francès dona una res-posta molt més garant irespectuosa amb el dret ala protesta perquè no in-crimina ni amenaça decastigar aquells que parti-cipen en protestes”, va dir

Salellas.Els primers citats a de-

clarar van entrar a l’edificijudicial entre els aplaudi-ments i els crits de “lliber-tat” de les desenes de con-centrats convocats perAlerta Solidària i GironaVota. Entre els assistents,alguns càrrecs elegits, coml’alcalde de Sant Julià deRamis, Marc Puigtió, el deCelrà, Dani Cornellà, il’acabat d’elegir vicealcal-de de Girona, Quim Ayats.“L’Estat el que està fent ésallunyar-se de la justícia iincidir cada vegada més enla voluntat de venjança”,va dir Sergi Font, portaveude Girona Vota, que va in-sistir que la concentraciótambé era per defensar lesllibertats civils i democrà-tiques. “El dret a la mani-festació sempre és un dretbàsic”, va dir Font. TambéCarla Costa, membre deLa Forja i de la coordinado-ra antirepressiva de Giro-na, va acusar l’Estat espa-nyol d’un nou intent“d’atemorir el poble“, vamostrar la solidaritat ambels encausats i va fer unacrida a continuar les mobi-litzacions al carrer. ■

Ure ComasGIRONA

Arriben al jutjat els talls deTsunami Democràtic a l’AP-7aEls jutjats de Girona i Figueres comencen a prendre declaració als més de 200 investigats per lesaccions de protesta a l’autopista a Salt i a la Jonquera arran de la sentència del judici del procés

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La xifra

Concentració davant el jutjat de Girona ahir a la tarda poc abans que entressin a declarar els primers citats ■ QUIM PUIG.

El 13 de novembre de l’anypassat Tsunami Democràticdonava per finalitzats tresdies de protestes que van pa-ralitzar la principal via de co-municació amb Europa. Mi-lers de persones havien se-guit les indicacions i van ta-llar primer l’AP-7 i l’N-II en eltram nord i, després, a l’alturade Salt. Setmanes més tard

24persones han estat citades adeclarar davant el jutge a Gi-rona entre ahir i avui.

11.11.2019Dia que hi va haver el primertall de Tsunami Democràtic ala frontera. L’endemà es vaestendre a Salt.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

van començar a sortir les ci-tacions per part dels dife-rents cossos policials a supo-sats participants en aquellesmobilitzacions. Fins ara, però,encara no s’havien citat a de-clarar als jutjats. El primer haestat el jutjat de Girona peltall a Salt, tot i que va ser pos-terior al de la mobilització dela Jonquera.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Tres dies de protestes

Els diputats al Parlament ial Congrés i els senadorsde JxCat, els que encarasón al delmat Partit De-mòcrata i els que perta-nyen al nou partit de Car-les Puigdemont, van ferahir la tradicional primerareunió postvacacional enun moment de transvasa-ment cabalós d’associatsd’una formació a l’altra. Laqüestió, però, no va sortiren el decurs de la trobada,que es va centrar en la ges-tió de la pandèmia de coro-navirus, la situació a les es-coles i als centres de salut,el calendari judicial i laDiada. Hi eren presents fí-sicament el president de laGeneralitat, Quim Torra;la cap de files al Congrés,Laura Borràs; el presidentdel grup al Parlament, Al-bert Batet, i el portaveu alSenat, Josep Lluís Cleries,en connexió amb la restade diputats. Al Parlament,del PDeCAT han quedatnomés quatre diputats: elportaveu del partit i alcal-de de Mollerussa, MarcSolsona, i Narcís Clara,Lluís Font i MontserratMacià, mentre que al Con-grés són la meitat: el secre-tari d’Organització, Fer-ran Bel, i Sergi Miquel, Ge-nís Boadella i ConcepcióCañadell. Almenys 800 as-sociats –un 7% del total–han estripat el carnet enels últims dies. Desprésd’un llarg silenci, s’esperaque aviat es pronunciaràArtur Mas sobre la crisi alpartit. Encara en conservael carnet, com l’expresi-denta de la formació i exvi-cepresidenta del govern,Neus Munté, segons vansubratllar ahir fonts delPDeCAT. ■

Els diputats deJxCat obren elcurs obviant lacrisi del PDeCAT

Emili BellaBARCELONA

Laura Borràs, ahir, alParlament ■ ORIOL DURAN

EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 20208 | Nacional |

imarts ens vam reunir tren-ta de les ciutats més gransde l’Estat, governades per

tretze formacions polítiques dife-rents, per abordar solucions en re-lació amb el decret dels roma-nents municipals. I la bona notíciaés que vam trobar el consens. Elconsens necessari per derogarl’actual decret dels romanents idemanar al govern de l’Estat quen’aprovi un de nou que conserviels elements positius de l’actual imodifiqui els punts més conflic-tius. N’hem parlat extensamentdurant aquest estiu i el tema haocupat portades, articles i edito-rials. Hem vist que el consens enl’opinió pública és gairebé unàni-me. No té sentit que els ajunta-ments hagin de prestar els seus

D estalvis a l’Estat com a condicióper accedir al fons Covid de recu-peració econòmica i social. Igualque no té sentit que els ajunta-ments sense estalvis quedin ex-closos d’aquest fons.

Per això el primer consens alqual hem arribat és preservar elfons de 5.000 milions d’eurosdestinat a cobrir les necessitatsextraordinàries causades per lapandèmia i a pal·liar els efecteseconòmics que se’n deriven. Unfons per a tots els municipis, des-vinculat de qualsevol forma depréstec, i amb criteris de distribu-ció com la població, el nombred’ERTO, l’increment de la taxad’atur, el tancament d’empreses,el cessament d’activitat d’autò-noms, i d’altres igualment objec-

tius. Aquest fons resoldria la ur-gència que tenim els ajuntamentsde poder disposar de recursos,tant dels que no comptem ambromanents com dels que en tenimperò no en podem fer ús a causade les limitacions de les lleis Mon-toro.

El segon consens, també moltampli, és la necessitat de revisar iactualitzar el marc de la llei d’esta-bilitat pressupostària i fins i totl’article 135 de la Constitució, en lí-nia amb el que ja ha fet la Comis-sió Europea congelant el pacted’estabilitat aplicable als estatsmembres. Si bé aquesta qüestióserà més lenta i no es podrà abor-dar a través d’un decret, també éscert que el consens actual perme-tria fer-ho relativament ràpid,

abans d’acabar l’any 2020. Recor-dem que l’any 2011 PP i PSOE vanmodificar precisament l’article 135de la Constitució en un temps rè-cord d’un mes, en aquell momentper imposar l’austeritat com amodel de governança pública. Unmodel que hem vist que no hafuncionat i que només va fer queaprofundir la recessió i alentir larecuperació. Mentre no es facinefectius aquests canvis és primor-dial preservar allò que ja reculll’actual decret en relació amb l’úsdels romanents i la congelació dela regla de la despesa per als exer-cicis 2020 i 2021.

I el tercer gran consens és blin-dar que els ajuntaments tinguemun percentatge de participació enels fons europeus de reconstruc-

ció que sigui equivalent al pes dela despesa dels ajuntaments so-bre el conjunt de la despesa públi-ca. És una qüestió bàsica per ga-rantir que tinguem un paper clauen la recuperació dels nostres po-bles i ciutats.

És moment d’abordar la recu-peració econòmica, de salvar fa-mílies, empreses i pimes, peròtambé és moment d’aprofitar perabordar els grans reptes de paísen matèria ecològica, d’habitatge ide modernització i digitalitzaciódel model productiu. Per tot aixòés necessari que els ajuntamentspuguem disposar dels nostres re-cursos, de la nostra capacitat fi-nancera i dels fons de recuperacióeconòmica i social provinents dela Unió Europea.

Som l’administració més pro-pera a la ciutadania i hem demos-trat responsabilitat i bona gestiódels recursos públics. Ara és l’ho-ra dels ajuntaments!

Consens sobre els romanents municipals

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ Miquel Pueyo i Pau RicomàAlcaldes de Lleida i Tarragona

El president d’ERC, OriolJunqueras, no veu claral’aposta per una “confron-tació intel·ligent” ambl’Estat que el president deJxCat, Carles Puigde-mont, va llançar fa un pa-rell de setmanes a Prada:“Si iniciem una confronta-ció amb l’Estat en les con-dicions actuals anirem aperdre, i nosaltres el quevolem és guanyar”, li res-ponia ahir en una entre-vista a l’agència EuropaPress. “Si volem resultatsdiferents haurem de pre-parar-nos millor”, conclo-ïa, des de la presó de Lledo-ners. Junqueras troba“etèria” la proposta delpresident a l’exili, però, ai-xò sí, hi està disposat a de-batre-la, per la qual cosaveu imprescindible queabans la concreti. “Quinaés la proposta? Com es fa-rà?”, li preguntava, men-tre donava la recepta delque ell entén per una es-tratègia “intel·ligent”: in-

ternacionalitzar més l’ob-jectiu de l’autodetermina-ció, asseure’s “a totes lestaules” a dialogar, seguirguanyant eleccions i “tre-ballar incansablement”.

El líder republicà, enaquest sentit, defensa lavigència de la mesa de dià-leg amb l’Estat –“els nos-tres conciutadans i con-ciutadanes reclamavendiàleg i sit and talk, no?,esgrimeix–, però també

llança un avís al govern es-panyol, que en les últimessetmanes ha enviat mis-satges equívocs al seu vol-tant, i fins ara s’ha tancaten banda a parlar-hi d’au-todeterminació i amnistiacom exigeix la part catala-na. “Han de passar coses iel PSOE s’ha de moure,perquè la paciència no ésinfinita”, advertia el líderempresonat. A més, deiaals socialistes que els even-

tuals vots d’ERC al pressu-post de l’Estat “no serangratis”, i que en cap cas elstrobaran si el govern espa-nyol “es troba còmode fentpropostes només a la dre-ta”, en al·lusió al seu acos-tament a Cs.

Com han fet altres diri-gents d’ERC en els últimsdies, Junqueras també re-clama al president QuimTorra “asseure’s i consen-suar els escenaris que vin-

dran” entre els dos socis,davant la probable inhabi-litació que en ratificarà elSuprem en les pròximessetmanes, fet que trobaria“un escàndol democràtic”.“Pot ser que no depenguide la voluntat única del go-vern convocar eleccions ono”, advertia el republicà,que retreu a Torra que,“vist en perspectiva, sem-bla evident que no va ser lamillor decisió” anunciar

comicis al gener i desprésno convocar-los, ja que ai-xí debilita les institucions,el moviment i el país.

En tot cas, el líderd’ERC –que confirma,pendent de les primàries,el seu suport a Pere Arago-nès com a cap de llista– re-ivindica que el partit és“l’únic” del moviment que“encara és permeable aguanyar simpaties perpersones que encara nosón independentistes”.Per això –per sumar mésentre tots– continua de-fensant que no hi hagi can-didatures unitàries, tot ique sí que reclama estra-tègies compartides i queels partits que volen un es-tat propi no mirin de gua-nyar la cursa electoralamb “atacs” entre ells, perla qual cosa evitava valo-rar l’escissió al PDeCAT. Iés que probablement elsactuals socis hagin de tor-nar a compartir executiudesprés de les eleccions, sibé Junqueras aspira a “su-mar al màxim” de forcesen un “govern ampli”, ontambé li agradaria veure laCUP i fins i tot els comuns,tot i que hi veu “contradic-cions”. Això sí, mai el PSC.Junqueras, que sosté quela justícia espanyola man-té els presos polítics tan-cats perquè els té “por”, re-corda que l’aspiraciód’ERC és una república ca-talana, però donaria su-port a un referèndum so-bre monarquia o repúblicaen el conjunt de l’Estat. ■

RedaccióBARCELONA

Junqueras avisa que encarano és hora de confrontacióa Demana a Puigdemont que concreti la proposta, si bé ja reflexiona que cal preparar-se millor perassegurar “resultats diferents” a Adverteix el PSOE que la paciència per al diàleg “no serà infinita”

Oriol Junqueras, ara fa un mes, abans que li suspenguessin el tercer grau penitenciari ■ EFE

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

“Ens agradaria ungovern ampli desprésdels comicis; comptaramb tots en la mesuradel possible: JxCat,comuns i CUP”

“Si iniciem unaconfrontació ambl’Estat en les actualscondicions hi anirem aperdre, i el que volemnosaltres és guanyar”

| Nacional | 9EL PUNT AVUIDIJOUS, 3 DE SETEMBRE DEL 2020

1190

01-1

2320

23Q

Un informe de la fiscaliadel Tribunal Suprem donala raó a l’expresident Car-les Puigdemont i no veu in-dicis de delicte en la gestióque va fer de l’empresa Ai-gües de Girona, Salt i Sar-rià (Agissa) quan era alcal-de de la ciutat.

En l’informe, avançatahir per El Mundo, el mi-nisteri públic es pronunciaen contra que la sala sego-na del Suprem obri unacausa penal a l’eurodipu-tat. En l’escrit, signat pelfiscal de sala Fidel Cadena iel fiscal del Suprem Car-melo Quintana, se sostéque en els fets recollits per

la titular del jutjat d’ins-trucció número 2 de Giro-na, que va investigar el casdesprés per una querellade la CUP, no es pot apre-ciar cap delicte de prevari-cació, ni de malversació decabals públics, ni frau al’administració ni falsedat,i per això proposa l’arxiva-ment de les diligències.

La jutge María Elena Ro-mán havia demanat la im-putació de Puigdemontper haver dissenyat “unaoperació per amagar” quela col·lecció d’art adquiridaper l’Ajuntament de Giro-na als hereus de SantosTorroella es va fer mitjan-çant les quantitats rebu-des amb l’establiment del’anomenat cànon inicial

en la concessió del serveipúblic d’aigua a l’Ajunta-ment de Girona. Per la jut-ge, el procediment, que vapassar pel ple municipal el14 de febrer del 2014, vacomportar “una substan-cial minva en el patrimonide l’Ajuntament en unaàrea tan sensible com l’ai-gua”.

L’informe de la fiscaliasosté, però, que “la desvia-ció d’ús a altres fins públicsnomés constitueix infrac-ció administrativa per apli-cació del principi d’inter-venció mínima del dret pe-nal” i que “es redueix a l’ad-quisició per al museu mu-nicipal d’una col·lecciód’obres d’art” havent abo-nat part del cost –1 miliód’euros d’un total de 3,9milions– amb l’import re-but per l’Ajuntament,“amb càrrec als fons obtin-guts després de prorrogarels contractes de concessióen favor de l’empresa mix-ta Agissa per gestionar elcobrament del cànon del’aigua, i que haurien d’ha-ver-se aplicat al finança-ment de la despesa munici-pal relacionat amb el cicleintegral de l’aigua”. ■

RedaccióGIRONA

La fiscalia del TS dona la raóa Puigdemont en el cas Agissaa Un informe del ministeri públic no veu indicis de delicte en l’adquisició per part de l’Ajuntamentde Girona de la col·lecció d’obres d’art als hereus de Santos Torroella

La Guàrdia Civil va fer un gran desplegament al carrer Ciutadans de Girona el 19 desetembre del 2017 a la recerca de documentació per incriminar Puigdemont ■ JORDI NADAL