NADAL dust devil

88
NADAL dust devil

description

Exposición en el Ayuntamiento de Valencia

Transcript of NADAL dust devil

Page 1: NADAL dust devil

nadal dust devil

Page 2: NADAL dust devil
Page 3: NADAL dust devil
Page 4: NADAL dust devil
Page 5: NADAL dust devil

nadal dust devil

Sala de Exposiciones Ayuntamiento de Valenciaenero - marzo 2012

Page 6: NADAL dust devil

Juan Carlos Nadal, pintor i escultor alacantí establit a la nostra ciutat, ens presenta a la Sala Municipal d’Exposicions una mostra

de la seua última producció artística. Llicenciat en Belles Arts per la Universitat Politècnica de València, la seua obra –en la

qual fa ús de la fotografia, el dibuix i la serigrafia– ha captat l’atenció dels crítics i del públic des del moment que va començar a

exposar en la primera meitat de la dècada dels 90.

D’ell, després de successives exposicions, tant individuals com col•lectives, la crítica destaca la coherència de la seua evo-

lució artística. La pintura i l’escultura conformen la seua producció més recent, sense oblidar la seua faceta d’il•lustrador en la

qual s’endinsa de forma esporàdica.

Nadal, que ha mostrat la seua obra a nombroses galeries valencianes, ha exposat també a ciutats com ara Santander, Gijón,

Sevilla, Lisboa i inclús Pequín, i ha guanyat diversos i importants guardons, entre els quals cal destacar el Premi Senyera que

concedix este Ajuntament.

La mostra que ara presenta a la Sala Municipal d’Exposicions és una extraordinària oportunitat per a admirar i disfrutar de

l’obra del seu últim quefer artístic.

Rita Barberá NollaAlcaldessa de València

Page 7: NADAL dust devil

Juan Carlos Nadal, pintor y escultor alicantino afincado en nuestra ciudad, nos presenta en la Sala Municipal de Exposiciones

una muestra de su última producción artística. Licenciado en Bellas Artes por la Universidad Politécnica de Valencia, su obra

-en la que emplea el uso de la fotografía, el dibujo y la serigrafía- ha captado la atención de críticos y público desde que comen-

zara a exponer en la primera mitad de la década de los 90.

De él, tras sucesivas exposiciones tanto individuales como colectivas, la crítica destaca la coherencia de su evolución ar-

tística. La pintura y la escultura conforman su producción más reciente, sin olvidar su faceta de ilustrador en la que se adentra

de forma esporádica.

Nadal, que ha mostrado su obra en numerosas galerías valencianas, ha expuesto también en lugares como Santander, Gijón,

Sevilla, Lisboa e incluso Pekín, y se ha hecho acreedor de diversos e importantes galardones, entre los que quiero destacar el

Premio Senyera que concede este Ayuntamiento.

La muestra que ahora presenta en la Sala Municipal de Exposiciones es una extraordinaria oportunidad para admirar y dis-

frutar de la obra de su último quehacer artístico.

Rita Barberá NollaAlcaldesa de Valencia

Page 8: NADAL dust devil

La proposta artística de Juan Carlos Nadal, que la Regidoria de Cultura acull amb una exposició de les seues últimes produc-

cions, s’ha constituït en una de les més atractives nascudes a les nostres terres. Este pintor i escultor, al qual no li són alienes

les tècniques més diverses de les quals es puga servir per a donar eixida a la seua expressivitat, ha anat transformant la riquesa

del seu llenguatge des d’uns inicis figuratius fins a unes peces en les quals una abstracció cada vegada més predominant pro-

porciona nous elements de lectura.

Nadal és un creador que s’ha format en un àmbit pluridisciplinari, la imatgeria del qual, ja apreciable en les seues primeres

exposicions, de principis de la dècada dels 90, té les seues arrels en una singular tradició artística. La seua reflexió sobre l’ull

humà com a instrument fonamental de la relació humana i estètica, les seues estilitzacions de formes naturals o estel•lars, o la

seua revisió d’una de les referències més clàssiques d’Occident, com són les catedrals, ens fan enfrontar-nos a un artista que no

es queda en la superfície, sinó que dota d’un rerefons quasi llegendari i còsmic les seues obres.

Per a la Regidoria de Cultura de l’Ajuntament de València, és, per tant, una satisfacció poder albergar una mostra que arre-

plega la producció més recent d’este important pintor i escultor valencià, que encara que nascut a Alacant s’ha format i ha

desenrotllat la seua labor a la nostra ciutat.

María Irene Beneyto Tinent d’alcalde delegada de Cultura

Page 9: NADAL dust devil

La propuesta artística de Juan Carlos Nadal, que la Concejalía de Cultura acoge con una exposición de sus últimas produc-

ciones, se ha constituido en una de las más atractivas nacidas en nuestras tierras. Este pintor y escultor, a quien no les son

ajenas las técnicas más diversas de las que se pueda servir para dar curso a su expresividad, ha ido transformando la riqueza

de su lenguaje desde unos inicios figurativos hasta unas piezas donde una abstracción cada vez más predominante proporciona

novedosos elementos de lectura.

Nadal es un creador que se ha formado en un ámbito pluridisciplinar, y cuya imaginería, ya apreciable en sus primeras ex-

posiciones, de principios de la década de los 90, hunde sus raíces en una singular tradición artística. Su reflexión sobre el ojo

humano como instrumento fundamental de la relación humana y estética, sus estilizaciones de formas naturales o estelares, o

su revisión de una de las referencias más clásicas de Occidente, como son las catedrales, nos hacen enfrentarnos a un artista

que no se queda en la superficie, sino que dota de un trasfondo cuasi legendario y cósmico a sus obras.

Para la Concejalía de Cultura del Ayuntamiento de Valencia, es, por tanto, una satisfacción poder albergar una muestra que

recoge la producción más reciente de este importante pintor y escultor valenciano, que aunque nacido en Alicante se ha formado

y ha desarrollado su labor en nuestra ciudad.

María Irene Beneyto Teniente de Alcalde Delegada de Cultura

Page 10: NADAL dust devil
Page 11: NADAL dust devil

RÁFaGaS

RàFeGueSJoan Ramón Escrivà

Page 12: NADAL dust devil
Page 13: NADAL dust devil

¿Cuándo dejaré de buscar la casa inencontrable donde respira esa flor de lava, donde nacen las tormentas, la extenuante felicidad? (…) Destruida la simetría, servir de pasto a los vientos.

René Cazelles (“De terre et d’envolée”, 1953)

El endiablado enojo del mar no parece que fuera la causa del accidente de la fragata Medusa, el navío francés que encalló

frente a las costas de África en 1816, sino la ineptitud de su capitán. Cargado de indignación y de furia, Géricault representó el

infierno caníbal experimentado por sus supervivientes apiñados y hambrientos durante días sobre una barcaza improvisada he-

cha de troncos y cuerdas. La balsa se mantiene a duras penas a la deriva en un balanceo de carne y muerte, entre olas y harapos

de tela. La rudimentaria embarcación, en su zarandeo mortal, evidencia la metáfora de la terrible fragilidad del hombre ante la

furia desatada de la bestia, aunque también -en su fantástica precariedad- la hazaña mítica de la choza primitiva. Escuchemos a

Bachelard: “Así, frente a la hostilidad, frente a las formas animales de la tempestad y del huracán, los valores de protección y de

resistencia de la casa se transponen en valores humanos. La casa adquiere las energías físicas y morales de un cuerpo humano.

(…) Una casa así exige al hombre un heroísmo cósmico.” ....No menos épico es el combate que se disputa en algunas mentes ante el acecho implacable de la locura. El terrible remolino

del miedo, que emerge inexplicable de las entrañas del subconsciente, provoca el trastorno de pánico y éste la consiguiente dis-

torsión de la realidad. Freud relató la historia del artista bávaro Cristóbal Haitzmann quien, durante el verano de 1677, hallándose

pintando en una iglesia, fue presa de terribles convulsiones que se repitieron en días sucesivos. Interrogado por el prefecto de

la localidad por el posible origen de sus males, el artista confesó que “nueve años antes, en una época de desconfianza en sus

dotes artísticas y en la posibilidad de subsistir, había cedido a las sugestiones del demonio”, esto es, el desdichado y melancólico

artista había acabado vendiéndole su alma al mismo diablo a cambio de su redención terrenal.

Sigmund Freud fue tajante en su diagnostico: “Haitzmann había caído en honda melancolía; se sentía incapaz de trabajar en

su arte, o sin voluntad para ello, y le preocupaba amargamente la idea de una muerte próxima”. ....

Page 14: NADAL dust devil

Es probable que el demonio de la locura persiguiera a Jackson Pollock el día que murió estampado con su coche mientras

conducía borracho. Su pintura de chorretones había sido un auténtico diluvio, un torbellino líquido, etílico, mezclado con una

cierta dosis de desesperación.

Mark Rothko fermentaría sus calmos campos de color con el pecado de sus estados depresivos. Tras divorciarse de su mujer,

la presión de un miserable terror cerebral le indujo a cortarse las venas en 1970. Love is the devil.

Alguien asoció esta frase a la sinuosa vida de Francis Bacon, el genio perverso que vivió atrapado entre espejos destartalados

y que acabó sus días ahogado en la angustia de su propio asma. A Bacon le falló el aire, el vendaval de sus pulmones. Quizás por

los remordimientos por el suicidio de su joven amante. ....Llegados a este punto no puedo dejar de acordarme de Strindberg, el escritor, dramaturgo, alquimista. A-tormentado al-

quimista. También fotógrafo y pintor. Recuerdo sus pequeños óleos de mares enloquecidos por los fuertes vientos. Los infiernos

de su mente le hicieron escupir con sus manos sobre los lienzos poderosas madejas de grises y verdes empastados, pinceladas

agitadas donde todo se entremezcla y diluye, lugar donde la reposada línea del horizonte bulle hasta dislocarse en vertical en

busca de un cielo que arroja su furia sobre el mar. Una caótica y colosal batalla de agua y viento. Y en medio de esa inmensa (y

por qué no feliz) fiesta explosiva, una bolla de color rojo se regocija a flote en su acertada levedad. Danza libre y ligera en medio

de las embestidas de las olas de un cielo que ya es mar.

Y evoco las palabras del Génesis: “Diluvió por espacio de cuarenta días sobre la tierra, y las aguas, siempre en crecida, levan-

taron en alto el arca, que flotaba sobre las aguas. Tanto crecieron las aguas sobre la tierra que llegaron a cubrir todos los montes

más altos de debajo del cielo. (…) Entonces pereció todo animal que se mueve sobre la tierra, tanto de las aves del cielo como los

ganados, bestias y reptiles terrestres y todo ser humano.”

Page 15: NADAL dust devil

Quan deixaré de buscar la casa inencontrable on respira eixa flor de lava, on naixen les tempestes, l’extenuant felicitat? (…) Destruïda la simetria, servir de pastura als vents

(René Cazelles, De terre et d’envolée, 1953)

L’endiablat enuig del mar no pareix que va ser la causa de l’accident de la fragata Medusa, el navili francés que va encallar da-

vant de les costes d’Àfrica l’any 1816 a causa de la ineptitud del seu capità. L’indignat i furiós Géricault va representar l’infern

caníbal experimentat pels seus supervivents apinyats i famolencs durant dies sobre una barcassa improvisada feta de troncs i

cordes. La bassa es manté a males penes a la deriva en un balanceig de carn i mort, entre onades i péntols. La rudimentària

embarcació, en les seues sacsades mortals, evidencia la metàfora de la terrible fragilitat de l’home davant la fúria desmesurada

de la bèstia, encara que també –en la seua fantàstica precarietat– la gesta mítica de la cabanya primitiva. Escoltem Bachelard:

“Així, davant l’hostilitat, davant les formes animals de la tempestat i de l’huracà, els valors de protecció i de resistència de la casa

es transformen en valors humans. La casa adquirix les energies físiques i morals d’un cos humà. (…) Una casa així exigix a l’home

un heroisme còsmic.” ....No menys èpic és el combat que es disputa en algunes ments davant l’aguait implacable de la bogeria. El terrible remolí de la

por, que emergix inexplicable de les entranyes del subconscient, provoca el trastorn de pànic i este la consegüent distorsió de la

realitat. Freud va relatar la història de l’artista bavarés Christoph Haitzmann qui, durant l’estiu de 1677, quan estava pintant en

una església, va ser presa de terribles convulsions que es van repetir en dies successius. Interrogat pel prefecte de la localitat pel

possible origen dels seus mals, l’artista va confessar que “nou anys abans, en una època de desconfiança en les seues capacitats

artístiques i en la possibilitat de subsistir, havia cedit a les suggestions del dimoni”, açò és, el desgraciat i melancòlic artista havia

acabat venent-li la seua ànima al mateix diable a canvi de la seua redempció terrenal.

Sigmund Freud va ser contundent en el seu diagnostic: “Haitzmann havia caigut en profunda melancolia; se sentia incapaç de

treballar en el seu art, o sense voluntat per a això, i li preocupava amargament la idea d’una mort pròxima”. ....

Page 16: NADAL dust devil

És probable que el dimoni de la bogeria perseguira Jackson Pollock el dia que va morir estampat amb el seu cotxe mentre

conduïa borratxo. La seua pintura regalimosa havia sigut un autèntic diluvi, un remolí líquid, etílic, mesclat amb una certa dosi

de desesperació.

Mark Rothko fermentaria els seus encalmats camps de color amb el pecat dels seus estats depressius. Després de divorciar-

se de la seua dona, la pressió d’un miserable terror cerebral el va induir a tallar-se les venes l’any 1970. Love is the devil.

Algú va associar esta frase a la sinuosa vida de Francis Bacon, el geni pervers que va viure atrapat entre espills atrotinats i que

va acabar els seus dies ofegat en l’angoixa de la seua propi asma. A Bacon li va fallar l’aire, la ventada dels seus pulmons. Potser

com a coseqüència dels remordiments pel suïcidi del seu jove amant.....Arribats a este punt no puc deixar de recordar Strindberg, l’escriptor, dramaturg, alquimista. Turmentat alquimista. També

fotògraf i pintor. Recorde els seus xicotets olis de mars embogits pels forts vents. Els inferns de la seua ment el van fer escopir

amb les seues mans sobre les teles poderoses madeixes de grisos i verds empastats, pinzellades agitades on tot es barreja i diluïx,

lloc on la reposada línia de l’horitzó bull fins a dislocar-se en vertical a la recerca d’un cel que llança la seua fúria sobre el mar.

Una caòtica i colossal batalla d’aigua i vent. I al bell mig d’eixa immensa (i, per què no, feliç) festa explosiva, una bolla de color roig

s’alegra surant en la seua encertada levitat. Dansa lliure i lleugera al mig de les envestides de les ones d’un cel que ja és mar.

I evoque les paraules del Gènesi: “Va diluviar per espai de quaranta dies sobre la terra, i les aigües, sempre en crescuda, van

enlairar l’arca, que surava sobre les aigües. Tant van créixer les aigües sobre la terra que van arribar a cobrir totes les muntanyes

més altes baix del cel. (…) Aleshores va perir tot animal que es movia sobre la terra, tant les aus del cel com els ramats, bèsties i

rèptils terrestres i tot ser humà.”

Page 17: NADAL dust devil
Page 18: NADAL dust devil
Page 19: NADAL dust devil

duSt devildemonios de polvo

Page 20: NADAL dust devil
Page 21: NADAL dust devil

Monkstraumen, 2011Acrílico sobre tela, 200x350 cm

Page 22: NADAL dust devil

St, 2010-11Acrílico sobre papel, 70x50 cm c/u

Page 23: NADAL dust devil
Page 24: NADAL dust devil

Tuvion, 2011Aluminio y esmalte, 159x155x125 cm

Page 25: NADAL dust devil
Page 26: NADAL dust devil

El día de la tormenta, 2010-11Acrílico sobre tela, 200x200 cm

Page 27: NADAL dust devil
Page 28: NADAL dust devil

Caribdis, 2011Zinc, 50x75X47 cm

Page 29: NADAL dust devil

St, 2011Acrílico sobre tela, 100x100 cm

Page 30: NADAL dust devil

Ukiyo, 2009Acrílico sobre tela, 130x97 cm

Mare Crisium, 2009-11Acrílico sobre tela, 130x97 cm

Page 31: NADAL dust devil
Page 32: NADAL dust devil

Akebono, 2009Acrílico sobre tela, 200x160 cm

Messier, 2009Zinc, 86x87x58 cm

Page 33: NADAL dust devil
Page 34: NADAL dust devil

St, 2010-11Acrílico y grafito sobre papel, 70x50 cm c/u

Page 35: NADAL dust devil

St, 2011Acrílico sobre tela, 100x100 cm

Page 36: NADAL dust devil

Thyles rupes, 2011 Aluminio y esmalte, 130x120x120 cm

Page 37: NADAL dust devil
Page 38: NADAL dust devil

St, 2011Acrílico sobre tela, 100x100 cm

Page 39: NADAL dust devil
Page 40: NADAL dust devil

Cumulunimbus, 2011Acrílico sobre tela, 200x250

Page 41: NADAL dust devil
Page 42: NADAL dust devil

St, 2010-11Acrílico sobre papel, 70x50 cm c/u

Page 43: NADAL dust devil
Page 44: NADAL dust devil

Haboob, 2011 Aluminio, 155x183x330 cm

Page 45: NADAL dust devil
Page 46: NADAL dust devil

Horisontale draaikolk, 2011Acrílico sobre tela, 100x200 cm

Page 47: NADAL dust devil
Page 48: NADAL dust devil

Tutuka, 2011Zinc, 49x55x50 cm

Page 49: NADAL dust devil
Page 50: NADAL dust devil

Doodle, 2010Acrílico sobre tela/tabla, 20x15 cm c/u

Page 51: NADAL dust devil

Punku, 2011Acrílico sobre tela, 97x130 cm

Page 52: NADAL dust devil

Big Storm, 2010Acrílico sobre tela, 200x300 cm

Page 53: NADAL dust devil
Page 54: NADAL dust devil

St, 2011Acrílico sobre tela, 100x100 cm

Page 55: NADAL dust devil
Page 56: NADAL dust devil

Doodle, 2010Acrílico sobre tela/tabla, 20x15 cm c/u

Kamikazi, 2011Aluminio y esmalte, 44x51x45 cm

Page 57: NADAL dust devil
Page 58: NADAL dust devil

Descenso al maelström, 2011Acrílico sobre tela, 100x200 cm

Page 59: NADAL dust devil
Page 60: NADAL dust devil

St, 2011Acrílico sobre tela, 100x100 cm

Page 61: NADAL dust devil

St, 2011Acrílico sobre tela, 100x100 cm

Page 62: NADAL dust devil

Snowstorm, 2011Acrílico sobre tela, 200x300 cm

Page 63: NADAL dust devil
Page 64: NADAL dust devil

St, 2011Acrílico y grafito sobre papel, 70x50 cm c/u

Janubio, 2010Hierro, 56x114x50 cm

Page 65: NADAL dust devil
Page 66: NADAL dust devil

Geoda, 2009Acrílico sobre tela, 100x244 cm

Page 67: NADAL dust devil
Page 68: NADAL dust devil

Phoebe, 2009Acrílico sobre tela, 250x200 cm

Page 69: NADAL dust devil
Page 70: NADAL dust devil

Aka, 2010 Zinc, 97x120x75 cm

Page 71: NADAL dust devil
Page 72: NADAL dust devil

St, 2010-11Acrílico y grafito sobre papel, 70x50 cm c/u

Page 73: NADAL dust devil
Page 74: NADAL dust devil

Stroom, 2011Acrílico sobre tela, 200x350 cm

Page 75: NADAL dust devil
Page 76: NADAL dust devil
Page 77: NADAL dust devil

eXPOSiCiOneS

Page 78: NADAL dust devil
Page 79: NADAL dust devil
Page 80: NADAL dust devil
Page 81: NADAL dust devil

Juan CaRlOS nadal Alicante 1966

exposiciones individuales

1993 Sala de exposiciones CAM. Alicante (catálogo)

1994 Espai La Llotgeta. Valencia (catálogo)Oculus. Galería Edgar Neville. Alfafar (catálogo)Galería Canem. Castellón

1995 Sala Municipal de Exposiciones de Alicante. Alicante (catálogo)Sala Joven Centro Cultural de la Generalitat Valenciana. Alicante (catálogo)

1997 Pasajes. Espai d’Art Andrés Lambert”. Jávea (catálogo)

1998 La catedral. Símbolo de una renuncia. Centro Excursionista. Valencia (catálogo)

2002 Hogar dulce hogar. Circuit d’Art Contemporani. Becats Art Visual (catálogo)MUA (Museo de la Universidad de Alicante) (catálogo)

2003 Galeria Valle Ortí. Valencia

2004 Arqueologías. Galería Valle Ortí. Valencia

2005 Galería Maliarka. Alicante

2006 Impresiones fugaces. Galería Escoles Pies. Alzira (catálogo)

2009 Pinturas del mundo flotante. Galería pazYcomedias. Valencia

2012 Dust devil. Sala de Exposiciones Ayuntamiento de Valencia

exposiciones colectivas

1991 Sala Arniches. Consellería de Cultura, Educación y Ciencia. Alicante (catá-logo)

1994 Galeria Visor. Valencia. Sala Municipal de Exposiciones Lonja del pescado. Alicante (catálogo)

Page 82: NADAL dust devil

1996 Sala de Exposiciones Juana Francés. Diputación Provincial de Alicante (catálogo)

1999 15 años de la galería Edgar Neville. Galería Edgar Neville. Alfafar (catálogo)

2000 Artistas Valencianos 2000. Gabinete de un coleccionista. Espai d’Art Andrés Lambert. Jávea (catálogo)

2001 Arco. Stand MUA (Museo de la Universidad de Alicante). Madrid10 de cada. Sala de Exposiciones de la CAM. Elche (catálogo)10 de cada. Sala de Exposiciones de la Diputación Provincial de Alicante (ca-tálogo)

2002 La estampa contemporánea. 3ª Trienal de arte gráfico 2002. Palacio Revilla-gigedo (Cajastur). Jijón; itinerante por Las Atarazanas. Valencia (catálogo) Bricolage. Interart. 17ª Fira Internacional d’Art. Consorci de museos de la Co-munidad Valenciana. Valencia (catálogo)

2003 Sevilla Arte Actual. Stand Galería Valle Ortí. Sevilla

2004 El collage, un encuentro. La Llotja (Museu d’Art Contemporani d’Elx). Elche (catálogo)Tempo2004. 2º Festival de música y arte contemporáneo de Albacete.

2006 Generación Vulture. Jardines de Viveros. Valencia

2007 CIGE (China Internacional Gallery Exposition). Beijing

2009 Galería Ana Peris. AlicanteArteSantander. Stand Galería pazYcomedias. Santander (catálogo)ArtLisboa. Stand Galería pazYcomedias. Lisboa (catálogo)

2010 Cartografías de la creatividad. 100% valencianos. Centro del Carmen. Va-lencia; itinerante por el Museo de Arte Moderno de Santo Domingo. Museo de Arte Moderno de Santo Domingo y por Centro de Desarrollo de las Artes Visuales de La Habana (catálogo)ArtLisboa. Stand Galería pazYcomedias. Lisboa (catálogo)

2011 Gabinets de papers. Centre Municipal d’Exposicions d’Elx (catálogo) El hábito de habitar. Galería Aural. Alicante

Page 83: NADAL dust devil
Page 84: NADAL dust devil

EditaAjuntament de València

ComisariadoJoan Ramón Escrivà

Catálogo

TextoJoan Ramón Escrivà

Diseño y maquetaciónJuan Carlos Nadal

Fotografía de las obrasKike Sempere

Fotografías B/N del estudioJulia y Silvia Martínez

ImpresiónRomeu Imprenta, s.l.

ISBN:Depósito legal:

© De los textos: los autores© De las imágenes: el artista© De la presente edición: Ajuntament de València

Obra financiada por el Fondo Asistencial y Cultural de VEGAP

Page 85: NADAL dust devil
Page 86: NADAL dust devil
Page 87: NADAL dust devil
Page 88: NADAL dust devil