En David emocionat amb un paper davant dels morros el va llegir i era una invitació de la Laura que feia una festa,per hallowen,amb ell i dos amics més.La festa era demà a la nit.Quan va arribar l´hora ,en David va veure una tenebrosa mansio i va dir:_Farem la festa aqui?_Sí va contesta la Laura.També va dir que la seva àvia vivia aqui,peró mai li va deixar que entrés principalment a mitja nit.Va començar la festa ,que va durar molt fins mitja nit,va ser quan les llums es van apagar,de sobte s´escoltaven passos a les escales.Va aparèixer una ombra amb una capa diguent que li donessin el colleret que tenia la Laura i de sobte,el fantasma va donar un salt i va agafar el collaret, tot dient adeu nebota meva i va marxar.Va ser quan es va adonar que era el fantasma del seu avi que volia el collaret que abans era de l´àvia.

JOAO VITOR DE FRANÇA

NARRACIÓ DE PORJúlia anem al bosc? podem anar a explicar contes de por.

S’està fent fosc i ens estem perdent.Tinc molta por!!!!!!!!Mira una casa!!!!!Anem a preguntar on som?Toc, toc, que hi ha algú?Entreu, està obert.Aaaaaaah!!!!on hem entrat?Està ple de morts!!!!!!Hola, hahahaha!!!!!!!!!Podem trucar, siusplau?No hi ha telèfon!!!!!!!!!Si voleu sortir heu de resoldre una endevinalla.Júlia, no me la sé!!!!!!!Haha!! heu d’anar amb el taxi de la mort.Nooooooo!!!!!, Júlia no ho podem fer!!!Ho hem de fer!!Adeuuu Hola, pugeu al taxi.Jo vaig morir al taxi i tots els morts que acabeu de veure.Si no endevineu l’endevinalla morireu.Aquesta curva és la de la mort.Espera me la sé .Hooooaaaaaa!!!!.Uf de la que ens hem salvat, tornem a casa.

QUINA POOOOOOOOOOR!!!!!!!!!!

Queralt Costa

La Maria i les seves amigues van entrar silenciosament a l’habitació perquè era hora de dormir, quan alguna cosa negre no les deixava entrar.Elles es pensaven que era la pols.Van entrar a l’habitació i van veure que no era la pols era un fantasma negre.-Socors!-Que algú ens ajudi!-Els pares contesten-Què passa?-Que hi ha un fantasma !AAAAAAH! Els pares van entrar a l’ habitació i no van veure res,nosaltres sí que ho vam veure.-Anem a dormir i demà ja ho veurem.L’endemà pel matí, van anar a l’escola i mentre feièn un examen ,la porta anava donant copets. Al final va sortir el fantasma i van anar a dormir tranquil·lament

Maria

Peep, Peep! On estàs? Va cridar l’Oriol.No fa gràcia és fosc i això comença a fer por, és un bosc molt gran, iiiii ens podríem perdre.- va dir aterrotitzat.Va sentir un soroll com de passes, perquè les branques se n’ anaven trencant.Hi ha algú? Hola? –va preguntar l’Oriol caminant cap enrere.De cop el soroll va parar. Però va sortir un esquirol.L’Oriol es va calmar al verure l’esquirol.De cop l’Oriol va veure una mà que sortia del terra.Què és això? és una mà? –va preguntar l’Oriol per si mateix.Va agafar un pal i va començar a excavar-Al cap de 15 minuts va veure que era la cara de’n Pep.L’Oriol va cridar: Haaaaa!!!De cop va aparèixer un home emmascarat i li va fer un cop de pala al cap i l’Oriol es va desmaiar.Mai més se’n va saber res d’ells dos.

DAVID BEURNIO

Tomàs sortim d’aquesta mansió si us plau-Si no passa res!-plaf!!!-Què ha sigut aixó Tomàs?-S’han tancat les portes podrides de l’entrada.De les habitacions van sortir esquelets tenebrosos que havien tornat a la vida. Ratpenats i rates, fins i tot aranyes van sortir de la casa.-Tomàs! Sortim per les finestres!-Pam!!!-Oh! No! Estem atrapats.

En Jordi es dona compte que tot allò era un somni.-Ah! Ha sigut el somni mès terrorífic de la meva vida.

Víctor Grau

-Laia, anem a veure la televisió , però no ens entretinguemque hem de fer el sopar.

-Laia qué és aquest soroll que ve de la cuina?Diu la Laia – potser és el gos.-D’acord, potser són imaginacions meves -diu la LaiaLa Maria s’acostà a la cuina i …-AAAAAAAAA!La Laia va anar corriguents a veure qué li passava a la Maria i

… AAAAAAAAAAAH ¡Van veure tres zombis plens de sang que miraven amb uns

ulls que els hi anava d’un costat a l’altre.La Maria es va desmaiar i el zombi se l’emportà, i mai més es

tornà a saber més d’ella.

Laura Hernández

Aquesta nit vaig a casa l’avia . A les 12:00 toquen les campanes, s’obren les finestres ,s’apaguen els llums de casa i les dels carres, hi ha homes morts, esquelets,i uns rodamón borratxo cantant:MORIRAS EMPANAT!-Avia, àvia m’escoltes?on ets?-Sóc aquí morta entre esquelets ahhhhh!me Et pessigaré per veura si era un somni , aiiiii quin mal!!!!,Sort que només era un somni!!! Ufff!-on ets avia?

- Aquí en el lavabo fent les meves necessitats! Ja ja ja aquesta es la historia de casa l’àvia .jajaja

Hi havia una vegada uns nens. El nen es deia Dani i la nena Paula. Un dia estaven jugant a prova o veritat, li tocava al

Dani, va dir prova. La Paula s’ho va pensar moltíssim. Li va dir:-Dani, has d’anar al cementiri per la nit i posar-te sobre la tomba de l’avi, dient: Ai avi meu no volia que et morissis. En Dani va tenir una esgarrifança. Va dir:-D’acord ho faré, però m’has d’ acompanyar per saber que ho he fet.Quan van ser les 24:00 van entrar. Els dos van tenir una esgarrifança. En Dani ja ho havia fet tot. Els dos nens se’n van anar corrents però la porta era tancada. Van cridar ben fort dient:<< ajudeu-nos , ajuda >>, però ningú els va sentir. Van sentir un soroll. Sortia de totes les tombes, va sortir de la tomba de l’avi una mà, plena de venes i d’insectes. El nens van cridar moltíssim. De totes les tombes van sortir zombis. Al fi es va obrir la porta i se’n van anar corrent a casa. Els nens no van poder dormir mai.Cada dia a la nit a les 24:00 surten aquests zombis. Si no t’ho creus ves a un cementiri a les 24:00 i no podràs dormir mai més.

Paula Pérez.

L´ESGARRIFANÇAUn dia a l’hora de dinar, jo i la Geneva vam dinar i em va donar una entrada dels Sangre Fria. Estava al concert i vaig veure una flama de foc que es va calar. Jo i la Geneva vam sortir i els Sangre Fria se la van emportar A les 22:30 va tornar tota plena de sang, els ulls vermells i vomitava sang .Tu no saps el terror que vaig passar aquell dia, però espero que si (Riure de malvat).

José Pérez