NARRATIVA CATALANA A PARTIR DEL SEGLE XIX

1. Realisme i Naturalisme

1.1. Realisme

Europa, mitjans del s. XIX.

Stendhal i Balzac, precursors del realisme.

Contrari al romanticisme.

Basat en la raó i la representació objectiva de la realitat.

Descrivia les tensions pròpies de la societat obrera mitjançant l’observació metòdica de la realitat.

Interessat per la societat: anàlisi crític, sense sentiments ni idealitzacions.

Flaubert, Dickens, Galdós i Clarín.

1.2. Naturalisme

França 1870, Émile Zola.

Pretén transformar la literatura en ciència utilitzant el mètode científic en l’anàlisi del comportament

humà.

Positivisme: vol donar la raó de tots els fenòmens naturals amb l’observació, i així establir les lleis

que regeixen l’Univers.

Determinisme: classifica el comportament humà segons la raça, el medi i el moment històric.

Novel·la experimental, É. Z. (Positivisme + determinisme) Amb l’observació, analitza els aspectes de

la societat amb l’objectiu de millorar les condicions socials i el comportament humà.

2. NARCÍS OLLER

2.1. VIDA

Valls 1846-1930 Barcelona

Pertany a la Segona Generació de la Renaixença.

Estudia Dret + s’instal·la a Barcelona.

Mira cap Europa (França) per inspirar les seves obres.

Rebutja el castellà; escriu en català per reviure la narrativa catalana.

Jocs Florals 1877.

2.2. OBRA

LA PAPALLONA (1882): amor adolescent entre una òrfena i un estudiant . Romanticisme + Barcelona

L’ESCANYAPOBRES o ESTUDI D’UNA PASSIÓ (1884): degradació moral d’un home avar en la societat

rural. Estudia l’avarícia i les seves conseqüències. Realisme i Naturalisme + Valls

VILANIU (1885): descriu les calúmnies d’una família en el món rural. Vilaniu representa Valls.

Romanticisme + Valls

LA FEBRE D’OR (1890): observa la transformació de societat barcelonina amb l’aparició de la borsa.

Naturalisme + Barcelona

LA BOGERIA (1898): analitza el comportament psicològic d’una personatge boig. Naturalisme

PILAR PRIM (1906): evolució psicològica d’una vídua que lluita per prevaler els seus sentiments

contra la pressió de la societat. Realisme

Marcs espacials: Barcelona representa l’urbà i Valls el rural.

Temes secundaris: borsa, ferrocarril, caciquisme, etc.

Transformació social causada per la Revolució Industrial.

3. VÍCTOR CATALÀ

3.1. VIDA

Caterina Albert i Paradís, L’Escala 1869-1966.

Família rural important, compromesa amb les obligacions socials i familiars.

Formació autodidàctica.

Pren el pseudònim de Víctor Catal.

Escriu narrativa, poesia i teatre. Destaca narrativa rural modernista.

Diversos Jocs Florals.

3.2. OBRA

4 etapes separades per períodes d’inactivitat.

SOLITUD (1905) obra universal:

Enfrontament moral.

Tema: Mila (protagonista) és una dona sola que lluita contra l’entorn social amb l’objectiu

de superar la insatisfacció de la seva vida i assolir la realització personal: l’amor i la llibertat.

Espai: converteix l’Alt Empordà en un referent històric dins l’obra (entorn real de l’autora).

Llengua: llenguatge ric, expressiu i difícil d’entendre – Paraula única i viva de Maragall.

4. NARRATIVA DE POSTGUERRA

La censura va tenir un paper decisiu pels autors de postguerra. Va provocar desercions entre els autors, la

desaparició d’un públic lector del gènere narratiu i el retard de corrents nous. A més, només hi havia dos editorials

que controlaven les publicacions i fins als anys seixanta no es van poder traduir algunes novel·les.

En conclusió, tots aquests elements van provocar l’aparició de narradors desvinculats de moviments literaris, sent

figures aïllades. Tot i així, es poden classificar en quatre grups segons els temes:

Novel·la psicològica: amb Mercè Rodoreda i Llorenç Villalonga.

Existencialisme: on destaca el personatge de la femení, amb Manuel de Pedrolo i Maria Aurèlia Capmany.

Literatura fantàstica: amb Pere Calders, Joan Perucho i Jordi Sarsanedas.

Novel·la d’exili: narren les vicissituds dels catalans en camps nazis, amb Riera Llorca.

Els autors també es poden classificar segon si van formar-se abans o després de la Guerra Civil Espanyola.

5. FORMATS ABANS DE LA GUERRA CIVIL

5.1. LLORENÇ VILLALONGA

5.1.1. VIDA

Mallorca 1897-1980.

Família benestant, estudia Psiquiatria a Paris.

Afiliat a la Falange.

Pertany a la novel·la psicològica i destaquen els personatges femenins.

5.1.2. OBRA

MORT DE DAMA (1931): és una sàtira contra l’aristocràcia mallorquina.

BEARN O LA SALA DE LES NINES (1956): és una antítesi de Mort de dama, és a dir, realça

l’aristocràcia mallorquina, i on l’autor i la seva esposa apareixen sota els personatges

protagonistes.

També va escriure bastants contes.

5.2. MERCÈ RODOREDA

5.2.1. VIDA

Barcelona 1909-1983 Girona.

Família lletraferida i catalanista, formació autodidàctica.

Es casa amb el seu oncle, Joan Gurguí i tingueren un fill.

De ben jove va col·laborar en diverses publicacions.

S’exilia a França i Ginebra.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

5.2.2. OBRA

Exclusivament narrativa.

Pertany a la narrativa psicològica.

Utilització de símbols com les flors que representen la infantesa i la innocència, els coloms

que representen l’opressió i l’aigua que representa la connexió entre la infantesa i la mort.

Es pot dividir en tres etapes:

JOVENTUT: són les obres que van ser publicades abans de la Guerra Civil, petites

novel·les d’iniciació que més tard desenvoluparia. Les protagonistes són femenines i

estan influenciades pel marit. Aloma

MADURESA: són les obres que van ser publicades durant l’exili, i que la van

consagrar com una autora coneguda arreu del món. Introdueix l’escriptura parlada,

els diàlegs. La plaça del diamant

VELLESA: són novel·les impregnades de fantasia en un món oníric on els

protagonistes pateixen una metamorfosi que permet el seu alliberament. Mirall

trencat

5.3. PERE CALDERS

5.3.1. VIDA

Barcelona 1912-1994

Escriptor i dibuixant.

Afiliat a la República.

S’exilia a Mèxic.

La companyia Dagoll Dagom adapta les seves obres per representacions teatrals.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

5.3.2. OBRA

Característiques de les seves obres: la influència mexicana, l’humor, la ironia, l’absurditat,

l’imprevist i l’atzar.

Va escriure novel·les i contes.

Pertany a la literatura fanàstica.

Quatre etapes:

PRIMERES OBRES: participa com escriptor i dibuixant. El primer arlequí

OBRES D’EXILI: sense voluntat d’integració, sempre recordant Catalunya. Cròniques

de la veritat oculta

RETORN A CATALUNYA: amb influència mexicana, connecta amb un realisme màgic

analitzat com una rebel·lió social. Aquí descansa Nevares

DARRERES OBRES: marcada pel fi de la dictadura i un creixement notable de les

seves obres com escriptor i periodista. Antaviana

6. FORMATS DESPRÉS DE LA GUERRA CIVIL – NARRATIVA ANYS SEIXANTA

La narrativa dels anys 60’ es classifica en REALISME HISTÒRIC i LITERATURA DE FANTASIA.

6.1. REALISME HISTÒRIC (SOCIAL).

Es donà entre els anys 1958-1968 i destaca per propugnar una ruptura amb les actituds culturals i literàries.

6.1.1. MANUEL DE PEDROLO

Segarra 1918-1990 Barcelona

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Pertany a la narrativa existencialista.

Temes: la postguerra, la situació de Catalunya, la solitud i les relacions entre home i dona.

Tres etapes:

1. Poesia i narracions curtes. Experimentació amb la distorsió del temps i l’espai.

2. Es compromet amb la realitat social i cultural. Totes les bèsties de càrrega

3. Es professionalitza com escriptor i experimenta amb noves tècniques com la ciència-

ficció. Mecanoscrit del segon origen

6.1.2. JOSEP M. ESPINÀS

Barcelona 1927-actual.

Escriptor i periodista: novel·la reportatge.

Li agrada molt caminar, i després escriu novel·les basades en aquestes experiències. Combat

de nit i Viatge al Pirineu de Lleida

6.1.3. MARIA AURÈLIA CAPMANY

Barcelona 1918-1991

Lligada a la vida política i pública.

Conrea novel·la, teatre i publicacions periodístiques.

Pertany a la narrativa existencialista.

Característiques de les seves obres: intimista, psicològica i feminista. Necessitem morir i

Betúlia

6.2. LITERATURA DE FANTASIA

Destaca per barrejar la realitat amb la fantasia.

6.2.1. JOAN PERUCHO

Barcelona 1920-2003

Pertany la literatura fantàstica, concretament al realisme màgic.

Escriu obres farcides de referències històriques i literàries i són iròniques i sorprenents.

Llibre de cavalleries i Les històries naturals

6.2.2. JORDI SARSANEDAS

Barcelona 1924-2006

Escriu novel·les, contes i traduccions. Va treballar a la revista Serra d’Or.

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

Pertany a la literatura fantàstica. Mites i Contes

7. NARRATIVA DELS ANYS SETANTA I NORANTA

A partir de l’any 1975 van haver-hi un seguit d’avenços importants per a la normalització de la cultura i la llengua

catalana, sense censura ni clandestinitat. Els escriptors que sorgeixen són molt heterogenis, però coincideixen en

unes característiques comunes:

Inquietud per assolir un nivell de qualitat literari.

Exploració de nous camins de creació.

Curiositat per la tradició anterior – que és assumida o no.

Coneixement profund i rigorós de la llengua pròpia.

Temes: ambients urbans i problemes rebels dels joves.

7.1. ANYS SETANTA

7.1.1. BALTASAR PORCEL

Andratx 1937-actual

Novel·la, contes, teatre i articles periodístics.

En les seves obres fa referència la seva terra: Mallorca, reflectint els problemes que hi havia,

com els contrabans als ports. Els argonautes i La lluna i el cala Llamp

Premi d’Honor de les Lletres Catalanes.

7.1.2. JESÚS MONCADA

Mequinensa 1941-2005 Barcelona

Estudia magisteri – amic de Pere Calders.

Escriptor i traductor (treballa en una editorial).

Obres traduïdes a més de dotze idiomes.

En les seves obres reviu el seu poble natal, Mequinensa, que va ser destrossat per poder-hi

construir un embassament del riu Ebre. Camí de sirga i El cafè de la Granota

7.1.3. MONTSERRAT ROIG

Barcelona 1946-1991

Llicenciada en Filosofia i Lletres

Caire feminista – forma part del PSUC

Va rebre molts premis: Jocs Florals, Víctor Català, Serra d’Or, etc.

Escriu narrativa breu, teatre i articles periodístics. Ramona, adéu i El temps de les cireres

7.2. ANYS NORANTA

7.2.1. TERENCI MOIX

Barcelona 1942-2003

Formació autodidàctica – escriu novel·les i articles.

Tracta temes rupturistes amb la temàtica de postguerra: la crítica sistemàtica. La torre dels

vicis capitals i El sexe dels àngels

7.2.2. JAUME FUSTER

Barcelona 1945-1998

Novel·lista, traductor, guionista i articulista.

Temes rupturistes amb la temàtica de postguerra. Escriu obres de gènere policíac, ficció,

periodisme polític, etc.: novel·la negre. Les claus de vidre i L’illa de les Tres Taronges

7.2.3. CARME RIERA

Palma de Mallorca 1948-actual

Obres riques de referents cultes i populars. Dins el darrer blau i Joc de miralls

Premi Nacional de Narrativa del Ministeri de Cultura i molts més.

7.2.4. QUIM MONZÓ

Barcelona 1952-actual

Actualment està actiu escrivint en novel·les, contes, diàlegs, reportatges i columnes.

Tracta temes quotidians distorsionats, barrejant la tragèdia amb la comèdia.

Els escrits es caracteritzen per la concisió i l’exactitud, combinada amb l’humor negre, el

distanciament, la coherència interna i l’oralitat fingida (expressions pròpies del llenguatge

oral molt elaborades per ser representades). Uf, va dir ell i El perquè de tot plegat

7.2.5. ISABEL-CLARA SIMÓ

Alcoi 1943-actual

Llicenciada en Filosofia – combina tasques educatives amb periodístiques.

Gran creació literària a partir de 1990. Raquel i La salvatge