Naufragis a la mar de l'Alt Empordà

- 1 -

PRÒLEG A LA PRIMERA EDICIÓ

Fa uns quants anys, el 1.985, Rafael Espinós va publicar un llibre titulat Sólo el mar lo sabe. Pecios y

naufragios en el mar catalán, que constituí un èxit editorial entre la gent relacionada amb el mar. Poc

després, el 1.991, Lluís Millán treia a la llum la seva obra Naufragis a la mar de l'Ebre i, ara, l'Enric Trilla

em fa l'honor de demanar-me que li escrigui el pròleg del seu llibre Naufragis a la mar de l'Alt Empordà.

No són les úniques publicacions que parlen dels naufragis en aigües catalanes, però sí són les que, amb

un objectiu de divulgació, es dediquen de forma monogràfica a aquests esdeveniments.

De mica en mica es va emplenant aquest "buit inexplicable" del qual parlava Rafael Espinós en referir-se

a les poques dades que coneixem sobre naufragis a Catalunya i van apareixent davant nosaltres

informacions, fets humans i personatges que han anat conformant la nostra història naval més quotidiana

i anònima, i que ara son rescatats de l'oblit.

L'autor, amb aquesta obra que el lector té entre les mans, ha contribuït poderosament a recuperar la

nostra història, i ho ha fet amb una meticulositat i un rigor realment admirables. Al llarg d'anys,

pacientment, s'ha posat en contacte amb museus, biblioteques i arxius d'arreu d'Europa a la recerca

d'informació, i no ha oblidat, quan encara existien, el contacte amb els supervivents, els protagonistes i

els testimonis dels fets que ara ens explica d'una manera clara i amena. Un exemple curiós i demostratiu

de la tenacitat que ha posat en el seu treball és el de la documentació del vaixell Avvenire, el famós

"Marmoler". Quan s'assabentà que durant una immersió en aquest vaixell un submarinista havia trobat i

recuperat una carpeta amb tota la documentació de la nau, certificats, plànols, polisses d'assegurança,

etc., no va descansar fins a localitzar els documents i obtenir d'aquesta manera una informació de

primera mà.

Vaig tenir la sort de conèixer l'autor al principi del seu treball, quan un dia es presentà al Centre

d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya a comentar-nos la seva idea i a recollir informació. El contacte

fou fàcil, ens unien els mateixos objectius: la protecció i l'estudi de les dades de la nostra història que es

troben sota l'aigua. No hi hagué cap dificultat per establir una fructífera col.laboració en un marc de

respecte a la mar i a allò que conté.

L'Enric Trilla va fer el seu treball, el va fer amb rigor i el lector pot ara beneficiar-se del coneixement de

- 2 -

més de vuitanta naufragis esdevinguts a l'Alt Empordà, històries en les quals ha sabut afegir a la fredor

de les dades tècniques del vaixell el calor dels homes que visqueren la tragèdia, emmarcant-los, en la

majoria dels casos, en el seu context històric.

En aquest sentit són especialment significatius els comentaris als naufragis relacionats amb l'última

guerra espanyola.

Aquest llibre presenta una característica original pel fet que l'autor practica el submarinisme, cosa que li

ha permès de veure molts dels vaixells enfonsats dels quals ens parla, i això es nota en l'obra. Pertany a

aquesta classe de submarinistes que han entès que el mar és un delicat patrimoni comú que cal

preservar, però del qual, podem gaudir alhora amb activitats no destructives; i les magnífiques estones

que l'autor ha passat reunint informació per a redactar aquest llibre és un dels molts exemples de com

fer-ho.

Xavier Nieto

Director del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya

- 3 -

INTRODUCCIÓ

La mar de l'Empordà ha estat des de temps immemorial, una àrea d'intens tràfic marítim, comercial i de

guerra. En són testimoni les ruïnes del port romà d'Empúries i els jaciments arqueològics de Riells-La

Clota (L'Escala). L’abrupta orografia del litoral, la força dels elements i l'acció de l'home han provocat la

pèrdua, durant els més de dos mil.lennis de navegació documentada, de centenars, potser milers de

vaixells. La toponímia és prou suggeridora; noms com S'Encalladora, La Bomba o Sa Nau Perduda

evoquen nits de tempesta, batalles navals i vaixells naufragats. De molts d'ells, desfets per les ones,

enterrats a la sorra o enfonsats a profunditats inaccessibles, n'hem perdut el record.

Aquesta és la crònica dels altres, d'aquells que a través d'antics documents guardats en arxius o de

restes escampades pel fons d'una cala ens fan arrribar interessants episodis de la nostra història naval.

De vegades és la troballa d'un vaixell sencer, d'altres una cita de passada en un diari local, el que ens ha

permès d'aprofundir en la realitat d'esdeveniments que, per la seva naturalesa, són sovint condemnats a

l'oblit.

Prop de la costa, a profunditats inferiors als cinquanta metres, i per tant a l'abast dels submarinistes

autònoms, trobém quantitat de restes de totes les èpoques, pero la memòria històrica és curta, una

generació després del naufragi ja ningú recorda el nom del vaixell.

En una comarca aspra com l'Empordà, l'únic interès de la gent del mar ha estat freqüentment l'econòmic;

els pescadors coneixen la posició dels "ganxos" al costat dels quals calen les xarxes, saben que una

diferència de pocs metres separa un bon jornal de la pèrdua de les arts embolicades en un pal o una

xemeneia, i més d'un cop, en hissar la xarxa s'han trobat amb una àncora o un canó. També durant

anys, especialment després de l'última guerra, l'escassetat del ferro i dels metalls no fèrrics (bronze i

llautó), abundants en la composició d'un vaixell modern, han fet econòmicament rendible Ia seva

extracció. Així, s'ha dinamitat el Woodside a l'illa de Portaló, i el Phedon al baix de la Ferrera; de fet

només hi ha un vaixell sencer accessible als submarinistes: la motonau italiana Avvenire, naufragada

l’any 1.971 davant Montgó.

- 4 -

Voladura del Melchuca a la punta del Bergantí. (Arxiu Juli Pérez)

- 5 -

Aquesta darrera etapa de la postguerra, coincidí amb l'inici de la immersió esportiva i amb la multiplicació

exponencial de la quantitat de visitants de les profunditats, que en nombre considerable es Ilançaren,

sobretot els primers temps, a l'espoli del patrimoni submarí, fins aleshores gairebé inalterat.

D'altra banda, la Mediterrània és una mar d'aigües tèbies (fins i tot a gran profunditat la temperatura no

baixa de 13o C, contra els 4o C dels grans oceans), amb una alta concentració d'oxigen i sals en

dissolució, circumstàncies que afavoreixen destructores reaccions químiques, i la proliferació de la vida

animal, en especial del Teredo Navalis, un actiu corc marí capaç de destruïr la part no enterrada d'un

vaixell de fusta en l'espai de pocs anys. És per tant impossible al nostre país trobar casos com el del

suec Vasa, o el Hamilton i el Scourge naufragats a les fredes aigües del Ilac Ontario, en el curs de la

guerra anglo-americana del 1.812, i que es conserven intactes a 80 metres de fondària. EI Vasa, destinat

a convertir-se en el vaixell insígnia de la flota de Gustau Adolf II, s'enfonsà davant Estocolm, l'agost del

1.628, en sortir de les drassanes. Tres segles més tard, l'any 1.959, fou reflotat gairebé sencer (amb

excepció dels pals) i es van recuperar prop de vint-i-cinc miI objectes.

Malgrat els inconvenients abans esmentats i la contínua agressió humana sobre el medi, d'uns anys

ençà les administracions públiques catalanes han dedicat recursos, mai suficients, a la tasca de

localització, catalogació, investigació i divulgació del patrimoni submergit. Amb aquest fi la Generalitat

creà, l'any 1.990, el Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya (C.A.S.C.), continuador de la tasca

de la secció marina del Centre d'Investigacions Arqueològiques de la Diputació de Girona, i el dotà d'una

eina de treball imprescindible, el vaixell Thetis especialment condicionat per la missió de suport a la

recerca arqueològica.

Aquesta branca de l’arqueologia, similar a la terrestre en els procediments i objectius, però que es

desenvolupa en un medi radicalment diferent, té els seus antecedents en una excavació empresa fa prop

de cent anys al Port de la Selva. Es pot afirmar que a la cala Cativa (vegeu el capítol corresponent)

s'inicià aquesta disciplina, considerant que per primer cop, el criteri científic (per bé que rudimentari i

faltat de mètode, com també ho era el de les excavacions terrestres del seu temps), va prevaldre sobre

l'interès estètic o econòmic.

Els resultats, en forma de publicació, de les excavacions de diversos jaciments, principalment d'època

- 6 -

romana i medieval, realitzades pel C.A.S.C. i els seus antecessors, han servit per la realització dels

capítols corresponents. També han estat de gran ajut els llibres de classificació de I'oficina de Barcelona

del "Lloyd's Register of Shipping", que contenen les característiques tècniques de gran nombre de

vaixells, i d'on s'han extret les dades per la confecció de les fitxes de tots els mercants naufragats amb

posterioritat a l'any 1.884.

En els anys transcorreguts des de la primera edició (impresa el 1.994) han aparegut noves informacions i

d’altres s’han demostrat errònies o incompletes, la qual cosa s’ha mirat de corregir en la present

redacció. L’avenç de la tècnica també hi ha col.laborat; tenim ara a disposició diferents hemeroteques

digitalitzades (algunes en línia) les quals permeten una consulta molt més àgil i exhaustiva dels seus

fons.

Figueres, hivern de 2.009

- 7 -

ADONE

El dijous 28 de febrer de 1.929 un temporal de tramuntana s'abat sobre Roses. Les ràfegues de vent

aixequen núvols d'aigua polvoritzada i sorra, reduint a pocs metres la visibilitat. Molts edificis en surten

perjudicats, els pescadors perden les xerxes, i a la nit la vila es queda a les fosques, sense electricitat.

Dues embarcacions, el San Francisco, de Roses, i el iot Eduardo, amb matrícula de Melilla, s'estavellen

contra el moll de la Llosa.

A les dues de la tarda l'Adone, un vell bergantí italià fondejat al port fa senyal de necessitar auxili; en

llast, el casc ofereix molta superfície a l'acció del vent, així, les àncores van llaurant el fons fangós del

port mentre el vaixell va de través cap a l'escullera, molt més llarga de com la coneixem en l'actualitat, ja

que fou parcialment destruïda quan, acabada la Guerra d'Espanya (1.936-39), soldats de les brigades

navarreses pescant amb bombes de ma, feren esclatar els explosius llançats al mar durant la retirada de

les forces republicanes.

Produït l'inevitable xoc, les barques a motor Pubilla i Ponzella de Farnés, intenten en va de passar un

cap a l'Adone per remolcar-lo fins el moll dels pescadors. Ja entrada la nit, el vaixell, sota l'efecte

combinat d'una onada i un cop de vent, puja amb la popa a l'escullera.

A les quatre de la matinada la Pubilla, amb un cap embolicat a l'hèlix i el motor parat, aprofita un instant

de calma per tornar al moll.

Arribat el matí, el vent que no afluixa, gira a gregal. Finalment, a 2/4 de tres de la tarda, fracassats els

esforços per tapar les vies d'aigua, l'Adone es tomba enfontsant-se lentament a la punta de l'escullera.

Vista de Roses el primer quart del segle XX. (Arxiu gràfic Boix-Páramo)

- 8 -

NOM: Adone

NOMS ANTERIORS: Elena Bosch

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT:

ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Bergantí

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ: Fusta

DATA D'AVARAMENT: Reconstruït el 1.917

DRASSANA: Astilleros de Palma.Ciutat de Mallorca.

ESLORA: 33,59 mts

MÀNEGA: 8,67 mts

CALAT: 4,55 mts

TONATGE: 242 TN

PROPULSIÓ: Vela ( 2 pals )

MOTOR: -

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Italiana / Viareggio

ARMADOR O PROPIETARI: R. Passaglia

CAPITÀ: R. Passaglia

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 10 / 0

CÀRREGA: En llast

ARMAMENT:-

LLOC DEL NAUFRAGI: Port (Roses)

DATA DEL NAUFRAGI: Divendres, 1 - III - 1.929

CAUSA DEL NAUFRAGI: Temporal

ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 9 -

ANNUNZIATA I PELIKAN

A mitjan segle XVII Catalunya és un país empobrit per la guerra; les institucions d'autogovern, cada

vegada més buides de contingut, són un pàl.lid reflex del que han estat en el passat, en el temps de la

confederació catalano-aragonesa.

La revolta catalana, encapçalada pel 87è president de la Generalitat, Pau Claris, en l'anomenada Guerra

dels Segadors (1.640-52) contra la política centralista i assimiladora del comte-duc d'Olivares, compta

amb el suport interessat de França, desitjosa d'annexionar-se els comtats del nord dels Pirineus.

Hi ha en joc les ambicions de dues monarquies: la borbònica francesa, en procés d'expansió, paradigma

de l'estat centralitzat, encarnada en el binomi Lluis XIV - cardenal Mazzarini i l'austríaca, espanyola, en

plena decadència genètica i política (Felip III, IV de Castella, és el penúltim dels Àustries), més

preocupada per l'Imperi que pels afers "domèstics".

Després de dotze anys de guerra amb resultats poc decisius per ambdós bàndols, el dia 11 d'octubre de

1.652 Barcelona capitula davant les tropes del Serenissim Senyor Don Joan de Austria, Fill del Rey

Nostre Senyor (que deu guardi), Governador General de totas las Armadas de Mar, Gran Prior de

Castella, Lloctinent (virrei) y Capità General en lo present Principat de Cathalunya y Comtats de Rosselló

y Cerdanya (1), fill bastard del rei Felip i l'actriu Maria Calderón. Al front de les tropes castellanes,

aprofitant l'epidèmia de pesta bubònica que assola el país, el malcontentament dels catalans envers els

seus "aliats" i la debilitat de França provocada per la revolta de la Fronda contra Mazzarini, després de

conquerir Barcelona, ha fet recular l'exèrcit francès cap els Pirineus, fins el punt que l'any 1.653 els

francesos ja només ocupen els comtats del nord, la vila de Roses i alguns punts aïllats de la costa.

Amb Joan d'Àustria (també anomenat Joan-Josep per diferenciar-lo del fill de Carles I), que ha promés

respectar les constitucions de Catalunya, entra a Barcelona un seguici de funcionaris adeptes que ben

aviat ocuparan càrrecs a l'administració catalana. És sobretot a través d'un d’ells que ens ha arribat la

història del doble naufragi de l'Annunziata i el Pelikan.

L'any 1.659, amb tres mesos de diferència, apareixen publicats a Barcelona dos al.legats jurídics, un en

llatí i l'altre en castellà, amb la finalitat de justificar la conducta d'Antonio Pastor de Costa, Conseller del

- 10 -

Rei, un dels més alts privilegis a l'organigrama administratiu de l'època, enviat a Cadaqués per recuperar

la càrrega dels vaixells naufragats i acusat d'apropiació per part del Fiscal de la Batllia General

(organisme encarregat de l'exacció i administració de les regalies de la corona al Principat).

En aquests escrits de descàrrec barreja de teologia i jurisprudència, adreçats molt probablement a

personatges influents, s'hi relata les circumstàncies de l'enfonsament i posterior espoli de les restes dels

vaixells per part dels habitants de Cadaqués.

Primera plana de l’al.legat d’Antonio Pastor de Costa. (B.P.P.)

Juntament amb algunes cartes conservades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó i un exemplar del "Den

Hollandtze Mercurius" de l'any 1.675, (crònica naval de l'època que revela l'origen alemany del Pelikan,

concretament de la ciutat hanseàtica d'Hamburg, i l'existència de 300.000 peces de vuit a bord, en lloc

de les 150.000 declarades ... como parece de las depoficiones del Capitan, Piloto, y Cirujano de dicho

Vaxel ... (2), són dels pocs documents que ens permeten conèixer els fets.

El 22 de març de 1.654 el Pelikan, provinent de Cadis amb les esmentades 300.000 peces de vuit,

passatge i diverses mercaderies, navega al llarg del litoral empordanès; amb ell viatja l'Annunziata que

ha salpat de Lisboa amb il.lustres passatgers com Van den Hartogh, ambaixador de Mòdena a la cort

- 11 -

dels Àustries i el comte Ottenelli, transportant una càrrega de sucre, espècies i pedres precioses ...

quando entrando en los mares confines à las coftas de efte Principado de Cataluña tubieron menos

favorable fu fortuna, pues apenas llegaron à la vifta de Cap de Creus, monte antiguamente llamado Cap

de Diables, por los muchos fracafos, y perdidas de Nauios, y otras embarcaciones, que enfrente de

dichas peñas an fucedido, y fuceden cada dia, el qual difta de la Villa de Cadaques feys ò ocho millas, g,

padecieron tan grande tempeftad dichos Vaxeles, que ambos à dos fracaffaron en dicho paraje, el

Vaixell de la primera meitat del segle XVII. (Arxiu de l’autor)

Ginouès junto à vna cala llamada Portalo de tal fuerte que folo de la gente, que lleuaua tan folamente fe

faluaron quatro marineros (en un altre paràgraf es diu que se'n salvaren dos) ... Y efte Vaxel de tal

manera fracafsò que no quedò rastro, ni Veftigio en el lugar, y paraje en que fucediò fu naufragio, y

derrota ... hallaronfe luego veftigios de fu infelice ruhina; affi por defcubrir fuera del agua vn pedaço del

arbol mayor, como tambien por offrecerle à los ojos muchos cadaueres algunos de ellos de Religiofos,

otros de honeftas mugeres, vnos fluctuando en el agua, y otros defpedaçados entre las mismas peñas ...

y por la mucha efcuridad de la noche en la qual naufragò no pudieron reconocer la tierra fus marineros ni

- 12 -

el Piloto entendia hallarfe tan cerca de ella ... Pafsò el Dotor Paftor de Cofta mas adelante à reconocer el

paraje donde fue àpique el Nauio Olandès (com hem vist era alemany) llamado la gran Pelicana, que

dezian era poco diftante, y enfrente de una peña vulgarmente llamada el Balandrau, del termino, y

jurifdicion de la Selua lugar ocupado entonces del enemigo, hizo muchas diligêcias para descubrir el

paraje del dicho Nauio, y no fue poffible fe hallaffe raftro ni vesftigio alguno de fu naufragio, ni los

pefcadores naturales de dicha villa, que lleuaua configo el Dotor Paftor de Cofta le dieron mas noticia de

que fe auia perdido en aquel paraje fin faber preciffamente el lugar…

... No fue tan laftimera la perdida, y derrota de efte Nauio Olandès; como la del otro Ginouès; porq^

reconociendo los marineros, que fe iua àpique fin poderlo remediar por la mucha agua q^ hazia, la qual

no podian refiftir con las bombas, trataron de defempararle (abandonar-lo), y faluar fus perfonas, y vidas

con el dinero que pudierô en dos Xalupas, ò Lanjas de dicho Nauio, como en efeto lo hizieron, yendofe

con dichas Xalupas al Caftillo de Rofas, de q^ tubo noticias D. Alonfo Feyjoo Gouernador de las armas

de Cadaques, y difpufo, que vn Bergantin, y Barco armados falieffen à darles caça, alcançaronles en el

golfo de Rofas, y los traxeron presos à dicha Villa de Cadaques donde dicho Gouernador les tomò el

dinero que lleuauan, que era cantidad confiderable ... (2).

Rebuda a Barcelona, el 23 de març, una carta d'avís del Dr. Miret de Cadaqués ... el Señor D. Iuan

(d'Àustria) ordenò, y mandò al dicho Illuftre Bayle general, y Real Confejo de la Baylia, à quien toca, y

pertenece folamente la recuperacion, y cobro de los bienes vacantes, como cofas tocantes al Real

Patrimonio ... que dieffe orden al Dotor Antonio Paftor de Cofta paraque fueffe à la recuperacion, y cobro

de los dichos frutos naufragados. (2).

Pastor de Costa salpa set dies mes tard amb ... los Miniftros neceffarios para el exercicio de dicha fu

Comiffion ... Para cuyo viage , y nauegacion fue feruido fu Alteza mandar fe apreftaffe vna de fus falucas

paraque lleuaffe à dicho Dotor Paftor de Cofta, y à fus Officiales à la dicha Villa de Cadaques. Peró

apenas llegaron enfrente de vna môtaña, que eftà en las orillas del mar llamada Mongat, q^ difta feys, ò

fiete millas de Barcelona quando fe mouiò tan grande marea y vn leuante tan fuerte, que fue forçofo auer

de abordar à tierra, y para tomarla fe vieron en grâde peligro de ahogarfe, como côfta de la informacion

recibida por dicho Iacinto Borràs, ƒ . con que los officiales, que lleuaua configo el Dotor Paftor de Cofta fe

- 13 -

boluieron por tierra à Barcelona... (2).

Abandonat pels seus ajudants Pastor de Costa continúa ràpidament el seu accidentat viatge cap a

Cadaqués ... para euitar no fe continuaffen los fraudes, y robos, que cada dia fe tenia noticia iuan

cometiendo ... los naturales de dicha Villa, como los foldados del Prefidio (la guarnició), y otros de los

lugares circunuezinos ocupados del enemigo... (2). A Palamós rep la negativa de Francesc Pujades,

notari de la vila, d'acompanyar-lo ... dando caufa de fu efcufa el fer hombre muy achacofo ... (2), malgrat

això li cedeix el seu escribent, Miquel Tor i Llorens, perquè l'ajudi en la seva tasca.

Arribat finalment a Cadaqués el 8 d'abril, comença per visitar els indrets del naufragi guiat per pescadors

de la vila, i a continuació promulga edictes ... paraque los que fupieffen, y tubieffen noticia fi algunos auian

pefcado plata, mercadurias, y otras cofas refultantes de los parajes en que fe perdieron dichos Vaxeles, las

denunciaffen al Dotor Paftor... Y juntamête en dichos pregones los compelia, y forçaua debaxo de graves

penas, à que denunciaffen, y dixeffen con indiuiduacion el lugar, y paraje en que fracafsò el Vaxel Olandès

paraque pudieffe poner en execucion la pefca de la Plata ... (2).

En un primer moment els habitants de Cadaqués retenen la informació del lloc exacte del naufragi del

Pelikan per continuar la seva pesca particular del tresor del vaixell, informació que no revelaran fins l'11

de maig, després de l'empresonament d'alguns sospitosos a bord de les galeres Soledad i San Miguel.

L'aversió que els cadaquesencs professen al funcionari de la Batllia arriba a l'agressió personal i l'assalt

de la rectoria, on es custodia el botí incautat pel funcionari als espoliadors i el que s'ha anat recuperant

amb garfis des d'una barca. Fueron los principales motores de efte motin el Dotor Iuan Bautifta Corça

Presbitero, y Iayme Climent Capitan de Micaletes ... Era tan perniciofo el Dotor Bautifta Corça para el

augmento del Real Patrimonio, que fe atreuiò a dezír publicamête, que era licito a qualquier de la Villa de

Cadaques, y vezino de ella el pefcar toda la plata, y demàs cofas de los Vaxeles q^ naufragarô en

aquellos mares, y retenerlo para fi, y que èl les abfolueria en la Confeffion por fi a cafo tenian efcrupulo.

(2).

Paral.lelament el monestir de Sant Pere de Roda, el governador del comtat d'Empúries (3) i la mateixa

vila de Cadaqués, es reclamen amb dret de recuperar les restes dels vaixells naufragats amb l'argument

... que la recuperacion y cobro de dichos bienes naufragados, folo pertenecia a ellos, por auer fracaffado

- 14 -

los dichos Vaxeles en que venian en los mares correfponden a vno, y otro ƒeñorio, y la Villa pretendia

que todo el cobro, y recuperacion de los bienes de los Vaxeles, y de otras cualefquier embarcaciones,

que padecen, y fracaffan en fus mares, folo toca a dicha Villa por efpeciales Priulegios a ella concedidos.

(2).

També a Barcelona Joan d'Àustria, mancat de diners, segueix de prop els esdeveniments atenent

favorablement les reclamacions de l'orde dels franciscans, que vol el reintegrament de les 25.000 peces

de vuit que duien a Terra Santa, i dóna instruccions a Pastor de Costa respecte als cent homes que

treballen en la recerca de la plata perquè ... aunque les offrecio la quinta parte de lo que sacasen, le he

dado Orden què no lo cumpla por parecerme cosa exhorbitante sino que los baia socorriendo, y los

mantenga en buenas esperanças ... (4).

La campana d’immersió

Acabada que fue la pefca de la plata con los garfiones, y por parecer al Dotor Paftor de Cofta quedaua

cantidad de moneda para facarfe por auerfe razgado muchos de los facos, que fe iuan facando, efcriuiò

al Sereniffimo Señor D. Iuan de Auftria feria de mucha vtilidad al Real Patrimonio mandaffe fu Alteza

traçar alguna inuecion para poderfe pefcar, y beneficiar el dinero (que) quedaua en el fondo ... fu Alteza

mandò fe preuinieffe vna campana muy grande de madera la qual fe fabricò en Barcelona, y fe lleuò a la

Villa de Cadaq^s, El modo con que fe beneficiaua la plata con efta inuecion era en la forma figuiente.

Toda las ocafiones que daua lugar el tiempo, y bonança del mar para la operacion de la campana; falian

de la Villa de Cadaques, con la câpana D. Andres Ximenez, y fus côpañeros, Inuentores de ella con

algunos barcos; iua tambien Pedro Iuan Rams procurador Fifcal y Fr. Bernardo Soler Comiffario de

Ierusalem, aquel para cuydar del dinero, y plata tocante al Real Patrimonio, y efte para recoger el

perteneciente a la limofna de la tierra Santa; llegado que auian al lugar, de la plata, fe ponia la campana

en medio de dos barcos grandes, en cada vno de los quales eftaua difpuefto vn torno para baxarla, y

subirla, era la fabrica de la campana de madera ceñida fuertemente con faxas de hierro, tenia dentro vn

cruzero donde auian de affentarfe los Buzos, que con ella baxavan para el beneficio de la plata; el

ambito, y circuito de dicha Campana era grande, y affi para que fe hundieffe en el agua fe le ponian al

rededor por la parte exterior muchas medallas de plomo, hafta el pefo de diez quintales, ò quarêta

- 15 -

arrobas, de dôde fe dexa confiderar quan grande feria el tamaño de la Campana, baxauaffe hafta fiete, ò

ocho palmos del fondo del mar, y alli quedaua fufpendida, y del cruzero donde eftauan afentados los

Buços reconocian la parte a donde defcubrian la plata, y falian de la campana para buzear y recogerla, y

conociendo les faltaua aliento, y refpiracion se boluian dentro dicha Campana, y alli cobrauan aliento, y

refpirauâ, porque defdel cruzero hafta la extremidad de la Campana, auia tres, ò quatro palmos de lugar

por lo alto, y alli no alcançaua, ni llegaua agua por la repulfa del ayre ambiente, como lo enfeña la

efperiencia fegun reglas de Philofophia natural.

La campana de Cadaqués. (Arxiu de l’autor) “Le Journal des Sçavants” de l’any 1.678 (5). (B.N.F).

Ponian los Buzos la plata que recogian dentro de vn saco, que eftaua pendiente de vna cuerda, la qual

paffaua por vn agujerito, que tenia la campana en el borde y defde arriba la tenia de la mano vno de los

Inuentores, y quando el Buço, ò Buzos auian llenado el faco de plata, tirauan de la cuerda, y efta era la

feñal para que fe fubieffe arriba la Campana, la qual a ratos fe facaua fuera del agua para que recibieffe

en su concauo nuevo ayre, y fe reffrefcaffe, porq^ de no hauerfe echo una vez fucedio, que por auerfe

calentado, y condenfado demafiadamente el aliento, y refpiracion de dos Buços que baxaron dentro

dicha Campana, les priuo totalmente los fentidos, y fe hallaron ambos a dos ahogados en el cruzero

- 16 -

della, y affi fe tenia grande cuydado de facarla al ayre cada vez, que fe fubia; otro Buço quifo falirfe de la

Câpana, fiado en la retencion de fu Aliento y al falir del mar rebentò; porque la diftancia de la profundidad

era de 32. varas y mas de fondo de agua (6); y affi ninguno fe atreuia a buçear fino era ayudado de la

Inuencion de dicha Campana. (2).

La recuperació de plata amb la campana durà dos mesos, des del 10 d'agost a l'11 d'octubre de 1.654,

dia en què Pastor de Costa torna a Barcelona, obligat pel mal temps a suspendre les operacions.

La plata d'Amèrica. Unitats monetàries i de pes

Les primeres centúries de la colonització d'Amèrica els metalls nobles arribats d'ultramar foren la

principal font d'ingressos de l'estat espanyol. Les explotacions mineres de Mèxic i el Perú eren

arrendades per la corona a particulars, generalment membres de la noblesa, per períodes d'entre dos i

deu anys, a canvi d'una participació en els beneficis, variable entre el 10 i el 20 %.

Anvers i revers d’una peça de vuit encunyada durant el regnat de Felip III. (Foto de l’autor)

A partir de l'extracció començava un degoteig de riquesa, distribuïda entre els indis i negres treballadors

a les mines, que s'apropiaven de tot l’or i la plata com podien (els primers, sovint esclavitzats, també

eren pagats a vegades, i llavors guanyaven més que dedicant-se a l'agricultura; els segons sempre foren

esclaus), l'arrendatari de la mina, que extreia més que no pas declarava i la corona, que en concepte de

taxa (denominada averia), repartia proporcionalment les despeses d'escorta dels combois de la Flota

d'Índies entre els comerciants propietaris de les mercaderies amb destí a la península.

Les armades (la de Nova Espanya procedent de Mèxic, i els galions de Terra Ferma de l'Amèrica del

sud) salpaven juntes de l'Havana els mesos de maig o juny (a vegades amb retard, durant l'estació de

les tempestes), després que els funcionaris reials haguessin fet acurats inventaris de la càrrega, per

- 17 -

liquidar els impostos corresponents. Malgrat això, en connivència amb aquests funcionaris, els

mercaders sempre embarcaven molts més productes que els oficialment declarats.

L’organització de les trameses en combois (al principi anuals, després bianuals i a partir de la segona

meitat del segle XVII poc freqüents i irregulars) era deguda a la necessitat de protegir els carregaments

dels pirates que infestaven el Carib àvids de les riqueses dels espanyols, però alhora comportava un

greu perill: la concentració de vaixells multiplicava els riscs de pèrdua dels béns embarcats, quan

l'armada es trobava amb una tempesta, com fou el cas de les flotes dels anys 1.632 i 1.641, aquesta

última naufragada en la seva totalitat.

Arribades a Cadis i Sevilla, ciutats portuàries monopolitzadores del comerç amb Amèrica, les

mercaderies eren desembarcades i inventariades novament, abans de ser entregades als seus

propietaris. L'or i la plata, però, sovint tenien un tractament diferent. L'endeutament crònic de la hisenda

reial era solucionat confiscant els metalls preciosos (únic valor acceptat pels banquers estrangers dels

reis d'Espanya), amb l'eufemística fórmula de "emprèstits voluntaris", pagant als seus propietaris amb

deute públic (els anomenats juros) o amb rals de billó (un aliatge de coure i plata, i per tant de menys

valor).

Els memorials i documents de Pastor de Costa ens permeten quantificar botí extret del Pelikan (7), i

establir l'origen americà, almenys en part, de la plata recuperada, ja que en diferents punts de les cartes

conservades a l'Arxiu de la Corona d'Aragó es fa esment de productes característics de les explotacions

mineres colonials; així s'informa de la recuperació de piñas i pilones, llingots fosos en forma de columna,

i de tejos, peces irregulars de plata aliada amb plom, que circulaven monetariament. També es menciona

l'ordre d’encunyar moneda (Reales de la Provincia) a partir d'aquests llingots. En quant a la moneda

transportada pel vaixell es menciona únicament els reales de a ocho (peces de vuit rals) unitat monetària

castellana, encunyada tant a Castella com a Amèrica, sense precisar-ne la provinença.

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) Edicto del Contrabando. 10 - V - 1.653

(2) CAPDEVILA, Joan Baptista, GRAELLS, Felicià i MONJO, Baptista Raimon de: Discvrso en Echo...

(3) Els fonaments de la reclamació foren les prerrogatives dels comtes sobre les aigües (les regalies gravaven des del drets de pas

i ancoratge dels vaixells fins a l'explotació dels recursos marins, com la pesca i la extracció de corall) i sobre els béns naufragats o

vacants. L’existència documentada d'aquestes regalies es remunta a l'acta de donació de les rendes del comtat feta pel rei Martí I

l'Humà a la seva esposa, Maria de Luna, l'any 1.402, on es cita expressament les procedents dels naufragis, i és per tant la

- 18 -

plasmació escrita d'un costum sens dubte més antic. Per altra part l'autoritat dels comtes sobre la marca era molt anterior a

l'existència de la corona d'Aragó, i conseqüentment de la d'Espanya. (Vegeu COMTAT D'EMPÚRIES a l'Apèndix 2)

(4) Carta de Joan d'Àustria conservada a l'Arxiu de la Corona d'Aragó.Lligall 308 del Consell d'Aragó.

(5) Durant les darreres Guerres, abans les Noces del Rei, seguint l’exèrcit a Catalunya en qualitat de Metge he vist pescar fora del

port de Cadaqués dos vaixells carregats de Piastres, enfonsats prop d’un escull, en un lloc de difícil accés. Els Espanyols que

ocupaven Cadaqués començaren fa anys la pesca de Piastres amb la Campana i, havent estat pres Cadaqués pels Francesos,

vam continuar força agradablement i amb força profit l’ús d’aquest enginy amb el qual hom extregué diversos millions de peces que

s’havien ennegrit com el ferro. Carta de M. Panthot, professor de medecina a Lió al “Journal des Sçavants” de l’any 1.678.

(6) Trobem aquí la descripció d'un accident de sobrepressió pulmonar, afortunadament poc freqüent en l'actualitat entre els

escafandristes. La pressió exercida per l'aigua sobre l'aire de l'interior de la campana, a una profunditat de 32 vares de Castella

(26,7 metres), el comprimeix a 3,67 atmosferes. Durant l'ascens s'ha de permetre la sortida de l'aire a través de la boca, ja que en

cas contrari, l'augment de volum produeix barotraumatismes que poden arribar a causar la mort. D'altra banda, a partir d'una

estada de més de mitja hora a aquesta profunditat, és necessari realitzar parades de descompressió a fi d'eliminar el nitrogen

barrejat a la sang durant el procés respiratori. El fet de no respectar aquestes parades pot donar lloc a una embòlia gasosa.

Aquests accidents, producte del desconeixement de les normes de seguretat en la immersió, han estat corrents entre els bussos

fins ben entrat el segle XX.

(7) Plata recuperada del Pelikan : 76.506 peces de vuit, 64 barres, 42 tejos petits, 6 pilones i 5 piñas. / Objectes recuperats de

l'Annunziata : 10 quintars de tabac del Brasil, 4 quintars de canyella, 22 plats de plata, 1 anell amb diamants i una petita quantitat

de diamants.

- 19 -

NOM: Annunziata

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL:


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE:

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Genovesa / Gènova

ARMADOR O PROPIETARI:

CAPITÀ: Avenzino Genuazi

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: / 120 ~ 150, 2 ~ 4 supervivents.

CÀRREGA: Tabac del Brasil,pebre,canyella,800 caixes de sucre i pedres precioses.

ARMAMENT:

LLOC DEL NAUFRAGI: Cala de Portaló (Cadaqués)

DATA DEL NAUFRAGI: Diumenge, 22 - III - 1.654


ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT: - de 20 mts

- 20 -

NOM: Pelikan

NOMS ANTERIORS:

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Gran Pelicana i La Pelicana.

ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL:


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE:

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: / Hamburg


CAPITÀ:

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES:

CÀRREGA: Plata en moneda i llingots ( 300.000 peces de vuit) i altres mercaderies.

ARMAMENT:

LLOC DEL NAUFRAGI: Illa de la Galera ( El Port de la Selva )

DATA DEL NAUFRAGI: Diumenge, 22 - III - 1.654


ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT: ~ 30 mts

- 21 -

AVVENIRE

A 45 metres de profunditat davant Montgó, a l'Escala, es troba l'únic vaixell sencer que pot ser visitat

pels submarinistes; en realitat aquesta afirmació no és completament certa, ja que se n'ha extret

diversos objectes (entre ells: les hèlix de propulsió i recanvi, el clinometre, la roda del timó i uns quants

documents com l'acta de nacionalitat que reproduïm a la fotografia). Amb tot i això el casc i la

superestructura són en força bon estat, permetent l'accés a les bodegues de càrrega i els camarots.

El naufragi es produí la tarda del 17 de maig de 1.971, enmig d'un tramuntanal acompanyat d'una

lleugera pluja, que no limitava la visibilitat. L'Avvenire, probablement sense govern, va xocar contra la

costa, en un punt indeterminat entre l'Escala i Montgó. Després de la topada per popa, que no fou

presenciada per ningú, el vaixell s'allunyà mar endins fins que l'aigua, penetrant pel forat obert al casc,

l'envià lentament al fons.

Els primers en assabentar-se del fet van ser uns paletes de Montgó. Treballant a la

urbanització, sentiren una cridòria provinent de mar. En un primer moment, quan la veu amb prou feines

es sobreposava al brogit de la tramuntana, no en van fer cas però finalment, en sortir de l'obra veieren

com s'aproximava un bot. Set mariners remaven amb força, mentre el vuitè, l'home de més edat,

demanava auxili amb un megàfon. L'aspecte bru i desastrat d'aquells italians del sud feia pensar més en

àrabs que en europeus. En arribar a la costa, prop de l'indret on naufragà el Cotentin vuit anys abans

(vegeu el capítol corresponent), el bot s'estavellà contra els esculls. Amb els tripulants ja en terra es va

constatar l'existència d'un únic ferit, el timoner, colpejat pel retorn de la roda en tocar la pala del timó a

terra a l'instant del xoc.

Els nàufrags van ser conduïts a l'Escala on sojornaren uns dies, abans de ser repatriats. El vaixell no va

ser localitzat fins l'hivern del 1.973 per Graig Clark, un anglès afincat a l'Empordà. Des d'aleshores s'ha

convertit en un lloc de visita obligat dels submarinistes, tot i que que a causa de les aigües tèrboles que

sovint l'envolten, poques vegades es pot contemplar sencer.

- 22 -

NOM: Avvenire

NOMS ANTERIORS: Diana Prima 1.969 / Aurora Prima 1.965 / Luga 1.962 / Evertsen 1.959 / Flying

Scotsman 1.938

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Marmoler

ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Motonau

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ: Acer

DATA D'AVARAMENT: 1.930

DRASSANA: Ind. Maats de Noord.Alblasserdam.(Holanda).

ESLORA: 47,25 mts

MÀNEGA: 8,34 mts

CALAT: 3,59 mts

TONATGE: 389 TN

PROPULSIÓ: Mecànica

MOTOR: Diesel de 4 cilindres, tipus 4VD7.240 BHP a 300 revolucions. N.V. Motorenfabrik "De

Industrie".Alphen a/d Rijn.(Holanda).

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Italiana / Viareggio

ARMADOR O PROPIETARI: Maria Rosa Ferrarini i Maria Luisa Menconi.

CAPITÀ: Giorgio Mussetti


CÀRREGA: Marbre

ARMAMENT:

LLOC DEL NAUFRAGI: Punta de Montgó (L'Escala)

DATA DEL NAUFRAGI: Dilluns, 17 - V - 1.971


ESTAT ACTUAL: Sencer

PROFUNDITAT: 45 mts

- 23 -

Coberta del Marmoler en una immersió el setembre de 1.991. (Foto de l’autor)

El vaixell els anys 60. (Arxiu de l’autor) Acta de nacionalitat. (Arxiu Graig Clark)

- 24 -

BENIGNO BUENO

El naufragi del Benigno Bueno portà cua a l'Escala. "Costa Brava", una revista d'informació local, com

tantes que es publiquen a l'Empordà els primers decennis del segle XX, es fa ressò de l'enfonsament i

posterior espoli de les restes del vaixell, que, en pocs dies, desaparegueren "misteriosament" del,

aleshores nou, passeig Marítim, on eren dipositades. El blasme irònic del redactor cau sobre ...la nostra

respectable autoritat de marina, que, en compliment del seu deure s'ofegà en una mar de suor, buscant

als autors de les desaparicions de les desferres del veler, desaparicions que si no que sap tothom que

foren sers humans els ho ho feren desaparèixer, per veure-ho tothom (menys els encarregats de vetllar

per elles) hauríem de creure que desaparegueren miraculosament. No parlem del naufragi de la nostra

primera autoritat judicial, que es queixa al veure's impotent per a guardar algunes poques restes que se li

confiaren de l'aludit veler, perquè ja fa temps que ha naufragat. (Pub. cit. nº 34 de 30 - XII - 1.920).

Avui només en queda el testimoni de la gent gran que recorda com s'aprofità la fusta del vaixell per fer

portes i finestres per les cases de la vila i alguns, pocs, objectes com els palanquins que reproduim a la

fotografia.

Palanquins. (Arxiu L. Figueras) “Costa Brava” de 15 de desembre de 1.920 . (A.M.E.)

- 25 -

NOM: Benigno Bueno

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Pailebot


DATA D'AVARAMENT: 1er trimestre de 1.920

DRASSANA: B.B.G. de Can Tunis.Barcelona.

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE: 200 TN

PROPULSIÓ: Mixta vela - motor

MOTOR: 4 cilindres.30 / 40 CV.

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Espanyola / Barcelona


CAPITÀ:


CÀRREGA:

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Punta de la Casa Gran (L'Escala)

DATA DEL NAUFRAGI: Dilluns, 13 - XII - 1.920


ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 26 -

CALA CATIVA

L'any 1.894 marca dues fites de l'exploració submarina. Dos pobles de la costa catalana, separats per

menys de 20 quilòmetres, són testimoni d'importants esdeveniments. A l'Institut Aragó de Cervera de la

Marenda (el Rosselló), fruit de les recerques del francès Louis Boutan, neix la fotografia submarina.

Al Port de la Selva té lloc la primera excavació arqueològica subaquàtica, lluny encara d'emprar els

mitjans i procediments que coneixem a l'actualitat, però que ja demostra un interés centrat bàsicament

en l'aspecte científic de la troballa i exempt del simple afany de lucre, com ho palesa la comunicació

presentada per Romuald Alfaràs, l'excavador del jaciment, a l'Associació Artístico-Arqueològica de

Barcelona, de la qual n'és membre.

Alfaràs, que l'estiu del 1.894 és al Port de la Selva, s'assabenta per boca d'un coraller de l'existència

d'un camp d'àmfores al fons de cala Cativa. Amb la col.laboració dels seu amics Marés i Brugada, i del

bus descobridor del jaciment, els dies 21 i 22 d'agost dirigeix una sèrie d'immersions a 32 metres de

profunditat,el resultat de les quals és la recuperació d'un cep d'àncora, de plom, i 62 àmfores, 13 d'elles

en perfecte estat.

L'estiu del 1.964 la reiterada presència d'una embarcació pneumàtica, amb matrícula estrangera,

ancorada sempre al mateix indret de l'interior de la cala desperta les sospites d'un equip de corallers,

que l'observen en el decurs dels seus trajectes del Port de la Selva al cap de Creus. Efectuant un

reconeixement de la zona, redescobreixen la situació del jaciment, ja quasi totalment espoliat.

El dia 3 de setembre del mateix any Francesc Blay, Pasqual Clapera, Antoni Hidalgo, Andreu Francesc,

Lluís Mateu i Joan Pons, els corallers del cap de Creus, declaren la troballa, essent autoritzat Joan Pons,

per part de l'ajudantia del Port de la Selva, a recuperar el material arqueològic. Només se'n pogué

extreure una àmfora del tipus Pascual 1.

Àmfora Pascual 1. (Arxiu C.A.S.C.)

- 27 -

NOM: Cala Cativa

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL:


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE:

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Romà


CAPITÀ:


CÀRREGA: Àmfores vinàries

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: cala Cativa (El Port de la Selva)

DATA DEL NAUFRAGI: ~ - 50 / + 25

CAUSA DEL NAUFRAGI:

ESTAT ACTUAL: Excavat 1.894 - Espoliat 1.964

PROFUNDITAT: 32 mts

- 28 -

CAP DEL BOL

L'any 1.967 un grup de submarinistes belgues va portar a terme una campanya d'espoli sistemàtic d'un

vaixell enfonsat a les proximitats del cap del Bol, utilitzant mànegues de succió i equips professionals per

tal de netejar el jaciment i extreure'n les àmfores. Després del seu pas no s'ha trobat ni una àmfora

sencera pertanyent al naufragi.

L´any 1.978 el Centre d'Activitats Subaquàtiques del Cap de Creus comunica al Patronat d'Arqueologia

Submarina de la Diputació la localització de les restes del vaixell, que s'excava en tres campanyes els

anys 1.978, 1.979 i 1.980.

L'estudi dels materials recuperats (dipositats al Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya i al

Museu Marítim de Barcelona) ha permès determinar amb força exactitud la data de l´enfonsament i el

tipus d'embarcació.

Es tracta d'una petita nau romana de cabotatge, força vella en el moment del naufragi, de poc calat i amb

el fons pla, tipus de construcció que ofereix la possibilitat d'avarar a les platges i d'internar-se en estuaris

i aiguamolls poc profunds. S'enfonsà, molt probablement, entre l'any -10 i els primers de la nostra Era.

Del vaixell s'ha recuperat restes de la part inferior del casc i de la quilla, una politxa de fusta, dues dolles

de bronze, gerros, vasos de terrissa i peces de ceràmica vernissada. La càrrega era formada, a la llum

dels pocs fragments extrets, per àmfores vinàries del tipus Pascual 1.

Dolles de bronze. (Arxiu C.A.S.C.)

- 29 -

NOM: Cap del Bol

NOMS ANTERIORS:

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Cap del Vol

ACTIVITAT:

TIPUS DE VAIXELL: Mercant


DATA D'AVARAMENT: 2ª meitat del s. - I

DRASSANA:

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE:

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:



CAPITÀ:


CÀRREGA: Àmfores vinàries

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: cap del Bol (El Port de la Selva)

DATA DEL NAUFRAGI: 1ª meitat del s. I

CAUSA DEL NAUFRAGI:

ESTAT ACTUAL: Espoliat 1.967 - Excavat 1.978/1.979/1.980

PROFUNDITAT: 24 mts

- 30 -

COTENTIN A-701

El diumenge 8 de setembre de 1.963 el sol de l'Empordà pica de valent i la tramuntana aixeca crestes

d'escuma sobre les onades.

Mar endins es mouen dos petits punts; ningú no s'hi fixa, però a mesura que avança el matí un d'ells es

va fent gros, apropant-se a l'Escala, i a la vila ràpidament corre la veu: hi ha un vaixell a la deriva.

El vaixell rebotit contra les roques. (Foto J. Lassús-A.M.E.)

El Cotentin és un remolcador d'altura de la marina de guerra francesa que fa el seu últim trajecte,

remolcat des del port algerià de Mers-El-Kebir on ha estat donat de baixa el 15 de maig de 1.962, cap a

un port del Migdia francès per ser desballestat. La tramuntana ha frustrat l'operació trencant el cap que

l'uneix al vaixell que el remolca. Lentament, sense tripulants, va derivant cap a la costa.

Muntanya a través, doncs encara no s'ha fet la carretera, molts habitants de l'Escala es concentren

davant l'illa Mateua. El vent és tan fort que costa de mantenir-se dret.

A quarts d'una de la tarda el cap de remolc s'embolica amb les penyes de la punta de Cinc Sous i el

Cotentin, pivotant, s'estavella contra les roques. Testimonis del fet els escalencs Joan Lassús i Joaquim

Palau, amb les càmeres sempre a punt, fotografien i filmen el naufragi per la posteritat.

- 31 -

Actualment les restes del vaixell, un escampall de ferros, romanen a poca profunditat. Es pot reconèixer

encara la proa, part de la màquina, i un tros de popa amb l'assentament del timó i l'arbre de l'hèlix.

NOM: Cotentin A-701

NOMS ANTERIORS:

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Constantin

ACTIVITAT:

TIPUS DE VAIXELL: Remolcador d'altura de la marina de guerra


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE: 660 TN de Washington de desplaçament.


MOTOR: Vapor.1000 HP.10 nusos de velocitat.

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Francesa / Orà

ARMADOR O PROPIETARI: Estatal

CAPITÀ: -


CÀRREGA: -

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Punta de Cinc Sous (L'Escala)

DATA DEL NAUFRAGI: Diumenge, 8 - IX - 1.963

CAUSA DEL NAUFRAGI: Tramuntana

ESTAT ACTUAL: Restes disperses


- 32 -

CULIP I - VIII

A l'antiguitat les naus gregues i romanes de cabotatge que navegaven entre la metròpoli i la península

ibèrica havien de remuntar el cap de Creus per arribar a destí. La impossibilitat de fixar la situació del

vaixell amb els instruments de navegació de l'època (cosa que no s'aconseguirà fins el segle XVIII),

condicionava els navegants clàssics a vorejar la costa, obtenint així referències visuals sobre la posició

de les naus i la progressió del viatge.

El tràfic marítim era interromput durant l'hivern, estació perillosa per navegar, aprofitant els mesos

d'inactivitat forçosa per procedir a la reparació i calafatejat de les naus. Era, emprant el terme llatí, el

temps del mare clausum, o sigui, el mar tancat.

Cala Culip situada al nord del cap de Creus, a la Mar d'Amunt, amb capacitat per fondejar-hi diverses

naus, és aparentment un bon lloc per fer escala. Aparentment, perquè la seva orientació cara al nord fa

que un veler sorprès a l'interior per una tramuntanada tingui poques oportunitats d'escapar, sense que el

vent l'estavelli contra les roques.

Encara que l'existència de vaixells naufragats a la cala és coneguda de fa temps (Constantí Kontos, els

anys 20, va extreure una vuitantena d'àmfores que van ser venudes a 100 pessetes l'unitat als

estiuejants de Cadaqués) no és fins l'actualitat que els arqueòlegs submarins han trobat un excel.lent

camp d'estudi per aquesta disciplina, encara jove al nostre país. En una àrea relativament petita i poc

profunda s'ha pogut localitzar vuit jaciments, set de vaixells clàssics i un de medieval.

Cal recordar que la fundació de les primeres colònies gregues es remunta molt abans de la nostra Era.

Segons Estrabó els rodis (poble originari de l'illa de Rhode, a la mar Egea) s'establiren a l'Empordà amb

anterioritat al - 776, any de la primera Olimpíada i les restes arqueològiques d'Empúries constaten la

seva existència ja pels volts del - 600. Malgrat això els vaixells descoberts fins ara a Culip són més

recents, el més antic és d'època romana.

Els vaixells de Culip

CULIP I. Totalment espoliat, s'hi han trobat àmfores del tipus Pascual 1.

CULIP II. Totalment espoliat, no s'ha pogut identificar el carregament.

- 33 -

CULIP III. El mateix carregament i el mateix estat que Culip I.

CULIP IV. És un vaixell mercant, enfonsat el primer segle de la nostra Era, probablement durant el

regnat de Vespasià (de l'any 69 al 79). Les cotes i tonatge (vegeu fitxa) que han estat deduïdes amb

aproximació a partir de les restes del casc i la càrrega, fan pensar que es tracta d'una petita nau

dedicada al comerç regional en una àrea que abastaria d'Empúries a Narbona, probable port d'origen del

vaixell, on hauria embarcat el seu carregament format per un mínim de 76 àmfores oliàries del tipus

Dressel 20 i 1.474 vasos de ceràmica de parets fines, procedents de la Bètica (Andalusia).

Llàntia d’oli provinent de Culip IV. (Arxiu C.A.S.C.)

De la Graufesenque (a l'actual departament francès de l'Aude) provenen 1.947 vasos llisos i 754

decorats; i de Roma 42 llànties amb la inscripció OPPI. També s'han trobat diversos objectes originaris

de la costa egea i la Mediterrània oriental. Del vaixell s'ha recuperat fragments de la bomba de sentina

(de pistó), un corn de tritó amb l'extrem perforat, emprat per fer senyals acústics, restes d'una eina de

fuster i altres troballes menors, entre les que destaca un conjunt de 23 fitxes de pasta de vidre, blanques

i negres, destinades a un joc similar a les dames.

CULIP V. El jaciment no ha estat excavat.

CULIP VI. L'any 1.987, sospitant l'existència d'un altre vaixell, els arqueòlegs efectuen una sèrie de cates

a les proximitats del Culip IV. Les conclusions de l'estudi preliminar del jaciment són que es tracta d'una

nau medieval naufragada durant la segona meitat del segle XIV. L'enfonsament, esdevingut a poca

fondària (entre 4 i 5 metres) afavorí el ràpid trencament i dispersió de la càrrega, formada per ceràmica

musulmana i llenguadociana, testimoni dels contactes comercials entre el Migdia francès i els pròspers

- 34 -

reialmes àrabs del sud de la península Ibèrica.

El vaixell, construït segons el sistema d'esquelet, s'ha excavat totalment, posant de relleu la forma en U

del casc (és a dir, amb el fons pla), amb una gran densitat de costelles, recobert interiorment i

exteriorment d'un impermeabilitzant a base de brea.

CULIP VII. El jaciment no ha estat excavat.

Excavació del Culip VI. (Arxiu C.A.S.C.)

CULIP VIII. És un vaixell petit de cabotatge, gairebé una barca, d’uns 10 metres d’eslora i maniobrat

només per 2 o 3 tripulants. Fondejat a l’interior de la cala, aquesta es convertí (com per la resta de

Culips) en una trampa en aixecar-se la tramuntana i no ser a temps de sortir.

Després del naufragi les restes no van quedar escampades pel fons, amb sort pels arqueòlegs, ja que es

concentraren en un petit canó rocallós colgat posteriorment per sediments i recobert d’una capa de

posidònia.

El carregament consistia en una seixantena d’àmfores vinàries del tipus Haltern 70, tres del tipus

Pascual I i una Dressel 20. A més s’hi ha trobat efectes de la tripulació: peses de xarxa, un càntir, un

ham, olles i plats de ceràmica comuna.

Els Culips IV i VI han estat excavats entre els anys 1.984 a 1.988; el Culip VIII, s’excavà els anys 2.002 i

2.003 ja amb el suport del Thetis. Els resultats de les diferents campanyes d’excavació han estat

publicats pel Centre d'Investigacions Arqueològiques de Girona i el C.A.S.C. El material recuperat es

- 35 -

conserva als magatzems del Centre d'Arqueologia Subaquàtica de Catalunya.

Plànol de la quilla del Culip VI en finalitzar l’excavació. La X indica el forat provocat pel xoc del casc contra les roques. (Arxiu C.A.S.C.)

- 36 -

NOM: Culip IV

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL:


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA: ~ 10 mts

MÀNEGA: ~ 3 mts

CALAT:

TONATGE:

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:



CAPITÀ:


CÀRREGA: Àmfores oliàries Dressel 20 i objectes de terrissa.

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Cala Culip (Cadaqués)

DATA DEL NAUFRAGI: s. 1

CAUSA DEL NAUFRAGI:

ESTAT ACTUAL: Excavat 1.984/1.988

PROFUNDITAT: 7 mts

- 37 -

NOM: Culip VI

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL:


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE:

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA:


CAPITÀ:


CÀRREGA: Ceràmica musulmana i llenguadociana.

ARMAMENT: -


DATA DEL NAUFRAGI: s. XIV

CAUSA DEL NAUFRAGI:

ESTAT ACTUAL: Excavat 1.988

PROFUNDITAT: 5 mts

- 38 -

NOM: Culip VIII

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL:


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA: ~ 10 mts

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE:

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA:


CAPITÀ:

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: ~ 3 /

CÀRREGA: Àmfores vinàries Haltern 70 (60), Pascual 1 (3) i Dressel 20 (1).

ARMAMENT: -


DATA DEL NAUFRAGI: ~ - 20 / + 20

CAUSA DEL NAUFRAGI:

ESTAT ACTUAL: Excavat 2.002/2.003

PROFUNDITAT:

- 39 -

DOUAMONT

La nit del 29 d'octubre de 1.920 un temporal de xaloc i pluja castiga el litoral empordanès. El Douamont

va de Marsella a Boulogne (1) o a l'Havana i Nova York (2) carregat de teules i rajols de les bòbiles

provençals. Construït als Estats Units és cedit a França després de la Primera Guerra Mundial (1.914-

18). Aparella quatre pals, però poques veles, les escandaloses s'han suprimit per reduir les despeses

d'operació. Compta també amb dos motors de 500 CV el mal estat dels quals serà la causa decisiva de

la pèrdua del vaixell.

A l'altura de les Medes, incapaç de remuntar-les cara al vent, el capità decideix de girar cua cap a

Portvendres on vol refugiar-se en espera de la calma. La tornada serà difícil; té un motor espatllat, l'altre

s'incendia i cala foc al pal de messana. Privat de propulsió mecànica, amb un velam ja escàs d'entrada,

disminuït encara més pel foc del pal, queda a la deriva i és empès pel mar cap a Cadaqués.

Arriba de matinada al freu de s'Arenella, on ancora en un intent d'evitar estavellar-se contra les roques,

però aquest és el pitjor lloc on podia haver anat a parar, el canal bull de corrents i xucladors provocats

per la tempesta.

De Cadaqués surt el Miguel de Aguirre, bot de rems insubmergible de la "Sociedad Española de

Salvamento de Náufragos", comanada pel patró cadaquesenc Pius Riberas i Pomés. En el primer viatge

porta a terra deu mariners, que amb la oposició del capità, han abandonat el vaixell. Un segon viatge del

Miguel de Aguirre, amb tripulació renovada, no aconsegueix arribar al pailebot, que es desfà per

moments. Es llança un cap a terra, pel qual aconsegueix escapar un sol tripulant.

Arriba el vespre, i amb ell la foscor; tot el poble de Cadaqués s'ha concentrat davant l'indret del naufragi.

Del vaixell es disparen dos coets, amb un cap guia que fa possible l'evacuació de bona part de la

tripulació. Quan només queden sis mariners a bord la corda es trenca, arrossegant al mar les dues

úniques víctimes de l'operació de salvament.

A la costa s'instal.len potents reflectors d'acetilè que il.luminen l'escenari de la tragèdia. Amb les

primeres llums de l'alba del dia 30, el Douamont, esberlat, s'enfonsa ràpidament. Els pocs tripulants

que queden a bord aconsegueixen arribar a terra, també ho faran sense cap baixa els passatgers

- 40 -

Carta d’agraïment del cònsol de França a l’alcalde de Cadaqués amb motiu del salvament de Douamont. (A.M.C.)

- 41 -

del vaixell: una vaca, xais i gallines.

Després de la catàstrofe els supervivents són repatriats. Del vaixell poca cosa en queda, només restes

de la càrrega, gran quantitat de bocins de teules i rajols escampats pel fons.

Amb posterioritat tant la “Sociedad Española de Salvamento de Naufragos” com l‘Estat francès

premiaran amb diverses condecoracions l’esforç dels cadaquesencs salvadors de la tripulació del

Douamont, comanats pel capità Pius Riberas.

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) Informe de Joan Riberas i Pomés, vocal de la Junta Local de Cadaqués de la "Sociedad Española de Salvamento de

Náufragos".

(2) PLA, Josep : Cinc històries...

NOM: Douamont

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Pailebot amb motor



DRASSANA: Puget Sound Bridge & Dredging Co. Seattle.(Estats Units).

ESLORA: 75,76 mts

MÀNEGA: 14,65 mts

CALAT: 6,20 mts

TONATGE: 1.607 TN

PROPULSIÓ: Mixta vela ( 4 pals ) - motor

MOTOR: 2 de 8 cilindres,d'oli pesat.Skandia Pacific Oil Eng. Co. Seattle.(Estats Units).

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Francesa / Brest


CAPITÀ: Z. O. Lersten

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 36 / 2 (2on maquinista i mariner)

CÀRREGA: Rajols, aviram i bestiar

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: S' Arenella (Cadaqués)

DATA DEL NAUFRAGI: Divendres / Dissabte 29 / 30 - X - 1.920


ESTAT ACTUAL: Restes disperses

PROFUNDITAT:

- 42 -

GALGO (1), PRECIOSA I SANTA RUFINA

L'hivern del 1.793 l'exèrcit espanyol ha perdut la iniciativa en la Guerra Gran (1.793-95) contra la

recentment proclamada República francesa. Després dels primers èxits de la invasió del Vallespir i el

Conflent, amb la presa de Sant Llorenç de Cerdans, Arles, Ceret, Vilafranca i el castell de Bellaguarda,

l'ofensiva es ralenteix. Les places fortes de Salses i Perpinyà continuen en mans dels francesos. El

general Ricardos, que no pot consolidar l'ocupació del Rosselló, replega les seves tropes, concentrant-

les al Voló.

Per tal de capgirar la situació l'estat major de l'exèrcit espanyol planeja un atac combinat per mar i terra,

l'inici del qual és previst per finals de novembre, amb l'objectiu de fer fora els francesos de les places de

Banyuls de la Marenda, Argelers i Portvendres.

Mentre l'artilleria naval bombardeja Banyuls, dues columnes d'infanteria, després de travessar la frontera

pels colls de Banyuls i de l'Alzina, es dirigiran a Cotlliure amb la missió d'encerclar la vila.

Les forces navals són formades pels vaixells de línia Galicia, de 68 canons i Asia, la fragata Preciosa, el

bergantí Galgo, el xabec Muralla, armat en cors, i diversos vaixells menors, entre ells la galiota Santa

Rufina. (Els plànols del Galgo i la Santa Rufina, projectats per l'enginyer general de marina José Romero

y Landa (1.737-1.807), es conserven al Museo Naval de Cartagena).

La Preciosa salpa de Roses amb subministraments per l'exèrcit el 20 de novembre, dirigint-se a Banyuls,

punt de concentració de la flota.

El vespre és a l'altura de Llançà, on fondejen les embarcacions menors, rebent l'ordre d'ancorar.

L'endemà, el temps empitjora progressivament i l'obliga a emprar totes les àncores, inclosa la de

l'esperança, per mantenir la posició. El temporal de xaloc empeny les naus cap a la costa, en direcció al

nord, alhora que els impedeix la maniobra. Considerant el vaixell com a perdut, la tripulació treballa tota

la nit en la construcció de rais; la matinada del dia 22, amb el suport de tres barques de Llançà, comença

l'evacuació. L'operació es salda amb dos ferits.

Mentre la fragata es desfonda sobre els esculls, les tripulacions del Galgo i la Santa Rufina, encallats a la

costa, també han d'abandonar les naus. Catorze homes perden la vida en intentar guanyar la costa,

entre ells Diego de Fuentes, comandant de la galiota.

- 43 -

Detalls de la proa i popa del Galgo, segons el plànol de l’any 1.787. (M.N.C.)

- 44 -

NOM: Galgo (1)

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: Bergantí


DATA D'AVARAMENT: 22 de novembre de 1.792

DRASSANA: Cartagena

ESLORA: 26,50 mts

MÀNEGA: 7,50 mts

PUNTAL: 3,61 mts

TONATGE: 290,40 TN


MOTOR:

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Espanyola /


CAPITÀ: Esteban Joel y Barceló

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 92 mariners + 5 artillers + 19 soldats / 6

CÀRREGA:

ARMAMENT: 14 canons de ferro.

LLOC DEL NAUFRAGI: Proximitats de Llançà

DATA DEL NAUFRAGI: Divendres 22 - XI - 1.793


ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

Assentament del registre de tripulants del Galgo on consta el trasllat d’un mariner, fill d’Empúries, a la Bombarda nº

2 dies després del naufragi. (M.N.C.)

- 45 -

NOM: Preciosa

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: Fragata



DRASSANA: Cadis

ESLORA: ~ 35 mts

MÀNEGA: ~ 10 mts

CALAT:

TONATGE: ~ 500 TN


MOTOR:



CAPITÀ: Luis Flores


CÀRREGA:

ARMAMENT: 34 canons de ferro.




ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 46 -

Popa d’una galiota de la mateixa sèrie de la Santa Rufina, segons un plànol de l’any 1.784. (M.N.C.)

- 47 -

NOM: Santa Rufina

NOMS ANTERIORS:

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Rufina

ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: Galiota



DRASSANA: Cartagena

ESLORA: 27,38 mts

MÀNEGA: 4,26 mts

CALAT: 1,39 mts

TONATGE: 83,52 TN

PROPULSIÓ: Mixta Vela ( 2 pals,vela llatina ) - rem ( 16 ~ 20 rems per banda )

MOTOR:



CAPITÀ: Diego de Fuentes

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 72 mariners + 2 artillers + 7 soldats / 8

CÀRREGA:

ARMAMENT: 3 canons de 8 lliures ( ~ 9,6 cmts Ø),de ferro.




ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 48 -

GALGO (2)

El 3 de gener de 1.856 el Galgo salpa de Barcelona de patrulla en direcció al cap de Creus; és un falutx

de primera classe adscrit a la tercera divisió, comanat per l’alferes de navili Enrique Ponte.

Aquest tipus d’embarcacions de reduït tamany eren emprats, amb tripulació de la marina de guerra, en la

persecució del contraban.

Les instruccions, en fixar la data de sortida, donen al capità la facultat d'ajornar-la en cas de condicions

meteorològiques adverses, però aquest decideix tot i el mal temps d'aprofitar el garbí, favorable a la

derrota.

Model de falutx de guerra. (M.N.M.)

Arribada la nit es desencadena una tempesta que anul.la la visibilitat mentre grans onades baten la

coberta. Privat de les referències de terra el vaixell perd el rumb i embarranca en una platja

desconeguda. Amb les primeres llums de l'alba, que permeten reconèixer el lloc del sinistre (la

desembocadura del Fluvià) el capità envia quatre homes a terra a la recerca d'ajut. Extenuats

aconsegueixen arribar al mas del Matà i donar l'alarma a Castelló.

Mentrestant, vist el mal estat del falutx, que s'està desfent per moments, els tripulants es veuen obligats

a abandonar el vaixell. Excepte el capità i un grumet tots els tripulants se salvaran, fins i tot quatre

mariners que no saben nedar i resten aferrats al pal a l'espera que els reforços enviats de Castelló els

vagin a rescatar. Després de rebre els primers auxilis a la platja, la tripulació és conduïda a Roses on la

- 49 -

recollirà el vapor Lepanto al cap de pocs dies.

En l'expedient obert arran del naufragi l'almirallat arriba a la conclusió que, tot i que la pèrdua del vaixell

era inevitable, la sortida del port fou inoportuna. No es formulen càrrecs contra el capità ja que la seva

mort ho fa innecessari.

NOM: Galgo (2)

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: Falutx,1ª classe.


DATA D'AVARAMENT:

DRASSANA:

ESLORA:

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE: - de 100 TN

PROPULSIÓ: Mixta vela ( 2 pals ) - rem

MOTOR: -

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Espanyola / Barcelona


CAPITÀ: Enrique Ponte Trillo

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 133 (1) - 52 (2) / 2 (2)

CÀRREGA:

ARMAMENT: 3 canons

LLOC DEL NAUFRAGI: Desembocadura del Fluvià (Castelló d'Empúries)

DATA DEL NAUFRAGI: Divendres / Dissabte 3 / 4 - I - 1.856


ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

(1) "Crónica naval de España. Revista Científica, Administrativa, Histórica, Literaria y de Comercio". Madrid. 1.856.

(2) FERNANDEZ - DURO, Cesáreo : Naufragios de la armada española. Madrid. 1.867.

- 50 -

GEORGES ANDRÉ

Durant centúries les dificultats de la comunicació terrestre han confiat bona part dels intercanvis

comercials a la navegació costanera. Al nostre país aquesta situació es perllonga fins ben entrat el segle

XX; petits vaixells amb heterogènies càrregues voregen el litoral portant productes als mercats locals i

embarcant mercaderies amb destí als grans ports de distribució de Barcelona i Tarragona. Alguns, molts,

han naufragat. El record del seu nom s'esvaeix ràpidament i la tradició oral ens conta com, tal any o tal

altre, s'enfonsà el "barco de la pega" o el "barco de la calç" identificant així el vaixell en relació a la

càrrega que portava en naufragar.

El vaixell enfonsat a l’escullera. (Arxiu gràfic Boix-Páramo)

El Georges André és el "barco de les olles". Únic vaixell del seu armador, el trobem a Roses els darrers

dies d'abril de 1.922, fondejat per resguardar-se d'un temporal de mestral. Empès per la violència del

vent, les àncores llauren el fang del fons del port, sense cap roca on aferrar-se, derivant ràpidament fins

que l'impacte contra el "bloc", l'escaló submergit sota l'escullera, li obre una via d'aigua. El vaixell

s'inunda completament i quan la quilla toca fons, només en sobresurten els pals.

Posat a subhasta pel cònsol de França a Portbou, és adquirit el 16 de juliol pels rosincs Pere Barceló,

Salvi Ferrer, Salvi Jacomet i Baldiri Llorens, aquest últim agent del “Lloyd's” a Roses, per un import de

3.515 pessetes (el preu de sortida ha estat de 2.000).

- 51 -

Els quatre socis l'han comprat amb la intenció de reflotar-lo. Amb l'ajut de dos especialistes, en Cortada

de Roses al principi, substituït més endavant per un bus del port de Barcelona, comença l'operació de

salvament. Primer es descarreguen les olles, que seran venudes en diferents indrets de la vila; una

vegada el vaixell és buit arriba la part més difícil: omplir-lo de bocois, als quals s'insuflarà aire des d'un

compressor instal.lat a l'escullera. Després d'uns quants intents frustrats (quan els bocois són plens es

tomben deixant penetrar l'aigua), el vaixell, a flot però en precàries condicions es fondejat prop de la

platja, davant l'indret on avui hi ha l' "Hotel Carabela".

Els nous propietaris decideixen subhastar-lo novament l’any 1.925, però sembla que no troben

comprador, i el Georges André resta abandonat fins que una ponentada el fa anar de través cap el moll

del Rei, on naufraga definitivament. Els primers temps és un bon refugi pels peixos, que n'envaeixen tots

els racons, però els anys i l'acció del mar el fan malbé; en l'actualitat només en resten fragments de la

quilla i el fons, enterrats a la sorra amb el cobriment de la platja nova.

Anunci de la segona subhasta del Georges André a “La Comarca” del 10 de gener de 1.925. (Arxiu B.C.F.C.)

- 52 -

NOM: Georges André

NOMS ANTERIORS: Marie Louise

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Barco de les olles

ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Goleta



DRASSANA: P. Sevestre.Nantes.(França).

ESLORA: 33,59 mts

MÀNEGA: 7,82 mts

CALAT: 3'79 mts

TONATGE: 157 TN


MOTOR: -

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Francesa / Bordeus

ARMADOR O PROPIETARI: De Maindreville

CAPITÀ: Labbé


CÀRREGA: Objectes de terrissa

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Port ( Roses)

DATA DEL NAUFRAGI: Dimecres / Dijous / Divendres - 19 / 20 / 21 - IV - 1.922


ESTAT ACTUAL: Vegeu text

PROFUNDITAT:

- 53 -

H.M.S. HINDOSTAN

Amb la incorporació a l'Imperi Britànic de Menorca i Gibraltar, a conseqüència de la guerra de Successió

(1.705-14) i del Tractat d'Utrecht (1.712-13), Anglaterra fa el primer pas en la seva política d'expansió a

la Mediterrània; poc després de derrotar la flota francesa a la batalla d'Aboukir (Egipte) l'agost del 1.797,

farà el segon, expulsant les tropes napoleòniques de Malta i consolidant així, per primer cop, la

hegemonia d'una potència atlàntica sobre el Mare Nostrum.

A partir de l'any 1.800 un flux continu de vaixells, salpats dels ports d'Anglaterra, assegura el proveïment

dels arsenals i la guarnició britànica de l'illa, escassa en recursos

Proa d’un vaixell del segle XVIII, la fletxa indica la situació de la cuina. (Arxiu de l’autor)

Un d'aquests vaixells el H.M.S. Hindostan surt de Gibraltar, primera escala en el trajecte cap a Malta, el

20 de març de 1.804; forma part d'un comboi composat pel H.M.S. Phoebe i el Transport nº 85. Presagi

de la mala fi del viatge, la nit del 29 de març ... a Violent Gale of Wind from the North (1), és a dir una

tramuntanada, li fa malbé totes les veles.

L'alba del 2 d'abril, a 13 llegües (62 quilometres) del cap de Sant Sebastià, una espessa fumera s'eleva

de la proa del vaixell. Al principi es desconeix d'on prové el fum, que es filtra per les escotilles, posant en

perill d'asfíxia els tripulants, que intenten penetrar a la coberta superior, a la recerca del focus de l'incendi

(de fet les úniques tres baixes ho seran per aquest motiu), finalment localitzat al magatzem de productes

- 54 -

químics i farmacèutics, prop de la cuina.

A les dues de la tarda el vaixell s’ha aterrat, i a través del fum es pot divisar la costa que en un primer

moment es confosa amb el cap de Creus. En realitat es troba entre Empúries i Sant Pere Pescador. Els

intents de sufocar l’incendi no donen cap resultat i es tem perdre el vaixell abans que pugui acostar-se

prou a la riba.

Davant el caire que pren la situació el capità ordena arriar els bots salvavides per si es fa necessari el

ràpid abandó del vaixell, posant en guàrdia la dotació de Marines amb instruccions d'actuar contra els

possibles desertors, que presa del pànic o per falta de disciplina, intentin abordar els bots abans que es

doni l'ordre.

Mentrestant, la tripulació llança al mar la pólvora, es ruixa contínuament amb aigua la bodega i els

mestres d'aixa s'afanyen segellant els embornals i les portes dels canons en un va intent d'ofegar les

flames, que ja cremen a proa i popa.

A les cinc de la tarda l'increment del fum fa irrespirable l'atmosfera a bord i el capità a contracor ordena

l’abandó del vaixell. En el trasllat de tripulants i passatgers a la costa hi col.laboren algunes barques de

l’Escala, encara que no s’atreveixen a abarloar-se pel perill d’explosió. El capità Le Gros, el tinent Tailour

(2) i l’oficial de navegació són els últims en abandonar el vaixell per popa.

A les nou del vespre, es produeix l'enfonsament, enmig d'una forta explosió.

No es pot recuperar pràcticament res, ni tan sols una muda de recanvi pels nàufrags … not a second

shirt for any one… (3) i es descarta el recurs als bussejadors napolitans ja que …little of value except the

anchors is unburnt… encara que Nelson està disposat a recompensar els pescadors locals si són

capaços de recuperar quelcom …I am perfectly ready to allow them a most liberal salvage; but, as I said

before, unless it is the people who live in the Bay, and watch the opportunity of fine weather, I much

doubt if it would pay the expenses of undertaking. (4).

Els nàufrags són conduïts a un mas prop de la vila, on es refan i reben les primeres atencions, amb la

col.laboració d'Edward Gaynor, un comerciant anglès afincat a Roses.

Pocs dies mes tard, després de superar la quarantena, tripulants i passatgers seran repatriats a bord de

la fragata Juno, de la Flota de la Mediterrània.

- 55 -

Coneixem els detalls del naufragi gràcies a la correspondència creuada entre el capità i els seus

superiors a l'almirallat i a les actes de la Cort Marcial celebrada el 19 d'abril de 1.804 a bord del H.M.S.

Royal Sovereign (vaixell insígnia de l'almirall Collingwood, cap de la segona línia britànica a la batalla de

Trafalgar). Escoltats els testimonis d'oficials i tripulació el tribunal militar arriba a la conclusió que la

pèrdua del H.M.S. Hindostan fou accidental, deslliurant el comandant i els oficials de qualsevol

responsabilitat. Un cop llegida la sentència absolutòria el president retorna l'espasa al capità Le Gros i el

procés es dóna per tancat. La documentació, extensa i minuciosa, referent al consell de guerra es

conserva al Public Record Office britànic. Fins a la data les restes del vaixell no han estat localitzades.

Fragment de la carta del capità, datada a Empúries el 3 d'abril de 1.804, informant de la pèrdua del vaixell i la seva

intenció de recuperar allò que pugui. (P.R.O.)

Edward Gaynor, comerciant, espia i “Virtuoso Quáker o”

Encara que accessòria pel relat del naufragi, la personalitat d’Edward Gaynor és prou interessant i molt

poc coneguda. Nascut a Bristol en el si d’una família de quàquers el 26 de febrer de 1.764, de ben jove

abandonà Anglaterra i no es coneix gairebé res de la seva vida fins el 1.803, quan el trobem instal.lat a

Roses. Com d’altres anglesos (Daniel Williams, a Barcelona o William Eaton a Malta) residents en

poblacions mediterrànies, manté relacions comercials amb el govern britànic, subministrant queviures i

altres proveïments a la flota.

Les fruites i verdures fresques, així com la carn i el vi han de ser comprats sobre el terreny per tal

- 56 -

d’assegurar la salut i bona alimentació de les tripulacions, en una època en que la feina és dura, les

malalties freqüents i els aliments difícils de conservar.

El sistema s’articula sobre la base de l’”Agent Victualler to the Fleet” el qual centralitza les compres i

controla els pagaments (5), depenent del “Victualling Board”.

Als ports italians de Livorno i Nàpols, a l’illa de Sardenya i fins i tot al nord d’Àfrica, una densa xarxa

d’intermediaris britànics cerca productes locals per revendre’ls als vaixells de la “Navy”.

Alhora els seus contactes els permeten de conèixer de primera ma els esdeveniments del país, mentre

que la “Navy” en té només una visió parcial i llunyana, basada únicament en les patrulles de vaixells vora

la costa (6). Això els converteix en agents informals, espies a vegades, en estret contacte amb els

oficials navals.

La correspondència de l’almirall Nelson és plena de referències d’aquests tractants. De vegades son

simples comentaris sobre les comandes o la qualitat del les provisions (7) d’altres toquen aspectes més

sensibles (8), i fins i tot arriba a confiar a Gaynor la seva correspondència per tal de trametre-la

discretament a la Gran Bretanya.

El comerciant gaudeix de la plena confiança de Nelson, el qual l’anomena “friend” a les cartes, encara

que això no és degut a l’amistat amb l’almirall (tan sols es reuniran un cop), sinó al fet que professa la

religió quàquera, en la qual els seus integrants son reconeguts com “amics”.

Gaynor, te un paper destacat en els successos immediatament posteriors a l’enfonsament de

l’Hindostan. Es fa càrrec de la custodia dels pocs efectes salvats (presumiblement els que la tripulació i

passatgers s’han pogut emportar en el moment de l’evacuació) i de les despeses de conducció de

Girona a Roses i de Roses a l’Escala d’uns quants desertors. També nolieja un vaixell per anar a davant

de Toló, bloquejat per Nelson, per tal d’informar-lo ràpidament de la pèrdua de l’Hindostan.

Això és un indicador de la importància del material transportat, vital pels britànics, i esperat a Malta amb

impaciència.

Per aquests fets Gaynor és recompensat amb una copa de plata elaborada per Rundell & Bridge (els

joiers reials) valorada en cent guinees, però encara a mitjans març de 1.805, Nelson s’ha d’adreçar a

l’Almirallat per tal de reclamar el reemborsament de les despeses fetes pel comerciant, les factures del

- 57 -

qual han topat amb els murs de la burocràcia.

Poc després de la pèrdua de l’Hindostan, l’ajut encobert d’Espanya a la França napoleònica empeny els

britànics a pertorbar el tràfic marítim espanyol, culminant amb la captura d’un comboi carregat d’or i plata

d’América, en la que serà coneguda com a batalla del cap de Santa Maria (5 d’octubre de 1.804). Dos

mesos més tard (el 14 de desembre) Carles IV, reacciona declarant la guerra als anglesos. És el preludi

del desastre espanyol de Trafalgar.

En aquest context, Gaynor és empresonat i se li perd novament la pista. Apareixerà novament a

Menorca el 1.808, l’any que es capgiren les aliances, passant els espanyols a ser enemics de França i

per tant aliats d’Anglaterra

Nomenament de William Wass Langford a la “London Gazette” de 10 de

setembre de 1.803. (Arxiu “The London Gazette”)

Perfil de William Gaynor. (Arxiu familiar)

Aquí reprendrà les seves activitats comercials amb la flota i després de la guerra es dedicarà a la

importació i exportació de diferents articles cap Anglaterra. Seguirà comprant el vi i la mel de l’Empordà.

Edward Gaynor i Fry va morir a Menorca el dia 3 de gener de 1.846. Enterrat al cementiri de la riba nord

del port de Maó, on es sepultaven els estrangers (majoritàriament no catòlics) la seva làpida du inscrit el

següent epitafi “Edward Gaynor El Virtuoso Quákero”

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) Carta del capità, datada a Empúries el 3 d'abril de 1.804, informant al Secretari de l'Almirallat de la pèrdua del vaixell.

(2) Aquest mateix tinent Tailour és, amb molta probabilitat, qui trobarem encapçalant l’assalt nocturn a Roses del 30 d’octubre de

1.809. (Vegeu capítol del Roses II i Perola V )

(3/7) En una carta datada el 19 d’abril de 1.804 i adreçada a Lady Hamilton s’esplaia sobre les virtuts remeieres de la mel de

l’Empordà, capaç de curar el pitjor mal de coll : …The smell is wonderful ! It is to be produced no where, but in the mountains near

Rosas. En una altra del 7 d’agost es queixa d’un vi probablement picat :… but Mr. Gibert (el venedor) will not fix any price, and only

wishes us to take the wine, which has been since kept in store at Rosas, and I presume by this time is entirely sour.

(4) Carta de Nelson a J. B. Gibert, vice-cónsol britànic a Barcelona, datada el primer de maig de 1.804.

- 58 -

Al vaixell hi viatja com a passatger William Wass Langford, nomenat cónsol britànic a Tripoli. Els presents que porta per Yusuf ibn

Ali Karamanli, paixà de Tripoli, es perdran en el naufragi.

(5) La funció d’aquest agent, molt valorada per Nelson, permet la centralització i una més gran agilitat en les transaccions.

Anteriorment aquestes eren abonades amb efectes a cobrar a Londres i per tant acceptades amb recança.pels creditors, ja que si

bé la Corona britànica era solvent, els efectes eren difícilment convertibles.

La logística i el manteniment d’una línia fiable de subministraments és de vital importància pels anglesos: la seva guerra es fa a la

mar i la flota ha de ser continuament proveïda, no tan sols a les bases navals, sinó també en els vaixells en operacions, com la del

bloqueig de Toló, en curs en el moment de la pèrdua de l’Hindostan.

Existien dos “Boards” més, el “Navy” i l’”Ordnance”; el primer s’encarregava dels nolis per proveir els magatzems i drassanes, el

segon dels nolis per transportar artilleria, armes, municions i material d‘enginyers.

(6) En aquesta època no existeix un servei centralitzat d’informació, i a cada teatre de la guerra, queda en les mans i l’habilitat del

comandant en cap de crear i mantenir una xarxa de contactes que el mantinguin informat de les novetats i moviments que es

produeixen.

(7) Ibid. 3

(8) Carta del 30 d’agost de 1.804 a Sir William Bolton capità de l’H.M.S.Childers, ordenant que s’adreci primer a Barcelona i

després a Roses on Gaynor li lliurarà … any Political information he may be able to obtain…

Retall de la “Gazeta de Madrid” de 14 de desembre de 1.804, declarant l’estat de guerra amb Anglaterra, entenent que no cal una declaració formal, ja que el conflicte ha estat iniciat de facto pels britànics (a la batalla del cap de Santa Maria). Ordena també la confiscació dels bens de propietat britànica, i anima els seus “vasallos” a armar vaixells en cors, renunciant a la seva part de la presa (generalment un 20%, l’anomenat “quinto de Su Majestad”). La situació espanyola era certament compromesa, militarment i econòmica; el mes anterior es decretà un indult pels desertors que es presentessin, amb la promesa de permetre’ls escollir destí. (Col.lecció històrica B.O.E.)

- 59 -

NOM: H.M.S. Hindostan

NOMS ANTERIORS: Born


ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: de línia, 5ª classe, dues cobertes..



DRASSANA: Bombai. (Índia)

ESLORA: 49 mts

MÀNEGA: 13 mts

CALAT:

TONATGE: 1.249 TN

PROPULSIÓ: Vela

MOTOR:

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Britànica /


CAPITÀ: J. Le Gros

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 259 * / 3 ( * tripulació + passatgers)

CÀRREGA: Pólvora i subministraments mèdics

ARMAMENT: 54 canons. En ser reconvertit en transport (1.802) van ser probablement desmuntats.

LLOC DEL NAUFRAGI: Proximitats de la platja d'Empúries. (Sant Pere Pescador)

DATA DEL NAUFRAGI: Dilluns 2 - IV - 1.804

CAUSA DEL NAUFRAGI: Incendi

ESTAT ACTUAL:


- 60 -

I-RONY (DORNIER SUPER WAL R4 SAS)

La Primera Guerra Mundial suposa un avenç exponencial per l’aeronàutica, passant de l’àmbit

experimental abans del 1.914, a un camp d’aplicació clarament comercial en acabar el conflicte. La

tercera dècada del segle XX es converteix en la de l’expansió de l’aviació civil. Paral.lelament als grans

raids (iniciats amb el primer vol transatlàntic sense escales el juny de 1.919), projectats com reclam

publicitari i banc de proves de noves tecnologies, apareixen les primeres línies aèries.

Els anys compresos entre 1.918 i 1.940, l’escassetat i mala qualitat dels camps d’aviació beneficia als

hidroavions. No depenen de les pistes asfaltades, cada vegada més llargues i cares degut a l’increment

de tamany dels avions, en fan prou amb un racó d’aigua encalmada per amarar.

.

L’I-RONY, en una fotografia de “La Vanguardia” l’any 1.930. (La Vanguardia. Hemeroteca)

França vers les colònies de l’Àfrica, Anglaterra cap a Austràlia i Sud-àfrica i Itàlia a la Mediterrània creen

les primeres línies regulars d’hidroavions.

L’aviació és la nineta dels ulls de Mussolini, arribat al poder l’any 1.922. La promoció d’aquest nou àmbit

de l’alta tecnologia dona prestigi a l’Estat feixista, el qual es bolca en la seva protecció, subvencionant

constructors i línies aèries.

- 61 -

L’any 1.928 la “S.A.N.A.” (Società Anonima di Navigazione Aerea), creada a Genova el 1.925, inaugura

la línia Barcelona-Roma, via Marsella i Genova. L’empresa és participada per la família Piaggio,

constructora dels Dornier Wal i Super Wal, amb llicència alemanya.

Els Wal son aparells de construcció enterament metàl.lica, amb dos o quatre motors en tàndem (Super

Wal), dels més grossos projectats fins aleshores. L’estructura és d’acer i les parts no compromeses

d’alumini; van equipats amb diferents models de motors, d’acord amb les especificacions del client.

La primera producció serà derivada a l’estranger (Espanya, Itàlia) degut a les restriccions del Tractat de

Versalles i a l’ús polivalent (civil i militar) de l’aeronau.

Seran Wals, els hidros d’Amundsen i Ramón Franco, el primer arribarà als 88º N l’any 1.925; el segon, el

Nec Plus Ultra, vola 10.000 quilometres en seixanta hores des de La Rábida a Buenos Aires, l’any 1.926.

Cartell de la S.A.N.A. Un Dornier Super Wal arran d’aigua. (Arxiu de l’autor)

A primera hora del 21 de novembre de 1.930 l’I-RONY s’enlaira de Barcelona en direcció a Marsella, la

primera etapa del seu viatge (1). A bord hi ha quatre tripulants i només dos passatgers, o tres segons les

fonts (2). El darrer radio missatge, a les 9:40, indica que és prop del cap de Creus; després el silènci.

Les primeres noticies són contradictòries, l’empresa no dona l’avió com perdut (LVG 23-XI-1.930)

informant que ha amarat prop de Seta, negant-se, però, a revelar l’identitat dels passatgers..

En dies posteriors amb la pèrdua ja confirmada, s’empren una operació de rescat; hi col.laboren diversos

pesquers de Portvendres, una torpedinera de Barcelona i un hidro Dornier provinent de la base de Los

Alcázares.

Al cap de tres dies de recerca infructuosa, l’aparell es dona per definitivament perdut. Durant els pròxims

- 62 -

mesos van apareixent restes disperses: el sis de desembre, per exemple, es troba un salvavides i una

hèlix a les platges de Cadaqués.

La SORIMA (Società Ricuperi Marittimi)

La “Società Ricuperi Marittimi” és el fruit de l’empenta d’un sol home, un italià: el commendatore

Giovanni Quaglia. De ben jové despunta en diverses activitats: a l’escalf de la Primera Guerra Mundial,

crea una naviliera i unes drassanes dedicades a la motorització de vells pailebots per revendrel’s a

l’Estat, escàs de tonatge enfront les necessitats bèl.liques; activitats semblants les duran a terme “navilie

Escafandre N & K, a l’esquerra es veu el bus provant

l’equip abans de tancar hermèticament l’enginy. A la

dreta l’escafandre sencer. Aquests pesants aparells

antropomòrfics, foren projectats per caminar pel fons i

manipular objectes amb les pinces de les mans. Poc

pràctics i amb problemes d’estanquitat van ser

substituïts per les campanes tipus Gianni i Galeazzi

(suspeses de la superfície), les quals també

mantenien l’ocupant a pressió atmosferica estalviant-

li la descompressió. (Arxiu de l’autor)

rs oportunistes” de països neutrals que veuen l’ocasió de fer negoci en temps convulsos (3). Arruïnat

amb la davallada dels nolis acabada la guerra, es refarà creant una naviliera dedicada al transport de

petroli.

L’any 1.924 funda la “SORIMA” amb l’idea de fer a gran escala una activitat fins aleshores improvisada i

marginal. Aconseguirà fama (i fortuna) amb el rescat del tresor del vapor Egypt, enfonsat, a 120 metres

de profunditat, al canal de la Mànega. De les 7 tones d’or i 40 de plata, la “SORIMA” n’extraurà el 95 %

en finalitzar la campanya de 1.935.

- 63 -

L’Artiglio (urpa) és el més conegut dels vaixells de l’empresa, la qual compta també amb el Rostro (pic)

el Raffio (garfi) i l’Arpione (arpó), noms clarament indicadors de la tasca a la qual han estat destinats.

És una indústria nova i davant cada repte, la “SORIMA” projecta i experimenta nous aparells per

localitzar, observar i extreure allò que la mar ha engolit. Dragues, pinces i torres d’observació són

dissenyades, provades i modificades continuament fins assolir el funcionament esperat.

Hi ha poques notícies de la intervenció de la “SORIMA” en el rescat de l’I-RONY; tan sols hem pogut

trobar unes fotografies descolorides a “La Vanguardia” del 3 de juny de 1.931. En elles apareixen

l’Arpione, l’escafandre Neufeld & Kuhnke embarcat per l’operació i les restes d’una estructura metàl.lica.

“El Autonomista”, “Sol Ixent i “Diario de Gerona” per la seva part hi fan referència de manera confusa i

contradictoria, una constant d’aquest naufragi. Seguint tanmateix els escassos retalls de premsa, sembla

que a partir de la “pesca” de restes i de les senyes proporcionades pels tripulants d’una barca de Roses

(esperonats per la recompensa) l’Arpione pot situar la posició de les desferres de l’hidro (la tasca més

complexa, donats els mitjans del moment) del qual n’extraurà una part. En cap moment, però, es fa

esment de la finalització de la operació, del seu èxit o fracàs, o de l’extracció de cap resta per l’Arpione.

Tan sols de les desferres enganxades a les xarxes dels pescadors.

Anunci de la S.A.N.A. l’any 1.929. (La Vanguardia. Hemeroteca)

Logo de l’empresa, com en l’anterior hi és representat un Super Wal. (Arxiu de l’autor)

- 64 -

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) Hi ha diferències entre les notícies publicades a “La Vanguardia” dels dies 23 i 26. La primera esmenta la ruta Barcelona-Marsella-Genova, la segona només parla de Genova com a destí. Aquesta darrera informació, afegida al fet de transportar tres passatgers en un hidro amb capacitat per dinou, que aquests fossin de la família propietària de l’empresa i que l’avió sortís un divendres en lloc d’un dimecres, com era habitual, fa pensar en un viatge expressament planificat, fora de la línia regular. (2) “La Vanguardia” del dia 23 dona noticia de cinc tripulants i dos passatgers sense anomenar-los, la del dia 26 de cinc tripulants i tres passatgers: (sic) Eugeni Pizzi i el matrimoni format per Giuseppe Piaggio i Margarita Pasini, tots italians. (3) Un bon exemple a casa nostra és la “Tayà”, empresa barcelonina dedicada a la importació de fusta, propietaria d’una petita flota dedicada sobretot al tràfic amb Itàlia, i que també acabarà fent fallida els anys 20.

MATRICULA: I-RONY

MODEL: Dornier Super Wal R4 SAS


ACTIVITAT: Passatge

TIPUS D’AVIÓ: Hidroavió

MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ: Acer i alumini

Nº DE CONSTRUCCIÓ: 170

ESLORA: 24,60 mts

MÀNEGA: 28,60 mts

ALÇADA: 6,00 mts

PES: Buit 9,85 TN, càrrega 4,15 TN

MOTOR: 4 Jupiter VI Siemens (llicència Bristol).

BANDERA: Italiana

ARMADOR O PROPIETARI: Società Anonima di Navigazione Aerea

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: Vegeu text

LLOC DEL NAUFRAGI: Mar

DATA DEL NAUFRAGI: Dimecres 21 - XI - 1.930

CAUSA DEL NAUFRAGI:

ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 65 -

LLANISHEN

A principis del segle XX la marina mercant és l'espina dorsal del poder d'Anglaterra. La seva llibertat de

navegació per tots els mars del món fa possible els intercanvis comercials de la metròpoli amb

l'estranger i els prop de tres-cents dominis, territoris i colònies de l'Imperi.

En temps de pau el comerç es desenvolupa sense dificultats, però l'any 1.917 la Gran Bretanya es troba

immersa en un conflicte de grans proporcions, el seu exèrcit és destacat a Europa, l’Àfrica i l'Orient Mitjà,

compromès en tots els fronts de batalla.

El Llanishen, embarrancat als Caials. (Arxiu J. Vehí)

Des del trencament de les hostilitats, l'any 1.914, la “Royal Navy” ha bloquejat la Flota d'Alta Mar

alemanya a les bases del Bàltic. Aquest domini del mar només és desafiat per una arma de nova

aparició: el submergible. Les tècniques de reconeixement aeri, localització i destrucció dels submarins

són encara a les beceroles. Els Untersee Boot emprats per primera vegada de forma massiva en una

guerra estan demostrant el seu enorme poder destructiu, enfonsant 5'75 milions de tones de vaixells

aliats, l'any 1.917.

Encara que l’Atlàntic és principal escenari de la guerra, a la Mediterrània també hi actuen els submarins

(alemanys i austríacs) des de les bases de Pola i Constantinopla, a la caça de mercants, preferiblement

solitaris, fàcils d’enfonsar en no disposar d’ escorta.

- 66 -

Aquesta és la història d'un d'ells.

El 7 d'agost de 1.917 el Llanishen salpa de Savona, en llast, cap al sud amb la intenció de guanyar

l'estret de Gibraltar, el seu únic armament és un canó emplaçat a la popa.

Arribat al mig del golf de Lleó és torpedinat pel submarí alemany U-33; el torpede, possiblement sense

explotar el forada de banda a banda, travessant la sala de màquines. El capità dóna la nau per perduda i

ordena el seu abandó, la tripulació arribarà en dos bots a Portbou i Portvendres. Però el vaixell, escorat,

continua flotant a la deriva, empès pel mistral en direcció sud-est. La matinada següent és avistat pel

Colón, un petit vapor de cabotatge que fa via cap a Tarragona.

Davant la possibilitat d’aconseguir una bona recompensa el capità del Colón decideix remolcar-lo; però

en abordar el Llanishen els tripulants del Colón s’emporten una bona sorpresa: al vaixell hi resten encara

vuit persones, oblidades en la confusió de l’atac.

Els nàufrags son transbordats al Colón (que els conduirà finalment a Tarragona), i es llença un cap de

remolc. Poca estona després es desencadena un temporal de llevant; impossibilitat d‘arrossegar cara al

vent un pes molt superior al seu, el Colón talla el cap que els uneix i el Llanishen va de través cap a la

costa. Sortosament, amb una prudència que es demostrarà encertada, el Colón no ha deixat cap

tripulant a bord.

Avistat des de Cadaqués, un llagut es fa a la vela, interceptant el derelicte quan ja es troba sobre les

roques, abordat, ràpidament s'amollen les àncores, quan de sobte es gira el vent cap a tramuntana i el

Llanishen pivota sobre la proa, quedant encallat als Caials.

L'empresa "Hijos de José Tayá, S. en C.", naviliera barcelonina nascuda a l’escalf de la guerra, es fa

càrrec del vaixell sinistrat, vol reflotar-lo tapant amb ciment els forats de l'obra viva. El Teresa Tayá

comença a portar material de suport (maquinària, fusta, ciment, etc) de Barcelona a Cadaqués. Durant

uns quants mesos moltes barques de la vila, llogades per la “Tayà”, transporten sorra i ciment al lloc del

naufragi per als bussos italians encarregats del reflotament. Tapats els forats, dues grans bombes del

port de Barcelona comencen a buidar el casc, però el Llanishen no es mou, el ciment aplicat a les vies

d'aigua l'ha soldat d'una peça amb les roques del fons.

Abandonat definitivament, l'hivern del 1.917 és desfet per un temporal. La primavera de l'any següent el

- 67 -

bus Constantí Kontos inicia la campanya de desballestament del vaixell, que durarà fins l'estiu de l'any

1.925, quan encara la revista "Sol Ixent" de Cadaqués publica la noticia de l'arribada del ... Sr.

Domenech (que) amb la barca Montserrat treballa com l'any passat cercant les desferres del vapor

Llanishen. (Pub. cit. nº 49 de 4 - VII - 1.925).

Trenta anys més tard el fill de Constantí, Jordi Contos, dinamitarà les calderes del vaixell amb cent quilos

d'explosiu.

La naviliera Evan Thomas Radcliffe & Co. en guerra.

Propietària del Llanishen aquesta empresa amb base a Cardiff (País de Gal.les) perdrà en el transcurs

de la guerra un bon grapat de vaixells, la majoria enfonsats pels submarins alemanys. Alguns seran

torpedinats, d’altres (els desarmats) seran abordats i enfonsats amb càrregues explosives o bé a

canonades.

Els submarins reservaven els torpedes pels vaixells de guerra o mercants armats. El poc espai

disponible a bord dels primers U-Boote (l’U-33 anava armat amb 6 torpedes i un canó de 105 mm amb

tres-cents projectils) obligaven a l’estalvi. Així per exemple el Llandudno, interceptat per l’U-33 pocs dies

abans del Llanishen és abordat i dinamitat, tot i que es tracta d’un mercant armat.

Vista de popa del Llanishen. (Arxiu J. Vehí)

- 68 -

Bonvilston . Armat. X-1.917. Torpedinat.

Euston. Armat. X-1.917. Torpedinat.

Flimston. Desarmat. XII-1.916. Càrrega explosiva.

Iolo . Armat. II-1.917. Torpedinat.

Jane Radcliffe . Armat. XI-1.917. Mina.

Llacarvan. V-1.918. Torpedinat.

Llandrindod . Armat. V-1.917. Torpedinat.

Llandudno . Armat. VIII-1.917. Càrrega explosiva.

Llangorse . Armat. IX-1.916. Torpedinat.

Paddington . Armat. VII-1.917. Torpedinat.

Patagonia . Desarmat. IX-1.915. Torpedinat.

Penistone . Armat. VIII o X-1.918. Torpedinat.

Sarah Radcliffe. Desarmat. XI-1.916. Torpedinat.

Washington. Desarmat. V-1.917. Torpedinat. Windsor. Desarmat. X-1.915. Enfonsat a canonades.

Llistat de vapors d’E.T. Radcliffe enfonsats durant la guerra.

Instància de Jordi Contos, adreçada a l’ajuntament de

Cadaqués, sol.licitant ocupar part de la platja per desar la

ferralla provinent del desballestament del Llanishen l’any

1.920. (A.M.C.)

- 69 -

NOM: Llanishen

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Vapor



DRASSANA: Richardson Duck & Co. Stockton. (Regne Unit).

ESLORA: 112,20 mts

MÀNEGA: 15,87 mts

CALAT: 8,54 mts

TONATGE: 3.837 TN


MOTOR: Vapor de triple expansió.Caldera de 160 lliures de pressió.361 NHP.

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Britànica / Londres

ARMADOR O PROPIETARI: Llanishen S.S. Co. Ltd. ( Evan Thomas Thomas Radcliffe & Co.)

CAPITÀ: H. Owen

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: / 0

CÀRREGA:

ARMAMENT: 1 canó de 76 mm (12 lliures).Abast 10.744 mts.Cadència 15 trets/minut.

LLOC DEL NAUFRAGI: Els Caials (Cadaqués)

DATA DEL NAUFRAGI: Dimecres 8 - VIII - 1.917

CAUSA DEL NAUFRAGI: Torpedinament

ESTAT ACTUAL: Dinamitat.Poques restes.

PROFUNDITAT:

- 70 -

MANUEL

La nit del 10 a l'11 de novembre de 1.936 el creuer Canarias, que amb l'esclat de la Guerra d'Espanya

(1.936-39) es posa al costat del bàndol sublevat, efectua un ràpid bombardeig sobre Barcelona, fugint

abans de ser localitzat pels reflectors de la defensa costera emplaçats a Montjuïc. El bombardeig falla

per pocs metres l'objectiu: la fàbrica de motors aeronàutics "Elizalde, S.A." situada a la part alta del

passeig de Sant Joan, entre els carrers de Còrsega i Rosselló. Després d'aquesta acció el Canarias

posa proa al nord, amb els llums de posició apagats.Té instruccions d'interceptar un mercant que intenta

forçar el bloqueig, portant subministraments a territori republicà.

L’Annie-Thérèse (futur Manuel), a la fotografia. Amb ell començà la fortuna de la “Johnson Line” sueca, transportant fusta i ferro cap Anglaterra i tornant carregat de carbó. (Arxiu de l’autor)

Ja des dels primers dies de la guerra s'ha posat en marxa un complex dispositiu d'espionatge destinat a

seguir els moviments dels vaixells governamentals, mercants i de guerra, i dels pertanyents a estats que

comercien amb la República. La xarxa d'informadors cobreix el litoral espanyol i els ports de països

neutrals, on és organitzada per les legacions diplomàtiques italianes i alemanyes, amb l'activa

col.laboració d'exilats espanyols i d'estrangers simpatitzants amb els sublevats. D'altra banda els

reconeixements realitzats per les forces aeronavals dels aliats de Franco permeten posicionar els

vaixells en alta mar. La informació aconseguida és transmesa a les estacions de radio d'ona curta,

instal.lades i operades per técnics de la "Regia Marina" italiana, de les grans unitats de la flota (els

creuers Baleares, Canarias i Almirante Cervera), els quals, allunyats de les seves bases interceptaràn el

- 71 -

tràfic marítim amb un grau d'eficàcia que la marina republicana no podrà igualar en el decurs de la

guerra.

A les deu del vespre del dia 11 el Canarias, arribat aquella tarda a la badia de Roses avista un vaixell

que sense sospitar res, i amb tots els llums encesos, es precipita en la seva direcció.

Quan només dos-cents metres separen els dos vaixells, el creuer maniobra per situar-se darrera la seva

presa i encén un reflector que ilumina la popa del mercant, on es pot llegir : MANUEL - VALENCIA.

El Manuel, propietat de la família de naviliers valencians Illueca, ha estat intervingut en els turbulents

inicis del conflicte pels sindicats de València. Cobreix regularment la línia Alacant-Valéncia-Seta-

Marsella, transportant bocois de vi cap a França. En el darrer viatge, però, va de Marsella a Tarragona

portant, segons els documents oficials, queviures destinats al front de Madrid, encara que entre la

tripulació existeix la sospita que els "queviures" no són tan inofensius com proclama el manifest de

càrrega.

El comandant del Canarias dona ordre a la tripulació del mercant de parar màquines i abandonar la nau.

En aquell instant, segons Alvaro Fuentes (1), voluntari falangista testimoni de primera ma com a tripulant

del creuer, s'espatlla el reflector, ocasió que aprofita el Manuel per apagar els llums i fugir a tota màquina

cap a la costa, emparat en la foscor. Però el reflector es torna a encendre i el mercant, que no ha tingut

temps d'allunyar-se ha d'encaixar una salva de quinze granades de 120 mm que perforen el casc per

sota la línia de flotació, mentre les metralladores pesades ruixen de bales la coberta. A 2/4 d'onze de la

nit, tocat de mort, el Manuel escora i s'enfonsa en pocs minuts.

Els pocs supervivents intenten guanyar la costa en dos bots salvavides, metrallats pel Canarias i pels

milicians de Roses, que reben a trets els tripulants del primer bot en confondrel's amb un escamot de

desembarcament enemic. Aquest fet només es pot entendre en el context de la confusió dels primers

mesos de guerra i de la psicosi d'invasió creada pels bombardejos del Canarias sobre Roses, Palamós i

altres poblacions de la costa.

L'endemà el mar torna alguns dels cadàvers de les víctimes, recollits per la Mercedes, la barca de pesca

del Dr. Pujol, el metge de Roses, incautada pels milicians. Arran d'aquestes incursions la República

decideix reforçar la guarnició de la vila i minar el golf. El Canarias ja no s'acostarà més a Roses i

- 72 -

concentrarà, inutilment, els seus esforços en la destrucció del pont ferroviari de Colera.

És molt probable, i difícil de comprovar, que el "ganxo" conegut pels pescadors rosincs amb el nom de

"vapor d'en terra", situat a l'est de punta Falconera a un centenar de metres de fondària, sigui el derelicte

del Manuel.

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) FUENTES, Alvaro : El crucero Canarias ... Tenint en compte que el procediment habitual és apresar el mercants enemics (com

es feu l'endemà amb el Ciudadela de la "Trasmediterránea") i les manifestacions dels supervivents a l'armador, al seu retorn a

València, explicant que l'intent de fugida tingué lloc en el moment que el creuer enviava un escamot de presa cap el Manuel, és

curiósa la afirmació de Fuentes sobre la voluntat, ja des de la inteceptació del vaixell, d'enfonsar-lo i el fet que l'estessin esperant.

Instància de la naviliera adreçada al Ministeri de Treball, sol.licitant empara pels familiars de les víctimes, ja que la companyia d’assegurances no es vol fer càrrec de les indemnitzacions, en considerar que l’enfonsament del Manuel no és un accident laboral. És interessant constatar la preocupació de l’armador pels tripulants d’un vaixell que no controla, ja que havia estat incautat pels sindicats de València. (Arxiu Enrique Illueca Laborda)

L’ùnica notícia que he pogut trobar sobre l’enfonsament del vaixell a la premsa local, és aquest retall de “L’Autonomista” del 12 de novembre de 1.936. (Arxiu Municipal de Girona.Hemeroteca)

- 73 -

NOM : Manuel

NOMS ANTERIORS: Gobelas / Bizkor / Beatrice / Annie Thérèse / Cyclop

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Manuel Ramos, Manuel Mauro, vapor d'en terra.

ACTIVITAT: Mercant


MATERIAL DE CONSTRUCCIÓ: Ferro


DRASSANA: Reiherstieg Schiffswerft und Maschinenfabrik A.B.T. Brandenburg.Hamburg.(Alemanya).

ESLORA: 74,61 mts

MÀNEGA: 9,60 mts

PUNTAL: 5,51 mts

TONATGE: 976 TN


MOTOR: Vapor de doble expansió.120 NHP.Reiherst Schiffswerft und Maschinenfabrik A.B.T.

Brandenburg.Hamburg.(Alemanya).

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Espanyola / València

ARMADOR O PROPIETARI: Sucesor Viuda de E. Illueca

CAPITÀ: Mariano Bengoetxea


CÀRREGA: Veure text

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: A l'est de punta Falconera

DATA DEL NAUFRAGI: Dijous 12 - XI - 1.936

CAUSA DEL NAUFRAGI: Artilleria naval

ESTAT ACTUAL:


- 74 -

MARINERO CANTÉ

El Marinero Canté és un petit vaixell de patrulla costanera batejat, com els altres vuit de la seva classe,

amb el nom d'un subaltern mort durant le guerres de Cuba i les Filipines. Han estat adquirits a França

l’any 1.924 i lliurats al port de Pasaia. Coneguts popularment com "palmatories" per les seves altes

xemeneies, tenen un valor militar gairebé nul. En esclatar la Guerra d'Espanya (1.936-39) només dos

vaixells d'aquesta classe es troben en aigües republicanes, el Torpedista Hernandez a Cartagena i el

Marinero Canté a Roses.

Pels volts de les quatre de la tarda del 30 d'octubre de 1.936 un creuer fa la seva aparició davant Roses,

passant enmig de dos mercants francesos refugiats a la badia a causa del mal temps dels dies anteriors.

La gent de Roses es concentra a la platja pensant que es tracta d'una nau republicana i les autoritats de

marina i de la guardia civil salpen en una barca de pescadors per donar-li la benvinguda. Porta issades la

Senyera i la bandera roja. En aquest moment, ja son 2/4 de cinc, el Canarias, doncs es tracta d'aquest

vaixell, issa la bandera monàrquica espanyola i comença a disparar. Els rosincs, atemorits, corren a

refugiar-se; la barca del comité de recepció torna a terra a corre cuita.

El Canarias inicia el bombardeig que afectarà les escoles i diverses cases de la vila, causant alguns

ferits. És el primer bombardeig de la guerra, i provoca el pànic entre la població, que aquella nit no

dormirà a casa, refugiant-se als masos i camps lluny de la costa.

El Marinero Canté amarrat al moll sense cap tripulant a bord, encaixa un dels quaranta-un trets que el

Canarias dispara en aquesta acció. Amb l'alta xemeneia arrencada per l'impacte d'una granada de 120

mm s'incendia ràpidament. Massa malmès per ser reparat serà desballestat en el transcurs de la guerra.

Fruit d'aquest i d'altres atacs del (vegeu el capítol dedicat al Manuel) la marina republicana decideix

minar l'accés a la badia en la línia que va de Montgó a Falconera. El pesquer Rosa de l'Empordà és

l'encarregat de calar les mines, que no seran retirades fins l'acabament del conflicte.

- 75 -

Guardapesques Cabo Garciolo, de la mateixa classe del Marinero Canté. (Arxiu de l’autor)

Cartells de principis de 1.937, difosos pels governs català i basc, amb

les sil.luetes dels principals vaixells de la marina rebel. (Arxiu de l’autor)

- 76 -

NOM: Marinero Canté

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: Guardapesques


DATA D'AVARAMENT: 1.910 (Adquirit 1.924)

DRASSANA:

ESLORA: 23,50 mts

MÀNEGA: 7,10 mts

CALAT: 3 mts

TONATGE: 150 TN


MOTOR: 300 HP.11 nusos de velocitat.



CAPITÀ:


CÀRREGA:

ARMAMENT: 1 canó de 57 mm

LLOC DEL NAUFRAGI: Port (Roses)

DATA DEL NAUFRAGI: Divendres 30 - X - 1.936

CAUSA DEL NAUFRAGI: Artilleria naval

ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 77 -

MELCHUCA

La matinada del dissabte 27 de gener de 1.968, el Melchuca, salpat de Seta (França) el dia abans amb

destí a Casablanca (Marroc), amb una càrrega de sacs de ciment, madeixes de fil, bidons de pintura i

diverses mercaderies xoca misteriosament amb l'illa de Massa d'Oros, just davant del cap de Creus.

Amb la proa oberta per una via d'aigua el vaixell fa via cap a Roses, però no hi pot arribar; embarranca

en una cala propera a Montjoi, d'on és alliberat per una "gran onada" (segons el relat del capità) i de nou

a la deriva, acaba encallant a la punta del Bergantí.

L'endemà del naufragi submarinistes del C.R.I.S. de Barcelona, a petició del capità, reconeixen el lloc del

sinistre recuperant una col.lecció de plats damasquinats, provinents d'un regal a l'esposa de l'armador.

També comproven que s'hagin seguit les normes de seguretat en l'abandonament del vaixell per part de

la tripulació.

Dies més tard comença l'espoli: un grup de submarinistes francesos és enxampat serrant les pales de

l'hèlix, tota una temptació, degut a la poca profunditat de la popa (14 mts) i del fet que el bronze es paga

molt bé a pes.

A principis del decenni de 1.980 l'empresa de treballs submarins "Subaqua" de Barcelona, comença el

desballestament del Melchuca. Els treballs seran abandonats, quan una inesperada caiguda en la

cotització del ferro torna la operació antieconòmica. És per això que, enmig d'un escampall de ferralla

que no va arribar a ser recollida, es conserva la quasi totalitat de l'obra viva. Un forat a la coberta, voltat

de planxes reblincades permet encara l'accés al taller del vaixell, i es pot contemplar el carregament de

ciment conservant la forma dels sacs que el contenien, perfectament estibats, cuallats en entrar en

contacte amb l'aigua.

- 78 -

Seqüència fotogràfica del moment de la voladura del Melchuca. (Arxiu Juli Pérez)

- 79 -

El Melchuca dies després del naufragi. (Foto Carles Casamitjana)

NOM: Melchuca

NOMS ANTERIORS:


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Motonau



DRASSANA: Sociedad Metalúrgica Duro Felguera.(Gijón).

ESLORA: 68,11 mts

MÀNEGA: 9,99 mts

PUNTAL: 5,67 mts

TONATGE: 696 TN


MOTOR: Diesel de 6 cilindres.774 BHP.K.H.D. Köln.(Alemanya).

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Espanyola / Gijón

ARMADOR O PROPIETARI: Angel Riva Suardiaz

CAPITÀ:


CÀRREGA: Ciment, pintura, clips d'arxivador,madeixes de fil, bidons d'olives,etc.

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Punta del Bergantí (Roses)

DATA DEL NAUFRAGI: Dissabte 27 - I - 1.968

CAUSA DEL NAUFRAGI:

ESTAT ACTUAL: Dinamitat.Restes disperses.

PROFUNDITAT: 14 mts

- 80 -

MIGUEL MURALL

El vaixell era un veler amb motor auxiliar, un motoveler, batejat amb el nom d'un antic armador seu,

Miquel Murall, alcalde de Sant Carles de la Ràpita.

Dedicat al cabotatge, anava de Torrevella i els Alfacs cap a Sant Feliu de Guíxols, portant sal, arròs o

garrofes; de tornada solia embarcar suro i sofre, amb destí a València, Alacant o Almeria.

La nit del 10 a l'11 de març de 1.962 embarrancà a Tarragona, entre Buda i el Fangar, carregat fins el

capdamunt de ciment; una vegada desencallat, fou remolcat fins el carro de Tarragona per reparar.

Dos anys mes tard, el 10 de novembre de 1.964, desorientat a causa de la boira, encallà al nord de l'illa

Messina, al cap de Creus. Aquesta vegada, però, no tingué tanta sort, a l'illa no hi ha platges ni sorra,

només roques que li obriren una via d'aigua al casc, enviant-lo a fons. La tripulació, formada per sis

homes, abandonà el vaixell arribant a Cadaqués a la recerca d’auxili. En tornar, aquest ja era gairebé

enfonsat; només els pals sobresortien de l’aigua, fent impossible el salvament.

Era propietat, des de l’any 1.948, de la família Masiques, naviliers i consignataris de Barcelona i duia un

carregament de sal de Torrevella a Roses.

Del llibre “Naufragis a la mar de l’Ebre”, de Lluís Millán.

- 81 -

NOM: Miguel Murall

NOMS ANTERIORS: Vicente Rubio 1.924


ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Pailebot amb motor



DRASSANA: C. Rocafull,mestre d'aixa.(València).

ESLORA: 27 mts

MÀNEGA: 8,20 mts

CALAT:

TONATGE: 136 TN

PROPULSIÓ: Mixta vela ( 2 pals ) - motor

MOTOR:Diesel.50 HP.Skandiaverken A / B.Lisekil.(Suècia).Instal.lat el 1.941.

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Espanyola / Sant Carles de la Ràpita

ARMADOR O PROPIETARI: Masiques

CAPITÀ: -


CÀRREGA:

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Illa Messina (Cadaqués)

DATA DEL NAUFRAGI: Dimarts 10 - XI - 1.964

CAUSA DEL NAUFRAGI: Boira

ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 82 -

PHEDON

PHEDON . - Greek steamer Phedon, destined from Marseilles : Information received from Rosas states

sunk on Saturday (Mar. 25) in Monjoy Bay, near Rosas; most of the cargo beans, maize and wood. Crew

saved, expected at Barcelona to-night.

Aquesta és la ressenya apareguda al "Lloyd's Weekly Casualty Reports", butlletí d'informació sobre

pèrdues de vaixells publicat pel “Lloyd's” de Londres, amb data de 31 de març de 1.933, donant compte

de l'enfonsament del Phedon a cala Montjoi, amb un carregament format principalment per mongetes,

blat de moro i fusta.

El que el “Lloyd's” no sap encara és que el naufragi ha estat provocat. El Phedon és un vaixell vell i

tronat que ha passat, com diu Pla, per moltes mans. Els grecs i els italians, grans mariners, sempre foren

especialitzats en l'art de fer envellir els vaixells donats de baixa pels armadors anglesos i escandinaus

(1). Ha estat rebatejat vuit vegades pels seus diferents propietaris des del llunyà dia de l'any 1.889 en

que fou avarat a Stockton, a la riba del Tees. Ara es troba a Barcelona d'on salpa, curt de carbó, el 24 de

març. L'endemà, arribat davant Cadaqués, és avistat passant i repassant la costa, com si cerqués

quelcom. Finalment es decideix: el baix de la Ferrera, clarament indicat a les cartes nàutiques, és el

millor lloc per embarrancar. El Phedon posa proa a Montjoi, ja abans d'arribar-hi la tripulació és

transbordada a una teranyina de Roses. En el moment del xoc, navegant per inèrcia, amb les màquines

aturades i el capità com únic tripulant, se sent un segon soroll, esmorteït, com d'una explosió submarina.

El vaixell comença a escorar i s'enfonsa lentament.

A l'informe dels fets el capita declara que una via d'aigua l'ha obligat a dirigir-se a terra, cap a Montjoi,

per embarrancar, evitant així la pèrdua de la nau, quan de sobte ha ensopegat amb una roca

submergida, és a dir el baix de la Ferrera, que ha obert un nou forat provocant l'enfonsament.

Per encàrrec d'un l'agent del “Lloyd's” enviat expressament i de Baldiri Llorens, delegat de

l'asseguradora a Roses, el bus Constantí Kontos reconeix el derelicte. La seva conclusió és que la

topada amb el baix no fou prou violenta com per provocar l'enfonsament, i fa notar l'existència d'un forat

d'uns dos metres quadrats al casc, amb les planxes del voltant corbades cap a l'exterior, evidència d'una

- 83 -

explosió interna. L'informe de Kontos, corroborat per les declaracions dels pescadors de la teranyina que

ha recollit la tripulació, fa fracassar la tentativa de frau. Segons Pla ...el grec planejà i realitzà un naufragi

sense gràcia, massa perfecte. Ensenyà l'orella i perdé bous i esquelles (1).

Anys mes tard, el 1.949, una societat hispano-alemanya obté de la concessió pel desballestament del

Phedon. És l'època de l'autarquia. L'estat espanyol s'està refent d'una guerra i Europa ha girat l'esquena

al règim franquista. No hi ha materials per la reconstrucció del país, per això recuperar el ferro vell és un

bon negoci. Del 1.948 al 1.950 Jordi Contos dinamita el vaixell. La seva comissió és alta: 1 pesseta per

quilo de metalls no fèrrics (bronze i llautó), 50 cèntims per quilo de ferro fos i 10 cèntims per quilo de

planxa. Al principi el ferro és transportat a Barcelona per carretera, però mes endavant es transporta en

camions fins a Vilajuïga, on s'embarca en tren cap a la seva destinació. Quan els alemanys no paguen

Contos deixa la feina i és substituït per un bus vasc, desconeixedor de les técniques de descompressió,

que morirà al cap de poc temps d'un accident. Arreglats els comptes amb els alemanys Contos reprèn la

tasca; del vaixell només en deixarà la quilla, ja que la seva extracció no és economicament rendible.

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) PLA, Josep : Cinc històries del mar.Edicions Destino.Barcelona.1.979.

Notícia del naufragi del Phedon, a l’”Empordà Federal” del primer d’abril de 1.933. (B.C.F.C)

- 84 -

NOM: Phedon

NOMS ANTERIORS: Monica / Harde / Sundsvall / Zafirios Matsas / Ludovico S. / Denia / Windcliffe

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Barco de les mongetes

ACTIVITAT: Mercant




DRASSANA: Gray Taylor & Co. Stockton.(Regne Unit).

ESLORA: 89 mts

MÀNEGA: 12.27 mts

CALAT: 6 mts

TONATGE: 1.885 TN


MOTOR: Vapor de triple expansió.175 NHP.M. Pratt. Huddersfield.(Regne Unit).

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Grega / Salònica

ARMADOR O PROPIETARI: P. Alexatos & Abazoglou.Alexatos Bros. Managers.

CAPITÀ:


CÀRREGA: Mongetes

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Baix de la Ferrera (Roses)

DATA DEL NAUFRAGI: Dissabte 25 - III - 1.933

CAUSA DEL NAUFRAGI: Intencionada

ESTAT ACTUAL: Dinamitat.Poques restes.

PROFUNDITAT: 20 mts

- 85 -

ROSES II I PEROLA V

L'estiu del 1.983, en el marc del Curs d'Iniciació a l'Arqueologia Subaquàtica, es dugué a terme a Roses

la excavació de les restes d'un vaixell de fusta enfonsat a poca distància de la platja. L’escassa

profunditat del jaciment (set metres) a l'abast de l'home i de la força destructora de la superfície del mar,

no ha impedit que la part conservada del casc i els pocs objectes aïllats recuperats permetin la

identificació, per bé que aproximada, del vaixell.

Anys més tard, i prèviament a l’ampliació del port, s’efectuà una prospecció arqueològica de la zona

directament afectada per les obres. En aquesta àrea situada davant la platja de la Perola, es trobà un

nou derelicte històricament rel.lacionat amb el primer, el qual s’excavà a finals del 2.001.

Roses II

L’excavació es concentrà a la zona de la carlinga (peça situada al fons del casc i sobre la quilla, que

allotja l'extrem inferior d'un pal) envoltada per tres bombes de sentina i l'espai corresponent a una quarta,

que ha desaparegut. Un caixó destinat a dipòsit de municions a tocar els reforços de la quilla, junt amb

l'estructura del casc i la troballa de bales de canó indiquen que es tracta d'un vaixell de guerra. Entre els

diversos objectes extrets n'hi ha tres de fonamentals per determinar la data del naufragi: dos canons de

ferro i un botó d'uniforme.

Arquitectura naval del Roses II. 1-Santabàrbara 2-Carlinga 3-Bombes de sentina 4-Espai buit corresponent a una quarta bomba. (Arxiu C.A.S.C.)

Peces similars a aquestes s'han recuperat del mar a Austràlia, provinents de vaixells naufragats durant

les expedicions del capità Cook. El botó pertany a l'uniforme del "Second Régiment d'Artillerie de Marine"

francès, unitat creada l'any 1.803; cal deduir per tant que l'enfonsament tingué lloc amb posterioritat a

aquesta data.

- 86 -

Tenint en compte que els arxius anglesos no tenen constància de vaixells britànics naufragats a Roses

en anys immediatament posteriors, i que era corrent a l'època utilitzar armament pres a l'enemic (o l'ús

com a llast de canons fora de servei), és força probable que ens trobem davant les restes de La

Lamproie, una de les set naus franceses destruïdes durant l'acció de la nit del 30 al 31 d'octubre de

1.809.

Perola V

Es tracta d’una petita canonera, d’uns quinze metres d’eslora, molt quillada i naufragada en un incendi,

com testimonien les restes de vidre i plom fos i fusta cremada. Del derelicte s’ha extret diverses peces

del casc, les quals un cop mesurades i documentades es van dipositar en una rasa de 1,5 mts de

fondària per preservar-es en el fons del mar (1). També s’han trobat quatre pipes i diversos objectes de

ceràmica. L’armament consistia en un canó anglès de 3 lliures, amb la seva corresponent munició de

projectils de ferro i un conjunt d’ascles de sílex, suposadament destinades a ser emprades com metralla.

Aquest fet reforçaria la conjectura de la pertanyença, que no l’origen, britànic del vaixell. Les conclusions

dels arqueòlegs són que es tracta d’una de les canoneres utilitzades pels anglesos en l’assalt, tot i que

no n’hi ha notícia per part britànica de la pèrdua de cap embarcació. D’altra banda hi ha documentada la

presència d’una canonera francesa en avançada per advertir d’un esperat atac per mar.

L’assalt nocturn del capità Hallowell i el taüt de lord Nelson

A començaments de la Guerra del Francès (1.808-14), la inseguretat i les pèssimes condicions de les

vies de comunicació terrestre catalanes, amb l'assetjada plaça de Girona bloquejant el camí entre els

Pirineus i Barcelona, fan que l'únic mitjà eficaç d'aprovisionar l'exercit napoleònic d'ocupació sigui el

marítim. Amb tot i això els vaixells procedents dels ports del Mediterrni francès, carregats de queviures i

municions, són sovint atacats per la “Royal Navy”, l'única arma que Anglaterra (aliada circumstancial

d'Espanya) pot oposar amb garanties d'èxit a la política expansionista de Napoleó.

A principis del 1.809, Bonaparte en persona disposa la organització d'un comboi naval amb destí a

Barcelona. El 29 de març, en una carta datada a l'Eliseu, fixa amb minuciositat els detalls de la

expedició. Des del nombre i capacitat dels vaixells fins la ruta, les escales i la càrrega hi són previstos.

La preparació durarà mesos, ja que no és fins l'alba del 21 d'octubre, que els 19 transports, sota la

- 87 -

protecció d'una divisió de cinc vaixells de guerra (2) a les ordres del contra-almirall Baudin, salpen de

Toló. El dia 23, al sud de la badia de Roses, la fragata en avançada (L'Amélie, situada força a proa de la

formació) entra en contacte amb l'esquadra anglesa del contra-almirall Martin, formada per vint-i-sis

vaixells.

Retrat de Benjamin Hallowell. (National Portrait Gallery.Londres)

Llavors comença la cacera. Els continuats atacs de la flota britànica, numèricament superior, enfonsant o

capturant alguns vaixells provoquen la dispersió del comboi. Mentre les grans unitats de guerra es

retiren, perseguides de prop pels anglesos, cap a la costa de França on acabaran embarrancant (2), els

mercants supervivents (3), més lents, es dirigeixen a Roses, escortats per una gavarra armada, dues

galiotes i un xabec. Vigilats a distància pel H.M.S. Apollo, ancoren en aigües de la badia la nit del 29,

posant-se sota la protecció de les bateries de terra. Cinc llaguts, massa lents i pesats per seguir-los,

naufraguen a l'Escala enmig de les explosions de la pólvora i el foc del quitrà, en un incendi que dura

cinc dies.

Informat per l'Apollo de la seva situació, l'almirall Collingwood, cap de la flota de la Mediterrània, dona

l'ordre al capità Benjamin Hallowell d'atacar les restes comboi. L'esquadró britànic, format per vuit

vaixells (4) fondeja a cinc milles de Roses el vespre del 30 d'octubre, lluny de l'abast de l'artilleria de

costa. Immediatament es formen escamots d'assalt amb les dotacions de mariners i infants de marina. El

pla és arriscat, però no posa en joc la seguretat dels vaixells anglesos; consisteix en penetrar amb

canots a la badia, destruint o capturant a l'abordatge el major nombre possible de vaixells. Malgrat que la

- 88 -

sorpresa no és total, i amb un cost de setanta baixes (15 morts i 55 ferits), els britànics aconsegueixen

incendiar set mercants i apresar-ne quatre, després d'un combat que dura tota la nit. L’escamot d’assalt

va comandat pel tinent Tailour, del H.M.S. Tigre, el mateix oficial que naufragà a bord de l’Hindostan,

l’any 1.804.

Hallowell, nascut a Boston l’any 1.761, quan els Estats Units encara eren una colònia britànica, fou un

militar poc corrent. Tot i que no va arribar al grau més alt de la “Navy”, ni és tan famós com Nelson,

Rodney o Jervis, participà en diverses campanyes, retirant-se la dècada de 1.820 amb la graduació

d’”Admiral of the Blue”. Home valent, però amb poca sort, (entra a la marina en un periode de pau, poc

propici pels ràpids ascensos) perdrà un parell de vaixells i acabarà presoner dels francesos.

El trobem a les batalles de Saint Kitts, als setges de Toló i Bastia i al Victory a la batalla del cap de San

Vicente. Però és conegut sobretot per formar part de la “Band of brothers” de Nelson.

L’expressió, manllevada de l’Enric V de Shakespeare, es refereix a l’especial relació de camaraderia

entre l’almirall i els seus capitans. Encunyada després de la batalla d’Aboukir (1.798), una desfeta soferta

per Napoleó en el seu intent d’amenaçar l’Índia, el grup era integrat pels tretze capitans dels vaixells de

línia. Hallowell hi participà amb el Swiftsure (capturat pels francesos l’any 1.800 i recuperat a Trafalgar)

destruint L’Orient, el vaixell insígnia de la flota francesa.

Retall de “The London Gazette” de febrer de 1.813 convocant al repartiment de la presa entre les tripulacions dels vaixells participants en l’assalt. Abonada en metàl.lic, diferencia la part que correspon a la venda del material capturat, del premi per la destrucció dels vaixells enemics. (Arxiu “The London Gazette”)

De la fusta del pal major de la nau francesa Hallowell en va fer un taüt i l’envià a Nelson amb la següent

nota : Sir, I have taken the liberty of presenting you a coffin made from the main mast of L'Orient, that

when you have finished your military career in this world you may be buried in one of your trophies. But

- 89 -

that that period may be far distant is the earnest wish of your sincere friend, Benjamin Hallowell.(6)

L’almirall, en una mostra d’humor negre, acceptà el regal i el conservà al menjador de tots els vaixells

que comandà. A la seva mort (a Trafalgar) va ser enterrat en aquest taüt a la catedral de Sant Pau de

Londres.

Els fets d’armes de Hallowell van inspirar una sèrie de relats al periodista i escriptor anglès Cecil Scott

Forester, coneixedor en profunditat de la nostra costa com a corresponsal d'un diari britànic durant la

Guerra d'Espanya (1.936-39). Algunes d'aquestes aventures foren portades al cinema l'any 1.951, en la

pel.licula "Captain Horatio Hornblower" protagonitzada per Gregory Peck.

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) L’alt cost del tractament de la fusta fa que es decideixi de conservar-la només en cas de peces excepcionals, alliberant així

recursos per tasques més importants.

(2) Le Robuste. Vaixell insígnia de Baudin, 80 canons. Embarrancat i cremat per la tripulació davant Seta per evitar ser apresat.

Le Lion. 74 canons. La mateixa fi de l'anterior.

La Borée. 74 canons.

L'Amélie i La Pauline, fragates. La primera va poder arribar a Toló, mentre que la segona es va refugiar a Seta amb La Borée.

(3) La Lamproie. Gavarra armada amb setze canons de 9 lliures, una tripulació de 116 homes i 600 tones de port. 22 impactes

d’artilleria.Cremat.

La Victoire. Bombarda armada amb catorze peces de 6 lliures i una tripulació de 80 homes.Cremada. (D’acord amb fonts franceses

es salvà, dirigint-se a Portvendres després de la batalla).

L’Alsacien. Falutx amb 25 tripulants.Cremat.

L’Union. 150 TN. Cremat després que els francesos aconseguissin posar la càrrega en terra.

La Bien - aimée. Mercant de 150 TN, amb càrrega de biscuit (5).Cremat.

Nôtre Dame du Rosaire. Mercant de 150 TN. Desembarcà la càrrega abans de ser cremat.

Nôtre Dame de Grace. Falutx de 90 TN. Com l'anterior.

Le Grondin. Transport armat amb vuit peces de 6 lliures. 45 tripulants. Pres amb la càrrega de biscuit.

Le Dragon. Vaixell de 200 TN, amb càrrega de biscuit. Capturat.

Le Normand. Xabec armat amb deu canons de 4 i 48 tripulants. Capturat.

L’Indien. 200 TN. Carregat de blat de moro i farina. Capturat.

(4) H.M.S. Tigre. 74 canons. Capità de navili Benjamin Hallowell.

H.M.S. Cumberland. 74 canons.Capità de navili Philip Wodehouse.

H.M.S. Volontaire.38 canons.Capità de navili Charles Bullen.

H.M.S. Apollo. 38 canons.Capità de navili Bridges Watkinson Taylor.

H.M.S. Topaze. 38 canons. Capità de navili Henry Hope.

H.M.S. Philomel. 18 canons.Capità de fragata George Crawley.

H.M.S. Scout. 18 canons. Capità de fragata William Raitt.

H.M.S. Tuscan. 16 canons. Capità de fragata John Wilson.

(5) El biscuit o bescuit és un tipus de galeta molt dura i de fàcil conservació en condicions d’humitat, que constituïa una part

important en la dieta de les tripulacions dels vaixells dels segles XVIII i XIX. Rep aquest nom degut a que és sotmès dues vegades

a cocció.

(6) Senyor, m’he pres la llibertat de fer-vos present d’un taüt fet del pal major de L’Orient, per tal de quan hagueu acabat la vostra

carrera militar en aquest món, pogueu ser enterrat en un dels vostres trofeus. Tanmateix que aquest moment sigui molt llunyà és el

ferm desig del vostre sincer amic.Benjamin Hallowell.

- 90 -

Canons recuperats durant l’excavació del Roses II. (Arxiu C.A.S.C.)

Monograma del rei Jordi II d’Anglaterra. Les lletres G(eorge) i R(ex) són entrellaçades, amb el numeral 2 a la part superior de la G. El ressaltat vermell és infogràfic. (Arxiu C.A.S.C.)

- 91 -

SAINT-PROSPER

El Saint-Prosper pertany a la "Société Navale de l'Ouest" fundada l'any 1.887 a partir dels actius de

l'antiga "Georges Leroy et Cie."; com tots els vaixells de l'empresa és batejat amb el nom d'un sant, i com

molts d'altres es perdrà a causa d'un conflicte bèl.lic. Durant la Primera Guerra Mundial set vaixells, la

meitat de la flota, han estat enfonsats pels submarins alemanys.

Just acabada la guerra la "S.N.O." emprèn un extens programa de renovació que preveu la construcció

El Saint-Prosper en navegació. (Arxiu de l’autor)

de setze mercants i vuit petrolers; aquest pla excessivament ambiciós, a realitzar basicament en

drassanes britàniques, serà retallat i finalment només es lliuraran deu mercants i dos petroliers.

L'any 1.920 "William Gray & Co." entrega una sèrie de quatre vaixells bessons de 4.330 tones, els Saint -

Firmin, Saint - René, Saint - Roger, i el Saint-Prosper que acabarà dinou anys més tard al fons de la

badia de Roses.

El Saint-Prosper salpa del port fluvial normand de Rouen, a pocs quilòmetres de la desembocadura del

Sena, el 21 de febrer de 1.939. El seu destí és Algèria. El 3 de març arriba a Orà, la primera escala i

l'endemà amolla a Mostaganem; d'aquest port sortirà pràcticament en llast, ja que només porta 300

tones de petroli, cap a Marsella on se l'espera al cap de tres o quatre dies.

- 92 -

El migdia del 8 de març envia un radiomissatge informant que es troba enmig d'un fort temporal de

mistral, res no sembla indicar, però, que es trobi en perill, tampoc demana ajut. Serà l'ultim contacte amb

el vaixell.

Aquell mateix vespre arriba al golf de Roses, la tempesta que fa hores que dura no dóna senyals de

minvar. El capità Langlois, sense pressa per arribar a destí, decideix fondejar davant Roses per esperar

la calma que el permeti remuntar el cap de Creus. El que no sap és que el golf és minat. Després de les

incursions del Canarias, els primers dies de la Guerra d'Espanya (1.936-39), s'ha instal.lat una barrera

de mines que va de Falconera a Montgó, amb un pas a Roses, prop de la costa.

Roses ha caigut fa un més, i està ocupat per les tropes franquistes que ja han tingut temps per organitzar

la nova administració. Es parla de l’existència d’un semàfor al Puig Rom emprat, des del minat de la

badia, per indicar l’entrada als vaixells forans. Sigui com sigui, per que el semàfor no existís, a causa

d’una errada dels vigies o per mala visibilitat, el Saint-Prosper no altera la marxa i es dirigeix directament

cap a una destrucció segura. La topada amb una mina li obre un forat al casc; el vaixell, trencat pel mig,

s'enfonsa sense que la tripulació tingui temps d'escapar.

Des de la costa es pot contemplar durant hores l'incendi del petroli al mig del mar.

El 12 de març es troba en una platja a la vora de Ténès (Algèria) restes de fustes provinents d'un bot

salvavides i un flotador amb la inscripció 7829 - 16, 1, S/S <SAINT PROSPER> Pen, mousse, Le Havre,

uns dies més tard apareix una boia de suro amb les lletres T i R encara llegibles.

Ganxo conegut dels pescadors de Roses, el "petroler" continuarà indicant la seva posició amb taques de

petroli a la superfície temps després del naufragi. No és fins el juny del 1.967 que un grup

d'escafandristes del C.R.I.S., pioners de la immersió autònoma a la nostra costa, identifiquen el vaixell

gràcies a la troballa de la campana de la sonda de proa, que porta el nom del vaixell gravat en relleu.

- 93 -

Avís publicat a “La Vanguardia” del 30 d’abril de

1.939 advertint que la navegació a la badia “continua”

essent perillosa, sense esmentar la causa del perill.

Dona també les enfilacions per tal d’evitar-lo.

Entre el dia 8 de març i aquest avís no he trobat

notícies de cap naufragi a la premsa. (La

Vanguardia.Hemeroteca)

Carta de la Direcció General de la “S.N.O”, de finals de març de 1.939, adreçada a un familiar dels tripulants desapareguts, explicant que les autoritats espanyoles no tenen constància de cap naufragi en aquestes dates. (Arxiu de l’autor)

Jules Langlois, capità del Saint-Prosper. (Arxiu de l’autor)

- 94 -

NOM: Saint-Prosper

NOMS ANTERIORS:

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Petroler

ACTIVITAT: Mercant




DRASSANA: William Gray & Co. Ltd. West Hartlepool.(Regne Unit).

ESLORA: 106 mts

MÀNEGA: 15 mts

CALAT: 8,80 mts

TONATGE: 4.330 TN


MOTOR: Vapor de triple expansió amb caldera d'oli pesat.515 NHP.

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Francesa / Havre

ARMADOR O PROPIETARI: Société Navale de l´Ouest.

CAPITÀ: Jules Langlois


CÀRREGA: 300 tones de petroli cru,en bidons.

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Badia de Roses

DATA DEL NAUFRAGI: Dimecres 8 - III - 1.939

CAUSA DEL NAUFRAGI: Mina submarina

ESTAT ACTUAL: Trencat en dos trossos


Acció de la “S.N.O” de l’any 1.921 (Arxiu de l’autor)

- 95 -

SAN GIORGIO

Dicen de La Escala que ha embarrancado un vapor en <La Clota> de dicha costa. Un marinero que se

hallaba por aquellas inmediaciones, al oir el silbato pidiendo auxilio, se aproximó al sitio de la ocurrencia,

donde se le preguntó el punto en que se encontraban, pues el capitán del buque lo deseaba saber, ya

que la densa niebla le había desorientado.

Han sido muchos los escalenses que han visitado el vapor embarrancado.

El San Giorgio, embarrancat a les Planasses. (Foto J. Esquirol-A.M.E.)

El vapor es el <San Giorgio>, de la matrícula de Catania, de 800 toneladas, con cargamento de cal

hidráulica destinada a Tenez (Orán). La tripulación la componen 15 hombres, con el capitán Orazio

Fazio, y el piloto, oficial de la marina italiana. Salió del puesto de San Luis de Rhone al anochecer del 18

y al llegar frente al Cabo Creus, debido a la niebla, se moderó la marcha del vapor, y cuando creía ir

costeando, embarrancó, con tan mala fortuna, que de no acudir pronto auxilio, dificilmente se salvará el

cargamento.

El vapor estaba asegurado ignorándose si asimismo lo estaba el cargamento.

- 96 -

Així apareix la notícia del nafragi del San Giorgio al "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" del dijous 23

de setembre de 1.915.

Dies més tard l'ajudantia de marina de Roses trameté el següent telegrama a la comandància de

Barcelona: Vapor San Giorgio varado en punta Clota Grosa a dos millas puerto La Escala, descansa

sobre arrecife, unido casi con tierra. Tiene un metro de agua en la bodega. Parte popa inundada hasta

puente. Como sólo hay unas ocho brazas de fondo se hace dificilísimo salvamento. Prosiguen trabajos.

Aquests treballs no tingueren èxit, ni pel que fa a la recuperació de la càrrega ni al reflotament del vaixell,

el qual va ser enviat al fons per un temporal poc temps després.

El San Giorgio va ser desballestat en dues campanyes, la primera empresa per Kontos els anys 20 i la

segona, entre el juny i l'agost de 1.954, per una empresa de Barcelona.

El procediment emprat en aquesta segona campanya consistía en col.locar 30 quilos d'explosiu a la vora

del casc, amb l'ajut d'una llarga canya; aquesta càrrega es feia esclatar per simpatia d'una de més petita

encesa amb una metxa hidròfuga. Quan el núvol de calç aixecat per l'explosió es posava, restaurant la

visibilitat, els bussos recollien la ferralla, que era issada a la superfície i transportada en barques a la vila.

Col.laboraren en l'extracció de la ferralla en Papat i l'avi Batista, dos pescadors de l'Escala, així com

diversos bussos clàssics de la localitat. Aquests cobraven la suma de cinc-centes pessetes per hora

d'immersió, quantitat astronómica si es compara, per exemple, amb el salari de tres pessetes i mitja a

l'hora d'un paleta en aquells mateixos anys.

Desfet pel temporal. (Foto J. Esquirol-A.M.E.)

- 97 -

NOM: San Giorgio

NOMS ANTERIORS: Peterborough

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Barco de la calç

ACTIVITAT: Mercant




DRASSANA: R. Craggs & Son. Middlesborough.(Regne Unit).

ESLORA: 60,58 mts

MÀNEGA: 9,10 mts

CALAT: 4,55 mts

TONATGE: 590 TN


MOTOR: Vapor de doble expansió.98 NHP.Blair & Co. Ltd.Stockton.(Regne Unit).

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Italiana / Catània

ARMADOR O PROPIETARI: Orazio Fazio

CAPITÀ: Orazio Fazio


CÀRREGA: Calç hidràulica

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Les Planasses (L'Escala)

DATA DEL NAUFRAGI: Diumenge 19 - IX - 1.915


ESTAT ACTUAL: Dinamitat 1.954

PROFUNDITAT: 7 ~ 8 mts

- 98 -

TREGASTEL

La nit del 28 setembre de 1.938, a les acaballes de la Guerra d'Espanya (1.936-39), el temporal de xaloc

acompanyat de pluges torrencials que bat el litoral empordanès ha reduït la visibilitat a escassos metres.

Els dos fars de Cadaqués, situats a cala Nans i el cap de Creus, romanen apagats a causa de la guerra

(aquest darrer ja ha sofert un bombardeig aeri). Privat de les referències de terra el capità del Tregastel

creu que ha depassat el cap de Creus i ordena virar a l'oest, possiblement en direcció a Portvendres,

quan tot just és davant Cadaqués.

El vaixell, que va de València a Marsella en llast, acabarà aquella nit al fons de cala Bona. Dies més tard

una barca de pescadors cadaquesencs troba un salvavides amb el nom del vaixell, i a la badia de la

Guillola i la Pelosa, a la costa de Roses, apareixen dos bots abandonats. Per Cadaqués s'escampa la

notícia d'uns nàufrags que han arribat al far del cap de Creus.

A partir d'aquest moment només es por especular. Hom suposa que el Tregastel ha xocat amb l'illa

Messina, una gran roca sense baixos ni esculls al voltant, i amb una via d'aigua oberta al casc, sense

encallar degut a la morfologia de l'illa, s'ha dirigit cap a l'entrada de cala Bona a mercès del temporal.

Poc abans d'arribar a la cala el capità ordena tirar les àncores, fet que explica com el vaixell, pivotant

sobre la proa, naufragui mirant al sud, encarat a la tempesta.

Segons Pla (1) el derelicte del Tregastel fou objecte d'anys de litigis, per determinar-ne la propietat, i

sembla que el desballestament per recuperar els metalls tingué lloc el decenni de 1.950. Pertanyia a la

naviliera “Compagnie France-Navigation S.A.” una empresa fantasma creada govern de la República,

l’abril de 1.937, per poder abanderar els vaixells a França.

-------------------------------------------------— —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —— — —

(1) PLA, Josep : Cinc històries ... Edicions Destino. Barcelona. 1.979.

- 99 -

NOM: Tregastel

NOMS ANTERIORS: Ville de Mostaganem 1.937 / Haut Brion 1.932


ACTIVITAT: Mercant




DRASSANA: W. Dobson & Co. Newcastle.(Regne Unit).

ESLORA: 69,23 mts

MÀNEGA: 9,83 mts

PUNTAL: 5 mts

TONATGE: 966 TN


MOTOR: Compound de doble expansió.100 NHP.

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Francesa / Havre

ARMADOR O PROPIETARI: Compagnie France-Navigation S.A.

CAPITÀ:


CÀRREGA: En llast

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Cala Bona (Cadaqués)

DATA DEL NAUFRAGI: Dimecres 28 - IX - 1.938


ESTAT ACTUAL: Dinamitat


- 100 -

TRIUNFANTE

El 7 de març de 1.793 la Convenció francesa declara la guerra a Espanya. Aquest conflicte, conegut al

Principat amb el nom de Guerra Gran, es lliurarà en els camps de batalla de les comarques nord-

catalanes, a banda i banda de frontera, duent la misèria al país i posant a prova la capacitat de

resistència de la població civil, que veu com arriba la guerra a la porta de casa, conduïda pels estrategs

de saló, des de llunyanes capitals.

L’Asia (similar al Triunfante) desarborat enmig d’una tempesta. (A. Cortellini-M.N.M.)

Cinc setmanes després de la declaració de guerra, en resposta a la petició d'ajut adreçada a Espanya

per la vila de Sant Llorenç de Cerdans (el Vallespir) un cos d'exèrcit espanyol, comanat per Antonio

Ricardos, capità general de Catalunya, travessa la frontera i envaeix el Rosselló.

El mes d'agost ocupa ja tota la comarca, amb excepció de les places fortes de Salses i Perpinyà. Els

catalans del Principat veuen a l'abast l'oportunitat de reunificació amb els comtats del nord, que pel

Tractat dels Pirineus han passat a França el 1.659, els rossellonesos reialistes volen l'annexió del

Rosselló a Espanya, els republicans volen annexionar el Principat a França.

- 101 -

Però els plans de la monarquia borbònica són ben diferents, no hi ha ambicions territorials, només el

desig de frenar l'onada revolucionària a la frontera dels Pirineus, impedint que trontollin a l'estat espanyol

les estructures de l'Antic Règim, que a França ja ha caigut, emportant-se els caps de LluÍs XVI i Maria

Antonieta.

La indecisió del govern espanyol atura l'escomesa de Ricardos, permetent la contraofensiva francesa

que, el maig del 1.794 fa recular les forces del comte de La Unión, successor de Ricardos. El general

Dugommier penetra a l'Empordà i el 28 de novembre, sense disparar un sol tret, es rendeix el castell de

Figueres. Paral.lelament els francesos posen setge a Roses. Després de dos mesos d'intens

bombardeig, el vespre del 6 de gener de 1.795, les tropes espanyoles comencen l'evaquació per mar del

castell de la Trinitat, abans, però, mullen la pólvora i inutilitzen els canons perqué l'enemic no se'n pugui

aprofitar. Roses cau el 3 febrer i part de la població civil fuig a Palamós.

El Triunfante, comanat pel capità de navili Juan Vicente Yáñez, que acabarà els seus dies de canonge a

la catedral de València, és un dels 79 vaixells de línia de l'armada espanyola, que s'emporta a l'època el

40 % dels ingressos de l'estat.

Dissenyat per Jordi Joan, és el cinquè d'una sèrie encapçalada per l' Oriente i formada pel Brillante, el

Gallardo, el Glorioso, el Guerrero, el mateix Triunfante i el Vencedor, que trencant la tradició de la marina

espanyola del 1.700 no han estat batejats amb noms de sants. Construïts segons el sistema anglès i

folrats d'aram a l'obra viva, són d'una gran solidesa, que no els impedeix d'assolir els 12 nusos de

velocitat. El seu armament està format per 74 canons, de diferents calibres, disposats en dues bateries

per banda.

Trenta-nou anys de vida activa han portat el Triunfante a l'expedició d'Alger (1.775), el bloqueig de

Gibraltar (1.781-82), la batalla del cap Espartel contra la flota britànica de l'almirall Howe (1.782) i a

l'expedició científico-comercial a Turquia (1.784).

Desarmat a Cartagena l'any 1.785, és allistat novament el 1.792, participant en la invasió de Sardenya i

el setge de Toló.

El matí del 5 de gener del 1.795 es troba en aigües de l'Empordà, assignat a l'esquadra de l'almirall

Obando que dóna suport als assetjats de Roses. La situació és dolenta, el mal temps impedeix el

- 102 -

transport dels subministraments de la flota a terra i l'embarcament dels ferits. Els vaixells són a mercès

de les ones. El golf és ple de pals, caps i restes d'embarcacions menors que s'han desfet amb la

tempesta. El San Dámaso, mig desarborat i amb el timó avariat, xoca amb el San Antonio, que ja no

conserva cap pal, i de poc no embarranquen en territori controlat pels francesos.

El Triunfante, obligat a canviar de posició la nit abans a causa del foc enemic perdent una àncora en la

maniobra, és empés pel corrent cap a terra; al migdia, tement el trencament de l'àncora de l'esperança

es fa a la vela rumb al sud, escorant, amb la bateria inferior submegida; en un primer moment sembla

que se'n podrà sortir, però el fort corrent i la manca de vent el fan derivar cap a la costa, en direcció a la

Fragment de la roda, folrada de coure, com la resta del casc, amb les xifres de les línies de calat (esq.)

Posició de la roda en un vaixell, ressaltada en negre (dreta). (M.M.B)

platja de Sant Pere Pescador on acabarà encallant. Els tripulants i la dotació de soldats de marina poden

desembarcar sense que s'enregistrin baixes.

El capità, mercès als favorables informes de Gravina, és exonerat sense consell de guerra de la

responsabilitat de la pèrdua del vaixell. I realment la responsabilitat no és seva, ja que des del dia 2 es

troba al vaixell insígnia de la flota (hi ha anat per una conferència d'oficials) i degut a la tempesta no s'ha

pogut reincorporar al Triunfante.

Després del naufragi es recuperen armes i diversos objectes, i el vaixell, amb els pals sobresortint de

l'aigua, es va desfent progressivament fins que el pas del temps el converteix en només un record.

Amb la difusió de l'escafandre autònom, a partir dels anys cinquanta, és sotmès a un espoli constant,

- 103 -

Roda del Triunfante. (M.M.B)

despareguent mosquets, peces d'artilleria, fanals, etc, fins que el maig del 1.974 el Poseidón (BS-1) de

l'armada espanyola, emprèn la primera excavació científica rigorosa de les restes del vaixell, efectuant

treballs de planimetria i fotografia, recuperant fusells, canons, part de la roda (que es conserva al Museu

Marítim de Barcelona) i diversos objectes menors.

Jordi Joan i Santacília (1.713-73), valencià de Novelda (Valls del

Vinalopó), també conegut com Jorge Juan. (M.N.M.)

- 104 -

NOM: Triunfante


ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: de línia, 3ª classe, dues bateries.



DRASSANA: Esteiro .(Ferrol).

ESLORA: 52,50 mts

MÀNEGA: 15,20 mts

PUNTAL: 6,50 mts

TONATGE: 1.661 TN


MOTOR:



CAPITÀ: Juan Vicente Yañez

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 681 mariners + 150 soldats / 0

CÀRREGA:

ARMAMENT: 28 canons de 24 lliures,30 de 18 i 16 de 8,de ferro.

LLOC DEL NAUFRAGI: Platja d'Empúries. (Sant Pere Pescador)

DATA DEL NAUFRAGI: Dilluns 5 - I - 1.795


ESTAT ACTUAL: Espoliat - Excavat 1.974


- 105 -

V-13

Entre els anys 1.931 i 1.936 el govern de la República espanyola posa en marxa una sèrie de reformes

administratives destinades a sostreure a la marina de guerra les competències que fins aleshores ha

exercit en l'àmbit de la navegació civil. Es crea la Subsecretaria de la Marina Mercant, Navegació i

Indústries Marítimes (1.931) que passa a dependre de Ministeri d'Indústria i Comerç (1.934),

transformant-se l'any següent en Direcció General de la Marina Civil i Pesca.

Hidroavió italià Cant Z-501. Els avions feixistes

basats a Mallorca, amb tripulacions espanyoles i

italianes, cobrien el litoral comprés entre Portbou i

Almeria. Els hidroavions atacaven objectius

navals, mentre que els avions amb base a terra

bombardejaven objectius terrestres.

(Arxiu de l’autor)

L'any 1.936 hi ha una dotzena de llanxes guardapesques, destinades a la vigilància costanera, adscrites

a aquesta Direcció General. Són numerades correlativament amb el numeral precedit de la lletra V (de

vigilància). La V-13, però, és un remolcador. Catalogat al “Lloyd's” amb la classificació més alta, 100 A1,

per la qualitat de la seva construcció, és incautat en esclatar la guerra a l'empresa "Puertos y Pantanos

S.A.", i assignat a Roses, el port republicà situat més al nord.

Militarment no té cap valor, ja que no es pot enfrontar adequadament a cap vaixell de guerra ni

respondre als atacs de l'aviació. A partir del 1.938 la seva tasca, com la de les altres llanxes V, serà

escortar els mercants que venen de França amb subministraments per la República fins el port de Sant

Feliu de Guixols, on serà rellevada, o bé directament a Barcelona, destí final d'aquests vaixells.

A 2/4 de nou del vespre del 8 d'abril de 1.938 a Roses sona l'alarma de bombardeig, una hora més tard

un avió italià envoltat pel fum i les detonacions de les granades antiaèries sobrevola la vila; prop del moll,

a baixa altura, deixa anar un rosari de dotze bombes que esclaten a breus intervals. La última cau sobre

la V-13, amarrada a la punta del moll, destruint-la completament i ferint o matant tota la tripulació.

- 106 -

NOM: V-13

NOMS ANTERIORS: Rio Urumea


ACTIVITAT: Guerra

TIPUS DE VAIXELL: Remolcador



DRASSANA: N. V. Schps. v / n Jonken & Stans Hendrik Idd.Ambacht.(Holanda).

ESLORA: 33 mts

MÀNEGA:

CALAT:

TONATGE: 276 TN


MOTOR: Vapor de triple expansió.Caldera de 180 lliures de pressió.115 NHP.N. V.

MCH."Bolnes".Bolnes.(Holanda).

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Espanyola / Roses

ARMADOR O PROPIETARI: Estat

CAPITÀ:

TRIPULACIÓ / Nº DE VÍCTIMES: 9 / 3 morts,5 ferits i 1 desaparegut.

CÀRREGA:

ARMAMENT:

LLOC DEL NAUFRAGI: Roses (Port)

DATA DEL NAUFRAGI: Divendres 8 - IV - 1.938

CAUSA DEL NAUFRAGI: Bombardeig aeri

ESTAT ACTUAL:

PROFUNDITAT:

- 107 -

WOODSIDE

La tarda del dilluns 11 d'agost de 1.884 el Woodside salpa en llast del port de Seta (França), amb destí a

Londres. És un vaixell dels primers temps de la navegació a vapor, quan la desconfiança envers les

màquines, poc potents i fiables encara, aconsella d'instal.lar veles auxiliars. Amb el casc prim i llarg com

un cigar i una llarga i esvelta xemeneia, el Woodside va aparellat de goleta.

Vaixell de propulsió mixta vela-vapor de finals del segle XIX. (Arxiu de l’autor)

Tota la setmana anterior ha estat ploguent i una espessa boira envolta el cap de Creus. A primera hora de la

matinada del dimarts arriba davant l'illa de Portaló. Privat de visibilitat i sense referències de terra xoca

frontalment amb l'illot; la força de l'impacte l'encasta a les roques i l'aigua comença a envaïr la sentina.

Immediatament demana ajut fent sonar el xiulet de vapor, en un primer moment els pescadors que son a les

proximitats confonen el senyal d'alarma amb els de boira emesos pels molts vaixells que naveguen a la

rodalia. Hores més tard, amb l'arribada de l'alba és avistat per un pescador de Cadaqués que dóna l'alarma a

la vila.

D'aquest port surten els canoners Pilar i Toledo, portant a bord l'alcalde, el capità del port, el secretari de

- 108 -

sanitat marítima i l'administrador de duanes, amb uns quants carrabiners i guàrdies civils.

En arribar al lloc del sinistre es constata la imposibillitat d'intentar una operació de reflotament tot

remolcant-lo, ja que amb una via d'aigua a la proa i la sentina negada l'efecte seria probablement el

contrari del desitjat.

Hi ha, però, una altra dificultat, a França s'ha declarat una epidèmia de còlera que fa estralls entre la

població i el govern espanyol ha decretat la quarantena per homes i mercaderies que vulguin travessar la

frontera (fins i tot pel Correu), per tant la tripulació no pot abandonar el vaixell.

Es destaquen dos escampavies a les proximitats, la seva misió és doble, auxiliar els tripulants si cal,

impedint-los alhora de desembarcar. El Woodside és aïllat per mar i terra. Pocs dies més tard una

tempesta el desencalla enviant-lo per sempre al fons de la cala. La tripulació, que no ha sofert cap baixa,

és repatriada des de Barcelona en superar la quarantena al llatzaret de Portbou.

L’operació de reflotament poc després del naufragi es revela inútil, essent per fi abandonat. El vaixell ha

estat dinamitat per recuperar el ferro en diverses campanyes els decennis de 1.950 i 1.960, però encara

es conserva una part del casc, tapissat de gorgònies, i una caldera.

El Boxhill

Tant Josep Pla a Cinc històries del mar com Rafael Espinós a Solo el mar lo sabe, que es basa en el

llibre de Pla, anomenen erròniament Boxhill el Woodside. Això és ocasionat, molt probablement, per la

degeneració del nom original en passar de boca en boca. Cal recordar que el relat de Pla no és de

primera ma, ja que el naufragi tingué lloc en una generació anterior a la seva.

Restes del Woodside. (Foto de l’autor)

109

NOM: Woodside

NOMS ANTERIORS:

NOM AMB QUÈ ÉS CONEGUT: Boxhill

ACTIVITAT: Mercant

TIPUS DE VAIXELL: Goleta



DRASSANA: N. of Eng. SBC. Sunderland.(Regne Unit).

ESLORA: 85,14 mts

MÀNEGA: 11,91 mts

CALAT: 6,10 mts

TONATGE: 1.140 TN

PROPULSIÓ: Mixta vela ( 2 ~ 4 pals ) - motor

MOTOR: Vapor de doble expansió.Caldera de 20 lliures de pressió.180 HP.N. E. Marine C. (Lim) S

L D

BANDERA / PORT DE MATRÍCULA: Britànica / Londres

ARMADOR O PROPIETARI: T. G. Greenwell

CAPITÀ: John Goodfellow


CÀRREGA: En llast

ARMAMENT: -

LLOC DEL NAUFRAGI: Illa de Portaló (Cadaqués)

DATA DEL NAUFRAGI: Dimarts / Dimecres - 12 / 13 - VIII - 1.884


ESTAT ACTUAL: Dinamitat.Restes disperses.

PROFUNDITAT: 25 mts

110

RESSENYA DE VAIXELLS EMBARRANCATS I REFLOTATS

AMAZE Mercant grec de 90 metres d’eslora, abanderat a Saint Vincent i les Granadines,

embarrancà el 12 d’abril de 2.002 a la platja de Sant Pere Pescador. Pocs dies desprès fou

remolcat novament cap al mar.

* “El Punt” de 13 - IV - 2.002.

* “El Periódico de Catalunya” de 23 - IV - 2.002.

L’Amaze, embarrancat a la platja de Sant Pere. (Foto de l’autor)

ANTONIA Vapor amb matrícula de València, provinent de Seta (França); embarrancà a

l'Encalladora (cap de Creus) la matinada del diumenge 19 de setembre de 1.915. Els 37

passatgers i tripulants foren conduïts a Cadaqués, originant les protestes de l'alcalde de la vila

davant la tardança de l'armador en recollir els nàufrags. El vaixell fou auxiliat i posat en condicions

de navegar pels vapors Antonio Ferrer i Comercio de la mateixa companyia naviliera de l'Antonia.

* "Diario de Gerona de Avisos y Noticias" de 21 i 24 - IX - 1.915 (nos 220 i 223).

* "La Veu de l'Empordà" de 25 - IX - 1.915 (nº 572).

CRITI Mercant grec (o marroquí segons “Los Sitios”) de 201 TN, 41,34 mts d'eslora i 7 mts de

mànega, construït a Alemanya l'any 1.941. Propietat de N. Rigas & Co. del Pireu. Amb càrrega

d’olives i suro de Sevilla a Itàlia. Embarrancà a la platja de Sant Pere Pescador el 1.963, essent

reflotat posteriorment.

* “Los Sitios” de 10 - I - 1.963.

* ESPINÓS, Rafael : Solo el mar lo sabe.Pecios y naufragios en el mar catalán. Servicios

Editoriales S.A. Barcelona. 1.984.

VIGILANTE Vapor de guerra, encallà al baix de la Ferrera (Roses) el dilluns 11 de juny de 1.866.

Fou posat en condicions de navegar al cap de pocs dies amb l'ajut de la fragata Gerona.

* Carles Paramo i Ponsetí.(Roses).

* "Diario de Barcelona". 1.866.

111

VAIXELLS ENFONSATS DELS QUALS ES

DISPOSA DE POQUES DADES

ANIMAS Tartana canonera de l'esquadra de Gravina, naufragà a la platja de l'Escala a principis de

1.795. Els 25 tripulants i el capità, l'alferes de navili José Bermudez de Castro, van morir ofegats.

* FERNANDEZ - DURO, Cesáreo : Naufragios de la armada española. Madrid. 1867.

ASIE Vapor de 1.164 tones i 85 mts. d’eslora, construït a les drassanes Pile, Spence & Co.de West

Hartlepool. Propietat de la companyia Fraissinet de Marsella (“Compagnie Marseillaise de

Navigation à Vapeur”). La nit del 4 de maig de 1.887, a les proximitats del cap de Creus, va xocar

amb l’Ajaccio de la “Compagnie Générale Transatlantique”, i s’enfonsà. A causa de la col.lisió,

provocada per la boira, van morir dos tripulants i diversos passatgers. Els supervivents foren

conduïts a Portvendres per l’Ajaccio.

* “Le Petit Journal” de 7 i 8 - V - 1.887.

* “La Vanguardia” de 7 i 8 - V - 1.887.

Acció de la naviliera Fraissinet. (Arxiu de l’autor)

BARCOS DEL CAFÉ (1), LA CIVADA (2), LA DOGAREL.LA (3), ELS OSSOS (4), LA PEGA (5), EL

PLOM (6), ELS RAJOLS (7) I EL VI (8)

Petits velers de cabotatge, enfonsats a finals del segle passat o principis d'aquest, coneguts pel

nom de les mercaderies que portaven en naufragar.

(1) Enfonsat a Roses, prop del mas Cristià, a uns 350 ~ 450 metres de terra.

(2) Enfonsat a Roses, davant les eres d'en Saguet, pels volts del 1.907. Segons diversos periòdics

de l’època es tracta del Zenith, un bergantí-goleta grec sorprès per un temporal davant Còrsega a

finals de novembre de 1.898. Un cop de mar li arrencà el timó i s’endugué un tripulant i els

112

instruments de navegació; per això els sis supervivents en arribar a terra estaven convençuts

d’haver desembarcat a les Balears. El vaixell es donà per totalment perdut.

(3) Embarrancat a Roses, entre els dos molls.

(4) Embarrancat, durant un temporal de llevant, davant la Ciutadella de Roses.

(5) Enfonsat prop la desembocadura del Fluvià.

(6) Enfonsat davant la Pedra Dreta, fita entre els termes municipals de Castelló d'Empúries i Sant

Pere Pescador.

(7) Enfonsat a Roses, davant el mas Nera. Segons el periòdic “La Lucha” es tracta de la goleta

francesa Algol en trajecte d’Anglaterra a Marsella, embarrancada una nit del mes de març de 1.890

a la platja de Sant Pere Pescador. La tripulació es salvà.

(8) Carregat de bocois de vi, s'enfonsà a Roses davant el mas Gusó, a uns 500 metres de la costa.

No hem pogut trobar referències dels masos citats per Esteve Guerra a Roses, tanmateix els

masos Cristià i Nera pertanyen al terme de Sant Pere Pescador, i el mas Gusó o Gusonet al de

Castelló d'Empúries.

* GUERRA I MARÉS, Esteve : "Ecos de Rosas.Los secretos de su magnífica Bahía" al’“Ampurdán”

nº 728 de 12 - IX - 1.956.

* "La Lucha.Diario de Gerona" de 14 - III - 1.890.

* “El Regional” de 24 - XI - 1.898.

* “El Ampurdanes” de 27 - XI - 1.898.

BRICBARCA Italiana, de nom desconegut, enfonsada a Roses, l'any 1.880, en el lloc on hi ha

actualment l'escullera.

* GUERRA I MARÉS, Esteve : "Ecos de Rosas.Los secretos de su magnífica Bahía" al’“Ampurdán”

nº 728 de 12 - IX - 1.956.

CALA MURTRA I CALA PI Velers de la "Naviera Mallorquina", enfonsats per l'aviació de Franco al

Port de la Selva el gener de 1.939. El primer, de 152 TN, fou reflotat després de la guerra. El

segon, de 197 TN, fou desballestat.

* GONZALEZ ECHEGARAY, Rafael : La marina en la guerra de España (1.936-1.939).La marina

mercante y el tráfico marítimo. Servicio Histórico del Estado Mayor de la Armada. Librería Editorial

San Martín. Madrid. 1.977.

CARMELITA Falutx amb matrícula de Vinarós, carregat de vi i garrofes amb destinació a Seta

(França), naufragà a S'Arenella (Cadaqués) la matinada del dissabte 12 de desembre de 1.874. El

patró, Agustí Mateu, i la tripulació es salvaren, així com part de la càrrega.

* Informe del capità de l'escampavies Dolores a l'alcalde de Cadaqués.13 - XII - 1.874. (A.M.C.)

113

COMTAT D'EMPÚRIES A l'Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries es conserva documentació de

l'antic comtat, formada bàsicament per l'Índex de les regalies del comtat d'Empúries (IR), compilat

l'any 1.720, que conté jurisprudència relativa a les prerrogatives fiscals i patrimonials dels comtes

d'Empúries sobre ... Ser propios del Señor del Estado los naufragíos, bienes mostrencos o

vacantes, invenciones, o hallazgos ... , i el fons del Tribunal de Marina (TM), integrat per processos

d'informació de testimonis, autos d'avaria, protestes contra el mar ,etc, alguns dels quals fan

esment de vaixells naufragats a les costes emporitanes.

1 - Vaixell amb càrrega d'alum propietat d'un comerciant de Messina (Sicília). Naufragà al port de

Roses l'any 1.332; es feren presoners els 62 tripulants, ja que la nau era de ... un Genoves

enemígo entonces del Rey de Aragon, y suyo (del comte d'Empúries) .... La pau amb Gènova no

es firmà fins l'any 1336.(IR).

2 - Galiota francesa, propietat de Saluayre Guillen i Estevan Roger, comerciants de Montpeller,

amb càrrega de dàtils, grana i nous, naufragada l'any 1.342 al port de Roses.(IR).

3 - Galiota propietat d'Arnau Calders de Mallorca, amb càrrega de dàtils, nous i corns de bou,

naufragà al port de Roses a causa d'una tormenta, l'any 1.342.(IR).

4 - Fusta naufragada a la platja dels Graells (antiga denominació de la platja d'Empuriabrava) a

causa d'una tormenta, l'any 1.506.(IR).

5 - Vaixell naufragat l'any 1.536 a les proximitats de Llançà.(IR).

6 - Sagetia francesa naufragada prop de la platja dels Graells, l'any 1.554.(IR).

7 - Sagetia francesa, comanada per Norato Juliá, de Toló, (França) naufragà a la platja de Sant

Pere Pescador, l'any 1.554.(IR).

8 - Santa Clara. Tartana amb càrrega de municions i material bèl.lic naufragada l'any 1.632, a les

proximitats del Port de la Selva, per culpa del patró. La recuperació fou encarregada al patró Juan

Compta, de Cadaqués para que Cuydasse de recoger por el Servicio de su Mag.d todo lo que avia,

y se podria sacar.(IR).

9 - Nostra Senyora del Roser, Sant Joan Baptista i Sant Antoni de Pàdua. Barca genovesa

comanada per Giacomo Baron, naufragada a la Clota (L'Escala) donde se hizieron de dicha barca

pedasos grandes y totalmente se perdio (a causa d'una) grandisima tempestad de tremontana...de

tan grande horrorosa, el dijous 18 de desembre de 1.664. Els tripulants mig glaçats en haver

abandonat la nau a correcuita foren auxiliats per veins de l'Escala.

10 - Nostra Senyora del Carme. Bergantí amb matrícula de Benicarló, propietat de Joseph White i

comanat pel patró de Vinaròs Antoni Brau. Naufragà a la Clota (L'Escala) el 22 d'octubre de 1.794,

durant la Guerra Gran. Transportava subministraments per l'exèrcit espanyol.(TM).

11 - Nostra Senyora del Carme. Xabec comanat pel patró de Sant Feliu de Guixols Antoni Roura,

naufragà a la cala del rec de Canet (El Port de la Selva), en el curs del seu viatge de Liorna (Itàlia)

a Sant Feliu, el 24 de març de 1.818. La càrrega era formada per blat, cànem i arròs.(TM).

114

12 - La Prudence. Bergantí de 143 TN, amb càrrega de vi i taps de suro, comanat pel capità Louis

Laurent Aubert Levassor, de Dieppe (França). Enfonsat al nord del cap de Creus, a principis de

febrer de 1.819. Anava de Portvendres a Rouen.(TM).

13 - Nostra Senyora del Carme. Pollacra de Sant Pol de Mar, comanada per Rafel Deas, amb

càrrega de blat, fesols i seda. Fou embarrancada pel patró, el 20 de desembre de 1.820 a Garbet,

plena d'aigua i en perill d'enfonsar-se.(TM).

14 - Jesús, Maria i Josep. Xabega d'Andraitx (Mallorca), comanada pel patró Miquel Pieras. Anava

carregada de cànem, bacallà i 250 duros d'or i plata. Naufragà amb la bombarda malaguenya

Virgen del Carmen, sota el castell de la Trinitat de Roses el 5 de març de 1.820, a causa d'una

tempesta.(TM).

15 - La Fortuna. Bergantí genovès del patró Andrea Dodero, amb càrrega de blat d'Odessa i arròs,

en viatge de Gènova a Màlaga, Gibraltar, Lisboa i Mogador. Naufragà a causa d'una tempesta l'11

de novembre de 1.820, a la platja de Sant Pere Pescador.(TM).

* Fons Notarial, folis 1 i 2.Any 1.664. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

* LLOBET, Josep i Bernat i FUSTER LLOBET, Esteve : Índex de les regalies del comtat

d'Empúries. Manuscrit. 1.720. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

* Fons del Tribunal de Marina. Anys 1.756 - 1.854. Arxiu Municipal de Castelló d'Empúries.

GALIOTES TURQUES, 2 S'ignora el seu nom. Naufragaren en los mares de las Medas y golfo de

Rosas, el 9 d'agost de 1.588, a conseqüència d'un temporal. Foren capturats tres supervivents

turcs. Segons disposició dels funcionaris comissionats per Joan Icart, Batlle General de Catalunya,

dos foren adjudicats al Reial Patrimoni i el tercer restituït als Comptadors de les Galeres, doncs era

fugitiu d'una d'aquestes, d'acord amb les lleis de l'època sobre preses de béns naufragats i

vacants.

* DE LLOBET MASACHS, Santiago : "El quinto de su majestad; naufragios, corsarios y piratas" a la

Revista de Girona nº 100. 1.982.

GASPARINA Pollacra veneciana, procedent d'Alger, embarrancà a la platja de Cadaqués l'any

1.786 (el 16 de gener o el 27 de juliol, segons informacions contradictòries de La marina mercant

de Cadaqués). Es salvaren tres tripulants i deu passatgers jueus, que dos anys després vengueren

un calze de plata al rector de la vila.

Al Llibre de l'Obra de l'església de Cadaqués de l'any 1.788, on es comptabilitzaven els ingressos i

despeses de la parròquia, hi figura aquest assentament: Ym px (ídem per) un Calís de Plata que bai

comprar â uns Judíus que Nofregaren a est port que Anaben enbarcats ab una pollacra Benezíana,

que Costa 26 lliures.

* Llibre de l'Obra de l'església de Cadaqués. 1.788. Arxiu Parroquial de Cadaqués.

115

* RAHOLA, Gaietà i Josep : La marina mercant de Cadaqués. Editorial Dalmau Carles Pla, S A

Girona. 1.976.

GIUSEPPINA Bergantí goleta italià procedent de Dénia, amb càrrega de pinyola d’oliva. Naufragà a

la platja de Sant Pere Pescador el 5 de febrer de 1.898.

* "Diario de Gerona" de 11 - II - 1.898.

GLORIA Pesquer de 22 TN enfonsat pel Canarias davant Roses el dijous 22 de juliol de 1.937,

juntament amb el Pedro i el Siete Hermanos.

* GONZALEZ ECHEGARAY, Rafael : La marina en la guerra de España (1.936-1.939).La marina

mercante y el tráfico marítimo. Servicio Histórico del Estado Mayor de la Armada. Librería Editorial

San Martín. Madrid. 1.977.

GOLFET, EL Vaixell romà del s. - 1, totalment espoliat des del seu descobriment l'any 1.963.

L'arqueòleg Ricard Pascual Guasch pogué examinar part del seu contingut, ja extret del mar, l'any

1.966. El carregament estava composat d'àmfores vinàries del tipus Dressel I (variants B i C).

* PASCUAL GUASCH, Ricard : "La nave romana de El Golfet (Gerona)" a Ampúrias nº XXVIII.

Barcelona. 1.966.

GRUMMAN HELLCAT F6F-3 (JV102) Pertanyent a l’esquadreta 800 de l’Arma Aèria de la Flota,

embarcada al portaavions britànic H.M.S. Emperor. Pilotat pel sotstinent Charles Douglas Spencer,

de la Reserva Naval Voluntària de Nova Zelanda, va caure al mar en el curs de l’invasió de

Provença el 22 d’agost de 1.944. L’aviador fou rescatat per un destructor després d’un amaratge

d’emergència.

“Pescat” per la Tramontana 2, barca d’arrossegament de Roses el 3 de desembre de 1.979, va ser

dipositat al port i subhastat per 75.000 pessetes al cap d’un any.

La producció de la variant F6F-3 d’aquest monoplà d’ala baixa s’inicià l’octubre de 1.942. D’acord

amb la llei de “Lend and Lease”, l’Arma Aèria de la Flota en va rebre 252 exemplars, destinats als

portaavions.

* “Los Sitios” de 4 - XII - 1.979 i 6 - XI - 1.980.

* “New Zealand Fleet Air Arm Roll of Honour”

116

Hellcat F6F-5 amb les ales plegades (Arxiu F.A.A.M.) Escut del 800 “Squadron” de la “Fleet Air Arm”

HIDROAVIÓ Pertanyia a la “Compagnie Générale Aéropostale”. Amarà d’emergència davant

Banyuls el 24 de febrer de 1.931. Després d’un intent marrat de remolc fet pel vapor Estela, es

trencaren les amarres i derivà fins el pla de Tudela, on fou trobat al cap de dos dies per uns

pescadors de Cadaqués. Duia dos tripulants: el pilot se salvà i el telegrafista desaparegué.

L’”Aéropostale” era una aerolínia francesa amb destinacions a l’Àfrica i Sud America, fent el servei

tant de passatge com de correu. Creada a partir de l’antiga “Latecoere” (constructora d’avions)

l’any 1.927, feu fallida el 1.931 i acabà fusionada amb d’altres companyies essent aquesta

agrupació l’origen de l’actual “Air France”.

* “Sol Ixent” de 22 - III - 1.931.

Cartell dels anys trenta de l’”Aéropostale”. (Arxiu de l’autor)

HENRIETTE Vapor francès enfonsat davant l'illa de Massa d'Or l'any 1.869 segons l'única

referència documental aconseguida. Es tracta d'una petició adreçada a l'Ajuntament de Cadaqués

per Louis Castoldi, empresari de treballs marítims de Marsella, l'any 1.873, quan encarregat per

l'asseguradora del vaixell, per tal de recuperar-ne els metalls, sol.licita els oficis de l'alcalde davant

el govern espanyol per aconseguir els permisos corresponents.

* Arxiu Municipal de Cadaqués.Administració General.Correspondència.Any 1.873.

JEANNETTE Corbeta francesa matriculada a Marsella, embarrancà, una nit de setembre del 1.835

117

entre Roses i la Muga, a conseqüència d'un temporal de llevant que li desféu els pals i l'arrossegà

cap a la costa. Tots els tripulants es salvaren, passaren a Roses i foren repatriats, excepte un

grumet tunisià de nom Mulei que restà a càrrec del capellà de Roses, i fou rebatejat amb el nom

d'Antoni.

* SANS, Romul : El Ampurdán en el siglo XIX. Barcelona. 1.949.

JOSEPHINE Vaixell francés de fusta,147 TN, 24,58 mts d'eslora, 8,67 de mànega i 3,67 de calat.

Construït per Jonglas a La Seyne (França) el 1.856. Capità : Rossignol. Propietària : vídua Girau.

Segons Cadaqués des de l'arxiu de Firmo Ferrer naufragà el dimecres 27 d'octubre de 1.886 a Sa

Conca (Cadaqués), segons el periòdic "La Lucha", que no fa esment de l'existència de

supervivents, degué naufragar el 25 o 26, dies en que es trobaren restes d'un bot de salvament i

una bandera francesa.

* "La Lucha.Diario de Gerona" de 29 - X - 1.886 (nº 3030).

* FERRER, Firmo : Cadaqués des de l'arxiu. Montagud Editores. 1.991.

Trobada en alta mar dels submarins U-35

i U-52. (Arxiu de l’autor)

MAR, 1ª GUERRA MUNDIAL En el curs de la Primera Guerra Mundial (1.914-18) un flux continu de

mercants aliats carregats de mercaderies vorejava el litoral espanyol. Els vaixells, provinents

sobretot d’Anglaterra, feien la seva ruta, més enllà de l’horitzó, transportant carbó, queviures i

productes industrials cap a França i Itàlia.

Des de les bases de l’Adriàtic els submarins alemanys, i en menor quantitat austriacs, patrullaven

arreu de la Mediterrània a l’encalç del tràfic naval aliat. Els primers temps de la guerra els U-Booten

aturaven els vaixells, generalment solitaris, i un cop comprovades càrrega i nacionalitat (evitant la

destrucció de mercants de països neutrals) eren enfonsats amb explosius o a canonades. Amb

l’avenç del conflicte es generalitzà l’agrupació dels vaixells en combois escortats per vaixells de

guerra; els mercants (alguns artillats) es convertiren en perillosos pels submarins. Llavors la tàctica

alemanya canvià, incrementant-se l’us dels torpedes, disparats en immersió sense avís previ. A la

nostra costa hi trobem documentades les accions dels U-34, U-35 (1), U-38, U-52, U-72, UB-48 i

118

UC-27.

Sovint la premsa de les viles costaneres es fa ressó de canonades sentides mar endins, però

poques vegades pot donar el resultat de la topada; només en els casos en que els tripulants dels

vaixells enfonsats arriben a la nostra costa. Entre els 420 07’ i 420 26’ i a menys de 20 milles de la

costa hi podem trobar els següents.

Seward (E.E.U.U.) U-52 7 - IV - 1.917 Nova York-Gènova Material de guerra

Joaquina (ESP.) UC-27 23 - IX - 1.917 - -

Aboukir (R.U.) UB-48 3 - II - 1.918 Nàpols-Gibraltar En llast

(1) L’U-35 ostenta, encara avui, el record mundial de tonatge enfonsat: 223 vaixells amb més de 500.000 tones, d’elles 450.000 sota el comanament de Lothar von Arnauld de la Perière, el més famós capità de submarins de la guerra.

PEDRO Vegeu Gloria.

PORT DE LA SELVA, EL Al Passeig Marítim de la vila s'exposa, sobre una imitació de curenya

naval, un canó recuperat fa prop de trenta d'anys davant la punta Medella. Les diverses

inscripcions que presenta permeten determinar el seu origen i característiques. Es tracta d'un canó

de bronze de 24 lliures de plaça i setge el qual va ser fos a Sevilla el 2 de juny de 1.787. Al primer

cos s'hi troba cisellat el monograma reial de Carles III, i a la canya (darrera la boca) la paraula

Bayarte emmarcada en una cinta. Aquesta darrera inscripció correspòn al cognom de Juan de

Bayarte Calasanz y Avalos, noble aragonès del segle XVII, el nom del qual fou donat a la peça,

seguint la tradició vuit-cents de batejar els grans canons. Considerat erròniament com una peça

d'artilleria naval per haver estat recuperat del fons del mar, el Bayarte és un canó de terra. En

tractar-se d'una peça aïllada cal considerar la possibilitat que ni tan sols provingui d'un naufragi,

sinó que la seva pèrdua fos conseqüència d'un desplaçament de càrrega (durant una tempesta ?),

quan era transportada en vaixell per prendre part en el setge de les places fortes de la Marenda en

el decurs de la Guerra Gran (1.793-95), o bé hagués estat llançada expressament al mar en

comprometre l'estabilitat de la nau.

* TRILLA I MORATÓ, Enric: El "Bayarte" Un canó de bronze recuperat en aigües del Port de la

Selva als Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, núm. 28. Figueres. 1.995.

ROSES, GUERRA DELS SEGADORS França, "aliada" de la Generalitat en la Guerra dels

Segadors, emprèn una sèrie d'accions militars contra l'exèrcit castellà, destinades a consolidar la

seva hegemonia sobre Catalunya, concentrant els seus esforços en el bloqueig de les places

properes a la frontera, entre elles Roses.

119

Monograma de Carles III al “Bayarte” Canó recuperat pel C.R.I.S. (M.M.B)

D'acord amb un gravat de la col.lecció Gavard del Museu del Louvre, el 26 de març de 1.641 tingué

lloc una batalla naval davant la vila, durant la qual s'enfonsaren alguns vaixells; el text al peu de la

il.lustració diu així: Sourdis (1); archevêque de Bordeaux chasse les espagnols du Port de Roses

(Sourdis; arquebisbe de Bordeus bat els espanyols del Port de Roses). Altres fonts esmenten la

captura per part dels francesos de cinc vaixells i una pollacra, carregats de municions, el 29 del

mateix mes, sense que es faci menció de cap enfonsament (2).

Tanmateix sabém que poc després els pescadors de Roses fugiren o foren expulsats de la vila,

gràcies al Llibre d'actes del Consell de Cadaqués, on es troba la següent proposta del Cònsol

Antoni Pell, datada el 2 d'abril : ... Seria be acollir alos de Rrosas. y . los acollirem Com si foran

abitanss. a . totas nostras pesqueras ... finss q. lo Señor fos Servit de tornar los en Sas Casas ... .

També, el 15 d'abril de 1.645, durant el setge francés de la vila s'enfonsaren a la badia, a causa

d'un temporal, dues galeres, quatre barques i d'altres vaixells amb tropes i subministraments

provinents de França.

(1) Henri d'Escoubleau de Sourdis (1.593-1.645) almirall i arquebisbe de Bordeus a la mort del seu

germà François, fou conseller naval del rei de França durant la Guerra dels Trenta Anys (1.618-48).

(2) DE LA TORRA, Joan : Relacio verdadera...

* Llibre d'actes del Consell de Cadaqués. Anys 1.623 - 1.641. Arxiu Municipal de Cadaqués.

* DE LA TORRA, Joan : Relacio verdadera de tots los successos de la armada de mar, y terra del

Criftianifs. Rey de Fransa Señor noftre, defde 29. de Abril fins a 14. de Maig 1.641.

Barcelona.1.641.

* PELLA I FORGAS, Josep : Historia del Ampurdán. Barcelona. 1.883.

* Carles Paramo i Ponsetí. (Roses).

120

Combat naval entre les esquadres espanyola i francesa el 26 de març de 1.641. (Arxiu gràfic Boix-Páramo)

ROSES, GUERRA AMB LA QUÀDRUPLE ALIANÇA Constituïda per França, Anglaterra, els Països

Baixos i la Casa d'Àustria, amb la finalitat d’obligar a Felip V a acceptar les concessions territorials

dels Tractats d’Utrecht i Rastatt, signats després de la Guerra de Successió, entrà en guerra amb

Espanya, amb resultats funestos per la política del borbó espanyol.

Durant el conflicte i després de l’invasió del País Basc, el duc de Berwick (1), és dirigeix a

Catalunya, ocupa la Seu d’Urgell i comença el setge de Roses a mitjans novembre de 1.719.

Per tal de proveir l’exercit assetjador surt un comboi amb 29 vaixells des de Cotlliure, 28

s’enfonsaran a les envistes de Roses. Després d’aquest fet l’aliança aixeca el setge i es retira.

(1) James Fitz-James, fill bastard de Jaume II, l’últim rei catòlic d’Anglaterra, s’educà a França,

participant en la Guerra de Successió a favor de Felip V i en la de la Quàdruple Aliança en contra

d’ell. Com a mariscal de França, comanà les tropes franceses a la batalla d’Almansa, enfrontat al

francès marqués de Ruvigny, cap de les tropes britàniques. Posà setge a Barcelona el 1.714.

* SABAU Y BLANCO, José : Historia general de España continuación de las tablas cronológicas

desde el año 1700 hasta el de 1789. Madrid.1.822.

ROSES, GUERRA GRAN A finals de desembre de 1.794, l'artilleria francesa basada a terra

bombardejà diversos bots i canoneres espanyols, causant baixes entre les tripulacions. És

probable que el canó curt de bronze (1) recuperat l'any 1.955 pel C.R.I.S., a l'indret conegut com

"La Bomba", i exposat actualment al Museu Marítim de Barcelona, provingui d'algun d'aquests

121

vaixells.

Els canons curts disparaven obusos (projectils de ferro buit amb càrrega de pólvora) destinats a

explotar prop de l’objectiu. A diferència dels canons i els morters, el seu calibre es mesura pel

diàmetre (en aquest cas correspon aproximadament a 9 polzades espanyoles) i no pel pes de la

bala en lliures.

(1) Característiques tècniques : 22 cmts. de calibre, 103 de longitud d'ànima i 130 de longitud total.

* Museu Marítim.(Barcelona).

* La campaña de Ricardos en el Rosellón. Manuscrit anònim conservat a la Biblioteca del Palau de

Peralada.

* GUERRA I MARÉS, Esteve : "Ecos de Rosas.Los secretos de su magnífica Bahía" al “Ampurdán”

nº 728 de 12 - XI - 1.956.

SALVADOR Balandra amb càrrega de sal, naufragada a Sa Conca (Cadaqués), a principis de

segle XX.

* “El Autonomista” de 1 - VIII - 1.907.

SIETE HERMANOS Vegeu Gloria.

SOCIEDAD GEOGRÁFICA DE MADRID A la edició del butlletí de la S.G.M. corresponent al primer

semestre de 1.881, hi apareixen ressenyats 17 naufragis al cap de Creus i 24 al golf de Roses.

Tots ells tingueren lloc entre els anys 1.866 i 1.880. Malauradament no s'especifíquen noms ni

tipus de vaixells.

* FERREIRO, Martín : "Los naufragios en las costas de España" al volum X del Boletín de la

Sociedad Geográfica de Madrid. 1.881.

TONI LI La majoria de vaixells de pesca s'enfonsen en donar-los de baixa i la seva llicència és

transferida a una nova embarcació. Aquest és el cas del Toni Li, ex Rio Monnegre, un pesquer

d'arrossegament de fusta, de 150 tones de desplaçament i un motor de 850 CV. Construït l'any

1.972, fou enfonsat pel seu propietari el 8 d'abril de 1.993, a la banda de fora els Brancs (Roses).

N'hi ha d'altres com l'Harmonia a la cara exterior de l'illa de la Galera a 35 metres de fondària, i per

tant a l'abast dels submarinistes.

* Antoni Abad i Mallol. (Roses).

* "Empordà" de 21 - IV - 1.993 (nº 750).

TOULOUSE Iot del consul anglès a Tolosa. Naufragat a l’Escala, a causa d’un temporal, l’agost de

1.909.

* “Diario de Gerona” de 31 - VIII - 1.909

122

L’enfonsament del Toni-Li. (Arxiu F. Falcó)

VAIXELLS, 2 Trobats a Roses; el primer durant les obres realitzades sota Correus, actualment en

procés de datació, l'altre durant la construcció de l' "Hostal del Parc", d'època romana i de més de

vint metres d'eslora, pel que s'ha pogut observar de la secció conservada de la quilla.

També, el dia 11 de gener de 1.993, durant la instal.lació del nou emissari submarí, es trobà

enterrada al Passeig Marítim a uns tres metres per sota el nivell del mar, el tram de proa d'una

quilla de roure amb la marca A 305 gravada en un lateral. Aquesta inscripció correspon a un

número d'inventari emprat a les drassanes per identificar les peces d'una nau. Medeix 4 metres de

llargària per 40 centímetres de costat i no ha estat muntada en cap vaixell. A l'espera de la prova

dendrocronològica que permetrà la datació amb un marge d'error de ± 10 anys es creu pertanyent

als segles XIV ~ XVII. * Emili Cervera i Lliuró.(Roses).

* Marcel Pujol i Hamelink.(Roses).

* PUJOL, Marcel : "La ciutat romana de Rhode" al programa de la Festa Major de Roses de l'any

1.992

VILLE DE SAINT-BRIEUC Vapor mercant francés, naufragat a tres milles del cap Norfeu el 25 de

novembre de 1.895. Anava de Gibraltar a Marsella amb un carregament de blat. Un desplaçament

de càrrega enmig d’un fort temporal feu escorar perillosament el vaixell, el qual fou abandonat. Els

supervivents arribaren a Montjoi on foren auxiliats per uns pescadors i el cónsol francès a Roses,

Pere Rahola. El segon oficial Louis Lebreton va morir ofegat.

*”Diario de Gerona” de 27 - XI - 1.895.

* “El Ampurdanés” de 28 - XI - 1.895.

123

1 Adone (Port de Roses / 1.920)

2, 2b Annunziata i Pelikan (Cala de Portaló - Illa de la Galera / 1.654)

3 Avvenire (Punta de Montgó / 1.971)

4 Benigno Bueno (Punta de la Casa Gran / 1.920)

5 Cala Cativa (Vegeu text)

6 Cap del Bol (Vegeu text)

7 Cotentin A-701 (Punta de Cinc Sous / 1.963)

8 Culip I - VIII (Vegeu text)

9 Douamont (S'Arenella / 1.920)

10 Galgo (1) , Preciosa i Santa Rufina (Proximitats de Llançà / 1.793)

11 Galgo (2) (Desembocadura del Fluvià / 1.856)

12 Georges André (Port de Roses / 1.922)

13 H.M.S. Hindostan (Platja d'Empúries / 1.804)

14 I-RONY (Cap de Creus / 1.930)

15 Llanishen (Els Caials / 1.917)

16 Manuel (Est de punta Falconera / 1.936)

17 Marinero Canté (Port de Roses / 1.936)

18 Melchuca (Punta del Bergantí / 1.968)

19 Miguel Murall (Illa Messina / 1.964)

20 Phedon (Baix de la Ferrera / 1.933)

21 Roses II i Perola V (Port de Roses / 1.809)

22 Saint-Prosper (Badia de Roses / 1.939)

23 San Giorgio (Les Planasses / 1.915)

24 Tregastel (Cala Bona / 1.938)

25 Triunfante (Platja d'Empúries / 1.795)

26 V-13 (Port de Roses / 1.938)

27 Woodside (Illa de Portaló / 1.884)

125

Abreviatures emprades en els referències:

A.M.C. Arxiu Municipal de Cadaqués A.M.E. Arxiu Municipal de l'Escala B.C.F.C. Biblioteca Carles Fages de Climent B.N.F. Bibliothèque Nationale de France.Paris B.P.P. Biblioteca del Palau de Peralada C.A.S.C. Centre d'Arqueologia Subaquatica de Catalunya F.A.A.M. Fleet Air Arm Museum.Yeovilton LVG La Vanguardia. Barcelona M.M.B. Museu Marítim de Barcelona. M.N.C. Museo Naval de Cartagena M.N.M. Museo Naval de Madrid P.R.0. Public Record Office.Kew

Ex-vot de la segona meitat del segle XIX conservat a l’ermita del Vinyet de Sitges. (Foto de l’autor)

Naufragis a la mar de l'Alt Empordà

Documents

Transcript of Naufragis a la mar de l'Alt Empordà