nazisme i cinema

El nazisme a través de la lent.

Paul Ortega Revenga. 2n BAT.

1


Paula Ortega Revenga.

2n. BAT.

Treball de Recerca.



2

.... un recorregut pel segle del nazisme, aquest que deixà la humanitat tota, ferida i sense paraules, seguint els trams de pel·lícules que es van tirar a rodar i que avui constitueixen documents, records, arguments, acusacions, excuses, i inclús formes de l’entreteniment. En definitiva, pel·lícules on el passat segueix sent present i ens adverteix sobre el provenir.

Paula Croci.

Mauricio Kogal

- Lesa Humanitat. El nazisme al cinema

Nota lingüística: La major part de les pel·lícules a les quals es fa referència en el treball que segueix no han estat traduïdes al Català, per la qual cosa en ocasions hem optat per utilitzar el títol en Castellà i d’altres hem realitzat la nostra pròpia traducció.



3

Índex

1. Introducció i motivació del treball 1.1. Visió panoràmica del cinema a l’Alemanya nazi

2. Divisió del context històric en períodes

2.1. Inicis de la ideologia nazi, post guerra 2.1.1. Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany (NSDAP)

2.2. Anàlisis del cinema (La cinta blanca, El triumfo de la voluntad) 2.3. Ascens de Hitler al poder

2.3.1. Personalitat de Hitler 2.3.2. Anàlisi del cinema (El reinado del mal)

2.4. El nazisme al poder 2.4.1. Característiques de la ideologia nazi 2.4.2. L’Holocaust 2.4.3. Espanyols als camps de concentració 2.4.4. Anàlisis del cinema (El Pianista, La lista de Schlinder)

2.5. Segona Guerra Mundial 2.5.1. Anàlisis del cinema (Casablanca?)

2.6. Caiguda del règim nazi 2.6.1. Anàlisis del cinema (El Hundimiento)

2.7. El nazisme a l’actualitat, neonazisme 2.7.1. Anàlisis del cinema (American History X)

3. Conclusions extretes dels anàlisis

4. Annexes

5. Bibliografia i fonts d’informació



4

1. INTRODUCCIÓ I MOTIVACIÓ DEL TREBALL A totes les èpoques de la humanitat les diferents formes d’art han servit per expressar i analitzar els esdeveniments històrics més importants. Per exemple, podem citar: El Guernika de Picasso que ens mostra la Guerra Civil Espanyola, les pintures de Goya que mostren la guerra amb els francesos, el teatre, la fotografia... Al segle actual, el cine, s’ha imposat com a la forma més important d’expressar els grans moments històrics viscuts per la humanitat. Això no vol dir que la resta de formes hagin desaparegut, però hem de reconèixer que la força de les imatges afegeixen unes característiques especials que transmeten de forma més efectiva aquests fets. Fins i tot podem dir que moltes vegades tenim més presents, al recordar un fet històric, les imatges vistes a la pantalla que no allò que hem estudiat en els llibres. Freqüentment coneixem més la història mitjançant el cinema que fent servir altres fonts d’informació. Podem dir llavors, que el cine és un instrument d’oci popular, extremadament estès i en conseqüència amb la seva influència sobre la societat, és considerat una eina de moviment de masses. I això ha estat així en totes les èpoques des de la seva invenció. De tal forma que, la seva utilització no només ha estat una eina cultural i artística sinó també, moltes vegades, una via per influir ideològicament en la població. Així, són freqüents els casos de governs, sobretot en els règims totalitaris, que han fet servir aquesta forma d’expressió com una eina al seu servei per donar una imatge falsa de la realitat del país. Podem recordar el NODO a Espanya o altres tipus de filmacions a l’Alemanya Nazi, de les quals en parlarem més endavant. Una altre funció que podem atribuir al cine, és el descobriment de fets històrics de gran importància, els quals no eren coneguts en tota la seva extensió, o al menys no ens podíem fer una idea total de la seva magnitud: a través de les imatges hem pogut ser conscients de la mateixa. Ens referim, per exemple, i en relació al contingut d’aquest treball, a la sèrie Holocaust1 l’estrena de la qual a la televisió del nostre país va provocar una gran commoció (segons testimonis de les persones que recorden la seva emissió i les opinions consultades en algunes webs2). No es que fos desconegut aquest dramàtic període històric, però recreat en forma d’imatges té una força molt més important i un efecte més real. Des de que el cinema va utilitzar arguments històrics sempre s’han produït importants polèmiques3. Així per exemple podem citar la primera, al 1915, amb l’estrena del Naixement d’una nació4 pel seu tractament en relació al conflicte racial de negres i blancs als EEUU. Aquestes polèmiques s’han repetit cíclicament amb successives estrenes: amb La Vida es Bella per utilitzar l’Holocaust com a tema d’una comèdia surrealista o la sèrie a la qual hem fet referència anteriorment, Holocaust.

1 Holocaust. 1975. Marvin J. Chomsky.EEUU.. 2 http://www.zweiterweltkrieg.org/phpBB2/viewtopic.php?f=85&t=6353 3 Ibars i López. La història i el cine.2006. http://clio.rediris.es/ 4 És una pel·licula sobre el KuKuxKlan que promou la supremació de la raça blanca.



5

El treball que segueix, vol aprofitar les característiques que hem descrit anteriorment per realitzar un estudi del període del Nazisme, i ho volem fer d’una forma combinada: no és un treball estrictament històric, ni tampoc un treball sobre la història del cine. És totes dues coses alhora: l’anàlisi d’aquest període des del punt de vista històric mitjançant la utilització del cine. Com veurem, són moltes les pel·lícules i documentals que han tractat aquesta etapa. En elles podem trobar moltes dimensions en relació al tema del Nazisme, de Hitler, de la Primera i Segona Guerres Mundials, de les conseqüències posteriors, inclús de la situació actual d’aquesta ideologia. Al llarg de treball veurem que, aquesta etapa, ha estat tractada des del punt de vista econòmic (per exemple La Llista de Schindler5), psicològics, amb la visió dels nens (El nen del pijama de ratlles6), des d’un punt de vista surrealista (La vida és bella7)... Creiem que totes elles són responsables, al menys parcialment, de la percepció i sensibilitat col·lectiva que es té sobre el fenomen Nazi i ens han ajudat a comprendre més profundament l’extensió dels fets històrics. Malgrat que aquest efecte no és exclusiu d’aquest període, sinó que també es pot fer extensiu a la resta de períodes històrics8. També hem volgut dedicar un apartat especial, com s’explicarà més àmpliament, a la filmografia (pel·lícules o documentals) que de forma indirecta han tractar la temàtica a la qual ens referim al nostre país, doncs un fet amb un abast universal com va ser la Segona Guerra Mundial o els camps de concentració nazis també van tenir un repercussió per a moltes persones espanyoles i catalanes. Creiem que l’originalitat del treball es troba en la connexió entre història i cinema, doncs ambdues coses tractades de forma separada aportarien poca cosa als estudis que ja existeixen. Ja que, sobre el Nazisme, Hitler i tots els relacionats amb ell és difícil afegir qüestions noves. Igualment sobre les pel·lícules que es tracten, també existeixen molts anàlisis des del punt de vista cinematogràfic. Malgrat tot ens ha sorprès, tal com es pot veure a la bibliografia i fonts d’informació, l’existència de molts treballs relacionats amb la temàtica que tractem nosaltres. L’estructura del treball que segueix a continuació es realitza de la següent manera: - En primer lloc dedicarem una breu introducció a descriure el paper del cinema

a l’Alemanya Nazi amb l’objectiu d’oferir una visió global del tema. - Posteriorment el treball s’estructura en una sèrie de períodes històrics en els

quals es realitza una descripció històrica objectiva dels mateixos, a partir de consultes de fonts d’informació que es relacionen a la bibliografia; per incloure després, dins de cada apartat, una referència al cine que tracta l’època respectiva, analitzant més en profunditat alguna pel·lícula més significativa (ja sigui per la seva importància, per la seva popularitat...).

5 La Lista de Schindler. Steven Spilberg. 1993.EEUU. 6 El nen del pijama de ratlles.2008. Mark Herman Regne Unit i EEUU. 7 La vida és bella. Roberto Beningni. 1997. Italia. 8 Sholomo Sans. El siglo XX en pantalla. Pàg. 18.



6

Així, doncs els períodes en els quals ha estat dividit el treball són: 1. Inicis de la ideologia nazi, post guerra

En aquest període es tracten els antecedents a la política nazi, influïts per les conseqüències de la Primera Guerra Mundial. També s’explica la formació i organització del Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany.

2. Ascens de Hitler al poder Durant aquest curt període s’explica els fets que van comportar l’arribada de Hitler al poder alemany i la personalitat d’aquest.

3. El nazisme al poder En aquest període s’expliquen les característiques de la ideologia nazi, el govern dictatorial de Hitler i es dedica un apartat especial a l’Holocaust, per la seva importància i magnitud. També es fa referència als espanyols que van estar reclosos als camps d’extermini nazis.

4. Segona Guerra Mundial En aquest apartat es tracta la Segona Guerra Mundial amb les seves causes i conseqüències posteriors.

5. Caiguda del règim nazi En aquest curt període parlarem dels fets que van provocar la desaparició del règim dictatorial de Hitler.

6. El nazisme en l’actualitat, neonazisme Aquest període tracta sobre el nazisme en els nostres dies i la seva influència sobre la societat en relació a determinants fenòmens (polítics, migratoris, econòmics...)

7. Annexos En aquest apartat podem trobar una fitxa tècnica d’un recull de pel·lícules i documentals que tracten algun període als quals es fa referència en aquest treball; i un recull de premsa amb noticies relacionades amb publicacions, troballes i investigacions sobre el nazisme, que, tot i no tenir una relació directa amb el cinema, creiem convenient incloure’ls perquè han despertat curiositat en el tema.

Finalment, es vol advertir que totes les pel·lícules i documentals als quals es fa referència als annexos no han estat visualitzades per l’autora del present treball, doncs això és una feina impossible: per manca de temps material per fer-ho i perquè no sempre es possible l’obtenció de determinants films o documentals.. No obstant això, aquelles sobre les quals es realitza un tractament més a fons a l’apartat respectiu sí que han estat vistes. Cal dir que aquest fet no comporta que els annexes siguin una recopilació de dades sense cap tipus de tractaments, sinó que sobre totes i cadascuna de les pel·lícules esmentades se n’ha obtingut algun tipus d’informació, ja sigui consultant webs, en referències indirectes o de forma directa mitjançant la seva visualització.



7

Al quadre següent apareixen les pel·lícules que seran tractades en aquest treball amb la indicació dels aspectes més rellevants:



8

1.1. Visió panoràmica del cinema nazi El cinema a l’Alemanya nazi va tenir un paper propagandístic molt important. No obstant això, al començament de la època que ens ocupa, la indústria del cine a Alemanya era molt feble, la qual cosa comportà un replantejament sobre la matèria, doncs no era possible atendre la demanda interna de pel·lícules i, a més tampoc era possible fer-la servir per a les finalitats propagandístiques del règim. Així a l’any 1916, es crea el Deutsche Lichtbild-Gesellschaft , un organisme que es va dedicar a la producció de documentals propagandístics durant la guerra. Inclús a l’any 1917, dins del mateix exercit es crea el Bild und Filmamt per projectar les produccions al front de guerra9. Els grans capitalistes funden, conjuntament amb l’exèrcit, la UFA (Universum-Film AG), formant una gran societat. A partir d’aquesta època, la indústria comença a desenvolupar-se fins a existir cinc grans societats cinematogràfiques. La indústria cerca recolzament en un conservador anomenat Alfed Hugenberg, que centra la seva activitat en el desenvolupament del cinema. Aquesta persona, posteriorment, donaria suport a l’ascens de Hitler al poder a l’any 1933. Durant tota aquests anys es desenvolupa l’anomenat cine expressionista alemany (decorats en dos dimensions amb estil visual teatral, gòtics, creant atmosferes terrorífiques) portat a terme per directors com Wiene10, Murnau11, Pabst12, o Fritz Lang13. A aquest últim se l’atribueix la creació del cinema wagnerià14 que va inspirar el cinema nazi. Mitjançant aquest es feia exaltació del patriotisme. La cineasta Leni Riefenstahl15 es va inspirar en aquest tipus de cinema per realitzar les seves pel·lícules i documentals. Al 1933 es crea el Ministeri de Propaganda del Tercer Reich sota la direcció de Josef Göbbels, l’encarregat de tot allò relatiu a la ideologia nazi. Aquest organisme era una gran ‘màquina’ per produir publicitat del règim i va comptar fins a un total de 17 departaments (radio, televisió, cinema, teatre....). Així, des de l’any 1938, l’Agència Nacional de Notícies va passar a ser propietat de l’Estat (sota dependència del Ministeri de Propaganda) i aquest decidia el moment i la forma de publicar les notícies. El control de les notícies es va convertir en una autèntica obsessió i va provocar retirada de determinats periodistes que inclús van ser empresonats en camps de concentració. El control dels diaris i la ràdio era total. Després d’aquest dos mitjans de comunicació, el cinema era el preferit per Göbbel i el va convertir en una eina d’educació nacional-socialista.

9 SEDER. El cine de propaganda como fenómeno totalitario. 10 Robert Wiene, director alemany de cinema mut nascut al 1873. La seva pel·lícula mes famosa és El gavinet del Doctor Caligari. 11 Friedrich Wilhelm Murnau, director de cinema alemany nascut al 1888. 12 Georg Wilhelm Pabst, director de cinema austríac, nascut al 1885. 13 Friedrich Christian Anton Lang, conegut com a Firtz Lang. Nascut a Àustria al 1890 desenvolupà la seva carrera a Alemanya i EEUU. La seva pel·lícula més famosa és Metropoli. 14 És un tipus de cinema que recrea l’era medieval alemanya. SEDER. El cine de propaganda como fenómeno totalitario. 15 Helene Bertha Amalie «Leni» Riefenstahl, nascuda a Berlín al 1905. Ens referirem a ella més ampliament a l’apartat corresponent. Una de les seves obres més conegudes va ser el documental Olympia sobre els Jocs Olímpics de Berlín al 1934.



9

Podríem resumir el procés anterior mitjançant l’esquema següent:

Font: elaboració pròpia. Més endavant, als apartats respectius, ens referirem amb més detall a totes les qüestions anteriors, però no volem finalitzar aquesta breu introducció sense fer referència al cine com a precedent nazi. Sembla ser que la idea de Göbbels de fer servir el cinema com eina de propaganda no és original i es va inspirar en el cinema soviètic, que va tenir la mateixa intenció. Per tant, la importància del cinema nazi no és la seva innovació, sinó la important tasca que va realitzar per difondre els principis del nazisme i la manipulació emocional de les masses. Així, s’estableix un control total sobre aquesta indústria. El gèneres que es fan servir per assolir aquest objectiu adoctrinador són molt variats: noticiaris setmanals, cinema informatiu, documentals amb un plantejament simple de creació del líder i de l’enemic... És obvi que aquest líder sempre era Hitler i que les seves manifestacions eren sempre la veu del poble (per exemple a la pel·lícula de Riefenstahl El Triomf de la Voluntat.) Com a enemic es presenten als jueus i els bolxevics. Podem citar dos films que converteixen en demonis la seva figura: El jueu Süss i El Jueu Etern. Un altre gènere que fan servir és l’anomenat Party Film on es difonia la figura del bon militant, fent un tractament dels principis morals nazis: la mort heroica, la simbologia del nazisme, la exaltació de la rasa ària... La producció més important van ser les anomenades Staatsauftragsfilme que eren pel·lícules subvencionades pel Govern que feien propaganda d ’aspectes concrets, per exemple de la utilització dels camperols per a venerar la rasa germana.



10

Una de les figures més important d’aquest cinema del nazisme la trobem a la directora Leni Riefenstahl, de la qual parlarem més àmpliament més endavant.



11

2. DIVISIÓ DEL CONTEXT HISTÒRIC EN PERIODES

Per poder analitzar bé la ideologia nazi a través de el cinema, primer cal dividir tot el procés que va patir Europa en varis períodes, des de l’inici del nazisme fins el final de la Segona Guerra Mundial i la caiguda del règim nazi.

2.1. 1r període: Inicis de la ideologia nazi, post guerra

Les conseqüències econòmiques de la Primera Guerra Mundial16 van significar la desarticulació de les economies dels països combatents, ja que tota l’activitat econòmica d’aquests havia estat orientada a la producció d’armes i material bèl·lic. La guerra també va significar la pèrdua de vides, la destrucció de països sencers i de les seves infraestructures, i els alts costos financers d’aquesta van provocar una forta crisi que van tenir uns efectes econòmics molt greus:

- Pujada ràpida dels preus que va provocar la inflació, ja que per finançar el dèficit i l’endeutament de la guerra es va emetre massa quantitat de bitllets que van enfonsar l’economia, per la pèrdua del valor d’aquests.

- Deute exterior amb els Estats Units, que era una de les poques potències que no estava arruïnada. L’equilibri de l’economia alemanya es va recolzar en aquest país, ja que havia de pagar unes altes indemnitzacions establertes en els tractats de pau per haver sigut vençuda.

Però el crac borsari de l’any 1929, va fer enfonsar tota l’economia dels Estats Units, i com a conseqüència, tota la d’Europa que depenia d’aquest país i dels seus crèdits i inversions. Alemanya, la qual depenia dels crèdits borsaris dels Estats Units per afrontar els pagaments de les restauracions de guerra, va patir una greu crisi econòmica per culpa de la suspensió de pagaments i la congelació dels dipòsits en moneda estrangera.

Això va derivar en milers d’aturats, en misèria i en un abisme cada vegada més gran entre els rics i els pobres. La població va ser envaïda per un sentiment d’injustícia contra el poder i el sistema econòmic capitalista i van aparèixer moviments revolucionaris i partits polítics d’extrema dreta per evitar una nova revolució comunista.

Desprès de la Primera Guerra Mundial, es va consolidar la democràcia que va permetre ampliar els drets individuals i el sufragi universal masculí. Però els governs democràtics no van ser capaços de resoldre i afrontar els greus problemes polítics, socials i econòmics que havien sorgit a la postguerra, i molts sectors de la població van veure la democràcia liberal parlamentària com un sistema polític incapaç de resoldre els problemes, i van començar a donar suport a sistemes forts i autoritaris.

16 Primera Guerra Mundial 1914-1918



12

En un principi, la defensa dels governs autoritaris es va utilitzar com un pretext per evitar el contagi revolucionari després de la revolta comunista a Rússia, Hongria i Baviera17. Més tard, la crisis econòmica dels anys 30, va provocar una desconfiança general cap als governants; cosa que va derivar en un retrocés polític i cultural dels valors democràtics per part de tota la població:

- La burgesia i les classes altes, veien els governs autoritaris com una imposició cap a la forta crisi.

- Les classes baixes, veien en la revolució una nova sortida als seus constants problemes.

2.2. Anàlisi del cinema

La cinta blanca. L’origen psicològic del nazisme?. Aquesta pel·lícula, que va ser mereixedora de multitud de premis18 a l’any 2009 (es pot consultar la fitxa tècnica a l’annex del treball), centra la seva historia a un poble d’Alemanya a l’any 1913, just abans de la Primera Guerra Mundial. A primera vista, i donat el període històric i la temàtica que tracta aquest treball, pot semblar que no té relació amb ell. No obstant això, i com a continuació s’explica, creiem que té plena justificació incloure el seu anàlisi. Això és així perquè hem volgut fer l’estudi de la relació cinema-nazisme des del major nombre possible de visions. Hem tingut la “sort” de trobar i, posteriorment visualitzar, aquesta pel·lícula que ens dona una aproximació al que podria haver estat l’origen de la ideologia nazi. No obstant això, es vol matissar que aquesta conclusió no és concloent, doncs forma part de les opinions d’alguns analistes i també es troben posicions contràries a aquesta tesi. Aquesta idea que plantegem la podem trobar en la següent frase del crític de cinema Carlos Boyero : “Sabes que esos niños familiarizados con los traumas, el abuso, la tortura y el espanto crecerán. Son caldo de cultivo para que un tal Hitler les convenza de que todo está permitido en nombre de la sagrada patria. Y actuarán en la futura barbarie sin sentido de culpa, en perfecta química con lo que mamaron.” 19 . El film ens presenta una societat on existeix una doble moral (la pública i la privada), amb una disciplina estricta i desproporcionada que donen la imatge de una comunitat que viu una monòtona vida però que darrera amaga importants horrors i que com diu l’autor anteriorment esmentat: compagina la Bíblia i la violència per imposar els principis morals.

17 Revolució russa comunista de 1917 amb l’expulsió del govern provisional que havia reemplaçat el sistema tsarista. 18 Nominada a l’Oscar 2009 com a pel·lícula de parla no anglesa, Globus d’Or, Palma d’Or al festival de Cannes, Premis del Cinema Europeu: millor pel·lícula, millor director i millor guió. 19 Carlos Boyero. En los oscuros orígenes del mal. Diari El País 15-01-2010.



13

Fotograma de la pel·lícula. En aquesta imatge es poden veure alguns dels aspectes que comentem de la pel·lícula: submissió cega a l’autoritat del pare, manifestacions humiliants... Es veu, doncs una vida plena de tristesa que estableix les seves bases en l’autoritat paternal, la respectabilitat i la rigidesa a l’educació com a principal arrel de l’ordre. El director realitza una pel·lícula plena de simbolisme com per exemple el mateix títol: La cinta blanca. Aquesta és una cinta que es col·loca als nens quan han comés algun tipus d’acte considerat inadequat i la porten fins que el pare considera que han tornat a ser purs. Així el color blanc s’identifica amb la virtut i la puresa; la mateixa pel·lícula està rodada en blanc i negre i amb un ambient aclaparador i lent. També trobem, ja en el terreny més polític, la simbologia d’unir els esdeveniments del poble amb l’assassinat de l’arxiduc a Servia que es pot considerar el començament de la Primera Guerra. Sembla ser la que la mateixa opinió del director era la de transmetre aquesta idea de com pot sorgir l’autoritarisme. En una entrevista publicada al Diari El Mundo20 diu “he volgut portar la història al passat per a no confondre. No es tracta de com sorgeix l’autoritarisme a Alemanya, sinó de com sorgeix a qualsevol lloc del món i qualsevol moment de la història”. També tenim opinions d’altre mena i que no estan d’acord amb el plantejament del director, en tal sentit podem veure l’opinió següent: “acusar del surgimiento del nazismo a los padres de la generación que lo abrazó -sugiriendo que, visto cómo fue educada, no podía sino acabar como acabó- y negando por tanto la existencia del libre albedrío, es, como poco, simplista. Y, como mucho, peligroso” 21 . Altres crítics accepten totes dues postures, es a dir, que és possible trobar l’origen del totalitarisme nazi en aquesta societat, però també les perversions ocultes de l’ànima humana. Pel que fa a la nostra opinió hem de dir que després de veure la pel•lícula durant força estona vam notar la sensació d’haver vist una història creïble i que ben bé, i d’acord amb l’opinió majoritària, en aquest tipus de comportaments podríem trobar l’origen del nazisme; en aquesta mateixa línia ens ve al pensament el fet –tal com s’explica en una altre part d’aquest estudi- de que Hitler va ser un nen maltractat i que la violència sempre genera violència. No obstant això la veritat queda sense saber, doncs aquesta plantejaments formen part de les idees que ha volgut transmetre l’autor del film i també del terreny de la psicologia del passat molt difícil de analitzar amb seguretat.

20 Diari El Mundo 21-05-2009. Entrevista de Luís Martínez. 21 Daniel Andreas. http://www.filmaffinity.com/es/film919652.html



14

El huevo de la serpiente. 22 ”A través de la fina membrana ja es pot distingir el rèptil perfecte” 23

Des d’una òptima més real el director suec, analitza en aquest film les condicions d’un Estat per convertir a la seva societat en un laboratori d’experimentació.

Descriu l’Alemanya de 1923 en plena crisi, amb escassetat d’aliments, mercat negre i una creixent inestabilitat política. Planteja que els seus habitants estan disposats a deixar la seva llibertat canvi de menjar o seguretat, i una burgesia disposada a defensar els seus interessos econòmics. D’aquesta forma s’obriran les portes del nazisme que promet eradicar la pobresa.

24

Bergman simbolitza aquesta situació mitjançant la serp que prepara l’embrió, i això ho fa amb el personatge del doctor Hans Vergerus, un metge que realitza experiments amb persones i que creu que qualsevol crim està permès en nom de la ciència. Els homes i dones s’ofereixen pels experiments a canvi de menjar, donada la seva situació desesperada. Es descriu un món amb condicions socials que van en contra de l’individu, on el preparen per ser sotmès i la seva aniquilació. El personatge del Doctor Vergerus diu: “Tota aquesta gent no té forces, estan cansats i humiliats però dins de deu anys els nens de deu i quinze anys tindran vint i vint-i-cinc i son qui heretaran l’odi del seus majors. És com l’ou de la serp, a través de la fina membrana ja es pot distingir el rèptil perfecte”.

Fotograma de la pel·lícula “L’ou de la serp”

22 Ingmar Bergman. 1977. 23 Frase d’un personatge de la pel·lícula anomenat Doctor Vergerus. 24 Crosi i Cogan. Lesa humanidad. El nazisme en el cinema. Ediciones La crujía. 2003.



15

2.3. Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany (NSDAP)

El seu nom en alemany és Nationalsozialistische Deutsche Arbeiterpartei i va ser el partit amb ideologia nazi a través del qual Hitler va assolir el poder al 1933. Va ser fundat al gener de 1919 pel mecànic ferroviari Anton Drexler25 a Muncih, amb el nom de Partit Alemany dels Treballadors (Deutsche Arbeiterpartei), com a partidari d’aquest moviment d’extrema dreta present a Baviera durant la postguerra. Al 1920, el seu nom va ser canviat per Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany, i pretenia guanyar els vots del proletariat amb postures antiliberalistes, pangermanistes26 i antisemitismes27. Adolf Hitler va adherir-se al partit i poc després, al 1921, era el seu màxim dirigent. El partit es va convertir en la única força política legal a Alemanya després de la caiguda de la República de Weimar28 al 1933 fins al final de la Segona Guerra Mundial al 1945. El 24 de febrer de 1920, Hitler va demanar la celebració del primer míting multitudinari del partit a la seva seu a Munich, on ell mateix va llegir els 25 Punts del Programa del Partit, escrits per ell i per Anton Drexler. Aquests punts van constituir el programa dogmàtic del nazisme i mai van ser retocats. En aquesta assemblea també es va decidir el canvi de nom a Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany (NSDAP). A les eleccions de la dècada de 1930, degut als problemes econòmics que patia Alemanya per culpa de la gran depressió de 1929, van incrementar considerablement els seus vots, cosa que va fer que es convertissin en el segon partit més votat del Reichstag A les eleccions parlamentaries del juliol de 1932, l’NSDAP va obtenir un total de 13,57 milions de vots, convertint-se així en la força més votada, tot i ser insuficient per accedir a la Cancelleria. Per poder accedir-hi van haver de formar una aliança amb el Centre Catòlic i els Nacionalistes, i finalment, Hitler va ser anomenat president Hindenburg Canciller29 el 30 de gener de 1933. Immediatament, es van realitzar noves eleccions parlamentaries on Hitler va aconseguir el poder absolut i es van cancel·lar tots els altres partits polítics. L’himne del NSDAP era el Horst Wessel Lied30, una cançó dedicada a un màrtir del moviment, Horts Wessel. Cada membre, al ingressar al partit rebia una constància per escrit que durava 6 meses i es podia renovar per 6 més. Quan portava un any afiliat, rebia un cartró on deixava constància que era militant actiu, i tenia unes quadricules per pegar les 12 estampes corresponents a la mensualitat (ja que el partit era finançat pels seus propis membres). Als dos anys, rebia un llibre vermell on constaven les seves dades i fotografies, les seves aportacions polítiques i financeres i els seus drets i deures dins del partit. La màxima autoritat del partit era el Führer (o líder) Adolf Hitler. A sota d’ell hi havia el grup dels Reichsleiter (Liders del Reich), anomenats pel Führer i formats pels Ministres titulars, a

25 Anton Drexler (Munich, 13 de juny de 1884 - 24 de febrer de 1942), mecànic i polític de Munich. 26 Moviment ideològic i polític partidari de la unificació de tots els pobles d’origen germà, exceptuant Àustria 27 Moviment ideològic que promou un prejudici en contra dels jueus. 28 Règim polític i període històric que va tenir lloc a Alemanya després de la seva derrota a la Primera Guerra Mundial, des del 1919 fins al 1933. 29 Cap de govern d’Alemanya 30 Obra de Horst Ludwig Wessel, membre del partit, i assassinat per estranyes circumstàncies.



16

més d’alguns líders propis del partit amb Jurisdicció Nacional. Aquest grup de líders incloïa departaments d’organització, de personal, de finances, de propaganda y de jurisdicció. També incloïa seccions de política exterior, un departament que censurava la premsa... A sota d’aquests, hi havia el Gau (Districte) dirigit pels Gauleiter i dividit en varis Kreis (Circunscripció) dirigir pel Kreisleiter local. Cada Kreis estava dividit en varis Ortsgruppe (Grup Local), la unitat bàsica del NSDAP, que avaluava les actituds de cada ciutadà cap al Partit i l’Estat.

2.4. Anàlisis del cinema El triomf de la voluntat31. El cinema al servei de la propaganda i el poder.

A diferència de l’anàlisi de la Cinta Blanca que es movia en el terreny de la psicologia, i per tant, en allò que de vegades és difícil de saber, a l’actual film, que en realitat és un documental32 , la qüestió és molt més comprovable. Amb la Primera Guerra Mundial s’inicia una nova època de la que podríem considerar noticiaris. Amb l’aparició d’aquest tipus de cine, propaganda i informació moltes vegades es barregen. D’aquesta forma, tots els mitjans de comunicació, i entre ells el cinema, entren a formar part de la planificació propagandística dels governs. 33 Així, els documentals es creen de forma paral·lela als noticiaris. Aquest, és un instrument que s’adapta perfectament a la concepció nazi sobre les manifestacions i cerimònies civils i militars; amb aquesta eina podrien arribar de forma fàcil i ràpida a les masses. En aquesta línia de treball, el Ministeri de Propaganda dirigit per Goebbels, com ja ha estat explicat a la introducció, va considerar el cinema com a un sistema de difusió i conscienciació nazi. A partir de l’èxit de l’experiència del cinema soviètic, el règim de Hitler va finançar tot tipus de projectes cinematogràfics, i entre ells els documentals a càrrec de Leni Riefenstahl. 34 El triomf de la voluntat va ser un documental que filmà el Congrés Nazi de 1934 i posa en marxa una colossal escenografia amb 30 càmeres, 61 hores de filmació i amb una edició definitiva de dues hores; es pot dir que inaugura un gènere nou on barreja documental i cinema propagandístic. Aquesta mateixa afirmació és aplicable a la pel:lícula posterior de Riefenstahl, Olimpiada . 35 Malgrat les afirmacions de la cineasta, no és cert que fos únicament la filmació neutre del congrés, sinó que també manipula la realitat: es van afegir escenes a l’estudi de muntatge, es va alterar la cronologia dels fets en benefici del discurs polític...i tot això amb una clara intencionalitat política. Román Gubern36 ha citat una sèrie d’exemples on es manifesta aquesta manipulació política a favor de la ideologia nazi:

“ - La pel:lícula comença amb imatges de l’àliga imperial i la creu gamada.

31 1935. Directora Leni Riefenstahl 32 Podem veure el documental subtitulat en castellà a:http://www.youtube.com/watch?v=WefS1aCAltM 33 Paz Revollo, Maria Antonia y Montero Díaz, Julio. Cine informativo (1895-1945): Creando realidad. Pàg. 22.Ariel cine. 2002. 34 La cineasta sempre es va defensar de les acusacions de propagandista nazi i va afirmar que ella només es va limitar a ser una documentalista que va filmar el congrés nazi de 1935 fet a Nuremberg. (Ibarz y López. Història del cine). 35 1938. Directora Leni Riefenstahl. 36 Citat per Ibarz y López a Història del cine.



17

- Segueix amb unes imatges àrees de l’avió de Hitler. Això transmet una doble metàfora: l’eslògan de la seva campanya electoral : “Hitler sobre Alemanya” i el compara amb un enviat “celestial”. - Es realitzen diverses fotografies i imatges amb reflexos de llum que el presenten com a posseïdor d’una energia divina. - El foc apareix de forma continua simbolitzant el poder, la regeneració i la germanitat. - El so dels tambor i trompetes evoca l’Imperi Romà. - El führer es sempre fotografiat amb núvols i cel,amb la qual cosa el magnifiquen.”

Altres crítics de cinema analitzen encara amb més profunditat els elements propagandístics. Així Josefina Sartora diu: “- Alternança entre el dia i la nit, grans panoràmiques de multituds i primers plans de rostres d’individus admirats, fascinats, detalls de punys, ..Tots els recursos assoleixen un resultat interessant, estèticament impactant i fins i tot al·lucinant d’un esdeveniment que d’una altre manera resultaria tediós..” Aquest documental ens mostra els principals trets de la ideologia nazi :

- Visualització dels conceptes d’ordre, lideratge i recolzament popular. - Missatges sobre nova Alemanya unificada per Hitler. - Totes les regions donen recolzament al projecte. - Els nous alemanys són treballadors. - La rasa ària és l’ideal del poble alemany.

Tot això mitjançant les imatges i els discursos dels líders nazis que van ser inserits al documental.

Diversos fotogrames de la pel·lícula obtinguts de: http://fhcinevideotv.com/leni.htm

Els crítics de cinema afirmen que les imatges de Riefenstahl van dirigides a l’estímul sensorial, 37 “apunta al subconscient i a impressionar al sistema nerviós dels espectadors”, afirma Josefina Sartora. La pel:lícula no té cap comentari, només els discursos dels líders nazis, la qual cosa deixa a les imatges i a la música tot el missatge. D’aquest documental s’ha dit que és el triomf de la forma, posada al servei de la propaganda i el poder. Va establir el referent de l’estètica feixista i es va convertir en el model de cine de propaganda política.

37 Sartora, Josefina. Leni Riefenstahl y el cine de propaganda. Es pot trovar a http://www.goethe.de/mmo/priv/1033223-STANDARD.pdf



18

2n període: Ascens de Hitler al poder d’Alemanya L’NSDAP va arribar al poder alemany després de l’agitat període de la República de Weimar a causa de 5 fets importants que van influir-hi:

- El paral·lelisme amb el feixisme italià: Mussolini38, qui també va instaurar una dictadura feixista a Itàlia, compartia ideologia amb Hitler. També va dedicar-se a reclutar joventuts (com Hitler amb les seves Joventuts Hitlerianes39) i va partir d’una crisi econòmica de la post guerra per difondre el partit amb una garanties donades pels caps d’Estat (Victor Manuel III a Itàlia i Hidenmburg a Alemanya,) i una exageració del perill d’una nova revolució bolxevic com la que havia patit Rússia.

- Els responsables del ascens de Hitler al poder: els industrials alemanys van tenir un paper molt important en aquest fet, ja que van subvencionar el partit nazi, i tot els joves que van adherir-se a les Joventuts Hitlerianes (al igual que ho van fer persones de totes les classes socials buscant un canvi en la política i organització del país).

- El paper del exèrcit: Hitler tenia el control de l’exèrcit, que a través de la força i sembrant el terror, van afavorir a instaurar la dictadura.

- L’adhesió dels industrials alemanys: el nazisme va tenir una estreta relació amb la gran indústria, ja que durant el 1931 es van anar transformant en fabriques d’armament.

- El paper exercit per Hitler: la seva personalitat i la defensa de postures feixistes i antisemites va ajudar a la instauració del seu règim polític.

La ineficàcia de la República de Weimar, els problemes provocats per la Primera Guerra Mundial (citats al primer període), la polèmica contra el Tractat de Versalles40 que provoca una ‘rebel·lió’ contra la resta d’Europa i una recerca del que és genuïnament alemany i la fòbia contra els jueus, vistos com a pertorbadors de la puresa racial alemanya: aquests són alguns dels antecedents que van fer que el nombre de partidaris del NSDAP augmentes ràpidament.

Els ciutadans d’Alemanya es sentien arraconats i diferents, i per això estaven disposats a seguir a aquell que sàpigues convertir els seus mites en un programa polític concret.

Al 1932, es van realitzar eleccions presidencials, on Hitler va presentar la seva candidatura a la presidència de la República en front de Hindemburg41. En la qual Hitler va obtenir 13.4 milions de vots i, Hindemburg, 19.3. Aquest fet va provocar que el Zentrum i els socialistes es veiessin obligats a votar a Hindemburg per evitar el triomf de Hitler, que havia rebut el recolzament de totes les forces nacionalistes i de dretes. 38 Benito Amilcare Andrea Mussolini va ser un militar, polític i dictador feixista italià. 39 Creades el 1926 per a crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entrenament milita,r i desenvolupar el seu enteniment i obediència a la ideologia nazi. 40 1919. Intent de reconstrucció d'Europa després de la Primera Guerra Mundial. 41 Paul Ludwig Hans Anton von Beneckendorff und von Hindenburg, segon president de la República de Weimar.



19

Von Papen42 va ser nomenat canceller i es van convocar noves eleccions al juliol de 1932, en les quals l’NDSAP no va aconseguir majoria absoluta però si, ser la força més votada d’Alemanya. Hindemburg i Von Papen, van pensar que si elevaven a Hitler al poder, el líder nazi moderaria el discurs i quedaria sotmès a la dreta tradicional i es podrien sostenir els pilars de la vella Alemanya. Així que al 1933, Hindemburg va encarregar a Hitler que formés govern. Al març de 1933, Hitler va convèncer a Hindemburg amb l’excusa de reforçar el poder executiu, de convocar noves eleccions. La campanya electoral es va desenvolupar en un clima de violència extrema on les SA43 i les SS44 van agredir contínuament als partits d’esquerres.

Durant aquesta campanya, es va produir la nit del 27 de febrer de 1933 l’incendi del Reichstag45, el parlament d’Alemanya. Els nazis van acusar als comunistes i van aprofitar la situació per suspendre els drets fonamentals de la Constitució i expulsar els comunistes del Reichstag.

Al març de 1933, es van celebrar les eleccions, en les quals l’NSDAP no va aconseguir la majoria absoluta però va pactar amb els partits de dretes, i d’aquesta forma va aconseguir que s’aprovés una llei que atorgava al canceller plens poders durant 4 anys. Hitler, va aprofitar aquesta llei per dissoldre la resta de partits i proclamar una dictadura de partit únic. Des d’aquell moment, Hitler va dedicar-se plenament a la construcció d’un noi estat, amb el suport de l’exèrcit i la oligarquia econòmica46: va eliminar les SA i va assassinar el seu cap (durant la nit dels ganivets llargs47 del 30 de juny de 1934)

Amb la mort de Hindemburg a l’agost de 1934, Hitler va aprofitar la situació per associar la cancelleria a la presidència del Reich i va convertir les SS i la Gestapo48 en els garants de la política del Tercer Reich.

2.1. Personalitat de Hitler

Hitler va néixer al 1889 a Braunau, una petita població a prop del riu Inn, que feia frontera entre Àustria i Baviera. Va ser fill d’un funcionari de duanes que va obstaculitzar la seva vocació artística per fer d’ell un funcionari estatal.

A Viena, van fracassar els seus intents de pintor i es va dedicar a malviure com un rodamón, on va veure créixer els seus perjudicis racistes davant de l’espectacle d’una ciutat cosmopolita; la vitalitat intel·lectual i multicultural de la qual li era completament incomprensible. Allí va ser

42 Franz Von Papen va ser un polític, militar i diplomàtic de la República de Weimar i el Tercer Reich. 43 Sturmabteilung (Departament de turmenta o Seccions d’assalt) van funcionar com a una organització paramilitar del NSDAP. Als seus membres se’ls coneixia com a camises marrons. Van ser desarticulades al 1934 i integrades a les SS. 44 Schutzstaffel va ser una organització militar, política, policial i de seguretat de l’Alemanya nazi. 45 La investigació inicial i els nazis van acusar a un comunista neerlandès. Tot i així, actualment no es sap clarament qui va provocar l’incendi però políticament, els nazis van sortir beneficiats del succés. 46 Forma de govern en la qual el poder suprem està en mans de poques persones. 47 Nit del 30 de juny a l’1 de juliol de 1934. Per ordre d’Adolf Hitler, van ser assassinats o arrestats els dirigents de les SA, amb l’objectiu de posar fre al creixent poder i desmantellar la banda més esquerrana del partit nazi. 48 Policia secreta oficial de l’Alemanya nazi.



20

on van començar a formar-se les seves primeres idees polítiques, el seu menyspreu contra la socialdemocràcia i el seu antisemitisme, après de Schoenrer (cap del partit nacionalista pangermà) i de Karl Lueger (alcalde de la ciutat i cap del partir social cristià, que criticava el capitalisme comercial dels hebreus).

Al 1920, es publiquen els 25 punts del DAP, redactats per Hitler, nomenat ja llavors cap de propaganda del partit.

Mein Kampf (La meva lluita49), es considerat el document inspirador de tot el moviment nazi, ja que és on es recull la ideologia de Hitler. Va ser escrit al 1924, durant l’estància a la presó de Landsberg que Hitler va patir per participar en el Putsch de Munich50. Aquesta obra va ser una autobiografia i una exposició de la ideologia nacionalsocialista. Durant 728 pàgines, Hitler va detallar els passos que un futur Estat alemany nacionalsocialista devia seguir per convertir-se en “l’amo del món”. Quan Hitler va ascendir al poder al 1933, va seguir fidel als seus escrits i va dur a terme la expansió cap a l’est (que proposava en la seva política exterior, justificant que el poble alemany té dret a desallotjar als ocupants de l’Europa de l’est) que va provocar la Segona Guerra Mundial; i va basar la seva dictadura en un genocidi dels pobles jueus. El Mein Kampf també va ser una font principal d’ingressos, ja que van ser venuts milers d’exemplars a alemanys que compartien ideologia amb Hitler.

Hitler va morir a Berlín el 30 d’agost de 1945. Va decidir renunciar a intentar fugir de Berlin i va suïcidar-se amb un tir de pistola i ingerint una càpsula de cianur al seu Führerbunker51 (situat al subsòl de l’edifici de la Cancelleria de Berlin, juntament amb la seva dona Eva Braun).

Hitler posseïa un gran carisma capaç de moure masses i una capacitat de lideratge notable. Era una persona molt autosuficient i solitària. Era capaç d’impressionar, encantar i manipular a totes les persones que el rodejaven. Senti un gran menyspreu per la debilitat de l’enemic, per als jueus i per al comunisme.

Va haver-hi rumors de que Hitler posseïa sang jueva en algun avantpassat seu, tot i que mai van ser aprovats, Hitler va decidir amagar els seus orígens per no aixecar sospites ni investigacions que el poguessin delatar.

Hitler, quan era un infant, sovint era assotat per el seu pare; i es possible que això provoqués en ell després una violència incontrolada cap a totes les persones per les que sentia odi.

49 Llibre escrit per Adolf Hitler, en el qual apareixen elements autobiogràfics amb una exposició de les idees pròpies de la ideologia política del nacionalsocialisme. 50 Intent fallit de cop d’Estat els dies 8 i 9 de novembre de 1923 a Munich, dut a terme per membres de l’NSDAP. 51 Bunker o refugi antiaeri situat al subsòl de Berlín i destinat a protegir els alts càrrecs del Estat i les forces armades de l’Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial.



21

2.2. Anàlisis del cinema: Hitler: el regnat del mal. 52 L’arribada de Hitler al poder.

Dins la seqüència de pel·lícules analitzades volíem incloure alguna en relació amb l’arribada de Hitler al poder d’Alemanya. Malgrat que existeixen moltes que, d’una forma indirecta, tracten la qüestió, hem cregut que seria més interessant comentar una el tema central de la qual sigui aquest. Després d’una recerca intensa, hem descobert Hitler: el regnat del mal. No es tracta d’un film en sentit estricte, doncs és una petita sèrie de dos capítols . La pel·lícula comença amb una cita molt significativa: “L’únic que es necessita per a que el mal triomfi és que els homes bons no facin res”.Edmund Burke (1729-1797) El primer capítol s’inicia al 1922 abans del Putsch de Munich53 . Ens mostra com a Hitler, mitjançant la seva oratòria construeix la seva carrera política i com, inicialment, capta les simpaties del periodista Fritz Gerlinch54 . No obstant això, a mida que coneix les seves idees més en profunditat, s’oposa a ell igual que molts altres. El segon capítol es centra a l’època de després de la presó de Landsberg, on va estar reclòs Hitler, des de on surt amb el recolzament d’uns quants seguidors i de les SA de Röhm55 , les quals el van ajudar a conquerir progressivament escons fins a arribar al poder. La pel·lícula ens presenta a un Hitler com a un nen fred que volia ser artista. Després de la mort de la seva mare, marxa a viure a Viena on desenvolupa la seva faceta de pintor, però és rebutjat per l’escola de Belles Arts. Al complir 18 anys, marxa a Munich, ciutat on pateix l’esclat de la Primera Guerra Mundial. Decideix allistar-se immediatament. A la guerra, aconsegueix la Creu de Ferro. Una vegada finalitzada aquesta, torna a Munich on es converteix en el responsable de propaganda del DAP (Partit Obrer Alemany). Aquest partit es reuneix en una cerveseria, la qual es visitada cada cop per més persones que son eclipsades amb els discursos antisemites, anticomunistes i antipacifistes de Hitler. Allà coneix a Ernst Hanfstaengel, un noble de Baviera, que li donarà suport i el presentarà a altres membres de la noblesa.

Fotogrames de la pel·lícula que mostren a Hitler en diferents edats i situacions.

Amb el suport de la noblesa, modernitza el partit. Amb diversos recolzaments va organitzar un cop d’Estat que va fracassar i pel qual, com ja ha estat dit, va ser jutjat i empresonat . A les eleccions de 1925, aprofita la derrota del líder del partit nazi per assumir la direcció del mateix. A l’any 1929, hi ha noves eleccions i el partit nazi es converteix en la segona força política.

52 2003. Director Christina Duguay. Canadà. 53 Intent de cop d’Estat fallit del 8 i 9 de novembre de 1923 a Münich portat a terme per membres del Partit Nazi. Van estat processats i condemnats diversos dirigents i, entre ells, Hitler i Hess. 54 Periodista influent en el moviment nacionalista alemany 55 Les SA eren una secció militar del Partit Nazi.



22

Desrpès una sèrie d’esdeveniments és nomenat Canceller. Gràcies a l’incendi del Reischtag (Parlament), fet atribuït a un comunista al 1933, Hitler aprofita la situació per aprovar la suspensió de drets civils: llibertat de premsa, llibertat d’expressió i el parlament atorga drets al Govern per dictar lleis al Canceller (es a dir a ell mateix). A partir d’aquest moment es desenvolupen la resta de situacions conegudes.

En relació a la pel·lícula, els crítics diuen que en els successos històrics de la cinta estan ben tractats però en allò relatiu a la seva vida personal hi ha moltes coses inventades. La sèrie està basada en la biografia de Hitler, escrita per Ian Kershaw , de la qual s’ha dit que està escrita amb gran objectivitat. Així, per exemple, en relació a la infantesa plantejada per la pel·lícula (maltractador d’animals, covard a la guerra..), sembla ser que això no es del tot cert, doncs sempre va ser un gran amant dels animals, especialment dels gossos (fins i tot va promulgar lleis que prohibien el maltractament de qualsevol tipus d’animal), va estar condecorat a la guerra, etc.

En resum, podríem dir que aquest film és recomanable des del punt de vista històric, però que en allò relatiu a l’anàlisi de la seva personalitat i vida privada, té múltiples invencions per fer la pel·lícula més amena i impactant.

3r període: El nazisme al poder

3.1. Característiques i bases socials del feixisme

La ideologia feixista, que coincideix en molts aspectes amb el nazisme, té les següents característiques:

- Defensa d’un estat totalitari que propugni la primacia de l’estat sobre l’individu i la negació dels principis de liberalisme, la igualtat dels ciutadans, els drets individuals i la separació de poders.

- Suport a un sistema polític dictatorial de partit únic segons el qual, el poder ha de recaure en un cabdill dotat de poder carismàtic, al qual se li ha de rendir culte.

- Anticomunisme i anticapitalisme radical, que defensa la creació d’un socialisme nacional capaç de posar fi al conflicte de classes i atreure a les classes mitjanes i als obrers.

- Nacionalisme exaltat, expansionista i militarista. - Creença en la ideologia racista, considerant inferiors als que no són blancs i superior a

la raça ària56, la qual té dret de subjugar a les races inferiors. - Exalta els elements irracionals de la conducta, com la intolerància, el fanatisme,

l’obediència cega... - Defensa de la violència com a un valor positiu.

56 S’associa al concepte raça de senyors de pobles de llinatge europeu per justificar els postulats racistes i militaristes de la ideologia nazi.



23

- Pretenen mobilitzar masses i enquadrar-les en el si del partit i en les seves organitzacions paramilitars.

- Exaltaven els principis masculins, obligant a la dona a tenir cura dels fills i a fer les feines de casa. A més, les dones no podien formar partits polítics.

Les seves bases socials, que al principi eren molt petites, es van anar incrementant poc a poc fins arribar a ser una gran força. Els seus primer seguidors van ser reclutats en els sectors socials desarrelats com oficials i combatents desmobilitzats després de la Primera Guerra Mundial. També van comptar amb el suport de joves activistes i romàntics frustrats per la ineficàcia del sistema liberal.

Més tard, les classes mitjanes urbanes i rurals, afectades per al crisis, i les classes obreres, també s’hi van adherir buscant una solució a la crisis econòmica i amb la por de la possible expansió del comunisme. El suport dels grans empresaris i terratinents va ser necessari per finançar les organitzacions feixistes i afavorir la instauració d’un poder executiu fort. Però el suport que va fer possible la presa del poder del nazisme i el feixisme va ser el de l’exèrcit i la policia, que van tolerar la violència que els partits exercien per espantar els enemics i conquerir el poder.

3.2. La dictadura de Hitler

Un cop assolit el poder, i havent eliminat a tota la oposició, Hitler va crear la policia secreta de l’Estat, la Gestapo i va posar en marxa una campanya massiva d’adoctrinament i de control ideològic per aconseguir impregnar a tota la societat en la ideologia nacionalsocialista i fomentar el culte al Füher.

Aquesta practica es va realitzar per mitjà de l’educació i les organitzacions juvenils, les Joventuts Hitlerianes. Es pretenia adoctrinar la joventut en les teories racistes, l’antisemitisme, el militarisme, l’obediència i el sentit del deure. Els professors havien de pertànyer a l’Associació de Professors Nazis, i les universitat van quedar sota l¡autoritat del govern, que nomenava els rectors convenients.

La llibertat d’expressió també va ser suprimida i es van censurar les activitats literàries i artístiques, cremant llibres i utilitzant les arts plàstiques per transmetre el valor de la pàtria i la raça. La propaganda nazi, com ja ha estat explicat abans, va fer servir els mitjans de comunicació i la cultura, amb el lideratge de Joseph Goebbels.

Però l’objectiu principal de l’estat nazis, va ser assegurar la cohesió social, substituint la divisió en classes socials per la unitat i la supremacia racial. Per aconseguir-ho, era necessari suprimir les impureses que no s’ajustaven a l’estereotip ari (diferent origen ètnic, discapacitat física o mental, anomalia social...), introduint un programa d’eutanàsia amb el qual es van assassinar aproximadament 72.000 persones. Tot i així

ACABAR



24

3.3. Anàlisis del cinema: El pianista57

Es tracta d’una pel·lícula ambientada al Ghetto de Varsòvia en el moment de la invasió de Polònia pels nazis. Ens narra la història d’un pianista que escapa a la deportació. El director era conscient que era molt difícil superar a La Lista de Schildler en el terreny de la temàtica de l’extermini, i per això centra el seu film temporalment abans d’aquest. Podríem dir que narrativament la pel·lícula es divideix en dues parts: una primera a la vida del ghetto i una segona amb una “odissea” de fugida del pianista. En aquesta segona part el protagonista fa una certa amistat amb un oficial nazi pel qual toca el piano.

Està basada en la novel·la “El pianista del ghetto de Varsòvia” de Wladyslaw Szpilman58, que és el mateix protagonista de totes dues obres (novel·la i pel·lícula). No obstant no es tracta d’un diari, com ha succeït altres vegades, sinó que està escrit amb posterioritat d’una manera autobiogràfica. La pel·lícula reflecteix de manera fidel el llibre, com a conseqüència de l’experiència personal del director del film també en relació a la Segona Guerra, i que probablement va decidir no manipular-lo pel “delicat” del tema. No obstant va afegir un personatge femení a la història que no apareixia a la novel·la: Dorota.

La història comença a 1939, just abans de l’inici de la II Guerra Mundial, un pas previ a la invasió alemanya sobre Polònia, i dura fins al final de la guerra i alliberament de Varsòvia al 1945. Malgrat que la narració passa en aquest sis anys es produeixen salts en el temps, per destacar els fets més impactants. Per exemple la seva estància al ghetto (durant dos anys) no es desenvolupa sencera, sinó amb fets aïllats.

Al veure aquesta pel·lícula una de les qüestions que més ens cridaran l’atenció és la capacitat del protagonista per a adaptar-se i enfrontar-se a una successió de situacions negatives: extermini de tota la seva família, humiliació, fam, fred, brutícia ...davant totes aquestes adversitats Szpilman sempre es sobreposa malgrat que després tornarà a trobar-se en una nova situació límit.

A la segona part de la pel·lícula trobarem la narració d’un altre fet que atorga gran interès ala mateixa; es tracta de l’aparició de Wilm Hosenfield59 un oficial nazi. Aquesta ha estat educat des de la seva joventut per les Joventuts Hitlerianes, on va aprendre a odiar als jues, a depreciar-los i a considerar-los inferiors. A llarg de la guerra ha comés moltes injustícies i barbaritats. De fet la imatge que se’ns presenta al film és la d’un Home de rasa ària, alt ros, ben plantat i amb un uniforme impecable malgrat les circumstàncies.

57 Director Roman Polanski. 2002. Aquesta pel·lícula va obtenir gran quantitat de premis: 3 Oscar, 1 Goya, Palma d’Or al Festival de Cannes, … 58 Va néixer al 1911 en una família jueva. Va aprendre a tocar el piano a l’acadèmica d’Arts de Belin. 59La informació sobre aquest personatge ha estat trobada a : http://www.lasegundaguerra.com/viewtopic.php?t=3092 i http://es.wikipedia.org/wiki/Wilm_Hosenfeld



25

Imatge real de Hosenfield Fotograma de la pel·lícula

No obstant això sembla ser que no va compartit en la seva totalitat les idees nazis.

Quan l’oficial troba a Szpilman dins d’un edifici és un moment en que la pel·lícula afronta una de les situacions més dramàtiques, doncs després d’una conversa l’alemany demana al jueu que toqui el piano i aquest ho fa de forma perfecta i magistral. En aquest moment sembla ser que l’alemany entenc que ha estat equivocat, doncs, sembla preguntar-se: com potser que un jueu, que no arriba a ser humà, sense intel·ligència..pugui tocar així?..

Per acabar fer un comentari a un aspecte secundàriament tractat a la pel·lícula, però que apareix i que si ens situem en les condicions de vida dels ghettos segurament va ser important. Ens referim al que Szpilman anomena la llibertat aparent. Es a dir a la possibilitat de moure’s amb plena llibertat dins dels murs del ghetto, poden sortir a fer un cafè, a comprar el pa, a comerciar. De fet els alemanys permeten totes aquestes activitats, inclús el contraban , mantenen les desigualtats socials dins el ghetto, els negocis...Han dissenyant un pla perfecte, els hi fan creure el que ells volem i a més a més els jueus assumeixen el seu paper, es a dir, no cal ni enganyar-los. El protagonista diu que prefereix viure tancat en una cel•la que gaudir d’aquesta llibertat enganyosa.



26

3.4. La Lista de Schindler60.

Aquesta pel·lícula està basada en la novel·la de Thomas Keanally sobre la vida de Oskar Schindler, un alemany que arriba a Polònia per a fer negocis i acaba sent el salvador d’aproximadament un miler de jueus.

El film tracta el tema dels camps de concentració, basant-se en la història d’un individu que aprofita la mà d’obra esclava i per enriquir-se i, mitjançant suborns, accedir al poder. La originalitat de la cinta la trobem en el tractament dels camps de treball que obtenen la seva mà d’obra dels camps de concentració (es a dir, els camps de treball dins els camps de concentració).

Com és sabut aquest pel·lícula va estar un èxit i això és conseqüència de l’estructura dramàtica típica del cinema nord-americà que tant agrada. Mitjançant aquesta aconsegueix provocar a l’espectador emocions i sentiments d’identificació amb els presoners. Alhora, ens envia el missatge de que no tots els alemanys eren dolents. En base a l’afirmació, hi ha autors que critiquen aquesta postura61 doncs, creuen que no està bé substituir la barbàrie nazi per l’anècdota del nazi bo, que sacrifica els seus diners per salvar jueus, i que amb aquest gest, la tragèdia dels jueus resulta insignificant comparada amb l’heroisme de Schindler.

La fotografia de la pel·lícula està feta en blanc i negre amb la intenció de simular els documentals. Croci i Kogan qüestionen la veritat històrica d’algun fet, com per exemple la facilitat amb que els comandants nazis es deixen enganyar i subornar.

Una vegada que acaba la història Spielberg ens presenta un epíleg filmat a Jerusalem amb els autèntics sobrevivents mentre visiten la tomba de Schindler (mort al 1974). Podem dir que no és un film sobre els camps d’extermini, però podem considerar que és important pel seu efecte mediàtic ja que va contribuir a la divulgació massiva de la temàtica, com ja va succeir –com ja ha estat dit- amb la sèrie televisiva Holocaust a final dels setanta. Malgrat que també es pot dir que és una “nortamericanització” de l’Holocaust,i que es va incorporar com a material d’estudi en els projectes de les escoles bàsiques i centre de debat a sinagogues i esglésies62 . També el Consell Pontifici per a la Comunicació Social del Vaticà la va incloure entre les 45 pel·lícules que tenien especial mèrit artístic o religiós.

60 Director Steven Spielber. 1993. 61 Croci i Kogan. Lesa Humanidad. El nazismo en el cine. La crujía ediciones. 2003. 62 Veure cita anterior.



27

4t període: Segona Guerra Mundial

ACABAR

4.1. Anàlisis del cinema: El cinema de la Segona Guerra Mundial

A diferència de la resta d’apartats on hem analitzat en profunditat una o varies pel·lícules sobre el període històric corresponent, en aquest no ho farem, doncs pràcticament tots el films de forma directa o indirecta es centren a la Guerra Mundial. Per això aquí seguirem un plantejament diferent: realitzarem una anàlisi de la posició del cinema americà sobre el nazisme. Això no vol dir que no fem referència a pel·lícules, sinó que s’agafa com a eix central l’enfocament “ideològic” en el tractament dels films. Per això seguirem les informacions que hem trobat al llibre de Paula Croci i Mauricio Kogan63.

El cinema americà de les grans guerres presenta diferències amb l’europeu fonamentalment com a conseqüència de que aquestes no van tenir lloc a territori americà (excepte l’atac de Pearl Harbour). Això provocà que el punt de vista estigui limitat per la falta “d’experiència” amb la guerra i d’aquesta forma els americans tinguin la idea de que la seva intervenció a la guerra sigui una mena de creuada per defensar la democràcia al món.

D’aquesta època podem citar la pel·lícula Sin novedad en el frente 64, un film pacifista que és caracteritza per utilitzar per primera vegada escenes filmades a la guerra.

Com a prova de les afirmacions anteriors s’estima que en aquesta època eren poques les pel·lícules que tenien com a temàtica el nazisme. Concretament entre 1939 y 1942 només es comptabilitzen unes vint. Aquesta tendència canvia a partir del gran nombre d’artistes europeus que van refugiar a EEUU.

D’aquesta època és -com no mencionar-la- El gran dictador 65 que va patir durant tot el rodatge la pressió dels governs de Hitler i Mussolini. Inclús Gobbels va intentar iniciar un judici per plagi mitjançant una empresa alemanya que funcionava a França adduint similitud amb un altre pel·lícula Per a nosaltres la llibertat (1931) de René Clir. Aquest film es va fer popular una vegada que EEUU entren a la guerra (doncs inicialment no havia estat ben rebut pel públic).

63 Lesa Humanidad. El nazismo en el cine. La crujía ediciones. Primer edició 2003. 64 Director Lewis Milestone. 1930. EEUU. 65 Director Charles Chaplin. 1940. EEUU.



28

Fotogrames de la pel·lícula El Gran Dictador.

Una vegada que es produeix l’atac japonès a Pearl Harbor EEUU entra a la guerra i la indústria del cine nord-americà inicia la seva pròpia guerra contra el feixisme. Així inicialment van sorgir documentals patriòtics que va encarregar el president Roosevelt amb l’objectiu de justificar la participació a la guerra. Amb posterioritat la indústria de Hollywood deixa la neutralitat que venia mantenint i obrí diversos fronts, entre ells una crida als actors perquè s’allistin per la lluita. De fet es produeix una connexió entre el Govern i Hollywood mitjançant un organisme denominat Bureau of the Motin Pictures, , malgrat que no va ser aquest qui va “imposar” el guió de les pel·lícules sinó el Production Code Administration) , més conegut per Còdi Hays66 i que establia una mena de manual de programa de propaganda. Paral·lelament va sorgir al 1934, la “Legió de la Decència” depenent de l’Església Catòlica, la qual influïa en el contingut dels films, sobretot mitjançant la prohibició d’al·legats comunistes i ofenses a la moral. Aquesta situació va canviar en el moment que EEUU s’alià amb la Unió Soviètica.

En aquesta línia Estats Units desenvolupa tota una sèrie de gèneres: cinema estrictament bèl·lic, aventures, melodrama, sàtira i inclús comèdia.

Una vegada finalitzada la guerra la causa antinazi desapareix i passar a tractar temes de ficció, l’objectiu dels quals és “recomposar” al poble nord-americà. Així es desenvolupen multitud d’històries d’amor en temps de guerra, per exemple la coneguda Casablanca que va ser el referent de pel·lícules amb el rerefons de la guerra i el nazisme acompanyades de melodrames.

66 El nom és conseqüència de que la seva elaboració va anar a càrrec de Will Hays a la dècadadels 20.



29

5è període: La caiguda del règim nazi

ACABAR

5.1. Anàlisis del cinema: El hundimiento67. Hitler i el seu final

La història.

Berlín, abril de1945. Una nació està a punt de patir el seu enfonsament. Una aferrissada batalla es lliura als carrers de la capital. Hitler i el seu cercle de confiança s'han atrinxerat al búnquer del Führer. Entre ells es troba Traudl Junge , secretària personal de Hitler. A l'exterior, la situació s'intensifica. Tot i que Berlín ja no pot resistir més, el Führer es nega a abandonar la ciutat. Mentre el sagnant pes de la guerra cau sobre els seus últims defensors, Hitler prepara el seu comiat final. Hores abans de suïcidar junts, ell i Eva Braun contrauen matrimoni. Els seus cadàvers han de ser incinerats perquè no caiguin en mans de l'enemic. Molts altres opten pel suïcidi. Quan la situació es fa insostenible, Magda Goebbels enverina els seus sis fills i seguidament el seu marit i ella es treuen la vida. Poc després, Traudl Junge i altres supervivents aconsegueixen escapar en l'últim moment.

La pel·lícula.

Es tracta de la primera pel·lícula alemanya que tracta el tema de Hitler (malgrat que anteriorment existia una altre del 195668 des del punt de vista de soldat). Això ha estat així perquè no resultat fàcil parlar del màxim responsable de les atrocitats conegudes sense qüestionar la integritat del poble que el va portar al poder mitjançant les urnes i que més tard aprovà i consentí les seves accions69. El film centra la història en els últims dies de la vida de Hitler, amagat al búnquer de Berlín amb els seus més pròxims, sota el setge i bombardeig soviètic. Durant el seu metratge assistim a escenes de bombardejos continus, de mutilats sagnants que els metges no poden atendre ..., però sobretot i és la de major duresa al sacrifici dels nens Goebbels a mans de la seva pròpia mare -abans del seu suïcidi i del seu marit -, que no entén que es pugui viure fora del nacional-socialisme; aquesta esgarrifosa escena mostra la fe i convenciment cec d'alguns alemanys en el món que Hitler havia ideat.

La pel·lícula està basada en dos llibres que relaten de forma força fidedigna el esdeveniments d’aquells dies: un de l’ historiador Joachim Fest, que porta el mateix títol que el film i que proporciona el marc on es desenvolupa tota l'acció, i un altre autobiogràfic de Traudl Junge70, on relata les seves experiències de primera ma com a testimoni directe del que passava dia a dia entre les sòlides parets d'aquest refugi. Junge (interpretada amb convicció per la jove actriu Alexandra Maria Lara) es converteix així en el fil conductor del film, com ho prova el fet que la primera seqüència és la de la seva contractació com a secretària pel mateix Führer.

67 Director: Olivier Hirschbiegel. 2004. Alemanya. 68 Der Letzte Akt (1956), de G. W. Pabst 69 Crítica de Tònia Palleja a www.labutaca.net 70 Secretària personal de Hitler des de 1942 fins a 1945 quan es va suicidar al bunker



30

El film comença de la següent forma: sobre un fons negre sentim la veu (real en la versió original) de Traudl Junge, secretària personal d'Adolf Hitler des de 1942 fins que aquest es va suïcidar al búnquer de la Cancelleria a l'abril de 1945. Junge afirma ser incapaç de perdonar a aquella jove que es va mantenir voluntàriament inconscient de l'enorme dany que va causar aquest règim nazi a què servia tan apassionadament. La crítica afirma que el director utilitza aquesta tècnica per evitar que l’espectador es pugui sentir identificar amb aquesta dona, doncs és en realitat una col·labora de l’horrible règim71 . També s’afirma que el director -amb la primera aparició de Hitler a la pel·lícula se’ns mostra com a una persona amable i comprensiva davant els nervis de la candidata a ser la seva secretària- vol presentar a Hitler com el que era, malgrat que ens costi admetreu: un home. També s’accentua aquest tractament al evitar mostrar el suïcidi de Hitler, Eva Braun i del matrimoni Goebbles. Aquesta era una tasca que el cinema alemany tenia pendent presentar un retrat de Hitler com a un home.

Fotogrames de la pel·lícula

Per explicar el contingut de la pel·lícula ens sembla molt encertades les paraules de la crítica de cinema Tònia Palleja que diu que és: “una radiografia d'un Hitler terminal, ridículament alienat de la realitat, incapaç d'assumir el seu fracàs, i per tant exempt d’empenediment, però també de l'enfonsament d'un entorn que, davant l'imminent naufragi, fuig espaordit, es lliura a la confusió, o es refugia en unes últimes hores de frivolitat i plaer”.

Es tracta d’una pel·lícula amb un gra rigor històric, però a la vegada presenta les debilitats del Führer i dels seus col·laboradors com a ésser humans, la qual cosa ens presenta el dilema moral de com eren capaços de les atrocitats comeses.

Des del punt de vista de les infraestructures es va construir una rèplica del búnquer als estudis Bavera a prop de Munich. Per tant es tracta d’un escenari de rodatge només constituït per les parets que a més a més es va decorar de forma molt fidedigna.

Aquesta pel·lícula és un exemple de la funció que pot tenir el tema per a realitzar els anàlisis de la història, doncs al final de la mateixa tens la sensació de que has viscut (al menys d’una forma molt aproximada) el que va succeir dins de les parets del bunker. Aquesta idea queda clara en les paraules de Palleja: “El film de Hirschbiegel funciona com una nevera que hagués conservat intactes els esdeveniments per mostrar-los uns quants anys després. Per això no dirigeix, ni afalaga, ni resol dubtes, si de cas les planteja, es limita a la crua exposició”.

71 Crítica de David Garrido a www.labutaca.net



31

6è període: El nazisme actualment. Neonazisme

ACABAR

6.1. Anàlisis del cinema: American History X72

Hem cregut que l’estudi del nazisme al cinema no quedaria complet sense una referència al moviment neonazi, doncs si ha estat important la producció de pel·lícules històriques sobre el tema, també s’han dedicat multitud de films a analitzar el fenomen des d’una perspectiva actual. Unes vegades per analitzar la societat que ofereix possibilitats perquè es desenvolupin ideologies d’aquest tipus, d’altres des d’un plantejament moral....

Farem referència a diverses pel·lícules que han tractat el tema, però ho farem d’una forma més àmplia sobre American History X, que es la que hem visualitzat.

La primera a la que farem referència és El sendero de la traición de Costa Gavras73 del 1988. S’inicia amb un locutor de ràdio que provoca als seus oients per remoure l’odi racial de la societat americana. Fins al moment que una persona truca per dir que l’extermini jueu va ser una exageració, doncs es tractava d’una guerra. El periodista és assassinat i un membre de la policia s’infiltra en l’organització criminal, el qual descobreix una espècie de Klu Klux Klan74.

Un altre pel·lícula relativament recent és La ola75 , un film alemany que reprodueix un experiment que va tenir lloc a un escola de Palo Alto, Califòrnia al 1968. La història s’inicia amb una pregunta que un alumne formula al professor i que aquest no va saber respondre: com és possible que el poble alemany al·legui ignorància a la massacre del poble jueu?. L’experiment va consistir en imposar, primer com a un joc, als seus alumnes acostumats a una pedagogia progressista i reflexiva, un mètode autoritari de conducta a l’aula i a l’estudi. Amb el pas dels dies, els estudiants comencen a obeir ordres, es cohesionen com a grup i generen una sèrie de dispositius d’identificació: líder, nom, salutació i estendard. El film, en definitiva, analitza el comportament d’un grup de persones que queden sotmesos per un líder, malgrat conèixer les lliçons de la història i el risc d’inculcar el nazisme a través de l’escola.

Per últim fer referència a American History X. El seu argument té el punt de partida d’un treball escolar sobre el nazisme que haurà de realitzar un estudiant de secundària i que titula My Mein Kampf (La meva pròpia lluita) 76 . El seu pare és policia i el seu germà gran és un dels

72 Director Tony Kaye.1998. Estats Units. Oscar al millor actor. 73 Director Constantin Costa Gavras. 1998. Estats Units. 74 Creat al 1867 al final de la Guerra de Secessió per un grup d’oficials que no acceptaven l’abolició de la esclavitud. Al 1915 a la ciutat d’Atlanta cobra una força que es va mantenir durant dècades. Inclús es van integrar jutges, polítics… 75 Director Dennis Hansel. 2008. Alemanya. 76 Com és sabut Hitler va escriure el seu Mein Kampf (La meva lluita), que combina elements autobiogràfics amb una exposició de la ideologia nacionalsocialista. Veure annex



32

líders del grup de skinheads77 , empresonat durant tres anys per matar a gent de color. El jove adolescent rep el mandat de continuar amb la ideologia del pare i del germà, l’objectiu del qual és defensar la supremacia del blanc, anglosaxó i protestant.

La pel·lícula presenta el procés del germà gran que evoluciona cap a una postura de rebuig de la violència i de la ideologia nazi, i intenta treure al seu germà petit d’aquesta espiral a la qual es troba immers.

Ens mostra com el neonazisme existeix encara avui, com a residu marginal d’aquella ona de violència i irracionalitat. La seva estructura és molt diferent a l’original, però en conserva els referents i objectius. Generalment, es tracta de grups de joves no integrats en la societat, violents, xenòfobs i entregats a les ordres d’un líder adult que es refugia en l’ombra. S’organitzen localment i han adquirit una estètica pròpia, en què destaquen els caps afaitats. Socialment, són molt menys perillosos que els seus antecessors, però són alhora un símptoma i un avís que no podem oblidar: les actituds totalitàries i intolerants envers tot allò diferent al model (si la majoria som blancs, heterosexuals, catòlics i nascuts al país on vivim, pensen ells, els culpables que les nostres vides no siguin perfectes són tots aquells que no són ni blancs, ni heterosexuals, ni originaris del país, ni catòlics...) arrelen encara amb força en la nostra societat i cal no parar mai de combatre-les78 .

En resum, podríem dir que la pel·lícula és una anàlisi que vol explicar l’aparició de grups neonazis. Joves insegurs i amb incertesa en el futur que s’uneixen. Sembla ser que la idea que vol transmetre la pel·lícula és la que indica en el seu cartell: “si segueixes el camí de l’odi, més aviat o més tard pagaràs el seu preu”.

Les imatges s’alternen en blanc i negre i en color, fent servir el primer per les accions anteriors a la presó del protagonista. Hem trobat unes imatges molt impactants i amb una excel·lent interpretació dels dos protagonistes.

El final de la pel·lícula, no obstant, ens mostra una imatge decebedora, doncs veiem com l’odi guanya la partida a la raó.

77 El terme significa “caps rapats”, el seu origen va ser a Jamaica i posteriorment traslladat a Gran Bretanya. La seva ideologia és neonazi. 78 Croci i Kogan. Lesa Humanidad. Ed. Crujía.



33

Bibliografia

- FERNÁNDEZ ROS, J.M. i altres. Història 1. Barcelona: Grup Promotor/Santilla Educación S.L. , 2008

- Varis autor. Crónica de la humanidad. Barcelona: Editorial Plaza & Janés, 1987

- FERNÁNDEZ, ANTONIO. Historia del mundo contemporaneo. Barcelona: Editorial Vicens-Vives, 1980

- SANS, SHOLOMO. El siglo XX en pantalla. Barcelona: Editorial Crítica, Letras de Humanidad, 2005. Pàg. 233 a 285

- DE ESPAÑA, RAFAEL. Imágenes del nazismo: el cine del tercer Reich. Article Centro de investigaciones Film-historia. Parc científic Universitat de Barcelona. Barcelona: Editorial Akal/Comunicación, 2002.

- PAZ, MARIA ANTONIA i MONTERO, JULIO. El cine informativo 1895-1945. Creando la realidad. Madrid: Editorial Ariel Cine, 2008. Pàg. 187 a 225

- CAPARRÓS LERA, JOSÉ MARÍA. El cine del fin de milenio 1999-2000. Madrid: Editorial RIAP, 2001. Pàg. 30 a 32

- Lesa Humanidad.

FALTA COMPLETAR.

Webgrafia

- http://www.diariosur.es El nazismo en el cine: Sobre dioses y monstruos. Juan Antonio Vigar

- http://elrincondeschultz.blogspot.com/2008/11/nazismo-en-el-cine.html El rincón de Schultz.

- http://clio.rediris.es/n32/historiaycine/historiaycine.htm#EL_NAZISMO_EN_EL_CINE:_EL_TRIUNFO_DE_LA_VOLUNTAD.

- http://www.proscritos.com. El nazismo en el cine. Javier Paisano.

- http://labitacoradehobsbawm.blogspot.com/2010/05/el-triunfo-de-la-voluntad-riefenstahl.html



34

- http://www.uji.es/bin/publ/edicions/jfi11/24.pdf Elena Seder. El cine de propaganda como fenómeno totalitario. El caso de Leni Riefenstahl. Jornades de Foemtnde la Inverigació. Universitat Jaume I.

- http://es.wikipedia.org/wiki/Partido_Nacional_Socialista_Alem%C3%A1n_de_los_Trabajadores Partit Obrer Nacionalsocialista Alemany (NSDAP)

- http://es.wikipedia.org/wiki/Adolf_Hitler Vida de Hitler

- http://www.biografiasyvidas.com/biografia/h/hitler.htm Vida de Hitler



35

ANNEXES



36



37



38



39



40



41



42



43



44



45



46



47



48



49



50



51



52



53



54



55



56



57



58



59



60



61

nazisme i cinema

Documents

Transcript of nazisme i cinema