ÍNDEX UN PROJECTE DE FUTUR PER A CATALUNYA 7 · Catalunya necessita un govern sòlid i ambiciós,...

11111

ÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEXÍNDEX

UN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYAAAAA 77777

Introducció 71. Primar l’educació i la formació del nostre capital humà. 92. Invertir en el benestar dels ciutadans. 93. Aconseguir la plena ocupació 104. Reduir els impostos 105. Impulsar el desenvolupament d’una cultura empresarial renovada. 106. Apostar per innovació tecnològica i per societat de la informació i coneixement. 117. Millorar les infraestructures. 118. Oferir més seguretat 129. Definir un nou paper de les administracions. 1210. Integrar els immigrants a la nostra societat. 12

I. MILLI. MILLI. MILLI. MILLI. MILLORA DE LORA DE LORA DE LORA DE LORA DE LA QUA QUA QUA QUA QUALITALITALITALITALITAAAAAT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTAR DELS CAAR DELS CAAR DELS CAAR DELS CAAR DELS CATTTTTALALALALALANSANSANSANSANS 1414141414

PPPPPolítiques al serolítiques al serolítiques al serolítiques al serolítiques al servei de les personesvei de les personesvei de les personesvei de les personesvei de les persones 1414141414Introducció 14

La persona com a centre de l’acció políticaLa persona com a centre de l’acció políticaLa persona com a centre de l’acció políticaLa persona com a centre de l’acció políticaLa persona com a centre de l’acció política 1414141414Nou model de polítiques socials 14Hem d’avançar cap a la Societat del Benestar. 15

PPPPPolítiques en favor de la igualtat real de la donaolítiques en favor de la igualtat real de la donaolítiques en favor de la igualtat real de la donaolítiques en favor de la igualtat real de la donaolítiques en favor de la igualtat real de la dona 1717171717Propostes per avançar cap a una igualtat real de gènere 18Defensa de la convivència 19Tolerància zero contra la violència doméstica 20Dones en risc d’exclusió social 24

PPPPPolítiques de suporolítiques de suporolítiques de suporolítiques de suporolítiques de suport a les famíliest a les famíliest a les famíliest a les famíliest a les famílies 2525252525Propostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies. 26Propostes per al reconeixement delpaper de la família com a garant de cohesió social. 27Propostes per a l’ajut a les famílies en situació de crisi o de risc d’exclusió social. 28Propostes per conciliar la vida laboral amb la familiar. 28

PPPPPolítiques amb gent granolítiques amb gent granolítiques amb gent granolítiques amb gent granolítiques amb gent gran 3030303030Persones grans amb dependència. 32Propostes per a la participació de la gent gran a la societat. 32Propostes per a millorar l’atenció de les persones grans 33Propostes d’oferta de serveis a l’atenció primària. 34Propostes d’oferta de serveis a l’atenció especialitzada. 34Propostes pel que fa a l’atenció sociosanitària 34

PPPPPolítiques per Polítiques per Polítiques per Polítiques per Polítiques per Persones amb discapacitats.ersones amb discapacitats.ersones amb discapacitats.ersones amb discapacitats.ersones amb discapacitats. 3535353535Propostes per afavorir l’autonomia i la integració de les persones amb discapacitat. 36Propostes per millorar la qualitat de l’atenció i l’eficàcia dels serveis a les personesamb discapacitats 36Barreres arquitectòniques 37Escola i llocs de treball 37Fiscalitat 38Propostes d’oferta de serveis a l’atenció primària 38

22222

PROGRAMA ELECTORAL AUTONÒMIQUES 2003PROGRAMA ELECTORAL AUTONÒMIQUES 2003PROGRAMA ELECTORAL AUTONÒMIQUES 2003PROGRAMA ELECTORAL AUTONÒMIQUES 2003PROGRAMA ELECTORAL AUTONÒMIQUES 2003

Propostes d’oferta de serveis a l’atenció especialitzada 39Propostes d’atenció sociosanitària i sanitaria 39Propostes d’accessibilitat a les noves tecnologies 39

PPPPPolítiques de voluntariatolítiques de voluntariatolítiques de voluntariatolítiques de voluntariatolítiques de voluntariat 4242424242Propostes per assolir un nou marc d’actuació 42Propostes de foment 43

PPPPPolítiques per una sanitat de qualitat i sostenibleolítiques per una sanitat de qualitat i sostenibleolítiques per una sanitat de qualitat i sostenibleolítiques per una sanitat de qualitat i sostenibleolítiques per una sanitat de qualitat i sostenible 4444444444El sistema sanitari catalá 44La persona: eix del sistema sanitari de Catalunya. 45Els professionals de la sanitat 45Més qualitat a l’atenció sanitària 46Atenció primària 46La gestió de l’atenció primària 46Temps mínims de visita 46Lliure elecció dels metges especialistes 46Prestacions en l’atenció hospitalària especialitzada i la coordinació entre diferentsnivells assistencials 47Prestacions sociosanitàries 48Model de salut mental 49Noves tecnologies en la sanitat 49Modernitzar l’institut Català de la Salut 49Concerts sanitaris 50Menys intervencionisme de l’Administració 51Propostes per a millorar l’atenció sanitària. 52

Gestió sanitària 52Professionals 52Atenció sanitària 53Atenció primària 53Atenció especialitzada 54Atenció domiciliària 54Atenció sociosanitària 54Salut mental 54Anorèxia i Bulímia 55Ús racional dels medicaments 55Noves tecnologies en la sanitat 56Malalties minoritàries 56Concertes sanitaris 56Nou mapa sanitari 57

PPPPPolítiques amb les droguesolítiques amb les droguesolítiques amb les droguesolítiques amb les droguesolítiques amb les drogues 5858585858Propostes per a la prevenció i reducció de riscos en les drogues de disseny 59Propostes per prevenir, tractar i rehabilitar en la resta de drogues 59

PPPPPolítiques de esporolítiques de esporolítiques de esporolítiques de esporolítiques de esportststststs 6262626262Convertir Catalunya en centre i referent de l’activitat esportiva 62Esport escolar 63Esport universitari 63Esport de lleure 64Esport professional 64

33333


Espot d’alt nivell 64Professionalització del sector 65Federacions i clubs 65Instal·lacions esportives 66El finançament: avaçar cap el mecenatge 67Propostes per ser un referent de l’activitat esportiva 68

II. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓ 7 27 27 27 27 2

La formació com a factor de progrés i de cohesió social. 72EnsenyamentEnsenyamentEnsenyamentEnsenyamentEnsenyament 7474747474

Educació de qualitat per a tothom 74Els nostres eixos en Educació 77Objectius 78Propostes per un ensenyament de qualitat 78

Professorat 78Escolarització 80Centres educatius 81Educació primària 82Educació secundària 83La sobredotació 83Educacions especials 84

Atenció a la diversitat 85Educació d’adults 86Concerts educatius 86Inspecció 86Avaluació 87Formació professional 87

Universitat i recercaUniversitat i recercaUniversitat i recercaUniversitat i recercaUniversitat i recerca 8989898989Per a l’excel·lència universitària 89Propostes per a la millora del sistema universitari català 90Propostes en matèria de finançament universitari 90Propostes per millorar la gestió 90Propostes en favor de la comunitat universitària 91Propostes pel foment de la recerca 91

CulturaCulturaCulturaCulturaCultura 9292929292Cultura des de la societat civil. 93Suport de l’Administració a la creativitat cultural 94Disseny i innovació. 94Sector multimèdia 94Audiovisual 95Mitjans de comunicació 95Biblioteques. 95Educació musical. 95Teatre 96Arts visuals 97Patrimoni 97

44444


Inversió i finançament. 97La pluralitat lingüística de Catalunya, una riquesa de la nostre societat. 97

JoventutJoventutJoventutJoventutJoventut 99Formació 100Ocupació juvenil 101Habitatge 102Plena ciutadania 102Integració dels joves en risc d’exclusió social 103

III. MÉS OPORIII. MÉS OPORIII. MÉS OPORIII. MÉS OPORIII. MÉS OPORTUNITTUNITTUNITTUNITTUNITAAAAATSTSTSTSTS 104104104104104

Introducció 104Catalunya, cap al afiançament del lideratge econòmicCatalunya, cap al afiançament del lideratge econòmicCatalunya, cap al afiançament del lideratge econòmicCatalunya, cap al afiançament del lideratge econòmicCatalunya, cap al afiançament del lideratge econòmic 106106106106106

Promoció econòmica 110Propostes en matèria de promoció econòmica de les empreses catalanes 112

Millora del Finançament 112Formació adequada a les necessitats 114

Propostes a favor de la competitivitat de l’empresa catalana 114Propostes a favor de la internacionalització de l’empresa catalana 115Reducció de les càrregues burocràtiques 116Propostes per reduir les càrregues burocràtiques 117

PressupostPressupostPressupostPressupostPressupost 118118118118118Propostes per dotar d’equilibri i estabilitat les finances de la Generalitat 118

FiscalitatFiscalitatFiscalitatFiscalitatFiscalitat 119119119119119Propostes a favor d’una política fiscal pròpia per a Catalunya 120Propostes per la reducció d’impostos també a Catalunya. 120Propostes per a la millora de la gestió tributària 121

TTTTTreball i ocupacióreball i ocupacióreball i ocupacióreball i ocupacióreball i ocupació 122122122122122Increment de l’ocupació 122Propostes per crear ocupació 123Formació ocupacional 124Propostes per la formació ocupacional 124Prevenció dels accidents laborals 125Propostes per frenar la siniestralitat laboral 125Conciliació de la vida laboral amb la vida familiar 126Propostes a favor de la conciliació de la vida familiar i laboral 126

Indústria i EnergiaIndústria i EnergiaIndústria i EnergiaIndústria i EnergiaIndústria i Energia 128128128128128Propostes en els àmbits de la indústria i l’energia 129

TTTTTurismeurismeurismeurismeurisme 130130130130130Propostes en matèria de turisme 131Resolució del problema del finançament dels municipis turístics 133

ComerçComerçComerçComerçComerç 134134134134134Propostes de millora per al comerç a Catalunya 134

ConsumConsumConsumConsumConsum 136136136136136Propostes en el marc de la protecció dels consumidors i els usuaris 136

Ciència i tecnologia, innovació i desenvolupamentCiència i tecnologia, innovació i desenvolupamentCiència i tecnologia, innovació i desenvolupamentCiència i tecnologia, innovació i desenvolupamentCiència i tecnologia, innovació i desenvolupament 137137137137137Societat de la Informació. 137

55555


Propostes en l’àmbit de la societat de la informació 138Internet 139Propostes en l’àmbit d’Internet 140

Innovació i desenvolupament.Innovació i desenvolupament.Innovació i desenvolupament.Innovació i desenvolupament.Innovació i desenvolupament. 143143143143143Propostes a favor de la innovació 144Els Parcs Tecnològics del Coneixement. 146Desenvolupament tecnològic del sector logístic. 146

Sector audiovisualSector audiovisualSector audiovisualSector audiovisualSector audiovisual 148148148148148Propostes en l’àmbit audiovisual 148

AgriculturaAgriculturaAgriculturaAgriculturaAgricultura 151151151151151Propostes a favor del desenvolupament rural 153Propostes adreçades a la modernització del sistema agroalimentari i la diversificació econòmica 154Propostes legislatives i administratives 156

PPPPPescaescaescaescaesca 157157157157157Propostes per a la modernització i la renovació del sector pesquer 158

Protecció dels animalsProtecció dels animalsProtecció dels animalsProtecció dels animalsProtecció dels animals 160160160160160Propostes de millora per a la protecció dels animals. 161

InfraestructuresInfraestructuresInfraestructuresInfraestructuresInfraestructures 163163163163163Infraestructures, factor decisiu de progrés 163Infraestructures de transport 164Propostes per a la millora de la xarxa de carreteres 165Propostes per a la millora del transport ferroviari de viatgers. 166Propostes per a la millora del transport de persones per carretera 167Propostes per millorar els aeroports i els aeròdroms de Catalunya 168Propostes en matèria de ports 169

PPPPPolítiques d’habitatgeolítiques d’habitatgeolítiques d’habitatgeolítiques d’habitatgeolítiques d’habitatge 170170170170170Propostes en matèria d’habitatge 170Sòl i urbanisme 171Propostes en matèria de sòl i urbanisme 172

Medi ambient i desenvolupament sostenibleMedi ambient i desenvolupament sostenibleMedi ambient i desenvolupament sostenibleMedi ambient i desenvolupament sostenibleMedi ambient i desenvolupament sostenible 173173173173173Propostes en matèria de protecció i defensa del medi ambient 174

Aigües: 174Costes: 174Contaminació acústica 174Residus 175Contaminació atmosfèrica 176Medi natural 176Contaminació lumínica 176Purins 177

Propostes jurídiques a favor de la protecció i la defensa del medi ambient 177Ajuts específics 177

IVIVIVIVIV. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ 178178178178178

LLLLL’Administració de la Generalitat i la funció pública catalana’Administració de la Generalitat i la funció pública catalana’Administració de la Generalitat i la funció pública catalana’Administració de la Generalitat i la funció pública catalana’Administració de la Generalitat i la funció pública catalana 178178178178178Propostes per modernitzar l’Administració de la Generalitat 179Propostes en matèria de funció pública 180

66666


LLLLL’organització territorial de Catalunya. La segona descentralització’organització territorial de Catalunya. La segona descentralització’organització territorial de Catalunya. La segona descentralització’organització territorial de Catalunya. La segona descentralització’organització territorial de Catalunya. La segona descentralització 182182182182182Introducció 182El Pacte Local Català 182

JustíciaJustíciaJustíciaJustíciaJustícia 185185185185185Propostes per consolidar la Reforma de la Justícia a Catalunya i assolir una justíciamés ràpida i efectiva 186Propostes de modernització de les oficines judicials i millores materials 186

Mitjans humans 187Desenvolupament del Dret civil català 187

SerSerSerSerServeis Pveis Pveis Pveis Pveis Penitenciaris i rehabilitacióenitenciaris i rehabilitacióenitenciaris i rehabilitacióenitenciaris i rehabilitacióenitenciaris i rehabilitació 188188188188188Propostes relatives als mitjans humans dels serveis penitenciaris 189Propostes sobre la millora de la seguretat dels equipaments penitenciaris 190Propostes per els nous centres penitenciaris 191

Seguretat ciutadanaSeguretat ciutadanaSeguretat ciutadanaSeguretat ciutadanaSeguretat ciutadana 192192192192192Sense seguretat no hi ha llibertat 192Propostes en matèria de seguretat ciutadana 192Propostes respecte els mossos d’Esquadra. 194Propostes respectes els policies locals. 194

Immigració.Immigració.Immigració.Immigració.Immigració. 195195195195195Propostes per fomentar una immigració legal i integrada 197

Cooperació i solidaritat internacionalsCooperació i solidaritat internacionalsCooperació i solidaritat internacionalsCooperació i solidaritat internacionalsCooperació i solidaritat internacionals 199199199199199Propostes per a la millora de la planificació de la cooperació al desenvolupament 200Propostes per incrementar i millorar el finançament de les accions de cooperació i desolidaritat internacionals. 200Propostes per promoure la participació de la societat catalana en la cooperacióinternacional al desenvolupament 201

Protecció civilProtecció civilProtecció civilProtecció civilProtecció civil 202202202202202Propostes per millorar l’eficacia en protecció civil 202Prevenció i extinció d’incendis 203Propostes per millorar la planificació i l’operativitat del servei 203Propostes de dotació de recursos humans i materials 203Propostes per millorar la coordinació entre administracions públiques 204

VVVVV. A. A. A. A. AUTOGOVERNUTOGOVERNUTOGOVERNUTOGOVERNUTOGOVERN 205205205205205

Més autogovern per a Catalunya. 205Exercici de l’autogovern de Catalunya 205Finançament de Catalunya 208Millora dels mecanismes de col·laboració i cooperació Generalitat - l’Estat 209Participació de Catalunya a la Unió Europea 210Reivindicació del paper de la societat catalana 210Necessàries reformes estructurals 210Conclusions 211

77777

UN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CAUN PROJECTE DE FUTUR PER A CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYAAAAA

INTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓINTRODUCCIÓ

Catalunya necessita un govern sòlid i ambiciós, capaç d’impulsar el desenvolupament de lesCatalunya necessita un govern sòlid i ambiciós, capaç d’impulsar el desenvolupament de lesCatalunya necessita un govern sòlid i ambiciós, capaç d’impulsar el desenvolupament de lesCatalunya necessita un govern sòlid i ambiciós, capaç d’impulsar el desenvolupament de lesCatalunya necessita un govern sòlid i ambiciós, capaç d’impulsar el desenvolupament de lesnostres nostres nostres nostres nostres capacitatscapacitatscapacitatscapacitatscapacitats per aprofitar les opor per aprofitar les opor per aprofitar les opor per aprofitar les opor per aprofitar les oportunitats que ens ofereixtunitats que ens ofereixtunitats que ens ofereixtunitats que ens ofereixtunitats que ens ofereix el fet de formar part d’unaunaunaunaunasocietat cada vegada més obersocietat cada vegada més obersocietat cada vegada més obersocietat cada vegada més obersocietat cada vegada més obertatatatata, sotmesa a canvis profunds que afecten diversos estrats de lavida, derivats tots ells del nou escenari econòmic, social i tecnològic, produïts per l’impacte dela globalització, el procés de construcció europea, les noves relacions econòmiques i socials, eldesenvolupament de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions.

TTTTTots aquests nous factors comporots aquests nous factors comporots aquests nous factors comporots aquests nous factors comporots aquests nous factors comporten profundes modificacions quant a la formació, el treball,ten profundes modificacions quant a la formació, el treball,ten profundes modificacions quant a la formació, el treball,ten profundes modificacions quant a la formació, el treball,ten profundes modificacions quant a la formació, el treball,la qualitat de vida, la seguretat , la sostenibilitat; alhora que ens obren nous horitzonsla qualitat de vida, la seguretat , la sostenibilitat; alhora que ens obren nous horitzonsla qualitat de vida, la seguretat , la sostenibilitat; alhora que ens obren nous horitzonsla qualitat de vida, la seguretat , la sostenibilitat; alhora que ens obren nous horitzonsla qualitat de vida, la seguretat , la sostenibilitat; alhora que ens obren nous horitzons, tambécomporten nous riscos. Tot depèn de la capacitat per assumir i afrontar els reptes. Catalunya,històricament, ha tingut bona capacitat de resposta davant els canvis i els reptes que ha hagutd’acarar. Els catalans necessitem noves polítiques, útils i eficaces, fonamentades en la realitatEls catalans necessitem noves polítiques, útils i eficaces, fonamentades en la realitatEls catalans necessitem noves polítiques, útils i eficaces, fonamentades en la realitatEls catalans necessitem noves polítiques, útils i eficaces, fonamentades en la realitatEls catalans necessitem noves polítiques, útils i eficaces, fonamentades en la realitatd’una Catalunya complexa i plurald’una Catalunya complexa i plurald’una Catalunya complexa i plurald’una Catalunya complexa i plurald’una Catalunya complexa i plural, que ens permetin aprofitar les noves oportunitats d’abordarel futur amb respostes a favor de la modernitat i el creixement de Catalunya.

Per aconseguir aquestes fites, el que hem de fer és encoratjar la societat que ha liderat aquestscanvis amb polítiques viables i eficaces. Des del Partit Popular de Catalunya volem anticipar-nos a les noves realitats, donant respostes adequades i fent-ho d’acord amb un projecte políticun projecte políticun projecte políticun projecte políticun projecte políticde futur per a Catalunyade futur per a Catalunyade futur per a Catalunyade futur per a Catalunyade futur per a Catalunya, que s’inicia en les properes eleccions autonòmiques i que comencema materialitzar en aquest programa per als propers quatre anys.

Per fer-ho necessitem generar confiança, sobre les bases de l’estabilitat política, institucionalnecessitem generar confiança, sobre les bases de l’estabilitat política, institucionalnecessitem generar confiança, sobre les bases de l’estabilitat política, institucionalnecessitem generar confiança, sobre les bases de l’estabilitat política, institucionalnecessitem generar confiança, sobre les bases de l’estabilitat política, institucionali econòmicai econòmicai econòmicai econòmicai econòmica. Una estabilitat política i institucional, garantida pel marc de convivència establerta la Constitució i a l’Estatut, que ens ha permès recuperar i aprofundir el nostre autogovern, elreconeixement de la nostra identitat, la nostra llengua, la nostra cultura, i que ens ha permèsconvertir-nos en un país obert, modern, pròsper i amb capacitat de generar riquesa i benestar.Aquesta normalitat, que hem aconseguit els darrers anys, és un valor imprescindible a l’hora defer possible una acció de govern eficaç i de poder afrontar els reptes del present i del futur.

L’estabilitat també és necessària per al progrés de l’economia catalana, que compta amb unteixit empresarial format principalment per petites i mitjanes empreses que sempre han estat al’avantguarda del progrés i la innovació, però que necessita un marc apropiat que li proporcionifactors de competitivitat i que hi generi confiança amb la finalitat d’enfortir la inversió, elcreixement, la internacionalització, que doni llum a una cultura empresarial nova, adequada alsnous reptes que plantegen tant la societat de la informació com el procés d’integració econòmicacomplementari de la construcció europea. I tot això hem de fer I tot això hem de fer I tot això hem de fer I tot això hem de fer I tot això hem de fer-ho amb l’ambició d’estar entre-ho amb l’ambició d’estar entre-ho amb l’ambició d’estar entre-ho amb l’ambició d’estar entre-ho amb l’ambició d’estar entreels millors i de ser capaços de competir en un mercat global, molt més ampli i exigent, i queels millors i de ser capaços de competir en un mercat global, molt més ampli i exigent, i queels millors i de ser capaços de competir en un mercat global, molt més ampli i exigent, i queels millors i de ser capaços de competir en un mercat global, molt més ampli i exigent, i queels millors i de ser capaços de competir en un mercat global, molt més ampli i exigent, i quecastiga l’immobilisme.castiga l’immobilisme.castiga l’immobilisme.castiga l’immobilisme.castiga l’immobilisme.

Des del Partit Popular de Catalunya considerem que la garantia per afrontar aquest repte és fer-ho conjuntament, entre les diferents administracions públiques, la societat civil i els agents

88888


socials. Una responsabilitat compartida entre tots, atès que una de les claus de l’èxit és l’articulaciócorrecta en termes polítics i econòmics, impulsats des del consens i l’eficàcia.

Per tant, per una banda cal garantir l’estabilitat i, per una altra, cal enfocar convenientment lescal enfocar convenientment lescal enfocar convenientment lescal enfocar convenientment lescal enfocar convenientment lesreformes pendentsreformes pendentsreformes pendentsreformes pendentsreformes pendents: flexibilitzar la nostra economia per incrementar la llibertat de la nostrasocietat; incrementar la prosperitat, que es basa no només en el creixement econòmic, sinótambé en la seva qualitat i continuïtat en el temps; juntament amb la creació d’ocupació i debenestar per als catalans. Només així assolirem la base necessària per arribar a ser un país mésper arribar a ser un país mésper arribar a ser un país mésper arribar a ser un país mésper arribar a ser un país mésflexible, més competitiu, més social, amb capacitat d’adaptació als canvis, i per fer una bonaflexible, més competitiu, més social, amb capacitat d’adaptació als canvis, i per fer una bonaflexible, més competitiu, més social, amb capacitat d’adaptació als canvis, i per fer una bonaflexible, més competitiu, més social, amb capacitat d’adaptació als canvis, i per fer una bonaflexible, més competitiu, més social, amb capacitat d’adaptació als canvis, i per fer una bonagestió del coneixement, que ens permeti aprofitar les oporgestió del coneixement, que ens permeti aprofitar les oporgestió del coneixement, que ens permeti aprofitar les oporgestió del coneixement, que ens permeti aprofitar les oporgestió del coneixement, que ens permeti aprofitar les oportunitats en les millors condicions.tunitats en les millors condicions.tunitats en les millors condicions.tunitats en les millors condicions.tunitats en les millors condicions.

Un altre element imprescindible amb què volem comptar per desenvolupar el nostre projecteUn altre element imprescindible amb què volem comptar per desenvolupar el nostre projecteUn altre element imprescindible amb què volem comptar per desenvolupar el nostre projecteUn altre element imprescindible amb què volem comptar per desenvolupar el nostre projecteUn altre element imprescindible amb què volem comptar per desenvolupar el nostre projecteés la societat civil.és la societat civil.és la societat civil.és la societat civil.és la societat civil.Tenim una societat oberta, dinàmica i cosmopolita, que ha estat un referentcom a societat emprenedora, però en la qual els diferents governs de Catalunya no han tingutprou confiança i només han pensat a neutralitzar-la. Al Partit Popular de Catalunya apostemclarament per tornar-li la capacitat, aportant un marc d’actuació més ampli i flexible que lipermeti tornar a assumir responsabilitats i liderar nous projectes

Ens resta molt per fer. Catalunya ha d’aconseguir arribar més lluny que mai en la sevaCatalunya ha d’aconseguir arribar més lluny que mai en la sevaCatalunya ha d’aconseguir arribar més lluny que mai en la sevaCatalunya ha d’aconseguir arribar més lluny que mai en la sevaCatalunya ha d’aconseguir arribar més lluny que mai en la sevamodernització, amb estabilitat i també amb ambició,modernització, amb estabilitat i també amb ambició,modernització, amb estabilitat i també amb ambició,modernització, amb estabilitat i també amb ambició,modernització, amb estabilitat i també amb ambició, i guanyar el futur centrant-nos en lesnostres capacitats, sense complexos. Desprès de 25 anys de democràcia cal superar el debat del’encaix de Catalunya a Espanya: els catalans hem d’aprofitar les oportunitats de formar part del’Espanya plural, moderna i dinàmica d’avui, que té un pes específic a Europa i és una granplataforma per a la nostra projecció europea i internacional.....

És el moment de la corresponsabilitat i la confiança. Cal apostar per la modernització i elÉs el moment de la corresponsabilitat i la confiança. Cal apostar per la modernització i elÉs el moment de la corresponsabilitat i la confiança. Cal apostar per la modernització i elÉs el moment de la corresponsabilitat i la confiança. Cal apostar per la modernització i elÉs el moment de la corresponsabilitat i la confiança. Cal apostar per la modernització i ellideratge de Catalunya a Espanya i a Europalideratge de Catalunya a Espanya i a Europalideratge de Catalunya a Espanya i a Europalideratge de Catalunya a Espanya i a Europalideratge de Catalunya a Espanya i a Europa, i per potenciar el desenvolupament conjunt. Elnostre projecte és comú i compartit, i té com a objectiu recuperar el nostre lideratge a Espanya,dotant el nostre país de les infraestructures que li calen, millorant el funcionament dels serveispúblics, incrementant la qualitat de l’educació, de la sanitat i, en general, del benestar delscatalans. Potenciar la competitivitat i l’expansió internacional de les nostres empreses, assolirels nivells de qualitat, d’innovació i de R+D que ens permetin competir en un món globalitzat.

Per aquest motiu, la nostra aposta és la d’una Catalunya líder. VVVVVolem aporolem aporolem aporolem aporolem aportar a Espanya eltar a Espanya eltar a Espanya eltar a Espanya eltar a Espanya elnostre lideratge i volem col·laborar en la construcció europea amb més protagonisme.nostre lideratge i volem col·laborar en la construcció europea amb més protagonisme.nostre lideratge i volem col·laborar en la construcció europea amb més protagonisme.nostre lideratge i volem col·laborar en la construcció europea amb més protagonisme.nostre lideratge i volem col·laborar en la construcció europea amb més protagonisme. I calque ho fem conjuntament, entre d’altres coses, perquè estem convençuts que, en el nou marcinternacional, és l’única manera de garantir el nostre progrés.

En aquest context, no podem seguir obstinats en el discurs de la reivindicació i del greuge; hemhemhemhemhemde mirar el futur i utilitzar la capacitat d’autogovern que ens atorga l’Estatut i que encara node mirar el futur i utilitzar la capacitat d’autogovern que ens atorga l’Estatut i que encara node mirar el futur i utilitzar la capacitat d’autogovern que ens atorga l’Estatut i que encara node mirar el futur i utilitzar la capacitat d’autogovern que ens atorga l’Estatut i que encara node mirar el futur i utilitzar la capacitat d’autogovern que ens atorga l’Estatut i que encara nohem esgotat, per estar presents i amb força en el context econòmic internacional,hem esgotat, per estar presents i amb força en el context econòmic internacional,hem esgotat, per estar presents i amb força en el context econòmic internacional,hem esgotat, per estar presents i amb força en el context econòmic internacional,hem esgotat, per estar presents i amb força en el context econòmic internacional, amb propostescapaces de generar marcs que facilitin la iniciativa privada i la de la nostra societat civil. Fer-honomés depèn de nosaltres, de la nostra capacitat d’elaborar un projecte conjunt de país quegeneri il·lusió col·lectiva i ens permeti créixer.

99999


El nostre és un projecte ambiciós i realista que incorpora una nova forma de governar CatalunyaEl nostre és un projecte ambiciós i realista que incorpora una nova forma de governar CatalunyaEl nostre és un projecte ambiciós i realista que incorpora una nova forma de governar CatalunyaEl nostre és un projecte ambiciós i realista que incorpora una nova forma de governar CatalunyaEl nostre és un projecte ambiciós i realista que incorpora una nova forma de governar Catalunyaper acarar els reptes del futurper acarar els reptes del futurper acarar els reptes del futurper acarar els reptes del futurper acarar els reptes del futur. . . . . Volem liderar la centralitat política a Catalunya per enfortir idonar continuïtat a l’espai polític de centre que al llarg d’aquests anys ha garantit l’estabilitat iha impulsat el progrés econòmic i social a Catalunya.

Estem convençuts que el projecte del Partit Popular de Catalunya és la via més segura per a laés la via més segura per a laés la via més segura per a laés la via més segura per a laés la via més segura per a lamodernització del nostre paísmodernització del nostre paísmodernització del nostre paísmodernització del nostre paísmodernització del nostre país, ja que les nostres polítiques tenen com a prioritat respondre a lesnecessitats dels catalans. En el nostre programa presentem plantejaments, objectius i propostesEn el nostre programa presentem plantejaments, objectius i propostesEn el nostre programa presentem plantejaments, objectius i propostesEn el nostre programa presentem plantejaments, objectius i propostesEn el nostre programa presentem plantejaments, objectius i propostesd’acció amb polítiques reals, ambicioses i possibles que permetran que Catalunya acari elsd’acció amb polítiques reals, ambicioses i possibles que permetran que Catalunya acari elsd’acció amb polítiques reals, ambicioses i possibles que permetran que Catalunya acari elsd’acció amb polítiques reals, ambicioses i possibles que permetran que Catalunya acari elsd’acció amb polítiques reals, ambicioses i possibles que permetran que Catalunya acari elsreptes de futur amb garanties d’èxit.reptes de futur amb garanties d’èxit.reptes de futur amb garanties d’èxit.reptes de futur amb garanties d’èxit.reptes de futur amb garanties d’èxit.

Volem respondre amb eficàcia a les aspiracions de tota la societat. Tenim com a nucli fonamentalde la nostra acció de govern la recuperació del projecte de modernització del catalanisme polític.Estabilitat pressupostària, reducció d’impostos, reformes estructurals, foment de la culturaempresarial, formació de capital humà amb un bon sistema educatiu i de qualitat, novestecnologies, investigació, recerca i innovació, mercat de treball eficient, desenvolupament de lesinfraestructures, política fiscal en el marc del nou sistema de finançament autonòmic, un modelde sanitat bo i al mateix temps sostenible, una ordenació territorial equilibrada, amb ajuntamentsque funcionin cada vegada amb més recursos i més competències. En definitiva, polítiques perEn definitiva, polítiques perEn definitiva, polítiques perEn definitiva, polítiques perEn definitiva, polítiques peraprofitar les oporaprofitar les oporaprofitar les oporaprofitar les oporaprofitar les oportunitats i millorar la qualitat de vida de les persones.tunitats i millorar la qualitat de vida de les persones.tunitats i millorar la qualitat de vida de les persones.tunitats i millorar la qualitat de vida de les persones.tunitats i millorar la qualitat de vida de les persones.

Els eixos bàsics d’aquest programa són els següents :

1. PRIMAR L1. PRIMAR L1. PRIMAR L1. PRIMAR L1. PRIMAR L’EDUCACIÓ I L’EDUCACIÓ I L’EDUCACIÓ I L’EDUCACIÓ I L’EDUCACIÓ I LA FORMACIÓ DEL NOSTRE A FORMACIÓ DEL NOSTRE A FORMACIÓ DEL NOSTRE A FORMACIÓ DEL NOSTRE A FORMACIÓ DEL NOSTRE CAPITCAPITCAPITCAPITCAPITAL HUMÀ.AL HUMÀ.AL HUMÀ.AL HUMÀ.AL HUMÀ.

La millora del nostre sistema educatiu i de formació ha de jugar un paper central en el debatpolític. Cal fer realitat l’exigència de la qualitat a l’escola i la universitat. El capital humà és laclau que obre les portes del futur a un món on el coneixement és valor, genera valor i és, en ellmateix, el valor decisiu.Però educar és conjugar l’ensenyament i els valors cívics. Per això cal que la família continuïconfigurant-se com el nucli bàsic de la nostra societat en l’educació de les noves generacions ien la cohesió social. Cal, doncs, una autèntica política de família.

2. INVER2. INVER2. INVER2. INVER2. INVERTIR EN EL BENESTTIR EN EL BENESTTIR EN EL BENESTTIR EN EL BENESTTIR EN EL BENESTAR DELS CIUTAR DELS CIUTAR DELS CIUTAR DELS CIUTAR DELS CIUTADANS.ADANS.ADANS.ADANS.ADANS.

Cal continuar treballant per construir una societat prou sòlida i prou compensada en tots elssentits, que no depengui de conjuntures o de factors exteriors, sinó que doni garantia depermanència i de continuïtat a aquesta cohesió social. Un país creix quan creix el benestar delsseus ciutadans, de tots els seus ciutadans.

1010101010


Per això, cal una política orientada a garantir l’assistència sanitària, l’educació de qualitat ol’accés a l’habitatge, la cohesió social, i a donar resposta a les perspectives d’una societatdiversa, composta, també, per un elevat nombre de persones grans, persones amb discapacitats,que hi han d’estar integrades sense limitacions. I podem fer-ho, ja que en aquest àmbit lescompetències són, bàsicament, de Catalunya les CCAA. Calen polítiques serioses, polítiquesbasades precisament en l’estabilitat i en la realitat de les propostes polítiques, perfectamentconegudes gràcies a l’acció de govern del Partit Popular.

3. ACONSEGUIR L3. ACONSEGUIR L3. ACONSEGUIR L3. ACONSEGUIR L3. ACONSEGUIR LA PLENA OCUPA PLENA OCUPA PLENA OCUPA PLENA OCUPA PLENA OCUPACIÓACIÓACIÓACIÓACIÓ

És necessari seguir prioritzant les mesures que contribueixin a la creació de més i millors llocsde treball. L’ocupació és un punt clau per garantir les oportunitats i la qualitat de vida de lespersones. Per tant les nostres polítiques se centraran en la creació de més i millor ocupació, imés estable, com a objectius principals de la nostra política econòmica. Prioritzarem aquellscol.lectius que estan en una situació de major vulnerabilitat: joves, dones i persones més gransde 45 anys, per tal de poder crear nous llocs de treball en quatre anys i assolir la plena ocupacióa Catalunya.

4. REDUIR ELS IMPOSTOS4. REDUIR ELS IMPOSTOS4. REDUIR ELS IMPOSTOS4. REDUIR ELS IMPOSTOS4. REDUIR ELS IMPOSTOS

Impulsarem la reducció d’impostos per tal de fomentar una recaptació més justa i solidaria queincentivi els qui contribueixen al creixement econòmic, que protegeixi els més desafavorits i elsofereixi més oportunitats. En aquest sentit el Partit Popular ha demostrat que es capaç de baixarimpostos, des del convenciment que l’increment del número d’ocupats suposa una ampliació deles bases tributaries que redueix la pressió fiscal individual e que incrementa els recursos perfinançar polítiques públiques, especialment les polítiques socials. Per aquest motiu la introduccióde noves deduccions a l’IRPF i la eliminació del impost de successions seran les que adoptareminicialment.

5.5.5.5.5. IMPULSAR EL DESENVOLIMPULSAR EL DESENVOLIMPULSAR EL DESENVOLIMPULSAR EL DESENVOLIMPULSAR EL DESENVOLUPUPUPUPUPAMENT D’UNA CULAMENT D’UNA CULAMENT D’UNA CULAMENT D’UNA CULAMENT D’UNA CULTURA TURA TURA TURA TURA EMPRESARIALEMPRESARIALEMPRESARIALEMPRESARIALEMPRESARIALRENOVRENOVRENOVRENOVRENOVADA.ADA.ADA.ADA.ADA.

Hem d’impulsar i fomentar el desenvolupament d’una cultura empresarial renovada, començantper un major reconeixement públic a la capacitat emprenedora, i continuant amb polítiques queincentivin la creació i premiïn l’esforç dels emprenedors.

S’han de reduir les traves administratives i fiscals al desenvolupament de projectes empresarials,en especial en l’àmbit dels autònoms, de la microempresa i de les PIME, que són els principalsmotors de creació d’ocupació.

1 11 11 11 11 1


Cal també introduir reformes que aportin criteris de flexibilitat industrial, d’acord amb lesnoves necessitats de la nostra economia; una nova forma d’entendre els nostres sistemesproductius, on cal que destaquin els esforços per introduir una formació adequada icontinuada dels treballadors.

Hem de tenir molt present que l’entrada de la nostra economia a l’euro no és el final d’unprocés, sinó el principi d’un trajecte de futur per a Catalunya. Un trajecte en el qual les vellespolítiques econòmiques com la devaluació, el dèficit, l’endeutament o la variació dels tipusd’interès formen ja part de la història. En la nova economia de l’euro, la competitivitat passa perfomentar la capacitat d’innovació, passa per l’estímul a la competitivitat de les nostres empreses.

6. APOST6. APOST6. APOST6. APOST6. APOSTAR PER LAR PER LAR PER LAR PER LAR PER LA INNOVA INNOVA INNOVA INNOVA INNOVACIÓ TECNOLÒGICA I PER LACIÓ TECNOLÒGICA I PER LACIÓ TECNOLÒGICA I PER LACIÓ TECNOLÒGICA I PER LACIÓ TECNOLÒGICA I PER LA A A A A SOCIETSOCIETSOCIETSOCIETSOCIETAAAAAT DE LT DE LT DE LT DE LT DE LAAAAAINFORMACIÓ I DEL CONEIXEMENTINFORMACIÓ I DEL CONEIXEMENTINFORMACIÓ I DEL CONEIXEMENTINFORMACIÓ I DEL CONEIXEMENTINFORMACIÓ I DEL CONEIXEMENT.....

La nostra assignatura pendent rau en el diferencial d’investigació i innovació amb els nostrescompetidors. Hem de fomentar fiscalment la inversió de les empreses en I+D+I, hem de sercapaços d’establir i potenciar complicitats entre l’administració, les empreses, els organismespúblics i privats d’investigació i les universitats; hem de fer una gran aposta per la introducció ila generalització de les noves tecnologies de la informació i les comunicacions, tant a les nostresempreses com a la llar.

7. MILL7. MILL7. MILL7. MILL7. MILLORAR LES INFRAESTRUCTURES.ORAR LES INFRAESTRUCTURES.ORAR LES INFRAESTRUCTURES.ORAR LES INFRAESTRUCTURES.ORAR LES INFRAESTRUCTURES.

Catalunya té una situació geogràfica privilegiada a Espanya i a Europa. Això és una evidència:ocupem una important posició de centralitat. Ara la nostra aspiració ha de ser convertir Catalunya,des de la nostra situació de centre geogràfic, en centre d’atracció del sud d’Europa.

Hem d’aprofitar la nostra posició geogràfica, la confluència dels diferents sistemes de transport(aeri, portuari, ferroviari, terrestre), per aconseguir ser la gran plataforma logística de l’EuropaMediterrània.

El primer esforç s’ha fet. En poc temps gaudirem, amb seguretat, de moltes infraestructures quehavien estat negades a Catalunya al llarg de molts anys. L’AVE, la tercera pista de l’aeroport i lanova terminal, les inversions a la xarxa aeroportuària catalana, les ampliacions dels ports deBarcelona i Tarragona, i tants d’altres també importants per al nostre futur, començaran afuncionar, i ho faran paral·lelament als nostres reptes.

Però no podem conformar-nos , hem d’anar a més. Cal que treballem ja en nous objectius. Unbon exemple d’això és la creació d’una xarxa ferroviària d’ample de via internacional per a lesmercaderies, i tot el que signifiqui millorar la transversalitat del país. No tot ha de passar perBarcelona.

1212121212


8. OFERIR MÉS SEGURET8. OFERIR MÉS SEGURET8. OFERIR MÉS SEGURET8. OFERIR MÉS SEGURET8. OFERIR MÉS SEGURETAAAAATTTTT

La seguretat dels ciutadans i les ciutadanes de Catalunya és per nosaltres una prioritat, atès quela llibertat i la seguretat són dos valors complementaris. Garantir la seguretat es assegurar elgaudi dels drets i les llibertats. Estar segur i sentir-se segur son condicions bàsiques per viure encondicions de normalitat.

El Partit Popular farem de la lluita contra la delinqüència i el crim organitzat i de la prevenció ila persecució de la delinqüència -especialment de l’anomenada de «baixa intensitat»- un delsnostres principals objectius. Per això incrementarem la presència policial als carrers, millorareml’atenció a la víctima a les comissaries de policia i impulsarem les reformes necessàries percompletar i fer efectives les modificacions del Codi Penal, per tal de posar fre a la sensaciócol·lectiva d’inseguretat. I reforçarem la coordinació i la col.laboració entre els diferents cossosde seguretat a Catalunya per garantir la màxima eficàcia i l’efectivitat en les seves actuacions.

9. DEFINIR UN NOU P9. DEFINIR UN NOU P9. DEFINIR UN NOU P9. DEFINIR UN NOU P9. DEFINIR UN NOU PAPER DE LES ADMINISTRACIONS.APER DE LES ADMINISTRACIONS.APER DE LES ADMINISTRACIONS.APER DE LES ADMINISTRACIONS.APER DE LES ADMINISTRACIONS.

Cal redefinir el paper de les administracions en el funcionament de l’economia i les relacionssocials. En aquest nou marc, el sector públic ha de tenir un paper important, però no un paperde tutela excessiva, d’intervencionisme o de jugador directe, sinó que ha de fer el paper del’àrbitre que tendeix a assegurar la igualtat d’oportunitats entre els diferents actors en joc, i lagarantia de la prestació dels serveis bàsics propis d’una societat del benestar avançada.

10. INTEGRAR ELS IMMIGRANTS A L10. INTEGRAR ELS IMMIGRANTS A L10. INTEGRAR ELS IMMIGRANTS A L10. INTEGRAR ELS IMMIGRANTS A L10. INTEGRAR ELS IMMIGRANTS A LA NOSTRA SOCIETA NOSTRA SOCIETA NOSTRA SOCIETA NOSTRA SOCIETA NOSTRA SOCIETAAAAATTTTT.....

El futur de Catalunya no es pot plantejar sense la integració de les persones que han deciditrecuperar el seu futur entre nosaltres. I les necessitem.

La Catalunya del segle XXI ha de tenir un perfil nou, que mostri que som, i que sempre ho hemestat, una terra d’acollida. Una terra on és fàcil sentir-se ciutadà.

Per aconseguir-ho, i per fer-ho bé, hem de definir perfectament els punts d’equilibri, aportatspel compliment de les lleis en matèria d’immigració. Només l’equilibri entre la integració i lalegalitat ens permetrà assolir un gran èxit en aquesta nova oportunitat que per a tots comportala immigració.

Els immigrants són persones a les quals hem de donar solucions adequades, respostes concretesa problemes concrets. No ens podem permetre discursos demagògics, alguns d’ells revestitsd’un progressisme fals que ens allunya de l’enfocament correcte d’aquesta nova realitat. Prou depropostes demagògiques i irresponsables que, per exemple, demanen papers per a tothom,sense preguntar-se què ha passat abans.

1 31 31 31 31 3


Respectar, protegir i garantir els drets dels immigrants, vol dir lluitar contra les màfies quetrafiquen amb les persones i amb les seves legítimes aspiracions de trobar un lloc de treball quemillori la seva condició de vida. I per això és important distingir entre immigració legal i immigracióil·legal.

Cal garantir la plena integració dels immigrants a la nostra societat. Acceptar-los amb la sevacultura, els seus costums; però al mateix temps els immigrants han d’acceptar els nostrescostums, el nostre model de convivència en llibertat. La plena integració dels immigrants ambtots els seus drets, però també amb tots els seus deures. El límit i també la garantia dels seusdrets és, precisament, la plena defensa dels nostres drets, conquerits després de molts esforçosi sacrificis.

El respecte a la pluralitat cultural dels immigrants no es contradiu amb la necessària i plenaintegració en el nostre sistema de valors. Tot al contrari: és la garantia del respecte mutu i ple,fonament de la convivència. No fem trampes en nom de multiculturalismes que l’únic quegeneren és marginació i racisme. No volem una societat compartimentada culturalment, sinóuna societat integrada i plural. Es tracta de considerar els immigrants com a persones, amb elsseus drets, llibertats i obligacions individuals, sense més límits que els de l’estat de dret. Estracta que persones que no són espanyoles d’origen siguin i puguin sentir-se ciutadans del’Espanya constitucional, ciutadans de la Catalunya estatutària.

En aquest programa es recullen les nostres propostes per fer més gran Catalunya: només lespodrem fer possibles si comptem amb la participació de la societat catalana. Aquest és elcompromís que adquirim amb els catalans per començar a construir la Catalunya del segle XXI,una Catalunya que millora la qualitat de vida dels catalans, que inverteix en formació i queaprofita les noves oportunitats.

1414141414


POLÍTIQUES AL SERVEI DE LES PERSONESPOLÍTIQUES AL SERVEI DE LES PERSONESPOLÍTIQUES AL SERVEI DE LES PERSONESPOLÍTIQUES AL SERVEI DE LES PERSONESPOLÍTIQUES AL SERVEI DE LES PERSONES


L’establiment de polítiques encaminades a preservar la qualitat de vida i el benestar delsciutadans, són l’autèntica prioritat pel Partit Popular de Catalunya. En aquest conceptes’enquadren tots els aspectes relatius a la salut, la cultura en el seu significat més ampli,l’exercici de la llibertat d’elecció, i conseqüentment d’emancipació, dels joves, l’equilibri del’ecosistema que ens acull, i les actuacions que impedeixin la fractura social o l’exclusiódel progrés per motius generacionals, culturals o geogràfics.

LLLLLA PERSONA COM A CENTRE DE LA PERSONA COM A CENTRE DE LA PERSONA COM A CENTRE DE LA PERSONA COM A CENTRE DE LA PERSONA COM A CENTRE DE L’ACCIÓ POLÍTICA’ACCIÓ POLÍTICA’ACCIÓ POLÍTICA’ACCIÓ POLÍTICA’ACCIÓ POLÍTICA

En una societat interrelacionada, les polítiques han d’estar orientades a la defensa de lapersona, dels seus interessos i aspiracions. Des del reconeixement de la persona com acentre i destinatària de l’acció política, el Partit Popular estableix les línies fonamentals deles polítiques públiques, i dóna primacia a la societat sobre l’Estat, el qual ha de garantirla convivència i l’ordre social i l’exercici dels drets dels individus, reconeguts per la Constituciói l’Estatut d’Autonomia.

Definim la persona com el centre de l’acció política, perquè considerem que és el principal actorde la societat i que, per tant, no pot ser considerada només com a subjecte passiu, receptor idestinatari de les decisions, sinó que, ja que n’és la principal protagonista, ha d’interveniractivament en la definició de les polítiques publiques que han de servir els interessos reals de lasocietat, i posar l’accent en la seva llibertat, en la seva participació, i en la seva solidaritat.

Sobre aquestes premisses cal fomentar la participació dels catalans en qualsevol de les sevesmanifestacions: en la vida associativa, en l’entorn veïnal, estudiantil, laboral, empresarial, etc.

NOU MODEL DE POLÍTIQUES SOCIALSNOU MODEL DE POLÍTIQUES SOCIALSNOU MODEL DE POLÍTIQUES SOCIALSNOU MODEL DE POLÍTIQUES SOCIALSNOU MODEL DE POLÍTIQUES SOCIALS

Les polítiques socials han d’estar orientades a les persones, a llurs necessitats i expectatives, ihan de tenir com a objectiu principal la detecció i l’avaluació de les necessitats i les demandesde prestacions socials, i proporcionar una atenció eficaç i de qualitat, basada en models d’atenciói de protecció personalitzada i adaptada als canvis que es produeixen al llarg de la vida de lespersones o de les seves famílies.

Les polítiques socials s’han d’adaptar als canvis experimentats per la societat, i en aquest sentitresulta evident que les dissenyades durant el segle XX foren concebudes des d’una percepció desocietat jove i dinàmica, amb una determinada estructura familiar. Les del segle XXI, en canvi,han de ser concebudes per a una societat envellida, amb un creixement desequilibrat fruitde la baixa natalitat, i amb un model de família diferent al tradicional. Una societat que

1 51 51 51 51 5

I. MILLI. MILLI. MILLI. MILLI. MILLORA DE LORA DE LORA DE LORA DE LORA DE LA QUA QUA QUA QUA QUALITALITALITALITALITAAAAAT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTT DE VIDA I EL BENESTAR DELS CAAR DELS CAAR DELS CAAR DELS CAAR DELS CATTTTTALALALALALANSANSANSANSANS

necessitarà més serveis socials complementaris per ajudar les persones a tenir cura delsseus familiars dependents, ja siguin infants o persones grans.

Cal consolidar la societat del benestar, però alhora cal assumir les modificacions necessàries peradaptar-nos a les noves dinàmiques socials. Aquestes són dues qüestions importants: laconsolidació i l’estabilitat, d’una banda, i la capacitat d’adaptació per una altra. Consideremque la consolidació dependrà de la capacitat d’adaptació a les noves necessitats, ambmesures legislatives i executives que faran possible que la modernitat i el progressismecoincideixin.

Davant aquesta situació el repte és estructurar-les en un equilibri de necessitats i qualitatque permeti oferir una atenció centrada en la persona, integradora, personalitzada i contínua,en col·laboració i coordinació amb l’atenció social i amb altres nivells d’atenció sanitària,amb altres administracions competents –especialment els ajuntaments–, perquè l’aplicaciód’aquestes polítiques sigui plenament eficaç.

Aquestes mesures han d’anar acompanyades d’una Administració àgil, que respongui atemps a les necessitats dels ciutadans, els faciliti l’accés als serveis i a les prestacionssocials en igualtat d’oportunitats, amb criteris clars i definits, i que intensifiqui la coordinaciói la col·laboració entre les diferents institucions i les administracions.

HEM D’AHEM D’AHEM D’AHEM D’AHEM D’AVVVVVANÇAR CAP A LANÇAR CAP A LANÇAR CAP A LANÇAR CAP A LANÇAR CAP A LA SOCIETA SOCIETA SOCIETA SOCIETA SOCIETAAAAAT DEL BENESTT DEL BENESTT DEL BENESTT DEL BENESTT DEL BENESTARARARARAR.....

El benestar rau en el valor social que s’atorgui a l’esforç personal, individual i col·lectiu, quepermetin accedir a una societat més integrada, activa i dinàmica. Per això cal que valors com lasolidaritat, la tolerància o la integració siguin reflectits en compromisos cívics. Considerem quecal incorporar i fomentar en la societat aquests valors perquè pugui acarar els nous reptes iavenços amb les pautes de conducta que es desprenen de la seva aplicació.

En el segle XXI les societats afronten el debat d’un model d’estat «del benestar» fortamentburocratitzat i que impedeix avançar cap a una «societat del benestar». El progrés i la consolidaciódel benestar han de desenvolupar un equilibri entre Societat i Administració. L’Administració noha de substituir la iniciativa de la societat, sinó que ha de crear un marc idoni perquè eldenominat «tercer sector» s’afermi i s’impliqui cada cop més en projectes que beneficiïn elconjunt dels ciutadans.

La societat no pot declinar la seva responsabilitat en aquest àmbit. A partir d’iniciatives de lasocietat civil s’ha d’establir un model d’atenció que permeti, prioritàriament, donar resposta deforma integral a les necessitats assistencials de les persones, i mantenir l’equilibri entre elsciutadans com a subjectes de drets i d’obligacions.

D’aquesta manera s’ha de superar el concepte de l’Estat protector, accentuar el concepte desolidaritat i retornar a la societat catalana el protagonisme i la participació que sempre ha

1616161616


tingut, com a societat activa, oberta, organitzada, i solidària amb els canvis i les reformesque s’han de portar a terme.

El paper de l’Administració s’ha de centrar a establir el marc adequat que faciliti la participacióde la societat, que garanteixi la qualitat i l’equitat en l’accés als serveis, i que actuï amb caràctersubsidiari, per passar d’una administració sobredimensionada i intervencionista a unaadministració suficient i necessària, que no interfereixi ni dificulti l’activitat que desenvolupa lasocietat.

Per altra banda, el millor estat del benestar és el que genera ocupació i oportunitats per alsseus ciutadans i, per tant, cal considerar que els plans d’ocupació han de ser un instrumentsocial adequat, d’acord amb les directrius establertes a la Cimera de Luxemburg. El Governha de prioritzar les actuacions dirigides a promoure l’ocupació, i centrar-se en les personesamb més dificultats d’incorporació en el mercat laboral, com les dones, els joves, lespersones més grans de 45 anys o les persones amb discapacitats.

1 71 71 71 71 7


POLÍTIQUES EN FPOLÍTIQUES EN FPOLÍTIQUES EN FPOLÍTIQUES EN FPOLÍTIQUES EN FAAAAAVOR DE LVOR DE LVOR DE LVOR DE LVOR DE LA IGUA IGUA IGUA IGUA IGUALALALALALTTTTTAAAAAT REAL DE LT REAL DE LT REAL DE LT REAL DE LT REAL DE LA DONAA DONAA DONAA DONAA DONA

La igualtat de implica la participació d’homes i dones en totes les esferes de la vida públicai privada. Al llarg del segle XX s’ha avançat molt en la igualtat jurídica entre dones i homes.Aquesta igualtat en dret no ha conduït a la igualtat real: amb la finalitat que la igualtat no noméssigui de dret, sinó de fet, es requereix un canvi d’actitud cultural i de pautes de comportamententre homes i dones.

Tot i els canvis experimentats els darrers anys, persisteixen els diferents papers i funcionsdesenvolupats secularment per dones i homes. Aquesta persistència rau en el procés desocialització que es fa a la família, al sistema educatiu i als mitjans de comunicació, quecontinuen transmetent models estereotipats de com haurien de ser les identitats femenina imasculina, i que discriminen i infravaloren la dona, independentment de les seves capacitatspersonals.

El sistema educatiu desenvolupa un paper de primera magnitud a l’hora de corregir les desigualtatsper raó de sexe generades a causa de la diferent assignació de rols i valors a dones i homes.L’escola coeducativa constitueix un avenç considerable, ja que parteix de l’anàlisi de gènere ifomenta actituds, valors i capacitats que contribuiran al desenvolupament de la pròpia identitatpersonal sense condicionaments de gènere.

Un dels principals components del canvi social experimentat a les últimes dècades és laparticipació creixent de les dones en el mercat laboral. Tot i això, els principals indicadors delmercat de treball manifesten la persistència de diferencies formals significatives en la situaciólaboral de dones i homes, resultat de desigualtats reals molt importants, i que deriven tant de ladivisió sexual tradicional del treball, com de la configuració del mercat laboral resultant, i tambédel fet de mantenir, gairebé en exclusiva, el treball domèstic a càrrec de les dones.

Per aconseguir la paritat és essencial avançar cap a la igualtat en l’ocupació com a instrumentper adquirir independència i autonomia. No podem oblidar que les dones continuen tenint unataxa d’ocupació baixa, que supera àmpliament la dels homes. A més, hi ha altres característiquesespecials que cal tenir en compte, com conciliar la vida familiar amb la vida laboral; les diferènciesen els salaris, que requereixen polítiques específiques i transversals per eliminar els impedimentsi que permetin una integració global de la dona en els diferents àmbits de la nostra societat.Aquesta igualtat s’ha d’estendre a tots els sectors i activitats professionals, atès que lesdones continuen absents, en gran mesura, dels àmbits de presa de decisions.

La conquesta d’aquesta igualtat per al Partit Popular de Catalunya ha de tenir com a eixosbàsics els compromisos assumits pel III Pla d’Igualtat d’Oportunitats per a les dones i tots elsaltres assumits per Espanya en els fòrums internacionals, com la Convenció de Nacions Unidesd’eliminació de totes les formes de discriminació contra la dona, la IV Conferència de Beijing,i en particular el V Pla Comunitari per a la igualtat d’oportunitats entre home i dona, aprovatpel Consell de Ministres de la Unió Europea.

1818181818


La voluntat del Partit Popular de Catalunya és mantenir el diàleg i oferir oportunitats pertreballar a tota la ciutadania, sense exclusions ni prejudicis ideològics, a favor d’una majorequitat social entre homes i dones. Un esforç col·lectiu que, al nostre entendre, respondràa criteris d’eficàcia en el desenvolupament de les diferents polítiques públiques, amb l’objectiude convertir l’ideal de la igualtat en una realitat beneficiosa per a tota la societat.

PPPPPropostes per avançar cap a una igualtat realropostes per avançar cap a una igualtat realropostes per avançar cap a una igualtat realropostes per avançar cap a una igualtat realropostes per avançar cap a una igualtat real

• Fomentarem un canvi cultural a Catalunya, que impulsi pautes de comportament concretesper fer efectiva la igualtat en l’accés a l’ocupació i en les condicions de treball, com ainstrument per a adquirir independència i autonomia, i promourem el compliment efectiudel que estableixen les diferents normatives, ja sigui d’àmbit autonòmic, nacional, ocomunitari.

• Establirem les condicions necessàries perquè la societat catalana creï 140.000 llocs detreball per a dones, amb l’objectiu d’incrementar la taxa d’ocupació femenina.

• Promourem programes d’inserció sociolaboral, de formació professional ocupacionalinnovadora, de promoció de les noves tecnologies, de formació per a les dones en situacióde risc d’exclusió social o que siguin víctimes de maltractaments.

• Fomentarem la creació d’empreses per les dones, a partir de programes de foment del’activitat emprenedora i empresarial de les dones, que seran informades i assessorades através d’acords amb les cambres de comerç i les organitzacions empresarials; a més, se’lsfacilitarà finançament a partir de programes de crèdits tous en col·laboració amb lesentitats financeres.

• Eradicarem la discriminació salarial, i impulsarem els agents socials a incloure clàusulesadreçades a evitar la discriminació salarial en els convenis col·lectius, i actuacionsdestinades a eradicar qualsevol discriminació salarial en els plans d’inspecció laboral.

• Oferirem oportunitats d’ocupació i autoocupació a les dones que viuen en el món rural,mitjançant la formació, l’assessorament i el manteniment de xarxes comercials.

• Impulsarem la signatura de convenis de col·laboració amb associacions destinades aatendre situacions de ruptura familiar, per donar suport individualitzat als afectats peraquesta situació (mare, pare i fills), i per atendre’n les conseqüències, tant psíquiquescom materials.

• Estimem que és necessari crear 30.000 noves places en llars d’infants, i flexibilitzar elshoraris escolars, comercials i laborals, i també les desgravacions fiscals del tram autonòmicde l’IRPF per despeses ocasionades per tenir cura d’infants.

1 91 91 91 91 9


• Aprofundirem en les polítiques actives que facilitin l’accés de les dones a un treballdigne i de qualitat, alhora que es fomenta la transformació dels contractes temporalsen contractes indefinits i estables mitjançant ajuts econòmics.

• Fomentarem l’activitat emprenedora i les vocacions empresarials, i incentivarem la creacióde fons de capital-risc que facilitin el finançament de projectes i inversions empresarialsdestinats al foment de l’autoocupació de les dones.

• Aprofundirem en la utilització de beneficis fiscals per fomentar la contractació de col·lectiusamb una taxa alta d’atur.

• Dotarem una línia destinada a microcrèdits en condicions favorables que permetin l’inicii desenvolupament de projectes empresarials de dones, subvencionant amb 2.500 eurosles dones que creïn una empresa.

• Subvencionarem amb 3.000 euros les empreses que contractin dones en atur de llargadurada, que portin més de tres anys fora del mercat laboral, que siguin majors de 40 anysamb càrregues familiars, o que accedeixin per primer cop al mercat laboral.

DEFENSA DE LDEFENSA DE LDEFENSA DE LDEFENSA DE LDEFENSA DE LA CONVIVÈNCIAA CONVIVÈNCIAA CONVIVÈNCIAA CONVIVÈNCIAA CONVIVÈNCIA

La seguretat garanteix la llibertat. Per això cal que la societat avançada no només sigui lliure,justa i solidària, sinó també segura, i per això ha de ser ferma a l’hora de sancionar els quiactuen contra els drets dels altres o contra la convivència pacífica i democràtica. I ha de comptaramb el convenciment i la implicació de la seva ciutadania a l’hora de defensar el marc convivencialque tant ha costat d’aconseguir a la nostra societat.

El Partit Popular de Catalunya és conscient de l’atemptat radical contra els drets humans queconstitueix la violència de gènere i, en particular, les seves manifestacions entre cònjuges,parelles o persones de diferent sexe, així com de pares a infants. Per això hem impulsat mesuresdiverses destinades a combatre el sexisme i altres problemes subjacents a aquesta nafra, tot ique encara resta molt per fer.

És per això que impulsarem:

• El Pla de Defensa de la Convivència.

- Aquest Pla és un ambiciós programa de treball orientat a eradicar de la nostra societatqualsevol forma de violència, i a conscienciar la ciutadania de la necessitat de defensaractivament els valors de convivència democràtica i pacífica, la llibertat individual icol·lectiva. L’educació és un pilar bàsic en aquesta matèria.

2020202020


- El Pla de Defensa de la Convivència serà producte del consens entre totes lesformacions polítiques amb representació parlamentària, amb la finalitat d’assolirun acord sobre aquesta qüestió tan essencial per al nostre futur, i de garantir laseva perdurabilitat, la seva màxima aplicació i la seva efectivitat.

• La implantació de llars d’infants properes als centres de treball, i també fomentarem eltreball a domicili o teletreball i la flexibilitat horària laboral al llarg dels cinc primers anysde la vida dels fills.

• L’estudi dels factors de risc de la violència familiar, i promourem les mesures necessàriesper tal d’eradicar-la, amb l’objectiu de protegir els membres més vulnerables, com ara elsinfants, les dones i les persones grans.

• La creació de l’Adjunt al Síndic de Greuges per a la Defensa de les Persones Grans, ambla finalitat de vetllar pels drets d’aquestes persones, i especialment pels seus drets a laintegritat física, psicològica i econòmica.

TOLERÀNCIA ZERO CONTRA LTOLERÀNCIA ZERO CONTRA LTOLERÀNCIA ZERO CONTRA LTOLERÀNCIA ZERO CONTRA LTOLERÀNCIA ZERO CONTRA LA VIOLÈNCIA DOMÉSTICAA VIOLÈNCIA DOMÉSTICAA VIOLÈNCIA DOMÉSTICAA VIOLÈNCIA DOMÉSTICAA VIOLÈNCIA DOMÉSTICA

La violència que s’exerceix contra les dones i persones mes febles constitueix, sens dubte, lamanifestació més greu de la desigualtat entre les dones i els homes basada en relacions depoder. La violència de gènere abasta actituds i conductes agressives que tenen lloc tant en el side la família com en l’àmbit social i laboral, i es manifesten tant en l’aspecte físic com en elpsíquic.

Les dones i els homes del Partit Popular de Catalunya estem contra qualsevol tipus de violència,especialment la domèstica, i és per aquest motiu que elaborem un pla integral amb les següentspropostes:

1 Propostes dirigides a la prevenció, la difusió i la sensibilització

• Crearem el Consell Interdepartamental de Lluita contra la Violència.

• Crearem un torn d’ofici als col·legis d’advocats, especialitzat en violència domèstica.

• Destinarem la meitat del 0,52% de l’IRPF que l’Estat transfereix a Catalunya al finançamentde projectes contra la violència de gènere.

• Promourem que les institucions –públiques i privades– dedicades a l’ensenyament preparinmaterials dirigits a la coeducació, adequats per a cada etapa de l’aprenentatge, i que elsutilitzin en llur tasca docent, per difondre entre els col·lectius d’alumnes el rebuig de laviolència contra les dones.

2 12 12 12 12 1


• Posarem a disposició de tots els centres escolars de Catalunya els treballs que, ambl’objectiu de lluitar contra la violència domèstica, publiquin tant l’Administració de laGeneralitat com altres organitzacions i col·lectius compromesos en la desaparició de laviolència contra la dona.

• Col.laborarem amb els mitjans de comunicació públics i privats amb la finalitat que vetllinpermanentment per evitar imatges i valors que promoguin o justifiquin la violència contrales dones, i la transmissió de continguts sexistes o violents.

• Donarem incentius a les agències de publicitat i els media que es mostrin més compromesosamb la no-violència.

• Farem campanyes que sensibilitzin profundament la societat sobre la gravetat real d’aquestproblema, i que provoquin el rebuig social espontani contra la violència de gènere.

• Establirem els mecanismes que facilitin la col·laboració dels ciutadans perquè denunciïnles situacions de dones agredides de què siguin coneixedors.

• Aprofitarem la xarxa de centres d’assistència primària, la xarxa hospitalària, la xarxa decentres dependents del Departament de Benestar Social i les altres xarxes de què disposem,per distribuir els materials elaborats on es recullin els drets i els recursos amb què comptenles dones a Catalunya per acarar els maltractaments.

2 Propostes dirigides a l’educació i la formació

• Prendrem les mesures necessàries perquè tots els curricula escolars –dels 0 als 16 anys–continguin els conceptes transversals de l’educació per a la igualtat d’oportunitats entresexes i de l’educació per la pau.

• Inclourem, en els cursos de formació i reciclatge d’educadors, continguts sobre prevencióde la violència contra les dones en els temes relatius a la igualtat d’oportunitats.

• Inclourem, en els programes d’educació d’adults, continguts sobre prevenció de la violènciacontra les dones en els temes relatius a la igualtat d’oportunitats.

• Incrementarem, en la formació impartida per l’Escola de Policia de Catalunya als membresdel Cos de la Policia Autonòmica - Mossos d’Esquadra, el nombre de mòduls formatiusque fan referència a la lluita contra la violència que pateixen les dones per millorar laqualitat de l’atenció i de l’assistència que es presta a les víctimes, alhora que es crearanpatrulles específiques d’atenció permanent per evitar agressions de caràcter sexual o deviolència domèstica.

2222222222


• Impartirem cursos específics de formació i sensibilització als professionals dels serveissocials que són els que estan, freqüentment, més en contacte amb dones víctimes de laviolència,per millorar l’atenció i I’assistència a aquestes dones.

• Establirem convenis de col·laboració amb els col·legis d’advocats, notaris, graduats socials,procuradors i d’altres, relacionats amb el món del dret, per impartir cursos de formaciódirigits a sensibilitzar els seus integrants.

3 Propostes per incrementar els recursos socials

• Incremenatrem el nombre de cases d´acolliment i de pisos tutelats degut a que la majorpart del territori català està desproveït de cases d’acolliment per a dones i, on n’hi ha,tenen poques places i partim del paràmetre que un 10% de les dones a Catalunya sónobjecte de maltractaments físics o psíquics.

• Facilitaem orientació individualitzada a totes les dones acollides perquè puguin accedir acursos de formació professional dirigits a integrar-les en el món laboral.

• Crearem unitats específiques d’atenció per a dones víctimes de la violència, que seranateses per personal format per lluitar contra els maltractaments.

• Implantarem la utilització dels localitzadores -GPS- per facilitar la comunicació inmediatade les dones amb perill d´agressió i la policia corresponent.

• Elaborarem i es donarà tota la difusió possible a un manual informatiu amb normes irecomanacions sobre la resposta adequada a la violència sexual i familiar, i dels recursoslegals i socials amb què compten les dones victimitzades.

• Establirem les mesures de col·laboració necessàries amb els serveis sanitaris, socials,policials i judicials amb la finalitat que les víctimes rebin una atenció integral.

• Fixarem uns barems específics per facilitar a les dones víctimes de maltractaments l’accésa habitatges socials.

• Donarem prioritat en les convocatòries de subvencions per a organitzacions nogovernamentals, als programes d’atenció, rehabilitació i seguiment de les víctimes de laviolència contra la dona, i el suport psicosocial que necessitin.

4 Propostes per facilitar l’autonomia de les dones

• Inclourem a les dones víctimes de la violència domèstica, que es vegin obligades a traslladarla seva residència habitual, en el Programa de Renda Activa d’Inserció.

2 32 32 32 32 3


• Donarem suport econòmic a la víctima de la violència domèstica amb la finalitat quepugui canviar de domicili, tot facilitant-li un tracte prioritari en l’accés a habitatges socials.

• Subvencionarem amb 6.000 euros les empreses que contractin una víctima demaltractaments, o que afavoreixin la seva inserció laboral com a treballador autònom.

5 Propostes sanitàries

• S’elaborarà un protocol sanitari que doni una resposta integral a les dones víctimesd’agressions sexuals i de maltractaments.

• Inclourem, en l’àmbit dels Serveis d’Atenció Primària de Salut, programes per a la prevencióde la violència.

• Desenvoluparem cursos de formació i de sensibilització per als professionals sanitaris queintervinguin en l’atenció a les dones víctimes de violència.

• Proporcionarem a les dones víctimes de violència desde el Departament de Sanitat iSeguretat Social i a través dels serveis d’atenció al pacient, informació sobre els recursosal seu abast.

• Posarem en marxa programes de tractament psicològic per a les persones que maltracten,per afavorir-ne la rehabilitació i la resocialització, i com a suport complementari de l’ajutpsicològic facilitat a llurs víctimes.

6 Propostes de detecció i control estadístic

• Crearem un protocol estadístic que faciliti la tasca de recollida de dades sobre violènciadomèstica en els àmbits social, sanitari, judicial i policial. La implementació d’aquestprotocol permetrà investigar i treure conclusions sobre les causes, la incidència, lafreqüència, les formes i les conseqüències de la violència contra les dones, i també sobrela victimització a Catalunya.

• Promourem, en col·laboració amb totes les administracions públiques, les universitats i lacomunitat científica, investigacions sobre les causes que generen comportaments violentsen l’àmbit familiar, ja que és on amb més freqüència es produeixen agressions contra lesdones.

7 Avaluació

• L’lnstitut Català de la Dona és l’ens responsable de coordinar i implementar totes lesmesures que es preveuen en aquest Pla, raó per la qual haurà de comptar amb lacol·laboració dels Departaments compromesos en la seva execució. Això es farà en

2424242424


coordinació amb les diferents Administracions estatals i locals, les organitzacions nogovernamentals, les associacions i els col·lectius professionals, per aconseguir una acciócoordinada entre totes les parts implicades en l’atenció a les víctimes de la violència.Aquesta interacció és fonamental perquè les mesures contingudes en el Pla siguin efectives.

• En l’aplicació i el desenvolupament del Pla es farà un seguiment que permeti l’avaluaciócontinua dels progressos. S’elaboraran indicadors quantitatius i qualitatius que esdevinguinun punt de referència per mesurar el grau de compliment i la implicació dels diferentsorganismes en l’execució i el desenvolupament dels objectius.

DONES EN RISC D’EXCLDONES EN RISC D’EXCLDONES EN RISC D’EXCLDONES EN RISC D’EXCLDONES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIAL

Els processos de pobresa o exclusió social han augmentat en els darrers temps, circumstànciaque posa en relleu la importància d’aquests col·lectius socials. La població femenina que es veuafectada per la pobresa i l’exclusió no és homogènia, sinó que la seva composició és heterogèniaal integrar-se per diferents col.lectius amb problemàtiques diferents i causes d’exclusió tambédiferents. Per això:

• Impulsarem polítiques dirigides a combatre les causes específiques que originen els diferentsepisodis d’exclusió social de les dones.

• Potenciarem l’abandonament de l’exercici de la prostitució, mitjançant l’establimentd’incentius, tant als qui practiquen aquesta activitat com a llurs possibles empleadors.

• Elaborarem un Pla de Lluita contra les Xarxes de Prostitució, en coordinació amb les ONGi utilitzant els serveis socials dels ajuntaments com a serveis més propers a aquestarealitat que són.

2 52 52 52 52 5


POLÍTIQUES DE SUPORPOLÍTIQUES DE SUPORPOLÍTIQUES DE SUPORPOLÍTIQUES DE SUPORPOLÍTIQUES DE SUPORT A LES FT A LES FT A LES FT A LES FT A LES FAMÍLIESAMÍLIESAMÍLIESAMÍLIESAMÍLIES

La família és el nucli fonamental de la societat, perquè és una institució essencial, un elementsocialitzador i de transmissió de valors a les noves generacions. La família és la principal garantiadel benestar dels seus membres a partir de la solidaritat intergeneracional, que és el factor méssòlid de la nostra cohesió social.

El Partit Popular de Catalunya entén la política familiar com el conjunt de polítiques públiquesque, d’una manera articulada, global, transversal i integral, s’encaminen a reconèixer, donarsuport i protegir la institució familiar d’acord amb les funcions socials que ocupa.

La incorporació de la dona al mercat laboral ha modificat el repartiment de les responsabilitatsfamiliars. Altres factors com l’increment de nuclis familiars petits, l’increment de la mobilitat, ladispersió geogràfica de les famílies, la baixa natalitat i l’envelliment de la població, posen demanifest la necessitat d’adoptar a Catalunya polítiques socials, econòmiques, fiscals i d’ajut a lafamília.

Catalunya necessita una veritable llei de protecció i ajut a la família que inclogui un conjunt demesures i actuacions juntament amb el reconeixement de drets que incideixen en l’àmbit familiar.Aquestes polítiques han d’ésser de caràcter transversal i oferir una resposta horitzontal a lesseves necessitats, amb l’objecte d’incrementar la qualitat de vida de les famílies, i aplicarmesures que facilitin la conciliació de la vida familiar amb la vida laboral de les persones quetinguin responsabilitats familiars, sense que disminueixin llurs ingressos ni llur nivell professional.

Cal compensar les rendes familiars, d’acord amb les càrregues que suporten, amb desgravacions,facilitant l’accés a l’habitatge, fomentant la solidaritat intergeneracional, proporcionant ofertesde serveis i ajuts complementaris a les famílies que tinguin altres persones al seu càrrec –llarsd’infants, centres de dia, ajut a domicili, centres de respir-; donar suport a les famílies amb riscd’exclusió social i contemplar les mesures de reforç i els ajuts a famílies que requereixin unamajor dedicació i ajuda perquè estan en situacions especials.

El Partit Popular de Catalunya reitera el seu compromís de suport a la família i la seva voluntatde promoure totes les reformes que calguin per aconseguir noves millores i nous avenços de lainstitució de la família.

El Partit Popular de Catalunya considera que la família és el nucli vertebrador de la nostrasocietat, la principal transmissora de vivències i de valors entre els seus membres; constitueixl’element socialitzador i de convivència primari i bàsic i és l’element central de la solidaritatintergeneracional. I des d’aquesta concepció de «família» considerem necessari articular lapolítica de família al voltant de quatre grans eixos:

2626262626


• La millora de la qualitat de vida de les famílies.

• El reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesió social.

• L’ajut a les famílies amb risc d’exclusió social.

• La conciliació de la vida laboral i familiar.

PPPPPropostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies.ropostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies.ropostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies.ropostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies.ropostes per a la millora de la qualitat de vida de les famílies.

El Partit Popular de Catalunya considera que cal impulsar l’adopció de mesures concretes quemillorin la qualitat de vida de les famílies i que facilitin la participació dels seus membres en totsels àmbits de la nostra societat. Per això durem a terme les següents actuacions:

• Elaborarem un llei de protecció de les famílies nombroses que completi la legislacióestatal, tot concretant els beneficis i mesures de suport en els àmbits competencials delGovern de la Generalitat.

• Ampliarem fins a 600 € anuals les prestacions econòmiques adreçades a donar suport ales famílies amb fills menors de sis anys.

• Estendrem progressivament les prestacions econòmiques directes per fill a totes les famíliesamb infants d’entre 7 i 12 anys, i a les que tinguin fills adolescents d’edats compresesentre els 13 i els 16 anys. Aquesta prestació es farà en forma d’un pagament únic, ambindependència dels ingressos econòmics familiars.

• Ampliarem els ajuts pels conceptes de menjador i transport escolar i activitats de lleure,sobre la base d’una escala establerta en funció de les càrregues familiars i del nombre demembres de la unitat familiar.

• Establirem nous ajuts per a l’adopció i l’acolliment, que cobreixin fins al 75% de lesdespeses que hagin pogut ocasionar els tràmits d’adopció i/o acolliment, en funció de lescàrregues familiars.

• Promourem la signatura de convenis sectorials amb les empreses i les entitatsconcessionàries de serveis públics (aigua, electricitat, gas) per aconseguir un tracte mésfavorable en el pagament de les contraprestacions que hagin de satisfer les persones queformin part d’una família nombrosa, d’una família amb infants o adolescents a càrrec, oamb persones en situació de dependència.

• Establir reduccions en les tarifes dels transports metropolitans, Ferrocarrils de la Generalitat(FGC), així com promoure descomptes en el metro i el bus, adreçats de forma especial ales famílies nombroses.

2 72 72 72 72 7


• Proposarem la creació d’una prestació econòmica, amb caràcter universal, en elscasos de part múltiple.

• Establirem línies d’ajut i de crèdit per a les famílies nombroses que tinguin problemes peraccedir a un habitatge.

• Promourem la construcció d’habitatges de protecció oficial de superfície superior a 90 m2per atendre la demanda de les famílies nombroses.

• Farem pública, durant el primer mes de cada any, mitjançant la publicació al Diari Oficialde la Generalitat de Catalunya i en els principals mitjans de comunicació, la relació de lestaxes i els preus públics bonificats per a les famílies catalanes.

PPPPPropostes per al reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesióropostes per al reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesióropostes per al reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesióropostes per al reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesióropostes per al reconeixement del paper de la família com a garant de la cohesiósocial.social.social.social.social.

• Impulsarem els treballs de l’Observatori de la Família de Catalunya, amb la participacióde les Administracions Públiques i de les entitats i les associacions representatives de lafamília a Catalunya, com a òrgan consultiu, en tot allò que faci referència a l’impuls,l’adopció, la implementació i l’aplicació de les polítiques familiars que es vulguin dur aterme a Catalunya.

• Farem de la Secretaria de Família un instrument útil i àgil per impulsar i aplicar lespolítiques de suport a la família, atribuint-li totes les competències administratives relativesa la coordinació, l’impuls, la difusió, la informació i l’orientació familiar.

• Ampliarem els ajuts per a les famílies amb persones dependents, és a dir, les que tinguinal seu càrrec persones grans o amb discapacitats, atès que en molts casos llur tasca diàriasupleix mancances dels serveis socials públics, que haurien de ser una prestació de laGeneralitat amb caràcter universal.

• Garantirem que els mitjans de comunicació siguin respectuosos amb els drets dels menors,i evitar l’emissió de continguts violents en horaris d’audiència infantil i juvenil.

• Impulsarem l’aprovació i la difusió d’un codi de conducta dirigit als pares i els tutors,basat en pautes de disciplina positiva.

• Impulsarem la participació de la família, a través de les diferents associacions, en elsmitjans de comunicació social, tant públics com privats, en funció de la rellevància i lavaloració social que té aquesta institució en la nostra societat.

• Fomentar l’associacionisme familiar amb un programa especial d’ajuts i subvencions idonar participació a les associacions en la definició de les polítiques de família.

2828282828


PPPPPropostes per a l ’ajut a les famílies en situació de crisi o de riscropostes per a l ’ajut a les famílies en situació de crisi o de riscropostes per a l ’ajut a les famílies en situació de crisi o de riscropostes per a l ’ajut a les famílies en situació de crisi o de riscropostes per a l ’ajut a les famílies en situació de crisi o de riscd’exclusió social.d’exclusió social.d’exclusió social.d’exclusió social.d’exclusió social.

• Crearem ajuts per al pagament del lloguer dels habitatges de les famílies amb dificultats,que tinguin fills a càrrec, o persones grans en situació de dependència, o que algun delsseus membres estigui en situació d’atur de llarga durada. Aquests ajuts variaran en funciódel nivell de renda i de les càrregues familiars i es pagarà amb agilitat i sense demores.

• Crearem i dotarem pressupostàriament el fons de garantia de pensions per rupturamatrimonial, d’unions estables de parella o d’aliments, per cobrir l’impagament de lespensions corresponents.

• Implantarem i subvencionarem la creació de punts de trobada familiar –espai neutral perpossibilitar l’intercanvi en el règim de visites en cas de conflicte familiar– a tot el territoride Catalunya.

• Impulsarem el creixement de la xarxa de cases i pisos-pont per a dones que hagin estatvíctimes de la violència domèstica, i també subvencionar les entitats que ofereixin placesd’acolliment residencial destinades a cobrir les demandes d’aquest tipus de serveis, d’altrabanda cada cop més demanats per les persones afectades.

PPPPPropostes per conciliar la vida laboral amb la familiarropostes per conciliar la vida laboral amb la familiarropostes per conciliar la vida laboral amb la familiarropostes per conciliar la vida laboral amb la familiarropostes per conciliar la vida laboral amb la familiar.....

Les famílies sovint tenen dificultats per conciliar la vida laboral amb la vida personal i familiar.Actualment, els horaris de treball no coincideixen, per regla general, amb els horaris escolars niamb els horaris de molts serveis públics utilitzats per les famílies catalanes.

Davant d’aquestes circumstàncies, el Partit Popular de Catalunya considera que cal incrementarles mesures per fer possible una autèntica conciliació de la vida laboral amb la vida personal ifamiliar, i per això, complementàriament a les polítiques d’ocupació, des del vessant de lespolítiques de família:

• Liderarem des del Govern de la Generalitat un canvi cultural i estructural a Catalunya ambpautes de capteniment que avancin cap a la paritat real entre homes i dones en tots elsàmbits de la vida pública i privada, especialment adreçades a assolir la plena igualtat enles taxes d’ocupació masculina i femenina.

• Promourem els plans territorials de conciliació horària amb l’objectiu de facilitar alstreballadors i les treballadores de Catalunya la conciliació de la vida laboral i familiar ambels horaris escolars dels infants i els adolescents que tinguin al seu càrrec.

2 92 92 92 92 9


• Impulsarem l’aproximació progressiva entre els horaris laborals i professionals delspares i les mares amb els horaris escolars perquè puguin gaudir de més temps deconvivència en l’entorn familiar.

• Potenciarem la qualificació d’«Empresa Familiarment Responsable» per a les empresesque acreditin l’aplicació de mesures i pràctiques que facilitin la conciliació de la vidalaboral amb la vida familiar. Aquestes empreses gaudiran de bonificacions fiscals i debeneficis econòmics.

• Facilitarem l’accés als serveis adreçats a les famílies durant les franges horàries deconvivència del nucli familiar.

• Crearem un servei específic d’atenció i assessorament a les famílies i a les empreses,destinat a promoure mesures de conciliació de la vida laboral amb la vida familiar enl’entorn empresarial, i també facilitarem informació sobre els drets dels treballadors i deles famílies, i sobre el ventall de possibles ajuts i avantatges existents.

• En el marc dels programes de nous filons d’ocupació, promourem la creació d’empresesde serveis per facilitar a les famílies serveis complementaris per a la cura de les personesque tinguin al seu càrrec.

• Promourem la reforma de la legislació sobre protecció de menors i adolescents, ambl’objectiu de disposar d’un marc normatiu que permeti fer una aposta decidida per lareeducació dels menors que viuen al carrer, disposant alhora de mitjans humans i materialsadequats per prevenir situacions de marginació social.

• Modificarem l’oferta i els horaris dels diversos equipaments o serveis públics, adaptant-los a les noves necessitats socials i afavorint la conciliació entre la vida laboral i la familiar(biblioteques, ludoteques, guarderies...).

• Crearem 30.000 noves places d’escoles bresso de 0 a 3 anys.

3030303030


POLÍTIQUES AMB GENT GRANPOLÍTIQUES AMB GENT GRANPOLÍTIQUES AMB GENT GRANPOLÍTIQUES AMB GENT GRANPOLÍTIQUES AMB GENT GRAN

La prolongació de la vida és un gran èxit de la nostra societat, conseqüència de la millorade la qualitat de vida i dels avenços en medecina, i afecta directament la vida social il’econòmica, com es va posar de manifest a la II Assemblea Mundial sobre l’envelliment.

Actualment a Catalunya hi ha 1.119.233 persones majors de 65 anys, que representen el18.2% de la població; 232.921 persones entre 75 i 79 anys; 142.803 d’entre 80 i 84 anys, i126.094 de més de 85 anys. D’aquestes persones, més del 80% viuen en municipis de més de100.000 habitants, el 8,8% viuen en els 660 municipis de baixa densitat –que representen el69% dels municipis de Catalunya– i, d’aquests, el 56% tenen menys de 500 habitants, demanera que és un clar indicador de la dispersió del fenomen rural.

La major part d’aquestes persones més grans de 65 anys hi arriben cada cop més sovint ambbona salut, són més actives, i la pèrdua d’autonomia se’ls endarrereix progressivament. Laprolongació de la vida és un fet positiu, però l’envelliment de la població representa una novarealitat social que té repercussions econòmiques, ja que aquesta realitat implica un incrementimportant en les necessitats d’atenció social i sanitària, exigeix canvis profunds i realistes queincideixin en les planificacions i que impulsin el disseny de polítiques d’actuació intersectorial iinterdisciplinàries, adaptades a les necessitats i a les característiques de la gent gran.

Durant els darrers anys s’han generat canvis en les actituds socials, que han portat al fet que lespersones grans, que avui viuen més anys, també viuen més temps soles, atès que tots elsindicadors posen de manifest el desarrelament de la societat respecte a les persones grans. Calincidir-hi i buscar solucions a l’origen del problema, i no en les conseqüències que produeix; peraixò considerem que cal actuar des de l’educació i les polítiques socials per incidir en lesconductes individuals, inculcar valors que incorporin comportaments solidaris i cívics, amb lafinalitat de facilitar la convivència, i fomentar els valors basats en les relacions multigeneracionals,que han de ser la base de la vida social i comunitària.

Aquestes mesures són fonamentals i per això és necessari liderar a Catalunya un canvi culturalque incideixi en tots els àmbits de la nostra societat, que faci possible una societat per a totesles edats, on les persones grans no se sentin excloses. Això implica una visió integral del’envelliment i es refereix a una societat on cada individu té drets i responsabilitats, i que té unpaper actiu per portar a terme, amb plantejaments multigeneracionals que desenvolupi l’individual llarg de tota la seva vida.

Per tots aquests motius considerem que la família és una institució molt important, atèsque és on es produeixen les relacions multigeneracionals, basades en l’afectivitat de lespersones que la integren, amb independència de la seva edat.

3 13 13 13 13 1


Cal tenir present que el 78’6% de les persones grans volen viure amb els seus parents méspropers. Hem de proporcionar a la família els ajuts necessaris perquè puguin tenir cura iatendre la seva gent gran a casa, amb suport de serveis socials i sanitaris que facilitin queles persones amb necessitat d’atencions especials puguin romandre en el seu nucli familiar.

Cal incrementar la participació de les persones grans en la societat, mitjançant la creació deplataformes consultives, obertes i plurals, canalitzadores d’opinió, perquè tinguin capacitat d’incidiren les qüestions que considerin d’importància social.

Per altra banda, cal facilitar a les persones grans que vulguin continuar en el mercat laboral, apartir de l’edat de la jubilació, puguin fer-ho, i promoure les condicions per garantir-ne laparticipació i facilitar que es puguin acollir a les mesures que en aquesta matèria ha aprovat elGovern.

Amb aquesta finalitat cal modificar algunes polítiques, sobre la base de tres principis generalsque concedeixen un especial reconeixement a la condició de «persona gran», i establir un marcconceptual dividit en cinc sectors: la independència, la participació, l’atenció, l’autorrealitzaciói la dignitat. Això els permetrà gaudir d’una bona vida en família i possibilitarà a la nostragent gran un paper actiu en la societat.

PERSONES GRANS AMB DEPENDÈNCIA.PERSONES GRANS AMB DEPENDÈNCIA.PERSONES GRANS AMB DEPENDÈNCIA.PERSONES GRANS AMB DEPENDÈNCIA.PERSONES GRANS AMB DEPENDÈNCIA.

A Catalunya prop de 300.000 persones grans requereixen ajuda; d’aquestes, 130.000 lanecessiten per fer les activitats bàsiques de la vida diària; gairebé un 20% necessita atenciódirecta, i gairebé un 70% rep alguna mena de suport de les seves famílies o del voluntariatorganitzat d’associacions sense ànim de lucre.

Són persones grans –el 13%– que no poden desenvolupar amb plena normalitat les sevesfuncions, les seves capacitats bàsiques, i per això acaben per dependre, bé dels seus familiars,bé del suport que se’ls presta des dels sectors públics.

En primer lloc, cal ressaltar que la dependència afecta les persones que en pateixen, ja que nopoden ser autònomes, i també les seves famílies, ja que el pilar de les persones dependents haestat la família i, especialment, les dones. Aquesta situació és difícil que continuï en el futur,perquè s’incrementa el nombre de nuclis familiars petits: cada vegada són més les persones queviuen soles, i està augmentant la mobilitat i la dispersió geogràfica de les famílies.

Per continuar avançant en aquest camí de progrés per a la gent gran, promourem les següentsmesures:

3232323232


PPPPPropostes per a la parropostes per a la parropostes per a la parropostes per a la parropostes per a la participació de la gent gran a la societat.ticipació de la gent gran a la societat.ticipació de la gent gran a la societat.ticipació de la gent gran a la societat.ticipació de la gent gran a la societat.

• Estimularem a Catalunya un canvi cultural a partir del concepte d’una societat per atotes les edats, en què es fomentin les relacions multigeneracionals, els valors queincorporin comportaments cívics i solidaris, i actuarem des de la família, l’educació iles polítiques socials per facilitar una convivència on les persones grans no es sentinexcloses.

• Impulsarem iniciatives i projectes, tant socials com econòmics, sobre la base d’una políticad’envelliment centrada en dues direccions: per una banda, estendre i garantir la qualitatde vida de les persones grans, procurant-los un paper més actiu en la societat i, per unaaltra banda, proporcionar els serveis adequats a les necessitats de les persones ambdependència i les seves famílies.

• Promourem la creació de plataformes consultives de gent gran, obertes i plurals,canalitzadores d’opinió, amb la finalitat d’incidir en les qüestions que considerind’importància social.

• En el marc de la flexibilització de l’edat de jubilació aprovada pel Govern de l’Estat,promourem polítiques adreçades a garantir la possibilitat de perllongar la vida laboralactiva. En aquest sentit s’han d’elaborar programes integrals per a treballadors més gransde 60 anys, en col·laboració amb els principals interlocutors socials, i mesures de fomentper a la permanència i de finançament de l’autoocupació.

• Fomentarem l’educació d’adults en les universitats i les aules per a la gent gran, encol·laboració amb organitzacions i entitats sense ànim de lucre que desenvolupin projectesen aquest sentit, com a estratègia per ampliar la participació en l’ensenyament i permillorar la formació bàsica, amb l’objectiu de promoure la ciutadania activa.

• Ampliarem els programes de turisme i d’oci per a la gent gran, diversificant l’oferta tantpel que fa al nombre de dies de torns de vacances com per a les destinacions turístiques,i també promourem una targeta turística, en col·laboració amb els empresaris del sector,que faciliti descomptes especials a les persones grans en determinats serveis d’hostaleria.

• Difondrem els Drets de les Persones Grans, i en garantirem llur exercici i defensa; tanmateixelaborarem programes de prevenció, de remissió i d’intervenció en situacions demaltractaments de la gent gran, que incloguin instruments de detecció per poder avaluarels riscos en aquestes situacions, establirem les mesures per a evitar-los, i determinaremels recursos de control i el finançament per portar-los a terme

PPPPPropostes per a millorar l’atenció de les persones gransropostes per a millorar l’atenció de les persones gransropostes per a millorar l’atenció de les persones gransropostes per a millorar l’atenció de les persones gransropostes per a millorar l’atenció de les persones grans

• Donarem l’opció de triar, cada persona gran i la seva família, entre tots els serveis, d’acordamb les seves necessitats i preferències.

3 33 33 33 33 3


• Potenciarem la prestació d’atenció integral i continuada a les persones grans quetenen necessitats canviants al llarg del temps; personalitzarem els itineraris d’atencióper adaptar les prestacions assistencials i de suport als canvis que es vagin produint,especialment en les persones en situació de dependència; disposarem de recursosadequats per atendre’ls, d’acord amb les seves necessitats, i també intensificarem lacooperació eficient entre les diferents institucions, les xarxes d’atenció, els agentssocials, els professionals, les persones i les famílies; impulsarem la consolidació delsserveis socials i en millorarem la professionalització, i potenciarem les polítiquesactives de millora de la qualitat.

• Elaborarem plans, d’acord amb les noves necessitats socials, que incloguin les necessitatsgenerals i sectorials de la població, les prioritats de cobertura, els models d’atenció,l’afectació de recursos, amb l’objectiu d’establir els nivells mínims de prestacions, garantirl’equitat per evitar desequilibris territorials, i explicitar els mecanismes de coordinació i deconcertació amb les entitats i el tercer sector.

• Incrementarem els ajuts i les subvencions adreçats a la formalització de convenis decol·laboració amb associacions, fundacions i altres entitats sense ànim de lucre que tinguincom a objecte l’atenció a les persones grans.

• Establirem una estreta col·laboració amb els ajuntaments per assolir un nivelld’integració real de serveis entre els tres nivells d’atenció social: primària, especialitzadai sociosanitària.

PPPPPropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferta de serta de serta de serta de serta de serveis a l’atenció primària.veis a l’atenció primària.veis a l’atenció primària.veis a l’atenció primària.veis a l’atenció primària.

• Incrementarem la cobertura assistencial de l’ajuda domiciliària per a persones mésgrans de 65 anys, per arribar al 6% d’aquesta població durant els propers 4 anys.

• Desgravarem les despeses per contractació d’assistència de personal que col·labori en lacura de les persones grans, per ajudar les famílies que, pel fet de tenir persones al seucàrrec, necessitin contractar algun servei de suport per atendre’ls en el seu entorn afectiu.

• Promourem programes de solidaritat intergeneracional, mitjançant els quals joves voluntariscol·laborin en l’atenció a la gent gran, fins i tot de la que resideixi en el seu propi domicili.

PPPPPropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferta de serta de serta de serta de serta de serveis a l’atenció especialitzada.veis a l’atenció especialitzada.veis a l’atenció especialitzada.veis a l’atenció especialitzada.veis a l’atenció especialitzada.

• Facilitarem l’opció de triar, cada persona gran i la seva família, entre tots els serveis,d’acord amb les seves necessitats i preferències, mitjançant el lliurament d’un xec-residènciaperquè totes les persones grans que ho desitgin puguin elegir la residència que prefereixinentre les residències privades que s’adhereixin al programa.

3434343434


• Estimem necessària la creació de 1.500 places en els centres de dia, i incrementaremllur horari d’atenció. Així facilitarem a les persones grans que puguin romandre en elseu entorn. També crearem 9.000 noves places residencials per incrementar lacobertura de les necessitats de la gent gran, i avançar cap a la mitjana de 500 placesper cada 10.000 habitants. Així facilitarem que les persones grans puguin romandreen el seu entorn, i assegurem l’equitat en la distribució territorial dels recursos.

• Creiem necessari promoure 1.000 noves places en programes d’habitatge tutelat per apersones grans que no tinguin un grau de dependència alt.

PPPPPropostes pel que fa a l’atenció sociosanitàriaropostes pel que fa a l’atenció sociosanitàriaropostes pel que fa a l’atenció sociosanitàriaropostes pel que fa a l’atenció sociosanitàriaropostes pel que fa a l’atenció sociosanitària

• Reforçarem i consolidarem les línies assistencials dels recursos sociosanitaris, en el marcdel Pla de desplegament de recursos 2000-2005, del Programa Vida als Anys, iincrementarem d’un 20% el nombre de places destinades a llits d’internament, i a placesd’hospital de dia; també posarem en funcionament noves unitats d’avaluació geriàtricaambulatòria i pal·liativa, amb criteris d’equitat, a tot Catalunya

• Estendrem els programes d’atenció domiciliària programada amb equips de suport,especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, en estat d’immobilització,i a la gent gran de cada municipi, per prestar una atenció sanitària integral a les personesgrans que ho requereixin, de manera coordinada amb els hospitals i amb els diversosserveis socials.

• Potenciarem mètodes d’atenció alternatius, com ara la telemedecina, amb la finalitatde resoldre problemes de salut sense necessitat de desplaçar els malalts, en coordinacióentre els diferents nivells assistencials, amb l’objectiu d’apropar l’assistència sanitària alsciutadans amb dificultats de desplaçament, i poder així reduir la institucionalitzacióresidencial innecessària. Aquestes millores garantiran el fet de poder mantenir la gentgran dins el seu entorn familiar i social.

• Aplicarem les noves tecnologies com a instrument de vigilància per millorar l’atenció il’autonomia de les persones grans, especialment en el seu domicili. I, en aquest sentit,universalitzarem progressivament el servei de teleassistència, a través de l’ampliació delsprogrames de teleassistència i d’atenció a la gent gran que ho necessiti. Al llarg delspròxims dos anys pretenem duplicar el nombre de persones ateses mitjançant teleassistènciadomiciliària.

• Promourem una política sanitària centrada en la prevenció primària i l’educació de lasalut, que incideixi sobre els factors de risc i que promogui els hàbits saludables, amb lafinalitat de millorar l’esperança de vida sense incapacitat i evitar la dependència;reemplaçarem així el sentiment d’envellir amb una acumulació de capital humà isocial.

3 53 53 53 53 5


POLÍTIQUES PER PERSONES AMB DISCAPPOLÍTIQUES PER PERSONES AMB DISCAPPOLÍTIQUES PER PERSONES AMB DISCAPPOLÍTIQUES PER PERSONES AMB DISCAPPOLÍTIQUES PER PERSONES AMB DISCAPACITACITACITACITACITAAAAATS.TS.TS.TS.TS.

A Catalunya hi ha 245.000 persones amb disminució reconeguda, igual o superior al 33%,amb diferents graus de dependència. El 62% de les persones amb discapacitats està compresaentre els 16 i els 64 anys. El col·lectiu més nombrós és l’integrat pels discapacitats físics(59’1%); el 28’2% pateix una disminució psíquica, i, el 12’7% restant, una de sensorial. Mésde la meitat de la població amb disminució té reconegut un grau de discapacitat inferior al 65%,raó per la qual gaudeix d’un nivell d’autonomia que en possibilita la inserció sociolaboral,almenys en un sistema de treball protegit.

L’atenció a les persones amb disminució ha d’estar orientada, principalment, a potenciar llurautonomia personal, reforçar les capacitats que conserven, i completar les que han perdut, i aaconseguir el màxim nivell d’integració social en tots els àmbits de la seva vida, des de l’atencióprecoç a la integració escolar, la sociolaboral, i durant el procés d’envelliment.

Aquesta prioritat d’atendre les necessitats canviants al llarg de la vida ha de tenir com a respostala diversitat de serveis i l’adaptació permanent a situacions socials que permeti que les personesamb discapacitats puguin disposar d’una formació especifica adequada a les seves condicions,integrar-se en el món laboral, participar a la vida social, i procurar el desenvolupamenttotal de la seva autonomia personal, laboral i funcional.

Cal destacar la capacitat i la voluntat de les persones que pateixen disminucions per superar lesseves limitacions, amb l’objectiu de facilitar-ne la integració social i per garantir-los la igualtatd’oportunitats, perquè les persones amb disminucions puguin exercir tots els seus drets com laresta dels ciutadans, entre ells el dret a l’educació, a la lliure elecció de professió, d’oci i detreball.

La lluita contra qualsevol classe d’exclusió i de discriminació ha de constituir la base de lapolítica social de qualsevol govern. Aquesta actitud és essencial i requereix la implicació de lesadministracions en plena col·laboració amb la societat.

Tenint en compte que, entre les disminucions més freqüents, destaca la dificultat de desplaçar-se fora de la llar, seguida de les disminucions relacionades amb la motricitat, les deficiències enla visió i l’audició, cal implementar les polítiques d’inserció amb mesures de suport i de supressióde barreres, especialment les que fan referència a l’accessibilitat urbanística, a la comunicaciói al transport, que són essencials per poder facilitar el desplaçament. Per a això s’ha d’establirun calendari de supressió de barreres arquitectòniques i de comunicació amb les persones ambmobilitat reduïda, i comptar amb la col·laboració dels ens locals i de les entitats sense ànim delucre.

La Generalitat, per donar resposta a les necessitats que generen les diverses modalitats dediscapacitats, ha de desenvolupar polítiques de suport que facilitin la integració de les personesdiscapacitades, factor indispensable perquè puguin desenvolupar llur vida amb autonomia.

3636363636


PPPPPropostes per afavorir l’autonomia i la integració de les persones ambropostes per afavorir l’autonomia i la integració de les persones ambropostes per afavorir l’autonomia i la integració de les persones ambropostes per afavorir l’autonomia i la integració de les persones ambropostes per afavorir l’autonomia i la integració de les persones ambdiscapacitat.discapacitat.discapacitat.discapacitat.discapacitat.

• Crear un Consell de Persones amb Discapacitat, que serà un òrgan paritari de trobada idebat entre l’administració de la Generalitat i el sector.

• Crear una Comissió Parlamentària sobre Discapacitat, encarregada d’analitzar la situacióde les persones amb discapacitat i formular propostes de millora.

• Incorporar representants d’organitzacions de persones amb discapacitats als òrgans departicipació de l’Administració amb què la discapacitat té una connexió directa (educació,sanitat, transport, consum, noves tecnologies, etc.)

• Garantirem la continuïtat de les prestacions d’atenció integral a les persones discapacitades,i personalitzarem els itineraris per adaptar-los a les necessitats canviants que pateixi elbeneficiari al llarg del temps.

• Planificarem els recursos i els programes per a les persones amb discapacitats físiques,psíquiques i sensorials (potenciarem els tractaments d’estimulació precoç, l’educació, lainserció sociolaboral, la sanitat, els serveis socials i l’habitatge) a través d’unasectorialització territorial i introduirem la concertació amb els proveïdors de serveis.

• Promourem la necessària coordinació de les actuacions de la Generalitat i els ajuntamentsadreçades als infants i als adolescents amb disminucions, amb l’objectiu de gestionar deforma integrada les necessitats de la persona beneficiària de la prestació, i dotarem lescorporacions locals dels instruments necessaris per dur a terme aquestes noves funcions.

PPPPPropostes per millorar la qualitat de l’atenció i l’eficàcia dels serropostes per millorar la qualitat de l’atenció i l’eficàcia dels serropostes per millorar la qualitat de l’atenció i l’eficàcia dels serropostes per millorar la qualitat de l’atenció i l’eficàcia dels serropostes per millorar la qualitat de l’atenció i l’eficàcia dels serveis a les personesveis a les personesveis a les personesveis a les personesveis a les personesamb discapacitatsamb discapacitatsamb discapacitatsamb discapacitatsamb discapacitats

• Subvencionarem les despeses per tractaments de fisioteràpia, psicomotricitat i logopèdia,sense tenir en compte l’edat del beneficiari, amb caràcter complementari als PUAS.

• Incrementarem els ajuts i introduirem els concerts en la formalització dels convenis decooperació amb associacions, fundacions i altres entitats que tinguin com objecte l’ajudaa les persones amb discapacitats, i introduirem els concerts en la compra de serveis a lesesmentades entitats, amb autorització de despesa plurianual.

• Crearem la «finestreta única» per poder fer tots els tràmits des d’una sola instància,simplificarem la connexió i la cooperació administratives amb la Generalitat, i facilitaremles gestions a les persones sol·licitants.

3 73 73 73 73 7


• Agilitarem els procediments de reconeixement i percepció de les prestacions, pergarantir que el pagament de les prestacions s’efectuï en un termini màxim de tresmesos des de la sol·licitud de la prestació.

Barreres arquitectòniquesBarreres arquitectòniquesBarreres arquitectòniquesBarreres arquitectòniquesBarreres arquitectòniques

• Impulsarem polítiques d’accessibilitat i integració que condueixin a la supressió de barreres.En aquest sentit elaborarem a Catalunya, juntament amb els municipis, un calendari pera l’eliminació de barreres arquitectòniques, urbanístiques, en el transport i la comunicació.

• Incrementarem les dotacions per al transport adaptat, especialment el «porta a porta».Cal incrementar la flota de taxis adaptats, garantint-ne el mateix cost que a la resta detaxis; impulsarem el bonus-taxi per a persones amb mobilitat reduïda.

• Posarem en marxa definitivament el procés d’adaptació de tota la xarxa de Metro per a lespersones amb mobilitat reduïda.

Escola i llocs de treballEscola i llocs de treballEscola i llocs de treballEscola i llocs de treballEscola i llocs de treball

• Adoptarem les mesures necessàries per fer efectiu el mandat de la LISMI relatiu a lagratuïtat de l’ensenyament dels estudis universitaris per a les persones amb discapacitats.

• Prioritzarem l’accessibilitat a centres de formació, escoles i universitats, per garantir laintegració i l’autonomia personal de les persones amb mobilitat reduïda.

• Adequarem i incrementarem els recursos de suport, tant humans com materials, quegaranteixin la integració dels infants a l’escola ordinària i a les escoles d’educació especial,tant a l’etapa obligatòria com a la postobligatòria –batxillerat i cicles formatius–, per avetlladors, transport escolar, perquè disposin dels suports necessaris per completar lesseves capacitats i garantir-los la màxima normalitat possible.

• Adequarem i potenciarem els recursos de suport a la inserció laboral, per potenciar leshabilitats tècniques en el lloc de treball, els hàbits laborals i els socials, amb seguiment ivaloració continuats.

• Promourem la subscripció de convenis amb empreses perquè contractin personesdiscapacitades, mitjançant la prospecció d’empreses que puguin proporcionar llocs detreball, i actuar en conseqüència, facilitant-los informació i propiciant-ne la sensibilització.

3838383838


• Fomentarem l’increment del nombre d’alumnes amb discapacitats contractats pelscentres especials ocupacionals, i també el desenvolupament de contractes de treballa domicili (teletreball), amb la millora dels sistemes de comercialització de productesi serveis elaborats per aquests centres.

• Promourem un nou Pla de Foment de l’Ocupació per a les persones amb discapacitatsque inclogui la creació, en els centres especials d’ocupació, d’unitats de suport destinadesa la promoció personal i social de les persones amb discapacitats, i també potenciaremles cooperatives socials especialitzades en la inserció laboral de persones discapacitades.

• Incrementarem els recursos per a discapacitats físics i psíquics que destina la Generalitatals Centres Especials de Treball (CET), amb la finalitat que puguin esdevenir instrumentseficaços per ajudar les persones discapacitades a incorporar-se a les empreses ordinàries.

• Farem complir l’obligació de reserva del 2% de llocs de treball per a persones ambdiscapacitats a l’Administració de la Generalitat, als seus ens autònoms i a les empresespúbliques.

• Meritarem les empreses que compleixin els requisits de reservar el 2% de llocs de treballper a persones amb discapacitats, en les compres de béns i serveis que facin a través deconcursos i subhastes.

• Crearem un programa de suport a la vida autònoma a la llar que permeti que les personesque treballin en centres laborals especials puguin viure, a llur elecció, soles o acompanyades.

• Prioritzarem l’accés a l’habitatge de protecció oficial adaptat per a persones que pateixinalguna discapacitat.

• Garantirem la gratuïtat d’accés de les persones amb discapacitats a instal·lacions esportives,sempre que l’activitat que s’hi desenvolupi tingui finalitat terapèutica.

FFFFFiscalitatiscalitatiscalitatiscalitatiscalitat

Revisarem la legislació en matèria fiscal en tots els supòsits que sigui possible millorar, respecteal tractament comú de les persones amb discapacitats (especialment, les afectades mésseverament: més d’un 65% de discapacitat), i per a les famílies amb membres amb discapacitats.

PPPPPropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferta de serta de serta de serta de serta de serveis a l’atenció primàriaveis a l’atenció primàriaveis a l’atenció primàriaveis a l’atenció primàriaveis a l’atenció primària

• Desplegarem els serveis d’atenció domiciliària per a persones amb discapacitats, i establiremnous instruments de col·laboració amb els consells comarcals i els municipis, per poderampliar la cobertura a tots els municipis de Catalunya.

3 93 93 93 93 9


• Desgravarem les despeses per contractació de personal que col·labori en la cura deles persones amb discapacitats, amb la finalitat d’ajudar les famílies que necessitincontractar algun servei de suport que faci possible l’atenció de la persona discapacitadaen el seu entorn afectiu.

• Promoureem programes perquè el voluntariat pugui col·laborar en l’atenció de personesamb discapacitats.

PPPPPropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferropostes d’oferta de serta de serta de serta de serta de serveis a l’atenció especialitzadaveis a l’atenció especialitzadaveis a l’atenció especialitzadaveis a l’atenció especialitzadaveis a l’atenció especialitzada

• Incrementarem les places de centres de dia i residencials corresponents a cada àmbit,d’acord amb les necessitats de la població, i facilitarem que les persones amb discapacitatspuguin romandre en el seu municipi, per assegurar l’equitat en la distribució territorialdels recursos.

• Crearem centres de respir per fer-hi estades temporals, amb la finalitat que les famíliespuguin ingressar els familiars que ho requereixin, amb zones diferenciades per als infantsi la gent jove i per a les persones grans.

• Crearem programes d’habitatge tutelat per a persones amb discapacitats que no tinguinun grau de dependència alt.

PPPPPropostes d’atenció sociosanitària i sanitàriaropostes d’atenció sociosanitària i sanitàriaropostes d’atenció sociosanitària i sanitàriaropostes d’atenció sociosanitària i sanitàriaropostes d’atenció sociosanitària i sanitària

• Reservarem places sociosanitàries per als malalts crònics amb gran discapacitat per donarsuport a les famílies en llur atenció.

• Estendrem els programes d’atenció domiciliària programada amb equips de suport,especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, immobilitzades, i a lespersones amb discapacitats.

• Aplicarem les noves tecnologies com a instrument de vigilància per millorar l’atenció il’autonomia de les persones amb discapacitats, especialment en el seu domicili, iuniversalitzarem progressivament el servei de teleassistència, ampliarem els programesde teleassistència i d’atenció a les persones que els necessitin.

• Implantarem un programa de detecció precoç d’hipoacúsia per a tots els nou nats.

• Implantarem un règim d’hospitalització per a l’atenció bucodental en determinats tipus depersones amb discapacitat, com els qui necessiten anestèsia general per ser intervinguts,ja que no poden controlar els seus actes durant el tractament.

4040404040


• Estendrem la cobertura de la gratuïtat de l’assistència bucodental a tots elsdiscapacitats.

PPPPPropostes d’accessibilitat a les noves tecnologiesropostes d’accessibilitat a les noves tecnologiesropostes d’accessibilitat a les noves tecnologiesropostes d’accessibilitat a les noves tecnologiesropostes d’accessibilitat a les noves tecnologies

• Farem totes les actuacions necessàries perquè Televisió de Catalunya incrementigradualment el nombre d’hores de subtitulació per a sords en la seva programació, per fermés accessible la televisió a les persones amb disminucions auditives, i establirem, coma objectiu a curt termini, que se subtituli un paquet inicial de programes, compost per:

Primer: els informatius del migdia i del vespre dels dies feiners, dels festius i dels capsde setmana.

Segon: al voltant de tres hores diàries de programació infantil.

Tercer: programes de sobretaula i de prime time, majoritàriament, i, en la mesura quesigui tècnicament possible, programes en directe.

• Ens proposem l’objectiu de consolidar una programació estable de programes subtitulatsamb un total de vuit hores diàries d’emissió, equivalents, aproximadament, a 3.000hores d’emissió subtitulada l’any.

• Vetllarem perquè el creixement de la programació subtitulada sigui equilibrat entre elsprogrames infantils i juvenils, els informatius, els documentals, els esports i els programesd’entreteniment o culturals. D’altra banda, en la mesura que la tecnologia ho permeti,vetllarem perquè se subtitulin programes emesos en directe amb un alt grau d’improvisació.

• Introduirem d’una manera regular una secció diària, de dilluns a divendres, amb informaciód’actualitat transmesa en llenguatge de signes.

• Introduirem, dins de la programació infantil, seccions o petites seccions que incorporinesquetxos en llenguatge de signes.

• Cal estudiar la viabilitat tècnica i econòmica de la distribució de les seccions infantils id’actualitat per mitjà d’Internet, en banda ampla o bé pel sistema Advanced DigitalSubscriber Line (ADSL), acció que permetria l’accés de persones amb dificultats auditivesals continguts produïts per Televisió de Catalunya.

• Ens comprometem a impulsar, al llarg de la propera Legislatura, que totes les webspúbliques de l’àmbit de la Generalitat siguin accessibles, i també que els serveisd’administració electrònica que es posin en funcionament siguin dissenyats amb criterisd’accessibilitat.

4 14 14 14 14 1


• Crearem un servei telefònic d’urgències accessible per a persones sordes.

• Promourem que l’administració adquireixi elements electrònics, de procés d’informació oeines pròpies de la societat de la informació, o que es posin en funcionament programeso serveis electrònics que, en tots els casos, siguin accessibles per a persones ambdiscapacitats.

4242424242


POLÍTIQUES DE VOLPOLÍTIQUES DE VOLPOLÍTIQUES DE VOLPOLÍTIQUES DE VOLPOLÍTIQUES DE VOLUNTUNTUNTUNTUNTARIAARIAARIAARIAARIATTTTT

Des del Partit Popular de Catalunya considerem que el voluntariat és una manifestació desolidaritat i una forma de participació ciutadana a partir del desenvolupament de projectesd’ajuda que contribueixen a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, persegueixen l’interèsgeneral, participen en projectes del sector públic i privat no lucratius, i donen una nova dimensióa les polítiques socials orientades a la millora del benestar de la col·lectivitat.

Els darrers anys s’ha incrementat considerablement el nombre de persones que, amb moltagenerositat, ajuden i presten un servei als altres, ja sigui individualment o col·lectivament. Noobstant això, cal desenvolupar plenament la cultura de la participació, definir un nou conceptede voluntariat, molt més ampli, aplicat a totes les àrees possibles, i que impregni els valors detolerància i solidaritat que sempre l’ha caracteritzat amb un reconeixement explícit del seu valoreconòmic i social. Això ens permetrà una implicació plena dels ciutadans i facilitarà la coordinacióde les iniciatives públiques o privades que permetin aconseguir una societat més justa, que através del pluralisme i la diversitat millorarà els seus valors culturals.

En aquest context, les organitzacions de voluntariat pateixen una insuficiència de recursoseconòmics i materials per desenvolupar els projectes i per atendre les demandes que reben,entre els quals destaquem el lloguer dels locals, les despeses de transport, les assegurancesdels voluntaris i les despeses organitzatives. És per això que considerem que cal augmentar elsuport a les organitzacions, tot facilitant-les l’accés a recursos econòmics, tècnics, informàtics ihumans, juntament amb els serveis d’assessorament i ajuda per garantir i facilitar la sevaautonomia i reduir la dependència dels voluntaris considerats individualment o col·lectivament.

Des del Partit Popular de Catalunya considerem que a Catalunya cal una veritable política defoment i suport del voluntariat que se centri en els següents eixos:

PPPPPropostes per a assolir un nou marc d’actuacióropostes per a assolir un nou marc d’actuacióropostes per a assolir un nou marc d’actuacióropostes per a assolir un nou marc d’actuacióropostes per a assolir un nou marc d’actuació

• Elaborar una llei del voluntariat que propiciï un marc legal per aconseguir una majorparticipació de la societat en les polítiques d’acció social desenvolupades pels poderspúblics. La Llei ha d’incloure, com a mínim:

a) Un programa marc d’activitats dirigides al foment i el suport a les persones voluntàriesi les entitats que actuen amb el consens de les organitzacions de voluntariat i delsaltres sectors implicats. Aquestes mesures tenen com a objectiu millorar el benestardes de la corresponsabilitat dels agents i la complementarietat de les seves iniciatives.

b) La previsió d’un Pla del voluntariat, dotat anualment a cada Llei de pressupostos.

4 34 34 34 34 3


• Desenvolupar protocols d’actuació en situacions d’emergència, perquè la respostadels voluntaris pugui ser més ordenada i efectiva.

• Desenvolupar plans de formació del voluntariat mitjançant la formalització de convenis decol·laboració amb les universitats i amb les pròpies organitzacions de voluntaris.

• Establir un interlocutor per al voluntariat a l’Administració de la Generalitat, que actuïsense paternalismes ni demagògies, i que tingui caràcter transversal.

• Establir un marc de relacions entre el voluntariat de Catalunya, el de la resta de ComunitatsAutònomes, els de l’Estat i els de la Unió Europea.

• Promoure i facilitar els mitjans per a la formació, la motivació i la coordinació de lespersones voluntàries en les diverses organitzacions i enfortir el treball en xarxa.

PPPPPropostes de fomentropostes de fomentropostes de fomentropostes de fomentropostes de foment

• Fomentarem la cultura de la solidaritat i de la participació en els ciutadans mitjançantl’acció voluntària, com a acció corresponsable i complementària de les iniciatives públiquesi privades en aquest sector.

• Fomentarem i reconèixer el voluntariat com a manifestació de solidaritat, que transmetvalors i cerca també la col·laboració i el compromís dels mitjans de comunicació.

• Afavorirem la realització d’accions de promoció del voluntariat universitari mitjançant lacreació de borses de voluntaris a totes les universitats catalanes.

• Crearem un «carnet de voluntariat», amb descomptes en els mitjans de transport, perreduir costos en els desplaçaments que fan els voluntaris per dur a terme llurs tasques.

• Fomentarem la realització d’accions de voluntariat entre la gent gran, en el marc de lavellesa activa.

• Fer campanyes de sensibilització del voluntariat mitjançant convenis de col·laboracióamb els mitjans de comunicació.

• Promoure la responsabilitat social de les empreses incentivant-ne la implicació en eldesenvolupament i el finançament d’accions i projectes d’acció social.

• Prestarem suport institucional al Dia Internacional del Voluntariat, que se celebra cadaany el 5 de desembre, i promourem la declaració d’un «Dia Europeu del Voluntariat».

4444444444


POLÍTIQUES PER UNA SANITPOLÍTIQUES PER UNA SANITPOLÍTIQUES PER UNA SANITPOLÍTIQUES PER UNA SANITPOLÍTIQUES PER UNA SANITAAAAAT DE QUT DE QUT DE QUT DE QUT DE QUALITALITALITALITALITAAAAAT I SOSTENIBLET I SOSTENIBLET I SOSTENIBLET I SOSTENIBLET I SOSTENIBLE

EL SISTEMA SANITEL SISTEMA SANITEL SISTEMA SANITEL SISTEMA SANITEL SISTEMA SANITARI CAARI CAARI CAARI CAARI CATTTTTALÁALÁALÁALÁALÁ

El sistema sanitari a Catalunya està definit a la Llei d’Ordenació Sanitària de Catalunya, queregula les principals mesures en matèria d’ordenació, planificació i gestió sanitària; crea elServei Català de la Salut com a organisme fonamental de l’ordenació sanitària per avançar enuna distribució adequada dels recursos sanitaris i consolida la realitat sanitària catalana constituïdaper la varietat de centres públics i privats amb l’objectiu d’aconseguir una ordenació hospitalàriaòptima.

La societat civil va fer possible que Catalunya tingués un model sanitari propi, constituït percentres benèfics i assistencials que al llarg de molts anys van formar una xarxa àmplia que vacobrir les necessitats assistencials de la població. Els titulars d’aquests centres eren les mutualitats,l’església, les fundacions privades . En definitiva, la denominada societat civil va aprofitar aquestaxarxa per donar cobertura als seus afiliats desplegant estructures hospitalàries pròpies. Aquestmodel nascut de la societat civil va configurar el model sanitari català.

És per això que el model sanitari català es caracteritza per la diversitat de proveïdors i defórmules de gestió, en incorporar els hospitals privats i les fundacions amb participació de lasocietat civil a la gestió dels recursos assistencials que integren la xarxa hospitalària d’utilitzaciópública (XHUP). Finalment, va adoptar un model organitzatiu fonamentat en tres xarxesdiferenciades: l’atenció primària, l’hospitalària –que integra recursos de diferents titularitats–; lasociosanitària i la salut mental.

Hem d’avançar cap a un sistema sanitari capaç de portar a terme reformes que puguin donarrespostes a la nova realitat, davant l’increment de les necessitats en l’assistència sanitària, jaque l’augment de l’envelliment de la població, el canvi en el patró epidemiològic, l’augment deles noves demandes dels ciutadans, l’avenç de les noves tecnologies, la investigació científica,la immigració i la globalització són molts dels factors amb què cal comptar per tenir un modeld’eficàcia en la sanitat.

Aquest marc complex i interdependent ens exigeix un reforç a fi de consolidar i modernitzarl’actual sistema, per tal d’obtenir opcions estratègiques que donin respostes a aquests reptes,amb la finalitat de millorar els resultats en salut, amb equitat i cohesió social, i finalment assolirun major grau de benestar i satisfacció dels ciutadans .

En aquest context cal configurar un sistema modern i eficaç en la gestió dels serveis públics; ésimprescindible la col·laboració de tots els agents implicats per aconseguir un sistema sanitaricohesionat, vertebrat d’acord amb els principis de solidaritat, equitat, eficiència i participació .

4 54 54 54 54 5


Hem de fomentar nous valors de cooperació i corresponsabilitat per acarar les novesrealitats i avançar cap a un sistema sanitari de més qualitat i alhora sostenible.

L’assistència sanitària ha de ser integral i ha de garantir la continuïtat del procés assistencial; caldeixar de planificar els serveis sanitaris des d’estructures burocràtiques i dirigir-nos a unaassistència sanitària integral prestada per dispositius adequats.

LLLLLA PERSONA: EIX DEL SISTEMA SANITA PERSONA: EIX DEL SISTEMA SANITA PERSONA: EIX DEL SISTEMA SANITA PERSONA: EIX DEL SISTEMA SANITA PERSONA: EIX DEL SISTEMA SANITARIARIARIARIARI

La protecció de la salut és un dret social –nascut de la voluntat de respondre a les necessitats demanteniment o recuperació de la salut perduda– desitjable per a cada edat o situació.

La protecció de la salut i l’assistència sanitària han d’estar garantits per principis de solidaritat,equitat i eficiència, a través dels poders públics i de les iniciatives de la societat civil, amb unmodel d’atenció sanitària que pugui prestar assistència sanitària integral, des de la prevenció,l’atenció primària, l’atenció hospitalària i la protecció de la salut pública.

La persona ha de ser considerada com el centre de l’assistència sanitària, a qui han d’estarorientades les organitzacions sanitàries, i ho és perquè la sanitat influeix substancialment en laqualitat de vida de la ciutadania de Catalunya. Cal incrementar la qualitat en l’atenció alspacients, atès que l’actual sistema està constituït sobre estructures burocràtiques més orientadesa resoldre problemes de les mateixes organitzacions que a l’atenció dels drets dels ciutadans.Per aquesta raó cal reformar l’actual model sanitari, i convertir-lo en un model més dinàmic iflexible que permeti adaptar-lo a les noves necessitats i avançar cap a una xarxa integrald’assistència sanitària.

Considerem que les organitzacions sanitàries han d’estar orientades cap al pacient i les sevesnecessitats i preferències. El ciutadà ha de ser considerat un subjecte de drets i no un simpleperceptor de serveis, i entre el reconeixement d’aquests drets, vinculats al dret d’autonomia dela persona, els pacients han de poder escollir els metges especialistes, amb la finalitat dereforçar la seva capacitat d’opció.

ELS PROFESSIONALS DE LELS PROFESSIONALS DE LELS PROFESSIONALS DE LELS PROFESSIONALS DE LELS PROFESSIONALS DE LA SANITA SANITA SANITA SANITA SANITAAAAATTTTT

La sanitat té el seu actiu més important en les persones que hi treballen. De llur qualitat iformació dependrà el tracte que rebi el pacient i el mateix avenir de l’organització. Els professionalshan de recuperar l’autoritat en el sistema i la seguretat en la seva carrera professional.

Considerem que cal implicar-los més en la presa de decisions per incrementar el rendiment il’eficiència dels centres sanitaris. Amb aquesta finalitat cal establir un nou model de relacionsprofessionals, que promogui incentius per motivar els professionals i, en conseqüència, queadopti progressivament les reformes organitzatives i retributives que calguin.

4646464646


MÉS QUMÉS QUMÉS QUMÉS QUMÉS QUALITALITALITALITALITAAAAAT A LT A LT A LT A LT A L’A’A’A’A’ATENCIÓ SANITÀRIATENCIÓ SANITÀRIATENCIÓ SANITÀRIATENCIÓ SANITÀRIATENCIÓ SANITÀRIA

Per millorar l’atenció i la qualitat de l’assistència sanitària, cal corregir els aspectes negatius deles seves prestacions, com les llistes d’espera, la saturació dels consultoris, el col·lapse a lesurgències o la resposta del transport sanitari.

També cal potenciar la capacitat resolutiva de l’atenció primària, adequar millor l’assistènciahospitalària als aguts a les necessitats de la demanda, potenciar mètodes d’atenció alternatius,com la telemedicina, potenciar les alternatives a l’hospitalització clàssica i millorar la coordinacióentre els diferents nivells assistencials, des de l’atenció primària i hospitalària fins a la sociosanitàriai integrar tots els nivells de salut mental en el sistema sanitari.

D’altra banda, els catalans, independentment del seu lloc de residència, han de tenir accés aserveis sanitaris de qualitat similar Cal reformar i modernitzar els hospitals de l’ICS amb lesdotacions tecnològiques necessàries.

AAAAATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIA

Acabada la reforma de l’atenció primària caldrà abordar el futur immediat de l’assistència primàriaa Catalunya, per adaptar-lo a les noves realitats i necessitats dels ciutadans, tant pel que fa lesestructures assistencials com a l’atenció sanitària, per donar una resposta eficaç centrada en lapromoció, la prevenció i la cura de la salut.

La capacitat resolutiva dels centres d’atenció primària és limitada i no mereix la confiança delsciutadans que, davant de qualsevol malaltia, acudeixen als hospitals. Per això, considerem quecal dotar les àrees bàsiques amb més mitjans professionals i materials, per poder alleujar elshospitals del processos que puguin ser solucionats en el primer nivell assistencial; establircriteris per potenciar la capacitat resolutiva de l’atenció primària, i incrementar l’accés a unampli catàleg de més proves diagnòstiques, amb les dotacions tecnològiques necessàries perfer-les.

Cal consolidar el model d’atenció primària, adequar l’organització territorial a l’organitzaciósanitària de Catalunya, i tendir progressivament a una atenció basada en els processosassistencials, amb continuïtat en una xarxa assistencial integrada, amb l’objectiu d’incrementarla coordinació amb l’atenció hospitalària, incrementar la capacitat resolutiva dels centres, iprestar una millor atenció amb nivells de qualitat, eficiència, equitat d’accés i d’atenció alsciutadans en els serveis sanitaris de tot el territori de Catalunya.

LLLLLA GESTIÓ DE LA GESTIÓ DE LA GESTIÓ DE LA GESTIÓ DE LA GESTIÓ DE L’A’A’A’A’ATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIATENCIÓ PRIMÀRIA

A Catalunya hi ha 345 equips d’atenció primària, el 78% dels quals pertany a l’ICS i el 22%restant són recursos gestionats per altres institucions

4 74 74 74 74 7


Catalunya gaudeix d’un sistema sanitari públic amb provisió mixta, on la regulació, elcontrol i el finançament són públics, amb independència de la titularitat de les entitats quepresten serveis sanitaris.

La provisió de serveis d’atenció primària a càrrec d’entitats diferents de l’ICS forma part d’unmodel possible i recomanable en el marc del nostre sistema sanitari públic. Considerem que calavançar per vies de gestió alternatives que permetin mantenir la sostenibilitat de les garanties ifer més adaptable la prestació d’atenció als ciutadans.

Considerem que cal avaluar i comparar els models en funció dels resultats obtinguts, ambindicadors objectius de qualitat en termes d’assistència, salut, satisfacció dels usuaris, estalvien despesa farmacèutica, entre d’altres. Però, alhora, garantir als ciutadans la qualitat,l’accessibilitat i el finançament adequat dels dispositius del Servei Català de la Salut,

TEMPS MÍNIMS DE VISITTEMPS MÍNIMS DE VISITTEMPS MÍNIMS DE VISITTEMPS MÍNIMS DE VISITTEMPS MÍNIMS DE VISITAAAAA

Hi ha queixes generalitzades, tant de pacients com de metges dels programes, respecte alstemps de visita que s’utilitzen per evacuar les consultes. Les visites tenen una durada d’entre 3i 5 minuts de mitjana i no es poden atendre els pacients com mereixen. Per això nosaltresproposem la racionalització dels horaris de les visites i allargar la durada de les mateixes elstemps necessari per atendre al pacient el que calgui.

LLIURE ELECCIÓ DELS METGES ESPECIALISTES I CENTRE SANITLLIURE ELECCIÓ DELS METGES ESPECIALISTES I CENTRE SANITLLIURE ELECCIÓ DELS METGES ESPECIALISTES I CENTRE SANITLLIURE ELECCIÓ DELS METGES ESPECIALISTES I CENTRE SANITLLIURE ELECCIÓ DELS METGES ESPECIALISTES I CENTRE SANITARIARIARIARIARI

L’elecció del metge suposa el reconeixement d’un dret i constitueix un element que dinamitzal’organització dels centres sanitaris. Aquesta mesura va ser aprovada en el Parlament de Catalunyaa proposta del Partit Popular de Catalunya, però encara manca iniciar les reformes organitzativesi funcionals que incloguin els criteris d’actuació per a fer efectiva la lliure elecció de metge entreels especialistes que desenvolupen l’activitat. Per aquest motiu promourem les reformesorganitzatives i funcionals necessàries.

Cal establir els criteris per estendre aquest dret a la llibertat per escollir centre sanitari.

PRESTPRESTPRESTPRESTPRESTACIONS EN LACIONS EN LACIONS EN LACIONS EN LACIONS EN L’A’A’A’A’ATENCIÓ HOSPITTENCIÓ HOSPITTENCIÓ HOSPITTENCIÓ HOSPITTENCIÓ HOSPITALÀRIA ESPECIALITZADA I LALÀRIA ESPECIALITZADA I LALÀRIA ESPECIALITZADA I LALÀRIA ESPECIALITZADA I LALÀRIA ESPECIALITZADA I LAAAAACOORDINACIÓ ENTRE DIFERENTS NIVELLS ASSISTENCIALSCOORDINACIÓ ENTRE DIFERENTS NIVELLS ASSISTENCIALSCOORDINACIÓ ENTRE DIFERENTS NIVELLS ASSISTENCIALSCOORDINACIÓ ENTRE DIFERENTS NIVELLS ASSISTENCIALSCOORDINACIÓ ENTRE DIFERENTS NIVELLS ASSISTENCIALS

La demanda d’assistència ha variat, i els hospitals han de reorientar llurs models organitzatiusper assolir una nova cultura, basada en el coneixement i l’autonomia dels centres i avançar capa un sistema sanitari integrat.

4848484848


En l’àmbit de les prestacions en l’atenció hospitalària especialitzada i la necessàriacoordinació que ha d’existir entre els diferents nivells assistencials, creiem convenient ques’estableixin els criteris per avançar cap un sistema sanitari integrat per garantir la continuïtatdel procés assistencial, tot millorant la coordinació entre els diferents nivells assistencials,des de l’atenció primària, passant per la hospitalària i fins la sociosanitària.

Aquesta mesura requereix flexibilitzar els esquemes organitzatius per adequar-se a les necessitatsde la demanda i millorar la gestió de les llistes d’espera, l’atenció d’urgències, dispositius d’atenciócontinuada amb l’objectiu de millorar la qualitat de les prestacions sanitàries, etc.

Promourem l’adopció de les mesures necessàries per a potenciar les alternatives a la hospitalitzacióclàssica, com ara la cirurgia major ambulatòria, la cirurgia menor ambulatòria, l’atenció domiciliàriaamb mesures de suport especialitzat per a malalts crònics i desenvoluparem el programa decures pal·liatives.

PRESTPRESTPRESTPRESTPRESTACIONS SOCIOSANITÀRIESACIONS SOCIOSANITÀRIESACIONS SOCIOSANITÀRIESACIONS SOCIOSANITÀRIESACIONS SOCIOSANITÀRIES

A Catalunya gaudim des de l’any 1985 del programa sociosanitari «Vida als anys» que comptaamb dispositius d’atenció a malalts crònics dependents i a malalties de persones grans. Aquestprograma no és suficient per a donar resposta a la demanda actual, no ha estat ben gestionaten la seva aplicació i s’ha contraposat al sistema sanitari en lloc d’integrar’s-hi.

Per aquesta raó cal accelerar el desplegament de recursos sociosanitaris en el marc del plasociosanitari 2000-2005, per disposar, abans de finir l’any 2004, de 3.000 nous llitssociosanitaris i nous equips d’avaluació integral ambulatòria i de cures pal·liatives. Cal millorarla qualitat dels serveis, i especialment la coordinació amb els diferents nivells assistencials,com l’atenció primària i l’hospitalària.

Per altra banda, l’atenció a les persones amb malalties cròniques , degeneratives i especialmentd’Alzheimer, requereixen recursos addicionals per poder gaudir d’una atenció integral que incloguiatencions sanitàries i de suport perquè puguin continuar la seva vida, dins de les sevescircumstàncies, amb bona qualitat. Per aconseguir-ho cal articular els programes, els recursossuficients i els ajuts necessaris, en col·laboració amb les diferents entitats i organitzacions defamiliars.

MODEL DE SALMODEL DE SALMODEL DE SALMODEL DE SALMODEL DE SALUT MENTUT MENTUT MENTUT MENTUT MENTALALALALAL

L’atenció a la salut mental ha de permetre a totes les persones amb aquest tipus de problemes,o que estiguin en risc de patir-los, tenir respostes i atenció adaptades a les seves necessitats,des de pacients amb problemes de salut greus, transitoris, o amb risc d’alteracions. La respostaPer altra banda, cal preservar un estat de salut mental òptim a partir d’accions preventives ipromoció de la salut entre la població.

4 94 94 94 94 9


A Catalunya tenim un model d’atenció de salut mental amb grans dèficits de recursos, quesón insuficients tant a nivell de recursos humans com materials. Hi ha una orientació de lademanda insuficient; la xarxa no està integrada en el sistema sanitari; manca la implicacióde l’atenció primària. El pla de salut mental no ha estat prou ben finançat, en part perquèno tots els nivells de salut mental estan integrats en el sistema sanitari. Aquesta xarxaparal·lela ha posat en estat precari el sector i ha impedit prestar l`atenció adequada a lesdemandes de les famílies amb malalts d’aquesta mena, que demanen recursos alternatiusa l’hospitalització, desplegar els serveis d’urgències psiquiàtriques a tot el territori i estendreels programes als equips de salut mental assistencials. Cal completar aquestes mesuresamb l’execució del calendari d’inversions dels centres psiquiàtrics pendents.

Tots aquest factors posen de manifest la necessitat elaborar i dotar un pla integral d’atenció a lespersones amb problemes de salut mental que desenvolupi actuacions en l’àmbit de la prevenció,l’atenció precoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració amb elsdiferents sectors, departaments , administracions, i que doni suport, especialment, a les famílies.

NOVES TECNOLNOVES TECNOLNOVES TECNOLNOVES TECNOLNOVES TECNOLOGIES EN LOGIES EN LOGIES EN LOGIES EN LOGIES EN LA SANITA SANITA SANITA SANITA SANITAAAAATTTTT

La incidència en la millora de les comunicacions introduirà canvis notoris en l’accessibilitat, lainformació del malalt i la prestació mateixa dels serveis. La implantació de les tecnologies de lainformació i la comunicació ha de tenir també especial rellevància, amb la finalitat d’aconseguirun funcionament intern més eficient i millorar la relació amb els beneficiaris dels serveis desalut. Cal implantar Intranet a totes les àrees de salut, incorporant-hi les històries clíniques, lagestió interna dels serveis sanitaris i la intercomunicació entre unitats i professionals, amb lafinalitat que tots els agents implicats s’hi puguin connectar, especialment els professionals de lasanitat, per tal de millorar l’atenció sanitària , evitar la duplicitat de proves diagnostiques ifacilitar la cooperació i coordinació entre centres i nivells assistencials..

Per altre banda , cal potenciar l’ús de la telemedicina, la telecita i la teleassistència, que permetranl’assistència sanitària a domicili dels malalts crònics i les persones grans, i el desenvolupamentde sistemes d’informació destinats a la millora de la gestió en les àrees de salut.

MODERNITZAR LMODERNITZAR LMODERNITZAR LMODERNITZAR LMODERNITZAR L’INSTITUT CA’INSTITUT CA’INSTITUT CA’INSTITUT CA’INSTITUT CATTTTTALÀ DE LALÀ DE LALÀ DE LALÀ DE LALÀ DE LA SALA SALA SALA SALA SALUTUTUTUTUT

El principal proveïdor del sistema és l’Institut Català de la Salut (ICS), organisme que caltransformar en una doble línia: d’una banda, cal adscriure l’ICS al Servei Català de la Salut, ambl’objectiu d’evitar duplicitats en l’estructura sanitària i, d’altra banda, cal transformar la personalitatjurídica i de gestió, burocràtica i centralitzada de l’ICS, en una empresa pública, amb l’objectiude corregir la rigidesa d’un model que sembla més orientat a resoldre els seus propis problemesque a prestar un bon servei sanitari. Per això, la introducció dels criteris de la gestió empresarialel dotarà d’una estructura més àgil, competitiva, eficient, capaç d’adaptar-se a les noves realitats

5050505050


i les necessitats dels ciutadans, millorarà la qualitat dels serveis i guanyarà en simplificació,racionalització i eficàcia.

CONCERCONCERCONCERCONCERCONCERTS SANITTS SANITTS SANITTS SANITTS SANITARISARISARISARISARIS

El sector concertat té un pes específic en el sistema sanitari, ja que la xarxa de proveïdorsd’accés públic a Catalunya fan:

• el 72% de l’activitat d’hospitals d’aguts, altes i cirurgia major ambulatòria• el 100% del sociosanitari• el 100% de la salut mental• el 69’6% de les consultes externes• el 76’8% de les urgències.

El contracte de compra de serveis és l’instrument primordial de relació entre el SCS i el proveïdor.Aquests hospitals privats o fundacions concerten la compra de serveis sanitaris amb el ServeiCatalà de la Salut, el qual els fixa unes condicions que perjudica llur viabilitat financera, ja quehi ha un endarreriment considerable en la signatura de contractes, en la publicació de tarifes, ien el pagament de les regularitzacions.

El Departament de Sanitat està carregant sobre el sector concertat la seva mala planificació; noplanifica amb prou antelació els recursos i aquesta situació de gestió s’agreuja amb el sistemade pagament que s’utilitza, basat en al pagament per unitat bàsica d’assistència, corregida peruna estada mitjana. case mix, juntament amb el pagament per alta. Compren els serveis sanitarisper sota del cost, tenen molt de marge residual, i el paguen amb molt d’endarreriment: superenels 9 mesos. Aquest endarreriment en els pagaments i el sota-cost fan que es carregui sobre elsector concertat el deute sanitari, que ascendeix a uns 400 milions d’€.

Els recursos que s’hi destinen a preu per unitat és inferior al cost, però la situació s’agreuja ambel sistema de pagament de la marginalitat, que és satisfeta a un tant per cent gradual, quearriba fins al 10% del seu cost. Aquest sistema és extensiu a les consultes externes.

Aquesta modalitat de concerts impedeix desenvolupar una bona gestió dels centres i en posa enperill la seva viabilitat financera. En aquest context considerem que cal replantejar els criterisgenerals, establir i actualitzar els convenis i els contractes de gestió de serveis sanitaris. Calrevisar també els criteris de la contractació actual, ja que està compartimentada en línies deproducte que no només no afavoreixen la continuïtat assistencial, sinó que són un impedimentper a l’organització eficient dels proveïdors.

Cal replantejar aquesta modalitat per millorar l’eficiència dels centres, els serveis i els establimentssanitaris, promovent-ne la qualitat assistencial i la distribució equitativa dels recursos i establintles modalitats de pagament i les tarifes que regiran la prestació dels diferents serveis amb prousuficiència financera com per assolir l’eficiència dels centres.

5 15 15 15 15 1


Cal destacar que els proveïdors del sistema sanitari, especialment el sector concertat, sónels que han fet el major esforç en la millora de l’eficiència i són els més afectats per lainsuficiència de recursos

Considerem que la compra de serveis ha de ser tan senzilla, concreta i sintètica com siguipossible. Ha de ser coherent amb el Pla de Serveis i justa per al centre i els seus pacients, ambterminis d’eficàcia i, per tant, de pagament assumibles, i que no afegeixin un cost financer alsproveïdors.

Per altra banda, cal distribuir els recursos disponibles entre els diferents proveïdors sobre labase de criteris objectius i homogenis per a tots ells, flexibles i adaptables a l’entorn. El modelde contraprestació ha de contribuir a incentivar les línies de productes desitjables i la qualitat,així com l’eficiència i els resultats.

Cal avançar en els sistemes d’informació, i avaluar qualitat i cost per poder comprar a terminimitjà per processos, tant en l’àmbit hospitalari com en l’ambulatori; amb una durada plurianualque permeti organitzar els centres amb estabilitat i, en conseqüència, dirigir la compra deserveis als proveïdors més eficients.

Per altra banda, cal minimitzar i, si fos possible, eliminar les subvencions progressivament , jaque el sistema de subvencions, tant a l’explotació com al capital, introdueix un elementdistorsionador de la gestió. Atès que hi ha un pressupost únic per distribuir entre tots elsproveïdors per la compra de serveis, les subvencions equivalen a una reducció dels recursosdisponibles per als proveïdors més eficients en benefici dels que ho són menys.

MENYS INTERVENCIONISME DE LMENYS INTERVENCIONISME DE LMENYS INTERVENCIONISME DE LMENYS INTERVENCIONISME DE LMENYS INTERVENCIONISME DE L’ADMINISTRACIÓ’ADMINISTRACIÓ’ADMINISTRACIÓ’ADMINISTRACIÓ’ADMINISTRACIÓ

S’està produint un desplaçament de la societat civil en intervenir excessivament l’administracióen l’organització i gestió dels centres.

Des de la promulgació de la LOSC fins a avui, el model ha evolucionat cap a una direcció i untracte envers el sector sanitari concertat que pot posar en risc la viabilitat del model sanitaripropi de Catalunya .L’Administració utilitza diferents instruments d’intervenció en aquest sector, intervenció que nopermet gestionar-lo amb l’autonomia desitjable. Considerem que caldria separar veritablementla figura del comprador de la del proveïdor de serveis i, en conseqüència, evitar les interferènciesdel comprador en la gestió dels proveïdors.

Cal reduir l’intervencionisme i equilibrar la presència de la societat civil i del seu patrimoni ambla presència de l’Administració, per donar resposta als reptes del nostre sistema sanitari públic.

5252525252


En aquest context, cal afermar un entorn que garanteixi la gestió dels recursos, lluny deposicions dirigistes i intervencionistes, característiques del Govern de la Generalitat actual,posicions que en alguns casos entorpeixen el desenvolupament de la societat d’acord ambla pròpia iniciativa. Atesa la complexitat dels serveis sanitaris, entenem que l’organitzacióinterna dels proveïdors s’ha de fer des del valor irrenunciable de l’autonomia dels centres.

PPPPPropostes per a millorar l’atenció sanitària.ropostes per a millorar l’atenció sanitària.ropostes per a millorar l’atenció sanitària.ropostes per a millorar l’atenció sanitària.ropostes per a millorar l’atenció sanitària.

1 Gestió sanitària

• Establirem un nou marc d’organització, efectiu i eficient, de l’activitat assistencial basaten un estil de gestió que es fonamenti en la direcció d’equips qualificats per transformarprogressivament els hospitals i centres assistencials en organitzacions de coneixements,amb l’objectiu d’avançar cap a la presa de decisions assistencials.

• Tanmateix, és imprescindible que cada nivell del sistema assumeixi les seves funcions,s’eliminin duplicitats i es defineixin mètodes d’avaluació de direcció per objectius ambresultats pactats i de control homogenis basats en el consens professional.

Aquestes noves estructures han de contribuir a millorar l’atenció sanitària dels ciutadansi ciutadanes i obtenir qualitat i eficiència en el servei, flexibilitzar i modernitzar el sistemasanitari, tot orientant les organitzacions entorn al pacient i les seves necessitats, donatque el ciutadà s’ha de considerar com un subjecte de drets i no només com un simpleperceptor de serveis.

2 Professionals

• Implantarem progressivament les reformes organizatives i retributives dels facultatius dela sanitat, encaminades a incrementar la seva participació en el model d’organització delscentres sanitaris i en l’organització dels propis serveis d’atenció primària, potenciantl’autonomia de la gestió com a mecanisme d’implicació i compromís, amb l’objectiud’incrementar la motivació dels professionals i augmentar el seu rendiment tot millorantl’eficiència dels centres sanitaris.

• Promourem la formació continuada dels professionals sanitaris en funció dels objectius decada organització sanitària.

• Equipararem el salail dels professionals de la Xarxa d’utilització públicaAmb els professionals de l’ICS.

5 35 35 35 35 3


3 Atenció sanitària

• Garantirem que el temps màxim d’espera sigui de sis mesos en els procediments quirúrgicsde patologies amb garantia establerts a tots els centres sanitaris del territori, tenint encompte el criteri dels professionals per a la seva priorització. Així com garantirem l’assistènciaen qualsevol altre centre concertat o privat quan no es compleixin aquests terminis

• Portarem a terme les reformes que siguin necessàries per corregir les deficiències ques’estan produint en les organitzacions hospitalàries per poder fer front a la reducció de lesllistes d’espera en les patologies amb temps de garantia.

• Establirem el termini màxim d’espera en consultes i proves diagnostiques, garantintl’assistència en qualsevol altre centre concertat quan no es compleixin aquests terminis,amb la finalitat de reduir els temps d’espera, especialment en exploracions per diagnòsticde patologia oncològica.

• Estendrem a tots els centres de referència de Catalunya el programa de diagnòstic ràpiddavant la sospita de diagnòstic de càncer. Així com finalitzarem l’extensió del programa decribatge del càncer de mama a totes les dones de Catalunya entre 50 i 64 anys.

• Crearem un registre únic de càncer de Catalunya.

• Garantir el dret a la segona opinió i en aquest sentit modificarem la llei d’ordenaciósanitària de Catalunya per establir els procediments corresponents per poder fer-ho efectiu

• Garantir la lliure elecció de metge especialista i de centre sanitari, mitjançant l’inici de lesreformes organitzatives i funcionals que incloguin els criteris d’actuació per a fer efectivala lliure elecció de metge entre els especialistes que desenvolupen l’activitat.

• Establir temps mínims de visita de 10 minuts en els centres d’atenció primària.

4 Atenció primària

• Augmentarem la capacitat resolutiva de l’atenció primària, incrementant l’accés dels metgesdel primer nivell assistencial a un ampli catàleg de proves diagnostiques, amb les dotacionstecnològiques necessàries per portar-les a terme.

• Elaborarem i presentarem un Pla per millorar la coordinació de l’atenció primària ihospitalària, mitjançant la creació de comissions paritàries d’atenció primària iespecialitzada.

• Adequarem els mitjans professionals i materials de les àrees bàsiques d´acord a lesnecessitats.

5454545454


5 Atenció especialitzada

• Elaborarem un programa per a la remodelació i modernització dels hospitals de l’ICS ambles dotacions tecnològiques necessàries, que inclourà les construcció de nous hospitals.

• Adequarem l’assistència hospitalària d’aguts a les necessitats de la demanda, per millorarl’eficiència entre d’altres aspectes de la gestió de les llistes d’espera o l’atenció d’urgències,veritables dispositius d’atenció continuada.

6 Atenció domiciliària

• Estendrem els programes d’atenció domiciliària programada amb equips de suport,especialment els adreçats a persones amb malalties cròniques, immobilitzades i a la gentgran a tota Catalunya, amb l’objectiu de prestar una atenció sanitària integral a les personesgrans que ho requereixin de manera coordinada amb els hospitals i amb els serveissocials.

• Potenciar mètodes d’atenció alternatius, com ara la telemedicina, amb la finalitat deresoldre problemes de salut sense necessitat de desplaçar als malalts, amb coordinacióentre els diferents nivells assistencials, amb l’objectiu d’apropar l’assistència sanitària alsciutadans amb dificultats de desplaçament, i poder així reduir la institucionalitzacióresidencial innecessària que permetria mantenir a la gent gran dins el seu entorn familiari social.

7 Atenció sociosanitària

• Reforçarem la xarxa sociosanitària, en el marc del pla sociosanitari 2000-2005 per poderdisposar, abans d’acabar l’any 2004, de 3.000 nous llits sociosanitaris i nous equipsd’avaluació integral ambulatòria i cures pal·liatives, per adequar els serveis a la demandai als objectius del Pla de salut.

• Millorarem la qualitat dels serveis i especialment la coordinació amb els diferents nivellsassistencials, com l’atenció primària i l’hospitalària.

• Desenvoluparem i dotarem el pla d’Alzheimer per poder donar atenció integral a les personesafectades amb mesures de suport, i articularem els programes i els ajuts que cal destinaramb la col·laboració de diferents entitats i organitzacions familiars.

8 Salut mental

• Elaborarem i dotarem suficientment el Pla integral d’atenció a les persones amb problemesde salut mental, que desenvolupi programes d’actuació en l’àmbit de la prevenció, l’atencióprecoç, el tractament, la rehabilitació, la reinserció social, en col·laboració amb els diversossectors, departaments, administracions i que doni suport, especialment, a les famílies.-

5 55 55 55 55 5


• Definirem el paper de l’atenció primària en l’atenció a la salut mental, en la deteccióde la malaltia i la col·laboració en el seguiment dels malalts, en la derivació alsdispositius específics del sistema. Per això cal formar i implicar els metges d’aquestnivell assistencial.

• Integrarrem tots els nivells de la salut mental al sistema sanitari i reforçarem el Pla deSalut Mental amb la inclusió d’un calendari d’inversions en els centres psiquiàtrics deCatalunya, tot i establirem recursos assistencials alternatius a l’hospitalització, especialmentl’atenció especialitzada ambulatòria, els centres de dia, amb l’objectiu de reduir les llistesd’espera d’aquest àmbit sanitari.

• Garantirem l’atenció multidisciplinària i la continuïtat assistencial mitjançant l’articulacióamb la resta de serveis sanitaris i socials.

• Desplegarem els serveis d’urgències psiquiàtriques a tot el territori, incrementant els recursosi els programes dels equips de salut mental tant en l’hospitalització d’urgències com enles urgències domiciliàries.

• Promourem acords de col·laboració amb les associacions d’autoajuda per a familiars demalalts psiquiàtrics.

• Preveurem un increment del 25% dels recursos destinats a salut mental per solucionarprogressivament les mancances del servei existent.

• Portarem a terme polítiques transversals entre els departaments afectats per donar respostaa les necessitats dels pacients amb mesures de suport adequades en l’àmbit sanitari,social, educatiu i laboral, per facilitar llur integració en la societat i potenciar la sevaautonomia.

9 Anorèxia i Bulímia

• Promourem i implementarem, en el marc del Pla Interdepartamental per a l’anorexia i labulímia, els programes d’atenció precoç i atenció als trastorns de la conducta alimentària,mitjançant protocols d’actuació conjunta en els nivells primari i especialitzat de l’atenciósanitària, amb la finalitat de fer front a aquest important problema sanitari i social, aixícom a potenciar les mesures de prevenció i ajut a les famílies amb persones afectades.

10 Ús racional dels medicaments

• Elaborarem una nova Guia pràctica clínica, protocols terapèutics de selecció de medicamenti elements de suport a la prescripció, que inclogui les mesures per a l’ús racional delsmedicaments, amb la finalitat de contribuir a la contenció de la despesa de farmàcia, aixícom a promoure la utilització de medicaments genèrics i preus de referència entre els

5656565656


professionals mèdics i farmacèutics i a fomentarem l’educació sanitària dels ciutadansi ciutadanes per fomentar l’ús racional dels medicaments i reduir l’ automedicació il’acumulació de medicaments.

• Promourem una cultura sobre la utilització correcte dels medicaments i el seu us racionalentre els ciutadans i ciutadanes de Catalunya en col·.laboració amb tots els operadors,mitjançant la promoció de campanyes informatives sobre comportament saludable i elrisc de l’automedicació.

11 Noves tecnologies en la sanitat

• Implantarem Intranet a totes les àrees de salut, incorporant-hi les històries clíniques, lagestió dels serveis sanitaris i la intercomunicació entre unitats i professionals, amb lafinalitat que tots els agents implicats s’hi puguin connectar, inclosos els professionals dela sanitat, per facilitar la cooperació entre centres.

12 Malalties minoritàries

• Constituirem les unitats o consultes pluridisciplinàries especifiques pel tractament en elscentres de referència amb l’objectiu de poder fer un tractament integral dels malalts defatiga crònica, fibromiàlgia tot dotant-los dels recursos materials i humans que siguinnecessaris per portar-ho a terme.

13 Concerts sanitaris

1. Modificarem els contractes de gestió de prestació de serveis sanitaris en règim de concert,en els següents termes:

a) Establir contractes de compra, de durada quadriennal i amb autorització de despesaplurianual, que incloguin clàusula de revisió de l’IPC, i amb regulació de volum decompra d’acord amb l’activitat, per poder comprar a termini mitjà i per processos, tanten l’àmbit hospitalari com en l’ambulatori, amb la finalitat d’afavorir l’organització delscentres i els serveis amb eficàcia i estabilitat.

b) El contracte de compra de serveis especificarà els serveis que es compren, el detall deles característiques i el seu preu serà alhora just per als centres, amb terminis d’eficàciai, per tant de pagament, assumibles i que no afegeixin un cost financer als proveïdors.

c) Modificar la modalitat de pagament amb reducció de terminis que no excedeixin els90 dies des de la prestació dels servei.

d) Aprovar i publicar, al llarg del primer trimestre de cada any, la contractació dels serveissanitaris en règim de concert.

5 75 75 75 75 7


2. Distribuir els recursos disponibles entre els diferents proveïdors a partir de criteris iobjectius homogenis, flexibles i adaptables a les necessitats, amb dotacions suficientsi equilibri financer, per anivellar el preu/unitat al cost real, i també per eliminarprogressivament la marginalitat, per garantir la viabilitat econòmica dels centressanitaris.

3. Establir un nou model de contraprestació que contribueixi a incentivar la qualitat i l’eficiènciadels resultats. En aquest context, crear una central de resultats que permeti avaluar icomparar de manera homogènia tots els proveïdors i la seva relació cost/benefici, perconèixer l’eficàcia dels procediments i de les terapèutiques emprades.

4. Separar definitivament les entitats i les activitats de finançador, comprador i proveïdor,per evitar interferències de l’Administració en la gestió dels proveïdors i per garantirl’autonomia dels centres sanitaris.

14 Nou mapa sanitari

Elaborar un Mapa Sanitari Bàsic de Catalunya amb els següents criteris:

• Equitat de resolució per regió sanitària en totes les línies d’atenció primària, aguts,sociosanitària i salut mental.

• Establiment de nivells reals de resolució a assolir pels hospitals d’aguts en cada regiósanitària: hospitals generals bàsics i hospital de referència.

• Integració de l’ICS en el SCS d’acord amb la LOSC i adequació dels seus serveis centralsi territorials.

• Regulació de la intermediació de la gestió en el sector concertat.

• Regulació normativa assumible pel finançador i autonomia de gestió real.

5858585858


POLÍTQUES AMB LES DROGUESPOLÍTQUES AMB LES DROGUESPOLÍTQUES AMB LES DROGUESPOLÍTQUES AMB LES DROGUESPOLÍTQUES AMB LES DROGUES

A Catalunya, igual que a Espanya i a la resta d’Europa, el model del consum de drogues havariat. Aquest consum ja no està basat en l’heroïna, amb el gran component de marginaciósocial que comporta aquesta substància, sinó que es basa en altres drogues, amb un componentd’exclusió social menor, però que afecten un grup important de joves de la nostra societat.

Diverses enquestes indiquen que un 10,5% dels joves catalans han provat les drogues dedisseny, fet que demostra la seva actitud permissiva envers aquestes substàncies. El 82% delsestudiants tenen la percepció que en els seus instituts s’ha consumit algun tipus de drogues desíntesi o cannabis, entre d’altres. D’altra banda tenim les dades de les atencions hospitalàriespublicades per l’Hospital Clínic de Barcelona: 104 urgències en 15 mesos, de 5 a 10 urgènciesmensuals, i no podem obviar el nombre de morts causats pel seu consum

Cada dia hi ha més joves que uneixen el consum de drogues a la diversió; molts d’aquests jovesconsideren que en controlen el consum, i molts pares desconeixen en què ocupen els seus fillsel temps d’oci.

El problema d’aquestes drogues és que comporten nous patrons que impliquen un canvid’estratègia en les polítiques de prevenció, de reacció, i que alteren la diversió i l’oci de qui lesconsum, ja que estan compostes de psicoestimulants associats bàsicament a diversos grups dediversió. Des d’un punt de vista de la prevalença, la incidència és molt més gran.

La incidència del consum de drogues en la gent jove de Catalunya demostra dues realitats:d’una banda, s’ha estabilitzat el consum en la població en general, però, de l’altra, se n’haincrementat substancialment el consum esporàdic; és a dir, els consums és experimental en lapoblació d’entre 14 i 18 anys, la qual cosa significa que molta gent jove, després d’haver-hoexperimentat, ho va abandonant gradualment, i només un percentatge molt petit consolidaaquest consum. Però es cert que s’ha produït un increment de l’1’5% del consum experimental,i estem parlant aproximadament d’un 4% de joves que poden consumir pastilles de forma méso menys habitual. El que passa és que es tracta d’un percentatge prou important perquè hotractem seriosament, ja que estem veient que són substàncies que ocasionen danys moltimportants a la salut i que tenen conseqüències no només per a qui les consumeixen, sinótambé per a la resta de la societat.

Això ens situa el problema i ens explica que el tenim perquè, com que els joves encara no enperceben els riscos, s’aventuren a consumir aquestes substàncies.Aquesta situació ha de comportar un canvi a l’estratègia en les polítiques de prevenció, que had’esdevenir una peça fonamental en la lluita contra aquestes substàncies, i que s’ha de centraren les polítiques educatives i les polítiques formatives, la clau de les quals és la informació i lasensibilització de la societat. Cal informar la ciutadania, mitjançant campanyes massivesd’informació, que aquestes drogues són veritablement perilloses; i cal que tots siguemconscients del risc real que en comporta el consum.

5 95 95 95 95 9


En aquest sentit el Pla Nacional sobre Drogues està treballant intensament per incrementarla percepció del risc, amb major informació al teixit associatiu; en aquest àmbit juguen unpaper molt important les ONG.

Cal treballar intensivament i conjuntament amb les famílies i amb els professors, perquè que esconverteixin en la peça clau de la formació educativa dels infants. També hem de tenir encompte, especialment, els mitjans de comunicació. L’objectiu de l’actuació conjunta d’aqueststres elements ha de ser augmentar la informació i la percepció del risc.

D’altra banda, cal actuar en la reducció del dany, objectiu que requereix portar a terme untreball conjunt amb les organitzacions no governamentals, amb la finalitat que les persones que,malgrat tots els missatges, consumeixin drogues, ho facin amb el menor risc possible.

Cal extremar les mesures de control i incrementar les precaucions perquè no es fomentin situacionsde risc.

Cal prioritzar les mesures preventives, com l’educació en els valors, les competències i leshabilitats socials, i cal dirigir-les especialment als infants i els joves; una prevenció centrada enel reconeixement de la realitat i que requereix avaluacions i rigor metodològic .

Volem reafirmar com a prioritat la recerca de solucions per plantar cara als problemes resultantsdel consum de drogues, que tenen una greu incidència sobre moltes famílies. Per assolir aquestobjectiu és fonamental el paper de les administracions locals, com a administracions més properesals ciutadans.

PPPPPropostes per a la prevenció i reducció de riscos en les drogues de dissenyropostes per a la prevenció i reducció de riscos en les drogues de dissenyropostes per a la prevenció i reducció de riscos en les drogues de dissenyropostes per a la prevenció i reducció de riscos en les drogues de dissenyropostes per a la prevenció i reducció de riscos en les drogues de disseny

• Posar en marxa un programa d’informació i prevenció de les anomenades drogues desíntesi.

• Establirem nous programes de prevenció de danys associats amb el consum d’èxtasi id’altres drogues de síntesi, entre els consumidors d’aquestes substàncies o la possiblepoblació de risc.

• Potenciarem –dins del marc del Programa d’Educació per a la Salut a l’Escola– d’unconjunt d’accions de difusió i d’informació sobre les conseqüències del consum de droguesde síntesi als instituts d’ensenyament secundari de Catalunya.

• Replantejarem els continguts dels programes educatius adreçats als alumnes de primàriai secundària, amb inclusió de nous materials i programes de prevenció que arribin aconnectar amb els infants, amb l’objecte de desenvolupar hàbits i estils de vidasaludables, i sobretot que siguin conscients del risc que comporta l’ús de les drogues.

6060606060


• En aquest sentit, fomentarem actituds favorables a no consumir drogues; promouremel manteniment de la salut, a través d’un disseny curricular de l’àrea d’educació per ala salut; proporcionarem als alumnes els recursos necessaris per a acararadequadament les situacions relacionades amb el consum de drogues; educarem elsalumnes per a la utilització positiva del seu temps d’oci.

• Incrementarem els recursos per a la investigació dels efectes de les noves drogues desíntesi que apareixen en el mercat.

• Preveurem les necessitats d’atenció sociosanitària que en el futur requeriran els adolescentsque en l’actualitat consumeixen drogues de síntesi.

• Establirem nous mecanismes de coordinació amb les entitats municipalistes de Catalunyaper establir polítiques comunes en la prevenció i la lluita contra les drogues.

• Farem un diagnòstic de la incidència de les drogues de disseny a cada municipi de més de20.000 habitants, d’acord amb els ajuntaments o els consells comarcals de Catalunya,amb la finalitat de replantejar els programes sobre la prevenció del seu ús recreatiu.

• Formularem un pla que inclogui estratègies globals amb rigor metodològic i que incorporitotes les substàncies que poden ser objecte d’ús i abús, especialment les anomenadesdrogues de disseny, per modificar actituds i capteniments en relació amb el consumd’aquestes substàncies.

• Elaborarem programes transversals per actuar conjuntament amb els mitjans decomunicació, la família i l’escola, amb l’objectiu d’incrementar la informació i la percepciódel risc, especialment en èpoques com l’estiu, en què el consum d’aquestes substànciesaugmenta de manera significativa.

• Intensificarem la col·laboració amb les organitzacions no governamentals, en els programesde prevenció i reducció de danys, incrementarem els recursos econòmics i materials perportar a terme les actuacions que desenvolupen, per poder contribuir a minimitzar elsdanys a les persones consumidores.

• Adequarem la xarxa d’assistència a les noves demandes originades pel consum de droguesde disseny, especialment en l’atenció primària, amb unitats especialitzades per atendreles urgències que es produeixen a causa del consum d’aquestes substàncies.

• Establirem acords amb els propietaris de les sales de festes i els centres d’oci nocturn,amb la finalitat de fer-los partícips en el control de la distribució i el consum de drogues,i en les mesures que cal adoptar amb la finalitat de reduir els danys.

6 16 16 16 16 1


• Promourem que les sales de festes i els centres d’oci nocturn disposin de puntsd’aigua potable, sistemes de ventilació adequats, i establirem protocols d’actuació encasos d’emergència.

• Incrementarem les dotacions econòmiques dels plans de lluita i prevenció contra lesdrogodependències, amb la finalitat que puguin ser desenvolupats amb eficàcia.

PPPPPropostes per prevenirropostes per prevenirropostes per prevenirropostes per prevenirropostes per prevenir, tractar i rehabilitar en la resta de drogues, tractar i rehabilitar en la resta de drogues, tractar i rehabilitar en la resta de drogues, tractar i rehabilitar en la resta de drogues, tractar i rehabilitar en la resta de drogues

• Posar en marxa programes d’intercanvi de xeringues i de distribució de kits sanitaris, iampliar la col·laboració amb les oficines de farmàcia.

• Impulsar un pla de xoc, en coordinació amb totes les administracions, per al control delcomerç i el consum de drogues en els centres d’oci.

• Potenciar l’activitat de les associacions sense ànim de lucre en el disseny i eldesenvolupament de les polítiques d’atenció dels drogoaddictes.

• Crear els Centres d’Atenció Telefònica d’Atenció 24 hores per orientar els pares i elsadolescents en matèria d’estupefaents.

• Apropar els recursos als usuaris en les zones on hi ha una afluència important dedrogodependents, amb la creació de nous equips itinerants multidisciplinaris, i configuraruna xarxa de recursos adequada a donar resposta a l’alt grau de conflictivitat endeterminades zones marginals.

• Intensificarem els programes de reinserció sociolaboral dels drogoaddictes:

a) Impulsarem campanyes dirigides a sensibilitzar el conjunt de la societat, amb l’objectiude promoure la participació activa i solidària dels ciutadans en el procés d’integraciósocial del drogoaddicte, i també a modificar les actituds i els estereotips negatius queacompanyen aquesta classe de malalts.

b) Potenciarem els programes de formació ocupacional i professional del drogodependent,incrementant el paper dels serveis públics d’ocupació, i també els serveis socials.

c) Incrementarem els recursos destinats a programes d’integració social de personesdrogodependents i a l’assessorament de les seves famílies.

6262626262


POLÍTIQUES DE ESPORTSPOLÍTIQUES DE ESPORTSPOLÍTIQUES DE ESPORTSPOLÍTIQUES DE ESPORTSPOLÍTIQUES DE ESPORTS

CONVERCONVERCONVERCONVERCONVERTIR CATIR CATIR CATIR CATIR CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYA EN CENTRE I REFERENT DE LA EN CENTRE I REFERENT DE LA EN CENTRE I REFERENT DE LA EN CENTRE I REFERENT DE LA EN CENTRE I REFERENT DE L’ACTIVIT’ACTIVIT’ACTIVIT’ACTIVIT’ACTIVITAAAAATTTTTESPORESPORESPORESPORESPORTIVTIVTIVTIVTIVAAAAA

Catalunya ha estat capdavantera en la promoció i el desplegament de l’activitat esportiva , queha adquirit, una dimensió realment extraordinària. La introducció de la pràctica esportiva com aforma de lleure i la seva valoració com a factor per millorar la salut i de la qualitat de vida hancontribuït, en bona mesura, a la generalització de la seva pràctica. Més enllà de la seva funciócompetitiva o de lleure i recreativa, cal considerar l’esport com un instrument educatiu i decohesió social fonamental. Aquest caràcter social va ser reconegut en el Fòrum Europeu del’Esport, on es va destacar la seva funció social, i també l’activitat impulsora de valors fonamentalsde la formació de la persona que comporta la seva pràctica.

A Catalunya s’ha consolidat l’esport com una activitat a què hom dedica gran part del temps.Segons diverses enquestes, un 63% de la població declara fer esport regularment, i això implicauns 4.000.000 de persones, de les quals el 63% manifesta fer-ne regularment –una vegada ala setmana–, i un 23% que en fa de manera ocasional. 2.500.000 de persones són socisd’algun club, però només 700.000 estan federats

L’esport a Catalunya és una activitat molt dinàmica, per la configuració del teixit esportiu propidel país, amb una gran participació de la societat. Hi ha 57 federacions catalanes, que agrupen1.500 clubs, amb més de 2.000.000 d’associats.

En aquest marc es fa imprescindible que la Generalitat faci bones planificacions i programacions,que procuri prou recursos per poder desenvolupar una política esportiva eficaç, i que mantinguidiàlegs oberts amb tots els agents d’aquest àmbit.

Hem de convertir Catalunya en el centre i el referent de l’activitat esportiva a Espanya i aEuropa, perquè el nostre país sigui un destí turístic de l’activitat esportiva, ja que les activitatseconòmiques associades a l’esport són font d’ingressos i motor de l’activitat econòmica. Perassolir aquest objectiu hem d’assumir una bona programació de les diverses activitats, consolidari incrementar les instal·lacions esportives a Catalunya i promoure la creació de la Universitat del’Esport com un instrument per millorar la formació dels professionals.

D’acord amb aquesta realitat, l’esport té aspectes diversos que requereixen tractamentsdiferenciats.

6 36 36 36 36 3


ESPORT ESCOLARESPORT ESCOLARESPORT ESCOLARESPORT ESCOLARESPORT ESCOLAR

L’esport escolar té un paper fonamental en el desenvolupament de la infància, atès que formapart de l’educació integral dels infants i els proporciona hàbits de capteniment i pautes deformació com a persones.

Considerem que l’esport escolar és la base de la formació dels infants, ja que els valors intrínsecsde l’esport hi contribueixen, en consolidar aspectes de la personalitat com el respecte alscompanys, la superació personal, l’esforç, la disciplina, el treball en equip o el fet d’aprendre asaber guanyar i a saber perdre.

No es pot oblidar que l’esport escolar no està orientat només a la competició, raó per la qualhem de garantir a tots els escolars que se’ls facilitin oportunitats de practicar i conèixer lamodalitat que millor s’adapti a les seves aptituds.

És per aquests motius que considerem que cal incrementar la participació del Departamentd’Ensenyament en l’esport escolar, tant pel que fa a la planificació i a l’elaboració d’una filosofiade l’esport en edat escolar –amb la finalitat que els educadors i els entrenadors treballin amb elsmateixos objectius– com per potenciar la pràctica esportiva en el sistema escolar.

Hem de destacar la tasca que estan portant a terme els consells esportius en l’organització del’esport en l’edat escolar a Catalunya, que amb la seva feina han aconseguit difondre, promourei organitzar la pràctica esportiva en la població en l’edat escolar i en l’etapa postobligatòria, itambé el seu treball en la promoció de cursos de formació d’àrbitres i de monitors.

Tot i així, el principal problema dels consells és la manca de recursos per desenvolupar les sevesactivitats. Per aquest motiu considerem que cal una planificació de recursos estable i suficient,perquè pugin programar i desenvolupar les seves funcions amb suficiència i continuïtat.

ESPORESPORESPORESPORESPORT UNIVERSITT UNIVERSITT UNIVERSITT UNIVERSITT UNIVERSITARIARIARIARIARI

En base al principi d’autonomia universitària, correspon a cada Universitat la ordenació iorganització de l’esport. Tot i això, li correspon a l’Estat, juntament amb la Generalitat deCatalunya, la promoció i programació d’aquest tipus d’esport. En aquest marc considerem queaquesta pràctica esportiva ha de ser gestionada per les pròpies Universitats, sense intervencióde les administracions, que han de limitar-se a garantir els recursos per a millorar i mantenir lesinfrastructures.

Donat que en l’àmbit universitari la pràctica de l’esport està poc desenvolupat a Catalunya,mantenint un baix índex de participació, cal revisar el model actual d’acord amb les autoritatsacadèmiques i esportives, amb la finalitat d’implantar models que tinguin en compte larepercussió curricular dels resultats esportius.

6464646464


ESPORT DE LLEUREESPORT DE LLEUREESPORT DE LLEUREESPORT DE LLEUREESPORT DE LLEURE

Segons la Carta Europea signada a Brussel·les l’any 1975, l’esport en el lleure és una activitatfísica lliure i espontània que es practica fonamentalment durant el temps d’oci, sent-ne l’únicobjectiu el plaer i la relaxació. Aquest tipus d’esport inclou qualsevol activitat física, no nomésla pròpiament esportiva, sinó també d’altres que exigeixen un cert esforç (ioga, tai-txi, escolesd’esquena, etcètera.) No es limita, per tant, a activitats físiques i a jocs de caràcter competitiu,sinó que inclou activitat física esportiva o d’oci esportiu.

L’any 1998 la Comissió d’Esports de la Comunitat Europea declara les funcions d’aquest tipusd’esport, que inclouen les educatives, culturals, socials i de salut pública.

Pel que fa a la funció de salut pública, val a dir que la pràctica esportiva és de gran ajuda per ala prevenció i la millora de certes malalties, i que té una contribució importantíssima per millorarla salut i la qualitat de vida de les persones.

Cal, doncs, impulsar programes per fomentar l’activitat física i l’esport, per contribuir a lamillora de la salut i a la capacitat funcional de les persones, i en aquest sentit s’han de coordinaractuacions conjuntes del Departament de Sanitat amb el de Cultura per a establir serveis demedicina esportiva. També cal desplegar l’estructura de la medicina de l’esport a Catalunya enels termes que estableix la Llei de jurisdicció esportiva.

ESPORT PROFESSIONALESPORT PROFESSIONALESPORT PROFESSIONALESPORT PROFESSIONALESPORT PROFESSIONAL

A Catalunya l’esport professional està molt desenvolupat dins l’àmbit del sistema esportiu,especialment el futbol i el bàsquet, però també s’està estenent cada cop més a d’altres esports,com ara el handbol i voleibol. Aquesta professionalització ha implicat l’adaptació i canvi de lesestructures dels clubs que inicialment estaven dissenyades per a l’esport aficionat i que havienquedat ineficaces i obsoletes per al desenvolupament de l’esport professional. Per altra banda ala resta d’Espanya i a la Unió Europea, s’estan adoptant també canvis normatius i estructuralsper estendre progressivament la professionalitat en l’esport.

Considerem que cal afavorir les activitats físiques i esportives, donant ajut material i adoptantles mesures per a la seva promoció, estímul i control, així com fomentar la cooperació permanenti efectiva amb les organitzacions esportives.

ESPORESPORESPORESPORESPORT D’ALT D’ALT D’ALT D’ALT D’ALT NIVELLT NIVELLT NIVELLT NIVELLT NIVELL

L’esport d’alt nivell es considera d’interès general per que constitueix un factor essencial en eldesenvolupament esportiu per l’estímul que suposa per al foment de l’esport base, en virtut deles exigències tècniques i científiques en la seva preparació.

6 56 56 56 56 5


És l’àmbit i el marc d’organització on es realitzen les activitats esportives de les diferentsmodalitats correspon a les Federacions executar els programes d’acord amb els seuspropis objectius i calendaris. A la Generalitat li correspon també, en l’àmbit de les sevescompetències, impulsar el foment i recolzament d’aquesta modalitat per a detectar talentsesportius.

En l’exercici d’aquestes competències, el Consell Català de l’Esport ha creat el Programa d’AltRendiment Esportiu de Catalunya, denominat programa ARC, del que encara no ha estat aprovatel decret, i que té per objectiu millorar la qualitat dels nostres esportistes amb col·laboració ambles federacions esportives. Per assolir els objectius d’aquest Pla és bàsic potenciar els programesde detecció de joves talents esportius, amb potencial suficient per que es pugin incloure enaquests plans i programes d’alt nivell competitiu, junt amb programes efectius de tutories pertal de poder comptabilitzar el calendari esportiu i l’acadèmic així com facilitar la integració delsesportistes al mercat laboral, tot promovent programes d’inserció laboral quan acabin la carreraescollida.

PROFESSIONALITZACIÓ DEL SECTORPROFESSIONALITZACIÓ DEL SECTORPROFESSIONALITZACIÓ DEL SECTORPROFESSIONALITZACIÓ DEL SECTORPROFESSIONALITZACIÓ DEL SECTOR

L’entorn esportiu és un dels àmbits en els que el voluntarisme està més arrelat. Això ésconseqüència del caràcter de servei públic del que gaudeix aquest sector.

El món de l’esport està actualment en un període de canvis estructurals, amb la conseqüentaparició de nous models esportius cada cop més diversificats. Per això cal que la formació delsprofessionals que s’hi dediquen sigui de qualitat.

Donada la manca de regulació, l’intrusisme professional és una de les xacres que pateix elsector, doncs ha permès que es produís una irrupció en el mercat de treball de nombrosostitulats i especialistes que s’han sumat als llicenciats de l’INEF i de les facultats, així com detècnics federatius des de les federacions esportives.

Aquesta implantació ha motivat que conflueixin diverses titulacions de diferents nivells universitarisi no universitaris, que es solapen, doncs no estan delimitades les funcions de cada titulació, iper tant, no està delimitat el límit de l’exercici de les competències professionals.

FEDERACIONS I CLFEDERACIONS I CLFEDERACIONS I CLFEDERACIONS I CLFEDERACIONS I CLUBSUBSUBSUBSUBS

Les Federacions catalanes participen en més de 250 competicions d’àmbit interautonòmic. Toti això, del total de persones que practiquen esport a Catalunya només estan federats entre un15 i un 20%.

Cal destacar el paper que han jugat les Federacions Esportives de Catalunya en eldesenvolupament i l’impuls de l’esport català, especialment en la seva promoció, defensa i

6666666666


representació, així com la tasca portada a terme en col·laboració amb totes les entitats iorganismes públics que han contribuït a millorar l’esport a Catalunya.

Considerem necessari que les Federacions s’impliquin en la gestió d’instal·lacions públiquesamb l’objectiu d’adoptar mesures organitzatives més àgils i dinàmiques per assolir els objectiusfixats. Per altra banda és prioritari que les Federacions es financïin amb major mesura perrecursos procedents del patrocini esportiu o mitjançant l’aprofitament dels avantatges fiscals alsque es puguin acollir pel desenvolupament d’activitats d’interès general.

INSTINSTINSTINSTINSTAL·LAL·LAL·LAL·LAL·LACIONS ESPORACIONS ESPORACIONS ESPORACIONS ESPORACIONS ESPORTIVESTIVESTIVESTIVESTIVES

A Catalunya ens ha mancat, al llarg de molts anys, una planificació d’equipaments esportius.Tot i que amb motiu de les Olimpíades del 1992 varen ser incrementades substancialment elnombre d’instal·lacions, la demanda de serveis esportius creix constantment, raó per la qualcalen noves infraestructures que reequilibrin el nostre territori i el dotin d’una estructura estableque permeti fomentar, coordinar i organitzar les activitats de les diverses disciplines esportivesadreçades a la població. A partir de l’any 1992, el govern de la Generalitat hi va deixar d’invertir,i fins i tot va endarrerir la convocatòria de subvencions per a aquest àmbit als ajuntaments, fetque va comportar una davallada en la creació de noves infraestructures.

D’acord amb dades facilitades per la Secretaria General de l’Esport, actualment hi ha a Catalunya11.000 equipaments esportius que representen al voltant de 30.000 espais, tant pel que fa ainstal·lacions com a àrees d’activitat. Aquest nombre de places s’ha demostrat totalment insuficientper cobrir la demanda actual.

La Secretaria General de l’Esport ha elaborat el Pla Director d’Inversions Esportives amb lafinalitat de planificar, fomentar i coordinar les actuacions de totes les entitats a Catalunya, aixícom de dotar el territori dels equipaments esportius necessaris. Aquest Pla, poc consensuatamb els municipis, ha sofert un llarg endarreriment i a hores d’ara encara no està aprovat.L’esmentat Pla inclou una inversió de 94.960 milions d’euros, dels quals la Generalitat enfinança 300 milions i la resta l’han de finançar els promotors, una Federació esportiva o empresesde serveis, que són els qui fan la inversió més forta.

En la xarxa d’equipaments que aquest Pla contempla, cal prioritzar la «Xarxa Bàsica» (pistespoliesportives, pavellons, camps, piscines cobertes, camps d’atletisme) per solucionar el 26%de deficiència en el territori, en el termini màxim de dos anys, ja que són espais que accessiblesper a tothom, que permeten l’educació, la formació i també la competició, i que responen a laprincipal demanda de la societat. Això suposaria la construcció de 149 pavellons, 130 piscinescobertes, 274 sales i 103 camps que haurien d’estar operatius l’any 2004, amb unainversió d’uns 625 milions d’euros.

6 76 76 76 76 7


Però no només cal posar l’accent en la construcció i el condicionament de nous equipaments,sinó també a garantir llur sostenibilitat, i per això cal que siguin gestionats per professionalsi amb recursos suficients, i que disposin de personal suficient per al manteniment de lesinstal·lacions.

Pel que fa a la xarxa complementària, cal una resposta adaptada a les necessitats de cadaterritori, en funció del sector esportiu corresponent. I respecte a la xarxa de necessitats especials,corresponents a l’esport d’alta competició –instal·lacions olímpiques–, considerem que calequilibrar oferta i demanda, després d’analitzar les necessitats, i establir les prioritats per atendreels dèficits.

Pel que fa a la gestió dels equipaments, val a dir que es redueix gradualment la gestió públicaa favor de la gestió privada associativa, considerant que cal promoure les condicions per facilitarla gestió indirecta dels equipaments esportius i garantir-hi l’administració i les condicions d’accésamb nivells de qualitat i d’equitat a tot el territori.

EL FINANÇAMENTEL FINANÇAMENTEL FINANÇAMENTEL FINANÇAMENTEL FINANÇAMENT, A, A, A, A, AVVVVVANÇAR CAP EL MECENAANÇAR CAP EL MECENAANÇAR CAP EL MECENAANÇAR CAP EL MECENAANÇAR CAP EL MECENATGETGETGETGETGE

El finançament de l’esport és un tema fonamental, i encara no resolt a hores d’ara. L’esportrequereix, cada vegada més, més recursos. Les tradicionals fonts d’ingressos de les federacions,els clubs i les associacions esportives, provinents principalment dels recursos públics, sóninsuficients, ja que el creixement a nivell social ha incrementat alhora les necessitats definançament, i no només en la pràctica de l’esport professional o d’alta competició, sinó quequalsevol equip té necessitat d’utilitzar instal·lacions o equipaments esportius o de finançar elsseus desplaçaments.

És evident que només amb recursos públics no es pot finançar l’esport. Per aquest motiu calcercar fórmules complementàries de foment de l’esport, dirigides a facilitar que el sector privatcontribueixi al seu sosteniment, i que aquest suport no sigui dirigit exclusivament a determinadesmodalitats esportives, deixant desprotegides les altres.

Les administracions han de plantejar mesures –com fomentar instruments que animin el patrocinii el mecenatge– que estimulin el sector privat a col·laborar amb l’esport català, més enllà delvoluntarisme i l’esponsorització, que han estat importants, però insuficients per garantir laidoneïtat financera que l’esport necessita. Cal assegurar un finançament de l’esport amb lafixació de recursos sòlids, que garanteixi la confiança dels ajuntaments, de les federacions, delsconsells escolars i del sector esportiu català en general.

Per altre banda, cal racionalitzar el paper de la Generalitat en l’esport català dons s’hacaracteritzat per ser massa intervencionista i fins i tot en alguna ocasió s’ha confós elsuport institucional amb la participació desmesurada.

6868686868


En conclusió: és indubtable que s’ha avançat molt en matèria d’esport, però cal una millorplanificació, més estructuració, millor finançament i la professionalització acurada delsagents en tots els àmbits, des de l’esport base i l’escolar, passant per l’universitari o el delleure, tots els diferents nivells que componen l’esport català, fins arribar a l’alta competició.

És del tot necessari garantir una evolució sostinguda de l’esportista, com a millor garantia permantenir una estructura esportiva sòlida.

PPPPPropostes per ser un referent de l’activitat esporropostes per ser un referent de l’activitat esporropostes per ser un referent de l’activitat esporropostes per ser un referent de l’activitat esporropostes per ser un referent de l’activitat esportivativativativativa

• Promourem l’organització d’esdeveniments esportius i competicions de màxim nivell,promovent la ubicació a Catalunya de seus federatives i d’altres organitzacions esportivesi estimulant i potenciant el coneixement i la presència de les entitats esportives catalanes.

• Fomentarem interrelació de l’Administració Esportiva i entitats del seu àmbit amb la restade l’administració pública i sectors afectats , especialment el turisme, atesa la importànciaque en el món té el fenomen de l’esport i el creixent paper que tindrà en tots els àmbits dela societat, i especialment en l’econòmic.

1 Esport Escolar:

a) Promourem una pràctica esportiva educativa i de qualitat en la població en edat escolar,com a element per aconseguir la formació integral de la persona, mitjançant l’adquisiciód’hàbits i conductes saludables i beneficioses tant a nivell personal com social.

b) Potenciarem les polítiques esportives transversals, en especial les que reforcen l’aspecteeducatiu de l’activitat físico-esportiva en l’edat escolar.

c) Implementarem programes d’ajuts i de promoció esportiva en els centres d’ensenyamentsecundari, que incloguin la utilització de les instal·lacions esportives en horari no lectiu.

d) Col·laborarem en la formació de tècnics esportius o monitors especialitzats en esportescolar, amb la finalitat que siguin capaços de transmetre, a més dels factors puramentesportius, els valors de l’esport dins el projecte educatiu del centre, d’acord amb l’UCECi l’Escola Catalana de l’Esport.

e) Dotarem els Consells Esportius de Catalunya de recursos que els permetin cobrirl’assegurança esportiva dels infants en edat escolar que participin en els jocs esportiusescolars de Catalunya.

f) Fomentarem que els projectes d’obres d’ampliació, millora i nova construcció decentres docents incorporin les instal·lacions i els equipaments esportius necessarisper a la promoció esportiva dels seus alumnes.

6 96 96 96 96 9


2 Esport Universitari

• Revisarem el model d’esport Universitari d’acord amb les autoritats acadèmiques i esportivesper tal d’implantar models que tinguin en compte la repercussió curricular dels resultatsesportius, així com promourem l’associacionisme esportiu universitari amb la finalitatd’instaurar campionats universitaris que donin prestigi i motivació a les competicionsuniversitàries a Catalunya amb la col·laboració de les Federacions i d’altres entitatsesportives.

3 Esport en el lleure

a) Fomentarem la pràctica de l’activitat fisico-esportiva entre les noies i les dones de Catalunya,i disposar dels recursos humans i dels mitjans que permetin superar la desigualtat degènere actual.

b) Establirem línies d’ajuts per a totes aquelles entitats que impulsin l’activitat física i l’esport,amb la finalitat de contribuir a la millora de la salut i a la capacitat funcional de lespersones, i coordinarem actuacions conjuntes entre el Departament de Cultura i elDepartament de Sanitat per desplegar l’estructura de la medicina esportiva a Catalunyaen els termes que estableix la Llei de jurisdicció esportiva.

4 Esport d’alt nivell

a) Fomentarem un alt nivell esportiu mitjançant l’organització d’una estructura esportivasòlida per tal de detectar i seleccionar joves talents esportius.

b) Impulsarem la formació integral i la millora tècnica i esportiva continuada dels esportistesseleccionats per a l’alt nivell .

c) Promourem la màxima representació dels nostres esportistes en les competicions esportivesde més alt nivell, tant en les d’esports individuals com en les d’equip.

d) Facilitarem la compaginació dels estudis amb els difícils horaris d’entrenament. Així mateixfacilitarem la integració dels esportistes al mercat laboral, tot promovent convenis ambles universitats i programes d’inserció laboral quan acabin la carrera escollida.

e) Incrementarem els ajuts econòmics per els esportistes d’alt nivell, per tal de millorar-laseva preparació tècnico-esportiva, i facilitat l’obtenció dels seus objectius .

5 Profesionalització

a) Millorarem el nivell tècnic i competitiu dels nostres esportistes i equips proveint-losde més i millors instruments i recursos, tot proporcionant el suport educatiu, sanitari,tècnic i científic corresponent.

7070707070


b) Fomentarem la formació de professionals a tots els nivells en la iniciació, l’entrenamenti la gestió de l’esport, com a element indispensable per assegurar que l’esport catalàsigui un referent.

6 Instal·lacions esportives

a) Ampliació i millora de la xarxa d’instal·lacions i equipaments esportius, de forma querespongui a les necessitats i a la demanda esportiva de la societat catalana.

b) Incrementarem les dotacions de la Secretaria General de l’Esport, per incloure-hi lesprevisions del Pla Financer del PIEC per a la promoció i la qualificació de l’esport català,i també per a la construcció, l’ampliació i la millora d’instal·lacions i d’equipaments esportiusa Catalunya, amb la finalitat de cobrir els dèficits territorials de la xarxa d’equipamentsesportius.

c) Incidirem en la definició de nous models tipològics d’equipaments esportius, d’acord ambla demanda esportiva de la societat catalana, amb criteris flexibles de racionalització id’adequació a les diferents pràctiques esportives. Posteriorment, i en el termini més breupossible, s’ha d’aprovar el PIEC, amb el consens del sector esportiu i dels ens locals.

7 Finançament

a) Facilitarem que el sector privat (federacions i empreses de serveis esportius) contribueixial sosteniment de l’esport català, amb la finalitat de convertir-lo en agent promotor del’activitat; la gestió i la inversió en infrastructures i equipaments esportius, que incorporiels espais de l’esport per a tothom, garantint les condicions d’accés amb nivells de qualitati d’equitat al territori.

b) Promourem les instal·lacions esportives d’alt interès federatiu, amb criteris d’equilibriterritorial i amb l’acord del món esportiu local interessat a acollir equipaments esportiusadreçats a la competició i a l’alt rendiment.

c) Farem assequibles econòmicament les activitats esportives i l’accés a les instal·lacionsesportives municipals. Adaptarem els horaris d’aquestes instal·lacions als nous ritmes dela vida familiar.

8 Altres propostes:

a) Ampliarem l’oferta d’activitats esportives extraescolars, amb la participació de lesAssociacions de Pares d’Alumnes.

b) Impulsarem plans d’equipament escolar i plans de promoció esportiva per a escolars,inclosa la potenciació de campionats escolars en els seus diversos nivells.

7 17 17 17 17 1


c) Intensificarem les mesures per facilitar la pràctica esportiva de les personesdiscapacitades, eliminant les barreres físiques de les instal·lacions i incentivant elsprogrames esportius destinats a aquest sector de la població.

d) Donarem suport a les activitats físiques i esportives de la gent gran; facilitar-los l’ús de lesinstal·lacions i promourem programes esportius pensats per a ells. Fomentarem el voluntariatesportiu de la gent gran.

e) Assegurarem la presència d’àrees esportives en la planificació urbanística.

f) Estimularem les Escoles Esportives d’Iniciació i de Perfeccionament Esportiu, encol·laboració amb les Federacions i les Entitats esportives.

g) Fomentarem la creació de centres i d’unitats especialitzats en medicina esportiva.

7272727272


LLLLLA FORMACIÓ COM A FA FORMACIÓ COM A FA FORMACIÓ COM A FA FORMACIÓ COM A FA FORMACIÓ COM A FACTOR DE PROGRÉS I DE COHESIÓ SOCIAL.ACTOR DE PROGRÉS I DE COHESIÓ SOCIAL.ACTOR DE PROGRÉS I DE COHESIÓ SOCIAL.ACTOR DE PROGRÉS I DE COHESIÓ SOCIAL.ACTOR DE PROGRÉS I DE COHESIÓ SOCIAL.

La Formació en el segle XXI s’ha convertit en el centre de les polítiques de benestar, atès que lariquesa i la modernitat d’un país s’amiden pel nivell de formació dels seus ciutadans, quecontribueixen al progrés de la societat.

En aquest nou context, la formació determina un model de societat, ja que l’educació i elconeixement dels seus ciutadans estan estretament relacionats amb el seu desenvolupamenteconòmic i social. És imprescindible concebre l’educació com l’instrument per preparar elscatalans a adquirir els coneixements necessaris per potenciar les seves capacitats, i que elspermetin desenvolupar-se en la vida i acarar el futur amb seguretat, en una societatinterrelacionada, canviant, on l’educació i la formació són factors directament proporcionals ales oportunitats a què podran accedir els ciutadans en llur vida professional, laboral i social.

Naturalment, aquestes potencialitats de l’educació només són efectives si els sistemes educatiusgaranteixen alts nivells de qualitat que permetin tenir als alumnes els instruments adequats perocupar un lloc en la societat del coneixement, fortament competitiva i que requereix una educaciópermanent al llarg de tota la vida.

En la formació cal emfasitzar la necessitat de potenciar els processos educatius, especialmentels dels infants i adolescents, amb la finalitat de dotar-los de la capacitat d’assimilar tota lainformació que les noves tecnologies posen al seu abast amb la finalitat de generar un nouconeixement. Alhora, cal que el procés educatiu contempli, conjuntament amb la divulgació delsaber i la conseqüent assimilació dels coneixements, l’objectiu d’incorporar els mecanismes quehan de possibilitar l’experimentació concurrent del mateixos. Avui és possible, en tots els campsd’activitat, aplicar tècniques d’aprenentatge basades en la tecnologia computacional al serveidels educadors, tal com ja és fa en certes activitats humanes, per enfortir i potenciar el procésformatiu.

Aquest fet obliga a replantejar el sistema educatiu desenvolupat al llarg del segle XX, i a dotar-lo d’instruments nous que incrementin l’eficàcia i l’eficiència davant els reptes que la societatdel coneixement els presentarà, tot garantint que cada persona pugui assolir els màxims nivellsformatius possibles.

La millora del sistema educatiu ha d’ésser plantejada com un procés constant de perfeccionament,actuant sobretot en dos eixos de forma intensiva i coordinada, amb instruments i materialsdidàctics per a alumnes i professors.

Un procés educatiu no pot oblidar el repte de l’actualització necessària de coneixements iformació continuada de la població; una formació estrictament requerida, tant per preservar lacompetitivitat de les empreses, com per garantir la no exclusió de cap persona ni col·lectiu delnou model econòmic i social que la globalització comporta, i que comportarà, mes enllà de lestensions i els dubtes que qualsevol escenari nou posa en evidència.

7 37 37 37 37 3

II. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓII. MÉS FORMACIÓ

Per tant, l’educació dels catalans, i en especial dels més joves, s’ha de centrar en la fitad’adquirir la capacitat intel·lectual que fa possible aprendre al llarg de tota la vida.

Catalunya, societat amb forta tradició cultural i intel·lectual, té una alta capacitat productiva,una important indústria editorial que permet la divulgació i la transmissió del saber, i unaferma voluntat de continuar sent una regió europea capdavantera en el context mundial.Catalunya ha de proporcionar la millor formació als futurs professionals, i alhora incrementarla potencia d’un sector econòmic que pot esdevenir referent a nivell europeu.

7474747474


ENSENYENSENYENSENYENSENYENSENYAMENTAMENTAMENTAMENTAMENT

EDUCACIÓ DE QUEDUCACIÓ DE QUEDUCACIÓ DE QUEDUCACIÓ DE QUEDUCACIÓ DE QUALITALITALITALITALITAAAAAT PER A TOTHOMT PER A TOTHOMT PER A TOTHOMT PER A TOTHOMT PER A TOTHOM

Les noves exigències i els reptes universals que planteja l’ensenyament originen que lesexpectatives de la societat, tant pel que fa a la societat del coneixement com a la urgènciad’afavorir la llibertat i d’educar en valors, fan necessari un canvi urgent en els plantejamentseducatius, on conceptes contraposats en aparença, com la qualitat i la igualtat, el desenvolupamenteconòmic i la cohesió social, es complementin i convergeixin en un mateix projecte.

Per conciliar el que és individual amb el que és comú cal una educació de qualitat per a tots elsinfants i joves, sense distinció, com a instrument necessari per aconseguir la llibertat de l’individui la seva inserció en la societat del coneixement.

Aquestes fites de l’ensenyament, aconseguides el darrer segle, han estat només el començamentd’allò que la societat, cada cop més exigent amb la preparació dels ciutadans, ens demana.

Els indicadors internacionals més recents han mostrat uns resultats acadèmics dels estudiantsque han de ser profundament millorats durant els propers anys. D’altra banda, aquestesavaluacions i estudis comparatius internacionals posen de manifest que els millors resultats del’ensenyament no s’expliquen exclusivament des del punt de vista del finançament, sinó a partird’un conjunt de polítiques i d’estratègies educatives que facin possible avui dia la implicaciósimultània de dos principis, qualitat i equitat, que no tenen perquè ser antagònics.

Als ensenyaments escolars, i a la vista dels resultats, hi ha d’haver un compromís real d’adopcióde mesures i de disseny de programes que facin disminuir l’absentisme i el fracàs escolar, i queassegurin una efectiva assimilació de coneixements bàsics (adquisició de competències bàsiques),que permetin que els estudiants progressin i que aconsegueixin la dignificació i la promociósocial i cultural que proporciona l’ensenyament. És per això que assumirem el compromís d’enfortirel tractament de totes les àrees i assignatures comunes i de contingut instrumental.

Per això, el Partit Popular està capficat a respondre aquestes demandes, en un procés encaminata assolir una major adaptació del sistema educatiu en l’ara de la qualitat i la integració de totsels infants.

Els darrers quatre anys de la Legislatura a les Corts Generals han estat marcats per gransreformes educatives impulsades pel Partit Popular a tots els nivells, per adaptar el nostresistema educatiu a les noves realitats del moment i als canvis socials que hi ha hagutdurant els últims anys.

Aquestes reformes educatives tenen uns objectius clars: superar les deficiències detectades enel sistema, elevar el nivell de coneixements dels nostres alumnes, oferir més i millors oportunitatsamb els itineraris, superar els reptes que comporta la nova immigració i millorar la qualitat de

7 57 57 57 57 5


l’atenció a la nostra població adulta. En definitiva millorar els nivells de qualitat delconjunt del nostre sistema educatiu per poder acarar els reptes marcats per la Unió Europeaen l’espai europeu d’educació a l’horitzó de l’any 2.010.

El gran repte dels propers quatre anys consisteix a integrar tots aquests objectius en la perspectivad’una educació integral al llarg de tota la vida, relacionant totes les etapes educatives perassolir-ne l’eficàcia i l’eficiència amb un bon nivell de qualitat.

Un cop elaborades les reformes estructurals i bàsiques, encara queda molt per fer. La competènciesdel seu desenvolupament i la seva aplicació corresponen als governs autonòmics, que hand’elaborar els decrets i els reglaments que determinaran els diferents aspectes que conté la Lleiorgànica de qualitat de l’educació (LOCE).

Els nous canvis socials han posat de manifest que la conciliació de la vida familiar amb la vidalaboral necessita cada dia més suport de l’Administració, i és per això que, en uns moments enquè gaudim d’alts nivells d’escolarització entre la població infantil, per la necessitat de donarassistència a les mares que treballen, la necessitat de socialització dels infants durant els primersanys de vida i per afavorir les possibilitats d’escolarització dels infants de 0-3 anys, s’exigeix queCatalunya compti amb una xarxa d’escoles bressol a tot el territori que també exigirà un esforçpressupostari del Govern i dels ajuntaments per fer-la efectiva.

La necessitat d’estendre la gratuïtat de l’ensenyament infantil, mantenint el seu caràcter voluntari–deixant la decisió en mans de les famílies–, és un dels aspectes que caldrà implantar en elspropers quatre anys, com a mesura prioritària.

Entre els elements més importants de la Llei, i que s’hauran de desenvolupar, cal destacar lanecessitat d’assumir el repte dels alumnes arribats d’altres indrets i d’altres cultures, ambprogrames específics perquè puguin integrar-se amb normalitat al nostre sistema educatiu,evitar-ne la concentració i –en els àmbits on, per raons sociològiques o urbanístiques hi hagi unmajor nombre d’alumnes procedents de la immigració– adscriure-hi els recursos humansnecessaris i amb la preparació adequada perquè puguin rebre la millor atenció i obtinguin elsinstruments bàsics de comunicació i d’aprenentatge que facilitin la seva integració educativa isocial.

Cal destacar la necessitat de fer un esforç en la formació del professorat des de l’inici i continuar-la al llarg de la seva trajectòria professional, perquè pugui acarar amb èxit els nous reptes quecada dia es plantegen a l’aula, fruit dels continus canvis socials.

D’altra banda, cal que el professorat recuperi la seva consideració social, el respecte i l’autoritat dinsles aules. Atorgar-li els instruments que permetin millorar la convivència a l’escola i generar l’ambientadequat d’estudi, respecte mutu i consideració és una obligació de l’Administració. Caldrà, doncs,elaborar un nou decret sobre els drets i els deures dels alumnes, que permeti l’actuació dels professorati que, especialment, faciliti l’actuació immediata del director del centre en l’aplicació de mesures quecontribueixin a millorar la convivència a l’aula.

7676767676


La funció directiva també serà objecte de canvis molt esperats pel conjunt de la comunitateducativa. Es necessari configurar un equip directiu que prengui decisions i al qual espermeti gestionar, amb la major autonomia possible, els centres amb eficiència i eficàcia itirar endavant el seu projecte educatiu en col·laboració amb l’Administració educativa.L’equip directiu ha de ser sòlid, amb capacitat de liderat i amb l’autoritat que li permeti ferefectius els objectius del projecte educatiu de centre i fer la valoració posterior dels resultatsobtinguts.

Pel que fa a l’ensenyament secundari, les reformes que s’hauran d’aplicar en els propers anyssón moltes. El principal objectiu és evitar que els alumnes abandonin el sistema sense capresultat i, per tant, s’obre un conjunt d’opcions que s’articulen a través del sistema d’itinerarisque permeti a l’alumne triar entre els que s’adaptin millor a les seves capacitats, aptituds opreferències de cara al futur. Així, els centres de Catalunya hauran de reordenar la seva ofertacurricular per implantar-hi tots els itineraris que preveu la LOCE, i assignar el professoratcorresponent a cada matèria, per especialitats, i fer així efectiu el principi d’igualtat d’oportunitatsper tots els alumnes.

L’avaluació de continguts és necessària per conèixer quin és el nivell de coneixements assolitsper l’alumne, per valorar l’esforç personal realitzat i, per tant, caldrà organitzar l’avaluació permatèries.

El valor de l’esforç esdevé un element essencial en tota la trajectòria educativa de l’alumne queculmina amb la Prova General de Batxillerat com a instrument de valoració de l’alumne i delsistema en el seu conjunt.

I per als alumnes d’incorporació tardana o que no vulguin continuar en el sistema educatiucaldrà implementar programes d’iniciació professional, integrats per continguts curriculars bàsicsi per mòduls professionals, que juntament amb l’orientació educativa i pedagògica adequadapermetran a l’alumne mantenir-se dins dels sistema educatiu en un programa que faciliti el seuaccés al món laboral. La implantació d’aquests programes caldrà fer-la amb la planificacióterritorial adequada, per tal que tots els alumnes que hi estiguin interessats puguin accedir-hiamb facilitat.

Un altre aspecte destacat que caldrà desenvolupar durant els propers anys és la implantació deprojectes curriculars de centre. L’objectiu és que a cada zona escolar o comarca hi hagi centreseducatius que puguin desenvolupar un projecte curricular específic, consistent a especialitzar-se en alguna de les parts del currículum, i aprofundir en determinades matèries, com lestecnologies, els idiomes, les arts, l’educació física o d’altres, que els permeti configurar-se comcentres de referència i que fomentin la competitivitat entre els centres, de manera que se sentinmotivats a elevar cada dia més els seus nivells de qualitat educativa, i que els seus alumnes ensurtin amb una preparació específica, configurada al llarg dels anys, i com a conseqüència delprojecte que es desenvolupa. Caldrà també fer una valoració dels resultats del projecte iveure si realment els objectius han estat assolits o no.

7 77 77 77 77 7


La inspecció educativa esdevé un element fonamental del sistema educatiu. Caldrà implantarel model de inspecció educativa que volem, i això és objecte de desenvolupament posterior.Sobre aquest tema al col·lectiu d’inspectors hi ha varietat d’opinions, i caldrà consensuarun model adequat, que permeti conciliar la inspecció global amb la inspecció per especialitatso per matèries, per detectar ràpidament els possibles dèficits i posar-hi solucions.

Tots aquests objectius de caràcter organitzatiu i curricular són reptes importants que Catalunyahaurà d’afrontar els propers anys, però no hem de perdre de vista que la xarxa d’infraestructuresescolars continua sent insuficient, que caldrà invertir els recursos necessaris perquè lesconstruccions escolars a Catalunya no perdin el ritme necessari per donar resposta a les novesnecessitats d’escolarització que, per raó de migracions internes o per altres raons, la demandade places escolars requereixi.

En definitiva, el projecte educatiu del Partit Popular per a les properes eleccions autonòmiquesés molt ambiciós, i vol conjugar tres aspectes fonamentals:

- Una xarxa d’infraestructures escolars adequada a les necessitats dels nostres alumnes,amb els recursos humans i tecnològics que siguin necessaris, d’acord amb la demandaexistent.

- Millorar la qualitat del nostre sistema educatiu amb un conjunt de mesures que enspermeti formar una generació de joves preparats, educats en valors i cultes en coneixements,per acarar els nous reptes del futur, en igualtat de condicions amb els joves del nostreentorn europeu.

- Incrementar les dotacions pressupostàries que ens permetin fer realitat tot aquests objectiusi estar a l’altura del nou espai europeu d’educació.

ELS NOSTRES EIXELS NOSTRES EIXELS NOSTRES EIXELS NOSTRES EIXELS NOSTRES EIXOS EN EDUCACIÓOS EN EDUCACIÓOS EN EDUCACIÓOS EN EDUCACIÓOS EN EDUCACIÓ

Defensem el dret dels pares a escollir l’educació que volen per als seus fills i a escollir els valorsque inspiren i donen coherència al conjunt de l’acció educativa, i a posar-lo en pràctica a travésde l’elecció d’un centre educatiu, tant en l’educació infantil, primària o secundària, sigui encentres públics o concertats. L’Administració té l’obligació de garantir aquest dret i elspares han de poder exercir-lo com vulguin i amb plena llibertat d’opció.

En el nostre sistema educatiu no es pot plantejar una confrontació entre l’escola pública i laprivada o concertada, atès que són complementàries i que presten un mateix servei a la societat.Els dèficits de l’escola pública no els causa l’escola concertada, sinó la pèrdua de qualitati la manca d’objectius ambiciosos per al sistema educatiu de Catalunya.

7878787878


El sistema educatiu determina un model de societat. En les societats modernes l’educació,la formació i el coneixement dels seus ciutadans estan estretament relacionades amb elseu desenvolupament econòmic i social. El sistema educatiu ha de oferir alts nivells dequalitat i facilitar una educació permanent al llarg de tota la vida.

OBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUSOBJECTIUS

Cal millorar el nivell mitjà dels coneixements dels nostres alumnes per aconseguir un major imillor rendiment escolar, amb oportunitats per a tots que permetin assolir fins i tot l’excel·lència,fent del sistema educatiu català el referent que sempre ha estat.

A causa de la diversitat de l’alumnat a les escoles, és convenient establir diferents opcions quepermetin a cada alumne arribar als seus propis objectius de formació, i garantir sempre unaqualitat equivalent en els diferents processos formatius; aquesta opció, però, no ha d’ésserirreversible.

La qualitat en l’educació ha d’incloure també l’adquisició de valors sòlids que converteixin alsalumnes en persones responsables i preparades per plantar cara a la competència en unasocietat oberta. Els valors de l’esforç, la responsabilitat i l’exigència personal constitueixencondicions bàsiques per a la millora de la qualitat del sistema educatiu.

Cal millorar el clima de convivència en els nostres centres educatius, i fomentar el respecte a lespersones i, especialment, el respecte al professor com a eix fonamental del sistema i veritabletransmissor de coneixements i valors als alumnes.

PPPPPropostes per un ensenyament de qualitatropostes per un ensenyament de qualitatropostes per un ensenyament de qualitatropostes per un ensenyament de qualitatropostes per un ensenyament de qualitat

Professorat

• Reforçarem la carrera docent i facilitarem millores per a la seva promoció professional atots els professors, que incloguin l’acompliment de funcions de responsabilitat en el governdels centres docents, d’acord amb els seus mèrits i la seva capacitat.

• Ampliarem els estímuls i els incentius per a la formació inicial i permanent i reconeixentl’experiència i l’exercici professional com a factors fonamentals de promoció dels docents.

• Estabilitzar les plantilles del professorat.

• Potenciarem el paper dels claustres com a nucli impulsor de la vida docent.

7 97 97 97 97 9


• Enfortirem l’autoritat del mestre, emprant tots els recursos educatius de foment de laconvivència, i afavorirem el clima de treball i d’estudi en els centres, tot garantint elsuport necessari de l’Administració que ha d’establir els drets i deures dels alumnes.

• Crearem les condicions necessàries per al suport i l’ajut de l’Administració als docents enles necessitats que origini el desenvolupament de llur tasca; posarem una atenció especialen els docents més grans de 55 anys; rebaixar l’horari de classes si les seves condicionsho aconsellen, o si ho sol·liciten, i donarem la possibilitat de fer tasques diferents en elmateix centre, on s’aprofiti la seva experiència.

• Fomentarem la formació i l’actualització del professorat, sobretot pel que fa a les novestecnologies de la informació i la comunicació, al coneixement d’idiomes estrangers i al’ampliació de la formació científica i didàctica en les diferents disciplines del saber,especialment en les que estan especialitzats.

• Afavorirem la funció tutorial del professorat, mitjançant els oportuns incentius professionalsi econòmics, que afectarà tots els nivells educatius, per incrementar l’eficàcia de lestutories.

• Afavorir l’ampliació de plantilles de professorat de suport a l’educació especial i de personalcomplementari.

• Impulsar la formació del professorat que atengui alumnes amb discapacitats auditives.

• Facilitarem la mobilitat del professorat i de l’alumnat, a partir de la implicació i la participacióen els programes europeus.

• Potenciarem actuacions de premi a l’excel·lència i a l’esforç especials del professorat enl’exercici professional, reconeixent-los la dedicació al centre i a la innovació educativamitjançant incentius econòmics.

• Facilitarem la jubilació anticipada dels docents, amb la finalitat de premiar la seva labori de rejovenir les plantilles de mestres, i arbitrar noves fórmules, com la substitució parcialde la jornada lectiva per activitats d’una altra naturalesa.

• Adoptarem les mesures necessàries per garantir la protecció i l’assistència jurídicadels mestres dels centres públics i la seva responsabilitat civil.

• Desenvoluparem llicències retribuïdes, d’acord amb les condicions que estableixin lesAdministracions educatives, amb la finalitat d’estimular activitats de formació, d’investigaciói d’innovació educatives.

8080808080


• Fomentarem convenis amb les Universitats, que facilitin la incorporació alsdepartaments universitaris dels professors dels cossos docents de nivells corresponentsa ensenyaments escolars.

Escolarització

• Actualitzarem del mapa escolar de Catalunya amb la creació de centres de tots els nivells,on la demanda d’escolarització en prevegi una propera necessitat, per la creació de noushabitatges, per increment de la immigració, etcètera.

• Creiem necessari crear 30.000 noves places en centres de preescolar per a infants méspetits de 3 anys, amb caràcter educatiu-assistencial, tot garantint als pares la llibertatd’elecció del centre escolar dels seus fills.

• Garantirem la gratuïtat de l’ensenyament infantil als centres públics i als concertats, ambple respecte a la llibertat d’elecció de les famílies.

• Millorarem les condicions d’escolarització en l’àmbit rural per establir una bona xarxa, iplanificació de centres rurals que assegurin les condicions de qualitat i igualtatd’oportunitats.

• Establirem alhora flexibilització i ampliació d’horaris als col·legis amb oferta d’activitatscomplementàries i extraescolars, que contribueixin a la formació dels alumnes, per garantirla conciliació de la vida familiar amb la vida laboral.

• Renovarem i adaptarem els centres educatius a les noves necessitats i exigències peraconseguir qualitat.

• Dotarem els centres de prou biblioteques i renovar i adaptar les que ja hi ha, i impulsar-ne una nova organització, amb recursos adequats per fomentar la lectura.

• Incrementarem la dotació dels centres d’educació infantil en material didàctic, de jocs imobiliari suficient per aconseguir la qualitat educativa i assistencial necessària.

• Dotarem els centres d’ESO, Batxillerat i Formació Professional de material suficientperquè puguin desenvolupar l’ensenyament. amb qualitat.

• Incrementarem el pressupost per a obres i rehabilitació de centres antics, amb l’objectiude suprimir els «barracots».

• Fomentarem l’establiment de guarderies laborals, i incentivar-ne la seva creació en empresesi en polígons industrials.

8 18 18 18 18 1


• Incrementarem les beques i les ajudes per a menjador, transport i llibres de text,dirigides als alumnes de famílies amb economies menys afavorides i a les famíliesnombroses.

Centres educatius

• Enfortirem el centre educatiu com a institució, i accentuar-ne la dimensió humana icomunitària d’espai per a la convivència i per millorar el clima d’estudi; fer programesespecífics de millora de les instal·lacions i zones d’ús comú per a professors i alumnes.

• Desenvoluparem el nou model de Direcció, per potenciar la millor organització i l’excel·lènciadels centres.

• Reforçarem l’autonomia pedagògica, organitzativa i de funcionament dels centres, tantpúblics com privats, perquè puguin desenvolupar els seus projectes educatius al servei dela qualitat de l’ensenyament.

• Elaborarem un programa de foment de la lectura. En aquest sentit cal dotar de proubiblioteques els centres i impulsar-ne una nova organització, amb recursos adequats perfomentar l’afecció a la lectura.

• Renovarem i ampliarem el material informàtic i audiovisual dels centres per aconseguiruna incorporació més intensa de l’alumnat a la societat de la informació.

• Afavorirem l’increment del nombre d’estudiants amb titulació d’estudis post-obligatoris.

• Crearem un pla de millora de l’ensenyament públic, amb mesures que rebaixin el fracàsescolar per aconseguir una millora autèntica de la qualitat educativa, i augmentar elprofessorat especialista en les àrees o les assignatures que la nova legislació exigeixi.

• Incentivarem els centres que s’impliquin directament en la millora de la qualitat del’ensenyament.

• Impulsarem programes d’iniciació professional, en col·laboració amb el món empresarial,per a alumnes els interessos dels quals vagin dirigits al món del treball, amb la possibilitatde la immersió en una empresa i de començar un treball remunerat a través del’ensenyament d’un ofici amb la seva pràctica.

• Afavorirem l’educació en la convivència i el respecte, a partir del currículum i deprogrames especials l’aplicació dels quals serà impulsada, afavorida i controlada perles administracions educatives.

• Afavorir, en col·laboració amb els ajuntaments i els departaments d’afers socials, la creaciód’agents tutors que controlin l’absentisme escolar al carrer, per evitar la violència escolari la possibilitat de maltractaments de menors dins i fora del centre.

8282828282


• Promoure accions perquè les televisions públiques, en horaris d’audiència infantil ijuvenil, emetin programes adaptats que respectin els valors i els principis educatius.

• Afavorir l’aprenentatge de llengües estrangeres, amb la finalitat de garantir el domini detres llengües en finalitzar el cicle escolar.

• Treballarem per a la integració total dels alumnes immigrants, començant per la integraciólingüística i cultural, raó per la qual caldrà crear aules d’incorporació al sistema educatiu,amb la garantia correcta d’integració previ diagnòstic individual.

• Promourem iniciatives culturals per facilitar l’accés dels infants i dels joves als museus,els teatres i les sales de concerts, amb participació del professorat, que s’encarregarà dela preparació immediata, i de l’organització i el control d’aquests actes i visites.

• Establirem una normativa precisa que supervisi la durada, com a mínim de quatre anys,dels llibres de text als centres.

• Implementarem mesures per reforçar la seguretat en el transport escolar, d’acord amb lesentitats municipals i autonòmiques que s’ocupen de l’àrea.

• Crearem centres d’especialització curricular: humanística, científica, idiomes, etcètera.

• Dotarem els centres dels mitjans necessaris perquè els alumnes de primària i de secundàriatinguin accés a les noves tecnologies de la informació, la comunicació i el coneixement, ila possibilitat d’accedir a aquests mitjans per utilitzar-los com a eines quotidianesd’aprenentatge.

Educació primària

• Garantirem tant l’ensenyament general com l’especial, tot respectant els ensenyamentsbàsics de l’Estat i els de Catalunya, en relació amb els objectius, els continguts i elscriteris d’avaluació dels currículums de cadascun dels nivells, etapes, cicles, graus imodalitats del sistema educatiu, amb la finalitat de garantir la formació comuna i específicade tots els alumnes i la validesa dels títols corresponents.

• Farem programes específics contra el fracàs escolar i l’absentisme, especialment enels grups socials menys afavorits.

• Reforçarem els aprenentatges de l’expressió i la comprensió oral, la lectura, l’escriptura,el càlcul, l’adquisició de nocions bàsiques en art i cultura, i l’hàbit de convivència; promoure,des d’una edat primerenca, l’aprenentatge d’una llengua estrangera.

8 38 38 38 38 3


Educació secundària

• A aquesta etapa, tal com disposa la LOQSE, intentarem transmetre als alumnes els aspectesbàsics de la cultura en les vessants científiques, tecnològiques i humanístiques; afermaren els alumnes els hàbits d’estudi i de treball que afavoreixin l’aprenentatge autònom i eldesenvolupament de les seves capacitats; formar-los perquè assumeixin llurs deures iexerceixin els seus drets, i preparar-los per a la incorporació a estudis posteriors i per a lainserció laboral.

• Adoptarem les mesures necessàries perquè es desenvolupin activitats, a les diferentsassignatures, que estimulin l’interès i l’hàbit de la lectura i la capacitat d’expressar-secorrectament en públic.

• Intentar de millorar el nombre d’estudiants amb títol al final de l’etapa ESO.

• Crear programes específics, i les adaptacions que calgui, dirigides als alumnes que honecessitin, especialment els immigrants i els d’incorporació tardana.

• Establir mesures de reforç educatiu que permetin la consecució dels objectius de l’etapa,en els cursos primer i segon, per facilitar a tots els alumnes l’assoliment dels objectiusd’aquesta etapa; amb aquest objectiu, seran revisades periòdicament i, en tot cas, enacabar el curs acadèmic.

• Promourem la implantació dels itineraris formatius, i que l’alumnat els pugui triar, perquèen cap cas hi hagi manca d’objectivitat o discriminació, i perquè la seva distribució es facital com indica la Llei, amb l’oportú assessorament a les famílies i els alumnes en elscursos tercer i quart. D’aquesta manera s’aconseguiran les finalitats per a les quals hanestat establerts.

• Promourem programes d’iniciació professional, amb la participació d’altres institucions ientitats per al seu desenvolupament.

• Farem una avaluació general de diagnòstic amb caràcter informàtic, orientador per alscentres, les famílies i els alumnes, que tindrà com a finalitat comprovar el grau d’adquisicióde les competències bàsiques d’aquest nivell educatiu.

La sobredotació

Els alumnes amb sobredotació intel·lectual han de ser objecte d’atenció específica per part del’Administració educativa, per poder aprofitar la seva capacitat intel·lectual i evitar conflictesindividuals i de conducta a l’aula.

Cal donar una resposta efectiva i adequada als alumnes sobredotats intel·lectualment.

8484848484


En aquest sentit, l’Administració educativa prendrà les mesures necessàries per diagnosticar,identificar i avaluar de forma precoç les necessitats d’aquest alumnat.

• Flexibilitzarem la durada dels diferents nivells i etapes educatives del sistema,independentment de l’edat dels alumnes, perquè puguin ampliar els aprenentatges ambaprofitament i adequar-los a la seva capacitat.

• Prendrem les mesures necessàries perquè els alumnes amb sobredotació siguin escolaritzatsen centres que, per les seves condicions, puguin donar l’atenció adequada a les sevescaracterístiques.

• Promourem entre el professorat cursos de formació específica, que permetin un tractamentadequat dels alumnes amb sobredotació intel·lectual.

• Crearem els mecanismes adequats d’assessorament dels pares amb alumnes sobredotats,per ajudar-los en l’educació dels fills amb plena col·laboració de l’escola.

Educacions especials

La igualtat d’oportunitats en l’ensenyament és un dret que tenen tots els ciutadans i ciutadanes.Per tant, desenvoluparem accions necessàries per fomentar els suports precisos de compensacióeducativa per a alumnes en situació de desavantatge social, amb dificultats per aconseguir lesfites educatives i els objectius de formació previstos. Així mateix, els alumnes amb discapacitatsfísiques o psíquiques, sensorials, o amb greus trastorns de personalitat o de conducta, i ambnecessitats educatives específiques, tindran una atenció especialitzada per intentar assolir-ne laintegració. Per aconseguir-ho cal dedicar-hi els recursos necessaris des de la detecció de la sevadiscapacitat:

• Considerarem la discapacitat com a criteri per a l’escolarització en les condicions mésapropiades.

• Desenvoluparem la promoció educativa per a alumnes amb necessitats educatives especials,fomentant els programes de col·laboració amb entitats sense ànim de lucre que es dediquina aquestes persones.

• Augmentarem les quantitats d’ajuts a l’educació especial.

• Promourem la creació de centres d’educació especial, atenent de manera preferent elsalumnes amb discapacitats específiques, tant en centres amb possibilitat de residènciacom en centres de dia.

• Reservar places en les escoles bressol pel als nens amb discapacitat.

8 58 58 58 58 5


• Atendrem de manera especial les mesures que afavoreixin la compensació educativa:

- Adoptarem procediments singulars on les característiques socio-econòmiques i culturalsde la població aconsellin una actuació educativa diferenciada, amb especial atenció ala garantia d’igualtat d’oportunitats educatives al món rural.

- Aportarem els recursos materials i personals necessaris i els suports tècnics i humansper aconseguir la compensació educativa.

- Prepararem el professorat per impartir la classe d’ensenyament que condueixi a l’educacióespecial i compensatòria.

• Elaborarem un programa de detecció precoç de discapacitats:

- Incrementarem els centres d’educació especial per a alumnes amb necessitats educativesespecífiques que, per les seves característiques, necessiten una atenció especialitzada.

- Incrementar el nombre de centres que imparteixin programes de garantia social (iniciacióprofessional).

- Impulsarem programes de formació per a l’ocupació i els tallers professionals, adaptatsper als alumnes amb necessitats educatives especials, que en facilitin la inserciósocial i laboral.

• Intensificarem els programes de detecció precoç de discapacitats.

• Promourem centres d’educació especial per a alumnes amb necessitats educativesespecífiques que, per les seves característiques, necessitin una atenció especialitzada.

• Impulsarem programes de formació per a l’ocupació i tallers professionals adaptats aaquests alumnes, que facilitin la seva inserció social i laboral.

AAAAATENCIÓ A LTENCIÓ A LTENCIÓ A LTENCIÓ A LTENCIÓ A LA DIVERSITA DIVERSITA DIVERSITA DIVERSITA DIVERSITAAAAATTTTT

El volum creixent d’alumnat estranger requereix l’adopció de mesures que n’afavoreixin laincorporació al sistema educatiu, especialment en els casos en que aquest alumnat presenta ungrau elevat de desconeixement de les nostres llengües, o un desfasament curricular greu, com aconseqüència de la falta d’escolarització prèvia en el seu país d’origen.

Per això proposem la creació d’un programa pedagògic, d’adaptació a l’escolaritzacióobligatòria, que pretén la integració i l’adaptació enles millors condicions, basat en elssegüents eixos:

• Aules d’enllaç.

• Proposta d’immersió i d’adaptació al context escolar, social, cultural i lingüístic.

8686868686


• Desenvolupament de la convivència activa.

• Impuls als programes de formació per a l’ocupació i els tallers professionals adaptats, quefacilitin la seva inserció social i laboral.

EDUCACIÓ D’ADULEDUCACIÓ D’ADULEDUCACIÓ D’ADULEDUCACIÓ D’ADULEDUCACIÓ D’ADULTSTSTSTSTS

Amb la finalitat d’oferir a la ciutadania la possibilitat de formar-se al llarg de tota la vida id’ampliar les seves capacitats, adquirint, actualitzant i complementant els seus coneixements,el Partit Popular vol atendre especialment aquest tipus d’ensenyament.

• Millorar l’educació a distància.

• Fomentar les titulacions d’ESO i Batxillerat, obtinguts amb rigor i qualitat, tant a centresordinaris com específics.

• Fomentar les titulacions de Formació Professional per a adults.

• Preparar el professorat per a impartir aquest tipus d’ensenyament.

CONCERCONCERCONCERCONCERCONCERTS EDUCATS EDUCATS EDUCATS EDUCATS EDUCATIUSTIUSTIUSTIUSTIUS

Els centres públics i privats són institucions educatives complementàries, que contribueixen aprestar un servei que fa possible el dret de tots a l’educació, en un marc de llibertat d’ensenyament.A més, fan possible el dret dels pares a escollir el tipus d’educació que volen per als seus fills.

I és en aquest marc de llibertat on la legislació vigent estableix el règim de concerts, per garantirla igualtat d’oportunitats i la diversitat d’una oferta educativa assequible per a tothom.

La LOCSE ha establert nous requisits per accedir al concert educatiu en tots els ensenyamentsdeclarats gratuïts per la Llei, amb la finalitat de fer del concert un instrument al servei de lalliure elecció de centre i de la llibertat de l’ensenyament. Tanmateix, dóna resposta a la situaciód’insuficiència econòmica, i estableix nous criteris per al càlcul del mòdul del concert, ambl’objectiu d’apropar-lo al cost real de l’ensenyament reglat. Així garanteix la gratuïtat del’ensenyament per a les famílies que triïn aquesta opció.

INSPECCIÓINSPECCIÓINSPECCIÓINSPECCIÓINSPECCIÓ

La Inspecció és un dels factors essencials per a la millora de la qualitat de l’ensenyament. Calpotenciar-ne les funcions d’assessorament pedagògic, didàctic i d’avaluació. Cal també potenciar

8 78 78 78 78 7


l’Alta Inspecció, com a instrument eficaç per a la vertebració i la coordinació del sistemaeducatiu.

• Cal prestar atenció especial a la Inspecció Educativa, per aconseguir la posada enmarxa de les mesures de qualitat en l’ensenyament.

• Cal tenir una cura especial en la selecció dels inspectors, i procurar que siguin els professorsmés qualificats i responsables –amb una experiència docent i directiva, capaços d’exercirel lideratge i d’afavorir les relacions humanes– els que hi puguin accedir.

• Desenvolupar la normativa necessària per a la creació d’especialitats en la Inspeccióregulant-ne l’estructura i el funcionament, tenint en compte els diferents nivells educatiusi les especialitats docents.

• Revisar el Pla d’Inspecció anual i la seva organització, dotant les plantilles, gradualment,dels inspectors especialistes necessaris per assessorar convenientment els centres i elsdiferents nivells educatius.

AAAAAVVVVVALALALALALUUUUUACIÓACIÓACIÓACIÓACIÓ

• Establir plans d’avaluació i de diagnòstic dels centres, per aconseguir la qualitat en elsensenyaments que s’hi imparteixen, i el control que permeti conèixer l’eficiència delsprogrames educatius.

• Participar en els diagnòstics i les avaluacions del sistema educatiu, en col·laboració ambl’INECSE.

FORMACIÓ PROFESSIONALFORMACIÓ PROFESSIONALFORMACIÓ PROFESSIONALFORMACIÓ PROFESSIONALFORMACIÓ PROFESSIONAL

Els canvis en la societat requereixen un sistema de Formació Professional, modern, d’alta qualitati prestigiat socialment, amb major capacitat de resposta, tant en els seus continguts com en lacapacitat d’adaptar-se a les demandes del sistema productiu, que faciliti el trànsit del sistemaeducatiu al productiu, i que garanteixi la formació al llarg de tota la vida laboral.

En aquest context, cal la renovació permanent per garantir en tot moment la correspondènciadesitjable entre les qualificacions professionals i les necessitats del mercat de treball;adequar la formació a les noves exigències del sistema productiu; tendir cap a un sistemaintegrat de les diferents ofertes de formació professional: reglada, ocupacional i contínua,amb la finalitat de facilitar la integració de les diferents formes de certificació i d’acreditacióde les competències i de les qualificacions professionals.

Les ofertes públiques de Formació Professional han de ser desenvolupades d’acord amb lesnecessitats del mercat de treball i de les qualificacions que aquest requereix, i garantir

8888888888


l’accés eficaç a la Formació Professional dels diferents col·lectius –joves, treballadors enactiu ocupats i aturats–, i especialment de grups amb dificultats d’inserció laboral, demanera que es previngui l’exclusió social.

• Per a això cal promoure la participació i la cooperació dels agents socials amb elspoders públics, en les polítiques formatives i de qualificació professional.

• Desenvoluparem la Formació Professional d’alta qualitat tecnològica com a via d’accés a l’ocupació.

• Promourem la creació de centres integrats de formació professional.

• Afavorireml a col·laboració amb el món empresarial i millorar els programes de formacióen centres de treball.

• Donarem una especial atenció als serveis territorials d’orientació laboral amb una majorvinculació de les empreses.

• Potenciarem i facilitarem l’accés als cicles formatius de la població adulta.

• Afavorirem la creació de centres integrats de formació professional, en el marc del sistemade qualificacions.

• Facilitarem l’accés de la població adulta als cicles formatius.

• Augmentarem l’oferta de places de Formació Professional en els cicles de grau mitjà isuperior, i adequar-les a les necessitats productives.

• Afavorirem la col·laboració de la Formació Professional amb el món empresarial.

• Millorarem els programes de Formació en Centres de Treball.

• Fomentarem l’ocupació.

• Prestarem especial atenció als Serveis Territorials d’Orientació Laboral/Professional.

• Promourem la vinculació amb les empreses (fonamentalment les PIME) i la difusiód’oferta amb formació professional.

• Crearem Centres de Referència

• Promourem les matriculacions i les titulacions en Formació Professional.

• Facilitarem la connexió de la Garantia Social (Iniciació Professional), amb els CiclesFormatius de Grau Mitjà.

8 98 98 98 98 9


UNIVERSITUNIVERSITUNIVERSITUNIVERSITUNIVERSITAAAAAT I RECERCAT I RECERCAT I RECERCAT I RECERCAT I RECERCA

PER A LPER A LPER A LPER A LPER A L’EXCEL·LÈNCIA UNIVERSITÀRIA’EXCEL·LÈNCIA UNIVERSITÀRIA’EXCEL·LÈNCIA UNIVERSITÀRIA’EXCEL·LÈNCIA UNIVERSITÀRIA’EXCEL·LÈNCIA UNIVERSITÀRIA

La nostra societat té la percepció que la universitat actua d’esquena a la realitat. Es percep comuna institució endogàmica, poc permeable a les demandes de la societat –tot i els esforçosimpulsats durant la darrera dècada per trencar aquest estereotip–, i que sovint sacrifica laqualitat de l’ensenyament per afavorir el manteniment d’una cota de prestigi determinada. Launiversitat –ho sentim a dir reiteradament– forma professionals, transmet coneixements tècnicsen un àmbit concret, però resulta que després el mercat –i, en definitiva, la pròpia societat–, obé demana una altra mena de professionals, o bé els que hi arriben tenen importants mancancesformatives.

A aquesta primera percepció podem sumar el fet que la universitat no potencia prou la sevaactivitat investigadora o que, fins i tot quan ho fa, la seva qualitat és sensiblement millorable.Cal afegir a aquest fet la tendència cap a un alt grau de corporativisme investigador, i a potenciaraixò que hom denomina «monoinvestigació».

Finalment, hi ha encara una certa cultura del greuge entre la universitat pública i la universitatprivada. I hem de ser conscients que les diferències es refereixen a qüestions formals definançament, més que a d’altres relatives a una pretesa discriminació de l’una o l’altra. El quecal assolir és un ensenyament universitari de qualitat, amb independència de si el forneix unainstitució pública o privada.

Per això el Partit Popular de Catalunya vol una universitat catalana:

· més plural· més oberta· més participativa· més permeable a les demandes de la societat· amb més activitat investigadora· amb més qualitat· amb finançament adequat.

En definitiva, el Partit Popular de Catalunya vol una universitat moderna, que trenqui els esquemestradicionals de funcionament basats en l’endogàmia acadèmica i investigadora, sovint tancadaa idees i projectes nous, i més pendent de la pròpia imatge corporativa que de la qualitatde la seva activitat formativa.

9090909090


PPPPPropostes per a la millora del sistema universitari catalàropostes per a la millora del sistema universitari catalàropostes per a la millora del sistema universitari catalàropostes per a la millora del sistema universitari catalàropostes per a la millora del sistema universitari català

• Elaborarem el Mapa Universitari Català a partir d’uns criteris més realistes, quetinguin en consideració la realitat demogràfica catalana, la demanda de titulacionsper part de l’empresa, el mercat i la societat, i una distribució territorial dels centresuniversitaris més equilibrada.

• Promourem les condicions necessàries per garantir un intercanvi continu i permanent dedocents i d’investigadors entre les universitats que integren el sistema universitari català,i també amb altres universitats de fora de Catalunya, amb l’objectiu de garantir un majorintercanvi d’experiències i de coneixements en cada àrea de coneixement.

PPPPPropostes en matèria de finançament universitariropostes en matèria de finançament universitariropostes en matèria de finançament universitariropostes en matèria de finançament universitariropostes en matèria de finançament universitari

• Impulsarem un pla de finançament de la universitat pública que es basi en els principis desuficiència financera, autonomia i eficiència, i una adaptació del sistema de finançamentuniversitari que tingui en compte el pes i la realitat de les universitats privades.

• Promourem un pla específic d’inversions adreçat als centres universitaris de Catalunya,amb l’objectiu de millorar les instal·lacions on es desenvolupen les activitats docents iinvestigadores, i potenciar els convenis amb empreses i entitats perquè les universitatspuguin beneficiar-se dels seus serveis.

PPPPPropostes per millorar la gestióropostes per millorar la gestióropostes per millorar la gestióropostes per millorar la gestióropostes per millorar la gestió

• Farem de l’Agència per a la Qualitat del Sistema Universitari Català un organisme que, enel marc de les competències pròpies de la Generalitat, assumeixi la funció bàsica devetllar per un ensenyament de qualitat, i per garantir un professorat idoni per a laformació i la investigació en cada àmbit del coneixement.

• Impulsarem un pla específic de professionalització de la gestió universitària amb l’objectiude garantir una gestió eficaç, eficient, professional i tècnica dels centres universitarisdavant la creixent politització de la gestió que s’ha viscut durant aquests darrers anys.

• Fomentarem les mesures necessàries perquè els centres universitaris de Catalunyaimparteixin un ensenyament de qualitat.

9 19 19 19 19 1


PPPPPropostes en favor de la comunitat universitàriaropostes en favor de la comunitat universitàriaropostes en favor de la comunitat universitàriaropostes en favor de la comunitat universitàriaropostes en favor de la comunitat universitària

• Impulsarem una modificació del rol dels alumnes en la comunitat universitària, ambl’objectiu que l’alumne esdevingui l’autèntic protagonista de la vida universitària, tot superantla concepció d’alumne passiu, participatiu en l’activitat de la política universitària, peròpoc participatiu en la vida acadèmica i intel·lectual de la comunitat.

• Fomentarem una formació de l’alumnat que combini adequadament els coneixementstècnics i la formació humanística, atès que un bon titulat necessita una formació bàsica,que potenciï aspectes tan elementals com l’aprenentatge de llengües, l’expressió escrita ioral o els valors ètics. En aquest sentit apostem clarament per una formació integral.

• Potenciarem les pràctiques a les empreses, les institucions i les entitats de tots els alumnes,tot superant la concepció clàssica que les pràctiques són classes semblants a les teòriques.

• Potenciarem la pràctica de tenir professorat contractat, dins els límits establerts en la lleiorgànica d’universitats.

• Afavorirem la mobilitat del professorat entre les universitats que integren el sistemauniversitari català.

• Potenciarem la formació específica dels docents i investigadors pel que fa a les tècniquesde motivació docent i l’ús dels diferents recursos pedagògics.

PPPPPropostes per el foment de la recercaropostes per el foment de la recercaropostes per el foment de la recercaropostes per el foment de la recercaropostes per el foment de la recerca

• Incrementarem la participació dels centres universitaris de Catalunya en els recursosprocedents del Pla estatal d’investigació científica i tècnica i en d’altres programes de laUnió Europea i d’empreses privades.

• Incrementarem la participació dels centres universitaris catalans en la planificació deles línies d’investigació pròpies del Centre Superior d’Investigacions Científiques (CSIC).

• Potenciarem fiscalment la col·laboració entre l’empresa i la universitat, amb l’objectiud’augmentar de forma considerable la competitivitat dels sectors productius.

• Elaborarem un pla de prioritats sobre els àmbits mereixedors de major suport i d’impulsinvestigador a Catalunya.

• Potenciarem la investigació aplicada.

9292929292


CULCULCULCULCULTURATURATURATURATURA

El segle XXI introdueix nous elements en les relacions socials, econòmiques i polítiques, que escaracteritzen per avançar cap a una major internacionalització. En un món que ja no està dividitper blocs ideològics, la cultura sorgeix com un eix fonamental de les relacions internacionals,caracteritzades per l’obertura de les antigues fronteres culturals, lingüístiques, ètniques i religioses.

Avui dia no té sentit voler-se tancar-se en els propis valors culturals, ja que en un món que éscada cop més interdependent, les cultures s’influeixen mútuament, sigui per la pressió delsmitjans de comunicació i de les noves tecnologies, sigui pel contacte cada vegada més intensentre persones de diferents pobles.

Catalunya ha estat un element cabdal per a la configuració de la identitat comuna dels poblesd’Espanya i un pont amb Europa. Catalunya té un fons col·lectiu propi que és patrimoni de totsels catalans, que han manifestat la seva voluntat de conservar-lo i d’enriquir-lo, no com unarealitat tancada i homogènia, sinó com un fenomen viu i creatiu, en permanent procés de canvii transformació. La nostra història, la riquesa i la pluralitat de la nostra cultura, la nostra identitatcom a poble, s’han configurat al llarg de la història en un procés amb llums i ombres, però queha donat lloc a una societat avançada, socialment cohesionada, que sap integrar el respecte perles pròpies tradicions, plurals i diverses, amb una mentalitat oberta que ens proporciona puntsde trobada amb cultures diferents que, alhora, ens obren nous horitzons amb oportunitats deprogrés.

La pluralitat de la cultura catalana l’ha originat la convivència, s’ha fet des de la convivènciaquotidiana de persones de cultures diverses, plurals, i respon a orígens ben diferents. L’autènticaCatalunya no és cap de les diferents realitats que conviuen, cap d’elles pot dotar-se a ellamateixa del dret a determinar quina és l’autèntica catalanitat, perquè ho són totes juntes, enuna combinació inseparable.

En aquest context, la cultura és un bé necessari a la nostre societat, es relaciona directamentamb la presència i l’impuls de la innovació i la creativitat, factors bàsics per al seudesenvolupament econòmic, social i tecnològic.

L’oferta i l’activitat cultural són, cada vegada més, elements d’atracció de companyies i seusd’institucions, i constitueixen un factor clau per a la projecció externa del país. El sector econòmiccultural és un dels de major creixement i amb major impacte en l’ocupació.

Les polítiques culturals atenen simultàniament el conjunt dels ciutadans i els creadors i s’han deconcretar en uns programes de difusió i de suport a la creació. Es tracta que els productesculturals enriqueixin alhora el patrimoni cultural de la ciutat i els ciutadans.

9 39 39 39 39 3


Cal invertir en infraestructures i fugir de la mera subvenció. Hem de potenciar la figura delmediador cultural que aconsegueixi avantatges fiscals per al desenvolupament de projectesculturals d’interès general.

Cultura és conèixer altres cultures, suscitar curiositat per saber i gaudir d’allò que hom sap.Cultura és investigació i experimentació. Un país més culte és un país més obert i tolerant.Cultura és aconseguir la cohesió social dins la diversitat de ciutadans d’aquest territori. Culturaés una dialèctica social basada en la llibertat. Cultura és comunicació.

Una de les característiques pròpies de la nostra cultura és la seva condició de gresol de duesllengües –el català i el castellà. Aquesta convivència és un element de pluralitat, de tolerància ide llibertat.

Considerem que la llibertat en la creació cultural és la base sobre la que dissenyem la políticacultural a Catalunya, i creiem que s’han de crear les condicions perquè els creadors catalanspuguin treballar sense dirigismes ni conceptes oficials de la nostra pròpia cultura, que respon ala realitat plural de Catalunya. Des del Partit Popular defugim de l’afany controlador iintervencionista de l’actual govern de la Generalitat que ha provocat una política homogeneitzada.

Les nostres polítiques culturals es basen en l’equilibri i la col·laboració entre el sector públic i elprivat, i en l’acord entre l’individual i el col·lectiu, i en aquest sentit el nostre objectiu és l’impulsde la creativitat i la innovació cultural, garantir una oferta cultural oberta, augment de les xarxesculturals, participació de la societat civil en el desenvolupament cultural i una bona gestió enfunció dels interessos dels ciutadans.

CULCULCULCULCULTURA DES DE LTURA DES DE LTURA DES DE LTURA DES DE LTURA DES DE LA SOCIETA SOCIETA SOCIETA SOCIETA SOCIETAAAAAT CIVIL.T CIVIL.T CIVIL.T CIVIL.T CIVIL.

• Aplicarem a tots els nivells de la política cultural el principi de subsidiarietat, substituintels mecanismes d’ajut directe (subvencions) per una altra mena de relacions més madures(coproduccions, concessions, mecanismes de finançament, mecanismes de cogestió i departenariat), i potenciarem organitzacions d’interlocució ciutadana (sectorial o general).L’Administració de la Generalitat ha de superar la gestió directa i la subvenció, iapostarem per la creació d’un entorn favorable.

• En el marc de la nova Llei de mecenatge, buscarem la implicació de les fundacions enl’increment de l’oferta cultural de les nostres ciutats.

• Impulsarem fòrums de debat cultural i intel·lectual i d’intercanvi entre els poders públicsde Catalunya i la societat civil, per establir diàlegs i contactes permanents entre la societati l’Administració.

• Potenciarem un teixit industrial competitiu i exportador, que creï la seva cultura pròpia.

9494949494


• Arrelarem una cultura participativa i oberta al món, que faci de Catalunya un gresolde creativitat.

SUPORSUPORSUPORSUPORSUPORT DE LT DE LT DE LT DE LT DE L’ADMINISTRACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ A L’ADMINISTRACIÓ A LA CREAA CREAA CREAA CREAA CREATIVITTIVITTIVITTIVITTIVITAAAAAT CULT CULT CULT CULT CULTURALTURALTURALTURALTURAL

• Elaborarem un programa d’infraestructures que inclogui un model de formació de futurscreadors i una línia de suport a la creació. per poder atendre simultàniament el conjuntdels ciutadans i els creadors.

• Promourem una política turística que tingui en compte el patrimoni històric i artístic i quepotenciï el turisme interior, amb propostes d’itinerari suggerents, i que fomenti l’artesania,la gastronomia i la recuperació del folklore propi.

• Promourem i potenciarem la signatura d’acords amb les associacions de galeristes perquèels alumnes d’ensenyament primari i secundari puguin assistir a les exposicions queprogramin. Així els infants i els joves podran gaudir d’un contacte directe amb l’obra d’arti començaran a formar el seu esperit crític.

DISSENY I INNOVDISSENY I INNOVDISSENY I INNOVDISSENY I INNOVDISSENY I INNOVACIÓ.ACIÓ.ACIÓ.ACIÓ.ACIÓ.

El disseny ha estat un dels àmbits en què Catalunya ha demostrat al llarg dels anys méscreativitat, dinamisme i projecció exterior. Per això considerem necessari:

• Fomentarem les indústries i els creadors de disseny.

• Promourem les condicions adequades perquè els joves artistes emergents puguin treballari donar a conèixer les seves obres, mitjançant la creació d’una xarxa d’equipamentsadequada que tingui la funció de taller-habitatge per als nous artistes.

• Impulsarem certàmens i festivals juvenils per projectar els joves creadors. Promouremles primeres edicions dels catàlegs de llurs obres i proveirem línies de suport siaconsegueixen projecció internacional.

SECTOR MULSECTOR MULSECTOR MULSECTOR MULSECTOR MULTIMÈDIATIMÈDIATIMÈDIATIMÈDIATIMÈDIA

• Implementarem noves formes d’organització del treball de creació i producció cultural enequips plurisdisciplinaris.

• Promoure l’estructura institucional i empresarial del sector multimèdia, millorant lainteractivitat entre els agents que la integren, amb l’objectiu de facilitar el desenvolupamentde la producció multimèdia amb una infraestructura de recerca desenvolupada.

9 59 59 59 59 5


• Impulsar la relació entre les activitats culturals i la tecnologia multimèdia, tant anivell del treball i de les empreses, com de les polítiques públiques.

• Impulsar el desenvolupament de la tecnologia digital en tots els àmbits de la cultura: enla formació dels professionals, en la transferència de coneixement dels centres de formacióa les empreses, i en els processos de producció, distribució, apropiació, preservació iconsum cultural.

AUDIOVISUALAUDIOVISUALAUDIOVISUALAUDIOVISUALAUDIOVISUAL

• Incrementar el suport públic al sector, amb mecanismes financers que afavoreixin elreintegrament de l’ajuda rebuda.

• Consolidar les estratègies de difusió i comercialització de l’obra cinematogràfica de producciópròpia.

• Potenciar la projecció internacional de la producció audiovisual i fomentar la coproducció,i també donar suport a la presència de l’audiovisual català a les fires i mercats internacionals.

MITJANS DE COMUNICACIÓMITJANS DE COMUNICACIÓMITJANS DE COMUNICACIÓMITJANS DE COMUNICACIÓMITJANS DE COMUNICACIÓ

• Incrementar el suport a les noves fórmules comunicatives (televisió digital per cable,terrestre o satèl·lit, ràdio digital, premsa electrònica), que seran els serveis del futur.

BIBLIOTEQUES.BIBLIOTEQUES.BIBLIOTEQUES.BIBLIOTEQUES.BIBLIOTEQUES.

• Incrementar les inversions previstes per la Generalitat per als equipaments destinats abiblioteques.

• Ampliar l’horari de les biblioteques de la Generalitat i facilitar una gestió digital delsfons bibliogràfics que s’hi contenen.

• Impulsar campanyes de foment de la lectura, adreçades especialment als infants i alsjoves, amb la cooperació dels centres d’ensenyament.

EDUCACIÓ MUSICAL.EDUCACIÓ MUSICAL.EDUCACIÓ MUSICAL.EDUCACIÓ MUSICAL.EDUCACIÓ MUSICAL.

• Incrementarem els recursos per al finançament de la formació musical de grau mitjà isuperior, per homologar-lo amb les condicions de la resta de l’Estat.

9696969696


• Promourem i facilitarem que els alumnes de Secundària i de Batxillerat puguin cursaramb èxit estudis musicals en els conservatoris públics i a les escoles privades autoritzades.

• Promourem places de directors de cor per satisfer la demanda del sector coral.

• Facilitarem plataformes per a la promoció i la difusió de nous compositors i joves intèrprets.

• Crearem espais de trobada i de diàleg que permetin establir contacte entre els actors i elsproductors de música en viu i la indústria discogràfica.

• Impulsarem una major cooperació entre els sectors culturals que faciliti la presència demúsics als mitjans de comunicació i a les produccions escèniques, editorials, audiovisualsi multimèdia.

• Establirem xarxes de producció, distribució i difusió musical, amb la cooperació de lesescoles de música i l’administració local.

TEATEATEATEATEATRETRETRETRETRE

• Establirem un marc en què el teatre públic i el privat siguin complementaris, per consolidarel teatre privat com a via d’acció cultural i, gradualment, reservarem al teatre públic elcaràcter subsidiari de l’acció cultural.

• Establirem nous criteris per a la utilització dels recursos públics destinats al teatre perequilibrar el teatre públic i el privat.

• Millorarem la gestió dels teatres públics mitjançant fórmules de gestió empresarial,per optimitzar els seus recursos en l’administració dels teatres i per augmentarl’externalització dels serveis.

• Promourem la pluralitat de les propostes i la captació d’espectadors, amb la col·laboraciódels agents del sector.

• Promourem convenis amb teatres privats per posar en marxa «Abonaments familiars deteatre» per a les programacions infantils i familiars i en horari de matí i vespre.

• Potenciarem la presència del sector escènic català a l’exterior, aprofitant la tradició, elprestigi i el paper capdavanter de les seves companyies.

9 79 79 79 79 7


ARTS VISUALSARTS VISUALSARTS VISUALSARTS VISUALSARTS VISUALS

• Potenciarem el suport als tallers d’artistes.

• Enfortirem la presència de les arts visuals als currículums formatius dels escolars, i fomentarles visites als museus i les exposicions.

• Incrementarem els ajuts a la creació i a la presentació de l’obra d’artistes novells.

PPPPPAAAAATRIMONITRIMONITRIMONITRIMONITRIMONI

El patrimoni té un doble valor: el d’espai públic gestionat amb béns culturals públics, creador itransmissor de coneixement, i el valor del patrimoni com a factor de creació, de riquesa id’activitat econòmica directa i indirecta.

• Farem un inventari dels béns culturals deteriorats, i establirem un programa urgentd’actuació encaminat a rehabilitar-los.

• Promourem la formació de professionals de la restauració del patrimoni històric-artístic

• Desenvoluparem nous formats per als espais de presentació i gestió del patrimoni: centresd’interpretació, centres de visitants, rutes i itineraris…

• Incorporarem les noves tecnologies a les estratègies d’accés, d’interpretació i de gestió delpatrimoni.

INVERSIÓ I FINANÇAMENTINVERSIÓ I FINANÇAMENTINVERSIÓ I FINANÇAMENTINVERSIÓ I FINANÇAMENTINVERSIÓ I FINANÇAMENT.....

• Incrementarem els recursos públics destinats a dotar els fons de capital de risc per ales petites i mitjanes empreses de caràcter cultural, i compartirem el risc amb elsemprenedors culturals i altres intermediaris financers, amb l’objectiu de garantir unmajor control sobre la viabilitat de cada producte.

LLLLLA PLA PLA PLA PLA PLURALITURALITURALITURALITURALITAAAAAT LINGÜÍSTICA DE CAT LINGÜÍSTICA DE CAT LINGÜÍSTICA DE CAT LINGÜÍSTICA DE CAT LINGÜÍSTICA DE CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYA, UNA RIQUESA DE LA, UNA RIQUESA DE LA, UNA RIQUESA DE LA, UNA RIQUESA DE LA, UNA RIQUESA DE LAAAAANOSTRE SOCIETNOSTRE SOCIETNOSTRE SOCIETNOSTRE SOCIETNOSTRE SOCIETAAAAATTTTT.....

Catalunya gaudeix d’unes senyes d’identitat pròpies i genuïnes, exponent de les quals sonentre d’altres la llengua, la cultura, i el dret civil. Té un patrimoni lingüístic únic, integratper dues llengües, totes dues oficials a Catalunya –el català i el castellà-, amb un ús socialmolt ampli, amb una tradició literària més que centenària i amb un valor científic incalculable.

9898989898


Gaudim, en definitiva, d’una cultura i unes tradicions pròpies, antigues, riques en pluralitatde formes i orígens i respectades per tothom.

El Partit Popular de Catalunya considera que cal exercir aquest fet diferencial des de la plenanormalitat, sense ambigüitats ni complexos, per tal que la nostra riquesa cultural i lingüísticacontinuï impregnant els valors de la nostra societat. Precisament perquè la societat catalana ésuna societat oberta, culta, dinàmica, permeable a altres formes culturals, i acollidora, cal fomentaraquesta pluralitat cultural i lingüística des dels poders públics.

En el pla estrictament lingüístic creiem que, precisament, la cooficialitat del català i el castellà,tant en termes jurídics com sociològics, fa que les nostres dues llengües esdevinguin un autènticpatrimoni comú, que fa protagonistes per igual a tots els catalans i catalanes, que implical’existència d’una riquesa col·lectiva que ha de ser objecte de protecció i de promoció especialsarreu, i que no ha de respondre en cap cas a la lògica -ja superada socialment- que una llenguas’imposa contra l’altra o en detriment de l’altra; ans el contrari, el seu ús normal i la seva plenaacceptació social són en benefici de tots els catalans. Tenim la obligació de preservar la nostrariquesa cultural i lingüística, i ho hem de fer amb els mínims dirigismes oficials i accentuant lanostra pluralitat amb l’ús normal de totes dues llengües.

El dret a utilitzar la llengua pròpia de cadascú és consubstancial amb la llibertat de la personai al seu lliure desenvolupament, ja que des del punt de vista individual la llengua afecta a allòmés íntim -el desenvolupament de la personalitat-, constitueix alhora un dret subjectiu i unallibertat individual i és un mitjà per a expressar-se i comunicar-se amb als altres que ningú potforçar a canviar. Els catalans i les catalanes tenim el dret d’utilitzar qualsevol de les llengüesoficials amb plena normalitat i sense traves en tots els àmbits de la vida. Ha de ser la mateixaciutadania de Catalunya qui tingui el coneixement més ampli i profund de les dues llengües, ievitar en tot cas conductes que atemptin contra la llibertat d’utilitzar-les.

La política lingüística es concep des del Partit Popular de Catalunya com l’adopció de totesaquelles mesures que siguin necessàries i adequades per enfortir l’ús social de la llengua catalanai per projectar-la a l’exterior sense dogmatismes ni demagògies -tal com s’ha demostrat al’hora d’impulsar la creació de l’Institut Ramon Llull-, per impulsar-ne l’ús social en elsàmbits professional, comercial, financer, cultural, en els mitjans de comunicació social,ensenyament... però sense que cap d’aquestes mesures comporti una imposició, unaexigència, o generi limitacions de cap mena. Una llengua es projecta i s’enforteix fent queels ciutadans l’emprin amb tota normalitat, que circuli la informació –institucional o no-per tot el teixit social, i que tothom si senti còmode i identificat amb el seu ús. Per tant, calorientar la política lingüística cap al foment, la promoció i la difusió de la llengua en totsels estrats socials, professionals i culturals.

Cal, doncs, fomentar l’ús social del català posant l’accent en la implementació de totesaquelles mesures que pretenen estendre el seu ús i que garanteixin el dret d’utilitzar qualsevolde les llengües oficials en qualsevol àmbit.

9 99 99 99 99 9


JOVENTUTJOVENTUTJOVENTUTJOVENTUTJOVENTUT

Les polítiques de la Generalitat de Catalunya adreçades a la joventut s’han limitat, durant moltsanys, a oferir activitats d’oci. Arran de l’elaboració del Pla Nacional de Joventut, «Joves 2010»,Catalunya s’ha dotat d’un instrument per a la definició de les polítiques de joventut, basat en unmodel consensuat i participatiu, però alhora aquest pla ha servit d’excusa per desentendre’s dela responsabilitat de l’execució de les polítiques de joventut i carregar-les sobre les administracionslocals.

Des del Partit Popular de Catalunya considerem vàlid el model plantejat en el Pla Nacional deJoventut de Catalunya però no estem satisfets amb els resultats que ha tingut.

D’altra banda, des del Partit Popular de Catalunya considerem que la millor política de joventutés la que permet als joves assolir les seves aspiracions personals, que només seran assolides apartir de la llibertat i l’estabilitat, i la llibertat i l’estabilitat només són possibles si hi ha ocupació.Per això les nostres polítiques, des del govern de l’Estat, han estat adreçades especialment aafavorir l’ocupació dels joves i la seva formació. Hem fomentat la contractació indefinida delsjoves amb bonificacions en les quotes de la seguretat social per als menors de 30 anys i hemdut a terme una política econòmica rigorosa, que ha permès que els tipus d’interès de leshipoteques baixessin a nivells mínims. El Partit Popular de Catalunya considera que és amb laindependència econòmica que els joves poden desenvolupar plenament els seus projectes vitals.

Les polítiques de joventut de Catalunya necessiten un enfocament doble: integral i transversal.

• Integral: perquè és necessari que hi hagi un impuls polític coordinat des del Govern quemarqui les prioritats, que administri i que es responsabilitzi de la despesa de forma queles polítiques de joventut siguin alguna cosa més que una suma d’actuacions puntualsdels diferents departaments.

• Transversal: perquè cal la implicació de tots els departaments en l’execució d’aquestespolítiques, de manera que no estigui a càrrec només d’un organisme que mai podrà teniruna visió de conjunt, realista i eficaç.

Orientarem les polítiques de joventut sobre els següents eixos:

• Formació• Ocupació• Habitatge• Plena ciutadania• La integració dels joves en risc d’exclusió social

100100100100100


FORMACIÓFORMACIÓFORMACIÓFORMACIÓFORMACIÓ

La formació dels joves és l’eina que els ha de permetre accedir a una feina de qualitat. És un fetevident que les persones més ben formades són les que tenen nivells d’ocupació més elevats iaccedeixen més ràpidament a una feina estable i de millor qualitat. La inversió per part de lesadministracions en el capital humà que representen els joves servirà per tenir un país méscompetitiu en un mercat global.

La Generalitat gestiona des de l’any 1991 les competències transferides en matèria de formacióprofessional i ocupacional. La formació reglada, però especialment la formació ocupacional,han de permetre als joves catalans adquirir la capacitació adequada perquè es puguin incorporaral mercat de treball.

Per això proposem:

• Facilitarem el pagament fraccionat durant l’any, i sense recàrrecs, de les taxes universitàriesi dels estudis reglats.

• Suprimirem el recàrrec per segona carrera, ja que entenem que és un fre per a la millorade la capacitació professional i intel·lectual de les persones.

• Ampliarem els recursos per a l’adaptació del professorat i de les instal·lacions dels centresde formació professional a les noves tècniques i maquinàries, afavorint l’especialització icercant la col·laboració de les altres administracions i de les empreses, que finalmentseran els demandants dels professionals.

• Ampliarem la xarxa d’escoles oficials d’idiomes, i ampliar els horaris de les llengüesde major demanda i sortida professional.

• Potenciarem els sistemes d’e-learning en l’estudi de les llengües estrangeres, especialmentles llengües de la Unió Europea.

• Ajudarem les famílies nombroses i/o amb rendes baixes a adquirir els llibres de text

• Lluitarem contra la desmotivació, que és la principal causa que els joves abandonin elsestudis.

• Invertirem en el coneixement, donar suport a la feina dels investigadors i dels innovadors,com a font d’aprenentatge i de creació d’ocupació.

101101101101101


OCUPOCUPOCUPOCUPOCUPACIÓ JUVENILACIÓ JUVENILACIÓ JUVENILACIÓ JUVENILACIÓ JUVENIL

El Partit Popular ha adreçat la majoria de polítiques de creació d’ocupació a la joventut. Fruitd’això és que des que governa el Partit Popular a l’Estat hi ha prop de 900.000 joves mésocupant llocs de treball, bona part dels quals s’han creat a Catalunya.

El traspàs, l’any 1997, de la gestió de les competències en matèria d’ocupació de l’INEM a laGeneralitat de Catalunya, fa a aquesta Administració responsable de les polítiques ocupacionalsa Catalunya. La Generalitat ha de ser especialment sensible als problemes que tenen els jovesper accedir a una ocupació estable i de qualitat.

Per això proposem:

• La creació d’una xarxa d’orientadors professionals dependent del Servei d’Ocupació deCatalunya, que treballarà en els centres educatius de formació professional i secundària.

• Dotarem les oficines del Servei d’Ocupació de Catalunya (OTG) de personal especialitzaten l’atenció als joves que demanen una primera ocupació.

• Ajudarem les microempreses (fins a 9 treballadors) i petites empreses (fins a 50 treballadors)a crear nous llocs de treball i a cobrir-los a partir de la contractació indefinida de treballadorsde menys de 30 anys o de persones amb discapacitat.

• Crearem el Segell de Qualitat «Empresa Jove» per a les empreses creades i gestionadesper joves emprenedors.

• Crearem un programa de capital-risc per a persones joves emprenedores, que amb lacol·laboració de les entitats financeres, els permeti obtenir el finançament per tirar endavantels seus projectes, especialment els sorgits de projectes universitaris o d’escoles de negocis.

• Ampliarem les dotacions pressupostàries per al suport als joves agricultors, tant pel que faa llur primera instal·lació, com per a la seva formació i la innovació tecnològica a lesinstal·lacions.

• Afavorirem la mobilitat laboral dels joves treballadors en l’àmbit de la Unió Europea,fomentant i difonent els programes de pràctiques professionals en empreses de l’estrangercom Eurodissea, Leonardo da Vinci, i l’accés dels joves a la xarxa d’ocupació Eures.

• Impulsarem els programes de transició escola- treball, per augmentar el nombre d’estudiantsque fan pràctiques a les empreses, amb un seguiment de la qualitat d’aquestes.

102102102102102


HABITHABITHABITHABITHABITAAAAATGETGETGETGETGE

L’accés a l’habitatge és, juntament amb l’ocupació, la principal inquietud dels joves. La baixadadels tipus d’interès de les hipoteques per a l’adquisició d’habitatges ha estat compensada isuperada per l’increment dels preus de venda.

D’altra banda, des del Partit Popular de Catalunya creiem que cal potenciar el mercat de lloguerd’habitatge. Per aquest motiu el Partit Popular ha dut a terme diverses actuacions des delGovern de l’Estat, i a Catalunya va introduir, en els pressupostos de la Generalitat per a l’any2003, l’actual desgravació del 10% pel lloguer d’habitatges, en el tram autonòmic de la renda,fins a un màxim de 300€.

En aquesta línia d’impuls i suport a l’accés dels joves a l’habitatge, considerem necessari:

• Construir habitatges de lloguer per a joves en les zones de més densitat de població,especialment a les localitats on els preus de mercat de l’habitatge són més elevats i, pertant, menys accessibles per als joves.

• Augmentar l’edat per rebre ajuts a l’adquisició del primer habitatge fins als 35 anys.

• Incrementar les deduccions fiscals per lloguer i per a adquisició d’habitatge en el tramautonòmic de la declaració de la renda per als més joves de 35 anys.

• Crear una reserva d’habitatges, en les promocions públiques, per a joves amb discapacitats

• Frenar l’especulació d’alguns ajuntaments quan subhasten sòl públic a preus de mercat,i destinar-lo prioritàriament a la construcció d’habitatge protegit.

• Promoure la creació de sòl urbanitzable destinat a la construcció d’habitatges per amés joves de 35 anys a través de l’INCASOL, en col·laboració amb les corporacionslocals.

• Fomentar els plans intergeneracionals d’habitatge basats en la convivència i l’ajut mutu.

PLENA CIUTPLENA CIUTPLENA CIUTPLENA CIUTPLENA CIUTADANIAADANIAADANIAADANIAADANIA

Per als joves catalans, el fet d’assolir la plena ciutadania significa la implicació i laparticipació en igualtat de condicions en la vida política, social, econòmica i culturalcatalana. Per assolir aquesta plena ciutadania cal que l’Administració tingui present el queopinen les entitats i les associacions juvenils de Catalunya, en especial el Consell Nacionalde la Joventut de Catalunya (CNJC), com a òrgan que representa aquestes associacions.

103103103103103


Els joves catalans reclamen polítiques que ajudin a superar els obstacles que troben en elcamí cap a la plena emancipació i la participació ciutadana.

Per això proposem que:

• Impulsarem la participació de les entitats, les associacions juvenils i el CNJC en la definicióde polítiques de joventut, en diàleg permanent amb l’Administració de la Generalitat.

• Impulsarem l’execució dels plans territorials de joventut previstos en el Pla Nacional deJoventut de Catalunya.

• Ampliarem els beneficis i els ajuts per als joves, com l’ampliació dels beneficis de la T-Jove en el transport públic.

• Elaborarem un Pla de Salut Juvenil de Catalunya que estableixi protocols de seguiment deles malalties que més afecten els joves, i plans de prevenció i d’informació sobre aquestes,amb un seguiment des de l’etapa escolar.

• Suprimirem les taxes de la Inspecció Tècnica de Vehicles per a les motocicletes propietatde persones més joves de 30 anys, i buscarem solucions a la problemàtica de lesassegurances de vehicles pels joves.

INTEGRACIÓ DELS JOVES EN RISC D’EXCLINTEGRACIÓ DELS JOVES EN RISC D’EXCLINTEGRACIÓ DELS JOVES EN RISC D’EXCLINTEGRACIÓ DELS JOVES EN RISC D’EXCLINTEGRACIÓ DELS JOVES EN RISC D’EXCLUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIALUSIÓ SOCIAL

Els joves són un dels col·lectius amb més risc d’exclusió social. Són factors d’exclusió tantla manca de feina o d’habitatge, com l’abandonament prematur dels estudis o l’addicció ales drogues. Tanmateix, la societat també tendeix a excloure i discriminar les persones quepateixen alguna mena de discapacitat i les que provenen d’altres indrets del món o que sónde races o d’ètnies diferents.

Per això:

• Impulsarem la reintegració als itineraris educatius i/o formatius de les persones que elsabandonin, amb la col·laboració d’orientadors educatius i professionals.

• Establirem ajuts a la formació i a la inserció professional dels joves que pateixen alguntipus de discapacitat.

• Dins del Pla de Salut Juvenil de Catalunya establirem un programa específic sobredrogodependències i els seus tractaments, especialment en relació amb les drogues queactualment estan causant més mal entre la joventut: sintètiques i cocaïna.

104104104104104



Catalunya és una de les regions capdavanteres d’Europa i de les primeres d‘Espanya, a causadel dinamisme de la seva economia i de la qualitat del nivell de vida. El nivell de riquesa perhabitant és superior d’un 20% a la mitjana espanyola, amb un creixement que es preveu del2,6%, i gaudeix d’una capacitat d’atracció econòmica que li permet captar el 14% del total dela inversió estrangera a Espanya.

Compta amb un teixit empresarial de forta tradició industrial, amb diversos sectors especialmentforts pel que fa a capacitat de generar valor, constituït per un nombre d’empreses de petit omitjà volum, que, si d’una banda ha fet evident la seva fortalesa perquè ha estat capaç d’adaptar-se als requeriments i els cicles econòmics, d’altra banda, mostra avui la seva feblesa per acararels reptes de la mundialització i, conseqüentment, dels mercats globals, per la disminució decapacitat econòmica, productiva, inventiva i divulgativa.

Alhora, Catalunya té potència econòmica i productiva, estabilitat política i social, bona qualitatde vida i capacitat d’innovació, trets que, juntament amb les àmplies possibilitats logístiques,ens situen com la millor regió del sud d’Europa i de l’àrea mediterrània per esdevenir un sectord’innovació i d’excel·lència que faciliti la implantació de noves empreses per al desenvolupamenti l’extensió en el territori de la societat de la informació.

Per organitzar una àrea d’aquestes característiques amb capacitat d’atracció i fixació d’empreses,hem d’estar hipercomunicats internament i externament. Aquesta comunicació ha d’abastartant les persones i els productes com el coneixement. Calen infraestructures marítimes, aèries iterrestres, conjuntament, amb una xarxa telemàtica potent. Tots aquests elements esdevenencabdals per consolidar Catalunya com una regió d’excel·lència en el procés de generació devalor qualificat en la societat del coneixement.

Cal aprofitar a temps aquestes oportunitats i corregir els elements que encara són deficitaris,sobre els quals cal actuar, com el baix índex de formació, la baixa inversió en R+D+I, lapoca col·laboració entre universitat i empresa, la manca de recursos de capital de lesempreses... També calen polítiques incentivadores dels emprenedors, per incrementar lacompetitivitat de l’economia basada en la innovació; més infraestructures de transport itelecomunicacions, i disposar d’una base empresarial que mantingui un alt nivell de cohesiósocial i que possibiliti l’absència de tensions social que frenin el procés.

En aquest context, des del Partit Popular de Catalunya considerem que tots aquests sónfactors que cal corregir i implementar per aprofitar aquestes potencialitats. Per aquestmotiu cal establir actuacions per millorar la formació, promoure la millora de la competitivitatde les empreses sobre la base de la productivitat, fomentar la cultura de col·laboracióuniversitat - empresa, invertir més en infraestructures de transport, especialment en lesferroviàries i les aèries, en la disponibilitat de sòl i en l’accessibilitat a l’habitatge temporalo permanent.

105105105105105

III. MÉS OPORIII. MÉS OPORIII. MÉS OPORIII. MÉS OPORIII. MÉS OPORTUNITTUNITTUNITTUNITTUNITAAAAATSTSTSTSTS

Aquestes són algunes de les actuacions que cal adoptar perquè Catalunya sigui un àread’excel·lència i esdevingui reclam de recursos humans, tecnològics, econòmics, i d’instal·lacióo sorgiment de noves empreses competitives en un mercat global. Aquest objectiu obligaràa adoptar polítiques en l’àmbit de l’ensenyament, el planejament i l’adequació del territoriamb equilibri, i per acollir les noves iniciatives; a construir també els habitatges i lesinstal·lacions que possibilitin el desenvolupament del sector i l’acolliment de les personesatretes, i donar alhora resposta a les polítiques de progrés social, econòmic, cultural i debenestar que Europa ens planteja.

106106106106106


CACACACACATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYA, CAP AL AFIANÇAMENT DEL LIDERAA, CAP AL AFIANÇAMENT DEL LIDERAA, CAP AL AFIANÇAMENT DEL LIDERAA, CAP AL AFIANÇAMENT DEL LIDERAA, CAP AL AFIANÇAMENT DEL LIDERATGE ECONÒMICTGE ECONÒMICTGE ECONÒMICTGE ECONÒMICTGE ECONÒMIC

L’economia catalana és, pel seu pes específic en termes de PIB, ocupació, inversió privada iexportacions, la primera de l’Estat. A més, és l’economia que ha experimentat un grau més altde desenvolupament i progrés durant aquests darrers vint-i-cinc anys, i la més competitiva, comes desprèn de les xifres sobre exportacions de les empreses catalanes.

Però, alhora, durant els darrers anys està patint un procés de frenada influït pel procés dedesacceleració de l’activitat econòmica internacional, que repercuteix i redueix el nostrecreixement. La nostra economia es caracteritza per ser molt oberta, orientada als mercatsinternacionals on les exportacions de béns i serveis a l’estranger representen un 50% del PIB.És evident que el nostre creixement dependrà cada vegada més del creixement dels mercatsinternacionals.

Això no obstant, les xifres macroeconòmiques, indiquen que l’any 2002 el creixement ha estatdel 2,2% del PIB, i per a aquest any hi ha una previsió de creixement del 2,6%; el producteinterior brut pot arribar a uns 139.000 milions €, és a dir, 23 bilions de pessetes. Aquestcreixement ens permetrà crear 36.800 nous llocs de treball, amb 2.971.849 persones afiliadesa la seguretat social. Això ens situa en una taxa d’atur registrat a l’entorn del 6,5%. Però lesprevisions dels organismes internacionals apunten una lleugera reactivació econòmica per al’any que ve.

L’estructura sectorialitzada d’aquest creixement estableix que l’agricultura ha tingut un incrementdel 7,2; el sector industrial un 1,3; el d’arts gràfiques un 7,5%; les indústries químiques un6,4; el sector de productes alimentaris 3,4%; el de la construcció un 3%, i el sector serveis –que es el més important de l’economia catalana– ha crescut un 2,5%. Altres sectors, com eltèxtil, han tingut un retrocés d’un 6,3%, i el de maquinària i la producció d’oficines hanretrocedit un 6%.

En aquesta situació hi ha elements conjunturals, però també hi ha elements estructurals –coml’evolució de la societat per la dinàmica de la internacionalització i per la incorporació de lesnoves tecnologies– que afecten tots els processos econòmics i que estan canviant les dinàmiquesinternes. De l’anàlisi del creixement de la demanda ens adonem que la demanda de les famíliesi la inversió pública són les que fonamenten el nostre creixement econòmic.

Per tant, el consum de les famílies continua sent el motor de la nostra economia, fet íntimamentrelacionat amb les polítiques dutes a terme pel Govern del Partit Popular que, amb la creació de4 milions de llocs nous de treball, amb la rebaixa d’impostos i amb les polítiques d’equilibripressupostari i, en conseqüència, el baix cost del diner, ha permès que les famílies disposin demés recursos i, per tant, que hagin pogut incrementar el consum familiar.

Però, alhora, detectem una pèrdua progressiva de pes específic en relació amb el conjunt del’economia espanyola durant els darrers anys. Observem una tendència molt semblant pel que

107107107107107


fa a la captació d’inversions estrangeres. Això respon a una realitat que només és recuperableamb la complicitat del poder polític i la societat civil catalana, plantejada en termes decompetitivitat, d’ambició de país, i no en termes de greuge comparatiu. Catalunya s’ha de tornara il·lusionar a ella mateixa, Catalunya ha de tenir més ambició.

Aquestes són les característiques del marc econòmic. Considerem, en primer lloc, que, perrecuperar el lideratge de l’economia catalana i poder competir amb les regions europees decaracterístiques similars a les nostres, hem de potenciar el creixement de qualitat –generadord’ocupació–; hem d’afavorir i de potenciar el nostre creixement diferencial; hem d’apostar per lareactivació i la millora de la competitivitat, mitjançant polítiques pressupostàries d’increment deles dotacions de capital públic, especialment per a infraestructures, i hem d’incidir en la promocióde la iniciativa empresarial per la via de l’ajut a la major internacionalització de tota l’activitateconòmica; hem d’ajudar, també, a transformar tots els processos de producció de les novestecnologies, i cal incrementar la inversió en innovació, per prioritzar actuacions que incideixin amillorar la demanda interna, a fomentar la inversió privada i pública, i a acarar les reformesestructurals. Hem de fer una política compromesa amb el creixement econòmic, i impulsar lesinversions orientades a estimular l’activitat econòmica, millorant els ajuts i els programes d’impulsa la competitivitat .

En segon lloc, cal potenciar la competitivitat desenvolupant i impulsant els factors decompetitivitat, especialment quan la situació internacional fa la competència més dura i exigent.Per tant, hem d’apostar per enfortir els factors de competitivitat associats, com ara: potenciar laqualitat; el foment de la innovació –tant en producte com en procés–; el desenvolupament il’extensió en el territori de la societat de la informació; les despeses en investigació,desenvolupament i innovació.

Hem d’aprofitar les àmplies possibilitats logístiques de Catalunya per esdevenir un referentdel sud d’Europa i per facilitar la implantació de noves empreses. Les zones logístiques sónun factor d’atracció i fixació en la localització d’empreses.

Per fer-ho cal millorar les dotacions de centres i grups d’investigació, atenent el seu nivelld’infraestructures. Considerem que cal cercar millors fórmules de col·laboració i d’apropamentdel món empresarial amb el món científic, ja que altrament el resultat no serà tangible per a lespetites i mitjanes empreses, que són les que donen vitalitat a la nostra economia.

En tercer lloc, prioritzar tots els instruments de formació, recerca i desenvolupament per adaptar-los a les noves tecnologies i resistir els processos de competència mundials, ja que la formacióés un eix bàsic en la nostra competitivitat futura. El desenvolupament d’activitats de major valorafegit exigeix un capital humà més preparat, que alhora donarà una major sostenibilitat a l’ocupaciógenerada. Hem d’assolir un ensenyament de qualitat; hem de crear centres universitarisd’excel·lència: la interacció positiva entre Universitat i economia està demostrada.

108108108108108


En quart lloc, fomentar l’ocupació, que ha estat un referent en l’acció de govern del PartitPopular. Per això, la nostra política econòmica ha de centrar-se a estimular i posar lesbases d’un creixement estable i generador d’ocupació.

Cal continuar prioritzant les mesures que contribueixin a la creació de més i millors llocs detreball. L’ocupació és un punt clau per garantir les oportunitats i la qualitat de vida de lespersones; per tant, la creació d’ocupació estable ha estat i continuarà sent l’objectiu principal dela nostra política econòmica, i les polítiques aniran dirigides a aconseguir aquest objectiu, quecontemplarà la plena incorporació de la dona al món laboral, i també d’aquells col·lectius queestan en situació de major vulnerabilitat: joves i més grans de 45 anys, per poder crear plenaocupació a Catalunya de llocs de treball nous en quatre anys.

En cinquè lloc, reducció d’impostos, per fomentar una recaptació més justa i solidària, queincentivi els qui contribueixen més al creixement econòmic, i que protegeixi els més desafavoritsi els ofereixi més oportunitats. En aquest sentit, el Partit Popular ha demostrat que és capaç derebaixar impostos –des del convenciment que l’increment del nombre de persones ocupadescomporta una ampliació de les bases tributàries que redueix la pressió fiscal individual, i queincrementa els recursos per a finançar les polítiques públiques, especialment les polítiquessocials. Per aquest motiu, la introducció de noves deduccions en l’IRPF i l’eliminació de l’impostde successions seran les que adoptarem inicialment.

Considerem que la reducció dels impostos i l’esforç inversor seran els propers anys un estímulnecessari de la nostra economia, perquè Catalunya pugui beneficiar-se tan aviat com siguipossible, de l’esperada recuperació de l’economia internacional. És una reforma estructural queeleva el potencial de la nostra economia i que, per tant, és una garantia més del creixementestable i durador del PIB i de l’ocupació durant els propers anys.

La competitivitat de l’economia catalana depèn, a grans trets, de la concurrència de quatrefactors:

• La inversió en R+D+I a Catalunya és de l’1,11%, mentre que la mitjana l’europea del’1,9%. Cal reforçar la inversió en aquest àmbit i potenciar la creació de centres deR+D+I de dimensions més grans i amb més capacitat investigadora.

• La inversió en formació, amb l’objectiu de disminuir les elevades taxes de fracàs escolar,corregir els desajustos funcionals entre les necessitats de formació que demanen lesempreses i el sistema productiu i les que ofereix la universitat o la formació professional,i enfortir la formació en l’àmbit de l’ensenyament post-obligatori.

• La inversió en infraestructures, no només per la seva importància estratègica en eldesenvolupament econòmic del país, sinó pel pes específic que té la inversió eninfraestructures en el conjunt de l’activitat econòmica. En aquest àmbit observem, des delPartit Popular de Catalunya –amb una dosi important de preocupació–, que el Govern de

109109109109109


CiU no ha incrementat les inversions en infraestructures des de l’any 1993 o.Efectivament, el Govern de la Generalitat destina a inversions públiques l’1,4% delseu PIB.

• Promourem, l’existència de centres de decisió econòmica.

En aquest context considerem que la política econòmica de la Generalitat s’ha de centrar en elsaspectes següents:

1. L’estabilitat pressupostària, d’acord amb el compromís establert, amb l’objectiu de manteniruns pressupostos amb dèficit zero, garantia d’un creixement de qualitat i generadord’ocupació.

2. Impulsar les inversions orientades a estimular l’activitat econòmica.

• Impulsar el desenvolupament dels sectors estratègics en l’economia del coneixement:telecomunicacions, noves tecnologies, continguts digitals…

• Afavorir l’ús de les noves tecnologies en els sectors tradicionals de la nostra economia,especialment pel que fa en la innovació de processos i de productes.

• Promoure la interacció entre universitat i empresa, i convertir Catalunya en un centreuniversitari de primer ordre.

• Convertir Catalunya en capdavantera d’una regió europea tot convertint-la en una peçaclau entre el sud i l’Europa central.

3. Reducció dels impostos, com un estímul necessari i una reforma estructural queelevarà el potencial de la nostra economia i, per tant, serà una garantia més delcreixement estable i durador del PIB i de l’ocupació durant els propers anys.

4. Consolidar l’Estat del Benestar. Fomentar i millorar els mecanismes de cohesió social, enuna economia mixta de mercat.

5. Reformar i millorar la gestió dels serveis públics, amb la finalitat de poder prestar-los ambmajor eficiència.

En conclusió, Catalunya té tots els instruments per fer polítiques econòmiques que generinprosperitat. Per això, una de les prioritats ha de ser la de potenciar els factors de competitivitat,que millorin la nostra capacitat productiva a mig termini, quan la situació econòmica serà mésestable, i afavorir la creació d’ocupació en una economia marcada per una lleugera recuperacióeconòmica.

110110110110110


Hem de ser conscients que, perquè Catalunya continuï sent un referent econòmic i culturaltant a Espanya com a Europa –gràcies a les àmplies capacitats emprenedores dels seusciutadans i del seu món empresarial–, cal potenciar la creació i l’expansió d’activitats demajor valor afegit: la formació, la investigació, la innovació, la internacionalització i eldesenvolupament de la societat de la informació són imprescindibles. Aquests factors sónels que ens permetran observar amb una certa il·lusió el nostre esdevenidor proper. No caloblidar el paper del sector públic perquè aquest país segueixi prosperant; ha de tenir tambéel seu paper com a catalitzador i impulsor d’aquestes activitats, però no d’esquenes al’activitat productiva, sinó de forma coordinada, i augmentar el seu esforç en aquestesàrees.

La potenciació d’aquest tipus d’activitats permetrà la continuació, a terminis mitjà i llarg, pelcamí del creixement econòmic, i permetrà desenvolupar una societat més pròspera i, alhora,més cohesionada. La potenciació d’activitats de major valor afegit va associada a les societatsmés riques i que mostren menys temor a la globalització.

En definitiva, el que cal és que la Generalitat de Catalunya afavoreixi l’objectiu que l’empresariatocupi un lloc preferent perquè arribi a ser l’autèntic motor de l’economia catalana, amb eldinamisme i la capacitat de lideratge que sempre l’ha caracteritzat.

PROMOCIÓ ECONÒMICAPROMOCIÓ ECONÒMICAPROMOCIÓ ECONÒMICAPROMOCIÓ ECONÒMICAPROMOCIÓ ECONÒMICA

Catalunya compta amb un teixit empresarial molt diversificat de petites i mitjanes empreses,que han estat fonamentals per a l’evolució de l’economia catalana i la creació d’ocupació. Tantles PIME com els treballadors autònoms contribueixen amb el seu treball, i amb l’assumpcióde riscos, a la bona marxa de la nostra economia.

Aquest teixit empresarial està compost per 260.000 empreses mitjanes i petites, que ocupen2,7 milions de persones treballant, per un valor superior a 140.000 milions €, és a dir, 23bilions de pessetes. El 93% d’aquestes empreses tenen menys de 20 treballadors i nomésefectuen un 7% de la innovació catalana. Altres són empreses mitjanes que necessiten capitalitzar-se i sortir al mercat si volen competir en un mercat globalitzat; algunes podrien fer-ho, peròtambé els cal un entorn més idoni. I, de la resta d’empreses, unes 400 facturen per sobre dels72,12 milions €, i constitueixen un actiu econòmic de primera magnitud. Són empresesproductives en sectors d’alt valor tecnològic. Moltes d’aquestes empreses tenen capacitat peresdevenir grans empreses si hi hagués un marc apropiat; en opinió del Partit Popular, aquestmarc l’ha de crear el Govern de la Generalitat.

Si analitzem les dades relatives a les empreses, observem que Catalunya disposa d’una xarxa dedimensió mitjana d’empreses altament competitives, concentrades en un eix dibuixat al llarg delBarcelonès, part del baix Llobregat, el Maresme i el Vallès Oriental i Occidental. Una àrea queconcentra el 75% de la població activa de Catalunya, amb el nucli dominant a Barcelona. Sens

111111111111111


dubte, constitueixen una base sòlida per a l’economia catalana i converteixen Barcelona enuna ciutat dinàmica, oberta, en constant creixement i amb bones perspectives de futur,alhora que la situen com a capdavantera d’una xarxa de ciutats catalanes amb dinamismei projecció de futur.

Hem de tenir present que l’estructura productiva ha canviat a Catalunya durant els darrers anys:s’ha desplaçat dels sectors més madurs amb baixa productivitat –el tèxtil, les indústries deproductes alimentaris, la fabricació de vehicles a motor, la indústria del cuir, el calçat– cap asectors emergents de productivitat elevada, com ara la fabricació de maquinària o de materialelèctric. Això demostra que la gran diversificació del teixit empresarial català és flexible i queestà contribuint a facilitar la transició de l’economia catalana cap a activitats més intensives encapital humà i tecnològic.

Aquesta transició de l’economia catalana cap a un model econòmic basat, principalment, en elcreixement de la productivitat i en l’acumulació de capital humà i tecnològic implica que moltsempresaris hauran d’incrementar la formació del seu personal, la inversió, el creixement i lainternacionalització de les seves empreses per poder ser competitius en un mercat global moltmés ampli i exigent.

Per aquest motiu considerem que cal ajudar a les empreses mitjanes i petites i als treballadorsautònoms a finançar-se per a tot aquest procés d’innovació, amb la potenciació dels instrumentsfinancers de la Generalitat, mitjançant l’increment del pressupost de l’Institut Català de Financesi de l’Institut Català del Crèdit Agrari. És a dir, que l’activitat creditícia d’aquestes institucions decrèdit públic ha d’incrementar-se per aprofitar les seves potencialitats, especialment en lesàrees en què el risc és relativament més alt i, per tant, que necessitarà una participació delsector públic per poder impulsar activitats innovadores.

Altres instruments per millorar el finançament de les empreses han de ser, d’una banda, l’incrementdels recursos del CIDEM, perquè desenvolupi amb els recursos suficients el primer Pla d’Innovacióde Catalunya. I, de l’altra, millorar la gestió del COPCA perquè desenvolupi el seu pla estratègici permeti una major implantació internacional i una presència més destacada de les PIME en elsmercats exteriors, especialment en l’àmbit de l’ampliació de la Unió Europea.

La disponibilitat de recursos de capital risc es del 0,2% del PIB, que és molt baixa si la comparemamb la mitjana europea, que arriba al 0,4% del PIB. Aquest fet dificulta les iniciatives empresarialsen sectors emergents. Per tant cal també promoure la utilització de capital risc mitjançant la dotacióde dos fons amb línies de crèdit bonificades, amb un punt de bonificació per al pressupost públic iel 50% d’aval suportat des del pressupost públic, per un import màxim fins a 1.500.000 €.

Considerem que cal prioritzar les polítiques adreçades a incrementar la competitivitat deles empreses i promoure la iniciativa empresarial per reforçar-ne la productivitat; les activitatsgeneradores d’alt nivell afegit; la implantació generalitzada dels processos d’I+D+I, per ajudar

112112112112112


a transformar els processos de producció a les noves tecnologies, incrementar la inversióen innovació i ajudar, també, a internacionalitzar més tota l’activitat econòmica,

Cal establir un nou marc d’actuació de les PIME que generi confiança en l’empresariat, ifer-ho conjuntament entre les diferents administracions públiques, la societat civil i elsagents socials. Una responsabilitat compartida entre tots, en el marc de la Carta europeade la petita i mitjana empresa, que és el principal instrument europeu de les polítiques desuport a les PIME

El Govern de l’Estat va aprovar l’Estatut de la nova empresa, per estimular la creació de novesempreses a partir de la simplificació administrativa en els procediments i de l’aposta per laformació de l’emprenedor. Estableix una fórmula simplificada de societat, de responsabilitatlimitada, i possibilita la constitució d’empreses en poc temps, gràcies a la col·laboració deregistradors i notaris i a l’aplicació de les noves tecnologies. Cal implementar aquesta rapidesades de la Generalitat amb la reducció de tràmits i la creació d’una finestreta empresarial única,que permeti fer totes les tramitacions en un sol acte, i que ofereixi assessorament integral al’emprenedor des del primer moment. En definitiva, cal la constitució d’empreses amb reduccióde terminis i costos.

PPPPPropostes en matèria de promoció econòmica de les empreses catalanesropostes en matèria de promoció econòmica de les empreses catalanesropostes en matèria de promoció econòmica de les empreses catalanesropostes en matèria de promoció econòmica de les empreses catalanesropostes en matèria de promoció econòmica de les empreses catalanes

• Crearem una nova cultura empresarial per promoure l’esperit emprenedor mitjançant lacreació d’un entorn que afavoreixi el desenvolupament d’activitats empresarials.

• Enfortirem la xarxa de petites i mitjanes empreses de Catalunya, i convertirem l’Agènciade la Petita i Mitjana Empresa en un instrument útil, àgil i eficaç de suport i assessoramenta les PIME, tant per a les que es volen constituir com les que ja estan en funcionament iels cal un servei de consulta, informació i assessorament més personalitzat i específic.

• Promourem l’Estatut de l’Empresa Familiar Catalana.

• Potenciarem l’elaboració dels anomenats «protocols familiars», entesos com a acords devoluntats consensuats i unànimes, desenvolupats entre els membres d’una família il’empresa familiar que fa possible l’existència d’un codi de conducta que reguli les relacionsde totes dues parts. Aquests protocols són concebuts com a principal mesura de suport ala millor gestió empresarial en el moment en què es produeix un recanvi generacional.

Millora del Finançament

• Fomentarem la creació de microempreses a partir de l’elaboració de programes que, en elmarc de l’Estatut de nova empresa, facilitin una constitució ràpida i senzilla. Aquestsprogrames han d’incloure assessorament integral al projecte empresarial, formació, accés

113113113113113


a les noves tecnologies i suport financer amb la concessió de préstecs participatius;substituirem transitòriament la política de subvencions directes per la de subvencionsfinanceres.

• Incrementarem els recursos del CIDEM, perquè desenvolupi amb recursos suficientsel primer Pla d’Innovació de Catalunya.

• Obrirem una línia de microcrèdits, amb préstecs d’una mitjana de 18.000 €, encol·laboració amb les entitats financeres, per els emprenedors amb pocs recursos econòmicsque tenen dificultats per a accedir als circuits habituals de crèdit.

• Establirem línies d’ajuts amb incentius específics per al desenvolupament d’emprenedorsentre els joves i els treballadors autònoms.

• Establirem línies específiques d’ajuts per a actuacions emprenedores fetes per personesmés grans de 45 anys, per persones afectades per expedients de regulació d’ocupació iper dones.

• Dotarem un fons especial de creació d’empreses i de promoció de l’autoocupació, cofinançatamb fons europeus, per millorar l’accessibilitat al finançament bancari dels emprenedors,a partir de la implantació de programes de suport financer per als autònoms i les PIME denova creació i de l’elaboració d’un protocol de finançament.

• Promourem la millora dels costos financers de les noves empreses, especialment lesmicropime, i crearem programes específics per reduir tipus d’interès i allargar terminis, encoordinació amb altres administracions i entitats.

• Potenciarem la utilització de capital risc per facilitar el finançament de les PIME, iincrementarem la dotació de fons específics.

• Elaborarem programes de suport als organismes intermedis que permetin donar serveisals autònoms i als nous empresaris.

• Incrementarem i obrirem noves línies de crèdit públic de la Generalitat per als projectesempresarials, de qualsevol sector productiu, generadors d’ocupació que tinguin per objectemodernitzar les PIME, promoure la societat de la informació –especialment la inversió enR+D– i el desenvolupament d’infraestructures.

• Ampliarem les línies de concessió de préstecs a llarg termini per a inversions productives.

• Aplicarem a Catalunya les reduccions fiscals necessàries perquè les nostres empresestinguin menors càrregues fiscals i puguin ser més competitives i creïn més ocupació. Enl’exercici de la capacitat normativa de la Generalitat en matèria fiscal, cal introduir

114114114114114


desgravacions i bonificacions que, en la línia de la reducció d’impostos i de lesmesures de suport a les PIME i als treballadors autònoms, ha impulsat el Govern del’Estat.

Formació adequada a les necessitats

• Promourem tots els instruments de formació, recerca i desenvolupament per adaptar-nosa les noves tecnologies, atès que el desenvolupament d’activitats de major valor afegitexigeix un capital humà més preparat.

• Considerarem com a formació per a l’ocupació la formació d’emprenedors, per finançar-laen el marc de programes europeus.

• Elaborarem programes de formació contínua adaptada a la gestió empresarial dels autònomsi els petits empresaris.

• Promourem ajuts que facilitin la formació dels nous directius en tècniques de gestióempresarial.

• Promourem la capacitat tecnològica de les empreses

• Fomentarem la implantació de les noves tecnologies a les empreses catalanes, especialmentles PIME. En aquest sentit, cal elaborar un Pla de foment i implantació de noves tecnologies,el qual, tenint com a destinatari principal les empreses catalanes, incentivi l’adquisició il’actualització de maquinari, fomenti l’aplicació de les noves tecnologies a l’àmbit dela gestió empresarial i l’atenció als clients, i ajudi a les nostres empreses a ser méscompetitives.

PPPPPropostes a favor de la competitivitat de l’empresa catalanaropostes a favor de la competitivitat de l’empresa catalanaropostes a favor de la competitivitat de l’empresa catalanaropostes a favor de la competitivitat de l’empresa catalanaropostes a favor de la competitivitat de l’empresa catalana

• Impulsarem el desenvolupament de sectors estratègics en l’economia del coneixementper afavorir la utilització de les noves tecnologies en els sectors tradicionals de la nostraeconomia.

• Fomentarem l’increment de la inversió en R+D+I.a les empreses catalanes que es 1,11%del PIB– per arribar en 4 anys al 2%. Potenciar la creació de centres de R+D+I dedimensions més grans i amb més capacitat investigadora.

• Incrementarem la despesa de l’Administració de la Generalitat en R+D+I, que ara significaun 0.8% del PIB fins a arribar a l’1´5% al 2006.

115115115115115


• Potenciarem la formació en l’àmbit de l’ensenyament post-obligatori, i millorarem laqualitat en l’ensenyament per fugir de les elevades taxes de fracàs escolar; corregirem elsdesajustos funcionals entre les necessitats de formació que demanen les empreses i elsistema productiu i les que ofereixen la universitat o la formació professional .

• Promourem la creació de centres universitaris d’excel·lència amb capacitat d’atraccióen disciplines diverses, i afavorirem la interacció entre economia i universitat

• Incrementarem les inversions en infraestructures per adequarles a les necessitats delterritori, no només per la seva importància estratègica en el desenvolupament econòmicdel país, sinó pel pes específic que ocupa la inversió en infraestructures en el conjunt del’activitat econòmica.

• Promourem la creació de centres de decisió econòmica.

• Promourem l’increment de la inversió per treballador a les empreses catalanes, perincrementar la competitivitat al ritme dels països del nostre entorn.

• Impulsarem plataformes empresarials per crear 70 empreses de grans dimensions cadaany, mitjançant la creació d’un marc que propiciï que les empreses mitjanes competitivess’uneixin per crear grans empreses.

PPPPPropostes a favor de la internacionalització de l’empresa catalanaropostes a favor de la internacionalització de l’empresa catalanaropostes a favor de la internacionalització de l’empresa catalanaropostes a favor de la internacionalització de l’empresa catalanaropostes a favor de la internacionalització de l’empresa catalana

L’economia catalana és una economia molt oberta, orientada als mercats internacionals,on les exportacions de béns i serveis a l’estranger signifiquen un 50% del PIB, del qual el60% correspon a productes fabricats per les 600 indústries multinacionals estrangeres quehi ha a Catalunya. És evident que el nostre creixement dependrà cada vegada més delcreixement dels mercats internacionals .

Catalunya té el nivell més alt d’internacionalització en comparació amb la resta de comunitatsautònomes. Així ho acrediten les dades: l’any 2002 a Catalunya es varen fer el 27,4% del totalde les exportacions espanyoles, davant d’altres comunitats igualment dinàmiques, com València(12,8%), o la Comunitat de Madrid (10,9%). Ara bé, cal tenir present que la internacionalitzacióno es sinònim d’exportació i que els desenvolupaments productius de les empreses catalanesfora d’Espanya formen part del procés d’internacionalització-globalització. Les nostres empresesno només han de garantir un alt nivell d’exportació dels seus productes sinó també garantir-seun lloc en el nou mercat global.

A Catalunya la internacionalització de Barcelona i de la seva àrea metropolitana és moltimportant. Barcelona ocupa el tercer lloc del grup de ciutats encapçalades per Londres iParís quant a recepció d’inversions i exporta el 22,5% del comerç exterior de béns totalsd’Espanya.

116116116116116


En aquest context, el Partit Popular de Catalunya aposta per l’increment dels esforçoseconòmics destinats a afavorir la internacionalització de les nostres empreses, fentdestinatàries d’aquest esforç les empreses petites i mitjanes (PIME), que, un cop superat elnatural temor a enfortir les seves relacions comercials a l’àmbit de la Unió Europea o ambtercers països, volen competir en condicions d’igualtat en un mercat cada cop més global.Per això cal superar les barreres que converteixen a aquestes empreses en negocis «locals»perquè donin l’autèntic salt cap a l’exterior. Conscients que això és una autèntica necessitatdel nostre teixit empresarial, el Partit Popular de Catalunya:

a) Incrementarem les línies específiques d’ajuts, crèdits i avals destinats a lainternacionalització de les empreses catalanes, utilitzant de forma objectiva i racional elsorganismes i els instruments de què disposa la Generalitat de Catalunya: ICF, COPCA...

b) Ampliarem la dotació del COPCA, en millorarem la gestió, en reorientarem el funcionamenti les competències, perquè desenvolupi el seu Pla estratègic, i permetre una majorimplantació internacional i una presència més destacada de les PIME en els mercatsexteriors.

c) Enfortirem els instruments de coordinació i de col·laboració amb l’ICEX.

d) Afavorirem els espais de trobada i d’intercanvi empresarials com a via àgil, ordenadai dinàmica per facilitar els primers contactes d’empreses amb la realitat exterior.

e) Millorarem la formació en l’àmbit de l’empresa, en el sentit d’orientar-la cap aldesenvolupament d’una autèntica cultura «exportadora».

f) Implementarem i potenciarem una política de fires que superi els localismes existents.

g) Incrementarem la dotació destinada al finançament de les obres d’ampliació i de remodelaciódel recinte de la Fira de Barcelona, amb un import addicional de 3.000.000 €, perquèesdevingui un referent firal a Europa.

REDUCCIÓ DE LES CÀRREGUES BUROCRÀTIQUESREDUCCIÓ DE LES CÀRREGUES BUROCRÀTIQUESREDUCCIÓ DE LES CÀRREGUES BUROCRÀTIQUESREDUCCIÓ DE LES CÀRREGUES BUROCRÀTIQUESREDUCCIÓ DE LES CÀRREGUES BUROCRÀTIQUES

Encara avui els empresaris catalanes han de fer nombroses gestions i actuacions – algunesd’elles de dubtosa necessitat i que en moltes ocasions comporten un cert cost econòmic–en diverses instàncies de l’Administració de la Generalitat.

En aquest sentit, cal simplificar i agilitar els tràmits administratius que han de fer elsempresaris amb l’Administració de la Generalitat, mitjançant:

117117117117117


PPPPPropostes per reduir les cârregues burocrátiquesropostes per reduir les cârregues burocrátiquesropostes per reduir les cârregues burocrátiquesropostes per reduir les cârregues burocrátiquesropostes per reduir les cârregues burocrátiques

• Crear Oficines de Gestió Unificada, dotades d’autonomia econòmica i administrativa,amb recursos humans i econòmics, i convertides en autèntiques «finestretes úniques»que englobin la totalitat de gestions que han de fer els empresaris amb l’Administració perdesenvolupar llur activitat econòmica. Tanmateix, donaran assessorament integral alsemprenedors que ho requereixen.

• Establir procediments més àgils, simples, transparents i de durada més curta per a lesempreses que s’acullin a ajuts o subvencions, amb la finalitat de suprimir les càrreguesformals que actualment han d’assumir.

• Reduir, i si escau la supressió, de les taxes que gravin de manera abusiva els serveisque preceptivament ha de prestar l’Administració de la Generalitat a les empresescatalanes.

• Estimular de l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació en lesrelacions entre la Generalitat i les empreses.

118118118118118


PRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOSTPRESSUPOST

La política pressupostària de la Generalitat de Catalunya durant aquests últims vint-i-cinc anyss’ha caracteritzat per un increment del dèficit i per una manca de control i seguiment, transparentsi regulars, de l’evolució de l’execució pressupostària. Gràcies al Partit Popular les polítiquespressupostàries a l’àmbit de l’Estat han guanyat en transparència, estabilitat i equilibri, i peraixò cal garantir que aquests principis siguin també una realitat a Catalunya.

L’exigència d’estabilitat pressupostària no només s’ha de veure com una aposta decidida de laUnió Europea en pro de la competitivitat, el sanejament dels comptes públics i la transparènciade la gestió pública, sinó també com un factor decisiu a favor d’que garanteixi unes economiesnacionals més ordenades, racionals i equilibrades, que garanteixin una autèntica convergènciade les economies dels ara ja vint-i-cinc membres de dret de la Unió.

PPPPPropostes per dotar d’equilibri i d’estabilitat les finances de la Generalitat.ropostes per dotar d’equilibri i d’estabilitat les finances de la Generalitat.ropostes per dotar d’equilibri i d’estabilitat les finances de la Generalitat.ropostes per dotar d’equilibri i d’estabilitat les finances de la Generalitat.ropostes per dotar d’equilibri i d’estabilitat les finances de la Generalitat.

• Elaborarem una llei d’estabilitat pressupostària a Catalunya, per garantir-hi l’equilibri deles finances públiques.

• Implementarem els instruments d’avaluació constant de la planificació pressupostàriaplurianual.

• Crearem una Oficina d’Informació i Control Pressupostari, que s’encarregui del seguimentcontinu de l’execució del pressupost i que faciliti de forma nítida i periòdica els estatsd’execució del pressupost.

• Reformarem la normativa sobre finances públiques per garantir la presentació puntual delprojecte de pressupostos.

• Reformarem la Llei de la Sindicatura de Comptes de Catalunya, per dotar aquestorganisme estatutari dels mitjans tècnics, humans i financers necessaris perquè puguidesenvolupar amb tota normalitat la seva funció de màxim òrgan de fiscalitzacióeconòmico-financera del sector públic català. La reforma legal ha de superar tots elsobstacles que han provocat la paràlisi d’aquesta institució durant bona part de la VILegislatura.

119119119119119


FISCALITFISCALITFISCALITFISCALITFISCALITAAAAATTTTT

El nou sistema de finançament autonòmic ha permès a la Generalitat de Catalunya aplicarpolítiques tributàries pròpies. El nou model de finançament reconeix, a més, una àmplia capacitatnormativa a la Generalitat, tant pel que fa a la fixació i la determinació dels tributs propis –especialment els relatius a les taxes i les contribucions especials–, com pel que fa a la determinaciód’alguns elements dels tributs cedits (la majoria dels impostos que avui gestiona i recaptal’Administració tributària de la Generalitat: IRPF, successions i donacions, transmissionspatrimonials i actes jurídics documentats, impost especial sobre les vendes minoristes dedeterminats hidrocarburs, impost especial sobre electricitat, IVA parcialment). Paral·.lelament,és evident que el Govern de la Generalitat ha d’acarar amb instruments veritablement àgils ieficaços la gestió, la recaptació i la inspecció dels tributs propis i la gestió i la recaptació delstributs cedits.

En aquest context el Partit Popular de Catalunya ha platejat, durant la VI Legislatura, diferentsmesures tributàries que, emmarcades en l’impuls del Govern del Partit Popular a la reducciódels impostos i la simplificació en la gestió, s’han destinat a afavorir la ciutadania deCatalunya davant d’una política fiscal desfavorable aplicada fins ara per la Generalitat. Laproposta de supressió de l’Impost sobre Successions, en el supòsit de parentiu entreascendents, descendents i cònjuges; la proposta de supressió del recàrrec metropolità enl’Impost sobre béns immobles; la proposta de refosa de tota la normativa sobre taxes de laGeneralitat, vigent actualment; la introducció d’importants deduccions en el tram autonòmicde l’IRPF, per l’adquisició o lloguer d’un habitatge destinat a residència habitual; les mesuresde suport a les famílies nombroses en l’adquisició d’habitatges, són, entre d’altres, lesmesures que el Partit Popular de Catalunya ha impulsat.

Creiem que aquesta propera legislatura ha de ser, en matèria fiscal, una legislatura caracteritzadaper:

1. La plena assumpció per la Generalitat de la seva corrresponsabilitat en matèriafiscal, circumstància que dóna peu a l’Administració tributària catalana per dissenyarde forma coherent i ordenada una política fiscal pròpia.

2. La reducció dels impostos que són competència de la Generalitat, en la línia de lespropostes ja plantejades pel Partit Popular de Catalunya durant la VI Legislatura.

3. La millora dels instruments de gestió i de recaptació de tributs que corresponen a laGeneralitat de Catalunya.

120120120120120


PPPPPropostes a favor d’una política fiscal pròpia per a Catalunyaropostes a favor d’una política fiscal pròpia per a Catalunyaropostes a favor d’una política fiscal pròpia per a Catalunyaropostes a favor d’una política fiscal pròpia per a Catalunyaropostes a favor d’una política fiscal pròpia per a Catalunya

• Elaborarem una Llei general tributària catalana que es configuri com autèntic marc normatiupropi, i que tingui en compte els següents aspectes:

- la unificació de criteris en la gestió i l’aplicació dels tributs- la unificació de criteris en l’aplicació de sancions- la unificació de criteris en la interpretació de les normes fiscals- la determinació d’un òrgan administratiu de caràcter arbitral que resolgui les diferències

entre l’Administració tributària de la Generalitat i els contribuents catalans.

• Refondrem la normativa de tota la legislació de taxes que exigeix la Generalitat a laciutadania de Catalunya, atès que l’elevat grau de dispersió normativa existent posa enperill la seguretat jurídica dels ciutadans i ciutadanes a l’hora de conèixer quina és la taxaque han d’abonar.

• Elaborarem una llei que unifiqui els diferents impostos que directament gestiona irecapta l’Administració de la Generalitat i sobre els quals té capacitat normativa, perpoder disposar d’un codi fiscal unificat que posi fi a l’elevada dispersió legislativaexistent.

• Farem la «Carta de Drets i Deures del Contribuent», que reguli els drets i els deures delscontribuents catalans davant les Administracions tributàries de Catalunya.

PPPPPropostes per la reducció d’impostos també a Catalunya.ropostes per la reducció d’impostos també a Catalunya.ropostes per la reducció d’impostos també a Catalunya.ropostes per la reducció d’impostos també a Catalunya.ropostes per la reducció d’impostos també a Catalunya.

• Suprimirem l’Impost sobre Successions entre ascendents, descendents i cònjuges iincrementarem les deduccions de la quota fins a un 100% pel que fa a la transmissió devalors dineraris, les assegurances de vida i l’habitatge habitual entre els parents esmentats.

• Suprimirem gradualment l’Impost sobre el Patrimoni.

• Reduirem del 7% al 6%, amb caràcter general, el tipus de gravamen de l’Impost deTransmissions Patrimonials (ITP).

• Introduirem, en la part corresponent a la Generalitat de la quota íntegra de l’IRPF,una deducció del 15% de les quantitats destinades a l’ajuda domèstica, sempre queel contribuent percebi rendes de treball o rendes d’activitat econòmica.

• Promourem l’exempció de tributació, a compte de l’IRPF, dels ajuts per fills menors detres anys que concedeix la Generalitat de Catalunya.

121121121121121


• Incrementarem les deduccions existents actualment, en la part corresponent a laGeneralitat de la quota íntegra de l’IRPF, per naixement o adopció d’un fill (actualmenten la declaració conjunta dels progenitors la deducció és de 300€ i en la declaracióindividual és de 150€).

• Incrementarem, igualment, les deduccions per les quantitats satisfetes en el períodeimpositiu en concepte de lloguer de l’habitatge habitual, els beneficiaris de les qualssiguin menors de 32 anys, estiguin en atur durant 183 dies o més durant l’exercici,tinguin un grau de discapacitat igual o superior al 65%, o siguin vidu o vídua i tinguin 65o més anys.

• Incrementarem la deducció per donació de quantitats abonades a descendents per al’adquisició del primer habitatge fins al 5% (actualment és l’1%).

• Reduirem el tipus impositiu aplicable a la quota dels documents notarials quans’escripturen els crèdits hipotecaris. L’actual sistema es basa en una tarifa progressivaque durant l’any 2002 era de l’1% a partir de 100.000€ i que a partir del 2003s’aplica a partir de 60.000 €. Aquest sistema no incentiva precisament els ciutadansperquè adquireixin habitatges en règim de propietat, i encareix considerablement lacompra d’un immoble.

PPPPPropostes per a la millora de la gestió tributàriaropostes per a la millora de la gestió tributàriaropostes per a la millora de la gestió tributàriaropostes per a la millora de la gestió tributàriaropostes per a la millora de la gestió tributària

• Potenciarem els serveis d’informació, d’assessorament i de consulta gratuïta que prestal’Administració de la Generalitat a la ciutadania de Catalunya, i establir procedimentssimples d’evacuació de consultes i dubtes en matèria fiscal.

• Crearem l’Agència de Gestió de Tributs de la Generalitat de Catalunya, amb funcionsde gestió, recaptació i inspecció dels tributs propis de la Generalitat i dels tributscedits.

• Introduirem els mecanismes necessaris per millorar i incrementar la coordinació del’Administració tributària de la Generalitat amb l’Agència Estatal d’Administració Tributària.

• Agilitzarem el funcionament de la Junta Superior de Finances i de les Juntes Territorialsde Finances, i les dotarem dels mitjans humans i tècnics necessaris perquè puguindesenvolupar les seves funcions amb eficàcia, celeritat i simplicitat.

122122122122122


TREBALL I OCUPTREBALL I OCUPTREBALL I OCUPTREBALL I OCUPTREBALL I OCUPACIÓACIÓACIÓACIÓACIÓ

L’ocupació a Catalunya ha experimentat un increment important durant els darrers anys. La taxad’atur s’ha reduït del 18,9% el 1996 al 9,60% l’any 2003. Igualment, el nombre d’afiliats a laSeguretat Social en el mateix període ha passat de 2.280.502 a 2.971.849 l’any 2003. Si aEspanya s’ha creat la meitat de l’ocupació de la Unió Europea, bona part d’aquesta s’ha creat aCatalunya.

El Partit Popular de Catalunya ha apostat els darrers anys, des de la seva capacitat d’influir enl’acció del Govern de la Generalitat, per una política econòmica que contribuís a la creaciód’ocupació. Hem incidit en la necessitat d’aplicar polítiques rigoroses de despesa pública i decontrol del dèficit i polítiques que afavoreixin la competitivitat de l’economia i les empreses deCatalunya.

Per altra banda el Partit Popular de Catalunya ha impulsat polítiques actives per a la creaciód’ocupació, com la creació del Servei Català d’Ocupació, que ha de servir d’instrument àgilperquè els catalans i les catalanes trobin feina amb més rapidesa, més adequada al seuperfil professional, i perquè les empreses trobin els professionals que necessiten.

Considerem que la política en matèria d’ocupació se centrarà en quatre grans eixos:

1. Assolir la plena ocupació en un període de quatre anys.

2. Formació dels treballadors.

3. Seguretat en el Treball.

4. Conciliació de la vida laboral amb la vida familiar.

INCREMENT DE LINCREMENT DE LINCREMENT DE LINCREMENT DE LINCREMENT DE L’OCUP’OCUP’OCUP’OCUP’OCUPACIÓACIÓACIÓACIÓACIÓ

Avui Catalunya té una taxa d’atur registrat del 6,29%. La taxa d’atur dels joves és del6,68% i la de les dones 8,77%. Pel que fa a l’estabilitat laboral 78 de cada 100 treballadorscatalans té un contracte indefinit. Nosaltres optem per l’aplicació de polítiques activesd’ocupació, polítiques orientades a la creació de nova ocupació i de més qualitat. Aquestaés la nostra principal prioritat.

• El Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC), creat per Llei del Parlament el juny de 2002, hade ser un instrument clau per aconseguir la reducció de l’atur a Catalunya. El SOC ha deser quelcom més que un registre d’aturats, i ha de complir amb les funcions encomanadesper la seva llei de creació:

123123123123123


1. Ordenar, planificar, programar i executar les accions ocupacionals que deriven deles polítiques actives d’ocupació, i fer-ne el seguiment i el control.

2. Oferir i prestar serveis d’informació i d’orientació laboral integral als treballadors, tanten situació laboral activa com en atur, i a les empreses.

3. Gestionar els programes de formació professional ocupacional i contínua i garantir-nela coordinació amb la formació professional reglada.

PPPPPropostes per crear ocupacióropostes per crear ocupacióropostes per crear ocupacióropostes per crear ocupacióropostes per crear ocupació

• Establirem una xarxa única i global d’intermediació laboral, en connexió amb la de l’Estat,que serveixi per casar de forma eficient les ofertes i les demandes en el mercat de treball.Connectarem aquesta xarxa amb la resta de xarxes públiques d’intermediació laboral iamb les d’altres comunitats autònomes.

• Garantirem el servei urgent del CEMAC durant les vint-i-quatre hores del dia, per talde garantir la continuïtat i regularitat d’aquest servei als treballadors i els empresaris.

• Impulsarem la generalització de pràctiques de gestió dels recursos humans queoptimitzin les capacitats i les competències adquirides pels treballadors i que afavoreixinla competitivitat sostenible de les empreses.

• Gestionarem les accions de foment de l’ocupació, amb una atenció especial als col·lectiusamb més risc d’exclusió social, i fomentarem la creació d’empreses d’inserció laboral, al’empara de la Llei d’empreses d’inserció aprovada pel Parlament de Catalunya.

• Adoptarem mesures concretes per fer efectiu el compliment de la Llei d’integració delsdiscapacitats, relativa a llur integració en el món laboral.

Creiem que és molt necessari promoure també la iniciativa pròpia de les persones amb l’objectiude crear ocupació. En aquest sentit:

• Fomentarem l’autoocupació en coordinació amb els altres organismes que promouenl’economia social i la creació de microempreses.

• Difondrem i fomentarem l’activitat emprenedora, especialment la inclusió de contingutslectius en la formació secundària, que permeti que els joves catalans tinguin un millorconeixement de l’activitat de l’autoempresa i l’autoocupació.

• Reformarem de manera integral els serveis d’autoempresa, mitjançant l’aprovació d’unanormativa que integri, millori i potenciï els serveis d’orientació, d’informació id’assessorament sobre els plans d’empresa i la creació d’empreses en l’àmbit local.

124124124124124


• Incrementarem la dotació econòmica destinada a l’autoempresa i a l’autoocupació.

• Establirem uns criteris estrictes per a la concessió d’autoritzacions que acreditin les empresesper oferir serveis d’orientació i d’informació, tot i donar prioritat a la participació dels enslocals.

• Fomentarem la participació de les petites empreses en el mercat català de contractaciópública.

• Incrementarem les partides pressupostàries destinades a afavorir l’adaptació de les petitesi mitjanes empreses als avenços tecnològics, i molt especialment la implantació del comerçelectrònic.

• Facilitarem informació sobre els tràmits necessaris per a la creació d’una empresa a travésde l’Administració Oberta de Catalunya (AOC).

• Facilitarem el finançament dels projectes d’autoempresa i d’autoocupació mitjançantl’establiment de convenis amb les entitats financeres que atorguin condicions més favorablesals joves emprenedors i els aturats.

• Donarem una major difusió als ajuts i els serveis que hi ha a l’abast dels emprenedors quevulguin crear el seu propi negoci.

FORMACIÓ OCUPFORMACIÓ OCUPFORMACIÓ OCUPFORMACIÓ OCUPFORMACIÓ OCUPACIONALACIONALACIONALACIONALACIONAL

La creació d’ocupació necessita fer una important inversió per millorar la qualificació delstreballadors. És un fet evident que els treballadors més afectats per l’atur són els que tenennivells de qualificació més baixos.La inversió en capital humà, al marge del que ofereix la formació reglada, a través de la formacióocupacional i la formació contínua dels treballadors, contribuirà a assolir la plena ocupació aCatalunya.

PPPPPropostes per la formació ocupacionalropostes per la formació ocupacionalropostes per la formació ocupacionalropostes per la formació ocupacionalropostes per la formació ocupacional

• Formació Ocupacional per a desocupats, amb tutories personalitzades

• Pràctiques formatives no laborals a les empreses

• Accions de formació encaminades a obtenir els coneixements i les habilitats de lesprofessions demanades en el territori

125125125125125


• Accions de formació destinades a incrementar el coneixement de llengües estrangeres

• Accions de formació per millorar la qualificació i la utilització de les tecnologies de lainformació i la comunicació

• Desenvolupament de programes d’e-learning per a poder utilitzar les TIC en els processosd’aprenentatge

PREVENCIÓ DELS ACCIDENTS LPREVENCIÓ DELS ACCIDENTS LPREVENCIÓ DELS ACCIDENTS LPREVENCIÓ DELS ACCIDENTS LPREVENCIÓ DELS ACCIDENTS LABORALSABORALSABORALSABORALSABORALS

A Catalunya es varen produir l’any 2002 un total de 183.829 accidents laborals amb efectes debaixa; però la dada més preocupant són els 186 accidents mortals que hi va haver. Aquestatendència s’ha vist reduïda al llarg del primer semestre del 2003.

PPPPPropostes per frenar la sinistralitat laboralropostes per frenar la sinistralitat laboralropostes per frenar la sinistralitat laboralropostes per frenar la sinistralitat laboralropostes per frenar la sinistralitat laboral

Per frenar aquesta elevada sinistralitat laboral portarem a terme les següents actuacions:

• Fomentarem l’increment de la cultura de la prevenció en el model organitzatiu de lesempreses.

• Impartirem més formació i de millor qualitat als delegats de prevenció de les empreses.

• Millorarem la informació sobre l’obligació de complir la normativa de seguretat i salutlaboral en el moment d’obrir centres de treball.

• Difondrem entre els treballadors i les empreses els continguts de la Llei de Prevenció deRiscos Laborals, la necessitat de l’avaluació inicial de riscos i la planificació de la prevencióa les empreses.

• Obrirem una línia específica de finançament per a petites i mitjanes empreses, destinadaa reduir el cost de l’adequació de llurs instal·lacions i serveis a la normativa en matèria deprevenció.

• Incrementarem els serveis d’assessorament a les empreses amb l’objectiu de generalitzarl’activitat preventiva en el treball.

• Augmentarem els mitjans de la inspecció de treball, i implementarem plans específicsde formació específica continuada.

• Reforçarem les mesures de vigilància i de control a l’hora d’acreditar els serveis de prevencióaliens, i les actuacions dels esmentats serveis en la tasca preventiva.

126126126126126


• Farem un major seguiment de les actes de constitució dels comitès de seguretat isalut laboral, i del nombre de delegats de prevenció a les empreses.

• En l’àmbit educatiu, especialment en la formació professional i els cicles formatius,promourem la cultura preventiva en general i en especial la dels riscos laborals.

• Establirem acords amb les mútues d’accidents de treball per garantir una especialitzaciósectorial de la tasca preventiva que fan aquestes entitats, i perquè s’incrementin elsprogrames de formació i la concreció de les tècniques dirigides a la prevenció.

• Elaborarem el llibre blanc de la prevenció dels riscos laborals a Catalunya.

CONCILIACIÓ DE LCONCILIACIÓ DE LCONCILIACIÓ DE LCONCILIACIÓ DE LCONCILIACIÓ DE LA VIDA LA VIDA LA VIDA LA VIDA LA VIDA LABORAL AMB LABORAL AMB LABORAL AMB LABORAL AMB LABORAL AMB LA VIDA FA VIDA FA VIDA FA VIDA FA VIDA FAMILIARAMILIARAMILIARAMILIARAMILIAR

Per assolir la plena igualtat entre homes i dones en tots els àmbits, però en especial en l’àmbitlaboral, cal adoptar polítiques que realment l’afavoreixin. Bona part de la responsabilitat de lacura dels fills encara es reparteix de forma desequilibrada, ja que en moltes famílies recauexclusivament en la mare.

Aquest ha estat un dels àmbits en què el Partit Popular ha impulsat més iniciatives perafavorir la permanència de la dona en el món laboral: Des de la paga de 100 € mensualsper a les mares treballadores, l’exempció de pagament de quotes a la Seguretat Social pera les dones que es reincorporin a la feina desprès de la maternitat o, a Catalunya, l’ajut de525 € (600 € per a les famílies nombroses) per fills menors de sis anys, fruit de lainiciativa del Partit Popular.

PPPPPropostes a favor de la conciliació de la vida laboral amb la familiarropostes a favor de la conciliació de la vida laboral amb la familiarropostes a favor de la conciliació de la vida laboral amb la familiarropostes a favor de la conciliació de la vida laboral amb la familiarropostes a favor de la conciliació de la vida laboral amb la familiar

• Promourem mesures concretes, d’acord amb els agents socials implicats, perquès’implantin nous models de cooperació i d’organització, que afavoreixin la conciliacióde la vida laboral amb la familiar, especialment pel que fa a l’adequació dels horarisde la jornada laboral.

• Promourem, amb l’acord dels agents socials, un protocol de mesures per afavorir laconciliació de la vida laboral amb la familiar, que es podran incorporar a les polítiques degestió de personal de les empreses, i impulsarem llur inclusió en les taules de negociaciócol·lectiva.

• Impulsarem a les empreses perquè adoptin plans o programes de conciliació de lavida laboral amb la familiar, especialment referides a l’organització del treball i lajornada horària.

127127127127127


• Promourem la creació d’empreses de serveis per facilitar serveis complementaris a lesfamílies, per a la cura de persones al seu càrrec, dins dels programes de nous filonsd’ocupació.

• Elaborarem un pla de guarderies laborals, dotant-lo amb recursos suficients perpoder crear places d’escola bressol prop dels grans centres de treball.

• Instaurarem una línia d’ajuts per a totes les empreses que decideixin obrir una guarderialaboral per als fills dels seus treballadors, o que decideixin subvencionar una part del costque paguen els seus treballadors en concepte de guarderia.

128128128128128


INDÚSTRIA I ENERGIAINDÚSTRIA I ENERGIAINDÚSTRIA I ENERGIAINDÚSTRIA I ENERGIAINDÚSTRIA I ENERGIA

A Catalunya l’activitat industrial representa una part important de l’activitat econòmica. De fet,la majoria de les empreses mitjanes i grans que desenvolupen la seva activitat productiva aCatalunya són de caràcter industrial. Per això, el Partit Popular de Catalunya considera que calcontinuar amb les polítiques de suport a la indústria, impulsant un conjunt d’actuacions quesuperin la lògica de la mera subvenció, i que apostin per la diversificació de l’activitat industrial,la modernització de les instal·lacions i el maquinari, la millora dels serveis que l’Administracióde la Generalitat dóna a aquestes empreses i l’accés en condicions d’igualtat a tots elsserveis que el sector públic té establerts per afavorir l’activitat industrial.

D’altra banda, el sector energètic ocupa un lloc destacat en el conjunt de l’activitat econòmica.Si analitzem els diferents subsectors energètics, observarem que, sens dubte, Catalunya és unade les comunitats autònomes que més consum d’energia elèctrica té i, en canvi, les infraestructureselèctriques de què disposa són insuficients o estan desfasades i llur capacitat per generar energiaelèctrica és limitada. La ciutadania ha patit, i continua patint, importants talls de subministramentelèctric sense cap justificació, sobretot en les èpoques de més consum de l’any i, en canvi,continua en una situació d’indefensió a l’hora de reclamar els seus drets –com a usuarid’un servei essencial– davant les empreses subministradores.

L’esforç fet pel Partit Popular de Catalunya durant la VI Legislatura, en el sentit de refermar elsdrets dels consumidors i els usuaris d’energia elèctrica; i l’establiment d’un sistema decompensacions econòmiques just, eficaç i lògic davant els inconvenients causats per la privacióinjustificada de subministrament –amb els danys que això provoca–, no ha estat encara proudesenvolupat pel Govern de la Generalitat.

Cal, doncs, fer una aposta decidida per la modernització de les línies elèctriques i del conjuntd’infraestructures elèctriques de Catalunya i, alhora, reforçar la interrelació dels usuaris amb lescompanyies subministradores d’energia elèctrica, amb l’objectiu que la ciutadania disposi d’unservei modern, eficaç, eficient i amb totes les garanties de qualitat necessàries.

En aquest context, i vista la necessitat d’incrementar la producció d’energia, no podemoblidar l’aposta decidida que ha de fer la Generalitat per les energies renovables –biomassa,solar, eòlica...–, amb l’objectiu de diversificar les fonts d’energia del país i de donar respostaa una demanda social cada cop més àmplia a favor de l’ús d’energies netes.

D’altra banda, el desenvolupament del sector de la construcció i l’exigència de més infraestructureshan provocat un increment de la demanda de més recursos naturals per produir els materials –arenes, graves...– necessaris per acarar les necessitats d’aquests sectors. Aquest fet, juntamentamb l’existència d’una legislació antiquada, fragmentada i parcial, està provocant a Catalunyauna demanda de mesures concretes, encaminades a disposar d’un marc normatiu nou, i alhoraa ampliar la capacitat de generar els recursos necessaris per produir els materials que el sector

129129129129129


de la construcció i de les infraestructures necessita. Cal, doncs, donar resposta també aaquestes exigències.

Finalment, no n’hi ha prou amb un Pla de l’Energia (horitzó 2010), sinó que cal portar-lo aterme. Per això cal implementar amb rigor les previsions de l’esmentat Pla i assolir els objectiusque s’hi contemplen.

PPPPPropostes en els àmbits de la indústria i l’energiaropostes en els àmbits de la indústria i l’energiaropostes en els àmbits de la indústria i l’energiaropostes en els àmbits de la indústria i l’energiaropostes en els àmbits de la indústria i l’energia

• Impulsarem unes línies d’ajuts específics, adreçades a les empreses industrials catalanes,especialment destinades a l’adquisició de nous maquinaris, a la inversió necessària ennoves tecnologies, i la modernització de les seves instal·lacions.

• Promourem la reserva de sòl per a la ubicació de polígons industrials a Catalunya,especialment en els municipis que requereixin una actuació especial a favor de la sevapromoció i desenvolupament econòmic.

• Desenvoluparem el sistema de compensacions econòmiques als usuaris pels danys iperjudicis causats per les interrupcions no programades del subministrament d’energiaelèctrica, sobre la base dels principis d’equitat i d’eficàcia.

• Elaborarem una Llei general de l’energia de Catalunya, en el marc de la legislació bàsicaestatal.

• Elaborarem una Llei de mines de Catalunya, en el marc de la legislació bàsica estatal.

• Aprovarem una nova legislació sobre activitats extractives a Catalunya, que permeti donarresposta a l’increment de demanda d’explotació dels recursos naturals dels quals s’extreuenels materials de construcció.

• Fomentarem la implantació i l’ús de les energies renovables, mitjançant l’aprovaciód’un pla específic de foment i ajut destinat a finançar les inversions que comportinaquestes instal·lacions.

• Aprovarem una nova normativa sobre els procediments encaminats a l’atorgament deles autoritzacions de les instal·lacions de les energies renovables, que siguin àgils,eficaços i simplificats.

• Fomentarem, juntament amb els Ajuntaments, les instal·lacions d’energia solar en lesnoves construccions i edificacions que es facin a Catalunya, com a energia alternativa,neta, menys costosa i amb un alt potencial energètic.

130130130130130


TURISMETURISMETURISMETURISMETURISME

El turisme serà la primera activitat econòmica del món occidental en la pròxima dècada, abansque sectors com el petroli, l’automòbil, l’energia o la informàtica. Per a l’any 2010 s’han fetprevisions de més de 1.000 milions de viatges internacionals, un 50% dels quals correspondranal mercat europeu. Només a la Mediterrània, hom estima que els 135 milions de turistes que,aproximadament, ens visiten ara, arribaran als 235-350 milions l’any 2025. I tot i que unaconjuntura internacional difícil afecta de manera directa el turisme, en suposar una limitaciódels desplaçaments pel planeta, és cert que l’Estat espanyol continua sent una de les primeresdestinacions turístiques del món, i que Catalunya encapçala el llistat de comunitats autònomeson el turisme és una de les principals activitats econòmiques.

Efectivament, Catalunya ocupa un lloc preferent com a destinació turística. Durant l’any 2002,el 22,5% d’arribades internacionals a Espanya ho foren a Catalunya, i un 16,8% del total depernoctacions es van fer a Catalunya. I tot això en un moment en què es detecta una fortacompetència pel nostre mercat turístic, amb l’aparició de destinacions més competitives, pelque fa a preus i qualitat, en alguns països de l’Est d’Europa (Hongria, República Txeca, Croàcia...)

A més , cal tenir molt present, a l’hora de fixar les línies i les estratègies de la políticaturística de la Generalitat, que a Catalunya les preferències turístiques se centren enBarcelona i la Costa Daurada, que sumades concentren més de la meitat de la demandaturística, raó per la qual els esforços han d’anar adreçats també a potenciar el turisme alnord i a l’interior de Catalunya, especialment el turisme rural.

Els constants canvis de la demanda turística, l’evolució de les preferències cap a exigències demillors serveis personalitzats, i l’existència de destinacions competidores, fan imprescindiblel’impuls del concepte «qualitat» com a estratègia de futur del sector turístic i com a base de lapolítica turística de Catalunya.

El nostre objectiu en matèria de turisme se centra en quatre eixos:

1. Desenvolupar el concepte «qualitat» amb una política de turisme basada en serveisconvenientment estructurats en els seus nivells d’oferta.

2. Fomentar programes específics adaptats al moment turístic internacional, que es basin enel desenvolupament de les nostres potencialitats de transport, culturals, arquitectòniques,ambientals, sociològiques i en les activitats relacionades amb el negoci, l’educació, l’idiomai la tecnologia.

3. Assolir i mantenir els nostres avantatges competitius, impulsant alhora polítiques d’innovaciói de millora de la qualitat per poder competir eficaçment amb els nous competidors i ambels mercats emergents.

131131131131131


4. Fidelitzar els turistes que ens visiten per primera vegada, ja que, si analitzem lesdades dels anys 2000 i 2002, observarem que l’any 2002 un 37,9% dels turistesestrangers no van repetir destinació a Catalunya, i només el 7,9% van repetir unavegada.

Tots aquests objectius han estat impulsats pel Partit Popular de Catalunya durant la VI Legislatura.L’aprovació de la Llei 13/2002, del 21 de juny, de Turisme de Catalunya, ha comportat dotarl’Administració turística catalana dels instruments idonis per assolir un turisme de qualitat,garantir un desenvolupament ordenat dels recursos turístics a tot el territori, i dotar-se d’unsinstruments de control davant les irregularitats que més sovint es produeixen en el mercatturístic. Cal, doncs, aprofundir en aquesta línia, tot exigint a l’Administració el suport convenienta l’activitat turística i els seus operadors.

Cal tenir molt present, a l’hora de dissenyar la política turística de Catalunya i fixar-ne unaestratègia global, que el turisme és un motor de creixement econòmic –i així ho avalen les dadesde la Seguretat Social espanyola, que van donar una xifra de 377.914 nous afiliats en el sectorturístic durant l’any 2002. El turisme és un instrument útil de distribució de la renda, contribueixa millorar la qualitat de vida dels ciutadans i és una eina molt útil de valorització de lacultura local i del patrimoni cultural i natural

PPPPPropostes en matèria de turismeropostes en matèria de turismeropostes en matèria de turismeropostes en matèria de turismeropostes en matèria de turisme

La competitivitat del sector turístic català exigeix una planificació integral que defineixi les zonesturístiques i els seus usos, que reguli els equipaments d’allotjament, que estableixi els límits delcreixement i que defineixi les necessitats d’infraestructures en aquest sentit.

• Desenvoluparem un model turístic propi, que ofereixi productes de qualitat, desplegats deforma ordenada i sostenible en el territori, en col·laboració amb l’Estat, per començar aassumir que el model clàssic «sol i platja», centrat en operadors de turisme a baix preu,té límits de creixement i mostra signes d’esgotament. Per aquest motiu volem que laGeneralitat, juntament amb l’Estat,

• Elaborarem un Pla de Turisme de Catalunya, que ha de contenir:

- l’estudi de l’oferta turística i els dèficits principals que presenta- l’inventari dels recursos turístics essencials- les característiques de tots els recursos turístics- l’anàlisi de la demanda i previsions d’evolució- els criteris per avaluar l’impacte turístic sobre els recursos que utilitza i les mesures de

protecció- les mesures de millora de la qualitat i la competitivitat.

132132132132132


• Afavoreixerem la creació de gestores d’experiències turístiques que desenvolupin unaoferta de productes i d’activitats turístiques diferents i alternatives al «sol i platja»tradicionals, tant a l’interior com a la muntanya mitjana i alta. Aquestes gestoresd’experiències turístiques estructuren productes i articulen ofertes sobre la base dels recursosi els atractius del seu territori, i s’encarreguen de la seva comercialització directa alconsumidor o a través d’intermediaris.

• Proposem l’elaboració i la implantació d’un sistema integral i coherent de senyalitzacióturística, convenientment coordinada per l’Administració de la Generalitat

• Millorarem la formació específica dels recursos humans de cadascuna de les àrees, i lesfuncions del sector turístic, mitjançant la modernització dels continguts de la formacióprofessional, per adaptar-los a les autèntiques necessitats de les empreses i els negocisturístics, i que incentivin i augmentin els recursos per a formació contínua de les personesque treballen en el sector turístic.

• Impulsin la implantació de sistemes voluntaris de qualitat, mitjançant la creació demarques associades a estàndards de qualitat per a tota mena de recursos, instal·lacions,serveis i ofertes turístiques.

• Apostin per una millora en la presentació i l’estructuració de l’oferta turística catalana,amb la finalitat de facilitar la seva comunicació als mercats i, en conseqüència,d’incrementar el grau de coneixement i de comprensió entre els usuaris actuals i potencials.En l’àmbit de l’oferta dels serveis turístics, promourem com a segments amb més potencialels següents:

- turisme esportiu- turisme d’aventura- turisme cultural- turisme rural.

• Donarem suport a l’especialització i a la diferenciació dels productes turístics, factor clauper a la nostra competitivitat davant d’uns consumidors que són cada vegada més exigents.Per aconseguir diversificar i ampliar la nostra oferta, i per poder captar nous segments dedemanda, incentivarem la creació de nous productes a partir dels recursos naturals,culturals, històrics, en els àmbits del turisme cultural, el turisme rural i de natura, lesactivitats esportives i recreatives a l’aire lliure, el turisme nàutic…

• Impulsarem i professionalitzarem el turisme rural com a agent dinamitzador de la vidadels nostres pobles, que contribueix de manera decisiva a la fixació de la població en elsmunicipis, i la incorporació de la dona que viu en el medi rural al món laboral.

133133133133133


• Millorarem l’accés a la informació sobre les línies de crèdit a l’empresa turística quees concedeixen a Catalunya, tant pel que fa a les línies de crèdit de les administracionscompetents en matèria de turisme com les que atorguen les entitats privades.

• Potenciarem especialment el medi ambient com a recurs turístic, dintre d’un context dedesenvolupament sostenible.

• Millorarem la informació sobre tecnologies i serveis de suport a l’empresa.

• Finalment, creiem que cal reconduir diferents aspectes relacionats amb la gestió públicadel sector turístic català. Per això proposem:

- Recuperar un únic interlocutor a l’Administració de la Generalitat, per poder disposard’una entitat administrativa que de forma exclusiva gestioni i impulsi les polítiquesturístiques a Catalunya.

- Adoptar mesures concretes per professionalitzar la gestió pública del turisme i introduirl’estratègia per a la presa de decisions.

- Reforçar la cooperació entre l’Administració de la Generalitat, l’Administració municipali la comarcal, totes tres competents en matèria turística i amb importants atribucionsd’ordenació, intervenció i foment del sector en el nostre territori.

RESOLRESOLRESOLRESOLRESOLUCIÓ DEL PROBLEMA DEL FINANÇAMENT DELS MUNICIPISUCIÓ DEL PROBLEMA DEL FINANÇAMENT DELS MUNICIPISUCIÓ DEL PROBLEMA DEL FINANÇAMENT DELS MUNICIPISUCIÓ DEL PROBLEMA DEL FINANÇAMENT DELS MUNICIPISUCIÓ DEL PROBLEMA DEL FINANÇAMENT DELS MUNICIPISTURÍSTICSTURÍSTICSTURÍSTICSTURÍSTICSTURÍSTICS

Hem d’assenyalar que, tot i que el turisme és el fonament de les economies de moltsmunicipis de Catalunya, aquesta realitat no es veu reflectida en les finances locals. Leslimitacions financeres dels municipis turístics restringeixen llur capacitat per millorar elsdiversos components i les condicions de la competitivitat. En aquest sentit, apostem percontinuar millorant el finançament dels municipis turístics perquè puguin acarar les exigènciesi les necessitats d’una població que, de fet, és molt superior a la població de dret.

La Generalitat de Catalunya ha d’incrementar les dotacions econòmiques destinades a sufragarles despeses que l’activitat turística genera en aquests municipis i, a més, ha d’impulsar diferentsinstruments de col·laboració amb aquests municipis a l’hora de prestar serveis públics específics,com ara el transport o la cura del medi ambient.

134134134134134


COMERÇCOMERÇCOMERÇCOMERÇCOMERÇ

El comerç és un sector fonamental per a l’economia catalana, que representa el 13,5% del PIB,i que genera el 14,6% de la població ocupada a Catalunya.

És un sector en constant canvi, i amb molt de dinamisme, que aplega al voltant de 110.000establiments comercials, dels quals hi ha 81.000 empreses amb un sol establiment, consideradescom a petits comerços, i 6.000 amb més de dos establiments, considerades com a comerçosmitjans. La seva importància estratègica contribueix a la redistribució de la renda familiardisponible, tant la que es genera a Catalunya com la que Catalunya és capaç d’atraure a travésde la captació de demanda turística, i també col·labora de forma eficaç en el reequilibri territorial.

El sector comercial urbà, integrat per petites i mitjanes empreses i treballadors autònoms, és elfonament del teixit econòmic i social català, i conforma un model de societat que hem depreservar.

El nostre model comercial està basat en la petita i la mitjana empresa, integrades dins delsnuclis urbans de les ciutats. Aquest tipus de comerç, a més d’atendre les necessitats delsconsumidors més pròxims, possibilita el desenvolupament de les ciutats, revitalitza les zoneshistòrico-culturals i millora la qualitat de vida dels ciutadans.

En conseqüència, aquest sector comercial ha d’afrontar i ha d’adaptar-se a les novescircumstàncies i als nous hàbits de consum per satisfer millor les demandes de la població. Peraixò volem impulsar unes polítiques de suport al comerç que contribueixin a la seva modernitzaciói a possibilitar el seu accés a les noves tecnologies de la informació.

Hem rebaixat la càrrega fiscal dels comerciants amb l’eliminació de l’IAE, i ara ens proposemelaborar un Pla Sectorial per al Comerç per tal que, després d’una anàlisi de les necessitats decada sector d’activitat, es defineixin amb precisió les mesures de modernització necessàries pelsector. Així mateix hem contribuït a millorar la situació dels autònoms, que són la basehumana del comerç català de proximitat.

PPPPPropostes de millora per al comerç a Catalunyaropostes de millora per al comerç a Catalunyaropostes de millora per al comerç a Catalunyaropostes de millora per al comerç a Catalunyaropostes de millora per al comerç a Catalunya

• Elaborar un pla sectorial per modernitzar el comerç que analitzi les necessitats de cadasector i defini amb precesió les mesures de modernització.

• Potenciarem la instal·lació del comerç en la trama urbana, i n’evitarem la implantació enzones perifèriques, a través de l’establiment d’una línia específica d’incentius econòmics.

135135135135135


• Potenciarem els centres comercials a cel obert, mitjançant l’impuls de Plans deDinamització que garanteixin un urbanisme favorable, que fomentin l’associacionismeterritorial i que racionalitzin la prestació de serveis conjuntament entre els seusmembres.

• Promourem un urbanisme comercial que els ajudi a consolidar-se. L’accés, l’aparcament,les voreres adequades, la neteja, la seguretat i, en definitiva, el conjunt dels elements queconfiguren el paisatge urbà, esdevenen imprescindibles en el model de societat convivencialque ens identifica i diferencia.

• Apostarem per limitar les revisions del planejament urbanístic que introdueixin la possibilitatde qualificació de sòl susceptible d’admetre usos comercials.

• Promourem una política d’ordenació de l’oferta comercial que afavoreixi la competènciai eviti la creació de situacions de concentració excessiva d’oferta.

• Fomentarem l’associacionisme comercial, amb suport a la creació i al manteniment degabinets d’assessorament tècnic comercial.

• Promourem la modernització del sector comercial mitjançant la reforma i la transformaciódels mercats i les galeries.

• Implantarem un sistema de qualitat en el comerç que inclourà Plans de Formació específicsadreçats a millorar la gestió dels establiments, la disposició dels productes, l’atenció alpúblic i la presència del local.

• Facilitarem la incorporació de les noves tecnologies al petit comerç, especialment el comerçelectrònic.

• Donarem suport a la modernització i a la reestructuració de les activitats artesanes ia la realització de plans de formació contínua dirigits a aquest sector. Aprofitarem elsrecursos que ens brinden les noves tecnologies per donar a conèixer la nostra riquesaartesanal i els seus dissenys, i en difondrem els productes. Fomentarem la celebracióde les fires artesanals.

• Impulsarem ajudes per a la renovació i la remodelació de locals comercials.

• Fomentarem l’execució de plans d’autoprotecció per als comerços.

136136136136136


CONSUMCONSUMCONSUMCONSUMCONSUM

La protecció i la promoció dels drets dels consumidors i els usuaris és per al Partit Popular deCatalunya una condició essencial per a la societat del benestar.

Hem d’incrementar el nivell de protecció dels consumidors i garantir-los més participació iprotagonisme, a fi de dotar els ciutadans de més garanties, més seguretat, més informació, méscapacitat d’elecció entre opcions diverses, i millor accés, i utilització amb garanties, del comerçelectrònic.

PPPPPropostes en el marc de la protecció dels consumidors i els usuarisropostes en el marc de la protecció dels consumidors i els usuarisropostes en el marc de la protecció dels consumidors i els usuarisropostes en el marc de la protecció dels consumidors i els usuarisropostes en el marc de la protecció dels consumidors i els usuaris

• Actualitzarem la legislació catalana en matèria de protecció dels consumidors i usuaris iadaptar-la a les noves realitats del comerç de Catalunya.

• Consolidarem la Xarxa de Juntes Arbitrals Locals amb l’objectiu de facilitar a tots elsconsumidors un procediment ràpid, eficaç, econòmic i accessible per solucionar les sevesreclamacions, i implantarem l’arbitratge virtual.

• Garantirem que la inspecció de consum de l’Administració de la Generalitat faciliti informaciópública sobre els mitjans disponibles, l’activitat de control realitzada i les sancionsimposades.

• Promourem campanyes en defensa d’un consum responsable, adequat i proporcionata allò que realment es necessita i adoptarem mesures concretes per lluitar contra elconsum impulsiu i les seves conseqüències.

• Recuperarem l’autonomia administrativa de què disposaven els Serveis de consum del’Administració de la Generalitat, avui molt difuminats amb altres matèries, com la seguretatindustrial.

• Establirem els mecanismes i els instruments necessaris de coordinació i col·laboracióentre els servei d’informació i assessorament de consum de la Generalitat i els homòlegsdels ens locals, per tal d’evitar disparitat de criteris en l’aplicació de la normativa i millorarl’atenció al consumidor.

137137137137137


CIÈNCIA I TECNOLCIÈNCIA I TECNOLCIÈNCIA I TECNOLCIÈNCIA I TECNOLCIÈNCIA I TECNOLOGIA, INNOVOGIA, INNOVOGIA, INNOVOGIA, INNOVOGIA, INNOVACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLUPUPUPUPUPAMENTAMENTAMENTAMENTAMENT

La ciència i la tecnologia són dos elements d’importància primordial en el desenvolupament deles societats modernes, perquè hi ha una relació directa entre la capacitat d’innovació d’un paísi la seva competitivitat. A més, les polítiques de ciència i tecnologia són polítiques horitzontalsque poden i han de contribuir al desenvolupament de les diferents polítiques públiques sectorials(educació, salut, medi ambient, etc.) i a millorar el benestar i la qualitat de vida dels ciutadans,objectiu últim de totes les polítiques públiques.

Una de les principals línies d’actuació és la de millorar i enfortir la investigació bàsica com aelement fonamental que ha de contribuir solidàriament a la generació de coneixement, com abase de qualsevol desenvolupament a llarg termini. Tot i això, no hem de perdre de vista el mónreal i les necessitats de les nostres indústries i serveis, en particular, i de la societat catalana engeneral; cal saber completar aquestes línies d’investigació bàsica de qualitat fomentant lescorresponents línies d’investigació aplicada i, el que és més important, fomentant lesoportunitats de mercat que permetin posar en pràctica i rendibilitzar els assolimentsobtinguts.

Per altra banda, cal destacar que la capacitat del sistema productiu per adaptar-se al canviconstitueix un factor competitiu essencial en les economies modernes. La innovació i elsdesenvolupaments tecnològics i empresarials figuren entre els principals suports de l’augmentde productivitat de les empreses i són la font principal per a generar productes que satisfacin lesnecessitats de la nostra societat. Aquí rau la importància de la política d’Investigació,Desenvolupament i Innovació (I+D+I), que ha estat posada de manifest repetidament durantels últims anys, amb l’objectiu de consolidar un creixement sostingut a llarg termini que contribueixial desenvolupament econòmic de Catalunya, en el marc de cooperació que el Pla Nacionald’I+D+I i els fons que per a aquesta finalitat destina la Unió Europea.

SOCIETSOCIETSOCIETSOCIETSOCIETAAAAAT DE LT DE LT DE LT DE LT DE LA INFORMACIÓ.A INFORMACIÓ.A INFORMACIÓ.A INFORMACIÓ.A INFORMACIÓ.

El concepte de la Societat de la Informació s’està consolidant i popularitzant entre els ciutadans,les empreses i les administracions públiques. Tot i així, la utilització de les NTIC (Noves Tecnologiesde la Informació i de les Comunicacions) és encara inferior en comparació amb els països mésavançats de la Unió Europea –tot i que aquests van molt retardats en comparació amb els EstatsUnits d’Amèrica.

Per això, a pesar dels avenços aconseguits a Catalunya, continua sent necessari impulsaractivament la incorporació de tots els segments de la població a la Societat de la Informació i, amés, cal seguir facilitant l’accés generalitzat a les NTIC. Ara és el moment de centrar l’atencióen la seva qualitat, tant en la millora de la cobertura i de l’ample de banda que ofereixen els

138138138138138


diferents serveis que caracteritzen la Societat de la Informació, com en la millora de l’ofertadels escassos i pobres continguts que hi circulen actualment.És important destacar que, en tractar de la Societat de la Informació, a més de les dades ide la tecnologia, tractem, sobretot, de la Societat i, per tant, de les persones, de les sevesformes de relacionar-se i de comunicar-se, i de la formació necessària que hem d’oferir id’adquirir per evitar una nova forma de marginació social. Sense oblidar aspectes importantsque, a causa de la implícita novetat de les NTIC, necessiten ser legislats i assegurats, comés el cas de la privacitat i de la seguretat en l’àmbit privat, en el laboral, com el que facilitael desenvolupament del comerç electrònic, i s’han de fer els esforços necessaris perquè laSocietat de la Informació sigui una font de prosperitat i riquesa per a tots els catalans.

La Societat de la Informació i del Coneixement no és una moda, ni quelcom passatger, ha arribatper a quedar-se; més ben dit, per a integrar-se i continuar desenvolupant-se dia a dia, i nosaltresamb ella, amb els seus avantatges i, també, amb les seves limitacions.En aquest context les telecomunicacions són una infraestructura bàsica pel desenvolupamenteconòmic i cultural de qualsevol país, per aquest motiu es va establir l’obligació de laprestació del servei universal a tots els ciutadans independentment del seu lloc de residència.

Juntament amb l’obligació de prestar un servei universal, s’ha d’incloure l’obligatorietat dedonar resposta a les noves necessitats que s’han generat per l’expansió d’Internet, que haesdevingut un instrument fonamental d’accés a la informació, estès amb molta rapidesa al mónlaboral, les administracions, l’ensenyament, la telemedecina, etc.

Per donar cobertura a aquestes necessitats, vam dividir Catalunya en tres demarcacions i vamestablir un calendari de cobertura de les llars catalanes, els CAP, els instituts i les escoles, queha de finalitzar l’any 2005. La previsió inicial, juntament amb la de disposar el març del 2001de xarxes troncals al conjunt de capitals de comarca, no s’ha complert, i no hi ha perspectivesque es compleixi a curt termini. Les previsions de desplegament dels operadors de cable –Menta i Al-pi– que tenien compromisos amb la Generalitat s’endarrereixen i, per altra banda, calfinalitzar el desplegament de les xarxes de telecomunicacions a Catalunya d’ADSL a tots elsmunicipis de més de 1.500 habitants, compromís que està desenvolupant Telefònica. Calassegurar amb garanties que les infraestructures de xarxa de banda ampla arribin a tot elterritori i a tothom, arreu de Catalunya, per dirigir-nos al reequilibri territorial.

Aquest desajustament pot dividir Catalunya en municipis que tenen cobertura i municipis queno en tenen, situació que cal evitar per tots els mitjans.

PPPPPropostes en l’àmbit de la societat de la informacióropostes en l’àmbit de la societat de la informacióropostes en l’àmbit de la societat de la informacióropostes en l’àmbit de la societat de la informacióropostes en l’àmbit de la societat de la informació

• Fer arribar l’alta capacitat a tot el territori, utilitzant les tecnologies més ràpides al nostreabast, incloent-hi el desplegament de cable per la xarxa de carreteres, amb la finalitatd’accelerar la seva arribada arreu.

139139139139139


• Impulsarem el desplegament de cable i de totes les tecnologies alternatives per laxarxa troncal, com a factor decisiu per al progrés de Catalunya, i afavorir i incrementarla col·laboració entre les empreses privades i el sector públic, limitant el paper del’Administració a promoure i vigilar que es portin a terme les actuacions previstes, garantinta tothom l’accés al servei, i controlant els nivells de qualitat i d’equitat.

• Desenvoluparem les xarxes sense fils a les zones amb menor densitat demogràfica, percomplir el Pla Catalunya en Xarxa, i garantir una implantació de les xarxes de bandaampla equilibrada territorialment .

• Elaborarem un Pla Director de les Infraestructures de Telecomunicació de BandaAmpla, coordinat amb el desplegament d’altres infraestructures per tal d’impulsarl’ordenació de l’accés a infraestructures bàsiques, i modernització dels centres decommutació i l’expansió de servidors d’Internet arreu del territori. així comdesenvoluparem una xarxa d’alta velocitat per a la recerca i la innovació tecnològica.Aquestes accions han d’estar orientades a assolir equilibri territorial, amb la finalitatde garantir la igualtat d’oportunitats a tot els ciutadans.

• Conscients de la importància que té l’aplicació de les noves tecnologies a les PIME:

- Incentivarem fiscalment les PIME per a l’adquisició d’equipaments i accés a Internet.- Incentivarem fiscalment a les PIME per a la formació en tecnologia.- Promourem els avantatges de la R+I+D.

INTERNETINTERNETINTERNETINTERNETINTERNET

El Consell de l’Audiovisual de Catalunya diu que podem veure Internet com un sistema dedistribució-comercialització dels diversos productes que hi ha al mercat «físic», convencional,al mateix temps que podem considerar la xarxa com un espai d’intervenció social –espai decomunicació, de participació– i també com un nou mitjà de comunicació social on es desenvolupenofertes per a públics fragmentats, especialitzats, però també per al gran públic.

Internet és ja un espai per a la política, per a l’economia, el comerç, per a la comunicació, onintervenen els diferents actors socials: l’Estat, sobretot en la regulació sobre les xarxes i tarifes,i també en el desenvolupament d’ofertes informatives i serveis per a Internet; les empreses, tantles grans corporacions com empreses més petites, que utilitzen Internet com a canal de vendai de relació amb els clients i també com a espai per a desenvolupar negocis nous; i la societatcivil que es va incorporant progressivament a la xarxa com a consumidora però també com aagent amb propostes per al desenvolupament d’Internet.

140140140140140


Objectius estratègics:

1. Encaminar la joventut catalana cap a l’era digital (Internet i eines multimèdia a totes lesescoles);

2. Abaratir l’accés a Internet;3. Accelerar la implantació del comerç electrònic;4. Internet ràpid per als investigadors i els estudiants;5. Targetes intel·ligents per a l’accés segur a Internet;6. Capital risc per a les PIME d’alta tecnologia;7. Participació dels discapacitats;8. Salut en línia (xarxes i tecnologies intel·ligents per l’accés a la informació i l’atenció

sanitàries;9. Transport intel·ligent;10. Administració on line (accés dels ciutadans a l’Administració pública).1

PPPPPropostes en l’àmbit d’Internetropostes en l’àmbit d’Internetropostes en l’àmbit d’Internetropostes en l’àmbit d’Internetropostes en l’àmbit d’Internet

• Accelerarem el projecte del Portal d’Administració Oberta on els ciutadans tinguin accés atotes les informacions i els serveis de les administracions públiques (AA PP). Intranet deles AA PPcatalanes.

• Promourem la mancomunitat de serveis tecnològics i elaborar una cartera de serveis detotes les AA PP, amb estàndards de serveis en prestació en línia.

• Intensificarem la digitalització d’arxius i de documentació analògica.

• Accelerarem la implantació de l’Administració Oberta, mitjançant la construcció d’unaplataforma de connexió telemàtica entre les administracions que integri els processosadministratius per donar els serveis als ciutadans amb més celeritat i més qualitat.Establirem un marc normatiu de referència pel desenvolupament de la SIC a lesadministracions públiques, i definirem estàndards de dades, documents i procedimentscomuns per a les administracions catalanes.

• Establirem línies de suport per al desenvolupament de projectes radiofònics per Internetde les emissores locals.

• Desenvoluparem la transmissió de la televisió autonòmica per Internet

• Elaborarem el Pla per a la instal·lació de webcams en els indrets de major interès turístic.

• Promourem l’ús de la xarxa per a la població de més de 55 anys.

141141141141141


• Fomentarem l’ús de les TIC en els sectors econòmics.

• Promourem la indústria en el camp de les noves tecnologies com ara Bluetooth, televisiódigital, l’UMTS, WIFI, etc.

• Promourem i donarem suport a la indústria de continguts audiovisuals, d’analògics adigitals

• Especialitzarem el Pla de Recerca i Innovació de Catalunya per atendre les necessitats detots els sectors productius.

• Dotarem de recursos econòmics i humans l’Agència de Certificació perquè puguidesenvolupar les seves funcions.

• Implementarem els serveis d’informació sanitària telemàtica.

• Establirem un model únic de sincronització i transferència de dades entre els actorssanitaris.

• Introduirem les infraestructures de Telecomunicació com a suport d’un servei bàsic deprovisió obligatòria per a la qualificació de sòl urbà.

• Impulsarem l’ús dels certificats digitals de signatura electrònica i d’encriptació de lainformació. Intensificarem el seu us en les transaccions administratives i, en general, entots els serveis públics en línia.

• Impulsarem la contractació pública electrònica tot establint les garanties corresponents.

• Crearem una Fundació Mixta –Generalitat, Universitats i empreses– per impulsar lasocietat de la informació i el coneixement.

• Incrementarem el suport econòmic als projectes municipals en el món de les tecnologiesde la informació.

• Implantarem els PIAP (Punts Internet Accés Públic) instal·lats en centres públics a totel territori, d’acord amb els criteris establerts en el Pacte pel desenvolupament de lasocietat de la informació.

• Assegurarem l’accessibilitat als PIAP a persones amb qualsevol tipus de discapacitat, iestablirem l’obligatorietat de les normes d’accessibilitat a la xarxa a les entitats i lesempreses de serveis d’informació que actuen a Internet.

• Potenciarem el desenvolupament de la telemedecina

142142142142142


• Finalitzarem el pla per a la renovació d’equips i la reducció de ràtios en equipamentsde TIC als centres docents públics.

• Millorarem la formació del professorat en l’ús de les TIC.

• Donarem suport a la indústria d’infraestructures, serveis i continguts en TIC per a l’educació

143143143143143


INNOVINNOVINNOVINNOVINNOVACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLACIÓ I DESENVOLUPUPUPUPUPAMENTAMENTAMENTAMENTAMENT.....

Catalunya és la regió millor situada al sud d’Europa i en l’àrea mediterrània per ser un noded’innovació i territori d’excel·lència en la Societat del Coneixement. Factors diversos contribueixena aquest nou repte de futur: les potencialitats econòmiques i productives, el caràcter emprenedori dinàmic de la seva gent, l’estabilitat política i social, el prestigi i nivell de les seves universitatsi centres de recerca, la qualitat de vida, el sistema de salut i la capacitat d’innovació en sectorscom la sanitat i els continguts digitals. Tot això fa que Catalunya pugui, a termini mitjà, assolirun paper central en l’àmbit de la innovació i el desenvolupament, convertint-se en el centreneuràlgic del sud d’Europa i la mediterrània en l’àmbit de la innovació.Per assolir aquest objectiu cal crear un marc on sigui possible desenvolupar el coneixementi la seva aplicació com a activitat empresarial. Cal tenir molt present diversos fets perdefinir aquest marc:

• Hi ha una estreta relació entre la innovació i el desenvolupament econòmic, sobretot endeterminats sectors.

• La innovació es genera en els centres de decisió de les empreses i dels organismestecnològics.

• La política d’innovació –a diferència de la política científica, que cerca l’excel·lènciacientífica– persegueix ajudar les empreses amb l’objectiu que innovin.

A partir d’aquestes premisses és important destacar que, per fixar les directrius del modelde futur de Catalunya en matèria d’innovació cal, en primer terme, prioritzar els recursosdisponibles i cercar en tot moment el màxim impacte de cadascuna de les accions adesenvolupar. En segon terme, cal tenir present que la penetració estrangera ha provocatun procés de substitució dels emprenedors locals i la deslocalització dels centres de decisió,fet que obliga a replantejar algunes de les polítiques que s’han vingut aplicant fins ara. Entercer terme, cal dissenyar estratègies en matèria d’innovació, així com de modernització,competitivitat i sostenibilitat, d’acord amb les seves potencialitats, sobre la base de lavinculació entre el món públic i el món privat i en la creació i l’existència d’instrumentsapropiats. I finalment, cal prestar una major atenció als esforços en innovació quedesenvolupen sectors d’activitat poc considerats en l’actualitat, pel fet de no ser puntersdes del punt de vista tecnològic, però que gaudeixen d’un fort arrelament a Catalunya.

El Govern de l’Estat ha impulsat el Plan Nacional de I+D+i, l’objectiu del qual es assolir l’1,4%del PIB en despesa de R+D+i per el 2007. Per assolir-ho s’estima un creixement de la inversióde l’Estat d’un 42% respecte l’any 2003. Aquest Pla aposta clarament per un creixement de ladespesa que passarà de 4.000 milions d’euros a 5.680 milions d’euros. Aquest Pla ha de tenirla corresponent implementació per part de la Generalitat de Catalunya per tal de podercomplir els seus objectius.

144144144144144


El Pla esmentat es fonamenta en els següents eixos bàsics:

- La participació empresarial, amb el benentès que l’aportació del sector privat en R+D-iserà al voltant d’un 54% del total de la inversió en aquest àmbit.

- L’increment dels recursos humans, atès que es pretén arribar a una proporció de cincinvestigadors per cada 1.000 ciutadans en actiu.

- El foment d’accions horitzontals, que inclouen el foment de la cultura científica, lesgrans instal.lacions i els programes internacionals. Aquestes accions horitzontalss’agrupen en diferents àrees prioritàries: ciències de la vida, recursos naturals itecnologies agroalimentàries i medioambientals, ciències de l’espai, matemàtiques,física, energia química, materials, disseny i producció industrial, seguretat i defensa,tecnologies de la societat de la informació, transport i construcció, humanitats,ciències socials i econòmiques.

- Reforçar els mecanismes de coordinació, a partir dels centres de competència, elcofinançament de convocatòries específiques del Plan Nacional, la creació d’infraestructuracientífico-tècnica, el suport a la xarxa Iris, la participació internacional i la divulgaciócientífica i tecnològica.

Els objectius del Plan Nacional van adreçats a incrementar el nivell de la ciència i la tecnologiaespanyoles, tant en grandària com en qualitat; augmentar els recursos humans destinats aR+D+i, tant en el sector públic com el privat; enfortir la dimensió internacional de la ciència ila tecnologia espanyoles, especialment en l’espai europeu; potenciar la investigació bàsicai millorar la comunicació a la societat dels avenços que es van produint. Es pretén,igualment, elevar la capacitat tecnològica i innovadora de les empreses, promoure un teixitempresarial innovador i crear un entorn favorable a la inversió en R+D+i.

PPPPPropostes a favor de la innovacióropostes a favor de la innovacióropostes a favor de la innovacióropostes a favor de la innovacióropostes a favor de la innovació

• Fomentar una autèntica «cultura de la innovació», tant en l’àmbit de l’empresa com enl’àmbit universitari. En aquest darrer cas, cal introduir els mecanismes que facilitinactuacions que responguin millor a les necessitats empresarials i a una mentalitat mésemprenedora.

• Fomentar el trinomi empreses-sector públic-universitat, com a eix vertebrador de l’impulsi la implementació de les polítiques i els projectes d’innovació que facin a Catalunya.

• Impulsar una infraestructura tecnològica completa i moderna a tot Catalunya, quepermeti acarar un model territorial cohesionat, potenciador de la innovació i lacompetitivitat de la nostra societat.

145145145145145


• Definir i impulsar els instruments de política tecnològica més adequats per respondreels reptes associats a una «cultura innovadora». En aquest sentit, cal posar l’accenten els següents aspectes:

- Revisar el sistema d’incentius a la recerca científica i empresarial, perquè el sistemano sigui discriminatori; fomentar els àmbits d’especialització que persegueix Catalunyai tenir en compte la realitat del nostre sistema universitari i empresarial.

- Millorar el tractament fiscal de la innovació, a partir tant de les deduccions i lesdesgravacions fiscals com de l’aplicació d’una política d’ajuts directes.

- Aplicar un concepte sobre innovació més flexible i clar, que permeti un aprofitamentcorrecte dels avantatges que deriven de les actuacions governamentals.

- Potenciar una major connexió entre innovació universitària i innovació empresarial,com a vehicle per instrumentar els projectes tecnològics basats en la cooperacióuniversitat-empresa.

• Potenciar el capital humà com a factor bàsic en tots els sentits. És imprescindible, enl’àmbit de la innovació, poder disposar d’una bona dotació de persones de tots els nivellseducatius –universitari, formació professional– que impulsin la generació, la difusió,la introducció i la implementació de les diferents iniciatives.

• Potenciar la transferència de persones des de les universitats i els centres tecnològics a lesempreses.

• Fomentar l’obertura a l’exterior de les universitats catalanes, els centres de formació i lesempreses.

• Impulsar un pla específic amb l’objectiu de promoure la integració dels investigadorsjoves dins de les universitats i del món professional dels investigadors catalans quedesenvolupen les seves activitats en universitats i centres estrangers.

Que inclougui mesures de diferents tipus adreçades a evitar la fuita dels nostres investigadorsjoves que desenvolupen tasques d’innovació, bàsicament en l’àmbit de la recerca i eldesenvolupament, com ara incentius fiscals, millores en la contractació laboral o d’altres.

• Desenvolupar i fomentar instruments financers específics per a la innovació, amb unapresència notable de finançament públic i potenciant les societats de capital risc.

146146146146146


ELS PELS PELS PELS PELS PARCS TECNOLÒGICS DEL CONEIXEMENTARCS TECNOLÒGICS DEL CONEIXEMENTARCS TECNOLÒGICS DEL CONEIXEMENTARCS TECNOLÒGICS DEL CONEIXEMENTARCS TECNOLÒGICS DEL CONEIXEMENT.....

La transformació de la societat industrial cap a la Societat de la Informació o del Coneixement ésmés que un procés evolutiu per al qual les persones hem d’estar preparades i formades. Aquestatransformació evidencia la necessitat d’un esforç especial en el període comprès entre el sorgimentdel nou model i la seva consolidació. Període durant el qual cal reajustar les comunitatsproductives, científiques i socials i al mateix temps formar en els nous entorns i requerimentsles persones, posant especial èmfasi en els joves.

En aquest context cobren una especial importància els Parcs Tecnològics del Coneixement.El seu objectiu bàsic és potenciar el procés de consolidació de la Societat del Coneixement,tant en els seus components de generació de valor –mitjançant centres de recerca i empreses–, com en els relatius als aspectes culturals, interrelacionals i lúdics. És, en definitiva, uninstrument molt útil que facilita la integració de les polítiques, iniciatives i actuacionsencaminades a implantar els requeriments associats a la formació dels ciutadans, a lapotenciació de la cultura científica i la innovació, al recolzament de la cultura emprenedora,a la gestió de la competitivitat del territori i a fomentar la cooperació empresarial.

Convertirem a Catalunya en una area dÉxcelencia del Sud dÉuropa que faciliti límplantacióde noves empreses per el desenvolupament de la Societat del Coneixement.

DESENVOLDESENVOLDESENVOLDESENVOLDESENVOLUPUPUPUPUPAMENT TECNOLÒGIC DEL SECTOR LAMENT TECNOLÒGIC DEL SECTOR LAMENT TECNOLÒGIC DEL SECTOR LAMENT TECNOLÒGIC DEL SECTOR LAMENT TECNOLÒGIC DEL SECTOR LOGÍSTIC.OGÍSTIC.OGÍSTIC.OGÍSTIC.OGÍSTIC.

El desenvolupament dels serveis logístics és segurament un dels indicadors que millor permetenmesurar el nivell de benestar dels ciutadans de qualsevol país i la seva capacitat per a millorar-lo. Indiquen la seva participació en el comerç mundial, el grau d’obertura de la seva economiai alhora la seva independència per a gestionar el transport de mercaderies i ciutadans. Són,doncs, serveis estratègics per a qualsevol país que, com el nostre, desitgi estar entre leseconomies més avançades del món.

En aquest context, el nostre objectiu és fer de Barcelona el centre logístic clau d’Europa, que hade ser també el centre del know how del sector no només en allò que fa referència a la gestiód’aquests serveis sinó també en allò que es refereix a la capacitat científica i tecnològica. Nopodem dependre dels altres per ser competitius.

Aquesta capacitat tecnològica està estretament relacionada amb la construcció de totes lesinfraestructures imprescindibles per facilitar l’accés a la ciutat. Tots aquests elements han depermetre a les empreses adquirir un alt nivell tecnològic i accedir a mercats exteriors alsque fins ara no havien pogut accedir-hi.

En aquest sentit, des del compromís d’inversió en R+D+i proposem incrementar la participaciói la inversió de la Generalitat en tots els plans tecnològics dels diferents sectors per tal de

147147147147147


facilitar el desenvolupament de solucions innovadores tant en els serveis com en la indústria,reduir el colapse actual en els diferents sistemes de transport i hem de fer-ho amb untermini breu per tal d’ aprofitar l’oportunitat que encara tenim de consolidar-nos no noméscom el centre logístic neuràlgic d’Europa sinó com a país de referència basat en sistemesde transport amb tecnologia punta.

148148148148148


SECTOR AUDIOVISUALSECTOR AUDIOVISUALSECTOR AUDIOVISUALSECTOR AUDIOVISUALSECTOR AUDIOVISUAL

El sector audiovisual es un sector econòmic emergent, que tindrà molta rellevància al llarg delsegle XXI, com a creador de riquesa i de llocs de treball. La societat catalana té un consum moltalt d’oferta audiovisual que supera la mitjana de la resta de l’Estat i a Catalunya hi ha lesempreses més importants de l’Estat en productes d’entreteniment per a televisió, serveis depost-producció i també de les més importants en distribució i exhibició de pel·lícules. Cal,però, un compromís més important de la Generalitat envers aquest sector sense que el seusuport comporti una intervenció directa per controlar-lo.

Davant la transformació radical i complexa dels models d’emissió i difusió que deriven de larevolució tecnològica a què estem assistint i l’evidència que la comunicació constitueix unelement capital del desenvolupament de la nostra societat, considerem imprescindible garantiruna ràdio i una televisió públiques que assegurin una resposta eficaç a la demanda d’informacióveraç, plural i independent que planteja el conjunt de la societat catalana, dotar-les delsmecanismes de control dels seus continguts, i la gestió que garanteixin la finalitat per a la qualforen creades, i assegurar el coneixement del conjunt de la ciutadania, i de la diversitat d’opinionsi realitats que produeix una societat plural com la nostra.

PPPPPropostes en l’àmbit audiovisualropostes en l’àmbit audiovisualropostes en l’àmbit audiovisualropostes en l’àmbit audiovisualropostes en l’àmbit audiovisual

• Defensem un model audiovisual fonamentat en l’interès general, la pluralitat delsmitjans públics i la independència dels privats, la neutralitat informativa, i la prioritatde la qualitat.

• El Consell Audiovisual de Catalunya (CAC) ha d’esdevenir un ens públic independent,amb personalitat jurídica pròpia i plena autonomia orgànica, funcional i financera, com aautoritat independent en la regulació dels mitjans de comunicació audiovisuals a Catalunya,i amb capacitat sancionadora.

• La Corporació Catalana de Ràdio i Televisió (CCRTV) s’ha d’organitzar a partir dels criterisd’independència, de professionalitat i de viabilitat econòmica, i adequar els mitjans públicsa les noves exigències dels canvis tecnològics i a les demandes emergents de la societat.Així mateix dotarem de més atribucions el Consell d’Administració de la CCRTV pel que faa la gestió i l’estratègia empresarials.

• Adequarem l’organització interna de la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió amodels actualitzats de gestió que contemplin les recomanacions efectuades per laSindicatura de Comptes per introduir fórmules que vinculin els resultats de cadaprograma, en termes d’audiència i ingressos per publicitat, a les retribucions de lesempreses productores, i a l’adopció de sistemes més eficients d’auditoria interna deles despeses de producció.

149149149149149


• Cal diversificar la producció externa de la CCRTV, a partir de mecanismes decontractació més transparents que fomentin la competència i contribueixin a la reduccióde despeses.

• Garantirem un marc de finançament estable i de sanejament econòmic per als mitjans dela Corporació Catalana de Ràdio i Televisió, basat en el contracte programa plurianual queespecifiqui els objectius a partir de la definició del servei públic. Atès el greuendeutament de la Corporació, proposem posar en marxa un Pla de Sanejament deforma immediata.

• El contracte-programa de la CCRTV ha de preveure dues fonts d’ingressos diferenciades:una part procedent dels pressupostos públics, destinada a determinades emissions i/oprogramacions d’utilitat social, i una altra part procedent del mercat publicitari, restringidaals espais purament comercials, amb un nombre determinat d’espais per dia i amb precisesexclusions d’horaris. Els programes comercials no haurien de superar un terç de laprogramació.

• Impulsarem la col·laboració entre la Corporació Catalana de Ràdio i Televisió i les ràdiosi les televisions locals de titularitat pública de Catalunya, a fi de fomentar un aprofitamentmillor dels recursos materials i humans, i garantir la qualitat dels serveis, tot respectantl’autonomia necessària dels diferents mitjans.

• Fixarem un marc estable per als serveis de comunicació local i promourem l’adequaciódels mitjans de comunicació local als mateixos criteris organitzatius i de control que hande tenir com a servei públic.

• Garantim en la planificació del futur servei de televisió i ràdio digitals un espai per a laprogramació de les televisions i les ràdios locals de titularitat municipal, atès que ladigitalització obre noves possibilitats de llibertat de comunicació en permetre que unamateixa freqüència sigui compartida per un nombre major de canals. L’objectiu és que elprocés de migració de la televisió i les ràdios analògiques a digitals es faci amb el màximconsens de tots els operadors implicats.

• Garantim que els organismes rectors dels mitjans públics i l’ens regulador del sistema del’audiovisual seran integrats per gestors amb plena independència i un règim rigorósd’incompatibilitats.

• Promourem l’augment de la presència de la llengua catalana en les plataformes detelevisió digital per satèl·lit, per cable i terrestre, i a Internet. Donant el màxim suportals mitjans de comunicació d’àmbit local –ràdios i televisions– perquè es puguintransmetre per Internet i per cable.

150150150150150


• Establirem l’obligació legal que tots els mitjans de comunicació públics catalansprenguin les mesures necessàries per a la implantació d’un estatut de redacció, ambla creació consegüent d’un comitè professional i la delimitació de competències delconsell de redacció, i que aquesta implantació es faci urgentment, en la línia del’estatut de què disposen els professionals dels mitjans de la Corporació Catalana deRàdio i Televisió.

• Reforçarem els mecanismes coercitius del CAC perquè pugui adoptar les mesuresnecessàries perquè els programes audiovisuals que s’emeten a Catalunya en una franjahorària destinada principalment al públic infantil i juvenil no fomentin la violència, ladiscriminació, la xenofòbia, ni altres conductes socialment rebutjables i perjudicials perals menors.

• Crearem un organisme que tingui com a missió la potenciació de la indústria audiovisualdel país, amb les funcions bàsiques de promoure el nou talent, els mitjans de finançament,l’organització de la producció i la comercialització a l’exterior.

• Intensificarem el paper educatiu de Televisió de Catalunya, i augmentar el nombre d’espaisde formació no presencial, mitjançant convenis amb les universitats catalanes, i de maneraespecial amb la Universitat Oberta de Catalunya i els centres associats de la «UniversitatNacional de Educació a Distancia» i la UOC.

• Intensificarem els esforços en benefici de la formació de la infància, incrementant l’emissióde programes educatius infantils que comptin amb un equip d’experiència acreditada enel camp de l’educació infantil.

• Vetllarem pel compliment de la Llei General de Publicitat, especialment pel que fa a laveracitat dels missatges i el contingut de qualsevol emissió publicitària, exercint, quancalgui, la corresponent acció de suspensió i rectificació.

• Assegurarem el respecte als drets dels usuaris radiooients i telespectadors, i atendrellurs queixes i suggeriments.

151151151151151


AGRICULAGRICULAGRICULAGRICULAGRICULTURATURATURATURATURA

Si és cert que l’activitat estrictament agrària té un pes específic reduït en el conjunt del’economia catalana, també ho és que l’espai rural i forestal comprèn una gran part delterritori de Catalunya. Efectivament, el valor afegit brut a preus de mercat de l’agriculturaaporta un 1,50% al PIB català i la superfície ocupada pels terrenys forestals és de quasi 2milions d’hectàrees el que representa un més del 60% de la superfície de Catalunya. Entermes de producció final agrària, l’agricultura catalana es caracteritza per la seva diversitat:el 32,9% de PFA correspon a la carn de porcí i, a distància, hi ha el sector avícola(11,4%), i la fruita (10,78%).

Pel que fa a la població ocupada en l’agricultura, i d’acord amb les dades disponibles, només esdediquen a l’agricultura prop de 66.000 persones, fet que significa el 2,7% de l’ocupació totalde Catalunya (2,1% agricultura i ramaderia; 0,6% pesca), amb l’agreujant que la seva distribucióterritorial és desigual, ja que les comarques interiors de Catalunya –menys poblades– són lesque tenen una proporció d’ocupats agraris més alta que les altres activitats, repartit entre lesterres de Lleida, que concentren la quarta part del total català, i les comarques amb agriculturade regadiu al sud de Catalunya.

Avui dia l’agricultura no es concep només com un sistema productiu; és una realitat moltmés àmplia i complexa. Suposa la vida al camp, la conservació del paisatge, el respectepel medi ambient. La pagesia es converteix d’aquesta forma en l’autèntica guardiana delnostre patrimoni natural. En aquest context és fàcil concloure que, actualment la propietatde la terra no és només un medi per guanyar-se la vida o un mer suport físic per dur a termetransaccions immobiliàries, sinó que a més es constitueix en una peça clau per mantenir iconservar en les millors condicions possibles l’espai natural.

A partir d’aquesta consideració prèvia, no se’ns escapa que la societat de la plena ocupació i deles oportunitats no serà una realitat efectiva fins que aconseguim que tots els ciutadans i lesciutadanes disposin per igual de les mateixes possibilitats, amb independència de si viuen enl’àmbit urbà o si ho fan en el món rural.

Aquesta plena equiparació és, sens dubte, un repte de sempre que ara és possible abordar ambgaranties d’èxit. Però per això resulta imprescindible prosseguir les polítiques econòmiques quegeneren dinamisme i prosperitat, i treballar al servei de la cohesió social i de la vertebraciódel territori.

Aquest gran objectiu requereix l’esforç solidari de tota la societat. En el segle XXI el mónrural no és idèntic al món agrari. La nova vitalitat del món rural exigeix la modernització imillora de l’activitat productiva agrària, però, a més engegar altres activitats econòmiquescomplementàries, que són necessàries per a la prosperitat de la societat rural del present ique obre noves perspectives en un sector pendent encara de profundes transformacions.

152152152152152


Comptem amb els avenços produïts gràcies a l’aplicació de la política de desenvolupamentrural en el marc de la Política Agrària Comuna (PAC) de la Unió Europea i a les iniciativesque hem posat en marxa tant a nivell de l’Estat com de Catalunya: la millora de lacompetitivitat de les explotacions agràries; la instal·lació de joves agricultors; la gestiódels recursos hídrics en el marc del Pla Nacional de Regadius; la millora d’infraestructuresrurals; l’impuls de polítiques de diversificació de l’economia rural; comercialització iindustrialització dels productes agraris; conservació i millora del mitjà natural..., sónnomés alguns exemples de les polítiques que s’han adoptat en relació al sector agrari.

L’aplicació de la PAC ha de servir, entre d’altres coses, per suprimir els obstacles que impedeixenl’autèntica transformació de l’agricultura en aspectes tan importants com la dimensió de lapropietat de la terra, la seva funcionalitat, la productivitat i la rendibilitat. No hem de concebre-la només com un instrument útil –que sens dubte ho és- d’agregació de rendes. I també calapostar per una PAC més sostenible, que permeti accedir als avenços de la biotecnologia ambl’objectiu de millorar la productivitat en millors condicions ambientals i amb la màxima seguretatalimentària.

A Catalunya, a més, comptem des d’aquesta VI Legislatura amb una Llei de referència, específicaper al sector agrícola català: la Llei 18/2001, del 31 de desembre, d’orientació agrícola. Estracta d’un important instrument normatiu que delimita les línies d’acció del Govern de laGeneralitat i dels diferents agents del sector cap a una agricultura més sostenible, competitiva,dinàmica i moderna. Caldrà, doncs, impulsar el seu desenvolupament reglamentari i aplicar lesmesures que en ella es contenen, en especial l’establiment d’un contracte Territorial d’Explotació.El món rural té en el factor humà el seu major actiu. La seva revitalització, el seu futur com espaidinàmic, dependrà en bona part de la capacitat que tinguem per a promoure una més intensacomunicació amb el món urbà i per desenvolupar totes les seves potencialitats de cara a donarsatisfacció a les noves demandes de la societat.

El disseny i el desenvolupament dels projectes que contribueixin a millorar les condicions devida i de treball en el mitjà rural no podran portar-se a terme sense l’enfortiment de la participaciódels homes i les dones del món rural, a través de les seves organitzacions i associacions,incloses les de caràcter cooperatiu.

En aquest context, el Partit Popular de Catalunya es compromet a donar aquest nou impulsa favor del món rural per arribar, al llarg d’aquesta dècada, a aquests tres grans objectius:

1. Aconseguir la plena equiparació de les condicions de vida del món rural i el món urbà, enun marc reforçat de solidaritat i cohesió social entre tots els ciutadans.

2. Aconseguir la revitalització i la modernització del món rural, mitjançant la seva diversificacióeconòmica.

153153153153153


3. Ampliar les oportunitats de la població que viu en el mitjà rural, especialment de lesdones i dels joves, intensificant les polítiques de formació, conciliant la vida familiar ambla professional, i amb la plena incorporació a la societat de la informació.

4. Impulsar la modernització i l’actualització de les empreses agràries catalanes.

PPPPPropostes a favor del desenvolupament ruralropostes a favor del desenvolupament ruralropostes a favor del desenvolupament ruralropostes a favor del desenvolupament ruralropostes a favor del desenvolupament rural

• Adequarem el pressupost del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca a les necessitatsreals del sector agrari català, necessitats que xifrem al voltant de 300 milions d’euros/any.

• Potenciarem i garantirem el futur de les explotacions familiars agràries. Per això, promouremla supressió de les traves fiscals que dificulten la transmissió hereditària de pares a fills deles explotacions familiars agràries.

• Promoure un Estatut de l’Empresa Familiar Agrària.

• Afavorir el relleu generacional en el món rural, en particular a les zones més afectadespel despoblament. Proporcionarem estímuls econòmics de caràcter financer, fiscal ide protecció social per als joves que emprenguin activitats econòmiques en el mitjàrural.

• Donarem suport a les dones rurals per a la seva incorporació a la societat de la plenaocupació. Impulsarem plans específics de formació per a la seva inserció laboral.

• Promourem un pla especial de suport a la família rural, amb la millora de les condicionsque possibiliten la conciliació de la vida familiar i laboral. Garantirem la proximitat deguarderies i d’instal·lacions per a l’educació infantil com a element fonamental d’aquestsuport.

• Promourem un pla de suport i d’assistència especial a les persones grans del mónrural, amb l’impuls d’empreses de serveis socials i assistencials, la creació deresidències i d’habitatges tutelats, per evitar-los l’allunyament del seu entorn vital.

• Promourem un pla d’habitatge per facilitar la primera residència, especialment per alsjoves, en els municipis rurals, amb incentius a l’adquisició i a la rehabilitació d’immobles.

• Promourem el benestar social del món rural, millorant i consolidant infraestructurescomarcals de Transport, Energia, Aigua, Serveis Sanitaris i Culturals, Serveis financers iComunicacions, com instruments imprescindibles per a una adequada vertebració delterritori.

154154154154154


• Impulsarem mesures de suport a la formació, la millora de la qualificació professionali l’ús de les noves tecnologies de la informació i la comunicació, especialment através de plans orientats a la dona, amb vistes a la seva incorporació al treball en elmón rural.

• Promourem polítiques de suport al desenvolupament sostenible i a la protecció delmedi ambient, per a aconseguir una explotació racional dels valors i peculiaritats del’espai rural.

• Fomentarem programes de desenvolupament de l’activitat econòmica, amb actuacions iiniciatives que potenciïn i millorin el paper de l’agricultura, la pesca i la ramaderia en elconjunt de l’activitat econòmica rural; que afavoreixin la diversificació de les estructuresproductives, impulsant activitats relacionades amb els serveis, turisme i artesania i que,igualment, fomentin la creació de petites i mitjanes empreses del sector agroalimentari id’altres sectors d’activitat.

• Establirem, a través dels consells comarcals, Centres d’Informació de DesenvolupamentRural. Potenciarem la utilització de les tecnologies de la informació per a facilitar l’accésa noves fonts de coneixement i a mercats fins ara inassolibles per al món rural. A travésdels programes Leader plus i Proder-2 estimularem les iniciatives empresarials il’autoocupació, especialment de joves i dones.

• Desenvoluparem plans de creació de noves xarxes de telecomunicacions en zones rurals,que permetin l’accés a Internet i als serveis i les aplicacions de la societat de la informació.

• Assegurarem les dotacions de tots els ajuts cofinançats.

• Crearem i dotarem econòmicament un pla de concentració parcel·lària.

• Promourem un Pla de Modernització de les Cooperatives Agrícoles amb l’horitzó a l’any2010.

PPPPPropostes adreçades a la modernització del sistema agroalimentari i laropostes adreçades a la modernització del sistema agroalimentari i laropostes adreçades a la modernització del sistema agroalimentari i laropostes adreçades a la modernització del sistema agroalimentari i laropostes adreçades a la modernització del sistema agroalimentari i ladiversificació econòmicadiversificació econòmicadiversificació econòmicadiversificació econòmicadiversificació econòmica

• Dissenyarem, des de la perspectiva espanyola, una Política Agrícola Comuna (PAC) quefaci arribar al mitjà rural els suports econòmics necessaris per al manteniment i eldesenvolupament d’una pesca, una agricultura, una ramaderia i un sector agroalimentaricompetitius i garants de la seguretat alimentària de la nostra societat.

• Negociarem amb l’Administració de l’Estat la regionalització de la PAC, perquè Catalunyapugui gestionar les polítiques agràries de procedència comunitària.

155155155155155


• Promourem les iniciatives sectorials per a la creació de Centres d’Innovació Tecnològicai per a la divulgació i aplicació d’aquesta innovació, a través de xarxes.

• Consolidarem, millorarem i modernitzarem els regadius, en el marc del Pla Nacional deRegadius, mitjançant obres que promoguin l’estalvi d’aigua i n’automatitzin l’aplicació,estalviant també temps i diners. El Partit Popular de Catalunya considera prioritari actuara través dels grans sistemes ja iniciats o que estan previstos, com Algerri - Balaguer,Terra Alta, Aldea - Camarles, Xerta - Sénia, Ribera d’Ebre o el Segarra - Garrigues, amés de nous programes de regadiu a la Noguera de secà, a les Garrigues, a Flix i laRibera d’Ebre, al voltant dels regadius de Vallfornès, regadius al Priorat, a la zonad’influència de l’embassament de Siurana, a la zona del Fluvià, del Muga i del Ter i azones d’alta muntanya molt localitzades i específiques.

• Impulsarem autèntiques polítiques de racionalització de l’ús de l’aigua a partir de l’adopcióde tècniques de major eficiència. En aquest àmbit el Partit Popular de Catalunya apostaper la utilització de mètodes de control i mesura de cabals consumits a través decomptadors, l’adopció d’un sistema tarifari per volums i superfície que fomenti l’estalvid’aigua, per potenciar els projectes de regadiu a través de l’aprofitament de les aigüesresiduals procedents de depuradores i per promoure la constitució de comunitats d’usuarisdels aqüífers.

• Millorarem la qualitat de la producció i la promoció dels sistemes, i els organismesde control i certificació de la qualitat, i fer més competitives les nostres produccionspesqueres, agrícoles, ramaderes i forestals, en el mercat nacional i internacional.

• Diversificarem l’activitat productiva, mitjançant la introducció de noves produccions ambfins alimentaris i no alimentaris, amb la consegüent millora dels sistemes de producció idels ingressos de les explotacions. En aquest sentit, promourem la utilització de la biomassa,generada per conreus energètics, en indústries transformadores per a obtenir energiesalternatives i renovables.

• Fomentarem la comercialització i la transformació de productes pesquers i agraris, i eldesenvolupament d’un associacionisme i un cooperativisme potents i organitzats en xarxes,amb organitzacions interprofessionals dotades d’alta capacitat de representació inegociació i la promoció de l’agricultura contractual.

• Consolidarem i millorarem el sistema d’assegurances agràries, com a garantia d’ingressosen les explotacions agràries enfront de les evolucions adverses de la climatologia o delmercat, permetent així el manteniment en activitat de les explotacions.

• Promourem la instal·lació d’empreses industrials agràries i no agràries en el mitjà rural,especialment en les zones més desafavorides.

• Impulsarem la creació de parcs científics i tecnològics especialitzats.

156156156156156


• Fomentarem la valorització dels recursos naturals i culturals com base per a lapromoció del Turisme rural i de l’agroturisme.

• Promourem i donarem suport a la xarxa d’agrobotigues.

• Promourem la utilització de nous coneixements i noves tecnologies de la informació i lacomunicació en els processos de producció i comercialització dels productes obtinguts enel mitjà rural, facilitant així l’accés a mercats fins ara inaccessibles per a aquestsproductes.

PPPPPropostes legislatives i administrativesropostes legislatives i administrativesropostes legislatives i administrativesropostes legislatives i administrativesropostes legislatives i administratives

• Crearem una Direcció General de Política Silvícola.

• Impulsarem el desplegament de les oficines supracomarcals, tot fent-les coincidir amb elsset Plans Territorials Parcials.

• Avançarem cap a una major agilitat administrativa en l’àmbit de les relacions entrel’Administració i els professionals de l’agricultura. En aquest sentit, cal simplificar elsprocediments administratius existents, dotar-los de major eficàcia i reduir les travesburocràtiques existents per beneficiar-se de les línies d’ajut i suport que prestal’Administració al sector.

• Delegarem les funcions estrictament burocràtiques a les organitzacions legalmentreconegudes en el sector, per agilitar la gestió, desburocratitzar l’administració agrària isimplificar l’actuació administrativa.

• Convertirem l’empresa pública PRODECA SA (Promotora d’Exportacions Catalanes, SA)en una Agència especialitzada en la comercialització i l’exportació agroalimentària.

• Obrirem un debat juntament amb les Organitzacions professionals Agràries per tald’estructurar la representativitat de les taules sectorials així com en tots els òrgans -nosolsament del DARP- on cal que estiguin representants els agents implicats i s’apliquinpolítiques sectorials concretes dotades econòmicament.

• Impulsarem la revisió de la Llei de contractes d’Integració.

• Reformarem els annexos de la Llei 3/1998 de la Intervenció Integral de l’AdministracióAmbiental.

• Impulsarem el Pla d’Ordenació del Sector Porcí.

• Impulsarem l’aprovació de la llei de caça de Catalunya.

157157157157157


PESCAPESCAPESCAPESCAPESCA

El sector pesquer català té pes específic en el conjunt de l’activitat econòmica del país.Efectivament, la pesca suposa una facturació a Catalunya de més de 17.000 milions depessetes i el seu valor total, entre distribució, comercialització, indústries auxiliars, reparacióde vaixells i aprovisionament, ascendeix a més de 42.000 milions de pessetes.

Catalunya disposa d’una franja marítima extensa que fa que tres de les quatre províncies catalanessiguin litorals i, per tant, que desenvolupin una intensa activitat pesquera. Si bé és cert quemoltes localitats i viles catalanes del litoral han diversificat la seva activitat econòmica, adreçant-la cada cop més cap a d’altres sectors com el turisme, el cert es que moltes mantenen encarauna important activitat pesquera. Tant a la Costa Brava (Blanes, l’Escala...), com a la CostaDaurada (Calafell, Torredembarra, Tarragona...) com a la costa del Garraf (Vilanova i la Geltrú,Sitges...), la pesca significa encara una part important de l’activitat econòmica i ocupa a unpercentatge destacat de la població local en les seves tasques. Això ha fet que en aquesteslocalitats es mantingui viva una certa tradició marinera que s’ha consolidat en gran part gràciesa l’activitat i el dinamisme de les Confraries de Pescadors a les quals s’ha dotat d’un estatutlegal durant aquesta VI Legislatura amb l’aprovació de la Llei de confraries de pescadors deCatalunya.

Si aprofundim en les dades relatives a l’estructura i dotació de la flota pesquera, observaremque les 1.565 embarcacions existents compten amb 191.000 cavalls de potència i ocupen6.153 tripulants. La flota d’arrossegament de fons i la flota de cèrcol són les més importants iles més industrialitzades, ja que representen una tercera part de les embarcacions existents isuposen el 88 i mig per cent de la capacitat total de la flota catalana, així com el fet queabsorbeixen més de la meitat dels tripulants que operen en el sector. Desglossat el totald’embarcacions ens trobem que 373 són embarcacions d’arrossegament; 955 d’arts menors;148 de pesca amb cèrcol; 82 de palangre de fons i 6 de tonyina.

Per tant, la flota catalana és important i està en un clar procés de reconversió i demodernització que cal accelerar per garantir la seva rendibilitat. Cal disposar d’una flotamoderna i eficaç per garantir la viabilitat del sector en unes bones condicions.

Ara bé, juntament amb una activitat extractiva eficient i rendible, cal disposar d’una bonacomercialització dels productes. La comercialització constitueix un factor clau perquè els pescadorsobtinguin guanys raonables de la seva feina. Actualment a Catalunya disposem de 19 llotgesque realitzen la primera venda de peix. La comercialització a destí es realitza bàsicament através del Mercat Central del Peix de Mercabarna que, any rere any, comercialitza més de100.000 tones de productes pesquers. El Mercat Central del Peix de Mercabarna és reconeguten importància com al segon mercat central del peix d’Espanya.

158158158158158


En aquest context caldrà, doncs, que les llotges s’adaptin de forma ràpida a les novesnecessitats del mercat, com facilitar la compra per via informàtica i establir mecanismesde coordinació entre les diverses llotges en la comercialització, per ampliar mercats ipotenciar la qualitat i la frescor del producte mediterrani.

Cal, finalment, prestar una atenció especial al factor humà. El sector pesquer ocupa un total de6.153 llocs de treball directes, però hi ha més de 2.050 llocs de treball indirectes que esreparteixen entre les activitats de comercialització, transport, mercats i estibadors. Caldràadoptar mesures concretes per evitar la pèrdua de llocs de treball que es poden produir enels propers anys com a conseqüència de la reducció dels recursos pesquers i la reduccióque comporta l’aplicació de les noves tecnologies. En aquest apartat és prioritari disposard’un pla específic de formació i de reciclatge professional que faciliti l’adaptació delstreballadors al nou entorn del sector i la resituació dels excedents de personal que s’hipuguin produir en els propers anys.

El principal instrument de la política pesquera a Catalunya està constituït pel Pla director dePesca 2000-2006. Aquest pla estableix les línies d’actuació per aquests anys i es constitueix enl’instrument financer d’ordenació del sector de la pesca a tot Europa. Està dotat amb 38.000milions de pessetes, dels quals prop de 5.400 milions de pessetes són aportats pel Govern dela Generalitat amb caràcter plurianual i 10.000 milions de pessetes es reserven a la modernitzaciói renovació de la flota pesquera.

Des del Partit Popular de Catalunya considerem que el sector pesquer mereix una especialatenció. No només per la seva dilatada tradició a Catalunya, com s’ha apuntat anteriorment,sinó pel pes específic en el conjunt de l’activitat econòmica. Cal promoure, en el marc del Pladirector, la modernització i renovació de la flota pesquera, que ha d’anar en una doble direcció:per una banda, finançar l’adquisició de noves embarcacions i, per l’altra, modernitzar les actuals.I això no només perquè sigui una necessitat en sí mateixa, sinó perquè la modernització i larenovació de la flota implica el manteniment dels llocs de treball dels pescadors, garantir la sevaseguretat i la continuïtat de l’activitat.

En la mateixa línia, el Partit Popular de Catalunya fa una aposta decidida per la modernitzaciódel teixit productiu i la comercialització. Aquesta modernització cal centrar-la en els àmbitssegüents:

- la protecció dels recursos- la millora dels equipaments portuaris- el suport a la indústria conservera- cercar noves línies de comercialització dels productes.

PPPPPropostes per a la modernització i la renovació del sector pesquerropostes per a la modernització i la renovació del sector pesquerropostes per a la modernització i la renovació del sector pesquerropostes per a la modernització i la renovació del sector pesquerropostes per a la modernització i la renovació del sector pesquer

• Ampliarem la línia d’ajuts destinats a la innovació tecnològica aplicada a les diferentsactivitats del sector pesquer.

159159159159159


• Accelerarem la modernització i reconversió de la flota pesquera catalana, totincrementant els ajuts destinats tant a l’adquisició de noves embarcacions com a lamodernització o retirada de les actuals, i això en el marc del Pla director 2000-2006.

• Impulsarem noves línies de comercialització de productes, com els nous projectesexistents a Blanes, l’Ametlla de Mar i Roses, que permetin incrementar el valor afegitdels mateixos productes de la pesca.

• Promourem a les llotges la compra de productes pesquers per via informàtica o telemàticaamb l’objectiu d’agilitar les transaccions i adaptar les llotges a les noves necessitats delmercat.

• Impulsarem la coordinació entre les diferents llotges de Catalunya pel que fa a lacomercialització dels productes amb l’objectiu de garantir l’ampliació de mercats.

• Potenciarem la qualitat i la frescor del producte mediterrani.

• Millorarem la qualitat de la pesca un cop capturada per presentar-la al consumidoren condicions òptimes.

• Impulsarem un programa específic de formació dels propis agents de venda, és a dir, detot el sector detallista.

• Impulsarem el desenvolupament de l’aqüicultura, facilitant la introducció de novesproduccions com el llenguado, el pop o la tonyina, i augmentar la producció de lesexplotacions existents.

• Impulsarem un programa específic de modernització i millora de la competitivitat de lesinstal·lacions aqüícoles existents a Catalunya amb l’objectiu de guanyar posicions respecteles instal·lacions de la resta de Comunitats Autònomes litorals. Aquest programa ha depreveure una línia específica d’ajuts econòmics destinats a inversions en lesinstal·lacions existents.

• Fomentarem la pesca artesanal.

• Potenciarem i millorar les estructures representatives i participatives del sector pesquer,bàsicament a través de la potenciació de les confraries de pescadors que s’han de convertiren l’autèntica via per canalitzar les necessitats i les aspiracions del sector a Catalunya.

• Promourem una línia específica d’ajuts adreçada a la modernització i renovació de lesinstal·lacions i els locals de les confraries de pescadors perquè puguin gaudir d’uns espaisamplis, moderns i actualitzats per desenvolupar les seves activitats.

160160160160160


PROTECCIÓ DELS ANIMALSPROTECCIÓ DELS ANIMALSPROTECCIÓ DELS ANIMALSPROTECCIÓ DELS ANIMALSPROTECCIÓ DELS ANIMALS

A Catalunya comptem des de l’any 1988 amb un règim jurídic que ha estat capdavanter al’Estat, un règim caracteritzat per fer de la protecció dels animals el seu eix central. Malgrat aixòobservem una certa feblesa a l’hora d’aplicar aquesta normativa, al no haver estat capaçl’Administració d’evitar la proliferació de conductes prohibides per la llei, com ara elsmaltractaments, les mutilacions i els abandonaments dels animals de companyia. Això succeeixperquè les Administracions públiques no han apostat per invertir en els mitjans suficients perinspeccionar, controlar i prevenir de forma eficaç les conductes infractores en la matèria, i nohan apostat per dotar els mitjans adequats a les necessitats actuals.

Per assolir aquests objectius hem de comptar amb la col·laboració inestimable de lesassociacions de protecció i defensa dels animals, com a instruments per adquirir hàbitssocials que condueixin a respectar i protegir els animals, siguin del tipus que siguin.

Per tal que Catalunya continuï sent una de les autonomies pioneres en dotar-se d’una legislaciópròpia sobre protecció dels animals, moderna, capdavantera i avançada, es va aprovar la llei22/2003, de 4 de juliol, de protecció dels animals, gràcies a l’impuls del Grup Popular. Tot iaixò, moltes de les mesures previstes per aquesta nova llei no han estat implementades perl’Administració de la Generalitat amb el rigor i eficàcia que caldria en pro de la defensa iprotecció dels animals, especialment els de companyia.

La nova llei es constitueix en el principal instrument per implementar les mesures concretesadreçades a garantir el benestar i la seguretat dels animals. L’Administració ha de garantirl’adopció àgil i ràpida d’aquestes mesures, juntament amb les associacions de protecció delsanimals, dotar-les amb els mitjans necessaris i suficients i crear el marc propici de col·laboraciói de coordinació amb els diferents agents que tenen com a funció la tutela, protecció iseguretat dels animals. Cal recordar que en aquesta línia ha estat el Partit Popular l’impulsorde la reforma del Codi Penal encaminada a penalitzar aquelles conductes lesives per a laintegritat física dels animals, els maltractaments, l’abandonament i la mutilació.Finalment, en aquest context el Partit Popular de Catalunya considera convenient que es prestiespecial atenció a la tasca que desenvolupen les associacions i entitats de protecció dels animalsi les empreses especialitzades en la recollida d’animals abandonats. Cal des de les administracionsimplicades en les polítiques de protecció d’animals potenciar el paper que juguen aquestesentitats en configurar-se en molts casos com autèntics agents col·laboradors de l’Administracióper implementar moltes de les mesures legalment previstes. Cal garantir que aquestes institucionsdisposin dels mitjans necessaris per poder desenvolupar amb èxit la seva funció atès que són elsautèntics garants dels drets dels animals.

161161161161161


PPPPPropostes de millora per a la protecció dels animals.ropostes de millora per a la protecció dels animals.ropostes de millora per a la protecció dels animals.ropostes de millora per a la protecció dels animals.ropostes de millora per a la protecció dels animals.

• Impulsarem la creació d’una escala específica dins el cos d’agents rurals de laGeneralitat especialitzat en matèria de protecció dels animals, amb la finalitat quevetlli per l’aplicació i el compliment de la llei.

• Intensificarem les accions inspectores de la Generalitat, prèvia elaboració d’un pla específicque permeti identificar les principals infraccions que es produeixen en matèria de protecciódels animals, amb l’objectiu de sancionar les conductes que suposen la vulneració delsdrets dels animals i garantir millors cotes de benestar dels animals.

• Millorarem els mecanismes i els instruments de col·laboració i de coordinació del’Administració de la Generalitat amb les associacions de protecció dels animals, prestantespecial atenció al desenvolupament d’aquelles funcions que desenvolupen com agentscol·laboradors de l’Administració.

• Impulsarem la creació de l’Arxiu General d’Animals de Companyia com a instrumentútil encaminat a relacionar la identitat de cada animal amb la persona responsablede la seva tutela.

• Incrementarem els ajuts que atorga l’Administració de la Generalitat a les associacions ientitats que desenvolupen un paper clau en la defensa i protecció dels animals. Aquestsajuts han de tenir com objectiu principal garantir a les associacions i entitats els recursosmaterials suficients per poder desenvolupar amb eficàcia la seva funció.

• Impulsarem de forma efectiva la participació de les entitats, les associacions i lespersones compromeses amb la protecció i la defensa dels animals en els processosen què el Govern ha de prendre decisions relatives a mesures per incrementar imillorar la seguretat, el benestar i la salut dels animals, especialment els de companyia.

• Promourem campanyes informatives i de conscienciació dirigides a evitar elsmaltractaments i els abandonaments dels animals; a utilitzar l’esterilització per reduirel nombre de naixements no desitjats, com a mesura per evitar la proliferació d’animalsabandonats, famolencs i que pateixen un destí cruel; donar a conèixer la DeclaracióUniversal dels Drets de l’animal de la UNESCO i l’ONU; i potenciarem l’efecte saludableque la companyia d’un animal domèstic comporta als infants.

• Intensificarem la persecució i la sanció de les persones que utilitzen llurs gossospotencialment perillosos amb objectius violents contra persones, béns o d’altres animals.

• Exigirem el compliment estricte de les mesures de seguretat que els posseïdors degossos potencialment perillosos han d’aplicar als seus animals, i sancionarem deforma efectiva els infractors.

162162162162162


• Intensificarem el control de les instal·lacions dels centres d’acolliment d’animals decompanyia, i controlarem especialment si compleixen les condicions mínimes de salubritati de seguretat per als animals.

• Elaborarem un pla específic, d’execució bianual, per eradicar els criadors clandestins delterritori de Catalunya.

• Fomentarem, en el marc de la llei de protecció dels animals, les alternatives al sacrificidels animals de companyia.

163163163163163


INFRAESTRUCTURESINFRAESTRUCTURESINFRAESTRUCTURESINFRAESTRUCTURESINFRAESTRUCTURES

INFRAESTRUCTURES, FINFRAESTRUCTURES, FINFRAESTRUCTURES, FINFRAESTRUCTURES, FINFRAESTRUCTURES, FACTOR DECISIU DE PROGRÉSACTOR DECISIU DE PROGRÉSACTOR DECISIU DE PROGRÉSACTOR DECISIU DE PROGRÉSACTOR DECISIU DE PROGRÉS

La qualitat de les infraestructures és un factor essencial que contribueix a incrementar eldesenvolupament econòmic, millorar la productivitat, la creació d’ocupació i la competitivitatamb la resta d’Espanya i d’Europa, però que també contribueix a avançar cap a l’equilibriterritorial de Catalunya, que garanteix la cohesió i les mateixes oportunitats per a qualsevol llocdel seu territori.

Les comunicacions incideixen especialment en la qualitat de vida dels catalans i les catalanes,perquè són determinants en el funcionament i l’equilibri de sectors econòmics com l’energia, eltransport, les telecomunicacions –dels quals depèn el desenvolupament de l’activitat econòmica,social i cultural de Catalunya–, ja que possibiliten el fet de poder accedir a un entorndeterminat amb equipaments i serveis adequats.

Les nostres empreses necessiten bones infraestructures: tecnològiques, logístiques, garantiesde subministrament elèctric, pla de regadius i el compliment dels plans comarcals de muntanya.La Generalitat ha d’incrementar substancialment les inversions en infraestructures per dotarCatalunya de la xarxa de comunicació que demana la societat.

Catalunya té una situació geogràfica privilegiada a Espanya i a Europa. Hem d’aprofitar la nostraposició geogràfica per convertir Catalunya en centre d’atracció del sud d’Europa, amb la confluènciadels diferents sistemes de transport –aeri, portuari, ferroviari, terrestre–, així arribar a ser la granplataforma logística de l’Europa Mediterrània.

Per això hem de garantir la disponibilitat de les infraestructures que ens permetran esdeveniruna àrea hipercomunicada interna i externament, tant pel que fa a persones i mercaderies, coma dades i informacions. Xarxes de banda ampla per a dades, autopistes, connexió aèria imarítima amb el món i, en especial, amb les àrees mes desenvolupades. Les infraestructureshan de tenir especial cura de cohesionar la totalitat del territori per evitar la fracturadigital, formacional o econòmica.

En aquest sentit, la planificació territorial amb criteris d’economia del coneixement que compaginal’ús residencial i l’activitat econòmica, garanteix la disponibilitat de sòl, edificacions iinfraestructures tecnològiques per acollir les empreses nacionals i internacionals atretes peldinamisme i la potencialitat del territori, i vigila també els requeriments relatius a habitatge delsprofessionals que hi aporten el coneixement i l’activitat.

En aquest context el partit Popular considera que la inversió en infraestructures, no nomésper la seva importància estratègica en el desenvolupament econòmic del país, sinó pel pesespecífic que ocupa la seva inversió en el conjunt de l’activitat econòmica, és essencial per

164164164164164


a la competitivitat del país. En aquest sentit, Catalunya requereix un esforç inversor delsector públic per corregir el dèficit de les infraestructures, especialment les de transport icomunicacions.

Observem des del Partit Popular de Catalunya, amb una dosi important de preocupació,que el Govern de la Generalitat incrementa poc les inversions en infraestructures. Senseanar més lluny, el Govern de la Generalitat ha deixat d’invertir més de 600.000.000€ enels darrers 6 anys respecte el que s’havia pressupostat. Considerem que cal fer un majoresforç inversor i incrementar les dotacions en infraestructures de 3.698 milions d’euros a5.851,27 milions cada any. Això significa un increment del 25% respecte al 2002 i d’un9,2% respecte al 2003, independentment de les inversions previstes en el Plad’infraestructures 2003-2006, que preveu una inversió de 5.186 milions d’euros, delsquals 781 milions s’executaran el 2003. Aquest fort increment de capital públic és bàsic,sobretot per a les infraestructures que ajudin la societat a situar millor i amb més eficiènciaels seus productes a la destinació final.

En definitiva, hem d’avaluar, a curt i mitjà terminis i amb la deguda objectivitat, fins a quinpunt Catalunya, en aquest cas, va pel camí, o no, de millorar la seva dotació eninfraestructures; no en termes comparatius amb d’altres territoris, sinó calibrant en quinamesura es fa obstrucció o es donen facilitats als graus de desenvolupament i benestarpropis, com l’AVE, cap a Madrid i la xarxa centroeuropea d’alta velocitat a través deFrança, l’ampliació de l’aeroport del Prat i l’increment de les seves capacitats per a operarcom a hub. El que hem de tenir present és si, en un futur pròxim, Catalunya estarà enmillors o pitjors condicions d’avançar en desenvolupament i prosperitat.

INFRAESTRUCTURES DE TRANSPORTINFRAESTRUCTURES DE TRANSPORTINFRAESTRUCTURES DE TRANSPORTINFRAESTRUCTURES DE TRANSPORTINFRAESTRUCTURES DE TRANSPORT

Durant els darrers vuit anys la major part de la inversió en infraestructures a Catalunya ha estatfeta pel Govern de l’Estat, havent arribat a percentatges d’inversió mai assolits amb anterioritat,i posant fi al dèficit d’inversions de l’Estat a Catalunya causat per governs anteriors.Actualment, i per primer cop a la història, el percentatge d’inversió de l’Estat a Catalunya –que és del 16%– supera el percentatge de població (15%). I també per primer cop s’hantret els peatges de les circumval·lacions de les capitals de província i se n’han reduït elspreus en altres indrets.

El debat polític durant la legislatura que ha finalitzat s’ha centrat en dos grans eixos: la millorade la xarxa de carreteres i el transport de viatgers, amb l’aprovació del Pla Directord’Infraestructures 2001-2010, el Pla de Transport de Viatgers de Catalunya i, sobretot, perl’ampliació del funcionament del sistema d’integració tarifària, amb la incorporació de la xarxade rodalies de RENFE.

165165165165165


En l’àmbit de la millora de les carreteres el Partit Popular de Catalunya ha centrat la sevaacció política en la necessitat de desdoblar els eixos del Llobregat i Transversal, el traspàsde la xarxa de carreteres de les Diputacions a la xarxa comarcal de carreteres de laGeneralitat, la política de peatges i el Pla de carreteres de les Terres de l’Ebre.En l’àmbit del transport de viatgers hem impulsat, mitjançant els acords pressupostariscorresponents, la construcció de les noves línies de metro de Barcelona, la construcció denoves línies de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya que superin el caràcter radial del’entorn de la ciutat de Barcelona i l’arribada del Trambaix a l’altra banda del riu Llobregat.

PPPPPropostes per a la millora de la xarropostes per a la millora de la xarropostes per a la millora de la xarropostes per a la millora de la xarropostes per a la millora de la xarxa de carreteresxa de carreteresxa de carreteresxa de carreteresxa de carreteres

Apostem per una xarxa de comunicacions que connecti i vertebri el territori, en mantinguil’equilibri territorial i serveixi per potenciar-hi el creixement econòmic. La xarxa de carreteresactual està encara molt lluny d’allò que seria desitjable i són nombrosos els punts negres onsovint es repeteixen els accidents de trànsit.

Considerem imprescindible:

• El traspàs de la xarxa de carreteres de les diputacions provincials a la xarxa comarcal decarreteres de la Generalitat.

• L’aprovació del Pla de xoc d’eliminació dels punts negres de les carreteres catalanes.

• La creació d’un programa específic d’ajuts als ajuntaments de Catalunya per a l’arranjamenti/o ordenació de les travessies urbanes de les carreteres la titularitat de les quals és de laGeneralitat.

• L’aprovació d’un Pla de reducció de la contaminació acústica de les carreteres, quecontempli la instal·lació de pannells sonoreductors, d’acord amb la Llei sobrecontaminació acústica de Catalunya.

Pel que fa a l’execució d’infraestructures, el Partit Popular de Catalunya proposem:

• Desdoblament de l’Eix del Llobregat fins al Túnel del Cadí.

• Desdoblament de la totalitat de l’Eix Transversal en el termini màxim de 5 anys.

• Desdoblament de la futura C-37, entre Vic i Olot, com a alternativa a l’Eix Transversal.

• Desdoblament de la carretera C-15 entre Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès perfacilitar la connexió amb les autopistes A-7 i A-16.

166166166166166


• Posada en funcionament de l’Eix Diagonal, Vilanova i la Geltrú - Vilafranca delPenedès - Igualada - Manresa.

• Ronda sud a Igualada

• Eix de la Costa Brava

• Acabament de l’Eix de l’Ebre.

• Tercer pont sobre el riu Ebre, entre el barri de Remolins i el de Jesús i Maria, a Tortosa.

• Millora del traçat i el condicionament de la C-246 entre Sitges i Castelldefels (Costes delGarraf)

• Millora de l’accés a Canovelles des de la C-17

• Inici de la construcció del túnel d’Horta, a Barcelona

• Execució del desdoblament de la variant sud de Lleida

• Execució del Quart Cinturó i la Ronda Nord de Granollers.

• Establiment d’una connexió a l’A-19 des de Cabrils (Maresme)

• Millora de les connexions viàries de la C-32 a Mataró (Maresme)

• Execució del nou projecte de la C-243 entre Martorell i Sant Sadurní d’Anoia

• Variant de la C-28 a Salardú (Val d’Aran)

• Millora de la carretera C-13 (Lleida/Seu d’Urgell)

• Arranjament de la carretera C-63 de Lloret de Mar a Vidreres (la Selva)

• Túnel de la Bonaigua

PPPPPropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transport ferroviari de viatgers.t ferroviari de viatgers.t ferroviari de viatgers.t ferroviari de viatgers.t ferroviari de viatgers.

El transport de viatgers en tren ha d’esdevenir una veritable alternativa al transport privat,especialment per carretera. Són necessàries noves infraestructures ferroviàries per garantir lamobilitat de la ciutadania que cada dia es desplaça per raó de feina, estudis, etc..., pel territoride Catalunya. Aquestes infraestructures han de funcionar com una única xarxa integrada

167167167167167


de serveis i equipaments, que respongui a les necessitats actuals i futures de mobilitat delsciutadans i les ciutadanes.

Considerem imprescindibles l’execució de les següents infraestructures ferroviàries:

• Construcció d’un corredor ferroviari de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC) que enllaciels municipis de Mataró (Maresme), Granollers, Caldes de Montbui (Vallès Oriental),Sentmenat, Castellar del Vallés, Sabadell - Ca n’Oriac, Terrassa (Vallès Occidental) iMartorell (Baix Llobregat).

• Construcció d’una línia de Ferrocarrils de la Generalitat que, des de La Llagosta (VallèsOriental) continuï fins a Santa Coloma de Gramenet (Barcelonès) i connecti amb la xarxade metro en l’estació de Can Zam (Línia 9).

• Prolongació de la línia 3 del metro des de Zona Universitària fins a Esplugues de Llobregat.

• Inici de la construcció de la línia 12 del metro que ha de connectar municipis del BaixLlobregat com Castelldefels, Gavà, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, Sant Joan Despí,Sant Just Desvern i Esplugues de Llobregat amb Barcelona.

• Prolongació de la línia del Trambaix fins als municipis de Molins de Rei, Sant Vicenç delsHorts i Pallejà (Baix Llobregat).

• Millora (Desdoblament) de la línia de FGC entre Martorell (Baix Llobregat) i Igualada(Anoia)

PPPPPropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transporropostes per a la millora del transport de persones per carreterat de persones per carreterat de persones per carreterat de persones per carreterat de persones per carretera

La redacció del Pla de Transport de Viatgers de Catalunya va generar una important polèmicaper la manca de serveis de transport que s’evidenciava a Catalunya.

Per aquests motius considerem necessari dur a terme les següents actuacions:

• Impulsar una xarxa de transport comarcal de viatgers, fent de la capital de comarca lareferència per al transport intercomarcal.

• Dotar totes les capitals de comarca de Catalunya d’una estació d’autobusos adequada ales seves necessitats.

• Adaptar progressivament la xarxa a les persones amb discapacitat.

• Introduir progressivament vehicles que funcionin amb combustibles nets.

168168168168168


• Donar suport a les empreses de transport amb nous centres logístics i intermodals detransport.

• Acabar la xarxa de Centres Integrats de Mercaderies.

• Construir la xarxa d’aparcaments de vehicles pesats i perillosos de Catalunya

PPPPPropostes per millorar els aeroporropostes per millorar els aeroporropostes per millorar els aeroporropostes per millorar els aeroporropostes per millorar els aeroports i els aeròdroms de Catalunyats i els aeròdroms de Catalunyats i els aeròdroms de Catalunyats i els aeròdroms de Catalunyats i els aeròdroms de Catalunya

El Govern de l’Estat està invertint més de 1.500 milions d’euros en l’ampliació de lesinstal·lacions de l’Aeroport de Barcelona. La inversió total superarà els 2.700 milionsd’euros i generarà 40.000 nous llocs de treball.

Al marge dels aeroports de titularitat estatal a Catalunya, que són els de Barcelona, Girona,Reus i Sabadell, hi ha aeroports i aeròdroms d’aviació general i esportiva que són de titularitatde l’Administració de la Generalitat, de l’administració local (Alfés a Lleida, Cerdanya i Òdena)o de titularitat privada (aeroport de l’Alt Urgell, i els aeròdroms d’Empuriabrava, Manresa iCalaf). També hi ha fins a un total de 38 camps de vol i pistes forestals.

El Partit Popular de Catalunya, tenint en compte aquest ventall de titulars que regeixenl’àmbit aeroportuari català, proposa:

• L’ampliació de la xarxa d’aeròdroms i la millora de les instal·lacions actuals.

• L’execució dels plans directors ja redactats dels aeroports i els aeròdroms, i la redacciói l’execució dels plans directors que manquen.

• La construcció d’un nou aeroport d’aviació general complementari al de Sabadell per aaviació privada i esportiva.

• La construcció d’un nou aeroport regional a les Terres de l’Ebre.

• La construcció d’una xarxa d’aeròdroms forestals i hidroports per a l’extinció d’incendis

• L’impuls de la indústria aeronàutica de Catalunya.

• La construcció del museu de l’aeronàutica de Sabadell

• L’impuls de programes d’iniciació a l’activitat aeronàutica.

169169169169169


• El desplegament reglamentari de la Llei d’aeroports de Catalunya.

PPPPPropostes en matèria de porropostes en matèria de porropostes en matèria de porropostes en matèria de porropostes en matèria de portststststs

Els ports tenen per objectiu el desenvolupament econòmic i l’equilibri territorial de lespoblacions del litoral català. Però els ports també han de garantir la protecció i la preservaciódel medi. Els ports han de servir per acabar amb el fondeig lliure al litoral.

Tanmateix, els ports desenvolupen una important activitat pesquera que requereix infraestructuresadequades. Per això considerem necessàries les següents actuacions:

• Execució de les obres del port de Segur de Calafell (Baix Penedès)

• Elaboració del projecte de remodelació del port de Blanes (Selva)

• Estudi d’usos alternatius del port de Vallcarca (Garraf)

• Execució de les obres del port esportiu de les Cases d’Alcanar (Montsià)

• Creació de marines seques en els ports per augmentar la seva capacitat d’amarratge.

170170170170170


POLÍTIQUES D’HABITPOLÍTIQUES D’HABITPOLÍTIQUES D’HABITPOLÍTIQUES D’HABITPOLÍTIQUES D’HABITAAAAATGETGETGETGETGE

El mercat del sòl i l’habitatge a Catalunya s’ha caracteritzat aquests darrers quatre anysper un gran dinamisme. S’ha produït un increment substancial del parc d’habitatges que haprovocat una forta expansió del sector de la construcció. Aquesta expansió de l’ofertad’habitatges s’ha vist acompanyada d’un fort augment de la demanda, fruit de l’incrementde la contractació laboral, la reducció de l’atur i la progressiva disminució dels tipusd’interès, però ha provocat un increment dels preus, afavorit en gran mesura pel fet quel’habitatge ha estat un valor «refugi» dels estalvis de gran part de la ciutadania.

Un dels principals problemes de l’habitatge a Catalunya rau en la inexistència d’una ofertasuficient d’habitatges per cobrir les necessitats d’un segment de població amb poder adquisitiureduït, i també en la manca d’una política seriosa de foment de l’habitatge de lloguer.

En aquest context, el Partit Popular de Catalunya considera que, durant els propers anys, s’hande continuar els esforços fets fins ara en matèria d’habitatge, esforços que cal centrar en elseixos següents:

1. Impuls de polítiques fiscals favorables a l’adquisició d’habitatges.

2. Adopció de mesures concretes de millora de les condicions d’accés a un habitatge digne.

3. Promoció de mesures de foment del lloguer com a principal fórmula alternativa al’adquisició en règim de propietat.

PPPPPropostes en matèria d’habitatgeropostes en matèria d’habitatgeropostes en matèria d’habitatgeropostes en matèria d’habitatgeropostes en matèria d’habitatge

• Elaborarem un Pla de detecció de prioritats d’habitatge. És imprescindible, per poderordenar i simplificar les polítiques d’habitatge, elaborar prèviament un pla de detecció deles autèntiques necessitats d’accedir a l’habitatge que té la població, a uns deu anys vista,per implementar una política ordenada que doni respostes als reptes del futur.

• Fugirem de propostes demagògiques que, precisament perquè ho són, difícilment podencomplir-se . Primer de tot, cal conèixer les potencialitats econòmiques de cada municipi,de cara a la construcció raonable d’habitatges i, en segon terme, redactar estudis municipalsprecisos sobre el parc d’habitatges disponible, estudiar les fórmules per posar-los en elmercat i cercar la mostra dels principals destinataris d’aquests habitatges (joves,persones grans...).

171171171171171

IVIVIVIVIV. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ. ADMINISTRACIÓ

• Impulsarem l’aprovació d’un Pla sobre habitatge que diferenciï entre habitatges denova construcció i habitatges existents, amb la participació de totes les administracionsimplicades en les polítiques d’habitatge.

Respecte al nou habitatge introduirem, en el marc de la legislació estatal i autonòmicaaplicable, fins a quatre règims ben diferenciats:

• Habitatges de protecció pública• Habitatges de preu taxat• Habitatges lliures• Habitatges de lloguer.

Pel que fa als habitatges existents, cal elaborar un programa integral de rehabilitaciód’immobles, que doni preferència als ajuts públics directament al promotor, a més d’introduirbonificacions fiscals i una major agilitat en la tramitació dels permisos i les llicènciesmunicipals en aquest àmbit.

• Continuarem les polítiques fiscals iniciades l’any 1996, que afavoreixen l’adquisiciód’habitatge, i la potenciació del mercat de l’habitatge de lloguer.

• Impulsarem l’aprovació de la Llei de l’habitatge.

SÒL I URBANISMESÒL I URBANISMESÒL I URBANISMESÒL I URBANISMESÒL I URBANISME

Una política coherent, equilibrada i eficaç en matèria de sòl i urbanisme és la que té encompte tots els agents que intervenen en aquest sector d’activitat: les administracionspúbliques, els promotors, els constructors i els consumidors, alhora que aborda conjuntamenttotes les variables del mercat immobiliari: sòl, planificació urbanística, gestió urbanística,construcció, edificació i disciplina. En aquest sentit, l’aprovació durant la VI Legislatura dela Llei 2/2002, del 14 de març, d’urbanisme, en què el Partit Popular de Catalunya hatingut un paper molt destacat, ha comportat un avenç important en el disseny d’unapolítica urbanística més flexible, que fa compatible la intervenció pública i la privada, quereforça el paper dels ajuntaments en l’establiment, l’impuls i l’aprovació dels diversosinstruments urbanístics i que, finalment, fa compatible l’urbanisme amb el medi ambient.

En aquest context, volem impulsar una política en matèria de sòl i urbanisme basada en treseixos fonamentals:

• La introducció d’una major liberalització del mercat de sòl, amb l’objectiu de promoure lacompetència en un mercat que facilita l’especulació, i amb la finalitat que el preu del sòlrepercuteixi tan poc com sigui possible en el preu final de l’habitatge que acabaadquirint el ciutadà o la ciutadana.

172172172172172


• Garantir la plena col·laboració de l’Administració de la Generalitat en l’impuls, eldisseny i el desenvolupament dels instruments urbanístics que aprovin els municipisde Catalunya. Tot i respectar l’autonomia municipal en matèria de sòl i urbanisme, elPartit Popular de Catalunya considera que la Generalitat ha de reforçar el seu paperd’ens públic garant d’un desenvolupament urbanístic sostenible, equilibrat, dinàmic iamb projecció de futur.

• Finalment, fem una aposta decidida per un urbanisme sostenible, impulsant mesuresconcretes encaminades a fer un desenvolupament urbanístic del territori que siguicompatible amb el respecte al medi ambient. La finalitat d’aquesta aposta és, sensedubte, assolir una millora substancial de la qualitat de vida de la ciutadania i que enfaciliti l’arrelament al lloc on lliurement fixin la residència.

PPPPPropostes en matèria de sòl i urbanismeropostes en matèria de sòl i urbanismeropostes en matèria de sòl i urbanismeropostes en matèria de sòl i urbanismeropostes en matèria de sòl i urbanisme

• Potenciarem, coordinadament amb els ajuntaments, una política de sòl encaminada aposar en el mercat prou sòl urbanitzat al menor cost possible, per facilitar la construcciód’habitatges que absorbeixin la demanda existent.

• Cercarem un equilibri en el procés d’urbanització del territori que consideri de formapreferent la reserva de sòl per a la construcció d’habitatges protegits, bé perquè siguinadquirits en règim de propietat, o bé en règim de lloguer. L’objectiu d’aquesta mesura ésdonar compliment a la funció social que desenvolupa la propietat en el nostre sistemajurídic i de convivència.

• Impulsarem de forma rigorosa la revisió progressiva dels catàlegs de sòls reservats icatalogats pels plans urbanístics que encara no han estat desenvolupats, desafectar-losde forma progressiva i àgil i possibilitar l’opció de promoure-hi habitatges.

• Promourem i agilitzarem la participació de la iniciativa privada en el desenvolupamentd’àrees de nova creació i en actuacions puntuals en què intervinguin els diferents agentsdel sector, amb l’objectiu d’evitar procediments que no permeten assolir els objectiusperseguits (procediments abusius i especulatius com la subhasta).

• Clourem el desplegament reglamentari de la Llei d’urbanisme de Catalunya, aprovadadurant la VI Legislatura, per poder disposar d’un conjunt normatiu complet, sistemàtic iplenament eficaç, a disposició de tots els agents que intervenen en l’urbanisme.

• Introduirem les mesures administratives adequades per agilitar el funcionament de lesComissions d’Urbanisme que hi ha a Catalunya, amb l’objectiu que es compleixin elsterminis establerts a la Llei d’urbanisme en per a les actuacions en què cal la intervenciód’aquests organismes.

173173173173173


MEDI AMBIENT I DESENVOLMEDI AMBIENT I DESENVOLMEDI AMBIENT I DESENVOLMEDI AMBIENT I DESENVOLMEDI AMBIENT I DESENVOLUPUPUPUPUPAMENT SOSTENIBLEAMENT SOSTENIBLEAMENT SOSTENIBLEAMENT SOSTENIBLEAMENT SOSTENIBLE

El Partit Popular de Catalunya ha fet de la defensa i la protecció del medi ambient una de lesseves senyes d’identitat. La tradicional idea que només les forces polítiques d’esquerres sónportaestendard de la defensa i la protecció del medi ambient s’ha vist superada per la pròpiarealitat dels fets a Catalunya, on el nostre Partit ha impulsat les principals lleis en aquest àmbit.

En efecte, la Llei 16/2002, del 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica,aprovada a iniciativa del Partit Popular de Catalunya, ha suposat que per primer copCatalunya disposi d’una norma de referència concreta per lluitar de forma eficaç contraaquest tipus de contaminació tan lesiva per a la salut de les persones i tan agressiva en elmedi ambient.

La Llei 6/2001, del 31 de maig, sobre l’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecciódel medi nocturn –en la gestació, el debat i l’aprovació de la qual el Partit Popular va desenvoluparun paper capdavanter–, ha significat l’existència de la primera regulació arreu de l’Estat enmatèria de prevenció i protecció contra la contaminació lumínica.

Finalment, hem de dir que aquestes dues disposicions s’han completat amb d’altres no menysimportants, com la modificació de la Llei 6/1993, de 15 de juliol, de residus, en què el PartitPopular ha palesat la necessitat d’establir una regulació, ajustada al dret comunitari europeu,que inclogui noves categories de residus, alhora que ha volgut modernitzar l’estructura i lesfuncions de la Junta de Residus.

Però no ens conformem només amb això. El progrés de Catalunya i el benestar de la sevaciutadania l’impuls d’una política de protecció i de millora de la qualitat i la seguretat del mediambient.

Per aquest motiu, volem incidir en una política mediambiental basada en tres aspectes:

1. El medi ambient és patrimoni comú de tota la ciutadania, més enllà de ser unaresponsabilitat dels poders públics; per això cal fer participar els ciutadans en el disseny,la definició i l’execució de les polítiques mediambientals.

2. El respecte i la protecció del medi ambient és responsabilitat de tots. Estem davant d’unarealitat que va més enllà de l’exigència de responsabilitats per part de l’Administració alsqui infringeixen les lleis de medi ambient, ja que qui comet accions degradants del mediperjudica el conjunt de la societat.

3. Finalment, el Partit Popular de Catalunya considera que la protecció, la defensa i lagarantia del medi ambient són factors bàsics a l’hora d’enfortir la competitivitat i lamodernització dels nostres sistemes productius, de les nostres empreses. Cal fer

174174174174174


veure als empresaris que invertir en la millora del medi ambient és, sobretot, unaaposta de futur si incrementen la qualitat dels productes, milloren els processosproductius i aposten per la competitivitat de les nostres empreses, principal motor dela creació d’ocupació i de riquesa. El medi ambient no és una entelèquia contraposadaa la producció, sinó que es tracta de dos conceptes reals, condemnats a entendre’s.

PPPPPropostes en matèria de protecció i defensa del medi ambientropostes en matèria de protecció i defensa del medi ambientropostes en matèria de protecció i defensa del medi ambientropostes en matèria de protecció i defensa del medi ambientropostes en matèria de protecció i defensa del medi ambient

Aigües:

• Establir convenis amb altres administracions públiques i/o amb empreses privades perquèaportin mitjans extraordinaris per netejar les aigües litorals quan les avingudes causadesper pluges torrencials les embrutin.

• Elaborar plans d’ús integral i sostenible de l’Aigua com a recurs, i assumir una novacultura de l’aigua. En aquests plans en promourem l’estalvi, i hi preveurem un tractamenteficaç de les aigües residuals, amb l’objectiu de reutilitzar-les on sigui possible o d’integrar-les en sistemes naturals amb el menor impacte ecològic possible.

• Garantir l’ús sostenible de les aigües subterrànies.

• Potenciar la recarrega dels aqüífers, evitant-ne la sobreexplotació i la salinització.Controlar i ampliar l’aprofitament dels aqüífers subterranis, i vigilar-ne el mantenimentdel volum i la qualitat integral, de forma que no perjudiquin infraestructuressubterrànies.

• Regular les mesures d’identificació i de separació de les xarxes d’aigües freàtiques, perevitar que entrin en contacte amb les xarxes d’aigua de consum humà i amb les xarxes declavegueram, que podrien contaminar-les.

• Potenciar la reutilització de les aigües procedents de depuradores d’aigües residuals.

• Revisar i modernitzar el pla de protecció contra inundacions.

Costes:

• Millorar la dotació de les instal·lacions i els serveis a les nostres platges.

• Promoure la realització dels estudis de dinàmica litoral i els projectes de correcció i deprotecció de la costa, necessaris per garantir l’estabilitat de les platges.

175175175175175


Contaminació acústica

• Dotar els ajuntaments dels equips de mesura i de control acústic necessaris.

• Redactar i portar a terme un pla específic de mesures correctores per a aquelleszones que presenten problemes més greus de contaminació acústica.

• Impulsar les mesures adequades perquè a cada municipi hi hagi una xarxa de control dela contaminació acústica, incidint en aquelles zones on els punts emissors siguinsusceptibles d’ultrapassar els límits de la qualitat acústica adequada.

• Exigir l’elaboració d’estudis d’impacte de la contaminació acústica dins els processosde planificació urbanística.

• Exigir el compliment de la normativa referent a sorolls als locals públics d’oci, als vehiclesa motor i a les indústries.

• Redactar una normativa específica relativa a la prevenció de la contaminació acústicaocasionada pels treballs en la via pública.

• Impulsar campanyes de conscienciació ciutadana sobre els perjudicis de la contaminaciócausada pel soroll, i les maneres de combatre’l.

• Procedir al desplegament reglamentari de la Llei 16/2002, del 28 de juny, de protecciócontra la contaminació acústica.

Residus:

• Portar a terme campanyes informatives, clares i de gran contingut educatiu, deconscienciació sobre els tipus de recollida selectiva de residus que hi ha, involucrant elsciutadans i les empreses en la tasca de la gestió dels residus.

• Promoure la instal·lació de plantes de tractament, de revaloració i de reciclatge delsresidus de la construcció, d’acord amb la legislació sectorial i el Catàleg de residusutilitzables en la construcció vigent a Catalunya.

• Potenciar definitivament la recollida selectiva en l’origen, amb especial incidència en larecollida diferenciada de residus perillosos, d’acord amb la Llista Europea de Residus iamb la legislació vigent a Catalunya.

• Potenciar la instal·lació de deixalleries –fixes i mòbils– destinades a la recollida de residusde característiques especials (tòxics, perillosos, etc..)

176176176176176


• Impulsar la instal·lació de contenidors soterrats de recollida selectiva de residus enles zones emblemàtiques o històriques, per preservar el paisatge urbà.

• Augmentar la dotació d’equips de neteja els dies festius i els caps de setmana,especialment a les zones més concorregudes de les ciutats.

Contaminació atmosfèrica:

• Ampliar progressivament la xarxa de control i vigilància de la contaminació atmosfèrica,equipant-la amb més sensors en temps real, i així evitar les desviacions en els índexs dequalitat de l’aire.

• Incrementar les inversions en la regeneració de les zones que actualment presentenproblemes d’emissions contaminants.

• Elaborar un Pla de protecció especial per a la població sensible a la contaminacióatmosfèrica.

• Implantar mesures correctores per aconseguir que no es depassin els nivells màxims decontaminants establerts en la vigent Directiva 99/30/CE.

• Actualitzar els plans d’actuació previstos en cas d’emergència.

Medi natural:

• Elaborar un cens exhaustiu de tots els exemplars arboris existents al territori de Catalunya,catalogant-los d’acord amb l’edat, l’espècie i el valor ambiental.

• Impulsar des de la Generalitat de Catalunya, i en col·laboració amb els ajuntaments,l’establiment de sistemes de marcatge electrònic que ens permetin diagnosticar en totmoment l’estat de salut dels exemplars arboris existents a Catalunya.

• Impulsar l’elaboració d’un pla de protecció de les espècies arbòries més representativesque hi ha a Catalunya.

• Potenciar el traçat de vies de muntanya per a la pràctica de cicloturisme.

• Incrementar les mesures de prevenció i de protecció dels espais naturals, amb l’objectiud’evitar la massificació i l’accés motoritzat incontrolat a aquests àmbits.

• Ampliar els paratges del territori de Catalunya que mereixen la consideració de parcnatural o espai protegit.

177177177177177


Contaminació lumínica

• Fer efectiu el desplegament reglamentari de la Llei 6/2001, del 31 de maig, sobrel’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi nocturn, perquè lesmesures que s’hi contemplen siguin efectives.

• Impulsar la col·laboració amb els ens locals catalans perquè els mandats previstos ala Llei de contaminació lumínica es facin efectius.

Purins:

• Crear una Comissió de seguiment de la problemàtica dels purins excedents.

PPPPPropostes jurídiques a favor de la protecció i la defensa del medi ambient:ropostes jurídiques a favor de la protecció i la defensa del medi ambient:ropostes jurídiques a favor de la protecció i la defensa del medi ambient:ropostes jurídiques a favor de la protecció i la defensa del medi ambient:ropostes jurídiques a favor de la protecció i la defensa del medi ambient:

• Establir un torn d’ofici gratuït –d’orientació, assessorament i informació en matèriade medi ambient– a favor dels particulars, les associacions o els col·lectius, legalmentprestat per professionals capacitats i tècnicament formats per fer aquesta tasca.

• Impulsar el reconeixement del dret a defensa i assessorament gratuïts en tots elsprocediments administratius establerts per a la protecció o la restauració del medi ambient,ja sigui a iniciativa particular o de col·lectius o associacions. El fet que avui dia elsprocediments administratius no estiguin inclosos en el torn d’ofici, en no ser preceptiva laintervenció de cap advocat ni procurador, impedeix que la ciutadania utilitzi els serveis deprofessionals qualificats per defensar els seus drets.

• Proposar el reconeixement del dret a la defensa i l’assessorament gratuïts en tota menad’accions judicials entaulades per associacions i entitats sense ànim de lucre que haginobtingut la qualificació d’utilitat pública, i que tinguin entre els seus objectius la defensai la restauració ambiental.

• Reconèixer el dret a l’acció pública quant a la defensa i la protecció ambientals.

Ajuts específics:

• Facilitar ajuts adreçats a les empreses i als ens locals per facilitar l’adaptació a lesprevisions de la Llei 3/1998, d’intervenció integral de l’administració ambiental.

178178178178178


LLLLL’ADMINISTRACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE L’ADMINISTRACIÓ DE LA GENERALITA GENERALITA GENERALITA GENERALITA GENERALITAAAAAT I LT I LT I LT I LT I LA FUNCIÓ PÚBLICA CAA FUNCIÓ PÚBLICA CAA FUNCIÓ PÚBLICA CAA FUNCIÓ PÚBLICA CAA FUNCIÓ PÚBLICA CATTTTTALALALALALANAANAANAANAANA

L’evolució de la societat i l’increment de les demandes ciutadanes en pro d’uns nous imillors serveis públics obliga l’Administració pública a platejar-se nous reptes, a cercarnoves fórmules d’organització i a flexibilitzar les seves estructures. En aquest sentit, calassumir que un país que aspira a ser capdavanter en el segle XXI ha de disposar d’unaAdministració Pública moderna, eficaç, eficient, desconcentrada i flexible.

El Partit Popular de Catalunya vol fer de l’Administració de la Generalitat una organitzaciómoderna i dinàmica. Per això cal superar velles estructures i formes d’actuar que avui ja noserveixen i que signifiquen una autèntica càrrega per assolir aquests objectius.

En aquest context, les nostres propostes en aquesta matèria tenen dos eixos vertebradors:

1. L’organització administrativa entesa com a conjunt d’òrgans, organismes i unitats, alsquals cal dotar de flexibilitat, simplificació, agilitat, eficàcia i eficiència.

2. Els mitjans humans i tècnics de què disposa l’organització per funcionar bé,correctament, de manera coordinada, eficaç i eficient. En aquest sentit el suport a lespolítiques de modernització de la funció pública catalana i l’impuls de les novestecnologies en l’àmbit de l’Administració constitueixen un principi irrenunciable pelPartit Popular de Catalunya.

Durant la VI Legislatura el Partit Popular de Catalunya ha estat un dels principals motors de laracionalització de l’estructura administrativa. Ha apostat per donar suport a la creació delsorganismes administratius que realment s’han necessitat per impulsar noves polítiques (Ensd’Infraestructures Ferroviàries de Catalunya, Agència de Protecció de la Salut, Agència de SeguretatAlimentària, Institut pel Desenvolupament i la Promoció de l’Alt Pirineu, Agència Catalana deProtecció de Dades, Servei Català de Meteorologia...), alhora que no ha tingut cap problema adefensar la modificació dels organismes i les estructures que ja no servien als objectius per alsquals van ser creats (és il.lustratiu el cas de l’Agència Turisme de Catalunya o de l’Institut per alDesenvolupament i la Promoció de les Terres de l’Ebre).

Pel que fa als mitjans humans, hem impulsat un conjunt coherent de mesures a favor de laconciliació de la vida familiar i laboral del personal de les administracions públiques catalanes,hem proposat la reforma de l’Escola d’Administració Pública de Catalunya perquè sigui una einaeficaç per a la selecció, la formació i el reciclatge del personal de les administracions públiquesde la Generalitat i els ens locals i, finalment, hem promogut un conjunt de mesures legals perenfortir les garanties de la ciutadania de Catalunya davant l’Administració, com el reforçamentdel règim del silenci administratiu, la simplificació dels procediments administratius i lareducció de la durada d’aquests.

179179179179179


El Partit Popular de Catalunya, en la línia de totes aquestes accions, vol convertirl’Administració de la Generalitat en:

• una Administració moderna

• una Administració eficaç

• una Administració eficient

• una Administració propera al ciutadà

• una Administració àgil

• una Administració flexible

• una Administració participativa

• una Administració, en definitiva, pròpia del segle XXI.

PPPPPropostes per modernitzar l’Administració de la Generalitatropostes per modernitzar l’Administració de la Generalitatropostes per modernitzar l’Administració de la Generalitatropostes per modernitzar l’Administració de la Generalitatropostes per modernitzar l’Administració de la Generalitat

Aspectes generals:

• Impulsarem l’aprovació d’una llei que reguli de manera ordenada, sistemàtica i completael règim de l’estructura de l’Administració de la Generalitat. En aquest sentit, cal disposard’una norma que reguli tant els departaments de l’Administració com els ens instrumentals.

• Elaborarem, amb l’assessorament d’experts en gestió pública, els manuals de «bonespràctiques» administratives, adreçades especialment a dotar de més agilitat i eficièncial’organització. Un dels objectius bàsics d’aquests manuals ha de ser el de fer efectiu, anivell departamental i interdepartamental, el principi de coordinació.

Administració dels Departaments:

• Adoptarem mesures de racionalització de l’estructura dels Departaments de la Generalitat,amb l’objectiu d’evitar que els òrgans que no són d’existència obligatòria es converteixinen òrgans ordinaris i d’existència quasi obligatòria (secretaries sectorials, direccions deserveis, òrgans assimilats).

• Generalitzar les anomenades estructures «planes» per a aquelles unitats i òrgansadministratius on el personal desenvolupa funcions d’anàloga naturalesa i on es requereixuna especial coordinació de funcions i unitat d’actuació.

180180180180180


• Simplificar el nivell administratiu de l’estructura burocràtica corresponent a «negociat»i accelerar la seva conversió en llocs de responsable de gestió i tramitació.

• Convertir els llocs de treball que suposen un càrrec de comandament i que no tenen capestructura inferior en llocs de «coordinador» o de «responsable».

Administració instrumental:

• Simplificar les estructures paral·leles a les administratives, especialment pel que fa a laproliferació de diferents categories d’entitats autònomes i empreses públiques. En aquestsentit, simplificarem les categories actuals reduint-les a dues: organismes públics iempreses públiques.

• Impulsar els anomenats «organismes públics independents» en els sectors de l’activitatadministrativa que es considerin bàsics i essencials en la prestació de serveis als ciutadans.

PPPPPropostes en matèria de funció públicaropostes en matèria de funció públicaropostes en matèria de funció públicaropostes en matèria de funció públicaropostes en matèria de funció pública

• Garantir la homogeneïtat de les retribucions del personal de l’administració quedesenvolupa funcions i tasques d’anàloga naturalesa, atès que res justifica, des de lavessant administrativa, una discriminació retributiva quan s’estan exercint idèntiquesfuncions.

• Subscriure el conveni de mobilitat amb el Ministeri d’Administracions Públiques per facilitarla mobilitat dels nostres funcionaris a la resta de l’Estat i alhora reservar el cinc per centde les places als procedents d’altres autonomies.

• Flexibilitzar l’horari ordinari del personal de l’Administració, i introduir un sistemaque realment combini una franja horària de permanència obligatòria per a tot elpersonal, i una de flexible, de lliure disposició del funcionari.

• Reforçar la formació del personal de l’administració en un doble sentit:

- Que la formació que rebi el funcionari s’adapti plenament a les tasques i funcions queté encomanades i que van associades al seu lloc de treball.

- Que es garanteixi la formació continuada com a principal mecanisme per a garantiruna actualització permanent de coneixements, tècniques i habilitats.

• Completarem i reforçarem la formació dels funcionaris públics que desenvolupen funcionsdirectives en l’àmbit dels departaments de l’Administració de la Generalitat i dels seusorganismes dependents, amb l’objectiu de garantir-ne l’especialització, laprofessionalització i la plena dedicació.

181181181181181


• Consolidarem les plantilles.

• Garantirem de manera eficaç la promoció interna del personal al servei de l’Administració,promoció que ha de ser entesa com un dret del funcionari i no pas com una potestat del’Administració Pública. Garantir, en qualsevol cas, la periodicitat dels processos de promocióinterna sota criteris objectius.

• Garantirem les ofertes públiques d’ocupació amb caràcter anual.

• Reduirem de forma progressiva el personal eventual al servei de l’Administració de laGeneralitat, amb l’objectiu de racionalitzar i simplificar els llocs de treball reservats aaquesta categoria de personal.

• Garantirem les actualitzacions trimestrals de les Relacions de Llocs de Treball (RLT)del personal eventual, funcionari i laboral de l’Administració de la Generalitat, i laseva publicitat.

182182182182182


LLLLL’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CA’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CA’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CA’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CA’ORGANITZACIÓ TERRITORIAL DE CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYA.A.A.A.A.LA SEGONA DESCENTRALITZACIÓLA SEGONA DESCENTRALITZACIÓLA SEGONA DESCENTRALITZACIÓLA SEGONA DESCENTRALITZACIÓLA SEGONA DESCENTRALITZACIÓ


La construcció de l’Estat de les Autonomies, iniciada amb l’aprovació de la Constitució i del’Estatut, ja té perfilats els seus trets fonamentals, especialment pel que fa als traspassos decompetències previstos als Estatuts. El fet que s’hagi establert ja un sistema de finançamentautonòmic estable basat en els principis d’autonomia, suficiència i solidaritat, ha suposatla culminació d’un procés de descentralització política i administrativa que, per la sevaintensitat i rapidesa, no té parangó en els països del nostre entorn ni en el dret constitucionalcomparat.

Ara, aquest procés de transferència de competències de l’Estat a les comunitats autònomes hade tenir un reflex equivalent en els següents esglaons de l’administració territorial: lesAdministracions Locals, impulsant d’aquesta forma una veritable «descentralització de ladescentralització». Es pot constatar que durant tots aquests anys els Ens Locals han vistpràcticament inalterada la configuració legal del seu àmbit competencial, sense que hi hagihagut una continuació del procés descentralitzador a favor d’aquestes Administracions, quesón, en definitiva, les més properes a la ciutadania.

Tanmateix, aquest esforç descentralitzador es fonamenta en el text de l’article 4 de la CartaEuropea d’Autonomia Local, ratificada per l’Estat Espanyol el 20 de gener de 1988 i, en especial,l’apartat 3, que aconsella encomanar l’exercici de les competències públiques a les administracionsmés properes a la ciutadania. Aquesta és, a més, una exigència del principi de subsidiarietatque oportunament va introduir l’article 3.B del Tractat de Maastricht en l’àmbit dels païsosmembres de la Unió Europea. És aquest el moment adequat per donar un nou impuls al procésdescentralitzador, ara a favor dels Ens Locals, i aprofundir en el desenvolupament del nostremodel d’organització territorial. Impulsar l’atribució de noves competències als Ens Localscomporta un millor compliment dels principis que inspiren la Constitució i l’Estatut d’Autonomia.

EL PEL PEL PEL PEL PACTE LACTE LACTE LACTE LACTE LOCAL CAOCAL CAOCAL CAOCAL CAOCAL CATTTTTALÀALÀALÀALÀALÀ

El darrer objectiu ha de ser, sempre i en tot cas, millorar la qualitat de vida dels ciutadans i lesciutadanes de Catalunya, procurant una prestació més eficaç, alhora que eficient, dels serveispúblics. Els criteris d’eficàcia i d’eficiència han de presidir, doncs, l’atribució de competències auns i altres nivells de l’Administració. El millor servei als ciutadans, ha de guiar, també enaquesta nova etapa, el procés descentralitzador.

En concordança amb l’anterior plantejament, la Generalitat de Catalunya ha de recollir eltestimoni per continuar avançant en el procés de descentralització, i procurar d’aquesta

183183183183183


forma la millor assignació possible de les responsabilitats polítiques i una millor gestió deles polítiques públiques. Per fer-ho possible, ha d’atribuir part de les seves competènciesals Ens Locals, cedint amb aquesta finalitat els mitjans humans, materials i pressupostarisque facin possible una gestió adient de cada competència.

En aquest context, és del tot necessari dotar-se d’un instrument perdurable, permanent i estable,que permeti dur a terme l’anomenat «Pacte Local Català» amb èxit. El Pacte Local no ha de ser,en cap cas, un problema puntual que es pugui resoldre amb una llei en els seus aspectes mésconcrets, sinó que serà un procés obert, dinàmic, actiu, que es desenvoluparà al llarg delspropers anys i que, en alguns casos, no caldrà exhaurir necessàriament. Per aquestes raons,aquest instrument de què ens dotem els catalans ha de ser configurat com un pilar fonamentalen el conjunt de l’ordenament jurídic local de Catalunya, atesa la seva configuració com ainstrument permanent i amb el suport necessari per garantir-ne la correcta aplicació.

Creiem que aquest instrument, que formalment ha de ser una llei del Parlament de Catalunya,ha de preveure com a mínim els punts següents:

• La relació de les competències susceptibles de ser assumides pels Ens Locals, entreles quals el Partit Popular de Catalunya considera com a més destacades, les següents:consum, esports, educació, ocupació, joventut, medi ambient, ordenació del territori,urbanisme, patrimoni històric artístic, protecció civil, sanitat, serveis socials, transports,turisme i habitatge.

• La identificació dels beneficiaris del procés descentralitzador (allò que tècnicaments’anomena «ens territorials descentralitzats»).

Considerem que els municipis són els destinataris preferents de les competènciestransferides o delegades. Però, perquè puguin assumir les noves competències cal,prèviament, conèixer-ne la capacitat de gestió, i garantir en tot moment l’adequada prestaciódels serveis públics.Es tracta d’evitar que els Ens Locals facin una assumpció de competències precipitada,ràpida i sense tenir en compte la capacitat de cada municipi.

Els Consells Comarcals han de tenir, en aquest nou context, un paper destacat. L’apostafeta durant la VI Legislatura a favor d’uns consells de composició més plural, democràticai oberta, ens ha de portar a considerar-los també com a destinataris de competènciesconcretes, especialment de les que exigeixen, per al seu correcte exercici, la participaciód’una entitat territorial que agrupi diversos municipis.

Finalment, considerem essencial el paper que han de continuar desenvolupant lesDiputacions Provincials com a entitats de suport als municipis, especialment als petits iels mitjans, per garantir una correcta prestació dels serveis que aquests tinguin encomanats,i el reconeixement de la realitat metropolitana en àmbits com el transport, l’urbanisme,els residus, els serveis hidràulics i la promoció econòmica.

184184184184184


• Els mecanismes concrets per fer efectiu el procés descentralitzador a Catalunya hande ser, fonamentalment, tres:

- La transferència o l’atribució de competències.

- La delegació.

- L’encàrrec de gestió.

• Caldrà instituir de forma complementària els mecanismes de control i de participacióde la Generalitat i dels Ens Locals en la consecució del procés de descentralització afavor dels Ens Locals, i introduir les previsions de finançament més destacades quehan de garantir, en darrer terme, l’èxit de tot el procés.

Paral·lelament, cal impulsar a Catalunya un autèntic procés de descentralització de l’Administracióde la Generalitat, amb l’objectiu d’apropar-la als ciutadans i ciutadanes de Catalunya, facilitarl’accés d’aquests als seus serveis i dependències i reduir considerablement la càrrega burocràticad’una Administració fortament centralitzada com és, en aquests moments, la de la Generalitat.Per aquest motiu, des del Partit Popular de Catalunya creiem que cal estudiar i analitzaramb serenor i deteniment, sense precipitacions, la possible constitució de les regionsadministratives o «vegueries» –tot coincidint amb la demarcació dels «7 Plans TerritorialsParcials de Catalunya»–, enteses com a demarcacions territorials de l’Administració de laGeneralitat que serveixin per donar una resposta adequada en termes d’eficàcia i d’eficiènciaa les necessitats dels ciutadans, i que garanteixin la màxima qualitat en la prestació delsserveis públics. Perquè una Administració allunyada de la ciutadania és, per definició, unaAdministració tancada, ineficaç i poc dinàmica.

En aquest procés el Partit Popular continuarà fent una aposta decidida per millorar l’autonomiaadministrativa i per enfortir la capacitat de gestió de la Val d’Aran. Efectivament, els esforçosduts a terme durant la VI Legislatura pel Grup Popular, en el sentit de reforçar l’àmbit decompetències del Consell General d’Aran i d’avançar cap a un major pluralisme i representacióelectorals, han de tenir continuïtat en aquesta nova etapa, en què precisament el procés dedescentralització territorial ha de rebre el suport i l’impuls que demana la societat catalana. LaVal d’Aran, ateses les seves particularitats territorials, econòmiques i socials, exigeix un tracteespecífic, millor que el que la Llei del 1990 li dispensa. Caldrà, doncs, reformar la legislacióvigent sobre el règim d’autonomia de la Val d’Aran per atribuir-li més competències, millorar lesrelacions amb l’Administració de la Generalitat i dotar-la dels recursos necessaris perquègestioni amb èxit les seves competències.

Per assolir un èxit rotund de tot aquest procés de descentralització a favor dels Ens Locals, el PartitPopular de Catalunya aposta pel diàleg i el consens entre les forces polítiques, el Govern de laGeneralitat i les entitats municipalistes. En aquesta segona descentralització és essencial arribar aaquesta concertació de voluntats, amb l’objectiu d’assolir el desitjable i necessari consens en un aferde capital importància per a l’articulació territorial i la prestació dels serveis públics de Catalunya

185185185185185


JUSTÍCIAJUSTÍCIAJUSTÍCIAJUSTÍCIAJUSTÍCIA

El Partit Popular de Catalunya té com a objectiu principal impulsar i assolir la modernització del’Administració de Justícia. Per aquest motiu, considerem convenient que en el futur s’aprofundeixien les polítiques que comporten una millora qualitativa i quantitativa dels mitjans humans imaterials necessaris perquè l’Administració de Justícia funcioni, també a Catalunya, demanera eficaç i eficient.

El procés de modernització de la Justícia ha estat impulsat des del Govern de l’Estat amb tot unseguit de reformes legals, com la Llei d’enjudiciament civil; les reformes del Codi Penal o lamodificació de la legislació sobre la jurisdicció de menors; la Llei de règim retributiu dels jutgesi magistrats, o l’Estatut del Ministeri Fiscal, que s’han completat amb un increment considerabledels efectius de jutges i fiscals, i amb una dotació de mitjans materials, arreu, que fan delsnostres jutjats i tribunals les principals peces de la bona administració de justícia. Elprocés de modernització ha apostat per un impuls definitiu en favor de la introducció de lesnoves tecnologies en l’àmbit judicial, tot incrementant el maquinari informàtic en les oficinesjudicials, millorant la formació dels funcionaris judicials i dotant de més agilitat elfuncionament de la justícia.

En el marc de totes aquestes mesures, hem impulsat, durant la VI Legislatura, a Catalunya, totun seguit de mesures encaminades a assolir aquest objectiu de modernització, eficàcia, eficiènciai dinamisme de la nostra justícia. Els eixos sobre els quals se centren les propostes del PartitPopular de Catalunya en matèria de justícia són:

- Culminar el procés d’informatització de les oficines judicials a Catalunya.

- Millorar la formació dels funcionaris judicials a Catalunya.

- Fomentar la utilització normal de la llengua catalana, juntament amb la llengua castellana,en l’activitat ordinària de l’Administració de Justícia a Catalunya.

- Modernitzar les oficines judicials, tot donant suport a la reforma de molts jutjats deCatalunya (Tarragona, Reus, Terrassa, Girona, Barcelona...).

- Consolidar el Pacte d’Estat per a la reforma de la Justícia amb l’objectiu de garantir elsmitjans necessaris per a l’aplicació dels judicis ràpids en tots els partits judicials, lesmodificacions del Codi Penal i els nous Jutjats del Mercantil.

Per als propers anys, el Partit Popular de Catalunya vol que hi hagi una culminació d’aquestprocés de modernització de l’Administració de Justícia, alhora que impulsarem les mesuresnecessàries per acarar els nous reptes que se’ns presenten.

186186186186186


PPPPPropostes per consolidar la Rropostes per consolidar la Rropostes per consolidar la Rropostes per consolidar la Rropostes per consolidar la Reforma de la Justícia a Catalunya i assolireforma de la Justícia a Catalunya i assolireforma de la Justícia a Catalunya i assolireforma de la Justícia a Catalunya i assolireforma de la Justícia a Catalunya i assoliruna justícia més ràpida i efectivauna justícia més ràpida i efectivauna justícia més ràpida i efectivauna justícia més ràpida i efectivauna justícia més ràpida i efectiva

• Garantirem la realització dels judicis ràpids, o d’assenyalament immediat, en matèriapenal.

• Implantarem Jutjats del Mercantil a Catalunya.

• Impulsarem el desenvolupament normatiu del cos de secretaris judicials.

• Potenciarem les mesures que impedeixin la impunitat del delinqüent.

PPPPPropostes de modernització de les oficines judicials i millores materialsropostes de modernització de les oficines judicials i millores materialsropostes de modernització de les oficines judicials i millores materialsropostes de modernització de les oficines judicials i millores materialsropostes de modernització de les oficines judicials i millores materials

• Elaborarem el llibre blanc de l’Administració de Justícia a Catalunya, amb participació detots els col·lectius afectats (jutges, fiscals, secretaris, funcionaris judicials, sindicats iassociacions), amb l’objectiu d’establir un ordre de prioritats per dur a terme les actuacionsnecessàries per completar la modernització judicial.

• Completarem la informatització de tots els jutjats i tribunals de Catalunya, de manera quecada oficina judicial disposi del maquinari mínim imprescindible per exercir les sevesfuncions amb plena normalitat.

• Elaborarem el Pla de rehabilitació de les seus judicials de Catalunya que ho necessitin iimpulsar les obres de millora que calguin durant la legislatura.

• Impulsarem la construcció de noves seus judicials en els casos de jutjats que estiguinemplaçats en edificis de rehabilitació difícil o impossible, i prestar especial atenció a lesseus judicials de les capitals de comarca.

• Accelerarem l’execució del projecte de la Ciutat Judicial de L’Hospitalet i Barcelona.

• Millorarem i incrementar l’atenció en les oficines d’atenció a les víctimes, tot distribuint-les per tot el territori en funció del nombre d’habitants, garantint l’existència mínimad’una per a cada comarca.

• Incrementarem, sota la tutela del Departament de Justícia, els anomenats «punts detrobada», com a centres de relació i contacte dels membres de la unitat familiar ensituacions de crisi, especialment per garantir el dret de visita dels pares als fillsmenors sense cap risc. La ràtio que proposem és d’un punt de trobada per comarcacom a mínim.

187187187187187


Mitjans humans

• L’establiment d’un sistema d’incentius per garantir la permanència dels funcionaris judicialsa Catalunya, amb l’objectiu d’evitar l’excessiva mobilitat que es produeix en els òrgansjudicials ubicats a les nostres demarcacions judicials i garantir la continuïtat i permanèncialaboral.

• Professionalitzar els jutjats de pau.

• Potenciar la figura del secretari judicial com a autèntic gestor de l’oficina judicial, totdotant-lo de l’estructura mínima i dels instruments necessaris per desenvolupar aquestafunció amb eficàcia i dignitat.

• Millorar la formació dels funcionaris judicials i introduir una formació contínua,especialment en allò que es refereix a l’ús de les noves tecnologies.

• Implementarem la formació dels funcionaris Judicials respecte als circuits documentalsi les competéncies dels diferents cossos policials a Catalunya.

• Impulsar l’activitat de l’Escola Judicial de Barcelona perquè es converteixi en uncentre de selecció i formació de jutges, fiscals i de tot el personal de l’Administracióde Justícia a Catalunya.

• Augmentarem les dotacions pressupostàries del torn d’ofici per cobrir el cent per cent delservei que es presta i establir un sistema de control de l’accés amb l’objectiu que laciutadania pugui gaudir en condicions d’igualtat d’aquest servei. Millorar el servei, elsterminis i la gestió del pagament del torn d’ofici als lletrats i els procuradors.

• Incrementarem els ajuts i les beques per als opositors a judicatures, fiscalia, notaries iregistres, i estendre’ls a d’altres col·lectius d’opositors als cossos de funcionaris judicials,com els secretaris judicials i els oficials i auxiliars de justícia.

DESENVOLDESENVOLDESENVOLDESENVOLDESENVOLUPUPUPUPUPAMENT DEL DRET CIVIL CAAMENT DEL DRET CIVIL CAAMENT DEL DRET CIVIL CAAMENT DEL DRET CIVIL CAAMENT DEL DRET CIVIL CATTTTTALÀALÀALÀALÀALÀ

El Partit Popular de Catalunya ha fet del desenvolupament, l’actualització i la modernització delnostre Dret Civil la seva principal senya d’identitat. Per aquest motiu ha donat suport a l’aprovacióde la Llei de l’accessió i l’ocupació, la Llei de cessió de finca o d’edificabilitat a canvi deconstrucció futura, i la Llei de regulació dels drets de superfície, servitud i ocupació.

• Impulsarem de forma decidida el Codi del Dret Civil de Catalunya, amb l’objectiu dedisposar de manera definitiva d’un text únic, coherent, sistemàtic i complet del nostredret civil per tal d’evitar una aprovació fraccionada del futur Codi de Catalunya.

188188188188188


• Completarem la legislació de protecció dels menors i adolescents, atès que la mancad’un desplegament reglamentari de la Llei vigent impedeix dur a terme una política enfavor dels drets dels menors i adolescents i garantir la inserció dels qui es troben enuna situació de risc social.

189189189189189


SERVEIS PENITENCIARIS I REHABILITSERVEIS PENITENCIARIS I REHABILITSERVEIS PENITENCIARIS I REHABILITSERVEIS PENITENCIARIS I REHABILITSERVEIS PENITENCIARIS I REHABILITACIÓACIÓACIÓACIÓACIÓ

Els principals reptes del nostre sistema penitenciari són actualment la reinserció del delinqüent,la modernització dels centres d’internament i l’adopció de mesures decisives per pal·liar lacreixent massificació de les presons catalanes. Durant la VI Legislatura el Partit Popular deCatalunya ha impulsat diferents mesures per descongestionar les presons catalanes, haproposat l’ampliació dels centres existents i la construcció de nous centres més moderns,segurs i dotats dels mecanismes més sofisticats de control de la població reclusa. Tot aixòsense refusar, ans al contrari, l’aposta per una veritable política de reinserció i deresocialització dels reclusos. Però resulta evident que, per portar a terme aquestes polítiques,el marc de convivència i de formació –els centres penitenciaris en són un clar exponent– hade ser l’idoni, atractiu i humà.

A més, el Govern actual no ha fet una aposta decidida per la professionalització del personal quepresta els seus serveis en l’àmbit penitenciari, ni s’ha dotat les plantilles d’aquest personal ambel nombre necessari d’efectius. Només a les acaballes de la legislatura el Govern ha volgut posarfi a aquesta situació, convocant un procés selectiu de cossos de funcionaris de presons que jas’ha evidenciat del tot insuficient.

El Partit Popular de Catalunya fa una aposta decidida en matèria de serveis penitenciaris enbase a tres eixos:

PPPPPropostes relatives als mitjans humans dels serropostes relatives als mitjans humans dels serropostes relatives als mitjans humans dels serropostes relatives als mitjans humans dels serropostes relatives als mitjans humans dels serveis penitenciarisveis penitenciarisveis penitenciarisveis penitenciarisveis penitenciaris

• Incrementarem els efectius de funcionaris, personal laboral i d’altres professionals quetreballen a les presons catalanes amb la finalitat d’adequar el nombre d’efectius al de lapoblació reclusa i garantir la rehabilitació i la reinserció dels interns.

• Augmentarem els programes de formació continuada per a tot el personal penitenciarii per a la resta de professionals vinculats a l’àmbit penitenciari (metges, infermeres,educadors socials, assistents socials, psicòlegs), per garantir la professionalitat delsseus serveis a les presons.

• Modificarem el sistema d’incentius del personal de presons, amb l’objectiu de garantiruna major motivació professional i una major i millor dedicació a les seves tasques.

• Adoptarem les mesures necessàries per garantir la seguretat del personal que prestaels seus serveis a l’interior de les presons catalanes, especialment del personal quetreballa en contacte directe amb els reclusos i que està sotmès a una major pressióper l’entorn laboral. Entre les mesures destaquem l’augment de la dotació

190190190190190


d’intercomunicadors per a tots els funcionaris que desenvolupen funcions de vigilànciai control de la població reclusa, la generalització dels polsadors d’alarma individualsper a la resta de professionals que treballen en àrees diferents a les de vigilància, iincrement dels controls d’entrada i de sortida dels centres penitenciaris.

• Incrementarem el nombre d’agents del Cos de la Policia de la Generalitat - Mossosd’Esquadra destinats a serveis penitenciaris.

• Incrementarem el nombre d’agents encarregats d’acompanyar els interns en els trasllatsdels reclusos, i millorar les condicions de seguretat d’aquests trasllats, especialment enels desplaçaments llargs dins el territori de Catalunya.

• Adoptarem les mesures necessàries, d’acord amb la Junta de Seguretat de Catalunya,perquè els membres de la Policia de la Generalitat - Mossos d’Esquadra es puguin fercàrrec dels trasllats de reclusos dins el territori de Catalunya.

• Millorarem el servei mèdic que es presta a l’interior de les presons de Catalunya, incloure-hi les diferents especialitats mèdiques i la realització de proves radiològiques i anàlogues.

• Incrementarem la dotació dels professionals sanitaris que presten serveis en l’àmbitpenitenciari, i garantir-ne definitivament la integració en l’àmbit de la xarxa pública sanitària.

PPPPPropostes sobre la millora de la seguretat dels equipaments penitenciarisropostes sobre la millora de la seguretat dels equipaments penitenciarisropostes sobre la millora de la seguretat dels equipaments penitenciarisropostes sobre la millora de la seguretat dels equipaments penitenciarisropostes sobre la millora de la seguretat dels equipaments penitenciaris

• Elaborarem i executarem un pla específic de reforma dels centres penitenciaris de Catalunya,amb l’objectiu de detectar les reformes estructurals que cal dur a terme en cada centreper millorar o incrementar la seguretat dels recintes i dels seus annexos.

• Impulsarem la implantació de mecanismes de seguretat que impedeixin que lesdependències on els interns i els professionals duen a terme activitats conjuntes puguintancar-se des de l’interior.

• Adoptarem mesures de redistribució de la població reclusa a Catalunya, per evitar que elsinterns potencialment perillosos estiguin concentrats en un mateix centre penitenciari, igarantir llur separació de la resta de la població reclusa per poder-ne fer un seguimentespecial i aconseguir-ne, més endavant, el retorn a les dependències ordinàries.

• Impulsarem, a totes les presons catalanes, la construcció de noves cabines i habitaclesespecífics de control dels reclusos potencialment perillosos.

191191191191191


PPPPPropostes per el nous centres penitenciarisropostes per el nous centres penitenciarisropostes per el nous centres penitenciarisropostes per el nous centres penitenciarisropostes per el nous centres penitenciaris

• Fer el trasllat de les presons de Barcelona, Model, Trinitat i Wad-ras

• Construirem un centre penitenciari tancat, destinat exclusivament per a joves de fins avint-i-un anys, desvinculat de la resta de centres penitenciaris.

• Garantirem la dotació suficient de recursos educatius de què disposa el centre penitenciaride joves, en funció de les necessitats reals que planteja l’increment de la població reclusajove, i potenciar els programes de formació, inserció social i laboral i alfabetització d’aquestcol·lectiu reclús.

192192192192192


SEGURETSEGURETSEGURETSEGURETSEGURETAAAAAT CIUTT CIUTT CIUTT CIUTT CIUTADANAADANAADANAADANAADANA

SENSE SEGURETSENSE SEGURETSENSE SEGURETSENSE SEGURETSENSE SEGURETAAAAAT NO HI HA LLIBERT NO HI HA LLIBERT NO HI HA LLIBERT NO HI HA LLIBERT NO HI HA LLIBERTTTTTAAAAATTTTT

La llibertat i la seguretat són dos valors complementaris, ja que garantir la seguretat ésassegurar el gaudi dels drets i les llibertats. Estar segur i sentir-se segur són condicionsbàsiques per viure en condicions de normalitat.

La seguretat de la ciutadania de Catalunya és una prioritat per nosaltres. El Partit Popularha fet de la lluita contra la delinqüència i el crim organitzat, i de la prevenció i la persecucióde la delinqüència –especialment de l’anomenada de «baixa intensitat»– un dels seusobjectius principals, incrementant la presència policial als carrers, millorant l’atenció a lesvíctimes a les comissaries de policia i impulsant les reformes legislatives que, com la delCodi Penal, pretenen frenar la sensació col·lectiva d’inseguretat.

Aquestes reformes legals han significat un gran avenç en l’efectivitat de la lluita contra ladelinqüència, especialment contra la petita delinqüència i la reincidència. Però perquè aquestesreformes siguin eficaces cal que hi hagi una actuació policial adequada, complementada ambl’adopció de les mesures judicials oportunes. Necessitem una policia que no només faci acte depresència quan es produeix el fet delictiu, sinó que desenvolupi la seva actuació començant perla proximitat a les persones i la prevenció, per crear un clima de confiança generador de seguretat.

Des del Partit Popular de Catalunya considerem que els eixos sobre els quals s’ha d’enfortir laseguretat ciutadana són els següents:

1. L’augment de la dotació d’efectius, especialment en l’àmbit policial.

2. L’increment de la dotació de mitjans materials en l’àmbit judicial i policial.

En aquesta nova etapa, cal reforçar les polítiques impulsades arreu pel Govern de l’Estat pel quefa a la lluita contra la inseguretat ciutadana. És per això que el Partit Popular de Catalunyaconsidera imprescindible que la Generalitat intensifiqui la seva col·laboració amb el Governde l’Estat en totes les actuacions relacionades amb la seguretat i la immigració que siguincompetència de l’Estat. Només des de l’estreta col·.laboració i la coordinació administrativatindran èxit les accions que s’impulsin en matèria de seguretat ciutadana.

PPPPPropostes en matèria de seguretat ciutadanaropostes en matèria de seguretat ciutadanaropostes en matèria de seguretat ciutadanaropostes en matèria de seguretat ciutadanaropostes en matèria de seguretat ciutadana

• Impulsarem les gestions que garanteixin que les dotacions policials a Catalunya es basinen una relació global de 4,5 policies per cada 1.000 habitants.

193193193193193


• Implicarem tots els cossos policials que hi ha a Catalunya –a partir d’òrgans departicipació adequats, àgils i eficaços– en la modernització i la tecnificació delsprocessos i dels mitjans disponibles en investigació, persecució i control de ladelinqüència.

• Constituirem, en l’àmbit de la Policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra i de lespolicies locals de les capitals de comarca, unitats especialitzades d’investigació i persecuciódels nous fenòmens delictius emergents.

• Impulsarem, juntament amb les administracions locals i el Ministeri de l’Interior, unsistema conjunt d’accés a la informació i d’intercanvi de dades per fer més efectiva lalluita contra la delinqüència.

• Potenciarem les activitats de prevenció dels delictes, amb l’establiment de diferentsprogrames d’actuació adreçats a la ciutadania de Catalunya.

• Garantirem l’aplicació eficaç de la nova Llei 4/2003, de 7 d’abril, d’ordenació VI legislatura,perquè els instruments de direcció, coordinació, col·.laboració i operativitat que es preveuenfuncionin de forma eficaç.

• Elaborarem el Pla general de Seguretat de Catalunya, que ha d’integrar les previsionsde riscs, actuacions i mitjans, inclosos els de seguretat privada, en matèria deseguretat ciutadana, emergències, seguretat viària i altres que afectin a la convivènciaciutadana i la seguretat.

• Consolidarem el procés de desplegament del cos de la policia de la Generalitat – Mossosd’Esquadra a tot el territori de Catalunya, d’acord amb els convenis signats entre laGeneralitat de Catalunya i el Govern de l’Estat, i vetllarem per què aquest procés es facide forma ordenada, coherent i coordinada.

• Elaborarem programes i cursos d’especialització adreçat a tots els cossos de policia deCatalunya en matèria de violència familiar i judicis ràpids.

• Elaborarem plans de seguretat per reduir els terminis d’intervenció policial.

• Crearem oficines mòbils polivalents on calguin, que serveixin d’oficina d’informació,d’atenció i assistència al ciutadà i de denúncia.

• Garantirem una major presència policial en els «punts negres» dels nostres municipis iciutats, amb l’objectiu de reforçar la seguretat, i especialment promoure el patrullatge enles zones comercials de les ciutats de més de 20.000 habitants per combatre lesbandes organitzades.

194194194194194


• Promourem l’especialització dels cossos i efectius policials per tal d’actuar en l’àmbitde les zones turístiques.

PPPPPropostes respecte el Mossos dÉsquadraropostes respecte el Mossos dÉsquadraropostes respecte el Mossos dÉsquadraropostes respecte el Mossos dÉsquadraropostes respecte el Mossos dÉsquadra

• Potenciarem les unitats de policia judicial de la policia de la Generalitat - Mossosd’Esquadra.

• Garantirem l’accés lliure de qualsevol membre dels cossos i forces de seguretat de l’Estatal cos de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

• Homologarem la selecció, formació, medis materials, retribucions i drets de les policieslocals de Catalunya i la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

• Revisarem el pla d’estudis de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra per fer-homés pràctic, dinàmic, actualitzat i adaptat a les exigències de la societat actual.

• Garantirem el dret a una formació de qualitat i adaptada a les funcions que desenvolupenels agents de la policia de la Generalitat – Mossos d’Esquadra, i potenciarem la formaciócontinuada dels seus membres.

PPPPPropostes respecte els Propostes respecte els Propostes respecte els Propostes respecte els Propostes respecte els Policies Localsolicies Localsolicies Localsolicies Localsolicies Locals

• Simplificarem els cossos i les escales administratives de les policies locals de Catalunya,amb l’objectiu de garantir el dret a la promoció interna, millorar les retribucions delsescalons inferiors i dotarem de major unitat i coherències les funcions encomanades acada cos i escala.

• Impulsarem els mecanismes i instruments de coordinació de les policies locals i la policiade la Generalitat – Mossos d’Esquadra.

• Regularem la segona activitat a través de la modificació de la llei vigent.

195195195195195


IMMIGRACIÓIMMIGRACIÓIMMIGRACIÓIMMIGRACIÓIMMIGRACIÓ

La immigració és un fenomen nou, propi d’una societat pròspera i avançada com és lanostra. En el nostre país el creixement del nombre d’estrangers que vénen a Catalunyareflecteix l’elevat nivell de vida de què disposem dins del conjunt d’Espanya. Tenim immigracióperquè som una societat on hi ha oportunitats per tothom.

La immigració no és una opció: no podem escollir si volem o no immigració. Les personesque vénen de fora per construir el seu futur entre nosaltres són clau per al nostre futurprogrés econòmic. La qüestió és com aconseguir una adequada integració dels immigrantsper convertir aquesta realitat en un factor positiu en el conjunt de la societat. Per assoliraixò, el Partit Popular de Catalunya considera imprescindible respectar tres principiselementals:

- Respectar la legalitat vigent en tot moment,

- Adaptar la immigració a la nostra capacitat real d’acollida,

- Integrar plenament als immigrants en el nostre sistema de valors socials, constitucionalsi jurídics.

Considerem que, al marge de la legalitat, no hi pot haver integració. De la mateixa manera queper sobre de la nostra capacitat d’acollida tampoc és possible la integració dels immigrants. Peraixò, des de totes les administracions públiques afectades –locals, autonòmica i estatal–, hemde refermar el nostre compromís per combatre l’entrada il·legal de persones al nostre país. Laimmigració il·legal és la porta d’entrada de situacions de pobresa, marginalitat i delinqüència.

La integració dels immigrants en la nostra societat exigeix mutu respecte en ambdues direccions.Les creences dels nous catalans deuen ser respectades, però cal que aquests assumeixin elnostre ordenament jurídic, les nostres normes i pautes de convivència i els nostres valorssocials ja que només així s’aconseguirà una plena integració i s’evitaran situacions d’exclusió.

No podem acceptar que la nostra societat s’esquerdi per motiu d’orígens ètnics, religiosos oculturals. El futur de Catalunya passa per ser una societat plural, no multicultural. Perquènosaltres creiem en una societat oberta i lliure, en la qual les persones tenen els mateixos dretsi obligacions, amb independència dels seus orígens o creences.

La dimensió que en aquests moments té el fenomen immigratori i les seves perspectives defutur fan indispensable ordenar-lo amb una política d’Estat, que, en la nostra opinió, ha derespondre als següents principis:

• PPPPPolítica Europea Comuna.olítica Europea Comuna.olítica Europea Comuna.olítica Europea Comuna.olítica Europea Comuna. La política migratòria espanyola ha d’emmarcar-se enla política migratòria comuna europea i en els principis en que aquesta s’inspira,

196196196196196


derivats dels compromisos fixats en les Cimeres de Tampere, Laeken i, moltespecialment, Sevilla.

• Ordenació de fluixos migratoris.Ordenació de fluixos migratoris.Ordenació de fluixos migratoris.Ordenació de fluixos migratoris.Ordenació de fluixos migratoris. S’ha de basar en els següents tres eixos:

a) Immigració legal. Ens manifestem a favor d’una immigració legal, que accedeixi alnostre país a través de vies legals i amb els seus permisos en regla. Volem facilitar queles persones que compleixin amb els requisits que estableixen els ordenamentseuropeus arribin al nostre país amb els permisos en regla, i evitar que puguin fer-lo més fàcilment sense ells i de manera il·legal. Aquesta és la millor manerad’actuar contra les màfies que trafiquen amb persones. Ja hem pogut comprovarquines han estat les conseqüències de les polítiques basades en «papers pertothom», que han estat defensades per partits d’esquerres.

b) Capacitat d’acollida. L’adequada ordenació dels fluxos migratoris al nostre país had’estar basada en el ple respecte a la legislació vigent, adoptant el sistema de valorsque recull la Constitució, i adaptar-se a la capacitat d’acollida de què disposem perpoder atendre’ls adequadament .

La nostra capacitat d’acollida no és il·limitada, raó per la qual caldrà ajustar-la a lapossibilitat que tinguem d’oferir ocupació als immigrants, de manera que puguindesenvolupar-se personalment, professionalment i socialment i, per tant, integrar-se ala nostra societat.

c) Repatriacions. Per poder donar compliment als principis esmentats anteriorment calser molt rigorós amb la nostra política de repatriacions, de manera que les personesque intentin arribar a Espanya de forma il·legal sàpiguen que es procedirà a llurrepatriació amb absoluta seguretat.

• Lluita contra la immigració il·legal.Lluita contra la immigració il·legal.Lluita contra la immigració il·legal.Lluita contra la immigració il·legal.Lluita contra la immigració il·legal. La lluita contra la immigració il·legal, eltràfic d’éssers humans i l’explotació personal i professional dels immigrants sónobjectius prioritaris de la nostra política d’immigració, complementària de l’apostaper una immigració legal.

El flux creixent de persones de països subdesenvolupats cap a països desenvolupats està sentutilitzat per individus i xarxes organitzades per explotar econòmicament, personalment isexualment els immigrants; n’agredeixen la dignitat, n’arrisquen les vides i la integritat física, acanvi d’obtenir avantatges il·lícits.

És necessari que, a nivell nacional i internacional, s’impulsin iniciatives i esforços que hoimpedeixin i posar límit a aquells que s’aprofiten de les garanties i drets que els nostressistemes públics reconeixen a qualsevol persona.

197197197197197


• Integració.Integració.Integració.Integració.Integració. La integració dels immigrants legals constitueix un objectiu central de lapolítica d’immigració en el nostre país. Per això, les Administracions Públiques, enl’àmbit de les seves respectives responsabilitats, hauran d’impulsar, promoure i coordinarles actuacions relatives a facilitar la seva inserció social i professional, la sevaeducació i formació, així com de garantir la prestació dels serveis socials i assistencialsnecessaris per a aconseguir aquest objectiu.

En tot cas, aquestes polítiques i iniciatives tindran com a objectiu que els estrangers,residents de forma legal, coneguin i acceptin les nostres normes de convivència, el nostresistema legal i constitucional i el nostre règim de drets i obligacions. D’altra banda, elrespecte obligat a llurs diverses identitats culturals no els donarà dret a posar en qüestióles normes de convivència que regeixen en el nostre país, ni els facultarà per assumir dretsi obligacions diferents dels que vertebren la societat que els acull, especialment pel que faal reconeixement dels drets i la igualtat de les dones.

En definitiva, al Partit Popular de Catalunya basem la nostra política d’immigració en el principique tots els ciutadans i ciutadanes que viuen a casa nostra han de gaudir dels mateixos drets,però també han de tenir les mateixes obligacions.

PPPPPropostes per fomentar una immigració legal i integradaropostes per fomentar una immigració legal i integradaropostes per fomentar una immigració legal i integradaropostes per fomentar una immigració legal i integradaropostes per fomentar una immigració legal i integrada

• Incrementarem les actuacions dins l’àmbit de l’ocupació, de l’habitatge social, del’educació i dels serveis de benestar, col·laborant amb els ens locals i adoptantmesures per a la integració social dels immigrants, amb l’objectiu de promoure’n laplena inserció.

• Farem pedagogia del civisme, la convivència i el respecte a la diversitat, a partir delsvalors del pluralisme, la democràcia, el laïcisme i la igualtat de totes les persones.

• Potenciarem, entre d’altres mesures, l’Observatori de la integració social dels immigrants,com a instrument de diagnòstic i de predicció, a partir de recerques i investigacions, ambels objectius específics de:

- Determinar la situació actual i l’evolució dels fluxos migratoris.

- Establir els patrons de comportament sociològic de la població immigrant.

- Determinar les necessitats socials de la immigració.

- Establir l’adequació dels recursos socials a les necessitats del territori i a lesderivades de l’augment de demandants de prestacions socials.

198198198198198


• Impulsarem la signatura de convenis de col·laboració amb associacions i altre tipusd’entitats jurídiques, destinades a atendre les persones immigrants que estan ensituacions conflictives, tant personals i laborals com culturals, perquè puguin integrar-se amb plena normalitat a la nostra societat.

• Farem complir el contingut del document elaborat per la Comissió d’Estudi sobre laPolítica d’Immigració a Catalunya, aprovat per unanimitat el 8 de juny de 2001 alParlament de Catalunya, perquè la immigració no pugui ser utilitzada com a instrumentde confrontació social, i rebutjar les manifestacions de racisme i xenofòbia.

• Impulsarem programes específics de formació elemental per a persones immigrades, ambl’objectiu de facilitar llur adaptació a la manera de viure de Catalunya, i a l’activitatprofessional o laboral que vinguin a fer a Catalunya.

199199199199199


COOPERACIÓ I SOLIDARITCOOPERACIÓ I SOLIDARITCOOPERACIÓ I SOLIDARITCOOPERACIÓ I SOLIDARITCOOPERACIÓ I SOLIDARITAAAAAT INTERNACIONALST INTERNACIONALST INTERNACIONALST INTERNACIONALST INTERNACIONALS

La cooperació ha de tenir com a objectius centrals: l’eradicació de la pobresa en el món, en totesles seves manifestacions; el foment del progrés social, econòmic i cultural dels pobles; la promociódels drets humans en els indrets on són sistemàticament violats; la sostenibilitat i la protecciódel medi ambient i de l’entorn natural, i, en definitiva, la lluita constant per assolir benestarsocial i econòmic arreu. Així ho conceben els diferents instruments jurídics i financers aEuropa i a Espanya en aquest àmbit i, concretament, a Catalunya, com ha palesat el «Plade cooperació al desenvolupament» (Resolució del Parlament 1699/VI).

Des del Partit Popular de Catalunya entenem que la cooperació per al desenvolupament social,econòmic i cultural ha de ser un dels pilars de l’acció exterior de les Administracions Públiquesque, en el marc de les seves respectives competències, assumeixen com a objectiu principalcontribuir a la solidaritat internacional ajudant els pobles, els països i les comunitats humaneson el progrés és, ara com ara, només una esperança.

És obvi que la solidaritat i la cooperació internacionals no s’entenen, avui dia, si no vanacompanyades de prou mitjans materials i econòmics. Per això, les diferents AdministracionsPúbliques, en el si de llurs competències i a partir de la seva capacitat financera i pressupostària,han de promoure els projectes que la societat demana, amb una intervenció públicacomplementària, impulsora de les diverses iniciatives cíviques de solidaritat i cooperació, iexcloent les intencions intervencionistes o dirigistes que s’allunyin d’aquests objectius.

Cal que l’Administració promogui, juntament amb les ONG i el voluntariat, la plena participacióde la societat catalana en les diferents iniciatives a favor dels països en desenvolupament, delspaïsos que pateixen conflictes armats, convulsions polítiques i socials o calamitats naturals, perfomentar la consciència de la solidaritat i la cooperació activa. Per assolir aquest darrer objectiués cabdal promoure campanyes informatives i divulgadores, que generin gradualment, en elsi de la societat catalana, un fort moviment solidari i cooperatiu.

En el nostre model de cooperació internacional al desenvolupament, el paper central, l’avantguardade la cooperació, no correspon a les Administracions, sinó a les organitzacions i als grups debase, ben organitzats, dotats d’una gestió àgil i eficaç i amb un clar compromís amb els objectiusde la solidaritat, la cooperació, el progrés social i econòmic i la pau.

En aquest context, el Partit Popular de Catalunya assumeix un repte important: integrar i coordinarles polítiques de solidaritat i cooperació al desenvolupament sobre la base de tres eixos:

1. Millorar la planificació de la cooperació

2. Incrementar i millorar el finançament de les accions solidàries i de cooperació.

3. Promoure la participació de la societat catalana en la cooperació al desenvolupament

200200200200200


PPPPPropostes per a la millora de la planificació de la cooperació alropostes per a la millora de la planificació de la cooperació alropostes per a la millora de la planificació de la cooperació alropostes per a la millora de la planificació de la cooperació alropostes per a la millora de la planificació de la cooperació aldesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupamentdesenvolupament

• Exercirem de forma íntegra les competències que en matèria de cooperació aldesenvolupament té atribuïdes la Generalitat en virtut de la Llei 26/2001, del 31 dedesembre, de cooperació.

• Promourem el desenvolupament i l’aplicació íntegra del Pla de cooperació aldesenvolupament, aprovat pel Parlament de Catalunya per unanimitat, a partir de laResolució 1699/VI. En aquest desenvolupament el Partit Popular de Catalunya prestaràespecial atenció als aspectes següents:

- Mecanismes de coordinació i de col·laboració entre les Administracions Públiques i lesONG i entre les mateixes Administracions.

- Dotació econòmica i pressupostària suficient per poder desenvolupar els diversosprogrames anuals previstos en el Pla.

PPPPPropostes per incrementar i millorar el finançament de les accions deropostes per incrementar i millorar el finançament de les accions deropostes per incrementar i millorar el finançament de les accions deropostes per incrementar i millorar el finançament de les accions deropostes per incrementar i millorar el finançament de les accions decooperació i de solidaritat internacionals.cooperació i de solidaritat internacionals.cooperació i de solidaritat internacionals.cooperació i de solidaritat internacionals.cooperació i de solidaritat internacionals.

• Potenciarem els mecanismes i els instruments de coordinació, mitjançant convenis,programes, acords i d’altres instruments adequats, entre les Administracions Públiques iles organitzacions no governamentals catalanes implicades en activitats de cooperació aldesenvolupament i d’ajut humanitari.

• Promourem el major nombre possible d’iniciatives adreçades a impulsar, des de Catalunya,projectes de cooperació destinats a proporcionar ajut humanitari a països en conflicte i alspaïsos limítrofs que n’acullen els refugiats, i de forma especial dotar «l’ajut humanitarid’emergència» destinat als conflictes armats que hi ha a les principals zones convulsesdel planeta, com a l’Àfrica o a l’Orient Mitjà, en el marc del Pla de cooperació aldesenvolupament.

• Establirem mesures que facilitin el finançament social de les ONG’s a través de lesaportacions dels associats, dels donatius de la ciutadania i les empreses i altres mecanismesde finançament. Aquestes mesures, més l’increment del finançament públic, dotaran ales ONG’s de més recursos per a portar a terme els projectes socials.

201201201201201


PPPPPropostes per promoure la parropostes per promoure la parropostes per promoure la parropostes per promoure la parropostes per promoure la participació de la societat catalana en laticipació de la societat catalana en laticipació de la societat catalana en laticipació de la societat catalana en laticipació de la societat catalana en lacooperació internacional al desenvolupamentcooperació internacional al desenvolupamentcooperació internacional al desenvolupamentcooperació internacional al desenvolupamentcooperació internacional al desenvolupament

• Promourem les activitats de les ONG per al desenvolupament per assolir més compromísi participació de la societat catalana en les activitats i les iniciatives de cooperacióinternacional al desenvolupament.

• Promourem una major participació de les universitats, les organitzacions sindicals iempresarials, les empreses i els agents socials en les activitats i les iniciatives de cooperacióinternacional al desenvolupament.

• Impulsarem campanyes de sensibilització i programes educatius sobre drets humans,desenvolupament i resolució pacífica de conflictes, adreçades a l’opinió pública i a tots elsnivells educatius.

202202202202202


PROTECCIÓ CIVILPROTECCIÓ CIVILPROTECCIÓ CIVILPROTECCIÓ CIVILPROTECCIÓ CIVIL

La protecció de les persones i dels béns en situacions extremes, com catàstrofes naturals,calamitats i altres situacions de risc, obliguen l’Administració a adoptar un seguit demesures encaminades a donar respostes àgils i immediates als damnificats. Precisament,el Partit Popular de Catalunya considera que la clau de volta de la protecció civil òptimarau en l’agilitat i l’eficàcia amb què els poders públics amb competències en protecció civildonen resposta a aquestes necessitats, ja que, com que són immediates, urgents iextraordinàries, exigeixen una capacitat de resposta també immediata i ràpida.

PPPPPropostes per millorar lésficacia en protecció civilropostes per millorar lésficacia en protecció civilropostes per millorar lésficacia en protecció civilropostes per millorar lésficacia en protecció civilropostes per millorar lésficacia en protecció civil

• Elaborarem el Mapa de Protecció Civil de Catalunya, per delimitar les zones del nostreterritori que mereixen atenció especial, i dissenyar els instruments i els mecanismesnecessaris per donar-hi resposta immediata en casos d’urgència.

• Millorarem els sistemes d’informació a la població i de protecció de la zona damnificada,de les persones i dels béns que puguin ser afectats per catàstrofes, calamitats o situacionsextraordinàries. La informació és fonamental en aquestes situacions, però ha de ser unainformació veraç directa, eficaç i planificada.

• Establirem un procediment únic, àgil i de curta durada, perquè en casos de catàstrofenatural, calamitats o situacions extraordinàries, els damnificats puguin gaudirimmediatament dels ajuts oficials destinats a acarar les despeses de reconstrucció orehabilitació.

• Incrementarem els recursos humans, materials i econòmics destinats als serveis desalvament i de rescat de les persones, especialment necessaris en determinades èpoquesde l’any (hivern o estiu), en què l’afluència de persones i la climatologia hi condicionen lesactivitats.

• Dotarem els centres d’alberg ocasionals dels serveis socials i mèdics mínims i necessarisper atendre els damnificats de les catàstrofes, les calamitats o les situacions extraordinàries.

• Revisarem els plans d’emergències dels municipis industrials, especialment dels municipiso les àrees que, per raó de l’activitat industrial que desenvolupen, mereixen atenció especial(indústria química, ús de substàncies perilloses o inflamables, indústries potencialmentcontaminants).

203203203203203


PREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDISPREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDISPREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDISPREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDISPREVENCIÓ I EXTINCIÓ D’INCENDIS

La política de prevenció i d’extinció d’incendis ha millorat durant els darrers anys. Quedenenrere els terribles incendis forestals de l’estiu del 1994 o d’anys posteriors, en què es vaposar de manifest la manca de planificació de la política de prevenció i d’extinció d’incendis,i la falta de recursos humans i materials.

Malgrat això, el Partit Popular de Catalunya considera que cal millorar encara tres aspectes:

1. La planificació i l’operativitat dels serveis de prevenció i d’extinció.

2. La dotació dels recursos humans i materials destinats a la prevenció i l’extinció.

3. La coordinació amb les altres Administracions Públiques, especialment les locals.

PPPPPropostes per millorar la planificació i l’operativitat del serropostes per millorar la planificació i l’operativitat del serropostes per millorar la planificació i l’operativitat del serropostes per millorar la planificació i l’operativitat del serropostes per millorar la planificació i l’operativitat del serveiveiveiveivei

• Elaborarem un Mapa d’índexs de perill específic, amb la finalitat de detectar i detallarles zones del territori amb més alt risc d’incendis a Catalunya durant tot l’any, ipreveure l’adopció de mesures específiques.

• Actualitzarem el Pla General de Prevenció i d’Extinció d’incendis de Catalunya.

PPPPPropostes de dotació de recursos humans i materialsropostes de dotació de recursos humans i materialsropostes de dotació de recursos humans i materialsropostes de dotació de recursos humans i materialsropostes de dotació de recursos humans i materials

• Incrementarem la plantilla del Cos de bombers de la Generalitat, per poder cobrir lesnecessitats reals de prestació del servei.

• Millorarem el règim dels bombers professionals, i establir condicions de treball, funcionalsi retributives, ajustades a la qualificació professional exigida, al risc de la seva activitat ials requisits de la seva carrera.

• Incrementarem la dotació i potenciar de debò la figura del «bomber voluntari».

• Equipararem la cobertura d’accidents dels bombers voluntaris amb la dels bombersprofessionals, i també les indemnitzacions per mort i accident.

• Incrementarem l’adquisició o el lloguer de mitjans aeris en la quantitat idònia per donarcobertura a tot el territori de Catalunya (avions especials i dromeders, avions de càrrega,helicòpters de transport o de càrrega, helicòpters de salvament).

204204204204204


• Potenciarem les activitats de l’Escola de Bombers de la Generalitat, amb l’objectiud’oferir una formació continuada als professionals del sector, ajustada a la sevaactivitat professional.

PPPPPropostes per millorar la coordinació entre administracions públiquesropostes per millorar la coordinació entre administracions públiquesropostes per millorar la coordinació entre administracions públiquesropostes per millorar la coordinació entre administracions públiquesropostes per millorar la coordinació entre administracions públiques

• Millorarem la coordinació entre mitjans de l’Administració de l’Estat i de la Generalitat afi d’incloure amb més agilitat, en les tasques d’extinció d’incendis, el material mòbilresident a Catalunya i que no depèn de la Generalitat.

• Millorarem la coordinació de la Generalitat amb els ens locals, especialment els consellscomarcals i els ajuntaments.

205205205205205

VVVVV. A. A. A. A. AUTOGOVERNUTOGOVERNUTOGOVERNUTOGOVERNUTOGOVERN

MÉS AMÉS AMÉS AMÉS AMÉS AUTOGOVERN PER A CAUTOGOVERN PER A CAUTOGOVERN PER A CAUTOGOVERN PER A CAUTOGOVERN PER A CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYA.A.A.A.A.

Catalunya ha assolit, en el marc de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia, les cotes mésaltes d’autogovern de la seva història contemporània, en el context d’una Espanya quereconeix i valora la seva pluralitat. Un projecte comú de convivència i llibertat que ha fetpossible el desenvolupament de les nostres institucions d’autogovern i, amb la consecuciódels valors constitucionals basats en la igualtat de drets de la ciutadania, i la justícia i lacohesió socials.

La Constitució i l’Estatut d’Autonomia han aportat els instruments adequats i necessaris pergarantir l’exercici de l’autonomia política de Catalunya. Enquadrats en aquest marc, consideremimprescindible utilitzar tots els mecanismes per aprofundir i millorar el nostre autogovern,aprofitant totes les possibilitats que ens ofereixen la Constitució i l’Estatut.

A més, la integració d’Espanya a Europa és una gran oportunitat per a la societat catalana. Pera afrontar-la, hem d’aprofundir en els mecanismes de millora de la coordinació, l’execució il’avaluació de les diferents polítiques implementades per les Administracions públiques –leslocals, les autonòmiques i l’estatal. El desenvolupament de l’autogovern passa per superar ladinàmica de l’enfrontament –la disputa per les respectives parcel·les de poder– i per donar pasa una nova cultura política basada en la participació, en la lleialtat institucional i en la cooperacióentre les diferents Administracions. Hem d’administrar la normalitat davant de l’excepcionalitatdels qui mantenen propostes programàtiques com si res hagués succeït ni canviat en 23 anysd’autogovern. No s’ha d’utilitzar la coartada de la reivindicació en lloc d’aprofitar les oportunitatsque avui té la societat catalana.

EXERCICI DE LEXERCICI DE LEXERCICI DE LEXERCICI DE LEXERCICI DE L’A’A’A’A’AUTOGOVERN DE CAUTOGOVERN DE CAUTOGOVERN DE CAUTOGOVERN DE CAUTOGOVERN DE CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYAAAAA

Després de 23 anys d’autogovern, Catalunya no ha utilitzat totes les possibilitats queofereix el nostre model d’Estat. El simple exercici de totes les competències que Catalunyaté, constitucionalment reconegudes i estatutàriament assumides, ens permetrà continuardesenvolupant el nostre autogovern en benefici del conjunt de la societat catalana.

El desenvolupament de l’autogovern exigeix esgotar tot el ventall de possibilitats legislatives,que són competència de la Generalitat de Catalunya i que hem assumit en virtut de l’Estatutd’Autonomia. En aquest sentit, el Partit Popular de Catalunya ha posat de manifest, al llarg dela VI Legislatura, la necessitat d’exercir l’autonomia política íntegrament i, en conseqüència, igràcies a l’impuls i el suport del nostre Partit, s’han aprovat les lleis que relacionem a continuació:

• Llei d’urbanisme de Catalunya.

• Llei de modificació de la Llei 37/1991 de Menors.

206206206206206


• Llei de Turisme de Catalunya.

• Llei de Confraries de Pescadors.

• Llei de Transport per Cable.

• Llei de Protecció de la Salut.

• Llei de Seguretat Alimentària.

El Partit Popular de Catalunya ha impulsat les reformes necessàries en l’àmbit de l’organitzacióterritorial de Catalunya i, concretament, la modificació de la Llei sobre l’organització comarcalde Catalunya, l’enfortiment competencial del Conselh Generau d’Aran i les reformes de la LleiMunicipal i de Règim Local de Catalunya.

Malgrat aquest esforç, resten encara per aprovar un conjunt de lleis que el Partit Popular deCatalunya considera totalment necessàries perquè Catalunya aconsegueixi el ple autogovern.Entre aquestes lleis cal esmentar les relatives a les següents matèries:

• Règim electoral general, especialment pel que fa a les eleccions al Parlament de Catalunya.

• Adequació de la Llei d’Organització, procediment i règim jurídic de l’Administració de laGeneralitat a les disposicions de l’Estat en aquestes matèries, especialment a la Llei 30/1992, de 26 de novembre, de règim jurídic de les administracions públiques i delprocediment administratiu comú, modificada per la Llei 4/1999, de 13 de gener.

• Investigació científica i tècnica, en el sentit d’aprovar una llei general en el marc de laLegislació de l’Estat (art. 9.7 EAC).

• Vies pecuàries, en el marc de la Legislació bàsica de l’Estat (art. 9.10 EAC).

• Llei de les obres públiques que no tinguin la qualificació legal d’interès de l’Estat o que noafectin d’altres Comunitats Autònomes (art. 9.13. EAC).

• Transport ferroviari per Catalunya (art. 9.15 EAC).

• Transport de mercaderies per carretera (art. 9.15 EAC).

• Llei de caça (art. 9.17 EAC).

• Establiment i ordenació de centres de contractació de mercaderies i de valors, de conformitatamb el dret mercantil (art. 9.20 EAC).

207207207207207


• Règim jurídic d’expropiació forçosa a Catalunya, en el marc de la legislació bàsica del’Estat (art. 10.1.2 EAC).

• Règim dels contractes i les concessions administratives aplicable a la Generalitat deCatalunya, en el marc de la Legislació sobre Contractes de les Administracions Públiques(Real Decret Legislatiu 2/2000).

• Règim de les assegurances, en el marc de la legislació bàsica de l’Estat (art. 10.1.4 EAC).

• Règim miner (art. 10.1.5 en relació a l’art. 9.16 EAC).

• Règim energètic, en el marc de les diferents lleis sectorials aprovades per l’Estat ambcaràcter bàsic (art. 10.1.5 en relació a l’art. 9.16 EAC).

• Ordenació del sector pesquer (art. 10.1.7 EAC).

• Indústria, en el marc de la Llei d’indústria de l’Estat (art. 12.1.2 EAC).

Pel que fa a l’exercici de la potestat reglamentària respecte a les lleis aprovades pel Parlament,el Partit Popular de Catalunya posa de manifest, igualment, l’absència del desenvolupamentreglamentari corresponent a algunes disposicions legals. En aquest sentit, és un objectiu prioritaridel nostre Partit completar durant aquesta nova legislatura el desplegament reglamentari de lessegüents Lleis:

• Llei 7/1993, de 30 de setembre, de carreteres.

• Llei 7/1997, de 18 de juny, d’associacions.

• Llei 5/1998, de 17 d’abril, de ports de la Generalitat.

• Llei 10/2000, de 7 de juliol, d’ordenació del transport d’aigües marítimes i continentals.

• Llei 19/2000, de 29 de desembre, d’aeroports.

• Llei 6/2001, de 31 de maig, d’ordenació ambiental de l’enllumenament per a la protecciódel medi nocturn.

• Llei 2/2002, de 14 de març, d’urbanisme.

• Llei 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica.

• Llei 18/2002, de 5 de juliol, de cooperatives de Catalunya.

208208208208208


• Llei 13/2002, de 21 de juny, de turisme de Catalunya.

• Llei 1/2003, de 19 de febrer, d’universitats de Catalunya.

I pel que fa a les competències merament executives, el Partit Popular de Catalunya palesatambé que manca exercir-ne algunes; concretament, i atesa la importància que tenen, calesmentar les següents:

• Mapa de protecció civil de Catalunya (art.13 EAC).

• Competències executives en matèria de propietat intel·lectual.

• Regulació del mecanisme de designació dels representants de la Generalitat de Catalunyaen els organismes econòmics, les institucions financeres i les empreses públiques del’Estat, la competència de les quals s’estén al territori de Catalunya i no és objecte detraspàs (art. 53 EAC).

Finalment, cal posar de manifest que no es poden cercar més pretextos per justificar el fet de noexercir les competències que l’Estatut d’Autonomia atribueix a la Generalitat, i menys quan hiha l’autèntica necessitat d’impulsar algunes reformes estructurals de gran importància, coml’ordenació del territori, la gestió sanitària, la Llei de qualitat educativa o la Llei d’estabilitatpressupostària.

FINANÇAMENT DE CAFINANÇAMENT DE CAFINANÇAMENT DE CAFINANÇAMENT DE CAFINANÇAMENT DE CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYAAAAA

No hi ha autonomia política sense autonomia financera. Recentment ha estat aprovat un noumodel de finançament autonòmic que, amb vocació d’estabilitat, compleix els principisd’autonomia financera, solidaritat i suficiència, i reforça la corresponsabilitat de totes lesAdministracions en l’obtenció dels ingressos i en la gestió de la despesa pública.

Aquest nou model de finançament autonòmic, aprovat per totes les comunitats autònomes,incrementa els recursos disponibles de la Generalitat, garantint així la suficiència financera;millora la nostra autonomia financera i política, en fer dependre els seus ingressos, en majormesura, de recursos propis o participats, i disminuint significativament les transferències des del’Administració General de l’Estat. La pràctica totalitat de les figures tributàries que configurenel nostre sistema (IRPF, IVA, impostos especials) han passat a ser compartides amb la Generalitatde Catalunya i, en alguns casos –com els impostos especials sobre el consum d’electricitat o dematriculació– han estat traspassats íntegrament. Ara el sistema tributari esdevé un reflex fideldel grau de descentralització política assolit a Espanya en els darrers anys.

La capacitat del Govern de la Generalitat per decidir els impostos que paguem els catalans no ésnomés una manifestació de l’autonomia política i financera, sinó que, a més, implica l’aplicació

209209209209209


d’una corresponsabilitat fiscal en què la ciutadania pot exigir responsabilitats polítiques ales Administracions Públiques per la gestió que fa dels impostos cadascuna d’elles.

En aquest context, el Partit Popular de Catalunya impulsarà una legislació tributària pròpiaper a Catalunya que, en el marc de les nostres competències, permeti aplicar les polítiquesque el país necessita i la societat demana.

MILLMILLMILLMILLMILLORA DELS MECANISMES DE COL·LORA DELS MECANISMES DE COL·LORA DELS MECANISMES DE COL·LORA DELS MECANISMES DE COL·LORA DELS MECANISMES DE COL·LABORACIÓ I COOPERACIÓ ENTREABORACIÓ I COOPERACIÓ ENTREABORACIÓ I COOPERACIÓ ENTREABORACIÓ I COOPERACIÓ ENTREABORACIÓ I COOPERACIÓ ENTRELLLLLA GENERALITA GENERALITA GENERALITA GENERALITA GENERALITAAAAAT DE CAT DE CAT DE CAT DE CAT DE CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYA I LA I LA I LA I LA I L’EST’EST’EST’EST’ESTAAAAATTTTT

Atesa la naturalesa composta del nostre model d’Estat, és completament necessari, en l’exercicide les competències respectives, reforçar i aprofundir la col·laboració, la cooperació i la lleialtatinstitucional mútues entre les diferents Administracions.

Per al Partit Popular de Catalunya aquest aprofundiment s’ha de centrar en:

1. Les conferències sectorials

2. Les comissions bilaterals de cooperació entre l’Estat i la Generalitat de Catalunya

3. Els convenis de col·laboració.

Aquests mecanismes han donat resultats positius en l’articulació de les relacions entre lesadministracions de la Generalitat de Catalunya i de l’Estat.

Per a aquesta propera legislatura, el Partit Popular de Catalunya considera que cal potenciar elsmecanismes de relació entre les administracions de la Generalitat i de l’Estat, especialment elsprogrames conjunts i la creació d’òrgans comuns.

En el primer cas, l’objectiu que es persegueix és el de garantir una política concertada entrel’Estat i la Generalitat de Catalunya, en un àmbit d’actuació concret i determinat, per tald’assegurar la participació de les dues en el desenvolupament i execució de polítiques quevan en benefici de tota la societat. Es tracta de garantir la participació de l’Estat i de laGeneralitat de Catalunya per definir objectius, finançar actuacions i avaluar conjuntamentels resultats. En el segon cas hom pretén millorar els òrgans de col·laboració en els qualsla Generalitat de Catalunya té funcions consultives, i participa en el disseny i en l’aplicacióde polítiques concretes.

Finalment, afirmem que és precisament en l’àmbit de les relacions entre les comunitatsautònomes i l’Estat on pren força el principi de lleialtat institucional. En aquest sentit, elPartit Popular de Catalunya sempre ha entès que l’articulació de les relacions entre la

210210210210210


Generalitat i l’Estat –i l’aprofundiment en els diversos mecanismes o instruments de relacióentre les diferents administracions– han de subjectar-se, necessàriament, als principis i elsvalors que emanen de la Constitució i de l’Estatut d’Autonomia.

PPPPPARARARARARTICIPTICIPTICIPTICIPTICIPACIÓ DE CAACIÓ DE CAACIÓ DE CAACIÓ DE CAACIÓ DE CATTTTTALALALALALUNYUNYUNYUNYUNYA A LA A LA A LA A LA A LA UNIÓ EUROPEAA UNIÓ EUROPEAA UNIÓ EUROPEAA UNIÓ EUROPEAA UNIÓ EUROPEA

El Partit Popular de Catalunya defensa una major implicació de Catalunya en la formació de lavoluntat europea, i també en l’aplicació normativa i administrativa de l’ordenació comunitària.En aquesta línia, creiem imprescindible impulsar, en primer lloc, la tasca feta per la Conferènciaper a Afers relacionats amb les Comunitats Europees, a les reunions de les quals es debatenqüestions comunitàries que afecten Catalunya i la resta de comunitats autònomes. A més, calpotenciar el paper de la Conselleria per a Afers Autonòmics en la Representació Permanentd’Espanya davant la Unió Europea, que actua com a nexe entre l’Estat i les representacions deles comunitats autònomes a Brussel·les. També cal millorar la representació autonòmica a lesdelegacions espanyoles als diversos comitès i grups de treball de la Comissió Europea, amb lafinalitat que l’Administració de la Generalitat de Catalunya estigui present a tots els comitès quetractin afers de la seva competència, i en els quals estem especialment interessats.

REIVINDICACIÓ DEL PREIVINDICACIÓ DEL PREIVINDICACIÓ DEL PREIVINDICACIÓ DEL PREIVINDICACIÓ DEL PAPER DE LAPER DE LAPER DE LAPER DE LAPER DE LA SOCIETA SOCIETA SOCIETA SOCIETA SOCIETAAAAAT CAT CAT CAT CAT CATTTTTALALALALALANAANAANAANAANA

El principal actiu de Catalunya és el dinamisme i la vitalitat emprenedora de la nostra societat.La Generalitat i la resta d’Administracions Públiques han d’apostar amb més fermesa per lacreació d’espais de diàleg, de complicitat i de col·laboració amb la societat, donant-li participacióreal en l’elaboració, l’execució i l’avaluació de les polítiques públiques.

A Catalunya tenim una societat fortament arrelada i vertebrada, dinàmica i emprenedora, capaçd’assumir responsabilitats i de liderar nous projectes i oportunitats. Històricament, ha estat lanostra societat la que ha impulsat el desenvolupament econòmic i social de Catalunya, i la queen els moments difícils ha garantit el manteniment de la nostra identitat. L’autogovern de laCatalunya del segle XXI ha d’apostar clarament per retornar-li les seves capacitats, dotantd’un marc d’actuació més ampli i flexible els ciutadans.

Tindrem una Catalunya oberta, solidària, en progrés i amb capacitat de lideratge sempreque el teixit social tingui protagonisme, sempre que els actors socials siguin agents actius,que puguin plantejar noves mesures, idees i iniciatives, i que tinguin la capacitat de decisiói els mitjans suficients per portar-les a terme. Perquè el progrés, la competitivitat, ellideratge de Catalunya es basa en les persones i en l’esperit emprenedor i innovador de lesnostres empreses. Per això, des de l’exercici del nostre autogovern, cal potenciar la iniciativaprivada, perquè iniciativa privada i iniciativa pública sumen.

211211211211211


NECESSÀRIES REFORMES ESTRUCTURALSNECESSÀRIES REFORMES ESTRUCTURALSNECESSÀRIES REFORMES ESTRUCTURALSNECESSÀRIES REFORMES ESTRUCTURALSNECESSÀRIES REFORMES ESTRUCTURALS

Les Administracions Públiques són part integrant de la societat, han d’estar sotmeses alsmateixos condicionants i exigències que el conjunt de la societat i els seus diferentsagents. No és concebible un país europeu amb administracions poc adaptades al nouentorn en què s’han de desenvolupar. Les noves tecnologies són una oportunitat per simplificarla gestió administrativa.

El Partit Popular de Catalunya posarem tot el nostre esforç a fer-les capaces de respondre a lesdemandes socials i a introduir-hi un grau suficient d’eficàcia i d’eficiència que faci possibleaprofitar les noves oportunitats. Cal fer les reformes necessàries perquè contribueixin al progréssocial i no el frenin o limitin la nostra competitivitat i el nostre desenvolupament.

Cal abordar, doncs, un procés de transformació, sobre la base d’una millor definició dels serveis,orientant-los cap el ciutadà i cap a la plena utilització de les noves tecnologies. Estructures mésreduïdes, flexibles i subsidiàries esglaonadament, perquè no es produeixin duplicitats ineficacesi costoses. Cal introduir en aquest procés de reforma i transformació una avaluació constantd’objectius i de resultats.

CONCLCONCLCONCLCONCLCONCLUSIONSUSIONSUSIONSUSIONSUSIONS

• Cal portar a terme el desenvolupament de les nostres institucions d’autogovern des de lacorresponsabilitat i la gestió eficaç de les nostres competències, per millorar la qualitat devida de les persones i oferir-los noves oportunitats.

• El nou model de finançament comporta per a Catalunya l’increment més important delnostre autogovern, que rep un impuls que el situa per damunt del nivell competencial delsestats més descentralitzats del nostre entorn. Per aquest motiu el Partit Popular de Catalunyavol, a la propera legislatura, aplicar les polítiques que el país necessita, gràcies als ingressosaportats per aquest nou model de finançament, especialment pel que fa a les polítiquessocials, de suport a les famílies i fiscals.

• És imprescindible aprofundir en els mecanismes de millora de la planificació, l’execució il’avaluació de les diferents polítiques desenvolupades per les administracions públiques.

• En un sistema de distribució de poders com el nostre, on gran part de les competènciessón concurrents i compartides, cal abordar una nova fase, centrada en la creació de nousmecanismes i tècniques de cooperació, per una banda, i en el perfeccionament dels jaexistents, per una altra, perquè tots els poders públics orientin la seva actuació a larecerca de l’eficàcia i de la millor atenció als drets bàsics de tothom.

212212212212212


• Ha arribat el moment d’impulsar la segona descentralització i de dotar els ens localsde mecanismes i de finançament suficient perquè puguin oferir, amb total garantia alsciutadans, els serveis propis del poder polític que els reconeix la Constitució.

• El nou escenari que ens proporciona la construcció europea, i un món globalitzat,exigeixen millorar els mecanismes de participació de Catalunya en la formació de lavoluntat europea, i dotar la nostra societat de més capacitat per articular processosde connexió i per establir nexes entre associacions, sectors i països.

• El desenvolupament del nostre autogovern ha de fer-se a partir de la voluntat d’aprofundiri de millorar les possibilitats que avui tenim d’encaixar les peces que ens permeten continuarprosperant juntament amb la resta. No es tracta de greuges comparatius: es tractade potenciar les possibilitats pròpies, amb l’objectiu que les nostres polítiques siguinútils per donar resposta a les necessitats reals de la societat. Aquest ha de serl’autèntic objectiu de l’autogovern de Catalunya quan es tenen, com tenim, els recursosper fer-ho.

En definitiva, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia són el nostre marc de referència i deconvivència. Ambdós textos són l’expressió d’un consens bàsic que ha fet possible el progrésefectiu de Catalunya en una Espanya plural.

L’anomenat «bloc constitucional» podrà perfeccionar-se sempre que es millori el sistema en elseu conjunt i les reformes plantejades responguin a un consens social tan ampli com el que vaveure néixer la Constitució i l’Estatut d’Autonomia actuals. El Partit Popular de Catalunya, percoherència amb aquests plantejaments, no creu necessàries relectures interessades i unilaterals,o reformes, l’objectiu, la finalitat i la destinació de les quals sigui incert i que només introdueixiconfusió. El model actual, l’Estat de les Autonomies, que ha esdevingut un referent d’estatdescentralitzat, ens permet tenir un nivell competencial equiparable al de la major part d’estatsfederals.

El Partit Popular de Catalunya aposta decididament per centrar el desenvolupament polític deCatalunya en la millora de la qualitat de l’autogovern, abandonant plantejaments sobiranistes ofederalismes asimètrics que només aporten incertesa i generen ruptures del consens constitucional.El «bloc constitucional» és un marc que permet, de manera plenament satisfactòria, l’exercicide l’autogovern que demana la societat catalana. Presenta un gran dinamisme i permet unaprogressiva adaptació a les noves necessitats de la nostra societat.

ÍNDEX UN PROJECTE DE FUTUR PER A CATALUNYA 7 · Catalunya necessita un govern sòlid i ambiciós,...

Documents

Transcript of ÍNDEX UN PROJECTE DE FUTUR PER A CATALUNYA 7 · Catalunya necessita un govern sòlid i ambiciós,...