NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II

NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II

3.- El contracte de compra venda internacional

Marta Costa Montmany 2016


1.- Regulació de la compra venta internacional

La contractació internacional

Tradicionalment s’ha definit el contracte com “Aquell negoci jurídic de caràcter bilateral, l’efecte del qual consisteix en crear, modificar o extingir una relació jurídica patrimonial de tràfic extern”.

El contracte té força de llei, i cal complir allò establert entre les dues parts.



En comerç internacional hi ha unes característiques que diferencien al contracte mercantil de la resta:

- Habitualitat: no és un fet aïllat sinó quelcom habitual en l’activitat normal dels empresaris.

- Especulació: fet amb la finalitat de lucrar-se, d’obtenir beneficis.

- Onerositat: es fa per obtenir una avantatge que compensi el sacrifici inicial.



Requisits bàsics de tot contracte:- Consentiment: la concordança de dos o més declaracions

de voluntat emeses per les parts que fan el contracte.- Objecte: ha de ser possible, lícit i determinat.- Causa: segons el tipus de contracte.- Forma: No afecta a la validesa del contracte, tan sols el codi

del comerç o algunes lleis especials especifiquen una determinada forma. En els contractes internacionals si no estan escrits en espanyol caldrà que vagin acompanyats d’una traducció.

- Contingut: Tots els pactes són vàlids excepte els contraris a la llei, la moral, o l’ordre públic.



Requisits bàsics de tot contracte:

- Compliment: Conforme a la bona fe, segons clàusules, sense interpretacions arbitràries, conforme a la voluntat de les parts.

- Termini de compliment: No hi ha un termini de gràcia o cortesia excepte disposicions legals o pacte entre parts. En aquells contractes en els que no hi hagi un termini exigible, el compliment pels mateixos serà de 10 dies per accions ordinàries i el dia següent per les accions executives.



Fonts normatives en la contractació internacionalEn el dret mercantil internacional la primera font d’obligacions entre les parts és el propi contracte. Però com que és difícil preveure totes les solucions als problemes que es plantegin durant tota la vida de la relació contractual, les parts poden determinar la llei d’un Estat o el contingut d’un Conveni Internacional perquè reguli aquells aspectes no regulats en el contracte.Els convenis internacionals són normes de caràcter contractual. Són contractes internacionals on les parts són Estats sobirans i aquests queden obligats com si és tractés de la llei.



Els convenis internacionals més destacables són:- Conveni de Roma o sobre la llei aplicable en les obligacions

contractuals.- Conveni de Lugano relatiu a la competència judicial i a

l’execució de resolucions judicials en matèria civil i mercantil.

- Conveni de Viena de la Nacions Unides sobre contractes de compra venta internacional de mercaderies.

- Conveni de Nova York sobre reconeixement i execució de sentències arbitrals estrangeres.

- Conveni de Ginebra sobre arbitratge comercial internacional.



Les normes de conflicte són disposicions legals d’un ordenament jurídic que designa la llei positiva aplicable davant d’un eventual problema sorgit arrel d’un relació jurídica de tràfic extern caracteritzada per la presència d’un element estranger.Lex mercantoria és el resultat dels diferents cossos normatius elaborats per la Comissió de les Nacions Unides per la Unificació del Dret Mercantil (UNCITRAL), la comissió de comerç internacional (CCI) o la Institució Internacional per la Unificació del Dret Privat (UNDROIT).



Usos i costums internacionals, són hàbits comercials que usats de forma repetida s’han convertit en font de dret amb caràcter supletori a la llei escrita. Els més representatius dins del tràfic mercantil són els següents:- INCOTERMS (International Chamber of Trade Terms), que són les clàusules

que regulen les condicions, el lloc, les obligacions de les parts contractants de l’entrega de l’objecte contractual.

- Regles uniformes (RRUU) que són un conjunt de regles elaborades per la CCI per determinar la regulació de matèries com:

- Cobraments- Crèdit documentari- Garanties contractualsContractes tipus i condicions generals de contractació, que respon al fenomen anomenat la “unificació dels contractes” consistent en la divulgació dels models i clàusules generals dels contractes.



L’oferta en el comerç internacional es manifesta a través de la factura pro-forma, que per una part és un pre contracte, ja que la seva emissió obliga a l’expedidor des del mateix moment que aquesta arriba al seu destinatari, i per l’altra part l’acceptació de l’oferta constitueix també en sí mateix un pre contracte, l’acord de voluntats destinat en un futur a realitzar un contracte dins dels termes acceptats.



Importància i dificultats de la contractació internacionalLa negociació de contracte a l’exterior suposa una complexitat especial i una sèrie de diferències qualitatives amb l’àrea nacional.- Factors que determinen la importància d’un contracte

internacional:- Existència de diferents sistemes jurídics- Pluralitat de diferents costums i usos comercials- Inexistència d’una legislació contractual internacional (Conveni

de Roma amb llei aplicable als contractes internacionals de mercaderies; Conveni de Ginebra sobre el transport internacional de mercaderies)

- Falta una instància o tribunal mercantil internacional



Dificultats d’una operació de comerç exterior:- Garanties de cobrament- Assegurances- Transport o inspecció de mercaderies- Normativa nacional i comunitària- Dret duaner, control de canvis- Lleis de protecció al consumidor, dret de la competència- De naturalesa jurídica com la indefinició de jurisdicció competent- De naturalesa tècnica com el defecte d’un equip contractat- De naturalesa econòmica com l’impagament d’una factura- De naturalesa comercial com la morositat perllongada o la suspensió de

pagaments- De naturalesa política- De naturalesa financera- Riscos extraordinaris de força major



Clàusules més habituals en el contracte internacional- Clàusules d’entrega de les mercaderies: Incoterms,

reconegudes internacionalment en els contracte per determinar les obligacions entre les parts quan s’entrega la mercaderia. Agrupades per la cambra de comerç internacional de París en quatre modalitats diferents:

- Terme E – Sortida- Terme F – Sense pagament del transport principal- Terme C – Pagament del transport principal- Terme D - Arribada



Clàusules més habituals en el contracte internacional

- Disminució dels riscos d’impagats:- Anticipis de pagament

- Crèdit documentari irrevocable i confirmat que asseguri el pagament

- Pòlissa d’assegurança de crèdit a l’exportació

- Factoring

- Reserva de la propietat

- Clàusula penal

- Altres garanties contractuals



Clàusules més habituals en el contracte internacional- Llei aplicable al contracte:- Art 10 Codi Civil:

- Llei a la que se sotmeten les parts, sempre amb connexió al negoci- Llei nacional comú- Llei del lloc de celebració del contracte

- A falta de sotmetiment exprés, per béns immobles allí on radiqui l’immoble, però en el cas de béns mobles, la llei del lloc on radiqui l’establiment mercantils. Les parts poden designar igualment:

- La Llei del lloc on es trobi el bé- On es compleixi l’obligació principal- La Llei de residència d’alguna de les parts

- El Conveni de Roma estableix com a principi general l’aplicació de la Llei del país el territori del qual estigui més íntimament lligat a la prestació del servei essencial del contracte.

- La determinació de la llei aplicable pot ser:- Expressa / Tàctica / Arbitral / Judicial



Clàusules més habituals en el contracte internacional- Òrgan o jurisdicció competentRespecte a la interprestació o execució dels contractes internacionals:- Tribunal nacional competent per conèixerPel que fa al Tribunal Arbitral de caràcter institucional:- Cort d’arbitratge de la CCI de París



Clàusules generals d’un contracte:- Generalitats, preàmbul- Concepte. Parts- Objecte i finalitat del contracte- Informació i documentació- Preu- Condicions de pagament- Forma de pagament- Moneda- Mitjans de pagament- Entrada en vigor- Clàusula penal- Imprevistos. Força major- Autoritzacions i permisos- Garanties contractuals- Assegurances- Legislació aplicable- Arbitratge- Idioma- Resolució- Disposicions vàries


2.- Regles de la Cambra de Comerç Internacional de París

La Cambra de Comerç Internacional és l’organització que representa mundialment interessos empresarials. Es va constituir a París el 1919 i continua tenint la seva seu a la capital francesa.Té personalitat pròpia i la seva naturalesa jurídica és associativa.Els seus fins estatuaris bàsics són actuar a favor d’un sistema de comerç i inversions obert i crear instruments que ho facilitin, amb la ferma convicció que les relacions econòmiques internacionals condueixen a una prosperitat general i a la pau entre els països.



Els membres de la Cambra de Comerç Internacional són empreses que fan transaccions internacionals i també organitzacions empresarials, entre elles moltes Cambres de Comerç. Actualment els milers d’empreses que agrupa procedeixen de més de 130 països i s’organitzen com a Comitès Nacionals a més de 90.

El comitè espanyol de la CCI es va constituir el 1922, a iniciativa dels empresaris barcelonesos i mai ha deixat d’actuar. Com a associació formalment constituïda té personalitat pròpia. Actualment la seva seu estatuària és a Madrid i la seva secretaria operativa a Barcelona.



Un any després de la creació de les Nacions Unides, la CCI va obtenir el rang d’organisme consultiu del més alt nivell davant de l’ONU i de les seves agències especialitzades. És també un ens consultiu privilegiat de l’Organització Mundial del Comerç, del Fons Monetari Internacional, del Banc Mundial, OCDE, Comissió Europea, etc. fins i tot el G-8 rep en cada una de les seves reunions un informe sobre les grans preocupacions empresarials del moment, que és entregat en vista “ad hoc” al primer ministre de l’Estat amfitrió.



Dins de la seva activitat creant instruments que facilitin el comerç i les inversions internacionals, destaquen la Cort Internacional d’Arbitratge, la recopilació i actualització d’usos comercials internacionals (Incoterms, Regles i Usos uniformes relatius als crèdits documentaris, etc) i l’elaboració de regles i codis de conducta sobre molts aspectes de l’activitat empresarial internacional (Carta de les Empreses per un Desenvolupament Sostingut, Codi de pràctiques legals en publicitat, Codi de bones pràctiques per l’elaboració d’estudis de mercat, Regles contra l'extorsió en les transaccions internacionals, Guia pel comerç electrònic, etc.)


3.- El contracte de compra venta internacional

La contractació internacional sorgeix com a conseqüència de la necessitat d’internacionalització del Dret Mercantil. Tan en l’internacional com en el nacional la primera font d’obligacions entre les parts és el propi acord al que aquestes arribin (el contracte és la llei que regeix, per sobre de tot, els drets i deures de les parts contractants). Tot i això resulta difícil redactar un contracte que doni solucions a tots els problemes que puguin sorgir durant la vida de la relació contractual.



Les parts poden i han de fixar en el contracte la Llei per la que es regiran aquells aspectes que no han estat acordats contractualment. Si les parts no designen en el contracte la llei aplicable, els ordenaments jurídics dels Estats als que aquestes pertanyen la determinen pel seu compte mitjançant les anomenades normes de conflicte.



Tot ordenament jurídic té les seves pròpies normes de conflicte, són les disposicions legals d’un ordenament jurídic per les que es fixa quina és la llei positiva aplicable davant d’un eventual problema sorgit arrel d’una relació jurídica caracteritzada per la presència d’un element estranger.



Resolució de conflictes internacionals: els òrgans judicials

El més important és la bona redacció del contracte i també la determinació de quins òrgans seran els encarregats de gestionar els conflictes. En aquest sentit les parts poden anar al sistema tradicional d’òrgans jurisdiccionals o anar a l’arbitratge.



Tribunals competents

Les parts han de fixar en el contracte els Tribunals competents per conèixer i resoldre els problemes d’interpretació que poden sorgir. En cas que no ho facin, els ordenaments jurídics dels Estats als que aquestes pertanyen els determinaran. En el cas d’Espanya es determinen com a tribunals competents els espanyols quan el contracte hagi nascut a Espanya o s’hagi de complir a Espanya.



Tribunals competentsPer tant un contracte de compra venta internacional, quan l’altra part tingui el seu domicili en un altre estat membre, podrà ser demandat davant dels tribunals espanyols quan:- Existeixi un acord de submissió expressa o tàcita a favor d’aquests- Quan el demandat tingui el seu domicili a Espanya- Quan el contracte hagi nascut a Espanya o sigui aquest el lloc de

compliment de l’obligació que serveix de base a la demanda.La submissió suposa un acord de les parts en la fixació d’uns determinats tribunals com a competents. La submissió pot ser expressa o tàcita.



La submissió serà expressa quan les parts acordin quin Tribunal serà el competent per conèixer qualsevol litigi que pugui sorgir, sigui abans que hi hagi qualsevol problema o bé quan aquest hagi sorgit.El pacte de submissió expressa s’haurà de celebrar:- Per escrit o verbalment amb confirmació escrita- En una forma que s’ajusti als hàbits que les parts tinguin establerts

entre elles.- En el comerç internacional, en una forma conforme als usos que les

parts coneixen o hagin de conèixer i que, en el comerç concret, fossin àmpliament coneguts i regularment observats per les parts en els contractes del mateix tipus en el sector comercial considerat.

La submissió tàctica suposa qualsevol pacte que impliqui l’acceptació dels Tribunals en els que la convocatòria s’hagi plantejat.



Normativa internacional:- Normativa Internacional de Mercaderies de

Viena dividit en 4 parts, i la tercera es refereix a la compra i venta de mercaderies i es divideix en 5 capítols:- Disposicions generals- Obligacions del venedor- Obligacions del comprador- Transmissió del risc- Disposicions comuns



Normativa internacional:- Conveni de Roma sobre Llei aplicable a les obligacions contractuals,

conveni d’àmbit comunitari.- Conveni de la Haya, d’àmbit universal- Usos i pràctiques uniformes que aconsegueixen frenar el clima

d’inseguretat jurídica existent- Condicions generals de contractació i contractes tipus:

- Racionalitzen el tràfic mercantil en sèrie- Estandarditzen els contractes- Unifiquen el règim normatiu per donar seguretat jurídica- Procés d'harmonització pel CONSELL D’ASSISTÈNCIA ECONÒMICA

MÚTUA que han elaborat les anomenades GCDG General Conditions of Delivery Of Goods



Ordre de importància de les fonts:

- Normes imperatives

- Dret escollit per les parts, usos i pràctiques comercials expressades per les parts del contracte.

- Dret. Convencional en allò no regulat per les parts.

- Principis generals en els que s’han inspirat les Convencions Internacionals

- Lleis aplicables en virtut de regles de Dret Internacional Privat.



Elements del contracte:

- Identificació de les parts, que hauran de tenir la capacitat per contractar segons la llei aplicable al contracte, i també la corresponent legitimació si estem parlant de representants de les parts pel tràfic mercantil.

- Objecte. Contractes de mercaderies entre parts que tinguin el seu establiment en estats diferents.



Formació del contracte:

- Tractes preliminars

- Oferta

- Precisa

- Acceptació- Declaració de voluntat que indiqui assentiment en

l’oferta

- S'entén realitzada en el moment que li arriba a l’ofertant



Termes del contracte:

- Perfecció del contracte

- En el moment de l’acceptació

- El Conveni de Viena arriba a un terme mig entre la teoria del coneixement i l’acceptació: “La declaració d’acceptació arriba al destinatari quan se li comunica verbalment o se li entrega per qualsevol mitjà, personalment, en el seu establiment, direcció postal o en la seva residència habitual”.



Transmissió del risc

Es transmet al comprador quan es fa càrrec de les mercaderies o quan estiguin posades a la seva disposició i en tingui coneixement.

Si es tracta de mercaderies sense identificar es considera que no estan posades a disposició mentre no s’individualitzin mitjançant qualsevol signe.



Compliment del contracte- Obligacions del venedor:

- Entrega de la cosaLes mercaderies s’han de correspondre a allò estipulat en el contracte, pel que fa a la quantitat, qualitat i tipus; a més de trobar-se envasades o embalades en la forma fixada, és a dir:- Mercaderies aptes a l’ús que ordinàriament tenen- Mercaderies aptes a l’ús especial que tinguin- Mercaderies que tinguin les mateixes qualitats que la mostraSi les mercaderies no es corresponen a allò fixat, el comprador haurà de fer-ho saber en un termini raonable, més o menys 4 dies. La petició del comprador se sol correspondre a la substitució, reparació o descompte en el preu.




- Com s’entregaEn poder i possessió del comprador en les condicions pactades. El Conveni de Viena exigeix certes obligacions:- Identificació de la mercaderia mitjançant inserció de dades en

l’embalatge (Identificació del destinatari / nª del contracte / codi d'identificació / pes / identificació de l’expedidor)

- Enviament al comprador d’un avís d’expedició de la mercaderia- Concert de l’INCOTERM previst segons el tipus de transport- Subscripció del contracte d’assegurança o informació sobre això.




- Què s’entrega?Documents relacionats amb la mercaderia (factura pro-forma, comercial, certificacions especials, pagament dels impostos...)- Quan?

- Data fixada en el contracte- Diferència entre data i termini

- On?S’especificarà per part de l’Incoterm escollit:- Compra venta amb entrega directa: venta en expedició- Compra venta amb entrega indirecta: venta destí



Compliment del contracte- Garantia

- Sanejament per evicció- Es garanteix al comprador de tota privació de la cosa comprada- Segons el Conveni de Viena: Lliures de qualsevol dret i pretensions de tercers, a no ser

que el comprador convingui en acceptar-ho

- Sanejament per vicis ocults- Es cobreix els vicis o defectes de la mercaderia produïts amb anterioritat al moment de la

transmissió del risc- Disminueix la possibilitat del mateix- El venedor no respon dels drets manifestos- El comprador s’assimila a un pèrit- És una compra venta mercantil pel que el destí és la revenda, així una mercaderia no pot

ser interessant pel comprador depenent del preu que pagui per ella i la quantitat que esperi rebre.

Segons els Conveni de Viena: el comprador perdrà el dret a invocar aquests vicis fora del termini fixat, caducant l’acció que correspongui en un termini màxim de 2 anys.



Compliment del contracte- Obligacions del comprador:

- Pagament del preu- En diners o en signe que el representi i ha de ser determinat- Clàusula de revisió del preu, persegueix l’estabilització del preu- Depèn directament de les despeses incidentals en el cost final

- Quan- Simultaneïtat en el pagament i la posada a disposició de la mercaderia- Pagament aplaçatSegons el Conveni de Viena: El comprador haurà de pagar el preu en la data fixada o en aquella que pugui determinar-se en el contracte, si no hi ha termini haurà de pagar en la posada a disposició o quan es presentin els documents representatius de les mateixes.



Compliment del contracte- Recepció de la mercaderia

- Incompliment del contracte- Situació: Falta d’entrega de les mercaderies en el termini establert.- Possibilitats: Incompliment total, pot sol·licitar el comprador el compliment o la

resolució del contracte, amb indemnització en tots dos casos de anys i perjudicis.- Entrega d’una part- No obligació pel comprador de rebre aquesta part ni sota promesa de l’entrega total- El comprador no paga el preu en el moment degut- Mora o pagament d’interessos, dret de retenció de la mercaderia, això com dret real que

permet enajenar-la. Quan la mercaderia es trobi en poder del comprador el crèdit del venedor és privilegiat.

- Negativa a rebre les mercaderies- El venedor pot sol·licitar el compliment del contracte o la seva resolució, en la primer cas pot

sol·licitar el dipòsit judicial de les mercaderies o constituir-se en dipositari d’elles.- Aspectes fiscals- Subjectes a IVA- Si les operacions són mercantils però no tenen el caràcter d’habitualitat estan subjectes a

l’Impost sobre Transmissions Patrimonials, junt a les operacions societàries i els actes jurídics documentats.

NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II

4.- Els contractes d’intermediació comercial

Marta Costa Montmany 2016


1.- Intermediació comercial internacional

En els contractes d’intermediació comercial una persona física o jurídica es compromet a desenvolupar una activitat en el país de destí en representació dels interessos de l’altra part. Els intermediaris comercials ofereixen serveis tant a exportadors com importadors per comprar i vendre pel seu nom i representació.



Principals tipus de contracte d’intermediació comercial:1.- Contracte de mediació o corretatge: una entitat s’obliga a pagar una remuneració a una altra perquè aquesta la posi en relació amb un tercer amb el que el primer concertarà una operació comercial.2.- Contracte d’agència: una agent s’obliga amb una entitat de forma continuada, a canvi d’una remuneració, a promoure operacions comercials a compte de l’entitat que el contracta. L’agent tindrà capacitat per obligar-se en nom i representació de l’entitat, la qual no es podrà desvincular de les actuacions dutes a terme per l’agent.



Principals tipus de contracte d’intermediació comercial:1.- Contracte de comissió: pel que el comissionista s’obliga a realitzar o a participar en una operació comercial per compte propi o per compte de l’entitat que el contracta (comitent).2.- Contracte de distribució: Acord pel que una entitat distribueix un producte produït per una altra. Aquest tipus de contracte és una mena de contracte de compra –venta amb característiques pròpies dels contractes d’intermediació comercial. El distribuïdor adquireix la mercaderia per després revendre-la sense fer canvis.



Tipus d’agent i intermediaris internacionals:- Agent d’importació: orientat a la demanda, localitza

fabricants de productes a l’exterior per satisfer cartera de clients en el país d’origen.

- Agents d’exportació: orientats a l’oferta, busquen clients en mercats exteriors.

- Agents d’importació-exportació (brokers): treballen en dos sentits, número reduït de països o zones geogràfiques, estructures de distribució poc desenvolupades.

- Agents generals: solament amb fabricant que garanteixen l’exclusivitat en una zona per tota la gamma de productes, en període mínim de temps.



Tipus d’agent i intermediaris internacionals:- Agent de compra (buying agents): treballen per centrals de

compres, cadenes d’hipermercats... Localitzen proveïdors estrangers que subministren productes a preus inferiors.

- Comissionistes: sense les característiques de duració o estabilitat pròpies de l’agent, accions concretes, no assumeixen cap obligació específica.

- Representants (employed agents): contracte de tipus laboral, no tenen autonomia jurídica ni operativa de l’agent, no assumeixen riscos en les operacions.

- Delegats comercials: treballadors de l’empresa que desenvolupen la gestió de vendes en un país estranger, comptant amb una estructura creada per la mateixa empresa, però sense personalitat jurídica de sucursal.



Tipus d’agent i intermediaris internacionals:

- Piggyback: acords que consisteixen en la utilització de la xarxa de comercialització d’una altra. Col·laboració entre fabricants de productes complementaris que comparteixen el mateix canal de distribució.

- Distribuïdors / importadors: empresaris independents que posen a disposició d’un exportador la seva estructura i la seva xarxa comercial per distribuir, comprar i revendre el seu producte.



Contracte de distribució a través del qual el productor convé el subministrament d’un bé final, el distribuïdor, qui adquireix el producte per procedir a la seva col·locació massiva mitjançant la seva pròpia organització en una zona determinada.El distribuïdor comercia amb tercers en nom propi de manera que compra i ven amb ells pel seu compte. La relació amb el fabricant és tan sols de col·laboració econòmica, per la inserció de productes dins de la xarxa del mateix.



Funció econòmica del contracte de distribució neix com a conseqüència de l’expansió de l’activitat mercantil, de la necessitat del productor de desconnectar-se dels consumidors.Sorgeix la figura del distribuïdor que posa la seva empresa al servei del fabricant. El distribuïdor no és el representant de la persona que li subministra el bé, adquireix els riscos derivats, per això el fabricant es desvincula totalment de les successives revendes.El benefici econòmic del distribuïdor consisteix en el major preu que percep del comprador i el descompte quan compra el producte.



Naturalesa jurídica del contracte de distribució contracte atípic de naturalesa mercantil, es promou en nom propi la introducció d’un producte manufacturat per un altre en el mercat d’un territori determinat, planificat en el preu o condicions de venta.Amb l'adquisició:- Es presta assistència al client en la venda i posteriorment.- El distribuïdor corre amb les despeses i pot desenvolupar l’activitat a

través dels agents.- Observa la política de comercialització en sentit ampli imposada pel

fabricant.- Se subjecta al control del venedor o fabricant.- El fabricant sol aplicar descompte.- Existeixen clàusules obligatòries d’exclusivitat absoluta o relativa.- També obligacions d’aprovisionament exclusiu i prohibicions de

competència amb altres productes similars.



Clàusules més repetides del contracte de distribució:- Obligació de vendre quantitat mínima- Entrega al distribuïdor amb descompte- Data de pagament de factures- Lloc i forma d’entrega de les mercaderies i com s’han de rebre- Preu de venda de les mercaderies- Estipulacions sobre publicitat del producte- Compromisos d’exclusivitat- Despeses en la consecució del pla- Preavís- Readquisició pel principal dels estocs- Liquidació pel principal en temps determinat dels estocs



Contracte de distribució - estocs: es distribuïdor està obligat a l’adquisició d’un mínim de mercaderies per satisfer els pics de demanda, manteniment del capital invertit en estocs (emmagatzement i manteniment).Aquesta clàusula limita molt la lliure acció del distribuïdor, font de desequilibri per l’inventari segons les directrius del Principal i per la resolució precipitada i la consegüent incidència de no reposició, lenta revenda, sobretot de reposicions.



Contracte de distribució – Causes de finalització:- Quebra- Concurs- Falta de pagament- Mort del distribuïdor- Canvi d’activitat- Pèrdua de capacitat- Condemnes per naturalesa penal- Cessió, fusió o transformació no acceptades pel fabricant.- Lesió de la imatge de la casa, etc.



Contracte de distribució – Drets i obligacions de les parts:- Principal o fabricant

- Entregar mercaderies en el temps, quantitat i manera- No vendre directament els productes o designar un altre

distribuïdor

- Distribuïdor- Vendre productes en quantitat mínima- Exclusivitat- Promoure la venta de mercaderies i obtenir la millor col·locació- Pagar les factures de compra- Verificar l’estat de la mercaderia i obtenir un inventari de les

mateixes i de les reposicions



Contracte de distribució – Conseqüències de l’incompliment:No renovació del contracte o rescissió anticipada durant l’execució, no assumpció del crèdit pel Principal dels clients del distribuïdor.Indemnització: Per la intempestiva resolució del contracte del Fabricant- Pèrdua de la utilitat obtinguda per la privació de l’activitat per restablir el

cicle d’operacions comercials.- Per acomiadament del personal en cas de ruptura.- Despeses per compra i retirada d’ensenyes o emblemes a l’establiment, si

el fabricant imposava la seva utilització.- Despeses en la publicitat- Reparació del valor clau, admesa per la jurisprudència quan els béns del

distribuïdor han perdut valor a causa de la ruptura i no es poden usar en cap altre camp.

- Improcedència de la indemnització per danys morals.



Contracte d’agència: Auxiliars autònoms que l’empresari usa per crear, conservar o ampliar clientela. L’agent s’encarrega a canvi d’una retribució de promoure la conclusió de contracte a favor del seu Principal, o a conduir-los per sí però a nom i per compte d’un altre. L’agent no és titular de drets i obligacions dels contractes que realitzi.



Contracte d’agència – Característiques: - Vincle estable- Generalment l’Agent és empresari i desenvolupa la seva activitat de

forma autònoma i organitzada.- La seva comissió és un percentatge.- Comissió indirecta, encara que no hagi promogut directament la

venda si aquesta es produeix en la seva zona té dret a un quantitat pre fixada.

- El contracte es pacta per un termini determinat.- Pròrroga tàcita, si no es denuncia a temps segueix vigent- Termini de preavís exprés- Pactes d’exclusivitat



Contracte de mediació pel que una de les parts, el Corredor, s’obliga a promoure o a facilitar en línies generals la celebració d’un contracte o la realització d’una operació comercial internacional a canvi d’una remuneració per part del Principal.No hi ha vincle jurídic estable entre el mediador i l’empresari principal.El contracta objecte de mediació el realitzen entre el Principal i el tercer.El Principal ha de pagar la comissió pactada.El Corredor ha de concertar l’operació, guardar secret, informar al client de la marxa de les gestions i defensar els interessos del client.



Contracte de comissió pel que una de les parts, el comissionista s’obliga a realitzar un acte o operació de comerç per encàrrec i compte d’una altra persona, el comitent.Requisits:- El comitent i el comissionista han de ser comerciants- Habitualitat i professionalitat- L’objecte del contracte és un acte de comerç- Consensual, no requisits de forma- El comissionista pot actuar en nom propi o del

comitent



Obligacions del contracte de comissióComitent:Abonar la quantitat pactadaProveir de fons pel desenvolupament de la funcióComissionistaRealitzar l’operació, compliment de l'encàrrecCompliment per sí mateix sense poder delegar en una altra persona excepte autoritzacióNo vendre a terminisDefensa del negociComunicació al comitent de la marxa de les gestionsAtendre a les instruccions del mateixRendir comptesProhibició de fer de contrapartComissió pactada de garantia per riscos de cobrament



Extinció del contracte de comissió per les causes generals:

- Pagament o incompliment

- Transcurs del termini

- Impossibilitat sobrevinguda

- Compensació

- Condonació del deute

- Revocació de l’encàrrec


2.- Contracte d’agència

Com que no hi ha lleis uniformes la Cambra de Comerç Internacional (CCI) ha elaborat un model de contracte d’agència usant les normes que incorporen la pràctica que preval en el comerç internacional i els principis de llei generalment reconeguts per les lleis nacionals sobre l’agència.Aquest model tracta d’evitar les peculiaritats de les lleis nacionals, utilitzant les contingudes en un principi més bàsic i elemental que està contingut en els principis Unidroit de contractes comercials internacionals, que ofereixen un suport legal raonable per la majoria de les qüestions que puguin sorgir.



Els principis Unidroit estableixen regles generals pels contractes de comerç internacional, però aquestes regles no prevalen sobre les clàusules del contracte o sobre els principis generals de llei i usos comercials. Si les parts volen tenir un contracte regulat per una llei nacional específica escolliran aquesta alternativa en el contracte.



Principals característiques del contracte d’agència:- És un contracte consensual, bilateral, de naturalesa mercantil.- L’agent és autònom i independent, sent lliure en l’organització del

seu treball i activitat professional.- Els serveis que presta són de promoció i comercialització, concloent

contracte de venda en nom i per compte de l’exportador.- Els serveis són prestats de manera contínua i duradora.- La contraprestació a la seva gestió d’intermediació està retribuïda

generalment per una comissió.- L’agent no respondrà del risc i ventura de les operacions de venda o

de compra que realitzi per compte aliè.- La formalització del contracte es farà per escrit, a instància de

qualsevol part que ho sol·liciti.



Obligacions de l’agenta) Actuar amb una diligència raonable davant de

l’exportador de qualsevol pèrdua i dany que li causi per incompliment d’aquesta obligació.

b) Rendir comptes a l’exportador: obligació que deriva de portar adequadament la comptabilitat de totes les operacions en la forma prevista en el contracte d’agència o a requeriment d’aquest.

c) Facilitar tota la informació sobre fets rellevants amb els clients estrangers.

d) No acceptar ni obtenir beneficis ocultse) No divulgar informació confidencial.



Obligacions de l’empresari

a) Pagar les comissions

b) L’abonament d’indemnitzacions de l’agent per clientela o per danys i perjudicis.

c) El pagament de comissions de comandes procedents del territori de l’agent en exclusiva, però no gestionats directament per l’agent.

d) Pagament de comissions per repeticions de comandes.



Riscos:1.- Que l’importador no posi a disposició amb antelació suficient o en la quantitat apropiada, les mostres, catàlegs, tarifes, i més documents necessaris per l’exercici de l’activitat professional.2.- Que l’importador no hagi proporcionat totes les informacions necessàries per l’execució del contracte d’agència, i, en particular, fer-nos saber quan procedeixi que el volum d’actes o operacions serà sensiblement inferior al que haguéssim pogut esperar.3.- Que no pagui la comissió pactada d’acord amb el sistema escollit, que podrà consistir en una quantitat fixa, en una comissió normalment pactada en funció del volum de vendes o en una combinació d'ambdós sistemes.4.- Que no comuniquin en el termini establert l’acceptació o el rebuig de l’operació comunicada.



Riscos:5.- Que no facilitin la mercaderia en el temps estipulat.6.- Que intentin servir directament als clients de l’agent sense pagar la comissió pactada. Com s’ha mencionat anteriorment, l’importador haurà de pagar comissions per comandes procedents del territori d'exclusiva de l’agent, així com per repeticions de comandes.7.- Aquest sistema, si bé té el risc de reduir la capacitat de control de l’empresa en un país/mercat (posa els seus productes en mans d’altres), aquest risc queda minimitzat si l’empresa té informació prèvia de l’agent, firma un contracte que li garanteixi la resposta positiva de l’agent i realitza un seguiment periòdic de la seva activitat.



El contracte d’agència prima sobre qualsevol altra llei o contracte internacional en l’àmbit europeu.


3.- Contracte de distribució

Els distribuïdors són persones jurídiques independents de l’empresa fabricant, que basen el seu negoci en la compra de productes a proveïdors per posteriorment revendre’ls en el mercat local, obtenint un marge comercial i usualment respectant la marca del fabricant. Per tant solen tenir total autonomia per auto organitzar-se



Diferències amb el contracte d’agència

L’agent no assumeix riscos i el distribuïdor sí, ja que el primer no compra els productes i en canvi el segon sí que ho fa. El distribuïdor però té més contacte i més control sobre el client final.

El contracte d’agència està més regulat i tipificat que el de distribució, ja que de fet el de distribució no té cap regulació específica.



El distribuïdor està unit a l’empresa subministradora per uns llaços més o menys estrets, necessaris per tal que hi hagi l’efectiva col·laboració empresarial que es busca. En el seu paper de revenedor el distribuïdor s’encarrega de la promoció i organització de la distribució en el territori assignat. El subministrador li confereix al distribuïdor una posició privilegiada en el territori, ja que en la majoria dels casos li concedeix el dret exclusiu de compra dels seus productes. Això implica que aquesta col·laboració no pugui ser esporàdica, sent una relació amb vocació de duració en el temps. Aquesta relació crea per tant vincles estrets entre les parts, el que fa que el distribuïdor s'abstingui de distribuir productes de la competència.



Contractes de distribució exclusiva: una de les parts, el proveïdor, li concedeix a l’altra, el revenedor, un territori delimitat en el que ha de centrar les seves activitats de venta, comprometent-se a no entregar els productes objecte de contracte a altres revenedors establers en el territori. En els acords de compra exclusiva, el revenedor es compromet a no comprar els productes objecte de contracte a proveïdors diferents de l’altre contractant.



Contractes de distribució selectiva: el proveïdor es compromet a vendre els béns o serveis contractuals, directa o indirectament, solament als distribuïdors seleccionats sobre la base de criteris específics, i els distribuïdors es comprometen a no vendre tals béns o serveis a agents no autoritzats.



Contingut del contracte de distribució:- Territori, productes i exclusivitat- Obligació de no competència - Organització de vendes, promoció i fires- Condicions de subministrament- Volum mínim de vendes- Informació confidencial i propietat industrial- Obligació d’estoc i serveis post venda- Terminació anticipada del contracte- Indemnització per clientela- Resolució de disputes- Llei aplicable



Terminació del contracte de distribució:

Els contractes de distribució se solen extingir pel venciment del termini de duració del mateix en aquells casos en els que es pacti. En cas que es pacti una possibilitat de prorroga, el contracte seguirà vigent pel temps en el que duri la mateixa. Pel contrari, en els contractes de duració indefinida, segons reiterada jurisprudència del Tribunal Suprem, les parts tindran dret a acabar el contracte a través d’una declaració unilateral de desistiment, si bé en tot moment les parts han d’actuar amb busca de bona fe en la seva realització.



Terminació del contracte de distribució:Quan s’extingeixi el contracte d’agència, sigui per temps determinat o indefinit, l’agent que hagi aportat nous clients a l’empresari o incrementat sensiblement les operacions amb la clientela pre existent, tindrà dret a una indemnització si la seva activitat anterior pot continuar produint avantatges substancials a l’empresari i resulta equitativament procedent per l’existència de pactes de limitació per competència, per les comissions que perdi o per les demés circumstàncies que hi hagi.



Funció de la distribució:Posar eficaçment davant dels consumidors els productes/serveis especialment concebuts per ells.- Informació als consumidors- Promoció i publicitat dels productes- Negociació dels preus- Establir les comandes- Financiació- Reducció del nombre de transaccions- Realització d’activitats de mk- Assumpció de riscos- Moviment físic, manteniment i emmagatzement- Pagament- Serveis addicionals (entrega, instal·lacions, reparació, assessorament, etc)



Interessos del Fabricant:- Que es compleixin els objectius de venda amb els seus

productes- Que es respectin els seus preus- Que la retribució a la distribució sigui lo menor possible- Que el seu producte estigui ben exposat- Que els distribuïdors suportin uns estocs determinats- Que la seva cobertura sigui màxima- Que els costos de distribució siguin el més baix possibles- Que no hi hagi ruptures d’estocs en els punts de venta



Interessos del Detallista:- Comprar lo més barat possible- Aconseguir el màxim benefici- Donar un servei a la seva clientela- Tenir el mínim estic excepte que sigui especulatiu- Alts marges unitaris- Que li donin un bon servei, sobretot entrega (entrega a

temps, quantitats acordades, que li portin al seu establiment, etc.)

- Possibilitat de devolució



Interessos del Consumidor:- Que el punt de venta estigui el més a prop possible al seu

domicili- Trobar el màxim de productes- Preu el més baix possible- Poder escollir- Que el punt de venta sigui atractiu- Que hi hagi ofertes- Que li garanteixin la qualitat- Cert tracte humà- Trobar la marca que busca


4.- Contracte de transferència tecnològica

La concessió de llicències suposa el traspàs a una altra empresa a utilitzar dins d’uns límits geogràfics temporals una tècnica sobre el producte o el procés de fabricació protegida per una patent o “know how”, tot això a canvi del pagament d’una determinada quantitat, d’uns pagaments periòdics (royalties) o de les dues coses.



La transferència de tecnologia implica la transferència d’una tècnica que es transmet d’una empresa a l’altra. Les avantatges que espera obtenir l’empresa que incorpora aquesta tecnologia passen per incrementar de forma quantitativa i qualitativa la seva producció i desenvolupar-se tecnològicament i en un breu termini de temps.Aquests contractes són atípics i no estan contemplats en la legislació mercantil, es regeixen per allò pactat, i en el seu defecte, pel codi de comerç i el codi civil.



Tipus de contractes de transferència de tecnologia:- Contracte d’enginyeria, en el que l’empresa es

limita a subministrar al seu client certs estudis tècnics o econòmics.

- Cessió de mètodes industrials- Enviament de tècnics que col·laborin en la posada

en marxa dels mètodes de producció- Contracte d’assistència- Contracte d'assistència tècnica amb cessió de

drets de patent i altres llicències


5.- Contracte de Joint Venture

És una forma de societat en co propietat, consisteix en un nombre reduït d’empreses que s’associen (a partir de dues) pel desenvolupament conjunt d’una activitat, sense que per això perdin la seva entitat jurídica pròpia, de manera que participin en el capital d’aquesta nova societat que ha sorgit en co propietat.

Són empreses que solen provenir del mateix sector però que presenten avantatges competitives diferents, és a dir, mentre que una pot aportar la seva tecnologia, l’altra pot aportar la seva experiència en el mercat estranger i els seus canals de distribució.


5.- Contracte de Joint Venture

Disposicions fonamentals de la Joint Venture:- Condicions de l’explotació- Clàusules on s’especifiquen les aportacions dels socis (maquinària,

equipament, instal·lacions, know-how...)- Compromisos de posada en marxa- Prestacions d’assistència tècnica, matèries primes- Pla financer- Capitals fixes i circulants- Fonts- Repartiment de beneficis- Administració de l’empresa- Composició dels òrgans, formes d’acord, etc.


6.- Contracte de franquícia

Franquícies internacionals: consisteix en la cessió d’un producte o línia de productes, marca comercial i know-how d’un negoci a una empresa situada en un mercat exterior. Aquest sistema suposa que una empresa concedeixi mitjançant un contracte al franquiciat l’exclusivitat per la distribució i vendes en una àrea determinada d’uns productes o serveis que pertanyen a una marca determinada.



Característiques de la franquícia- Existència d’un contracte que contingui els termes de

l’acord- Ajuda per part del franquiciador en l’obertura de

l’establiment, iniciant i formant al franquiciat en totes les àrees del negoci abans que es posi en marxa.

- Manteniment de l’ajuda al franquiciat un cop inaugurat el negoci.

- Autorització al franquiciat a operar amb unes marques i amb un sistema de funcionament que son propietat del franquiciador.

- El franquiciat ha de realitzar una inversió en capital propi



Característiques de la franquícia- El franquiciat ha de ser propietari del seu negoci i

independent jurídica i econòmicament del franquiciador

- El franquiciat pagarà al franquiciador d’acord amb la forma establerta contractualment pels drets que adquireix i pels serveis que va rebent del franquiciador

- S’assignarà un territori on zona al franquiciat perquè dugui a terme la seva activitat

- Exteriorment la franquícia proporcionarà unes característiques d’uniformitat i originalitat



Avantatges pel franquiciador- Ràpid creixement, augmentant de forma ràpida la distribució- Major control del mercat, de la marca i dels productes- Reducció de la inversió al no haver de crear i desenvolupar una

xarxa d’establiments propis- Notorietat. Reforç de la imatge producte-marca- Despeses de gestió inferiors- Sortida ràpida i segura dels productes- L’empresa del franquiciador és pròpia: motivació- Elevats ingressos: cànon, marges, royalties- Permet desenvolupar campanyes de publicitat massives



Inconvenients pel franquiciador- Imatge de marca en mans del franquiciat- Èxit lligat a la xarxa de franquícies- Secret del know how obert al franquiciat- No possibilitat de venda per altres canals- Inversions en comunicació elevades- Falta de reglamentació existent- Poden sorgir conflictes si els sistemes de control sobre

el franquiciat són massa rígids o poc participatius- Allunyament del client final



Avantatges pel franquiciat- Transmissió de coneixements inicials: coneixement del negoci a través de

l’experiència del franquiciador- Pertinença a un grup apreciable i identificable per un públic. Negoci provat

i amb una imatge establerta.- Inversió inicial menor que un negoci independent- Llançament més ràpid i amb més possibilitat d’èxit- Publicitat a baix cost- Força de negociació del franquiciador davant a proveïdors- Contínua innovació- Territori en exclusiva- Facilitats financeres per part del franquiciador- Comoditat en l’aprovisionament



Inconvenients pel franquiciat:

- Desemborsament al franquiciador

- Dependència i control del franquiciador

- El franquiciador pot no encertar amb la seva estratègia

- La notorietat de la marca pot disminuir

- El contracte pot tenir limitacions

- Contractes renovables

- Possible conflicte d’interessos amb el franquiciador



Elecció d’una franquícia:- Notorietat de la marca- Qualitat de productes / serveis- Volum de vendes (facturació)- Rendibilitat- Formació- Territori en exclusiva- Publicitat- Assistència- Serveis oferts durant el contracte- Cànons i royalties



Contracte de franquícia: Una empresa, el titular la franquícia, concedeix a una o vàries empreses, mitjançant preu, el dret a usar les seves marques o signes distintius en la venta de béns i serveis. Un conjunt de drets de propietat industrial o intel·lectual relatius a noms comercials, marques, models, dissenys, patents, know how, copyrights, amb la finalitat de la venta de béns o prestacions de serveis.



Contracte de franquícia: la venta té lloc sobre la base d’un concepte comercial exclusiu o fórmula desenvolupada pel titular de la franquícia, a canvi de royalties pagats pel franquiciat. L’ús d’aquests drets és vigilat pel titular de la franquícia per assegurar una presentació uniforme al públic i una qualitat uniforme de béns i serveis.



Contracte de franquícia- És una forma de cooperació comercial- Dues empreses independents- El titular subministra assistència tècnica l know how comercial- Suposa la concessió de llicències o marques- El contracte suposa la cessió d’un conjunt de mètodes i mitjans

propis per tal que l’empresa franquiciada asseguri la millor explotació de la seva activitat

- El franquiciat ven béns o serveis sota la marca i nom comercial del titular de la franquícia usant els seus mètodes comercials o operatius

- És un contracte d’arrendament de béns o serveis que inclou la cessió de béns materials i de drets de la propietat



Tres classes principals de contracte de franquícia- De distribució: implica la venda de béns usant el

nom comercial del titular de la franquícia- Béns fabricats pel titular i sota el seu nom o marca- Cadena de franquícies on l’objecte és molt ampli i

divers (alimentació)

- De serveis- De fabricació: fabrica béns seguint les

instruccions del titular i ven béns sota el nom comercial del mateix titular

5.- L'arbitratge comercial internacional

Un conveni arbitral és el compromís de les parts de sostreure al coneixement dels Tribunals una controvèrsia i, en el seu lloc, que aquesta sigui definitivament resolta per una Cort Arbitral. A la decisió de la Cort Arbitral se l’anomena sentència arbitral o lauda.

Es tracta doncs d’una renúncia al legítim dret que tenen les parts d’anar a un jutge estatal per demanar que imparteixi justícia.


La resolució de conflictes internacionals 1.- Reclamació amistosa per escrit2.- Reclamació extrajudicial: Abans que es compleixin 3 mesos des de l’incompliment de l’altra part, es realitzarà la reclamació extra judicial a través d’un despatx d’advocats o entitat de gestió de cobraments. És possible que entre els advocats s’arribi a un acord que satisfaci les dues parts. A la pràctica aquests acords busquen una solució comercial que eviti iniciar un procés judicial.3.- Procediment judicial: iniciar-ne un d’internacional és llarg, costós i incert.


Abans d’iniciar un Procediment judicial internacional caldrà analitzar si està degudament justificat:

- Caldrà conèixer el tribunal competent i la legislació aplicable determinats en el contracte, i consultar amb especialistes les possibilitats reals de tenir èxit.

- Serà en casos de certa quantitat, sinó és millor arribar a un acord amb l’altra part.

- Caldrà tenir la documentació necessària pels requeriments del país on se celebri el judici.

- Caldrà analitzar la solvència de l’empresa a la que es reclamarà, i la viabilitat d’execució de la sentència.

- Caldrà tenir en compte el que valdrà tot plegat.


La resolució dels conflictes que sorgeixin per l’incompliment de les obligacions establertes en els contractes haurà de contenir algun dels següents elements:- La possible resolució del contracte i data de resolució- L’incompliment de les parts en l’execució del contracte- La responsabilitat de les parts en la possible resolució del

contracte- Les quantitats degudes- Les excepcions al·legades- El dret de retenció sobre qualsevol quantitat en poder

d’alguna part- El dret de compensació- La possible indemnització dels danys i perjudicis causats


Altres formes de prevenció i solució dels conflictes:

- La conciliació

- Les Cambres de Comerç

- Les dependències diplomàtiques

- El Centre Internacional de Peritatge Tècnic

- L’Acord de Cooperació Internacional creat el 1976

- La Mediació

- El centre per l’adaptació dels contractes

- L’Arbitratge internacional


L’arbitratge comercial internacional s’ha d’emmarcar en els límits de l’ordre públic dels ordenaments en els que ha de tenir efecte. Per això ha rebut recolzament jurídic mitjançant un entramat de convenis i tractats ratificats per nombrosos Estats, en els que es garanteix el compliment de la voluntat de les parts de sotmetre’s a arbitratge i, en conseqüència, d’estar i passar pel que determinin els àrbitres.


No poden ser objecte d’arbitratge:- Temes sobre els que hi hagi una resolució judicial

ferma i definitiva, excepte alguns temes d’execució.- Matèria inseparablement unides a unes altres sobre les

que les parts no tinguin poder de disposició.- Les qüestions que d’acord amb les lleis hi hagi

d’intervenir el ministeri fiscal en representació i defensa dels qui, per no tenir capacitat d’obrar o representació legal, no poden actuar per sí mateixos.

- Conflictes de caràcter laboral. El marc institucional de l’arbitratge és La Cort Internacional de la Cambra de Comerç Internacional de París (CCI).


Concepte: La internacionalitat del conflicte comercial sotmès a arbitratge pot venir de dues vies:

- En virtut de les parts que intervenen en el conflicte, si són de diferent nacionalitat o tenen diferents residències.

- Per l’objecte del litigi, ja que pot passar que parts d’una mateixa nacionalitat, o fins i tot d’una mateixa residència, estiguin implicades en una relació comercial de caràcter internacional.


En l’arbitratge comercial internacional:

- No existeix un Tribunal Mercantil Internacional

- El tràfic mercantil es desnacionalitza

- La solució Judicial és lenta i molt més costosa

- El jutge és un funcionari allunyat del món dels negocis i el tràfic mercantil


Característiques de l’arbitratge comercial internacional:- Cal incloure una clàusula compromissòria en el contracte- En un fòrum internacional- La neutralitat està garantida amb el mètode de l’elecció dels àrbitres i el

procediment- L’elecció dels àrbitres és compartida (1 o 3), si són 3 fonamentalment un el

seleccionada cada una de les parts i l’altre els co àrbitres o la Cort Internacional de la Cambra de Comerç Internacional de París (CCI). L’àrbitre únic se selecciona per les parts i serà de diferent nacionalitat que les parts, igual que el President de tots 3.

- Caldrà establir el dret d’arbitratge aplicable, depenent de la Llei d'arbitratge de cada país.

- Es pot escollir l’idioma- El lauda arbitral és confidencial en contraposició amb la sentència judicial- L’emissió i execució del lauda és relativament ràpida


Despeses:

- Administratives

- Honoraris i despeses personals dels àrbitres


Què implica sotmetre’s a arbitratge?

És un mètode de resolució de disputes alternatiu a l’Administració de Justícia. És un procediment privat i informal, pel que les parts acorden sotmetre determinada disputa a una o vàries persones imparcials (àrbitres) a les que autoritzen perquè es resolgui la controvèrsia mitjançant una decisió definitiva i obligatòria per les parts.

Quan una disputa se sotmet a arbitratge s’exclou el recurs a la Administració de Justícia.


Què implica sotmetre’s a arbitratge?

S’hi pot sotmetre tant una disputa ja existent com una eventual disputa futura.

Les decisions dels àrbitres s’anomenen lauda, i té el mateix valor que quelcom jutjat en una sentència, i també es pot executar forçosament. El lauda no es pot recórrer, tan sols interposar en els tribunals ordinaris una sentència d'anul·lació.


Avantatges de l’arbitratge:- Fòrum neutral- L’especialització dels àrbitres- La disponibilitat dels àrbitres- La predictibilitat- La celeritat- La confidencialitat- L’antiformalisme i la flexibilitat- L’elecció del nombre d’àrbitres- El manteniment de les relacions comercials- El caràcter tassat del sistema d'impugnació- Executabilitat


Inconvenients de l’arbitratge:

- El major cost inicial

- Riscos d’una clàusula arbitral mal redactada

- Tendència a decisions salomòniques

- Disputes amb vàries parts implicades

Moltes gràcies per la vostra atenció!

Marta Costa MontmanyMarketing per tu, creant marketing a mida

Tel. 696 85 70 52http://marketingpertu.com

www.facebook.com/Marketingpertu@Marketingpertu

http://www.slideshare.net/marketingpertu

*Bibliografia: “Negociació i contractació internacional” - ADAMS

http://marketingpertu.com/

http://www.slideshare.net/marketingpertu

NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II

Business

Transcript of NEGOCIACIÓ I CONTRACTACIÓ INTERNACIONAL II