Neolitic i Edat Metalls

download Neolitic i Edat Metalls

of 3

Transcript of Neolitic i Edat Metalls

  • 7/25/2019 Neolitic i Edat Metalls

    1/3

    NEOLTIC

    Apareix fa 10.000anys al Creixent Frtil, entre els rius Tigris i ufrates. Comena amb

    laparici de ls de lagricultura, acaba amb laparici de ls dels metalls.

    1.

    Agricultura i la ramaderia.Desprs danys observant els eu entorn i la naturalhome aprna produir el seu propi aliment, apareix lagricultura i la ramaderia.

    Comencen a conrear la terra i a domesticar i a criar animals.

    2. La Pedra polidas una nova tcnica

    delaboraci deines ms especialitzades, ho

    aconseguien fregant les pedres, fins deixar-les

    llises i esmolades. Creant eines com: la fal, el

    mol, laixada i la destral.3. Neix la cermicaper la necessitat de

    conservar, transportar i coure els

    aliments. Modelen el fang i el couen a

    altes temperatures.

    4. Teixits, en lelaboraci feien servir el

    fus, per crear llargs fils de fibres

    naturals com el lli o la llana. I creen el

    telerper entrelligar els fils i fer teixits.

    5. Poblats i religi.La poblaci augmenta

    i lagricultura fa que lhome es torni

    sedentari (no es desplaa

    contnuament). Es construeixen els

    primers poblats, en llocs elevats a prop

    de rius. Sorganitzen en tribus i on cada

    membre sespecialitza en una feina

    concreta, primers artesans.

    La religi,es t culte als a les deesses

    de la fertilitat, que es duia terme a les llars i culte als morts (primers

    enterraments).

    6. Mineria . Comencen a elaborar joies amb pedres semi-precioses.

  • 7/25/2019 Neolitic i Edat Metalls

    2/3

    EDAT DELS METALLS (FA 6.000 ANYS)

    stiques de l'Edat dels metalls, comena amb laparici de ls

    dels metalls per fer eines. I acaba amb laparici de lescriptura.

    1. Metallrgia. Utilitzen metalls per fabricar armes, eines i adorns (joies).

    Fan servir els segents metalls:a. El Coure, era un metall tou ,

    i es colpejava en fred, desprs

    es va descobrir que es

    modelava millor escalfant-lo,

    tcnica de la forja. Apareix

    la siderrgia.

    b. El Bronze (mescla decoure y zinc), es fonien a baixes temperatures i es

    modelaven en motlles. Tcnica de la Fosa.

    c.. El Ferro, que era ms complicat i es fonia a ms

    temperatura per tamb ms fort i resistent, era la

    siderrgia

    2. Artesans especialitzats, a laugmentar la complexitat de la societat van anar

    apareixent de nous artesans ( joiers, ceramistes, ferrers), ja que les feines es van

    especialitzar i necessitaven de coneixement i unes habilitats concretes.

    3. Comer, navegaci, roda.

    La producci dexcedents per les millores tcniques (menjar, cermica, teles,

    eines, armes, , ..) van fer que es produssin intercanvis, es a dir, comer. Nova

    forma deconomia.

    Van desenvolupar la navegaci, aprenent a fer servir veles per navegar

    aprofitant la fora del vent.

    Inventen la roda, que va facilitar el transport de materials i productes.

    4. Ciutats i muralles .Els poblats creixen i es converteixen en petites ciutats, que

    estaven envoltades de muralles per facilitar la seva defensa.

    5. Grups socials comencen apareixen al produir-se una especialitzaci de les feines i

    apareixent els oficis i la possibilitat de poder acumular riqueses i poder.

    6. Reis o cabdills, Els habitants daquestes ciutats sorganitzen sota lautoritat dun

    cap que era escollit entre els guerrers que governava.

  • 7/25/2019 Neolitic i Edat Metalls

    3/3

    Els meglits

    Sn monuments construts amb grans lloses de pedra, apareixen a Europa a

    partir del V millenni abans de Crist.El menhir, consisteix en una pedra clavada everticalemnta terra,

    podien ser commemoratius.

    Dolmen sn sepultures collectives, per enterrar els

    morts. Grans pedres verticals amb lloses al damunt i

    que recobrien de terra.

    Dolmen den Daina (Baix Empord)

    Cromlec conjunt de pedres verticals i lloses

    horitzontals disposades en forma de cercle i que

    podria relacionar-se amb un culte agrari o solar.

    Cromlec de Mas Baleta (la Jonquera)