Tema 11: Escorça cerebral

1. Morfologia

2. Citoarquitectura i antiguitat filogenètica

3. Àrees primàries, d’associació unimodal i d’associació polimodal

4. Asimetria Cerebral i àrees del llenguatge

1. Morfologia

Solc i gir: el solc/cissura és l’esquerda de l’escorça cerebral i el gir/circumvolució és la part de

la superfície de l’escorça.

La major part de l’escorça es troba amagada en els solcs o cissures.

L’escorça es pot dividir en 4 lòbuls: FRONTAL, PARIETAL, TEMPORAL

i OCCIPITAL. També podem apreciar la ínsula de Reil.

2. Citoarquitectura i antiguitat filogenètica

Histologia de l’escorça cerebral: com estan organitzades les cèl·lules de l’escorça.

Trobem tres regions que es diferencien en antiguitat filogenètica:

Arquicòrtex o arquiescorça: en la imatge es representa amb un blau clar: escorça

primitiva. Només té 3 capes de neurones.

Paleocòrtex o paleoescorça: en la imatge en blau fosc: Té una regió de 4 a 5 capes de

neurones.

Les dues anteriors són regions que tenen menys de 6 capes s’anomenen aleocòrtex.

Neoescorça o neocòrtex: En els éssers més desenvolupats ocupa la major part de

l’escorça. És la més gruixuda, té 6 capes diferents de neurones Isocòrtex.

Les neurones de la neoescorça esta organitzada en capes (de 6) i columnes.

3. Organització topogràfica (somatogràfica). Àrees primàries, d’associació unimodal i

d’associació polimodal

Àrees primàries: Les àrees de Brodmann no corresponen a les àrees primàries, sinó que fan

referència a les divisions histològiques que va establir Brodmann. Dues de les principals àrees

primàries:

L’àrea somatosensorial primària es troba en la circumvolució postcentral (darrera de f.

Rolando), lòbul parietal, que correspon a les àrees 1, 2 i 3 de Brodmann.

- L’àrea auditiva primària es troba en el lòbul temporal, amagada al voltant de la fissura

de Silvio, i correspon a l’àrea 41 de Brodmann.

- L’àrea visual primària es troba en el lòbul occipital i es correspon amb l’àrea 17 de

Brodmann. Bona part d’aquesta àrea està amagada en l’interior del lòbul.

- L’àrea motora primària es troba en la circumvolució precentral (davant de la cissura de

Rolando). L’àrea motora primària de l’hemisferi dret controla tota la part dreta del cos

i viceversa. Envia les ordres per tal que s’executin els moviments voluntaris. Estableix

ordres motores de quan i com s’han de moure els músculs (NO origina programes

motors).

Cadascun de les parts del cos envia informació a un lloc molt concret de l’escorça cerebral

motora primària. Aquesta escorça primària motora té neurones que reben informació de parts

properes al cos. L’homuncle moto/sensorial representa l’àrea motora/somatosensorial

primària segons les àrees que major habilitat del cos (les mans i la cara tindrien una mida

relativament gran ja que els moviments són molt més precisos i tenen un control més estricte i

complicat).

Àrees d’associació unimodal

Estan ubicades a prop de les àrees primàries corresponents. “D’associació” vol dir d’ordre

superior, aquestes àrees d’orde superior donen un significat a la informació que porten les

àrees primàries. Per tant, integren les informacions d’àrees primàries i ens permeten atribuir

un significat a aquestes informacions. Per cada àrea primària tenim una àrea d’associació:

Àrea somatosensorial primària/Àrea somatosensorial d’associació unimodal

Àrea visual primària/Àrea visual d’associació unimodal

Àrea auditiva primària/Àrea auditiva d’associació unimodal

Àrea motora primària(Àrea motora d’associació

Quan hi ha una lesió que afecta a la

percepció, atribució de significats dels

estímuls Agnòsia (incapacitat per a

percebre o identificar estímuls

mitjançant una modalitat sensorial

malgrat que els seus detalls poden

delectar-se).

En el cas de lesió a les àrees somatosensorials primàries, la persona no tindrà tacte en una

determinada zona. Si es lesionen les somatosensorials d’associació, la persona no serà capaç

d’identificar al`que està sentint/tocant.

Recordatori: les informacions sensorials són ascendents/aferents i les motores són

descendents/eferents.

L’organització del moviment no és simplement motora, sinó que implica cognicions, com ara la

motivació, la planificació, etc. Per això, hi ha malalties mentals que no tenen cap lesió a les

àrees motores, però sí en les de motivació i planificació i per aquest motiu queden afectats els

moviments.

Un exemple és l’Apràxia (algú que no pot portar a terme una determinada acció si aquesta no

és explicada abans, si tu li dius que es pentini no sabrà ni per on començar però si li di que

agafi la pinta se la passi pel cap d’una manera i li ensenyes, sí que ho podrà fer).

Àrees d’associació polimodal

Són les que s’encarreguen de funcions cognitives superiors (alguns tipus de memòria,

llenguatge, pensament abstracte, control de les emocions). Integren informació de molts tipus

diferents de vàries modalitats sensorials juntament amb informació com els sentiments,

coneixements previs, etc.

L’escorça d’associació multimodal (o polimodal) integra informació de diferents modalitats, és

un nexe entre àrees sensorials i motores, té capacitat d’atendre a estímuls, d’identificar-los i

planificar la conducta i també té les capacitats que distingeixen als humans dels altres animals:

llenguatge, escriptura, anàlisi lògic, imaginació...

L’escorça d’associació multimodal es divideix/està formada en:

Escorça parieto-occipito-temporal

Negligència contralateral (parietal dret): Manca d’atenció a objectes i propi cos del costat

contralateral a la lesió. Els subjectes no responen, no s’orienten a estímuls presentats a costat

del cos (o espai visual) contralateral a la lesió. Agudesa visual, sensibilitat somàtica i capacitat

motora intacte.

Escorça prefrontal dorsolateral

Aquesta part de l’escorça està vinculada amb les següents funcions: raonament abstracte,

presa de decisions, memòria de treball, capacitat de planificació, flexibilitat en les respostes i

atenció.

Escorça límbica

4. Asimetria Cerebral i àrees del llenguatge

El cervell està dividit en dos hemisferis: el dret ( no analitza petits elements d’una informació,

és a dir, és un processament holístic) i l’esquerre (dissecciona els elements de la informació

rebuda, és a dir, un processament analític).

Asimetria anatòmica:

Hemisferi esquerre Cissura de Silvio més llarga i menys inclinada.

Hemisferis esquerre Pla temporal més gran.

Asimetria funcional:

Funcions compartides pels dos hemisferis: sentits, etc.

Funcions lateralitzades. Test de Wada (utilitzat per veure com es representa el

llenguatge i la memòria de cada hemisferi).

Existeixen diferents proves que avaluen la funcionalitat dels hemisferis: com proves de

memòria, la prova del gos dàlmata, o la prova de les “D” agrupades en forma de “L”. La

conclusió que en podem extreure d’aquestes proves és que en funció de si tens danyat un

hemisferi o l’altre, percebràs una cosa o una altra.

Hemisferi Esquerre Hemisferi Dret

Processament analític, seqüencial. Processament holístic.

Càlcul. Llenguatge (prosòdia = èmfasi en llenguatge, gesticulació).

Percepció espai dret. Càlcul (aproximació).

Emocions de caire positiu (o poc intenses). Processament viso-espeacial (part dreta i esquerra espai).

Aspectes artístics.

Emocions de caire negatiu.

Reconeixement de cares.

Normalment, es diu que l’hemisferi dret té relació amb la part emotiva. Generalment,

l’hemisferi dret es relaciona amb emocions fortes negatives i l’esquerre amb emocions

puntuals (positives). La lesió de l’hemisferi dret extensa provoca que les persones coneixien els

seus dèficits però no els hi donen importància i la lesió de l’hemisferi esquerre provoca que la

gent expressi emocions negatives envers els seus defectes.

Test de Wada llenguatge en hemisferi esquerre:

95 % dretans

75 % esquerrans

Àrees del llenguatge

Les àrees principals les torben senyalades en color vermell.

- Àrea motora del llenguatge: Àrea de Broca Programes motors d’articulació de la parla.

Lesions en l’àrea de Broca: Afàsia de Broca (comprensió força bona, parla lenta i costosa però,

amb sentit.

- Àrea de la comprensió del llenguatge:

Àrea de Wernicke Reconeixment de les paraules (anàlisi dels sons de les paraules).

Lesió àrea de Wernicke: sordesa pura per a les paraules. Trastorn del reconeixement

auditiu de les paraules (no trastorn comprensió: poden entendre pegint els llavis i

paraules escrites).

Àrea posterior Comprensió de les paraules. Lesió àrea posterior del llenguatge

(afàsia transcortical sensorial): Manca de comprensió del significat de les paraules.

Impossibilitat de l’expressió de pensaments en paraules però, poden repetir paraules

(poden reconèixer paraules).

Afàsia de Wernike (quan parlem de lesió en l’àrea de Wernicke i en l’àrea posterior): No

comprensió de la parla i parla sense sentit, però fluïda.